Bloc de BalearWeb

Les cr�niques d�una Mallorca ja desapareguda - Sa Pobla - Mem�ries d�un adolescent -

La cr�nica de la Mallorca desapareguda en el nou llibre de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� Visions liter�ries de sa Pobla (Lloren� Gelabert Editor) - Pere Rosssell� Bover � L�escriptor i catedr�tic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Pere Rossell� Bover analitza el llibre de Miquel L�pez Cresp� Visions liter�ries de sa Pobla - Miquel L�pez Cresp�: Visions liter�ries de Sa Pobla (Sa Pobla: Ajuntament de Sa Pobla, 2018) �Col�lecci� Uialf�s�, 5. -

Visions liter�ries de Sa Pobla �s tamb� un document hist�ric. El llibre va acompanyat d�unes imatges molt interessants, la majoria de les quals prov� de l�entorn familiar de l�escriptor i tamb� de l�arxiu de Joan Llabr�s. Avui, quan la nostra societat ja ha sofert nombrosos canvis arran del turisme i dels posteriors aven�os en les comunicacions, la fesomia dels nostres pobles s�ha transformat completament. En cinquanta o seixanta anys qualsevol vila del pa�s ha quedat completament transfigurada. Sa Pobla no n��s cap excepci�. En el nostre temps la vida quotidiana s�ha modificat molt m�s del que en el passat ho havia fet durant segles. D�aqu� la utilitat de llibres com aquest, que ens mostren el que �s l�aut�ntica hist�ria: la hist�ria que protagonitza la gent del carrer i no els grans personatges de la pol�tica, encara que molt sovint siguin aquests els causants de les desgr�cies dels primers. (Pere Rossell� Bover)

Visions liter�ries de Sa Pobla, a difer�ncia del que alg� podria pensar a partir del t�tol, no �s cap llibre de car�cter local, nost�lgic, sobre un passat enyorat. De fet, tampoc no �s ben b� un retrat nom�s de Sa Pobla, sin� que pr�cticament tot el que en diu podria ser l�an�lisi de la vida quotidiana de qualsevol poble de Mallorca durant els anys m�s durs de la postguerra.

Miquel L�pez Cresp� ha bastit aquest llibre de records, seus i dels seus familiars m�s propers, a partir de retalls d�altres obres pr�pies. Una part dels cap�tols provenen d�Els crepuscles m�s p�l�lids (2009), una novel�la constru�da a partir de la biografia del seu pare, que havia estat presoner republic� i que va patir la repressi� franquista. D�altres cap�tols, en canvi, tenen l�origen en un altre llibre, essencialment autobiogr�fic, a hores d�ara encara in�dit.

�s per aquest motiu que el lector es trobar� en aquest llibre amb una diversitat de veus narratives que parlen i que, entre totes, ens fan un fris del que fou la vida di�ria de la gent de Sa Pobla durant aquells anys llargs i foscos. Si b� la majoria de les vegades ens apareix una veu narrativa en primera persona, que coincideix amb la de l�autor, en altres ocasions s�n altres personatges de l�entorn familiar (la mare, la padrina, el pare, etc.) els que ens ofereixen el seu testimoni. Naturalment, d�aquesta manera Miquel L�pez Cresp� ens pots oferir una visi� molt m�s completa i complexa que la que en podria tenir un infant de la postguerra, com era ell en aquells anys.

Visions liter�ries de Sa Pobla �s, com hem dit, un retrat de la vida de la gent del poble en uns anys dif�cils. Per� tamb� es podria llegir, potser per l�origen dels cap�tols que l�autor ha triat, com una novel�la sense un argument concret i, sobretot, sense intriga. De fet, �s una �novel�la� que es tanca amb l�episodi que d�na lloc a tota la hist�ria: el moment en qu� son pare i sa mare es coneixen en la platja d�Alc�dia, que �s, de fet, quan s�inicia la hist�ria d�amor de la qual naixer� el nostre escriptor. Tanmateix, aquest viatge no es du a terme d�una manera cronol�gica, sin� que, constantment, anam avan�ant i retrocedint en el temps, perqu� el llibre est� ordenat m�s b� per motius tem�tics. Fins i tot, assistim a fets que tenen lloc abans de la guerra civil, per� que ja anuncien el que ocorrer� m�s tard.

Visions liter�ries de Sa Pobla entra de ple en la denominada literatura autobiogr�fica. Potser no es pot considerar una aut�ntica autobiografia perqu�, com hem dit, l�autor i el narrador no sempre coincideixen. Tanmateix, hi ha un cert pacte autobiogr�fic: els lectors sabem que l�autor ens conta uns fets que han ocorregut realment i que, encara que no tots els hagi viscut ell mateix, altres els han protagonitzat persones del seu entorn. La veracitat, per tant, hi �s impl�cita i els possibles detalls que siguin fruit de la imaginaci� del novel�lista no desmenteixen la veritat essencial del que s�afirma en el text.

Miquel L�pez Cresp� ens ofereix el retrat de la postguerra m�s s�rdida i m�s miserable vista pels ulls d�un infant d�una fam�lia que havia viscut els fets des dels dos costats. Mentre que la mare procedia d�una fam�lia benestant, alguns membres de la qual �com el batle Miquel Cresp� Pons Verdera− havien contribu�t a millorar la vida del poble durant la dictadura de Primo de Rivera; el pare, en canvi, era, com hem dit, un presoner republic�, que havia estat traslladat a Mallorca per fer feines com a c�stig a les ordres de les autoritats feixistes. Contra l�apropiaci�, el control i la tergiversaci� de la mem�ria col�lectiva que la dictadura franquista va practicar, els nostres escriptors compromesos han fet surar la veritat hist�rica. Per aquest motiu L�pez Cresp� mant� una actitud de recerca de la veritat per sobre de qualsevol partidisme, la qual cosa el du tant a denunciar la viol�ncia extrema dels crims del franquisme, com a lloar la bona feina per al b� del pa�s que, abans de la guerra, havien fet alguns dels representants de la dreta regionalista. La crueltat dels feixistes envers les v�ctimes i els seus familiars i descendents sols s�explica per un odi profund i irracional.

A Visions liter�ries de Sa Pobla assistim, com hem dit, al retrat de la vida quotidiana de la gent d�un poble de l��poca pretur�stica: els durs treballs del camp, els jornals magres, les festes del poble, el cinema, el control de l�esgl�sia, el poder de les classes altes, els jocs dels infants, la persecuci� dels xuetes, les supersticions, les feines casolanes, etc. Es tracta d�un m�n esva�t, que l�autor ens presenta des d�una actitud ambivalent: perqu�, per un costat, �s el temps irrecuperable de la infantesa; per�, per altre, �s un temps de repressi� i de pobresa, de por i d�anul�laci� de la llibertat.

Hi ha molts de motius per llegir Visions liter�ries de Sa Pobla. Per� m�s enll� del que hom hi vulgui cercar, tamb� hi pot trobar l�efic�cia d�una prosa senzilla amb qu� l�autor assoleix una comunicaci� directa amb el lector, basada en la sinceritat i en la complicitat. Hi trobam una veu amiga que ens parla a cau d�orella per fer-nos saber tots els patiments i els goigs que el vent ja fa temps que s�emport�.

Pere Rossell� Bover (Juny 2018)

El teatre modern a Mallorca

Les festetes culturals, i m�s si estaven presidides per comtes i comtesses, ens deixaven ben freds. Potser ens feien pensar en la desgr�cia de no haver pogut fer la revoluci� burgesa per les nostres terres, no haver alletat un Marat o un Robespierre nostrats. Ll�stima de l'assassinat d'Aurora Picornell, Emili Darder i tres mil progressistes mallorquins en mans de la dreta feixista l'any 36! Desgr�cia pregona, pensava, mentre deixava enrere els comtes brindant amb xampany. (Miquel L�pez Crespi)

Teatre experimental catal� (I)

Enrique Ruano, un dels nombrosos estudiants antifeixistes assassinats per la dictadura del general Franco.

Voldria recordar l'origen, els motius que m'impulsaren a escriure Aut�psia a la matinada, Premi Ciutat de Palma de Teatre 1974... Si consultam els grogosos papers de l'�poca (per exemple, el diari �ltima Hora del 18-I-75), ens assabentarem que els guardons foren lliurats en el Palau Vivot i, abans de la proclamaci� dels guanyadors, en Miquel Dol� pronunci� una interessant confer�ncia que tractava sobre "La Fundaci� Bernat Metge".

Lliurament dels Premis Ciutat de Palma 1974. Miquel L�pez Cresp�, guanyador del Premi de Teatre per la seva obra Aut�psia a la matinada �s el primer per la dreta.

El premi de periodisme l'obtingu� Sebasti� Verd, de Diario de Mallorca; el de r�dio, el programa "Siurell" de R�dio Popular, realitzat per Jos� Cabrinetti i Pedro Prieto (aquest darrer, col.laborador de �ltima Hora); el premi de poesia va anar a parar a mans d'un amic meu, Xavier Vidal Folch, que aleshores era actiu militant del PSUC, i que feia la "mili" a Mallorca. El poemari d'en Xavier es titulava significativament Hem marxat amb el temps i, posteriorment a la concessi� del premi, va ser publicat per l'Editorial Moll. Record moltes xerrades sobre cultura i pol�tica amb l'amic Vidal Folch (amb els anys esdevingut un alt responsable del diari El Pa�s). Fent broma, discutint les respectives obres que ambd�s present�vem als Ciutat de Palma (ell de poesia, jo de teatre) d�iem que aniria de primera per a la "causa" (la lluita antifeixista) que guany�ssim el premi tots dos, alhora. Hi hagu� sort! Ho celebr�rem, amb els companys, prop de pla�a Gomila (ell, de soldat, tenia un apartament llogat al final del passeig Mar�tim). El jurat del premi de poesia, els responsables de concedir el guard� a tan destacat militant revolucionari, eren... en Guillem Colom (!), en Lloren� Moy� (!), en Jaume Pomar, en Coco Meneses i en Josep M. Forteza.

El premi de novel.la va ser concedit a una obra en castell� (Tres estrellas en la barra) de Salvador Garc�a.

Jaume Vidal Alcover va ser un dels escriptors mallorquins que guardonaren Miquel L�pez Cresp� amb el Premi de Teatre Ciutat de Palma.

El premi Ciutat de Palma de teatre el guany�, com ja he dit abans, una obra meva. Portava per t�tol Aut�psia a la matinada i el jurat que em conced� el guard� estava format per Jaume Vidal Alcover, Climent Garau, Joan Bonet, Octavio Aguilera i Jaume Adrover. L'obra estava inspirada en l'assassinat de l'estudiant Enrique Ruano, fet esdevingut a Madrid en el mes de gener de 1969. En el Palau Vivot, mentre el Comte de Zavell� Don Pedro de Montaner i Sureda oferia una copa de xampany als guanyadors, jo marxava cap al lloc de trobada amb Xavier Vidal Folch, l'amic del PSUC que havia guanyat el premi de poesia.

En Xavi i jo ten�em les coses ben clares. Una q�esti� era arrencar uns diners per a la causa a l'enemic i l'altra ben diferent era participar en segons quins saraus. Les festetes culturals, i m�s si estaven presidides per comtes i comtesses, ens deixaven ben freds. Potser ens feien pensar en la desgr�cia de no haver pogut fer la revoluci� burgesa per les nostres terres, no haver alletat un Marat o un Robespierre nostrats. Ll�stima de l'assassinat d'Aurora Picornell, Emili Darder i tres mil progressistes mallorquins en mans de la dreta feixista l'any 36! Desgr�cia pregona, pensava, mentre deixava enrere els comtes brindant amb xampany.

Per� recordava l'origen, el motiu inicial d'haver-me posat a escriure Aut�psia a la matinada. Deixant enrere el Palau Vivot, remembrava...

D'en�� les gran vagues d'Ast�ries, Lle�, Euskaki, Catalunya, etc, dels anys seixanta-dos/seixanta-tres, el r�gim resistia com podia l'�mplia onada de vagues i manifestacions cada vegada m�s radicals. La universitat era un niu d'opositors. A ran d'una s�rie d'enfrontaments amb els "grisos" (policia armada) i amb elements de la t�trica Brigada Social, fou detingut (dia 17-I-69) l'estudiant Enrique Ruano amb altres tres dirigents universitaris. Tots eren militants del FLP i del Sindicat Democr�tic d'Estudiants (com �s de suposar, ambdues organitzacions antifranquistes completament il.legals en l'Espanya del dictador).

Tres dies despr�s de la seva detenci�, l'estudiant Enrique Ruano moria en "caure" sorpresivament des d'un set� pis. La policia l'havia condu�t fins al seu domicili, en el n�mero 60 del carrer General Mola de Madrid, per a practicar-hi un escorcoll. D'all�, del set� pis, va ser des d'on, segons la versi� polic�aca, "el estudiante se lanz� al vacio". "Suicidio" fou la versi� oficial del Ministeri de l'Interior. Per� aquella mateixa nit, mitjan�ant les emissores de r�dio estrangeres (R�dio Moscou, Londres, Par�s o R�dio Espanya Independent), ja sab�em que arreu del m�n no hi havia cap mitj� de comunicaci�, cap govern, cap autoritat universit�ria que cregu�s les mentides del franquisme.

Fou durant aquella llarga nit al costat de la r�dio quan s'an� congriant el nucli essencial de l'obra (Aut�psia a la matinada) que guanyaria el Ciutat de Palma.

En aquelles al�ades (any 1969) ens feien esclafir de riure els "su�cidis" d'antifranquistes peri�dicament anunciats pel r�gim. Enrique Ruano no era el primer a "caure" inexplicablement per una finestra. L'any 1962 ja havia "caigut" per "casualitat" des d'un finestral de la Direcci�n General de Seguridad el dirigent del PCE Juli�n Grimau. Despr�s sab�rem que la Brigada Social provava aix�, d'aquesta manera tan brutal, d'esborrar els senyals de tortura abans de portar el dirigent comunista al pared� d'afusellament. Tamb�, uns anys abans que Ruano, un altre jove estudiant anomenat Rafael Guijarro moria misteriosament en "caure" des d'una altra depend�ncia polic�aca.

L'aut�psia (d'aqu� el t�tol de la meva obra) de l'estudiant assassinat tengu� lloc a la matinada del dia 23 o 24 de gener de 1969. El cert fou que, a la una del 24, el secretari d'un jutjat de Madrid lliurava un informe complet dels fets al fiscal del Tribunal Suprem, que era Herrero Tejedor. Dues hores despr�s, en copsar l'amplitud de la revolta obrera i estudiantil arreu de l'Estat, i per primera vegada d'en�� el 18 de juliol de 1936, Manuel Fraga Iribarne anunciava la decisi� del Consell de Ministres presidit pel sanguinari botx�, la m� dreta de la burgesia terrorista espanyola, el dictador Franco: quedava proclamat l'estat d'excepci� per tal d'evitar "que el pa�s entrara en una ola de confusi�n y de subversi�n mundial para la que se utilizaba a la juventud llev�ndola a una org�a de nihilismo, anarqu�a y desobediencia". El diari feixista ABC f�u un paper essencial en l'encobriment d'aquell nou crim del feixisme en manipular un suposat dietari de l'estudiant assassinat per la policia franquista. Aquest libel del r�gim (ens referim, evidentment al diari ABC) prov� a les totes de refor�ar la hip�tesi (que volien fer creure a l'opini� p�blica) d'un jove desequilibrat ps�quicament que, sense motiu aparent opt�, per llan�ar-se des de la finestra d'un set� pis.

Vint-i-set anys despr�s dels fets que narram, tres dels policies que intervingueren en el "su�cidi" han comparegut davant els tribunals de Madrid acusats d'assassinat per la fam�lia de l'estudiant. Els "presumptes" assassins s�n els policies franquistes Jes�s Sim�n Crist�bal, Celso Galv�n y Francisco Luis Colino Hern�n. S�n els policies que aquell tr�gic dia de gener de 1969 portaren Enrique Ruano fins al n�mero 60 del carrer General Mola (avui Principe de Vergara). Per la premsa d'aquests dies hem sabut (El Mundo, 7-VII-96) que durant els darrers anys aquests tres presumptes assassins polic�acs han rebut m�s de vint-i-sis condecoracions i medalles per part dels respectius governs que hi ha hagut a l'Estat d'en�� l'any 1969. Els policies Galv�n, Sim�n i Colino reberen, el febrer de 1969 (un mes despr�s de la mort violenta d'Enrique Ruano) una felicitaci� p�blica "con motivo de los servicios prestados durante el estado de excepci�n". Celso Galv�n pertanyia a l'escorta de Franco i despr�s entr� a formar part del servei de la Casa Reial. L'any 1994, quan la fam�lia de Ruano inici� el proc�s per assassinat, Celso Galv�n i en Colino (els principals acusats) estaven destinats a la Jefatura Superior de Polic�a, i l'altre, el tal Sim�n, havia deixat d'exercir com a comissari de Torrej�n de Ardoz. Evidentment, com volia Carrillo, en temps de la transici� no hi hagu� depuraci� de criminals, ni de l'administraci� de l'Estat ni dels cossos repressius!

Miquel L�pez Cresp�

La comtessa de Zavell� i les seves filles llu�en els seus millors vestits. Els llums eren resplendents. A manera de menyspreu envers aquella r�ncia aristocr�cia sustentada damunt la suor i explotaci� de generacions i generacions de pagesos mallorquins, vaig saludar en Jaume Adrover amb el puny tancat -com saludaven els herois de la lluita antifeixista que sempre hem admirat- i, girant l'esquena a aquell sarau, em vaig trobar enmig del carrer, sentint encara, a la meva esquena, els parlaments oficials". (Miquel L�pez Cresp�)

L'obra de Miquel L�pez Cresp� Aut�psia a la matinada guany� el Premi de Teatre Ciutat de Palma 1974. Una obra d'avantguarda experimental que serv� per anar consolidant el teatre mallorqu� modern, tasca que havien portat endavant Alexandre Ballester i Joan Soler Antich entre molts d'altres autors teatrals.

Teatre catal� experimental (i II)

Palau Vivot. La comtessa de Zavell� i les seves filles llu�en els seus millors vestits. Els llums eren resplendents. A manera de menyspreu envers aquella r�ncia aristocr�cia sustentada damunt la suor i explotaci� de generacions i generacions de pagesos mallorquins, vaig saludar en Jaume Adrover amb el puny tancat -com saludaven els herois de la lluita antifeixista que sempre hem admirat- i, girant l'esquena a aquell sarau, em vaig trobar enmig del carrer, sentint encara, a la meva esquena, els parlaments oficials.

En arribar a casa, abans d'anar a veure en Vidal Folch en el lloc on ens hav�em de reunir -amb altres companys i soldats, militants del PSUC i altres grups antifranquistes- vaig passar per casa. Hi havia una nota de la direcci� del diari feixista Baleares (encara portava en primera plana el jou i les fletxes!) demanant que em pos�s en contacte amb ells. Com podeu imaginar, era tanta la nostra r�bia contra el feixisme, la dreta terrorista que havia assassinat tants patriotes i marxistes (i anarquistes i republicans i... tants i tants homes i dones valuosos) que vaig rompre a l'instant la convidada per a anar a fer l'entrevista.

L'escriptor Miquel L�pez Cresp� l'any que va guanyar el Premi Ciutat de Palma de teatre (1974).

A l'endem�, amb la informaci� i entrevistes fetes a tots els guanyadors, sota un titular que deia "Premio de teatro: Miguel L�pez Cresp�, dif�cil de localitzar", un text de la direcci� deia, justificant no haver pogut trobar l'autor guardonat: "Lo aparentemente f�cil a veces se convierte en lo m�s dificil. El ganador del premio de Teatro, vive en Palma, hasta se puede decir que cerca de la Redacci�n. Miguel L�pez Cresp�, autor de la obra premiada, Aut�psia a la matinada, tiene su domicilio en la calle Antonio Marqu�s n�m. 38, 3� de nuestra ciudad.

'Pero a�n as�, ayer, una vez conocido el fallo del jurado, fue imposible localizar al Sr. L�pez Cresp�, quien, para complicar todav�a m�s el trabajo del periodista, no tiene tel�fono en su domicilio. Todas las visitas a su piso de la calle Antonio Marqu�s resultaron infructuosas. Tampoco di� resultado un recado que le dejamos escrito, rog�ndole se pusiese en contacto con nosotros" (Baleares, 18-I-75, p�g. 4).

Coberta del llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), llibre de mem�ries antifeixista que va ser perseguit i criminalitzat pels sectors m�s dogm�tics i sectaris propers al carrillisme illenc.

En aquell mateix moment de la concessi� del Premi de Teatre Ciutat de Palma (gener de 1975), quan nosaltres, fervents i il.lusionats lluitadors per la llibertat, ens neg�vem a establir el m�s m�nim contacte amb la premsa del feixisme, altres, els "exquisits", els que "mai no s'embrutaren contagiant amb la realitat els seus escrits", ja feia d�cades que s'havien anant enriquint col.laborant -i ben activament- amb els assassins i opressors del nostre poble. Em referesc a aquells (una minoria, per sort) que, fent d'advocats dels sindicats feixistes, essent regidors dels ajuntaments franquistes (ajuntaments, ben cert, no elegits democr�ticament pel poble), anaren creant les bases d'una riquesa material que, amb els anys, els permetria fer una obra "no contaminada" pels esquitxos de la lluita del nostre poble per la seva llibertat. All� ells, amb la seva consci�ncia... si �s que en tenien! Nosaltres estigu�rem -i estam!- all� on en cada circumst�ncia ens han portat les nostres idees d'igualtat, lluita per la independ�ncia del nostre poble i per una societat m�s justa, on no existesqui l'explotaci� de l'home per l'home.

M�s endavant, malgrat la vict�ria obtinguda, malgrat els reconeixements i felicitacions d'amics i membres del gremi de la ploma, el cert �s que per algun indret s'havia filtrat que l'autor guardonat (qui signa aquest article) era un escriptor "dif�cil", "conflictiu". Jo crec, ara passats els anys, que s'escamp� arreu -i aix� era perill�s en una societat somorta i conservadora com la nostra- que el guanyador era un destacat militant revolucionari. Cal tenir en compte que, avui dia, vint anys i escaig despr�s dels fets que narram, ser d'esquerres, no haver-se embrutat les mans amb la politiqueria barata, encara fa aflorar la ira i la r�bia de la pesta dretana i feixista que ens envolta.

A l'any 1975 (i potser ara mateix, a l'any 1996, quan escric aquesta tercera part de L'Antifranquisme a Mallorca [1950-1970]) no era gaire presentable anar pel m�n amb l'etiqueta de lluitador antifeixista. El cert �s que Aut�psia a la matinada tengu� molts problemes (pagant l'edici� l'Ajuntament de Ciutat!) per a editar-se. Finalment, mitjan�ant les gestions de l'amic Joan Perell� -l'excel.lent poeta de Campos-, que coneixia un jovenot anomenat Sebasti� Roig (el fill de la Impremta Roig), el llibre pogu� sortir a la llum p�blica.

El Teatre de la Revolta mallorqu� continuava amb els seus acostumats entrebancs, no sols per a ser estrenat, sin� per a ser publicat. Era el "normal" dins de la nostra llastimosa situaci� teatral. �Cal dir al lector que, a hores d'ara, vint-i-sis anys despr�s de ser guardonada amb el Premi Ciutat de Palma de teatre, aquella Aut�psia a la matinada, homenatge a tots els estudiants de l'Estat morts en la lluita per la llibertat, continua sense estrenar?

Miquel L�pez Cresp�

Del llibre Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984, Barcelona, 2000)

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Articles d�actualitat pol�tica de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

Hist�ria alternativa de la transici� (la restauraci� borb�nica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transici� i el postfranquisme. Lloren� Buades (Web Ixent)

Narrativa innsular del segle XX - Dami� Pons i Miquel L�pez Cresp�

Una de les modalitats de novel�la hist�rica que a hores d'ara �s objecte d'un conreu m�s abundant �s la que es dedica a convertir la vida d'un personatge real de gran rellev�ncia en el protagonista de l'obra. Cleopatra, Alexandre Magne, Lincoln... Ramon Llull, Roger de Flor, Jafuda Cresques... Un g�nere a cavall de la biografia i de la ficci�. Literatura o estudi hist�ric? Quina �s la frontera entre una biografia d'intenci� documental i anal�tica i una novel�la que s'alimenta de dades certes en el cas que ambdues estiguin escrites amb un estil dens, un llenguatge ric i prec�s, i una prosa capa� de seduir l'atenci� dels lectors? Possiblement els dos elements de diferenciaci� m�s clar siguin la manera com s�n organitzats els materials i la possibilitat, en el cas de la novel�la, de poder permetre's el dret de reconstruir m�s lliurement la subjectivitat -el m�n interior, la privacitat- del personatge. (Dami� Pons)

George Sand, un personatge de novel�la

Per Dami� Pons, escriptor

Una de les modalitats de novel�la hist�rica que a hores d'ara �s objecte d'un conreu m�s abundant �s la que es dedica a convertir la vida d'un personatge real de gran rellev�ncia en el protagonista de l'obra. Cleopatra, Alexandre Magne, Lincoln... Ramon Llull, Roger de Flor, Jafuda Cresques... Un g�nere a cavall de la biografia i de la ficci�. Literatura o estudi hist�ric? Quina �s la frontera entre una biografia d'intenci� documental i anal�tica i una novel�la que s'alimenta de dades certes en el cas que ambdues estiguin escrites amb un estil dens, un llenguatge ric i prec�s, i una prosa capa� de seduir l'atenci� dels lectors? Possiblement els dos elements de diferenciaci� m�s clar siguin la manera com s�n organitzats els materials i la possibilitat, en el cas de la novel�la, de poder permetre's el dret de reconstruir m�s lliurement la subjectivitat -el m�n interior, la privacitat- del personatge.

Coincidint amb el bicentenari del naixement de George Sand, morta el 1876, Miquel L�pez Cresp� ha publicat enguany dues obres narratives que la tenen com a protagonista. L'escriptora francesa, per la seva personalitat -rom�ntica, feminista, revolucion�ria- i per la vida que va tenir -amors, viatges, amistats amb grans artistes, participaci� en fets hist�rics rellevants- fou una dona que t� un atractiu novel�lesc molt potent. Podr�em dir que tota la seva vida va ser una novel�la apassionant, amb uns ingredients reals, d'acci� i de viv�ncies emocionals, que no poden ser f�cilment superables per la imaginaci� d'un novel�lista. Feia tot just dos anys que Gabriel Janer Manila tamb� s'havia sentit atret per la personalitat de la rom�ntica francesa: li va dedicar la novel�la George. El perfum dels cedres. �s evident que el fet d'haver escrit Un hivern a Mallorca converteix la Sand en una autora que �s ben present en l'imaginari cultural dels mallorquins. En certa mesura la consideram una de nosaltres. I per aix� la recream i la glossam amb insist�ncia.

De la lectura de les dues obres de L�pez Cresp� la primera cosa a dir �s que, en acabar-les, hem tengut la certesa que era ben clar que es tractava �nicament d'una sola novel�la. Si s'ha publicat en dos volums, en editorials diferents i amb t�tols espec�fics, ha de ser per algun motiu relacionat m�s amb la gesti� de la difusi� de l'obra que no amb la seva naturalesa pr�piament liter�ria. No hi hem sabut trobar cap mena de difer�ncies substancials entre els dos textos. Simplement que cada un d'ells, en relaci� a l'altre, representa una ampliaci� dels episodis historicobiogr�fics de Sand que hi s�n recreats. En principi, se'ns fa dif�cil no pensar que ha estat un error aquest desglossament en dues unitats. L'opci� d'una obra �nica, amb un increment moderat del nombre total de p�gines, per� tamb� amb l'eliminaci� d'una certa reiteraci� d'elements argumentals o referencials, possiblement hauria estat preferible. Hem de dir que no descartam l'exist�ncia de raons de pes que justifiquin la decisi� de l'autor. No som capa�os d'endevinar-les, per�.

En qualsevol novel�la hist�rica amb cara i ulls hi ha d'haver una fase de preparaci� pr�via que sobretot ha de consistir en la recerca de la documentaci� necess�ria per a donar veracitat al personatge i al temps historicosocial en qu� va viure. L�pez Cresp� creiem que se'n surt amb bona nota. D'una banda, coneix a fons la biografia de l'escriptora; de l'altra, la Fran�a del segle XIX, sobretot el per�ode que va transc�rrer entre el 1830 i el 1871 -una evoluci� pol�tica convulsa, un balanceig entre el republicanisme i la restauraci� mon�rquica-, convertida en una fornal molt productiva de noves ideologies i en l'escenari apassionant de la confrontaci� entre forces socials divergents.

Una narraci� en primera persona -a manera de mon�leg o de dietari- en la qual George Sand, des d'un present hist�ric que �s localitzable als voltants cronol�gics de la Comuna de Par�s (1871) -poc abans durant o poc despr�s-, evoca el seu passat. Una Sand envellida i decepcionada, fins i tot amb la consci�ncia d'haver errat nombroses vegades en les seves decisions, que reconstrueix aquells episodis que en bona mesura marcaren els moments m�s decisius o m�s intensos de la seva vida. La nissaga familiar -una barreja d'aristocratisme i de marginalitat social-, els records infantils en el Madrid de 1808 revoltat contra els francesos, l'ombra protectora del pare i l'�via, la llibertat infinita pels camps de Nohant, el desencert d'un matrimoni precipitat amb un home insensible i autoritari, l'atracci� generosa per tots aquells cossos que fossin curulls d'idees o de creativitat art�stica, la relaci� admirativa i quasi maternal amb Chopin, el fervor ingenu davant les idees noves i els esdeveniments m�s o menys revolucionaris que se'n derivaven, les servituds inevitables que ha d'afrontar l'artista que opta per la professionalitzaci�... La mem�ria de Sand, ben igual que un broll d'aigua inestroncable, projecta reiteradament sobre els lectors la pres�ncia de molts dels grans noms de la cultura del segle XIX -Musset, Listz, Chopin, Delacroix, Flaubert...- i la cr�nica de tres moments de gran terratr�mol de la pol�tica francesa -les revolucions de 1830 i de 1848, la sublevaci� obrera de la Comuna-, els quals, des d'un Par�s convertit en l'epicentre del continent, contribuiran a originar moviments de signe semblant en altres indrets.

Una part quantitativament considerable de les m�s de tres-centes p�gines dels dos volums �s dedicada a l'episodi mallorqu� de Sand i Chopin. Un fet important en les seves vides, capa� de transcendir la banalitzaci� que n'ha produ�t el turisme de masses. El mateix L�pez Cresp� assenyala expl�citament que ha manllevat al llibre Un hivern a Mallorca un bon nombre de continguts argumentals. Aix� mateix, d'alguna manera sembla com si el nostre novel�lista hi hagu�s volgut afegir les informacions necess�ries com perqu� Sand hagu�s tengut l'oportunitat de poder entendre les raons hist�riques que explicarien aquell comportament materialista i insolidari que havia percebut com a caracter�stic dels camperols illencs. Segons l'autor, el c�nsol franc�s a Palma li hauria dit a Sand que els arist�crates pensaven que "amb una forta repressi� cada cinc-cents anys" tenien "la calma i la pau garantides". I Sand hauria arribat a pensar que els mallorquins tendrien "un posat orgull�s que els ve d'antic" i serien "una ra�a indomable", i aix� malgrat la pobresa i l'espoliaci� a qu� els havien sotm�s els senyors feudals i el clergat. Totes aquestes postil�les, d'una banda idealitzadores i de l'altra justificatives, servirien per fer que George Sand a l'hora de parlar de la realitat social mallorquina en parl�s menys des del sentiment de superioritat derivat de la seva condici� de burgesa i de francesa i m�s des d'una �ptica de redemptora social. All� que sempre �s inevitable �s que les opcions ideol�giques dels autors es filtrin en la c�rpora de la ficci�. L�pez Cresp�, a m�s, fins i tot considera una obligaci� que aix� succeeixi.

Fins a quin punt en les dues novel�les de L�pez Cresp� hi podem trobar la personalitat de la George Sand real? Pensam que del tot. La Sand vitalista, amb una necessitat profunda de llibertat; l'escriptora professional que treballa de manera infatigable; la inevitablement encaboriejada amb les darreres idees sorgides en els cercles intel�lectuals parisencs; la individualista fins al moll de l'os i, a la vegada, la solid�ria amb causes socials i pol�tiques d'alliberament i de just�cia; l'amant impetuosa; l'artista que sobretot creu en la creativitat que neix dels sentiments i les emocions; la que conviu amb entusiasme amb la natura, a la qual concep com l'espai ideal per a la plenitud dels sentits i de "les forces tel�l�riques que ens dominen"... Si abans de llegir la novel�la ja ten�em acumulada una informaci� extensa sobre Sand, en podrem certificar la veracitat. A m�s, per�, ens trobarem -i aquest �s un territori propi de la literatura-, amb una Sand humanitzada, que s'angoixa davant l'arribada d'una mort que sap propera, que dubta sobre l'encert dels seus actes, que pateix la incertesa de saber que en dir� el futur de la seva obra liter�ria, que arrossega un profund sentiment de decepci� en comprovar que totes les idees benintencionades en qu� va creure han fracassat o han donat origen a situacions m�s aviat negatives. �s el frac�s de les ideologies redemptoristes. Tanmateix, la condici� humana �s incompatible amb la creaci� de paradisos terrenals. I en el cas que alg� vulgui imposar-los a sang i foc, el desenlla� encara acaba essent m�s catastr�fic. Enfront de Marx preferir� Fourier. I en arribar la Comuna, amb la sublevaci� dels obrers i els soldats, es reafirmar� en la seva opci� favorable a un republicanisme liberal, laic i burg�s i, en cap cas, dominat per l'obrerisme clarament socialista. El paradigma d'aquella burgesia liberal europea que va acabar triant l'ordre enfront de la revoluci�. En el cas de Sand, que no creu "que la humanitat pugui regenerar-se mitjan�ant la viol�ncia", sempre prevaldr� el seu sentiment de pietat intensa envers els oprimits i les v�ctimes. Des de la fortalesa familiar de Nohant, aix� s�, com li retreuran els seus amics revolucionaris que pertanyen a les classes populars.

Un altre dels temes d'inter�s de les dues obres �s la contraposici� que s'estableix entre dos models d'artista, personificats per Sand i per Flaubert, uns bons amics que s'intercanviaren una extensa correspond�ncia. Flaubert tendria com a �nica religi� el perfeccionisme art�stic i creuria que la seva tasca era la d'escriure per a l'eternitat. Tota l'energia de l'escriptor s'ha de concentrar en la literatura, despreocupant-se de tota mena de q�estions socials i pol�tiques que el podrien distreure. L'art per damunt la vida. En el cas de Sand, si cal triar, prefereix la vida: la m� del pare, la besada de l'amant... Aix� mateix, creu que no �s possible restar indiferents al m�n exterior i que la felicitat d'aquells que estimes �s sempre superior a l'obra art�stica m�s perfecta. L'artista comprom�s amb el seu temps hist�ric i el tancat dins la seva torre d'ivori. Un dilema central de tota la cultura occidental contempor�nia.

Pons, Dami�. "George Sand, personatge de novel�la". �ltima Hora (20-XI-05), p. 70.

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

lles - Narrativa insular del segle XX i XXI: Una nit qualsevol (Lleonard Muntaner Editor) - Nota: si a la vostra llibreria habitul no el tenen que el demanin a: Lleonard Muntaner Editor - carrer de Joan Bau��, 33, 1r, Palma de Mallorca, Spain - 971 25 64 05- I tamb� a: - Illes Balears: Palma Distribucions- Catalunya: Xarxa de Llibres- Pa�s Valenci�: Gea Llibres- (vet aqu� nn petit tast de les narracions d� aquest llibre)

Illes - Narrativa insular del segle XX i XXI: Una nit qualsevol (Lleonard Muntaner Editor) - Nota: si a la vostra llibreria habitul no el tenen que el demanin a: Lleonard Muntaner Editor - carrer de Joan Bau��, 33, 1r, Palma de Mallorca, Spain - 971 25 64 05- I tamb� a: - Illes Balears: Palma Distribucions- Catalunya: Xarxa de Llibres- Pa�s Valenci�: Gea Llibres- (vet aqu� nn petit tast de les narracions d� aquest llibre)-

Reflexions entorn de l�assassinat de Petra Kelly i Gerd Bastian )-

Benvolgut Cendrars:

)Ja saps que han assassinat Petra Kelly i Gerd Bastian? D'en�� la vil execuci� enmig del carrer de Rosa Luxemburg, el riu de sang no s'atura. Potser no s'ha aturat mai al llarg de la hist�ria. L'altre dia un company em deia que la cr�nica del moviment obrer �s una relaci� d'incomptables derrotes. Amb una cabdal difer�ncia: que en el passat sempre hi havia alg�, un grup, una persona, un col.lectiu, un partit, que en sabia treure lli�ons. Llavors l'aven� de la humanitat des de la barb�rie fins al futur llumin�s que havia d'arribar podia ser, en efecte, una espiral, talment aquell monument a la Tercera Internacional que els criminals designis de Stalin no varen permetre construir mai. La premsa, la r�dio, la televisi�, proven d'emmerdar la mem�ria dels dos revolucionaris alemanys insinuant un crim passional. Fins i tot s'atreveixen a especular amb la difer�ncia d'edat entre els companys Petra i Gerd, com si aix� -inventen obscures relacions inconfesables- fos motiu per a un atac de gelosia i don�s com a conseq��ncia l�gica l'assassinat de la nostra companya en mans del seu home. La brutor polic�aca omple fins a l�mits incre�bles la buidor de l'�poca que ens ha tocat en dissort! Sabem ben b� -hem vist la mort de molts amics i companys en aquests darrers anys- que el sistema actual, a occident, a la desenvolupada i cada vegada m�s brutalment "civilitzada" Europa, sap matar subtilment, sense necessitat d'emprar els escamots d'afusellament que s'utilitzen tan sovint a Guatemala, Xile, Vene�uela, El Salvador.

La d�ria d�escriure Benvolgut Cendrars: El mat� neix emboirat i potser caiguin ruixats. Endevin un dia gris, amb la pluja percudint damunt les teulades. Els diaris han deixat d'escriure sobre Petra Kelly i Gerd Bastian. Els m�s interessats han parlat de les malalties dels companys morts -accident de Bastian, possibles atacs al cor de Petra, l'internament a comen�aments d'any a una cl�nica-. Dels documentals que han mostrat per la televisi�, veig encara la darrera cpmpareixen�a del matrimoni, el 26 de setembre, asseguts, agafats de les mans, a un cine de barriada assistint a un m�ting ecologista. Dues fondes mirades avan�ant cap al buit i l'insondable. Com un crit de desesperaci�. Talment ens volguessin prevenir, amb la mirada, del temps obscurs que s'apropen a velocitat cada vegada m�s accelerada.

L�estaci� deserta Ara que t'he retrobat no vull partir mai m�s a l'aventura. Restar� per sempre al teu costat, fent companyia al familiar remol� d'ombres del passat. Record perfectament la primera vegada que ens mir�rem. La veu secreta del teu esperit em cegava. La f�ria de la carn feia esclatar de goig la pres� de les parets del cos. Els minuts repicaven talment campanes. Retrocedien els n�vols i res no podia tapar el sol de l'estiu. Mou les peces. Prova de reconstruir-ho a trav�s d'aquesta mudesa que ens envolta. Els ecos, les paraules, la durada d'una ona. Ajudem a poblar de carn l'esquelet de la nostra joventut.

Malson Ara mateix no us sabria dir com succe�, per� de sobte, com un imprevist llampec, vaig sentir una explosi� dins el cervell i tot es pobl� d'imatges. Una mescladissa inabastable de sensacions, d'impulsos amagats sortint a la llum que em feien sentir el neguit de la mort quan arriba envoltada de flames, o silent, arrossegant-se entre les rels dels arbres del bosc. Vaig veure un mili� de Gu�rdies Rojos amb el llibre Roig de Mao Zedong a la m� rebent emocionats el Papa en el Camp Nou del Bar�a; hi havia tamb�, com una bella desfilada d'�ngels, els milicians i milicianes morts a la Revoluci� del 36 pujant al cel entre el R�quiem de Verdi i la m�sica de Sergeant Pepper's dels Beatles. Vaig veure els assassinats per l'oli enverinat barallat-se per tal de portar a les espatlles la Verge de Montserrat; i la meva dona, els meus pares, els fills, petrificats, rient com a babaus, imm�bils per sempre a l'interior d'un blanc iceberg a la deriva fins a estavellar-se irremeiablement contra el Tit�nic en festes; i tots els debats infinits, absurds, in�tils de la Confer�ncia Mundial per la Pau i el Desarmament amb els seus delegats destrossats, cremats pel n�palm i les bombes de f�sfor, torturats per totes les policies pol�tiques del m�n, sense ulls, amb les dents arrencades a tenallada forta, entre la sang dels desapareguts a Xile, Argentina, El Salvador, votant a m� al�ada la milion�sima resoluci� del dia.

�rem a Par�s �rem a Par�s i encara no sab�em com hav�em pogut arribar-hi (barats viatges en tren, entrepans �rabs asseguts a una entrada de la rue Saint S�verin o de la Huchette a la recerca d'una estrena de Godard, documentals de Medvedkin o Dziga Vertov en els petits cines del Boulevard de Saint Michel).

Abans de comen�ar la feina -Els has vist per la televisi�? Surten, ben vestits, amb anells d'or als dits, corbata de seda comprada a Par�s i s'abra�aven amb els nostres enemics, els empresaris i pol�tics que ens barraren el pas en el passat i que ens continuen fent la punyeta. Quina gent que allet�rem dins dels nostres partits!

Un informe secret No podem entendre com, per quines estranyes casualitats, la literatura marginal, immadura i, en bona mesura, pamflet�ria, d'en Nadal Castell� ha estat publicada i, sovint, elogiosament comentada.

Alegries del matrimoni No record quant de temps fa que els fills es casaren i desaparegueren de la casa, deixant les seves habitacions buides, poblades de records antics, de joguines plenes de pols. Sovint, tot sol, a la nit, entrava a les cambres buides que conegueren llurs jocs d'infants i la remembran�a em feia caure unes ll�grimes galtes avall. El tren, els soldadets de plom, els racons que conegueren mil batalles incruentes... Nom�s de tant en tant ens v�nen a veure, apressats, com demanant excuses, i ens demanen diners per als terminis del cotxe, el pis que s'han comprat.

La dif�cil subsist�ncia L'escriptor s'ha assegut davant el seu modern ordinador. Un ordinador japon�s, amb quaranta-cinc tipus de lletra i una mem�ria que li permetria arxivar tota la seva biblioteca en un espai de vint cent�metres. El sofisticat aparell li va costar cinc-centes mil pessetes. La professionalitzaci� cada vegada m�s accentuada dins del camp de les lletres, l'aferrissada compet�ncia en el ram de la ploma, feien imprescindible la substituci� dels seus arcaics instruments de treball. L'import del darrer guard� literari va ser destinat quasi exclusivament a substituir la seva prehist�rica m�quina d'escriure, l'antic tocadiscs, i a comprar un impressionant equip de m�sica amb el qual esmorteir els sorolls i la nefasta influ�ncia de la realitat exterior.

L'ermit� Parlem massa. L'absurda mania de dir "Bon dia", preocupar-se per la salut dels ve�ns o xerrar amb la gent portava irremeiablement a participar en qualsevol banalitat quotidiana. A hores d'ara reflexionava en els milers i milers d'hores perdudes parlant de futbol amb els companys de la feina. I el que era pitjor: tants d'anys de converses futbol�stiques, d'escoltar els partits per la r�dio i mai en la vida no havia pogut encertar una travessa setmanal. Per� xerrar de futbol no era encara el m�s absurd. Hi havia les sopor�feres festetes familiars, la visita inesperada d'oblidats, llunyans cosins als quals nom�s veies en els funerals, en els �pats de noces. I a casa, per arrodonir el sarau, les bogeries de sempre: l'escola dels fills, llurs male�ts estudis, les eternes discussions fent refer�ncia a hipot�tiques i ex�tiques vacances que mai no arrib�vem a concretar. Per seguir la moda i fer el mateix que tothom, era necessari, volguessis o no volguessis anar a Marraqueix. No s� qu� hi trobaven de deb� en aquests pa�sos bruts, subdesenvolupats, afamegats del nord d'Africa. Mons de mis�ria i frustracions, talment f�briques de carn de can� adequades per fornir de m� d'obra d'esclava la vella i rica Europa.

Exili permanent Ha mort als vuitanta anys. Els havia de fer el proper dia trenta de desembre. Ha mort sol, talment com visqu� d'en�� la tornada del llarg exili. Encara me'n record del dia que an�rem a esperar-lo. L'aeroport buit. Hivern sense turistes. Quatre anglesos esperant l'anunci d'un vol cap a Londres. Cinquanta persones amb la bandera quadribarrada. Ullant la premsa d'avui mat� no hi veig cap recordan�a, cap p�gina especial. Dels quatre diaris de Ciutat nom�s en un l'escriptor Lloren� Capell� li dedica un emocionat article de comiat: "El darrer resistent". Els altres tres peri�dics ni en parlen. Ignoren la nostra hist�ria. O la volen silenciar.

Els nostres herois Vet aqu� la nit i tota la seva poderosa musculatura, submergida, a l'aiguat del primer instant de defallen�a. Lent zumzejar de la inquietud, bellesa corprenedora de les campanades anunciant les vanes illusions dels homes.

Una nit qualsevol De sobte, tot pet�. Un terratr�mol inesperat va rompre les nostres d�bils organitzacions partidistes i tothom s'aferr� all� on va poder. El negoci familiar, el t�tol penjat a la paret. Obrir un despatx d'advocats laboralistes. Fer el doctorat damunt la hist�ria del moviment obrer.

El Casal d�Amistat El President del Casal d'Amistat amb els pobles en lluita del Tercer M�n, el conegut misser esquerra, independent. Un bon advocat laboralista. Professor de Dret a la Facultat. Amb la casa de camp que li han regalat els pares. Antiga. Final del segle XIX, amb porxo, ametlers, espai per a fer-hi una piscina. Ideal per a preparar les classes, per a descansar. Per a escriure els compromesos articles a la premsa local.

El �Gran Jordi� Jordi Muntaner i Fern�ndez, o sigui el "Gran Jordi", ha complit recentment les trenta primaveres. Tothom recorda la seva triomfal entrada en el m�n de les lletres despr�s d'haver obtingut, als premis Octubre, a Val�ncia, el guard� de novel.la amb l'obra "Pelar-se-la rere les bambolines". D'aix� en deu fer uns set anys, quan el "Gran Jordi" en tenia vint-i-tres-

Tert�lia liter�ria Al restaurant Diplom�tic, un dels millors de Palma evidentment, s'ha reunit la plana major de la nostra fauna liter�ria. Avui s'hi troben reunits uns dels quants herois del furient m�n de la ploma, entre els quals podem destacar, si no per la seva qualitat, almenys per les vegades que surten en els diaris, en Joan Manacor�, premi de les Lletres Catalanes de l'any seixanta tres, autor excels i de divina inspiraci�, que "mai no s'ha ficat en pol�tica" -afirma orgull�s- per� que �s molt ben considerat pels pol�tics de centre-dreta; en Felipet Serra, exmilitant independentista, avui a red�s d�una convergent instituci� barcelonina, per all� de "fer p�tria"; en Rodolf Llopis, funcionari, fill de general, rendista que dissimula com pot la participaci� familiar a favor de l'Espanya nacional i que ara escriu novel�la hist�rica, imitant -de lluny, �s clar-, Marguerite Yourcenar, Robert Graves, etc; en Barralet Cladera, poeta, lacai i pallasso oficial de les autoritats universit�ries i del qual nom�s es coneixen algunes poesies publicades quan era estudiant. Tamb�, a tan il�lustrat �pat, ha comparegut la insigne contista, feminista i fadrina na Bielona de Son Malferit, publicada sempre per l'Editorial montserratina, que li ha tret m�s de vint edicions del seu Manual per escriure cartes amoroses en catal�.

Les cr�niques d�una Mallorca ja desapareguda - Sa Pobla - Mem�ries d�un adolescent - Records de la Mallorca dels anys 60 -

�s evident que "Ses Casetes" de sa Pobla nom�s existeixen en la nostra mem�ria. Els meravellesos estius dels anys cinquanta, una realitat mitificada per la nost�lgia, ja nom�s s�n record. Ara, quan pas prop del Gran Canal, veig que tot ha desaparegut irremissiblement. Aquell boc� de la badia d'Alc�dia, prop de s'Albufera, ja no �s meu, ja no �s dels poblers. Un ex�rcit de nouvinguts de tot el m�n, tones de ciment armat, desenes i desenes d'hotels, milers i milers de cotxes, camions i autobusos, urbanitzacions salvatges, sales de festes cridaneres, muni� d'hamburgeseries i botigues de souvenirs han fet malb� les nostres viv�ncies m�s estimades. Els pins ja no s�n dels poblers o dels mureros. Ni la platja. Ni el blau tan enyorat ni el verd maragda de la mar. No hi resta ja res d'aquella lluna plena d'agost que v�iem al costat del "Bar Figuera" (s'"Hotel Figuera" de mad� Varela), enmig de "Ses Casetes", mentre l'amo en Jaume (l'esp�s de mad� Maria) entonava alguna de les velles can�ons pageses amb la seva ximbomba. (Miquel L�pez Cresp�)

Mallorca sense turistes. "Ses Casetes" de sa Pobla i aquells estius dels anys cinquanta. En la fotografia podem veure l'escriptor Miquel L�pez Cresp�, la seva mare Francesca Cresp� Cald�s i la seva germana Francesca L�pez Cresp�.

�s evident que "Ses Casetes" de sa Pobla nom�s existeixen en la nostra mem�ria. Els meravellesos estius dels anys cinquanta, una realitat mitificada per la nost�lgia, ja nom�s s�n record. Ara, quan pas prop del Gran Canal, veig que tot ha desaparegut irremissiblement. Aquell boc� de la badia d'Alc�dia, prop de s'Albufera, ja no �s meu, ja no �s dels poblers. Un ex�rcit de nouvinguts de tot el m�n, tones de ciment armat, desenes i desenes d'hotels, milers i milers de cotxes, camions i autobusos, urbanitzacions salvatges, sales de festes cridaneres, muni� d'hamburgeseries i botigues de souvenirs han fet malb� les nostres viv�ncies m�s estimades. Els pins ja no s�n dels poblers o dels mureros. Ni la platja. Ni el blau tan enyorat ni el verd maragda de la mar. No hi resta ja res d'aquella lluna plena d'agost que v�iem al costat del "Bar Figuera" (s'"Hotel Figuera" de mad� Varela), enmig de "Ses Casetes", mentre l'amo en Jaume (l'esp�s de mad� Maria) entonava alguna de les velles can�ons pageses amb la seva ximbomba.

S�n imatges dels cinquanta. L'estiu de 1954 jo tenia vuit anys. Record a la perfecci� els preparatius de la fam�lia per anar a passar unes setmanes a "Ses Casetes". S'ha de dir que a "Ses Casetes" hi an�vem els poblers m�s acostats a la pagesia; no hi mancava alguna fam�lia benestant, evidentment, per� els "rics" tenien xalet a Can Picafort, al Port d'Alc�dia, a Aucanada, sa Marina, Llenaire, el Port de Pollen�a... "Ses Casetes" eren poblades sobretot per gent treballadora i pagesa. Davall els entelats del "Bar Figuera", a l'horabaixa, s'hi ajuntaven a beure un caf�, una copa de conyac o cassalla, el botiguer, el petit comerciant, el pag�s pobler que venia a pegar un cop d'ull als fills (en tenia cura la padrina o el padr�), ja que precisament era a l'estiu quan hi havia m�s feina a sa marjal. El pag�s venia a "Ses Casetes", els diumenges, a fer la paella sota els pins, vora la platja. A la platja encara existia la famosa separaci� per a homes (a una part) i dones (a l'altra). Ben igual que a l'esgl�sia de sa Pobla, on la gent anava a missa ben separats. Separats els matrimonis, els fills. Ah! La "moralitat" de l'esgl�sia cat�lica despr�s d'haver beneit com a "croada en defensa de la fe" una guerra civil que cost� mig mili� de morts! Deia que la gent venia a "Ses Casetes" amb el carro, amb bicicleta (alguns a peu!). Cotxes nom�s hi havia el de l'amo en Jaume del "Bar Figuera" (la "catedral", el lloc m�s important de Ses Casetes). Un atrotinat autom�bil dels anys trenta que anava i venia (sovint quedava aturat per la polsosa carretera que portava de sa Pobla al Gran Canal) portant el correu, la picadura de tabac o les famoses cigarretes "Ideales", la imprescindible "grassiosa", la pinya o el sif� dels nostres dinars i sopars, fil de canya de pescar, llaunes de conserves, arr�s, "espicis"... tot el que es podia necessitar en aquella improvisada ciutat estiuenca feta de canyes, sacs, uralita, lona enquitranada i llistons de fusta. Una casa ("caseta") ocasional que nom�s servia per a una temporada i, a difer�ncia dels mureros ("Ses Casetes" de Muro, prop de Can Picafort), les nostres s'havien de fer a cada comen�ament d'estiu.

Aleshores (mitjans dels cinquanta, quan nosaltres encara no hav�em fet els deus anys) "Ses Casetes" eren una ciutat immensa (o almanco a nosaltres aix� ens ho semblava). Malgrat que en els moments de m�xima "construcci�" nom�s hi solia haver unes cinquanta barraques, el cert �s que per als infants era un m�n inabastable.

Aquell poblat era situat (m�s ben dit estava encaixonat) prop del pont del Gran Canal, entre la carretera que anava (i encara va) del Port d'Alc�dia a Can Picafort i sa platja. Els seus l�mits eren ben concrets. Des de la Caseta dels Pescadors i la de la Gu�rdia Civil, prop del Canal Gran fins a la caseta d'en Soler a l'altre extrem, s'hi trobaven les prop de cinquanta construccions provisionals de "Ses Casetes". Els dies de festa encara eren moltes m�s, les ef�meres edificacions de canya i sacs. Entre els pins s'hi collocaven envelats (fets nom�s per a un dia o dos), i la fam�lia hi romania sota, ben al costat dels carros i les b�sties (el cavall o la somereta, que de tot n'hi havia). No record haver-hi vist mai ponis, per� someretes que cavalc�vem a p�l (quan ens deixaven) s� que n'hi havia moltes i eren, indiscutiblement, el mitj� popular de comunicaci� amb sa Pobla m�s conegut.

Miquel L�pez Cresp�.

Del llibre Temps i gent de sa Pobla. Sa Pobla (Mallorca), Col�lecci� Uialf�s, 2002. P�gs. 171-173.

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Mallorca sense turistes. "Ses Casetes" de sa Pobla l'any 1954 (platja d'Alc�dia). D'esquerra a dreta: en Joan de ca s'Escol�, Miquel L�pez Cresp�, Miquel Segu�, Miquel Cresp�, Joana Segu� i Margalida Segu�.

La gent tenia aquella ciutat dels somnis dividida en "barris", no us pens�ssiu. El nostre, el m�s gran, era format per m�s de trenta casetes de palla i "ten�em" amb nosaltres el fam�s "Bar Figuera" de mad� Maria i l'amo en Jaume. Tamb� era "nostre" el "camp de futbol", al costat de la carretera. L'al�lotea de prop del "Bar Figuera" ens consider�vem una mica superiors als que vivien al costat del Gran Canal, prop de la caseta dels Pescadors. Nosaltres ho ten�em tot: camp de futbol, "hotel", el cotxe per anar a sa Pobla... fins i tot les dunes de sorra del costat on "viv�em" eren m�s grans i m�s altes que les seves! Dit sia de pas, en les batalles entre infants d'aquells estius, la nostra situaci� "estrat�gica" era inigualable. En tenir "ocupades" les altures, cap moviment de l'"enemic" (els al�lots de l'altre barri) se'ns escapava. Ells volien venir a jugar al camp de futbol. La lluita anava enfocada que no ho aconseguissin mai. En les batalles eren utilitzats nombrosos munts de copinyes i, no us penseu, incre�bles espases de canyes (que s'espanyaven en les primeres topades), arcs i fletxes (sense punta, per no treure cap ull del contrari...).

A vegades sign�vem "paus" ocasionals. Per aconseguir el perm�s per venir a la nostra part ens portaven un mel�, alguna s�ndria, galetes d'Inca (per� les que m�s ens agradaven eren les pobleres, del forn de Can Verdera)... Aleshores, despr�s de signar el "tractat" fumant la "pipa de la pau" (feta per nosaltres mateixos d'una canya, de fang la cassoleta), ens aven�em a jugar un partit. Si entre ells hi havia al�lotes (cap a 1956 ja ten�em deu anys) aleshores �rem m�s condescendents i, fins i tot, per a mostrar la superioritat del nostre sector, els d�iem fins a la "catedral" (l'"Hotel" de mad� Varela, el "Bar Figuera"), que, a part de tenir tants de productes per als grans, mantenia una petita secci� amb regal�sia, caramels, confits, que eren el somni de qualsevol al�loteu).

Eren estranys moments de conviv�ncia entre els menuts de "Ses Casetes". Les mares preparaven el "tramp�", la paella, els fideus o l'arr�s brut mentre nosaltres, amics per poc temps, inici�vem els primers "festetjos" anant al costat de l'al�lota que m�s ens agradava. Inicials passejades entre les casetes del "Sanceller", es "Covoner", "Quequeta", Can "Toni�", en "Bujeta", Can "Verdera", en Rettich... Els companys de l'altra barri eren els fills de Can "Malondra", "Catal�", en "Maceta", "Bisquerra", "Manegu�", "Sabater", "Viva", "Estany", "Miret", "Moreno"... Com he explicat una mica m�s amunt �rem m�s els fills "Ximbons", "Verderes", "Pelins", "Marrons", "Serres", "Buades", "Campets", "Florits", "Parrils", "Ponys" que no els "Estany", "Porrets", etc, etc.

Per� les guerres entre infants es fonien com un boc� de sucre dins l'aigua quan per art de m�gia, misteri�s encanteri, hi compareixia algun d'aquells resplendents "amors" entre allots. D'amagats de la "pandilla" un "llubiner" (que era dels "nostres") sortia amb una "jaum�" o "s�ndic" (dels contraris). L'inesperat "amor" esdevenia m�s fort que el "sagrat deure" (juraments sota els pins de "Ses Casetes") de derrotar i fer front l'"enemic". Algunes d'aquestes relacions juvenils nom�s duraven l'estiu. Altres s'arrossegaven durant anys fins a esdevenir, a l'adolesc�ncia, nuvis formals (o marit i muller en algun cas). Per norma general, en arribar el comen�ament de curs, en tornar entrar a l'escola pel setembre, s'esva�a aquella misteriosa estreta de mans mentre anaves al seu costat a cercar caragol� o a comprar una capsa de llumins a mad� Varela.

Ara, quan ja fa segles que "Ses Casetes" de sa Pobla desaparegueren per sempre; quan, apressat, pas amb el cotxe pel costat i veig la invasi� de bestials hooligans anglesos o alemanys, gats, llan�ant-se ampolles de cervesa indiferents a la lluna d'agost que il�lumin� els estimats paisatges de la infantesa, constat que ho hem perdut tot (hem venut la nostra terra per unes monedes d'or): em deman on deu ser aquella al�lota amb la qual jug�vem al tobogan en les altes dunes de la infantesa. Margarida era el seu nom (deu viure encara? �s casada, ha tengut fills?); per� ja no s� si era dels Covoners, Sancellers, Marrons, Pelins, Bujetes, Sabaters o Rocs... El cert �s que amb ella anava a pescar al costat del "Mollet dels Anglesos". Excursions, llunyanes, molt llargues (sovint els pares es preocup�vem per la tardan�a i els trob�vem, inquiets, amb la llesca de pa amb sobrassada damunt la taula, esperant la nostra compareixen�a) fins a "Sa Paperera" (la f�brica de paper) o a sa Roca, l'indret on en el segle XIX els anglesos instal�laren una potent m�quina de vapor per eixugar l'Albufera... Altres pics no an�vem tan lluny i ens "perd�em" (quan ens pod�em amagar dels companys de la colla) al costat del niu de metralladores (prop de Can Jaum�) on, mirant l'impressionant cel blau de l'horabaixa, mentre l'aigua de la Mediterr�nia ens banyava els peus, acost�vem els llavis -uns segons- envermellint com si ambd�s f�ssim cireres madures.

Miquel L�pez Cresp�

Del llibre Temps i gent de sa Pobla. Sa Pobla (Mallorca), Col�lecci� Uialf�s, 2002. P�gs. 175-178.