Bloc de BalearWeb

Viatges: records de Gr�cia

Viatges - Records de Gr�cia

Quan sort�rem del port de Palma l�estiu del setanta-nou, no sab�em quan tornar�em. Vol�em fugir, era l��nic que ens importava. Ten�em la sensaci� que ens embarc�vem per a no regressar. Deix�vem al darrere el que m�s hav�em estimat dels nostres esfor�os juvenils: quinze anys de treballs i de lluita clandestina que, vista la situaci� del moment, no havien servit de res i molt manco havien apropat aquell m�n just que somni�vem. Consolidada la reforma, situats els nous dem�crates a les poltrones institucionals, desfets la majoria de grups revolucionaris en no haver pogut resistir l�onada oportunista que ens enva�a, esdevinguts tants companys excel.lents pares de fam�lia, bons ciutadans complidors de les lleis al peu de lletra; oblidat, en definitiva, l�antic esperit de revolta, voler continuar, nosaltres sols, hagu�s estat la rialla de tothom.

Per sort, els amics d�aventura eren bons mariners. En llurs respectives fam�lies hi havia hagut antics i experimentats constructors de vaixells, d�aquells que en els segles XVIII i XIX anaven fins a Cuba i Filipines. Es tractava de la incipient burgesia comercial mallorquina que f�u els primers diners amb el comer� del sucre, el rom i l�exportaci� (pel seu compte i risc) fent d�intermediaris dels propietaris de teixits catalans. Hereus d�una vella nissaga marinera, pens�rem, sense por d�errar, que ens pod�em confiar a les seves mans. Na Maria, la meva al.lota, companya de partit, estava tan traumatitzada de com havia anat la transici� que, igual com jo, s�aferr� desesperadament a la idea del viatge, per veure d�oblidar -de ser possible- tanta martingala i tra�ci�.

Oblidar! Aquest era el mot, la sensaci� que m�s ens unia en aquells precisos moments, quan el iot, farcit de queviures, aigua i tota mena de llibres (com hav�em cuidat la nostra biblioteca de viatgers!) abandonava el port en direcci� desconeguda. Mir�vem amb una certa tristor el conegut paisatge que en els darrers anys ens havia agombolat. Record que ens agaf�rem fort de les mans quan l�illa an� quedant enrere, perdent-se en la llunyania. Si ens hi pos�vem a reflexionar, la nostra partida era una fugida covarda. Per� la terra i els homes ens havien demostrat fins al s�mmum que no en volien saber res, de les nostres cab�ries juvenils de transformar el m�n, fer-lo m�s habitable, m�s a la mida de tothom. Aquella pseudollibertat pactada per les altures, als despatxos del franquisme; les noves institucions, a les quals, talment fossin immenses mamelles, s�aferraven una bona colla de revolucionaris del passat, nom�s havien significat posar un prim llen�ol damunt les ferides del poble. Continuava m�s forta que mai la moral de la porcella i els diners. Augmentava l�especulaci� urban�stica, el culte a la pesseta, la destrucci� continuada de l�entorn, els plans fara�nics de fer hotels fins en el rac� m�s amagat de les illes. Voler continuar vivint arran seu era indubtablement fer-los el joc, ser c�mplices d�un crim col.lectiu que venia de molt lluny, fins i tot del temps de la guerra, quan els pares d�aquests nous aprofitats comen�aren a enriquir-se mitjan�ant la sang dels nostres morts. No. Ara que ja no hi havia res a fer no pod�em fer-nos comparses de tot el que anava succeint dia a dia davant dels nostres ulls. Que les il.lusions de canvi no haguessin reeixit no volia dir que estigu�ssim obligats a claudicar. De cap de les maneres no ens conform�vem a viure acotant el cap davant de la seva presencia, dir �us votarem�, �que b� ho feu�, �estem a les vostres ordres�. Era massa, per a les nostres forces, anar a votar-los puntualment, veure�ls cada dia dient mentides per la televisi�, pels diaris. Continuar engreixant-los amb els impostos, amb la nostra resignada exist�ncia. Per aix� consider�rem que era millor fugir, no ser-hi al seu carnaval, a la propera moixiganga de sobrassada i botifarrons. Que gaudissin sols de la festa de focs d�artifici on celebraven els beneficis obtinguts amb el nostre silenci.

