nubulaya

Fent part de la ciutadania d'un país que sura enmig d'una Mar Mediterrània que uneix dues voreres continentals. A càrrec de: www.cecili.cat

Drets Humans de Mallorca, al II Fòrum Social de Mallorca

nurukundo2005 | 26 Maig, 2005 16:41 | facebook.com google.com

EDITORIAL (revista DHUMa)
Primavera molt intensa, la d’enguany. Des de molts i diversos punts de vista.
La vivència d’experiències humanes enriquidores enforteixen lligams que consoliden l’entitat: fa més de 30 anys que actua dins l’àmbit de la promoció i defensa dels drets humans a Mallorca i des de Mallorca. I no n’afluixa gens el ritme!
Membres de l’entitat participen directament en el Segon Festival Internacional de Cinema i Drets Humans, realitzat a Palma. Hi presenten el documental de Jonathan Karsh “El meu cos i la meva sang”. S’hi difon la importància de la dignitat humana i de l’esforç per la normalització de les persones amb discapacitats dins les nostres societats.
Mentrestant, es participa també en la preparació i realització del II Fòrum Social de Mallorca.
Conscients que som a l’era dels ‘fòrums’. Que es tracta d’un fet que comporta la implantació d’una nova mentalitat. Que n’hi ha de moltíssimes de castes. Que només a l’àmbit social, s’hi poden destriar el FSM (Fòrum Social Mundial de Portoalegre), FSE (Fòrum Social Europeu), FSMed (Fòrum Social de la Mediterrània), FSMa (Fòrum Social de Mallorca), i tants d’altres...
Es té la convicció que aquest II Fòrum Social de Mallorca pot comportar una empenta considerable per a totes aquelles entitats que consideren que una altra Mallorca és possible, i que cal treballar intensament per aixecar-la.
De manera quasi simultània, Drets Humans de Mallorca –i d’altres- presenta davant l’Audiència Nacional una querella. S’interposa contra alts càrrecs del govern rwandès, pel genocidi perpetrat a la dècada dels anys 90.
L’alt tribunal n’accepta la demanda.
La lluita contra la impunitat, part essencial en la defensa dels drets humans, sia allà on sia que es vegin trepitjats, és força duradora. Reclama molt de temps i molta de paciència.
Les primeres passes ja han estat donades. N’han de seguir d’altres...
Qui llegeixi amb una mica de deteniment el llibre “Fugir o morir al Zaire”, de la sociòloga rwandesa Marie-Béatrice Umutesi -una hutu amb trets de dona tutsi-, que aconsegueix salvar la vida i que, en justa correspondència, es compromet a informar l’opinió pública d’allò que ha vist, ha viscut i ha patit el seu poble –i la seva ètnia maltractada a la regió dels Grans Llacs Africans- s’hi pot adonar molt fàcilment: la vivència profunda d’un drama humà patit en carn pròpia: fugir per evitar morir, de molt mala manera, al teu propi país!
S’hi arriba a veure ben clara la conclusió que la fam, la fam que hi ha escampada arreu del món, ja ha deixat de ser qualque cosa més que “un” dels problemes, que afecta determinats sectors de la humanitat; s’ha convertit realment en “el” problema primordial, que afecta directament tot el conjunt de la humanitat: bé sia per les dues terceres parts de la població mundial que el pateix en carn pròpia, bé sia per l’altra tercera part que, conscientment o inconscientment, la produeix, la nodreix i la provoca!
Potser, com a creients, calgui tenir present allò que diu Tonina Canyelles al seu llibre “Piercing” recentment publicat a Mallorca:
“Ves i digues al multiplicador dels pans i els peixos, que Àfrica l’espera”.
Pot ser també, com diu Mario Benedetti, i Drets Humans de Mallorca l’assumeix fins i tot gràficament:
“Tot depèn del DOLOR amb què es mira” el món i la gent que hi viu i que s’hi mor.

Cecili Buele i Ramis,
Drets Humans de Mallorca.

Drets Humans de Mallorca, una de les 28 entitats organtizadores del II Fòrum Social de Mallorca celebrat a Palma del 20 al 22 de maig de 2005, participà activament en activitats relacionades amb el BLOC 2: Ciutadania i democràcia. Participació dels Moviments Socials

Reunida la gent a les instal•lacions esportives de l’Institut Antoni Maura, concretament al Gimnàs, dissabte dia 21, a les 9:30 h, s’hi feren sucoses i enriquidores aportacions, un extracte de les quals s’assenyala a continuació:

  1. Francisca Mas: la importància de la democràcia participativa
    Per tractar la temàtica relativa als “Moviments socials: perspectives històriques, reptes de futur”, al Gimnàs de l'Institut Antoni Maura han intervengut diverses persones, moderades per Francisca Mas, advocada, qui, a més de presentar els dos ponents de debat, hi ha remarcat la importància de la democràcia participativa.

  2. Francesc Mengod: 4 activitats integren el bloc 2
    Prèviament, Francesc Mengod ha presentat als assistents les quatre activitats que integren el Bloc 2 “Ciutadania i democràcia. Participació dels Moviments socials”, com són ara: la ponència, que vol reflectir el paper dels moviments i les organitzacions socials en la construcció de la democràcia al nostre país; els debats; els tallers; i les exposicions.

  3. Tom Kucharz: se cerca gent rebel.
    Amb la intervenció de Tom Kucharz, (d'Ecologistas en Acción, Madrid) queda palesa la realitat dels moviments globals de resistència social, política, indígena, etc.
    Aprofita un comentari relacionat amb el grafiti pintat a la paret de l'Institut contra el feixisme, per fer al•lusió directa a les lluites fetes pels diversos moviments socials durant el segle XX: antisistèmics, polítics, culturals, obrers, nacionalistes, d'alliberament nacional, revolucionaris.
    Es demanava el ponent “¿quin orde i model social han aconseguit que s'imposàs tots aquests moviments socials?”
    Passant llavors a analitzar-ne els subsegüents: feminisme, ecologisme, antimilitarisme, partits polítics nous com els Verds, la societat civil, les ONG, els drets humans, etc. tractats com si fossin auxiliars i ajudants dels governs de torn, però que, a la llarga, és en el Moviment antiglobalització on conflueixen tots aquests moviments anteriors.
    Un moviment que empeny a pensar localment i a actuar globalment, però també a la inversa: a pensar globalment i a actuar localment: l'espoli dels països perifèrics que es fa des del nivell local dels països enriquits romp la imatge espectacular d'organismes i institucions internacionals: es veu més clar que el subjecte de la igualtat de drets té massa fe en l'estat i les institucions democràtiques actuals. S'enyora un món diferent. S'és més conscient del treball per una Unió Europea que esdevé factor de globalització neoliberal.
    Es refereix a l'atomització dels moviments, a les xarxes de militància difusa, a les mobilitzacions incapaces d'aturar la guerra, a la creença més forta en les victòries electorals d'una suposada esquerra que en les conquestes aconseguides pels moviments socials, a la pèrdua de rellevància de l'acció global: els serveis públics com a béns públics (aigua, terra, aire, sol, atmosfera), al desmantellament social amb la desaparició de les pensions...
    Quant a les propostes d'accions globals, apunta cap a noves formes de lluita, com les que comporta, per exemple, el bloqueig; de cicles normals d'activitats productives a l'interior d'una ETT; la radicalització de les posicions; el debat polític a fons; el desemmascarament d'estratègies institucionals, mostrant que s'intenta amagar el model actual; etc.
    Per als moviments globals de resistència, “els rebels se cerquen, i no només als fòrums socials”. Apunta la campanya 'qui deu a qui'. I recomana les 'Memòries de la resistència social a Colòmbia'.

  4. Gabriela Serra: l’obtenció d’espais permanents de democràcia i coherència

    La intervenció de Gabriela Serra (Entrepobles, Barcelona) s'inicia afirmant que respectarà el temps que se li ha donat i mirarà de ser més breu (en al•lusió a la llarguíssima intervenció del ponent anterior) per respecte a l'organització i a l'assistència.
    Diu que ens ha mancat saber esser radicals, tenir present on són els motors reals que dirigeixen el món, que no són els polítics dels governs, sinó organismes com l'Organització Mundial del Comerç, o grans empreses multinacionals.
    Considera que els orígens i el present dels diversos moviments antiglobalització neoliberal són diferents. Ens cal situar-nos contra el pensament únic que cerca d'homogeneïtzar-ho tot. Som en període de gestació, en procés de canvi.
    Quan ens demanam què passa després de les mobilitzacions, correm el perill de recórrer al fatídic criteri d'eficàcia i de rendibilitat immediata que intenta d'imposar-nos una mentalitat purament mercantil.
    Més que parlar de retrocessos, sembla adequat referir-nos a processos de reflexió i consolidació. Allò que ens cal és anar aconseguint permanentment espais de democràcia, de coherència. Hem provocat moviments reactius i propositius; ens hi ha mancat la capacitat constructiva, una altra manera d'organitzar-nos la democràcia.
    No hem de repetir els mateixos esquemes que criticam en els governants i models de govern existents: no ens han robat l'esperança ni la nostra autonomia de pensament.
    Al•ludeix a CONAVIGUA, associació indígena maia que discuteix opcions socials que li resulten incomprensibles. La gran riquesa dels fòrums socials és aquesta possibilitat d'intercanviar experiències, idees, opinions, reflexions i coherències.
    Hi proposa:
    – - Amnistiar el temps, redimensionar el temps, recuperar el temps. Segons un pensament indígena, el temps és la riquesa única que tenim, que mai no para, però que sempre segueix el mateix ritme.
    Ens cal aprendre a estar en contra d'explotar i exprimir el temps. La temporalitat dóna els processos.
    – - Recuperar gestors de béns públics sustentats des de baix, per reconstruir la nostra realitat més propera.

  5. David Abril: alguns reptes en la projecció d’una altra Mallorca possible.
    Parla contra les inèrcies de temps passats
    Contra les dependències de la política
    Contra la renovació mínima de personal
    Contra una societat falsament democràtica sense l'autonomia individual mínima
    Contra la manca d'espais d'encontre per reflexionar sobre el paper dels moviments socials
    Contra les dependències institucionals dels moviments socials

    Apunta alguns reptes per projectar una altra Mallorca possible
    Construir projecte comú de “polis”
    Resituar la política, més que dependre'n
    Revisar la feina feta fins ara, relativitzant-nos
    Reconèixer trajectòries i processos diversos
    Perspectiva intercultural en la tasca de canviar la societat
    Més debat, per assolir més seny
    Rompre amb tancaments i compartimentacions
    Treballar en xarxa amb tothom
    Reduir prejudicis entre entitats i moviments socials
    Treballar amb sentit comú i en sentit comunitari

  6. Sebastià Verd: una altra Mallorca és possible i necessària (periodista)
    Comença afirmant que una altra Mallorca és possible i necessària.
    Al•ludeix a la frase de Matas: “el model turístic ja toca sostre”
    Reconeixent que no ha estat mai cap activista de moviments socials, considera que s'està ara en un moment de transició social en molts de sectors que recorda el moviment polític de temps enrera: el moviment associatiu i d'església fou la base dels partits polítics.
    Avui esdevnen el regufi de la gent que no se sent còmoda en els altres àmbits on ha pres part. Treu l'exemple de president d'entitat defensora dels drets humans que, alhora, és membre de la patronal ¿per què no? diu el periodista.
    Cita també l'afirmació del cercle empresarial de Balears, segons el qual cal “repensar el model de creixement de Balears”. Diu que això pot ser el mateix que el contengut d'aquest segon Fòrum Social de Mallorca.
    Treu les mancances en la possibilitat d'arribar a acord a l'interior del PdP. És una visió no solament política sinó també social: impedeix que el PP monopolitzi l'acció de govern.
    L'esquerra no es pot limitar a explosions esporàdiques. La dreta compta amb molts recursos, associacions, moviments, doblers.
    No es pot perdre temps. S'ha de participar en tots els fronts.
    Una altra Mallorca no solament és possible, sinó que és necessària.

  7. D'altres enllaços d'interès:

    1. Picalsud. B – II Fòrum Social de Mallorca
    2. FSMa. Fòrum Social de Mallorca
    3. Ixent. Notícies del Fòrum Social de Mallorca
    4. Ixent. CGT organitza el taller de debat de la precarietat
    5. Arc-46. Especial II Fòrum Social de Mallorca
    6. Vilaweb. Més de 400 participants al FSMa
    7. Benjamí. Xerrada al II Fòrum Social de Mallorca
    8. CGT-Balears. Entitat organitzadora del FSMa

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb