A l’arc central del primer pont esperes, a la vigília i al riu retut, ¿despertaran en tu totes les feres que han ignorat, potser, el do...
Més de mil cinc-cents anys esperà la flama la inoportuníssima visita del turista. Bufava un vent terral, el vidre que custodiava el foc...
Tenc prohibit trepitjar terra. Visc en una barca flotant de devuit metres quadrats, en una llar establement balancejada per la calma del...
Heus aquí la nit sobre Bagdag. Sota la pluja d’un foc que teixeix els ulls irisats de l’Home i de la Dona, dos cossos nus es lliuren a...
Sota la lenta fúria glacial hi havia una fúria encesa, un esclat de foc que rebentava la calma deserta del gel. T’obrires pas, amb els...
Del desert vingueres fins a mi; del cor del no-res aixecares en el meu cor una convulsiva ciutat de llum i de sequera. Ens trobàvem...
Era sempre a l’alba quan, des de la seva tardor, Narcís desdibuixava els seus somnis sobre l’arena de les dunes. Es despullava, se li...
Dejad que los reptiles se acerquen a mi De todos es conocido el afecto que profesaba mi patrón San Antonio a los animales,...