Em tornen a la mem�ria els bell�ssims matins navegant suaument prop de la costa. Cada estiu, la mar Mediterr�nia en calma obri els seus immensos i amorosos bra�os i ens port� complaent m�s enll�. Una mar tranquil.la, de dibuix d��mfora grega, blava, lluent. El suau balanceig del iot ens tombava, primer a babord, despr�s a estribord. El sol queia a plom, inclement, mentre ens refugi�vem a l�ombra protectora de l�envelat que hav�em situat just al centre de la coberta. Impossible descriure l�esplet de sensacions, la immensitat de la mar, del mutisme en qu� rest�vem les nits de lluna plena. Tot all�, el silenci, les petites badies de la costa grega, era un b�lsam, una medecina per als nostres esperits cansats. Al comen�ament del viatge, de tant en tant encara pos�vem la r�dio per a escoltar les not�cies, els fets del m�n, fins que, al cap d�uns dies, comprengu�rem que era un error continuar amb aquests absurds lligams que, malgrat la dist�ncia, ens continuaven fermant a uns homes i a unes hist�ries de les quals, al cap i a la fi, fug�em, deixant al darrere tanta dist�ncia i tant de mar com pod�em.

Atnaklis �s un parad�s de prop de trenta quil�metres quadrats, situat estrat�gicament al costat de Creta, enmig d�un gran arxip�lag d�illes semblants. Al portet hi havia un petit poblat de min�scules casetes blanques, ombrejades de parres i arbres fruiters, on vivien uns mil habitants. La gent, allunyada encara de l�onada tur�stica que commou tota la costa mediterr�nia, subsistia de conrear un m�nim de blat -del qual feien el seu incre�ble pa blanc-, unes poques vinyes, figueres i, sobretot, de la pesca. Aquestes eren les riqueses essencials d�Atnaklis, invariables i eternes d�en�� el temps en qu� es constru� el Parten� d�Atenes. Nom�s el portet, amb algun iot d�estranyes contrades, o el bar, l��nic bar del poble, amb la televisi�, algun cotxe vell, palesava la marxa i la influ�ncia del progr�s dins aquella somorta i alhora feli� societat conservada, incre�blement, com una preciosa joia del passat en un museu. L�esgl�sia ortodoxa, vella i esplendorosa her�ncia dels bizantins, vigilava, de feia segles i segles, dalt del pujolet a la dreta del port, l�exist�ncia tranquil.la i sense sotracs d�homes i dones que ens miraven com si just hagu�ssim desembarcat d�una nau extraterrestre.

Els dos mesos que ja durava el viatge, la fugida, ens anaven curant les ferides de la pell i de l�esperit. Ens transformaven, sense quasi adonar-nos-en. Els moviments corporals, lents i fatigats, de quan abandon�rem el port de Palma, havien esdevingut, amb el pas de les setmanes, l�aire de la mar, el sol i l�exercici continuat, gestos de moixos a l�aguait de ca�a. V�iem ben clarament com la idea de fugir havia resultat un encert. Oblid�vem amb rapidesa els milers de reunions, les hores i hores de fum, les corregudes davant la policia, els interrogatoris quan �rem detinguts, els mesos de pres� del temps de la dictadura. A la tarda, post el sol, acaronats per la fresca brisa marina de l�Egeu, enraon�vem de com pod�em haver oblidat les poques coses vertaderes que donen sentit a la vida -l�aire, el sol, la mar- i viscut tants d�anys enmig de l�intricat laberint partidari, el m�n de les escissions sense fi. Na Maria, l�al.lota, marcava emper� el l�mit de les reflexions, fet-nos tornar a la realitat exacta d�aquells dies. Reivindic�vem, en el combat diari, la mem�ria dels damnats, els malaguanyats perdedors que ens havien precedit. Demostrar a tothom que les idees per les quals havien lluitat i havien estat empresonats, afusellats, eren justes. N��rem els descendents conscients. I era per aix� que lluit�rem oblidant altres aspectes m�s vitals de l�exist�ncia com hagu�s pogut ser una carrera, un futur econ�mic segur, fam�lia, fills. Ens adon�vem, quan ja no hi havia res a fer, que hav�em treballat perqu� se n�aprofitessin quatre nou-vinguts que pujaren al carro quan ja estava tot fet. Aquestes eren algunes de les nostres freq�ents reflexions quan davall�vem del iot i camin�vem junts pels carrers acabats de regar d�Atnaklis, al capvespre. L�estimada Atnaklis, la vell�ssima ciutat grega que tamb� havia sofert el poder i el domini turc, veneci� i alemany (En la segona guerra mundial Atnaklis fou la base d�operacions des de la qual els nazis atacaren Creta). Per� ara era l�Ed�n tranquil i misteri�s que ens acollia despr�s de tan llarg viatge. La petita i amada �taca del poema de Kavafis.

