nurukundo2005 | 26 Maig, 2005 16:41 |
EDITORIAL (revista DHUMa)
Primavera molt intensa, la d’enguany. Des de molts i diversos punts de vista.
La vivència d’experiències humanes enriquidores enforteixen lligams que consoliden l’entitat: fa més de 30 anys que actua dins l’àmbit de la promoció i defensa dels drets humans a Mallorca i des de Mallorca. I no n’afluixa gens el ritme!
Membres de l’entitat participen directament en el Segon Festival Internacional de Cinema i Drets Humans, realitzat a Palma. Hi presenten el documental de Jonathan Karsh “El meu cos i la meva sang”. S’hi difon la importància de la dignitat humana i de l’esforç per la normalització de les persones amb discapacitats dins les nostres societats.
Mentrestant, es participa també en la preparació i realització del II Fòrum Social de Mallorca.
Conscients que som a l’era dels ‘fòrums’. Que es tracta d’un fet que comporta la implantació d’una nova mentalitat. Que n’hi ha de moltíssimes de castes. Que només a l’àmbit social, s’hi poden destriar el FSM (Fòrum Social Mundial de Portoalegre), FSE (Fòrum Social Europeu), FSMed (Fòrum Social de la Mediterrània), FSMa (Fòrum Social de Mallorca), i tants d’altres...
Es té la convicció que aquest II Fòrum Social de Mallorca pot comportar una empenta considerable per a totes aquelles entitats que consideren que una altra Mallorca és possible, i que cal treballar intensament per aixecar-la.
De manera quasi simultània, Drets Humans de Mallorca –i d’altres- presenta davant l’Audiència Nacional una querella. S’interposa contra alts càrrecs del govern rwandès, pel genocidi perpetrat a la dècada dels anys 90.
L’alt tribunal n’accepta la demanda.
La lluita contra la impunitat, part essencial en la defensa dels drets humans, sia allà on sia que es vegin trepitjats, és força duradora. Reclama molt de temps i molta de paciència.
Les primeres passes ja han estat donades. N’han de seguir d’altres...
Qui llegeixi amb una mica de deteniment el llibre “Fugir o morir al Zaire”, de la sociòloga rwandesa Marie-Béatrice Umutesi -una hutu amb trets de dona tutsi-, que aconsegueix salvar la vida i que, en justa correspondència, es compromet a informar l’opinió pública d’allò que ha vist, ha viscut i ha patit el seu poble –i la seva ètnia maltractada a la regió dels Grans Llacs Africans- s’hi pot adonar molt fàcilment: la vivència profunda d’un drama humà patit en carn pròpia: fugir per evitar morir, de molt mala manera, al teu propi país!
S’hi arriba a veure ben clara la conclusió que la fam, la fam que hi ha escampada arreu del món, ja ha deixat de ser qualque cosa més que “un” dels problemes, que afecta determinats sectors de la humanitat; s’ha convertit realment en “el” problema primordial, que afecta directament tot el conjunt de la humanitat: bé sia per les dues terceres parts de la població mundial que el pateix en carn pròpia, bé sia per l’altra tercera part que, conscientment o inconscientment, la produeix, la nodreix i la provoca!
Potser, com a creients, calgui tenir present allò que diu Tonina Canyelles al seu llibre “Piercing” recentment publicat a Mallorca:
“Ves i digues al multiplicador dels pans i els peixos,
que Àfrica l’espera”.
Pot ser també, com diu Mario Benedetti, i Drets Humans de Mallorca l’assumeix fins i tot gràficament:
“Tot depèn del DOLOR amb què es mira”
el món i la gent que hi viu i que s’hi mor.
Cecili Buele i Ramis,
Drets Humans de Mallorca.
Drets Humans de Mallorca, una de les 28 entitats organtizadores del II Fòrum Social de Mallorca celebrat a Palma del 20 al 22 de maig de 2005, participà activament en activitats relacionades amb el BLOC 2: Ciutadania i democràcia. Participació dels Moviments Socials
Reunida la gent a les instal•lacions esportives de l’Institut Antoni Maura, concretament al Gimnàs, dissabte dia 21, a les 9:30 h, s’hi feren sucoses i enriquidores aportacions, un extracte de les quals s’assenyala a continuació:
La intervenció de Gabriela Serra (Entrepobles, Barcelona) s'inicia afirmant que respectarà el temps que se li ha donat i mirarà de ser més breu (en al•lusió a la llarguíssima intervenció del ponent anterior) per respecte a l'organització i a l'assistència.
Diu que ens ha mancat saber esser radicals, tenir present on són els motors reals que dirigeixen el món, que no són els polítics dels governs, sinó organismes com l'Organització Mundial del Comerç, o grans empreses multinacionals.
Considera que els orígens i el present dels diversos moviments antiglobalització neoliberal són diferents. Ens cal situar-nos contra el pensament únic que cerca d'homogeneïtzar-ho tot. Som en període de gestació, en procés de canvi.
Quan ens demanam què passa després de les mobilitzacions, correm el perill de recórrer al fatídic criteri d'eficàcia i de rendibilitat immediata que intenta d'imposar-nos una mentalitat purament mercantil.
Més que parlar de retrocessos, sembla adequat referir-nos a processos de reflexió i consolidació.
Allò que ens cal és anar aconseguint permanentment espais de democràcia, de coherència.
Hem provocat moviments reactius i propositius; ens hi ha mancat la capacitat constructiva, una altra manera d'organitzar-nos la democràcia.
No hem de repetir els mateixos esquemes que criticam en els governants i models de govern existents: no ens han robat l'esperança ni la nostra autonomia de pensament.
Al•ludeix a CONAVIGUA, associació indígena maia que discuteix opcions socials que li resulten incomprensibles. La gran riquesa dels fòrums socials és aquesta possibilitat d'intercanviar experiències, idees, opinions, reflexions i coherències.
Hi proposa:
– - Amnistiar el temps, redimensionar el temps, recuperar el temps. Segons un pensament indígena, el temps és la riquesa única que tenim, que mai no para, però que sempre segueix el mateix ritme.
Ens cal aprendre a estar en contra d'explotar i exprimir el temps. La temporalitat dóna els processos.
– - Recuperar gestors de béns públics sustentats des de baix, per reconstruir la nostra realitat més propera.
Apunta alguns reptes per projectar una altra Mallorca possible
Construir projecte comú de “polis”
Resituar la política, més que dependre'n
Revisar la feina feta fins ara, relativitzant-nos
Reconèixer trajectòries i processos diversos
Perspectiva intercultural en la tasca de canviar la societat
Més debat, per assolir més seny
Rompre amb tancaments i compartimentacions
Treballar en xarxa amb tothom
Reduir prejudicis entre entitats i moviments socials
Treballar amb sentit comú i en sentit comunitari
D'altres enllaços d'interès:
Primavera 2011... cap allà on ens vol dur - no n'estic gaire segur... a l'edat de pedra o bronze?...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |