Bloc de BalearWeb

[06/08] �Liberty� - Confer�ncia dels anarquistes parisencs - Proc�s dels Trenta - Festa de l'ARAC - Lucchesi - Rovigo - Gr�goire - Nannini - Nomellini - Landschoot - Adamas - Souvairan - Eymard - Gobbi - Castelnuovo - Barr�n - Bautista - Sarrau - Boltaina - Berga - Ca�izares - Mart�nez Fern�ndez - Gonz�lez Gil - Johansson - Capette - Mainfroy - Martin - Jourdan - Mella - Ac�n - Pasanau - Pujol - Montoliu - Cabero

[06/08] «Liberty» - Conferència dels anarquistes parisencs - Procés dels Trenta - Festa de l'ARAC - Lucchesi - Rovigo - Grégoire - Nannini - Nomellini - Landschoot - Adamas - Souvairan - Eymard - Gobbi - Castelnuovo - Barrón - Bautista - Sarrau - Boltaina - Berga - Cañizares - Martínez Fernández - González Gil - Johansson - Capette - Mainfroy - Martin - Jourdan - Mella - Acín - Pasanau - Pujol - Montoliu - Cabero

Anarcoefemèrides del 6 d'agost

Esdeveniments

Portada del primer número de Liberty

- Surt Liberty: El 6 d'agost de 1881 surt a Boston (Massachusetts, EUA), editat per l'anarcoindividualista nord-americà Benjamin Ricketson Tucker, el primer número del periòdic Liberty. No the daughter but the mother of order –aquest subtítol («No és la filla, sinó la mare de l'ordre») és una famosa frase de Pierre-Joseph Proudhon. La il·lustració de la primera pàgina d'aquest primer número serà un retrat de Sofia Perovskaya, una de les assassines del tsar Alexandre II, tot justificant l'acció dels populistes russos. Tucker va difondre les teories de diversos pensadors europeus (Herbert Spencer, Proudhon, Tolstoi...) i les va integrar amb les dels filòsofs anarcoindividualistes nord-americans (Lysander Spooner, William Greene, Josiah Warren...), a més d'incloure les idees de la llibertat de pensament i de l'amor lliure, tot amb la finalitat de produir les bases per a l'anarquisme individualista que va anomenar socialisme anarquista. Entre 1886 i 1887 es van produir diverses escissions en el si del grup editor a causa de l'enfrontament amb els sectors més liberals del grup provocat per la creixent influència de les tesis egoistes de Max Stirner en alguns autors i que desembocarà en la sortida progressiva del sector més iusnaturalsita. Així Gertrude B. Kelly, John F. Kelly, Sidney H. Morse i William J. Lloyd sortiran cap al 1888, després d'un enfrontament dialèctic amb James L. Walker. En 1907 Benjamin Tucker va treure en aquesta publicació una traducció d'Steven T. Byington, la primera a l'anglès, de Der Einzige und sein Eigentum (L'Únic i la seva propietat), la principal obra de Max Stirner. El periòdic apareixerà, amb diverses interrupcions, fins a l'abril de 1908. Alguns dels seus col·laboradors van ser Benjamin Tucker, Lysander Spooner, Auberon Herbert, Joshua K. Ingalls, John Henry Mackay, Victor Yarros, Wordsworth Donisthorpe, James L. Walker, J. William Lloyd, Florence Finch Kelly, Voltairine De Cleyre, Steven T. Byington, John Beverley Robinson, Jo Labadie, Lillian Harman, Dora Marsden, Gertrude B. Kelly, Henry Appleton, John F. Kelly, Sidney H. Morse, y William J. Lloyd.

***

Cartell de l'acte

- Conferència dels anarquistes parisencs: El 6 d'agost de 1892 se celebra a la Sala Commerce de París (França) una gran conferència pública organitzada pels anarquistes parisencs. Els temes tractats van ser d'allò més variat: la repressió contra Ravachol, executat setmanes abans; les acusacions de delator a l'anarquista Charles Chaumentin; la propaganda pel fet; el dret a l'existència i els drets al robatori i a l'assassinat; la prostitució de la premsa; etc. Hi van prendre la paraula destacats representants del moviment llibertari parisenc, com ara Noël Berthier, Couturier, Henry Fortuné, Poulain, Jacques Prolo, Louis Vivier, Michel Zévaco, etc. A la sortida es va fer una recol·lecta en suport de les companyes i infants dels anarquistes detinguts.

***

Banc dels acusats del "Procés dels Trenta" segons el diari parisenc Le Journal Illustré del 9 d'agost de 1894

- Procés dels Trenta: El 6 d'agost de 1894 comença a l'Audiència del Sena de París (França) el «Procés dels Trenta». El poder i la policia desitgen acabar amb «la propaganda pel fet» i les accions anarquistes tot intensificant la repressió contra el moviment anarquista gràcies a l'aprovació de les Lois Scélérates (Lleis Perverses). Es van produir nombroses detencions, algunes de militants força coneguts, com ara Paul Bernard, Charles Chatel, Sébastien Faure, Félix Fénéon, Jean Grave, Louis Matha, etc., que van ser anomenats per la premsa com «els intel·lectuals de l'anarquia doctrinal». Trenta persones citades, però només 25 hi compareixen; Émile Pouget, Constant Martin, Louis Duprat, Alexander Cohen i Paul Reclus havien pogut fugir. A més d'aquest militants coneguts, una desena de detinguts de dret comú que tenien lligams indirectes amb l'anarquisme hi seran adjuntats. Destinat a justificar les mesures repressives contra els anarquistes (Lois Scélérates) i a tranquil·litzar l'opinió pública després dels recents atemptats, la requisitòria de l'advocat general Bulot s'afanyarà a provar, sense èxit, una pretesa associació de malfactors entre els diversos acusats, ja fossin intel·lectuals, militants o simples lladregots. Els acusats, molts dels quals ni tan sols es coneixien, no van tenir cap problema a refutar l'acusació, fet que no impedí que l'advocat general demanés una pena severa per als intel·lectuals del moviment (Jean Grave, Sébastien Faure, Louis Matha, etc.). De bon començament, la cort decideix que serà prohibida la reproducció dels interrogatoris de Jean Grave i de Sébastien Faure, ja que aquests podrien ser emprats per fer propaganda àcrata. La temptativa de muntatge i de maquinació judiricopoliciac no va escapar als jurats que van pronunciar una absolució general, llevat de tres pobres culpables de robatoris que van ser castigats a nombrosos anys de presidi a les colònies. Els contumaços (Paul Reclus, Alexandre Cohen, Constant Martin, Louis Duprat i Émile Pouget) seran condemnat per no compareixença el 31 d'octubre a 20 anys de treballs forçats. Els qui van entrar de tots aquests a França després de l'amnistia, llevat de Paul Reclus, seran absolts.

***

Foto de família de la festa de l'ARAC

- Festa de l'ARAC: El 6 d'agost de 1922 se celebra a Écully (Lió, Arpitània) una festa de germanor organitzada per l'Associació Republicana d'Antics Combatents (ARAC). Aquesta organització esquerrana, en la qual participaven militants anarquistes i sindicalistes revolucionaris, va ser creada el novembre de 1917 pels comunistes Henri Barbusse i Raymond Lefebvre per a fer oposició a la guerra i promoure la pau i la solidaritat entre els pobles. L'ARAC actualment encara existeix.

Naixements

Oreste Lucchesi durant el seu processament (1895)

- Oreste Lucchesi: El 6 d'agost de 1859 –altres fonts citen el 8 d'agost– neix a Liorna (Toscana, Itàlia) l'anarquista Oreste Lucchesi, també conegut com Bianchetto i Antonio Mazzini. Sos pares es deien Luigi Lucchesi i Agnese Costa, i tenia un germà i quatre germanes. Després de fer sis mesos de servei militar, treballà en diversos oficis (sabater, cerveser, tipògraf, drapaire, etc.). El 25 de setembre de 1887, amb Agesilao Canigiani (Givo), intentà assassinar al cafè Alfieri de Liorna a cops de ganivet dos republicans, Giuseppe Tucci i Ferruccio Nigiotti, culpables d'haver bufetejat l'anarquista Giovanni Lascalfare durant una baralla política. Jutjat l'11 de desembre de 1887, va ser condemnat a quatre anys de presó per «cops i ferides». En 1893 va ser condemnat a 10 mesos de reclusió per haver apunyalat un vell de seixanta anys. En una altra ocasió va ser condemnat per «ús d'armes de foc» i diverses vegades va ser detingut com a «anarquista militant». En 1894 treballava com a descarregador en el negoci de Giovanni Marchi de Liorna. El 29 de juny d'aquell any, va ser detingut, i posteriorment alliberat, després d'una brega amb un tal Alfredo Ristori. L'1 de juliol de 1894 apunyalà de mort a Liorna Giuseppe Bandi, director propietari dels diaris La Gazzetta Livornese i Il Telegrafo i autor d'articles antianarquistes, quan en una carrossa descoberta es dirigia al periòdic. L'endemà fugí de Liorna, disfressat, en un bot manat per ell mateix cap a Centuri (Còrsega), on arribà el 3 de juliol; però, denunciat per la seva amant, seduïda per la recompensa de 2.000 francs que les autoritats donaven a qui portés a la seva detenció, la policia francesa el posà sota vigilància just arribar-hi. Després de passar per les poblacions corses de Nonza i de San Fiorenzo, el 14 de juliol de 1894 va ser detingut a Bastia (Còrsega). Durant l'interrogatori va dir que s'anomenava Antonio Mazzini, que estava embarcat en la tartana Umberto I ancorada a San Fiorenzo i que res tenia a veure amb la mort de Bandi. El 30 de juliol de 1894 va ser lliurat per les autoritats franceses a les italianes i embarcat a bord del paquebot Palestina cap a Liorna, on fou tancat a la presó dels Dominicans. Jutjat entre el 2 i el 22 de maig de 1895 a Florència (Toscana, Itàlia), amb els seus còmplices Amerigo Franchi (Polsacco o Pisanino) i Rosolino Romiti, considerat l'instigador del crim, van ser condemnats a 30 anys de reclusió. Oreste Lucchesi va morir el 15 d'octubre de 1904 a l'establiment penitenciari de l'illa de Nisida (Illes Flegree, Nàpols, Campània, Itàlia).

***

Foto policíaca d'Hiskia Giuseppe Rovigo (1894)

- Hiskia Giuseppe Rovigo: El 6 d'agost de 1863 neix a Trieste (Friül, aleshores pertanyent a l'Imperi Austrohongarès) l'anarquista Hiskia Giuseppe Rovigo, conegut com Morelli i Nonzolo Cesetta. De família jueva, era fill d'Enrichetta Rovigo, vídua de Buchbinder, i de pare desconegut. Es guanyava la vida com a agent de comerç i a finals del segle XIX i principis del XX consolidà el seu pensament llibertari, però restant sensible a l'irredemptisme. En 1883 s'adherí a la societat secreta «Cercle Socialista Revolucionari per Trieste i Ístria», creada a iniciativa de Goffredo Belloti da Pontelagoscuro. El 25 de maig de 1884 va ser detingut en tornar a Venècia (Vèneto, Itàlia) sota l'acusació d'«alta traïció» per distribució d'impresos subversius i sospitós de pertànyer a la societat «Alpi Giulie» de Milà (Llombardia, Itàlia); jutjat, el 23 de juliol de 1884 va ser condemnat a 10 mesos de presó. Un cop purgada la pena, passà a Roma i a Milà, on entrà en contacte amb destacats subversius, entre ells Andrea Costa. A partir de 1885 residí per quatre anys a París (França), on treballà d'obrer i de representant comercial de segells de cautxú, portant a terme alhora una destacada activitat propagandística anarquista i relacionant els grups locals amb membres dels grups italians i austríacs (Charles Malato, Saverio Merlino, Luigi Parmeggiani, Vittorio Pini, etc.). En 1887 formà part del «Grup Cosmopolita» de París i participà en la «Festa de la Internacional» que se celebrà a la Sala Favier. Cap el 1888 participà en les reunions del Grup Socialista Revolucionari Independent del XX Districte de París. El 3 de setembre de 1888, després de ser condemnat per «possessió il·lícita d'armes», va ser expulsat de França i passà a Bèlgica i a Suïssa. Entre setembre i desembre de 1890 va romandre a Ginebra (Ginebra, Suïssa), on va establir relacions polítiques. Expulsat de Suïssa el 15 de desembre de 1890, retornà a Milà, on esdevingué gerent del periòdic anarquista 18 Marzo. El 14 de gener de 1891 edità l'únic número del periòdic anarquista milanès Carnevalone. Feste-Farina-Forca. Entre abril i maig de 1892 va ser detingut a Venècia juntament amb altres anarquistes locals per «intimidació pública» i el juliol d'aquell any, fitxat per diverses policies europees, retornà a Trieste, on comercià amb segells de cautxú per a la firma «Giovanni Battara» i col·laborà en la redacció del periòdic Il Proletario, juntament amb Carlo Ucekar, convertint-se en el seu responsable a partir del número 5. Aquest periòdic deixà de publicar-se el 27 de desembre de 1892, després de l'enèsim escorcoll policia a la redacció i al seu domicili. Dos dies després, va ser detingut a Pula (Ístria, Imperi Austrohongarès; actualment Croàcia), on desenvolupava la seva activitat comercial, per haver palesat el seu pensament anarquista en una conferència il·legal celebrada el 18 de desembre d'aquell any a la sala Albergo Europa de Muggia (Trieste) davant unes quatre-centes persones, la majoria treballadors de les drassanes navals de San Rocco. També va ser acusat de «possessió d'un hectògraf». Jutjat, el 21 de juny de 1893 va ser condemnat a quatre mesos de presó i a 10 florins de multa. En aquest mateix procés, el fiscal de l'Estat, per manca de proves, no li va atribuí l'autoria de dos impresos, entre ells el manifest en tres llengües «Souvenons-nous!» signat pel Partit Anarquista Revolucionari - Federació Austríaca, amb seu a Trieste, on es commemorava els anarquistes executats en 1887 a Chicago i es feia una crida a la seva venjança. A principis de 1895, assistí a les reunions dels grups llibertaris que es reunien a llocs públics i cases de companys on es feien reunions polítiques i es cantaven cançons subversives, actes sovint interromputs per la policia que detenia els concurrents. El juny de 1901 formà part del comitè promotor del quinzenal anarquista L'Internazionale i del qual només sortiren quatre números abans de ser segrestat. Durant la nit del 13 de febrer de 1902, vigília dels sagnants enfrontaments esdevinguts als carrers durant la vaga general dels fogoners de l'empresa naval «Lloyd Austriaco di Navigazione», va ser acusat d'agredir un confident policíac al Cafè Sociale, conegut lloc de trobada anarquista, i detingut alguns dies després. El 13 de març de 1893 es trobava a Alexandria (Egipte) sotmès a constant vigilància donat que en aquell moment viatjaven per aquell país personatges de cases reials, encara que ell va afirmar que es trobava allà per negocis de la seva companyia «Rovigio e Dagiat» de Trieste, elaboradora de bosses de paper. Segons un informe policíac del 21 de març de 1903 enviat per la Direcció de Policia de Trieste al Consolat Austrohongarès d'Alexandria, estava relacionat amb anarquistes d'El Caire (Robert D'Angiò, Ugo Icilio Parrini, etc.). L'agost de 1905 va ser acusat per la policia grega d'haver comés, amb el suport d'altres tres anarquistes italians, el 21 de juliol d'aquell any un atemptat amb cotxe bomba contra el soltà de l'Imperi Otomà Abdul Hamid II, que donà com a resultat la mort de alts funcionaris de la cort i d'un general. El 29 de maig de 1909 la policia assenyalà al Consolat General d'Itàlia a Trieste que havia partit via fèrria cap a San Giorgio di Nogaro (Friül). En un informe policíac del 13 d'octubre de 1910 la policia documentà que des de feia temps ja no freqüentava subversius i que havia subvencionat publicacions anarquistes, com ara Il Germe i Germinal. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

Hiskia Giuseppe Rovigo (1863-?)

***

Foto policíaca d'Alphonse Grégoire (2 de juliol de 1894)

- Alphonse Grégoire: El 6 d'agost de 1866 neix a La Briandière (Saint-Jean-de-Boiseau, País del Loira, França) l'anarquista Alphonse Marie Grégoire. Sos pares es deien Jean Grégoire, rajoler, i Marie Joséphine Griffon. D'antuvi es guanyà la vida treballant d'emmotllador. El 15 de febrer de 1886 s'allistà voluntari per cinc anys a l'exèrcit i va ser destinat a la 2 Companyia d'Obrers d'Artilleria de marina; el 2 de gener de 1888 va ser enviat a la 6 Companyia d'Obrers de l'Exèrcit a la Colònia de Senegal i el 28 de gener de 1890 va ser llicenciat. El maig de 1891 vivia al número 1 del carrer Tonneliers d'Angers (País del Loira, França). Establert a París (França), treballava en una foneria de ferro i també feia de mecànic. Figurava en una llista d'anarquistes establerta per la Prefectura de Policia el 30 de gener de 1893 i era considerat «militant exaltat». En aquesta època vivia al número 20 del carrer d'Allemagne, però hi anava a buscar la correspondència al domicili de sa cosina. El 26 de desembre de 1893 el seu nom figurava en el llistat de recopilació d'anarquistes, però amb el domicili desconegut. El 14 d'abril de 1894 vivia, fadrí, al número 44 del carrer Gauthey. L'1 de juliol de 1894 va ser detingut en una gran agafada de 154 anarquistes. El seu domicili, al número 45 del carrer Lafayette, va ser escorcollat per la policia i li van decomissar periòdics, cançons i un sac que contenia ferralla. Traslladat a comissaria, va ser fitxat el 2 de juliol en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon. Posat a disposició judicial sota l'acusació d'«associació criminal», el jutge d'instrucció demanà informació sobre la seva persona a la Prefectura de Policia, que va ser enviada el 6 de juliol d'aquell any. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Lorenzo Nannini

- Lorenzo Nannini: El 6 d'agost de 1866 neix a Cargedolo (Frassinoro, Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Lorenzo Nannini. Sos pares es deien Giuseppe Nannini i Marianna Marchetti. Es guanyava la vida fent de mosso de botiga i a la petita població on va néixer destacà com a anarquista, topant especialment amb les forces catòliques de la zona. En 1901 es traslladà a Còrsega, on desenvolupà diferents activitats. En 1914 retornà a Cargedolo i intentà realitzar tasques de propaganda anarquista entre els obrers i pagesos de la zona, sense obtenir grans resultats. Segons la policia, es va veure obligat a romandre en un hostal perquè fins i tot sa família el rebutjava per les idees anarquistes que professava. De bell nou a Còrsega, obrí un restaurant al port de Bastia. Entre 1924 i 1927 retornà al seu poble per curtes estades per qüestions de salut, però sempre retornant a Còrsega. En 1929 va escriure al cònsol italià a Còrsega una invectiva contra el règim feixista. Identificat per la policia com a distribuïdor de material i de propaganda antifeixista entre els italians de Còrsega, i cap a Itàlia, va fer servir el seu restaurant per convocar reunions antifeixistes de l'illa. Algunes d'aquestes reunions tenien com a finalitat recaptar fons per a la premsa i per al Socors Roig Internacional (SRI). Per mor d'aquestes activitats, en 1932 va ser inscrit en el butlletins de recerca i en els registres de fronteres com a anarquista a identificar i escorcollar. Lorenzo Nannini va morir el 9 de febrer de 1935 a Pietranera (Bastia, Còrsega).

