Bloc de BalearWeb

[12/08] �Le Drapeau Noir� - �Proteo� - Guy - Farga - Galleani - Ristori - Gerno - Ardissone - Adami - Harmel - Cam�n - Bucciarelli - Ry - Lombarte - Monighetti - Benito - K�p�s - Voyenne - Borr�s - Trumel - Jonas - Lapeyre - Buesa - Fern�ndez Rubiales - Castell� - Arans�ez - Cinca - Labadie - Cage - Bueso - Arteaga - Larfeuil

[12/08] «Le Drapeau Noir» - «Proteo» - Guy - Farga - Galleani - Ristori - Gerno - Ardissone - Adami - Harmel - Camín - Bucciarelli - Ry - Lombarte - Monighetti - Benito - Képès - Voyenne - Borràs - Trumel - Jonas - Lapeyre - Buesa - Fernández Rubiales - Castelló - Aransáez - Cinca - Labadie - Cage - Bueso - Arteaga - Larfeuil

Anarcoefemèrides del 12 d'agost

Esdeveniments

Portada del primer número de Le Drapeau Noir

- Surt Le Drapeau Noir: El 12 d'agost de 1883, després de l'adopció de la bandera negra pels anarquistes gràcies en bona part a les intervencions de Louise Michel, surt a Lió (Arpitània), ciutat on el canuts revolucionaris ja havien brandit aquest emblema durant les revoltes de 1831 i de 1834, el primer número del setmanari Le Drapeau Noir. Organe anarchiste. De fet, en aquest primer número farà referència a una revolta d'obrers terrissaires a Reims a començaments de 1831 i que aixecaren aquest signe de desesperació i de misèria. Els gerents van ser-ne Vitre i J. L. Pagent i entre els redactors tenim Auguste Baudry, Clovis, Demure, Léon Domergue, Marius Monfray i Vitre, entre d'altres. El periòdic, que serà una continuació de La Lutte. Journal communiste-anarchiste (1883), serà víctima de la repressió i només se n'editaran 17 números, l'últim dels quals el 2 de desembre de 1883. En el seu lloc es publicarà L'Émeute (1883-1884).

***

Portada del primer número de Proteo

- Surt Proteo: El 12 d'agost de 1916 surt a Buenos Aires (Argentina) la revista cultural llibertària Proteo. Dirigida per l'escriptor anarquista Andrés Falco i amb Martín Cires Yrigoyen com a cap de redacció, es publicà acuradament impresa i comptà amb les il·lustracions de destacats dibuixants (Aarón Bilis, Ernesto G. Cabral, Hohmann, etc.). Hi col·laboraren els escriptors argentins i uruguaians més importants de l'època, com ara Eduardo Acevedo Díaz, Enrique Agesta, Antonio Aita, Luis Barrantes Molina, Segundo Barreiro, José Pedro Bellán, Martín Bernal, Juan Burghi, Evaristo Carriego, César Carrizo, Joaquín Castellanos, Félix Esteban Cichero, Martín Cire Yrigoyen, Julio Cruz Ghio, Julio Díaz Usandivaras, Juan Pablo Echagüe, Ángel Falcó, Emilio Frugoni, Juan José Frugoni, Manuel Gálvez, Alberto Ghiraldo, Carlos Ibarguren Uriburu, Aníbal J. Imperiale, José Ingenieros, Alberto Lasplaces, Carlos César Lenzi, Gabriel A. de León, Julio Lerena Juanicó, Agustín Luján, Horacio Maldonado, Julio Raúl Mendilaharsu, Daniel Muñoz, Carlos Muzio Sáenz Peña, Alberto Nin Frías, José Alberto Ochogavía, Emilio Oribe, Ernesto Pacio, Valentín de Pedro, Víctor Pérez Petit, Wifredo Pi, Enrique E. Potrie, José Enrique Rodó, Ricardo Rojas, Carlos Roxlo, Carlos Sabat Ercasty, Florencio Sánchez, Fernán Silva Valdéz, Alfonsina Storni, Eduardo Talero, Manuel Ugarte, Mario Varangot, Arturo Vázquez Cey, Félix B. Visillac, Julian World, Juan Zorrilla de San Martín, Juan Antonio Zubillaga, etc. El número 13 està dedicat a la memòria de l'escriptor anarquista Florencio Sánchez. Hipólito Yrigoyen, publicà, en el número 10, del 12 d'octubre de 1916, el mateix dia de la seva presa de possessió com a president de la República argentina, un article («La Unión Cívica Radical»), fet únic en una revista d'aquestes característiques. En sortiren 24 números, l'últim el 20 de gener de 1917.

Naixements

Notícia de l'escorcoll del domicili de François Guy apareguda en el diari parisenc La Presse del 3 de juliol de 1894

- François Guy: El 12 d'agost de 1843 neix a Besiers (Llenguadoc, Occitània) el cultivador i jardiner socialista, i després anarquista, François Guy. Sos pares es deien Étienne Guy, conreador, i Marianne Montau. Membre del «Cercle des Amis Réunis» (Cercle dels Amics Reunits) de Besiers, vivia al número 60 de l'avinguda de Bédarieux d'aquesta localitat. Entre el 20 i el 31 d'octubre de 1879 assistí al Congrés Obrer Socialista de França, que se celebrà a la sala dels Folies-Provençales de Marsella (Provença, Occitània). Posteriorment va ser elegit regidor municipal socialista de Besiers, càrrec del qual va dimitir després d'haver-se passat al moviment anarquista. En 1881, comissionat pel grup anarquista «La Plèbe Biterroise» en el Congrés Regional Obrer Socialista del Migdia celebrat entre el 19 i el 23 de juny d'aquell any a Seta (Llenguadoc, Occitània), va ser delegat al Congrés Internacional de Londres (Anglaterra). La comissió encarregada d'aplicar les decisions del Congrés Regional, el secretari del qual fou Louis Hebrard, precisava que devia «defensar les idees anarquistes revolucionàries i pronunciar-se per l'organització de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT)». Fou un dels militants detinguts, sota l'acusació de pertànyer a l'Internacional, en la batuda de desembre de 1882 que es realitzà a diferents poblacions franceses. En aquesta època mantenia la corresponsalia local del periòdic anarquista Le Révolté. En 1888 publicà a Besiers el llibre Les Préjugés et l'Anarchie. Entre 1889 i 1890 col·laborà en el periòdic parisenc L'Attaque. Organe socialiste révolutionnaire de la jeunesse. En 1893 ja col·laborava amb la segona època del periòdic L'Agitateur. El 30 de juny de 1894 vuit domicilis de Besiers van ser escorcollats per la policia i ell va ser l'únic que no va negar la seva militància anarquista; la causa dels escorcolls va ser l'enviament d'una carta a l'alcalde Mas de Besiers on s'anunciava que patiria un atemptat i que l'ajuntament i el teatre volarien. En l'escorcoll del seu domicili la policia va trobar correspondència d'un període de 18 anys amb anarquistes de diferents indrets d'Europa (París, Londres, Espanya, Itàlia i Alemanya) i el manuscrit d'un futur fullet que va ser requisat. En 1895 col·laborà en el periòdic parisenc Les Temps Nouveaux. Durant la dècada dels noranta s'instal·là a Marsella, on visqué en habitacions llogades, primer (1896) al número 45 del carrer Curiol, després al número 16 del carrer Pierre i finalment al número 43 del carrer Charras. En febrer de 1897 col·laborà en els dos números de la tercera sèrie del periòdic marsellès L'Agitateur, publicat pel grup «La Jeunesse Internationale», del qual eren membres Maurice Chaumel, Jules Cheylan, Marius Escartefigue, Fréderic Gros, Alexandre Jacob, Émile Rampal i Victor Rapallo. L'abril de 1897 edità a Marsella el periòdic Pamphlet d'un jour. Philosophie moderne sur l'invention d'un dieu, que es tractava d'un únic número en format cartell per aferrar a tres columnes. Quan el juny de 1898 la redacció de Le Libertaire es traslladà a Marsella, formà part de la seva redacció local, amb Maurice Chaumel, Fouque, Victor Rapallo i Augustin Sartoris. Sa companya fou Anne Bourrel. François Guy va morir el 13 de desembre de 1899 a l'Hospital Hôtel-Dieu de Marsella (Provença, Occitània) on estava en tractament.

***

Rafael Farga Pellicer (ca. 1880)

- Rafael Farga Pellicer: El 12 d'agost de 1844 neix a Barcelona (Catalunya) el membre de la Internacional i una de les figures més importants de l'anarquisme català Rafael Farga i Pellicer. Sos pares es deien Antoni Farga Amigó i Rosa Pellicer Padrol. Va estudiar per a mestre d'obres i va aprendre tipografia, en la qual seria un geni i professional de gran influència, dirigint la impremta L'Acadèmia; tenia dots musicals i un temps va fer de bibliotecari. Amb 20 anys va començar a militar en el republicanisme federal, des del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona, en la Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona (octubre de 1868) i en l'Ateneu Català Obrer, fets que després de la seva evolució cap l'anarquisme van afavorir enormement la integració de l'obrerisme català en la naixent Associació Internacional dels Treballadors (AIT). En desembre de 1868 va participar i presidir un congrés obrer barcelonès de caire republicà on va defensar el cooperativisme i la República federal. Va conèixer Giuseppe Fanelli a Barcelona i va participar en la reunió de la qual sorgirà la secció barcelonesa el gener de 1869 de l'AIT. El gener de 1869 fa costat els federals, però l'agost del mateix any és un decidit partidari dels principis bakuninistes de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista. Amb Gaspar Sentillón, representarà el Centre Federal de Societats Obreres en el Congrés de Basilea del mateix any, on coneixerà Bakunin, de qui esdevindrà amic íntim, participant activament en les comissions sobre l'herència i sobre les societats de resistència. El febrer de 1870 en un míting a Reus exposa ja els principis apolítics i col·lectivistes, i des de les pàgines de La Federación, que dirigeix des de la seva fundació l'agost de 1869, influeix perquè se celebri el Congrés Obrer de la Llengua Espanyola a Barcelona. L'abril de 1870 forma part del grup inicial de l'Aliança barcelonesa i assisteix al citat Congrés de 1870, on va lluitar, representant Cartagena i Cadis, amb èxit, per decantar-lo vers l'anarquisme i l'internacionalisme; va ser ell qui va redactar l'adhesió a l'AIT, signà amb altres el Manifest als treballadors portuguesos i va tancar el míting de clausura. El seu prestigi entre els internacionalistes va ser enorme i va ser triat diverses vegades per sufragi universal per representar la secció espanyola en congressos. Va ser delegat per Barcelona a València en la Conferència de 1871 i en el Congrés de l'Haia de començaments de setembre de 1872 va rebutjar, com a delegat de la Federació de la Regió Espanyola (FRE), els atacs del consell general marxista de Londres dirigits contra Bakunin i Guillaume. També va ser present en la reunió de Saint Imier del 15 de setembre de 1872, on es va rubricar la línia bakuninista de l'obrerisme peninsular, i on va conèixer Errico Malatesta i va ser elegit corresponsal a Espanya del Butlletí que es va acordar editar. En desembre de 1872 va prendre part en el Congrés de Còrdova en representació de Barcelona, que va aprovar per unanimitat les resolucions preses a Saint Imier. Posteriorment, en el Congrés antiautoritari de Ginebra de 1873, va presentar un pla d'organització obrera per oficis, que s'havia aprovat en el Congrés de Còrdova. En 1873 la República va ser proclamada a Espanya, però el moviment federalista republicà va ser ràpidament superat; el proudhonià Pi i Margall va ser obligat a dimitir de la presidència mentre que el moviment revolucionari a Andalusia, a València i a Cartagena, era esclafat per la reacció en 1874 i les organitzacions obreres llançades a la clandestinitat. En setembre de 1874, en el Congrés de Brussel·les, al qual va acudir amb el pseudònim de J. Gómez, va recalcar la línia anarquista i va signar la Crida als treballadors del món. Quan començà la repressió antiinternacionalista a Espanya, va mantenir les seves posicions en les reunions en 1874 amb Anselmo Lorenzo i García Viñas amb la finalitat de reforçar l'Aliança. Entre 1875 i 1877, i després en 1879, va ser membre del Consell Federal de l'AIT. Sembla segur que va ser un dels que va preparar la reaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) en 1881 i va formar part de la comissions federals entre 1881 i 1883. Se li atribueix, juntament amb Pellicer Paraire, Josep Llunas i altres, el triomf de la tendència legalista i anarcocol·lectivista enfront de la insurreccionalista que representaria Anselmo Lorenzo, que acabà portant l'eliminació d'aquest últim de la Comissió Federal el febrer de 1881 i la reconstrucció de l'FTRE. Entre 1872 i 1877 va escriure en La Revista Social i entre 1886 i 1888 va publicar la influent revista Acracia, inventant aquest sinònim d'anarquia. Va col·laborar en Natura i a instàncies seves va fundar-se El Productor. Va mantenir correspondència amb Bakunin, De Paepa, Fanelli, Malon, Brousse i Guillaume, i a ca seva s'hi allotjà Kropotkin. Amb Serrano Oteiza va ser partidari d'una federació no clandestina. És autor de Garibaldi. Historia liberal del siglo XIX (Barcelona, 1882) i de Prolegómenos a la composición tipográfica. Signà amb altres el fullet Cuestión de la Alianza (Barcelona, 1872) i per a alguns escrits utilitzà el pseudònim Justo Pastor de Pellico. Va pertànyer també a la maçoneria i va ser parent dels també anarquistes Josep Lluís Pellicer i Antoni Pellicer i Peraire. Rafael Farga Pellicer va morir el 14 d'agost de 1890 a Barcelona (Catalunya).

***

El jove Luigi Galleani

- Luigi Galleani: El 12 d'agost de 1861 neix a Vercelli (Piemont, Itàlia) el militant, pensador i propagandista anarcocomunista Luigi Galleani, conegut sota diversos pseudònims (Gigione, Antonio Valenza, Luigi Pimpino, etc.). Fill d'una família de classe mitjana, sos pares es deien Clemente Galleani, mestre de primària, i Olimpia Bonino. De ben jovenet s'interessà per la política i en 1881 es matriculà a la Facultat de Dret de Torí. D'antuvi milità en el republicanisme i en el garibaldisme, col·laborant en el periòdic demòcrata L'Operaio de Vercelli. En 1885, ja anarquista i després d'abandonar els estudis per lliurar-se a la militància, fundà a Vercelli el periòdic La Boje i col·laborà en La Questione Sociale de Torí. Després de trencar amb sa família, dirigí una lliga de treballadors a Vercelli i organitzà un gran nombre de conferències a diverses localitats piemonteses. En 1886 participà activament en el moviment vaguístic de Torí d'aquell, que acabà amb una dura repressió policíaca. Entre 1887 i 1888 va ser un dels animadors del full anarcosocialista La Gazetta Operaiai de Torí i entre 1888 i 1889 de La Nuova Gazetta Operaiai. Participà en el III Congrés del Partit Obrer Italià (POI) celebrat a Pavia i col·laborà en el seu òrgan d'expressió, Fascio Operaio. El setembre de 1888, a Bolonya, durant el IV Congrés del POI intentà sense èxit que s'adoptés la línia revolucionària i abstencionista. En 1889, any d'important agitació obrera i de força vagues, destacà com a activista i, buscat per les autoritats, s'exilià primer a Suïssa, on assistí a la Universitat de Ginebra, però va ser expulsat per agitador arran d'haver organitzat en aquesta ciutat un homenatge als màrtirs de Haymarket. A Suïssa conegué importants teòrics i militants anarquistes (Élisée Reclus, Jacques Gross, Alexander Atabekian, etc.). Després passà a França, on arran de les seves activitats, va ser detingut i empresonat, però va ser alliberat gràcies a la intervenció del socialista Alexandre Millerand sol·licitada pel revolucionari llibertari Amilcare Cipriani. L'octubre de 1890 retornà a Suïssa i el desembre d'aquest any va ser detingut, amb altres companys (Paul Bernard, Giuseppe H. Rovigo, etc.), per haver distribuït un manifest anarquista trilingüe. Lliurat a les autoritats italianes, pogué beneficiar-se d'una amnistia. El 6 de gener de 1891 participà en el Congrés de Capolago (Ticino, Suïssa) on va fer costat les tesis d'Errico Malatesta consistents en crear una autèntica organització anarquista que abracés tota la península italiana (Partit Socialista Anàrquic). L'abril de 1891, en la Conferència Internacional pel Dret dels Treballadors, celebrada a Milà, va fer un discurs contra les tendències legalistes del moviment obrer i presentà una moció a favor de l'organització de manifestacions per al Primer de Maig. L'agost de 1892 participà con a delegat en el Congrés de Ginebra de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT). A finals de 1892 i principis de 1893 es va veure implicat en el procés per «associació de malfactors» de Gènova, amb altres 35 anarquistes, i el juny va ser condemnat a tres anys de presó. Tancat a Parma, poc després va ser confinat a Pantel·leria. En aquesta illa conegué sa futura companya, Maria Ralló, amb qui tindrà dos infants. També va fer amistat amb destacats militants anarquistes i socialistes (Nunzio Valenza, G. D'Ancona, G. Errera, Giovanni Gavilli, Galileo Palla, Emidio Recchioni, etc.). El 2 de novembre de 1899 promogué la publicació del número únic de I Morti, publicat a Ancona per Alfredo Lazzari i que era una resposta antiparlamentarista i antilegalista a la proposta d'un diputat socialista de presentar a les eleccions nombrosos militants anarquistes empresonats per així obtenir les seves llibertats. A finals de 1899, després de llegir aquesta publicació, un estudiant, ajudat per son pare, capità d'un navili, facilità la fugida de Galleani i sa companya de Pantel·leria i pogué arribar a Tunísia i, després, a Malta, on, sota la falsa identitat d'Antonio Valenza, arribà a Egipte, primer a Alexandria i després al Caire, on reprengué contactes amb el moviment llibertari europeu. En 1900, després de l'atemptat de Gaetano Bresci contra el rei Humbert I, va ser detingut, però no extradit. Aleshores marxà a Londres, on l'octubre de 1901 s'embarcà cap als Estats Units. En arribar reemplaçà, a partir del 26 d'octubre de 1901, Giuseppe Ciancabilla en la direcció del periòdic La Questione Sociale, que es publicava a Patterson (Nova York, EUA), ciutat que comptava amb una important presència d'anarquistes italians immigrants. Destacat conferenciant i partidari de l'acció directa i de la insurrecció, esdevingué als Estats Units un dels opositors més intransigent a la tendència organitzativa del moviment llibertari. Els seus postulats crearen escola i entre els seus seguidors (galleanistes) podem citar Frank Abarno, Gabriella Segata Antolini, Pietro Angelo, Luigi Bacchetti, Mario Buda (Mike Boda), Carmine Carbone, Andrea Ciofalo, Ferrucio Coacci, Emilio Coda, Alfredo Conti, Roberto Elia, Luigi Falsini, Frank Mandese, Riccardo Orciani, Nicola Recchi, Giuseppe Sberna, Andrea Salsedo, Raffaele Schiavina, Nestor Dondoglio (Jean Crones), Carlo Valdinoci, Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, entre d'altres. En 1902 va fer una gira propagandística per Vermont i Connecticut. El 18 de juny de 1902 va fer costat la vaga dels obrers teixidors de Patterson; orador de talent, en un míting al Saals Park, al barri de Haledon de Patterson, on assistiren 8.000 persones, va incitar els vaguistes a manifestar les seves reivindicacions i la provocació d'un capatàs va fer bascular la manifestació en motí. La llei marcial va ser decretada entre el 20 de juny i el 2 de juliol i la vaga va ser sufocada. Ferit d'un tret de revòlver, hagué de fugir de la detenció passant a Mont-real (Quebec, Canadà). Retornà clandestinament als Estats Units l'any següent sota el nom de Luigi Pimpino i s'establí a Barre (Vermont), on el 6 de juny de 1903 començà a publicar el setmanari anarcocomunista en llengua italiana Cronaca Sovversiva, que es publicarà fins al 1919. En 1906, amb l'assessorament del químic i expert en explosius Ettore Molinari, publicà el fullet La Salute è in voi!, que explicà con fer una bomba, però va cometre un error en la transcripció de la fórmula de la nitroglicerina que li havia donat Molinari i causà més d'una explosió a militants que van intentar fer-ne; en 1908 va fer la pertinent correcció que va ser publicada en Cronaca Sovversiva. En aquesta època mantingué una dura polèmica amb l'advocat i propagandista anarquista Francesco Saverio Merlino i amb el periodista socialista Giacinto Menotti Serrati, redactor del periòdic Il Proletario de Nova York; aquest descobrí a les autoritats nord-americanes la seva autèntica identitat i va ser detingut i extradit a Paterson on va ser jutjat l'abril de 1907 i absolt. En 1912 es traslladà a Lynn (Massachusetts) on continuà amb la seva tasca propagandística. Durant la Gran Guerra criticà els anarquistes intervencionistes i organitzà un gran nombre de reunions contra la guerra i contra el reclutament obligatori. En 1914 publicà Faccia a facciao col nemico. Entre 1914 i 1919 es desencadenà als EUA (Nova York, Chicago, Boston, San Francisco, Milwaukee, Washington, etc.) una ona d'atemptats realitzats per galleanistes i les autoritats nord-americanes decidiren acabar amb l'instigador del moviment. Després de la suspensió de Cronaca Sovversiva el 18 de juliol de 1918 –segons la Llei d'octubre de 1917 que obligava tots els periòdics en llengua no anglesa a portar la traducció dels articles sobre la guerra–, de l'edició d'alguns números clandestins fins al març de 1919 i dels enfrontaments arran de la celebració del Primer de Maig a Nova York, va ser detingut i el 26 de juny de 1919 extradit conforme a l'«Anarchist Exclusion Act» (Llei d'Exclusió dels Anarquistes) i la «Sedition Act» (Llei de Sedició) de 1918, amb altres companys, cap a Itàlia, on arribà el juliol a Gènova. Establer a Torí, amb Raffaele Schiavina (Max Sartin), que també havia estat expulsat dels EUA, reprengué l'edició de Cronaca Sovversiva, editant-se 19 números entre el 17 de gener i el 2 d'octubre de 1920. També en 1920 i a Torí, publicà A Stormo, el gerent del qual fou Pietro Rayneri, periòdic del qual s'editaven 4.000 exemplars destinat als EUA. El 28 d'octubre de 1922 va ser condemnat per l'Audiència de Torí a 14 mesos de presó per un delicte de premsa. El gener de 1924 va ser alliberat, però amb la salut malmesa. Constantment vigilat per la policia feixista, no es va veure amb forces de passar a França com van fer nombrosos companys. En 1925 publicà La fine dell'anarchismo? El novembre de 1926, després de l'atemptat d'Anteo Zamboni contra Benito Mussolini, va ser detingut i confinat a Lipari durant tres anys. En el confinament en aquesta illa tirrena va ser novament condemnat a nou mesos de reclusió per haver insultat el Duce. El febrer de 1930 va ser alliberat i els companys Pasquale Binazzi i Zelmira Peroni el van acollir a la seva residència de Caprigliola, on va ser constantment vigilar per les autoritats feixistes. Luigi Galleani va morir d'un atac cardíac el 4 de novembre de 1931 a Caprigliola (Toscana, Itàlia). El novembre de 1933, en el segon aniversari de la seva mort, el grup anarquista «I Liberi» de New London (Connecticut, EUA) edità un únic número de Cronaca Sovversiva en el seu honor. En 1935 es va publicar pòstumament la seva obra Aneliti e singulti.

Luigi Galleani (1861-1931)

***

Fotografia d'Oreste Ristori de la fitxa policíaca brasilera (São Paulo, 1911)

- Oreste Ristori: El 12 d'agost de 1874 neix al llogaret de Pino (San Miniato, Toscana, Itàlia) el periodista i militant anarquista Oreste Antonio Maria Ristori, conegut sota el pseudònim Bicudo. Son pare, Egisto Ristori, feia de pastor d'ovelles i sa mare, Massima Gracci, realitzava petites tasques rurals. Aviat, buscant millors condicions de vida, sa família es traslladà a la ciutat toscana d'Empoli, on cap al 1880 nasqué sa germana Linda. En plena crisi econòmica i enmig dels típics enfrontaments de classe, començà a militar en grups anarquistes i il·legalistes. En 1891 es va veure involucrat en l'incendi de l'oficina de recaptació municipal d'Empoli, lloc on es reunien els imposts guardat per ser enviats al govern central, enmig d'una campanya contra la recaptació impositiva del rei Humbert I d'Itàlia. Jutjat per aquest fet, fou absolt per manca de proves, però va ser reconegut culpable d'«associació per a delinquir» i condemnat a la deportació. A partir d'aquest moment passarà per diverses colònies penitenciàries (Ustica, Ponça, Porto Ercole, Tremiti), on conegué nombrosos presos polítics i començà a escriure per a la premsa anarquista, sobretot explicant la vida dels presos deportats. Després d'un intent frustrat de fuga cap a França, un cop repatriat decideix abandonar Itàlia i s'embarca clandestinament i sense passaport cap a Sudamèrica. En 1902 arriba a Buenos Aires, on fou rebut per companys anarquistes; però l'any següent, per les seves activitats llibertàries, les autoritats argentines el repatriaren com a «persona non grata». Durant la primera escala del camí de tornada, a Montevideo, aconseguí fugir. A la capital uruguaiana conegué en una festa anarquista Mercedes Gomes, l'amor de sa vida. En 1904 fou detingut de bell nou i deportat al seu país, però en aquesta ocasió pogué fugir del vaixell perquè uns companys l'esperaven en una barca. Instal·lat a São Paulo (Brasil), publicà el setmanari anarquista en llengua italiana La Battaglia (1904-1913), on col·laboraren Alessandro Cerchiai, Angelo Bandoni, Tobia Boni i Gigi Damiani, entre d'altres, i que ràpidament s'especialitzà a criticar l'explotació dels obrers dels cafetars i a realitzar una intensa campanya contra la immigració al Brasil; també en les seves pàgines atacà l'Església brasilera a causa de l'escandalós cas de pedofília i d'homicidi de la nina Idalina, desapareguda de l'orfenat Cristóvão Colombo de São Paulo. En 1906 la redacció de La Battaglia fou assaltada per la policia. En 1912 deixà la redacció de la revista a mans de Gigi Damiani i amb sa companya marxà –ell sota el nom de Cesar Montemayor– a Buenos Aires, on fundà, en 1917, la revista satírica El Burro. Semanario anticlerical ilustrado, que tingué un gran èxit i una enorme tirada (40.000 exemplars), i que va estar finançada amb els 2.000 reis que havia expropiat quan treballava de químic en l'empresa Johnson de Rio de Janeiro. En 1919 fou detingut de bell nou i obligat a retornar cap a Itàlia. En aquesta ocasió també fugirà llançant-se del vaixell a una barca, però en la caiguda es fracturarà una cama, quedant coix la resta de sa vida. Fins al 1922 visqué a Montevideo, any en el qual retornà a São Paulo, apartant-se una mica de la militància activa, encara que col·laborà en els periòdics L'Alba Rossa i Manifesto Comunista, on mostrà l'opinió dels anarquistes contrària a la revolució autoritària leninista; i sempre lluità frontalment contra el govern de Getúlio Vargas. En aquesta època incentivà la creació de l'Escola Moderna segons els criteris pedagògics del català Francesc Ferrer i Guàrdia, creant diversos d'aquests centres escolars a l'Estat de São Paulo. També fou mentor literari de la futura escriptora Zélia Gattai i promogué una tertúlia política al Cafè Guaraní, a la Rua Quinze, on participaren nombrosos intel·lectuals i llibertaris (Antonio Piccarolo, Paolo Mazzoldi, Alessandro Cerchiai, Gigi Damiani, etc.). A mitjans dels anys trenta participà amb campanyes contra la guerra d'Abissínia i d'Etiòpia en el Comitè Antibel·licista i Antifeixista, per la qual cosa fou fitxat per la policia política com a «militant comunista». El desembre de 1935 fou detingut per fer una conferència en la Lliga Antifeixista i se li assignà la residència a São Paulo. En 1936 fou novament detingut i, requerit per la policia feixista italiana, deportat a Gènova, deixant sa companya a Sudamèrica. Després una breu estada a Empoli, marxà a Catalunya per participar en la revolució llibertària que s'hi estava produint, encara que, per la seva coixesa no pogué lluitar als fronts, realitzant tasques periodístiques i al·locucions radiofòniques. L'1 de gener de 1937 va fer un discurs al Club Internacional dels Mariners de Barcelona. Amb el triomf franquista, es traslladà a França, on visqué fins al maig de 1940, quan el govern feixista de Vichy el deportà a Itàlia. Després d'un període d'empresonament, se li assignà la residència a Florència, però finalment la policia feixista l'obligà a retornà a Empoli, on va viure una temporada a la pensió Maggino, al costat del famós restaurant Il Canto Ghibellino, lloc de reunió dels companys llibertaris. Més tard es traslladà a Spicchio, on va fer feina en un taller d'ampliacions fotogràfiques. En aquests anys no s'implicà massa en el moviment, ja que estava vigilat constantment. Però el 25 de juliol de 1943, amb la caiguda de Mussolini, fou un dels principals organitzadors de les manifestacions il·legals que es produïren a la ciutat; immediatament detingut juntament al seu company Asterio Corti, quan el portaven a la comissaria es revelà contra el comandant de la Policia. Tancat a la presó florentina de Le Murate, fou acusat de injúries a un oficial públic. La matinada del 2 de desembre de 1943 fou agafat per un escamot feixista de la banda Carità i portat al camp de tir de Le Cascine (Florència, Toscana, Itàlia), on, juntament amb altres quatre companys, fou afusellat, ell amb la pipa a la boca i cantant La Internacional. Es tractava d'una represàlia per venjar l'execució del coronel Gobbi, alt jerarca feixista, portada a cap per un grup partisà de gappisti, militants del Gruppi d'Azione Patriottica (GAP, Grup d'Acció Patriòtica). Oreste Ristori és una figura gairebé llegendària al Brasil, on una plaça de São Paulo porta el seu nom. En 2002 Carlo Romani publicà la biografia Oreste Ristori. Uma aventura anarquista.

***

Notícia d'una de les condemnes de François Gerno apareguda en el diari de Lilla-Dunkerque Le Travailleur del 9 de març de 1912

- François Gerno: El 12 d'agost de 1877 neix a Plémy (Bro-Sant-Brieg, Bretanya) l'anarquista François Pierre Marie Gerno. Era fill de François Pierre Marie Gerno, llaurador, i de Mathurine Ballay, domèstica. Després de fer de mariner, esdevingué venedor de diaris a Dunkerque (Nord-Pas-de-Calais, França). Fitxat com a anarquista i antimilitarista, va ser gerent del diari de Dunkerque La Défense Social (1910-1914), fet pel qual va ser denunciat i condemnat en diferents ocasions per «antimilitarisme», «delictes de premsa» i «ultratges a agents». Es presentà com a «candidat revolucionari» a les eleccions legislatives de 1914 per la I Circumscripció de Dunkerque. En els anys vint treballà de manobre. El febrer de 1924 va ser detingut a Lens (Nord-Pas-de-Calais, França) per «crits sediciosos» i «amenaces de mort» a certes persones; segons la policia, es trobava en estat de «vagabunderia» i va ser tancat a la presó de Béthune (Nord-Pas-de-Calais, França). Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Fitxa policíaca de Giacomo Ardissone (1898)

- Giacomo Ardissone: El 12 d'agost de 1881 neix a Diano Marina (Ligúria, Itàlia) l'anarquista Giacomo Ardissone, també conegut com Jacques Ardissone. Sos pares es deien Giacomo Ardissone i Teresa Messiga. El 28 de setembre de 1898, a resultes d'informe de les autoritats italianes, va ser fitxat com a «anarquista militant» a Niça (País Niçard, Occitània), juntament amb son germà gran Valentino Ardissone i altres tres companys (Jean Battistuti, Mariano Berbeci i Giovannini Colombo). Vivia al número 1 del carrer Deux Emmanuel, però no hi anava fins el dissabte a la tarda a causa de la llunyania amb la propietat Maral del barri de Saint Pierre de Féric on treballava de jornaler. El març de 1899 el comissari central de Niça demanà a la Guàrdia Rural que el vigilés especialment. L'agost de 1903 un informe policíac reportava que havia abandonat Niça amb la finalitat d'anar a Diano Marina. De bell nou a Niça, l'octubre de 1909 retornà a la seva població natal per visitar sa mare malalta. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Notícia orgànica de Luigi Adami apareguda en el periòdic parisenc Le Libertaire del 4 de desembre de 1936

- Luigi Adami: El 12 d'agost de 1884 neix a Vertova (Llombardia, Itàlia) l'anarquista Luig Adami. Sos pares es deien Giuseppe Adami i Elisabetta Mistri. Analfabet, quan tenia 16 anys passà a Suïssa a la recerca de feina. De bell nou a Itàlia, treballà amb son pare de carboner. Posteriorment es traslladà a diverses poblacions llombardes (Ponte Nossa, Bèrgam i Milà) i a França, on treballà d'electricista, retornant després a Itàlia. El 24 de setembre de 1910 va ser detingut a Bèrgam amb el llibertari Sante Arzuffi; confessà el seu anarquisme i a la seva maleta la policia trobà fullets de propaganda anticlerical i subversiva, com ara Bresci e Savoia. Il regicidio, d'Amilcare Cipriani, editat per La Questione Sociale de Paterson (Nova Jersey, EUA). Aïllat a la seva ciutat natal, freqüentà grups d'anarquistes de Bèrgam i de Milà, fent propaganda anarquistes entre la classe obrera. De bell nou a França, treballà de mecànic a París. Novament a Itàlia, el març de 1915 treballà a Bèrgam en el manteniment de sistemes elèctrics del refugi de mendicitat, on s'havien acantonat temporalment militars, entre els quals va intentar fer propaganda subversiva amb discursos i distribuint exemplars de periòdics revolucionaris (Avanti!, La Vita Nuova, etc.). L'octubre de 1915 va fer feina en una fàbrica a Dalmine (Llombardia). L'abril de 1916, en plena Gran Guerra, va ser incorporat a 5 Regiment Alpí, acantonat a Edolo (Llombardia, Itàlia), i enviat al front enquadrat en la 31 Secció de Metralladores. El febrer de 1917, amb una llicència a Bèrgam, manifestà públicament les seves idees contràries a la guerra i a la classe burgesa, fet pel qual va ser portat a la comissaria i lliurat als carrabiners perquè l'integressin a la unitat militar a la qual pertanyia. El 21 de juny de 1917 es va decretar una ordre de detenció al seu nom pel Tribunal de Guerra per «deserció davant l'enemic» esdevinguda el 5 de juny anterior. Jutjat, va ser condemnat a mort, però després va ser indultat. L'abril de 1923 treballà d'obrer a la fàbrica de Dalmine i des de juliol d'aquell any treballà a Gènova (Ligúria, Itàlia). Posteriorment recorregué diverses poblacions italianes i en 1928, un cop reunit amb sa família, passà clandestinament a França, fet pel qual el juliol de 1928 va ser inscrit en el registre de la policia de fronteres amb ordre de detenció i de repatriació. A França treballà de mecànic i en 1931 aconseguí la nacionalitat francesa. L'agost de 1936 vivia a Bonneuil-sur-Marne (Illa de França, França) i envià diners en suport de la Revolució espanyola. En 1936 s'integrà en el Comitè Anarquista Italià «Pro Espanya» i en aquests anys estava subscrit al periòdic Giustizia e Libertà. En 1938 era l'encarregat de Justícia de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home). Restà a França durant tota la II Guerra Mundial. En 1947 retornà a la seva població natal amb la finalitat de visitar sa família. Els últims informes policíacs sobre ell daten de 1953. Sa companya fou Elvira Brivio. Luigi Adami va mori el 30 de desembre de 1955 al seu domicili de Les Pavillons-sous-Bois (Illa de França, França).

***

Maurice Harmel

- Maurice Harmel: El 12 d'agost de 1884 neix a Turena (Llemosí, Occitània) el periodista, sindicalista revolucionari i resistent antifeixista Louis-Antoine Thomas, conegut com Maurice Harmel. Sos pares es deien Jean Thomas, terrelloner i sindicalista, i Marguerite Teyssou. Va créixer a Briva la Galharda (Llemosí, Occitània), on son pare s'havia traslladat per qüestions de feina i on ell es va treure el batxillerat. Cap el 1904 guanyà una oposició i treballà de funcionari en Postes, Télégraphs et Téléphones (PTT, Correus, Telègrafs i Telèfons) a París (França). Entre 1907 i 1914 col·laborà en la secció sindical de La Guerre Sociale de Gustave Hervé. També col·laborà en La Vie Ouvrière. En 1909 participà en les vagues d'empleats de correus i va ser acomiadat, juntament amb centenars de funcionaris, arran de la segona vaga que tingué lloc el maig d'aquell any. A partir d'aquell moment es dedicà al periodisme. En aquesta època publicà els fullets P.-J. Proudhon (1909) i Charles Fourier (1910). En 1910 publicà en la revista Les Hommes du Jour un retrat crític d'Aguste Keufer, secretari de la Federació de Treballadors del Llibre. Col·laborà des del primer número, el 27 d'abril de 1911, en el periòdic sindicalista revolucionari La Bataille Syndicaliste, òrgan de la Confederació General del Treball (CGT), i es relacionà especialment amb el sindicalista llibertari Léon Jouhaux. Quan esclatà la Gran Guerra s'arrenglerà amb el sector partidari de la «Unió Sagrada» i més reformista. Mobilitzat en un destacament de sapadors, amb Jouhaux intentà aconseguir un nou destí. Georges Dumoulin l'atacà violentament en el fullet Les sindicalistes français et la guerra per la seva actitud durant la contesa. Va ser el primer secretari general del Sindicat Nacional de Periodistes de la CGT. El 30 d'octubre de 1916 es casà a Tréguier (Trégor, Bretanya) amb Clotilde Yvonne Marie Lasbleiz. Entre 1917 i 1919 col·laborà en la revista bimensual sindicalista La Clairière i, per suggeriment de Jouhaux, reprengué les idees proudhonianes, publicant en 1918 en aquesta revista una llarga sèrie d'articles sobre Pierre-Joseph Proudhon. En 1919 col·laborà en el periòdic socialista parisenc La France Libre. Entre 1920 i 1923 col·laborà en L'Atelier, revista dirigida per Jouhaux. A partir del 4 de gener de 1921 treballà en el diari confederal Le Peuple, dirigit per Francis Million, on va escriure una gran quantitat dels articles que es publicaren, amb el seu nom o sota pseudònims, especialment el de Maurice Harmel, i, d'aquesta manera, sense ocupar cap funció en l'aparat de la CGT, jugà un paper molt important en la política confederal. Sembla que ser nomenat delegat per la Federació de Treballadors de l'Estat al Congrés de la CGT, que se realitzà entre el 26 i el 29 de juliol de 1927 a París i també, en nom de la Federació Postal, en el Congrés confederal parisenc celebrat entre el 17 i el 20 de setembre de 1929. El 6 de febrer de 1934 entrà, de la mà de Juhaux, en el Buró d'Estudis Econòmics, integrat per professors, sindicalistes, juristes i intel·lectuals i encarregat de definir les grans línies d'un «Pla de Renovació Econòmica», buró que funcionà fins el setembre de 1935, data en la qual aquest pla confederal va ser adoptat en el XXIII Congrés de la CGT celebrat a París. En 1937 publicà, amb Jean Duret i Léon Jouhaux el llibre La C.G.T. Ce qu'elle est, ce qu'elle veut. A partir del 18 de març de 1938 sortí el setmanari Messidor, destinat a superar les divisions internes confederals entre la tendència dels exunitaristes i la dels exconfederals, hostils a la influència creixent dels comunistes, i del qual va ser nomenat redactor en cap i pel qual va ser durament criticat pels sindicalistes revolucionaris que consideraven que aquest òrgan sindicalista fugia del control confederal. En Messidor es mostrà fermament contrari als règims totalitaris, tot apel·lat a una unió nacional. En el Congrés de la CGT celebrat el novembre de 1938 a Nantes (Bro Naoded, Bretanya), partidari d'un reforçament de les relacions francosoviètiques, denuncià l'anticomunisme. Amb André Carrel, s'oposà als «Acords de Munic», posició que va ser durament criticada pels sindicalistes revolucionaris i els pacifistes que assenyalaren la seva complaença envers el règim soviètic. Després de la signatura del «Pacte germanosoviètic», es va sentir traït i expressà la seva desil·lusió cap el comunisme. En 1939 vivia al número 37 del camí de Gournay de Villejuif (Illa de França, França). Durant la II Guerra Mundial participà en la Resistència, publicant articles en Résistance Ouvrière, periòdic fundat l'agost de 1943 i continuat per Force Ouvrière, i, amb Jean Teixier, en Libération-Nord. També va estar al front de sindicats clandestins a la zona nord. El 8 de maig de 1944 va detingut per la milícia feixista en un cafè al Quai de Valmy de París quan lliurava articles per a un dels seus periòdics i, després de passar per la presó parisenca de Fresnes, el 15 d'agost d'aquell any va ser deportat al camp de concentració de Buchenwald. Maurice Harmel va morir el 19 d'octubre de 1944 en un comando depenent del camp de concentració de Buchenwald (Weimar, Turíngia, Alemanya). El 25 de novembre de 1946 se li va concedir la Legió d'Honor a títol pòstum.

Maurice Harmel (1884-1944)

---

Continua...

---

El Tall Editorial publica la segona edici� de la novel�la La Conspiraci�

Els protagonistes de La conspiraci�, i en aquest apartat s� que ja ens deixam portar completament per la imaginaci� m�s desfermada, malgrat que no desconeixen l�inter�s oportunista d�aquesta proposta per part dels jacobins, accepten participar en l�expedici�, que per afeblir la monarquia espanyola engega la Convenci� i porta a la pr�ctica el general Dugommier, responsable de l�ex�rcit franc�s dels Pirineus. Dugommier �s l�encarregat, no solament de la defensa de les fronteres republicanes, sin� d�exportar igualment la Revoluci�. Li fan costat els comissaris Milhaud i Soubrany que, en nom del Comit� de Salut P�blica parisenc, exhorten les tropes franceses a acabar amb el reialme de la Inquisici�, la monarquia de Carles IV i a proclamar la Rep�blica Catalana. (Miquel L�pez Cresp�)

Els revolucionaris catalans ja saben a la perfecci� com han tractat i tracten els jacobins els diversos pobles i cultures sotmeses a l�estat franc�s, i sobretot amb el boc� de la naci� ocupat per Fran�a. Ho saben i no confien gens en la hipot�tica tasca �alliberadora� dels generals francesos malgrat les proclames que es publiquen sota la influ�ncia dels sectors m�s radicals de la Revoluci� Francesa. Una hist�ria, la de l��internacionalisme revolucionari� de la Convenci�, que finir� de seguida que caigui Robespierre i, a poc a poc, moltes de les consignes i decrets del 93 vagin quedant oblidats, quan no combatuts a mort pels nous governants. Uns governants que proven d�oblidar i fer oblidar sigui com sigui els aspectes m�s radicals de la Constituci� i conquestes de 1793. (Miquel L�pez Cresp�)

Robespierre

La novel�la hist�rica mallorquina i la Revoluci� Francesa: La conspiraci� (Editorial Antinea, Castell�, 2007)

L�eix de la novel�la La conspiraci� (Editorial Antinea, Castell�, 2007) �s basat en la famosa i fracassada conspiraci� de Sant Blai, conspiraci� contra la monarquia borb�nica que fracassa i porta com a conseq��ncia la condemna a mort del nostre protagonista i la de tots els altres conspiradors, condemna a mort que despr�s es baratada per una condemna a cadena perp�tua.

Els esdeveniments hist�rics que encerclen la conspiraci� de 1795, el proc�s inquisitorial, els contactes dels conspiradors amb la ma�oneria francesa, la seva estreta uni� amb els jacobins, ens permeten, si deixam volar les ales de la imaginaci�, penetrar en el que era el m�n dels il�lustrats mallorquins i espanyols de l��poca de la Revoluci� Francesa. Tamb� hem aprofitat un fet hist�ric que detalla l�historiador Richard Herr en el seu imprescindible estudi Espa�a y la revoluci�n del siglo XVIII (Aguilar, J�rez de la Frontera, 1964). Es tracta del suport que la Convenci� vol donar als revolucionaris de tot Europa que lluiten contra l�estat absolutista i les monarquies feudals i que a l�estat espanyol es concreta tamb� en el suport que plantegen els jacobins a la idea de la creaci� d�una hipot�tica Rep�blica Catalana.

Els protagonistes de La conspiraci�, i en aquest apartat s� que ja ens deixam portar completament per la imaginaci� m�s desfermada, malgrat que no desconeixen l�inter�s oportunista d�aquesta proposta per part dels jacobins, accepten participar en l�expedici�, que per afeblir la monarquia espanyola engega la Convenci� i porta a la pr�ctica el general Dugommier, responsable de l�ex�rcit franc�s dels Pirineus. Dugommier �s l�encarregat, no solament de la defensa de les fronteres republicanes, sin� d�exportar igualment la Revoluci�. Li fan costat els comissaris Milhaud i Soubrany que, en nom del Comit� de Salut P�blica parisenc, exhorten les tropes franceses a acabar amb el reialme de la Inquisici�, la monarquia de Carles IV i a proclamar la Rep�blica Catalana.

En el llibre abans citat, l�historiador Richard Herr aporta nombrosos documents d�aquesta �poca tan interessant i alhora tant desconeguda, documents que exhorten l�exercit franc�s dels Pirineus a �Proclamar la Rep�blica catalana mitjan�ant l�educaci� i les baionetes�. Per a formaci� pol�tico-ideol�gica d�aquest hipot�tic ex�rcit de la Rep�blica Catalana, el general Dugommier va imprimir i repartir 18.000 exemplars d�una proclama titulada �Proclamaci�n. Los representantes del Pueblo Franc�s, Prop lo ej�rcito dels Pyr�n�os orientales, a la Catalunia, y al Exercito Republica�. Posteriorment manaren repartir tota una s�rie de proclames en catal�. La m�s repartida entre la poblaci� i els voluntaris de l�incipient ex�rcit catal� va ser la titulada: �Lo Catala Republica, a tots sos Compatriotas amichs de la Libertad, del b� y prosperitat de sa Patria, salut, germandat, uni� y for�a�.

Miquel Sureda de Montaner i tots els amics de les l�gies ma��niques que li fan costat, molts dels quals participants en la conspiraci� de Sant Blai contra la monarquia i la corrupta camarilla de Carles IV, s�n al costat dels delegats del Comit� de Salut P�blica i de Robespierre. Tanmateix, malgrat que no hi ha const�ncia hist�rica que el Joan Baptista Picornell Gomila real hagu�s participat en la invasi� del Principat l�any 1793, com a novel�listes que som... qui ens pot negar el dret d�implicar el nostre personatge de ficci� en aquests fets tan apassionants? El Picornell Gomila real va passar a la hist�ria no solament per haver estat de la famosa conspiraci� de Sant Blai sin� tamb�, i el fet tengu� una enorme repercussi� en la lluita per l�alliberament de les col�nies espanyoles, per haver estat un dels primers traductors al castell� de la Declaraci� dels Drets de l�Home i del Ciutad�, document adjunt a l�edici� de la Constituci� Francesa de 1793. Imaginam que no �s violentar en absolut la hist�ria pensar que en els protagonistes de La conspiraci� com a redactors de les proclames que els comissaris enviats pel Comit� de Salut P�blica van fent p�bliques en la seva entrada a Catalunya Principat. En �Lo Catala Republica�, podem llegir, en una curiosa provatura jacobina per a seduir els catalans de finals de segle XVIII: �La Fran�a, al principi de est sigle, governada per lo despotich tir� Lluis XIV invadi la Catalu�a per coronar en Espa�a lo n�t de est despota Felipe V... la Fran�a alashores esclava prest� sos brasos per subjugarvos, pero la Fran�a Llibre vos aofereix en el dia los mateixos brasos per reintegrarvos en vostres antichcs privilegis y restituirvos � vostre llibertat�. I afegeix m�s avall, per deixar ben aclarit que els ex�rcits francesos portaran endavant la missi� alliberadora encomanada per Robespierre i el Comit� de Salut P�blica: �La soberania pues resideix essencialment en los Pobles, y tots los reys que reynan contra sa voluntat, son violadors de sa saberania y usurpadors de sos drets imprescrptibles�. La proclama acabava demanant la participaci� activa de tots els catalans en aquesta lluita antiborb�nica, dient: �Viva la Llibertat, viva la Igualtat, viva la Germandat, vivan los Estats llibres, y vivan tots los bon patriots que prendran part � esta santa insurrecci�.

Tot plegat no vol dir que Miquel Sureda i Montaner, els protagonistes de La conspiraci�, creguin amb els ulls clucs en la propaganda escampada arreu pels comissaris enviats per Marat i Robespierre. Ni molt manco! Els revolucionaris catalans ja saben a la perfecci� com han tractat i tracten els jacobins els diversos pobles i cultures sotmeses a l�estat franc�s, i sobretot amb el boc� de la naci� ocupat per Fran�a. Ho saben i no confien gens en la hipot�tica tasca �alliberadora� dels generals francesos malgrat les proclames que es publiquen sota la influ�ncia dels sectors m�s radicals de la Revoluci� Francesa. Una hist�ria, la de l��internacionalisme revolucionari� de la Convenci�, que finir� de seguida que caigui Robespierre i, a poc a poc, moltes de les consignes i decrets del 93 vagin quedant oblidats, quan no combatuts a mort pels nous governants. Uns governants que proven d�oblidar i fer oblidar sigui com sigui els aspectes m�s radicals de la Constituci� i conquestes de 1793.

Hem volgut parlar d�aquella fantasmag�rica Rep�blica Catalana de 1793 perqu� ens ajuda a situar a la perfecci� l�esperit dels protagonistes de La conspiraci�, els trets essencials que els ocupen: el m�n de la Il�lustraci� i de la Revoluci� Francesa que els alleten. Miquel Sureda de Montaner �s un mallorqu� provinent d�una vella nissaga aristocr�tica que renuncia al seu origen de classe, als privilegis que li atorgaria la immillorable posici� social que t�, per tal d�esdevenir, tot abandonant terres i criats, un actiu impulsor del nou m�n que veuen sorgir a partir de l�ensorrament dels borbons i de la proclamaci� de la Rep�blica.

Miquel L�pez Cresp�

Podeu fer les comandes a la vostra llibreria habitual o a l�Editorial Antinea

Correu electr�nic: editorialantinea@gmail.com

Tel�fon: 964-450085

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Articles d�actualitat pol�tica de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