Pensava el gladiol i el terra s’esberlava. Deia el gladiol i la terra desfeia del cel el color. Quan intentà definir, el darrer dia,...
L'obsedia la capacitat del vidre per desfigurar el paisatge. I se'n féu una gàbia, que el servava, dissolts els colors, allunyat dels...
Xim era una persona captiva de les aparences, i per això quan, finalment, satisfeia la invitació que, des de la universitat on s’havia...
Mentre dormia perforaves amb precisió els meus somnis. L'hipnòtic sedant que fou per a mi el silenci dels teus peus descalços m'havia...
Mirar és un plaer tan gran, penses, que has decidit no moure’t de la cambra. Hi has passat tres dies i tres nits. El matí del quart...
A l’arc central del primer pont esperes, a la vigília i al riu retut, ¿despertaran en tu totes les feres que han ignorat, potser, el do...
Més de mil cinc-cents anys esperà la flama la inoportuníssima visita del turista. Bufava un vent terral, el vidre que custodiava el foc...
Tenc prohibit trepitjar terra. Visc en una barca flotant de devuit metres quadrats, en una llar establement balancejada per la calma del...