***

Plinio Nomellini

- Plinio Nomellini: El 6 d'agost de 1866 neix a Liorna (Toscana, Itàlia) el pintor anarquista Plinio Michele Omero Nomellini. Sos pares es deien Coriolano Nomellini, funcionari de duanes, i Cesira Nenocci. Entre 1872 i 1874 va viure amb sa família a Càller (Sardenya), on son pare havia estat traslladat, i en 1875 retornà a Liorna, on va fer estudis tècnics. En 1883 es va graduar a l'Escola Tècnica i es va matricular a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Liorna. Entre 1878 i 1884 seguí els cursos de dissenys figuratiu i ornamental impartits pel pintor Natale Betti a l'Escola Municipal de Disseny; també en aquesta escola va fer estudis amb Ferruccio Pagni i Guglielmo Micheli. Gràcies a una beca, va ser admès a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència (Toscana, Itàlia), on va estudiar amb Giovanni Fattori i va fer amistat amb els pintors macchiaioli Silvestro Lega i Telemaco Signorini, que es reunien a la Trattoria del Volturno del carrer San Gallo. El seu amic íntim de l'època fou Giuseppe Pellizza da Volpedo, que estudiava amb ell a l'Acadèmia. En 1886 participà en l'Exposició de la Societat de Belles Arts de Florència, on exposà de manera continuada fins a començaments del segle. En 1889 exposà la seva obra Il Fieno a l'Exposició Universal de París (França). En 1890 s'instal·là a Gènova (Ligúria, Itàlia), on entrà en contacte amb el moviment anarquista. A partir de 1890 començà a mostrar les seves obres en les exposicions de la Societat Promotora de les Belles Arts de Gènova i, més esporàdicament, en la «Promotrice» de Torí (Piemont, Itàlia). En 1891 participà en la I Triennal de Milà (Llombardia, Itàlia), on exposà Piazza Caricamento a Genova, que va ser adquirida per Piero Mascagni. Al seu domicili del barri genovès d'Albaro es reunien artistes i literats, majoritàriament anarquistes i socialistes, com ara Angelo Balbi, Ceccardo Roccatagliata Ceccardi, Edoardo De Albertis, Angiolo Silvio i Mario Novaro, Eugenio Olivari, Giuseppe Sacheri, Angelo Vernazza, etc. Aquest cenacle, que prengué el nom de «Gruppo di Albaro», reivindicava la conjunció en l'art dels valors estètics i morals. L'amistat amb pintors socialistes (Giuseppe Pellizza da Volpedo, Angelo Morbelli, Gaetano Previati, etc.), el coneixement de les experiències artístiques europees, fruit de la seva estada a París (França), i el contacte amb l'ambient intel·lectual i polític genovès, van influenciar la seva pintura, que passà de les formes dels pintors macchiaioli a un realisme preocupat pels esdeveniments dels proletariats rural i urbà amb connotacions dels primers impressionistes –Il fienaiolo (1888), Il vangatore (1889), Contadina che zappa (1889), Sciopero (1889), I Mattonai (1889)–, per passar després al corrent divisionista –Sciopero (1899), Incidente in fabbrica (ca. 1891), Piazza Caricamento (1891), Mattino in officina (1893), La Diana del lavoro (1893), Il Naufrago (1893), L'incidente in fabbrica (ca. 1898). Del realisme influenciat per Giovanni Fattori i per Jean-François Millet, va evolucionar cap un realisme social carregat de tensió polèmica contra les injustícies socials. Entre el 22 de maig i el 8 juny de 1894 va ser encausat, juntament amb altres 34 anarquistes de Ligúria i de Piemont, entre ells Luigi Galleani i Eugenio Pellaco, per la seva militància llibertària en l'anomenat «Procés Pallone», muntatge policíac concebut pel superintendent romà Siro Sironi; defensat per l'advocat anarquista Pietro Gori, a qui va fer un retrat, i Giovanni Rosadi, al seu favor testimonià el pintor Telemaco Signorini. Important fou el suport del crític d'art Diego Martelli, qui va organitzar una subscripció, en diners i en pintures, a la qual es va sumar una gran quantitat d'artistes florentins, que va assegurar la seva defensa legal. Durant els cinc mesos que restà tancat a la presó genovesa de Sant'Andrea pogué realitzar els aiguaforts Carceri di S. Andrea i Prigione di S. Andrea, obres que combinen les formes divisionistes amb les simbolistes, manera artística que esdevingué una constat partir de 1903. En 1898 participà en l'Exposició de Torí i a partir de 1899 regularment en la Biennal de Venècia. El 6 de maig de 1899 es casà amb Griselda Ciucci. Els principis de l'estètica simbolista també es reflecteixen en la seva producció d'art gràfic i de crítica artística que realitzà en els periòdics progressistes que col·laborà, com ara Caffaro, L'Elettrico, Endymion, L'Era Nuova (del qual va dissenyar la capçalera), Il Lavoro (del qual va redactar en 1903 el manifest), La Riviera Ligure, Lo Svegliarino, etc. Buscant tranquil·litat, en 1902 es traslladà a la comarca toscana de Versilia, primer a Torre del Lago (Viareggio, Toscana, Itàlia), i, després, a partir de 1908, a Fossa dell'Abate (Viareggio, Toscana, Itàlia). El setembre de 1903 participà, amb Ceccardo Roccatagliata Ceccardi, Pietro Gori i Corrado Spadaccini, en l'homenatge a l'escriptor Percy Bysshe Shelley que se celebrà a Viareggio. Al seu voltant es va constituí un nou cenacle d'artistes i literats, format per Lorenzo Viani, membre del grup anarquista «Manipolo dell'Apua» (Delenda Carthago, Ceccardo Roccatagliata Ceccardi, Enrico Pea, Giuseppe Ungaretti, etc.), i altres destacats creadors (Ugo Oietti, Vittorio Pica, etc.). En aquesta època freqüentà Gabriele d'Annunzio, Galileo Chini, Grazia Deledda, Isadora Duncan, Eleonora Duse, Pietro Mascagni, Giovanni Pascoli, Giacomo Puccini, etc., i mantingué una estreta amistat amb socialistes revolucionaris com Alceste de Ambris, Luigi Campolonghi (col·laborà en el seu periòdic Il Popolo), Vico Fiaschi, Luigi Salvatori, etc., i sobretot amb el propagandista anarquista Pietro Gori. En les primeres dècades del segle XX la seva pintura es caracteritzà per una ambivalència que el fa oscil·lar entre l'intimisme líric, el decorativisme i les formes d'un simbolisme al·legòric carregat d'idealisme moralitzant, marcat per un fons social i humanitari. Tot això caracteritzà les pintures relacionades amb la temàtica proletària –L'Orda (1905), Migrazione d'uomini (1905), Gl'Insorti (1907)–; l'obra dedicada a l'epopeia garibaldina i del Risorgimento –L'imbarco dei Mille a Quarto (1911), il·lustracions pels Poemi del Risorgimento (1911) de Giovanni Pascoli–; les il·lustracions per a novel·les i reculls poètics d'autors llibertaris o de contingut social –Il Popolo (1906); La zattera (1907); La Nuova Israele (1909), del socialista Luigi Campolonghi; Sonetti e poemi, de Roccatagliata Ceccardi; Poemi del Risorgimento. Inno a Roma, Inno a Torino, de Giovanni Pascoli; Le Fole (1911), d'Enrico Pea, els sues Sonetti e poemi (1910); etc.); L'arte del Sogno, enllestida en 1907 per a la VII Biennal de Venècia, juntament amb Galileo Chini, Edoardo De Albertis i Gaetano Previati, i que inclou la pintura Garibaldi. En aquests anys el seu pensament llibertari l'acostà a l'anarcosindicalisme i en 1908 mostrà la seva solidaritat amb els pagesos de Parma (Emília-Romanya, Itàlia) en vaga i hostatjà els seus fills als quals ensenyà, a instàncies de Luigi Campolonghi, dibuix. La seva obra Gonfalone per la Camera del Lavoro di Parma, mostra un jove treballador i una jove pagesa representant «la unió del proletariat ciutadà i pagès». També en 1908 Luigi Campolonghi li va encarregar el cartell per a la inauguració del monument a Giuseppe Garibaldi a Sanremo (Ligúria, Itàlia). Aquest mateix any, va ser nomenat president de la Universitat Popular de Viareggio (Toscana, Itàlia), on ensenyaren els seus amics anarquistes. En 1909 pintà dos grans panells decoratius de temàtica social (Cantieri i Gente Nova) per a l'Ajuntament del barri genovès de Sampierdarena. Probablement en aquesta època és l'autor, que signa sota el pseudònim Pittore, dels articles anticlericals publicats en el periòdic anarquista La Protesta Umana. Influenciat pel vitalisme de tall nietzschià, passà de posicions patriòtiques a posicions nacionalistes i fins i tot intervencionistes. En 1915 dibuixà el cartell per a la inauguració del «Monumento ai Mille», al barri genovès de Quarto, realitzat per Eugenio Baroni, moment decisiu per a l'entrada d'Itàlia en la Gran Guerra. En 1916 col·laborà en el setmanari Versilia. Settimanale socialista, editat per Luigi Salvatori i que seguia els paràmetres estètics de Gabriele D'Annunzio. En 1919 s'instal·là definitivament a Florència, encara que passà nombroses estades a Capri, Quercianella, Ischia i l'illa d'Elba. Durant els anys vint, una certa confusió ideològica i una interpretació força superficial dels objectius de la dictadura que naixia l'acostaren al moviment feixista. En aquests anys col·laborà en revistes artístiques i periòdics (La Nazione, Il Telegrafo, etc.). En 1924 pintà l'obra Incipit nova aetas, que mostra l'arribada a Florència dels camises negres. En 1936 morí la seva companya i, sense deixar de pintar, la seva tasca expositiva minvà. Des de 1939 fins a la seva mort fou president de l'artístic «Gruppo Labronico». Plinio Nomellini va morir el 8 d'agost de 1943 a l'Hospital de Careggi de Florència (Toscana, Itàlia), amb una cama amputada. Després de la II Guerra Mundial, a causa de la seva deriva final, patí un ostracisme absolut fins al 1966, quan una exposició organitzada per Carlo Ludovico Ragghianti al Palazzo Strozzi de Florència reivindiqués el seu lloc en la història de l'art.

Plinio Nomellini (1866-1943)

***

Foto policíaca d'Édouard Landschoot (2 de juliol de 1894)

- Édouard Landschoot: El 6 d'agost de 1867 neix al XIX Districte de París (França) l'anarquista Édouard François Landschoot. Sos pares es deien Jean François Landschoot, jornaler, i Odile Berring, botonera. Es guanyava la vida com a joier al seu domicili. En 1887 vivia al número 117 del passatge de l'Avenir e Saint-Ouen (Illa de França, França). El 12 de març de 1889 s'allistà voluntari a l'exèrcit per cinc anys; destinat al 45 Regiment d'Infanteria, l'11 d'abril de 1892 recobrà la vida civil. El 16 d'octubre de 1892 vivia al número 31 del carrer Mathieu de Saint-Ouen. L'agost de 1893 es va presentar, amb Élisée Bastard i Numa Jourdan, a les eleccions municipals per la II Circumscripció de Saint-Denis (Illa de França, França), sostingut pel Comitè Revolucionari de Saint-Ouen i de Saint-Denis, però, segons la policia, es tractava d'una candidatura anarquista. A finals de juny de 1894 es trobava sense feina i, sense diners, passà a viure amb sos pares, al número 66 del Quai de la Loire. El 30 de juny del prefecte de Policia ordenà la seva detenció i l'escorcoll de casa seva sota l'acusació de pertinença a «associació criminal». L'1 de juliol de 1894, en una gran batuda on van ser capturats 154 anarquistes, va ser detingut i el seu domicili escorcollat, trobant-se documentació que li incriminaria com a propagandista revolucionari. Durant el seu interrogatori negà ser anarquista i que només havia format part d'un comitè a Saint-Ouen, però que des de feia un any havia abandonat tota militància. L'endemà, 2 de juliol de 1894, va ser fitxat com a anarquista el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon, inculpat per «associació criminal» i tancat dos dies després a la presó parisenca de Mazas, però el jutge d'instrucció Henri Meyer va sobreseure el seu cas i va ser posat en llibertat el 6 de juliol de 1894. L'agost de 1895 vivia al número 157 del carrer Saint-Maur. El 31 de desembre de 1896 figurava en un registre de recapitulació d'anarquistes. El 26 d'agost de 1905 va ser llicenciat de l'exèrcit per «degradació de l'estat general i palpitacions (etilisme)». El seu últim domicili fou al número 25 del carrer Morand de París. Édouard Landschoot va morir el 30 de juny de 1929 a l'Hospital Tenon del XX Districte de París (França).

***

Necrològica d'Adamas apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste de l'11 de setembre de 1953

- Adamas: El 6 d'agost –algunes fonts citen erròniament el 7 d'agost– de 1869 neix a Roubaix (Nord-Pas-de-Calais, França) l'anarquista i sindicalista revolucionari Jean-Baptiste Schaut, més conegut com Adamas. Sos pares, flamencs, es deien Jean-Baptiste Schaut, filador, i Marie Christine Robert, domèstica. En 1893 s'instal·là a Gant (Flandes Oriental, Flandes), on es guanyà la vida venen diaris. Per la seva militància va ser empresonat en diverses ocasions i a partir de 1908 participà en organitzacions sindicalistes revolucionàries locals, com ara el «Vrije Groep» (Grup Oci), que es reunia a la Sala Parnassus, i l'aliança formada pels grups «Onafhankelijke Schildersbond» (Societat de Pintors Independents), «Vrije Gemengde Vakbond» (Unió Mixta per al Lliure Comerç) i «Vrije Dokwerkersbond» (Grup d'Associacions Lliures), que adoptà un programa revolucionari. Destacat orador, el febrer de 1909 participà en un míting a Brussel·lès (Bèlgica) on intervingué en flamenc. El 25 de desembre de 1925 fou delegat de Gant en el II Congrés Anarquista Belga que se celebrà a Amay (Lieja, Valònia) i on lamentà l'absència d'un sindicalisme federalista fort. Entre 1926 i 1927 col·laborà habitualment, sota el pseudònim Adamas, en el periòdic Le Combat, antic L'Emancipateur. En 1926 fou membre de la Unió Anarquista Comunista (UAC) francesa i l'agost participà en un míting a Amay a favor dels militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. El 23 d'abril de 1927 participà, amb Ferandel, Hem Day i Marchand, en un gran míting «Contra la repressió mundial», organitzat pel Comitè Internacional de Defensa Anarquista (CIDA), que se celebrà a la sala Lion d'Or de Brussel·les. També col·laborà en la revista holandesa Recht voor Allen (Dret per Tothom). Participà regularment en les reunions del grup «L'Action Commune Libertaire», creat el 2 de novembre de 1952 a instàncies de l'anarcosindicalista Jean De Boë i que reunia destacats militants (Guy Badot, Luis Broecke, Hem Day, Joseph De Smet, Georges Simon, etc.), i estigué molt pròxim al grup «Pensée et Action» (Pensament i Acció). Adamas va morir el 2 d'agost de 1953 a Lieja (Valònia).

***

Notícia de la condemna de Léon Souvairan apareguda en el diari de Montpeller L'Éclair del 13 de juny de 1901

- Léon Souvairan: El 6 d'agost de 1881 neix a Montpeller (Llenguadoc, Occitània) l'anarquista Léon Baptiste Souvairan –algunes fonts citen erròniament Souveiran. Era fill de Joseph Souvairan, adober, i d'Antoinette Roussel. D'antuvi es guanyà la vida treballant de tipògraf. El 29 de setembre de 1899 va ser fitxat en el registre d'anarquistes del departament de l'Erau. A principis de segle es mantingué força actiu en el moviment anarquista, organitzant reunions dominicals i conferències en una domicili als voltants de Montpeller. Amb Messiet, va ser un dels organitzadors del grup anarquista de Montpeller i mantingué una estreta amistat amb el sindicalista Louis Niel. El 12 de juny de 1901 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Montpeller a un mes de presó per «ultratges al comissari de policia i escàndol injuriós» durant la manifestació celebrada el Primer de Maig d'aquell any a Montpeller. Cridat a files per a fer el servei municipal, el 16 de novembre de 1902 va ser incorporat en el 15 Regiment d'Infanteria, però el 25 de novembre de 1902 va ser llicenciat per «atròfia papil·lar». El 5 de març de 1913 es casà a Montpeller amb la modista Antoinette Marie Jaumard. En aquesta època treballava d'empleat en el guardamobles del Teatre Municipal i posteriorment en va ser nomenat conservador. Quan esclatà la Gran Guerra va ser mobilitzat en el 84 Regiment d'Infanteria, però a partir de l'1 de maig de 1915 passa a servir com a funcionari de l'Ajuntament de Montpeller. El 2 de octubre de 1916 va ser novament incorporat a la seva unitat militar, on va romandre fins el 10 de març de 1919, data en la qual va ser llicenciat. Va ser condecorat amb la Medalla Commemorativa de la Gran Guerra. Per problemes de salut, ja no va fer les pràctiques militars regulars. L'abril de 1925 vivia al número 4 del carrer Massilian de Montpeller. Al final de sa vida fou l'arxiver municipal de Montpeller. Léon Souvairan va morir el 22 de març de 1940 al seu domicili, al número 26 del carrer de l'Ancien Courrier, de Montpeller (Llenguadoc, Occitània).

***

Signatura de Jean Eymard (1931)

- Jean Eymard: El 6 d'agost de 1886 neix a Montbrison (Forez, Arpitània) l'anarquista antimilitarista Jean Marie Eymard. Era fill de Michel Eymard, esclopaire, i de Gabrielle Tournebize, domèstica i després cuinera. D'antuvi es guanyà la vida treballant d'armer. El 13 de desembre de 1905 va ser jutjat, juntament amb Noël Jacques Julié, per distribuir a Saint-Étienne (Forez, Arpitània) el manifest antimilitarista «Entente des Jeunesses Syndicales»; després de passar 12 dies de presó, el 20 de desembre de 1905 l'Audiència del Loira, a Saint-Étienne, els absolgué del delicte d'«excitació de militars a la desobediència» i de «distribució de prospectes antimilitaristes». Cridat a files per a fer el servei militar, en 1908 va ser declarat «exempt» per «feblesa general». El 5 de desembre de 1908 es casà a Saint-Étienne amb la domèstica Marie Michel; en aquesta època treballava d'armer i vivia al número 8 del carrer de la Sablière de Saint-Étienne. Quan esclatà la Gran Guerra, el desembre de 1914 va ser declarat apte per al servei i el 27 de febrer de 1915 enviat a la 13 Secció d'Infermers; després de passar per diverses companyies d'infermers i dels Serveis Auxiliars de l'exèrcit, el 5 de gener de 1919 va ser llicenciat. El desembre de 1923 vivia al número 128 del carrer Annonay de Saint-Étienne. El 3 de juliol de 1929 enviudà de Marie Michel i el 17 de març de 1931 es casà al Saint-Étienne amb la domèstica Péroline Claudia Graver; aleshores feia feina d'ajustador i vivia al número 35 del carrer Mulatière. En 1935 va ser fitxat en el control d'anarquistes del departament del Loira i vivia al número 128 del carrer 11 novembre de Saint-Étienne. El 15 de juliol de 1953 es divorcià de Péroline Graver davant el Tribunal Civil de Saint-Étienne. Jean Eymard va morir el 28 de juliol de 1964 a Saint-Étienne (Forez, Arpitània).

***

Torquato Gobbi en una foto de la policia italiana

- Torquato Gobbi: El 6 d'agost de 1888 neix a Bagnolo in Piano (Emília-Romanya, Itàlia) el propagandista i militant anarquista Torquato Gobbi. Sos pares es deien Angelo Gobbi i Solimita Ferrari. Enquadernador d'ofici, de molt jove es va lligar al moviment anarquista militant en el «Cercle Francesc Ferrer Guàrdia» de Reggio Emilia. Fou corresponsal d'Umanità Nova, redactor de La Lota Umana i distribuïdor d'Il Pensiero a començaments del segle. La seva participació en les vagues de la tardor de 1911 contra l'enviament de tropes a Líbia va implicar la seva inscripció en la llista d'anarquistes de l'Estat i ser perseguit per la justícia per «distribució de manifests antimilitaristes» i fullets en suport del soldat Masetti. A començaments de 1914 fou un dels promotors d'una reunió a favor de Masetti que aleshores estava tancat a Reggio Emilia. Com a militant de la Unió Sindical Italiana (USI), era membre de la tendència de Borghi, oposada a la guerra, en contra de l'Alceste De Ambris, intervencionista. A començaments de 1915 va participar en el Congrés Nacional Anarquista de Pisa realitzat amb la finalitat de crear una estratègia d'oposició a la guerra. En aquest anys va conèixer Camillo Berneri, secretari de la Joventut Socialista de Reggio Emilia, al qual va atreure a l'anarquisme i amb qui mantindrà una gran amistat. El juny de 1916, arran del congrés semiclandestí realitzat a Florència, va ser elegit, juntament amb T. Monticelli, P. Binazzi, Gregorio Benvenuti i V. S. Mazzoni, membre del Comitè d'Acció Anarquista Internacional (CAAI), encarregat de coordinar la lluita contra la guerra a Itàlia i relacionat amb els companys estrangers. La propaganda que va realitzar contra la guerra va implicar la seva detenció nombroses vegades, especialment l'abril de 1917 i el febrer de 1918, quan va ser condemnat a 10 anys de reclusió, que complirà només fins al març de 1919 gràcies a una amnistia. Aquest mateix any coneixerà Luigi Fabbri, amb qui farà una gran amistat. En 1919 també va ser delegat al congrés fundacional de la Unió Comunista Anarquista Italiana (UCAI) realitzat a Florència, on serà elegit per participar-ne en la direcció. Amb l'arribada de Mussolini i després d'haver estat amenaçat i agredit pels escamots feixistes i d'haver participat en el III Congrés de la UCAI a Ancona el novembre de 1921, en 1923 va exiliar-se a París. A la capital francesa va formar part del Comitè de Suport de la USI i del grup «Gori» (Borghi, Angelo Diatallevi, Alberto Meschi, Enzo Fantozzi, etc.), alhora que fa costat els companys exiliats de l'Itàlia feixista. També va participar en l'aventura de les legions garibaldines de Ricciotti Garibaldi, que en realitat es tractava d'un agent provocador al servei de la policia mussoliniana. En 1927 fou membre del grup «Pensiero e Volontà» i un dels redactors del seu òrgan La Lotta Umana, dirigit per Luigi Fabbri i del qual Séverin Ferandel serà gerent. El 16 de setembre de 1927 fou expulsat de França, juntament amb la major part dels redactors (Fabbri, Fedelli, Berneri, etc.) i es va instal·lar a Brussel·les (Bèlgica), juntament amb Berneri, Damiani i Mantovani, entre d'altres, fent feina en una fàbrica de botons. Fou expulsat de Bèlgica en 1929, malgrat la intervenció de la Lliga Italiana dels Drets de l'Home. En 1930 va emigrar a l'Uruguai, on va trobar feina de mestre en una escola elemental. Amb Luigi Fabbri i Ugo Fedeli va editar, entre 1930 i 1935, la revista Studi Sociali. Durant els anys trenta va derivar cap el socialisme reformista d'essència llibertària. Durant la II Guerra Mundial fou president del Comitè de Montevideo de l'associació «Italia Libera» i organitzador de nombroses manifestacions contra el feixisme i les potències de l'Eix. Després de la guerra farà de tipògraf i obrirà la Llibreria Italiana, que també fou editorial, a Montevideo. Vivint sempre en precarietat econòmica, durant la crisi econòmica dels seixanta aquestes necessitats es van agreujar fins al punt d'arruïnar-lo, fet que el va portar a la desesperació. Torquato Gobbi es va suïcidar el 26 de maig de 1963 a Montevideo (Uruguai). En 1997 Fabrizio Montanari en publicarà una biografia: Voci dal Plata. Vita e morte di Torquato Gobbi.

Torquato Gobbi (1888-1963)

---

Continua...

---

Lloren� Capell�, Miquel L�pez Cresp� i els escriptors que donaren suport al feixisme

Antoni Salv� va afiliar-se a Falange, dona Maria Ant�nia va dedicar un poema a Franco, i Riber aconseguia col�leccionar floretes tan aclaridores de la seva milit�ncia feixista com les que va dedicar-li, en plena guerra, Gim�nez Arnau, Director General de Premsa i amic �ntim de Serrano Su�er, en dir-li que el prestigio de su pluma reporta un valioso servicio a la Causa de Espa�a. Malauradament, no he vist en els actes organitzats pel Consell de Mallorca l'enunciat de cap confer�ncia o taula rodona que em permeti suposar que se'n parlar�, de tot aix�. Un setci�ncies m'ha dit que all� que importa, d'ells, �s �nicament la seva obra. Tamb� ho pensen els responsables de cultura del Consell? (Lloren� Capell�)

Riber, Salv� i el trenta-sis

Per Lloren� Capell�, escriptor

Arnau Company acaba de publicar una biografia, s�lida i ben estructurada, d'Emili Darder, el darrer batle republic� de Palma. Darder va �sser un home for�a vinculat al m�n de la cultura i, tant des de l'Associaci� per la Cultura de Mallorca com des de l'Ajuntament, va promoure homenatges a Costa, Alcover, Marian Aguil� i altres prohoms de la literatura. Un dels arguments que s'esgrimiren contra ell, en la pantomima de judici que el va sentenciar a mort, va �sser el seu catalanisme militant, cosa que va provocar la befa de l'advocat defensor, l'enginyer Eusebi Pascual, aleshores incorporat a l'ex�rcit amb el grau de tinent. Arnau Company se'n fa ress�, d'aquest detall. Despr�s de recordar que Lloren� Riber va �sser nomenat membre de la Reial Acad�mia Espanyola de la Llengua en temps de la Dictadura de Primo de Rivera, Pascual va enumerar una s�rie d'escriptors nada sospechosos com Guillem Colom, Elvir Sans Rossell�, Joan Ramis d'Ayreflor i altres. En realitat la llista s'hauria pogut fer inacabable. Qu� en direm de Tous i Maroto, d'Aina de Villalonga, de Gabriel Cort�s? O de Joaquim Verdaguer, de Joan Estelrich, dels germans Villalonga...?

