Bloc de BalearWeb

[19/07] Resposta al cop feixista - M�ting de commemoraci� de la Revoluci� espanyola - �Exilio� - �Jeunesse Anarchiste� - Acte de Camus i de Paz - 40 aniversari de la Revoluci� espanyola - Rehabilitaci� Sacco i Vanzetti - Barricada Rock - Viard - Guillemard - Gillemin - Peroni - Lanti - Castellari - Font - Pose - Capuana - Lombardi - Gouaux - Mu�oz Lavi�eta - Xena - Liria - Richards - Gallego - Ram�rez - Salsou - Keller - Maznev - Gauche - Clarenson - Jov� - Obreg�n - Parera - Cadenas - Aguiar - Sanz - Gherardi - Saborit - Verdun - Lazarte - Belloni - B�siger - Amat - Bassons - Berneri - Vives - Scott

[19/07] Resposta al cop feixista - Míting de commemoració de la Revolució espanyola - «Exilio» - «Jeunesse Anarchiste» - Acte de Camus i de Paz - 40 aniversari de la Revolució espanyola - Rehabilitació Sacco i Vanzetti - Barricada Rock - Viard - Guillemard - Gillemin - Peroni - Lanti - Castellari - Font - Pose - Capuana - Lombardi - Gouaux - Muñoz Laviñeta - Xena - Liria - Richards - Gallego - Ramírez - Salsou - Keller - Maznev - Gauche - Clarenson - Jové - Obregón - Parera - Cadenas - Aguiar - Sanz - Gherardi - Saborit - Verdun - Lazarte - Belloni - Bösiger - Amat - Bassons - Berneri - Vives - Scott

Anarcoefemèrides del 19 de juliol

Esdeveniments

Cartell commemoratiu del 19 de juliol realitzat per Arturo Ballester

- Resposta popular al cop feixista: El 19 de juliol de 1936, a Barcelona (Catalunya), a les quatre hores de la matinada, les tropes rebels faccioses acantonades a les casernes de les àrees suburbanes (Pedralbes, Sant Andreu, Lepant, avinguda Icària) s'aixequen i intenten accedir al centre de la ciutat, però són frenades pels militants obrers armats de la CNT i de la FAI als carrers i a les barricades. Després de violents combats a tota la ciutat, devers el migdia, els feixistes són assetjats a les casernes i llocs estratègics que havien ocupat. A la tarda comencen els assalts per part dels obrers i de les tropes fidels al règim republicà. Van caure molts militants anarquistes, entre ells el mexicà Obregon, secretari dels grups de la FAI, que va morir durant la presa de la central telefònica. La revolució va triomfar finalment i la unitat de les organitzacions obrers va ser una realitat entre l'entusiasme general. Però la caserna de les Drassanes resistirà encara.

***

Convocatòria de l'acte publicada en el periòdic novaiorquès Spanish Revolution del 19 de juliol de 1937

- Míting de commemoració de la Revolució espanyola: El 19 de juliol de 1937 se celebra a la Union Square de Nova York (Nova York, EUA) un míting de masses per a commemorar el primer aniversari de la Revolució espanyola. L'acte, organitzat per la United Libertarian Organizations (ULO, Unió d'Organitzacions Llibertàries) de Nova York, tingué com a oradors Harry Meyers, Liston Oak, Robert Strong, Walter Starret, Carlo Tresca i Sam Weiner, entre d'altres. El míting va ser anunciat en el periòdic de l'ULO Spanish Revolution. A bulletin published by the United Libertarian Organizations.

***

Portada del primer número d'impremta d'Exilio

- Surt Exilio: El 19 de juliol de 1944 surt a Aynes (Alvèrnia, Occitània) el primer número del periòdic anarcosindicalista Exilio. CNT. Regional Nº 3. Aquesta publicació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de la Regional III (Cantal) va ser una de les primeres que es realitzaren a l'exili francès. El primer número s'edità en multicopista i el segon, que també portà el número 1 de numeració i sortí el 3 d'agost, ja s'estampà amb impremta i portà el subtítol «Editado por la Regional Nº 3 afecta a la Confederació Nacional del Trabajo de España». Els vuit primers números van ser clandestins, és a dir, sense peu d'impremta, i des del número 9 es publicà a Mauriac (Alvèrnia, Occitània). Després portà altres subtítols, com ara «Órgano oficial del Movimiento Libertario», «Boletín Interior de la Confederació Nacional del Trabajo. MLE en Francia», etc. Va ser dirigit per Manuel Rico i administrat per Manuel Morey Blanch (Manolo). A partir del Ple de Clarmont d'Alvèrnia de setembre de 1944 la publicació prengué força importància i es convertí en una publicació dirigida a orientar el militant, defensar la CNT, combatre les maniobres hegemòniques que el Partit Comunista d'Espanya (PCE) realitzava a través de la Unió Nacional Espanyola (UNE), fer costat el projecte d'aliança sindical i preparar l'ambient per a la constitució de l'Aliança de Forces Democràtiques. La seva línia editorial va ser discutida i acusada d'«heterodoxa» i «desviacionista» pel seu suport a les posicions confederals «col·laboracionistes» de l'Interior. Trobem articles de José Albagés, Ramón Álvarez, Armesto, Jacint Borràs Bousquet, Manuel Buenacasa, J. Juan Domènech, J. Fernández Escobés, José Germán González, Juan Manuel Molina Mateo (Juanel), Leiva, Horacio Martínez Prieto, Manuel Morey, Josep Oliver Calle, Penido, Domingo Torres i Emilio Vivas, entre d'altres. En sortiren almenys 48 números fins al 1948. S'ha de dir que una capçalera setmanal amb el mateix nom va sortir el mateix 1939 al camp de concentració de Camp Morand (Algèria) de la qual es realitzaren sis exemplars a mà, que circulaven de barraca en barraca del camp, i en sortiren almenys quatre números.

Exilio (1944-1948)

***

Capçalera del segon número de Jeunesse Anarchiste

- Surt Jeunesse Anarchiste: El 19 de juliol de 1946 surt a París (França) el primer número del periòdic Jeunesse Anarchiste. Organe de la Fédération Française des Jeunesses Libertaires. Aquest primer número va sortir com suplement del número 38 del periòdic Le Libertaire. Charles Durant va ser el gerent i Louis Laurent el tresorer. Un segon número aparegué el 25 d'abril de 1947, amb el subtítol «Organe bi-mensuel de la Fédération des Jeunesses Anarchistes (FJA)», amb Louis Fassier com a redactor administrador i Raymond Robic de gerent. Encara en sortí un altre número, l'últim, l'1 de juny de 1947. La major part dels articles no van ser signats, però trobem els noms de Guy Allaire, Paul Champs, Marc Charvin, F. Duchemin, Charles Durant, Louis Fassier, Raphael Fernandez, Georges Fontenis (sota diversos pseudònims), Tomás Germinal Gracia Ibars (Germen i Germinal Gracia), André Morel, Orto, Rach i Raymond Robic.

***

Un moment de la conferència d'Albert Camus

- Acte de Camus i de Paz: El 19 de juliol de 1951 se celebra als locals de la Lliga Francesa de l'Ensenyament, al carrer Récamier de París (França), un acte commemoratiu del quinzè aniversari de l'esclat de la Revolució espanyola. L'acte, organitzat pel Casal de Catalunya, comptà amb les conferències de l'escriptor Albert Camus i del poeta Octavio Paz, aleshores agregat cultural de l'Ambaixada de Mèxic a París, i la intervenció de Fernando Valera Aparicio, en aquella època vicepresident i ministre d'Hisenda del govern de la II República espanyla en l'exili. La conferència d'Albert Camus, que s'engegava amb aquestes paraules: «El 19 de juliol de 1936 començà a Espanya la II Guerra Mundial.», va ser publicada en el número del 4 d'agost de 1951 de Solidaridad Obrera de París.

Acte de Camus i de Paz (19 de juliol de 1951)

***

Cartell de l'acte

- 40 aniversari de la Revolució espanyola: El 19 de juliol de 1976 se celebrà a la Community Church de Nova York (Nova York, EUA) el quaranta aniversari de la Revolució espanyola sota el títol «40 years of struggle Spanish workers still resist (1936-1976)». L'acte fou organitzat per l'International Libertarian Labor Fund (ILLF, Fons Internacional Sindicalista Llibertari) i comptà amb el suport de la Confederació Nacional del Treball (CNT), de la Catholic Peace Fellowship (CPF, Associació Catòlica Pacifista), del periòdic Freie Arbeiter Stimme, del General Defense Comittee (GDC, Comitè General de Defensa), del Fòrum dels Industrial Workers of the World (IWW, Treballadors Industrials del Món), del Libertarian Book Club (LBC, Club del Llibre Llibertari), del Local Internacional de Nova York de la CGD i de diverses individualitats. Hi van intervenir Diego Abad de Santillán, Eugenio Fernández Granell, Augustin Souchy i Abe Bluestein.

***

Spencer Sacco, nét de Nicola Sacco, rebent la rehabilitació de mans de Michael Dukakis

- Rehabilitació de Sacco i de Vanzetti: El 19 de juliol de 1977, a l'State House de Beacon Hill de Boston (Massachussets, EUA), cinquanta anys després de la seva execució, el governador de l'Estat de Massachussets, Michael Dukakis, pronuncia la rehabilitació moral dels anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, deixant clar que no van tenir un judici just, reconeixent-ne la innocència i disculpant-se de l'«error judicial» davant els descendents. El text oficial de la declaració és el següent: «Perquè Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, ambdós executats poc després de la mitjanit del 23 d'agost de 1927, no van tenir un procés just, perquè tant el jutge com el fiscal tenien prejudicis contra els estrangers i els dissidents, perquè durant el procés va imperar un clima d'histèria política, cal netejar d'estigmes i d'injúries, per sempre més, el nom de ses famílies i el de sos descendents. El governador de Massachussetts declara el 23 d'agost de 1927 com el Dia Commemoratiu de Sacco i de Vanzetti.»

***

Cartell del concert d'Azagra

- Barricada Rock: El 19 de juliol de 1986 se celebra al camp de futbol municipal del barri de la Guineueta de Barcelona (Catalunya) el concert «Barricada Rock», en commemoració del cinquantè aniversari de la Revolució espanyola. L'acte va ser organitzat per la Confederació Nacional del Treball (CNT) –CNT renovada, Congrés de València– i comptà amb la col·laboració de diverses entitats, com ara l'Ateneu Llibertari de Gràcia, Prat Ràdio o la revista NDF. En aquest concert, de música ska i punk, actuaren els grups Anti/Dogmatikss, BAP!!, L'Odi Social, Monstruación, Pisando Fuerte i Tijuana in Blue. El cartell del concert el realitzà el dibuixant Juan Carlos Azagra García (Azagra).

Naixements

Necrològica d'Auguste Viard aparareguda en el diari parisenc L'Intransigeant del 19 de gener de 1892

- Auguste Viard: El 19 de juliol de 1836 neix a Lachapelle-aux-Pots (Picardia, França) l'anarquista internacionalista, communard i maçó Auguste Vincent Pompée Viard, que va fer servir diversos pseudònims (L'Éponge, Gagin, Pompée, Tavin). Era fill de François Jérôme Viard, venedor terrissaire, i d'Émilie Florence Delafolie. Es guanyava la vida treballant de corredor de comerç i vivia al número 8 del carrer Vertus del III Districte de París (França). Membre de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), entre 1870 i 1871, durant el setge de París, va ser membre de la Guàrdia Nacional. Va ser un dels signants de l'anomenat «Cartell Roig», publicat el 6 de gener de 1871, on es feia una crida al poble parisenc per denunciar la traïció del govern, tot reivindicant la Comuna. Guàrdia nacional del 88 Batalló de la 7 Companyia, el 3 de març de 1871 va ser nomenat membre de la Comissió Provisional del Comitè Central de la Guàrdia Nacional. El 18 de març de 1871 va ser detingut per ordre de la Prefectura de Policia, però va ser posat en llibertat aquell mateix dia. En les eleccions del 16 d'abril, va ser elegit membre del Consell de la Comuna pel XX Districte de París. Delegat de Subsistències de la Comuna, en va ser membre de la comissió executiva i votà per la creació del Comitè d'Emergència Nacional. Entre el 18 d'abril i el 2 de maig de 1871 va ser nomenat delegat de la comissió executiva de Seguretat General de la Comuna de París. Arran de la repressió de la Comuna de París («Setmana Sagnant»), aconseguí refugiar-se a Suïssa i el 27 de desembre de 1872 va ser condemnat en rebel·lia pel III Consell de guerra a mort. Posteriorment es refugià a Londres (Anglaterra), on creà un negoci de venda de quadres i posteriorment es dedicà a la fabricació de pintures i de vernissos. El juny de 1874 signà, amb el grup blanquista «La Commune Révolutionnaire», el fullet Aux Communeux, on es feia una declaració atea, comunista i revolucionària. En aquesta època va pertànyer a una lògia maçònica i a la Societat de Refugiats. A partir de 1879 va estar en contacte amb Le Révolté de Piotr Kropotkin. Va ser acusat en diferents ocasions d'haver-se emportat centenars de milers de francs i de diamants requisats durant la Comuna; i segons alguns va viure en la riquesa, però el cert es que va passar penalitats i que aquesta acusació no va tenir cap fonament. Amb l'amnistia per als communards, retornà a França, però son fill restà a Londres i es dedicar a vendre les pintures i vernissos que son pare fabricava a Saint-Ouen. Participà activament en el moviment anarquista, tot atacant els socialistes i els blanquistes. Malgrat la seva avançada edat i no pertànyer a la classe assalariada, en els anys vuitanta assistí a les reunions del Sindicat de Manobres, d'inspiració anarquista i en la seva empresa treballaren destacats anarquistes, com ara Gustave Mathieu i Charles Simon (Biscuit). El 5 de maig de 1888 parlà en una reunió organitzada a la Sala Commerce per la Lliga Cosmopolita per a denunciar el parlamentarisme. El novembre de 1888 acompanyà Joseph Tortelier a Londres per a defensar la idea de la vaga general en el Congrés Sindical Internacional, que no tingué gaire ressò. Posteriorment freqüentà el parisenc Cercle Anarquista Internacional (CAI), principal lloc de trobada anarquista de l'època. Entre l'1 i el 8 de setembre de 1889 participà en el Congrés Anarquista Internacional celebrat a la Sala Commerce de París. Entre 1890 i 1891 visità regularment Ernest Gegout i Charles Malato durant el seu tancament a la presó de Sainte-Pélagie. En els anys noranta participà en les reunions del Grup de Propaganda Anarquista de París i va ser membre de la «Lliga contra el treball a les presons». Sa segona companya fou Rose Betton. Auguste Viard va morir el 17 de gener de 1892 al seu domicili, al número 37 del carrer Rosiers, de Saint-Ouen (Illa de França, França). El communard Henry Champy va fer un discurs en el seu enterrament al cementiri de Saint-Ouen, on assistiren unes mil dues-centes persones, companys anarquistes i antics communards.

***

Foto policíaca d'Isidore Guillemard (28 de febrer de 1894)

- Isidore Guillemard: El 19 de juliol de 1847 neix a L'Être Delangle (Saint-Michel-des-Andaines, Normandia, França; actualment Bagnoles-de-l'Orne-Normandie, Normandia, França) l'anarquista Isidore François Gervais Guillemard –també citat erròniament Guilmard–, que va fer servir els pseudònims de Santras i Sans Trace. Sos pares es deien Isidor Guillemard, teixidor, i Anne Bassé. Es guanyava la vida treballant d'obrer fuster. El 12 de novembre de 1868 es casà a Couterne (Normandia, França; actualment Rives-d'Andaine, Normandia, França) amb la modista anarquista Armande Victorine Marie Colombert, amb qui tingué tres infants. En 1887 vivia al carrer Stephenson de París (França) i va ser l'organitzador de diverses reunions contra les oficines de col·locació que se celebraren a la Sala Petrelle. En 1892 vivia al número 56 de carrer Belleville de París. El 20 de juliol de 1892 un confident de la policia denuncià que era l'autor d'un alfabet codificat per a correspondència secreta i segons aquest mateix delator, en un informe del 13 de setembre d'aquell any, va fer saber que volia organitzar un nou grup anarquista que s'havia de reunir en una taberna situada al número 66 del carrer Vieille du Temple. El 23 d'octubre de 1892, amb una quarantena de companys (Baudelot, Bouttet, Bruneau, Charbot, Guillot, Pichon, Porret, Quince, Rigollet, etc.), boicotejà un míting boulangista celebrat a la Sala Favié. En aquesta època freqüentava les reunions del Cercle Anarquista Internacional (CAI), que es reunia a la Sala Georget. Durant 1893 va ser assidu de les reunions anarquistes, el seu nom va ser citat almenys en 54 ocasions en diversos informes de confidents policíacs. En aquest any també participà en trobades dels antics membres de la Lliga dels Antipatriotes i en les del grup anarquista de Montmartre. Entre 1893 i 1894 va estar especialment lligat a l'anarquista Raymond Boutté. El 29 de gener de 1893 assistí, amb altres seixanta persones, a la reunió celebrada a la Sala Georget, al número 35 del carrer Aumaire, on un tal Renard (Georges) va fer una conferència sobre individualisme i comunisme. El 4 de març de 1893, assistí amb altes 150 anarquistes d'un grup de 500 persones, a la reunió celebrada a la Sala Commerce, organitzada pels anarquistes del XX Districte de París, sota el lema «La misère et ses conséquences. Supression des bureaux de placement, les grands financiers du Panama» (La misèria i les seves conseqüències. Supressió de les oficines de col·locació, els grans financers de Panamà). El 9 de març de 1893 participà, amb sa companya i una cinquantena de companys, en l'anomenada «Corredisses anarquistes» en favor de l'abstenció, organitzades per Eugénie Collot i Marie Paul Constant (Le Père La Purge) a la plaça de la République de París –portaven orelles d'ases de cartró negre amb la inscripció «Candidats abstencionistes». El 23 d'abril de 1893 de la II Brigada d'Investigacions de la Prefectura de Policia anotava que seguia vivint al número 56 del carrer Belleville i era definit com a «militant anarquista». El 6 de maig de 1893 participà, amb sa companya, en el míting celebrat a la Sala Commerce que arreplegà unes quatre-centes persones on els oradors jutjaren els diversos partits socialistes. El 23 de maig de 1893 formà part del centenar d'assistents a la reunió organitzada pels anarquistes individualistes celebrada a la Sala Octobre, al carrer de la Montagne Sainte-Geneviève. El 14 d'octubre de 1893, segons un confident policíac, hauria participat en la prova d'un prototipus de petita bomba de plom. A partir del 3 de gener de 1894 vivia al número 8 del carrer Lombards, on el 28 de febrer d'aquell any va ser detingut sota l'acusació de pertinença a «associació criminal» i aquest mateix dia va ser fitxat en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon; va ser posat en llibertat el 5 de març d'aquell any. El seu nom figura en el registre d'anarquistes del 31 de desembre de 1894, així com els dels anys 1896 i 1901. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Notícia d'una de les condemnes de Marie-Auguste Guillemin apareguda en el diari de Chalon-sur-Saône Courrier de Saône-et-Loire del 24 de febrer de 1894

- Marie-Auguste Guillemin: El 19 de juliol de 1852 neix al II Districte de Lió (Arpitània) l'anarquista Marie-Auguste Guillemin. Era fill de Marie Prosper Guillemin, empleat als vaixells de vapor lionesos, i d'Antoinette Aloin. Orfe de pares, en 1872 treballava de calderer i vivia al número 32 del carrer Dugas-Montbel del II Districte de Lió. Posteriorment treballà d'empleat al diari Lyon Républicaine. El maig de 1885 s'establí a Chalon-sur-Saône (Borgonya, França), on en 1888 va ser condemnat a una multa per «cops i ferides». Durant els anys noranta es relacionà amb anarquistes del departament de Costa d'Or, militant a Chalon-sur-Saône i distribuint la premsa anarquista (Le Père Peinard, La Révolte, Le Révolté, etc.). A finals d'abril de 1892 el seu domicili va ser escorcollat i va ser detingut preventivament davant la convocatòria del Primer de Maig. Entre 1893 i 1894 la policia li va decomissar publicacions anarquistes i exemplars de Le Père Peinard i de Le Révolté. Després de patir dues sentències per «violències lleugeres», el febrer de 1894 va ser condemnat a 15 francs de multa per cridar «La venjança de Vaillant!» quan venia el diari Lyon Républicain dedicat a un atemptat. El 7 de juliol de 1894 va ser detingut per apologia de Sante Geronimo Caserio, anarquista que assassinà François Marie Sadi Carnot, president de la República francesa i en l'escorcoll del seu domicili només es va trobar un exemplar de La Révolte; jutjat per l'Audiència de Chalon-sur-Saône, el 29 de juliol va ser absolt del delicte d'«apologia del crim». Durant la primavera de 1895, segons la policia, es dedicava a distribuir Les Temps Nouveaux i sembla que també el nou setmanari anarquista d'Émile Pouget La Sociale. El 27 de juliol de 1895 va ser condemnat a un mes de presó per «abús de confiança» arran d'una denúncia del Lyon Républicain i de Le Petit Parisien, però aquests diaris retirarem finalment la querella perquè les sumes desaparegudes (600 francs) van ser restituïdes, encara que el procurador s'oposà a aquesta retirada. A resultes de la seva detenció, Lucien Weill el substituí com a dipositari a Chalon-su-Saône dels periòdics Les Temps Nouveux i La Sociale. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Zelmira Peroni

- Zelmira Peroni: El 19 de juliol de 1865 neix a Caprigliola (Aula, Toscana, Itàlia) la modista i propagandista anarquista Carlotta Germina Peroni, més coneguda com Zelmira Peroni o Zelmira Binazzi. Sos pares es deien Giovanni Peroni i Lucia Magnani. Cresqué a La Spezia (Ligúria, Itàlia), on assistí a les escoles primàries i de ben joveneta s'acostà al pensament llibertari. De sa mare aprengué l'ofici de modista, contribuint econòmicament al sosteniment de sa família, que vivia dignament. Aquesta relativa estabilitat econòmica permeté que pogués aprofundir en l'estudi dels clàssics a través de la lectura d'obres de tota casta (literatura, història, filosofia, etc.). A principis dels anys noranta conegué a La Spezia Pasquale Binazzi, vuit anys més jove, que comença a destacar en el moviment anarquista de la ciutat. El 3 de març de 1901, després d'anys de convivència, la parella es casà a La Spezia i sempre es mantingué unida. El 16 de juliol de 1903 Zelmira i Pasquale fundaren a La Spezia Il Libertario, que esdevingué un dels periòdics anarquistes més populars de la península, i en el qual ella col·laborà sobretot amb articles culturals i amb poesies. Amb son company va fundar una cooperativa editora («La Sociale»), que va publicar, entre altres coses, l'obra completa de Pietro Gori i una antologia llibertària que portava com a títol Pagine d'oro. Quan Pasquale estava de gira propagandística, nombroses vegades entre 1906 i 1911, o a la presó, Zelmira s'encarregava de la direcció del setmanari Il Libertario, que patí censures, segrests, processos i condemnes de tota mena. El juny de 1916 va assistir a Florència (Toscana, Itàlia) al congrés semiclandestí que va donar lloc a un Comitè d'Acció Internacionalista Anarquista per a coordinar l'acció antimilitarista durant la Gran Guerra. Quan el 30 de maig de 1917 les autoritats militars prohibiren la publicació d'Il Libertario, aquestes la consideraren «un perill permanent tan greu per a la resistència interna i per a l'ordre públic» que la mantingueren en una estreta vigilància. El 18 de desembre de 1917 va ser confinada amb son company a l'illa penitenciària de Lipari. Quan 13 mesos després la parella recuperà la llibertat, reprengué immediatament l'activitat editorial, malgrat els greus problemes a la vista que des de feia temps ella patia. Arran de la destrucció de la seu d'Il Libertario el 29 d'octubre de 1922 a mans d'un escamot feixista, es va veure obligada amb son company a establir-se a Caprigliola. Després del fracassat atemptat de l'anarquista Anteo Zamboni el 31 d'octubre de 1926 contra Benito Mussolini a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia), a causa «de la seva obra antinacional, de la seva perillositat vers el règim i per formar part del moviment revolucionari», va ser condemnada el 19 de novembre de 1926 a la deportació per cinc anys i enviada a les colònies penitenciàries de les illes, primer, de Tremiti i, després, de Lipari, on purgava condemna son company. Obtingué una reducció de la pena de tres anys i el novembre de 1928 pogué retornar a Caprigliola, on esgotada i gairebé cega s'establí definitivament. En la primavera de 1930 acollí a casa seva el vell i estretament vigilat anarquista Luigi Galleani, on visqué fins a la seva mort el 4 de novembre de 1931. El 5 d'octubre de 1934 les autoritats consideraren que com que «portava una vida retiradíssima i per la seva edat avançada», podia ser esborrada de la llista de subversius establerta per l'Estat. Minada físicament per una malaltia al pulmons, Zelmira Peroni va morir el 24 de desembre de 1936 a l'Hospital Civil de La Spezia (Ligúria, Itàlia) i el seu cos va ser incinerat i enterrat al cementiri d'aquesta ciutat.

Zelmira Peroni (1865-1936)

***

Eugène Lanti

- Eugène Lanti: El 19 de juliol de 1879 neix a Néhou (Baixa Normandia, França) el militant anarquista, després comunista i esperantista, fundador de l'anacionalisme, Eugène Aristide Alfred Adam, més conegut com Eugène Lanti. Sos pares, pagesos pobres i analfabets, es deien Jean Anténor Adam, fuster escloper, i Henriette Céleste Clémentine Laniepce, domèstica. Obrer ebenista, descobrir l'anarquisme arran d'una conferència de Sébastien Faure a Rouen. S'instal·là a París i de manera autodidacta aconseguí fer-se amb una important cultura. Mantingué relació amb destacats teòrics de l'anarquisme i del radicalisme, com ara Sébastien Faure, Han Ryner o Henri Barbusse. Pel seu radicalisme llibertari serà anomenat L'anti-tout (L'antitot) i d'aquí prendrà el pseudònim Lanti. L'1 de desembre de 1908 es casà al XX Districte de París amb la domèstica Marie Pélagie Adéle Cornière; en aquesta època vivia al número 31 del carrer Bagnolet de París. Després de fer cursos de llengües, de sociologia i d'altres matèries, esdevindrà, quan tenia 31 anys, professor de treballs manuals i de geometria industrial en una escola d'ensenyament professional. Quan esclata la Gran Guerra en 1914, s'afligí per l'adhesió de les forces socialistes al voltant de la «Unió Sagrada» i especialment dels anarquistes que signaren el «Manifest dels Setze». Mobilitzat, serví com a conductor d'ambulàncies i el que va veure l'afermà en el seu rebuig al nacionalisme i a la guerra. Fou en aquells anys quan tingué els primers contactes amb l'esperanto, idioma que aprengué i pel qual s'apassionà. Seduït per la revolució bolxevic, pensà en la possibilitat que l'esperanto esdevingués l'eina difusió del comunisme internacional. En tornar de la guerra, va prendre contacte amb el moviment obrer esperantista, que havia fet les seves primeres passes en els anys anteriors a la guerra, però que ara es trobava desorganitzat. En 1919 fou nomenat redactor del butlletí de l'associació francesa, Le Travailleur Esperantiste / Esperantista Laboristo. En aquest mateix any es va veure temptat de passar-se a l'Ido (Idiomo Di Omni, Idioma De Tots), però es decantà per l'esperanto. En 1921 participà en el Congrés Esperantista de Praga, on es decidí la creació d'una associació que agrupés específicament les treballadors esperantistes de totes els països. La superació de les nacionalitats fou tan radical que es decidií que no existissin filials nacionals i d'aquí el nom triat: Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT, Associació Mundial Anacionalista). L'associació, de la qual es convertí des del principi en principal dirigent, tingué un creixement rapidíssim. Des dels orígens es tingué cura que l'organització fos d'allò més plural, de manera que, mitjançant l'acció cultural i el contacte amb els treballadors d'altres nacionalitats, s'evités qualsevol classe de dogmatisme. Però no sempre fou possible i l'associació patí fortes tensions al llarg dels anys i en ocasions ruptures entre els diversos corrents (anarquistes, comunistes, socialdemòcrates, etc.). També fou gran la tensió entre els conceptes internacionalistes, que reconeixien l'existència i la importància de les nacions, encara que aspiraven a una coexistència entre elles, i el més radical anacionalisme, patrocinat per Lanti, que pretenia fer desaparèixer qualsevol divisió basada sobre la nació, l'ètnia o l'Estat. En 1928 s'assolí una solució de compromís en matèria d'organització interna, regulant les relacions entre la sempre universal SAT i les associacions de treballadors organitzats a nivell nacional o estatal. L'anacionalisme no ha esta mai una doctrina tancada; podria entendre's com un cosmopolitisme radical, no només en el sentit de desaparició de les nacions, sinó també pel seu compromís social i contrari a l'explotació de la classe treballadora i el paper de l'esperanto com a mitjà de relació igualitari era central en aquest ideari. En 1921 Landi adoptà aquest pseudònim de manera tan radical que es permeté la «broma» d'anunciar el suïcidi d'Eugène Adam, fet que fou recollit en alguna publicació com a dada real. També va fer servir el pseudònim Sennaciulo (L'Anacional). Fou un dels fundadors dels Partit Comunista Francès (PCF), però després d'un viatge a la Rússia bolxevic en 1922 vindrà decebut del comunisme i, encara que no llançarà el carnet del PCF fins al 1928, s'oposarà a partir de 1923 al control de la Internacional Comunista de la SAT, que volia realitzar la Sovetlanda Esperantista Unuigo (SEU, Unió Esperantista Soviètica) d'Ernest Drezen. Durant els anys trenta els seus enfrontaments amb el règim soviètic, a causa de la publicació en la seva revista Herezulo d'articles antiestalinistes, foren molt forts i aquest el qualificà de trotskista, corrent ideològica a la qual no pertanyé, però la seva posició en aquesta època s'acostaria a la defensada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). En 1933 abandonà les seves responsabilitats en la SAT, precisament per salvaguardar la unitat de l'associació, encara que fou un gest inútil, ja que durant les purgues soviètiques el moviment esperantista fou prohibit i alguns dels seus màxims dirigents executats. Lanti va fer servir l'esperanto con a mitjà d'expressió fonamental i eix de la seva actuació vital. El feia servir com a llengua de relació habitual, fins i tot en l'àmbit familiar. El 6 d'abril de 1933 es va divorciar del seu primer matrimoni i el 13 de setembre de 1934 es casà al XII Districte de París amb l'escriptora i sufragista nascuda a Birmània Ellen Kate Limouzin (Hélène Kate Limouzin), tia de l'escriptor George Orwell, qui visqué un temps a la seva casa; Orwell i Lanti, les posicions polítiques dels quals eren força acostades, no tingueren, malgrat tot, una bona relació personal –Orwell acabà odiant l'esperanto. En aquesta època vivia a l'avinguda de Corbera de París i treballava de mestre tècnic de les Escoles de París, a més de fer feina en la redacció del Petit Larousse i també en el Plena Vortaro de Esperanto (Diccionari Complet d'Esperanto). En 1936 per fiançar la seva vocació apàtrida, abandonà França per fer un llarg viatge arreu del món, fent servir com a llengua de relació gairebé exclusiva l'esperanto. Passà breument per la Península Ibèrica, visqué al Japó en 1937, on emmalaltí i va haver de fugir empaitat per la policia política. Després d'una curta estada a Austràlia i a Nova Zelanda en 1938, passà per l'Uruguai, l'Argentina i Xile (1939), on no es trobà a gust per la debilitat del moviment esperantista. Finalment, en 1940, s'instal·là a Mèxic. Al país asteca col·laborà amb el grup que editava la revista Renovigo, filial en esperanto de Renobasion, publicació que advocava per una racionalització i una simplificació de l'ortografia castellana. Justament un text d'aquesta última revista, emprat com a efecte literari, en el capítol 69 de Rayuela, és on apareix el nom d'Eujenio Lanti (sic) en aquesta obra de Julio Cortázar. Malalt d'un tumor cerebral i pessimista sobre la situació política mundial, Eugène Lanti se suïcidà, aquesta vegada de debò, el 17 de gener de 1947, penjant-se al seu apartament de la Ciutat de Mèxic (Mèxic). El seu marmessor fou l'exdiputat socialista espanyol exiliat Francisco Azorín de Córdoba, que era membre de la SAT, i que després dirigiria el moviment esperantista mexicà. És autor d'Où en est la question de la langue internationale? (1919), For la neuxtralismon (1922), La langue internationale (1925), La Laborista Esperantismo (1928), Naciismo (1930), Vortoj de Kamarado E. Lanti (1931), Manifesto de la Sennaciistoj (1931), Het Arbeiders-Esperantisme (1932, amb G. P. de Bruin i F. A. A. Faulhaber), Cxu socialismo konstruigxas en Sovetio? (1935, amb Robert Guiheneuf), Leteroj de Lanti (1940), Fredo (1976, pòstuma), entre d'altres. Sens dubte les influències de Lanti es veuen en la novlangue orweliana de 1984.

***

Vincenzo Castellari, en segona fila marcat amb una creu, amb altres companys

- Vincenzo Castellari: El 19 de juliol de 1880 neix a Faenza (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Vincenzo Castellari. Sos pares es deien Paolo Castellari i Mariangela Cornacchia. Només pogué assistir fins a la segona classe de primària. De ben jovenet entrà a formar part del moviment anarquista i quant tenia 20 anys les autoritats el consideraven un dels caps d'aquest moviment a Faenza. En la seva formació política tingué molta influència l'internacionalista Serafino Mazzotti. Es guanyava la vida fent de carrosser. Mantingué correspondència amb altres anarquistes italians i rebé L'Agitazione d'Ancona, periòdic que distribuïa, i L'Avvenire Sociale de Messina. També va rebre còpies de periòdics anarquistes publicats a l'estranger i manifests, moltes vegades segrestats per l'autoritat judicial. Entre l'abril de 1901 i el setembre de 1903 va fer el servei militar al III Regiment d'Artilleria establert a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). El maig de 1904 promogué una manifestació no autoritzada a Faenza per protestar contra la matança de vaguistes que tingué lloc a Cerignola (Pulla, Itàlia); denunciat per aquest fet per l'autoritat judicial, va ser jutjat i condemnat pel Tribunal de Ravenna (Emília-Romanya, Itàlia) a 20 dies de reclusió i a una multa. El juny de 1909 va ser elegit membre de la comissió executiva de la Cambra del Treball de Faenza amb els vots dels obrers socialistes i anarquistes. El 23 de febrer de 1913 prengué part en el Congrés Anarquista d'Emília-Romanya que se celebrà a Faenza. El seu nom aparegué en 1914 en una carta segrestada per la policia a Domenico Ghetti, detingut a Milà amb possessió d'una bomba. L'autor de la carta, Cesare Magri, responsable del Fascio Comunista Anarquista de Forlì (Emília-Romanya, Itàlia), presenta Ghetti als companys de Romanya, fent menció de militants considerats especialment actius i de confiança, Castellari entre ells. El 2 de maig de 1915 participà en la manifestació a Forlì contra la guerra i el juliol d'aquell any va ser cridat a files, però l'abril de 1916 retornà a Faenza després de ser llicenciat de la mili per una hèrnia. En contacte amb el moviment dels desertors anarquistes, especialment estès a la Imola (Emília-Romanya, Itàlia) rural, el 22 de setembre de 1917 prengué part en el congrés clandestí de la Unió Anarquista d'Emília-Romanya (UAER) celebrat a la seu de la Unió Sindical Italiana (USI) d'Imola, en el curs del qual es prengueren decisions sobre la manera d'actuar i de fer la propaganda contra la guerra. En aquest congrés conegué nombrosos companys altres localitats, entre ells Giuseppe Sartini, Primo Bassi i Nello Garavini, que esdevingué un gran amic seu. Durant els primers mesos de 1918, després de passar la revisió general dels llicenciats, va ser declarat hàbil per al servei i enquadrat en l'exèrcit. A finals de setembre de 1918 retornà a Faenza amb una llicència especial per mor de l'hèrnia, mentre esperava el llicenciament definitiu. Després de la Gran Guerra freqüentà la fonda del Gioco del Pallone de Porta Montanara de Faenza, lloc de reunió dels anarquistes de la ciutat (Renato Cicognani, Francesco Guerrini, Pietro Lega, Serafino Mazzotti, Ugo Resta, etc.). Durant el feixisme va ser apallissat quatre vegades per escamots i cremaren el seu taller de carrosseria; malgrat tot, seguí tenint les mateixes idees llibertàries juvenils. Vincenzo Castellari va morir el 27 de novembre de 1966 a Faenza (Emília-Romanya, Itàlia).

***

Joan Font Alberti en una foto del Servei de Migració mexicà (1939)

- Joan Font Alberti: El 19 de juliol de 1889 neix a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà, Catalunya) l'anarcosindicalista Joan Font Alberti. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), treballava com a obrer surer taper. Assistí com a delegat del Sindicat Únic del seu poble natal a la Conferència Extraordinària de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de tots els sindicats catalans («Conferència de Blanes»), celebrada entre el 8 i el 10 de juliol de 1922 al cinema de Blanes (la Selva, Catalunya). El 16 de desembre de 1934 va ser detingut amb altres 19 companys quan assistia al Ple Comarcal de Sindicats Únics celebrat a Barcelona (Catalunya). En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i aconseguí el 7 de juliol de 1939 embarcar-se, amb sa companya Leonila Gispert i sa filla Temis Font Gispert, a bord del vapor Ipanema cap al port de Veracruz (Veracruz, Mèxic). Al país asteca milità activament i en 1945 era membre del Comitè de la Delegació de la CNT, el secretari del qual era Juan Gallego Crespo. Quan l'escissió s'integrà en la Subdelegació de la CNT de la tendència «ortodoxa» i fou membre del grup editor del periòdic Tierra y Libertad. Durant la primavera de 1950 va ser nomenat secretari de la Subdelegació de la CNT mexicana, al costat de Jaume Rosquillas Magrinyà (tresorer), Benjamín Cano Ruiz (comptable), Vicente Marcet Vidal (correspondència), Jaume Carbó, Gabriel Pérez Montejo i Luis Romera Martínez (vocals). En 1971 formava part del Comitè de la CNT de Mèxic. Joan Font Alberti va morir el 5 de juliol de 1984 a Mèxic.

Joan Font Alberti (1889-1984)

***

Jesús Pose García

- Jesús Pose García: El 19 de juliol de 1892 neix Santiago de Compostel·la (La Corunya, Galícia) el periodista anarquista i anarcosindicalista Jesús Pose García –el primer llinatge a vegades citat erròniament com a Posse– i que va fer servir el pseudònim Esop. Sos pares es deien Julián Pose Vázquez, empleat, i Andrea García Andújar. Va fer estudis a la Secció Artística de l'Escola Especial d'Arts i Indústries de Santiago de Compostel·la. Entre 1913 i 1914 fou redactor del setmanari La Defensa. Órgano del Partido Republicano de Santiago. Defensor de Compostela. Defensor de la clase obrera. Participà, amb Manuel Fandiño Ricart, José Pasín Romero, José Silva Martínez i altres, en el desenvolupament de la Federació Local de Societats Obreres de Santiago de Compostel·la. Milità, amb Manuel Fandiño Ricart i José María Quintans, en el grup anarquista «Aurora Libertaria» i en 1916 participà en la fundació del grup teatral «Brisas Futuras», que representà obres de contingut social. Posteriorment s'integrà en el grup teatral «A Terriña». En 1918 fou un dels fundadors de l'Ateneu Sindicalista. En 1920 estrenà, en el Dimecres de Cendra, l'obra Momo o el sueño de un fumador, escrita amb Juan López Gacio. Entre abril i juliol de 1921 dirigí el setmanari Lucha Social de Santiago de Compostel·la, on col·laborà amb poesies revolucionàries que signava sota el pseudònim d'Esop. Fou soci de «Germinal» de la Corunya (La Corunya, Galícia). El juliol de 1931 entrà a treballar com a bidell de la Universitat de Santiago de Compostel·la. També fou secretari del Centre Republicà Federal d'Esquerra Gallega i col·laborà en el seu periòdic Galicia Federal (1931-1932). En 1935 va rebre un homenatge per la seva trajectòria com a lluitador organitzat per la revista Ser. Semanario Gallego de Izquierdas, on van intervenir Arturo Cuadrado Moure, José Pasín Romero i Ramón Suárez Picallo. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 va patir represàlies i fou suspès de sou i feina per dos mesos del seu treball a la Universitat. Sa companya fou Ramona Vidal Segade, amb qui tingué cinc infants (Carmen, Blanca, Mercedes, Ricardo i Luis). Jesús Pose García va morir de tuberculosi el 14 de maig de 1938 al seu domicili de Santiago de Compostel·la (La Corunya, Galícia) i va ser enterrat al Cementiri General de la ciutat.

---

Continua...

---

Estiu de 1936 - La literatura catalana contempor�nia i la mem�ria hist�rica

Un article de Pere Rossell� Bover, escriptor i catedr�tic de la Universitat de les Illes Balears (UIB)

N�ria i la gl�ria dels ven�uts (Lleida, Pag�s editor, 2000) forma part d'una trilogia de Miquel L�pez Cresp� sobre la guerra civil, juntament amb Estiu de foc (1998) i L'Amagatall (1999), que l'any passat va obtenir el Premi Miquel �ngel Riera. Tot i �sser la primera de la s�rie, N�ria i la gl�ria dels ven�uts ha estat la darrera de les tres novel�les a apar�ixer.

Com a les altres dues, dos grans objectius semblen haver incitat l'escriptor de sa Pobla a l'escriptura: per un costat, l'afany de recreaci� d'uns fets hist�rics, que s�n narrats a partir de la documentaci� aportada per la historiografia recent; i, per un altre, l'explicaci� d'uns valors ideol�gics que coincideixen sobretot amb els de l'esquerra, l'anarquisme, el nacionalisme i l'antifeixisme. Per aquest motiu, aquest novel�la, com les altres que formen la trilogia, no ens ofereix una visi� neutra dels fets ocorreguts l'estiu de 1936, car cont� una identificaci� for�a palesa entre el pensament de l'autor i el de la narradora-protagonista. (Pere Rossell� Bover)

La novel�la hist�rica. El desembarcament del capit� Bayo en el Port de Manacor.

Per Pere Rossell� Bover, escriptor i catedr�tic de la UIB.

N�ria i la gl�ria dels ven�uts (Lleida, Pag�s editor, 2000) forma part d'una trilogia de Miquel L�pez Cresp� sobre la guerra civil, juntament amb Estiu de foc (1998) i L'Amagatall (1999), que l'any passat va obtenir el Premi Miquel �ngel Riera. Tot i �sser la primera de la s�rie, N�ria i la gl�ria dels ven�uts ha estat la darrera de les tres novel�les a apar�ixer.

Com a les altres dues, dos grans objectius semblen haver incitat l'escriptor de sa Pobla a l'escriptura: per un costat, l'afany de recreaci� d'uns fets hist�rics, que s�n narrats a partir de la documentaci� aportada per la historiografia recent; i, per un altre, l'explicaci� d'uns valors ideol�gics que coincideixen sobretot amb els de l'esquerra, l'anarquisme, el nacionalisme i l'antifeixisme. Per aquest motiu, aquest novel�la, com les altres que formen la trilogia, no ens ofereix una visi� neutra dels fets ocorreguts l'estiu de 1936, car cont� una identificaci� for�a palesa entre el pensament de l'autor i el de la narradora-protagonista. Aquesta, tal com tamb� ocorria a L'Amagatall, es converteix en una mena de punt de vista a partir del qual L�pez Cresp� basteix un gran fris en el qual desfilen personatges reals, esdeveniments i an�cdotes que configuren l'episodi hist�ric recreat.

La labor de l'escriptor ha consistit a combinar aquests elements reals amb personatges i situacions que s�n fruit de la seva imaginaci� i que, sobretot, li han servit de fil conductor per contar la hist�ria i, alhora, per comunicar-nos la seva manera de pensar. En aquest sentit, L�pez Cresp� es mou entre els l�mits de la novel�la hist�rica m�s tradicional, en la qual el prop�sit did�ctic sempre �s present. Aquest fet implica que, m�s que aprofundir en la perip�cia psicol�gica dels �ssers de ficci�, sobretot cerca mostrar-nos com varen oc�rrer els fets reals, per tal que el lector en pugui con�ixer la veritat i els comprengui en tota la seva complexitat. �s evident que aquest punt de partida actua en detriment de la profunditat humana dels personatges i a favor de la dimensi� ideol�gica i documental de la novel�la. Per aquesta ra�, no ens ha de sobtar, per exemple, que les cartes que N�ria rep de Joan, el seu company, siguin plenes d'informaci� b�l�lica i quasi no contenguin -com seria l�gic- els esplais sentimentals propis d'una parella d'enamorats, que viuen en constant perill de mort i allunyats un de l'altre a causa de la guerra. �s cert que el moment que els ha tocat viure �s excepcional i que es tracta de persones disposades a donar la vida per uns ideals ut�pics; per� aix�, als ulls del lector d'avui, precisament els resta humanitat, tal com sol oc�rrer en la major part de la nove�la hist�rica tradicional.

Pel tema tractat, Miquel L�pez Cresp� ha pogut comptar amb una valuosa font d'informaci�, de la qual ha extret la major part de la base real de la seva hist�ria. Ens referim al llibre de Josep Massot i Muntaner El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost-setembre 1936 (1987), en el qual l'investigador benedict� reconstrueix amb tota mena de detalls els or�gens de l'expedici�, la reconquesta republicana de Formentera i d'Eivissa i la desfeta tr�gica dels republicans a Mallorca despr�s de m�s de mig mes de lluita. En l'ap�ndix documental d'aquesta obra es recull un dietari redactat per una miliciana que particip� en el front de Portocristo, que ben b� podria haver servit a l'escriptor de sa Pobla de motiu d'inspiraci� a l'hora de dibuixar la protagonista de la seva novel�la. En general, el diari de la miliciana nom�s coincideix parcialment amb N�ria i la gl�ria dels ven�uts: aix�, el relat an�nim comen�a el mateix dia 16 d'agost i dura fins el 4 de setembre, mentre que la novella de L�pez Cresp� s'inicia a Barcelona amb els preparatius de l'expedici� i acaba amb la lluita al port de Manacor, sense relatar la retirada de els tropes de Bayo. Un altre exemple de la relaci� de la novel�la amb les fonts hist�riques i documentals �s la refer�ncia a la fotografia que la protagonista i dues milicianes m�s es fan a Portocristo, la descripci� de la qual concorda exactament amb la imatge reprodu�da a la portada del llibre de Massot i Muntaner Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (1990). Amb tot aix� volem dir que a labor de L�pez Cresp� ha consistit a donar vida mitjan�ant la creaci� liter�ria a uns materials reals, per� que restaven en la lletra morta de l'erudicci�. En aquest sentit, hem de concloure que l'operaci� resulta for�a reixida, car l'inter�s dels fets seleccionats i l'estil planer de l'autor ens proporciona una lectura alhora �gil i interessant.

Sens dubte, per�, el que m�s sembla haver sedu�t el nostre novel�lista (Miquel L�pez Cresp�, autor de la novella N�ria i la gl�ria dels ven�uts publicada recentment per Pag�s Editors) �s la figura d'aquesta jove que, com altres anarquistes de l'�poca, va emprendre una vida nova. N�ria sap que no ha anat a la guerra per fer el dinar, rentar la roba o cosir els mitjons dels seus companys milicians, sin� per lluitar per un m�n millor, en el qual no existeixin les injust�cies socials ni tampoc les difer�ncies de sexe. La revolta ha duit N�ria no sols a combatre les tropes feixistes, sin� tamb� a treballar contra els prejudicis dels seus companys republicans, que encara reserven a la dona una s�rie de treballs que la societat tradicionalment li a encarregat i que, fins i tot, creuen que el seu paper nom�s ha de consistir a satisfer les necessitats de l'home. Aquesta dimensi� feminista de la protagonista �s el tret que connecta millor la protagonista amb els lectors d'avui. I, en certa manera, �s tamb� el que, als nostres ulls, la salva de la rigidesa i de l'exc�s d'ideologia. Gr�cies a alguns petits detalls -com el de dur un pintallavis juntament amb les armes-, es refor�a la versemblan�a del personatge.

l ref�s d'una societat estratificada, dividida en poderosos i dominats, �s l'eix ideol�gic de N�ria i la gl�ria dels ven�uts. Per aquest motiu, la figura del capit� Bayo �s presentada d'una manera for�a cr�tica per la narradora-protagonista, que s'adona de la contradicci� d'una societat que lluita per la igualtat, per� que alhora �s dirigida per aquells que n'ostenten un poder que �dhuc els atorga el privilegi de decidir la vida i la mort dels seus subordinats. Aix�, Alberto Bayo �s vist com un militar d'acad�mia, amb un historial repressor, que en el fons nom�s cerca el protagonisme personal, la qual cosa el porta a trencar amb el capit� Manuel Uribarry, cap de les mil�cies valencianes. Per la seva vanagl�ria, en comen�ar el desembarcament al Llevant mallorqu�, es vesteix amb l'uniforme de tinent coronel. I, sobretot, no dubta a exercir la seva autoritat desp�tica sobre les seves tropes, fins i tot en aplicar una injusta sent�ncia de mort contra un dels milicians valencians. N�ria compr�n com ser� de dif�cil bastir una nova societat igualit�ria, mentre els militars -imprescindibles per a guanyar la guerra- ostentin el poder: "No podem dir ni una paraula a uns comandaments que seran els principals enemics de la revoluci�", perqu� "o controlem els militarisme des del seu naixement o el militarisme acabar� amb nosaltres" (pag. 98). Al capdavall, ja compta amb l'exemple de la R�ssia de Stalin. La lli�� final de la novella sembla ser que nom�s la feina i el sacrifici resignats de les dones i dels homes an�nims podr� conduir en el futur a un m�n millor.

N�ria i la gl�ria dels ven�uts narra un perible que va des de l'organitzaci� de la campanya al Principat -amb alguns retrocesos que remeten al triomf a Barcelona sobre els militars adherits al Movimiento durant els primers dies de la guerra-, fins als inicis del combat a la zona del port de Manacor, tot passant pel viatge fins a Val�ncia per recollir els milicians d'Uribarry, la conquesta de Formentera i d'Eivissa i l'anada a Ma� per completar les tropes de l'expedici�. En resum, una hist�ria que, tot i que coneguem com acabar�, cont� elements suficients per garantir l'inter�s del lector. L�pez Cresp� opta per tallar la novel�la abans que es produeixi la retirada de les tropes republicanes. Potser es tracta d'una manera de deixar la porta oberta a una futura continuaci� del seu relat. A nosaltres, per�, ens fa l'efecte que m�s tost �s un intent de concedir una nova oportunitat de triomfar als seus protagonistes. Tant de bo pogu�ssim canviar la Hist�ria!

Revista El Mirall n�mero 115 (setembre 2000).

Aquesta �s una �poca ben diferent a tot el que hav�em somniat en temps de la lluita contra la dictadura. Assistim cada dia a l'enlairament de pol�tics i vividors, especialistes del roman�o. La xurma que no va fer res contra el feixisme, els "esquerrans" que enterraren la lluita per la rep�blica en temps de la transici� i que durant anys han xuclat del pressupost estatal despr�s d'haver vampiritzat lluites, hist�ries, s�mbols. Els vividors que van de viatge per aqu� i per all� mentre quatre gasetillers servils els basteixen -ben pagada!- una "hist�ria" falsa, trucada, sense cap ni peus, on ells, els oportunistes, s�n els protagonistes de la lluita per la llibertat. (Miquel L�pez Cresp�)

La mem�ria dels ven�uts: Mallorca i la guerra civil

La trilogia formada per Estiu de foc, L'Amagatall i N�ria i la gl�ria dels ven�uts s'ha anat bastint amb el temps, amb la lenta sedimentaci�, dins del subconscient del novel�lista, d'infinitat d'an�cdotes contades pels homes i dones que visqueren la guerra civil, la repressi� franquista. Caramull d'hist�ries ver�diques que, a poc a poc, s'han transformat, en els personatges de ficci� de les obres abans esmentades.

En la novel�la N�ria i la gl�ria dels ven�uts hi ha desenes d'informacions concretes, aventures incre�bles, fets que potser no coneix cap historiador, que vaig sentir contar a la fam�lia durant anys i m�s anys. �s evident que, dins aquesta recordan�a, no hi podien mancar les experi�ncies vitals que em contaren desenes de vells lluitadors republicans.

Record ara mateix les hist�ries contades per Jos� Hern�ndez, un carrabiner (exmilitant del PCPE i del PCEml), que vaig con�ixer en els anys que vaig ser vicepresident de l'Ateneu Popular "Aurora Picornell" (mitjans dels vuitanta). I el tinent de la Rep�blica Manuel G�mez Sim�n, el qual, malalt i amb greus dificultats amb la vista, encara anava per tots els pobles de Mallorca aferrant cartells esquerrans. I caldria parlar tamb� d'un home excepcional per tot el que va significar en la lluita per la llibertat; em referesc a Gaspar Soler, amic �ntim de la dirigent del PCPE pro-sovi�tic Francesca Bosch. En Gaspar mor� el 1990 despr�s de tota una vida dedicada a la lluita pel socialisme, en defensa dels drets dels treballadors.

Em ve igualment a la mem�ria el company Antonio Abarca Zurita (de l'OEC, que particip� en la campanya del "Front de Treballadors" de l'any 1977)... I tots els altres, els herois an�nims, els antics lluitadors antifeixistes que, complint les normes de seguretat dictades per l'OEC, no donaven el seu nom aut�ntic i que jo coneixia pel nom de guerra: "Juan", "Toni", "Teresa"... Tants excel�lents amics que han anat morint en el m�s perfecte anonimat i als quals mai ning� podr� agrair prou el que feren per portar la llibertat al nostre poble, a tots els pobles de l'Estat.

Aquesta �s una �poca ben diferent a tot el que hav�em somniat en temps de la lluita contra la dictadura. Assistim cada dia a l'enlairament de pol�tics i vividors, especialistes del roman�o. La xurma que no va fer res contra el feixisme, els "esquerrans" que enterraren la lluita per la rep�blica en temps de la transici� i que durant anys han xuclat del pressupost estatal despr�s d'haver vampiritzat lluites, hist�ries, s�mbols. Els vividors que van de viatge per aqu� i per all� mentre quatre gasetillers servils els basteixen -ben pagada!- una "hist�ria" falsa, trucada, sense cap ni peus, on ells, els oportunistes, s�n els protagonistes de la lluita per la llibertat.

Per� que facin els servils la seva hist�ria. Nosaltres servarem la dels "vells", dels nostres herois, dels Jaume Serra Obrador (el nebot d'aquell pobler heroic, en Jaume Serra Cardell, afusellat en el Fort� d'Illetes l'any 1937), amb el qual encara vaig participar en una manifestaci� contra el dictador Pinochet fa uns anys; i d'en Jos� Hern�ndez i els germans Jos�, Paulino i Juan L�pez. Sense oblidar tampoc Guzm�n Rodr�guez Fern�ndez, un lluitador basc que rest� a viure a sa Pobla i que, durant anys, petava la conversa amb el pare i l'oncle, molts d'horabaixes, mirant de re�ll la Gu�rdia Civil, mentre fumaven una cigarreta en el taller de Can Ripoll, just davant la pla�a del Mercat; i Juan Alzamora, que amb n'Aurora Picornell an� amunt i avall, per uns carrers de Palma plegats de falangistes, demanant armes a Antonio Espina; armes per als sindicats de les Illes, armes per a defensar la Rep�blica... que el governador republic� no volgu� lliurar als treballadors antifeixistes.

S�n les hist�ries vitals d'aquesta generaci� d'homes i dones que ho donaren tot per la causa de la llibertat del nostre poble les que, convenientment passades per la m�gia de la imaginaci� i la literatura, naveguen per les p�gines de N�ria i la gl�ria dels ven�uts, Estiu de foc i L'Amagatall.

Moltes d'aquestes hist�ries, la pres�ncia omnipotent de la guerra, la revoluci� i l'exili (d'una manera directa o indirecta) ja l'hav�em copsat en l'obra de Carner, de Riba, de Pere Quart, de Bartra, d'Espriu, Prous i Vila, Ramon Tor, Ferran Soldevilla, Agust� Esclasans, Joan Sales, Clementina Arderiu, M�rius Torres, Jan�s i Oliv�, Isidre Molas, F�lix Cucurull, Joan Fuster, Joaquim Horta, o Francesc Vallverdu (entre molts d'altres).

Aquesta �s la base cultural (entre moltes altres coses) que ajuden a bastir N�ria i la gl�ria dels ven�uts, L'Amagatall i Estiu de foc.

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

[18/07] Resist�ncia argentina - �Pensiero e Dinamite� - �La Ira� - �Nuevos Caminos� - �Solidaridad� - �Juventud Libre� - Aixecament militar - M�ting contra la guerra - Friedlaender - Yvetot - Lef�vre - Maym�n - Sellenet - Lemonnier - �lvarez P�rez - Ghillani - Pallarols - Baruta - Aracama - Rosquillas - Dumont - Perell� - Torr�ntegui - Arcos - Gamundi - Virlogeux - Tolck - Sabat� - Bucciarelli - Bonat - Wintsch-Maleef - Valls - Lizzari - Garc�a Navarro

[18/07] Resistència argentina - «Pensiero e Dinamite» - «La Ira» - «Nuevos Caminos» - «Solidaridad» - «Juventud Libre» - Aixecament militar - Míting contra la guerra - Friedlaender - Yvetot - Lefèvre - Maymón - Sellenet - Lemonnier - Álvarez Pérez - Ghillani - Pallarols - Baruta - Aracama - Rosquillas - Dumont - Perelló - Torróntegui - Arcos - Gamundi - Virlogeux - Tolck - Sabaté - Bucciarelli - Bonat - Wintsch-Maleef - Valls - Lizzari - García Navarro

Anarcoefemèrides del 18 de juliol

Esdeveniments

Militants de la "Sociedad Cosmopolita de Resistencia y Colocación de Obreros Panaderos" treballant, però sempre amb les armes a mà

- Creació de la primera societat de resistència argentina: El 18 de juliol de 1887, gràcies a la iniciativa de l'anarquista Ettore Mattei, es funda oficialment a Buenos Aires (Argentina) la «Sociedad Cosmopolita de Resistencia y Colocación de Obreros Panaderos» i, paral·lela a ella, una associació de suport mutu. Serà la primera societat de resistència obrera de la República Argentina i, encara que el caràcter anarquista no apareixerà de manera explícita, es basarà en els principis anarcosindicalistes de l'acció directa i la vaga revolucionària. Errico Malatesta, aleshores en aquest país, en redactà els estatuts, que van servir de model per a altres societats de resistència creades per anarquistes, com ara els sabaters, els zingueros, els mecànics o els fusters. El secretari-gerent d'aquesta associació fou Ettore Mattei, qui ocuparà el càrrec durant nou anys. Anarquistes destacats d'aquesta societat van ser Francesco Mommo, Rafael Torrents, José Eyras i Marino Garbaccio. Entre gener i febrer de 1888 mantingueren una vaga que fou guanyada pels obrers, però una nova vaga entre gener i febrer de 1890 fracassà. Aquesta societat de resistència edità entre 1894 i 1930 el periòdic El Obrero Panadero, del qual fou el primer redactor en cap Mattei mateix. La seva bandera era quadrada i roja amb el «globus atmosfèric» i la llegenda «Solidaridad» amb dues espigues de blat i dues mans que s'encaixaven. Se'n constituïren seccions a La Plata i a Rosario. Les condicions de feina dels flequers eren vertaderament dures i s'efectuava en petites empreses i per colles de dos a cinc treballadors (mestre de pala, pastador, un o dos ajudants, estibador i encarregat de maquinària) als quals s'afegeix un o dos repartidors, un o dos dependents i un peó de pati. L'horari de treball nocturn marcava i singularitzava els forners de la resta d'oficis, els aïllava de la resta i els dotava d'una gran llibertat d'expressió. Formaven petites comunitats laborals i en molts de casos dormien o vivien al mateix lloc de feina. A moltes fleques el propietari –un obrer que s'havia independitzat– convivia amb els seus obrers, fet que provocava no poques friccions. Els abusos patronals comprenien llargues jornades laborals de fins a 11 hores, sous baixos, menjar de poca qualitat, manca de condicions higièniques i actituds paternalistes de control. Els forners d'aquest sindicat van batejar amb noms burlescs els seus productes de fleca, com ara «vigilantes» (delator), «bolas de fraile» o «suspiros de monja», noms que s'empren actualment.

***

Capçalera del primer número de Pensiero e Dinamite

- Surt Pensiero e Dinamite: El 18 de juliol de 1891 surt a Ginebra (Ginebra, Suïssa) el primer número de la revista en llengua italiana Pensiero e Dinamite. Il pensiero per sollevare i deboli. La dinamite per abbattere i potenti (Pensament i Dinamita. El pensament per sollevar els dèbils. La dinamita per abatre els poderosos). El responsable d'aquesta publicació, de la qual només sortiren dos números –el segon número és del 28 de juliol de 1891– i on es justificava l'ús de la violència revolucionària amb la finalitat d'exterminar totalment la burgesia, fou l'anarquista Paolo Schicchi. Ja el primer número Schicchi va al gra: «Per tal que la revolució social triomfi cal destruir tota aquesta raça de lladres i assassins que anomenem burgesia. Dones, vells, infants, tots han de ser ofegats en sang. En la lluita per l'existència entre dos elements, perquè un quedi en pau l'altre ha de desaparèixer de dalt a baix; sinó, tornem a començar. Pel que fa el nostre cas es tracta també d'una exigència imperiosa de la llei de la selecció. Cal purificar la família humana i lliurar-la d'aquesta nissaga corrompuda i malvada, podrida i cruel, que en la humanitat té la mateixa funció que la dent verinosa en l'escurçó.» A més d'Schicchi, trobem textos de Mario Rapisardi i Luigi Bertoni, entre d'altres. Entre el 8 i el 31 d'agost d'aquest mateix any, Schicchi també publicà a Ginebra dos números i dos suplements –un tercer serà segrestat a l'impremta– de la publicació La Croce di Savoia, força violent contra la Casa de Savoia i contra els «pontífexs» de l'anarquisme (Malatesta, Merlino, Cipriani i Gori). L'11 de setembre de 1891 serà expulsat de Suïssa per haver «excitat amb la impremta la caiguda violenta de l'ordre establert, preconitzant l'assassinat, l'incendi, el pillatge i el furt», instal·lant-se a Barcelona (Catalunya).

***

Portada del primer número de La Ira

- Surt La Ira: El 18 de juliol de 1913 surt a Barcelona (Catalunya) el primer número del setmanari anarquista La Ira. Órgano de expresión del asco y de la cólera del pueblo. En van ser responsables Ramón Acín Aquilué i Àngel Samblancat Salanova. En gran part la revista es consagra a la crítica del republicanisme lerrouxista oficial amb l'esperança de reconduir-lo vers el camí de l'autèntica revolució. Els textos tenien un marcar caràcter de crítica social, antibel·licista, antimilitarista, anticlerical, etc. Hi trobem articles, a més d'Acín i Samblancat, de J. Costa, Federico Urales i Fernando Pintado, entre d'altres. Només sortí un altre número el 26 de juliol de 1913.

***

Portada d'un número de Nuevos Caminos

- Surt Nuevos Caminos: El 18 de juliol de 1920 surt a Avellaneda (Buenos Aires, Argentina) el primer número del periòdic anarquista Nuevos Caminos. Revista quincenal de ideas, crítica y sociología. Va ser editat pel Centre Cultural i Artístic «Nuevos Caminos». El cap de redacció va ser Luís M. López i l'administració la portà M. Gamindez. Hi van col·laborar Emilio López Arango, entre d'altres. En sortiren vuit números, l'últim del 20 de novembre de 1920. Entre 1906 o 1907 va existit la revista anarquista Los Nuevos Caminos fundada per José de Maturana.

***

Capçalera del primer número de Solidaridad

- Surt Solidaridad: El 18 de juliol de 1931 surt a Gijón (Astúries, Espanya) el primer número del periòdic anarcosindicalista Solidaridad. CNT-AIT. Semanario Órgano de la Confederación Regional del Trabajo de Asturias, León y Palencia. Va estar dirigit, indistintament, per Segundo Blanco, José María Martínez, Acracio Bartolomé i Avelino González Mallada. D'antuvi la redacció i l'administració estava instal·lada a la Casa del Poble de Gijón, però a partir d'agost es traslladaren a la impremta «La Victoria». Trobem articles de Segundo Blanco, Juan Buenaidea, Juan Expósito, Avelino González, Panurgo i Francisco Rico Ruiz, entre d'altres. L'últim número conegut és el 36, del 19 de març de 1932, encara que sembla que perdurà fins al 1933.

***

Portada d'un número de Juventud Libre [CIRA-Lausana]

- Surt Juventud Libre: El 18 de juliol de 1936 surt a Madrid (Espanya) el primer número del periòdic Juventud Libre. Semanario juvenil anarquista. A partir del segon número, del 20 d'agost de 1936, portà el subtítol «Órgano de la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias» i posteriorment amb diferents variants de subtítol i amb capçaleres diferents. Va estar dirigit per Luis Rubio i José Antonio Senderos, i administrat per Ezequiel Solier. Hi trobem articles d'Agraz, Felipe Alaiz, J. Bernabé, Francisco Botey, Buitrago, José Consuegra, Gregorio Gallego, Gallo, García Pradas, Abraham Guillen, Félix del Hoyo, Leiva, Liarte, Olegario Lucea, Progreso Martínez, Cipriano Mera, Paquita Merchán, Morales Guzmán, Moreno, Valentín de Pedro, Duarte Romera, Luis Rubio, Eduardo Val i Vizcaíno, entre d'altres; i il·lustracions de Gallo, Moreno, Muñoz, Parrilla, Segura, etc. En sortiren 83 números, l'últim el 26 de març de 1939, coincidint amb el final de la guerra civil. Aquesta capçalera fou publicada en 1938 a València i a Barcelona per l'Organització Nacional de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), i en 1947 a París (França) per les Joventuts Llibertàries en l'exili.

***

L'Heraldo de Madrid del 18 de juliol de 1936

- Difusió de l'aixecament militar contra la II República espanyola: El 18 de juliol de 1936 el general feixista Francisco Franco s'aixeca a les Illes Canàries i dirigeix una crida a les divisions i a les bases navals i es dirigeix al Protectorat del Marroc. Queipo de Llano s'apodera del comandament de la II Divisió i amb escasses forces controla alguns punts estratègics de Sevilla. A Andalusia els militars s'aixequen a Jerez, Cadis, Algecires, Còrdova i Màlaga; dubtes a Granada. A Madrid es mobilitzen els sindicats i els partits d'esquerra en suport del Govern. Saliquet domina Valladolid i proclama l'estat de guerra. A Burgos és destituït el general Batet i s'estableix la llei marcial. Franco pernocta a Casablanca. Casares Quiroga dimiteix i es forma un efímer govern de Martínez Bario que intenta sense èxit pactar amb el general Mola oferint dues carteres a militars compromesos. El general Cabanellas aixeca les guarnicions aragoneses i envia fusells i municions a Mola. Mentrestant la Falange i la Guàrdia Civil s'aixeca i comença a afusellar sindicalistes, però el govern republicà refusa distribuir armes al poble. La CNT respon amb la vaga general i el periòdic cenetista Solidaridad Obrera s'imprimeix amb aquesta capçalera: «A Sevilla, els feixistes disparen contra els nostres germans! A Còrdova, els militars s'han aixecat! Al Marroc, es lluita als carrers! Tot aquell que no compleixi amb el seu deure revolucionari és un traïdor a la causa del poble! Visca el comunisme llibertari!»

***

Convocatòria del míting apareguda en el diari barceloní Solidaridad Obrera del 17 de juliol de 1936

- Míting contra la guerra: El 18 de juliol de 1936 se cancel·la, a causa de l'aixecament militar feixista, el «Grandiós Míting Internacional contra la Guerra», organitzat per les Joventuts Llibertàries, que s'havia de celebrar a la plaça de braus Monumental de Barcelona (Catalunya). A l'acte, que havia d'estar presidit per Dionisio Delso de Miguel, havien d'intervenir José Brocca Ramón, per la War Resisters' International (WRI, Internacional de Resistents a la Guerra); Hem Day, pel Comitè Internacional de Defensa Anarquista (CIDA); Félix Martí Ibáñez, pels «Idealistes Pràctics»; Fidel Miró Solanes, per les Joventuts Llibertàries; Frederica Montseny Mañé, per la Confederació Nacional del Treball (CNT); Max Muller, per les Joventuts Anarcosindicalistes de Suècia; Manuel Pérez Fernández, pels grups anarquistes de Barcelona; Amparo Poch Gascón, per la Secció Femenina de la WRI; i Augustin Souchy, pel Buró Internacional Antimilitarista, entre d'altres. A més a més s'havien de llegir comunicats de destacats militants, com ara Diego Abad de Santillán, Bartholomeus de Ligt, Georges Pioch, etc.

Naixements

Benedict Friedlaender (ca. 1900)

- Benedict Friedlaender: El 18 de juliol de 1866 neix a Berlín (Imperi Alemany) el zoòleg, sexòleg, sociòleg, economista i anarquista Benedikt Friedländer, més conegut com Benedict Friedlaender. Nascut en una família jueva benestant de confessió evangèlica, era fill del professor d'economia política de Berlín Karl Jacob Friedländer –sa mare es deia Anna Maria Therese Nuglisch– i avi del metge i professor Nathan Friedländer, i un dels sos germans fou el vulcanòleg Gottfried Immanuel Friedländer. A la universitat estudià matemàtiques, física, botànica, fisiologia i economia i en 1888 es doctorà amb una tesi sobre zoologia. Abraçà els postulats del moviment naturista Fret Körper Kultur (FKK, Cultura per l'Alliberament del Cos) i publicà articles que defensaven el nudisme. Consagrat a la lluita per l'emancipació del «tercer sexe», dedicà el seu treball científic i el seu compromís personal a dignificar l'homosexualitat i sostingué econòmicament el Wissenschaftlich-humanitären Komitees (WhK, Comitè Científic i Humanitari), fundat el 15 de maig de 1897 per Magnus Hirschfeld, l'objectiu del qual era lluitar contra la criminalització de l'homosexualitat. En 1903, amb Adolf Brand, Wilhelm Jansen, Peter Hille, Walter Heinrich, Hans Fuchs, Otto Kiefer, Richard Meinreis, Paul Brandt, Lucien von Römer, Martha Marquardt i altres, fundà l'associació gai, molt inspirada en la filosofia anarcoindividualista de Max Stirner i en la crítica radical de Friedrich Nietzsche, Gemeinschaft der Eigenen (GdE, Comunitat dels Especials), que considerava l'amor entre homes com a un dels atributs de la virilitat i reivindicava la pederàstia, segons el model grec espartà. Els membres de la GdE s'acostaven al pensament intel·lectual de Hans Blüher i Gustav Wyneken i el seu «Eros pedagògic» (erotopedagogia), alhora que rebutjaven les teories mèdiques que reivindicaven l'homosexualitat aleshores en voga, com ara la «teoria dels estadis sexuals intermedis» de Magnus Hirschfeld, al qual criticaren per «afeminat» i jueu, fet pel qual Friedlaender i els seus seguidors van ser acusats per alguns de racistes i misògins. La GdE realitzava diverses activitats (càmpings, excursions, naturisme, etc.), on es practicava sovint el nudisme. La GdE tenia moltes semblances amb el Wandervogel, una mena de grup escolta alemany, i fins i tot un dels fundadors de la GdE, Wilhelm Jansen, fou un dels principals animadors del Wandervogel. Entre 1904 i 1905 Benedict Friedlaender finançà la revista anarquista Kampf (Lluita) i col·laborà en el periòdic Der Sozialist. En 1906 trencà amb el WhK i fundà la Sezession des Wissenschaftlich-humanitären Komitees (SWhK, Secessió del Comitè Científic i Humanitari), que més tard prengué el nom de Bund für Männliche Kultur (BMK, Aliança per la Cultura Masculina). Encara que pensava que la bisexualitat era un clar aliat de l'Estat i de mantenir posicions gairebé misògines, es casà amb Emilie Maria Pauline Wille Huber (Emmy W. Friedländer) i fins i tot tingué un fill en 1903, Eugen Friedländer. És autor de Beiträge zur Kenntniss des Centralnervensystems von Lumbricus (1888), Der freiheitliche Sozialismus im Gegensatz zum Staatsknechtsthum der Marxisten. Mit besonderer Berücksichtigung der Werke und Schicksale Eugen Dühring's (1892), Zusammen mit Immanuel Friedlaender: Absolute oder relative Bewegung? (1896), Der Vulkan Kilauea auf Hawaii (1896), Die vier Hauptrichtungen der modernen socialen Bewegung. Marxistische Socialdemokratie, Anarchismus, Eugen Dührings socialitäres System und Henry Georges Neophysiokratie, kritisch und vergleichend dargestellt (1901), Marxismus und Anarchismus (1901), Die Renaissance des Eros Uranios. Die physiologische Freundschaft, ein normaler Grundtrieb des Menschen und eine Frage der männlichen Gesellungsfreiheit. In naturwissenschaftlicher, naturrechtlicher, culturgeschichtlicher und sittenkritischer Beleuchtung (1904), Entwurf zu einer reizphysiologische Analyse der erotischen Anziehung unter Zugrundlegung vorwiegend homosexuellen Materials (1905), Männliche und weibliche Kultur. Eine kausalhistorische Betrachtung (1906) i Die Liebe Platons im Lichte der modernen Biologie. Gesammelte kleinere Schriften. Mit einer Vorrede und dem Bilde des Verfassers (1909), entre d'altres. Malalt, Benedict Friedlaender es va suïcidar el 21 de juny de 1908 al barri d'Schöneberg de Berlín (Imperi Alemany) i va ser enterrat al cementiri de Parkfriedhof Lichterfelde d'aquesta ciutat. Vint anys més tard, el seu amic Bruno Wille va ser enterrat al seu costat.

Benedict Friedlaender (1866-1908)

***

Georges Yvetot

- Georges Yvetot: El 18 de juliol –moltes fonts citen erròniament el 20 de juliol– de 1868 neix al III Districte de París (França) el tipògraf, antimilitarista i militant anarquista i anarcosindicalista Georges Louis François Yvetot, conegut per alguns com Le Bouledogue (El Buldog). Nasqué a la caserna dels Minimes, on son pare, Auguste Constant Bazile Yvetot, d'origen normand, era gendarme del departament del Sena, de la V Companyia del II Batalló; sa mare, costurera, es deia Désirée Ursule Anne Leprevost. Orfe de mare, i més tard de pare, va créixer amb els Frares de la Doctrina Cristiana i en l'Obra dels Orfes-Aprenents d'Auteuil, dirigida per l'abat Roussel. Per mor de la tuberculosi no va fer el servei militar. Entre 1887 i 1894 treballà com a tipògraf i corrector en La Patrie i Le Petit Soir. En aquests anys treballava per un salari inferior al normal i no desenrotllà cap activitat política. La seva introducció en el món militant començà representant una cooperativa de consum en el Comitè Obrer de la Vidrieria. Sota la influència de Fernand Pelloutier esdevingué anarquista i l'ajudà com a tipògraf en la composició del periòdic L'Ouvrier des Deux Mondes. A la mort de Pelloutier li succeirà en la secretaria de la Federació de les Borses de Treball (FBT), amb el suport dels seguidors de Jean Allemane (allemanistes) i de Paul Brousse (broussistes), i Paul Delesalle serà nomenat secretari adjunt. Serà reelegit en aquest càrrec en tots els congressos fins a la Gran Guerra. A partir del Congrés de Montpeller de setembre de 1902, el secretari de la Secció de les Borses del Treball (SBT) exercirà alhora la funció de secretari de la Confederació General del Treball (CGT) i per això fou, fins al 1918, el segon dins la jerarquia sindical. Presentà els balanços de l'FBT o de l'SBT en diversos congressos: Niça (setembre 1901), Alger (setembre 1902), Bourges (setembre 1904), Amiens (octubre 1906), Tolosa de Llenguadoc (octubre 1910) i Le Havre (setembre 1912). En els últims dos congressos també presentà un informe sobre La Voix du Peuple. Durant el Congrés de Marsella (octubre 1908) romania empresonat. Representà el sindicalisme francès en diverses trobades del moviment sindical internacional: delegat, amb Griffuelhes, a Dublín (1903) sense que tinguessin èxit les seves tesis; representant de la CGT, amb Jouhaux, en la Conferència Internacional de París (agost 1909), on polemitzà durament amb Legien defensant la superioritat de l'acció econòmica sobre l'acció política i proposant, sense èxit, l'organització de congressos internacionals periòdics; participant en la Conferència de Budapest (1911), on entrà en conflicte amb el sindicalisme hongarès; delegat en cap dels sindicalistes francesos en el Congrés d'Alemanya (1911) i del qual haurà de fugir precipitadament cap a França perseguit per la policia; etc. Anarquista proudhonià, es mostrà reticent a l'entrada de l'FBT dins de la CGT durant el IX Congrés el setembre de 1901 a Niça i sempre defensà la independència del sindicalisme respecte als partits, especialment durant el Congrés de Bourges de 1904, on palesà la seva hostilitat a qualsevol pacte amb el Partit socialista. Amb altres anarquistes fundà el desembre de 1902 la Lliga Antimilitarista, que esdevingué després del Congrés d'Amsterdam, de juny de 1904, una secció de l'Associació Internacional Antimilitarista (AIA). En el Congrés d'Amiens contribuí a l'adopció de la influent «Carta d'Amiens» d'independència sindical. Gran orador, s'especialitzà en la propaganda antipolítica i antimilitarista, fet que el portà nombroses vegades a ser detingut i condemnat, com el setembre de 1903 quan fou condemnat a Nantes a un mes de presó i a 100 francs de multa. Per la campanya pel «Sou del soldat» i, més tard, per la difusió del Manuel du soldat fou denunciat nombroses vegades, però moltes vegades acabaren en absolució. Però a Rouen fou condemnat, el febrer de 1904, a dos anys de presó; el juliol d'aquest mateix any a tres mesos i 100 francs de multa; i el novembre a dos mesos i 50 francs de multa. El 30 de desembre de 1905 va ser condemnat a tres anys de presó i a 100 francs de multa per l'afer del «Cartell Roig», crida als soldats editat per l'AIA. Aquest mateix any va publicat La Vache à lait, editat per l'AIA. Detingut preventivament abans del Primer de Maig de 1907, juntament amb Charles Marck i altres companys, fou condemnat a quatre anys de presó el juny i alliberat l'abril de 1908. Novament detingut i processat l'1 d'agost de 1908 amb tot el grup dirigent de la CGT i amb altres militants arran de la massacre de Villeneuve-Saint-Georges, el 30 d'octubre de 1908 serà absolt amb la resta. Durant les seves detencions la secretaria passà a mans de Delesalle i de Garnery. Portà a terme una activa campanya per la pau i contra la «Llei dels tres anys», que instaurava un servei militar de tres anys amb la finalitat de preparar l'Exèrcit francès per una guerra amb Alemanya. En 1912 publicà en La Bataille Syndicaliste un article titulat «Désertez!» i pel qual el ministre de Justícia Jean Louis Barthou el detingué el juliol de 1913. A començaments de 1914, Gaston Doumergue, president del Consell de ministres, alliberà presos antimilitaristes, però no Yvetot que havia estat condemnat a un any de presó. Oposat a tot reformisme, combaté, especialment l'octubre de 1910 en La Voix du Peuple i en el Congrés de Tolosa, contra l'arbitratge obligatori, per la llibertat de vaga, contra tota llei reformista, etc. No mostrà hostilitat vers els cercles intel·lectuals i fou un dels principals propulsors de l'adhesió dels funcionaris (correus, mestres, etc.) als sindicats. El març de 1907 participà activament en la vaga dels estibadors i en el Congrés de la Federació de Mestres. Quan esclatà la Gran Guerra, la política de la «Unió Sagrada» el desmoralitzà i abandonà orgànicament les tasques sindicals retornant al seu ofici de tipògraf. En aquesta època fou director de l'Associació Nacional dels Orfes de Guerra, amb seu a Étretat, i es dedicà plenament als infants. En 1915, a més de treballar com a corrector en Le Journal i en L'Information, marxà a Montenegre i a Sèrbia per evacuar orfes iugoslaus quan els exèrcits dels imperis centrals ocuparen el país. Eliminat del Comitè de la CGT en 1918, s'inclinà cap les minories cegetistes. Durant el període d'entreguerres participà en campanyes pacifistes i col·laborà en nombrosos periòdics anarquistes francesos i belgues: Le Combat (1926-1929), La Conquête du pain (1934-1935), La Patrie Humaine (1931-1939), Le Raffut (1921-1922), La Revue Anarchiste (1929-1936), Le Semeur (1923-1936), etc. L'1 de maig de 1918 fou admès en el Sindicat de Correctors i entre 1920 i 1932 en pertanyé al Comitè Sindical. En 1935 publicà les seves memòries en La Conquête du pain i participà amb el grup de militants al voltant del setmanari Sydicats, fundat l'octubre de 1936. En maig de 1938, a Draveil, sota els auspicis de la Lliga dels Drets de l'Home, va fer una conferència sobre Pelloutier juntament amb Froideval i R. de Marmande. A començaments de 1939, amb Ch. Marck i G. Guiradu, fundà un grup de suport mutu de vell militats cegetistes (Ble, Le Pen, Cleuet, Perrot, Charlier, De Marmande, etc.). Poc abans de la guerra, signà el manifest «Paix immédiate», de Louis Lecoin; denunciat, no fou empresonat a causa de la seva salut. Després de la declaració de guerra, abandonà la CGT. En 1940 es va sotmetre a una greu operació, perdé la feina i caigué en la misèria. En 1942, per sobreviure acceptà presidir el Comitè Obrer de Socors Immediats (COSI) fundat pels sectors sindicals col·laboracionistes amb els ocupants alemanys arran dels bombardeigs britànics sobre la zona industrial parisenca. Aquest compromís amb els sectors col·laboracionistes li serà fortament criticat, malgrat una vida militant irreprotxable. Poc dies després, Georges Yvetot va morir a causa de les seqüeles d'aquesta operació l'11 de maig de 1942 al seu domicili del XVI Districte de París (França) i fou incinerat el 15 de maig al cementiri parisenc de Père-Lachaise davant de dues-centes persones. Durant sa vida va col·laborar en nombrosos periòdic llibertaris, com ara Le Libertaire, Le Mouvement Socialiste, L'Avant-Garde, La Guerre Sociale, La Révolution, La Vie Ouvrière, La Voix du Peuple, L'École Émancipée, La Bataille Syndicaliste, Plus Loin, La Voix Libertaire, etc., i col·laborà en L'Éncyclopédie anarchiste, de Sébastien Faure. És autor de Le syndicalisme, les intellectuels et la CGT (s. d.), Vers la grève générale (1902), ABC syndicaliste (1908), Le nouveau manuel du soldat (1908), Syndicat et syndicalisme (1910, amb Delesalle, Griffuelhes i Pouget) i La triple action de la CGT (1913), entre d'altres.

***

Foto antropomètrica de Samuel Lefèvre (1908)

- Samuel Lefèvre: El 18 de juliol de 1880 neix a Grougis (Picardia, França) l'anarquista Clodomir Samuel Lefèvre. Sos pares es deien Jules Achille Lefèvre, teixidor, i Célina Bleux, domèstica. Ajustador de professió, passà una temporada a Lieja (Valònia), d'on va ser expulsat per la seva militància anarquista. Posteriorment es va instal·lar al cafè Lyonnais, regentat per Georges Pierre a Charleville (Ardenes, França). Entre el 3 de maig i el 8 de setembre de 1907 treballà a la fàbrica Dérué de Charleville. A Nancy (Lorena, França) va caure malalt i retornà el 10 d'abril de 1908 a les Ardenes per a instal·lar-se a la colònia anarquista «L'Essai» d'Aiglemont. Entre el 15 i el 26 d'abril de 1908 s'allotjà al cafè Lyonnais. El juny de 1908 ja vivia a la colònia llibertària d'Aiglemont, participant en les tasques agrícoles i nodrint les vaques. El 27 de juny de 1908 marxà cap a Nancy; trobà feina amb el mecànic Fabius Henrion de Jarville-la-Malgrange (Lorena, França) i visqué a la pensió Belle Croix. El 7 de juliol de 1908 el comissari de policia de Nouzon (Ardenes, França) escorcollà el domicili de l'anarquista Henri Gualbert i trobà un diamant de vidrier a la butxaca d'un pardessú de Lefèvre. El 28 de juliol de 1908 la policia escorcollà el seu domicili i la fàbrica on treballava a Jarville-la-Malgrange; detingut pel comissari Mottié i els inspectors de policia Marcot i Naudin, explicà que el diamant de vidrier pertanyia a la colònia d'Aiglemont i que l'havia oblidat a la butxaca quan hi va sortir de manera violenta a resultes de divergències amb Fortuné Henry sobre la seva actitud davant alguns colons. El jutge d'instrucció el va inculpar d'un robatori que s'havia comès al domicili d'un dentista de Charleville, però la investigació demostrà que res tenia a veure amb la qüestió i el 18 d'agost de 1908 va ser posat en llibertat. El juliol de 1909 vivia a Sant Quintí i en 1953 a Grougis. Samuel Lefèvre va morir l'1 de març de 1966 a Sant Quintí (Picardia, França).

Samuel Lefèvre (1880-1966)

***

Antonia Maymón, al centre de la foto, amb alumnat

- Antonia Maymón: El 18 de juliol de 1881 neix a Madrid (Espanya) la periodista, pedagoga racionalista, feminista i militant anarconaturista Antonia Rufina Maymón Giménez. Sos pares es deien Antonio Maymón Paracuellos, empleat, i Florencia Giménez Gil. Nascuda en una família de classe mitjana de pares i d'avis aragonesos, va abandonar la llar familiar aviat, ofegada per l'ambient, i va fer estudis de mestra de primer ensenyament a l'Escola Normal Femenina de Saragossa. A la capital aragonesa es va casar amb el professor racionalista Lorenzo Laguna. Identificada amb el pensament anarquista, va fer contacte amb les deportades catalanes dels processos de Montjuïc. Entre 1908 i 1909 va publica nombrosos articles en la publicació anarquista La Enseñanza Moderna. En 1910 va pertànyer a la redacció de Cultura y Acción, periòdic fundat per Manuel Buenacasa en aquell any. Membre del «Comitè Nacional contra la guerra de Marruecos», va intervenir activament en les protestes contra les guerres colonials africanes per la qual cosa serà processada juntament amb Teresa Claramunt i Josefa López. El setembre 1911 va fugir, arran de la vaga general saragossana, a Bordeus (Occitània) amb son company Lorenzo Laguna, qui morirà en l'exili. La seva activitat a l'exili serà força important, participant en mítings i en accions de protesta organitzades pels cercles republicans, socialistes i anarquistes. Amnistiada en 1913, durant els anys següents es destacarà com a periodista i oradora arreu de l'Estat, alhora que treballa de mestra en diverses escoles a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Beniaján i l'Horta de Múrcia, localitat on va residir durant llargs anys i on va fundar un ateneu cultural. En 1925 va participar en el Congrés Naturista de Bilbao. Va treballar a la redacció de Nueva Aurora, de València, a partir de 1926. En aquest mateix any, amb Isaac Puente, va contestar contundentment la carta-circular de la Societat Vegetariana Madrilenya mitjançant la qual es volia excloure del moviment naturista tothom que pretengués un canvi social per a la seva consecució. Amb Albà Rosell i Adrián del Valle, pensava que el naturisme i l'anarquisme eren dues portes diferents que donaven al mateix lloc, sempre i quan es mantingui el principi de regeneració humana del naturisme; en essència significa que ambdós ideals són el mateix, ja que en l'ordre natural no caben jerarquies ni injustícies. En 1927 va presidir, a desgrat seu, el Congrés Naturista de Màlaga, que acabaria amb una important divisió del moviment naturista. Establerta a Sant Feliu de Guíxols a partir de 1928, va treballar a l'Escola Horaciana d'aquesta localitat. També va fer feina a l'Escola racionalista de Terrassa, creada per la Mutualitat Cultural i Cooperativista de Terrassa; a l'Escola Racionalista d'Elda, amb Durán i Fontaura; i a Alcoi. Durant la República exercí a l'escola de La Vila Joiosa i va viure a Beniaján, on va fer mítings per a la Confederació Nacional del Treball (CNT) en 1933 i va mantenir una escola a casa seva. Pensava que l'educació era cosa de les dones i que havia d'estar dins del naturisme, ja que la salut física porta al desenvolupament de la intel·ligència i l'educació dels sentiments; això representa una autoeducació de les dones adultes en el naturisme per la seva pròpia salut i l'exemple que han de donar als fills, mentre que a les nines les calia una assignatura específica, maternologia, capaç de desenvolupar l'amor de mare. En 1932 va publicar Estudios racionalistas, on exposa el seu pensament educatiu de l'escola única per a nins i nines sense distinció de classes socials. En 1936 va participar en el Sindicat Obrer «El Progreso» de Beniaján. En acabar la guerra, va ser detinguda a Beniaján, jutjada i condemnada 12 anys de presó; romandrà empresonada fins al 1944. Dos anys més tard va ser detinguda de bell nou i empresonada durant gairebé un any, sortint amb un braç trencat i la salut malmenada. Després va residir a Espinardo i a Beniaján, vivint de fer classes particulars. Molt malalta, Antonia Maymón fou ingressada a l'Hospital Provincial de Múrcia (Múrcia, Espanya) on va morir d'un ictus cerebral el 20 de desembre de 1959 i fou enterrada al cementiri d'aquella ciutat, on les seves restes reposen actualment en una fossa comuna. Maymón va escriure molt sobre naturisme i va col·laborar en nombroses publicacions afins de manera ininterrompuda entre 1908 i 1939: Acción Social Obrera, Cultura y Acción, Despertar, La Enseñanza Moderna, Estudios, Ética, Fructidor, Helios, Humanidad Nueva, Ideas y figuras, Iniciales, Inquietudes, Mujeres Libres, Naturismo, Nueva Aurora, La Protesta, Redención, La Revista Blanca, Revista Única, Solidaridad Obrera, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad, Vértice, Vida y Trabajo, entre d'altres. És autora de llibres com Humanidad libre. Esbozo racionalista, Madre (1925), Anarquismo y naturismo (1925), Hacia el ideal (1927), La perla (1927), El hijo del camino (1931), Amamos (1932), entre d'altres. Un important carrer de Beniaján (Múrcia), on es troba l'Escola Popular, porta el seu nom.

***

Jules Sellenet (Francis Boudoux)

- Jules Sellenet: El 18 de juliol de 1881 neix a l'Hospital de Sant-Étienne (Forez, Arpitània) el militant anarquista, antimilitarista i anarcosindicalista Jules Sellenet, també conegut com Francis Boudoux. Era fill natural d'Adèle Joséphine Verney-Poncet, cosidora, i després va ser reconegut per son pare Léon François Sellenet. En agost de 1904 va desertar del seu regiment i canvia d'identitat amb els papers d'un company. Ferrer de professió, va ser secretari del sindicat de Longwy i va prendre part en la vaga d'agost de 1905. Membre de l'Associació Internacional Antimilitarista, és detingut el novembre de 1905 com a desertor. Alliberat, tornarà a ser condemnat nombroses vegades per «delictes» lligats a conflictes laborals. En 1910 el sindicat dels obrers metal·lúrgics d'Auboué, d'on era el secretari, el denuncia com a agent provocador al servei d'un mestre de forges. Aquesta acusació (calumniosa o vertadera) si més no astorant, serà represa en la postguerra pels comunistes. Mobilitzat durant la Gran Guerra, reprendrà la seva militància sindical i anarquista. L'11 de gener de 1924, a la sala parisenca de la Grange-aux-Belles, és ferit en un míting que termina en una brega entre anarcosindicalistes i comunistes (dos anarquistes hi van morir de ferides de bala). En 1926 esdevé secretari de la Federació de la Construcció de la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR), escissió radical de la CGT fundada per Pierre Besnard i ell mateix. En 1936 marxa a Espanya i combat en les files de la «Columna Durruti». El seu últim domicili va ser a Carrières-sur-Seine (Illa de França, França). Sa companya fou Françoise Cognard. Jules Sellenet va morir el 17 de març de 1941 al Centre Hospitalari d'Argenteuil (Illa de França, França).

***

Signatura d'Henri Lemonnier (1909)

- Henri Lemonnier: El 18 de juliol de 1887 neix al III Districte de París (França) l'anarquista i anarcosindicalista Henri Gaston Lemonnier. Era fill reconegut de la parella no casada formada per Georges Frédéric Albert Lemonnier, mecànic, i per Claudia Hetzel, cartonera; però son pare desaparegué aquell mateix any per no saber-se res més d'ell. Treballà de carter i telegrafista durant tota la seva vida. En 1908 vivia al número 24 de l'avinguda d'Italie del XIII Districte de París. Cridat a files, en 1909 va ser declarat exempt de fer el servei militar. El 27 de març de 1909 es casà a Le Kremlim-Bicêtre (Illa de França, França) amb la bugadera parisenca Blanche Henriette Lesauce i amb aquest matrimoni es legitimà Camille Albert Lemonnier, filla de la parella nascuda el 15 de desembre de 1907 al XIII Districte de París. En aquesta època continuava vivint amb sa mare al número 24 de l'avinguda d'Italie. El 20 de juny de 1910 enviudà de Blanche Lasauce. El 30 de setembre de 1911 es casà al XIII Districte de París amb la fabricant artesana de corones funeràries parisenca Henriette Charlotte Fournier. El febrer de 1913 era membre del grup anarquista del V i XIII Districtes de París de la Federació Comunista Anarquista (FCA) i secretari del grup de les Joventuts Anarquistes Comunistes (JAC). També fou membre del grup «Les Amis du Libertaire». El 12 d'abril de 1913 formà part de la comissió de sis membres (Cuelard, Cuisse, Jahane, Labrousse, Lemonnier i Schneider) de l'FCA encarregada de preparar el Congrés Nacional Anarquista a celebrar entre el 15 i el 17 d'agost d'aquell any. El gener de 1914 s'establí a Montreuil-sous-Bois (actual Montreuil, Illa de França, França), al número 74 del carrer Armand Carrel; aleshores era secretari de la Federació Comunista Anarquista Revolucionària (FCAR). Durant la Gran Guerra va ser classificat com a empleat especial com a telegrafista. El 15 de març de 1915 assistí a la reunió setmanal del grup editor de Les Temps Nouveaux, celebrada al número 4 del carrer Broca del V Districte de París, i el 27 d'octubre d'aquell any a la trobada organitzada per E. Armand a la «Maison Commune», al número 49 del carrer Bretagne, amb la finalitat de concretar la creació del periòdic anarquista Pendant la mêlée. El 12 de juliol de 1920 es va divorciar d'Henriette Fournier davant el Tribunal Civil del Sena. Durant la primavera de 1921 presentà un informe sobre la rotació dels funcionaris sindicals de Postes, Télégraphs et Téléphones (PTT, Correus, Telègrafs i Telèfons) de la Confederació General del Treball (CGT). En el congrés dels PTT de juny de 1921, va ser nomenat membre titular del consell federal. El 19 de febrer de 1921 es casà al XII Districte de París amb la cosidora a màquina parisenca Anna Florentina Leroux i aleshores vivia al número 80 de l'avinguda de Saint-Mandé del XII Districte de París. El desembre de 1921, arran de l'escissió confederal, participà en la creació de la Federació Postal Unitària (FPU), adherida a la Confederació General del Treball Unitària (CGTU). Va respondre a l'enquesta sobre el funcionariat sindical engegada per Sébastien Faure que va ser publicada en el número d'abril de 1922 de La Revue Anarchiste i en la qual reivindicava la rotació automàtica dels càrrecs i que els responsables sindicals no havien de ser remunerats. El novembre de 1922 va ser nomenat secretari del 23 Grup (Montreuil-Vincennes-Saint-Mandé) de l'FPU. En aquesta època també milità en els Grups Sindicalistes Revolucionaris (GSR), tendència minoritària dins de la CGTU (Benoît Broutchoux, Marie Guillot, Joseph Lartigue, etc.). El novembre de 1923 fou delegat al Congrés de la CGTU celebrat a Bourges (Centre, França), on vota l'anomenada «Moció Lartigue», contra la majoria procomunista. Després del Congrés de Bourges continuà com a secretari adjunt de l'FPU, l'únic que es declarava anarquista, i en aquesta època col·laborava en Le Libertaire. L'abril de 1924, abans del I Congrés Federal, el periòdic comunista L'Humanité atacà durament els responsables de l'FPU (Boudet, Fronty, Lartigue, Lemonnier, Moiny, Peytaud), qualificant-los d'«anarquistes». Durant el Congrés Federal, celebrat entre el 24 i el 27 d'abril de 1924 a París, que agrupà dos-cents delegats, la majoria sindicalista revolucionària va ser derrotada el darrer dia i es va elegir una nova directiva procomunista. Entre 1929 i 1939 col·laborà en La Voix Libertaire, òrgan de l'Associació dels Federalistes Anarquistes (AFA), i sembla que fou membre de la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR). Com a vicepresident de la Societat de Socors Mutus «Le Soutien fraternel des postes, télégraphes et téléphones» de París, en 1937 se li va concedir la Medalla del Mèrit Social. Jubilat dels PTT, Henri Lemonnier va morir l'1 de desembre de 1945 al seu domicili, al número 13 del carrer Rabats, on vivia des de 1927, d'Antony (Illa de França, França).

---

Continua...

---

La literatura catalana de Mallorca i la mem�ria hist�rica

...deixar const�ncia d'un m�n exterminat a matadegolla per la reacci� illenca, espanyola i internacional (cal recordar la intervenci� alemanya i italiana a les Illes, perfectament estudiada per l'historiador Josep Massot i Muntaner en nombrosos treballs) que, sens cap escr�pol, empr�, durant molts d'anys, els escamots d'execuci�, la sang del nostre poble per a anar bastint les "excel�lents" creacions "culturals" dels vencedors. Repressi� i torrentades de sang mallorquina que, per a m�s d'un d'aquests intel�lectuals sense consci�ncia -tipus Villalonga o Joan Estelrich, per exemple-, varen ser el fonament de llurs obres. (Miquel L�pez Cresp�)

Mallorca i la guerra civil.

L'origen primigeni de la novel�la L'Amagatall parteix en el fons de la idea, moltes vegades ajornada, de retre un particular homenatge a la generaci� de republicans mallorquins -i igualment als estrangers- que volgueren modificar, amb l'adveniment de la Rep�blica, les injustes i caciquils estructures econ�miques i culturals de Mallorca i de l'Estat. Aquesta obra, guardonada l'any 1999 amb el III Premi de Novel�la "Miquel �ngel Riera" i publicada en el mes d'abril del mateix any en la prestigiosa col�lecci� "Ti� de Sa Real" que dirigeix el professor i escriptor Pere Rossell� Bover, est� basada en aquest mig segle (l'autor de la novel�la ja t� m�s de cinquanta anys!) de relacions estretes amb lluitadors antifeixistes d'aquella �poca. En algun cap�tol ja he parlat de la decisiva influ�ncia que en la meva formaci� cultural -democr�tica, revolucion�ria, humana- tengueren el pare, combatent anarcosindicalista, i l'oncle Jos�, cap del Servei de Transmissions de la XXII Brigada de l'Ex�rcit Popular. En aquesta inicial relaci� -�ntima, la m�s influent segurament- haur�em d'afegir la relaci� -a sa Pobla- amb personatges -grans personatges, excel�lents persones- que patiren en carn pr�pia la terrible repressi� de les autoritats feixistes. Parl ara mateix d'homes com Pau Canyelles (en "Pau Comas"), amagat durant anys en el sostre de casa seva, en el carrer Gran (ben a prop d'on viu el meu amic de la infantesa Sebasti� Benn�ssar 'Pel�'). I, sens dubte, m'influ� poderosament aquest fet de con�ixer a fons la hist�ria de Pau Canyelles i de la seva esposa, Rosa Vallespir Serra (de la casa dels quals sort� el pare per a casar-se amb la meva mare, Francesca Cresp� "Verdera").

Coberta de la novel�la L'Amagatall.

El pare i l'oncle ja m'havien narrat -o es contaven entre ells i jo escoltava, d'infant, al costat de la foganya, a sa Pobla- nombroses hist�ries de republicans amagats a la pen�nsula: homes emparedats en vida, trets a culatades si els trobaven els falangistes, morts sense contemplaci� enmig del carrer, davant l'esposa i els fills, sense cap mena de pietat. Ho comentaven amb en Guzm�n Rodr�guez Fern�ndez (que formava part d'aquella muni� d'excel�lents presoners bascs que tant ajudaren a sa Pobla al final de la guerra, aplicant els seus coneixements mec�nics a la fabricaci� dels famosos motors d'extracci� d'aigua poblers). Als deu o dotze anys, ja havia escoltat nombroses hist�ries de gent represaliada, de republicans amagats. Quan, amb el temps, coneixent aquella heroica generaci� d'antifeixistes mallorquins i peninsulars, vaig anar aprofundint en la q�esti�, m�s em sedu�a la possibilitat de fer-ne una novel�la. Les hist�ries de les persecucions dels republicans ha estat magistralment detallada en el fam�s Diccionari vermell escrit per l'amic Lloren� Capell� (que tamb� coordin�, des de les p�gines del diari Baleares, aquell recordatori dels fets m�s sagnants de la destrucci� de Mallorca per part de falangistes, clergat i intel�lectuals del tipus dels germans Villalonga (Miguel i Lorenzo). Anys m�s endavant, militant tant a l'OEC com en el PSM, en parlava hores i hores amb aquests heroics supervivents de la desfeta. Homes i dones de m�s de seixanta anys (parl de finals dels anys seixanta i comen�aments dels setanta) que, malgrat les persecucions sofertes per part dels botxins de l'antiesquerranisme nazifeixista, conservaven -d�cades i d�cades despr�s dels fets que m'explicaven!- el mateix esperit de lluita i resist�ncia de la seva joventut, quan, afiliats a Esquerra Republicana de Catalunya, el PCE, el PSOE, la UGT, CNT o el POUM, combatien per a portar (des de les revistes, des dels Ateneus) idees de just�cia i llibertat a les classes populars. Sectors mantinguts -a for�a de sermons clericals, brutals ritmes d'explotaci�, fam i mis�ria de tot tipus- en una situaci� propera a l'extinci� f�sica i espiritual.

Alguns dels principals enemics del poble mallorqu�: Arconovaldo Bonaccorsi (el "Comte Rossi") i el tinent coronell Garc�a Ruiz. En la fotografia tamb� podem veure el vicari general castrense Francesc Sureda i Blanes.(Fotografia arxiu Miquel Font i Cirer).

La novel�la de la qual parlam, L'Amagatall, neix d'aquesta il�lusi� per deixar const�ncia escrita d'un m�n (sentimental, cultural, pol�tic) exterminat a matadegolla per la reacci� illenca, espanyola i internacional (cal recordar la intervenci� alemanya i italiana a les Illes, perfectament estudiada per l'historiador Josep Massot i Muntaner en nombrosos treballs) que, sens cap escr�pol, empr�, durant molts d'anys, els escamots d'execuci�, la sang del nostre poble per a anar bastint les "excel�lents" creacions "culturals" dels vencedors. Repressi� i torrentades de sang mallorquina que, per a m�s d'un d'aquests intel�lectuals sense consci�ncia -tipus Villalonga o Joan Estelrich, per exemple-, varen ser el fonament de llurs obres.

En Josep Muntaner i Cerd�, pobler d'origen pollenc�, ha deixat const�ncia d'aquestes provatures infructuoses d'escapar de les persecucions de l'antiesquerranisme feixista mallorqu� i espanyol en el seu magn�fic llibret de mem�ries No eren blaves ni verdes les muntanyes (Ciutat, Impremta Polit�cnica, 1988). Militant anarcosindicalista, lector de Victor Hugo i �mile Zola, explica molt b� el frac�s -inicial- de l'aixecament feixista a Pollen�a: "He de fer constar que les quaranta-vuit hores que f�rem els amos absoluts del poble no v�rem matar ni detenir, ni ofendre cap ve� que cregu�ssim de l'altre b�ndol" (p�g. 24). I, pel que fa als "grans dip�sits d'armes" que tenien els revolucionaris pollencins (falsificaci� que serv� als feixistes per a portar molts treballadors al pared�, aix� com als severs tribunals militars de l'�poca cent quaranta-sis republicans pollencins i peninsulars), en Josep Muntaner fa constar (p�gs. 24-25): N'hi ha molts que recorden el dip�sit d'armes i municions de qu� dispos�vem: un caramull de pedres, algunes botelles incendi�ries o inflamables, un parell d'escopetes de perdigons, aix� com tamb� v�ries pistoles, la majoria espenyades...".

Josep Muntaner, aquest republic� pobler de tend�ncia llibert�ria, es va haver d'amagar, en companyia del seu amic Mart� Vicens (Bonjes�s) per les muntanyes, fugit ja, el mateix dia de l'entrada de l'ex�rcit a Pollen�a, de la segura mort que li desitjaven els feixistes antiesquerrans pollencins. Malgrat no estigu�s amagat dins un enfony com el protagonista de L'Amagatall, o per coves i muntanyes (el santamarier Jaume Tries hi romangu� tretze anys, per enfonys muntanyencs, fugint dels botxins de la dreta antirepublicana), tamb� pat� enormes sofriments pels entreforcs de les serralades de les contrades que coneixia (Puig Gros de Ternelles, possessi� de Llinars, La Coma d'En Xeixa, pinar de Can Sales, carretera vella de Lluc, Fart�ritx, puig de Tomir... ). Subsist� a base de figues, caragols torrats (que feien mal de panxa i provocaven unes diarrees terribles)... Sort d'algun pag�s, que, jugant-se la vida, oferia als perseguits un plat de sopes amb col, alguna sobrassada, un poc de pa amb formatge... Finalment -segons explica Josep Muntaner- no li qued� m�s remei (a ell i al company de d�ries llibert�ries, Mar� Vicens) de provar d'arribar fins a sa Pobla, on l'autor de les mem�ries que comentam tenia una germana.

Som en el mes d'agost de 1936. La sang va a lloure pels camins de Mallorca. Els botxins de la dreta clerical i militarista, �vids de sang comunista o simplement republicana, cerquen a la desesperada cossos per a l'escorxador. Josep Muntaner explica la trag�dia que va ser anar esquivant -des del Tomir fins a poder entrar d'amagat a sa Pobla- aquests escamots de ca�adors de sang humana: la b�stia antiesquerrana nazifeixista. El protagonista de No eren blaves ni verdes les muntanyes conta com s'apropa a sa Pobla des de les cases de la possessi� de Son Cladera "a una dist�ncia d'uns sis o set-cents metres del creuer de la carretera Alc�dia-Palma i Pollen�a-sa Pobla". En aquells moments ja saben que han comen�at les execucions en massa per tots els indrets de l'Illa. S'han d'amagar. Cercar un amagatall (L'Amagatall que descriu la novel�la guardonada amb el Premi "Miquel �ngel Riera"). Els �s necessari burlar els escamots d'extermini abans que sigui tard. Els poden detenir en qualsevol moment i, despr�s de cruels tortures (obrir-los la panxa, cremar-los de viu en viu, matar-los a cops abans de pegar-los el tret de gr�cia...), matar-los sense miseric�rdia. Llavors, en aquell estiu de 1936 que recordam, tot llegint el llibre de mem�ries de Muntaner i Socies, veiem els perseguits, esgotats, morts de fam, sense poder moure's pels dies de caminar pel rocam, entre matolls, amb barba de dies, sentint els trets de les execucions des dels provisionals amagatalls de les muntanyes. Imatges d'una brillantor liter�ria molt m�s reeixides que tanta fullaraca a qu� ens tenen acostumats els "exquisits", els graf�mans del no-res. Explica Josep Muntaner: "V�rem estar a l'aguait, esperant l'horabaixa entrada de fosca, hora en qu� els treballadors del camp, ja de retorn de la feina, conflueixen a aquell punt, formant-se una llarga filera de carros i de gent a peu. En Bonjes�s amb un sac buit damunt l'esquena i jo amb un capell de palmes i en cos de camisa, mesclats amb aquella caravana, ens confongueren, darrera un carro, talment dos jornalers. Ja prop de sa Pobla, havent passat el cementiri, v�rem voltar a la dreta, seguint el cam� dels Traginers, i entr�rem al poble pel carrer del costat de l'Escola Graduada. Davant aquest edifici hi havia un grup de joves falangistes que em coneixien prou, per� com que ja era de nit i degut al meu capell no em repararen".

Un altre possible protagonista de la novel�la L'Amagatall podria haver estat Jaume Tries "Norat" (entrevistat per Mateu Morro en "Mem�ria civil" del diari Baleares el 2 de novembre de 1986). Nascut el 1916, membre des de ben jove de l'UGT, fund� les Joventuts Socialistes Unificades i anys m�s endavant col�labor� pol�ticament amb el seu pare, Honorat Tries, que militava en una c�l�lula comunista de Santa Maria del Cam�. Evidentment aquesta dedicaci� a la milit�ncia obrera significava sent�ncia de mort per part de la dreta antiesquerrana santamariera. I aix� va passar: just proclamat l'estat de guerra, amb els feixistes enmig del carrer a la ca�a de "rojos y masones", comen�a la cremada dels locals de l'esquerra i es donen les primeres detencions i assassinats. Quan Mateu Morro li demana, en l'entrevista abans esmentada, com saberen que havia esclatat la guerra, el nostre protagonista contesta: "Eren les festes de Santa Margalida, per aix� el dilluns dia 20 era festa a Santa Maria. Sent�em les not�cies de la r�dio al caf� de Can Mort, i varen venir tres oficials d'Alcal�. Pegaren grapada a l'altaveu i el feren volar per all� i, pistola en m�, parlaren amb el batle. Despr�s anaren al local de l'agrupaci� socialista i tot el que hi havia ho tiraren per les finestres enmig del carrer i all� ho feren cremar". Amagats -pare i fill- per les muntanyes, amb els escamots dels dretans antisocialistes que els volien matar, Jaume i Honorat Tries ("Norats"), troben emper� l'ajut d'algunes persones amigues que, jugant-se la vida -ajudar un esquerr� perseguit era pena de mort-, els envien una mica de menjar i roba. Com explica Jaume Tries: "Pens�vem que [la sublevaci� feixista contra la Rep�blica] seria cosa de tres o quatre dies o d'una setmana. Per� desgraciadament la cosa no va anar com pens�vem i hi v�rem estar [amagats] tretze anys. Trob�rem persones que ens ajudaren, gent de Santa Maria, de Bunyola i fins i tot de Ciutat, que ens procuraven roba, menjar i informaci�, que era el que m�s falta ens feia per aguantar la batalla. Un matrimoni valenci� de Ciutat ens enviava menjar i roba... Hi havia gent que ens deia: 'vos deixarem aix� a tal banda i vosaltres hi anau i vos ho enduis com si ho rob�ssiu', altres ens deien que no ens podien donar res, per� que an�ssim a ca seva i que ens endugu�ssim gallines o el que fos".

Com deia al comen�ament d'aquest nou cap�tol, �s l'exemple d'aquests mallorquins i espanyols antifeixistes, d'aquests republicans dels anys trenta (Pau Canyelles, Jaume i Honorat Tries, Jaume Serra Cardell o els carrabiners de sa Pobla afusellats pels militars, la resist�ncia pol�tica i cultural del meu pare, l'exalferes de Sanitat de la Rep�blica Paulino L�pez o dels oncles Jos� i Juan L�pez, i tants i tants d'altres homes i dones de la nostra terra que tot ho donaren per la llibertat dels mallorquins, de totes les nacions de l'Estat), fou l'exemple d'aquests homes i dones, deia, el que contribu� a anar creant dins la meva consci�ncia la necessitat de retre aquest homenatge a aquella heroica generaci� d'antifeixistes. D'aqu�, de l'experi�ncia directa amb els millors homes i dones que ha donat la hist�ria de les Illes, sorgeix, aquests darrers anys -a comen�aments dels noranta- la idea inicial que, treballada a poc a poc, donar� lloc a L'Amagatall.

Miquel L�pez Cresp�

[17/07] M�ting de suport a Sacco i Vanzetti - Aixecament militar - M�ting del XXX Aniversari de la Revoluci� espanyola - M�ting pro amnistia - Cinquantenari de la mort de Malatesta - H�rouard - Courtois - De Ligt - Malbos - Schrotz - Bonat - Aristegui - Scarselli - Quintavalle - Recasens - Manetti - Fern�ndez L�pez - �Pep Fusteret� - Esteban - Maggi - Ambrosoli - M�linand - Durou - Manfredonia - Cafiero - Prat - Nu�o - Antinori - Desplanques - Costa - Leymarie - Commins - Sobrepere - Salas - Tineo - Pedret - Samitier - Mart�nez - Escrig - Garc�a Ortega - Tepernowski

[17/07] Míting de suport a Sacco i Vanzetti - Aixecament militar - Míting del XXX Aniversari de la Revolució espanyola - Míting pro amnistia - Cinquantenari de la mort de Malatesta - Hérouard - Courtois - De Ligt - Malbos - Schrotz - Bonat - Aristegui - Scarselli - Quintavalle - Recasens - Manetti - Fernández López - «Pep Fusteret» - Esteban - Maggi - Ambrosoli - Mélinand - Durou - Manfredonia - Cafiero - Prat - Nuño - Antinori - Desplanques - Costa - Leymarie - Commins - Sobrepere - Salas - Tineo - Pedret - Samitier - Martínez - Escrig - García Ortega - Tepernowski

Anarcoefemèrides del 17 de juliol

Esdeveniments

Cartell de l'acte

- Míting de suport a Sacco i Vanzetti: El 17 de juliol de 1927 se celebra a la casa de Walter Van Eeckhout, a la plaça Cour-d'Haine del barri de Jolimont, a La Louvière (Hainaut, Valònia) un míting de protesta contra la condemna a mort dels militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeu Vanzetti. L'acte va ser organitzat per la Federació del Centre del Socors Roig Internacional (SRI). Hi van intervenir L. Guyomard, secretari general de l'SRI; Robert Lejour, en nom de la Federació Independent d'Estudiants Socialistes (FIES); i Charles Plisnier, president de l'SRI.

***

Franco amb els seus oficials a Tenerife a començaments de juliol de 1936. En aquest dinar s'enllestiren els detalls de l'aixecament militar

- Aixecament militar contra la II República espanyola: El 17 de juliol de 1936 un grup de conspiradors civils i militars, reunits a l'edifici de la Comissió de Límits de Melilla (Protectorat del Marroc), es descobert per la policia. Un escamot de legionaris acudeix en ajuda dels primers i els policies deposen les armes. La Legió i els regulars assalten la Casa del Poble de Melilla i acaben a trets amb els sindicalistes que hi havia. El tinent coronel Juan Seguí pren el comandament i fa detenir el comandant general, tot declarant l'Estat de guerra. Així, l'aixecament militar s'ha d'avançar vint-i-quatre hores. Li segueixen la resta de places i tot el Protectorat del Marroc. El govern republicà, dubtant si és un pronunciament o no, pren mesures insuficients. Franco obté permís del general Cruz Boullosa, subsecretari de la Guerra, per deixar Tenerife amb l'excusa d'assistir a l'enterrament del general Amado Balmes, governador militar de Las Palmas, que havia mort el dia abans d'un tret accidental, segons la versió oficial A Barcelona, els anarcosindicalistes de la CNT confisquen 200 fusells que van trobar a les bodegues de dos vaixells de la Companyia Naviliera Transatlàntica ancorats al port i les distribueixen immediatament als militants dels sindicats de Transports i de la Metal·lúrgia.

***

La mesa del míting amb Frederica Montseny Mañe prenent la paraula

- Míting del XXX Aniversari de la Revolució espanyola: El 17 de juliol de 1966 se celebra al Cinema Variétés, a La Canebière, de Marsella (Provença, Occitània) un gran míting internacional commemoratiu del XXX Aniversari de la Revolució espanyola. L'acte va ser organitzat per la Comissió de Relacions del Nucli de Provença de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Espanya en l'Exili i comptà amb el suport de la CNT Francesa. En aquest míting, presidit per Anibal Ferré Gómez, secretari de la 19 Unió Regional del departament de Boques del Roine de la CNT francesa, van intervenir l'intel·lectual llibertari Daniel Guérin; l'advocat Henri Julien, com a president de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) de Provença; Frederica Montseny Mañé, per la CNT espanyola; i Joseph Soriano, secretari de la CNT francesa. Al final de l'acte, al qual assistí nombrós públic, es va fer una recol·lecta a benefici de la subscripció «Pro-Espanya Oprimida» (caiguts, presos, familiars, etc.) que recaptà 111.350 francs antics.

Míting del XXX Aniversari de la Revolució espanyola (17 de juliol de 1966)

***

- Míting pro amnistia: El 17 de juliol de 1977 se celebra la Camp de Futbol de Rubí (Vallès Occidental, Catalunya) un míting per l'amnistia total i d'afirmació anarcosindicalista organitzat per la Confederació Nacional del Treball (CNT). Hi van intervenir Francesc Boldú Martínez, Juan Ramón Ferrer, Lluís Folch, Enric Marco Batlle, Frederica Montseny Mañé, Pedro Morilla, José Muñoz Congost i José María Reyes.

***

Cartell del Cinquantenari de la mort de Malatesta

- Cinquantenari de la mort de Malatesta: El 17 i el 18 de juliol de 1982 se celebra a Ancona (Marques, Itàlia), organitzats pel Moviment Anarquista Italià (MAI), els actes de commemoració del cinquantenari de la mort d'Errico Malatesta, figura clau del moviment anarquista italià i internacional. El 17 de juliol tingué lloc, al Saló del Palau de la Província d'Ancona, una conferència-debat sobre la seva vida i el seu pensament, que comptà amb la participació de Gino Cerrito, Carlo Doglio, Placido La Torre i Umberto Marzocchi. I l'endemà, 18 de juliol, es va reinstal·lar provisionalment a la plaça Errico Malatesta de la ciutat la làpida dedicada a la seva memòria que s'havia posat en 1953. Posteriorment hi hagué una manifestació fins a la plaça Torrioni, on es va retre homenatge als caiguts de la «Setmana Roja», i finalment hi hagué una concentració a la plaça Roma, on es va realitzà un míting a càrrec de Paolo Finzi i Umberto Marzocchi.

Cinquantenari de la mort de Malatesta (17 i 18 de juliol de 1982)

Naixements

Fotografia policíaca d'Henri Hérouard (6 de març de 1894)

- Henri Hérouard: El 17 de juliol –algunes fonts citen erròniament el 18 de juliol– de 1876 neix al XVII Districte de París (França) l'anarquista Henri Hérouard, conegut com Bligny. Sos pares es deien Armand Émile Hérouard, empleat ferroviari, i Constance Alexandrine Bligny. Es guanyava la vida fent de serraller. Va ser identificat com a anarquista arran de les reunions llibertàries celebrades en 1893. En aquella època vivia, amb son germà Émile Hérouard, també fitxat, al domicili de son oncle André Bligny, al número 61 del carrer de Vincennes de Montreuil (Illa de França, França). Encausat per robatori, el 29 de maig de 1893 va ser condemnat a 13 mesos de presó i també sos companys Lecoq (18 mesos), Pfister (dos anys) i Bligny (50 francs de multa en rebel·lia), pena que va ser confirmada en l'apel·lació de juliol d'aquell any. En 1894 vivia al domicili del company Lepla, fabricant de tinta, al número 43 del carrer Écoles de Montreuil. El 6 de març de 1894 va ser detingut, juntament amb un desena de companys de París i de la regió parisenca. A començament de segle va ser inscrit en el registre d'anarquistes «desapareguts» i/o «nòmades». El 8 de setembre de 1900 es casà a Vincennes (Illa de França, França) amb la modista Eugénie Merger. En aquesta època treballava d'ajustador i vivia amb son pare, ja vidu, a Saint-Germain-en-Laye (Illa de França, França). Henri Hérouard va morir el 9 de desembre de 1945 a Montreuil (Illa de França, França).

***

Signatura d'André Courtois (1905)

- André Courtois: El 17 de juliol de 1882 neix a Saint-Quentin (Picardia, França) l'anarquista i sindicalista André Joas Courtois –algunes fonts citen erròniament el segon nom com Jaas. Era fills d'André Séverin Courtois, obrer fabricant de raspalls, i de Marthe Allin, plegadora de brodats. Es guanya la vida treballant d'ajustador mecànic. Cridat a files, el 16 de novembre de 1903 va ser integrat en el 154 Regiment d'Infanteria i el 26 de setembre de 1904 va ser nomenat caporal. El 24 de juny de 1905 es casà a Corbeil (actualment Corbeil-Essonnes, Illa de França, França) amb la bugadera Émilienne Marthe Foiry. Encara que resident a Corbeil, aleshores era caporal del 154 Regiment d'Infanteria en guarnició a Lénouville (Lorena, França). El 27 d'octubre de 1905 va ser llicenciat per «mantenidor indispensable de família». En 1914 treballava d'obrer mecànic i era secretari adjunt del Sindicat del Sena d'Obrers en Instruments de Precisió i vivia al número 34 del carrer de Saint-Mandé de Saint-Maurice (Illa de França, França), que serà el seu domicili definitiu. Quan esclatà la Gran Guerra, el 12 d'agost de 1914 va ser mobilitzat en el 24 Regiment d'Infanteria i destinat a una fàbrica de l'Associació d'Obrers en Instruments de Precisió al número 8 del carrer Charles-Fourier del XIII Districte de París, on estava fitxat com a «sindicalista revolucionari». El 24 de maig de 1915 va ser nomenat sergent. L'1 de juliol de 1917 va ser enviat al 6 Regiment de Dragons acantonat a Vincennes (Illa de França, França) i l'1 de març de 1919 va ser desmobilitzat. André Courtois va morir el 22 de maig de 1928 a l'Hospital de la Pitié Salpêtrière del XIII Districte de París (França).

***

Bartholomeus de Ligt

- Bartholomeus de Ligt: El 17 de juliol de 1883 neix a Schalkwijk (Utrecht, Països Baixos) l'antimilitarista i pacifista llibertari Bartholemeus de Ligt, Bart. Son pare es deia Marinus de Ligt. D'antuvi pastor protestant en una població del Brabant holandès, va manifestar la seva fe i les seves conviccions pacifistes en els seus sermons, però, en 1914, les seves incitacions a la desobediència en plena mobilització militarista són desautoritzades per la jerarquia i és bandejat de la seva parròquia i, per extensió, del seu domicili, per acabar finalment empresonat. D'aleshores, evolucionarà d'un pacifisme cristià a un antimilitarisme llibertari. Va participar en l'Associació Internacional Antimilitarista i en la Internacional dels Resistents a la Guerra. El 27 de juliol de 1924, a la Casa del Poble de l'Haia va ser un dels oradors –juntament amb Domela Nieuwenhuis, Rudolf Rocker, Emma Goldman, Pierre Ramus i altres–, en un míting d'aniversari dels vint anys de la creació de l'Associació Internacional Antimilitarista. Va ser també un dels fundadors de l'Associació dels Intel·lectuals Revolucionaris i de l'Oficina Internacional Antimilitarista, que va proposar en 1934 un «Pla de mobilització contra totes les guerres». En 1935 va publicar el seu manual de resistència passiva, The conquest of violence (La violència vençuda), que tindrà una gran influència sobre els pacifistes de parla anglesa. El seu últim domicili va ser a Petit Lancy (Ginebra, Suïssa). Sa companya fou Catherina Lydia Van Rossem. De Ligt no podrà veure la segona matança mundial, ja que va morir el 3 de setembre de 1938 a l'Estació d'Orleans de Nantes (Bretanya).

***

Notícia de Joanin Malbos sobre l'"Afer Roussenq" apareguda en el periòdic de Nimes La Provence Ouvrière et Paysanne del 13 d'octubre de 1928

- Joanin Malbos: El 17 de juliol de 1887 neix a Sant Geli (Llenguadoc, Occitània) el comunista i després anarquista Joannin Malbos, més conegut com Joanin Malbos. Sos pares es deien Léon Malbos, conreador, i Marie Catherine Frighette. Es guanyava la vida com a obrer agrícola. En 1919 era membre del Comitè Departamental del Gard (Llenguadoc, Occitània) de la III Internacional. El 28 de febrer de 1920 es casà a Sant Geli amb Berthe Alexandrine Leroy. Durant la dècada dels vint mantingué una estreta relació amb el deportat llibertari Paul Roussenq i lluità força pel seu alliberament. En 1932 fou un dels principals animadors de la cèl·lula comunista de Sant Geli, el secretari de la qual fou Alexandre Renon. L'octubre de 1936, durant una reunió pública, anuncià la seva sortida del Partit Comunista (PC) de Franca per «reprendre la lluita sota la bandera del comunisme llibertari». El 22 de gener de 1937 presidí al cinema Femina una reunió pública sobre la situació de la Revolució espanyola i en la qual van participar quatre-centes persones i on prengueren la paraula Jules Chazoff i David Sabatier. Durant la primavera de 1937, segons la policia, intentà crear un grup anarquista a Sant Geli. En 1944 es va tornar a casar. Joanin Malbos va morir el 7 de juliol de 1959 a Sant Geli (Llenguadoc, Occitània).

***

Notícia sobre la candidatura d'Albert Schrotz apareguda en el periòdic comunista marsellès Rouge-Midi del 27 d'abril de 1935

- Albert Schrotz: El 17 de juliol de 1888 neix a Toló (Provença, Occitània) l'anarquista, i després comunista, Albert Alexis Schrotz. Era fill d'Aloïse Schrotz, mecànic la port de Toló, i de Laurence Josephine Gabrielle Peyron. Es guanyava la vida treballant primer de conreador i després com son pare, d'obrer al port de Toló. En 1909 vivia al número 6 del carrer Traverse du Champ de Mars de Toló. Ajornada la seva incorporació al servei militar, el 8 d'octubre de 1910 va ser incorporat en el 112 Regiment d'Infanteria i el 25 de setembre de 1912 va ser llicenciat. Quan esclatà la Gran Guerra, el 2 d'agost de 1914 va ser mobilitzat i el 27 de desembre de 1916 destinat al 106 Regiment d'Infanteria. El 6 d'abril de 1917 va ser declarat no apte per al servei per «cicatriu interna de la cuixa esquerra amb atròfia muscular» i enviat als Serveis Auxiliars de l'exèrcit. El 21 de maig de 1918 es casà a Toló amb la cosidora Marie Étienne. En aquesta època treballava d'ajustador al port i vivia al número 3 del carrer Gars de Toló. En 1923 figurava en un llistat d'anarquistes de Toló de la policia i pertanyia al grup anarquista «La Jeunesse Libre». Decantat pel comunisme, es presentà pel Bloc Obrer i Pagès (BOP), del Partit Comunista Francès (PCF), per La Valette-du-Var (Provença, Occitània), a les eleccions legislatives franceses de 1936. Desconeixem la dat i el lloc de la seva defunció.

***

José Bonat Ortega

- José Bonat Ortega: El 17 de juliol de 1890 neix a Cadis (Andalusia, Espanya) el periodista i propagandista anarquista i anarcosindicalista José Bonat Ortega –citat a vegades el seu primer llinatge de diverses maneres (Benet, Bonet, Bonal, etc.). Sos pares es deien Antonio Bonat Noguera i Ambrosia Ortega Gómez. Fuster i tallista de professió, treballà, amb el també anarquista i amic inseparable Vicente Ballester Tinoco, als tallers de José Vera. En 1915 se casa amb Concepció Santander Torres, amb qui tindria set infants: Carmen, Germinal (La Rubia), Salud, Aurora, Anselmo, Libertad i Flora. En 1919 fou elegit membre de la Junta de Fusters i entre 1916 i 1923 va ser un dels organitzadors de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va fer nombrosos mítings a la Casa del Poble confederal. Exercí de corresponsal i de distribuïdor de la premsa llibertària (El Libertario, La Revista Blanca, Páginas Libres) a Cadis. Entre 1919 i 1920 va ser redactor de Rebelión i entre 1920 i 1921 de Bandera Libre, i col·laborà en diverses publicacions periòdiques llibertàries (CNT, El Luchador, Noticiario Gaditano, Páginas Libres, El Pueblo, Tierra y Libertad, La Voz del Campesino, etc.). En 1921 va ser detingut arran d'un atemptat i acusat de formar part d'un grup terrorista; condemnat, va purgar la sentència alguns mesos a la presó. Entre 1922 i 1924 va ser membre del grup «Alba Roja», que editava una revista del mateix nom. El novembre de 1930, amb Vicente Ballester, José Lucero i Clemente Galé Campos, formà part del grup fundador del setmanari Germinal; aquest mateix any, amb motiu de la vista del rei Alfons XIII a la localitat va ser detingut preventivament i bandejat de la ciutat. En 1931 va ser membre de les «Comissions de Defensa d'Inquilins i d'Abaratiment de les Subsistències» (Comissió de Defensa Econòmica), de les quals va ser nomenat president. Durant els anys republicans, a més de fuster, va fer de peixater en una parada del Mercat i participà activament en els comitès pro-presos. El 18 de juliol de 1936, quan es tenien les primeres notícies de l'aixecament militar facciós, José Bonat Ortega va ser assassinat d'un tret al cap quan anava pel carrer Libertad de Cadis (Andalusia, Espanya). Encara avui no se sap si la seva mort va ser resultat d'un dispar perdut o intencionat; fou el primer assassinat de la Guerra Civil a Cadis.

José Bonat Ortega (1890-1936)

***

José María Aristegui Laspiur

- José María Aristegui Laspiur: El 17 de juliol de 1897 neix a Mendata (Biscaia, País Basc) l'anarquista i anarcosindicalista José María Aristegui Laspiur. Sos pares es deien Claudio Aristegui Olavarrieta i María Laspiur Gorrochategui. Des de molt jove milità en el moviment anarquista i en la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Bilbao (Biscaia, País Basc). Es guanyava la vida com a ajustador mecànic. L'octubre de 1927, amb altres companys (Asensio Larrea, Pedro del Olmo i Esteban Sebastián), va escriure a La Revista Blanca i en 1928 envià diners a la col·lecta pro presos organitzada per la citada publicació. Sembla que entre 1927 i 1931 va estar exiliat a Tolosa (Llenguadoc, Occitània). Amb la proclamació de la II República espanyola retornà a Bilbao, on continuà militant. Va ser amic d'Isaac Puente Amestoy. El juny de 1934, com a membre del Comitè Regional del Nord de la CNT, representà aquest en el Ple Nacional de Regionals. Quan la guerra civil, entre 1936 i 1937, fou comandant intendent del Batalló «Isaac Puente». En 1938 formà part del grup «Los Conscientes», de Barcelona (Catalunya), adscrit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i el setembre d'aquest any el deixà per a sumar-se a l'Agrupació Anarquista. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i aconseguí embarcar-se a bord del Mexique cap a Veracruz (Veracruz, Mèxic), on arribà el 27 de juliol de 1939 amb sa companya Manuela Sebastián Corral i son fill Helios Aristegui Sebastián. En 1942 fou vocal del primer Comitè de la Delegació General de CNT de Mèxic. El 14 de desembre de 1943, amb Jesús Escauriaza Zabala, signà, en nom de la CNT basca, el manifest contra la Junta Española de Liberación (JEL, Junta Espanyola d'Alliberament) i la monarquia. En 1946, des de Mèxic, va fer costat la CNT de l'interior i els grups de la tendència «col·laboracionista». En 1947 de bell nou fou membre de l'Agrupació de la CNT. En 1956 formà part de la Delegació General de la CNT d'Espanya en Mèxic i en 1958 apareix en una llista de subscripció pro presos confederals d'Espanya. En 1960 va ser nomenat secretari de la CNT reunificada de Mèxic. José María Aristegui Laspiur va morir en 1974 a Mèxic i sa companya, devota religiosa, l'enterrà, sense cap respecte, catòlicament. La coneguda periodista mexicana María del Carmen Aristegui Flores (Carmen Aristegui) és néta seva.

José María Aristegui Laspiur (1897-1974)

***

Ida Scarselli

- Ida Scarselli: El 17 de juliol de 1897 neix a Certaldo (Toscana, Itàlia) l'anarquista Ida Scarselli. Sos pares es deien Eusebio Scarselli i Maria Mancini. Era filla d'una família anarquista adherida a la Unió Anarquista Italiana (UAI), coneguda com els Zoppo. Tots sos germans i germanes (Ferrucio, Egisto, Oscar, Tito i Ines Leda) formaven part del moviment llibertari i eren anomenats per la policia com la «Banda dels Zoppo». Durant la nit del 27 al 28 de febrer de 1921 un escamot armat feixista decidí atacar la població del barri de San Frediano de Certaldo, produint-se un enfrontament armant en el qual resultaren morts nombrosos anarquistes, entre ell son germà Ferruccio, víctima de l'explosió d'una bomba; arran de la repressió sorgida per aquest fet i la vaga general que es desencadenà posteriorment, Ida Scarselli hagué de fugir i amagar-se. Mentre era buscada per la policia, en una reunió a casa d'Errico Malatesta a Roma (Itàlia), on s'havia refugiat ja que aquest era amic personal de la família, conegué l'anarquista Giacomo Bottino, que esdevingué son company. Finalment va ser detinguda amb alguns de sos germans i empresonada preventivament un any. En el judici que se celebrà en 1925 sobre els fets de 1921, va ser absolta per manca de proves i, amb Bottino, es traslladà a Roma. A començament de 1927 va ser empresonada novament per haver recaptat fons a favor del presos polítics i el 23 de juliol d'aquell any va ser condemnada per un Tribunal Especial –la primera dona a Itàlia–, juntament amb Giacomo Bottino, Giulio Montanari i Elisa Veracini, a dos anys i sis mesos de presó, a tres anys de vigilància i a la prohibició d'exercir càrrecs públics. A la presó es casà amb Bottino i crià sa filla Scintilla, que havia nascut feia poc; amb Botino tindrà encara dos fills més, Germinal i Spartaco. En aquesta època, a través de comunistes francesos, va estar en contacte amb sos germans Tito i Oscar, refugiats a l'URSS. L'estiu de 1929, amb la pena completament purgada, la Prefectura de Policia de Roma proposà la seva deportació i el 30 de setembre de 1929, considerada com «extremadament perillosa per a l'ordre nacional», se li va assignar confinament per a cinc anys i va ser enviada a l'illa de Lipari. Presentà un recurs contra aquesta mesura, però va ser rebutjat. El 2 d'agost de 1930 va ser traslladada a l'illa de Ponça, on va romandre fins el març de 1932, quan va ser alliberada. Marxà cap a Paola (Calàbria, Itàlia), on es reuní amb son company Bottino. Inscrita com a antifeixista a detenir en determinades circumstàncies i en llibertat vigilada durant tres anys, en 1934 va ser considerada com a «adversària irreductible» pel règim feixista i en 1937 estrictament vigilada, perquè «conserva immutables els seus principis anarquistes». En 1938 els informes policíacs continuaven en la línia anterior i el 27 de març de 1939 va ser detinguda mentre Benito Mussolini visitava la província de Cosenza. Tres anys més tard encara era estretament vigilada. Durant els actes del Primer de Maig de 1946, amb son company i son fill Germinal, portà la bandera roja i negra en la manifestació. El 19 de gener de 1947 partí de Nàpols (Campània, Itàlia) amb sa família cap al Brasil, on arribaren el 17 de febrer i s'establiren a Niterói (Rio de Janeiro, Brasil). El 14 de setembre de 1970, arran d'una baralla amb un veí, aquest assassinà d'un tret Giacomo Bottino. En 1973 retornà a Itàlia i s'instal·là un temps a casa de sa germana Ines a Roma, on demanà a l'Estat italià una assignació per la mort de son marit que finalment aconseguí en 1975. Ida Scarselli va morir el 22 d'octubre de 1989 a Niterói (Rio de Janeiro, Brasil). En 2012 Angelo Pagliaro publicà la biografia La famiglia Scarselli. Volti, idee, storie e documenti di una famiglia anarchica temuta da tre dittature.

Ida Scarselli (1897-1989)

***

Silvio Quintavalle

- Silvio Quintavalle: El 17 de juliol de 1898 neix a Massa Marittima (Toscana, Itàlia) l'anarquista Silvio Quintavalle. Sos pares es deien Antonio Quintavalle i Maria Lumini. Es guanyà la vida treballant de miner i s'integrà en el moviment llibertari de molt jove. Enviat al front durant la Gran Guerra, retornà de permís la primavera de 1919 a la seva població natal. El 16 de juny d'aquell any, cap a les dues de la nit, va ser sorprès pels carrabiners amb altres companys (Luigi Guazzini, Domenico Montagnani, Primo Morelli i Giuseppe Stefanielli) tocant una guitarra i cantant pels carrers. La policia s'apoderà de l'instrument musical, però els joves es posaren a protestar davant la caserna demanant la guitarra. Els carrabiners els van denunciar per «escàndol a la via pública» i ell va ser immediatament enviat al seu regiment. El 7 de novembre de 1920 els republicans van celebrar la seva victòria a les eleccions locals a la plaça Garibaldi, quan ell, amb altres anarquistes (Attilio Montagnani, Giuseppe Parrini, Teodoro Sacchetti i Francesco Vivarelli), s'acostà a Chelini, un paisà de Massa Marittima que era voluntari a l'Estat Lliure de Fiume amb Gabriele D'Annunzio, i es posà a dir fàstics del Fiume, dels feixistes i D'Annuzio; l'home, va ser envoltat i ferit per un dels anarquistes amb una punyalada al costat dret. Denunciat, el 25 de febrer de 1921 declarà davant el jutge de primera instància que havia vist la baralla però que no sabia qui havia estat l'autor de l'agressió, mentre que la resta dels acusats van fer declaracions semblants. Jutjats, Parrini, Sacchetti, Quintavalle i Vivarelli van ser condemnats a dos mesos de presó i Montagnani a 50 dies de reclusió. Els anarquistes van apel·lar, però l'11 de maig l'Audiència de Grosseto va confirmar la sentència de primera instància. Setmanes després s'enfrontà, davant la catedral de Massa Marittima, a Silverio Zanetti, secretari local feixista de Follonica (Toscana, Itàlia), a qui va agredir. El 13 d'agost d'aquell any, a manera de represàlies, va ser acomiadat de la mina «Montecatini» de Gavorrano (Toscana, Itàlia) on feia feina. El 9 d'octubre de 1921, amb un grup de companys anarquistes (Rizieri Guazzini, Fortunato Signori, Tonielli, etc.), s'enfrontà a la plaça Garibaldi amb un escamot feixista, grup que va rebre de valent juntament a un carrabiner. El 30 d'agost de 1922, juntament amb l'anarquista Eligio Pozzi, emigrà legalment a França i després s'establí a Blegny (Lieja, Valònia), on treballà a les mines d'hulla. Després va fer feina en un telefèric belga i, posteriorment, fins el 1924, en una siderúrgica de Montignies-sur-Sambre (Charleroi, Hainaut, Valònia), des d'on col·laborà en el periòdic romà Libero Accordo. El juny de 1925 envià un article per a Libero Accordo des de Couillet (Charleroi, Hainaut, Valònia). En 1925 es casà amb una belga, amb qui va tenir un infant. En 1926 encara vivia a Montignies-sur-Sambre i en 1927 a Sedan (Ardenes, França), on va fer costat els periòdics anarquistes Il Monito i La Diana. El març de 1928 el consolat feixista italià de Charleroi demanà a les autoritats belgues la seva expulsió del país. L'1 de gener de 1930 va ser inscrit el butlletí de recerca de la policia. El 2 de març de 1930 retornà a Itàlia per a visitar sa mare malalta i a finals de mes tornava a ser a Montignies-sur-Sambre, on va romandre fins l'1 de desembre, data en la qual tornà definitivament a Itàlia. Treballà de miner a Niccioleta (Massa Marittima, Toscana, Itàlia). El 4 de juny de 1933 va ser detingut administrativament i el també el novembre de 1934, després que unes banderes italianes exhibides a Massa Marittima per celebrar la victòria de la Gran Guerra fossin llançades a una bassa. Absolt per manca de proves, va ser sotmès a una estreta vigilància i el 30 de setembre de 1936, en un informe dels carrabiners de Massa Marittima a la Prefectura de Policia de Grosseto aquests veien necessari acomiadar-lo de la mina de Niccioleta per «propagandista subversiu» i per les seves relacions amb antifeixistes, com ara l'anarquista Menelik Giusti, el comunista Romeo Lippi, Engels Lambardi del Partit Popular Italià (PPI), el socialista Primo Olivelli, el subversiu Gino Lolini i els militants Ruggero Romani i Estido Verni. En aquesta època participà, amb els anarquistes Libero Corrivi i Giuseppe Gasperi i els comunistes Elvezio Cerboni i Enrico Filippi, en reunions semiclandestines celebrades al restaurant Pollazzi, al Borgo de Massa Marittimi, trobades moltes vegades pertorbades per escamots feixistes. El 19 de juny de 1938 va ser fitxat per la Prefectura de Policia de Grosseto i en aquesta època treballava a la mina «Puccioni», a la vall de Zanca de Massa Marittima. Després de la caiguda del feixisme, col·laborà en la resistència partisana i formà part del Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) local. Després de la II Guerra Mundial, reprengué la seva militància en el moviment llibertari i es dedicà a distribuir la premsa anarquista (L'Adunata dei Refrattari, Il Libertario, Umanità Nova, etc.). Silvio Quintavalle va morir el març de 1978 a Massa Marittima (Toscana, Itàlia).

Silvio Quintavalle (1898-1978)

***

Ramon Recasens Marsal

- Ramon Recasens Marsal: El 17 de juliol de 1903 neix a Tarragona (Tarragonès, Catalunya) l'anarcosindicalista Ramon Manuel Recasens Marsal. Sos pares es deien Ramon Recasens Rovira i Emília Marsal Vidal. En els anys trenta milità activament en el Comitè Local de Reus (Baix Camp, Catalunya) de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i fou un dels responsables del Sindicat Tèxtil d'aquesta organització. Quan l'aixecament feixista de 1936, el novembre d'aquell any ajudà a la formació de la «Centúria Floreal» de les Joventuts Llibertàries i lluità enrolat en la «Columna Durruti» als fronts de Madrid i, a partir de gener de 1937, d'Aragó. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser reclòs en diversos camps de concentració i, sembla, va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Quan l'ocupació alemanya s'integrà en la resistència. Capturat pels nazis, va ser enviat al camp de concentració de Mauthausen-Gusen (Alta Àustria, Àustria) –altres fonts citen que, després de passar per diversos camps de concentració francesos i alemanys, acabà al de Buchenwald (Weimar, Turíngia, Alemanya)–, on va romandre cinc anys fins a l'alliberament del camp per les tropes aliades el maig de 1945. Del camp de concentració sortí amb una lesió cardíaca. Durant la dècada dels quaranta visqué a Andorra en estret contacte amb la CNT clandestina. Fou membre de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP). Ramon Recasens Marsal va morir el 22 de maig –altres fonts citen el 20 de juliol– de 1974.

***

Gino Manetti

- Gino Manetti: El 17 de juliol de 1898 neix a Impruneta (Toscana, Itàlia) –algunes fonts citen el 8 o el 10 de juliol de 1898 a Galluzzo (Florència, Toscana, Itàlia)– l'anarquista il·legalista Luigi Manetti, més conegut com Gino Manetti, que va fer servir el pseudònim d'Antonio Padovani. Sos pares es deien Raffaello Manetti i Marianna Bellini. Amb 19 anys lluità en la Gran Guerra i va caure presoner dels alemanys, però aconseguí fugir del camp i arribar a les línies italianes després de passar les muntanyes. Durant la postguerra fou considerat per la policia com a «irreductible i extremadament perillós» per les seves accions «criminals», les seves competències propagandístiques anarquistes i la influència que aconseguí a la seva zona. Després de la «Marxa sobre Roma» es va veure obligat a fugir d'Impruneta. El gener de 1923, juntament amb sa companya i sos dos infants, passà clandestinament a Marsella (Provença, Occitània), però uns mesos després hagueren de separar-se, ell a París (França) i sa família hagué de retornar a Itàlia, on no en pogué sortir malgrat els esforços seus durant els anys 1927 i 1928. A París treballà de pintor en la construcció i freqüentà el cercle anarquista il·legalista al voltant de Sante Pollastro. El novembre de 1925 va ser condemnat per l'Audiència del Sena a un mes de presó per possessió d'«arma prohibida». El desembre de 1925 va ser detingut en l'agafada que desarticulà la banda de Pollastro. Després d'un any i mig empresonat, va ser jutjat el 9 de maig de 1927 per l'Audiència del Sena, juntament amb altres companys (Marcel Casteu, Thomas Ciapellioni, Marino Desgens, Angelo Garribo, Lazare Limonier i Jules Vuillaume), per l'atracament de la joieria Rubel de París; absolt, va ser alliberat i immediatament expulsat de França. Refugiat amb altres companys a Marsella sota el nom d'Antonio Padovani, va ser identificat pels serveis d'intel·ligència del consolat feixista italià i denunciat. En 1928 passà a Bèlgica i l'agost de 1931 va ser detingut per robatori i també expulsat. Des d'aquest moment sa vida fou un continu sortir d'una presó belga per entrar-hi en una de francesa i viceversa, sota l'acusació de furt o per violació del decret d'expulsió. El 23 de maig de 1935 va ser condemnat per l'Audiència del Sena, juntament amb els anarquistes Dario Fabiani i Dominique Morisi, per robatori a cinc anys de presó i a 10 anys de domicili obligat. El maig de 1940, amb l'ocupació nazi de Bèlgica, va ser alliberat de la presó on romania i, donada la situació, demanà la repatriació. A Itàlia va ser confinat a l'illa d'Ustica per dos anys. De bell nou a Florència, el juliol de 1943 va ser detingut preventivament, com a molts d'altres subversius. Després de l'armistici del 8 de setembre de 1943 i la instauració de la República Social Italiana, mentre molts van ser excarcerats, ell va romandre tancat juntament amb el prestigiós anarquista Oreste Ristori i dos subversius sense filiació excombatents de la guerra d'Espanya, Armando Gualtieri i Orlando Starai, i Francesco Luigi Pugi, comunista condemnat en diverses ocasions per delictes comuns. L'1 de desembre de 1943 els partisans del Gruppi d'Azione Patriottica (GAP, Grup d'Acció Patriòtica) eliminaren el tinent coronel Gino Gobbi, comandant del districte militar de Florència, i com a represàlia els feixistes demanaren ajusticiar 10 detinguts polítics a les autoritats nazis, però el comandant alemany es negà a lliurar els seus presoners. La matinada del 2 de desembre de 1943 Gino Manetti fou agafat de la presó florentina de Le Murate per un escamot feixista de la banda Carità i portat al camp de tir de Le Cascine (Florència, Toscana, Itàlia), on, juntament amb altres quatre companys (Armando Gualtieri, Luigi Francesco Pugi, Oreste Ristori i Orlando Storai), fou afusellat. Els condemnats van ser asseguts en cadires d'esquena a l'escamot d'execució com a signe de traïció a la pàtria. L'octubre de 1944 un dels primers grups anarquistes del barri d'Oltrarno de Florència es batejà amb el seu nom.

Gino Manetti (1898-1943)

***

D'esquerra a dreta: Julio Fernández López (El Cabra), Narciso Martínez González (El Mondas) i Antonio Bermejo Perea; acotat, Jacinto Rueda Pérez.
Pati de la presó de Puerta Castillo de Lleó (24 de setembre de 1946)

- Julio Fernández López: El 17 de juliol de 1912 neix a Avilés (Astúries, Espanya) l'anarcosindicalista Julio Fernández López, conegut com El Cabra o Cabraloca. Sos pares es deien Santos Fernández Llanas, jornaler, i Carmen López Menéndez. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), qual l'aixecament feixista de juliol de 1936 destacà en el rescat de persones aïllades a la zona de Lleó (Castella, Espanya). Quan la caiguda del front Nord, el 4 de maig de 1938 va ser condemnat a sis anys de presó militar per «cooperació en intent de rebel·lió» i a 12 anys per «deserció». El 22 de novembre de 1945 va ser capturat en una gran agafada per les autoritats franquistes, reclòs a la presó lleonesa de Puerta Castillo, jutjat i condemnat el 5 de desembre de 1947 a dos anys de presó. Julio Fernández López va morir el 3 de novembre de 1976 a Oviedo (Astúries, Espanya).

***

Retrat al pastel de Josep Muntaner Cerdà realitzat per Guillem Gayà, quan ambdós estaven tancats a la presó provincial de Palma (1940)

- Josep Muntaner Cerdà: El 17 de juliol de 1913 neix a l'Hostal de Cas Fusteret, vora Son Fe, d'Alcúdia (Mallorca, Illes Balears) l'anarquista i poeta Josep Muntaner i Cerdà, conegut com Fusteret. Sos pares es deien Josep Muntaner, de Sa Pobla, i Margalida Cerdà, de Pollença. Va poder anar a l'escola de Sa Pobla fins als 14 anys. Apassionat de la lectura, es va veure influenciat per autors com Blasco Ibáñez, Victor Hugo, Gabriel Miró o Anatole France. En 1927 sa família es traslladà a Pollença. Barber de professió, amb la proclamació de la II República milità en la Joventut Republicana. Amb altres companys, creà al Centre Republicà de Pollença un grup d'afinitat anarquista, on rebien diferents publicacions llibertàries i feien tertúlies. Afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT), en 1933, durant la visita que Frederica Montseny va fer a Mallorca, organitzà amb els seus companys una conferència d'aquesta a Pollença. Durant l'aixecament feixista de juliol de 1936, participà en la inútil defensa que els republicans i els carrabiners pollencins organitzaren parapetats a l'Ajuntament de la vila amb dinamita, escopetes de caça, dos canons del segle XVI i pedres per fer front els escamots falangistes que havien pres la ciutat de Palma. Quan la resistència s'enfonsà, amb el també anarquista Martí Vicens Vilanova (Bonjesús), fugiren a peu i s'amagaren a les muntanyes de la Serra de Tramuntana. Durant dies vagaren pels indrets de la zona (Pollença, Campanet, cova de Massana, Tomir, etc.) perseguits per escamots feixistes i sense saber ben bé que fer, ja que l'illa era una ratonera i el desembarcament republicà esperat no es produïa. Decidiren separar-se i Bonjesús, gràcies a la complicitat de veïns de Buger, aconseguí burlar el cercle feixista i arribar a Menorca. Ell, però, delatat per uns veïns, va ser detingut el 3 d'agost de 1936 per la Guàrdia Civil mentre dormia a casa de sa germana a Sa Pobla. Va ser tancat durant 38 dies al vaixell-presó «Jaime I» al port de Palma i després a la «Prisión Estaciones de Palma», més coneguda com Can Mir, on conegué, entre altres, l'intel·lectual alemany Heinz Kraschutzki, que el cita en les seves Memòries a les presons de la guerra civil a Mallorca. A la presó, a més de ser testimoni de les constants saques o tretes, s'assabentà que Bonjesús havia estat detingut quan intentava arribar a Barcelona i afusellat dies després a Mallorca. A Can Mir gosà recitar poesies en català als presos allà tancats. Va ser jutjat per un tribunal militar a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma sota l'acusació de resistència al ban del comandant militar de Balears Manuel Godet Llopis i d'«anarquista perillós capaç de cometre qualsevol atrocitat» i condemnat a 30 anys de presó, aconseguint així eludir l'afusellament. La pena, finalment, va ser commutada a sis anys d'empresonament. El 8 de maig de 1941 va sortir en llibertat provisional de la presó. De tornada a Pollença, abandonà l'activitat política i bastí un comerç a l'engròs de productes agraris (Can Fusteret). El 8 de maig de 1945 es casà amb Magdalena Orell Martorell. Malgrat no militar, portava els dissabtes a l'enllaç del Socors Roig de Palma els diners que s'havien recaptat al seu poble per als presos. En 1974, quan es va reorganitzar el Partit Comunista d'Espanya (PCE) se li va oferir integrar-s'hi, però rebutjà l'oferta. Va escriure poesia, que publicà en set volums –Gotes de mel (1980), Fulls i flors (1981), El temps i la saba (1983), Rost avall (1986), Des del ribàs (1990), Fulles de tardor (1995) i Gaudint dels 90 anys (2003)–, i un llibre de memòries No eren verdes ni blaves les muntanyes. Petita història, que sortiren per capítols en la revista L'Espira i posteriorment editat en llibre (1988 i 2006). Durant els seus últims anys participà en diversos actes de recuperació de la Memòria Històrica que es van fer a l'illa i en 2008 el seu testimoni va ser recollit per a la sèrie documental televisiva Memòria i oblit d'una guerra. Josep Muntaner va morir el 4 de juny de 2010 a Pollença (Mallorca, Illes Balears) i fou enterrat tres dies després.

Josep Muntaner Cerdà (1913-2010)

***

Necrològica de Marina Esteban Villalba apareguda en la revista parisenca Confrontación de gener-febrer de 1980

- Marina Esteban Villalba: El 17 de juliol de 1915 neix a El Carpio de Tajo (Toledo, Castella, España) l'anarcofeminista i anarcosindicalista Marina Esteban. Sos pares es deien Matías Esteban i Modesta Villalba. Sota el franquisme fou membre de la clandestina l'Agrupació «Mujeres Libres» de Madrid (Espanya) i participà en diversos Comitès Nacionals de la Confederació Nacional del Treball (CNT), com ara els encapçalats per César Broto Villegas entre juliol i octubre de 1945 i per Ángel Morales Vázquez entre novembre de 1945 i març de 1946. Quan la caiguda del Comitè Nacional de la CNT encapçalat per Manuel Villar Mingo el novembre de 1947, va ser detinguda i restà empresonada 90 dies al calabós. En 1953 passà a França, on milità en el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) a Montluçon. Posteriorment formà part dels grups confederals reagrupat al voltant del periòdic Frente Libertario. Son company fou el militant confederal Laureano Baños Rivera (Gonzalo). Marina Esteban Villalba va morir el 29 d'agost de 1979 al seu domicili de Montluçon (Borbonès, Occitània).

---

Continua...

---

Els nou rics i la destrucci� de les Illes

Sa Pobla - Mem�ries d�un adolescent - Records de la Mallorca dels anys 60 - Els nou rics (XXX) -

El fred em fa tremolar. Ens asseim a un rac� del vag� lluny de les portes d�entrada i sortida. Tot al meu voltat �s summament desconcertant. Mirant per la finestra veig ametllers curulls de taronges, cans que volen, perseguint el tren. Hi ha tamb� muni� de pirates portant prisioners cristians i fogueres enmig de les eres amb xueus conversos que cremen. M�adon que el tren ja no �s el mateix. Han mudat l�antiga m�quina de vapor per uns vagons que van amb diessel. En comparaci�, �s com viatjar en un n�vol evanescent. No entren les guspires de fa mesos, aquella carbonilla que et feina plorar en introduir-se als ulls de forma continuada. Just quan arrancava la sorollosa m�quina dee vapor el primer que s�havia de fer era tancar les finestres. En cas contrari les molesties podien ser infinites. (Miquel L�pez Cresp�)

Aquest beuratge t� propietats desconegudes. No solament et fa avan�ar cap al futur sin� que muda realitat del que t�envolta. El paisatge, els rostres de les persones, tot pren uns colors inimaginables. L�interior del tren que ens porta a Palma �s d�un refulgent color blau que em recorda el mat�sos de la mar certs dies a Can Picafort. Les persones que han pujat a Inca caminen de forma lenta, com si l�escena que estic veient no hagu�s d�aturar mai. La veu de la padrina m�arriba des d�una llunyana dist�ncia, talment em parl�s des de la fond�ria d�un pou molt profund. Per uns moments pens si he fet b� bevent l�estranya metzina. Podia ser que el tren desvi�s la seva direcci� i enlloc d�anar a Ciutat es perd�s per les senderes de l�immens avenc del temps.

El revisor, amb dos �ngels jugares a cada costat que ens fan jupiris �s al meu davant i demana els bitllets a la padrina. Els travessa amb una maquineta especial. Em fa mal a les mans. Com si enlloc de travessar el cartr� m�hagu�s foradat a mi. La sang em regalima i taca el terra. Una sang d�un roig intens enmig de la claror met�l�lica del vag�. Instintivament em trec el mocador de la butxaca i prov d�aturar el l�quid vital que continua rajant. La padrina em fa tres vegades la creu damunt la ferida que m�ha fet el revisor i la sang deja de rajar.

Em deman en quina aventura m�he estraviat. Dubt si encara som viu o, simplement, estic redactant la hist�ria d�uns joves dels anys seixanta en el meu bloc de notes. Confondrre la realitat amb la fantasia? I si res del que he explicat fins ara fos veritat? Per� conec el paisatge. Guaitant per la finestra puc veure el cel enc�s. Les forces desembarcades a Alc�dia per l�Emperador Carles I entren a matadegolla a Pollen�a, sa Pobla i Muro. Des del vag� en marxa es dintingueixen incendis, esgl�ssies que cremen amb centenars de persones en el seu interior. Els crits de les dones i els infants em penetren dins el cervell i em fan mossegar la llengua. No hauria d�estar avan�ant cap el futur? Per quins motius el viatge retrocedeix inesperadament? Em vol indicar l�origen de tot plegat, que recordi els familiars morts pels mercenaris de l�Emperador?

Hav�em sortit d�Inca amb una brusquina insistent. Per� ara �s de nit i en el cel distingesc tres llunes roges. Estels de bruixes cridaneres passen volant prop d ela finestra i ens llancen ramells de flors negres. Un dels ramell entra dins el vag� i quan la padrina la va a agafar hi surten dues serps grogues. Hi ha dones que xisclen i pugen dalt dels seients. Un home amb una fitora prova de matar-les. Quan ja sembla que no poden fugir els hi surten ales de ratapinyada i surten volant llan�ant uns crits molts semblants als humans, com si fossin persones condemnades per un bruixot a restar per a tota l�etermnitat presoners dins el seu terrible captiveri.

El tren avan�a xisclant enmig del n�vols i veig com els anys passen a una velocitat tan inusitada que m�impedeix copsar en quina �poca em trob. Els avions aterren un rere l�altre a l�aeroport. La pista es va bastir damunt un antic poblat talai�tic: Son Oms. Asfalt damunt la nostra hist�ria. Per les carreteres, llargues cues de camions porten ciment a totes les platges i cales de les Illes. Encimentar! Reialment dels maons i les grues. Els pagesos deixen el camp i ballen jotes i boleros al costat d�inmenses paelles farcides de bocins de pollastre i gambes. Els propietaris de bars, restaurant i botigues de souvenirs ofereixen herbes dolces i moscatel als turistes que pugen i baixen dels autocars. Per Algaida, el Dimoni fa jutipiris a un estel d�estrangeres en bikini. Qui podia haver imaginat canvis tan sobtats nom�s fa uns anys? Els pobles eren pobres, exceptuant aquells que tenien molta d�aigua a l�abast per poder-hi sembrar. Qui podia estudiar aleshores? Quatre fills de rics. Els altres eren condemnats a patir l�esclavatge dels senyors o marxar a l�estranger, a la recerca d�un pervindre millor.

Sorgia, a velocitat vertiginosa, una nova classe de nou rics sense cap mena d�escr�pols a l�hora de destruir recursos i territori. Res era sagrat per a aquesta gent que, de les espardenyes i les quatre figueres a l�hort, passava a administrar els hotels que s�aixecaven a les cales i platges m�s belles de les Illes. No sabien ni volien con�ixer res de la nostra hist�ria. Nom�s tenien el n�mero del compte corrent i els guanys econ�mics dins del cap. Destru�en tot el que trobaven a l�abast. Es vanaven d�enderrocar cases antigues aixecades en temps del rei Jaume II. Ciutat i pobles eren devastats per la for�a bestial de centenars d�excavadores. La dinamita feia volar les muntanyes per a obtenir grava per als fonaments dels xalets i hotels gegantins. Els horts amb les s�nies del temps dels �rabs esdevenien pol�gons industrials on s�acaramullaven m�s m�quines, material de construcci�, totxos, els m�s diversos tipus de ciment, rajoles, marbres provinents de tot el m�n per a bastir centenars i centenars de piscines, sales de festes on la m�sica cridanera de mil improvisats conjunts barroers apagaven el ress� de l�antiga m�sica popular.

La incultura de la majoria d�empresaris enriquits amb el turisme la vaig con�ixer de primera m� en entrar a fer feina a la llibreria. Semblava que visitar un local amb llibres els atemoria. Compareixien caminant a poc a poc, mirant a dreta i esquerra, com si devallassin a un pou sense fons, un indret on podien ser engolits per forces obscures i desconegudes. Miraven els prestatges amb por. V�s a saber si pensaven que els llibres podien ser perillosos habitants d�un terr�fic univers, pobladors de m�ns ignots que havien vengut a la terra per convertir els rics en est�tues de sal.

En veure�ls guaitar per la porta ja sab�em a qu� venien. Sempre el mateix, amb id�ntiques paraules, assenyalant els volums de llom daurat, que eren els �nics que els cridaven l�atenci�.

Volien decorar el menjador i alg� els havia insinuat que una casa sense llibres estava ben vista. Aficionats a les pel�l�cules americanes m�s dolentes, sabien que era normal l�exist�ncia de prestatgeries amb llibres a les cases de metges i advocats, d�empresaris i sacerdots. Anaven al cine per a estudiar com ser iguals que els multimilionaris dels Estats Units. Es delien per les piscines, els cotxes que veien a la pantalla. Maldaven per convertir l�hort dels pares que havien encimentat en un xalet de tres pisos, en una pista de tennis i, si tenien el terreny adient, en un camp de golf on poder practicar els esports que veien en films que no requerien gaire esfor� mental.

Amb el temps, amb el constant augment del nombre de turistes que cada estiu ocupaven fins el rac� m�s amagat de Mallorca, la manca de cultura dels especuladors augment� fins a l�mits inconcebibles. Quan obrien la porta del negoci ja sabies que, en realitat, no volien cap novetat, cap novel�la recomanada a les nostres p�gines liter�ries o de moda en aquell moment. No tenien ni la m�s remota idea del que era una obra apta per a la lectura, �til per a submergir-se en un m�n d�il�lusi� i fantasia. Tampoc no els interessava la ci�ncia-ficci�, les novel�les de policies i g�ngsters. Podien gastar qualsevol fortuna adquirint el maderam m�s car i ex�tic, en marbres de Carrara, grifoneria especial, quadres dels pintors de moda, cuines importades d�It�lia... tot els anava b� manco els llibres!

Compareixien cercant falsos volums, capsetes de cartr� imitaci� d�un llibre. Ens exigien que el llom fos �decoratiu�, dels colors m�s diversos. Ens mostraven fotografies del terra, dels mobles del menjador, de la pintura de les parets. Volien que els volums d�imitaci� tenguessin id�ntiques tonalitats que els mobles, les bigues de caoba, l�arrambador de l�escala, el sof� importat de Par�s o Mil�.

Era una feinada explicar-los que nom�s ten�em llibres de veritat, no imitacions de cartr� amb els t�tols d�una fict�cia novel�la i l�autor gravats amb lletres daurades a la coberta.

Marxaven amb un evident posat de frustraci�. No entenien el que passava. No disposar de llibres d�imitaci� per omplir els prestatges del xalet! Crec que tampoc podien comprendre com era possible que hi hagu�s mallorquins que es dedicassin a un negoci que imaginaven estrany i ru�n�s. Un tipus de feina per a gent sospitosa, per a persones que, possiblement, haurien d�estar a un manicomi i no en un local del centre de Palma, a un indret que, dedicat a vendre sabates, joies, roba per als turistes i souvenirs seria m�s rendible.

El nostre m�n s�incendiava, esclatava en mil direccions, esdevenint centra. D�on sorgia la necessitat psic�tica d�endevinar quin seria el nostre futur si ja havia estat esborrat dels mapes? Qu� restava de les can�ons de recollir olives, de batre, de llaurar la terra dels avantpassats? Quin sentit tenia el beure beuratges misteriosos, voler aprofundir en el qu� ser� de nosaltres?

La padrina resta preocupada. Em posa b� l�abric, em toca el front per a comprovar si m�ha tornat la febre. Per� davant els meus ulls l�incendi es fa m�s gran. Les flames de l�exterior pugnen per penetrar en el vag�. El revisor s�ha aturat novament al davant i m�amena�a amb la maquineta de foradar billets. De forma maquinal em protegesc el rostre amb les mans. Encara port el mocador per evitar desagnar-me. Per� no hi ha sang. Qu� ha passat? No ho entec. Fa just uns moments la ferida rajava i semblava que podia morir d�un moment a l�altre? Qu� m�havia donat el vell combatent republic�? Una metzina per veure el futur o un ver� per aconseguir que mai ho arrib�s a albirar?

Sent la veu de la padrina dient que no em procupi, que ja arribam i que el pare agafar� un taxi per a portar-nos a casa.

-No ser� res �la sent, al costat. Segurament t�has costipat durant els darrers dies. Ja et vaig dir que no sortissis a passejar amb aquell fred. Caparrut com el padr�, sempre has volgut fer la teva voluntat. Quan tornares de la Font Coberta et vaig veure blanc, com si tenguessis an�mia. No recordes que et vaig fer menjar un bonc bistec. Aquestes setmanes tot havia anat b�. Era feli� veient la teva recuperaci�. I ara, aquesta febre sobtada. No ho entec. Com si algun bruixot t�hagu�s fet beure un ver�.

Qui sap si els misteriosos d�us que poblaven les montanyes havien volgut castigar el meu atreviment. Voler saber que seria de nosaltres el dia de dem�! Quin atreviment! Caldria saber que la nostra vida �s un atzar imprevisible. Penses anar en una direcci� i, de cop i volta, et trobes a un indret no esperat. Avan�ar �s sovint retrocedir. Quan el pare entr� a Terol l�any trenta-set semblava que anava per una determinada ruta. La vict�ria damunt els feixistes semblava encara possible. Podia imaginar-se un nou pa�s, lluny de la mis�ria, l�analfabetisme, el poder dels rics. No s�adonava que amb cada pasa que avan�ava cavava un sinistre esdevenidor de presons i camps de concentraci�. Li era impossible imaginar el sabor amarg de la derrota, la insidia i crueldat dels guanyadors, les mil formes de tortura que patiria.

El tren travessa el pont de les Estacions i comen�a a frenar. Xiscla damunt el ra�ls talment un animal que porten a l�escorxador. L�incendi ha desaparegut de l�horitz� i, a poc a poc, torn a distinguir cases, vehicles, persones. Quan ens apropam a l�estaci�, just davall el rellotge que hi ha damunt la porta d�entrada, distingesc el pare i la pare que ens fan gests amb les mans.

Demanar que ser� de mi el dia de dem�, com ser� el m�n en els propers cinquanta anys? Tanmateix hi veig la mateixa hist�ria repetida fins a l�infinit. La metzina que m�ha donat el vell republic� t� uns efectes perdurables i el vent ara em parla, talment un diari obert.

De la novel�la de Miquel L�pez Cresp� Un hivern a Lluc (El Tall Editorial)

[16/07] �Il Libertario� - �L'Action Directe� - Confer�ncies de Goldsky i de Durupt - CNT-FAI demana armes - Dulch� - Auvin - Merdzanov - Callet - Boccato - Gandulfo - Mares - Lashortes - Moya - Bueno - Montoliu - Lambert - Serantini - Prunetti - Desgranges - Hourt - Xixonet - Ryzhukova - Ferrier - Cayuela - �Fieldman� - Sip�n - Damaye - Abella - Rebecchi - Guillemau - Celma

[16/07] «Il Libertario» - «L'Action Directe» - Conferències de Goldsky i de Durupt - CNT-FAI demana armes - Dulché - Auvin - Merdzanov - Callet - Boccato - Gandulfo - Mares - Lashortes - Moya - Bueno - Montoliu - Lambert - Serantini - Prunetti - Desgranges - Hourt - Xixonet - Ryzhukova - Ferrier - Cayuela - «Fieldman» - Sipán - Damaye - Abella - Rebecchi - Guillemau - Celma

Anarcoefemèrides del 16 de juliol

Esdeveniments

Capçalera d'Il Libertario

- Surt Il Libertario: El 16 de juliol de 1903 surt a La Spezia (Ligúria, Itàlia) el primer número del setmanari Il Libertario. Giornale Anarchico, dirigit per Pasquale Binazzi i Petroni Carlotta Zelmira. Patirà nombroses vegades la repressió de les autoritats (judicis, segrests, suspensions) i el 29 d'octubre de 1922 la impremta en serà destruïda per un escamot feixista. Va publicar 866 números bàsicament de crítica al militarisme, al clergat, al reformisme socialista, al capitalisme, al parlamentarisme, al clientelisme, al feixisme, etc.

***

Capçalera de L'Action Directe

- Surt L'Action Directe: El 16 de juliol de 1905 surt a Gilly (actualment Charleroi, Hainaut, Valònia) el primer número del periòdic bimensual anarquista L'Action Directe. Organe des travailleurs. Després portarà els subtítol «Organe de la Confédération Générale du Travail» i «Organde de Propagande Synidicaliste Révoutionnaire». Va ser fundat, entre d'altres (Beck, P. Brichaux, P. Delattre, G. Ducoffre, Léopold Kinif, Antoine Quibus, E. Rousselet, P. Vancraes i Désiré Voland), per Léopold Preumont, secretari de la Confederació General del Treball (CGT) belga. En 1906 nombrosos col·laboradors d'aquesta publicació (Arthur Brenez, Henri Fuss-Amoré, Louis Xhayet, etc.) van ser processats per delictes de premsa. A partir de juny de 1907 va ser dirigit per Henri Fuss-Amoré a Lieja (Valònia). Després de publicar més de setanta números, l'últim en sortí el del 13 de setembre de 1908, i deixà de publicar-se per donar lloc al periòdic L'Avant-Garde, al qual també es va sumar L'Insurgé.

***

Full volant de les conferències

- Conferències de Goldsky i de Durupt: El 16 de juliol de 1909 se celebren a la Sala Omnibus del XIX Districte de París (França) dues conferències públiques anarquistes contra la visita del tsar Nicolas II a França. La primera va ser impartida per Jean Goldschild (Goldsky) sota el títol «Les crimes tzaristes» (Els crims tsaristes) i la segona per Georges Durupt anomenada «L'action anarchiste» (L'acció anarquista).

***

Astra i cop militar

- La CNT-FAI demana armes: El 16 de juliol de 1936 els anarcosindicalistes de la puixant Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona (Catalunya) demanen sense èxit a Lluís Companys, president de la Generalitat catalana, organitzar la distribució d'armes als treballadors per fer front a l'amenaça d'un imminent cop d'Estat militar. El Comitè d'Enllaç amb la Generalitat estava compost per Diego Abad de Santilla, Joan García Oliver i Francisco Ascaso, per la FAI; i Buenaventura Durruti i Josep Asens, per la CNT. La Generalitat de Catalunya no només no va donar armes, sinó que va requisar totes les armes que va trobar als militants llibertaris que feien guàrdia a les casernes. Diego Abad de Santillán va arribar a dir que «si els polítics temen el feixisme, encara temen més el poble en armes».

Naixements

Signatura de Justin Dulché (1877)

- Justin Dulché: El 16 de juliol de 1832 neix a Beaucourt (Territori de Belfort, Alsàcia) l'anarquista Justin Auguste Dulché. Era fill de Pierre Joseph Dulché, rellotger, i de Catherine Jacquemin. Es guanyà la vida treballant com son pare, de rellotger a Besançon (Franc Comtat, Arpitània). En 1867 patentà una màquina bressola per infants i en aquesta època vivia al número 8 del carrer Granges de Besançon. En 1871 participà en la Comuna de Besançon. El 22 d'abril de 1873 enviudà a Besançon de Marie Adèle Pionnet i el 16 de juliol de 1877 es casà amb la rellotgera Louise Émilie Pionnet, germana de la seva anterior esposa i vídua de Julien Eugène Guyot. En aquesta època vivia al número 21 del carrer Ronchaux de Besançon. Va ser un dels creadors, el 30 de gener de 1881, del «Cercle Socialista. Unió dels Treballadors» de Besançon (Modeste Coeurdevey, Virgile Voisar, etc.), però només durà uns mesos. En 1884 tenia el taller al número 1 del carrer Marulaz de Besançon i una sucursal al número 56 del carrer Jaquet-Droz de Le Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa). En 1886 va ser fitxat per la policia de Clarmont d'Alvèrnia (Alvèrnia, Occitània) com a «perillós» i va ser objecte de diversos informes policíacs al departament de Puèi de Doma. Entre 1891 i 1892 visqué a Le Chaux-de-Fonds i va fer separació de bens amb la seva esposa. A principis de 1893 era membre del grup anarquista de Besançon, del qual formaven part els Reuge (Louis, el pare, i Albert i Charles, els fills), Charles Louis Termelet i el suís Auguste Von Gutten. Durant la tardor de 1893 es trobava en situació penosa, sense poder treballar de malalt. El seu últim domicili va ser al número 9 del Quai Veïl Picard de Besançon. Justin Dulché va morir el 4 de desembre de 1893 a l'Hospici de Saint-Jacques de Besançon (Franc Comtat, Arpitània). Cal no confondre'l amb el rellotger anarquista Charles Auguste Dulché, també nascut a Beaucourt.

***

Fotografia policíaca d'Henri Auvin (1 de març de 1894)

- Henri Auvin: El 16 de juliol de 1856 neix a Sainte-Même (Poitou-Charentes, França) l'anarquista Henri Auvin. Sos pares es deien Simon Auvin, conreador, i Marie Madeleine Guérin. Treballava de calderer a les Obres de la Loira a Saint-Denis (Illa de França, França), on vivia al número 3 del carrer Corbillons. A finals de febrer de 1894 el seu domicili va ser escorcollat per la policia, detingut sota l'acusació d'«associació criminal» i l'1 de març d'aquell any fitxat com a anarquista. Tal vegada sigui el mateix Auvin, que vivia al número 49 del carrer París de Saint-Denis, del qual es requisà nombrosa correspondència el 18 de febrer de 1894 en un escorcoll al domicili de l'anarquista Jean-Marie Guillemin de Saint-Nazaire. Henri Auvin va ser inscrit posteriorment en els registres números 2 i 4 dels anarquistes desapareguts i/o «nòmades». Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Slave Merdzanov (dreta) amb Petar Sokolov

- Slave Merdzanov: El 16 de juliol de 1876 neix a Karnobat (Burgas, Bulgària), que aleshores formava part de l'Imperi Otomà, el guerriller i revolucionari anarquista macedoni Svetoslav Txanev Merdzanov, més conegut com Slave Merdzanov –també citat com Slav Merdjanov. Quan encara estudiava a l'institut de Ruse, gràcies a la influència del llibertari Varban Kilifarski, s'adherí al grup anarquista d'aquesta ciutat del Danubi i no acabà els estudis secundaris. Després de treballar un temps en una notaria, marxà a Ginebra (Suïssa) per estudiar Dret, però no es matriculà i entrà a formar part de l'anarquista «Cenacle de Ginebra», fundat en 1898 per Petar Mandjoukov i estretament relacionat amb el Comitè Revolucionari de Macedònia. Arran de la decisió del Cenacle de consagrar-se a la lluita per l'alliberament de Macedònia del poder turc, marxà a Tessalònica. En 1899, amb Mandjoukov i Petar Sokolov, formà part del grup guerriller de Gotsé Deltxev, adscrit a l'Organització Revolucionària Interna de Macedònia (ORIM), que actuà a les zones muntanyenques de Pirin, Òrvilos i Falakró. En 1900 arribà a Constantinoble on creà el grup anarcoterrorista «Els Barquers» i, sempre amb Mandjoukov i Sokolov, participà en la preparació de la voladura del Banc Imperial Otomà de Constantinoble, per la qual cosa foradaren un túnel sota l'oficina bancària. Aquest grup també preparà un atemptat contra el soldà Abdul Hamid II i contra la Companyia de Tabacs de Constantinoble. El juliol de 1901 formà un nou grup d'acció amb la participació de cosacs revolucionaris armenis i partí a la zona d'Adrianòpolis, on es dedicà a segrestar membres de l'alta burgesia turca. Després de segrestar Nuri Bey –fill de Mustafa Dertli Chiflik, ric propietari d'Adrianòpolis–, el grup tingué un enfrontament armat amb l'exèrcit, Sokolov i altres dos membres del grup resultaren morts, així com Nuri Bey; Merdzanov sortí greument ferit i fou capturat amb altres dos militants. Després de terribles tortures, els sobrevivents van ser condemnats a mort. Slave Merdzanov, i els seus companys, van ser penjats el 27 de novembre de 1901 a Adrianòpolis, actual Edirne (Turquia). Moments abans de morir, pronuncià un curt discurs en turc que acabà amb «Visca la llibertat! Visca l'anarquia!». En un parc del seu poble natal de Karnobat s'aixecà un monument en la seva memòria.

***

Grup de dones a la Maison du Peuple. Henriette Callet és la primera per l'esquerra

- Henriette Callet: El 16 de juliol de 1891 neix al barri de Recouvrance de Brest (Bro Leon, Bretanya) l'actriu llibertària Henriette Yvonne Marianne Callet. Era la filla menor de François Marie Callet, obrer mecànic al port militar de Brest, i d'Henriette Souban. El 21 d'agost de 1912 es casà amb l'obrer de l'Arsenal de Brest anarquista René Louis Martin. El 12 d'agost de 1916 la parella tingué una filla, Renée Louise Marie. Després de la Gran Guerra la parella visqué al carrer Turenne del barri de Saint-Martin de Brest. Fou membre del grup teatral de la Maison du Peuple de Brest. Durant les festes d'inauguració de la Maison du Peuple, el 10 de febrer de 1924, fou intèrpret, amb son company, de la peça teatral L'usine qui flambe. En 1928 interpretà el paper principal en l'obra L'interdit, de Jules Le Gall. Va ser intèrpret regular en les peces programades a la Maison du Peuple i va fer costat el periòdic Le Flambeau, òrgan regional de «Libre Pensée», especialment interpretant la peça Retour des bancs, escrita per René Martin. Membre del Comitè per Espanya Lliure, a partir d'octubre de 1937 forma part de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i en 1938 organitzà col·lectes de roba i d'aliments per enviar a Espanya. En 1937 sa filla es casà amb l'anarquista Maurice Laisant. En 1940 s'establí amb son company a Asnières (Illa de França, França), on vivia sa filla. Treballà d'empleada en la Seguretat Social i els seus últims anys visqué a Saint-Maur-des-Fossés (Illa de França, França). Henriette Callet va morir el 26 de març de 1973 a la Residència de Malnoue d'Émerainville (Illa de França, França).

Henriette Callet (1891-1973)

***

Amerigo Boccato

- Amerigo Boccato: El 16 de juliol de 1892 neix a Piracicaba (São Paulo, Brasil) el fotògraf anarquista i antimilitarista, i posteriorment comunista, Amerigo Boccato, conegut com a Mérico Canarin. Sos pares, Angelo Boccato (Canarin) i Elvira Renesto, anarquistes seguidors d'Andrea Costa, havien emigrat al Brasil en 1885 com a conseqüència de la repressió desencadenada arran de la gran vaga jornalera coneguda com «La Boje», i posteriorment retornaren a Itàlia. Amerigo Boccato es guanyava la vida fent de mecànic a Venècia (Vèneto, Itàlia) i aconseguí una important cultura autodidacta. Antimilitarista destacat, durant la Gran Guerra, amb altres companys (Pietro Beccari, Vittorio Fabbris, etc.), creà el Circolo Sociale (CS, Cercle Social) al barri venecià de Cannareggio, on palesà el seu antibel·lisme en reunions públiques al costat de les dones dels soldats enviats al front. En aquesta època col·laborava en el periòdic socialista Lotta. El 24 de desembre de 1917, «pel seu grau de perillositat i pel bé de la seguretat de l'Estat», va ser confinat a l'illa de Lipari, juntament amb altres cinc companys, per «tasca derrotista consistent a enviar pamflets i fullets de contingut anarquista als soldats combatents». El gener de 1919, quan encara estava confinat, va ser absolt, però va ser sotmès a una vigilància especial acusat de «danys i incendi dolós». L'abril de 1921 va ser detingut sota l'ordre del Tribunal de Rovigo (Vèneto, Itàlia) i condemnat el 20 d'abril de 1922 a un any de reclusió per haver disparat armes de foc en una topada amb un escamot feixista a l'avinguda de la Stazione. El juliol de 1924 va ser traslladat a Chioggia i posteriorment a Cavarzere, ambdues poblacions del Vèneto italià. El 4 de juliol de 1927 va ser novament detingut sota la sospita de ser l'autor d'uns dibuixos i emblemes (falç i martell) a parets d'edificis d'Adria (Vèneto, Itàlia), però va ser alliberat sense càrrecs per ser considerat anarquista i no comunista. El 20 de desembre de 1930 obrí un estudi fotogràfic («La Modernissima») a l'Strada Grande d'Adria i posteriorment un altre, amb el mateix nom, a Cavarzere. Segons les autoritats policíaques, «sempre va professar les idees anarquistes, però sense fer-ne propaganda». En 1931, arran de la detenció i condemna a mort de l'anarquista Michele Schirru per haver atemptat contra Benito Mussolini, la vigilància a la seva persona es va intensificar, patí un escorcoll domiciliari i el seu nom va ser inscrit en els registres de la policia de fronteres. El 24 de juliol de 1935, durant un escorcoll a la seva botiga de fotografia per part dels carrabiners, se li va segrestar documentació mecanografiada compromesa i publicacions subversives, com ara l'Almanacco Socialista per a 1919 i el fullet anarquista Lettere ad un socialista, de Luigi Fabbri. Estava casat amb Paolina Cavazzini, amb qui tingué 14 infants (Euterpe, Eolo, Esperina, Espero, Elio, Anita, Nirvana, Proteo, Fiamma, Mirta, Sergio, Katia, Miki i Ili), tres d'ells (Eolo, Elio i Espero) també destacats militants anarquistes i lluitadors antifeixistes. El 9 de maig de 1936 es negà a abandonar el Teatro Comunale d'Adria quan, entre el primer i el segon acte d'una opera lírica que es representava, es va suspendre l'espectacle i tots els espectadors es van veure obligats a sortir a la plaça Cavour per a escoltar un missatge radiofònic de Benito Mussolini anunciant el final de la guerra colonial, l'annexió d'Etiòpia i la proclamació de l'Imperi. Portat a la presó de Rovigo, va ser, a causa de la seva invalidesa de guerra i ser pare d'una família nombrosa, només amonestat per dos anys, per «haver manifestat una actitud contrària a l'acció dels poders de l'Estat i donar lloc a un accident pertorbador per a l'ordre públic en un moment de gran solemnitat nacional». Interrogat pel comissari local de la Seguretat Pública, es va defensar afirmant que havia estat bufetejat per un membre del Partit Nacional Feixista (PNF). En 1937 l'amonestació va ser indultada pel cap del Govern en ocasió del naixement del príncep Víctor Manual. El maig de 1940 el seu domicili va ser escorcollat per enèsima vegada. Invàlid de guerra per la seva tuberculosi pulmonar contreta durant el servei militar, rebia una pensió de cinquena categoria. Després de la II Guerra Mundial, retornà a Adria amb sa família i s'afilià al Partit Comunista d'Itàlia (PCI). En 1958 es traslladà a Settimo Torinese i posteriorment a Gabiano i a Castellamonte, totes poblacions del Piemont italià. Amerigo Boccato va morir el 14 de desembre de 1978 a Adria (Vèneto, Itàlia), població a la qual havia retornat feia poc.

Amerigo Boccato (1892-1978)

***

Juan Gandulfo Guerra fotografiat per Jorge Sauré

- Juan Gandulfo Guerra: El 16 de juliol de 1895 neix a la hisenda Las Vacas, a Los Vilos (Petorca, Xile) –actualment pertany a la regió xilena de Coquimbo– el metge anarquista Juan Gandulfo Guerra. Fill d'una família benestant de Viña del Mar, sos pares es deien Salvador Gandulfo, enginyer, i Sofía Guerra. Va fer els estudis primaris a l'Escola O'Higgins de Viña del Mar i després seguí humanitats en el Liceu de Valparaíso. Més tard estudià medicina a la Universitat de Xile, ocupant un dels primers llocs de la seva promoció, acabant la carrera en 1920, encara que no pogué llicenciar-se fins l'any següent, a causa de la persecució i l'empresonament que patí en aquesta època. Quan era estudiant de medicina realitzà nombroses làmines a colores de gran qualitat artística sobre biologia i histologia que van seguir utilitzant-se fins a la dècada dels anys cinquanta. També en la seva època d'estudiant entrà a formar part del moviment anarquista i anarcosindicalista i col·laborà en diverses publicacions, com ara Claridad, òrgan de la universitària Federación de Estudiantes de Chile (FECH, Federació d'Estudiants de Xile), Juventud o Verba Roja, on manifestà les seves idees llibertàries fent servir diversos pseudònims (Iván, Juan Guerra, etc.). En 1918 fundà, amb els seus diners, la impremta Numen –inspiració, en llatí–, dedicada a la publicació de llibres i fullets anarquistes i lloc de trobada entre els estudiants i els obrers anarcosindicalistes de la Universitat Popular José Victorino Lastarria, centre d'ensenyament nocturn per a obrers i on s'impartí ensenyament primari i secundari clàssic. L'abril de 1920, quan presidia el Centre d'Estudiants de Medicina, va ser empresonat per desacatament al president de la República Juan Luis Sanfuentes Andonaegui, ja que havia declarat la seva incapacitat absoluta per a resoldre els problemes nacionals; en el judici va ser defensat per Carlos Vicuña i l'acusació va ser desestimada. Poc després, el 29 d'agost de 1920, va ser novament empresonat com a representant de la FECH per criticar el moment polític d'aleshores i per propiciar l'enteniment amb els obrers, romanent en una garjola de la penitenciaria de Santiago 98 dies. L'experiència carcerària el deixà fortament impressionat, ja que fou tancat juntament amb els presos «comuns». En aquesta època entaula una estreta amistat amb el poeta Pablo Neruda. Conegut per la seva militància llibertària, li costà entrar a fer feina en un hospital, però finalment entrà a treballar a l'Hospital Arriarán i, després, a l'Assistència Pública. Fou un dels impulsor del Policlínic Obrer, creat per la Unió Local de la Secció Xilena del sindicat anarcosindicalista Industrial Workers of the World (IWW, Treballadors Industrials del Món), que s'inaugurà l'11 de juny de 1923 i es perllongà fins al novembre de 1927, quan el Policlínic deixà de pertànyer a la IWW, encara que continuà amb la seva tasca fins al 1942. També col·laborà en el periòdic Acción Directa, òrgan d'expressió de la IWW, i en la Hoja Sanitaria IWW. Fervent lector de Piotr Kropotkin i Errico Malatesta, participà activament, amb altres companys (Alfredo Demaría, Julio Valiente, Augusto Pinto, Julio Rebossio, José Santos González Vera, etc.), en la Secció Local de la IWW fent conferències socials i biològiques. En 1923, gràcies al seu amic el cirurgià Agustín Inostroza, entrà com a cirurgià pediàtric, especialitzat en ortopèdia i cirurgia plàstica, al nou Hospital d'Infants Manuel Arriarán. També fou membre de l'Assemblea Obrera d'Alimentació Nacional. En aquest mateix 1923 realitzà els gravats en fusta per a la primera edició del llibre de Pablo Neruda Crepusculario –la segona edició i definitiva d'aquesta obra està dedicada a Gandulfo. En 1926 s'incorporà a l'antic Hospital San Vicente com a cap de la Policlínica del professor Lucas Sierra i aquest mateix any s'estrenà com a docent en cirurgia. Juan Gandulfo Guerra va morir el 27 de desembre de 1931 en un accident automobilístic de carretera a La Vinilla, a prop de Casablanca (Valparaíso, Xile), quan es dirigien a Viña del Mar a visitar sa mare; el professor d'angles i filosofia Eduardo Barrenechea morí de camí a l'hospital i l'altre acompanyant, el doctor Juan Garafulic, resultà greument ferit. Gandulfo fou enterrat al cementiri parroquial de Caleta Abarca (Viña del Mar, Valparaíso, Xile). En el seu honor el Policlínic Obrer passà a denominar-se «Policlínic Obrer Juan Gandulfo Guerra de la IWW» fins al seu tancament en 1942. La seva figura concorda amb el personatge Juan García en els últims toms de la novel·la històrica Alborada, de l'escriptora Inés Echeverría de Larraín (Iris). Existeix un «Premi Juan Gandulfo» que atorga la Societat de Cirurgians.

Juan Gandulfo Guerra (1895-1931)

***

Francisco Mares Sánchez

- Francisco Mares Sánchez: El 16 de juliol de 1896 neix Xelva (Serrans, País Valencià) –algunes fonts citen erròniament Torrent (Horta Oest, País Valencià)– l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Mares Sánchez –el primer llinatge citat també com a Marés. Era fill de Joaquín Mares Aguilar i de Francisca Sánchez Madrid. Sa família, d'origen camperol, emigrà a València. Quan tenia 10 anys començà a treballar com a obrer en la construcció i durant les nits assistia a l'escola nocturna. Ben aviat s'afilià al Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de València. Quan la dictadura de Primo de Rivera emigrà a Cuba, on romangué fins la proclamació en 1931 de la II República espanyola. En els anys posteriors milità a València i a Torrent adscrit als Sindicats d'Oposició de la tendència trentista de la CNT. El novembre de 1933 va ser detingut amb altres companys acusat de la mort de Francesc Puchades Xulià, president de la mesa electoral de Torrent i militant del partit Dreta Regional Valenciana, durant les eleccions del 19 de novembre d'aquell any. Quan el cop feixista de juliol de 1936 residia a Torrent i fou membre del Comitè Executiu Popular de la localitat i un dels tinents d'alcalde de la Comissió Gestora Municipal, alhora que un dels organitzadors de la «Columna de Ferro», de la qual fou comissari d'un batalló. Després de la militarització, la columna esdevingué la 83 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular republicà i fou nomenat comandant del II Batalló de la Brigada (73 Divisió) i comandant de la Brigada en substitució de Josep Pellicer Gandia que havia resultat ferit. Lluità als fronts de Terol i d'Extremadura. En 1939, amb el triomf franquista, caigué presoner al port d'Alacant i fou internat als camps de concentració d'Albatera i de Los Almendros, d'on aconseguí fugir, integrant-se a començaments de maig de 1939 en el primer Comitè Nacional de la CNT (Junta Nacional del Moviment Llibertari) a València amb Esteve Pallarols Xirgu (José Riera). A finals de 1939, de camí a França després d'haver realitzat una missió a Barcelona, va ser detingut per la policia, tancat a la presó Model barcelonina i, posteriorment, traslladat a Torrent, encara que la premsa franquista no es va fer ressò de la seva captura fins el 5 de maig de 1940. Després d'un temps a la presó Model de València, va ser condemnat a mort en judici sumaríssim d'urgència pel Jutjat Togat Militar de València. Francisco Mares Sánchez va ser afusellat el 20 d'agost de 1941 al Camp de Tir de Paterna (Horta Oest, País Valencià), encara que diverses fonts citen erròniament altres dates. Amb ell fou afusellat també Francisco Cano Alcaraz, locutor i director de «EA5A.D. Radio Torrente», emissora radiofònica republicana en la qual Mares havia intervingut en alguna ocasió; ambdós van ser enterrats a la mateixa tomba al cementiri de Paterna.

Francisco Mares Sánchez (1896-1941)

***

Lashortes (ca. 1930)

- Lashortes: El 16 de juliol –algunes fonts citen erròniament el 15 de juliol– de 1898 neix a Levallois-Perret (Illa de França, França) el mestre, sindicalista i anarcopacifista Maurice Catalogne, més conegut com Lashortes. Sos pares es deien Jean Catalogne, alt funcionari de Correus, i Augustine Marie Desfaudais. Després de militar una breu temporada en la Section Française de l'Internationale Communiste (SFIC, Secció Francesa de la Internacional Comunista, nom d'aleshores del Partit Comunista de França), a partir de 1929 entrà a formar part del grup del 18 Districte de París de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR). En aquesta època també militava en el sindicalisme i era secretari de Propaganda del Grup de Joves de l'Ensenyament del Sena, col·laborant també en Le Libertaire. Entre el 19 i el 21 d'abril de 1930 assistí al congrés de l'UACR celebrat a París, i entrà a formar part de la Comissió Administrativa d'aquesta organització. El 3 d'abril de 1932 participà en el congrés de la Federació Anarquista (FA) de París, on llegí un informe sobre la situació sindical i va ser encarregat d'organitzar una escola de propaganda. Entre 1931 i 1939 col·laborà assíduament en Le Libertarie, especialment en la pàgina de temàtica internacional, de la qual era el responsable. Durant el congrés de l'UACR celebrat entre el 20 i el 21 de maig de 1934 («Congrés de la Unitat»), que rebatejà l'organització sota el nom d'Unió Anarquista (UA), va ser elegit membre de la comissió de redacció de Le Libertaire. Entre el 12 i el 13 d'abril de 1936 assistí al congrés de l'UA celebrat a París, on presentà un informe sobre la guerra. El 12 de juliol de 1937 es casà a Ortès (Aquitània, Occitània) amb Julie Léocadie Faisantieux. Pacifista radical, en 1938 declarà que l'Acord de Munic era preferible a la guerra i col·laborà, sota el pseudònim de Lazorthe, en el periòdic anarcopacifista La Patrie Humaine. Professor de filosofia a Ortès (Aquitània, Occitània), en 1935 fou un dels animadors de la Joventuts Cooperativistes de la «Coopérative des Hirondelles» i del grup teatral de del centre de l'Ensenyament Primari Superior (EPS) i de l'institut local. En 1936 participà en la fundació de la Unió Local de la Confederació General del Treball (CGT) i amb altres militants sindicalistes i ensenyants creà el Centre Local d'Educació Obrera (CLEO), per lluitar contra l'analfabetisme i per la integració dels emigrants (espanyols, italians, portuguesos, etc.). Durant les eleccions d'abril i setembre de 1936 prengué part en la campanya socialista contra la candidatura dretana de Jean-Louis Tixier-Vignancour. Quan esclatà la guerra civil a Espanya, el setembre de 1936 marxà a Catalunya, participà en les emissions de «Ràdio CNT-FAI» a Barcelona i romangué un temps amb la comunitat francesa de Puigcerdà. Col·laborà en l'Encyclopédie anarchiste de Sébastien Faure i el seu article «Prolétaire-Prolétariat», sota el títol Qu'est ce que le prolétariat?, va ser publicat en fullet independent en diverses edicions. El juny de 1939 establí contactes amb Giovanna Berneri, la qual li havia demanat que visités els companys internats al camp de concentració de Gurs. El 16 d'agost de 1941 es casà a Artix (Aquitania, Occitània) amb Gabrielle Marie Henriette Paulette Paysas. Després de la II Guerra Mundial es decantà pel cristianisme, encara que es mostrà fidel a les idees de justícia i d'emancipació obrera i mantingué contactes amb el sindicalisme revolucionari, especialment amb el grup editor de La Révolution Prolétarienne. Durant els anys cinquanta va escriure un article defensant els capellans obrers. Lashortes va morir el 18 de maig de 1984 al seu domicili de Pau (Aquitània, Occitània).

Lashortes (1898-1984)

***

Necrològica de Carmen Moya Martín apareguda en el periòdic tolosà Espoir de l'11 d'abril de 1976

- Carmen Moya Martín: El 16 de juliol de 1898 neix a Allepús (Terol, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Carmen Moya Martín. Sos pares es deien Eulogio Moya Alegre i Josefa Martín Bayo. Milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) juntament amb son company Bernabé Gracia Alegre, miner en els anys vint i trenta a les mines de Súria (Bages, Catalunya). Participà activament en la vaga minera de 1932. Entre 1935 i 1936 visqué clandestinament amb son company a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat, Catalunya) i durant la guerra participà en la col·lectivitat agrícola d'aquesta població. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França, amb son company i sos infants. Durant l'Ocupació va ser repatriada pels nazis a l'Espanya franquista. En 1950, amb son fill Manuel Gracia Moya, passà clandestinament la frontera i pogué reunir-se amb son company a Les Vicaris (Le Vilar de Fanjaus, Llenguadoc, Occitània), on milità en la Federació Local de la CNT i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). Fou membre, amb son company, de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA). Posteriorment la família es traslladà a Castelnou d'Arri. El 23 de febrer de 1967 va finar son company. Carmen Moya Martín va morir el 17 de febrer de 1976 al seu domicili de Castelnou d'Arri (Llenguadoc, Occitània) i fou enterrada l'endemà al cementiri d'aquesta localitat.

***

Justo Bueno Pérez

- Justo Bueno Pérez: El 16 de juliol de 1907 neix a Munébrega (Saragossa, Aragó, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Justo Bueno Pérez. Sos pares es deien Justo Bueno i Vicenta Pérez. Quan era infant, emigrà amb sa família a Barcelona (Catalunya). Aprengué l'ofici de torner i, cap el 1933, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El març de 1933 va ser detingut a Barcelona acusat de pertànyer a una banda d'atracadors de «caràcter social». Juntament amb José Martínez Ripoll i altres militants, formà part dels grups de defensa confederal, especialment actius durant la vaga de tramvies –se li va atribuir l'incendi de tramvies i el seu llançament per carrers en pendent, així com de l'assalt i sabotatge de les cotxeres. El 28 d'abril de 1936 participà, amb Rodolfo Prina (Lucio Ruano Segúndez), José Martínez Ripoll i Vicente Tomé Martín, en el grup d'acció que donà mor els germans Miquel i Josep Badia Capell, militants d'Estat Català i membres dels escamots catalanistes trenca vagues i enemics acèrrims del moviment llibertari. Detingut amb altres companys, va ser alliberat el 25 de juny de 1936 a causa de les fortíssimes pressions que el jutge que portava la causa patí des de la Generalitat de Catalunya, interessada a fer caure les responsabilitats en grups falangistes. El 20 de juliol de 1936, quan l'aixecament feixista, participà en l'assalt de la caserna de les Drassanes de Barcelona i quatre dies després s'enrolà en la «Columna Durruti» amb la qual lluità a Aragó com a membre del seu Comitè d'Investigació. Va ser nomenat delegat general d'Ordre Públic i després subsecretari del mateix departament del Consell d'Aragó. Va ser acusat de l'afusellament de 29 franquistes a Gelsa (Saragossa, Aragó, Espanya), a la rereguarda immediata al front militar. Després retornà a Barcelona i amb altres companys (José Martínez Ripoll, Lluís Latorre Mestres, Vicens Ferrer Cruzada, Antonio Moreno López, Rafael Ginesta Rueda i Rafael Sellés) s'encarregà del garatge de la «Columna Durruti» (Tallers Labora), dedicat a l'arranjament de material mòbil i a la fabricació de material de guerra. En 1937 formà part del grup que planificà la mort a Barcelona per «dignitat confederal» de Lucio Ruano i son germà, antics destacats milicians de la «Columna Durruti» acusats de tota mena d'excessos (robatoris, assassinats, etc.) al front, a més de les seves respectives companyes, quan aquests planificaven la seva fugida del país; aquestes execucions es realitzaren el 15 de juliol de 1937 a Barcelona per un grup format per Lluís Latorre Mestres, Vicent Ferrer Cruzado, Antonio Moreno López, José Martínez Ripoll, Rafael Ginesta Rueda, Rafael Sellés i Josep Parés. El 6 d'octubre de 1937 va ser detingut sota diverses acusacions (possessió de passaport fals, evasió de capitals, venda de valors artístics, etc.) i empresonat primer a Barcelona i després a Manresa (Bages, Catalunya). El 8 de gener de 1938 fugí juntament amb 17 presos, amb el suport de la CNT, del Preventori de Manresa i s'establí a Marsella (Provença, Occitània) i a París (França) com a espia de Manuel Escorza del Val, cap del Servei d'Informació i Investigació. Se li va encarregar l'assassinat d'Antonio Ortiz Ramírez i de Joaquín Ascaso Budría, caiguts en desgràcia i fugits a França, però el seu intent d'enverinament dels citats fracassà a causa de l'ínfima dosi d'arsènic que usà. El 9 de març de 1939 va ser detingut per les autoritats gal·les i lliurat a la policia franquista el 12 de març de 1940 a Portbou juntament amb José Martínez Ripoll. Després d'un temps a la presó de Figueres (Alt Empordà, Catalunya), va ser traslladat a la Direcció General de Seguretat de Madrid. El 30 de juliol de 1940 va ser alliberat perquè no estava reclamat per cap jutge. Es posà a fer feina a la Maquinista Terrestre i Marítima del barri de Sant Andreu de Barcelona, però el 29 de juny de 1941 va ser detingut a les Rambles barcelonines pel comissari Pedro Polo Borreguero i l'inspector Eduardo Quintela Boveda. L'1 de desembre de 1942 va ser traslladat al penal de Burgos (Castellà, Espanya), el 14 de juliol de 1943 se li obri el sumari 27059 per «auxilio a la rebelión» i el 22 de juliol va ser traslladat a Barcelona. Jutjat en consell de guerra, el 17 d'agost de 1943 va ser condemnat a mort. Justo Bueno Pérez va ser afusellat el 10 de febrer de 1944 al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona (Catalunya) i enterrat al Fossar de la Pedrera. El seu nom figura en una de les columnes amb els noms dels «Immolats per les llibertats de Catalunya» que precedeixen l'entrada al Fossar, nom que ha estat esborrat en diverses accions d'Estat Català (abril de 2008, desembre de 2008 i maig de 2010) i que totes les vegades ha estat restaurat per l'Ajuntament de Barcelona.

Justo Bueno Pérez (1907-1944)

Agustín Guillamón: «Bueno, Justo (1907-1944)», en Catalunya, 157 (gener 2014)

***

Necrològica de Joan Montoliu del Campo apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 30 d'octubre de 1975

- Joan Montoliu del Campo: El 16 de juliol –oficialment el 24 de juliol– de 1911 neix a Vila-real (Plana Baixa, País Valencià) l'anarcosindicalista Joan Montoliu del Campo. Sos pares es deien Joan Montoliu Franch, jornaler, i Rosaria del Campo Soliva. De molt jove marxà a Catalunya i s'instal·là al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès, Catalunya), on s'afilià al Sindicat d'Escombriaires de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El setembre de 1934 presidí un míting a Vila-real amb Buenaventura Durruti Domínguez i Ricard Sanz García. Participà en les lluites de carrer (assalt a la caserna de l'Hospitalet) de juliol de 1936 i fou un dels organitzadors i responsable de la col·lectivitat de neteja pública de l'Hospitalet de Llobregat. Després s'allistà i lluità al front d'Aragó fins al final de la guerra, destacant en la batalla de Belchite on comandà un batalló confederal. En 1939, amb el triomf franquista, s'exilià a França i en 1940 fou tancat al camp de concentració d'Argelers. Després fou enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per fer feina en la construcció de la pressa de l'Aigle (Alvèrnia, Occitània). En 1942, després de l'ocupació de la zona lliure, organitzà, en contacte amb la resistència francesa, el maquis confederal del Pic Violent, que estava format per quatre grups de 15 homes cadascun. Aquest maquis, que pertanyia a la XIII Regió Militar de les Forces Franceses de l'Interior (FFI), efectuà nombroses accions de sabotatge. Com a tinent de les FFI, participà en els combats d'alliberament fins al 31 d'octubre de 1944, quan els maquisards de les FFI s'integraren en l'Exèrcit regular francès. Després de l'Alliberament milità infatigablement en el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i en la CNT de l'Exili. Visqué a Rouen, on reorganitzà la seva Federació Local de la CNT en l'Exili, i a París, fins al 1972, treballant de paleta. En 1947 fou delegat de Rouen al Congrés de la CNT-MLE celebrat a Tolosa de Llenguadoc. Ocupà la secretaria de la Federació de la CNT parisenca i en fou membre del Comitè de Relacions de la Zona Nord (París-Normandia). Va ser membre del Comitè de Gestió del nou local confederal del carrer parisenc de Vignoles. També fou secretari de la Regional Pirineus-Aude. Col·laborà activament en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i fou membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Va ser molt conegut i estimat pels joves militants de l'Organització Revolucionària Anarquista (ORA). Devot de la llengua catalana, cada any s'encarregava, amb Roc Llop Convalia, de col·locar la parada de llibres que es muntava en el míting commemoratiu de la Revolució espanyola que se celebrava a la Gran Sala de la Mutualité de París. A començaments dels anys setanta fou nomenant secretari de la Federació Local de la CNT de París i també fou administrador de Le Combat Syndicaliste. A finals de 1972, jubilat anticipadament per un accident laboral i per problemes coronaris, s'instal·là a Perpinyà, on fou nomenat secretari de la Regional dels Pirineus Orientals-Aude de la CNT. En 1973 presidí un míting a Narbona (Llenguadoc, Occitània). A començaments d'agost de 1975 assistí com a delegat de la CNT en l'Exili al Congrés de Marsella (Provença, Occitània), però l'hagué d'abandonar per una crisi cardíaca. Dies després, el 6 d'agost de 1975, Joan Montoliu del Campo va morir a l'Hospital de Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) –el certificado de defunció cita el seu domicili– i fou enterrat en aquesta ciutat. Sa companya fou Ángela Gilirribo.

***

Daniel Lambert

- Daniel Lambert: El 16 de juliol de 1925 neix al IV Districte de Lió (Arpitània) l'anarquista i activista del Moviment dels Albergs de Joventut Daniel Paul Lambert, conegut com Gaucho. Sos pares es deien Philippe Joseph Lambert i Pauline Clémentine Gros. Després d'educar-se a les escoles laiques, estudià disseny tècnic a l'Escola Nacional Professional de La Martinière de Lió. Durant l'Ocupació, pogué escapolir-se de fer el Servei de Treball Obligatori (STO) dels alemanys gràcies a son germà major, militant de la Confederació General del Treball (CGT) clandestina. Empleat a la fàbrica d'automòbils de Marius Berliet a Vénissieux (Roine-Alps, Arpitània), criticà les intrigues del Partit Comunista Francès (PCF) i de la CGT a la direcció de la fàbrica durant l'anomenada «Experiència Berliet» i es va veure obligat a dimitir a finals d'octubre de 1946. A partir de juny de 1947 s'integrà en el Moviment Laic dels Albergs de Joventut (MLAJ), que esdevingué un moviment més autònom amb la seva transformació en Moviment Independent dels Albergs de Joventut (MIAJ), que va contribuir a crear i al qual dedicà bona part de la seva vida de militant com a secretari general. Contrari a la unificació dels diversos moviments d'Albergs de Joventut promogut per l'Estat, participà activament en el procés d'excisió de les dues tendències, que s'engegà en el Congrés Nacional del Centre Laïque des Auberges de Jeunesse et du Plein Air (CLAJPA, Centre Laic dels Albergs de Joventut i a l'Aire Lliure), celebrat el novembre de 1950 a Puteaux (Illa de França, França) i que es concretà en el congrés següent de novembre de 1951. Després d'una breu passada en 1946 per les trotskistes Joventuts Comunistes Internacionalistes (JCI), en 1949 s'integrà en el grup «Libre Examen» de Lió, adherit a la Federació Anarquista (FA). En 1949 participà en la creació de les Joventuts Comunistes Llibertàries (JCL) del barri de la Croix Rousse de Lió. En 1950 freqüentà el grup anarquista del barri lionès de Vaise de la FA i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF), mentre que les JCL es van dissoldre durant la primavera de 1951. Entre 1951 i 1967 col·laborà en el periòdic bimestral del MIAJ Regain. Quan la guerra d'Algèria, va fer propaganda per la independència en diversos grups, com ara l'Acció Jove Internacionalista i Revolucionària (AJIR) en 1955, el Comitè Departamental d'Acció Laica (CDAL) en 1959 i el «Comitè dels 40». A partir de 1961, com a membre del MIAJ, participà en diverses iniciatives, com ara la fundació de «Planning Familial» de Lió, amb sa companya Marianine Joséphine Fragola (Marianne), també membre del Moviment dels Albergs de Joventut; el suport als 21 militants anarquistes espanyols antifranquistes del Comitè Nacional de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) detinguts i empresonats pel govern francès; la crítica de la política nuclear francesa des del Moviment contra l'Armament Atòmic (MCAA); etc. En 1965 abandonà amb sa companya el MIAJ. Entre 1966 i 1967 fou un dels editors del periòdic lionès Le Drapeau Noir. Organ local des groupes lyonnais anarchistes. En 1972 s'afilià a la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT). Dissenya la portada i va fer dibuixos per a la revista anarquista IRL-Informations Rassemblées à Lyon i en aquesta època havia adaptat una habitació del seu domicili com a taller d'il·lustració i d'impremta. En 2005 publicà el llibre Mémoires d'ajiste, sobre la seva experiències en el Moviment dels Albergs de Joventut. Daniel Lambert va morir el 25 de gener de 2018 al seu domicili de Thézillieu (actualment Plateau d'Hauteville, Roine-Alps, França).

---

Continua...

---

La guerra civil i la novel�la hist�rica a les Illes

La mem�ria dels ven�uts: Mallorca i la guerra civil

Aquesta �s la base cultural (entre moltes altres coses) que ajuden a bastir N�ria i la gl�ria dels ven�uts, L'Amagatall i Estiu de foc.

Miquel L�pez Cresp�

L'amagatall i la novel�la hist�rica mallorquina.

"La maduresa de l'autor de sa Pobla es transparenta aqu� com un full de paper de seda. Es evident l'acurat conreu dels mots, el joc de les figures liter�ries, ara tradicionals, suara amb multitud de f�rmules innovadores, i un l�xic dispers i enriquit que no cau en el parany, tan de moda actualment, de les floritures f�cils robades al llenguatge lit�rgic. Hist�ria versembable aquesta i m�s que versembable, real, treta d'un cas ver�dic, del qual hi ha encara parents vius". (Miquel Ferr� Martorell)

Miquel Ferr� Martorell i Miquel L�pez Cresp�.

Per Miquel Ferr� Martorell, escriptor.

Jugar als amagatotis amb la mort. Sentir a l'altra banda del mur les passes dels botxins o els lladrucs dels cans trescadors. Esser un home-pou, un home armari, un home-paret, un home-cova. L'exist�ncia obscura d'una pagellida o d'un caragol. Viure dies i m�s dies en el silenci i la foscor, segellats els llavis, emboirats els ulls, i no poques vegades, quan l'amagatall �s molt estret, en posici� fetal. Se'n donaren molts casos. I l'escriptor en crea un m�s com homenatge a tots els altres. I un amagatall �s prol�fic en pensaments, en converses interiors, en auto-col�loquis i la vida de les paraules silencioses esclata com una palmera de focs d'artifici. Total i absoluta introsprecci�. Les angoixes es materialitzen, els somnis cobren forma i tot un univers de sentiments i sensacions balla estret, molt estret, recl�s, dins el male�t amagatall. Per� l'experiment reclama tot un laboratori del llenguatge i mentre avan�am, quasi diria millor, navegam, per les p�gines de L�pez Cresp� ens hem de congratular de trobar-hi un ofici aut�ntic d'escriptor. La maduresa de l'autor de sa Pobla es transparenta aqu� com un full de paper de seda. Es evident l'acurat conreu dels mots, el joc de les figures liter�ries, ara tradicionals, suara amb multitud de f�rmules innovadores, i un l�xic dispers i enriquit que no cau en el parany, tan de moda actualment, de les floritures f�cils robades al llenguatge lit�rgic. Hist�ria versembable aquesta i m�s que versembable, real, treta d'un cas ver�dic, del qual hi ha encara parents vius.

Coberta de la novel�la L'Amagatall.

Miquel L�pez Cresp�, amb aquesta aportaci� a la nostra literatura, ens ofereix un bon llibre, un llibre certament recomanable. Els probables defectes, des de l'�ptica de segons qui, ja que aquest autor no �s simp�tic a tothom, derivi, potser, de les seves virtuts i �s aquesta fixaci� per la guerra civil, la dictadura franquista i els anys de la clandestinitat. Per� com pot un autor renunciar als trets que conformen la seva traject�ria vital? Com pot un autor fer punt i apart, tatx� i compte nou, des d'un cim d'ona aixecada per lectors i cr�tics? Hist�ria, psicologia, �tica, est�tica, tot barrejat amb rebull d'emocions que calen profundament, n'�s el combinat literari, l'encert, quan tants d'altres amb �nfules gongorines fan cala buida.

Pensam que aquesta novel�la de Miquel L�pez Cresp� (1) �s una de les aportacions m�s importants d'un autor contemporani mallorqu� als fets que s'esdevingueren a les Illes en els anys de la guerra i postguerra. L�pez Cresp� en sap treure profit tot inspirant-se en un fet real esdevingut a la seva poblaci� d'origen. Al llarg de les nostres lectures liter�ries n'hem conegut molts d'amagatalls, el d'Anna Frank entre d'ells i ja de sortida tenen aquests el nucli del misteri ent�s com efecte po�tic. Poesia i misteri, den�ncia i investigaci� formal, troballes del llenguatge, efectes inesperats de l�xic i imaginaci� creadora. Vet aqu� alguns dels detalls que fan de L'amagatall una de les obres b�siques de la literatura mallorquina actual. A partir de la fosca creadora de l'amagatall l'home emboscat, amagat, soterrat en vida mou la llum, la vitalitat que neix d'un intel�lecte actiu, i m�s que actiu, din�mic. Aleshores codifica totes les nost�lgies i connota tota casta de factors efectius, hist�rics i culturals. Les evocacions personals determinen una �mplia visi� del m�n i fan amb efectes de clara intensitat, que brollin paraules noves que donen nou sentit a l'angoixa de l'home i de la humanitat o que tornin al present somnis de p�tria nova, la utopia mai no assolida pels homes justos d'aquesta terra calcigada per c�nics i malfactors. L'amagatall ve carregat de mils valors simb�lics com aquella Roma entrevista pel poeta Alberti. Aquesta visi� del m�n tan personal i suggestiva no s'enganya ni vol enganyar i, com diria Ortega i Gasset, aqu� l'escriptor "contempla el panorama de la vida i de la cultura des del seu cor".

(1) L'amagatall. Premi Miquel �ngel Riera de Narrativa 1998. Col�lecci� "Ti� de Sa Real", n�m. 55. Publicacions de Sa Nostra, Caixa de Balears.

Publicat en la revista l'Estel (15-VIII-1999)