Bloc de BalearWeb

[02/09] �Le Peuple� - Congr�s de Lausana - Congr�s de l'Haia - �L'Urlo della Canaglia� - M�ting a Figueres - Llei antiterrorista - Jaeger - Travaglio - Ludovici - Degrigny - Dulac - Cambouliu - Torres - Manzano - Cond�n - Pasanau - Blasco - Trama - Buil - Casajuana - Arag� - Lega - Laumesfelt - Barberis - Riera - Gea - Qu�lez - Mart�n - Piqueras

[02/09] «Le Peuple» - Congrés de Lausana - Congrés de l'Haia - «L'Urlo della Canaglia» - Míting a Figueres - Llei antiterrorista - Jaeger - Travaglio - Ludovici - Degrigny - Dulac - Cambouliu - Torres - Manzano - Condón - Pasanau - Blasco - Trama - Buil - Casajuana - Aragó - Lega - Laumesfelt - Barberis - Riera - Gea - Quílez - Martín - Piqueras

Anarcoefemèrides del 2 de setembre

Esdeveniments

Capçalera de Le Peuple

- Surt Le Peuple: El 2 de setembre de 1848 surt a París (França) el primer número del periòdic Le Peuple. Liberté, Égalité, Fraternité –després s'afegirà el subtítol «Journal de la République Démocratique et Sociale». Fou editat i redactat per Pierre-Joseph Proudhon. Era successor de Le Représentant du Peuple, que havia sortit el 27 de febrer d'aquell any i que havia estat prohibit el 10 de juliol. Le Peuple traurà 206 números, l'últim el 13 de juny de 1849, i serà continuat per La Voix du Peuple –223 números entre l'1 d'octubre de 1849 i el 14 de maig de 1850–, per acabar novament amb la capçalera Le Peuple –33 números entre el 15 de juny i el 13 d'octubre de 1850. En el primer número es publicà un «Manifeste du Peuple» on s'exigirà el dret al treball i en el número del 15 de novembre un manifest electoral dels socialistes contra l'estatisme i per la creació i desenvolupament de societats obreres. Aquesta publicació, com la anterior i les posteriors, reivindicaven el dret del proletariat a l'autoemancipació sense cap suports governamental. La publicació de tres violents articles contra el príncep-president Louis-Napoléon Bonaparte –el 26, 27 i 30 de gener de 1849– van fer que Proudhon fos denunciat i condemnat el 28 de març de 1849 per l'Audiència del Sena a tres mesos de presó i 3.000 francs de multa; fet que obligà Proudhon a fugir el 30 de març i refugiar-se a Bèlgica.

***

Representació de la I Internacional

- Congrés de Lausana: Entre el 2 i el 8 de setembre de 1867 se celebra a Lausana (Vaud, Suïssa) el II Congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Hi van assistir 72 delegats, majoritàriament suïssos (37 delegats) i francesos (20 delegats). Es van resoldre els temes plantejats en la línia proudhoniana i allunyada de la línia marxista. Es va assenyalar que els sindicats obrers calien que s'agrupessin en federacions regionals, nacionals i internacionals d'oficis i indústries. Va existir acord gairebé general sobre la necessitat de creació de cooperatives de producció i que els sindicats estaven obligats a fer-les costat moralment i econòmicament; però van sorgir grans diferències entre els delegats sobre quines activitats cooperatives mereixien ser defensades. Molts delegats mostraren les seves reserves sobre el perill que les cooperatives només emancipessin econòmicament reduïts grups d'obrers i no la classe obrera en la seva totalitat. Partidaris de Proudhon, de Blanc i de Lassalle prengueren part en el congrés i quan es van discutir els punts que feien referència a l'Estat, la disparitat de criteris de les diverses escoles van fer que les resolucions fossin ambigües. Es va aprovar una moció favorable a la propietat pública dels mitjans de canvi (bancs) i de transport; però una esmena sobre la socialització de la terra, presentada per De Paepe, va ser rebutjada. Sobre el tema de la «lluita política» i la seva relació amb les llibertats va suscitar també disparitat de criteris, acordant finalment que «l'emancipació social dels treballadors és indispensable de la seva emancipació política» i «que l'establiment de les llibertats polítiques és una primera mesura d'absoluta necessitat». Sobre l'actitud que s'havia de seguir davant el Congrés Internacional de la Pau, que pocs dies després havia de celebrar-se a Ginebra, patrocinat per la Lliga per la Pau i la Llibertat –moviment pacifista republicà dirigit per escriptors, professors i polítics burgesos radicals que desitjaven el suport dels obrers–, la majoria dels delegats internacionalistes van estar d'acord amb col·laborar amb la Lliga en la lluita contra la guerra, però deixant clar que la guerra només es pot evitar canviant per complet el sistema econòmic imperant. Altres resolucions van anar encaminades al foment de l'ensenyament integral i d'un idioma universal. Van sobresortir en els comicis De Paepe, Büchner, Eccarius i Guillaume.

***

Marx versus Bakunin

- Congrés de l'Haia: Entre el 2 i el 7 de setembre de 1872 se celebra a l'Haia (Holanda Meridional, Països Baixos) el V Congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), on es produeix la gran escissió entre marxistes (autoritaris) i bakuninistes (antiautoritaris o llibertaris). Hi van assistir 69 delegats representant 11 països. Els italians van ser absents deliberadament –Cafiero hi va assistir com a observador crític. En representació de la Federació Regional Espanyola hi van assistir Rafael Farga i Pellicer, Carlos Alerini, Nicolás Alonso Marselau, Tomás González Morago i Paul Lafargue, que es van decantar per la fracció bakuninista. La majoria de delegats eren alemanys i membres del Consell Federal marxista. Els suïssos i els espanyols tractaren d'imposar una votació per afiliats o per federacions, però no es va acceptar pels autoritaris, que comptaven amb més delegats. Els delegats del Jura van sol·licitar en una moció «l'abolició del Consell Federal i la supressió de tota autoritat en la Internacional». Però, contràriament, es va enfortir el poder del Consell Federal («Estat Major de la Internacional») i es va exigir la formació d'un partit polític, és a dir, la conversió de l'AIT en un instrument per a la presa del poder. Bakunin i James Guillaume van ser expulsats i el Consell Federal es va traslladar a Nova York, a proposta de Marx i d'Engels. La reacció antiautoritària es va produir dies més tard amb la celebració del Congrés de Saint-Imier (15 i 16 de setembre) i la creació d'una AIT antiautoritària.

***

Capçalera de L'Urlo della Canaglia

- Surt L'Urlo della Canaglia: El 2 de setembre de 1888 surt a Pàdua (Vèneto, Itàlia) el primer i únic número del periòdic L'Urlo della Canaglia. A beneficio del giornale (El Crit del Canalla. A benefici del diari). Portava els epígrafs «Ni Déu, ni amo» (Blanqui) i «Tenir el vot no vol dir tenir la llibertat» (L. Shetchley). Estava redactat per Attilio Borgatti. Realment es tracta d'un full imprès per una plana que vol fer publicitat per a un nou periòdic i recaptar-hi fons. Entre novembre de 1882 i febrer de 1883 Luigi Colli havia editat a Màntua (Llombardia, Itàlia) La Comune. Urlo della canaglia, publicació que recollia el programa anarquista de la I Internacional.

***

Picasso: Míting anarquista (1897)

- Llei antiterrorista: El 2 de setembre de 1896, arran de l'atemptat anarquista durant la processó el Corpus Christi quan passava pel carrer de Canvis Nous de Barcelona (Catalunya) el 7 de juny de 1896, entra en vigor una nova llei que modifica alguns aspectes de la primera Llei antiterrorista de l'Estat espanyol de 10 de juny de 1894. En aquesta, la vinculació entre terrorisme i anarquismes és encara més estreta: «El Govern podrà suprimir els periòdics i els centres anarquistes i tancar els establiments i els llocs d'esplai on els anarquistes es reuneixin habitualment per concertar-ne els plans o verificar-ne la propaganda.» Es castiga amb l'expulsió a qui «de paraula, per escrit, per la impremta o per altre mitjà de publicitat propaguin idees anarquistes o formin part de les associacions compreses en l'article 8è de la Llei de 10 de juliol de 1894». La Llei ja es dirigeix declaradament contra l'anarquisme. S'introdueixen les matèries inflamables com a mitjà per cometre delictes i la pena de mort com «quan a conseqüència de l'explosió resultés alguna persona morta», encara que es preveu la possibilitat de proposar al Govern una rebaixa o commutació de la pena. Important novetat és la competència de la jurisdicció militar sobre aquests delictes i es preveu una vigència de tres anys, especialment per l'oposició que va aixecar entre els liberals la supressió de centres i de periòdics.

***

Cartell de l'acte

- Míting a Figueres: El 2 de setembre de 1931 se celebra al Teatre Principal de Figueres (Alt Empordà, Catalunya) un gran míting de propaganda sindical organitzat pel Sindicat Obrer d'Oficis Diversos (SOOD) de la localitat de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Hi van intervenir els propagandistes Roser Dulcet Martí, Ramon Estany, Ramon Magriñà i Jaume Segalà. El SOOD de Figueres comptava en aquell moment uns set-cents afiliats.

Naixements

Hans Jaeger pintat per Edvard Munch (1889)

- Hans Jaeger: El 2 de setembre de 1854 neix a Drammen (Buskerund, Noruega) l'escriptor i filòsof anarquista, defensor de l'amor lliure noruec, Hans Henrik Jaeger. Fill d'un oficial de policia, va quedar orfe a l'edat de 14 anys. Va haver de lluitar tot sol, embarcant-se en la marina on esdevindrà més tard oficial. En 1875, va començar a estudiar filosofia i va freqüentar la bohèmia de Cristiania (antic nom d'Oslo). A començaments dels anys 1880 hi va crear un grup militant de joves intel·lectuals i pintors, com ara Edvard Munch, que es va mobilitzar per promoure l'amor lliure i blasmar contra el matrimoni. Després d'escriure un assaig sobre Kant i dos peces de teatre, va publicar el 1885 una novel·la naturalista Escenes de la Bohèmia de Cristiania, però el llibre va topar amb «la bona societat» i és de seguida segrestat i prohibit, fins i tot a Suècia, per ultratge als bons costums. Per aquest fet va ser condemnat el 1886 a 60 dies de presó aparellat amb una multa. Aleshores va deixar Noruega per un temps i va marxar a França, on residirà dos anys treballant com a corresponsal per a un periòdic socialdemòcrata, abans de retornar a Cristiania on entrarà en contacte amb l'anarquista danès J. J. Ipsen, qui li descobrirà l'anarquisme, i el doctor Rolf Hammer. En 1906 va publicar a Copenhaguen el llibre Anarkiets Bibel (La Bíblia de l'Anarquisme), veritable discurs de defensa on les preocupacions socials i la vaga general expropiadora s'uneixen a la necessitat d'alliberament individual i sexual. En 1907, va editar amb Ipsen el periòdic de combat social Kosaren (El Corsari) i, el mateix any, Skorpionen (L'Escorpí), que esdevindrà després Revolten (La Revolta). Hans Henrik Jaeger va morir de càncer el 8 de febrer de 1910 en un hospital d'Oslo (Noruega).

***

Enrico Travaglio

- Enrico Travaglio: El 2 de setembre de 1876 neix a Monza (Llombardia, Itàlia) el periodista, impressor, editor i propagandista anarquista Enrico Travaglio, també conegut com Henry Travaglio o Eugene Travaglio (Gene). Sos pares es deien Giovanni Travaglio, enginyer de renom que va ser nomenat cavaller per la regna Victòria per la seva participació en la guerra de Crimea, i Giuseppina Alberti, filla d'una família benestant milanesa. Passà amb sa família la seva infantesa a Milà (Llombardia, Itàlia). Son pare era molt temps fora de la llar i sa mare fugí amb son amant, el periodista republicà radical Cesare Crespi, primer a Escòcia i després a Nova York (Nova York, EUA), deixant Enrico a Itàlia. En 1885, quan tenia nou anys, es reuní amb sa mare, el seu amant i sa germana petita, Nina, a Staten Island (Nova York, EUA). En 1890 tots s'establiren a San Francisco (Califòrnia, EUA) i assistí a l'Escola Primària per a Nins «George Washington», al barri italià de la ciutat. Quan tenia 14 anys entrà com a grumet de mariner en un vaixell de vela al Pacífic, però va desertar a Sibèria després que el capità del vaixell disparés contra un veler de la tripulació i l'obligués a encobrir l'assassinat, negant-se a signar el quadern de bitàcola. Volia creuar el país i visitar Lev Tolstoi, però no aconseguí arribar-hi. No obstant això, trobà feina en l'equip de l'Expedició Geodèsica Internacional que navegava pel riu xinès Iang-Tsé, on va conèixer un deixeble del geògraf anarquista Élisée Reclus, que el va introduir en el pensament llibertari. Posteriorment va fer altres viatges, a Alaska, al voltants del cap d'Hornos, etc. Quan en 1894 retornà a San Francisco, ja convertit en un anarquista convençut, sa mare havia mort i son company Cesare Crespi, després d'haver fet amistat amb Gaetano Bresci, també es decantà pel moviment llibertari. Amb Cesare Crespi fundà el setmanari Secolo Nuovo, la primera publicació anarquista de la Costa Oest nord-americana, que durà fins al gran terratrèmol de Sant Francisco de 1906. També amb Cesare Crespi, l'1 de març de 1900, creà a San Francisco (Califòrnia, EUA) La Protesta Umana. Periodico settimanale dell'anarchismo, revista mensual més intel·lectual de teoria anarquista i literària acostada a les posicions antiorganitzadores i antifederalistes de Giuseppe Ciancabilla, que publicà pocs números. Posteriorment intentà transformar La Protesta Umana en un suplement literari i sociològic del periòdic L'Aurora, que dirigia Ciancabilla, però el projecte fracassà sembla que per motius econòmics. A principis de 1901 es va traslladar a Spring Valley (Illinois, EUA), on Ciancabilla havia portat la redacció de L'Aurora, per intentar de bell nou materialitzar el projecte, però tampoc no reeixí. Aquest mateix any s'establí a Chicago (Illinois EUA), on aprengué l'ofici d'impressor, arribant a ser un caixista de primera categoria. En aquesta ciutat conegué sa primera companya, Frances (Frankie), que havia estat casada anteriorment i tenia tres infants, i amb qui tingué tres nines en comú. En aquesta època ajudà a compondre el periòdic anarquista Free Society. An Advocate of Communal Life and Individual Sovereignty, d'Abe Isaak, al domicili del qual visqué un temps. El 7 de setembre de 1901 va ser detingut, amb altres companys (Jay Fox, Emma Goldman, Hippolyte Havel, Abe i Mary Isaak, Julia Mechanic, Clemens Pfuetzner, Martin Rasnick, Michael Roz, Alfred Schneider, etc.), a Chicago arran de l'atemptat mortal de l'anarquista Leon Czolgosz contra el president dels Estats Units William McKinley del dia anterior, però va ser ràpidament alliberat. El febrer de 1902 fundà a Chicago amb Ciancabilla la nova La Protesta Umana. Rivista mensile di scienze sociali, arte e letteratura. En aquesta publicació, eclíptica i positivista, es poden trobar discussions ideològiques, poesies, literatura i sociologia, sempre relacionada amb els grups antiorganitzadors italians (Il Grido della Folla, Giovanni Baldazzi, Nella Giacomelli, Oberdan Gigli, etc.). El 1903 el periòdic i els seus dos editors es traslladaren a San Francisco, on comptà amb el suport dels anarquistes francesos del grup «Germinal», però La Protesta Humana deixà de publicar-se després de la mort de Ciancabilla (16 de setembre de 1904) –l'últim número fou el 23 de l'1 d'octubre de 1904. En 1904 també fundà, amb Samuel Mintz, The Petrel. An Anarchist-Communist Periodical. Segons la policia, en 1905 publicà a San Francisco un «manifest anarquista» titulat 29 luglio, lloant el regicidi del rei Humbert I d'Itàlia a mans de l'anarquista Gaetano Bresci cinc anys abans. També segons la policia, en vistes a un possible viatge aquell any de la Reina Mare d'Anglaterra als EUA, havia manifestat la idea d'«imitar Bresci», pensant per una banda que no li quedava més d'un any de vida i per altra sentir-se malvist pels companys després de la mort de Ciancabilla, ja que a final de la vida d'aquest havien tingut desavinences. Malgrat les disposicions de vigilància preses sobre la seva persona per la policia, en 1906 les autoritats consulars italianes no tenien notícies seves i des de 1911 va ser donat com a desaparegut. Els intents de recerca es repetiren any rere anys sense cap resultat i en 1933 va ser inscrit en el registre dels «subversius terroristes». El cert és que el gran terratrèmol de 1906 destruí el seu taller d'impremta de San Francisco i s'instal·là a Stockton (San Joaquín, Califòrnia, EUA), sota el nom d'Eugene Travaglio (Gene Travaglio). A Stockton conegué sa segona companya, Juliette Verrel, i publicà, amb A. L. Cole, a partir del 26 de maig de 1906, el periòdic bilingüe (anglès i italià) La Terra. Organo del Popolo, destinat als treballadors del camp de la zona. Cap el 1910 es traslladà amb sa companya a Portland (Oregon, EUA), on treballà de supervisor al taller d'impremta del periòdic The Pacific Monthly, dirigit per Charles Erskine Scott Wood. Poc després s'instal·là a Tacoma (Pierce, Washington, EUA), on treballà de supervisor en un taller d'impremta dels Industrial Workers of the World (IWW, Treballadors Industrials del Món) i edità el periòdic Why? A Bulletin of Free Inquiry (1913-1914). A Tacoma conegué Sam Hammersmark i molts wobblies, i al seu domicili residí una temporada William C. Owen. En aquesta època visità amb freqüència la colònia anarquista «Home Colony», on aprengué l'esperanto –en 1966 va escriure uns records sobre el seu pas per la colònia sota el títol Trials of a Noble Experiment. Més tard es traslladà a Seattle (Washington, EUA), on muntà una petita impremta («Olympic Press») i en 1922 edità el periòdic The Dawn. A Journal of Free Expression. A Seattle conegué en 1924 sa tercera companya, Esther Hartz, amb qui tingué un fill, Dalny. A Seattle va fer bona amistat amb Harvey O'Connor, que publicava el periòdic obrer The Record. Entre 1925 i 1926 visqué a Sausalito (Marin, Califòrnia, EUA) i posteriorment s'instal·là amb sa companya a San Francisco. En aquesta època freqüentà la parella Matthew Schmidt (Schmidty) i Beth Livermore, i altres companys anarquistes, com ara Vincenzo Ferrero (John the Cook), Red Jones (Jonesie), Angelo Luca i Domenico Sallitto (Dominick Sallitto). Profundament antibolxevic, trencà amb els companys que es feren comunistes. En 1932 publicà a Geyserville (Sonoma, Califòrnia, EUA) el periòdic The Geyserville Press. En 1939 les autoritats consulars italianes renovaren les circulars de recerca i la seva fitxa es va actualitzar fins a finals de 1941. Enrico Travaglio va morir el 6 de juliol de 1968 a San Francisco (Califòrnia, EUA); incinerat, les seves cendres s'escamparen a la mar.

***

Domenico Ludovici

- Domenico Ludovici: El 2 de setembre de 1884 neix a Cagli (Marques, Itàlia) el propagandista anarquista i resistent antifeixista Domenico Ludovici. Sos pares es deien Francesco Ludovici i Adele Giovannini. De ben jovenet manifestà les seves idees anarquistes i per això, cap el 1904, va ser integrat en la I Companyia de Disciplina de Peschiera del Garda (Vèneto, Itàlia) per «propaganda antimilitarista». Es guanyava la vida fent de picapedrer i de tallador de vidre. El desembre de 1907 emigrà a França, on va romandre fins a juliol de l'any següent per qüestions de feina. El 27 de setembre de 1908 participà en el Congrés Interprovincial Anarquista que se celebrà a Pergola (Marques, Itàlia). El maig de 1909 passà, amb sa companya Vittoria Mascellini, a Saint-Blaise (Neuchâtel, Suïssa), on organitzà un grup llibertari i es dedicà a la propaganda subversiva, fins i tot desplaçant-se a països veïns. Entre 1910 i 1914 tornà un parell de vegades a Cagli, on restà alguns mesos, per retornar de bell nou a Suïssa. En 1912 el trobem a Neuchâtel (Neuchàtel, Suïssa), on va ser convidat per Armando Borghi per a fer una conferència. En 1914 col·laborà en Volontà. Quan la Gran Guerra, no es va presentar a la crida a files o desertà. En 1917 s'establí a Ginebra amb sa família –tenia dos fills (Brenno i Sergio) i una filla (Ferrer). En 1922 la policia el tenia controlat a Ginebra, on havia muntat un taller de vidres per a rellotges i freqüentava les reunions setmanals del grup editor del periòdic anarquista Le Réveil, de Luigi Bertoni, amb qui tingué una estreta amistat. En 1929 enviava cròniques al periòdic Germinal de Chicago (Illinois, EUA) i es traslladà a París (França), on esdevingué representant de productes d'alimentació, alhora que mantenia el seu taller ginebrí; aquest mateix any va ser inscrit en el registre de la policia de fronteres. A finals de 1929 acompanyà Camillo Berneri i Ermanno Menapace, que més tard es va saber que era agent de l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme), a la seu de la Societat de Nacions, on segons la policia, pretenien atemptat contra la delegació italiana. Encara que vigilat per agents de l'OVRA, en aquests anys es mogué hàbilment entre Suïssa i França organitzant el moviment llibertari i mantenint relació amb destacats anarquistes (Amleto Astolfi, Gino Bibbi, Savino Fornasari, Remo Franchini, Carlo Frigerio, Lorenzo Gamba, Virgilio Gozzoli, Guido Schiaffonati, Randolfo Vella, etc.). L'abril de 1931 s'entrevistà amb Domenico Zavattero a Marsella (Provença, Occitània), de qui va treure una opinió negativa, i el juny d'aquell any, amb Randolfo Vella, acompanyà Nestor Makhno durant la seva estada parisenca. Membre de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home), fou un dels seus representants en la regió parisenca en el Congrés Anarquista dels Pròfugs Italians que se celebrà entre l'11 i el 12 de novembre de 1933 a Puteaux (Illa de França, França). El març de 1936 s'establí definitivament a Ginebra, on encara funcionava el seu taller, però en el qual ja no es dedicà mai, lliurant-se totalment a l'activitat política, que el porta gairebé cada nit a freqüentar el Cercle Llibertari «L'Aurora» i a recaptar fons per al finançament de l'antifeixisme a Itàlia. L'agost de 1936, juntament amb dos ginebrins, es dirigiren a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord), a la frontera francoespanyola, amb la intenció d'unir-se a la Revolució espanyola. Un cop passada la frontera, a Barcelona (Catalunya) es reuniren amb l'anarquista Quisnello Nozzoli i entrà a formar part de la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», lluitant el 28 d'agost de 1936 en la batalla de Monte Pelado, al front d'Aragó, entre Osca i Almudébar (Aragó, Espanya). Al front d'Osca perdé un ull i tres dits. Segons informacions de la policia feixista italiana, el setembre de 1937 pertanyia a la Brigada «Carlo Rosselli», que actuava a Aragó, però a vegades moltes d'aquestes notícies són contradictòries. Esdevingué membre del Comitè d'Investigació Política de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) a l'estació ferroviària de Portbou (Alt Empordà, Catalunya) i locutor del programa en italià de Ràdio Barcelona, en nom de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la FAI, fins a les jornades tràgiques de maig de 1937. També fou, amb Celso Persici i Virgilio Gozzoli, representant de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI) a la seu del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-FAI. A Barcelona visqué amb Camillo Berneri, Francesco Barbieri, Virgilio Gozzoli, Enzo Fantozzi, Ernesto Bonomini e Leonida Mastrodicasa. Durant la Revolució espanyola col·laborà, a vegades fent servir els pseudònims DL, Dom i Domingo, en Le Réveil Anarchiste –va fer una entrevista a Emma Goldman en 1937 durant la seva visita a Catalunya que sortí en aquesta publicació–, Tierra y Libertad, Solidaridad Obrera, Guerra di Classe (que dirigí amb Aldo Aguzzi després de l'assassinat de Camillo Berneri), L'Adunata dei Refrattari i Il Martello. El gener de 1938 vivia a París sota el llinatge Martin i posteriorment, amb Virgilio Gozzoli, es dirigí a Perpinyà amb la intenció de passar a Barcelona, però els carrabiners republicans els van impedir l'entrada. No obstant això, l'abril de 1938 era a Barcelona amb Pio Turroni, amb qui el juliol d'aquell any projectà un atemptat contra Benito Mussolini que s'havia de portar a terme l'agost a Rímini (Emília-Romanya, Itàlia). El febrer de 1939, quan el triomf franquista era un fet, abandonà Catalunya amb la Retirada i va ser internat al camp de concentració d'Argelers, on s'integrà en el grup «Libertà o Morte». Pogué fugir-ne i arribà a Ginebra via Grenoble. El febrer de 1939 era a Lieja (Lieja, Bèlgica) amb la intenció d'emigrar a Amèrica, però retornà a Suïssa i continuà dedicant-se a la propaganda anarquista al costat de Luigi Bertoni i de Comunardo Bertoglio, tot aprofitant un abonament ferroviari obtingut gràcies a la seva nova feina de representant d'una fàbrica de cartonatges. El novembre de 1940 son fill Brenno, que sembla que no desenvolupava aleshores cap activitat política, va ser confinat pel feixisme. Durant la II Guerra Mundial i la postguerra s'encarregà de la distribució de la premsa subversiva. El novembre de 1945 viatjà a Milà (Llombardia, Itàlia) i prengué part, com a delegat dels Grups Anarquistes de Llengua Italiana a Suïssa, en una reunió del consell general de la Federació Anarquista Italiana (FAI), viatjant de seguit a Fano i a Roma, on s'entrevistà amb Armando Borghi. Posteriorment participà en el II i el III Congrés Nacional de la FAI, que se celebraren entre el 16 i el 20 de març de 1947 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) i entre el 23 i el 25 d'abril de 1949 a Liorna (Toscana, Itàlia), respectivament. El 22 de gener de 1947 pronuncià el discursos commemoratiu en els funerals de Luigi Bertoni. Fins al seu final, formà part de la redacció de Le Réveil Anarchiste. Domenico Ludovici va morir el 14 d'abril de 1950 a Ginebra (Ginebra, Suïssa) i va ser incinerat tres dies després. Son fill, Brenno Ludovici, també va ser un destacat anarquista.

***

Nota necrològica publicada en el diari de Bourges La Dépêche de Berry del 23 de novembre de 1928

- Albert Degrigny: El 2 de setembre de 1887 neix a Issoudun (Centre, França) l'anarquista i sindicalista, i després comunista, Albert-Edmond-Désiré Degrigny, conegut com Cent Kilos per la seva obesitat. Sos pares es deien Edmond Degrigny, cafeter, i Marie Clémence Félicie Venot. Un cop vídua, sa mare explotà el cafè Baron, a la plaça Marchés d'Issoudun. Albert Degrigny, malgrat pesar més de cent quilos i midar 1,79 metres, l'abril de 1908 va ser declarat apte per a fer el servei militar, però va ser llicenciat l'abril de 1909 per otitis crònica. Es guanyava la vida treballant d'ajustador a la foneria d'artilleria de l'Atelier de Construction de Bourges (ABS, Taller de Construcció de Bourges) de l'Arsenal i pertanyia al Sindicat d'Obrers Civils d'aquesta institució militar, a més de formar part del consell d'administració de la Borsa del Treball i de les Joventuts Sindicalistes. Segons informes de la policia, durant unes vacances, del 5 al 20 d'agost de 1910, viatjà a Flandes, a Bruges i Blankenberge, des d'on va escriure a l'anarquista Benoist Fernand, el qual rebia fullets revolucionaris provinents de Bèlgica. El setembre de 1910 Degrigny va ser sorprès per un vigilant quan introduïa a l'ABS 17 exemplars del setmanari anarquista L'Insurgé. Durant aquesta època presidí una sèrie de conferències del propagandista anarquista Sébastien Faure. El 19 d'octubre, en un escorcoll del seu domicili, la policia va poder trobar exemplars dels periòdics La Guerre Sociale i L'Insurgé. El 6 de novembre de 1911 es casà a Bourges amb la planxadora Jeanny Augy. En aquesta època vivia al número 2 de Cour Jolie de Bourges. El 26 de febrer de 1912 va ser inscrit en el «Carnet B» dels antimilitaristes i en un informe del 17 d'abril de 1914 considerava indispensable mantenir-lo inscrit. Quan esclatà la Gran Guerra, es mostrà en contra de la «Unió Sagrada» en el seu sindicat i durant el conflicte bèl·lic només jugà un paper secundari a l'ABS. Després del Congrés de Tours (Centre, França) de la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO) de desembre de 1920, s'arrenglerà amb el sector comunista. En 1922 va ser nomenat membre suplent de la comissió administrativa del departament de Cher de la Secció Francesa de la Internacional Comunista (SFIC) i en 1923 en va se nomenat titular. Membre de la Lliga dels Drets de l'Home de Bourges, en aplicació de les decisions del seu IV Congrés Mundial, el gener de 1923 dimití de les seves responsabilitats. Al final de sa vida era membre del Comitè Regional Comunista i secretari de la Cèl·lula Núm. 2 de l'ABS, i vivia al número 24 del carrer Pelvoysin de Bourges. Albert Degrigny va morir el 21 de novembre de 1928 al seu domicili de Bourges (Centre, França) i va ser enterrat tres dies després al Cementiri Superior de Saint-Lazare de la ciutat.

***

Notícia del judic d'Émile Dulac publicada en el diari parisenc La Gazette de France del 25 de febrrer de 1911

- Émile Dulac: El 2 de setembre de 1887 neix al VIII Districte de París (França) l'anarquista individualista, després socialista i finalment feixista, Georges Dulac, conegut com Georges Dulac. Era fill de Gaston Prosper Dulac, tapisser, i de Louise Marie Julia Lesenne, jornalera. Es guanyava la vida treballant d'obrer xocolater. Entre 1901 i 1902 col·laborà en el periòdic anarquista de Georges Butaud Le Flambeau. Organe des ennemis de l'autorité i entre 1906 i 1907 en Le Cubilot, editat per André Mounier (Jean Prolo). El maig de 1907 va ser un dels signants del cartell antimilitarista «Aux Soldats». Aleshores militava en el moviment anarquista de Levallois-Perret, on vivia al número 6 de l'impàs Gravel, juntament amb els germans Alexandre Girard i Maurice Girard i Albert Jacquart. En 1908 va ser un dels animadors del Grup Abstencionista del XVII Districte de París. Freqüentà assíduament les «Xerrades Populars» d'Albert Libertad i llegia el periòdic anarcoindividualista L'Anarchie. Després de la mort de Libertad, desaprovà l'orientació cientista que prengué L'Anarchie. Durant la campanya antiparlamentària de la primavera de 1910 va fer costat els anarquistes comunistes i destacà per la seva propaganda a Levallois-Perret. El 21 de maig de 1910 convocà al Cafè Jules tots els crítics amb la nova línia de les «Xerrades Populars» i reprotxà públicament a André Georges Roulot (Lorulot) d'haver desencarrilat el moviment engegat per Libertad. El 12 de setembre de 1910 va ser nomenat membre de la comissió de reorganització de Le Libertaire, que reorientà el setmanari exclusivament cap a l'anarquisme comunista i el sindicalisme revolucionari, esdevenint per un mes el gerent d'aquesta publicació en substitució d'Hélène Lecadieu. El 16 d'octubre de 1910 va ser detingut a la seu del periòdic per la publicació de tres articles antimilitaristes no signats («C'est la révolte», «Coups de feu comme à Barcelone» i «Les responsables») relatius a la gran vaga dels ferroviaris. Durant l'escorcoll de la seu de Le Libertaire la policia decomissà objectes amb els quals es podien confeccionar enginys explosius. El desembre de 1910 envià una carta a Aristide Briand, president del Consell de Ministres de França, exigint el règim polític i no el de dret comú que patia per al seu empresonament. Després de diversos mesos de presó preventiva a La Santé, el 24 de febrer de 1911 va ser jutjat amb Anna Mahé, redactora de Le Libertaire, detinguda també per un article antimilitarista, per l'Audiència del Sena pel delicte de «provocació a l'assassinat, al pillatge i a l'incendi, i a l'apologia d'aquests tres crims». Defensant pels advocats André Berthon i Georges Ducos de la Haille, ambdós van ser absolts. Poc després abandonà la Federació Revolucionària Comunista (FRC), en la qual s'havia integrat, i passà a militar en les «Jeunes Gardes Révolutionnaires» (JGR, Joves Guàrdies Revolucionàries), llançades per La Guerre Sociale, i ben aviat esdevingué gerent d'aquesta publicació de Gustave Hervé. El 7 de juny de 1911 participà, amb altres companys anarquistes (Miguel Almereyda, Baure, René Dolié, Jean Goldschild Goldsky, Émile Méo Tissier, Perceau i Marius Truchard), en el segrest dels confidents de la policia Eugène Bled i Jean Dudragne; inculpat, passà a la clandestinitat. No va comparèixer en el judici celebrat entre el 7 i el 9 d'octubre de 1911 contra els militants de La Guerre Sociale. A partir del 18 de setembre de 1912 esdevingué gerent de La Guerre Sociale i en el número del 10 de desembre de 1912 signà la declaració «Pourquoi nous entrons au Parti Socialiste», entrant a formar part de la Secció de Levallois-Perret de la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO). En 1914, quan esclatà la Gran Guerra, s'arrenglerà amb els partidaris de la «Unió Sagrada». Declarat exempt per al servei militar, el novembre de 1914 s'allistà i el 6 de setembre de 1915 va ser nomenat caporal. El 21 de gener de 1918 va ser ferit a causa de l'explosió d'un obús i resultà amb ferides a la cara. El 25 de juliol de 1919 va ser desmobilitzat del 119 Regiment d'Infanteria, obtenint nombroses condecoracions militars, i retornà a Levallois-Perret. El 30 de juny de 1927 es casà al XVII Districte de París amb la modista Berthe Lucie Ondet i Gustave Hervé en va ser testimoni. En aquesta època vivia amb sa mare ja vídua al número 9 del carrer Raspail de Levallois-Perret. Sempre fidel a Gustave Hervé, el seguí en la seva evolució ideològica i en el període d'entreguerres milità en el Partit Socialista Nacional (PSN). En les eleccions legislatives d'abril de 1928 es presentà per aquest partit per a la I Circumscripció del XX Districte de París, obtenint 2.223 vots. Durant la II Guerra Mundial continuà al costat d'Hervé en el suport al règim feixista de Vichy. En 1946, amb Lucien Leclerc, publicà el fullet hagiogràfic La Vérité sur Gustave Hervé, per a defensar l'honor del seu difunt mentor. El seu últim domicili va ser a Nantouillet (Illa de França, França). Émile Dulac va morir el 2 d'abril de 1963 a l'Hospital de l'Est Francilien de Meaux (Illa de França, França).

***

Pierre Cambouliu

- Pierre Cambouliu: El 2 de setembre de 1890 neix al XVIII Districte de París (França) l'anarquista, i després comunista, Pierre Auguste Louis François Victor Antonin Cambouliu –citat sovint Camboulin. Sos pares es deien Antonin Pierre Cambouliu, empleat en la Prefectura de París, i Marie Joséphine Loyaux. Es guanyava la vida com a jornaler. El 20 de juliol de 1908 el Tribunal Correccional del Sena el condemnà a 15 dies de presó i a 50 francs de multa per «ultratges i rebel·lió». En aquesta època venia pels carrers el periòdic L'Anarchie. En 1911 va ser cridat a files, però com a fill de vídua va ser llicenciat. En aquesta època vivia amb sa mare vídua al número 148 del carrer Saint-Martin de París i treballava de comptable. L'1 de febrer de 1912 va ser condemnat per l'Audiència del Sena a cinc anys de presó i a cinc anys de prohibició de residència per «robatori, possessió d'arma, rebel·lió i ultratges als agents» i empresonat; el 4 de març de 1915 va ser traslladat a la Presó Central de Loos (Nord-Pas-de-Calais, França). Ja en llibertat, el 7 d'agost de 1916, en plena Gran Guerra, va ser cridat a files i el 13 d'agost es declarà insubmís i va ser inscrit en el «Carnet B» dels antimilitaristes. Durant la guerra va caure presoner civil i després de l'armistici va ser repatriat. El 30 de desembre de 1918 va ser incorporat al 26 Batalló de Caçadors i passà per diverses companyies i destins fins la seva desmobilització. En 1920 visqué un temps a Saint-Josse-ten-Noode (Brussel·les, Bèlgica). El 14 de novembre de 1922 es casà al IV Districte de París amb la venedora Marguerite Georgette Sinault. En aquesta època treballava com a venedor i vivia amb sa mare, que treballava també de venedora al Mercat Central de París, al número 27 del Quai d'Anjou. En 1925 encara estava fitxat com a anarquista i vivia al número 19 del carrer Blancs Manteaux. El 27 d'agost de 1927 va ser condemnat a tres mesos de presó per «possessió d'arma prohibida i atemptat als agents». Posteriorment visqué al número 10 del carrer André Sabatier de Bobigny (Illa de França, França). Durant la II Guerra Mundial es va afiliar al Partit Comunista Francès (PCF). El 5 de desembre de 1940 va caure pres en una agafada i tancat a la Caserna des Tourellles de París. Posteriorment passà al Centre de Sojorn Vigilat d'Aincourt (Illa de França, França). El 6 de setembre de 1941 va ser traslladat al Centre de Sojorn Vigilat de Rouillé (Poitou-Charentes, França). El 22 de maig de 1942 va ser lliurat a les autoritats nazis i va ser enviat al camp d'internament alemany de Royallieu (Compiègne, Picardia, França). El 6 de juliol de 1942 va ser deportat sota la matrícula 46.319 a Auschwitz. Considerat «inadaptat per al treball», Pierre Cambouliu va assassinat, probablement gasejat, el 18 de setembre de 1942 al camp de concentració d'Auschwitz (Oświęcim, III Reich; actualment Petita Polònia, Polònia). Una sala municipal de Bobigny porta el seu nom.

***

Necrològica de Juan Torres Hernández apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 4 de desembre de 1978

- Juan Torres Hernández: El 2 de setembre de 1895 neix a Níjar (Almeria, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Juan Antonio de San Justo Torres Hernández. Sos pares es deien Manuel Torres Murcia i Agueda Hernández Montoya. Jornaler de professió, quan tenia 18 anys abandonà la seva població natal a la recerca de feina. Després d'un temps per diverses poblacions, a finals de 1927 entrà a treballar a les mines de potassa de Súria (Bages, Catalunya), on, fins a 1939, ocupà diversos càrrecs de responsabilitat orgànica en el Sindicat Miner de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El febrer de 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat als camps de concentració de Vernet i Sètfonts. Posteriorment va ser enviat a un Grup de Treballadors Estrangers (GTE) per a fer feina en una fàbrica a Fumel (Aquitània, Occitània). El juny de 1940 sa companya, María Hernández, es reuní amb ell. Després de la II Guerra Mundial la parella milità en la Federació Local de Fumel de la CNT i en el departament de Saona i Loira. En 1963 tingué un accident laboral que li va afectar els ronyons i s'hagué de retirar anticipadament. En 1966 la parella s'instal·là a Agen on s'integrà en la Federació Local de la CNT. En 1973 patí una congestió cerebral i hagué de ser hospitalitzat en tres ocasions. El juny de 1978 tingué una caiguda i quedà paralitzat de les cames i d'un dels braços. Juan Torres Hernández va morir el 3 de novembre de 1978 al seu domicili d'Agen (Aquitània, Occitània) i fou enterrat l'endemà al cementiri d'aquesta localitat.

***

Necrològia d'Ignacio Manzano Bosquet apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 16 de juliol de 1979

- Ignacio Manzano Bosquet: El 2 de setembre de 1897 neix a Linares (Jaén, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Ignacio Manzano Bosquet. Sos pares es deien José Manzano i Antonia Bosquet. En els anys vint emigrà a França. Instal·lat a Narbona (Llenguadoc, Occitània), milità en el moviment llibertari. En 1934 participà des de Narbona en la subscripció internacional pro-presos d'Espanya. El juliol de 1936, deixant sa companya Ana María Belzunces i sos tres infants, passà a la Península i lluità com a voluntari en una columna confederal al front d'Aragó. Contrari a la militarització de les milícies, a finals de 1936 retornà a França. Després de la II Guerra Mundial milità en la Federació Local de Carpentras de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Ignacio Manzano Bosquet va morir l'11 de març de 1979 a l'Hospital de Carpentras (Provença, Occitània) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat.

***

Necrològica de Pablo Condón Zapater apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 20 de setembre de 1962

- Pablo Condón Zapater: El 2 de setembre de 1899 neix a Vallobar (Osca, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Pablo Condón Zapater. Sos pares es deien Francisco Condón i Agustina Zapater. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), en 1939, amb el triomf franquista passà a França. En l'exili treballà d'obrer agrícola. Després d'un temps a Sant Tiorre (Alvèrnia, Occitània), s'establí a Ribesaltes, on milità en la CNT. Sa companya fou María Cambra. Malalt, Pablo Condón Zapater va morir el 5 d'agost de 1962 al seu domicili de Ribesaltes (Rosselló, Catalunya Nord) i va ser enterrat en aquesta localitat.

---

Continua...

---

ILLES - La generaci� liter�ria dels 70 i el cine

Jos� Luis S�enz de Heredia (cos� de Jos� Antonio Primo de Rivera) obtingu� -treballant per a Falange Espa�ola y de las JONS- el c�rrec de Cap de producci� del Departamento Nacional de Cinematograf�a del nou r�gim. En Franco li demana que porti a la pantalla Raza, la novel�la que el dictador havia escrit amagat sota el pseud�nim de "Jaime de Andrade". Cal dir que aquesta pel�l�cula d'enc�rrec no ser� precisament la seva millor obra. Malgrat la ideologia d'aquest director tan lligat a la dictadura, S�enz de Heredia basteix les millors obres a partir del 1948 (quan funda una productora pr�pia: Chapalo Films). �s quan d�na llum a dues de les seves millors produccions: Historias de la radio i Faustina. (Miquel L�pez Cresp�)

Ca'n Guixa i Ca'n Pelut (el "Principal" i el "Coliseum") eren els cines de la nostra inf�ncia i adolesc�ncia poblera. Dues i tres pessetes costava anar al "galliner" amb els amics (Miquel Cresp�, Sebasti� Benn�ssar...). Aleshores �rem infants, uns joven�ans que jug�vem a la pilota enmig de carrers -alguns encara sense asfaltar- i ens del�em per anar a contemplar els "quadros" d'aquestes cines. Els "quadros" eren les fotografies de la pel�l�cula que els propietaris dels cines posaven a unes posts que penjaven a la fa�ana. "Quadros" la majoria de vegades en blanc i negre i, m�s endavant, pintats a imitaci� del tecnicolor.

Una mica abans que entengu�ssim que all� que an�vem a veure era una "espanyolada" (sempre consider�vem les pel�l�cules estrangeres molt millors!), el cine, per a nosaltres, era anar a veure una pel�l�cula de g�ngsters o policies, una d'espases o de romans... Tamb� -i eren les que m�s ens agradaven- les del "oeste" o de "vaqueros". Els m�s entesos de la meva colla -la del carrer Muntanya- estaven "especialitzats" en obres de "misteri", de "fer riure", "revistes" i "drames"... Les de "terror" (especialment les diferents versions de Dr�cula) tamb� ens sedu�en malgrat que despr�s, en arribar a ca nostra, al vespre, pos�vem cadires rere la porta de de la nostra habitaci�! "Verdes", no n'hi havia (per all� de la ferotge censura que, sab�em, tot ho tallava). Per� ja pels dotze o tretze anys, per a esbrinar si hi havia cap possibilitat o no de besada, ens aprop�vem fins al portalam de l'esgl�sia. All� -ulls ben oberts- si cops�vem, al costat del nom del film, un "3" o, molt millor!, un "3 R", ja sab�em que, amb sort, podr�em olorar alguna cosa. Veure, no. No ens deixaven entrar. En aix� s� que eren inflexibles els porters de Ca'n Guixa i Ca'n Pelut! Per� anant a mirar els "quadros" de la fa�ana potser pogu�ssim observar, amb plaer infinit, l'exuberant pitrera de Marilyn Monroe.

Llunyans capvespres de diumenge amb les inversemblants hist�ries de les "hero�citats" del franquisme a la pantalla; les mentides de pel�l�cules com Raza (1941), un film de Jos� Luis S�enz de Heredia que port� ala pantalla un text hist�ric: el de "Jaime de Andrade", pseud�nim sota el qual s'amagava el "geni" de Franco.

Film, aquest, que, com diu Emilio Sanz de Soto en Cine espa�ol (Ed. Ministerio de Cultura, 1988), seria important per a arribar la tortuosa psicologia d'un frustrat com el general Franco. Escriu Sanz de Soto: "Lo que entonces ignoraba el general Franco era que esta pel�cula, con el tiempo. ir�a adquiriendo una importancia decisiva para la m�s honda comprensi�n de todas sus frustraciones. M�s que una pel�cula es una radiografia: desde la familia que le hubiese gustado tener hasta el personaje -incluso f�sico- que le hubiese gustado ser, el Jos� Churruca que interpreta Alfredo Mayo. En este sentido, la pel�cula sobrepasa, con mucho, los valores cinematogr�ficos -los tiene por momentos- para convertirse en una obra de incalculable valor psicoanal�tico. Y lo significativo de ella no es tanto lo que el general Franco quiso ocultar, pues no oculta nada, sino lo que muy a pesar suyo deja transparentar". Per� tot aix�, aquesta lectura intel�lectual, nosaltres, infants d'onze i dotze anys, no la f�iem en veure Alfredo Mayo, valent, oferint el seu pit d'heroi feixista a les bales dels "dolents" (�s a dir els republicans, els marxistes, els anarquistes: resumint, el pare i els oncle.

Altres films d'aquest tipus (exacerbada exaltaci� feixista) s�n: Frente de Madrid (Edgar Neville, 1939); Sin novedad en el Alc�zar (Augusto Genina); El santuario no se rinde (Arturo Ruiz Castillo); Los �ltimos de Filipinas (Antonio Roman); Escuadrilla (delmateix Roman) i A m� la Legi�n (Juan de Ordu�a). A tota aquesta parafern�lia de mentides franquistes hi cal afegir les preteses com�dies d'humor -c�pia dolenta del cine dels EUA- parlant d'inexistents paradisos imaginaris. Recordem que a nivell de l'Estat s�n els anys de la m�s salvatge repressi� contra els ven�uts en la guerra civil (els partits obrers; els defensors de la Rep�blica). Lustres de fam i d'estraperlo, de mis�ries inenarrables per als pobles de totes les nacions de l'Estat i especialment per als sectors populars. Un dels m�xims exponents d'aquesta comedieta intranscendent -simple c�pia mal feta de la ianqui, com d�iem m�s amunt- era, sens dubte, Rafael Gil. Em v�nen a la mem�ria t�tols com El hombre que se quiso matar, Viaje sin destino, Huella de luz, El fantasma de do�a Juanita... Tota una s�rie de films que pretenien allunyar la poblaci� dels problemes de cada dia: la manca de llibertat, el racionament, les humiliacions quotidianes a qu� es veia sotm�s el poble per part dels vencedors. Per� si en alguna de les pel�l�cules de Gil podem trobar encara alguna espurna de primig�nia espontane�tat ser� -cap als anys cinquanta- amb la "comedia Dibildos" (recordem la intranscend�ncia barroera de pel�l�cules com Ana dice s�, Luna de miel, Muchachas de uniforme, Las chicas de la cruz roja...).

Ca'n Pelut (el "Coliseum") l'any 1960.

Per� no avancem esdeveniments. Parl�vem de les pel�l�cules de propaganda franquista que v�iem a sa Pobla a comen�aments dels anys cinquanta i fins ben entrants els seixantes: Raza, El Alc�zar no se rinde, Frente de Madrid, A m� la Legi�n, Escuadrilla... Evidentment, eren films que no ens afectaren gaire, perqu�, fill d'un exmilitar republic� -represaliat pel franquisme-, jo sabia, de molt jove, que tot all� que s'esdevenia a la pantalla era una gran mentida i m'ho mirava com qui veu ploure ben protegit davall el porxo. Anys endavant (a mitjans dels anys seixanta, com a membre del Cine Club Universitari que dirigia, entre d'altres, Paco Llin�s) vaig poder anar aprofundint en la hist�ria i g�nesi de tota aquella gran farsa "hist�rica" (els bons eren sempre els defensors de l'ordre constitu�t; els dolents eren els ma�ons, republicans i comunistes).

Jos� Luis S�enz de Heredia (cos� de Jos� Antonio Primo de Rivera) obtingu� -treballant per a Falange Espa�ola y de las JONS- el c�rrec de Cap de producci� del Departamento Nacional de Cinematograf�a del nou r�gim. En Franco li demana que porti a la pantalla Raza, la novel�la que el dictador havia escrit amagat sota el pseud�nim de "Jaime de Andrade". Cal dir que aquesta pel�l�cula d'enc�rrec no ser� precisament la seva millor obra. Malgrat la ideologia d'aquest director tan lligat a la dictadura, S�enz de Heredia basteix les millors obres a partir del 1948 (quan funda una productora pr�pia: Chapalo Films). �s quan d�na llum a dues de les seves millors produccions: Historias de la radio i Faustina.

M�s endavant torna a encap�alar les campanyes de promoci� del r�gim feixista i a mitjans dels seixanta dirigeix el documental Franco, ese hombre dins el marc del 25� aniversari de l'exaltaci� de la vict�ria damunt el poble.

Parlant de Raza (protagonitzada per un antic oficial feixista: Alfredo Mayo) em ve a la mem�ria l'agradable sorpresa que tengu�rem en veure com els directors progressistes de finals dels seixantes (Saura, especialment) "recuperaven" aquest excel�lent actor i li oferien oportunitats que l'home sab� aprofitar. Per exemple, aquella magistral La caza (1965), o la no menys important Peppermint frapp� (1967).

Per� els nostres primers anys de cine s�n els de les pel�l�cules que v�iem a Ca'n Guixa, a Ca'n Pelut, en el cinema a l'aire lliure Gardenia (en la carretera de Muro) i, a mitjans dels cinquanta, en el Sal�n Monta�a (inaugurat el set de juny de mil nou-cents cinquanta-cinc). Un poc m�s tard els poblers gaudir�em d'un luxuri�s cine, el Montecarlo; el dia de la inauguraci� pat� un incendi -sense v�ctimes-; s'havia de projectar la famosa La t�nica sagrada. Per� fou un problema solucionat de seguida.

S�n els anys que, menjant pipes i cacauets en el "galliner" (o a butaca quan hi an�vem amb els pares) ens anam empassolant -sense creure en el que ens mostren- "obres mestres" de la cinematografia espanyola del tipus Sin novedad en el Alc�zar, aquella infumable pel�l�cula dirigida per Augusto Genina (coproducci� hispano-italiana de l'any 1940) i interpretada per Fosco Giachetti, Mirelle Bal�n, Mar�a Denis, Rafael Calvo, Andrea Cecchi, Aldo Fiorelli, Silvio Bagolini, Carlo Tamberlani i Carlos Mu�oz. Dins aquesta l�niea d'exaltaci� de les "hero�citats" dels franquistes veur�em, com hem dit, monuments a la propaganda militar espanyola, a la "ra�a" hisp�nica i al nacionalcatolicisme com El santuario no se rinde, Escuadrilla o A m� la Legi�n. �s evident que els fills dels ven�uts no pod�em combregar ni amb els continguts, ni amb l'est�tica, ni amb la interpretaci� de qui posava el seu art al servei de tan t�rbols interessos: la mistificaci� hist�rica, la mentida m�s barroera. Els nostres pares, una bona part de la nostra fam�lia -la de proced�ncia peninsular- havia lluitat en primera l�nia per a defensar els drets i llibertats dels treballadors, el r�gim republic�. El "meu" heroi no podia ser mai els estereotips que interpretava Alfredo Mayo. Crec que �s bo d'entendre que els meus herois particulars eren el meu pare i els meus oncles. Jo, malgrat els meus deu o onze anys, escoltant les hist�ries de la guerra a casa, al voltant de la foganya als hiverns, creia molt m�s els meus familiars que no el que em presentaven a la pantalla els servidors intel�lectuals del r�gim d'opressi� que pat�em.

Menci� a part mereixeria un film -igualment de propaganda- com va ser Los �ltimos de Filipinas. Cert que la pel�l�cula no deixava de ser una "espanyola" com totes les altres. La hist�ria era sempre la mateixa: un grup de valents soldats espanyols comandats pel capit� Las Morenas, resisteix heroicament la brutal embranzida de les salvatges hordes -el poble tag�log de les Felipines- dins l'esgl�sia del poble de Baler. La guerra entre Filipines i Espa�a (una guerra fomentada, com la de Cuba, pels nord-americans) fa mesos que ha finit, per� els soldats espanyols resisteixen i resisteixen sense voler saber de cap mena de rendici�. La pel�l�cula fou dirigida per Antonio Rom�n l'any 1945 i protagonitzada per Armando Calvo Calvo, Jos� Nieto, Guillermo Mar�n, Fernando Rey, Nani Fern�ndez, Juan Calvo, Manuel Mor�n, Carlos Mu�oz, Manuel Kaiser i Tony Leblanc, amb decorats de Sigfrido Burmann i m�sica de Manuel Parada. Es tracta d'una obra que m'interess� especialment (jo tenia onze anys la primera vegada que la vaig veure). Si he d'anar a cercar les causes potser fos aquella can�� magistralment interpretada per Nani Fern�ndez. La record a la perfecci�, la sent ara mateix en la meva torre musical: �s el Yo te dir�, inesborrable de la mem�ria.

Quan Basilio Mart�n Patino, en les darreries del franquisme, realitz� una obra mestra, Canciones para despu�s de una guerra, va incloure un fragment de Los �ltimos de Filipinas i, concretament, la can�� de Nani Fern�ndez. De cop i volta, tota la inf�ncia i adolesc�ncia passada a sa Pobla em vengu� de nou. I, ara -any 1998- per a escriure aquest article no he anat a cercar cap enciclop�dia del cinema. M'ha bastant, novament, posar el CD amb les can�ons de la pel�l�cula de Patino. I, com en un somni, misteriosament, provinent d'aquella llunyana postguerra que allet� la nostra inf�ncia, han tornat -sentint Yo te dir�- noms d'actors, m�siques, el sabor dels caramels que feien a Can Calent i que es venien -a vegades dins una senalla de v�met, altres damunt una petita tauleta- a l'entrada de Ca'n Guixa i Ca'n Pelut. I amb el record del sabor dels caramels de Can Calent, el record dels grans plafons amb els quadres -pintats a m�- dels films que es projectaven aquell dia.

Per� no hem de mitificar el treball dels intel�lectuals del r�gim franquista. Les pel�l�cules de la guerra que hem comentat, la comedieta de costums del Rafael Gil o l'inefable Dibildos, la bogeria "hist�rica" que representen les monstruositats del tipus Locura de amor (Juan de Ordu�a, 1948), Agustina de Arag�n, La leona de Castilla, Reina Santa, In�s de Castro, El tambor del Bruch, Alba de Am�rica, Jerom�n, Peque�eces, El marqu�s de Salamanca... no tenen justificaci� possible; i el poble, la gent del carrer, aix� ho va entendre de seguida batiant aquells horrors amb una paraula exacta i precisa. I aquesta paraula era: "una espanyolada".

"Espanyolades". Aprengu�rem la paraula de seguida en aquells anys de la nostra adolesc�ncia poblera. "Espanyolada" era l'exacta definici� que es podia donar a les obres dels Gil i els Heredia, dels Ruiz-Castillo i els Genina. Aix� qualificava el poble de qualsevol indret de l'Estat tant la cinematografia de la guerra (tipus A m� la Legi�n) com la comedieta rosa (La vida en un hilo) o tots aquests productes -majorit�riament de CIFESA- que, no se sap per quines estranyes circumst�ncies, sempre obtenien els m�s importants premis del Sindicats feixistes, les m�s generoses subvencions econ�miques... Encara les tenc ben ficades dins la retina, les actuacions d'aquells actors de la postguerra: Aurora Bautista, Rafael Calvo, Mar�a Mart�n, Fernando Rey, sempre amb l'espasa o amb la creu, defensant la sagrada Espa�a dels infidels (moros, jueus, indis americans, rojos i separatistes), sempre oferint rostre, les seves millors actuacions d'aquells anys per a portar als pobles m�s oblidats de la geografia de l'Estat, a les barriades m�s marginals i miserables de les grans ciutats derrotades, el catecisme falangista, els ensopits di�legs -discursos gens amagats- dels Padre Coloma, de Tamayo, de Villaespesa, de Jos� Mar�a Pem�n. Per� nosaltres ja hav�em sentit parlar de Miguel Hern�ndez i Rafel Alberti, de Tag�e�a i Modesto, de la CNT i la FAI, de la derrota de l'ex�rcit espanyol en els carrers de Val�ncia, Madrid i Barcelona..

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Sa Pobla (Albop�s) � Records dels anys 10 i 20 (XII) - Una llanterna romana - (Vet aqu� un petit tast de la novel�la El vicari d�Albop�s)

Obr el manuscrit de Jeroni Boix de Berard en una provatura desesperada de defugir aquest malson que cavalca damunt nostre. Si em puc distreure per unes hores em donar� per satisfet. Submergir-me en el temps passat. Explorar la vida, la hist�ria d�Albop�s. Imaginar altra volta com era l�exist�ncia dels albopassins a l��poca en qu� Mallorca, malgrat pobresa i febleses, vivia en un dol� somni de quietud, lluny dels aldarulls que commocionaven el m�n. Navegar per aquell Albop�s de finals del segle XVIII, saber qu� feien, com vivien, quina era la riquesa (o la pobresa!) de la vila que ara ja �s la meva. Tan meva que sovint pens que he nascut entre aquests homes i dones, que som un albopass� de soca-rel.

Tot d�obscures premocions em surten a l�aguait.

Per qu� amagar-ho? Tanmateix mai m�s tornar� al meu poble natal. S�n massa anys trepitjant la terra de l�antic Uuialf�s del moros, de palpar les pedres venerables dels antiqu�ssims talaiots, les restes romanes prop de Crestatx, els llumets de fang que il�luminaren humils cabanes i riques estances fa dos mil anys.

No ho faig mai per respecte al fang venerable que moldejaren las mans dels esclaus de Roma: encendre una vella ll�ntia trobada pels pagesos llaurant els solcs. Avui vull rompre le meva veneraci� per qualsevol objecte provinent del passat. He demanat a na Catalina que em porti un ble i un poc d�oli per a encendre la llanterna.

S�fa fet el miracle! �s com si no haguessin passat vint segles d�en�� que la van fer. De sobte, una claror antiga il�lumina l�estan�a. Com si el terrissaire l�hagu�s feta ahir mateix! La claror inunda la sala del despatx, els vells documents de Berard que vull consultar. Na Catalina em mir� encuriosida. Per� el seu rostre, la mirada severa que em dirigeix, denota que pensa que no estic b� del cap.

--I vost� vol llegir en aquestes condicions? --em diu, com qui parla amb un foll--. No veu que es far� malb� la vista? Quins capricis m�s rars s�n aquests, don Joan? Si la gent arriba a saber les seves provatures li perdr� el respecte! Vagi amb compte, senyor vicari. No faci d�infant malcriat fent coses fora del normal. Ja tenim electricitat, tots els quinqu�s que vulgui, espelmes de primera qualitat... per quins motius s�entesta a fer ximpleries?

Marxa fent moviments amb el cap, com si digu�s �Quina creu m�ha tocat havent de servir un vicari tan estrany!�.

La deix predicar mentre contenpl la claror provinent del passat m�s remot. Si fos novel�lista en podria fer un llibre. Endinsar-me en la Mallorca romana, imaginar com conqueriren la voluntat dels antics pobladors de l�illa, els habitants dels talaiots. Com els convenceren per anar a lluitar amb ells, a participar en les llunyanes guerres dels emperadors? Quantes vides il�lumin� la ll�ntia que ara fa retrocedir la meva por als fets que s�esdevenen a R�ssia, arreu del m�n? Quantes converses escolt� l�objecte que ara �s a prop meu? De quantes besades amoroses, crits, bregues familiars va ser testimoni?

Tasca ingent, la de Berard, en voler visitar i descriure els pobles de Mallorca! Aleshores, en el moment que va comen�ar a escriure els seus apunts, havia estat nomenat capit� de mil�cies i dispos� de temps i medis econ�mics abastament per portar endavant la feina que tant el sedu�a. Ajudat pel prevere Sebasti� Sans, aixec� pl�nols de quasi tots els termes municipals. Malauradament molts d�aquests pl�nols han desaparegut. Un paper trobat dins el manuscrit me n�informa. La nota, en paper grog�s, ben igual que els fulls que llig, ho explica en poques paraules: �Por haber muerto D. Ger�nimo dexando a sus hijos j�venes, �s, faltos de luces, desperdiciaron los sudores y vig�lias de su padre y es por dem�s buscar en su casa las l�minas y la descripci�n ni nada de quanto trabaj� este benem�rito caballero mallorqu�n�.

Quina ll�stima per a la nostra hist�ria haver perdut uns documents �nics i irrecuperables! Sortosament el material que va deixar escrit ens permet assabentar-nos de la situaci� econ�mica concreta, dels recursos agr�coles i de bestiar, nombre d�habitants, ind�stries principals i edificis de valor art�stic dels pobles de l�illa.

Albop�s, en aquest final de segle XVIII, �s per a Jeroni de Berard "un poble de vistosa simetr�a" a "imitaci�n de la de Petra". Berard ens informa que el nombre de carrers �s de tretze ("y forman un cuadril�tero"). Els carrers s�n llargs i en total s�arriba als 625 focs. A Albop�s hi viuen aleshores 908 homes, 948 dones, 342 p�rvuls i vint eclesi�stics.

Com en la descripci� d'altres pobles, parla de les virtuts i m�rits de l'esgl�sia parroquial. Berard escriu: "...es hermosa, de b�veda cruzada y estriada con arcos rectos sobre pilares corintios, duplicados o indicados por tres capiteles corintios en cada uno de ellos". Parla despr�s de l'escala del cor, de la capella de la Verge de l'Esperan�a, de l'altar de Nostra Senyora del Rosari, de les capelles de la Sagrada Fam�lia, sant Nicolau, sant Tom�s d'Aquino, sant Antoni de P�dua, santa B�rbara, sant Sebasti�, la de Crist Crucificat... Ens diu que aquesta esgl�sia disposa per als serveis religiosos de vint eclesi�stics i un rector.

Posteriorment, en passar a analitzat la riquesa industrial i agr�ria del poble, Berard explica que Albop�s disposa de deu molins de vent i cap mol� d'aigua. Diu que el poble no t� fonts i parla d'horts regats mitjan�ant s�nies. Som, per tant, lluny de l'esclat de molins de vent de finals del segle XIX i d�ara mateix. El paisatge de s�nies que descriu Berard ens d�na una idea d�Albop�s molt semblant a com degu� ser en temps dels �rabs.

De cop es fa fosc. Les hores han anat passant sense adonar-me�n, i vet aqu� que el ble que m�ha portat Catalina s�ha consumit.

Per uns moments pens en la mort. Un ble que s�apaga. Una vida que desapareix de la terra i se�n va al Parad�s o l�Infern. Ser� aix� el nostre final? Com una llumeta que s�extingeix alhora que a d�altres indrets neixen les noves clarors que han de substituir el nostre pas per aquesta vall de ll�grimes?

No vull engegar la bombeta el�ctrica. Encara no m�he acostumat a l�estranya lluminositat que produeix. Llig sempre a la claror d�un quinqu� de bronze. No em trob tan sol com amb l�electricitat. Les espelmes, el quinqu�, amb la seva flama vacil�lant, omplen la cambra de siluetes, d�ombres misterioses. Ara, les ombres ja no m�atemoreixen com a la infantesa. Al contrari, en desig la companyia. Sovint hi parl. Em suggereixen personatges de la hist�ria. Els faig preguntes que mai no contesten.

El meu desig d�acabar el manuscrit de Berard pot m�s que la voluntat de romandre a les fosques.

D�on surt aquest desig de saber, d�aprofundir en la hist�ria de la terra que ens sost�? Una her�ncia de quan era el jove que llegia tot el que em trobava pel davant? Record que, a Manacor, sempre era a la rectoria demanant llibres religiosos. Tot el temps que els amics empraven a jugar als quatre cantons, a la pilota, a amagatois, l�emprava llegint. Quantes vides exemplars de sants i santes vaig estudiar? Ja no ho record. La mem�ria �s fonedissa amb el pas dels anys! Per� rebre un llibre del rector era per a mi un regal d�un valor incalculable. Ja d�infant el contemplava com els amics miraven el cavallet de cartr�, el trenet que rebien, si havien estat bons al�lots, el dia dels Reis. Mirava aquell exemplar com si contempl�s un quadre de valor inimaginable. El dibuix de la coberta, el tipus de lletra de motlle, els dibuixos que l�il�lustraven... tot m�era un espectacle al�lucinant.

Indubtablement els amics pensaven que era boig. No podien entendre la meva fascinaci� per un objecte amb qu�, segons la seva opini�, no es podia jugar.

Aix� i tot, l�Albop�s que descriu Berard �s prou ric per a recollir 6.649 quarteres de blat, 452 de civada i 3.556 de llegums. Els oliverars de prop de la muntanya donen igualment 2.400 "quartanes" d'oli. El c�nem i el lli s�n tamb� dues riqueses fonamentals dels albopassins. La quantitat de c�nyem que anualment es treu es de 2.500 quintars, i 1.000 de lli. Les vinyes, que tamb� n'hi ha, produeixen 1.500 quartines.

Jeroni de Berard parla tamb� dels torrents de Sant Miquel i el Muro. Torrents que, hist�ricament, quan han provocat inundacions, han estat el malson dels pagesos.

A finals del segle XVIII, la riquesa agr�cola es treu, m�s que res, de la part de l'Albufera, de les "marjals". Sense la revoluci� que signific� posteriorment el mol� de vent, el pag�s albopass� havia d'aprofitar l'aigua i les terres d'al�luvi� de s'Albufera. Malgrat la maledicci� de les febres pal�diques, ja que encara no s'havia portat endavant el projecte de Bateman de dessecaci�, els albopassins eren exemple de feina. Jeroni de Berard en deixa const�ncia escrita quan, admirat, escriu: "Lo siembran todo en las tierras vecinas a las lagunas de cerca de la Albufera, que llaman Marjales... All� lo tienen en el agua de sus muchas zanjas [el c�nyem i el lli]. De ella lo riegan y aunque quedan muy sucias y de muy contagioso vapor que les causa mal�simas cuartanas; no obstante, no por eso se abstienen de echarse en estas aguas cuasi desnudos para maniobrar el riego de las legumbres, que hacen con c�ntaros o cubos".

[01/09] �La Rivoluzione Sociale� - �El Porvenir del Obrero� - �Le Flambeau� - �Poliche� - �Le Cri du Soldat� - �Los Refractarios� - �Der Ziegelbrenner� - ��Tierra!� - �Acci�n Libertaria� - �L'Espagne Antifasciste� - Trobada anarcofeminista - Cafiero - Broggio - Fabbrini - Chetoux - Pintabona - P�quignot - Chauvicourt - Apostolid�s - Bel - Claveria - �El Parag�ero� - Liria - Marcobal - Briones - Pieretti - Lateltin - Viscasillas - Zuaz�a - Pavlov - Colombo - Rodr�guez de la Paz - Lazare - Robin - Gianotti - Puente - Gelabert - Pujol Grua - Bargagna - Goldschild - Alloza - Hern�ez - Alc�zar - Moreno - Garandel

[01/09] «La Rivoluzione Sociale» - «El Porvenir del Obrero» - «Le Flambeau» - «Poliche» - «Le Cri du Soldat» - «Los Refractarios» - «Der Ziegelbrenner» - «¡Tierra!» - «Acción Libertaria» - «L'Espagne Antifasciste» - Trobada anarcofeminista - Cafiero - Broggio - Fabbrini - Chetoux - Pintabona - Péquignot - Chauvicourt - Apostolidès - Bel - Claveria - «El Paragüero» - Liria - Marcobal - Briones - Pieretti - Lateltin - Viscasillas - Zuazúa - Pavlov - Colombo - Rodríguez de la Paz - Lazare - Robin - Gianotti - Puente - Gelabert - Pujol Grua - Bargagna - Goldschild - Alloza - Hernáez - Alcázar - Moreno - Garandel

Anarcoefemèrides de l'1 de setembre

Esdeveniments

Capçalera del primer número de La Rivoluzione Sociale

- Surt La Rivoluzione Sociale: Pel setembre de 1872 surt a Neuchâtel (Neuchâtel, Suïssa) el primer número, i únic conegut, del periòdic anarquista La Rivoluzione Sociale. Era l'òrgan clandestí de la Federació Italiana de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), que s'havia constituït entre el 4 i el 6 d'agost de 1892 en la Conferència de Rímini (Emília-Romanya, Itàlia). Andrea Costa fou l'editor responsable i comptà amb el suport de Carlo Cafiero. Publicà sobretot documents orgànics de l'AIT. Algunes fonts citen que a finals de 1872 en sortí un altre número publicat a Florència (Toscana, Itàlia), però si així fou, no n'ha quedat cap exemplar. En 1902 Errico Malatesta publicà un periòdic amb la mateixa capçalera.

***

Portada del primer número d'El Porvenir del Obrero

- Surt El Porvenir del Obrero: L'1 de setembre de 1898 surt a Maó (Menorca, Illes Balears) el primer número del periòdic mensual El Porvenir del Obrero. Dirigida primerament pel cooperativista i republicà Bartomeu Briones Mesa, era l'òrgan de la societat cooperativa mutualista del mateix nom. Quan Joan Mir i Mir es va fer càrrec de la direcció la publicació es va decantar clarament cap a l'anarcosindicalisme i l'anarquisme i el 20 d'octubre de 1898 fou adquirida per la «Societat Llibertària Agrupació Germinal». Primer aparegué mensualment i després generalment setmanal amb irregularitats. La capçalera del periòdic canviarà nombroses vegades de disseny. Constantment va polemitzar amb El Vigía i El Grano de Arena, periòdics catòlics. Va publicar 413 números fins al 4 d'octubre de 1915, quan la seva posició clarament favorable als aliats durant la Gran Guerra va provocar tensions entre els col·laboradors. La nòmina dels seus col·laboradors va ser extensa i d'alçada: Federico Urales, Ricardo Mella, Séverine, Azorín, Eduardo Marquina, Sárraga, Nordau, Anselmo Lorenzo, Tárrida del Mármol, Julio Camba, Sárraga, P. Cordero Velasco, Salmerón, Escamillo, Pahissa, Mas Gomeri, Eduardo Zamacois, Zola, Fermín Salvochea, Pi i Margall, Montenegro, Teresa Claramunt, Josep Prat, Ubaldo Romero Quiñones (Cantaclaro), Vallina, Errico Malatesta, Unamuno, Blasco Ibáñez, Reclus, Gori... Entre 1905 i 1906 va treure un Suplemento del qual es van editar almenys 14 números. Aquesta publicació va tenir una àmplia difusió, prova d'això són els comentaris que en va fer Ricardo Flores Magón en el seu diari Renovación de Mèxic.

***

Capçalera de Le Flambeau

- Surt Le Flambeau: L'1 de setembre de 1901 surt a Viena del Delfinat (Arpitània) el primer número del periòdic bimensual Le Flambeau. Organe des enemis de l'autorité. Un epígraf palesà la seva finalitat antisectària, que volia ser òrgan d'expressió de totes les opinions llibertàries: «Hem volgut, tot creant aquest òrgan, donar als escriptors i als obrers una tribuna lliure.» El gerent en va ser Georges Butaud, que fou condemnat en 1901 per delicte de premsa. El periòdic, que tenia la particularitat que es llegia de dreta a esquerra, tingué una tirada de 1.500 exemplars. Van ser col·laboradors Antoine Antignac, A. D'Angers, Étienne Bellot, Henri Beylie, Biguot, Paul Blandel, Louis Borne, Bouguay, Georges Butaud, J. Carre, Louis Chape, Edmond Claverie, Comte, Dameline, Étienne Demanche, Dubreuil, Dufour, Dulac, Henri Fabre, Girardon, Gros, Aimé Guy, Huet, Émile Janvion, Alfred Leboin, Lene, F. Massy, Charles i Léon Max, Paul Paillette, C. Papillon, A. Pichon, Victor Ricois, Gustave Robert, Roger Sadrin, A. Sartoris, Tchandala, Henri Zisly, entre d'altres. En van sortir 13 números, l'últim el 16 de març de 1902. Amb aquesta mateixa capçalera apareixeran periòdics a Brussel·les (1902), a Alger (1923-1926) i a Brest (1927-1934).

***

Capçalera del segon número de Poliche

- Surt Poliche: L'1 de setembre de 1907 surt a Reims (Xampanya-Ardenes, França) el primer número del periòdic llibertari Poliche. Bimensuel de critique batailleuse. Aquesta publicació bimensual fonamentalment literària va ser dirigida per Jean-René Aubert, administrada per L.-A. Genter i Charles Limmès portà la gerència. Entre els col·laboradors figuraven Henri Dagan, Ernest Delahaye, Mécislas Golberg (Louis Stiti Aîné) i Adolphe Willette. La capçalera del número 2 va ser dissenyada pel dibuixant anarquista Adolphe Willette. Només sortiren tres números, l'últim l'1 d'octubre de 1907.

***

Capçalera de Le Cri du Soldat

- Surt Le Cri du Soldat: L'1 de setembre de 1912 surt a Pantin (Illa de França, França) el primer número del periòdic antimilitarista bimensual Le Cri du Soldat. Bulletin non officiel des Armées de Terre et de Mer. La finalitat d'aquesta publicació era «sembrar en les masses populars l'odi contra l'Exèrcit». El cap de la redacció i administrador en fou Émile Aubin i el gerent Arcole Louis Vauloup. Van col·laborar Émile Aubin, Jean Charles, Georges Darien, Edouard Drumont, Erckmann-Chatrian, Flechier, Cyprien Lalogere, Robert Lanoff, Charles Richet, Arcole Vauloup, entre d'altres. Només se'n publicaren tres números (1 i 25 de setembre i 25 de novembre de 1912).

***

Portada del primer número de Los Refractarios

- Surt Los Refractarios: L'1 de setembre de 1915 surt a Madrid (Espanya) el primer número, i únic conegut, de la revista Los Refractarios. Publicación anarquista. Editat pel grup anarquista madrilenys «Los Iguales», el responsable de la seva publicació fou Manuel Rodríguez Moreno. La intenció pedagògica d'aquesta revista era preparar un clima contrari a la guerra entre els cercles obrers i populars. El grup es va dissoldre per diferències internes ben igual que la revista. Hi van col·laborar Allinar, Cordón, Joaquín Dicenta, Eduardo G. Gilimón, Anselmo González, Ángel Pumarega García, Georges Redham i Luis Zoais. L'únic exemplar conegut d'aquesta publicació es troba dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.

***

Portada del primer número de Der Ziegelbrenner

- Surt Der Ziegelbrenner: L'1 de setembre de 1917 surt a Munic (Baviera, Alemanya) el primer número de la revista anarcopacifista i anarcoindividualista Der Ziegelbrenner. Kritik an Zuständen und widerwärtigen Zeitgenossen («El forner de totxos. Crítica dels Estats contemporanis repugnants»; maons com a símbol de construcció social). Creada –escrita, editada, impresa i distribuïda– per Ret Marut, i amb el suport de sa companya, la impressora Irene Mermet, tenia pensat sortir trimestralment, però ho farà irregularment i, després de l'esclafament de la República dels Consell de Baviera, clandestinament. Aquesta publicació condemnarà la Pàtria, la Guerra, el Capitalisme, l'Estat, l'Església, l'Economia, la Burgesia, la Monarquia, la Socialdemocràcia i qualsevol ordre establert. En sortiren 40 números, l'últim el del 21 de desembre de 1921. En 1967, en 1968 i en 1976 se'n van realitzar edicions facsímils.

***

Capçalera de ¡Tierra!

- Surt ¡Tierra!: L'1 de setembre de 1932 surt a Montevideo (Uruguai) el primer número del periòdic ¡Tierra! Periódico de ideas, de crítica y orientación. Portava dos epígrafs: «Lliure de capitalisme, Estat i propietat» i «Totes les guerres son de conquesta: territoris o mercats és el que busca el capitalisme. El proletariat ha d'oposar-li la Revolució Social». En sortiren 19 números, com a mínim, fins al 1933.

***

Portada del primer número d'Acción Libertaria

- Surt Acción Libertaria: L'1 de setembre de 1933 surt a Buenos Aires (Argentina) el primer número del periòdic Acción Libertaria. Boletín del Comité Regional de Relaciones Anarquistas. Després del II Congrés Regional Anarquista celebrat a Rosario en 1932, sorgeix el Comitè Regional de Relacions Anarquistes (CRRA), una organització anarquista específica al marge de la Federació Obrera Regional Argentina (FORA) que va revifar el moviment anarquista argentí i que editarà aquesta publicació que tindrà una gran durada: fins al març de 1971. En 1955 es va convertir en l'òrgan de la Federació Llibertària Argentina (FLA), quan la Federació Anarco Comunista Argentina (FACA) canvia el seu nom. Aquest periòdic va sorgir com una mena de butlletí amb els treballs preparatoris per al congrés constitutiu de la FACA.

***

Capçalera del primer número de L'Espagne Antifasciste

- Surt L'Espagne Antifasciste: L'1 de setembre de 1937 surt a Bordeus (Aquitània, Occitània) el primer número del periòdic anarquista L'Espagne Antifasciste. Organe trimensuel au service de la Révolution espagnole. Va ser editat per l'anarcopacifista Aristide Lapeyre amb la finalitat de fer costat la Revolució llibertària espanyola. Nombrosos articles sortiren sense signatura i a partir del número 3 (octubre de 1937) en publicà alguns en castellà. Hi trobem articles de Jean Barrué, Paul Caubet, Jean Dupoux, Fred Durtain, Remçe Gerin, Yves Guyot, Robert Louzon, Aristide Lapeyre, Paul Lapeyre, Max Maury i Émile Mounier, entre d'altres. En sorgiren nou números, l'últim el 31 de desembre de 1937, i a començament de 1938 es va fusionar amb L'Espagne Nouvelle. Cal no confondre amb el periòdic del mateix títol publicat a Barcelona (Catalunya).

***

Cartell de l'acampada

- Trobada anarcofeminista: Entre l'1 i el 2 de setembre de 1979 se celebra al càmping d'Appelscha (Ooststellingwerf, Frísia, Països Baixos) una trobada anarcofeminista amb la finalitat d'intercanviar informació i idees sobre aquest moviment. L'acampada, en cap de setmana, estava organitzada pel Col·lectiu Anarcofeminista «Serpent» de Groningen (Groningen, Països Baixos).

Naixements

Carlo Cafiero

- Carlo Cafiero: L'1 de setembre de 1846 neix a Barletta (Pulla, Itàlia) el destacat propagandista i organitzador anarquista Carlo Cafiero. Sos pares es deien Ferdinando Cafiero i Luigia Azzariti i sa família era benestant, propietària de terres i que treia força ingressos del comerç de grans. Son germà Pietrantonio Cafiero fou un diputat conservador. Estudià amb el sacerdot Nicola Straniero i després al prestigiós seminari de Molfetta (Pulla, Itàlia), on fou condeixeble d'Emilio Covelli, futur company d'idees anarquistes. Després d'abandonar el seminari sense continuar la carrera eclesiàstica, amb 18 anys es matriculà a la Facultat de Dret de Nàpols (Campània, Itàlia). Un cop graduat, amb la mort de son pare heretà una considerable fortuna i es traslladà a Florència, aleshores capital del Regne d'Itàlia, per seguir la carrera diplomàtica. A Florència freqüentà els ambients democràtics i republicans i conegué Luigi Stefanoni, director d'Il Libero Pensiero, i el pintor Telemaco Signorini. Engegà la seva carrera diplomàtica i entrà com a agregat en l'ambaixada italiana de Bèlgica. Decebut per l'ambient polític i diplomàtic, en 1865 abandonà la carrera diplomàtica i, atret per altres interessos (ocultisme, etnologia, orientalisme, etc.), decidí veure món. En 1870 passà una temporada a França, amb el pintor Giuseppe De Nittis, i després marxà cap a Londres (Anglaterra). A la capital anglesa entrà en contacte directe amb les classes obreres i el pensament socialista i va fer amistat amb Friedrich Engels, qui li va encarregar l'organització l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a Itàlia. Durant la primavera de 1871, coincidint amb la Comuna de París, Engels el comissionà per anar a Itàlia i coordinar les activitats de la Internacional alhora que contrarestar la influència del republicanisme de Giuseppe Mazzini i de l'anarquisme de Mikhail Bakunin en el moviment obrer italià. A principis de maig de 1871 sortí de Londres i d'antuvi s'introduí en els cercles democràtics de Florència i conegué Luigi Castellazzo, president de la Societat Democràtica Internacional, que havia pres una posició de defensa de la Comuna de París. Després d'una breu estada a Barletta, es traslladà a Nàpols per establir relacions directes amb la secció de la Internacional que operava en aquesta ciutat des de feia uns anys, secció que es trobava en crisi arran de l'actuació del seu president, Stefano Caporusso, aleshores desautoritzat i expulsat. Intentà posar remei a la situació tornant a connectar els antics membres, entre ells Carmelo Palladino, estudiant que s'havia traslladat a Nàpols quan les autoritats dissolgueren el 20 d'agost per decret la secció de la Internacional. En aquesta conjuntura, Cafiero va ser detingut, la seva casa escorcolla i els seus documents i la seva correspondència segrestada. Alliberat pocs dies després, mentre se li instruïa el procés, participà, encapçalant l'oposició a la majoria mazziniana, en el XII Congrés de la Societat Obrera Italiana, que se celebrà a Roma entre l'1 i el 6 de novembre de 1871, i en el curs del qual reivindicà l'AIT, havent d'abandonar l'assemblea de manera turbulenta. En aquesta època col·laborà en el periòdic napolità La Campana, un dels òrgans internacionalistes més importants, i traduí a l'italià Il Manifesto Comunista de Marx i d'Engels. En estret contacte epistolar amb Engels, va veure com, arran de la Conferència de Londres de setembre de 1871, que va canviar la direcció de l'AIT, les relacions entre el Consell Federal de l'AIT londinenc, amb unes idees més centralitzadores, i la secció napolitana, influenciada per Bakunin i els seus seguidors, començaven a deteriorar-se. D'antuvi neutral en aquesta disputa, durant els primers mesos de 1872 es decantà cap el costat de les posicions de Bakunin i, després d'una reunió amb aquest a Suïssa, abraçà completament les seves idees. En una llarga carta (12-19 de juny de 1872) dirigida a Engels, justificà la seva ruptura amb el Consell General de Londres i la seva nova orientació anarquista. Mentrestant a Itàlia s'intentà durant mesos de portar a terme un congrés que arreplegués totes les forces esquerranes, des dels naixents «Fasci Operai» (Lligues d'Obrers), al Cercle del Lliure Pensament, passant per l'Associació Racionalista, fins a les seccions de l'Internacional. Aquesta iniciativa, patrocinada per Giuseppe Garibaldi, coincidí amb la conferència fundacional de la Federació Italiana de l'AIT, que se celebrà entre el 4 i el 6 d'agost de 1872 a Rimini (Emília-Romanya, Itàlia), conferència que presidí Cafiero i de la qual va ser secretari Andrea Costa. La Conferència de Rimini adoptà un gran nombre de resolucions polítiques i organitzatives, entre les quals la més important fou la proclamació de la ruptura amb el Consell General de Londres, que, en la pràctica, significava la secessió de la Secció Italiana de l'AIT. Després assistí com a observador al Congrés de l'Haia, patrocinat per la majoria marxista, en el curs del qual es decidí l'expulsió de Bakunin i de James Guillaume, alhora que es condemnà els dissidents antiautoritaris. Fou un dels defensors més intransigents de l'escissió i es tornà a reunir amb Bakunin a Zuric (Zuric, Suïssa), per després participar, entre el 16 i el 17 de setembre de 1872, en el Congrés Internacional de Saint-Imier (Berna, Suïssa), on es constituí l'anomenada «Internacional Antiautoritària». En aquesta època, amb Andrea Costa, Giuseppe Fanelli, Errico Malatesta i Rubicone Nabruzzi, entrà a formar part de l'Aliança de la Democràcia Socialista, organització secreta promoguda per Bakunin entre els amics íntims i amb uns estatuts especials i amb clares tendències conspiradores. La Federació Italiana de l'AIT li encarregà una investigació sobre la conducta de l'internacionalista Carlo Terzaghi, sospitós de ser un confident de la policia, i interrogà aquest i els seus acusadors a Torí (Piemont, Itàlia), concloent amb un informe condemnatori que implicà la seva expulsió de la Federació Italiana. En ocasió del II Congrés de la Federació Italiana de l'AIT, que s'havia de celebrar a Mirandola (Emília-Romanya, Itàlia), però que finalment tingué lloc entre el 15 i el 16 de març de 1873 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia), va ser detingut, interrogat, però finalment eximit de tot càrrec durant la instrucció. Durant la segona meitat de 1873 es traslladà a Suïssa, on mantingué estretes relacions amb Bakunin, ajudant-lo econòmicament en l'adquisició i el condicionament de la vila anomenada «La Baronata», a prop de Locarno (Ticino, Suïssa). Aquesta vila se suposava que havia de servir per a refugi pels revolucionaris bakuninistes implicats en accions conspiradores arreu d'Europa, però les discussions sobre l'ús dels fons posats a disposició de Bakunin per Cafiero, que aquest últim considerava que el primer malbaratava, van posar en perill les relacions entre ambdós. Mentre això passava, també va finançar la preparació del motí d'agost de 1874 a diverses zones italianes (Bolonya, Toscana, Pulla, etc.). Les seves relacions enrarides amb Bakunin i el fracàs del citat aixecament, van fer que es distanciés un temps del moviment actiu. Durant la tardor de 1874 es casa al consolat italià de Sant Petersburg (Rússia) amb Olimpiada Evgrafovna Kutusova, jove russa que havia conegut a Suïssa, sembla que perquè adquirís la ciutadania italiana i així poder esquivar les persecucions i prohibicions de les autoritats russes que li impedien sortir del país. Retornà a Suïssa, on realitzà algunes vendes dels seus actius, i el 1875 tornà de bell nou a Itàlia, anant d'ací d'allà, establint contacte amb el grup editor del periòdic Le Plebe a Bolonya, visitant els internacionalistes detinguts en els fets revolucionaris de l'any anterior a Florència, passant per Roma, etc. Després de tantes ajudes econòmiques, la seva situació econòmica es ressent i hagué de treballar com a fotògraf per a poder viure. Des de Roma envià, sota la signatura de Gregorio, al Bulletin de la Fédération Jurassienne, editat a La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa), una rúbrica de correspondència sobre la situació italiana, destacant episodis i personatges del seu temps. En 1876 publicà en La Plebe el seu assaig «Il socialismo italiano» i a mitjans d'aquell any, després de les sentències absolutòries en els grans processos contra els fets insurreccionals de 1874, s'engegà una nova etapa de represa de la Federació Italiana, amb la preparació i realització de congressos regionals i del Congrés Nacional de Florència-Tosi, que es va realitzar clandestinament. Cafiero fou partidari de donar al moviment obrer un caire més insurreccional en el sentit de l'anomenada «propaganda pel fet», és a dir, organització d'accions exemplars amb la finalitat d'atreure, independentment del seu èxit, l'atenció de l'opinió pública sobre el programa de la Internacional. Amb Malatesta treballà en aquesta línia cap l'imminent congrés internacional a celebrar entre el 26 i el 29 d'octubre de 1876 a Berna (Berna, Suïssa). Un altre tema que es debatia aleshores era la formulació d'un nou programa, en substitució del federalista-col·lectivista bakuninià –Bakunin havia mort l'1 de juliol de 1876–, on s'accentués en l'aspecte econòmic, formula que amb el temps fou definida com «comunista», i que es podria resumir en allò d'«a cadascú segons les seves necessitats» en comptes d'«a cadascú segons el seu treball» d'abans i del qual Cafiero serà un dels seus defensors. Mentrestant, durant l'hivern de 1875 i 1876, es preparà per a la primavera una insurrecció general a les muntanyes del Matese, a la zona dels Apenins, entre Caserta i Campobasso, zona d'unes característiques geogràfiques peculiars i amb una gran tradició de revoltes pageses durant l'època del bandolerisme. El moviment insurreccional s'havia d'engegar a San Lupo (Campània, Itàlia), on Cafiero havia llogat una casa sota el pretext de passar les vacances. En aquest indret, a començaments d'abril de 1877, començaren a comparèixer, de tota la península italiana, principalment de Romanya i de Toscana, internacionalistes que s'havien adherit a la iniciativa. Les autoritats, coneixedores del projecte insurreccional, seguiren discretament els preparatius, amb la intenció d'intervenir en el moment oportú. No obstant això, un intercanvi fortuït de trets entre carrabiners i guerrillers, on dos gendarmes resultaren ferits i un d'ells morí posteriorment, obligà els conspiradors acantonats a San Lupo a prendre el camí de les muntanyes. La formació revolucionària, durant una ràpida incursió, envaí dues localitats de Campània, Letino i Gallo, on realitzaren algunes accions de propaganda (destrucció dels comptadors automàtics de les màquines dels grans per a aplicar les taxes, distribució dels diners trobats a les arques municipals, proclamació de la caiguda del Regne d'Itàlia i aclamació d'un nou ordre de justícia i de llibertat, etc.), fins que, assetjats per forces militars i de la policia, sense queviures i copejats per una violenta tempesta de neu, es refugiaren en una cabana d'alta muntanya. Tots els membres de la «Banda del Matese» van ser detinguts. Amb altres caps de la insurgència, com ara Errico Malatesta i Pietro Cesare Ceccarelli, va ser tancats a les presons de Campània de Santa Maria Capua Vetere i, posteriorment, a la de Benevento. Durant el seu empresonament es dedicà a la traducció del francès i a l'elaboració d'un resum didàctic del primer llibre d'Il Capital, de Karl Marx. L'agost de 1878 se celebrà a Benevento (Campània, Itàlia) el judici pels «Fets del Matese» i fou defensat per jove advocat anarquista Francesco Saverio Merlino; judici que acabà com a una acalorada propaganda del programa anarcocomunista. Finalment, tots els implicats en el procés van ser alliberats, uns absolts i altres amnistiats. Un cop lliure marxà cap a França i s'instal·là a prop de Versalles, a Les Molières (Illa de França). En 1879 sortí publicat en la «Biblioteca Socialista», de l'editor Bignami, el seu resum d'Il Capital, del qual envià dues còpies a Karl Marx amb una carta datada el 23 de juliol d'aquell any i que aquest respongué amb una altra de reconeixement de la gran tasca divulgativa que representava. Sa companya Olimpiada, després d'una dramàtica fugida de Sibèria, pogué retornar a Suïssa, mentre ell participà en el moviment anarquista francès, ja que la situació a Itàlia, després de l'atemptat de Giovanni Passannante i la posterior repressió contra l'AIT desencadenada, deixés els anarquistes gairebé fora de la llei. El 18 de novembre de 1879, arran d'haver participat en una reunió parisenca, en el curs de la qual un policia va ser apallissat, fou expulsat, juntament amb Malatesta, de França. D'antuvi marxà cap a Ginebra (Ginebra, Suïssa), on entrà en contacte amb el grup editor del periòdic Le Revolté, fundat per Piotr Kropotkin, i després a Berna (Berna, Suïssa), per establir-se finalment a Lugano (Ticino, Suïssa). Gràcies a la venda de «La Baronata» aconseguí diners per a obtenir una renda vitalícia amb una companyia d'assegurances de Nova York. La seva estada a Lugano fou un dels períodes més intensos des del punt de vista polític, on creà un nucli internacionalista format, entre altres, per Gaetano Grassi, Florido Matteucci, Egisto Marzoli i Filippo Boschiero, i altres exiliats de diverses nacionalitats. Hi va escriure el seu assaig Rivoluzione, publicat entre el 20 de febrer i el 31 de juliol de 1881 en La Révolution Sociale, de Saint-Cloud (Illa de França, França), que per la seva originalitat fou el seu escrit teòric més important. Entre el 9 i el 10 d'octubre de 1880 prengué part en el Congrés de la Federació del Jura, celebrat a La Chaux-de-fonds, on pronuncià el discurs Anarchia e comunismo, publicat en diferents ocasions. Posteriorment participà en el Congrés de la Federació Socialista de l'Alta Itàlia, celebrat entre el 5 i el 6 de desembre de 1880 a Chiasso (Ticino, Suïssa), on es mostrà contrari a la participació en les eleccions polítiques i administratives, però es mostrà afecte a participar, amb finalitat agitadora, en el moviment pel sufragi universal que s'havia de celebrar a Roma; amb Amilcare Cipriani, va ser delegat per alguns grups per a participar-hi, però arran de l'ajornament de la manifestació del 27 de gener al 10 de febrer de 1881, s'anuncià la retirada de les seves adhesions. A Lugano es reuní sovint amb Anna Kuliscioff, amb la finalitat de reeditar els assaigs de Carlo Pisacane, després de trobar-ne un exemplar a la biblioteca de l'institut cantonal, iniciativa que finalment no arribà a bon port. En aquesta època llegí i traduí el llibre d'Aleksandr Herzen De l'autre rive. Mentrestant a Itàlia es reforçava la tendència favorable a la participació en les eleccions polítiques, encapçalada per Andrea Costa amb la seva carta «Agli amici di Romagna» de juliiol de 1879, contrària a les tàctiques insurreccionalistes. Contra Costa va escriure una carta dirigida als internacionalistes Vittorino Valbonessi i Ruggero Moravalli, publicada en el periòdic napolità Il Grido del Popolo, dirigit per Francesco Saverio Merlino. Juntament amb Malatesta i Merlino, fou un dels majors exponents de la tendència revolucionària i tots tres participaren en la preparació del Congrés Internacional de Londres, encara que ell només signà la convocatòria per a Itàlia i no assistí a la reunió. També signà, juntament amb Malatesta i l'internacionalista Vito Solieri, refugiat a Londres, una circular fent una cria a l'aixecament que s'havia de publicar en el periòdic L'Insurrezione, però que finalment no va veure la llum. Aleshores, les seves idees són clarament «insurreccionalistes», però reivindica una insurrecció esporàdica i espontània, contraposada a una revolució organitzada o a una organització de la revolució. El 4 de setembre de 1881 va ser detingut al seu domicili de Ruvigliana (Castagnola, Ticino, Suïssa), juntament amb Apostolo Paolides i un grup d'anarquistes piemontesos hostes seus. Alliberat poc després, sortí de Suïssa i passà l'hivern de 1881 i 1882 a Londres, on sovint va veure Malatesta i Kropotkin. En aquesta època començà a patir trastorns mentals que influïren força en el seu comportament. Durant la primavera de 1882 retornà a Itàlia i, per a sorpresa de tothom, anuncia la seva adhesió a l'electoralisme. Establí contacte amb Enrico Bignami i Osvaldo Gnocchi-Viani, editors de La Plebe, i envià una carta l'abril de 1882 a Alcibiade Moneta, director de La Favilla, de Màntua (Llombardia, Itàlia), on deia que enfront del discurs de la majoria dels socialistes havia decidit adherir-se a l'electoralisme per evitar l'aïllament i per mantenir un contacte real i no abstracte amb el moviment obrer. Però el 6 d'abril de 1882, mentre s'entrevistava amb Gnocchi-Viani i amb l'advocat Grilloni, va ser detingut i empresonat; a la presó patí el seu primer intent de suïcidi tallant-se amb un vidre d'un flascó de medicina. Absolt de tots els càrrecs, va ser portat per la policia al pas fronterer de Chiasso, però, a causa de les seves facultats mentals deteriorades, vagà desorientat i sense recursos buscant allotjament. Rebutjat per diversos hotels pel seu lamentable aspecte, es va fer novament un altre tall, aquesta vegada al coll, amb el vidre de les ulleres. Va ser socorregut pel seu amic Emilio Bellerio, que el portà a la seva casa de Locarno. Durant tot l'any 1882 i els primers mesos de 1883, llevat unes breus vacances a Prato-Sornico (Ticino, Suïssa), les passà a Locarno, alternant períodes de calma amb altres d'agitació i de depressió, restant políticament inactiu. Només va escriure algunes cartes als amics i l'1 de novembre de 1882 publicà en La Plebe una carta polèmica amb Candelari sobre la teoria del valor de Marx. Amb motiu de les eleccions d'octubre de 1882, va ser presentat com a candidat-protesta per a Corato, Florència, Torí i altres circumscripcions; per a l'ocasió va escriure un perfil biogràfic d'Emiio Covelli, també candidat-protesta, per al periòdic milanès Tito Vezio; envià una carta d'encoratjament a Giuseppe Barbanti Brodano, candidat per a Reggio Emilia, i després de les eleccions s'adreçà a Andrea Costa, elegit diputat, convidant-lo a entrar sense dubtes al Parlament. El febrer de 1883, partí de sobte amb tren des de Suïssa i entrà a Itàlia; a l'estació de Florència prengué un carruatge que el portà a Fiesole (Toscana, Itàlia), on prengué allotjament. Poc després sortí, com a posés, i fou trobat nu en una pedrera de les muntanyes del voltant completament enfollit. Hospitalitzat al manicomi de San Bonifacio (Vèneto, Itàlia), el diagnòstic clínic confirmà la seva follia. Durant la seva llarga malaltia, s'abandonà a un seguit d'estranyes divagacions politicoreligioses, fruit de les seves visions revolucionàries i de les seves inclinacions místiques. Durant la seva reclusió, va ser visitat per companys florentins, com ara Francesco Pezzi i Grassi, i la seva companya Olimpiada, que viatjà a Itàlia, s'esforçà per aconseguir el seu alliberament del manicomi. Primerament, el juliol de 1886 fou traslladat al manicomi d'Imola (Emília-Romanya, Itàlia) i el 16 de novembre de 1888, arran d'una campanya en els mitjans de comunicació i en els procediments burocràtics, Olimpiada aconseguí la seva custòdia. Passà alguns mesos en una casa campestre a Imola, a cura de sa companya i d'alguns amics. L'estiu de 1889 visità la seva casa familiar a Barletta, rebut per son germà i amb una gran festa a tot el poble. Però després d'un temps, necessità novament hospitalització i fou ingressat la manicomi de Nocera Inferiore, retornant Olimpiada novament a Rússia. Carlo Cafiero va morir el 17 de juliol de 1892 al manicomi de Nocera Inferiore (Campània, Itàlia) a causa d'una tuberculosi intestinal.

Carlo Cafiero (1846-1892)

***

Foto policíaca de Roche Broggio (22 de març de 1894)

- Roche Broggio: L'1 de setembre de 1854 neix a Seppiana (Piemont, Itàlia) l'anarquista Roche Bernard Broggio –el primer nom a vegades Roch o Roque. Sos pares es deien Charles-Joseph Broggio i Louise Posseda. Amb 22 anys, després de fer el servei militar a Itàlia, emigrà buscant feina a França. Durant uns sis anys treballà d'ajudant de carboner a Blyes (Roine-Alps, França) i després, durant uns vuit anys, visqué al número 32 del carrer de Crimée de Lió (Arpitània). En 1889 arribà a París (França) i visqué amb son germà al número 201 del carrer Fourneaux. Obrer terrelloner, fou un dels principals animadors de la vaga de 1889 del seu sector. Donà asil Auguste Vaillant, abans de l'atemptat a la Cambra dels Diputats francesa de 1893. El 21 de març de 1894 la Prefectura de Policia aixecà una ordre d'escorcoll i de detenció al seu nom per «associació criminal» i l'endemà el seu domicili del carrer Fourneaux va ser escorcollat trobant-se correspondència, exemplars de la premsa anarquista (L'Almanach de la Question Sociale, La Question Sociale) i el fullet Essai sur le socialisme scientifique. En el seu interrogatori es declarà anarquista i el 24 de març d'aquell any va ser reclòs a la presó parisenca de Mazas. El 3 d'abril de 1894 va ser posat en llibertat provisional i tres dies després es va decretar la seva expulsió del país i la seva inscripció en la llista d'anarquistes establerta per la policia ferroviària de fronteres. El 6 de juny de 1895 el jutge d'instrucció va sobreseure la seva acusació d'«associació criminal». Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

Roche Broggio (1854-?)

***

Teresa Fabbrini

- Teresa Fabbrini: L'1 de setembre –algunes fonts citen l'1 d'agost– de 1855 neix a Florència (Toscana, Itàlia) la feminista i propagandista anarquista Teresa Maria Anna Carolina Fabbrini Ballerini, també coneguda com Teresa Ballerini o Teresina Ballerini. Sos pares es deien Luigi Fabbrini i Agata Ciancolini. Des de molt jove destacà com a infatigable propagandista anarquista i defensora dels drets de les dones, fent conferències i escrivint textos. Formà part de la Secció Femenina de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), dissolta per les autoritats en 1877. A finals d'aquest mateix any, es traslladà a Camogli (Ligúria, Itàlia), on son marit, el guardafrens ferroviari Olimpio Ballerini, havia estat destinat. El febrer de 1878 participà en la constitució a Florència del Cercle de Propaganda Socialista (CPS), hereu de la Internacional. Sempre sota vigilància policíaca, mantingué a Pisa (Toscana, Itàlia), ciutat on s'havia traslladat, una intensa tasca de propaganda anarquista. Els informes policíacs, fent servir sempre un llenguatge d'allò més masclista i misogin, la qualifiquen de «dona de mala vida», ja que hostatjava els companys anarquistes perseguits a casa seva, com Paolo Schicchi. Des del 1893 col·laborà en la premsa anarquista, com ara Il Paria, de Pisa; La Questione Sociale, de Florència; Sempre Avanti!, de Liorna; La Favilla, de Màntua; etc. Durant la primavera d'aquest mateix any, als suburbis de Pisa, va fer dues conferències: «Anarchia e socialismo e abolizione di qualsiasi principio di autorità» (Anarquia i socialisme i abolició de qualsevol principi d'autoritat) i «La causa della fame» (La causa de la fam), a més de publicar l'article força revolucionari «Grido d'una madre» (Crit d'una mare) en el periòdic pisà Il Paria. El novembre de 1893, quan son company Olimpio va ser acomiadat de la feina, la parella tornà a Florència i ella va fer un viatge a Màntua (Llombardia, Itàlia) per a entrevistar-se amb l'advocat anarquista Luigi Molinari. En aquesta època publicà poesies en el periòdic L'Uguaglianza Sociale, de Messina (Sicília). Patí nombrosos detencions i condemnes, sobretot durant l'organització de vagues i de manifestacions anarquistes i feministes, com ara el juny de 1893, que va ser condemnada a 28 dies de reclusió per una conferència a Colle di Val d'Elsa (Toscana, Itàlia) davant un públic eminentment femení; o les detencions de març de 1894 i la de dos mesos després, sota el delicte d'«associació per a delinquir i ultratge a la força pública» i condemnada a dos mesos més altres 80 dies de presó preventiva. El 7 d'octubre de 1894 va ser condemnada a sis mesos de presó i se li va assignar la residència per 18 meses a Orbetello (Toscana, Itàlia) i posteriorment un règim de vigilància especial diària. Son domicili esdevingué centre de refugi i de reunió anarquistes, on passaren infinitat de militants (Genunzio Bentini, Giuseppe Manetti, Giulio Grandi, Ersilia Cavedagni, Emanuele Canepa, Enrico Girola, Paolo Schicchi, Pietro Gori, Francesco Pezzi, Luisa Minguzzi, Temistocle Monticelli, Luigi Fabbri, etc.). El 18 de novembre de 1895 va ser detinguda a la plaça de San Lorenzo, jutjada i condemnada a un mes de presó per haver estat trobada en companyia d'un anarquista. El 5 d'abril de 1896 el seu règim de vigilància especial va acabar i en aquesta època col·laborà en el periòdic de Messina L'Avvenire Sociale. El 5 d'agost de 1897 va ser arrestada a l'estació de Pisa, juntament amb el ferroviari anarquista Lucio Gordini, de Ravenna (Emília-Romanya, Itàlia), i empresonada alguns dies a Pisa, arran d'una denúncia presentada per un sacerdot. En aquesta època col·laborà en el periòdic de Parma (Emília-Romanya, Itàlia) Il Nuovo Verbo. El 22 de juny de 1898 va ser novament detinguda durant cinc dies i el 3 d'agost d'aquell any els guàrdies i carrabiners escorcollaren durant la nit la seva habitació; detinguda, va ser alliberada el 21 de setembre de 1898. Fugint de la persecució, es va veure obligada a exiliar-se amb sa família a Niça (Provença, Occitània) amb el suport de la xarxa d'expatriats que actuava a França. El 8 d'agost de 1900, quan acabava de realitzar un viatge a París ver visitar l'Exposició Universal, va ser detinguda amb son company arran de l'ona repressiva desencadenada després de l'atemptat de Gaetano Bresci. Expulsada de l'Estat francès per les seves idees anarquistes, el 21 de setembre de 1900 arribà a Ginebra (Ginebra, Suïssa), mentre son company Olimpio retornà a Itàlia. A Ginebra participà en diferents conferències anarquistes, algunes amb Louise Michel i Émile Janvion sobre la Comuna de París. Després de la vaga general d'octubre de 1902 a Ginebra, va ser buscada per la policia cantonal; detinguda, va ser expulsada del cantó de Ginebra i obligada a romandre al cantó de Vaud, on visqué amb el tipògraf Jean-Octave Pellegrino a Clarens (Vaud, Suïssa), de qui esdevingué companya. Finalment, esgotada després de tantes persecucions i malalta dels nirvis, acabà a Lausana. Teresa Fabbrini va morir el 22 de juliol de 1903 a Lausana (Vaud, Suïssa). Pòstumament, en 1904, la Cambra del Treball de La Spezia (Ligúria, Itàlia) li va publicar el seu escrit més conegut, Dalla schiavitù alla libertà. Appunti di una donna, on una nota biogràfica d'Olimpio Ballerini.

***

Notícia de l'accident de Joanny Chetoux publicada en el diari lionès Le Progrès del 25 de juny de 1917

- Joanny Chetoux: L'1 de setembre de 1879 neix a Saint-Laurent-sur-Saône (Roine-Alps, França) l'anarquista Joanny Chetoux. Era fill de Joseph Chetoux, ebenista, i de Jeanne Mari Loisy, fabricant de cadires de boga. Es guanyava la vida treballant de fabricant de graneres. De jove va anar a treballar a Lió (Arpitània), on entrà en contacte amb les idees anarquistes. De bell nou al seu poble, esdevingué propagandista anarquista. El 15 de novembre de 1900 va ser cridat a files i integrat en el 44 Regiment d'Infanteria i el 21 de setembre de 1901 va ser llicenciat. El febrer de 1905 vivia al número 4 del carrer Marais de Lió i el febrer de 1906 al número 24 del carrer Lamartine de Mâcon (Borgonya, França). En 1907 va ser fitxat per la policia com a «antimilitarista perillós» i l'octubre d'aquell any vivia a Saint-Laurent-sur-Saône. El gener de 1911 viva a l'Impasse de la Baille de Mâcon i el 2 d'octubre d'aquell any es casà a Mâcon amb Marie-Louise Girard, amb qui va tenir dos infants. L'octubre de 1913 al carrer Belle Dumont de Saint-Laurent-sur-Saône. Quan esclatà la Gran Guerra, el 3 d'agost de 1914 va ser enviat al 55 Regiment Territorial d'Infanteria. Empleat de metal·lúrgic per l'exèrcit a la fàbrica Mériot, va ser enviat a fer feina a la fàbrica Audemar de Dole (Borgonya, França), on el 20 de juny de 1917 patí un accident de feina que li deixa la mà esquerra malmenada. L'1 de juliol de 1917 va ser destinat al 47 Regiment d'Artilleria de Campanya. El 21 de novembre de 1918 va ser traslladat al 29 Regiment d'Infanteria i el 4 de març de 1919 va ser desmobilitzat. Joanny Chetoux va morir el 6 de setembre de 1952 a Bourg-en-Bresse (Roine-Alps, França).

***

Tomba de Filippo Pintabona al Mount Feake Cemetery de Waltham

- Filippo Pintabona: L'1 de setembre de 1881 neix a Itàlia l'anarquista Filippo Pintabona, més conegut com Philip Pintabona. A principis de segle emigrà als EUA. D'antuvi visqué a Wakefield (Middlesex, Massachusetts, EUA), després a Waltham (Middlesex, Massachusetts, EUA) i als anys vint a Newton (Middlesex, Massachusetts, EUA), on habità al número 86 de l'avinguda Underwood de West Newton. Es guanyà la vida com a mestre i contractista d'obres i milità en el moviment anarquista italià de Massachusetts. Estava subscrit al periòdic anarquista Cronaca Sovversiva. Es casà amb Francesca Orifici (Frances Orifice) (1886-1975), amb qui tingué cinc fills (Philip, Carl, Bresci, Dante i Henry) i cinc filles (Viotet, Grace, Louise, Ada i Loretta), encara que no tots aquests infants suraren. El 26 d'octubre de 1932 va ser detingut, juntament amb sa companya, després d'haver agredit el policia Henry Loughlin durant una manifestació de desocupats davant l'Ajuntament de Newton. Filippo Pintabona va morir el 24 de juny de 1954 a Waltham (Middlesex, Massachusetts, EUA) i va ser enterrat al Mount Feake Cemetery d'aquesta població.

---

Continua...

---

Defensa de l�ecotaxa - Records en la mort de Celest� Alomar

Al principi de l'actual legislatura, el president Antich es va abra�ar als empresaris que havien contribu�t decisivament a la seva derrota i els va oferir, en senyal de blana submissi�, el sacrifici de l'ecotaxa. (Guillem Frontera)

L�ecotaxa d�antany i la que ve

Guillem Frontera | 15/06/2010 |

No cregueu que la veritat acaba imposant-se ni que el temps deixi tothom en el seu lloc. Ni que la Just�cia al final sempre triomfi. Aix� s�n can�ons de bressol per a persones madures, que hi reconeixen la m�sica d'aquelles tonades que els asserenaven amb la sensaci� de sentir-se protegides per la mare. Posats a creure, abans m'empassaria que al final sempre triomfa l'amor.

No hi ha res m�s dif�cil que la navegaci� de la veritat cap al port de les consci�ncies. Entre cants de sirena, freus no cartografiats, temporals i pres�ncia de malvats i d'incapa�os al pont de comandament, molt sovint la veritat s'estavella en ribes ignotes. Per� en tenim prou amb una arribada a bon port per elaborar la pueril teoria que la veritat sempre acaba imposant-se. En el fons, som uns optimistes temeraris.

Ara a Mallorca vivim un moment d'euf�ria pel que fa a l'efervesc�ncia de la Just�cia. Ens hem reconciliat amb la seva Administraci� perqu� ja ha comen�at a estirar les orelles a alguns personatges que habitaven en el poder. Per rebaixar una mica tanta complaen�a, preguntem-nos quin percentatge de les malifetes creim que acabaran sent jutjades.

Sobre el triomf de la Just�cia, no queda m�s remei que pensar que de vegades es produeix en escenaris inesperats i de manera capriciosa. Fins i tot un poc retor�uda. Ara mateix, la imper�cia de Francesc Antich i l'obcecaci� d'alguns empresaris tur�stics han rebut un c�stig, que pot ser considerat una condemna, per la indecisi� del primer i l'oposici� dels segons a l'aplicaci� de la Llei dita de l'ecotaxa, que gravava amb un euro diari l'estada del turista a la Comunitat.

Hi havia tot de projectes per dur endavant amb aquell impost, per� no va poder ser -parlam, �s clar, de l'anterior quadrienni progressista. El conseller d'Hisenda d'aquells dies era Joan Mesquida, es va fer esmunyed�s en la batalla i des d'aleshores ha tengut una carrera en continu ascens. Al principi de l'actual legislatura, el president Antich es va abra�ar als empresaris que havien contribu�t decisivament a la seva derrota i els va oferir, en senyal de blana submissi�, el sacrifici de l'ecotaxa.

Per� el president Antich i els interessats m�s directament en la bona salut del turisme ara s�n castigats amb una ecotaxa que quedar� en el lloc d'origen, Alemanya: s'ha dit que entre vuit i deu euros haur� de pagar cada passatger amb destinaci� a les Balears just per pujar a l'avi�. Alemanya es beneficiar� i molt d'aquesta ecotaxa, que alhora significar� una dificultat m�s per al desenvolupament de la temporada tur�stica (i potser de les temporades vinents). Tot all� que s'hauria pogut fer amb la nostra ecotaxa per millorar el pa�s, per a nosaltres mateixos i per als visitants, no s'haur� fet, i ara per ara no es far�.

Aix�, una versi� tortuosa de la Just�cia castiga els enemics de l'ecotaxa..., castigant-nos a tots alhora, tamb� als que hi est�vem a favor. Aquesta mena de Just�cia nom�s la voldr�em per als enemics.

El nostre govern diu que plantar� batalla a l'ecotaxa alemanya a nivell europeu, amena�a que, segons les darreres informacions, fa tremolar els fonaments de l'Estat alemany. Quan ens hi posam som temibles, que no �s vera?

dBalears

En la reuni� amb els empresaris el president Antich digu� que, a conseq��ncia de la crisi mundial, l'ecotaxa possiblement seria ralentitzada. Indubtablement aquestes "oportunes" declaracions del president serviren per a posar oli a les deteriorades relacions del Consolat de Mar amb l'hostaleria. Josep Oliver, president de les Associacions Empresarials de Balears (CAEB) acoll� amb extraordin�ries mostres de satisfacci� l'inesperat gir estrat�gic d'Antich. Posteriorment (el 26-X-01) s'informava que: "el Govern introduir� una esmena en els Pressuposts per suspendre l'aplicaci� de l'ecotaxa". (Miquel L�pez Cresp�)

Pensam que seria molt greu abandonar el que era el "projecte estrella" de la legislatura. Fins ara mateix, la possibilitat d'aconseguir unes pessetes (cent vuitanta per turista) per a millores de les infraestructures fetes malb� per dotze milions de visitants, demostrava un tarann� diferent del dels governs conservadors. Ja sabem que l'ecotaxa no era el sistema perfecte -ni molt manco!- per a solucionar d�cades de desgavell tur�stic. Per� podia ser un inici si es combinava amb el control de l'oferta illegal de xalets i apartaments. Aquest era el nus de la q�esti�: aconseguir que la patronal d'hostelaria no se sent�s castigada per la llei del govern. (Miquel L�pez Cresp�)

Hist�ria del Pacte de Progr�s: el president Antich i l'ecotaxa

Nom�s manquen divuit mesos per a les properes eleccions auton�miques, la prova de foc del Pacte de Progr�s. Cada vegada resulta m�s complicat explicar a la gent que durant la legislatura progressista s'ha avan�at en la soluci� dels problemes de les Illes. �s hora de fer recompte de les materialitzacions concretes que es poden oferir als electors. Suposam que aix� ser� el que far� el president Antich en el debat del proper dia nou. La premsa ha informat que l'equip de la Presid�ncia ja fa temps que hi est� fent feina: recopilaci� d'informes de les conselleries, recompte de coses fetes, contacte directe telef�nic amb els consellers i directors generals per a poder oferir a les ciutadanes i ciutadans un panorama una mica afalagador referent als compromisos pactats l'any 1999... Per� els problemes sempre hi s�n presents. Ara es fan unes declaracions i a l'endem� en podem sentir unes altres. En la reuni� amb els empresaris el president Antich digu� que, a conseq��ncia de la crisi mundial, l'ecotaxa possiblement seria ralentitzada. Indubtablement aquestes "oportunes" declaracions del president serviren per a posar oli a les deteriorades relacions del Consolat de Mar amb l'hostaleria. Josep Oliver, president de les Associacions Empresarials de Balears (CAEB) acoll� amb extraordin�ries mostres de satisfacci� l'inesperat gir estrat�gic d'Antich. Posteriorment (el 26-X-01) s'informava que: "el Govern introduir� una esmena en els Pressuposts per suspendre l'aplicaci� de l'ecotaxa". Al mateix temps, i per a complicar una mica m�s la situaci� en reuni� amb els sindicats, el president Antich deia tot el contrari. Haur�em d'aclarir aquesta q�esti� d'una vegada per totes i no variar de cantent segons quin sigui el sector que tenim al davant. Aquesta decissi� del Govern ha suposat -no hi ha cap dubte al respecte!- un important acostament de l'executiu balear als poders f�ctics econ�mics i m�s concretament al sector hoteler.

De cop i volta, les contradict�ries declaracions del president Antich davant la patronal portaren la preocupaci� a molts sectors progressistes. La premsa deia avui mateix (27-X-01): "Els Verds est�n dispuestos a iniciar una nueva batalla interna en el Pacte para evitar que sus socios de gobierno aprueben una enmienda en los presupuestos para aparcar la aplicaci�n de la ecotaxa". Esquerra Unida tamb� ha declarat que considerava un error estrat�gic anunciar la suspensi� de l'impost. La primera lectura que fem de les declaracions del president �s la que ja ha fet tothom: nova claudicaci� de l'executiu davant els grans poders econ�mics. I, el m�s trist de tot el que comentam: haver de rec�rrer una altra vegada a la crisi mundial, a la guerra contra l'Afganistan, a l'esbucament de les Torres Bessones de Nova York, com a sistema permanent de justificaci�. Antich declarava que "la suspensi�n de la ecotaxa es 'una sensibilidad' para estar 'al lado del sector tur�stico'".

�s massa evident (i ja ho comenta molta gent propera als plantejaments del Pacte) que Antich sembla que nom�s esperava una excusa per a comen�ar la marxa enrere.

Sabem que s'han fet passes importants en mat�ria de normalizaci� ling��stica, benestar social, medi ambient... per� no basta. L'electorat progressista demana un aven� que sigui palpable. Lluny de les habituals declaracions de bona voluntat no es veuen per part ni banda millores en aspectes essencials de la vida dels ciutadans de les Illes. El collapse de les carreteres �s ja un fet que dificulta la vida quotidiana dels que vivim en aquesta terra. Part dels ingressos d'aquesta ajornada ecotaxa havien d'anar, entre altres coses, cap a millores concretes.

Mentre Antich feia les sorprenents declaracions que analitzam ("para estar al lado del sector tur�stico"), Maria Ant�nia Munar era a Madrid i aconseguia un nou �xit medi�tic en anunciar la compra de Raixa per part del Ministeri de Medi Ambient. Munar continuava, lentament, per� inexorablement, amb la seva pol�tica de ressuscitar Jaume Mates i el PP. Cada nou dinar, cada nova entrevista, nom�s serveix per a consolidar un PP que, per l'estiu, estava tan tocat d'ala que ja hi havia un ferm moviment intern per anar bastint el PPIB (el Partit Popular de les Illes Balears): m�s de dotze diputats i desenes de regidors i batles donaven suport al projecte. El primer dinar Matas-Munar atur� en sec la maniobra i el sector "madrileny" del PP es torn� a consolidar. Posteriorment l'abstenci� d'UM en el Consell propici� una nova vict�ria dels homes de Matas: s'aconseguia treure endavant dues propostes. Un somni inimaginable nom�s feia un parell de mesos! Per si encara mancava cap cosa en aquesta h�bil aproximaci�, la reuni� de dimecres dia disset d'octubre consolidava aquesta mena de trobades i treia definitivament de la convalesc�ncia un Jaume Matas massa tocat pel cas Mapau, la rebelli� de les seves bases i la llunyania de Mallorca. La consolidaci� de Jos� Mar�a Rodr�guez esdevingut nou secretari general del PP balear podria ser una de les conseq��ncies pol�tiques del suport que Munar ha donat a Matas aquestes setmanes.

Munar tornava ser el pol�tic intelligent i astut que hem conegut en els darrers anys. Mentre ataca sense miraments l'ala esquerra del Pacte (Esquerra Unida i Els Verds) i provava d'atemorir Antich, de fet concretava diversos aspectes d'un possible pacte UM-PP en el 2003 i demostrava a tothom que qui manava de veritat a les Illes era ella i ning� m�s.

A tot aix� el PSOE �s lent. I, el que �s pitjor, a la vista dels seus possibles votants, de l'electoral en general, va abandonant posicions que semblaven de principi.

Els Verds, vist i constatat el desgavell, la situaci� de continu deteriorament del Pacte, demanaven una reuni� de tots els partits per a analitzar la situaci� i mirar de trobar solucions. Tamb� exigien una trobada especial PSOE-Verds per tractar q�estions d'inter�s com� a ambdues formacions.

La consellera verda Margarida Rossell� declarava recentment que no volien governar "a qualsevol preu". I �s que, de no mudar amb urg�ncia determinades formes d'exercir el poder, la gent comen�ar� a demanar responsabilitats pol�tiques.

A nom�s divuit mesos de les eleccions comen�a a ser hora de concretar una pol�tica alternativa. Gestionar per gestionar ho pot fer qualsevol. No �s aquest el problema. Es tracta de provar de fer una cosa m�s seriosa: controlar el saqueig de recursos i territori, millorar les infraestrcutures, dotar de m�s recursos sanitat, benestar social, ensenyament; aturar l'accelerat proc�s de destrucci� de la nostra cultura adequant una encertada pol�tica d'integraci� de la immigraci� lluny de qualsevol provatura racistoide... Cada vegada manquen menys mesos per al nou examen electoral. Antich hauria d'escoltar menys Munar i els poders f�ctics i m�s els seus socis.

Miquel L�pez Cresp�

(1-XI-01)

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Articles d�actualitat pol�tica de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Novetats editorials de les Illes - De la novel�la de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� All� que el vent no s�endugu� (El Tall Editorial)

Novetats editorials de les Illes - De la novel�la de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� All� que el vent no s�endugu� (El Tall Editorial) -

Querubins de guix

De cop i volta els grans somnis s�esfondraven sense pogu�ssim salvar-ne ni la m�s petita espurna d�esperan�a. Com hav�em pogut arribar a la grisa desesperaci� que ens envoltava? No ho sabia. Per� m�adonava, com si un �cid que em devor�s la gargamella i m�arranc�s la carn fins al moll dels ossos, que ara disposaria de moltes hores, potser la vida sencera, per esbrinar-ho. (Miquel L�pez Cresp�)

Vaig fer una ullada al pis. Arreu els llibres, els quadres, els objectes que m�havien agombolat els darrers anys. Feia segles que no tenia temps per a contemplar el meu improvisat refugi contra les onades i els caps de fibl� que, sovint, compareixien, furients, poblant l�horitz� de mals presagis. El sol que entrava per la finestra dibuixava ombres i clarors a les parets, ben igual que si tot l�espai s�hagu�s poblat de monstres provinents del m�s enll�. Eren els dimonis amb els quals ens atemoria el sacerdot, quan ens era obligat anar a doctrina en la multitud de dies plujosos i sense sortida de la infantesa? Un inesperat calfred em sacsej� de cap a peus. Fantasmag�rics esperits amb enormes cues i banyes, portant forques a les mans, arribaven, de sobte, pujant per l�escala de l�edifici, penetrant en el replec m�s amagat del cervell. Ball de m�scares i flaire de sofre provinent de l�infern. Realment ens portarien davant la pres�ncia de Satan�s i l�ex�rcit de dimonis que l�acompanyaven? Els genis mal�fics ens introduirien dins les grans olles que poblaven el reialme del Mal? Ens bullirien fins aconseguir que la carn se separ�s dels ossos? Podr�em suportar el dolor etern que ens prometia el rector des de dalt de la trona si continu�vem mirant les al�lotes pel carrer? Com escapar a la tortura que ens esperava? La mare... seria capa� de compar�ixer a les portes de l�Avern, conv�ncer Luc�fer que ens alliber�s? Qui havia ordit tantes bestieses contra els infants? Embrutar les il�lusions m�s dolces dels nins! Fer creure que mirar les cames de la companya de jocs era pecat i que, si un dia arrib�ssim a acaronar el rostre �ngelic que ens delia fins a l�mits incre�bles, patir�em, per a tota l�Eternitat, el foc i l�oli bullent damunt la nostra pell!

I si el m�n hagu�s pogut ser diferent, sense aquesta sensaci� de culpabilitat ancorada al fons de l��nima?

Els mots sonaven ara com un eco de certeses remotes. Tot havia canviat. Capgirada la realitat, els ulls s'obrien a poc a poc, absents del m�n, en el laberint escollit. Els colors del paisatge i dels cossos eren posse�ts per una llum que sorprenia i encegava, que queia verticalment sobre la terra trencant els espills dels llacs, alimentant visions de miratges. Resplendor de la natura m�s salvatge perllongant la perfecta l�nia de l'esglai.

A casa, el pare, en veu baixa, contava com, en temps de la guerra el poble convertia les esgl�sies en sales de cine, salons per anar-hi a ballar, teatres, mercats, infermeries, escoles... Guaitant la porta, mirant des de rere les cortines de les finestres, abaixant la veu perqu� els ve�ns no el sentissin, s�apropava a la mare i li xiuxiuejava: �Molts sacerdots renegaren del catolicisme i s�ajuntaren amb joves milicianes, partid�ries de l�amor lliure i la Revoluci� Universal. Els veies feli�os, amb una pistola al cintur�, passejant la bandera roja del proletariat i fent sermons a favor de les col�lectivitzacions des de la seva antiga trona. Els casaments es feien davant l�antic altar major, on ara, en lloc del Crist, els sants i la Verge hi havia un quadre amb la figura de la Rep�blica. Talment Atenea presidint el Parten�. Sovint les parelles feien el jurament d�amor etern amb una pistola a la m� dreta i al�ant el puny amb l�esquerra. En alguns pobles, els m�s radicals, substitu�en la imatge de la Llibertat per les banderes de la CNT-FAI i el POUM. En acabar la guerra, els falangistes els mataren a tots. Amb les dones, tampoc no hi hagu� pietat.

La que pogu� escapar dels escamots d�execuci� pat� tortures i violacions. Amb els cabells tallats arran, despr�s de fer-les beure sis o set tassons d�oli de ric�, eren exposades enmig de la pla�a, a merc� de les escop�nades dels guanyadors, a la r�bia de beates i feixistes�.

El pare callava un moment i, agafant el bufador, procurava que el foc no s�apag�s. A l�hivern, el vent de tramuntana feia grinyolar les portes. Senties llunyanes portades provinents de cases on no tengueren la precauci� de tancar-les. Despr�s, rest�vem en silenci. L�oncle posava la r�dio per sentir el �parte�. La veu gutural del locutor acabava sempre amb la coneguda consigna: !Ca�dos por Dios y por Espa�a! �Viva Franco! Arriba Espa�a!.

Aleshores ja feia temps que m�havia adormit, descansant el cap damunt els genolls de la mare. M�imaginava en el jard� de l�Escola Graduada, ca�ant papallones amb na Margalida, la ve�na de la qual estava enamorat. Somniava que m�apropava al seu cos. Era primavera i rest�vem sols entre palmeres i rosers. Anar a cercar papallones era l�excusa per estar amb ella i trobar el moment adient per sentir el seu al�, la flaire entabanadora del seu cos. Em perdia en un m�gic m�n de fantasia, imaginant que �rem sols enmig del poble i que ning�, mai, ens podria separar. Junts per a tota l�eternitat en un espai on nom�s se sent�s el batec de la nostra respiraci�, el soroll dels nostres cors palpitant vertiginosament mentre ajunt�vem els llavis en una besada a les galtes que ens feia enrogir intensament.

Despr�s de l�esbatussada, en tornar a casa era com el n�ufrag que, miraculosament, troba unes fustes enmig de la mar on s�aferra amb desesperaci�.

Reconeixia mobles estimats salvats dificultosament de l�ensorrada familiar, restes de les cases venudes en adverses circumst�ncies, el canterano de la repadrina, curull de sants i creus, ramells de flors coral�lines, cadires bellament treballades per fusters desapareguts feia anys, taules de caoba que mai no vaig veure fer servir per dinar o sopar, misterioses capsetes de contingut ignot... A la seva cambra hi hagu� sempre corcats angelets de fusta, querubins de guix plens d'estudiada satisfacci� entremig la forassenyada regularitat d'un cucut de paret. Posse�a igualment un somort reialme fluvial d'incre�bles estrelles de mar, navegant, a les palpentes, per abissals estius agostadors d'arenes cruelment dessagnades. Portat per la meva curiositat d'infant, topava, per atzar, amb peixos i llurs vidres de coloraines als ulls, g�bies misterioses plenes d'ocells i lloros dissecats. Per qualque lloc el retrat de la repadrina i un floc de cabells que li tallaren quan tenia cinc anys. Aleshores, en �poques remot�ssimes, aspirava la frag�ncia de les flors deixades a l�entrada de la cambra. Record que, amb una dolcesa corprenedora em mostrava els escapularis de la guerra -aquell netet mort a l'Ebre!-, camafeus i rosaris d'argent, vitrines amb papallones crucificades que tenien un aire de tristesa pensarosa. Jo era aleshores un explorador a la recerca d'auguris i prodigis, un permanent habitant de les tardors perdudes dins l'ombra.

La record com la fotografia que m'espera al cementiri. Ella, lluna creixent ensenyant-me a trobar el rastre foned�s de l'albada, a parlar amb la llum extraordin�ria que naixia de les pedres.

Mirar, com si fos ara mateix, els armaris amb inversemblants espills i sedes arnades, cortines fetes malb� pel pas immisericorde dels anys, ventalls de nacre que nom�s s�obrien en situacions molt especials, esgrogue�des fotografies de familiars dels quals ja ning� recordava els noms... Divisava el sof� que port� l�oncle des de Barcelona, quan es va arru�nar amb el negoci dels vins, els mobles del menjador amb el ress� de mil converses surant enmig d�una atmosfera espectral; els quadres de sants arnats, obscurits per anys de pols i humitat... Tot perdut. Les veus dels dies de festa oblidant-se, desfent-se menjades pel corc. Esvanides pres�ncies dels morts que, envoltats de negres cortinatges, els empleats de la funer�ria situaven a l�habitaci� m�s bona de la casa el dia del funeral. Jo era un infant i eren els meus primers contactes amb la Mort: el bagul, la flaire espessa dels ciris, la remor de les beates, resant el rosari, provant de consolar els pobladors d�aquell univers que desapareixia en la fond�ria de l�oblit... Arreu, en calaixos plens de pols, fotos molt antigues, joves, al�lotes de finals de segle XIX, lluint totes les joies de la fam�lia... qui eren, com es deien? Ning� havia tengut cura d�escriuren�n el nom al darrere. Diverses generacions de desapareguts poblant encara les cambres i els passadissos que conegueren tristors i alegries, festes de casament, naixements i sobtats viatges sense retorn. En el fons, romandre perduts en aquell casal en declivi, aferrar-se als records, era la nostra forma de resistir les punyents humiliacions de l'�poca, de defugir la brutal mesquinesa dels assassins de la guerra, els botiguers enriquits amb la suor del poble. Un particular sistema de senyals ens permetia marxar lluny de l'enfollida urg�ncia dels rellotges, la irrespectuosa viol�ncia dels vencedors malbaratant el laberint on encara sosten�em un dur combat contra enemics i malfactors. Aleshores ens delia gaudir dels petits objectes, les sensacions considerades insignificants pels nostres c�nics dominadors: menjar amb culleres de fusta, beure aigua de la cisterna amb treballades gerres de fang, olorar la flaire del pa just acabat de coure amb arom�tiques branques de pi i olivera. Mald�vem per descobrir els fonaments de les coses, la tendresa de les primeres car�cies sense pecat, l'eco dels avantpassats i llurs erosionades rialles viatjant per les cambres en penombra. S�n els fonaments subterranis de l'exist�ncia, el cant, l'ampla marea de l'experi�ncia que embelleix els dies i que esclata, sortosament, dins la retina com una sobtada explosi� d'estrelles.

Els pares, les meves germanes i jo, hav�em ocupat els buits deixats per les tenebroses visites de la Dama de Negre. En el despatx, els llibres de la fam�lia, alguns d�ells salvats miraculosament de la guerra; d�altres, adquirits a les llibreries de vell de Barcelona i Palma. Quan el pare va sortir dels camps de treball dels vencedors, en tornar a casa despr�s de cada viatge a la pen�nsula, solia portar sempre joguines pels fillets estimats. I, malgrat que hagu�s de romandre setmanes sense fumar, portava, dins la maleta, un caramull d�antics i valuosos exemplars provinents dels encants. Era un home que es delia per tocar suaument amb les mans aquelles joies de la impremta. Les acaronava com un enamorat i, nom�s amb el tacte, podia endevinar-ne l��poca de publicaci�. La seva d�ria era trobar volums publicats abans de la vict�ria del franquisme. Novel�la, poesia, teatre, assaig... li era ben igual. Com si abans, en temps de la monarquia, no hagu�s existit la censura! Considerava, no sense ra�, que el r�gim que ens aclaparava, feixuc i sangon�s, era el pitjor que havia patit Espanya. El comparava amb la tenebror existent en temps de Ferran VII que, per a ell, representava un dels monarques m�s ignominiosos que poblaren el planeta. Els llibres del segle XIX, i no em parlem si eren d�abans d�aquesta �poca!, li semblaven fant�stiques meravelles. Trobar una edici� de M�kxim Gorki i Charles Dickens publicada abans del triomf del general Franco era assolir la m�xima felicitat possible! El record assaborint les seves troballes, tancat al despatx particular que tenia a les golfes, el refugi on servava els tresors m�s estimats.

S�, restes d�un antic naufragi. Talment les fustes i els objectes d�un vaixell estavellat contra les roques i que les onades porten fins a la platja. Com caminar entre els n�vols.

El passat assoleix una curiosa densitat nerviosa. Ple i ric, madur com una fruita a la tardor. A la p�l�lida llum del capvespre brilla un sol fr�gil sobre les llunyanes neus perp�tues del record. Rememorava els pendents i contorns d'antigues promeses amb afecte condemnat i ert. Sentir la crua ambival�ncia dels pensaments oscil�lant d'una banda a l'altra: les citacions d'algun poeta oblidat, la flaire de les magn�lies, el gust del iode, els cementiris familiars, aquella precisa, exacta hora amb la textura de la Mort, l'imprevist, la r�bia dels pares, l'exili interior. Espectacle de follia susp�s en una soluci� de silenci. Tot de mots provisionals i insegurs produ�ts pels narc�tics als nervis. Meravellosa i falsa euf�ria de cap a peus. Una tristor especial mentre el temps passa, cau la llum del sol esbiaixada entre els pl�tans, en una darrera conflagraci� abans del crepuscle. Palpava els objectes que m�envoltaven. Com es pogueren salvar? Recordava la casa del poble en silenci. Els padrins i la mare eren als horts vigilant els jornalers. Jo tenia nou anys i el m�n era una capsa permanent de sorpreses. Els animals del casalot em fascinaven: l�ex�rcit de moixos que s�ensenyorien del llit i les cadires de l�entrada i les llunyanes habitacions; el soroll dels �necs i les gallines del corral, sempre demanat recapte, anant amunt i avall. A vegades, una porta mal tancada feia que el gall o algun conill s�escap�s del tancat i penetr�s, soroll�s, per les cambres endomassades del casalot. Aleshores jo era l�encarregat de posar ordre i, armat amb la granera �que em semblava la llan�a de don Quixot!- les perseguia, talment fossin poderosos enemics als quals havia de fer rendir fos com fos.

Per primer cop en la vida em trobava sol.

El nostre m�n era ferit, al costat de la voravia. Ning� podria ressuscitar les sirenes dels vaixells quan entraven dins la badia, entre boirines matinenques, n�vols germinals i dies plens de can�ons (curulls de les multiplicades pors de la infantesa). Absurda feina enmig de la mediocritat dels dies amb tot d'amistats trencades i llibres menjats pels corcs en els prestatges. No trobava cap signe indicador del cam� que ens portaria al parad�s. Hav�em passat els anys anant a la recerca d'una paraula amiga, la bella llu�ssor que tenien als ulls muni� de familiars enterrats en l'oblit. Emmanillats, sense queviures... com seria possible continuar aquesta lenta travessia del desert? Prov novament de servar les acolorides imatges que ens agombolaren (els jocs en polsosos carrers sense asfaltar, les m�giques nits de simbomba al costat de les fogueres, el p�nic produ�t per les processons amb tot de sants de guix cruelment fuetejats: Crist penjat de la creu sota les c�niques riallades dels sofistes). Humiliada lluna blanca en les altures. P�l�lids espectres damunt els grisos oliverars nocturns.

Ja no restava ning� de la fam�lia que proteg� els meus anys d�inf�ncia i adolesc�ncia. Els pares, els padrins, els oncles... ja eren un record foned�s, habitants de l�univers dels somnis, a punt d�esborrar-se per sempre el dia en qu� tanc�s els ulls. Els germans tamb� desapareixerien, engolits pel tr�fec de la vida quotidiana. Alguns residien a ciutats llunyanes i nom�s coincid�em uns dies, a l�estiu, quan compareixen per passar uns dies a l��nica propietat que ens restava: la casa del Barcar�s, constru�da per l�oncle-padr� que en els anys vint havia estat batle del poble. Tota la resta: cases, horts, els pisos de Palma, va quedar en mans d�usurers, dels socis dels negocis fracassats que provaren de portar endavant la mare i el pare: el magatzem de recollida de fruits secs que mai no funcion�, el taller de reparaci� de cotxes que s�engol� l�import de la venda de l�hort a prop del torrent de Sant Miquel, el figueral de Son Puig...

Dif�cil saber ara els motius exactes que provocaren aquell terrabastall. La fugida a Am�rica de l�oncle que va fer fallida amb la construcci� de l�Escola del poble? A qu� treia cap oferir de forma gratu�ta desenes de solars familiars per bastir l�edifici? El desig d�un petit cacic per a impressionar el dictador Miguel Primo de Rivera el dia de la inauguraci� de l�Escola en un lluny� estiu dels anys 20? Qu� era el que l�impulsava a voler construir un dels millors centres d�ensenyament de Mallorca? L�amor als infants en constatar que mai no tendria fills? No ho podia esbrinar amb certesa. Pareix que, el fet de pert�nyer al partit del dictador, Uni�n Patri�tica, li va fer perdre molts diners. Invertia els seus estalvis en el finan�ament d�aquesta organitzaci� pol�tica. Quantes anyades de blat i mongetes desaparegueren per aquestes misterioses clavegueres? Quin somni de foll el guiava? Qu� esperava aconseguir de Madrid?

El cert �s que la fam�lia, els deliris de l�oncle i el nostre patrimoni es van fer malb� en pocs anys.

Obria els ulls a una nova �poca.

Ho notava. Ho sentia en cada part�cula de l�aire que respirava. Fins i tot les veus llunyanes que m�arribaven des de la dist�ncia, el soroll del carrer, eren diferents. La nit anterior vaig tornar a casa amb la sensaci� que el partit tenia els dies comptats. Els vividors i l�ex�rcit de malfactors que oloraven bons sous i privilegis a recer del poder, anaven capolant totes les esbojarrades il�lusions de la joventut.

Contemplava el munt de cartes acaramullades en els calaixos del meu despatx. Qu� fer amb tanta paperassa plena de somnis i una muni� de resplendents utopies que feia poc encara ens semblaven a l�abast de la m�?

Obrir un sobre a l�atzar. Penetrar a trav�s del t�nel del temps cap a regions remotes, cases abandonades, racons plens de runes. Tornar a sentir l�eco de les veus amagades rere les cortines, el xiuxiueig de promeses i juraments, el gust de la teva saliva als llavis. Com si fos ahir quan escrivia des de qualsevol indret d�aquest mapa destenyit per les hores. Em sorpr�n recordar-ho tot: el bar, la m�sica que sonava pels altaveus, el tamborineig de la pluja percudint sobre les teulades d�aquell vell caf� del port. Provar d�oblidar? Viure sense records? Que no en quedin ni les cendres? Per� com fer-ho? Com desfer-te de les successives capes d�il�lusions que conformen la teva vida? Tasca dif�cil a l� hora dels silencis i les m�s amena�adores prediccions!

Una vegada ho vaig provar encenent foc a la xemeneia. Treball impossible! Hauria necessitat un forn gegant� per a poder cremar els bocins de la teva exist�ncia! A m�s existiria el perill de l�incendi. Un full que surt de la foganya en el moment m�s inesperat i cau en un dels prestatges de la biblioteca, damunt els diaris, la desgastada catifa portada d�Istambul. Bastaria sortir per uns segons del despatx, anar a beure un tass� d�aigua a la cuina i, de sobte, una guspira podia acabar amb el darrer refugi que em protegeix de la inclem�ncia dels dies.

I, per moltes cartes que crem�s... qui pot desfer-se de la mem�ria dels anys, dels sentiments viscuts, dels plors i les rialles que han format part dels breus segons que dura la nostra ef�mera pres�ncia sobre la terra? Endebades les meves provatures!

Abans de llan�ar-les al foc obria alguna de les missives provinents d�una �poca geol�gica amagada en la fond�ria dels espills. Nervioses lletres escrites sota el pes de l�ansietat i la soledat; restes de ll�grimes que difuminaven els gargots fins a ser irreconeixibles; pret�rites roses agafades a jardins de m�giques ciutats despr�s de llargues passejades on bast�em palaus de paraules i amples cambres amb tot disposat per acollir els m�s d�bils, la humanitat desvalguda; fotografies que mostraven amics morts feia d�cades, desapareguts per les clavegueres d�un pa�s en derrota; acuradament plegats, els fulls trepitjats per la policia parisenca en aquell esvanit Maig del 68; entrades de cine, recitals de la Nova Can�� o per veure Joan Baez i Bob Dylan a Londres en un boir�s hivern del 70, quan fug�em de l�Estat espanyol per a romandre uns dies perduts enmig d�un univers que ens feia oblidar el vell dolor d�on proced�em. Barates pensions en una travessera de Dean Street, a dues passes de l�habitatge on Karl Marx, esposa i fills, patiren mis�ria i fam. Per� sovint no trob�vem la fusta salvadora que cerc�vem. Els corbs de la Torre de Londres planejaven, amena�adors damunt els nostres caps! Era la sumptuosa i t�trica �poca d�Enric VIII arribant, violenta des del passat. Veure el monarca ebri, luxuri�s, indiferent als crits d�angoixa que l�envoltaven, bevent la sang de les esposes i amants que ja no estimava.

Plou dol�ament, quietament en aquest hivern. Som a Londres per a turistes pobres i no resta gens lluny el cop dels coronels, a Gr�cia (el record de Lambrakis sempre present). Ara es fa tard i ens hem cansat de voltar per les llibreries de Trafalgar Square, de l'obligada visita a la White Tower (amb la pres�ncia boirosa de totes les Annes Bolenes de la hist�ria). A l'horabaixa no volem anar al museu de figures de cera de Madame Tussaud. Tampoc ens atreu gaire caminar per Regent's Park ni perdre'ns pel Soho a la recerca de la casa on Marx escrigu� El 18 Brumari de Llu�s Bonapart. A Hyde Park (qui no recorda Speaker's Corner amb tot el seu infinit ex�rcit de folls?) hem deixat una parella de maoistes brit�nics lloant les excel�l�ncies de la Revoluci� Cultural Prolet�ria (un grup de monges portugueses miren, encuriosides, les roges banderes de seda, els cartells amb la imatge del president Mao, el posat altiu de les milicianes de la Jove Gu�rdia en ple combat contra la burocr�cia). A qualsevol hora del dia la salvaci� de la humanitat, una nova religi� universal, el retorn de les sufragistes, els discursos d'un exaltat obrer en atur enmig de les riallades dels turistes. Per� nosaltres som a Londres per veure Z, un film de Costa-Gavras que perdura en la nostra mem�ria com una s�lida, estilitzada aura d'infinites sensacions obertes a la revolta. Homenatge doncs, a Yves Montand, Irene Papas, Jean-Louis Trintignant, tots els treballadors del cinema que feren possible aquell ferm esclat de llum en la foscor.

Mai no ho vas recon�ixer obertament, per� aleshores els corrents subterranis ja ens arrossegaven vers un esdevenidor imprevisible. La mar estava moguda, fustigada per pensaments no formulats, per presagis incerts que no sab�em explicar. De sobte, aquell canvi brusc, definitiu: ones petant contra les roques com els pistons d'una enorme m�quina. Esquitxos freds sobre les galtes. Subtilment, per art de bruixeria i encanteris, esdeven�em personatges de sal plens de mutismes perllongats. Les nostres faccions s'havien endurit i l'aigua de la pluja tenia el gust salabr�s de la sang. Tots els fragments esmicolats d'una ciutat refulgent sota la llum del sol. Taral�larejaves la darrera can�� calculant el moment prec�s que calia virar en el sentit del vent. S'esbucaven amb lentitud les est�tues, els s�mbols, el tabernacle del d�u invisible de l'amor. Finalment ens capbuss�rem davallant cap al fons: figures flamejants, guspires rutilants, intens espurneig fulgurant repetint vagament els moviments de la marea.

En quina escletxa dels murs ensangonats dels cementiris podr�em trobar els primers indicis de la desfeta? El meu pare i l�oncle havien fet la guerra al costat de la Rep�blica. El dia que veieren Santiago Carrillo de bracet amb el darrer cap del Moviment, no varen entendre. El secretari general del PCE explic� que, a partir d�aquells moment, la bandera dels comunistes seria la bicolor, la vencedora en la guerra civil. No �s que els dos homes confiassin excessivament en les promeses dels pol�tics professionals. Ni molt manco! A les trinxeres, amb el fusell a la m�, combatent en terribles condicions, aprengueren a con�ixer quin valor tenien les paraules d�alguns dels dirigents del Front Popular. L�oncle m�explic� el dia en qu� la Pasionaria, envoltada per una muni� de periodistes, arrib� al sector on romanien, morts de fred, els homes de la XII Brigada Mixta. Una unitat que comandava Francisco Gal�n, el germ� de Ferm�n Gal�n. La XII Brigada, portava, brodats damunt l�ensenya tricolor, els rostres dels herois caiguts en la lluita per la Llibertat. Els capitans Ferm�n Gal�n i �ngel Garc�a Hern�ndez esdevenien lluminoses escletxes de claror, per als homes i les dones ensinistrats en la lectura de Vicente Blasco Ib��ez i V�ctor Hugo, de Bakunin i Karl Marx, de les hist�ries de Bravo, Padilla i Maldonado. La imatge de Marina Pineda brodada damunt una ensenya tricolor!

L�oncle recordava com Pasionaria arribava envoltada d�enxufats de l�Estat Major Central, joves ben afaitats i clenxinats, amb uniforme immaculat, sense una taca de fang, com si l�haguessin acabat de planxar feia un instant. El comissari feia sortir els soldats dels seus caus. Aleshores comen�ava l�acostumat discurs: el m�n estava atent a la nostra lluita contra el feixisme. �Sou un exemple per a la humanitat progressista, per a totes les generacions del futur�. I, amb moviment destre i silenci�s, de forma instintiva, procurava netejar-se la falda del fang de la trinxera.

Expectants davant la xerrameca dels endollats, el que m�s enfurism� els combatents va ser la imprud�ncia de la dirigent comunista: per tal d�aconseguir una fotografia de portada agaf� el fusell d�un soldat que l�escortava, mig adormit i, sense demanar perm�s a Gal�n, dispar� uns trets contra l�enemic. S�, era molt bonic, asseguts a un bar de la Gran Via de Madrid, llegir la publicaci� i comentar el valor de Pasionaria que lluitava, amb armes a la m�, contra moros, requet�s i falangistes. El que mai explicarien els diaris serien les posteriors conseq��ncies de l�acte tan �valent� de Pasionaria.

El front, fins aleshores en silenci, despert� de sobte �continuava l�oncle-. Els legionaris, pensant que s�iniciava un atac, responien, furients, amb foc d�artilleria i metralladores.

Va ser quan va morir el meu amic, Miquel Figuerola �digu� l�oncle-. Just comen�ava a fer-se a m� una cigarreta quan, inesperadament, una bala li rebent� el cap. No duia posat el casc! Eren uns moments de descans i, en no haver-hi combats, els homes de la Brigada es llevaven els ormeigs de guerra �casc incl�s!- provant de descansar una mica.

El record del fred i la fam en la batalla de Terol li feien mudar el semblant. Notaves com el seu rostre s�entristia per moments. Era quan el pare intervenia, alhora que atiava el foc de la foganya.

-Apa, no li donis m�s voltes. El dia en qu� deix�rem les armes, en un munt, a l�entrada del port d�Alacant, ja sabia que tot s�havia perdut. V�s a saber si no hauria estat preferible morir, disparar les darreres bales, no abandonar el fusell. Tanmateix, els vaixells de les fantasmals democr�cies amigues mai no arribaren.

[31/08] �Solidaridad Obrera� - Guanyabens - Piel - Schicchi - Roux - Bernard - Aratari - Gandillet - Lucetti - Domingo - Sanz - Moncl�s - Valls Puig - Garriga - Salcedo - Atar�s - Marivela - Vallejo

[31/08] «Solidaridad Obrera» - Guanyabens - Piel - Schicchi - Roux - Bernard - Aratari - Gandillet - Lucetti - Domingo - Sanz - Monclús - Valls Puig - Garriga - Salcedo - Atarés - Marivela - Vallejo

Anarcoefemèrides del 31 d'agost

Esdeveniments

Manifestació durant la "Dictablana" (Barcelona, 1930)

- Reaparició de Solidaridad Obrera: El 31 d'agost de 1930 torna a editar-se a Barcelona (Catalunya), després d'haver estat suprimit per la dictadura de Primo de Rivera des del 28 de maig de 1924, el periòdic de la Confederació Nacional del Treball (CNT) Solidaridad Obrera. Fruit de l'acord d'un ple català de sindicats, amb el suport econòmic de llibertaris de Manresa i amb maquinària pròpia, podrà reeditar-se aquesta publicació nascuda el 19 d'octubre de 1907. En aquesta nova època en serà director Joan Peiró i Massoni l'administrador; en la redacció en participaran Foix, Carbó, Magre i Clarà. Tindrà un tiratge de 26.000 exemplars, pocs comparats amb els 220.000 que arribarà a tenir durant la Guerra Civil, essent el diari amb més tirada de tot l'Estat.

Naixements

Emili Guanyabens Jané

- Emili Guanyabens Jané: El 31 d’agost de 1860 neix a Barcelona (Catalunya) el tipògraf, poeta, periodista, traductor i militant lliurepensador, espiritista, catalanista, sindicalista i anarquista Emili Guanyabens i Jané –el seu primer llinatge també citat Guanyabéns, Guañabens i Guanyavents. Era fill dels cosins mataronins Nicolau Guanyabens Clausell i Rosa Jané Guanyavens, i ell es canvià el primer llinatge un cop adult pel de Guanyavents. Es guanyava la vida treballant de tipògraf i formà part de l'anarquista Societat Tipogràfica, juntament amb altres destacats intel·lectuals (Eudald Canibell Masbernat, Cels Gomis Mestres, Josep Lluís Pellicer, etc.). L'octubre de 1880 participà en el I Congrés Catalanista. Membre de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), en 1881 prengué part en el congrés constitutiu de la bakuninista Federació Regional del Treball d'Espanya (FRTE), celebrat al Teatre Circ de Barcelona. Formà part de la junta directiva de l'Ateneu Obrer de Barcelona. En 1881 col·laborà en el Diari Català i Lo Velògraf. A mitjan 1882 formà part del grup sindicalista anarcocol·lectivista que s’escindí de la Societat Tipogràfica per fundar «La Solidària». En aquesta època fou membre del cercle lliurepensador «La Luz» i col·laborà en el seu òrgan d'expressió La Luz, del filantrop i lliurepensador Rossend Arús Arderiu. En aquests anys participà en el moviment espiritista i teosòfic, assistint a tertúlies d'aquesta temàtica, com ara la del Cafè Pelayo, i a sessions de mèdiums. En 1885 assistí al I Certamen Socialista, organitzat pel Centre d'Amics de Reus (Baix Camp, Catalunya). En 1886 començà a col·laborar en el periòdic anarquista La Tramontana, del qual va ser membre del consell de redacció fins al 1889. En 1888 col·laborà en La Veu del Centre Català i en aquest anys va guanyà el premi de poesia «Flor Natural». Entre 1892 i 1893 formà part del grup editor de la revista L’Avenç. A partir de 1892, arran de l'ona atemptats anarquistes, s'allunya del moviment llibertari. En 1897 va escriure la lletra de l'himne Els segadors, que guanyà el concurs de 1899 convocat per la Unió Catalanista, i que va ser musicat per Francesc Alió Brea. En 1906 assistí a un homenatge al dramaturg Henrik Ibsen. En 1914 col·laborà en el llibre col·lectiu d'homenatge al pintor Santiago Rusiñol Prats Jardins d'Espanya. Com a poeta de la Renaixença i del modernisme literari català, va estar influenciat pel simbolisme i pels parnassians francesos, tot seguint l'estil de Joan Maragall Gorina, publicant els seus poemes en L'Avenç i participant en els Jocs Florals. Alguns dels seus cants i himnes (La bandera, Cant del poeta, Crit a la pàtria, El nostre cant, Primavera eterna, etc.) van ser musicats i interpretats pel moviment orfeonista. Com a corrector de proves treballà a les impremtes de L'Avenç i de «La Academia» i posteriorment va ser revisor general de l'Institut d'Estudis Catalans, on va ser un dels principals col·laboradors de Pompeu Fabra Poch i s'encarregà de l'edició actualitzada de les obres completes d'Ignasi Iglésias Pujadas i de Narcís oller de Moragas. A més de les publicacions citades, col·laborà en moltes altres, com ara Catalònia, Germanor, Joventut, Pèl i Ploma, La Revista, etc. Entre els seus poemaris podem destacar Alades (1897), Voliaines (1903) i Trasplantades. Poesies franceses contemporànies (1910, traduccions). Vidu de Dolors Gendrau Porta, es casà amb Francisca Gendrau Pernal, germanastra de l'anterior, vídua amb tres fills, i no va tenir descendència amb cap de les dues dones. Emili Guanyabens Jané va morir el 27 de juny de 1941 al seu domicili, al número 139 del carrer Muntaner, de Barcelona (Catalunya), poc després de ser acomiadat sense cap explicació de l'Institut d'Estudis Catalans per les autoritats franquistes. En 2019 Joaquim Delclòs Urgell publicà la biografia Dos poetes per a un himne: Els segadors. Volum I. Emili Guanyabens.

Emili Guanyabens Jané (1860-1941)

***

Notícia de la condemna de Reine Piel apareguda en el diari parisenc Le Matin del 5 de juiol de 1922

- Reine Piel: El 31 d'agost de 1861 neix a Saint-Léger-sur-Dheune (Borgonya, França) l'anarquista i militant neomaltusiana Reine Piel, coneguda com Ramou o Ramon. Sos pares es deien François Piel, manobre, i Françoise Develay. Va rebre una bona educació a l'escola de monges de Saint-Joseph de Cluny de Le Creusot (Borgonya, França), on sos pares s'havien instal·lat quan ella tenia dos anys. En sortir de l'escola amb 14 anys, ajudà sa mare, que havia que surar sis infants, i son pare, obrer en una fàbrica. En 1881 s'establí a París (França), on treballà de minyona. Cap el 1884 retornà al domicili dels pares al carrer Nevers de Le Creusot. El 28 de novembre de 1885 es casà a Le Creusot amb el serraller Claude Louis Percherancier. En 1891 la parella s'establí a Besançon (Franc Comtat, Arpitània). Entre 1896 i 1898 son company va ser regidor municipal a Dijon (Borgonya, França). En 1904 se separà de son marit i esdevingué companya del propagandista anarquista François Monod, quan aquest s'establí a Besançon després de retornar de purgar cinc anys de deportació. En aquesta època treballava comprant i venent draps vells. A partir de 1905 començà a fer propaganda neomaltusiana juntament amb son company i ambdós redactaren el fullet Le mal social, que van presentar en una gira de conferències. Sota el nom de Ramou, va fer xerrades on tractava del paper jugat per la dona en la societat i col·laborà en els números únics de La Misère i La Grève que son company Monod va publicar en 1907 a Besançon i que venien en suport de vaguistes. Després de la mort de Monod l'agost de 1907, visqué tota sola i, segons el veïnat vivia al dia de les plantes i bolets que arreplegava i de predir el futur amb les cartes. En 1908 allotjà la feminista llibertària Gabrielle Petit de gira propagandística a Besançon en suport de les obreres de la seda aleshores en vaga. En 1910 va ser empresonada dos dies per deutes. Es guanyà la vida de drapaire, vivia al número 21 del carrer Capitole de Besançon i practicava avortaments clandestins de franc. El 4 de juliol de 1922 va ser condemnada per l'Audiència del Doubs a dos anys de presó a resultes de la mort de la jove Charlotte Degret, de família benestant, que havia avortat –el tinent Leherpeux, pare de família amb tres infants que havia deixat embarassada la difunta, va ser absolt. En 1930 va ser novament condemnada a dos anys de presó per «practiques avortistes» pel Tribunal Correccional de Besançon i va ser tancada a la presó d'Haguenau (Alsàcia, França), on en el registre d'entrada es declarà «sense religió». El cadàver de Reine Piel va ser trobat el 18 de febrer de 1938 dins el riu La Cuisance de Souvans (Franc Comtat, Arpitània) i sembla que el cos portava al voltant d'un mes dins l'aigua.

***

Paolo Schicchi fotografiat per O. Meistring en 1891

- Paolo Schicchi: El 31 d'agost de 1865 neix a Collesano (Palerm, Sicília) l'advocat i propagandista anarcocomunista individualista, defensor del corrent anarquista antiorganitzador, Paolo Schicchi (o Schichi). Sos pares foren Simone Schicchi i Michelangela Dispensa. Per error mèdic, l'embaràs de sa mare fou diagnosticat com a un càncer d'estómac i a causa dels medicaments que prengué el fill sortí amb una constitució fràgil i malaltissa i amb un temperament nerviós i impetuós, entrebancs que durant la infància i l'adolescència hagué de suplir amb continu exercici. A l'escola primària mostrà ardentment sentiments republicans, que havia heretat de son pare, advocat revolucionari que participà activament en la insurrecció antiborbònica de Francesco Bentivegna de 1856. Quan tenia 15 anys i estudiava a l'institut de Cefalù, dirigit pel poeta garibaldí Eliodoro Lombardi, improvisà un míting anticlerical a l'escalinata de la catedral, del qual pogué sortí amb vida fugint d'una gentada enfollida que el volia linxar. Després continuà els estudis a Palerm, on començà a freqüentar els cercles d'estudiants radicals i de seguidors de Giuseppe Mazzini. El gener de 1884 participà en la manifestació en honor del poeta Mario Rapisardi que visitava la ciutat. Entre 1885 i 1887 es matriculà a la Facultat de Dret de la Universitat de Palerm i col·laborà, sota el pseudònim Il Gladiatore, en els periòdics Le Feste di Nerone, on atacà en la seva correspondència corrosiva el bisbe de Cefalù, i Il Picconiere, publicació llibertària dirigida per Calogero Bonanno. Gràcies als seus escrits es guanyà fama de defensor dels pobres, fet que li comportà dures polèmiques i duels. Follament enamorat de Marina Genova, germana de l'anarquista Giuseppe Genova, i davant la resistència dels pares a la relació, es disparà un tret al cor que només el ferí. Després prosseguí els seus estudis a la Universitat de Bolonya, gràcies al suport de Giacinto Scelsi, governador civil (prefetto) de Bolonya i amic de son pare. A Bolonya seguí les classes de Giuseppe Ceneri, Quirico Filopanti i Giosuè Carducci; també s'ajuntà amb la colla de joves goliards que editava la revista setmanal il·lustrada de caràcter satíric Bononia Ridet. Dirigí un grup de joves republicanosocialistes en una manifestació contra la visita reial en ocasió del vuitè centenari de la Universitat de Bolonya. Expulsat de la universitat i obligat a tornar a Palerm, ingressà en pràctiques al despatx de l'advocat Aristide Battaglia, germà de l'antic internacionalista Salvatore Battaglia. El 26 de novembre de 1888 fou cridat a files enquadrat com a cadet del XI Regiment d'Infanteria de Palerm. El 10 de maig de 1889 aconseguí ser traslladat com a soldat ras al Regiment d'Artilleria de Muntanya a Torí. L'11 d'agost d'aquell any, posant en pràctica la idea que madurava des de feia temps, desertà i creuà la frontera francesa a Sant'Anna di Vanadio. A París, en mig dels actes festius de celebració del centenari de Revolució Francesa, s'afegí al grup de desertors de diverses nacionalitats –entre ells Amilcare Cipriani, Luigi Galleani, Francesco Merlino– que s'havien reunit a la capital gala per defensar «amb les armes a la mà» la República de les amenaces bèl·liques llançades per les monarquies europees. El 17 de novembre de 1889, en carta enviada a l'Ajuntament de Collesano, renuncià a la ciutadania del «putrefacte» regne d'Itàlia i abraçà la republicana francesa, «lleona d'Europa». Però aquesta exaltació republicana, fruit del particular moment festiu, esdevingué ràpidament en desil·lusió, ja que com a Itàlia, a França també «regnava» l'explotació, la misèria i la fam. El gener de 1890 assistí a una conferència a la Sala Horel, al barri parisenc del Temple, i participà en les manifestacions contra l'expulsió de l'estudiant anarquista Oscar Bertoja i en altres mobilitzacions organitzades pel Grup Cosmopolita de París, que editava el setmanal anarquista L'Attaque, redactat sobretot per Sébastien Faure, Lucien Weil i Charles Malato. L'abril de 1890 fundà amb altres el Cercle Internacional d'Estudiants Anarquistes (CIEA), pel qual redacta gran part del manifest «Agli studenti, agli militari» (Als estudiants, als militars), i del qual es distribuiran milers de còpies arreu d'Itàlia, França i Suïssa en la vigília del Primer de Maig de 1890. Al CIEA van pertànyer els italians Luigi Galleani i Francesco Merlino i el búlgar Nicolas Stoïnov, amb qui tindrà una profunda amistat. El fracàs de la convocatòria parisenca del Primer de Maig, a la manifestació del qual hi assistí, el portà gradualment a adherir-se a les tesis dels grups anarquistes més radicals, contraris a la «revolució en data fixa» i oposats a mantenir una organització estructurada estable. Les seves crítiques seran semblants a les d'Errico Malatesta, aleshores també a París, que farà servir el terme «bizantinisme» per definir l'immobilisme dels companys i les seves discussions absurdes. Més tard, però, mantindrà dures polèmiques amb Malatesta mateix. Amenaçat amb l'expulsió, el juliol de 1890 marxà de França i amb Merlino arribà Malta, via Marsella i Tunísia. A Malta mantingué correspondència amb els companys sicilians i del continent, a través de diversos periòdics (Il Piccone, de Catània; La Nuova Riscossa, de Trapani; Il Proletario, de Marsella; La Plebaglia i La Poveraglia, d'Imola; etc.). En aquesta època signà, amb altres 56 companys, compatriotes i exiliats d'altes països, el manifest «I socialisti anarchici al popolo italiano. Non votate!» (Els socialistes anarquistes al poble italià. No voteu!), en el qual s'instà a l'abstenció en les eleccions polítiques del novembre de 1890. També tradueix a l'italià l'opuscle anònim Ricchezza e miseria, que constitueix el primer títol de la «Biblioteca del Proletariat» de Marsala. Contrari a les tesis de Malatesta sorgides el 6 de gener de 1891 en la Conferència de Capolago, on es decidí la creació del Partit Socialista Anàrquic, aviat es convertí en el capdavanter de la tendència antiorganitzadora en l'anarquisme italià, alhora que reivindicava la violència com a eina llegítima de lluita. Aquest mateix any, edità a Ginebra dos números d'un periòdic que es deia Pensiero e Dinamita, on justificava l'ús de la violència revolucionària amb la finalitat d'exterminar totalment la burgesia, i dos números i dos suplements –un tercer serà segrestat a l'impremta– de La Croce di Savoia, força violent contra la Casa de Savoia i contra els «pontífexs» de l'anarquisme (Malatesta, Merlino, Cipriani i Gori). L'11 de setembre de 1891 serà expulsat de Suïssa per haver «excitat amb la impremta la caiguda violenta de l'ordre establert, preconitzant l'assassinat, l'incendi, el pillatge i el furt». Instal·lat a Barcelona (Catalunya), fundà i dirigí el periòdic trilingüe (castellà, francès i italià) anarcocomunista individualista de Gràcia El Porvenir Anarquista, del qual només sortiren dos números (15 de novembre i 20 de desembre de 1891) i que atacà durament la tendència anarcocol·lectivista i a Errico Malatesta, que aleshores estava de gira propagandística amb Pere Esteve a Barcelona. Després de l'esclat del petard de la Plaça Reial de la capital catalana, el 9 de febrer de 1892, el comitè de redacció al complet –Paolo Schicchi; l'anarquista Paul Bernard, membre del grup «Les Vagabons» de Lió, exiliat a Gràcia; els barcelonins Sebastià Suñé i Emili Hugas; i l'anarcocomunista gracienc Martí Borràs Jover– va ser detingut, empresonat al castell de Montjuïc i torturat brutalment, encara que no es va poder demostrar la seva participació en aquest succés. La companya de Bernard, que era gracienca, va ser violada al castell de Montjuïc i va morir producte de les tortures. El setembre de 1892 va ser alliberat; tornà a Itàlia i, en venjança pels fets de Montjuïc, va posar una bomba davant del consolat espanyol a Gènova el maig de 1893. Detingut per aquest fet, el mateix mes fou jutjat a Viterbo i, encara que defensat per Pietro Gori, fou condemnat a 11 anys de presó. En 1909 participà activament en la campanya de suport al pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia. En 1910 dirigí el periòdic L'Avvenire Anarchico, de Pisa. La seva influència cada cop es va fer més forta entre els obrers sicilians i entre els militants del Partit Socialista Italià (PSI) de la zona. En aquests anys publicà La Zolfara, Il Piccone i La Zappa. L'11 de novembre de 1918, dia de l'armistici, va fer un violent discurs a la multitud reunida a la plaça Pretòria de Palerm. En 1921 fundà Il Vespro Anarchico, que fou un dels periòdics que s'enfrontà més valentament contra el feixisme i la màfia. Després realitzà una activa propaganda entre els pagesos, incitant-los a la socialització de les terres incultes, que serà l'inici d'un important moviment d'ocupació de terres a la Sicília occidental, que s'enfrontarà directament amb els interessos dels terratinents i de la màfia. Entre l'1 de maig i el 30 d'agost de 1925 publicà a Marsella el periòdic anarquista en llengua italiana Il Picconiere, el gerent del qual fou Paul Dreves. Malgrat el seu anarcoindividualisme, proposà la creació de forces revolucionàries d'acció per enfrontar-se als escamots feixistes. El seu antifeixisme militant va fer que Mussolini prohibís Il Vespro Anarchico i l'empresonés. Pocs mesos després, aconseguí fugir de la presó i marxà d'Itàlia exiliant-se a Tunísia. L'agost de 1930 organitzà una expedició cap a Itàlia des de Tunísia, amb Salvatore Renda i Filippo Gramignano, i amb el suport econòmic de l'anarquista il·legalista Severino di Giovanni, per lluitar des de dintre contra el feixisme; però, traït pel comandant de la nau que els transportava, fou detingut just arribar a Palerm. Jutjats els tres anarquistes per un Tribunal Especial el 16 d'abril de 1931, Schicchi va ser condemnat a 10 anys, Renda a vuit i Gramignano a sis mesos de presó pel delicte de «conspiració a l'estranger per provocar a Itàlia activitats subversives contra el feixisme». A partir de 1937 passà a l'illa de Ventotene confinat. Amb la caiguda del feixisme publicà un recull dels seus escrits sota el títol Conversazioni Sociali (1945) i el periòdic L'Èra Nuova, on sostingué la «necessitat absoluta» de formar un front comú de totes les forces revolucionàries, fins i tot socialistes i comunistes, per lluitar contra la reacció feixista. Paolo Schicchi va morir el 12 de desembre de 1950 a Palerm (Sicília). Els seus papers es troben dipositats a l'Archivio Storico degli Anarchici Siciliani de Ragusa (Sicília). A Collesano existeix un carrer que porta el seu nom.

***

Notícia de la condemna de Melchior Roux apareguda en el diari parisenc L'Humanité del 5 de maig de 1908

- Melchior Roux: El 31 d'agost de 1867 neix al IV Districte de París (França) l'anarquista i sindicalista Joseph Melchior Roux, conegut com Melchior. Era fill natural de la jornalera i bugadera del Sarre Barbe Gier i l'infant es legitimà amb el matrimoni d'aquesta amb el capeller Joseph Melchior Roux celebrat el 25 de juliol de 1868 a l'XI Districte de París. Bilingüe francès i alemany, quan tenia sis anys començà a treballar i aprengué a llegir, a escriure i a comptar amb antics membres internacionalistes. Acabà treballant de polidor de metalls. El 5 de març de 1883 va ser condemnat pel Tribunal Correccional del Sena a un any de presó per «cops i ferides». En 1887 vivia amb sos pares al número 4 de Cité Lesage-Bullourde de l'XI Districte de París. Cridat a files, va ser integrat el 24 de novembre de 1888 en el II Batalló d'Àfrica d'Algèria i l'1 de maig de 1889 va ser enviat al disciplinari V Batalló d'Infanteria Lleugera d'Àfrica («Bat' d'Af»). El 21 d'octubre de 1889 va ser nomenat caporal. El 6 d'agost de 1890 va ser donat de baixa per la Comissió Especial de Baixa Militar de Mascara (Mascara, Algèria Francesa; actualment Algèria) per «retinitis crònica» i finalment llicenciat el 13 de setembre d'aquell any. El 27 de juliol de 1895 es casà a l'XI Districte de París amb l'envernissadora anarquista Maria Anna Gaudin i en aquesta època vivia al número 8 del carrer Basfroi. En 1898 s'instal·là a Corbeil (Illa de França, França), on treballà d'obrer polidor a la fàbrica Decauville i ben aviat desencadenà una vaga. Posteriorment obrí a Le Coudray-Montceaux (Illa de França, França), a pocs quilòmetres de Corbeil, una parada de venda de vi, que esdevingué lloc habitual de reunió dels anarquistes dels voltants. De bell nou a Corbeil, obrí amb sa companya una merceria al número 32 del carrer Petites-Bondes. En aquesta època organitzà reunions anarquistes i en 1904 col·laborà en Le Libertaire. En 1906 va fer costat la vaga de la Impremta Crété i en 1907 de la Papereria d'Essonne. Quan Sébastien Faure i Georges Roussel anaven a Corbeil a fer xerrades s'allotjaven al seu domicili. Distribuïa el periòdic Terre et Liberté, que s'imprimia clandestinament a Brussel·les (Bèlgica), i mantenia correspondència amb destacats anarquistes (Émile Janvion, Madeleine Vernet, etc.). El 9 d'abril de 1908 va ser detingut per la policia a l'estació de Maisons-Alfort (Illa de França, França), juntament amb els anarquistes François-Joseph Kühn (Le Suisse de Vevey) i Georges Roussel, en possessió de 10 cartutxos de dinamita, tres metres de cordó detonant i sis detonadors. Kuhn i Roussel van ser posats en llibertat, però ell va ser tancat a la presó parisenca de La Santé. Jutjat el 4 de maig de 1908 per l'XI Tribunal Correccional del Sena, va ser condemnat a un any de presó per «possessió de material explosiu», mentre que Roussel va ser condemnat a 15 dies de presó per «ús d'armes prohibides». Quan esclatà la Gran Guerra vivia a Étréchy (Illa de França, França) i el Consell de Revisió del Sena del 28 de novembre de 1914 l'integrà en els Serveis Auxiliars de l'Exèrcit; el desembre de 1918 va ser alliberat totalment de les seves obligacions militars. Melchior Roux va morir el 29 de novembre de 1955 al seu domicili de Vélizy-Villacoublay (Illa de França, França).

***

Signatura de Julien Bernard (1903)

- Julien Bernard: El 31 d'agost de 1877 neix a Aimargues (Llenguadoc, Occitània) l'anarquista Julien Alphonse Bernard, conegut com Le Caporal. Era fill d'Alphonse Bernard, conreador propietari, i de Marie Lasgoute. Es guanyà la vida treballant con son pare, de conreador. Cridat a files per a fer el servei militar, el 15 de novembre de 1898 va ser incorporat en el 7 Regiment de Cuirassers i el 25 de setembre de 1901 va ser llicenciat. A principis de segle, amb son germà Clerc Bernard, milità en el grup llibertari d'Aimargues. Va ser condemnat per la policia de Vauvert (Llenguadoc, Occitània) a tres dies de presó per «cops i ferides». El 4 d'octubre de 1903 es casà a Aimargues amb Claudine Ernestine Sabatier. Entre el 6 d'agost de 1914 i el 30 de gener de 1919 va fer la campanya contra Alemanya en diverses unitats militars. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Foto policíaca de Domenico Aratari

- Domenico Aratari: El 31 d'agost de 1890 neix a Àndria (Pulla, Itàlia) l'anarquista i anarcosindicalista Domenico Aratari, conegut com Adario Moscallegra. Sos pares es deien Pasquale Aratari i Giulia Falcone. En 1912 s'establí a Nàpols (Campània, Itàlia) on va ser vigilat per la policia per les seves idees anarquistes. El 5 de març de 1913 emigrà a l'Argentina. Un any més tard, retornà a Itàlia i el juny de 1914, quan l'aixecament de la «Setmana Roja», va ser empresonat. A començament de 1915 fou alliberat gràcies a una amnistia i l'agost de 1916 s'instal·là a Florència (Toscana, Itàlia), on esdevingué secretari de la Unió Anarquista Italiana (UAI) local, col·laborant en L'Avvenire Anarchico, de Pisa, i en Guerra di Classe, òrgan de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI). El 3 de juny prengué part en el Consell General de l'USI, que se celebrà a Florència, i un mes després va ser detingut per possessió de propaganda clandestina i correspondència d'Armando Borghi. El gener de 1919, en nom de la Unió Anarquista de Florència, organitzà el «Congrés dels Anarquistes Italians» que se celebrà entre el 12 i el 14 d'abril d'aquell any en aquesta ciutat i on es constituí la Unió Comunista Anarquista Italiana (UCAI). A partir de 1921, sota una ordre de busca i cerca, es mantingué en la clandestinitat fins el novembre de 1922 quan fugí a Suïssa –el 3 de juliol de 1922 havia estat condemnat en rebel·lia per l'Audiència de Florència a cadena perpètua, juntament amb Pietro Galassini, per «complicitat en assassinat i llançament de bomba contra una desfilada feixista» on moriren un carrabiner i un estudiant. Després passà a França sota la identitat d'Adario Moscallegra, un company anarquista, i emigrà a l'Argentina. El juliol de 1926 venia Il Risveglio a Montevideo (Uruguai) i en 1929, en aquesta ciutat, dirigí amb Carlo Fontana La Protesta. A l'Uruguai va ser detingut en diferents ocasions. Hostatjà al seu domicili de Villa Clelia Pènarol, del camí General Raix de Montevideo, l'anarquista Luce Fabbri quan aquesta s'exilià a l'Uruguai i va ser assidu de Giacomo Sabbatini. En 1931 la policia italiana descobrí la seva vertadera identitat. En 1952 es perdé el seu rastre.

***

Col·laboració de Félix Gandillet en el periòdic parisenc Le Libertaire del 19 d'agost de 1937

- Félix Gandillet: El 31 d'agost de 1898 neix a Caluire-et-Cuire (Forez, Arpitània) l'anarquista i anarcosindicalista Félix Émile Gandillet. Era fill de Marie Joseph Gandillet, fuster, i d'Andrée Suzanne Georges Fournier. Es guanyà la vida treballant primer d'ajustador mecànic i després de terrelloner. En 1916 vivia, amb sos pares, al número 10 del carrer Montée des Forts de Caluire-et-Cuire. El 26 de desembre de 1916 signà a Lió (Arpitània) per tres anys en l'exèrcit i va ser destinat al 5 Dipòsit d'Equipatges de la Flota de la Marina. El 26 de desembre de 1919 va ser desmobilitzat. El 27 de novembre de 1920 es casà a La Mulatière (Forez, Arpitània) amb Victorine Labaume i en aquesta època treballava de mecànic i continuava vivint al carrer Montée des Forts de Caluire-et-Cuire. En 1935 era secretari del Syndicat Unique du Bâtiment (SUB, Sindicat Únic de la Construcció) de la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR) de Carrières-sur-Seine (Illa de França, França) i membre del Buró Federal de la Comissió Administrativa de la Construcció. En aquesta època col·laborà en periòdic Le Travailleur du Bâtiment, òrgan de la Federació de la Construcció, del qual va ser un dels seus administradors. En 1936 també fou secretari del Buró del SUB de Carrières-sur-Seine. Aleshores treballava de terrelloner a l'obra de l'Exposició Universal de París. Entre 1937 i 1952 col·laborà en Le Libertaire. El 24 d'abril de 1937 parlà, en nom del SUB, juntament amb Alex Lucas, secretari del SUB, i Jules Sellenet (Francis Boudoux), secretari de Propaganda del CGT-SR, un gran míting sobre el sindicalisme revolucionari i la Revolució espanyola celebrat a Saint-Germain-en-Laye (Illa de França, França). En 1937 era el portaveu del «Comitè d'Ajuda del Cas Brilliard-Souterrain-Sartrouville». En 1939, abans de la II Guerra Mundial, vivia al número 77 de la Grande Rue i després de la guerra al número 40 bis de la carretera Argenteuil-Carrières-sur-Seine. El 13 d'abril de 1939 va ser inscrit en el «Carnet B» dels antimilitaristes del departament de Sena i Oise, i aleshores es trobava desocupat. Secretari del grup local de la Unió Anarquista (UA), es dedicà sobretot a activitats sindicalistes. Va ser fitxat per la policia com a «anarquista molt perillós i sindicalista extremadament perillós i força actiu». Després de la II Guerra Mundial formà part del grup anarquista local de Carrières-sur-Seine de la Federació Anarquista (FA). Com a militant de la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF) participà en 1950 en la vaga de vuit setmana de l'obra de Saclay (Illa de França, França) i en 1951 fou delegat del Comitè de Vaga de la CNT-CGT de l'obra HBM de Chatou (Illa de França, França). En 1952 estava afiliat al Sindicat de Terrelloners del Sena de la CGT. El 28 de maig de 1960 es casà a La Tronche (Delfinat, Arpitània) amb Madeleine Albertine Burkler. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Gino Lucetti

- Gino Lucetti: El 31 d'agost de 1900 neix a Carrara (Toscana, Itàlia) l'anarquista i partisà Gino Lucetti. Treballador de les pedreres del marbre de Carrara, durant la primera guerra mundial farà el servei militar en les unitats d'assalt. Després de la guerra va emigrar a França, on va acabar de madurar la seva consciència antifeixista. Decidit a acabar amb la vida de Benito Mussolini, va retornar a Itàlia i l'11 de setembre de 1926, a la plaça de la Porta Pia de Roma, llança una bomba contra l'automòbil on viatjava el dictador. La bomba rebota contra el cotxe i explota a terra. Lucetti és detingut i processat entre el 8 i el 10 juny de 1927. Lucetti va ser condemnat pel Tribunal Especial a 30 anys de presó –la pena de mort es va introduir a partir d'aquest cas– i altres dos companys, Leandro Sorio i Stefano Vatteroni, van ser inculpats i reberen 20 anys i 19 anys i 9 mesos de reclusió respectivament. Gino Lucetti va ser empresonat a la penitenciaria de la petita illa de Santo Stefano, al Mar Tirré, coneguda com a «Illa del Diable». El 1943 va ser alliberat pels aliats, però poc després, el 17 de setembre de 1943, va morir a l'illa d'Ischia (Itàlia) a causa d'un bombardeig nord-americà. Les interessants cartes de Lucetti dirigides des de la presó a sa família (1930-1935) es troben al fons Ugo Fedeli de l'International Institut of Social History (IISH) d'Amsterdam. A l'Arxiu de la Família Berneri i d'Aurelio Chessa de Reggio Emilia existeix un Fons Gino Lucetti.

***

Camp de concentració d'Argelers

- Ramón Domingo de la Cruz: El 31 d'agost de 1901 neix a El Ordial (Guadalajara, Castella, Espanya) l'anarcosindicalista Ramón Domingo de la Cruz. Sos pares es deien Manuel Domingo i Pascuala de la Cruz. Quan tenia 17 anys emigrà a Barcelona (Catalunya) a la recerca de feina. A la capital catalana s'adherí al moviment anarquista, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en 1919 participà en la vaga de «La Canadenca», fet pel qual va ser empresonat a la Presó Model de Barcelona. En 1923, durant la dictadura de Primo de Rivera, va passar a França, on va fer feina en la verema. El març de 1927, al departament dels Pirineus Orientals, se li va decretar l'expulsió, juntament amb altres companys (Adelaida Bou Cañalda, Joan Manent Pesas, Manuel Portos, Agustín Martínez, Alfonso Rosquillas Magrinyà i els germans Luis i Micheline Salguer), però no va poder ser efectiu ja que havia desaparegut de Perpinyà el gener anterior (Rosselló, Catalunya Nord). En 1933 retornà a El Ordial per treballar a les terres familiars i obrí una biblioteca, que posteriorment fou cremada per les tropes franquistes durant la guerra. En 1936 s'afegí a les milícies confederals que marxaren cap a Aragó des de Cogolludo i Cifuentes; més tard lluità enquadrat en el 43 Batalló. Amb el triomf feixista, s'exilià a França i patí els camps de concentració d'Argelers i de Barcarès. Després passà a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) destinada a l'arsenal de Brest (Bretanya), del qual pogué fugir a Tours (Centre, França). Des del 5 de gener de 1942 milità en la Federació Local de la CNT de l'Exili de Tours. Després passà a viure a la regió parisenca. Fou un gran propagandista anarquista –es dedicava a vendre la premsa del moviment per carrers i mercats– i lector cultivat de manera autodidacta –l'Encyclopédie Anarchiste, de Sébastien Faure, i L'homme et la terre, d'Élisée Reclus, van ser els seus llibres de capçalera. Ramón Domingo de la Cruz va morir el 16 de juny de 1995 al seu domicili de Montreuil (Illa de França, França) i fou incinerat el 23 de juny al cementiri parisenc de Père Lachaise.

***

Necrològica de Ramón Sanz Almudébar apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 6 de desembre de 1981

- Ramón Sanz Almudébar: El 31 d'agost de 1909 neix a Abiego (Osca, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Ramón Sanz Almudébar. Sos pares es deien Manuel Sanz i Manuela Almudébar. Començà a militar molt jove en el moviment llibertari. Durant la Revolució espanyola fou responsable, amb Vicente Monclús Guallar, de la col·lectivitat d'Abiego i fou milicià al front de Guadalajara (Castella, Espanya), on va caure presoner al final de la guerra. L'abril de 1939 va ser reclòs a Osca (Aragó, Espanya) i després a Barbastre (Osca, Aragó, Espanya), on fou condemnat a 12 anys de reclusió i traslladat a Saragossa (Aragó, Espanya) i a San Juan de Mozarrifar (Saragossa, Aragó, Espanya). Cap el 1943 va ser posat en llibertat condicional i el juny de 1948 aconseguí passar clandestinament a França, on treballà a les mines llenguadocianes i asfaltant carreteres, alhora que militava en la Confederació Nacional del Treball (CNT) de l'exili. A la feina patí un greu accident que el va disminuir considerablement. A començament dels anys setanta, fou un dels responsables, amb Juan Coronel, Amado Canalis i Juan Torner, de la secció de Montalban (Guiena, Occitània) de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). Sa companya fou Jacinta Campos Tena. Ramón Sanz Almudébar va morir el 24 de setembre de 1981 a l'Hospital de Montalban (Guiena, Occitània).

***

Vicente Monclús Guallar

- Vicente Monclús Guallar: El 31 d'agost de 1912 –algunes fonts citen eròniament el 23 de gener de 1911– neix a Abiego (Osca, Aragó, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Ramón Vicente Monclús Guallar. Era fill de Miguel Monclús Lucena, llaurador, i de Vicenta Guallar Santamaría. Obrer agrícola, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en les Joventuts Llibertàries de la comarca aragonesa de Barbastre. Quan el cop militar feixista, el 20 de juliol de 1936 participà en l'assalt de la caserna de Barbastre (Osca, Aragó, Espanya). Son germà Joaquín Monclús Guallar, també confederal, va ser afusellat el 30 d'agost de 1936 per les tropes franquistes. Vicente marxà com a milicià al front d'Osca formant part de la Columna «Roja i Negra» i posteriorment enquadrat en la companyia de metralladores del Batalló 508 de la 127 Brigada Mixta de la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola, on obtingué el grau de comissari de campanya. Després d'haver combatut als fronts de Saragossa (Aragó, Espanya) i del Llevant peninsular, en 1938 s'integrà en l'Escola d'Aviació de Santiago de la Ribera (San Javier, Múrcia, Espanya) i formà part d'un grup de 186 alumnes pilots de l'Exèrcit republicà que el desembre de 1938 van ser enviats a la Unió Soviètica per a rebre classes de pilotatge de caces als aeròdroms de Kirovabad, al Caucas (actual Gandja, Azerbaidjan). En 1939, després del triomf franquista, refusà, com altres pilots espanyols, de posar-se al servei del govern soviètic i demanà poder emigrar a França o als Estats Units. El 2 de maig de 1939 va ser enviat a l'Escola Política de la Internacional Comunista de Planiersnaya, a prop de Moscou, amb la intenció de rebre formació política i dissuadir-lo de la seva idea d'abandonar l'URSS; en aquesta tasca dissuasiva intervingué el militar comunista Enrique Líster Forján. Després de diversos enfrontaments amb les autoritats soviètiques, el 17 de desembre de 1939 va ser rebut, juntament amb Agustí Puig, pel cap del Negociat del Ministeri d'Assumptes Exteriors de l'URSS per demanar passaports per a una trentena d'alumnes per a traslladar-se a Mèxic. El 29 de gener de 1940 va ser detingut a Moscou amb set pilots més (José Giménez Llop, Josep Gobart, Luis Milla, Juan Navarro, Francisco Pac, Juan Sola Pala i Francisco Tares) i, després d'un judici format per delegats del Partit Comunista d'Espanya (PCE) en el qual aquests demanaren penes de mort, enviats tots a la presó moscovita de Butyrskij i després a Lubianka, quarter general de la policia política de Moscou. Després de vuit mesos tancats en cel·les individuals d'aïllament i apallissats brutalment, el setembre de 1940 van ser jutjats i condemnats a la deportació a camps de treball de Sibèria. Tots els seus set companys van morir un després d'altre de fam i de fred i ell, que va ser condemnat a vuit anys de treballs forçats per «agitació imperialista», no va ser enviat al camp Núm. 99 de Kharagandí (Kazakhstan), on van ser deportats un grup de mariners i de pilots republicans espanyols, sinó que va ser internat en diversos camps, especialment en els de Potma i de Vorkutà (Komi, Rússia). En 1947 la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) i son secretari Josep Ester Borràs engegà una campanya internacional per obtenir l'alliberament dels pilots i dels mariners republicans espanyols detinguts als camps de concentració soviètics. El 29 de gener de 1948 el Soviet Suprem el va indultà, però va ser deportat forçosament a Samarcanda (Uzbekistan) i allà, sense feina per la seva condició de deportat, es va veure obligat a viure de la mendicitat. El 20 d'abril de 1950 va ser detingut a la sortida d'un teatre i acusat d'espionatge per haver parlat amb un ciutadà nord-americà al pati de butaques. Després d'apallissat, va ser obligat a signar una autoinculpació i el 28 de desembre de 1950 va ser condemnat a 10 anys de presó sense cap judici. No obstant això, va ser enviat a treballar a una fàbrica secreta a prop de Moscou, on troba dos companys espanyols en la mateixa situació. La campanya de la FEDIP, que comptà amb el suport d'organitzacions antifeixistes espanyoles exceptuant les comunistes, aconseguí la primavera de 1954 la llibertat i el repatriament d'alguns dels supervivents, però Monclús no n'entrà en aquesta llista. L'abril de 1955 va ser traslladat a un complex industrial a Mordovia i el 6 de gener de 1956 va ser traslladat a la presó moscovita de Lubianka. Després de 16 anys passats en el gulag comunista, el 23 de març de 1956 va ser alliberat pel Tribunal Militar del Consell Suprem de l'URSS i enviat set mesos a Dnipropetrovsk (actual Dnipró, Ucraïna), on treballà en una fàbrica. Per mediació de la Creu Roja Internacional, pogué contactar amb son germà Isidre, qui s'ocupà de les gestions per al seu repatriament a França. El 23 de novembre de 1956 arribà a París (França), on es reuní amb son germà, aleshores exiliat a Vilanuèva d'Agen (Aquitània, Occitània) i militant de la Federació Local de la CNT. Segons algunes fonts, Vicente emigrà a l'Argentina i en 1959 publicà a Buenos Aires les seves memòries sota el títol 18 años en la URSS. Viacrucis en el paraiso soviético. Como vive, estudia, trabaja y trata el pueblo ruso, on denuncia durament el règim estalinista. El 16 de maig de 1959 va fer una conferència als locals de la Federació Local de París de la CNT titulada «Problemas sobre Rusia» i l'11 de març de 1961 a la CNT d'Orleans (Centre, França) titulada «La clase obrera y campesina en la URSS». Vicente Monclús Guallar, sembla, va morir cap el 1999 i està enterrat a Alacant (Alacantí, País Valencià).

Vicente Monclús Guallar (1911-1999?)

---

Continua...

---

Els darrers assassinats de la dictadura franquista

He pensat en aquelles t�triques setmanes de 1975, la desesperan�a per provar de salvar les seves vides. Les pintades en la nit, les repartides clandestines de fulls, tot all� que volia expressar la nostra indignada protesta. Nits vora la r�dio escoltant les emissores estrangeres que informaven de mobilitzacions arreu de l'Estat i a l'estranger. A Lisboa, els manifestants, indignats, assaltaven i cremaven l'ambaixada franquista... Milers i milers d'antifranquistes visqu�rem, sense dormir, en tensi�, la nit m�s llarga dels darrers anys de la dictadura. Tothom pendent d'un darrer gest (que mai no va arribar): l'anulaci� de les penes de mort per part del vell i decr�pit general assass�. R�dio Par�s, la BBC de Londres, les emissores d'un Portugal ja lliure, alliberat del feixisme, informaven de manifestacions populars a Madrid, a Euskadi (amb una vaga general de m�s de dos-cents mil treballadors), a Catalunya (nom�s a la SEAT hi ha assemblees amb m�s de deu mil obrers). (Miquel L�pez Cresp�)

Tres dels cinc antifeixistes assassinats per la dictadura del general Franco: Xose Humberto Baena Alonso, Jos� Luis S�nchez Bravo i Ram�n Garcia Sanz.

Lucila Arag�, una bona amiga valenciana, companya en la lluita per la llibertat i el socialisme, m'envia, setembre de 2000, un sentit manifest tot recordant les darreres execucions de la dictadura; em diu que segurament sortir� a la premsa. Juntament amb Lucila, signen l'article altres militants d'aquells anys heroics, la majoria membres del PCE(ml) i del FRAP: V�ctor Baeta, Amparo Garrig�s, Dolors Calatayud, �ngel Y�benes, Miguel Morata, Alejandro Mayordomo, Jos� Lu�s Piquer... Diu el document (sota el t�tol Els darrers afusellats del franquisme): "A primeres hores del dia 27 de setembre de 1975, a Burgos, Cerdanyola i Madrid, foren afusellats cinc joves: Jos� Huberto Baena, Ram�n Garc�a Sanz i Jos� Luis S�nchez Bravo pertanyien al FRAP; Juan Paredes Manot i �ngel Otaegui eren d'ETA. Fins l��ltim moment es van succeir les protestes en molts llocs del m�n: Par�s, Lisboa, Roma... Alguns governs retiraren les seues delegacions diplom�tiques. Per� el franquisme s'afanyava a acabar els seus dies com els havia comen�at: imposant la seva for�a a sang i foc.

'Els judicis mancaren de tota garantia legal. Els tribunals estigueren formats per militars amb molta pressa per dictar sent�ncia. La denominada llei antiterrorista, per la qual es va jutjar i executar aquests cinc joves de fam�lies humils i treballadores, formava part del mateix arsenal de lleis repressives pel qual el r�gim de Franco va condemnar milers d'obrers, sindicalistes i intel�lectuals que en aquells moments lluitaven contra la dictadura.

'Ni les sol�licituds de commutaci� de condemna, ni les reaccions internacionals obtingueren resposta. Els cinc joves antifranquistes caigueren abatuts pels trets dels escamots d'afusellament. Les penes de mort, que Franco i els seus ministres havien signat, s'executaren. Foren les �ltimes condemnes a mort d'una dictadura que, ja en fase terminal, es regirava contra aquells que no acceptaven la seua continu�tat, contra els qui des de l'oposici� antifranquista lluitaven llavors per la ruptura democr�tica i no per una transici� pactada, que deix�s impune el r�gim i aquells que el sustentaven.

'Pocs dies despr�s, el 1 d'octubre, des del balc� del Palacio de Oriente Franco, acompanyat dels seus ministres, dels seus generals i del seu successor, per ell mateix designat i aleshores Pr�ncep Joan Carles, i ara actual rei, presidien una de les seues concentracions patri�tiques, un intent d'autoafirmaci� enfront les democr�cies europees que havien retirat els seus ambaixadors; enfront els dem�crates que repudiaven aquells recents assassinats; enfront els que aspiraven a conquerir aut�ntiques llibertats democr�tiques, individuals i col�lectives, per a tots. Nom�s principis democr�tics era all� que reivindicaven aquells cinc joves.

'El silenci, que despr�s va sorgir, del pacte per legitimar la monarquia amb una constituci�, retallada i vigilada, a canvi de la legalitzaci� dels partits, va impedir a posteriori que es revisessin les condemnes a mort. I encara continua pendent ara, en el temps que Pinochet -que llavors compartia amb Franco poder i ideologia- o els militars argentins de "la Junta", estan ja seguts en el banc dels acusats. Aquella "Espanya del borr�n y cuenta nueva" continua essent la mateixa d'ara que impedeix la rehabilitaci� de lluitadors dem�crates com Juli�n Grimau, Puig Antich i tants d'altres que, com els cinc joves del 75, van ser els aut�ntics continuadors de la resist�ncia al franquisme.

'Han passat vint-i-cinc anys. Avui, aquells companys, afusellats al trencar l'alba del 27 de setembre de 1975, podrien estar amb nosaltres, xerrant sobre aquells temps i continuant treballant per un m�n m�s just i lliure. Per� foren condemnats a mort i afusellats. Ells, com tanta gent, homes i dones que patiren tortures, anys de pres�, exilis... cercant camins de llibertat, han sigut, s�n, la sal de la terra. Sense ells, tal vegada, el pragmatisme de "el possible" hauria sigut un etern mur de contenci�.

'Jos� Humberto Baena, Ram�n Garcia Sanz, Jos� Luis S�nchez Bravo, Juan Paredes Manot, �ngel Otaegui... no vos oblidem. Val�ncia, 14 de setembre del 2000."

Per uns moments, llegint el manifest de Lucila Arag� em v�nen a la mem�ria muni� de records, la pres�ncia dels darrers antifeixistes assassinats per la dictadura. He pensat en aquelles t�triques setmanes de 1975, la desesperan�a per provar de salvar les seves vides. Les pintades en la nit, les repartides clandestines de fulls, tot all� que volia expressar la nostra indignada protesta. Nits vora la r�dio escoltant les emissores estrangeres que informaven de mobilitzacions arreu de l'Estat i a l'estranger. A Lisboa, els manifestants, indignats, assaltaven i cremaven l'ambaixada franquista... Milers i milers d'antifranquistes visqu�rem, sense dormir, en tensi�, la nit m�s llarga dels darrers anys de la dictadura. Tothom pendent d'un darrer gest (que mai no va arribar): l'anulaci� de les penes de mort per part del vell i decr�pit general assass�. R�dio Par�s, la BBC de Londres, les emissores d'un Portugal ja lliure, alliberat del feixisme, informaven de manifestacions populars a Madrid, a Euskadi (amb una vaga general de m�s de dos-cents mil treballadors), a Catalunya (nom�s a la SEAT hi ha assemblees amb m�s de deu mil obrers).

El mateix dia 27 hi ha enfrontaments amb la policia a les Rambles de Barcelona, a Sabadell, Terrassa, Badalona, Santa Coloma, Vic, Cerdanyola... Val�ncia, Vigo, Ourense... Les an�cdotes de solidaritat s�n infinites. Entre els centenars i centenars d'accions de protesta contra els crims del r�gim de Franco cal recordar (per copsar l'ampl�ria de la indignaci� popular) que els jugadors de futbol A. Aguirre i Sergio Manzanera sortien a jugar un partit de primera divisi� amb roba de dol. Van ser immediatment detinguts per a policia. A Burgos, les forces repressives hagueren de tancar la f�brica Firestone...

El PCE, com sempre, es desmarc� de les grans manifestacions de solidaritat amb els condemnats a mort pel feixisme. Com explica a la perfecci� un conegut assaig que analitza els anys de la dictadura, el llibre FRAP: 27 de septiembre de 1975 (Vanguardia Obrera, 1985) en el cap�tol "Intentos desesperados del PCE y del PSOE para boicotear las movilizaciones" (p�ginas 195-198): "La direcci�n del PCE comprometida en la maniobra por las alturas con sectores de la oligarqu�a y de la derecha para efectuar la transici�n mon�rquica, y queri�ndose desmarcar abiertamente de las organizaciones revolucionarias para no asustar a sus compinches, imparti� la orden a sus afiliados de boicotear y oponerse a las movilizaciones contra los Consejos de Guerra, las penas de muerte y contra los fusilamientos, utilizando el argumento de que las acciones del FRAP eran 'terroristas' y hac�an el juego a la derecha.

'El Comit� Ejecutivo del PCE public� una declaraci�n en la que se dec�a textualmente que 'el PCE condena con todas sus fuerzas una vez m�s, estos m�todos terroristas' y el se�or Santiago Carrillo, por entonces secretario de esa organizaci�n y en nombre de todos los que por entonces la compart�an (Gallego, Azc�rate, Romero Mar�n, L�pez Raimundo, S�nchez Montero, etc), hizo unas declaraciones al peri�dico italiano L'Europeo en la que dijo: 'yo no comprendo ni a los vascos ni a los guerrilleros del FRAP" y a�adi� sobre las acciones armadas [contra el feixisme] "�A qui�n sirven?, �a qui�n sino al gobierno y a la polic�a? En algunos casos pienso si esto no ser� obra del gobierno, de la polic�a...'.

'Esta es la posici�n que mantuvo oficialmente Mundo Obrero que, por ejemplo, en un art�culo de Carrillo en la segunda semana de septiembre, dec�a, refiri�ndose al FRAP: 'Tenemos que condenar sin ninguna vacilaci�n ese terrorismo'...

'Esta actitud tuvo sus repercusiones en diverso sentido. Ya se ha visto el boicot que organizaron los abogados del PCE a la hora de defender a militantes del FRAP en los Consejos de Guerra. Tambi�n en las reuniones de fuerzas [pol�tiques] intentaron oponerse a las movilizaciones... en muchas ocasiones, la actividad de zapa de los revisionistas del PCE contribuy� a sembrar la confusi�n, a desorientar a sectores populares, a impedir que se movilizasen para salvar la vida a los luchadores antifascistas condenados a muerte. Pero en ese boicot, no s�lo participaron los revisionistas del PCE... la llamada 'Junta Democr�tica" que dirig�a el PCE y la llamada 'Convergenc�a' o 'Plataforma' encabezada por el PSOE, hicieron una declaraci�n conjunta el 18 de septiembre [de 1975]: en ella no hab�a ni una sola palabra contra las penas de muerte".

�s el mateix que s'esdevingu� quan l'assassinat (un any abans) del revolucionari anarquista catal� Salvador Puig Antich. Tampoc el carrillisme volgu� fer res en favor del jove antifeixista. I a Palma, record a la perfecci� els problemes que tengu� la meva bona amiga Lieta L�pez, l'esposa de l'home que va ser l'�nima de la resist�ncia cultural antifranquista en temps de la dictadura, en Jaume Adrover. Lieta ser detinguda i acusada falsament de ser una "peligrosa terrorista"... pel simple fet d'haver-hi a casa seva unes cartes de l'escriptor Alfonso Sastre! Lieta L�pez no obtengu� en cap moment la normal solidaritat que hauria d'haver trobat entre les forces de l'oposici�, especialment el PCE a les Illes. Mis�ries que tothom ja coneix: ganes d'arribar al poder al preu que sigui, malgrat fos deixant sols, davant els murs d'execuci�, els joves m�s valents de la generaci� dels anys setanta! La indifer�ncia del carrillisme i la socialdem�cracia enfront els darrers crims del feixisme no atur�, emper�, les mobilitzacions populars ni a l'Estat espanyol ni a la resta del m�n. De Londres a Pequ�n, de Marsella al Jap�, de Lisboa a l'Havana, de Xile als EUA, de Berl�n a Mil�, arreu la gent va sortir al carrer en un intent desesperat de salvar la vida dels cinc revolucionaris que havien estat condemnats a mort en infames consells de guerra sense cap garantia legal. Par�s, Marsella, Tolosa de Llenguadoc, eren flames enceses, guspires solid�ries en la llarga nit del 27 de setembre de 1975. A Su�cia, It�lia, Alemanya, B�lgica, Su�ssa, els Pa�sos Baixos... al Canad� i a Vene�uela hi hagu� concentracions massives de manifestants i provatures d'assalt a les ambaixades de la dictadura (com la que s'esdevingu� a Lisboa). �s evident que si PCE i PSOE no haguessin estat fermats de mans i peus al franquisme reciclat haurien pogut (actuant conjuntament amb les altres forces d'esquerra) bastir un ampli moviment de resist�ncia antifeixista. L'esfor� unitari antirepressiu hauria servit per a colpejar fort la dictadura en el cam� en el cam� d'avan�ar envers la rep�blica i el socialisme. Per� no era aquesta la voluntat dels dirigents del PCE i del PSOE. La direcci� que havien escollit, des de feina molt de temps, no era el de la lluita conseq�ent contra el feixisme; ben al contrari: la seva funci� era precisament ajudar la burgesia a aturar l'onada revolucion�ria que durant la transici� colpejava el sistema i posava en perill la maniobra del capitalisme espanyol: canviar alguna per a deixar l'essencial del r�gim sorgit de la vict�ria reaccion�ria de 1939.

Miquel L�pez Cresp�

Publicat en la revista L'Estel (1-VIII-05)