Igualment Eusebi Pascual pensava en Maria Ant�nia Salv� i el seu germ� Antoni, at�s el prestigi literari d'ella i el canvi de camisa, espectacular, d'ell. Miquel Ferr� en va deixar const�ncia, d'aquest nou look ideol�gic, en uns versos dolguts: Company� qui ens has deixat/ quan el cel s'entenebria,/ quan l'Estel, velat de sang,/ un fum d'odis obscuria,/ tu que a l'hora del gran dol/ abandones la fam�lia/ i la nostra antiga fe/ en la prova renuncies. Josep Massot afirma que Miquel Gay� i Guillem Colom li garantiren que Ferr� es referia a Antoni Salv�. Altres opinen que feia refer�ncia a Lloren� Riber. Tant se val. A ambd�s el poema els escau com un vestit fet a mida que, a m�s a m�s, poden compartir des del moment que el Consell de Mallorca prepara, per a la primeria d'abril, una exposici� dedicada conjuntament a l'erudit de Campanet i a dona Maria Ant�nia. L'un i l'altra moriren enguany fa cinquanta anys, heus ac� el motiu que els ajuntin. Tamb� en fa setanta del trasp�s de Rossell�-P�rcel. I cent del naixement de Merc� Rodoreda, per� aquesta havia nascut a Barcelona, en lloc de a Felanitx o a Valldemossa, la qual cosa deu anul�lar qualsevol possibilitat d'homenatge institucional. En fi...! Tornem a Riber i a Maria Ant�nia Salv�.

En tenir not�cia que el Consell s'havia proposat no deixar passar per alt l'efem�ride, vaig pensar que la casualitat ens brindava la possibilitat de lligar caps entorn de la postura dels intel�lectuals mallorquins davant el cop d'Estat del trenta-sis. Tant Riber com els germans Salv� s'instal�laren c�modament en el nou ordre. No va �sser impediment que tots ells haguessin publicat a La Nostra Terra, una revista de la qual Antoni Salv� va �sser director, ni que haguessin mantingut una actitud c�vica i intel�lectual que, en llenguatge d'ara, qualificar�em de nacionalista. Antoni Salv� va afiliar-se a Falange, dona Maria Ant�nia va dedicar un poema a Franco, i Riber aconseguia col�leccionar floretes tan aclaridores de la seva milit�ncia feixista com les que va dedicar-li, en plena guerra, Gim�nez Arnau, Director General de Premsa i amic �ntim de Serrano Su�er, en dir-li que el prestigio de su pluma reporta un valioso servicio a la Causa de Espa�a. Malauradament, no he vist en els actes organitzats pel Consell de Mallorca l'enunciat de cap confer�ncia o taula rodona que em permeti suposar que se'n parlar�, de tot aix�. Un setci�ncies m'ha dit que all� que importa, d'ells, �s �nicament la seva obra. Tamb� ho pensen els responsables de cultura del Consell? Em resisteixo a creure-ho. No puc entendre que Alemanya es negui a passar p�gina en la biografia de G�nter Grass sense aclarir el seu passat nazi, i que nosaltres passem per alt les col�laboracions de Riber a Acci�n Espa�ola o Aqu� Estamos, �rgans de la dreta m�s salvatge. Si ho continuem fent, renunciarem a algunes de les claus m�s determinants de la nostra hist�ria. Atesa la v�lua liter�ria, tant de Riber com de Maria Ant�nia Salv�, la seva col�laboraci�, a voltes entusi�stica, amb els colpistes, canta m�s que la de molts d'altres. Cal remarcar-ho, perqu� en realitat va �sser el m�n literari mallorqu� en bloc -descomptant algunes excepcions conegudes de tothom-, qui va donar suport a un cop d'Estat que ens q�estionava llibertat, identitat i llengua. I la represa, a la postguerra, va fer-se de la m� de la mateixa gent que, d'una manera t�bia o compromesa, col�laborava amb la Dictadura. Aquesta realitat, mala de pair i sovint oblidada en evitaci� de digestions feixugues, no s'ha quedat en una an�cdota, sin� que ha condicionat la forma d'interpretar el pa�s del catalanisme militant. Vulgues no vulgues, els trenta anys darrers de vida pol�tica i social mallorquina no s'entenen si no �s explorant en els plecs, dissimulats, d'aquesta �poca.

Diari de Balears (9-III-08)

No �s gens estrany, doncs, que una bona part de la intellectualitat tradicional mallorquina, amb unes arrels socials d'explotaci� de la pagesia com la de la gran propietaria abans esmentada, en esclatar la sublevaci� militar el juliol de 1936, sapigu�s de seguida quin era el b�ndol que defensaria els seus interessos econ�mics. Com explica l'historiador Josep Massot i Muntaner en el seu llibre Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (p�gs. 160-161): "Maria Ant�nia Salv� fou addicta al Movimiento des del primer moment, en tant que, com a cat�lica i conservadora, hi veia la salvaci� de l'anarquia republicana, suggestionada f�cilment per la propaganda 'nacional', que insistia nom�s en la persecuci� religiosa i en el caos de la zona 'marxista'. (Miquel L�pez Cresp�)

Els escriptors catalans i el feixisme: Maria Ant�nia Salv�, Lloren� Riber, Lloren� Villalonga, Joan Estelrich...

Per Miquel L�pez Cresp� , escriptor

Alguns dels principals enemics del poble mallorqu�: Arconovaldo Bonaccorsi (el "Comte Rossi"), el tinent coronell Garc�a Ruiz. Lloren� Villalonga don� un suport actiu a la sublevaci� feixista encap�alada pel General Franco i tot el temps que dur� la repressi� contra el catalanisme i l'esquerra escrigu� nombrosos articles justificant l'actuaci� criminal de militars i falangistes. (Fotografia arxiu Miquel Font i Cirer).

El 1955, editat per l'Editorial Moll, sortiren a la llum unes mem�ries de Maria Ant�nia Salv� amb el t�tol Entre el record i l'enyoran�a. Aquest llibret �s molt important per a con�ixer a fons la vida i especialment les condicions socioecon�miques que possibiliten l'obra d'aquesta poetessa de l'Escola Mallorquina. Dos cap�tols s�n essencials.

Com explica la GEM parlant de la poesia de l'autora que ens ocupa: "El paisatge, tractat aut�nomament i des d'un punt de vista id�llic, esdev� objecte d'atenci� constant i �s, sovint, el reflex del seu m�n interior. Hi �s palesa una religiositat profunda". Constatar, per boca de la poetessa, quines eren les condicions de vida de la gent que feia feina en les possessions mallorquines de finals del segle XIX i comen�aments del XX ens permet copsar -per contraposici�- on se sustentava el seu amor pel paisatge, aquesta "visi� id�llica" de la terra de la qual estaven imbu�ts els propietaris.

El "motor", la "m�quina humana" que en aquella �poca creava i produ�a la riquesa de qu� fru�en els senyors, eren, com molt b� explica Maria Ant�nia Salv�, "els missatges llogats per tot l'any i els jornalers contractats a tant el jornal, pel temps que fossin necessaris". Alhora, els missatges se subdividien en parellers (llauradors que menaven cada un un parell de b�sties per la conr� de les terres) i guardians (els qui tenien al c�rrec les guardes del bestiar).

A les propietats de Maria Ant�nia Salv� hi havia tamb� el pareller major, el pareller segon i el pareller tercer, que menaven els respectius parells de mules. S'hi afegia encara un altre pareller, el del cavall i l'ase (sementals) i encara el bover, que menava un parell de bous; total, cinc parellers d'arada, que, com ens explica la poetessa, "b� s'havien de mester pel cultiu dels amples sementers de conrad�s".

Venien llavors els guardians: l'oguer, el mosso de l'oguer, els pastors (del bestiar de llana), o sia, el de l'esplet, el de la bassiva, el porquer; total, cinc guardians. "I encara el garriguer, el moliner, que era tamb� l'hortol�, el volando (o sia, un allot al servei de tothom) i la criada".

Aquestes excellents condicions per a la feina intellectual permeten que la nostra poetessa basteixi diversos llibres que sintetitzen la seva experi�ncia est�tica. Parlam d'obres com Poesies (1910), Espiques d'Or (1926), u>El retorn (1934), Llepolies i joguines (1946), Cel d'horabaixa (1948), Lluneta de pag�s (1952), etc, etc.

En el cap�tol que comentam ("Missatges"), M. Ant�nia Salv� conta com la soldada als missatges es pagava el dia de Sant Miquel i quan, els dissabtes horabaixa, afaitats i mudats amb la roba neta, marxaven cap a casa seva, "se'ls donava a cada un pa". Es curi�s constatar aix�: "Els pans que es donaven als missatges eren m�s grossos que els dels jornalers". Per les festes de Nadal es lliurava a cada un dels missatges dos pans de blat, un pa de xeixa, una coca bamba i una pesada de carn. A les criades se'ls donava, a m�s, una coca de torr� i un paquetet de neules.

No �s gens estrany, doncs, que una bona part de la intellectualitat tradicional mallorquina, amb unes arrels socials d'explotaci� de la pagesia com la de la gran propietaria abans esmentada, en esclatar la sublevaci� militar el juliol de 1936, sapigu�s de seguida quin era el b�ndol que defensaria els seus interessos econ�mics. Com explica l'historiador Josep Massot i Muntaner en el seu llibre Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (p�gs. 160-161): "Maria Ant�nia Salv� fou addicta al Movimiento des del primer moment, en tant que, com a cat�lica i conservadora, hi veia la salvaci� de l'anarquia republicana, suggestionada f�cilment per la propaganda 'nacional', que insistia nom�s en la persecuci� religiosa i en el caos de la zona 'marxista'.
'El desembre de 1936 escriv� una poesia humor�stica, El meu 'Copeo', arran d'una malaltia que l'obligava a fer r�gim durant les festes de Nadal, i no hi mancava una allusi� a Franco, 'el General / de l'Espanya una':
'Benhaja el mortal
que avui per sa boca
pot tastar sa coca
del temps de Nadal;
que a mi, amb el meu mal,
per no estar dejuna,
patorrat em cal
de farina bruna
Farineta bruna,
oli sense sal...
Visca el General
de l'Espanya una!
Farineta bruna,
oli sense sal,
aix� �s lo que em cal.
Visca el General!'

'Durant tota la guerra, Maria Ant�nia mantingu� la seva adhesi� a Franco, com demostra la seva correspond�ncia i el pr�leg en castell� que el 1938 pos� a las Poes�as del seu parent Llu�s Ripoll i L�pez, mort l'any anterior al front del Jarama".
Un altre cas de flagrant collaboraci� amb el feixisme �s el de Lloren� Riber i Campins. Ho explica amb molt de detall Josep Massot i Muntaner a Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950). A les p�gs. 165-166, escriu: "Per� aviat envi� [Lloren� Riber] articles a la revista falangista de Mallorca, Aqu� estamos, collabor� des del final de 1938 al Servicio Nacional de Prensa -lliurant treballs al 'semanario para el extranjero' del Servei- i public� altres articles a la premsa de Palma... Tot plegat fou suficient perqu� un article an�nim de la Gaceta Regional de Salamanca arran de La Liberaci�n de Catalu�a, en cantar les absoltes de la cultura catalana, es refer�s amb elogi a l'actitud de 'normalitat nacional' riberiana: "...hoy se salvan los que en Catalu�a han mantenido o han cabado por seguir una l�nea de normalidad nacional: Eugenio d'Ors, Jos� Pla, Ferando Valls [Taberner], Lorenzo Riber...'".
Actituds com les de Maria Ant�nia Salv�, Lloren� Riber, els germans Villalonga, etc., s�n les ajudaren al feixisme a mantenir durant d�cades el poble mallorqu� -i concretament la dona mallorquina- en una situaci� d'endarreriment social i cultural del qual nom�s ha comen�at a sortir a ran de l'embranzida tur�stica. Aquesta embranzida, amb totes les seves contradiccions, amb el terrible cost d'haver destru�t, en bona part, la nostra terra -la famosa balearitzaci�-, ha perm�s, emper�, rompre el cicle de la mis�ria que des de temps immemorial era el pa nostre de cada dia de les nostres classes populars. Recentment, Gina Garc�as (Palma, 1954), investigadora i periodista, ha estudiat aquesta problem�tica. Gina Garc�as ha publicat (entre d'altres llibres) Calvi�, del verde al azul, en collaboraci� amb Sebasti� Verd; i diversos estudis sobre la situaci� de les dones, comMallorquines d'avui (1982), La desigualtat en xifres (1993), Les mallorquines d'avui (1987), Ram�n Aguil� (1996), etc. Sincerament crec que no s'ha fet just�cia amb una obra com Les mallorquines d'avui. Aquesta �s, pens, una de les aportacions m�s importants al coneixement de la dona illenca que s'han escrit en els darrers temps. Saber que m�s del setanta-u per cent dels analfabets mallorquins s�n dones i que, en canvi, menys d'una tercera part dels titulats superiors pertanyen al sexe femen�, �s important per a copsar en tota la seva amplitud la problem�tica de la dona. Personalment -ara que estic enfeinat en la redacci� de la cinquena part de L'Antifranquisme a Mallorca (1950-197O)-, el cap�tol "L'educaci� de les mallorquines" (p�gs. 11-20) m'ha servit molt�ssim per a copsar el nefast paper de l'esgl�sia en el retardament del proc�s d'incorporaci� de la dona a l'activitat p�blica.
En acabar la guerra que la dreta feixista ord� contra el poble treballador (1936-1939), �s a dir, a comen�aments dels anys quaranta, un 23 % de la poblaci� adulta mallorquina era analfabeta; d'aquest percentatge, un 28 % eren dones. El 1950 els analfabets eren el 17 %, entre els homes; la xifra d'analfabetisme entre les dones continuava en el 28 %. L'autora analitza a fons el proc�s pel qual el feixisme i l'Esgl�sia Cat�lica a Mallorca s'uneixen per a continuar mantenint la dona en el seu paper cl�ssic de submissi�, tot negant-li l'escola i el coneixement. Aquesta pol�tica feixista i clerical (defensada a fons per intellectuals reaccionaris del tipus Lloren� Riber, Miguel i Lloren� Villalonga, la mateixa Maria Ant�nia Salv�, Joan Estelrich -secretari de Camb�, agent del franquisme-... ha portat com a conseq��ncia que, avui dia, m�s del setanta per cent de les mallorquines en edat de treballar romanen encara recloses en l'estreta funci� de mestresses de casa, no arriben al deu per cent les que participen en pol�tica i molt poques tenen un lloc rellevant en la vida social, econ�mica i cultural de les Illes. De l'any 1939 fins a comen�aments dels setanta, franquisme i clergat dificulten l'acc�s de la dona als instruments de coneixement (escola). Es tractava, per al feixisme i el nacionalcatolicisme, de conformar la dona en el paper "hist�ric" de mestressa de casa. Com explica la nostra investigadora: "Les mallorquines que avui s�n adultes i que pogueren assistir a l'escola, varen anar majorit�riament a centres religiosos en qu� rebien un programa d'estudis distint al dels centres masculins i orientat a mantenir-les en el mateix paper que havien representat les seves mares". �s el paper concret representat per mat�ries com les "labores del hogar", la "formaci�n c�vico-social" o, fins i tot, assignatures especialment programades per a elles com l'Educaci� F�sica, el Dibuix o les "Lecturas recomendadas". Tamb�, des de la trona, l'escola o el receptor de r�dio, el franquisme i el clergat varen difondre la imatge del "modelo de mujer espa�ola". El conreu de l'oraci� substitu�a el de la ci�ncia. En temps de la Rep�blica i la guerra, els rojos havien com�s l'"error" de "masculinitzar" la dona (�s a dir, d'incorporar-la a la producci�, a l'ensenyament, a la pol�tica, a la cultura, en definitiva).

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Mem�ria cron�logica de la repressi� feixista a Mallorca (Web Ixent)