Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Pandora al Congo. La (im)moralitat de l´imperi al Congo i onsevulla.

FAUSTO | 30 Gener, 2006 10:37

A aquestes alçades no cal descobrir a ningú qui és Albert Sánchez Piñol. N’hi va haver prou amb La pell freda perquè és desfermàs un fenòmen d’aquells que fan passar gust als amants de la literatura. Passats tres anys, eren molts els qui esperaven Pandora al Congo amb candeletes. I l’espera s’ho ha pagat.

A Pandora al Congo, títol evocador, ens trobam amb un romanç imaginari, un sàdic assassí amb posat d’heroi, un advocat manipulador i maquiavèlic, un jutge carregat de prejudicis, un famosíssim autor de novel·les que es limita a formular guions per a què els desenvolupin els negres literaris, una tortuga sense closca, un irlandès amb llinatge escocès, una raça desconeguda, dos aristòcrates perversos però no tan dolents com semblaven... Tot passat pel sedàs d’un jovenet ingenu amb pretensions literàries que, durant seixanta anys, es dedica a escriure un cop i un altre la mateixa història.

L’argument de Pandora al Congo és envitricollat –un enginy en clau detectivesca i amb dosis d’humor, amb referències metaliteràries i històriques, que aparentment podria arribar a desconcertar–, però es desplega amb mesura i intel·ligència. Tanmateix, més enllà del fil conductor i l’aventura, descobrim l’engranatge colonial –a l’Àfrica i onsevulla, ara i sempre–, els mateixos paranys i argúcies que fan clapir els dèbils i enriquir els poderosos sota els auspicis de l’imperi.

Pandora al Congo és, sobretot, el desenvolupament d’un parany absolutament immoral, la història d’una gran mentida, amb la colònia belga i la metròpoli londinenca com a teló de fons. Pandora al Congo il·lustra la convivència fonamentada en la llei del més fort, en una civilització absurda en què les ambicions i les convencions estan per davant de les conviccions.

És la moral de l’imperi a les colònies, llocs “on el dret no hi té drets”.

 

Llorenç Carreres

Comentaris

  1. pito
    L'Amgam
    L'Amgam de pell ccalenta i la noia de pell freda del llibre anterior, em fan creure que el pobre autor s'enamora sovint de la dona del jefe??? Ho veieu així, vosaltres també? No he acabat encara la Pandora i ja pateixo per la vida sentimental de Sánchez Piñol... pobret. Tindrà més sort d'aquí a la pròxima novel·la? Li desitjo.
    pito | 04/02/2006, 23:59
  2. David
    Em va decebre
    La veritat és que un cop llegida la Pell Freda, que sí em va fascinar. Pandora va ser per a mi una presa de pèl. No té imaginació aquest home per oferir-nos alguna cosa diferent? Jo em vaig imaginar l'autor agafant EXÀCTAMENT la mateixa estructura narrativa (el perill, la por al desconegut, els monstres, la lluita...) i afegint-hi un inici i un final diferent. Jo em vaig sentir timat per la manca d'informació de vendre 2 vegades el mateix producte, cosa MAI vista en literatura. Un amic, quan el va acabar de llegir, senzillament el va llençar.
    David | 10/02/2006, 13:17
  3. tula
    pandora al congo

    simplement em va fascinar,no vaig trovar pararelisme amb la pell freda,nomes que son dos llibres escrits amb molta imaginacio.

    tula | 13/08/2007, 20:02
  4. Ramona
    No sé qué dir

    No m'he le llegit pas, peò té bona pinta. He vist fotos de la portada i és molt bonivca no creieu?

    Ramona | 31/01/2009, 20:01
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS