Bloc de BalearWeb

Mai no �s un fet casual que "l'autoritat competent" et demani, o t'ordeni, canviar de llengua.

Quan qualcú és objecte d'una injustícia, de vegades és molt difícil restar callat. No dir res. Això és precisament el que el representant de l'autoritat vol que succeeixi quan es troba en aquesta situació: que el ciutadà objecte de la injustícia no gemegui, que calli i compleixi el càstig imposat, que bé pot ser una multa, una targeta groga o vermella o una pena de presó.

No cal dir que jo no hi era, al camp de futbol, quan l'entrenador del Petra es va adreçar en català a la ja famosa àrbitra andalusa desconeixedora de la nostra llengua. Però, segons el que va escriure a l'acta del partit,

"tras percibir mi comunicación en castellano y al ser amonestado por dirigirse a mí en tales palabras "esto es de vergüenza" pasa a dirigirse a mí en catalán. Al rogarle que se dirija a mí en castellano, perpetua su dialecto, llegando a comprender ciertas falta de respeto. Sin conseguir que cese, decido expulsarlo"

en va saber prou per entendre que no era respectuós amb ella. Diria, idò, que va saber entendre allò que li convenia. I se'l va llevar de damunt: targeta vermella. El que no sabem és que hauria succeït si l'entrenador se li hagués adreçat en castellà. Ho hauria entès l'àrbitra com una falta de respecte. L'entrenador, amb molts anys d'experiència, no havia estat expulsat mai. Podem deduir que no es tracta d'una persona amb mal caràcter o poc respectuosa. En cas contrari, tindria un bon feix d'amonestacions. Quin dret tenia l'àrbitra a demanar-li que li parlés en castellà? Cap ni un. No hi estava avesada. És evident. I ara surt el conseller d'Esports del Govern Balear, també conseller de Cultura, i amolla que primer és "el respecte, després la llengua", donant per fet que l'entrenador va mal xerrar a l'àrbitra.

Qui ha tingut poc respecte és el conseller, poc respecte per la llengua de Mallorca. Perquè un conseller de Cultura, per complir amb el càrrec que ostenta, hauria de defensar, en primer lloc, el mallorquí, ja que és l'àrbitra qui desprecia la llengua catalana en qualificar-la "dialecto". L'àrbitra no és una persona inculta o ignorant. Té un títol universitari. I, davant això, el primer que em ve al cap és: què punyetes els ensenyen? Els ensenyen a l'escola, a l'institut, a la universitat, que a l'estat espanyol s'hi parla també la llengua catalana, que és oficial al País Valencià, a Catalunya i a les Illes Balears? Així practiquen la convivència de la qual s'omplen la boca tantes i tantes vegades? Què és la llengua catalana? Un dialecte que parlen quatre arreplegats? Es pensen que som tan beneits que, per comunicar-nos, hem d'acudir a una altra llengua que, ens agradi o no tenim el deure de conèixer per imperatiu legal, però que no ens podem obligar a fer-la servir? I d'aquesta manera, sense ser capaç de mantenir una conversa amb els jugadors o amb l'entrenador, sense entendre ni una micoia de mallorquí, una persona pot fer d'àrbitre? Quin respecte li mereix la llengua catalana a la Federació Balear de Futbol i el Col·legi d'Àrbitres? La resposta és: se'n foten. En cas contrari, no haurien permès que una persona que no entén el mallorquí arbitràs. En primer lloc, per una raó molt senzilla: perquè sense coneixements de mallorquí és incapaç d'entendre el context de moltes situacions al terreny de joc, en una població com Petra, al cor de Mallorca, ja que la majoria de jugadors i el cos tècnic s'expressen en català. I com això, a molts pobles de Mallorca. En segon lloc, perquè ningú no pot ser obligat a parlar en castellà. Li agradi o no a l'àrbitra. I creu-me que si cada vegada que un entrenador obrís la boca per dir que "això és una vergonya", sigui en la llengua que sigui i sense voler dir que estigui bé expressar-se d'aquesta forma (ens manca molta informació al respecte: to amb què ho va dir, el context de la jugada, l'empatia de l'àrbitra i del mateix entrenador, etc.), serien ben pocs els tècnics que acabarien un partit. I és un fet extraordinari, per felicitar-lo i per felicitar-nos, que un entrenador hagi denunciat l'actuació de l'àrbitra. I a més ho va dir ben clar en una entrevista al Diario de Mallorca de 13 de febrer:

"Es la primera vez que coincidía con ella en un encuentro. No la conocía de nada y desconozco el tiempo que lleva en Mallorca, ni tampoco si conoce o entiende nuestra lengua. Si me hubiera hablado de otra forma y me hubiera dicho con educación que me dirigiera a ella en castellano porque no me estaba entendiendo, no habría tenido ningún problema en hablarle en la otra lengua".

Vol dir que qui li va malparlar va ser ella. No l'entrenador. És evident que la jutgessa li va ferir el voraviu. Clar i llampant: li va tocar la moral, el va malmenar i va cometre un abús de poder en sancionar un entrenador per dirigir-s'hi en català! Aquesta és la veritable manca de respecte que hauria de denunciar el conseller de Turisme, Cultura i Esports. Però un polític que deu el seu càrrec a un partit d'ultradreta com VOX, un polític d'un partit que instaura la segregació lingüística a les escoles de les Illes Balears, un polític que no denuncia la persecució lingüística a què estan sotmetent als ciutadans de les Illes Balears, què ha de dir del cas que ens ocupa? Idò sotmetre's a un exercici d'autoodi com el que ha fet, justificant la mala educació de l'àrbitra, tot girant el discurs, convertint així el parlant de la llengua perseguida que ha denunciat els fets en el malfactor, en el maleducat (antic batle de Montuïri, m'hauria agradat veure com reaccionava en la mateixa situació, en un partir al seu poble, davant la seva gent; fer declaracions a la premsa, del despatx estant, és molt còmode). Aquesta és, precisament, l'estratègia secular de l'espanyolisme: avergonyir el parlant de la llengua minoritzada, l'indígena, el sotmès, perquè amagui que parla en mallorquí i, d'aquesta manera, assimilar-se als colonitzadors. L'estat espanyol ho ha fet sempre així, per molt que l'exrei dels espanyols Juan Carlos I afirmàs, ja no li venia d'una altra mentida, en l'acte de lliurament del Premio Cervantes de 2001, que el castellà "nunca fue lengua de imposición". Ho va ser i encara ho és: l'imposa la Constitució espanyola de 1978, a l'article 3, que diu textualment que

"Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla".

Menten tots els qui afirmen que s'imposa la llengua catalana. Menteixen impunement. Menteixen més que no respiren. I, davant això, ha de venir a dir, tot un conseller de Cultura, que primer el respecte i després la llengua? Que primer ens respectin a nosaltres. Que s'aturin de dir mentides. Que aprenguin a ser educats amb els catalanoparlants. Que deixin d'intentar avergonyir-nos. A Mallorca, són ells els ignorants.

I enhorabona al Petra i al seu entrenador per la valentia de denunciar-ho.

PS. No vull passar per alt les presumptes amenaces de mort que l'àrbitra afirma que ha rebut a les xarxes socials, amenaces a les quals Última Hora de dia 15 de febrer dedica l'editorial. Si és cert que les ha rebudes, un rebuig frontal. Hi ha gent que no sap ni vol argumentar i cau en aquestes pràctiques que no haurien de produir-se mai. Però això no és obstacle perquè el cas que ens ocupa hagi esdevingut paradigmàtic i il·lustratiu de les estratègies de persecució de la nostra llengua. Mai no és un fet casual que l'autoritat competent et demani, o t'ordeni, canviar de llengua.

https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2024/02/13/2105279/discriminacion-linguistica-busco-protagonismo-solo-queria-dar-conocer-esta-injusticia.html?utm_source=post-related&utm_medium=web

https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2024/02/15/2106919/discriminacion-linguistica-conseller-esports-expulso-entrenador-por-falta-respeto-por-tema-lengua.html

https://www.dbalears.cat/balears/balears/2024/02/15/389983/bauza-conseller-esports-primer-respecte-despres-llengua.html

https://www.dbalears.cat/balears/balears/2024/02/15/389975/vox-reconeix-entrenador-petra-ser-expulsat-per-parlar-catala-desmunta-discurs-del-govern.html

https://www.diariodemallorca.es/deportes/2024/02/15/petra-pedira-disculpa-arbitra-expulso-98212162.html

https://www.diariodemallorca.es/deportes/2024/02/12/faltando-respeto-hablarle-catalan-castellano-futbol-alevin-mallorca-98094078.html

http://www.joaquimtrenchs.com/inici/216/autoritat-i-autoritarisme-

"Invasors" que desvien camins

Al final dels anys noranta Biel Majoral va publicar un disc que duia per títol “Vori vou per no dormir”. A més del “Vou veri vou”, un poema que el sempre enyorat Guillem d’Efak va dedicar a Majoral, hi ha també una cançó ben singular, “Els havaneros”, amb lletra del mateix Majoral i de Llorenç Capellà “Batle", que contraposa l’emigració dels pobres “havaneros” amb la vinguda dels alemanys a Mallorca: parlam d’alemanys amb un gran poder adquisitiu que, amb l’aquiescència d’alguns illencs, compraven i compren encara ara cases i terra que havien pertangut a generacions i generacions de mallorquins. Pel que diuen, la crisi de la Covid ha incentivat aquest fenomen i les companyies immobiliàries es fan d’or.

Per a aquesta mena de compradors, Mallorca és una inversió, un paisatge, un parc temàtic que els mallorquins no han de deslluir. Tallen i cusen per on volen i es pensen que al voltant de la finca adquirida tot és seu.

Aquest diumenge mentre caminàvem de Cala Petita al Caló d’en Rafelino, al terme municipal de Manacor, vam quedar astorats en comprovar que “qualcú” havia desviat el caminoi principal per evitar que passàs per davant d’un establiment que supòs hoteler. No solament l’han desviat, sinó que han obert un pas forçosament alternatiu de molts de metres, amb moviment de terra i pedres, enfora de l'habitatge. Fins i tot han picat la roca viva i han marcat el nou sender amb pedres. L’antic, l’han reblert maldestrament amb pedres i brancatge per camuflar-lo i impedir-hi el pas.

Hi ha uns quants de dies de feina, i una alteració del medi i del pas “natural” que deu fer nosa al propietari perquè els caminadors que hi circulen passen per davant ca seva i, potser, destorben els turistes a qui han anunciat i venut unes vacances a un espai idíl·lic lliure d’indígenes.

Val a dir que, quan tornàvem del caló, de lluny vam veure un home de mitjana edat, ben mudat i amb un ca, d'aspecte germànic, que s'entretenia amb gran diligència a remoure còdols i pedres de tal manera que encara fos més difícil desplaçar-se per damunt de l'antic caminoi.

Ben segur que aquell tros de marina a pocs metres de la costa no és seu. Si ho fos, posaria la mà al foc que ja hauria trobat manera de barrar-hi el pas. Són les formes d'aquesta gent que desconeixen i menyspreen usos i costums, llengua i cultura de Mallorca. Són depredadors a qui cal aturar els peus.

Emerg�ncia social, sanit�ria i ecol�gica

He parlat sovint de "després del coronavirus", del desconcert que això provoca, del terratrèmol econòmic que això ocasionarà en una societat basada en el turisme com les Illes Balears i Pitiüses. Cal cercar respostes que no es basin en el sistema depredador que congriam des de fa decennis i que tothom sap que és una fugida cap al col·lapse. Fa uns anys, curiosament, quan l'emergència climàtica no era tan palpable com avui dia, van sorgir “partits verds” que, valgui la redundància, els partits tradicionals van assimilar i diluir. Com si no hi hagués alternativa. El sistema tot ho devora i qui es mou, ni que sigui un mil·límetre del cavat, és titllat d'antisistema, com si això fos un deshonor cercar alternatives al fracàs i fos assimilable a posar bombes. I així ens ha anat. Però cal veure una mica la llum i tenir un bri d'esperança, qualque cosa on agafar-nos per assolir un futur més esperançador.

Per això recoman l'article que la portaveu del GOB, Margalida Buades, va publicar dia 10 de maig a l'Ara sota el títol Imaginar el necessari. Buades, de manera ben argumentada, presenta una iniciativa que han anomenat La vida al centre, expressada mitjançant una pàgina web on han presentat un manifest al qual pot adherir-se tothom que ho desitgi.

Sabem que volem un món millor però necessitam una manera de dur-ho a la pràctica. I és això que precisament ens proposen, “Un canvi de direcció” que defineixi “una estratègia de decreixement turístic consensuada que ens prepari per a afrontar millor el futur i evitar el col·lapse ecològic i social”. Presenten una sèrie de propostes en diferents àmbits: Àmbit social i de cures, Àmbit laboral, Model econòmic, Àmbit agroecològic, Àmbit turístic, Àmbit territorial i ambiental i, finalment, Per a la participació i la democràcia. D'ambició, no els en falta. I jo diria que realisme, perquè si no, a les Illes Balears i Pitiüses tenim els dies comptats.

Em consta que fa un parell de dies, en una vídeoconferència entre col·lectius feministes, moltes de les assistents van enviar l'enhorabona a la presidenta Armengol, mitjançant la representant del PSIB-PSOE que hi havia assistit, per la gestió de la crisi del coronavirus. I és veritat que, en unes circumstàncies difícils, la presidenta de la CAIB ha tingut prou cintura per saber dur i esquivar la pèssima gestió amb què el govern d'Espanya ha afrontat l'emergència sanitària.

Però el que ens espera aquest estiu serà dolorós. En l'article de dia 11 de maig, també a l'Ara, Sebastià Alzamora apunta que, segons dades d'Idescat, Unicef, etc., les Illes té un 24'7% de la població al llindar de la pobresa. I la cosa va in creixendo.

Ha arribat, doncs, el moment de dir prou, de desmarcar-se del sistema depredador que ens ha duit fam i feina. L'Estat espanyol ens ha xuclat els diners, i ens vol xuclar l'ànima. I no d'ara, sinó de molt enrere. I només s'aturarà si la societat illenca diu prou de manera clara i contundent, com vam dir prou a la política suïcida del govern de José Ramón Bauzá en aquella manifestació històrica de 2013.

L'estat d'alarma, a banda de garantir el confinament de la població, ha servit per mantenir el debat a la premsa i a les xarxes. Però els ciutadans de les Illes, un cop passada l'epidèmia, haurem de sortir de nou al carrer per defensar precisament una “nova normalitat”. Però no la que defensen Sánchez, ni Casado ni Arrimadas, sinó la normalitat que encapçala el manifest de propostes per una transició ecosocial:

“Demanam, en primer lloc que es generi l’espai necessari de debat amb tots els actors socials, polítics i empresarials a través d’una taula de diàleg social ampliada per a avançar en l’aprofundiment democràtic en la presa de decisions necessari per envestir una revisió dels pressupostos amb l’objectiu de reordenar prioritats i, posteriorment, reenfocar les polítiques per fer possible aquesta transició socioecològica que posi la vida al centre”.

Dubt molt que això es pugui realitzar d'Espanya estant. Però ben aviat la necessitat serà tan gran, que als sociòlegs i als centres demoscòpics se'ls girarà molta feina. I hi haurà, tant si com no, un enfrontament amb l'Estat espanyol. Qui comandi al Consolat de Mar, ja es pot arromangar.

Dolors Bassa i Carme Forcadell, dues dones v�ctimes del sistema patriarcal, que defensen el feminisme i la llibertat

Especialment colpidor és l'article Feminisme i llibertat, lluites indestriables publicat avui per les preses polítiques Dolors Bassa i Carme Forcadell. És fàcil predicar des de la trona però el testimoni d'aquestes dues dones, des de la presó per defensar drets i llibertats, arriba al més profund de l'ànima.

I no només denuncien la violència masclista, que cal abolir de totes totes, sinó que ens adverteixen cal fer-ho per "viure en una societat lliure i igualitària de veritat". Perquè cal fer front fins i tot als tribunals injustos, formats sobretot per homes, que fan parts i quarts en els casos de violència masclista i també en els judicis contra els independentistes.

No pot ser que partits que es diuen demòcrates es vinculin i pactin amb l'extrema dreta i després es presentin com a garants de la llibertat. No pot ser que partits que es diuen progressistes canviïn el discurs així com bufa el vent.

Dues dones valentes denuncien les injustícies que pateixen les dones. I també tota la resta d'injustícies amb majúscules. I vinculen la justícia i la llibertat al republicanisme. República i Llibertat.

I acaben: "Avui més que mai reivindiquem totes les dones que han patit violència masclista, sortim als carrers i plantem cara a aquesta dreta feixista que ens vol fer tornar al segle XIX. Perquè contra la injustícia i la violència, persistència, persistència i persistència".

Quan s'acabi el malson de la presó, no tindrem prou paraules per agrair-los-ho.

Ens controlen els m�bils (nom�s?)

Avui la majoria dels telèfons mòbils de l'estat espanyol seran rastrejats amb l'excusa d'un estudi estadístic sobre mobilitat. Ergo ens vigilen. Tot legal, naturalment. I perillós. Una passa més cap a la indefensió dels ciutadans. Simona Levy, que acaba de publicar #Fake You a Raig Verd, ho explica amb detall en una entrevista a Vilaweb.

Interessant, també, l'obra de Géraldine Schwar, Los amnésicos. Historia de una familia europea, amb entrevista a l'Ara. Schwar detalla sense embuts l'experiència dels seus avis -esdevinguts col·laboradors del nazisme, com aquell qui diu, per pur interès. L'amnèsia històrica és un mal negoci. Encara que a Espanya molts afirmin el contrari, aquesta mena d'oblit mai no cicatritza les ferides, sinó que sempre estan a punt d'una nova infecció. Digau-li Vox, per exemple. O Ciudadanos. O PP. O PSOE, amb un govern cada cop més autoritari, diposat ara a controlar Internet.

Capellans mallorquins secularitzats demanen revisi� del celibat

Amb aquest titular, el diari �ltima Hora dedica tota aquesta p�gina (27-11-2016, p�g. 25) als capellans mallorquins secularitzats, aprofitant la visita que ret� recentment el papa Francesc a un grup de capellans secularitzats, a Roma (com reflecteix la fotografia central).

S'hi remarca all� que diuen quatre companys capellans:

En Pere Fullana: �La Iglesia tiende a culpabilizar aspectos como el sexo, per� llegar� el cambio�.

En Jaume Gual: �Dej� de ser cura porque me enamor� y no era capaz de llevar una doble vida�.

En Miquel Juli�: �Uno empieza en la Iglesia joven, y sigue en la trayectoria sin plantearse nada�.

En Jes�s Fresnillo: �Me gustar�a ver aire nuevo en la Iglesia, per� no hay nadie joven que releve�.

A l'actualitat som m�s d'un centenar els capellans mallorquins que ens hem casat, secularitzat i deixat d'exercir com a sacerdots. Cada cas �s cada cas. I els quatre casos que apareixen a la p�gina d'�ltima Hora aix� ho fan pal�s.

M'arriba la not�cia d'aquesta publicaci� local, via whatsapp, i tot d'una mir de trobar l'exemplar period�stic pertinent... M'alegra ben molt comprovar que hi surt aquest tema, damunt d'un mitj� de comunicaci� local, ja que ben poques vegades s'hi tracta un assumpte com aquest.

No fa ni una setmana que, jo mateix, al�ludia a aix� precisament, en un programa radiof�nic, Ona Mediterr�nia, dirigit pel jove Joan Farr�s Vidal (sobre capellans cat�lics mallorquins casats: minuts 22:50 - 31:45).

Parlava d'all� que se'n diuen �capellans cat�lics casats�, �capellans mallorquins secularitzats�, �que han penjat els h�bits�, �han plegat de capell��, �han abandonat el sacerdoci�,�han deixat de dir missa�, �s'han mostrat infeels�, �han abandonat el clergat�, etc. Sempre en termes que comporten certes connotacions eminentment negatives.

En front d'aquesta visi�, jo hi volia remarcar d'altres aspectes que consider que s'esdevenen molt m�s positius, al meu modest mode de veure, davant d'una decisi� tan personal com aquesta.

Fins i tot, aquella not�cia recent de la visita del papa Francesc a un col�lectiu de capellans cat�lics casats, als afores de la ciutat de Roma, em portava a fer-hi la proposta d'ampliar-ne el tractament, d'aquest assumpte.

Hi manifestava que, amb el temps, m'agradaria molt arribar a poder fer un bon programa radiof�nic -�D�ries i lluites�, per exemple- sobre l'exist�ncia i el comportament d'un col�lectiu tan petit a l'�mbit religi�s, que no sol sortir gaire als mitjans de comunicaci�, per� que, sens dubte, t� molt a dir i a aportar, a l'hora de contribuir positivament en la construcci� d'una societat illenca que pugui veure'n millorat el nivell de benestar -social, cultural, �tic, pol�tic, econ�mic, ecol�gic, religi�s, etc.-.

Perqu�, de bon principi preparats durant un temps llarg per exercir-nos com a sacerdots -sigui diocesans, sigui religiosos-, un bon dia optam per trencar en la din�mica prefixada, adoptam un altre estil de vida, iniciam una etapa nova en la nostra vida, trobam altres formes de treballar, formam una fam�lia, ens casam, etc.

�s cert, hi deia, que no tots els companys secularitzats ens prenem l'assumpte de la mateixa manera. Cadasc� elegeix el seu propi estil i �mbit de vida, b� sigui a la Roqueta, b� sigui fora de Mallorca; b� sigui associant-se amb altres, b� sigui actuant pel seu compte; b� sigui mantenint-se en la pr�ctica religiosa, b� sigui allunyant-se'n cada cop m�s...

S� que vaig voler recordar que som m�s d'un centenar els capellans casats mallorquins (secularitzats)

I que, un cop casats, ens hem mogut en �mbits diversos... com ho pot reflectir, per exemple, la nombrosa i diversa producci� liter�ria d'alguns de nosaltres... per no al�ludir a altres �mbits d'actuaci� p�blica que, d'una manera o una altra, incideixen en la marxa de la nostra societat... i de la nostra esgl�sia.

LAS 10 CLAVES PARA ENTENDER LA ENFERMEDAD DEL VIRUS DEL EBOLA.

EBOLA

1.- ¿Qué es? Un virus que causa la enfermedad homónima con cinco variedades: Sudán, Zaire, Reston, Côte d'Ivoire (Costa de Marfil) y Bundibugyo, de las cuales, Sudán, Zaire y Bundibugyo se han asociado a importantes brotes de fiebre hemorrágica en África. El virus altera un tipo de células llamadas "endoteliales" que recubren la superficie interior de los vasos sanguíneos y la coagulación. Al dañar los vasos sanguíneos las plaquetas no son capaces de coagular, y los pacientes sucumben a un shock hemorrágico que deriva en una pérdida muy grave de sangre.

PREVENCION RIESGOS EBOLA

Procedimiento de homologaci�n de actividades formativas en prevenci�n de riesgos laborales en construcci�n

BOE 23 noviembre 2013

Resolución de la Dirección General de Empleo, por la que se registra y publica el Acta de los acuerdos sobre el procedimiento para la homologación de actividades formativas en materia de prevención de riesgos laborales, así como sobre el Reglamento de condiciones para el mantenimiento de la homologación de actividades formativas en materia de prevención de riesgos laborales de acuerdo con lo establecido en el V Convenio colectivo del sector de la construcción.

Las entidades formativas deben ser Servicios de Prevención Ajenos o Servicios de Prevención Propios (para los trabajadores de la empresa) o Mancomunados (para trabajadores de empresas integrantes del Servicio de Prevención Mancomunado)

FORMACION en RIESGOS LABORALES