Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La quimera del oro. L'ofici d'aventurer i l'èpica de sobreviure. ( I )

FAUSTO | 07 Juliol, 2006 15:05

Nadie como London - ni Bret Harte ni Kipling - es capaz de hacer experimentar al lector tan intensamente la sensación  de ansiedad, peligro o desesperación: son esos instantes trascendentales en los que sus personajes, enfrentados a una situación límite, buscan una salida hacia la muerte o hacia la ansiada supervivencia.

Francisco Cabezas.

             Imaginem un paratge immens, glaçat, hostil i salvatge, on el sol només brilla uns pocs mesos a l’any i on el silenci, el gran silenci blanc, que fa de cada batec del cor un sacrilegi, és per tot arreu com si d’una presència es tractés. Perdut, dins d’aquesta enorme solitud, imaginem un home cansat, desarmat, amb els peus conglaçats i embolicats en pells gastades, que amb les seves poques forces lluita per arribar no sabem a on. Ara imaginem un llop solitari que des de lluny l’ensuma i el vigila, en un instant en compareix un altre i finalment són una dotzena enredoltant aquell desconegut que, esgotat, els llença blasfèmies per tal d’allunyar-los. Imaginem llavors que aquell home som nosaltres mateixos i que només el gran silenci blanc ens escolta.

             Ja tenim un començament o un final per un dels contes de Jack London. I també una petita idea del que ens trobarem al llarg de tota la seva obra.

             De tots els llibres de London aquest és el que més m’agrada. La primera vegada que el vaig llegir tenia tretze anys, el recordo molt bé perquè va ser una lectura obligada del col·legi i, per cert,  una de les més encertades. El llibre em va impressionar  des del principi i amb ell penso que, per primer cop, vaig començar a llegir com un adult. Desconeixedor encara de l’obra d’en Conrad, d’en Kipling o d’en Golding, podríem dir que el meu viatge iniciàtic cap a l’aventura amb majúscules va començar amb London. Posteriors lectures han confirmat la meva primera impressió i convertit La quimera del oro en un llibre molt especial per a mi.     

             Les seves pàgines són inquietants en tots els sentits. Recullen tretze relats que ens conten les esperances i penúries dels cercadors d’or a Alaska durant la segona meitat del segle XIX. Els seus protagonistes són aventurers que, cercant un manera de fer doblers, arrisquen les seves vides en un món llunyà i fred. Un món salvatge on les lleis de l’home no signifiquen res i on els dèbils no tenen cap oportunitat de sobreviure, encara que els forts tampoc. La febre de l’or només és una excusa perquè el que vertaderament interessa a Jack London és descriure’ns allò que l’ésser humà és capaç de fer per aconseguir el que vol, i en definitiva mostrar-nos amb quina classe d’animals ens converteix l’avarícia i l’ambició però també enaltir l’heroisme i la capacitat d’adaptació que per tal de perdurar tots tenim.

             L’autor de Ullal blanc o La crida del bosc ens regala un grapat de contes que ens absorbeixen i ens deixen glaçats, com el protagonista anònim d’un dels relats més durs i brillants. Uns contes fascinants que sense ser gens autocomplaents se’ns quedaran gravats a la memòria  per sempre. Trobarem literatura més elevada que la de Jack London però poca, molt poca, de tan intensa.

 Fausto Puerto.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS