Ara el calor s’ha tornat en una fredor roja a les mans. Sempre les mans. Obsessivament repetides, dibuixades. Els dits. Cançons que eren...
Enèsim adéu. Acariciar un comiat amb la punta dels dits és com arrancar els pètals del sol, que vaig llegir d’un poeta. Crema per dins....
Istambul Ciutat i records, Orhan Pamuk. Bromera, març 2007. 431 pàgines. Em sembla que ja ho he comentat alguna altra...
A aquestes alçades ja no cal discutir que és impossible mantenir un únic jo , immaculat i sense...
La vida, com la literatura, és un joc . I cadascú hi té el paper que vol, almenys virtualment parlant. Que...
La Biblioteca dels Viatges Travel is running away from oneself. Compare the man who wanted...
Aquesta manera d’obviar-me a mi mateixa. Espai en blanc: llençols, paraules, enyor. L’enyor és blanc. El desig és com un morter que pica...
Perdo el silenci entre els teus rastres i quedo totalment desamparada de l’allau de paraules que ja no cauen com a barrumbades. Abans es...