Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

La pell freda, encara

eliteratura | 28 Juny, 2005 17:56

Fa devers una setmana que vaig acabar de llegir La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol, i vaig passar gust de fer-ho. Faig una simple recerca a google i va farcit d'enllaços. A hores d'ara, no cal ni parlar de l'argument. També hi ha entrevistes, en una de les quals llegeixo que es tracta d'una trilogia. La segona part pareix que sortirà al mercat passat l'estiu. No serà, però, una continuació.

Bon senyal perquè pens que, després del final de la primera part -i aquí no es tracta de fer embulls com a Star Wars-, difícilment el protagonista es podria refer de l'experiència. L'evolució de Kollege és brutal. Així, al final de la novel·la, el nou oficial -de què deu fugir aquest?- acompanyat del capità intenten fer reaccionar Kollege, però el protagonista -que com feia Batís Caffó manté relacions sexuals amb Aneris- és incapaç de reaccionar. Kollege, el qual és confós amb Batís Caffó (evidentment no es tracta d'una confusió gratuita) té l'oportunitat de fugir, de salvar-se. Però ja no n'és capaç.

Es tanca, doncs, el cercle. Kollege ha sucumbit a les tenebres.

Articles relacionats: http://bloc.balearweb.net/category/245/1003

Enllaços recomanats sobre la novel·la

Nota: Un dels capítols més atractius i que recorden més les novel·les d'aventures, com ara de les de Jules Verne, és el de la recuperació de la dinamita. És Kollege qui se n'encarrega amb un d'aquells vestits amb escafandra i amb botes de plom. Vegeu a Buzos argentinos com funcionava la cosa.

 

 

Albert Sánchez Piñol | Següent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Pell Freda

    Si he de ser sincera no havia sentit a parlar mai d'aquesta novel·la i la vaig llegir per pura casualitat,pero no va tardar gens en prendre la meva curiositat i enganxarme.
    A més a més,jo que em considero una persona a la que si un llibre no provoca emocions ni cap tipus de reacció es que no val la pena, he d'opinar d'aquesta, que m'ha fet passar moments de terror i de tensió, i que he sentit aquella sensació de dejavú que et provoquen les últimes pàgines.
    Espero amb deliri poder llegir la próxima novel·la.Salutacions.

    Ana Mª | 23/02/2010, 19:09
  2.  
    A MOMENTS PESAT

    eL VA LLEGIR LA MEVA DONA, I A LA Part de les batalles, se li va fer molt pesat.

    Pafiam | 24/06/2007, 18:10
  3.  
    Re: La pell freda, encara
    Sí senyor, un llibre molt entretingut, amb pàtina de clàssic: té el regust de les novel·les d'aventures del segle XIX. No és cap revolucionari literari, però de ben segur que ens farà passar molt més bones hores amb el següent llibre. Ah, per cert, diuen que volen fer l'adaptació cinematogràfica, però amb equip europeu: no vol que Hollywood en faci una versió desastrosa. Felicitats per la pàgina, ja m'he fet un assidu.
    david | 27/07/2005, 22:50
  4.  
    Més Batís Caffó
    Ei, molt bona interpretació la del Batís Caffó. És que realment és un llibre esplèndid. Fa poc vaig llegir les Edats d'or. Del mateix autor, evidentment. És un recull de relats curts. Personalment em va decebre una mica. M'esperava una altre cosa. En un dels relats torna apareixer el nom de Batís Caffó si no recordo malament. Un personatge diferent. Va ser xocant trobar-se aquest nom un altre cop. Tant associat que el tenia a la Pell freda :) Fins aviat!
    Marcus | 15/07/2005, 15:09
  5.  
    pell
    Com tu fa relativament poc vaig tenir l'oportunitat de llegir aquest llibre. És fantastic. El recomano sempre que puc. Però a més al cap de poc temps vaig tenir la fortuna d'assistir a una conferencia de l'autor. Deixem dir-te que és un home molt peculiar. Ens va fer un breu comentari de tots els altres llibres que havia escrit. També va parlar de la trilogia. Però ens va aclarir que no es un trilogia de persontages ni d'argument. Sino de estructura. La segona part passarà a l'africa en un lloc aillat on apareixeran monstres. Al final de la conferencia ens va desvetllar d'on sortia el nom d'aneris. Es sirena al reves. Un nom molt apropiat que explica realment qui es aquest personatge. Fins aviat!
    Marcus | 14/07/2005, 17:07
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS