Bloc de BalearWeb

[20/09] �The Rebel� - �Pens�e et Action� - Mortperrin - Prodi - Bonneff - Cianci - Gualtieri - Maille - Pi - Fauchois - Beltr�n - Mart�nez Gonz�lez - Arrieta - Alfonso - Parisotto - Tanforti - Benayas - Cana - Montels - Berenguer - Matos - Noya - Tato - Prat - Castro Blanco - Juanel - Monreal - Joubert - Boticario - Andr�s

[20/09] «The Rebel» - «Pensée et Action» - Mortperrin - Prodi - Bonneff - Cianci - Gualtieri - Maille - Pi - Fauchois - Beltrán - Martínez González - Arrieta - Alfonso - Parisotto - Tanforti - Benayas - Cana - Montels - Berenguer - Matos - Noya - Tato - Prat - Castro Blanco - Juanel - Monreal - Joubert - Boticario - Andrés

Anarcoefemèrides del 20 de setembre

Esdeveniments

Portada del primer número de The Rebel

- Surt The Rebel: El 20 de setembre de 1895 surt a Boston (Massachusetts, EUA) el primer número de la revista mensual The Rebel. A monthly journal devoted to the exposition of anarchist communism (El Rebel. Una revista mensual dedicada a l'exposició de l'anarcocomunisme). També portà el subtítol «Una revista anarcocomunista dedicada a la solució de la qüestió obrera». Fou editada pel Rebel Group de Boston, del qual formaven part Nahum H. Berman (Burmin), Harry Kelly i Charles W. Mowbray, entre d'altres. Hi van col·laborar Voltairine de Cleyre (XYZ), John H. Edelmann, A. Hamon, A. Henry, Lizzie M. Holmes, Lucy E. Parsons, John Turner, Ross Winn, etc. També es publicaren textos de Pietro Gori, William Holmes, Piotr Kropotkin, Louise Michel, William C. Owen, etc. Els temes van ser d'allò més variats: notícies sobre el moviment anarquista, feminisme, sindicalisme, propaganda, etc. En sortiren sis números, l'últim el de març-abril de 1896. En 1968 la Greenwood Reprint Corporation de Nova York (Nova York, EUA) n'edità una edició facsímil.

***

Portada de l'últim número de Pensée et Action

- Surt Pensée et Action: El 20 de setembre de 1945 surt a Brussel·les (Bèlgica) el primer número de la revista anarquista Pensée et Action. Editada per Marcel Dieu (Hem Day), fou la segona època del seu efímer periòdic del mateix títol publicat entre 1930 i 1931 a la mateixa ciutat. D'antuvi mensual, passà a bimensual el gener de 1948 i, a partir d'octubre de 1948, es publicà més irregularment per motius econòmics. El grup editor sorgí el 28 de març de 1945 arran de la conferència del seu animador Hem Day titulada Pour rompre le silence i la finalitat dels promotors fou desenvolupar la consciència individual i intel·lectual per lluitar contra totes les formes d'autoritarisme. Comptà amb nombrosos col·laboradors, com ara John Andersson, E. Armand, Alphonse Barbé, Alexandre Berkman, Pierre-Valentin Berthier, Alexandre Breffort, Jules Chavat, Clovys, Hem Day, Manuel Devaldes, G. Dupont, Ernestan, Henri-Léon Follin, Jeanne Humbert, Gérard de Lacaze-Duthiers, Jean Marestan, Fernand Planche, André Prudhommeaux, André Prunier, Pierre Ramus, Rhillon, Helmut Rüdiger, Louis Simon, Jean Souvenance, Jean Van Lierde, Émile Véran, Samuel Vergine, Gerard Vidal, etc. Aquesta publicació es distribuí arreu del món (França, Suïssa, Itàlia, Països Baixos, Regne Unit, Dinamarca, EUA, Vietnam, Costa Rica, Uruguai, etc.)i a més a més edità una quarantena de fullets, amb un tiratge total d'uns 100.000 exemplars. En sortiren 46 números, l'últim el desembre de 1952 i fou substituït per Les Cahiers de Pensée et Action (1953-1970).

Naixements

Notícia de l'intent de suïcidi de la companya de Louis Mortperrin apareguda en el diari de Troyes Le Croix de l'Aube del 28 de setembre de 1900

- Louis Mortperrin: El 20 de setembre de 1861 neix a Troyes (Xampanya-Ardenes, França) l'anarquista Louis Joseph Marie Mortperrin –el llinatge sovint citat erròniament Montperrin o Mauperrin. Era fill de Joseph Marie Mortperrin, fuster, i de Marie Élisabeth Olivier. Es guanyà la vida de diferents maneres (encofrant caixes de fusta, obrer en una fàbrica de sabates, venedor de calceteria, corredor de comerç, etc.), però sobretot treballà de firaire. L'1 de maig de 1879 va ser condemnat del Tribunal Correccional de Troyes a sis mesos de presó per «robatori»; el 13 de maig de 1880, pel mateix tribunal, juntament amb Léon-Lucien Malet, a tres mesos de presó i 16 francs de multa per «estafa» en perjudici de l'alberguista Coutat; el 10 de novembre de 1881, pel mateix tribunal, a dos mesos de presó per «robatori»; i el 17 d'agost de 1882, també pel mateix tribunal, a 15 dies de presó i pagar les despeses pel mateix delicte –aquesta era la seva sisena condemna. El 17 de novembre de 1882 va ser enviat al 110 Regiment d'Infanteria per a fer el servei militar, on va romandre fins el 12 d'octubre de 1886 i l'1 de juliol de 1887 passà a la reserva. El 14 de juny de 1887 va ser condemnat pel Tribunal de Troyes a 15 dies de presó i les despeses per «complicitat d'adulteri». Entre 1889 i 1890 visqué a Sens (Borgonya, França). El 14 de setembre de 1889 es casà a Sens amb l'obrera en sabateria Anne Germaine Rose Nancey. El gener de 1891 ja vivia a Troyes, al número 7 del carrer Trois Ormes, i començà a militar en el grup anarquista local. A mitjans dels anys noranta era el dipositari dels periòdics anarquistes Le Libertaire, La Sociale i Les Temps Nouveaux, i vivia al número 46 del carrer Mail des Charmilles de Troyes. El novembre de 1893 el seu domicili va ser escorcollat a la recerca d'explosius, de papers compromesos i de correspondència, però la policia només va trobar fullets anarquistes i exemplars de premsa (L'Anarchie, L'Insurgé, La Mistoufe, Le Père Peinard, La Révolte, etc.). En 1893 es dedicava a vendre pels carrers Le Père Peinard i aleshores vivia al número 32 del carrer Saint-Aventin de Creney-prés-Troyes i després al número 31 de la plaça Saint-Nizier de Troyes. El gener de 1894, ben igual que altres companys (Boudoin, Catineau, Unterwald), el seu domicili va ser escorcollat i la policia trobà escrits anarquistes. En 1896 tornava a residir al número 46 del carrer Mail des Charmilles de Troyes i era un dels membres més actius del grup «Les Libertaires Troyens», que es reunia cada diumenge a la taverna de Protat, al carrer Charbonnet, i del qual era responsable de la seva biblioteca. En 1898 vivia a l'Impasse Bresquin i es dedicava a vendre Le Libertaire i Les Temps Nouveaux. El 26 de setembre de 1900 sa companya, Anne Nancey, per molt dels maltractaments patits a mans de Mortperrin, s'intentà suïcidar al seu taller de calceteria prenent làudan, però un metge la salvà amb una injecció en el darrer moment. El juny de 1901 va ser processat per violències contra sa companya i escàndol; en aquesta època residia al número 59 del carrer Kléber de Troyes. El 22 de novembre de 1907 va ser condemnat pel Tribunal Correccional d'Arcis-sur-Aube (Xampanya-Ardenes, França) a 16 fracs de multa per «ultratge als agents». En 1912 era membre del grup anarquista de Troyes, el secretari del qual era Émile Roussier. El 20 de juny de 1926 enviudà d'Anne Nancey i el 28 d'agost de 1926 es casà a Troyes amb l'armillera parisenca Marie Louise Vezelerre, de qui també enviudà. Aleshores treballava de firaire i vivia al Chemin des Blossières de Troyes. Louis Mortperrin va morir el 25 d'abril de 1941 al seu domicili del Chemin des Blossières de Troyes (Xampanya-Ardenes, França).

***

Foto antropomètrica de Francesco Prodi

- Francesco Prodi: El 20 de setembre de 1867 neix a Centallo (Piemont, Itàlia) l'anarquista Francesco Prodi, també conegut com François Prodi. Sos pares es deien Gionvanni Prodi i Francesca Monasterono. Es guanyava la vida fent maletes i equipatges. Emigrat a França, el 28 d'abril de 1890 se li va decretar l'expulsió per les seves activitats anarquistes. En aquesta època s'exilià a Londres (Anglaterra), vivia al carrer Charlotte i treballava de porter i de cuiner. En 1984 el seu nom figurava en un llistat d'anarquistes establert per la policia ferroviària de fronteres francesa. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Léon Bonneff

- Léon Bonneff: El 20 de setembre de 1882 neix a Gray (Franc Comtat, Arpitània) l'escriptor proletari Léon Aron Mathias Bonneff. Sos pares, mercaders, es deien Abraham Alphonse Bonneff i Marie Aron. Amb son germà Maurice (1884-1914), van ser dos dels grans escriptors proletaris francesos del segle XX. Léon va arribar a París a començaments de 1898, sol, per treballar amb un cosí editor; Maurice ho va fer en 1900, amb sa família, per ajudar son germà. Encara que tenien el certificat d'estudis primaris, van ser autodidactes. Per suggeriment de Lucien Descaves, van fer minucioses investigacions documentals en els medis obrers. La primera en va ser Les métiers qui tuent (1905); després vindria La vie tragique des travailleurs: enquêtes sur la condition économique et morale des ouvriers et ouvrieres d'industria (1908), La classe ouvrière (1910-1911) –monografia publicada en diversos toms consagrada a diferents oficis (teixidors, treballadors del foc i del ferro, treballadors a domicili, escuraclavegueres, ferroviaris, forners, terrissaires, etc.)– i Marchads de folie (1913). Maurice va publicar tot sol Didier, homme du peuple (1914) i Léon Le soldat-phénomène: monologue militaire (1906) i, pòstumament, l'obra que ha tingut més èxit, Aubervilliers (1922, 1949, 1981 i 2000), una novel·la crònica escrita en 1912 sobre aquesta població del nord-est de París. Els germans Bonneff van publicar nombrosos reportatges de temàtica social en diversos periòdics d'esquerra, com ara La Guerre Sociale, La Vie Ouvrière, La Bataille, L'Humanité, etc. Léon Bonneff va morir el 29 de desembre de 1914 a Toul (Lorena, França), arran d'una ferida rebuda al front de Flirey, durant la Gran Guerra. Son germà, Maurice Bonneff, va desaparèixer el 24 de setembre de 1914 al front de Mouilly. Ambdós germans es troben inscrits al Panteó de París («Escriptors morts al camp de l'honor»).

***

Francesco Cianci

- Francesco Cianci: El 20 de setembre de 1885 neix a San Marco Argentano (Calàbria, Itàlia) el litògraf i propagandista anarquista i anarcosindicalista Francesco Cianci. Sos pares es deien Carmelo Cianci i Serafina Saula. Emigrà al Brasil, on el 4 d'agost de 1913 va ser fitxat per la policia de São Paulo (São Paulo, Brasil) com a anarquista. Entre 1913 i 1914 col·laborà en el periòdic quinzenal anarquista La Propaganda Libertaria. Força actiu en el moviment sindicalista de São Paulo, entre 1916 i 1917 formà part de la redacció del periòdic Guerra Sociale, que també edità quan el seu director Luigi Damiani hagué de fugir perseguit per les autoritats. També col·laborà amb articles en A Voz do Trebalhador i a partir de 1917 publicà regularment en A Plebe. Participà activament en la vaga general de juliol de 1917 a São Paulo, formant part del Comitè de Defensa Proletària (CDP), i amb Edgard Leuenroth, Luigi Damiani, Antonio Candeias Duarte, Rodolfo Felipe i Tehodoro Monicelli, formà part de la Comissió d'Impremta del CDP que negocià els acords sindicals directament amb la patronal. Durant els anys trenta el trobem fitxat per la policia de São Paulo com a «sindicalista anarquista» i director de la Unió dels Professionals del Volant (UPV), que agrupava els xofers. Des de llavors, esdevingué un dels sindicalistes més destacats de la Federació Obrera de São Paulo (FOSP) i, a més d'A Plebe, col·laborà regularment en el periòdic anarquista O Trabalho. Considerat com a molt culte pels companys, va fer conferències sobre història del moviment obrer internacional, amb discursos molt crítics vers el comunisme estatal tot defensant els principis del comunisme anarquista. Prengué part en la lluita antifeixista a São Paulo i formà part del Comitè Llibertari Pro Fills dels Empresonats Polítics d'Itàlia. Amb Carlo Battaglia, Giovanni Ciuffi, Donato A. De Vitis i Angelo Vizzotto, fou dels anarquistes italians més destacats al moviment obrer brasiler del moment. L'1 d'octubre de 1935 reprengué com a editor la publicació de Guerra Sociale en italià, fet que implicà ser perseguit per la dictadura feixista de Getúlio Vargas. El 4 de maig de 1937 va ser detingut i acusat de distribuir 300 exemplars del periòdic anarquista L'Adunata dei Refrattari i de recaptar fons per al Comitè Llibertari Pro Fills dels Empresonats Polítics d'Itàlia. A partir d'aquesta data es perd el seu rastre.

***

Notícia orgànica de Ferdinando Gualtieri apareguda en el periòdic de Barre Cronaca Sovversiva del 2 de març de 1912

- Ferdinando Gualtieri: El 20 de setembre de 1888 neix a Nocera Terinese (Calàbria, Itàlia) l'anarquista Ferdinando Gualtieri, també conegut com Fred Gualtieri. Sos pares es deien Aurelio Gualtieri i Rosa Maria Cataldi. Sabater de professió, emigrà als Estats Units. A partir de 1909 col·laborà en el periòdic anarquista Cronaca Sovversiva, de Barre (Vermont, EUA). En 1916 va ser detingut a Nova York (Nova York, EUA) amb motiu dels disturbis que es van produir el 29 de juliol d'aquell any a les oficines del diari Il Progresso Italo Americano a causa de la negativa de la premsa a adherir-se a l'agitació promoguda pels anarquistes en suport de Carlo Tresca, que havia estat detingut a Minnesota sota l'acusació de complicitat en homicidi per haver incitat uns obrers siderúrgics a fer vaga durant la qual va morir una persona. L'agost de 1917 va ser jutjat per aquest fet i, com que durant el judici reivindicà la seva militància anarquista, va ser condemnat a tres anys de presó. Ferdinando Gualtieri va morir el 29 de gener de 1933 a Nova York (Nova York, EUA).

***

André Maille

- André Maille: El 20 de setembre de 1893 neix a Herchies (Picardia, França) el pacifista, lliurepensador, esperantista, neomaltusià, sindicalista i anarquista André Jules Eugène Maille, conegut com Hainer. Sos pares es deien Octave Aramis Joseph Maille, peó de camins ferroviari, i Marie Louisa Augustine Gorgiler, guardabarrera. Seguí la tradició familiar i es guanyà la vida com a ferroviari. El 21 de febrer de 1918 es casà a Dammartin-en-Goële (Illa de França, França) amb Eugénie Herlin. En els anys trenta milità en la Unió Anarquista (UA) i en 1936 abandonà aquesta formació per a fundar, amb Henri Bouyé, la Federació Anarquista Francesa (FAF). També milità en la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR) i com a pacifista fou un dels redactors de La Patrie Humaine. En 1936 treballava als Ferrocarrils del Nord, a l'estació de Ermont (Illa de França, França), vivia al número 7 del carrer Vignolles i era secretari del grup anarquista d'aquesta població, que comptava, segons informes policíacs, amb una trentena de membres. Després de la II Guerra Mundial col·labora en el periòdic gairebé clandestí La Rebelle, i la seva continuació L'Insurgé (1944-1946). Fou un dels animadors de la Confederació General Pacifista (CGP) i administrador del seu òrgan d'expressió Les Nouvelles Pacifistes (1949-1950). En aquesta època vivia al número 11 del carrer Sévigné de París (França). També col·laborà regularment en el periòdic de Louis Louvet Ce Qu'il Faut Dire (1944-1948) i fou membre del grup «Amis d'Eugène Humbert». En 1951 publicà La politique nataliste est-elle conséquente? I. Le problème démographique. Fou un dels fundadors de la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF), de la qual va ser tresorer en 1954. Durant els anys cinquanta, amb Louis Louvet, animà el periòdic parisenc Contre-Courant. Cahiers mensuels d'études sociales, pacifistes et libertaires, del qual va ser el seu primer gerent sota el pseudònim Hainer. També en aquests anys col·laborà en la publicació pacifista La Voie de la Paix. Organe de Résistance à la Guerre et à l'Opression. En el V Congrés de la Fédération des Trevailleurs du Rail (FTR, Federació de Treballadors del Ferrocarril), celebrat entre el 10 i l'11 de novembre de 1952 a París, va ser nomenat secretari de Relacions Internacionals. En aquests anys col·laborà en el Bulletin de l'AIT (1953-1956), el responsable del qual van ser Raymond Fauchois i Jeanne Lamberet. En el Congrés Confederal de la CNTF celebrat entre el 5 i el 7 de juny de 1954 a Marsella (Provença, Occitània), va ser nomenat tresorer del seu buró. En 1955 publicà Le danger atomique, problème numéro 1 de notre temps i en 1957 La surpopulation. Facteur d'asservissement, de misère et de guerre. A més a més fou membre de «La Libre-Pensée», dels «Amis de Louis Lecoin», tresorer dels «Amis de Sébastien Faure» a partir de 1958 i president la Federació Francesa de Cremació (FFC) i director dels seus òrgans d'expressió La Flamme Purificatrice i La Flamme. En 1958 participà en el llibre col·lectiu Sébastien Faure, son œuvre et sa pensée. Textes du centenaire. El 15 de desembre de 1958, durant l'assemblea constitutiva de «La Ruche Culturelle et Libertaire», que reagrupava intel·lectuals llibertaris, en va ser nomenat tresorer. El 4 de novembre de 1962, amb Maurice Laisant, Aristide Lapeyre, André Lorulot i altres, reté homenatge a Sébastien Faure al cementiri de Royan (Poitou-Charentes, França) pel vintè aniversari de la seva mort. En 1969 publicà Les sources des conflits guerriers. (Les cinq faces de Bellone). En 1975 tornava a viure al número 7 del carrer Vignolles d'Ermont i aquell any va ser nomenat gerent de Le Combat Syndicaliste, òrgan de la CNT. André Maille va morir el 8 de febrer de 1978 a Ermont (Illa de França, França) i va ser incinerat al cementiri parisenc de Père-Lachaise.

André Maille (1893-1978)

***

Balbina Pi Sanllehy

- Balbina Pi Sanllehy: El 20 de setembre de 1896 neix a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat, Catalunya) la propagandística anarquista i anarcosindicalista Balbina Teresa Josepa Pi Sanllehy. Sos pares es deien Ferran Pi Petit, cotxer, i Teresa Sanllehy Farré. Obrera tèxtil, en 1913 tingué una participació destacada en el conflicte d'aquest sector. En 1917 s'afilià al Sindicat Fabril i Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i aquest mateix any va ser nomenada delegada de la Federació Local de Sabadell, ciutat on va fer el seu primer míting amb Ángel Pestaña. El gener de 1918 fou força activa durant la vaga contra l'alça dels preus. Durant els anys posteriors adquirí un gran prestigi com a oradora, juntament amb Rosari Dolcer i Lola Ferrer, fent gires propagandístiques per les comarques del Llobregat, del Vallès i del Berguedà, la finalitat de les quals era aconseguir que les dones s'impliquessin amb el moviment sindical. D'aquestes gires destaquen la de la campanya pels deportats a La Mola de Maó (1920) i la de l'Alt Llobregat, Penedès i Cartagena (1923). Arran d'un discurs que va pronunciar al cinema de la Muntanya del Clot, que va ser publicat en Solidaridad Obrera, fou tancada. També destacà la seva tasca en els grups teatrals dels ateneus, labor que continuarà a l'exili francès amb representacions teatrals organitzades per la CNT, Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i els comitès pro represaliats. Durant els anys del pistolerisme, s'acostà al republicanisme federal i, a més de la seva militància confederal, formà part de Dones Republicanes del Cercle Republicà Federal, a través de les quals portà a terme una intensa campanya contra la repressió que patia el moviment obrer. En 1923 assistí al Ple Regional de Catalunya de la CNT celebrat a Lleida. Col·laborà en Nuestra Voz i Solidaridad Obrera, moltes vegades fent servir els pseudònims Margot i Libertad Caída. Durant els anys republicans formà part del sector més radical de l'anarquisme i de l'anarcosindicalisme –segons Joan García Oliver brodà les primeres banderes roges i negres. Amb l'aixecament feixista de 1936 es marginà per desacords de l'estructura orgànica confederal, encara que formà part de l'Agrupació Femenina Anticlerical. En aquests anys trencà la seva relació amb l'anarcosindicalista Gonçal Soler, que de trentista passà a militar en l'estalinista Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). En acabar la guerra quedà a la Península, on romangué amagada. Durant la dècada dels seixanta s'exilià a França, on continuà participant en el moviment llibertari a la comarca parisenca. Molt malalta, en 1970 abandonà la militància i s'instal·là a Banyuls de la Marenda (Rosselló, Catalunya Nord), on es va agreujar la seva malaltia. Balbina Pi Sanllehy va morir d'un infart el 24 de juliol de 1973 a l'hospital de Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) on havia estat internada. Sa filla, Teresa Soler Pi, és la coneguda cantant catalana Teresa Rebull, militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Balbina Pi Sanllehy va morir el 24 de juliol de 1973 a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord).

***

Raymond Fauchois parla en el míting del Primer de Maig de la CNT de l'exili celebrat el 30 d'abril de 1961 a Grenoble

- Raymond Fauchois: El 20 de setembre de 1899 neix a Boulogne-sur-Mer (Nord-Pas-de-Calais, França) l'anarcosindicalista Raymond Théophile François Fauchois. Sos pares deien Théophile Charles Pierre Fauchois, jornaler, i Blanche Marie Anne Prudence Julia Bruyez. Es guanyà la vida com a ferroviari als Ferrocarrils de França. El 7 d'abril de 1923 es casà a Boulogne-sur-Mer amb Suzanne Mélanie Carpentier. En 1949 era responsable de la Fédération de Travailleurs du Rail (FTR, Federació de Treballadors del Ferrocarril) de la línia París-Nord i el 7 de maig de 1950, en el Congrés Extraordinari de l'FTR, va ser nomenat secretari general del buró federal. En aquesta època vivia al número 13 de l'avinguda Auguste Perret de Sarcelles (Illa de França, França). Exercí nombroses responsabilitats orgàniques en la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF), de la qual va ser secretari entre 1950 i 1965. També va ser nomenat secretari de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), càrrec que ocupà fins a 1958, quan en el X Congrés de l'AIT, celebrat a Tolosa (Llenguadoc, Occitània), va ser reemplaçat per Josep Esgleas Jaume (Germinal Esgleas). A partir d'agost de 1954 substituí Renée Lamberet com a administrador del Bulletin de l'AIT, càrrec que ocupà fins a 1956. També va col·laborar en el butlletí SIA (1955-1959), òrgan de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), i en 1955 va ser gerent de Solidaridad Obrera. Suplemento Literario. En 1959 era gerent de Nervio, òrgan del Comitè Regional d'Andalusia i d'Extremadura de la Confederació Nacional del Treball (CNT) en l'exili. Entre setembre de 1961 i gener de 1964 compartí amb sa companya Tersida Vergnolles la redacció i l'administració de Le Combat Syndicaliste. A més de participar en la major part dels congressos de la CNTF, també va ser delegat als congressos de l'AIT, però en 1964, per motius de salut, hagué d'abandonar totes les responsabilitats orgàniques. Al final de sa vida continuava vivint al número 13 de l'avinguda Auguste Perret de Sarcelles. Raymond Fauchois va morir el 17 de novembre de 1973 a l'Hospital Hôtel-Dieu del IV Districte de París (França) i va ser enterrat a Sarcelles.

Raymond Fauchois (1899-1973)

***

Necrològica de Victorino Belrán Rodríguez apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 10 de juliol de 1969

- Victorino Beltrán Rodríguez: El 20 de setembre de 1904 neix a Tapia de la Ribera (Rioseco de Tapia, Lleó, Castella, Espanya) l'anarcosindicalista Victorino Beltrán Rodríguez. Sos pares es deien Ángel Beltrán Díez, jornaler, i Antonia Rodríguez Gómez. Emigrat a Catalunya, milità en el Sindicat del Gas de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona. Participà en la lluita clandestina fins a 1948, quan, fugint de la repressió, passà a França. Segons algunes fonts, en 1946 havia estat condemnat a 12 anys de presó i aconseguí evadir-se. A França milità en la Federació Local de la CNT de Montceau-les-Mines. Victorino Beltrán Rodríguez va morir el 14 de juny de 1969 a Montceau-les-Mines (Borgonya, França), a causa d'una crisis cardíaca. Deixà companya (Felisa) i fills.

***

Necrològica d'Agapito Martínez González apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 4 de gener de 1970

- Agapito Martínez González: El 20 de setembre de 1911 neix a Covarrubias (Burgos, Castella, Espanya) l'anarcosindicalista Agapito Martínez González. Orfe de pare quan era molt jove, emigrà a Barcelona (Catalunya) amb sa mare, Margarita González, i ses germanes, María i Cándida. Després d'un temps a la Guàrdia Civil, entrà a fer feina als tallers dels Ferrocarrils del Nord a Barcelona i immediatament s'afilià al Sindicat del Transport de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica i el desembre de 1934, quan les deportacions, va ser detingut i tancat un temps en un vaixell-presó al port de Barcelona. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 participà en les lluites de carrer i durant la Revolució fou responsable per la CNT d'un casal d'avis a Barcelona. El 23 de gener de 1937 s'uní civilment amb Josefa Torres Alorda i el novembre d'aquell any s'integrà com a soldat al front en un servei d'ambulàncies dels Serveis de Rereguarda i Transport de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França, on s'establí a la zona de Bègles (Aquitània, Occitània). Fins a 1941 sa companya i sa filla Rosa no es pogueren reunir-se amb ell. Després de la II Guerra Mundial s'instal·là a Tolosa (Llenguadoc, Occitània), on treballà als tallers aeronàutics i milità en la Federació Local de la CNT i en la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF). En 1947 assistí amb caràcter informatiu, en nom del Comitè Departamental de l'Alta Garona, al II Congrés del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) que se celebrà a Tolosa i aquest mateix any passà a viure a Ròcacerièra (Llenguadoc, Occitània) i a treballar a l'empresa de construcció metàl·lica «J. Rigaud et Fils» de Sant Somplesi (Llenguadoc, Occitània). El 20 de desembre de 1962, alguns mesos després de la desaparició de sa companya, patí un greu accident laboral i, després d'un temps ingressat a l'Hospital Purpan de Tolosa, sortí amb una incapacitat del 70%. Agapito Martínez González va morir el 20 de setembre, el dia del seu aniversari, de 1969 a Tolosa (Llenguadoc, Occitània).

***

Felipe Arrieta Ochoa

- Felipe Arrieta Ochoa: El 20 de setembre de 1912 neix a Allo (Estella, Navarra) l'anarcosindicalista Felipe Arrieta Ochoa. Sos pares es deien Ventura Arrieta i Petra Ochoa. Llaurador de professió, durant els anys trenta era membre de l'Ateneu Llibertari i de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Allo, on aquest sindicat era majoritari. Quan el cop militar feixista de 1936 va ser capturat pels franquistes i empresonat el 25 de juliol de 1936 a la presó de Pamplona (Navarra). Felipe Arrieta Ochoa va ser assassinat, juntament amb Martín Goñi Íbero, el 6 de març de 1937 a Gazólaz (Cendea de Cizur, Navarra). El 21 de març de 2014 va rebre a Pamplona (Navarra), juntament amb altres 29 assassinats del franquisme, un Certificat de Reparació Moral del Parlament de Navarra.

***

Manuel Alfonso Ortells en el seu primer permís de guerra (agost de 1937)

- Manuel Alfonso Ortells: El 20 de setembre de 1918 neix a Barcelona (Catalunya) –algunes fonts citen erròniament l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès, Catalunya) o Onda (Plana Baixa, País Valencià)– el dibuixant anarquista Manuel Alfonso Ortells, conegut com El Pajarito. Sos pares, analfabets, es deien Manuel Alfonso Llopico, paleta i militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i Teresa Ortells Ramos, dona molt catòlica, i tingué un germà, Liberto Alfonso Ortells, i una germana, Pilar Alfonso Ortells. Quan tenia sis anys, passà a viure amb sa família al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat. Entre 1931 i 1934 visqué a Onda (Plana Baixa, País Valencia), d'on era son pare. Apassionat des d'infant pel dibuix, va estudiar dibuix a l'Escola Provincial de Ceràmica d'Onda. Cap el 1934 retornaren a l'Hospitalet de Llobregat i visqué als barris de la Marina i de la Torrassa, on treballà d'aprenent de dibuixant litogràfic, dissenyant cartells per a pel·lícules de cinema. Militant de la CNT com son pare, quan el cop militar feixista, fugí de casa seva i el 21 de desembre de 1936 s'allistà voluntari en la «Columna Durruti». El 23 de maig de 1938 va ser ferit en un peu al front i va ser hospitalitzat a Manresa (Bages, Catalunya). Després de la militarització de les milícies, el 30 de desembre de 1938 va ser nomenat tinent del III Batalló de la IV Companyia de la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. El 10 de febrer de 1939, quan el triomf franquista era un fet, passà a França i va ser reclòs als camps de concentració de Font-romeu, de Vernet i, a partir del 20 de setembre de 1939, de Sètfonts. A finals de 1939 s'allistà en la 114 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina a la «Línia Maginot» a Morhange (Lorena, França). Quan esclatà la II Guerra Mundial intentà passar a Suïssa, però el 24 de juny de 1940 va ser capturat pels alemanys a Saint-Dié-des-Vosges (Lorena, França). Després d'uns mesos a l'Stalag V-D d'Estrasburg (Alsàcia, França), va ser interrogat per la Gestapo i enviat l'11 de desembre de 1940 al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) sota la matrícula 4.564. En entrar, pogué amagar llapis i quaderns. Va ser enviat a la construcció de la carretera de Mauthausen. El maig de 1941 va ser destinat a l'oficina dels arquitectes i enginyers (Baubüro), dedicant-se a la còpia de plànols per a la construcció del camp, lloc de feina que li va permetre fer dibuixos d'amagat, rebent el nom de El Pajarito, perquè signava els dibuixos amb un ocellet com a desig de llibertat. El 5 de maig de 1945 va ser alliberat per les tropes aliades. El 29 de maig de 1945 abandonà el camp i va ser refugiat a l'Hotel Lutecia de París (França), on se li va proveir de documentació i d'ajuda econòmica. Després de dos mesos de recuperació en una casa de repòs de Saint-Jorioz (Savoia, Arpitània), s'instal·là a Bordeus (Aquitània, Occitània), on formà part de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP). Sa companya, des de 1949, fou María Natividad Eguiluz. En 1984 va escriure el llibret De Barcelona a Mauthausen. Diez años de mi vida (1935-1945), que després d'una edició artesanal i de poc tiratge, va ser publicat en 2007 i 2010 per Memoria Viva. El 24 d'octubre de 2016 va ser condecorat amb la Legió d'Honor de la República Francesa. Malalt d'Alzheimer en els seus últims anys, Manuel Alfonso Ortells va morir el 14 de novembre de 2017 al seu domicili d'Aisinas (Aquitània, Occitània) i les seves cendres van ser escampades el 23 de novembre al lloc on solia anar a pescar d'Arcaishon (Aquitània, Occitània). Dibuixos seus es troben exposats en el Museu del Memorial de Mauthausen.

Manuel Alfonso Ortells (1918-2017)

***

Piero Parisotto

- Piero Parisotto: El 20 de setembre de 1925 neix a Savona (Ligúria, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Piero Parisotto, conegut com Comandant Alce o simplement Alce. Sos pares es deien Fauto Parisotto i Natalia Perlo. Orfe de pare des que era infant, quan estudiava secundària començà a participar en el moviment antifeixista. En 1943 entrà a formar part del Fronte della Gioventù (FJ, Front de la Joventut) i el març de 1944 es va fer partisà en la lluita ciutadana, organitzant el destacament «Gatti», enquadrat en la «Brigada Falco» de la Divisió de l'Squadre d'Azione Partigiane (SAP) «Antonio Gramsci», que operà a l'est del torrent de Letimbro als barris de Lavagnola, Santuario i Vallepiana de Savona. Sota el pseudònim de Comandant Alce, fou considerat per les seves accions com un dels partisans més coratjosos i atrevits. Després de l'Alliberament (25 d'abril de 1945), entrà a formar part de la policia partisana i del Partit Comunista Italià (PCI), dins de l'ala antirevisionista i antilegalista. En aquesta època creà un grup format per joves comunistes, en el qual formaren part els anarquistes Antonio Bogliani i Arrigo Cervetto, entre d'altres. En 1946 abandonà el PCI i promogué la formació del grup anarquista juvenil «Né Dio né padroni» (Ni Déu ni amo) a Savona. En aquests anys, amb altres joves, freqüentà el domicili de l'anarquista Umberto Marzocchi i començà a col·laborar en Umanità Nova, sobretot amb recensions de llibres (Howard Fast, Tom Kromer, George Orwell, etc.). L'agost de 1950 publicà en Il Libertario l'article «Non anticomunisti ma antistaliniani», on sostingué que la Revolució russa, aïllada, va ser presa pels estalinistes, però els anarquistes encara tenien l'oportunitat de reprendre la bandera del comunisme. Posteriorment, en el mateix periòdic, publicà l'article Americanismo e fordismo di A. Gramsci. En aquesta època, mentre continuà treballant amb el seu grup i fent propaganda arreu la costa lígur, s'adherí als Grups Anarquistes d'Acció Proletària (GAAP), formats per joves comunistes llibertaris «plataformistes» reagrupats al voltant de Pier Carlo Masini. Però, molt decebut de la direcció que prenia el moviment revolucionari, Piero Parisotto entrà en una greu crisi fisicomoral i el 26 d'abril de 1953 se suïcidà d'un tret a la costa de Savona (Ligúria, Itàlia); una gran bandera roja i negra acompanyà el seu funeral.

***

Article de Jacques Tanforti publicat en el periòdic parisenc Le Libertaire del 24 de juny de 1954

- Jacques Tanforti: El 20 de setembre de 1929 neix al XV Districte de París (França) el comunista llibertari Jacques Jean Tanforti. Sos pares, italians, es deien Blaise Tanforti, torner, i Julie D'Attilo. Obrer metal·lúrgic com son pare, a finals dels anys quaranta fou membre, amb altres companys (Gil Devillard, André Nedelec, Jacques Prol, etc.), del grup anarquista de la fàbrica Renault de Billancourt (Illa de França, França). En aquests anys col·laborà en La Libertaire. El 28 d'octubre de 1950 es casà a Boulogne-Billancourt amb Odette Marcelle Sabatier, també militant llibertària, amb qui tingué un infant i de qui va enviudar l'agost de 1955. En el Congrés de la Federació Anarquista (FA) celebrat entre el 24 i el 25 de maig de 1953 a París, va ser nomenat membre de la comissió de control de mandats. El juny d'aquest mateix any, entrà a formar part de l'«Organitsation Pensée Bataille» (OPB, Organització Pensament Batalla), al voltant de Georges Fontenis, grup clandestí comunista llibertari creat amb la finalitat de fer-se amb el control de la FA. A finals de novembre de 1953, després de la suspensió de René Lustre de l'OPB per «negligències», el substituí com a membre permanent d'aquesta organització. Membre de la Federació Comunista Llibertària (FCL), reemplaçà Robert Joulin en el càrrec de gerent de Le Libertaire a partir del 4 de juny de 1954 i fins el 12 de juliol de 1954. El 9 de març de 1957 es casà al XIV Districte de París amb Solange Marie Albanie Carrère. El seu últim domicili va ser a Viry-Châtillon (Illa de França, França). Jacques Tanforti va morir el 29 d'agost de 2014 a l'Hospital Gustave Roussy de Villejuif (Illa de França, França).

***

Rafael Benayas Manzanares

- Rafael Benayas Manzanares: El 20 de setembre de 1957 neix a Madrid (Espanya) el militant anarquista i anarcosindicalista Rafael Benayas y Manzanares –algunes fonts afegeixem erròniament com a primer nom Jorge. Sos pares es deien José Víctor Benayas Martín, empleat, i Georgina Manzanares Aguilar. Es llicencià en sociologia i en antropologia, i després es matriculà en història i geografia. Durant un temps fou professor d'italià. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), en 1976, amb Pascual González González i altres, creà l'Ateneu Llibertari de Villaverde, al barri madrileny de Villaverde Alto. Aprovà una oposició d'executius de correus i entre 1978 i mitjans de 1979 treballà a Vic (Osona, Catalunya). Posteriorment va fer feina un mes al Centre de Processament de Dades de Madrid i tot seguit com a delegat provincial (cap de comptes correts) d'una oficina de la Caixa Postal d'Estalvis de Segòvia. El 12 de novembre de 1979 es produí un desfalc de 30 milions de pessetes en una oficina del Banc de Santander que s'havien d'ingressar a la Caixa Postal d'Estalvis. Dies després, el 19 de novembre va ser cridat a files, i, després de demanar l'excedència en la feina, s'exilià a París (França) com a objector de consciència. Acusat del desfalc per la Caixa Postal d'Estalvis de Segòvia, retornà a Madrid; detingut, va ser alliberat poc després, però va ser novament empresonat el 10 de gener de 1980 per un jutge de Segòvia en espera de judici. Des de la presó denuncià un seguit de delictes en els que pretesament estarien involucrats directius i empleats de dues entitats financeres de Segòvia, així com el nom i llinatges de les persones que havien falsificat la seva signatura i s'havien distribuït els 30 milions de pessetes, col·locant aquests diners en comptes bancàries estrangers. A la presó realitzà una vaga de 23 dies, que el portà a la residència sanitària de Segòvia, i, deprimit, intentà en dues ocasions suïcidar-se. Rafael Benayas Manzanares va ser trobat el 24 de juliol de 1980 penjat a la seva cel·la de la Presó Provincial de Segòvia (Castella, Espanya) i va ser enterrat al cementiri de Carabanchel Alto de Madrid. El seu advocat, José María Mohedano Fuertes, plantejà seriosos dubtes sobre el «suïcidi» del seu defensat.

---

Continua...

---

Mem�ria hist�rica - Els �ltims presos del franquisme

Els �ltims presos del franquisme

'Si continuem vius, tamb� hi continuen alguns dels nostres botxins, torturadors, jutges del TOP, components dels consells de guerra sumar�ssims, ex-ministres que van donar el seu 'enterado' a crims legals, carcellers i un llarg etc�tera de sinistres personatges que han viscut en la impunitat'

Hi ha homes i dones que cerquen la seva veritat, la seva just�cia i la seva reparaci� en aquestes fosses comunes escampades per tota la geografia d'un pa�s que pot anomenar-se el pa�s del formatge 'gruy�re', el pa�s de les tombes a les cunetes, als rasos, el pa�s de l'extens cementiri on, des de fa setanta anys, es calcula que m�s de dues-centes mil v�ctimes esperen un reconeixement i un soterrament dignes. Si al Par�s del 1968 alg� va pintar all� de 'sota les llambordes hi ha la platja', a l'estat espanyol encara avui podria escriure's a les parets que sota la terra o els maons hi ha les fosses comunes.

Hi ha, tamb�, homes i dones pels quals l'exig�ncia de veritat, just�cia i reparaci� s'inscriu en la pr�pia pell. Parlem dels resistents i represaliats dels darrers anys de la dictadura, all� que s'anomena el franquisme tard�. Resistents vius encara avui que, trenta-set anys despr�s de la mort del dictador, continuem esperant que s'anul�lin els judicis pels quals ens van detenir, torturar i empresonar en virtut d'unes lleis manifestament injustes i il�leg�times, per mitj� d'un aparell repressiu i uns tribunals feixistes.

Un nombre, no pas redu�t, d'aquest segon grup de persones ens hem associat a la Comuna i ens hem fets presents, com a col�lectiu, i individualment, en la querella argentina. No per gust, sin� impel�lits pel blocatge jur�dic i, en bona part, pol�tic, pel qual es mant� f�rriament la impunitat total dels crims del franquisme, amb l'�nica base legal d'una llei pre-constitucional, la 46/77 (llei d'amnistia), que, amb un cop de carpeta, va barrar el pas de qualsevol reclamaci� de just�cia per part de les v�ctimes i represaliats de la dictadura.

Despr�s d'un seguit de vicissituds i intents frustrats de trencar aquest c�rcol d'impunitat i irresponsabilitat, i, naturalment, no tan sols la Comuna, sin� una quantitat molt nombrosa d'associacions de la mem�ria, associacions d'ex-presos, sindicats, organitzacions socials de tota mena (un bon nombre de les quals presents en la xarxa Aqua de suport a la querella argentina), a m�s d'ajuntaments amb el suport de majories municipals, ens hem personat d'una manera o una altra, com a querellants, denunciants o adherents, a la querella que dirigeix avui la jutgessa Servini de Cubr�a a Buenos Aires. Per als centenars de milers d'afectats directament pels crims del terrorisme d'estat franquista, que tan discriminats i ignorats judicialment romanen en el seu pa�s, la querella argentina i la documentaci� proporcionada a la jutgessa desemmascara i posa a lloc, per si encara fes falta, la hist�ria recent del nostre pa�s i obre una possibilitat d'esclariment i de just�cia.

Per als represaliats del franquisme tard�, la situaci� �s especialment sensible. Perqu� si continuem vius, tamb� hi continuen alguns dels nostres botxins, torturadors, jutges del Tribunal d'Ordre P�blic, components dels consells de guerra sumar�ssims que es van prolongar fins poques setmanes abans de la mort del dictador, ex-ministres que van donar el seu 'enterado' a crims legals, carcellers i un llarg etc�tera de sinistres personatges, amb uniforme o sense, que han viscut en la impunitat proporcionada per les institucions del postfranquisme, per no parlar del seu enriquiment continu, de la promoci� en l'escalaf� corresponent o d'unes rendes ben assegurades. En la querella argentina seran denunciades i encausades, com no pot ser altrament, individus d'aquest car�cter i d'aquesta mena. �s de just�cia, �s el m�nim. (VilaWeb 26-V-2013)

Els darrers presos pol�tics republicans: Josep Cap�, Miquel L�pez Cresp�, Jaume Obrador, Ramon Molina, Isidre Forteza, Xavier Serra, M. Dolors Montero, Manuel Carrillo, Pere Ortega, Antoni L�pez L�pez i M. Del Carme Gim�nez Ru�z.

Els darrers presos republicans - Un m�ting per l�amnistia (1976)

Ciutat de Mallorca, 1976. Miquel L�pez Cresp� repartia premsa antifeixista per les avingudes de Ciutat. Moments despr�s seria detingut i torturat pels sicaris de la Brigada Social.

Pel desembre de 1976 a la pres� de Ciutat hi havia nombrosos presos pol�tics. Del PORE, una organitzaci� marxista de tend�ncia trotsquista que dirigia Ramon Molina (l'actual director del Museu d'Art Contemporani de sa Pobla), hi eren el mateix Ramon Molina, na M. Dolors Montero i en Xavier Serrano. Del MCI hi romania tancat n'Isidre Forteza. De l'OEC hi �rem en Josep Cap�, en Jaume Obrador i qui signa aquest article. Dels obrers detinguts en la manifestaci� del 12 de novembre de 1976 hi eren en Pere Ortega, n'Antoni L�pez L�pez i en Manuel Carrillo. A la pres� de dones, al costat de M. Dolors Montero tamb� hi havia M� del Carmen Gim�nez. Per sort, cada diumenge gernaci� de companys d'OEC i d'altres organitzacions venien davant la porta d'aquell cau on roman�em tancats a cridar consignes per l'Amnistia. El PTE, PSAN, MCI i OEC organitzaren, al descampat on ara hi ha el parc del Pol�gon de Llevant (al final de Ricardo Ortega), un m�ting amb nombrosa participaci� ciutadana. Hi intervingueren, a favor de la nostra llibertat, en Miquel Tugores (PTE), en Jes�s Vives (MCI), en Tomeu Fiol (PSAN) i n'Aina Gomila (per l'OEC). Per� la fantasmal i inoperant Assemblea Democr�tica no va voler moure un dit en defensa dels presos pol�tics quan una comissi� de l'OEC hi va anar a parlar per a concretar una manifestaci� conjunta en favor de la llibertat. Afortunadament els companys del PSAN, del PTE i de MCI s'havien avingut a muntar aquell m�ting solidari. En va fer un bon reportatge (potser uns dels �nics treballs en el qual es tractava amb certa simpatia l'esquerra revolucion�ria no pactista) el diari �ltima Hora del 15 de desembre de 1976. Deia el diari: "Tom� la palabra en primer lugar el dirigente del Partido del Trabajo, Miguel Tugores quien... dijo que 'con el refer�ndum el Gobierno pretende afianzar un modo de continuaci�n del franquismo. Ser�n los mismos perros con diferentes collares'... Insisti� [Miquel Tugores] en la necesidad de que los obreros presionen sobre la Asamblea de Mallorca -'organismo muerto a causa de la actitud de los partidos que se llaman obreros y no lo son'-".

Desembre de 1976. L'escriptor Miquel L�pez Cresp� s'acomiada de la seva mare i dels companys del partit moments abans d'entrar a la pres� de Ciutat per haver estat a l'avanguarda de la llibertat del nostre poble.

En Miquel Tugores sempre -malgrat les nostres difer�ncies pol�tiques- havia estat un bon amic i ara, participant en aquest acte de solidaritat amb nosaltres, ho demostrava una vegada m�s. Pollens�, l'havia conegut quan compareixia per la Cooperativa d'Arquitectes progressistes del carrer Estudi General (Neus Garcia Inyesta, Carles Garcia Delgado, Manolo Cabello, Guillem Oliver Su�er...).

El Moviment Comunista de les Illes (MCI) tamb� hi particip� activament. Com explicava �ltima Hora: "A continuaci�n, tom� la palabra Jes�s Vivas, del Movimiento Comunista de las islas, iniciando su parlamento 'con una abrazo revolucionario en esta primera aparici�n p�blica del MCI'. Vivas habl� del significado de la abstenci�n en el refer�ndum en el sentido de 'que no podemos legalizar un gobierno franquista'. Vivas termin�, entre los gritos de la multitud, reivindicando la libertad para todos los detenidos". Despr�s del MCI hi intervengu� en Bartomeu Fiol, del PSAN. La intervenci� de la dirigent comunista (OEC) Aina Gomila an� en la l�nia de lluitar contra la maniobra continuista del r�gim demanant la dissoluci� dels cossos repressius de la dictadura i la tornada a casa de tots els detinguts. Posteriorment hi hagu� un intent de manifestaci� pel carrer Ricardo Ortega que va ser dissolt brutalment per la Policia Armada.

Miquel L�pez Cresp�

Els darrers presos pol�tics de la dictadura: Josep Cap�, Miquel L�pez Cresp�, Jaume Obrador, Ramon Molina, Isidre Forteza, Xavier Serra, M. Dolors Montero, Manuel Carrillo, Pere Ortega, Antoni L�pez L�pez i M. Del Carme Gim�nez Ru�z.

Republicans perseguits per la dictadura feixista

La burgesia i el franquisme reciclat nom�s volien uns "comunistes": els del PCE de Santiago Carrillo, els mateixos que havien acceptat les condicions dels hereus del franquisme pel que fa a la legalitzaci�. La nostra organitzaci�, l'OEC, era perseguida sistem�ticament i criminalitzada per feixistes i pactistes. A ran de la presentaci� del partit, la Brigada Social ens vingu� a detenir, i, despr�s dels interrogatoris acostumats -vespres amb fred als soterranis del Govern Civil-, ens posaren en mans del jutge. L'acusaci� era haver presentat un partit il.legal. Ens caigu� al damunt una multa de setanta mil pessetes que, evidentment, no volgu�rem pagar. La lluita era per a imposar la llibertat de tots els partits obrers i d'esquerra. No pod�em acceptar que hagu�ssim com�s cap delicte. (Miquel L�pez Cresp�)

Miquel L�pez Cresp� i Josep Cap�, membres de la direcci� dels comunistes de les Illes (OEC), sortint dels jutjats moments abans d'entrar a la pres� de Palma (Mallorca).

Comen�aments de la transici�. Finals de 1976. La burgesia i el franquisme reciclat nom�s volien uns "comunistes": els del PCE de Santiago Carrillo, els mateixos que havien acceptat les condicions dels hereus del franquisme pel que fa a la legalitzaci�. La nostra organitzaci�, l'OEC, era perseguida sistem�ticament i criminalitzada per feixistes i pactistes. A ran de la presentaci� del partit, la Brigada Social ens vingu� a detenir, i, despr�s dels interrogatoris acostumats -vespres amb fred als soterranis del Govern Civil-, ens posaren en mans del jutge. L'acusaci� era haver presentat un partit il.legal. Ens caigu� al damunt una multa de setanta mil pessetes que, evidentment, no volgu�rem pagar. La lluita era per a imposar la llibertat de tots els partits obrers i d'esquerra. No pod�em acceptar que hagu�ssim com�s cap delicte. Pocs dies despr�s, en Jaume Obrador, en Josep Cap� i jo mateix, acompanyats fins a les portes dels jutjats per centenars d'amics i companys, entr�rem a la pres� de Palma.

L'any setanta-sis havia estat el de la promoci� de diverses organitzacions que, en les d�cades de combat clandest�, no representaren res. M'adonava que, mentre els mitjans de comunicaci� informaven de l'exist�ncia d'aquells grups de "notables" (absents de la lluita popular) -el fantasmal GASI, el Partit Socialdem�crata Balear d'Angel Olmos i Santiago Rodr�guez Miranda, l'encara m�s et�ria Reforma Social Espa�ola d'en Jeroni Saenz i les estrany�ssimes Izquierda Democr�tica o Concurrencia Democr�tica Balear), nosaltres, els comunistes (OEC), �rem portats a la pres�. La t�ctica dels franquistes reciclats que portaven endavant la reforma del r�gim estava essent ben ordida. Aviat seria legalitzat el PCE de Carrillo. El PSOE -el qual no hav�em vist mai per barris o caus clandestins- actuava p�blicament promocionant a les totes F�lix Pons i Emilio Alonso. Al llibre "L'oposici� antifranquista a les Illes" de Bartomeu Canyelles i Francesca Vidal hom pot comprovar -per boca d'Emilio Alonso- el que el PSOE havia fet en temps de la clandestinitat. A la pregunta: �principals fets protagonitzats pel partit?, Emilio Alonso declara que "consideren importants les entrevistes mantingudes amb Areilza, el grup "T�cito" (Marcelino Oreja) i Garrigues Walker. Tamb� han organitzat dues confer�ncies a les Facultats de Dret i Filosofia i Lletres (Pablo Castellano i Bustelo)". Consideraven igualment cabdal haver ajudat a fundar la fantasmal Assemblea Democr�tica de Mallorca. Aix� era tot! Hom s'adonava que la repressi� esdevenia cada vegada m�s selectiva. Es tractava d'anar configurant les futures eleccions. El r�gim feia propaganda dels partits d'ordre que no posaven en q�esti� la reforma pactada, mentre silenciava i detenia els comunistes que exigien la Rep�blica, el dret d'autodeterminaci� de les nacionalitats o lluitaven pel socialisme. El final de la jugada seria a l'any `77. Per� ara, a finals del `76, a la pres� de Palma nom�s hi havia comunistes i alguns dels obrers detinguts en la manifestaci� que hi va haver el 12 de Novembre. Per part del PORE (trotsquista) restaven empresonats en Ram�n Molina de Dios (l'actual director del Museu d'Art Contemporani de sa Pobla), i en Xavier Serra i na M. Dolors Montero. De MCI havien tancant Isidre Forteza, el representant de l'Assemblea Democr�tica a Val�ncia. D'OEC hi �rem una part de la direcci� de les Illes: Josep Cap�, Jaume Obrador, M. L�pez Cresp�, i, dels detinguts en la manifestaci� del dia 12, hi romanien tancats en Manuel Carrillo, en Pere Ortega, n'Antoni L�pez L�pez i na M. del Carme Gim�nez Ruiz.

L'esquerra revolucion�ria era a l'avantguarda de la lluita per la Rep�blica i el socialisme en el mateix moment qu� el carrillisme (PCE) pactava amb el franquisme reciclat el repartiment de sous i poltrones. Just en el moment en el qual els oportunistes cobraven els primers sous del nou r�gim sorgit de la reforma, els comunistes d�OEC eren perseguits i demonitzats. Josep Cap�, Miquel L�pez Cresp� i Jaume Obrador anaven a la pres� just en el moment que els venuts comen�aven a cobrar els primers sous de la monarquia.

Els companys del carrer, aprofitant les possibilitats que donaven aquelles contradiccions del r�gim -afavorir i promocionar els partits d'ordre; detenir i silenciar els revolucionaris-, posaren en marxa una s�rie de valentes iniciatives que al final aconseguirien treure'ns de la pres�. Na Teresa Nieto col.labor� activament amb la campanya muntada per la direcci� d'OEC que encara romania en llibertat, i, sense problemes -malgrat la repressi� que havia sofert per editar "Democr�cia Prolet�ria"-, ajud� a la l'edici� d'un p�ster -amb les nostres fotografies- que, aferrat per tots els carrers de Ciutat i part forana, evidenciava l'exist�ncia de presos pol�tics. Es munt� un Comit� de Solidaritat amb els Empresonats en el qual participaren les forces d'esquerra (principalment els diversos grups comunistes). L'OEC, el nostre partit, edit� un n�mero especial de "Democr�cia Prolet�ria" que fou repartit massivament per tot Mallorca. En Miquel Tugores del PTE, en Jes�s Vives de MCI, en Tomeu Fiol del PSAN i membres del PCE(m-l) i l'ORT editaren octavetes explicant la situaci� dels represaliats. La campanya de solidaritat s'ampliava i enfortia. Nosaltres, dins de la pres� pens�vem que mai una detenci� havia estat tan rendible pol�ticament per a les forces d'esquerra ni m�s ru�nosa per al r�gim.

Qui quasi no va moure un dit contra les repres�lies fou la in�til Assemblea Democr�tica. Hi hagu�rem d'anar com a observadors per aconseguir signassin un comunicat de protesta. Na Beatriz Iraburu, del Diario de Mallorca, en deixava const�ncia dia vint-i-sis de novembre de 1976. La periodista escrivia: "La sesi�n de la Asamblea est� teniendo, desde el principio, unos observadores desusados: tres miembros de Izquierda Comunista. Como se sabe, Miguel L�pez Cresp�, Jos� Cap� y Jaime Obrador, ingresar�n el s�bado por la ma�ana en prisi�n por negarse a pagar las setenta mil pesetas que les han sido impuestas a cada uno por la presentaci�n de su partido en Palma. Ellos fueron a la Asamblea porque pensaron que la situaci�n exig�a que las `fuerzas democr�ticas' denunciasen juntas una serie de cosas. A este respecto, llevaron un comunicado con la idea que la Asamblea lo suscribiera. Y esto provoc� una nueva ronda de discusiones largas, largas, largas. Al final, y por iniciativa del PC, se decidi� que fuera la Asamblea quien redactara el comunicado y que OIC lo firmara. El comunicado que redact� la Asamblea y que firm� OIC `como miembro observador' -esta calificaci�n provoc� tambi�n discusiones- acusa al gobierno de no ser democr�tico y protesta por la represi�n de los sucesos de la `Jornada de lucha pac�fica', as� como por el futuro encarcelamiento de los tres miembros de OIC".

Per sort, cada diumenge, gernaci� de companys d'OEC i altres organitzacions venien davant la porta d'aquell cau on roman�em tancats a cridar consignes per l'Amnistia i a pintar les parets demanant la nostra immediata llibertat. El PTE, PSAN, MCI i OEC organitzaren, al descampat on ara hi ha el parc del Pol�gon de Llevant (al final de Ricardo Ortega), un m�ting amb nombrosa participaci� ciutadana. Hi intervingueren, a favor de l'Amnistia, en Miquel Tugores (PTE), en Jes�s Vives (MCI), en Tomeu Fiol (PSAN) i n'Aina Gomila (per l'OEC). Per� la fantasmal i inoperant Assemblea Democr�tica no va voler moure un dit en defensa dels presos pol�tics quan una comissi� de l'OEC hi va anar a parlar-hi per a concretar una manifestaci� conjunta en favor de la llibertat. Sortosament, com he dit una mica m�s endavant, els companys del PSAN, del PTE i de MCI s'avingueren a muntar el m�nting del Pol�gon de Llevant. En va fer un bon reportatge (potser uns dels �nics treballs en el qual es tractava amb certa simpatia a l'esquerra revolucion�ria no pactista) en el diari �ltima Hora del 15-XII-1976. Deia el diari abans esmentat: "Tom� la palabra en primer lugar el dirigente del Partido del Trabajo, Miguel Tugores quien... dijo que 'con el refer�ndum el Gobierno pretende afianzar un modo de continuaci�n del franquismo. Ser�n los mismos perros con diferentes collares'. Despu�s recalc� el hecho de que ante esta situaci�n partidos que se llaman obreros, no han reaccionado, m�s preocupados en concentrar sus esfuerzos en conseguir muchos votos en las elecciones. Insisti� [Miguel Tugores] en la necesidad de que los obreros presionen sobre la Asamblea de Mallorca -'organismo muerto a causa de la actitud de los partidos que se llaman obreros y no lo son'- a fin de reforzar la unidad y 'que la Asamblea pueda ser una verdadera alternativa de poder'. Gritos de 'abstenci�n, abstenci�n' fueron coreados repetidas veces durante la intervenci�n de Tugores".

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Articles d�actualitat pol�tica de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

Hist�ria alternativa de la transici� (la restauraci� borb�nica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transici� i el postfranquisme. Lloren� Buades (Web Ixent)

La Llotja: els culpables, segons el batle, s�n els qui pateixen. Climent Picornell

La Llotja: els culpables, segons el batle, són els qui pateixen

Les imatges de dues nines engrillonades per la Guàrdia Civil a Santa Maria després d'haver pintat amb esprai els vidres d'una immobiliària eren inquietants. Però encara ho fou més la seqüència que les acompanyà. I també la manifestació amb més de 60.000 persones demanant límits a l'excés de turisme, que acabà amb una batussa per part de la Polícia Nacional, agressiva i totalment innecessària. A Palma, dies abans, la Policia Local i els Bombers retiraven furiosament unes modestes pancartes de plàstic penjades pels veïnats del barri de la Llotja. El seu delicte era reclamar una cosa tan elemental com «respecte, civisme i menys renou».

L'Ajuntament de Palma no només les va retirar. Va obrir expedient, les confiscà i imposà una multa de 240 euros a l'associació veïnal. Tot, segons el consistori, perquè els ancoratges de les pancartes podien representar un risc. Sorprèn la rapidesa amb què es va actuar. Quan es tracta de protegir els drets dels residents, la maquinària administrativa sembla funcionar amb... una eficàcia admirable! En canvi, quan els qui incompleixen les ordenances són negocis de l'oci nocturn, terrasses que envaeixen l'espai públic, locals que superen sistemàticament els límits acústics o activitats que converteixen la plaça de sa Llotja en una festa permanent (vint concerts cada dia amb altaveus, sense cap compareixença de la policia), idò... la diligència municipal desapareix.

És aquí on el batle Jaume Martínez, i el seu segon, Xavier Bonet, queden políticament retratats. La sensació que tenen molts residents és ben clara: la mà dura s'exerceix contra qui protesta, mentre la mà esquerra es reserva per als qui obtenen beneficis econòmics del model que degrada la ciutat. No és un debat sobre unes pancartes. És un debat sobre quina Palma vol defensar l'Ajuntament. Els veïnats de la Llotja no reclamen privilegis. Demanen poder dormir. Demanen que es fessin complir les mateixes normes que l'Ajuntament invoca quan decideix sancionar-los a ells. Demanen que els seus drets fossin, al menys, tan importants com els interessos econòmics dels negocis que converteixen el barri en un parc temàtic nocturn.

La resposta ha estat enviar policies, bombers, expedients i multes. Aquest és el missatge polític que transmet el govern municipal de Jaume Martínez i Xavier Bonet: qui denuncia les conseqüències del model turístic pot acabar sancionat; qui les provoca continua fent negoci. És una inversió perillosa dels papers. Els residents passen a ser el problema. Els qui contaminen acústicament, saturen l'espai públic o degraden la convivència apareixen com a víctimes d'un excés de protesta ciutadana.

Aquest mecanisme de culpabilitzar els qui pateixen els problemes és vell. Molt vell. Quan una administració és incapaç o no vol afrontar les causes del conflicte, acaba dirigint tota la seva energia contra els qui les denuncien. Palma viu una tensió creixent entre el dret a la ciutat dels seus habitants i un model que sembla no conèixer límits. Cada any hi ha més turistes, més habitatges destinats al lloguer vacacional, més pressió immobiliària, més ocupació de l'espai públic i més renou. Els serveis públics no creixen al mateix ritme i la qualitat de vida dels residents es deteriora.

En aquest context, perseguir una associació de veïns per unes pancartes és molt més que una anècdota administrativa. És un símbol. Simbolitza quines són les prioritats d'un govern municipal. Jaume Martínez i Xavier Bonet ja no són a temps de rectificar. Ni de retirar les sancions, ni retornar les pancartes i, sobretot, començar a escoltar els residents abans que els grans i petits interessos econòmics. Mentre això passi, quedarà la imatge d'una ciutat on la porra arriba abans que el diàleg i on reclamar silenci acaba essent més perseguit que provocar renou.

Climent Picornell