Bloc de BalearWeb

Tres llibres de narracions de l� escriptor pobler Miquel L�pez Cresp�: Diari d�un home sol (Llibres del Segle), Una nit qualsevol (Lleonard Muntaner Editor) i Les rutes de la ment (El Tall Editorial) - (Vet aqu� un petit tast de les 44 narracions que contenen aquests tres llibres) -

El Tall Editorial publica el llibre de l� escriptor pobler Miquel L�pez Cresp� Les rutes de la ment. -

El Tall Editorial publica el llibre de l� escriptor pobler Miquel L�pez Cresp� Les rutes de la ment. - Les rutes de la ment ens portar� a muni� de viatges fant�stics a les m�s diverses �poques de la nostra hist�ria. En aquesst mateix post podeu trobar un avan�ament dels cap�tols d� aquest experiment literari que ens far� viatjar a altres contrades i a curiosos universos de ficci� o de la m�s punyent realitat. - Anirem informant! -

LA FOLLIA DE L'OR Tota la follia de la recerca de l'or comen�� perqu� un missioner de la Companyia de Jes�s havia vist uns indis, els piaroa, habitants d'un dels afluents de l'Orinoco, portant petites peces d'or penjant del coll. En aquest aspecte no es diferenciaven gaire del baroa i altres tribus que habitaven l'interior de la selva i les voreres dels rius. Sempre que els espanyols ensopegaven amb alguna d'aquestes poblacions ignotes, s'esdevenia el mateix: eren pobles que no donaven cap import�ncia al metall daurat. Simplement era una pedra m�s. Els agradava perqu� era m�s f�cil de treballar que segons quins altres materials. Aquella humanitat encara no sabia que la seva vida canviaria de forma irreversible precisament per la cobd�cia de l'home blanc vers l'or.

�S L'ARTILLERIA QUE NO DESCANSA Casar-se, es deia abans, en els vells temps (un cos� del PSUC que treballa als jutjats els inscriur� en un dels llibres d'actes). Els amics i amigues, les milicianes que partim cap a les Illes, hem jurat formalment bastir un gran arc triomfal amb fusells i baionetes, quan hagin acomplert amb els avorrits tr�mits burocr�tics. Tinc els meus dubtes, pel que fa a aquest tipus de cerim�nies. Portem el ver� del passat infiltrat dins les venes? No ho s�. Tot aix�, els casaments amb papers, signatures i testimonis, em fa pensar que, si no anem alertes, els antics costums --i amb els antics costums, les hist�riques opressions de la dona i de l'obrer-- podrien tornar.

Un viatge a la infantesa De jovenet m�entretenia mirant les fotografies de l�arribada del general, del fill del rei Alfons XIII, de tota la parafern�lia de militars que els acompanyava. Era com contemplar un �lbum de cromos antiqu�ssims. Veig l�oncle-padr�, joven�ssim, amb ulleres fosques, capell de senyoret i corbat� ampl�ssim al davant de la corporaci� municipal, caminant fins a l�entrada del poble; la banda de m�sica en plena acci�, el rector, suat, corrent per arribar d�hora a la balconada on es fan els discursos. Amb un poc d�imaginaci� pots sentir l�eco lluny� d�himnes i pasdobles, de jotes i boleros. Els comerciants m�s rics, amb les seves filles i esposes vinclen l�esquena davant el dictador i el fill mut del rei que compareix, hier�tic, a la inauguraci�. Hi ha un estol de jovenetes vestides de pageses per a ballar davant el cap de Uni�n Patri�tica, posant, rialleres, davant el fot�graf oficial que enregistra la cerim�nia per a la hist�ria. Hi pots veure tota la majestuositat de l�edifici, l�ampli pati amb les esveltes columnes que sostenen els dos pisos curulls d�aules, el laboratori, la biblioteca plena de llibres. Les classes, amb els pupitres i mobles m�s moderns de l��poca, els cartells amb els grans mapes d�Espanya i del m�n, l�enrajolat amb la figura de Ramon Llull, les plantes del jard� just acabades de sembrar...

Viatge a un estiu dels anys cinquanta Record la casa en silenci. El ca i el moix dormien, l'un al costat de l'altre, com dos bons amics, sota la porxada, davall les parres que a l'estiu ens protegien del sol. Mumare havia anat a regar a l'hort, i el pare era al taller, amb l'oncle. La bes�via, asseguda al balanc� -feia molts d'anys que romania malalta de les cames, sense poder caminar-, en la penombra, mirava cap enrere, navegant vers els anys de la seva joventut, quan ella ajudava el marit a portar dos horts i diversos bocins de terra als afores del poble. Els senyors -nosaltres anomen�vem "senyors" els que no anaven a marjal: magatzemistes, metges, botiguers- feien la migdiada, indiferents a les preocupacions quotidianes de la pagesia. L'estiu era la temporada m�s dura per a la feina: batre el blat o les mongetes a l'era, de sol a sol, amb l'�nic descans d'un r�pid dinar sota la figuera que, invariablement, creixia davant totes les casetes de camp.

Un viatge a la darrera nit de Miquel Costa i Llobera SANTA SOFIA La c�pula immensa, les quaranta finestres que illuminaven aquella obra gegantina, les columnes folrades de marbre que semblen arribar al cel, les restes dels mosaics que no varen ser destru�ts pels seguidors de Mahoma... ens mantenien en silenci. Cap dels expedicionaris gosava rompre aquell respectu�s silenci. Hav�em deixat enrere una ciutat en aband�, submergida en la decad�ncia. Arreu reguerons d'immund�cies, carronyes de gats, cans que no s�n de ning� i tot ho infesten, venerats per la superstici� turca, i un bigarrament de vestuaris i tipus humans com una immensa mascarada...

Un viatge a l� any 1793 La ci�ncia, els debats sobre els darrers descobriments en l'astronomia, l'electricitat, la geografia, ho dominava tot. Mentre que a Madrid i altres ciutats d'Espanya els llibres d'oracions, la Preparaci� per a la bona mort, les hist�ries sobre la bondat de la Inquisici�, la repetici� mec�nica de les gastades f�rmules tomistes, l'escol�stica m�s banal i pansida dominaven el panorama cultural de les universitats, a Fran�a els joves d'idees avan�ades llegien la Hist�ria natural de Buffon, les Aproximacions a la qu�mica de Franklin i, sobretot, els Principis matem�tics de filosofia natural de Newton. Em delia de forma molt especial aquella obreta de Voltaire, Candide, que l'autor havia escrit dos anys despr�s del meu naixement. Es discutien les teories materialistes de Maupertius, del metge La Mettrie, d'Helv�tius, del bar� Holbach.

Viatge a una vella fotografia dels anys 70 En Raimon, assegut al seient de darrere d'una moto, havia enllestit Al vent, i tots ten�em encara ben recents a la mem�ria el ress� de les grans vagues asturianes, els moments dif�cils de l'assassinat de Juli�n Grimau. M�s endavant, la nostra confian�a d'adolescents estaria posada en la jove revoluci� cubana, la resist�ncia del Vietnam a l'agressi� ianqui. El maig del seixanta- vuit, a Par�s, ens sobt�, i a partir d'aquell moment aprengu�rem a veure el m�n i a nosaltres mateixos d'una altra manera.

Barcelona en guerra Evocar aquelles hores enceses encara em fa tremolar de cap a peus. El pla dels sublevats era ocupar r�pidament els llocs estrat�gics de la ciutat. Se sentien els primers trets. Les tropes prenien posicions a les places d'Espanya, de la Universitat i de Catalunya. De seguida comen�� la resist�ncia obrera. Veig una bandera del POUM prop de la pla�a de Catalunya. Anem amunt i avall, acompanyant algunes patrulles de control que hem de situar a llocs estrat�gics. Josep Rovira, poumista, amb un centenar de companys dispara contra els soldats que resisteixen com poden el diluvi de foc que els cau al damunt des de la Telef�nica.

Un viatge a la Mallorca de 1936 Quan passava davant casa seva les podia veure xafardejar rere les cortines. Damunt la taula, la xocolata, els pastissos, els missals de nacre, els rosaris de plata i or. Em miraven amb mal ull. Sabien que era la filla del president de La Societat, la promesa de n'Andreu, un activista d�esquerres molt destacat. I que mai no anava a missa, a les processons! Quin pecat! Joves que no volien anar a escoltar els sermons del rector! El diable reencarnat! L�espant se�ls notava al rostre quan, amb la colla de l�Ateneu, passej�vem pels carrers cantant can�ons mallorquines, algun himne del moviment obrer. Ho f�iem aposta, a veure si els pegava un atac de r�bia. Sab�em que l�alegria que demostr�vem era el ver� m�s actiu que els pod�em subministrar. Cantar i riure, ballar a la pla�a els dies de festa major, marxar d�excursi� agafats de les mans, feli�os, en notar la sang corrent per les nostres venes!

Un viatge a la ment de Felipe Gonz�lez Ben cert que les contradiccions entre nosaltres -el poder- i el poble s�n antag�niques. No he arribat mai a entendre aquesta malaltissa afecci� dels sectors populars a organitzar aldarulls en contra de qui comanda, vagues, permanents actes reivindicatius per a posar entrebancs a la meva pol�tica, sempre preocupada pel benestar general. La democr�cia aut�ntica, en efecte, requereix diverses opcions pol�tiques, eleccions cada quatre anys, etc. Tot aix� �s evident i no ho vull discutir. Em dirien dictador i jo sempre he estat dem�crata! Per� la col.lectivitat mai no est� conforme amb els de dalt. Crec que la massa, els de baix, la xurma treballadora, nom�s pensen en l'est�mac i en les vacances.

�Error!Marcador no definido.Viatge a la presentaci� del llibre Tota aquesta hist�ria comen�� a principis de maig. Pensava que, per anar b�, hauria de presentar el llibre pel mes d'octubre. El setembre no �s gaire adequat. Encara hi ha gent de vacances. Els diaris nom�s parlen de reis i princeses (a l'estiu reconverteixen els suplements de cultura o de ci�ncia en mini-Holas d'anar per casa). L'arribada d'una model famosa, d'una folkl�rica andalusa o el bateig del n�t dels monarques ho desborda tot. No hi ha res que es pugui comparar amb els pits enlaire de qualsevol presentadora de televisi�! Qu� podria competir -informativament- amb les declaracions de la darrera amant del torero de torn? De comen�aments de juliol fins al setembre hi ha seccions especials a la premsa. Els directors no volen res de seri�s. Periodistes i collaboradors ocasionals tenen instruccions especials. Ni caps de redacci� ni redactors en n�mina -molt manco simples collaboradors- poden defugir les ordres que procedeixen imperiosament d'amunt! Inexcusablement, la promoci� de la meva novella hauria de ser per l'octubre. Ja se sap, per experi�ncia -constatada despr�s de nombrosos fracassos de p�blic de qui s'ha atrevit a fer el valent-, que ning� ve de la platja, amb tanta calor, per a anar a un acte cultural.

Un viatge a la Mallorca dels anys 20 Ens arriben noves de la pen�nsula. El general Miguel Primo de Rivera, d�acord amb el rei Alfonso XIII, ha susp�s la Constituci� de 1876, dissolt el Parlament i prohibit els partits pol�tics que portaven la naci� al desastre. Ara haurem de veure com es van desenvolupant els esdeveniments. Sortosament per a la p�tria, el dest� de la civilitzaci�, de la unitat d�Espanya i del catolicisme estar� a partir d�ara en bones mans. Que el protagonista dels fets sigui un heroi nacional, el militar que ens pot salvar de les hordes Abd-el-Krim �s una garantia que em permet moments de calma i oraci�.

Un viatge a la pres� de dones de Palma (Mallorca, 1936) Sor Coloma Ripoll, la germana de la Caritat encarregada de censurar la correspond�ncia de les preses de Can Sales, creia fermament que l�internament servia per portar �nimes al cel, per convertir les descregudes que cada dia arribaven al t�tric indret. Militars i falangistes trobaren unes excel�lents auxiliars en aquestes religioses. Eren conscients les monges que feien feina per a personatges tenebrosos com el Marqu�s de Zayas, el policia Francesc Barrado i els exaltats que dirigia el comte Rossi? O el limbe en el qual vivien impedia que entenguessin el que s�esdevenia davant els seus ulls.

Un viatge a Mallorca (anys 40) Una dona del poble ens ofereix un pa calent Palma ens acollia normalment, amb els incidents acostumats: els falangistes que ens esperaven al moll, els rendistes del bar que ens insultaven en veure passar rojos. No sempre reb�em imprecacions. Serv el record dels passatgers del tren, soldats i civils, que ens llan�aven bocins de pa, cigarretes, que agaf�vem com un tresor caigut del cel. Soldats del poble, malgrat fossin de l�ex�rcit enemic que, coneixent en la pr�pia pell els sofriments dels humiliats, dels que sempre s�n a baix, ens tenien pietat i ens donaven una mica del que tenien: pa dur, cigarretes.

George Sand i Chopin a Nohant Vaneau diu que m'admira. Qu� s�c una d�na que ha superat el seu temps. Que visc en una �poca que no em pertoca. Potser hauria d'haver nascut d'aqu� dos-cents anys. Qui sap si t� ra�! Per� no crec que m'admiri com a escriptora. Ell �s d'un altre m�n. Quan va n�ixer jo ja havia trescat bona part d'Europa. Estava cansada dels homes i de les dones. El veig m�s proper a tots aquets folls de La Internacional que han incendiat Par�s, lliurat a la bandera roja els nostres barris populars. Segur que s'estima m�s discutir amb partidaris de Proudhon o Marx que amb una escriptora d'origen aristocr�tic. En el fons, nosaltres, els aut�ntics republicans, perd�rem l'oportunitat de realitzar els nostres somnis amb el frac�s de la Rep�blica. En aquell temps els partidaris de Marx eren quasi inexistents i el fullet� que el jueu alemany public� en plena onada revolucion�ria no era conegut ni pels seus.

Viatge a la Rep�blica Catalana de 1793 Proclamar la Rep�blica Catalana. Per a aix� hav�em vengut amb les tropes franceses. El somni ja era al carrer. Qu� hauria fet el male�t duc de Berwick i tots els seus botxins si hagu�s pogut veure hissar de nou la bandera a les torres i casals dels pobles que an�vem alliberant? El seu esquelet es remouria inquiet dins la terra on es podreix fent companyia als cucs i els escarabats merders, una terra erma pel contacte amb les seves deixalles llefiscoses, una terra que mai m�s no alimentar� plantes, arbres, herbes ni molt manco cap mena de flor. Eterna olor de podridura que allunya d'aquest indret fins i tot els animals carronyers. Niu de serps i escorpins que li fan companyia per a l'eternitat. Qu� faria ara Berwick, en veure altra vegada els ex�rcits del com� i de tots els estaments del poble de Catalunya bastint regiments, deixant la sega per a agafar la forca i els fusells? Quin malson per a tots els enemics que han fet malb� el pa�s veure de nou Rafel de Casanova enlairant els estendards de la llibertat, anant al capdavant dels catalans, fent costat als herois de totes les edats caiguts defensant les bretxes obertes pel foc enemic als baluards de Cortadures, Portal Nou, Santa Clara, Llevant, Santa Eul�lia...

Illes - Narrativa insular del segle XX i XXI: Una nit qualsevol (Lleonard Muntaner Editor) - Nota: si a la vostra llibreria habitul no el tenen que el demanin a: Lleonard Muntaner Editor - carrer de Joan Bau��, 33, 1r, Palma de Mallorca, Spain - 971 25 64 05- I tamb� a: - Illes Balears: Palma Distribucions- Catalunya: Xarxa de Llibres- Pa�s Valenci�: Gea Llibres- (vet aqu� nn petit tast de les narracions d� aquest llibre)-

Reflexions entorn de l�assassinat de Petra Kelly i Gerd Bastian )-

Benvolgut Cendrars:

)Ja saps que han assassinat Petra Kelly i Gerd Bastian? D'en�� la vil execuci� enmig del carrer de Rosa Luxemburg, el riu de sang no s'atura. Potser no s'ha aturat mai al llarg de la hist�ria. L'altre dia un company em deia que la cr�nica del moviment obrer �s una relaci� d'incomptables derrotes. Amb una cabdal difer�ncia: que en el passat sempre hi havia alg�, un grup, una persona, un col.lectiu, un partit, que en sabia treure lli�ons. Llavors l'aven� de la humanitat des de la barb�rie fins al futur llumin�s que havia d'arribar podia ser, en efecte, una espiral, talment aquell monument a la Tercera Internacional que els criminals designis de Stalin no varen permetre construir mai. La premsa, la r�dio, la televisi�, proven d'emmerdar la mem�ria dels dos revolucionaris alemanys insinuant un crim passional. Fins i tot s'atreveixen a especular amb la difer�ncia d'edat entre els companys Petra i Gerd, com si aix� -inventen obscures relacions inconfesables- fos motiu per a un atac de gelosia i don�s com a conseq��ncia l�gica l'assassinat de la nostra companya en mans del seu home. La brutor polic�aca omple fins a l�mits incre�bles la buidor de l'�poca que ens ha tocat en dissort! Sabem ben b� -hem vist la mort de molts amics i companys en aquests darrers anys- que el sistema actual, a occident, a la desenvolupada i cada vegada m�s brutalment "civilitzada" Europa, sap matar subtilment, sense necessitat d'emprar els escamots d'afusellament que s'utilitzen tan sovint a Guatemala, Xile, Vene�uela, El Salvador.

La d�ria d�escriure Benvolgut Cendrars: El mat� neix emboirat i potser caiguin ruixats. Endevin un dia gris, amb la pluja percudint damunt les teulades. Els diaris han deixat d'escriure sobre Petra Kelly i Gerd Bastian. Els m�s interessats han parlat de les malalties dels companys morts -accident de Bastian, possibles atacs al cor de Petra, l'internament a comen�aments d'any a una cl�nica-. Dels documentals que han mostrat per la televisi�, veig encara la darrera cpmpareixen�a del matrimoni, el 26 de setembre, asseguts, agafats de les mans, a un cine de barriada assistint a un m�ting ecologista. Dues fondes mirades avan�ant cap al buit i l'insondable. Com un crit de desesperaci�. Talment ens volguessin prevenir, amb la mirada, del temps obscurs que s'apropen a velocitat cada vegada m�s accelerada.

L�estaci� deserta Ara que t'he retrobat no vull partir mai m�s a l'aventura. Restar� per sempre al teu costat, fent companyia al familiar remol� d'ombres del passat. Record perfectament la primera vegada que ens mir�rem. La veu secreta del teu esperit em cegava. La f�ria de la carn feia esclatar de goig la pres� de les parets del cos. Els minuts repicaven talment campanes. Retrocedien els n�vols i res no podia tapar el sol de l'estiu. Mou les peces. Prova de reconstruir-ho a trav�s d'aquesta mudesa que ens envolta. Els ecos, les paraules, la durada d'una ona. Ajudem a poblar de carn l'esquelet de la nostra joventut.

Malson Ara mateix no us sabria dir com succe�, per� de sobte, com un imprevist llampec, vaig sentir una explosi� dins el cervell i tot es pobl� d'imatges. Una mescladissa inabastable de sensacions, d'impulsos amagats sortint a la llum que em feien sentir el neguit de la mort quan arriba envoltada de flames, o silent, arrossegant-se entre les rels dels arbres del bosc. Vaig veure un mili� de Gu�rdies Rojos amb el llibre Roig de Mao Zedong a la m� rebent emocionats el Papa en el Camp Nou del Bar�a; hi havia tamb�, com una bella desfilada d'�ngels, els milicians i milicianes morts a la Revoluci� del 36 pujant al cel entre el R�quiem de Verdi i la m�sica de Sergeant Pepper's dels Beatles. Vaig veure els assassinats per l'oli enverinat barallat-se per tal de portar a les espatlles la Verge de Montserrat; i la meva dona, els meus pares, els fills, petrificats, rient com a babaus, imm�bils per sempre a l'interior d'un blanc iceberg a la deriva fins a estavellar-se irremeiablement contra el Tit�nic en festes; i tots els debats infinits, absurds, in�tils de la Confer�ncia Mundial per la Pau i el Desarmament amb els seus delegats destrossats, cremats pel n�palm i les bombes de f�sfor, torturats per totes les policies pol�tiques del m�n, sense ulls, amb les dents arrencades a tenallada forta, entre la sang dels desapareguts a Xile, Argentina, El Salvador, votant a m� al�ada la milion�sima resoluci� del dia.

�rem a Par�s �rem a Par�s i encara no sab�em com hav�em pogut arribar-hi (barats viatges en tren, entrepans �rabs asseguts a una entrada de la rue Saint S�verin o de la Huchette a la recerca d'una estrena de Godard, documentals de Medvedkin o Dziga Vertov en els petits cines del Boulevard de Saint Michel).

Abans de comen�ar la feina -Els has vist per la televisi�? Surten, ben vestits, amb anells d'or als dits, corbata de seda comprada a Par�s i s'abra�aven amb els nostres enemics, els empresaris i pol�tics que ens barraren el pas en el passat i que ens continuen fent la punyeta. Quina gent que allet�rem dins dels nostres partits!

Un informe secret No podem entendre com, per quines estranyes casualitats, la literatura marginal, immadura i, en bona mesura, pamflet�ria, d'en Nadal Castell� ha estat publicada i, sovint, elogiosament comentada.

Alegries del matrimoni No record quant de temps fa que els fills es casaren i desaparegueren de la casa, deixant les seves habitacions buides, poblades de records antics, de joguines plenes de pols. Sovint, tot sol, a la nit, entrava a les cambres buides que conegueren llurs jocs d'infants i la remembran�a em feia caure unes ll�grimes galtes avall. El tren, els soldadets de plom, els racons que conegueren mil batalles incruentes... Nom�s de tant en tant ens v�nen a veure, apressats, com demanant excuses, i ens demanen diners per als terminis del cotxe, el pis que s'han comprat.

La dif�cil subsist�ncia L'escriptor s'ha assegut davant el seu modern ordinador. Un ordinador japon�s, amb quaranta-cinc tipus de lletra i una mem�ria que li permetria arxivar tota la seva biblioteca en un espai de vint cent�metres. El sofisticat aparell li va costar cinc-centes mil pessetes. La professionalitzaci� cada vegada m�s accentuada dins del camp de les lletres, l'aferrissada compet�ncia en el ram de la ploma, feien imprescindible la substituci� dels seus arcaics instruments de treball. L'import del darrer guard� literari va ser destinat quasi exclusivament a substituir la seva prehist�rica m�quina d'escriure, l'antic tocadiscs, i a comprar un impressionant equip de m�sica amb el qual esmorteir els sorolls i la nefasta influ�ncia de la realitat exterior.

L'ermit� Parlem massa. L'absurda mania de dir "Bon dia", preocupar-se per la salut dels ve�ns o xerrar amb la gent portava irremeiablement a participar en qualsevol banalitat quotidiana. A hores d'ara reflexionava en els milers i milers d'hores perdudes parlant de futbol amb els companys de la feina. I el que era pitjor: tants d'anys de converses futbol�stiques, d'escoltar els partits per la r�dio i mai en la vida no havia pogut encertar una travessa setmanal. Per� xerrar de futbol no era encara el m�s absurd. Hi havia les sopor�feres festetes familiars, la visita inesperada d'oblidats, llunyans cosins als quals nom�s veies en els funerals, en els �pats de noces. I a casa, per arrodonir el sarau, les bogeries de sempre: l'escola dels fills, llurs male�ts estudis, les eternes discussions fent refer�ncia a hipot�tiques i ex�tiques vacances que mai no arrib�vem a concretar. Per seguir la moda i fer el mateix que tothom, era necessari, volguessis o no volguessis anar a Marraqueix. No s� qu� hi trobaven de deb� en aquests pa�sos bruts, subdesenvolupats, afamegats del nord d'Africa. Mons de mis�ria i frustracions, talment f�briques de carn de can� adequades per fornir de m� d'obra d'esclava la vella i rica Europa.

Exili permanent Ha mort als vuitanta anys. Els havia de fer el proper dia trenta de desembre. Ha mort sol, talment com visqu� d'en�� la tornada del llarg exili. Encara me'n record del dia que an�rem a esperar-lo. L'aeroport buit. Hivern sense turistes. Quatre anglesos esperant l'anunci d'un vol cap a Londres. Cinquanta persones amb la bandera quadribarrada. Ullant la premsa d'avui mat� no hi veig cap recordan�a, cap p�gina especial. Dels quatre diaris de Ciutat nom�s en un l'escriptor Lloren� Capell� li dedica un emocionat article de comiat: "El darrer resistent". Els altres tres peri�dics ni en parlen. Ignoren la nostra hist�ria. O la volen silenciar.

Els nostres herois Vet aqu� la nit i tota la seva poderosa musculatura, submergida, a l'aiguat del primer instant de defallen�a. Lent zumzejar de la inquietud, bellesa corprenedora de les campanades anunciant les vanes illusions dels homes.

Una nit qualsevol De sobte, tot pet�. Un terratr�mol inesperat va rompre les nostres d�bils organitzacions partidistes i tothom s'aferr� all� on va poder. El negoci familiar, el t�tol penjat a la paret. Obrir un despatx d'advocats laboralistes. Fer el doctorat damunt la hist�ria del moviment obrer.

El Casal d�Amistat El President del Casal d'Amistat amb els pobles en lluita del Tercer M�n, el conegut misser esquerra, independent. Un bon advocat laboralista. Professor de Dret a la Facultat. Amb la casa de camp que li han regalat els pares. Antiga. Final del segle XIX, amb porxo, ametlers, espai per a fer-hi una piscina. Ideal per a preparar les classes, per a descansar. Per a escriure els compromesos articles a la premsa local.

El �Gran Jordi� Jordi Muntaner i Fern�ndez, o sigui el "Gran Jordi", ha complit recentment les trenta primaveres. Tothom recorda la seva triomfal entrada en el m�n de les lletres despr�s d'haver obtingut, als premis Octubre, a Val�ncia, el guard� de novel.la amb l'obra "Pelar-se-la rere les bambolines". D'aix� en deu fer uns set anys, quan el "Gran Jordi" en tenia vint-i-tres-

Tert�lia liter�ria Al restaurant Diplom�tic, un dels millors de Palma evidentment, s'ha reunit la plana major de la nostra fauna liter�ria. Avui s'hi troben reunits uns dels quants herois del furient m�n de la ploma, entre els quals podem destacar, si no per la seva qualitat, almenys per les vegades que surten en els diaris, en Joan Manacor�, premi de les Lletres Catalanes de l'any seixanta tres, autor excels i de divina inspiraci�, que "mai no s'ha ficat en pol�tica" -afirma orgull�s- per� que �s molt ben considerat pels pol�tics de centre-dreta; en Felipet Serra, exmilitant independentista, avui a red�s d�una convergent instituci� barcelonina, per all� de "fer p�tria"; en Rodolf Llopis, funcionari, fill de general, rendista que dissimula com pot la participaci� familiar a favor de l'Espanya nacional i que ara escriu novel�la hist�rica, imitant -de lluny, �s clar-, Marguerite Yourcenar, Robert Graves, etc; en Barralet Cladera, poeta, lacai i pallasso oficial de les autoritats universit�ries i del qual nom�s es coneixen algunes poesies publicades quan era estudiant. Tamb�, a tan il�lustrat �pat, ha comparegut la insigne contista, feminista i fadrina na Bielona de Son Malferit, publicada sempre per l'Editorial montserratina, que li ha tret m�s de vint edicions del seu Manual per escriure cartes amoroses en catal�.

La narrativa insular del segle XX: Diari d�un home sol (Llibres del Segle) - (vet aqu� un petit tast de les 11 narracions del llibre de Miquel L�pez Cresp� Diari d�un home sol) -

Diari d�un home sol - Els meus ulls reflecteixen el resplendor d'incendis llunyans mentre continuu aquest estrany exercici, que cap mestre no m'ha demanat, a trav�s de temps i dist�ncies. Novament l'hurac� de la guerra dibuixa l'horitz�. Maten esclaus per a fer-ne �pats a les cases senyorials. Proven d'amagar-se de la plaga rere domassos i joies de preu. In�til fugida que fineix al fossar. Anys sense principi ni final. Res no permet albirar un nou temps. Els vaixells de blat resten enfonsats al port. Minven el queviures. Han donat llibertat per a robar a altres naus cristianes. Ex�rcits de rates pujant per les escales de marbre dels palaus deshabitats, mossegant els rostres dels morts abandonats al carrer.

Lidia - Despr�s de les primeres eleccions democr�tiques, consolidat m�s o manco el nou sistema pactat entre els fills del Movimiento i els flamants aspirants al poder, analitzats els percentatges electorals, comprovat mitjan�ant la inform�tica qui s'asseia a les poltrones institucionals i qui desapareixia de l'escenari engolit pel m�s pen�s i dur extraparlamentarisme, s'esdevingueren fets estranys, bruixeries, tra�des i altres malsons inimaginables tan sols uns mesos abans. Inesperadament, com a efecte d'un terrible cicl� de pot�ncia devastadora, la gent -inclosa la m�s agosarada- comen�� a plegar dels partits i organitzacions sindicals. Les reunions pol�tiques s'anaren espaiant, el nombre de participants a les manifestacions minv� de forma alarmant i es podia comptar amb els dits de les mans qui se solidaritzava amb la lluita dels pobles oprimits. Els que encara hi restaven, atordits, posaven les excuses m�s incre�bles a l'hora d'enllestir alguna feina partidista. Els locals, primer es buidaren i despr�s es tancaren.

El somni - Hi ha gent morta pertot arreu. Dins les cases en runes. Asseguts a la taula del menjador. Anant a la feina. A les escoles. De genolls, amb l'oraci� matinal gla�ada als llavis. S'hi veuen hier�tics lladregots de cementiris sortits de vells calendaris polsosos. El Comte Rossi, virollenc, dansant per camps d'est�tiques onades. Hi ha amics morts dins cotxes que cremen, dins les botigues, els grans magatzems. Fantasia de ganivets esmolats a les venes del coll.

La pel�l�cula d'aquesta nit - Ara la nina jugar� amb el tren just acabat de comprar, indiferent a la quotidiana matan�a televisiva. La mir. Faig una ullada al televisor. El telenot�cies ens serveix per a rebre -talment qualsevol drogaaddicte del carrer- la nostra di�ria raci� de sang i viol�ncia incontrolable.

Vermell de cirera als llavis - Si pogu�s fer ressuscitar el passat! La calor de la seva pell, el desig dels nostres cossos, la flaire dels perfums... Quan vaig sortir al carrer, al cap de tants d'anys, girant a l'esquerra, seguint el riu de gent que marxava en incertes direccions, pensava: "Vet aqu� la buidor de totes les paraules pronunciades. Res no serveix per a abatre el silenci dels mots". Alg� em mir� amb r�bia, com si lleg�s els meus pensaments. Notava en l'ambient lic�ntrops enverinant els porus de l'horitz�, navalles multiplicant-se cada segon, punxes de roser en el cos. Em vaig pujar el coll de l'abric. La sal m'humitejava els llavis. Novament remors de guerra, cecs calidoscopis d'enveja.

El llibre - Fa anys, quan vaig comen�ar a escriure, analitzava meticulosament els meus originals. Volia saber si m'havia sortit b� l'estil, la t�cnica descriptiva escollida, el contingut ideol�gic. Enllestir un llibre em costava molt m�s d'esfor� que ara. La meva innoc�ncia en el ram de la ploma em feia ser molt m�s exigent. Fotografiava els indrets que havia de descriure. Anava a consultar biblioteques, diaris, epistolaris, revistes de l'�poca en qu� havia de succeir l'acci�, per tal de capficar-me dins d'un temps i un ambient precisos. No escrivia ni una retxa, ni un cap�tol sense estar ben segur que l'atmosfera de la situaci� narrada era talment com jo la reprodu�a. I, de veritat, )a qui importava tanmateix tot aquest immens treball preparatori?

DONAR-SE A CON�IXER - Fa anys, molts dels actuals dirigents pol�tics i responsables d'assenyades institucions empresarials eren uns joven�ans desconeguts per una �mplia majoria de la poblaci�. Els vells bur�crates, exvoluntaris de la Divisi�n Azul, excombatents, lacais i servils dels Jefes Provinciales del Movimiento ocupaven qualsevol escletxa institucional, sense deixar lliure cap retxillera. A la universitat, molts dels personatges que ara surten per premsa i televisi� iniciaven el cam� que els port� a guanyar vuit, nou, deu milions de pessetes anuals. Nosaltres tamb� hi �rem, al seu costat. Convoc�vem assemblees, f�iem cantar a les masses amorfes d'estudiants Al Vent, L'Estaca. �rem els primers a c�rrer davant la policia. Encap�al�rem les llistes dels grups esquerrans que es presentaren a les eleccions del setanta-set. Fou la primera vegada que v�rem el nostre nom escrit en lletres de motllo a les p�gines del diari! Fermar-nos amb cadenes davant la Delegaci� del Govern; fer vagues de fam a les esgl�sies per a protestar contra les intervencions imperialistes al Tercer M�n; firmar comunicats, manifestos; llan�ar ous podrits als membres d'UCD que ens enflocaven una autonomia descafe�nada, serv�, sovint, per a ampliar el nostre curr�culum. Sense adonar-nos gaire del que succe�a, a poc a poc, imperceptiblement, �rem coneguts cada cop m�s arreu de la nostra prov�ncia auton�mica. Alguns anaren acabant les respectives carreres i augmentaven llurs problemes amb els partits respectius. De cop i volta, prop de la llicenciatura i el doctorat, en constatar que cap d'aquells partits pels quals hav�em lluitat no obtenia electoralment la m�s petita quota de poder institucional, sorgiren diverg�ncies de tot tipus: el centralisme disciplinari del leninisme, el sectarisme i el dogmatisme que impedia consolidar �mplies plataformes convergents amb els grups i partits que ja cobraven de l'Estat, l'aburgesament continuat de la classe obrera -nosaltres �rem uns esperits purs que no ens pod�em contaminar mai de les maldats del sistema...!

Mem�ria d�un temps - Enguany hem at�s els vint-i-set milions de turistes. L'aigua no hi arriba per a atendre tanta demanda. Fa anys que els pous i embassaments s'eixugaren. Encara no entenc com continuen aterrant di�riament avions de tot Europa en el nostre aeroport que, amb les successives ampliacions, ja arriba fins a Inca, al centre de l'illa. Divuit pistes d'aterratge. Un r�cord mundial! El bisbe ha manat fer rogatives i processons a fi d'implorar del cel que torni a ploure. Els rabins del Call, els bruixots, d'amagat de la Inquisici�, estudien el sobtat canvi clim�tic. Continua la guerra permanent contra els b�rbars, els pa�sos pobres que volen ser iguals que nosaltres. Les tropes estato-unidenques, els valerosos croats que defensen la nostra fe, han conquerir Alger, Tun�sia i L�bia. Solemnes ted�ums a totes les esgl�sies. El president del Consell, el batle, els dirigents de partits parlamentaris i extraparlamentaris, han portat a coll el cos incorrupte de la Beateta.

Don Felip- Al meu poble tothom el mirava de cua d'ull i procurava passar de llarg per no haver de topar-se'l. Record perfectament la seva imatge. Anava sempre amb un vell abric negre que li arribava fins als turmells -maldament fos en ple estiu-, i de les butxaques li sortien diaris, revistes, llibres, mapes de pa�sos desconeguts. Parlava tot sol, com si estigu�s sostenint aferrissades discussions amb ombres i esperits de l'altre m�n.

Fidels servidors de l�Estat - Qu� seria de nosaltres sense aquesta fe quasi sobrenatural en la ci�ncia, l'economia de mercat? )Qu� podria esdevenir-se si no hi hagu�s unes lleis, una Constituci�, respectada per tothom, que permet la realitzaci� d'un canvi social, un aven� continuat vers la perfecci� col.lectiva i personal? )�s concebible la vida del senzill militant, de l'honest cotitzant, del pobre home que ens vota cada quatre anys, sense creure en una s�via direcci� reelegida permanentment, una vegada i una altra, congr�s rere congr�s? No mudar mai d'amo �s l'essencial per al progr�s dels pobles. I aquesta creen�a ferma en la immutabilitat dels poderosos �s precisament el que ens separa dels anarquistes, rebels, heretges de tota mena i categoria.

La cambra dels quinze - Ara cal tornar a comen�ar de bell nou, tornar a reflexionar seriosament sobre la forma sempre ajornada d�iniciar l'acci�, passar de les paraules als fets, car fa mil�lennis innombrables que estam aqu� reunits discutint sense aturar la mateixa p�gina del llibre. Trig�rem segles a poder reunir els quinze que som aqu�. Jo mateix vaig arribar d�una dimensi� desconeguda del temps i ja he perdut el compte dels anys que estic discutint el mateix punt, el mateix text. I a la fi hem arribat a la conclusi� -de cap manera definitiva- que ja �s hora de sortir al carrer, iniciar, i ara de bon de veres, aquesta revoluci� de les ments i de les coses.

El Talp - A hores d'ara ja no puc esbrinar quan fou que el talp s'introdu� de nou en la meva vida. Em pensava no tornar a tenir-ne mai m�s not�cies. Feia molt de temps, potser vuit o nou anys, que jo havia abandonat les il.lusions de canviar el m�n mitjan�ant la lluita sindical i pol�tica. D'en�� de la transici�, quan la majoria dels responsables de l'organitzaci� on militava es feren, de seguida, del PSOE, d'UCD o de Converg�ncia, ho vaig tenir clar. Altres destacats companys, en veure, intel.ligents, que la famosa revoluci� no arribava, acabaren de pressa les carreres que tenien comen�ades, i a partir d'aquell moment barataren les reunions per oposicions a qualsevol col.locaci� segura. Havia plogut tant d'en�� aquell fam�s maig del 68 o la revoluci� dels clavells a Portugal!

[04/05] Execucions del �Proc�s de Montju�c� - Fets de Maig - Par�s (04-05-68) - Fechner - De La Salle - Poissonnier - Deforge - R�diger - Gonz�lez Pacheco - Comastri - Dauthuille - D�ez - Giannotti - G�mez Pallar�s - Berneri - Gonz�lez Inestal - Corghi - Ballobar - S�nchez P�rez - L�pez Rodr�guez - �lvarez Corzo - Paon - Llarch - Conill - Etchenique - Molas - Prenant - Ascaso - Irigoy - Reclus - Corral - Francisco - Urraca - Bori - Cannito - Radresa - Gardebled

[04/05] Execucions del «Procés de Montjuïc» - Fets de Maig - París (04-05-68) - Fechner - De La Salle - Poissonnier - Deforge - Rüdiger - González Pacheco - Comastri - Dauthuille - Díez - Giannotti - Gómez Pallarés - Berneri - González Inestal - Corghi - Ballobar - Sánchez Pérez - López Rodríguez - Álvarez Corzo - Paon - Llarch - Conill - Etchenique - Molas - Prenant - Ascaso - Irigoy - Reclus - Corral - Francisco - Urraca - Bori - Cannito - Radresa - Gardebled

Anarcoefemèrides del 4 de maig

Esdeveniments

L'afusellament del 4 de maig de 1897 segons un dibuix de Joan Pellicer Montseny publicat en el diari barceloní La Campana de Gràcia del 8 de maig de 1897

- Execucions del «Procés de Montjuïc»: El 4 de maig de 1897 són afusellats als fossats de la fortalesa militar del castell de Montjuïc de Barcelona (Catalunya) els anarquistes Joan Alsina Vicente, Tomàs Ascheri Fossati, Lluís Mas García, Josep Moles Duran i Antoni Nogués Figueras, processats com a responsables de l'atemptat comès el 7 de juny de 1896 contra la processió religiosa del Corpus Christi al carrer dels Canvis Nous de Barcelona. La repressió que es desencadenà contra el moviment obrer català ha passat a la història sota el nom de «Procés de Montjuïc». Els empresonaments arbitraris, la causa judicial i el judici es varen fer sense cap mena de garanties. Moltes de les confessions varen ser tretes sota tortures, fins al punt que un dels afusellats (Lluís Mas) embogí. La matinada del 4 de maig de 1897 els voltants del castell de Montjuïc estaven fortament vigilats per escamots de soldats, destacaments de la Guàrdia Civil i forces de Policia. Tractaven de mantenir allunyada la multitud que, des de feia hores, s'acostava pels vessants de la muntanya fins als fossats de la fortalesa. Cap a les cinc de la matinada els reus sortiren fortament vigilats per dues companyies del Regiment de Caçadors de Figueres. Anaven descoberts i fermats de mans a una única corda. Al seu voltant marxaven autoritats, frares i el metge forense encarregat de certificar oficialment les seves morts. Un oficial dirigí ordres al piquet d'execució i manà que els condemnats s'agenollessin. Antoni Nogués cridà als soldats: «Foc! Foc! Apunteu bé! No fèieu patir!»; Josep Moles s'escanyà cridant «Visca la Revolució Social!» i altres clamaven la seva innocència. La descàrrega dels màusers apagà totes les veus. Després seguiren els trets de gràcia. Mesos després, el 8 d'agost de 1897 l'anarquista italià Michele Angiolillo mata de tres tirs de revòlver el president del Consell de Ministres espanyol, Antonio Cánovas del Castillo, responsable polític de les tortures i de la mort dels seus cinc companys.

***

Una ambulància i barricades a la Rambla

- Segon dia dels Fets de Maig: A la matinada del dimarts 4 de maig de 1937 es van produir enfrontaments a les portes del Palau de la Generalitat de Barcelona (Catalunya) entre mossos d'esquadra i forces anarquistes. Al dematí encara van sortir tots els diaris, però sense que sense que se'n pogués garantir ni la distribució ni la venda; tota la premsa demanava serenitat i aconsellaven l'acord de les parts en lluita –Solidaridad Obrera no va informar dels fets del dia abans més que a la pàgina vuit i no va dir ni una paraula de les barricades que cobrien tota la ciutat. Aquest dia les lluites més sagnants es van donar a la barriada de Sant Andreu, a la part alta de Poble Nou, al Paral·lel, a la plaça Palau, al parc de la Ciutadella, a la part baixa de la Via Laietana, des de Correus fins la plaça Urquinaona, i tots els carrers que envoltaven la Generalitat, Sants, Gràcia... Des dels hotels Colón i Victòria els guàrdies disparen contra la Telefònica. Les forces governamentals i les del PSUC ocupen només algunes zones del centre, mentre que els anarcosindicalistes i els seus aliats controlen la major part de la ciutat, a més de l'artilleria de Montjuïc. A la una de la tarda, des de la Generalitat va ser radiada una nota oficial que expressava que el Govern havia confiat la missió d'imposar la pau al conseller de Seguretat Interior, Artemi Aiguader, i que per això requeria el concurs del poble. Van transmetre la seva adhesió al Govern, la UGT, el PSUC, Estat Català, la Unió de Rabassaires, Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana i altres partits polítics de menor entitat. A un quart de set de la tarda van arribar al Palau de la Generalitat el ministre de Justícia del Govern Central, García Oliver, i Marianet R. Vázquez, del Comitè Nacional de la CNT, acompanyats per Diego Abad de Santillán, que havia estat conseller d'Economia i que representava el Comitè Regional, i per Alfonso, de la Federació Local; tots ells significats anarquistes. Moments després van arribar Hernández Zancajo i Pascual Tomás, de la Comissió executiva de la UGT, i Muñoz, també de la UGT, aquest pel Secretariat regional; i tots plegats es van reunir al despatx del president Companys. A dos quarts de nou van parlar per la ràdio Calvet, Vidiella, Alfonso, Vázquez Zancajo, García Oliver –aquest va pronunciar un discurs sentimental on va dir dues vegades que s'inclinava davant els morts «per besar-los» i els llibertaris van anomenar aquest discurs, amb befa, «La llegenda del bes»– i Companys mateix, i tots, van recomanar calma a la població i demanaren el cessament de les lluites. La crisi del Govern era un fet i es va decidir formar-ne un de nou de provisional amb representats de les mateixes entitats polítiques i sindicals que participaven en l'anterior.

***

Daniel Cohn-Bendit fotografiat per Gilles Caron

- París (04-05-68): El 4 de maig de 1968 el govern gal confia que els tumults del dia anterior a París (França) quedin ofegats en la premsa per la notícia del triomf de la diplomàcia francesa i la política d'independència en relació als «blocs» que preconitza el general De Gaulle que estableix que les negociacions de pau entre els governs de Washington i de Hanoi es realitzaran a París. Però no va resultar ja que tots els grans titulars de tots els diaris només parlaven dels problemes del Barri Llatí i tots unànimement, des de L'Humanité a Le Figaro, passant per Le Monde o Paris-Jour, tots se sorprenen del fet que la policia s'hagi deixat desbordar per una banda de joves revoltosos. Les cròniques dels periòdics burgesos i comunistes són duríssimes contra els estudiants, alhora que critiquen la violència policíaca a la qual acusen d'actuar amb brutalitat excessiva. També avui la X Cambra Correccional jutjarà set estudiants, tots ells detinguts abans que comencessin els avalots, per haver-los trobat la policia en possessió de barres de ferro, fones o pals dins dels seus cotxes, la major part d'ells al voltant de Nanterre; els estudiants van al·legar llegítima defensa, ja que a Nanterre s'esperava un atac d'«Occidente», però van ser condemnats a penes de presó entre dos i tres mesos, amb la sentència en suspens, i a multes entre 200 i 300 francs. La pròxima audiència serà demà, i en aquesta ocasió es jutjaran persones detingudes durant els enfrontaments. El reforçament policíac al Barri Llatí s'accentua força.

Naixements

Esquela d'Otto Fechner publicada en el diari ginebrí La Tribune de Genève del 3 de desembre de 1913

- Otto Fechner: El 4 de maig de 1847 neix a Freistadt (Silèsia, Prússia, Imperi Alemany; actualment Alta Àustria, Àustria) l'anarquista Otto Fechner. Es guanyava la vida treballant de sastre. En 1879 va ser expulsat de Prússia i es va refugiar a Ginebra (Ginebra, Suïssa) i visqué al número 10 del carrer de Coutance. En 1881, segons informes policíacs, va ser un dels caps de la vaga de sastres engegada a la Maison Bernheim, al carrer Rhône de Ginebra. En 1887 es casà amb la ginebrina Antonia Kurz. Va ser un dels anarquistes que el desembre de 1887, sota la presidència de Lorenz Fischer, redactor de Le Sociale Démocrate de Zúric (Zúric, Suïssa), jutjà al cafè Toggweiler l'agent provocador Haupt, que va ser condemnat a mort i executat. En 1889 tenia contractat diversos anarquistes alemanys en la seva sastreria (Johann Berau, Johann Hermann, etc.) i en 1890 era president del comitè executiu de la Societat Anarquista Alemanya, la seu de la qual es trobava al cafè Toggweiler, al número 2 del carrer Toutes-Ames del barri de la Madeleine de Ginebra. En 1890 va ser un dels organitzadors de la manifestació internacional del Primer de Maig que recorregué l'avinguda Florissant de Ginebra. El 28 de setembre de 1894 se li va decretar l'expulsió de França, a notificar en cas de ser interceptat. Al final de sa vida pertanyia a l'Associació Generals de Treballadors de Ginebra. Otto Fechner va morir, després d'una curta malaltia, el 2 de desembre de 1913 al seu domicili de Ginebra (Ginebra, Suïssa).

***

Foto policíaca de Gabriel De La Salle (16 de març de 1894)

- Gabriel De La Salle: El 4 de maig de 1849 neix al I Cantó de Nantes (Bretanya) el poeta, dramaturg, maçó, sindicalista i propagandista anarquista François-Gabriel Delasalle, més conegut com Gabriel De La Salle. Era fill natural de Julienne Delasalle, jornalera, i d'un gendarme. Apassionat per la poesia i el món del teatre, en 1878 publicà el poemari L'éternel roman i 1882 Le livre des revoltes. Poesies. Relacionat amb el diputat Chassaing i el regidor municipal Piperaud, es presentà, sota el seu patronatge, com a candidat socialista a les eleccions municipals del barri de l'Arsenal de París del 27 d'abril de 1890, obtenint 182 vots en el primer escrutini. Fins al desembre de 1893 col·laborà amb Eugène Chatelain en La Revue Européenne i en 1891 havia comptat amb el suport dels venedors de diaris per a la distribució d'una edició especial l'1 de maig. Amb Augustin Hamon codirigí la revista mensual politicoliterària parisenca L'Art Social (1891-1894), en la qual col·laboraren destacats intel·lectuals llibertaris (Charles Albert, Léon Cladel, Paul Delasalle, Bernard Lazare, Charles Malato, Fernand Pelloutier, Han Ryner, etc.). També publicà en la col·lecció «Bibliothèque de l'Art Social» diversos fullets d'alguns d'aquests autors (Albert, Hamon, Lazare, Pelloutier). En 1893 publicà el llibre Les Révoltes, I. Luttes stériles i el 12 de març d'aquell any representà un «espectacle assaig» del «Théâtre d'Art Social» a la Salle des Fantaisies de París, però només pogué fer aquesta representació. En 1894 vivia al número 5 del carreró de Béarn i treballava com a comptable des de feia molts anys de l'ortopedista «Huclin et Cie», al número 43 del carrer del Roi de Sicile. El 15 de març de 1894 el prefecte policia lliurà una ordre d'escorcoll i de detenció i l'endemà el seu domicili va ser escorcollat, trobant-se exemplars de periòdics anarquistes italians (A Propaganda, La Nuova Idea, Sempre Avanti) i alemanys (Der Sozialist), un cartell (Les anarchistes au peuple), un informe sobre el moviment obrer democratasocialista holandès, dos fullets (L'ordre par l'anarchie i Petit catéchisme socialiste), diversos escrits, correspondència i altres textos. Detingut, va ser portat a comissaria i el 17 de març d'aquell any el jutge d'instrucció l'alliberà sense passar per la presó parisenca de Mazas, com a altres inculpats per «associació criminal». El 10 de juny de 1895 el jutge d'instrucció Henri Mayer va sobreseure la seva inculpació de pertinença a «associació criminal». Va ser amic dels anarquistes Jean Grave i Fortuné Henri. Després de la repressió desencadenada en 1894, dirigí amb Louis Lumet la revisteta L'Enclos (1895-1899), que publicà sobretot traduccions al francès de textos de William Morris. En 1896 refundà la revista L'Art Social, que codirigí amb Louis Lumet, i el juny d'aquest any ambdós tornaren engegar el «Théâtre d'Art Social». Aquest mateix any representà la Borsa del Treball de Rennes (Bretanya) en el Comitè Federal de la Federació de Borses i fou un dels responsables de la «Chevalerie du Travail Française» (CTF, Cavalleria del Treball Francès). Entre 1897 i 1903 fou administrador de la revista L'Humanité Nouvelle, dirigida per Augustin Hamon i amb Victor Dave com a secretari de redacció, continuació de la belga La Société Nouvelle (1884-1897), en la qual sembla que també col·laborà. A començament del nou segle col·laborà en L'Éducation Libertaire (1900-1902), revista parisenca de les biblioteques d'educació llibertària. Abandonà la feina de comptable i muntà una llibreria al carrer des Francs Bourgeois de París. En la seva darrera etapa visqué al carrer Marché Popincourt de París. Sa companya fou Marie Catherine Gébay. Gabriel De La Salle va morir, en la més absoluta pobresa, el 21 d'abril –algunes fonts citen erròniament el 23 d'abril– de 1914 a l'Hospital Tenon de París (França).

***

Notícia orgànica d'Albéric Poissonnier apareguda en el periòdic parisen Les Temps Nouveaux del 19 de gener de 1902

- Albéric Poissonnier: El 4 de maig de 1867 neix a Saint-Roch (Marquette-Lez-Lille, Nord-Pas-de-Calais, França) l'anarquista Albéric Jean-Baptiste Poissonnier. Era fill d'Auguste Poissonnier, rajoler, i de Florine Bricq, domèstica. D'antuvi treballà de serraller i de fumista. En 1887 va ser cridat a files per a fer el servei militar, però se li donaren pròrrogues per «bronquitis específica». Posteriorment es guanya la vida de venedor ambulant de periòdics anarquistes (Le Père Peinard, etc.) i d'altres a Lilla (Nord-Pas-de-Calais, França) i vivia al número 55 del carrer Saint-Sauveur, amb una companya cega. Segons un informe policíac de març de 1893 era «perillós» i rebia diàriament «individus d'aspecte poc tranquil·litzador». En 1897 publicà regularment una nota publicitària en Le Père Peinard on s'anunciava com a reparador d'objectes diversos (rellotges, pènduls, pianos, instruments de corda, etc.). A partir del número 7 va ser gerent del setmanari anarquista Le Batailleur (1900). En 1901 la biblioteca del grup anarquista de Lilla es trobava al seu domicili. El 9 de gener de 1902 va ser detingut amb altres companys i en l'escorcoll dels seus domicilis trobaren exemplars de Le Libertaire i Les Temps Nouveaux. En 1902 era membre del Cercle d'Estudis Socials «Les Iconoclastes» i aleshores vivia al número 24 bis del carrer Roblets de Lilla. Es presentà com a candidat a les eleccions legislatives de 1902 i aleshores treballava de cap en un taller de serralleria. Entre 1902 i 1903 col·laborà en el diari gratuït de Roubaix (Nord-Pas-de-Calais, França) La Petite Feuille Anarchiste i en el seu continuador La Feuille Anarchiste (1903). En les eleccions legislatives d'abril i maig de 1914 es presentà, juntament amb Joseph Guilloux, com a candidat abstencionista per la III Circumscripció de Lilla. El 5 de novembre de 1914 va ser condemnat pel Consell de Guerra de la Regió del Nord a sis mesos de presó per «provocació de militars a la desobediència i complicitat». El 8 de maig de 1915 va ser integrat en el Servei Auxiliar per «anquilosi parcial del polze dret». El 5 de gener de 1916 va ser mobilitzat en el I Regiment d'Infanteria i el 20 de març de 1916 va ser declarat insubmís. El 31 de març de 1916 va ser detingut per la policia a París (França), però va ser posat en llibertat provisional. Finalment, el 21 d'abril de 1916 va ser llicenciat definitivament per «tuberculosi pulmonar». Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Fotografia policíaca d'Henri Deforge (6 de gener de 1894)

- Henri Deforge: El 4 de maig –oficialment el 5 de maig– de 1874 neix a Saint-Gilles (Brussel·les, Bèlgica) l'anarquista Henri Walter Deforge. Fill de pare francès (Émile Victor Deforge) i mare belga (Lambertine Catherine Françoise Marie Depaquier), quan tenia quatre anys la família s'establí a França. Cap el 1887 entrà com a aprenent d'embalador i des de 1892 treballava amb son pare com a distribuïdor de diaris. En aquesta època vivia a casa de sos pares a la Villa Saint Michel, al número 27 de l'avinguda de Saint-Ouen, al XVIII Districte de París (França). Sa mare tenia un quiosc de diaris a la plaça de Clichy i ell els portava al quiosc i després els distribuïa a domicili. Segons informes policíacs, treballava de matí, després passava el temps al seu barri en companyia de dones de mala reputació i a les nits assistia a les reunions anarquistes, sobretot a les dels barris de Montmartre i de Saint-Ouen. El 15 de setembre de 1892 va ser condemnat pel Tribunal Correccional del Sena a 16 francs de multa per «possessió d'arma prohibida». Segons la policia, estava ficat en el moviment anarquista des de juliol de 1893 i freqüentà Émile Pouget a la redacció de Le Père Peinard. El 24 de setembre de 1893 participà en una vetllada familiar d'una trentena d'anarquistes al carrer Abbesses, on es cantaren cançons i es recitaren poesies revolucionàries. Durant la tardor de 1893 participà activament en la campanya contra les Festes Francorusses i l'1 d'octubre per a celebrat l'aliança militar entre França i l'Imperi Rus i en una reunió de la Lliga dels Antipatriotes celebrada a la Sala Commerce havia reivindicat la vaga general i havia fet apologia de l'anarquista català Paulí Pallàs Latorre que havia atemptat contra el general Arsenio Martínez Campos el 24 de setembre d'aquell any. Segons la policia s'havia reunit entre 1893 i 1894 en tres ocasions amb l'anarquista Louis Duprat. El seu nom figurava en diversos llistats d'anarquistes establert per la policia sota la consideració de «militant anarquista». El 5 de gener de 1894 va ser detingut sota l'acusació de pertinença a «associació criminal», però fou alliberat el 27 de gener i el 20 de març de 1894 el seu cas va ser sobresegut pel jutge d'instrucció Meyer. L'1 de juliol de 1894 el seu domicili familiar va ser escorcollat de bon matí i la policia li va segrestar quatre números de La Révolte, un exemplar del periòdic La Lutte pour la Vie, el fullet La remontrance de Maloupin. Cupindo l'anarchiste de Paul Paillette i un ganivet de 22 centímetres; no va poder ser detingut perquè ja havia partir cap a la feina. El 3 de juliol de 1894 va ser detingut, juntament amb Eugène Renard (Georges), quan caminaven per l'avinguda Trudaine cap el domicili de Paul Gibier (Gilbert), que acabava de ser detingut. En el moment de la seva detenció portava un revòlver carregat i quatre exemplars de La Révolte. Durant el seu interrogatori a la comissaria del barri de Rochechouart digué que la seva relació amb Paul Gibier era de feina, ja que aquest treballava en el comerç paperer i ell li feia compres. L'endemà va ser tancat a la presó parisenca de Mazas sota l'acusació de pertinença a «associació de delinqüents». Son pare assegurà que des de la seva excarceració el gener passat son fill ja no freqüentava les reunions anarquistes. Durant el seu interrogatori declarà que no era anarquista, que els exemplars de La Révolte eren a casa de sos pares i que tenia la intenció de desfer-se'n i que el revòlver pertanyia a son pare i que el portava a una armeria per a reparar-lo. El 9 d'agost de 1894 va ser posat en llibertat pel jutge d'instrucció incriminat per «associació de delinqüents», però el 22 de juny de 1895 el seu cas va ser sobresegut. El 15 de juliol de 1894 va ser condemnat pel Tribunal Correccional del Sena a dos mesos de presó i a 25 francs de multa per «possessió d'arma prohibida», per l'arma que portava en la seva detenció del 3 de juliol anterior Entre el 13 de novembre de 1897 i el 24 de setembre de 1898 va fer el servei militar en el 91 Regiment d'Infanteria. El 30 de gener de 1903 va ser detingut per complicitat en l'anomenat «Crim de Bois-Colombes»: el 28 de novembre de 1902 la rendista Tusseau de Bois-Colombes (Illa de França, França) va ser assassinada per robar-li un conjunt de títols i d'obligacions de l'Estat; en aquest afer van ser detinguts Henri-Alfred Thiboueu, obrer mecànic d'automòbils conegut sota diversos pseudònims (Desforges, Salmon, Samson, Sckaller, etc.) i assassí material de difunta, la seva amant Marie-Françoise Piette (Flora), el banquer suís Andrew Knos, receptor del furtat, i l'intermediari entre aquest i el primer Ferdinand-Moïse Bloch; Henri Deforge va ser detingut per la seva amistat amb Bloch. En aquesta època treballava de repartidor amb bicicleta per al diari nacionalista La Patrie. Entre el 3 d'agost de 1914 i el 7 de gener de 1919 lluità als fronts bèl·lics en la Gran Guerra. Sa companya va ser Marguerite Louise Malvina Jallu. El seu últim domicili fou al número 29 del carrer Dautancourt. Henri Deforge va morir el 24 de juliol de 1937 a l'Hospital Bichat del XVIII Districte de París (França).

***

Notícia de l'expulsió d'Oskar Rüdiger publicada en el periòdic parisenc Les Temps Nouveaux del 21 de gener de 1905

- Oskar Rüdiger: El 4 de maig de 1875 neix a Neuschönefeld (Leipzig, Saxònia, Imperi Alemany; actualment Alemanya) l'anarquista Oskar Robert Rüdiger. Es guanyava la vida treballant de picapedrer, fet pel qual es desplaçava sovint. En 1901 figurava en un llistat d'anarquistes estrangers expulsats de França de residència desconeguda. En 1904 residia amb sa família a Morlanwelz (Hainaut, Valònia) i a finals d'aquell any participà en el congrés d'anarquistes comunistes celebrat a Charleroi (Hainaut, Valònia), fet pel qual es va decretar la seva expulsió del Regne de Bèlgica per «vagabunderia». Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Rodolfo González Pacheco (1938)

- Rodolfo González Pacheco: El 4 de maig de 1881 –alguns autors citen 9 d'agost de 1882– neix a Tandil (Buenos Aires, Argentina) l'escriptor, dramaturg, periodista i agitador anarquista Carlos Rodolfo González Pacheco. Sos pares, l'uruguaià Agustín Pacheco i Benicia González, eren propietaris d'un magatzem comercial de queviures i d'articles de primera necessitat instal·lat en un tros de terra de la seva propietat. Després d'estudiar les primeres lletres i quan encara era un adolescent, començà a treballar com a escrivent a l'Ajuntament de Tandil. A començaments de segle publicà, sota el pseudònim Solrac (Carlos a l'enrevès) els seus primers escrits en el periòdic filomaçó Luz y Verdad, editat a Tandil per José A. Cabral. Després marxà a Buenos Aires, on es decantà per l'anarquisme gràcies a les seves lectures (Mikhail Bakunin, Piotr Kropotkin, Pietro Gori, Errico Malatesta, etc.) i visqué la bohèmia de la capital argentina. Orador de talent, recorregué Amèrica Llatina (Argentina, Uruguai, Paraguai, Cuba, Xile, Mèxic) fent conferències i mítings en defensa dels perseguits (Simón Radowitzky, Sacco i Vanzetti, contra l'explotació dels mensúes i dels miners, etc.). Participà en la fundació i en el desenvolupament de nombrosos periòdics anarquistes, com ara La Antorcha, La Batalla, Germinal, Campana Nueva, La Mentira, La Protesta, etc. Les seves col·laboracions en la premsa («Carteles») –textos no massa extensos que es publicaven en forma de requadres en les periòdics anarquistes i on prenia posició crítica dels esdeveniments públics del moment– assoliren un gran ressò. La seva literatura es va veure fortament influenciada pels escriptors anarquistes Florencio Sánchez i Alberto Ghiraldo. Va ser un afamat dramaturg, que commogué els sectors populars amb les seves obres de teatre (Hermano Lobo, Las víboras, La inundación, Hijos del Pueblo, etc.), peces que s'estrenaren a sales comercials, però que estaven dissenyades per representar-se en «quadres filodramàtics», és a dir, els teatres de les «societats de resistència» (sindicats) i de les biblioteques populars anarquistes i socialistes. En 1911, pels seus crítics i incendiaris articles contra la Llei Social i la Llei de Residència, fou empresonat i deportat a Ushuaia, on compartí garjola amb Alberto Ghiraldo. En sortir, fundà a Buenos Aires Libre Palabra i El Manifiesto. Entre juliol i setembre de 1913 marxà a Mèxic, on establí contactes amb el moviment magonista i analitzà la revolució mexicana. En 1914 passà l'Atlàntic i arribà a la Península per la Corunya, fent una conferència a Ferrol, i retornant a Amèrica l'agost d'aquell mateix any. Poc després fundà La Obra, però durant els fets de la «Setmana Tràgica» argentina de gener de 1919 fou clausurada, juntament amb La Protesta, per Hipólito Yrigoyen. Malgrat les amenaces d'empresonament, creà Tribuna Proletaria i durant el govern de Marcelo Torcuato de Alvear va ser condemnat a sis mesos de presó pels seus elogis vers Kurt Gustav Wilckens, l'obrer anarquista alemany que havia matat el tinent coronel Héctor Benigno Varela, repressor de la «Patagònia Rebel». En 1931 s'exilià a la Península i s'instal·là a Barcelona (Catalunya), afiliant-se a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Josep Peirats l'entrevistà per al setmanari Ruta. Dirigí el Teatre del Poble de Barcelona, que va iniciar les representacions al Teatre Circ Barcelonès el 18 de juliol de 1937 amb l'obra ¡Venciste, Monatkof!, de l'escriptor soviètic Isaac Steimberg. Aquest mateix any, fou el director de la revista anarquista valenciana Nosotros. Després retornà a l'Argentina. Fou secretari de la Societat Argentina d'Autors Dramàtics i en 1944 aconseguí el premi de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques, pel seu guió de la pel·lícula Tres hombres del río. Amb l'arribada del peronisme les seves obres desaparegueren dels escenaris i les seves conferències van ser prohibides. Trobem articles seus en Brazo y Cerebro, El Comunista, ¡Despertad!, Los Nuevos, La Solidaridad, Solidaridad Obrera, Umbral, etc. Entre les seves obres destaquen Rasgos. Prosa y verso (1907), La inundación (1918 i 1920), Carteles (1919 i 1937), Las víboras (1919), Hijos del Pueblo (1921), El sembrador (1922), Carteles. Prosas de Chile (1923), Hermano lobo (1925), Teatro (1926), A contramano (1927), Carteles de ayer y hoy (1928), El hombre de la plaza pública (1928), El grillo (1929), Juana y Juan (1932), Que la agarre quin la quiera (1932, amb Pedro E. Picó), Campo de hoy, amor de nunca (1932, amb Pedro E. Picó), ¿Qué es el antisemitismo? Encuesta mundial (1934, amb altres), Juan de Dios, milico y paisano (1935, amb Pedro E. Picó), Un proletario. Florencio Sánchez, periodista, dramaturgo y trabajador manual (1935), Magdalena (1935), Compañeros (1936), Natividad (1936), Carteles de España (1940), Manos de luz (1940), Nace un pueblo (1943, amb Pedro E. Picó), Tres hombres al río (1944), Cuando aquí había reyes (1947), Teatro completo (1953 i 1956, publicació pòstuma en dos toms de la seva obra teatral), etc. Rodolfo González Pacheco va morir el 5 de juliol de 1949 a Buenos Aires (Argentina). En 1963 Alfredo de la Guardia publicà a Buenos Aires la biografia Rodolfo González Pacheco. A partir de 1980 un carrer del Barri Universitari de Tandil porta el seu nom.

Rodolfo González Pacheco (1881-1949)

***

Foto antropomètrica de Pietro Comastri (12 de març de 1910)

- Pietro Comastri: El 4 de maig de 1890 neix a Marzabotto (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Pietro Comastri. Sos pares es deien Augusto Comastri i Elisa Minelli. Estudià fins tercer de primària. Paleta de professió, quan era molt jove s'adherí al moviment anarquista i participà activament en les lluites socials del seu temps. En 1908, per organitzar vagues, va ser detingut i condemnat. En 1911 va ser novament fitxat. Lluità als fronts de la Gran Guerra. En acabar el conflicte bèl·lic, es va incorporar a l'equip directiu de la «Vella Cambra del Treball» i el març de 1920 en va ser nomenat secretari provincial. Esdevingué un dels membres més destacats de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI) de la seva regió i de la Comissió de Correspondència de la Unió Anarquista Italiana (UAI). El 5 d'abril de 1920 va parlar a Decima, a San Giovanni in Persiceto (Emília-Romanya, Itàlia), on també intervingué en una manifestació organitzada per la «Vella Cambra del Treball» per a reivindicar els treballadors pagesos; quan parlà Segismondo Campagnoli, el sotscomissari de policia ordenà la suspensió de la manifestació i els carrabiners dispararen i carregaren amb les baionetes; el resultat va ser de vuit morts, entre ells Campagnoli, i 35 ferits, resultant ell il·lès per xamba. El 28 de juliol de 1920 va ser detingut per possessió d'un revòlver no registrat i, un cop lliure, es va refugiar a la República de San Marino, per evitar una ordre de detenció per la seva participació en un enfrontament amb al Guàrdia Reial, en el qual va morir un agent. El març de 1921 retornà a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) i, després de ser agredit en dues ocasions pels escamots feixistes (el 15 de juny de 1921 a Casalecchio di Reno i el 8 de setembre de 1922 a la Via dell'Indipendenza), en 1925 es traslladà a Roma (Itàlia). El 17 de maig de 1930 va ser detingut a la capital italiana per ofenses a Benito Mussolini; jutjat, va ser condemnat a sis mesos de presó per «insults a les institucions». Un cop complerta la condemna, no va ser posat en llibertat i va ser confinat, sota el «Tercer Grau» de les persones «políticament perilloses», per un període de quatre anys per «activitats anarquistes». Enviat a l'illa de Ponça, el 3 de setembre de 1931 va ser detingut per infracció de les obligacions del confinament i condemnat a quatre mesos i 15 dies de presó. El 17 de novembre de 1932 va ser posat en llibertat gràcies a l'amnistia decretada del desè aniversari de la «Marxa sobre Roma» i retornà a Bolonya. El 18 de setembre de 1940 va ser esborrat del «Tercer Grau» i el 23 de gener de 1941 va ser detingut i confinat per cinc anys per «derrotisme polític». Va ser enviat a Pisticci (Basilicata, Itàlia), on a final d'any va ser posat en llibertat i la resta de la condemna va ser commutada per un advertiment. Durant els anys de la II Guerra Mundial visqué a Nettuno i es va afiliar al Partit Comunista Italià (PCI). El desembre de 1944 va ser nomenat membre del Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) i alcalde de Nettuno. Pietro Comastri va morir el 21 de juny de 1956 a Nettuno (Laci, Itàlia). Un carrer de Nettuno porta el seu nom.

***

Notícia sobre la condemna d'Auguste Dauthuille apareguda en el diari parisenc Le Petit Journal del 30 de setembre de 1911

- Auguste Dauthuille: El 4 de maig de 1891 neix a Avranches (Baixa Normandia, França) el tipògraf anarquista i sindicalista, i després comunista, Auguste Joseph Toussaint D'Authuille, més conegut com Auguste Dauthuille. Era fill d'Edouard Joseph Guillaume D'Authuille, paleta, i de Marie-Louise Gontier, dona de fer feines. Profundament contrari al socialisme antimilitarista de Gustave Hervé, el novembre de 1910 fou un dels cofundadors de la Federació Revolucionària Comunista (FRC) i el març de 1911 s'encarregà, amb Hubert Beaulieur, Pierre Martin i André Schneider, d'elaborar els textos doctrinaris de l'FRC. El 2 d'abril de 1911 va ser nomenat, en substitució d'André Schneider, secretari de l'FRC, però el 30 de maig d'aquell any en una reunió plenària hagué de cedir el càrrec a Eugène Martin, considerat més «dinàmic». En aquesta època vivia al carrer de Seine del VI Districte de París (França) i era secretari del grup del XVIII Districte parisenc. Un informe policíac del 13 d'abril de 1911 anotava que, durant un míting de protesta contra la condemna del dibuixant català Fermí Sagristà Salamó organitzat pels grups anarquistes, havia deplorat la manca d'organització dels anarquistes que «si estiguessin agrupats, podrien sabotejar les ambaixades dels països on els nous crims contra els militants revolucionaris serien comesos». L'agost de 1911 era membre del Comitè de Defensa Social (CDS) i militava en el grup de Pontoise (Illa de França, França) de l'FRC; en aquesta època vivia al número 37 de la plaça del Grand-Martroy de Pontoise. El 29 de setembre de 1911 va ser convocat a l'Audiència del Sena per l'article antimilitarista «Les volontaires», sobre les tropes d'ocupació al Marroc, aparegut en Le Libertaire del 6 de maig d'aquell any, mentre que Édouard Sené va ser acusat de «crida al pillatge» per un article sobre la carestia de la vida. Ambdós rebutjaren presentar-se a la convocatòria per no haver d'asseure's al costa de l'exgerent de Le Libertaire Jean Dudragne, acusat de confident de la policia; tots dos van ser condemnats en rebel·lia, Dauthuille a tres mesos de presó i a 50 francs de multa per «injúries a l'Exèrcit», Sené a tres anys de presó i a 3.000 francs de multa. Fent apel·lació, Dauthuille va ser convocat de bell nou el 19 de juny de 1912 davant l'Audiència. L'octubre de 1911, amb Albert Goldschild i Georges Durupt, fou un dels fundadors del Club Anarquista Comunista (CAC) i cosignà el seu manifest, juntament amb Wasso Chrocheli (Gambachidzé), Henry Combes, Eugène Corrard, Auguste Dauthuille, Georges Durupt, Albert Goldschild, André Mournaud i Pierre Ruff; aquest grup s'integrà en l'FRC. Entre març i maig de 1912 formà part del Comitè Antiparlamentari Revolucionari (CAR), impulsat per l'FRC, que portà a terme una campanya abstencionista en ocasió de les eleccions municipals de maig d'aquell any; aquest comitè arreplegava 25 militants anarquistes i/o sindicalistes revolucionaris. El 6 d'abril de 1912 va fer una xerrada al Grup d'Estudis Socials (GES) de Pontoise sobre el «dret al benestar». L'abril de 1912 va ser nomenat secretari de la Joventut Sindicalista del Llibre del Sena i aquest mateix any fou secretari del grup de Pontoise de l'FRC. Quan el 19 de juny de 1912 es presentà davant l'Audiència del Sena pel seu article «Les volontaires», el seu procés havia pres una gran volada política. En aquella època estava a punt de fer el servei militar, i la «Llei Berry-Millerand» –tothom que fos condemnat a penes de presó de més de tres mesos per qüestions de vaga, per rebel·lió a l'autoritat o per propaganda antimilitarista, seria enviat als batallons disciplinaris africans (Bat' d'Af)– havia estat votada entretant, arriscant-se així a ser enviat a les colònies penitenciàries militars. La pena va ser malgrat tot confirmada, però «amb circumstàncies atenuants», i aquesta reduïda a sis setmanes de presó i a 250 francs de multa, fugint així dels batallons disciplinaris. Entre 1912 i 1913 col·laborà en Le Mouvement Anarchiste, publicat a París per Georges Durupt i Pierre Ruff. L'11 d'abril de 1916 es casà al XIV Districte de París amb la linotipista Charlotte Henriette Billard, de qui es va separar el 7 de febrer de 1924 a París. En 1919, com a membre del CDS i amb el suport de Jean-Louis Thuillier, s'encarregà del cas de Jacques Sadoul. Posteriorment s'afilià al Partit Comunista Francès (PCF) del XIV Districte parisenc, però el 16 de gener de 1923 en va ser exclòs pel Comitè Director del PCF, amb els 90 signataris de la declaració del Comitè de Defensa Comunista (CDC), que s'havia oposat a les decisions del IV Congrés de la Internacional Comunista, celebrat entre el 5 de novembre i el 5 de desembre de 1922, hostils a la francmaçoneria i a la Lliga dels Drets de l'Home. El 16 de juliol de 1938 es casà al XIX Districte de París amb la dactilògrafa Marie Joséphine Obach, vídua de Georges Joseph Gyss. Tal vegada sigui el mateix Auguste Dauthuille, responsable sindical de la Confederació General del Treball (CGT), que l'octubre de 1941 va ser nomenat secretari de Relacions Sindicals del Centre Sindicalista de Propaganda (CSP), organisme adepte al Govern de Vichy, dirigit per Aimé Rey. Auguste Dauthuille va morir el 31 de maig de 1950 al seu domicili de Beauchamp (Illa de França, França).

---

Continua...

---