Enèsim adéu. Acariciar un comiat amb la punta dels dits és com arrancar els pètals del sol, que vaig llegir d’un poeta. Crema per dins....
Istambul Ciutat i records, Orhan Pamuk. Bromera, març 2007. 431 pàgines. Em sembla que ja ho he comentat alguna altra...
A aquestes alçades ja no cal discutir que és impossible mantenir un únic jo , immaculat i sense...
La vida, com la literatura, és un joc . I cadascú hi té el paper que vol, almenys virtualment parlant. Que...
La Biblioteca dels Viatges Travel is running away from oneself. Compare the man who wanted...
Aquesta manera d’obviar-me a mi mateixa. Espai en blanc: llençols, paraules, enyor. L’enyor és blanc. El desig és com un morter que pica...
Perdo el silenci entre els teus rastres i quedo totalment desamparada de l’allau de paraules que ja no cauen com a barrumbades. Abans es...
Durant els darrers quinze dies he estat ocupat en un curs on line sobre “Identitat digital” que m’ha mantingut...