Per altra banda, el viatge feia que ens retrob�ssim. Hav�em viscut anys dif�cils, amb poques gratificacions personals. F�iem l�amor a altes hores de la nit, despr�s de llargues reunions que duraven fins a la matinada, en els llocs m�s inversemblants, poc propicis per a estimar-se o estar junts. En quinze anys no hav�em tingut un temps �nostre�, un temps per a anar a passejar, fer plans particulars, per llegir res que no fos aplicable, d�immediat, a la lluita. La natura salvatge de la Mediterr�nia, la mar sempre blava, les illes perdudes, les cales tan sols habitades per un parell de fam�lies de pescadors, ens feien copsar, de nou, emocions, sentiments que ja hav�em quasi oblidat per� que encara romanien als llims de la nostra mem�ria. La vida, la vida que bategava arreu, id�ntica en la seva claror i bellesa sublim, en la seva crueltat i que no t� confins, que prescindeix de totes les fronteres. Es viu, es lluita, es mor, s��s feli� o dissortat tant a Mallorca com a Gr�cia. El dolor �s igual a tots els pa�sos i la necessitat inajornable de sentir l�al� vital bategant als polsos il.lumina els ulls de qualsevol persona que aconsegueix viure malgrat els obscurs designis dels poderosos.

Camin�vem fins a restar exhausts. Avan��vem fins a la l�nia malva de l�horitz�, fins a esgotar-nos. Potser era la nostra manera d�oblidar els anys d�immobilitat for�osa a l�illa de les esperances fallides, la nostra terra inexistent. I tanmateix, per molt que cerqu�ssim pels racons m�s amagats de la Mediterr�nia, tot, absolutament tot, ens recordava les illes. El color del cel, les oliveres enfilant-se pels pujols, les figueres i els emparrats donant ombra a les blanques casetes de camp amb les finestres pintades de blau. Ens adon�vem de la blancor fervent d�un cel de nacre pur. Si la mar resta asserenada, igual com a Mallorca, des de Sic�lia a Gr�cia, des de les costes africanes d�Alger a Alexandria, l�aigua clar�ssima per la qual navegaren les naus romanes i bizantines, les naus catalanes i dels v�kings o la flota de l�Islam, �s transparent fins a vint metres de profunditat; i si hi mires atentament, pel costat del iot veus les pedres del fons, les petxines, els ex�rcits de peixos de tots els colors, talment un planeta gran, immens, inabastable com la mateixa terra. Reialme perfecte del silenci en qu� moltes de nits de lluna plena ens submerg�em quan hav�em acabat de llegir alguna p�gina de Durrell, Catul, els antics poetes grecs o, simplement, despr�s d�haver estat hores i hores en silenci, contemplant la posta de sol, sempre nova, sempre diferent, rutilant quan nosaltres, per art de m�gia i encantaments, malefici bruixeril, esdevinguts per uns moments antics guerrers de periclitades batalles, ens perd�em dins les ones per a tornar a sortir, al cap d�una estona, nus, xops d�estrelles, ressorgint a la vida.

Sense cap mena de dubte, fruir d�aquest viatge, tenir la possibilitat de realitzar-lo, pareixia convertir-nos en una mena de privilegiats. Era, en efecte, un avantatge de rics la nostra fugida en iot? Al cap i a la fi, el vaixell era propietat dels pares d�un dels companys. Avui costa molt m�s un cotxe nou d�importaci�, d�aquests que estan aparcats, sense emprar, als carrers de les nostres ciutats. No ten�em tampoc cap obligaci� amb una feina determinada. Cap de nosaltres, esdevinguts revolucionaris professionals en l�adolesc�ncia, no hav�em tingut temps ni ganes d�acabar cap carrera. La lluita clandestina ens f�u oblidar qualsevol aspecte del nostre futur personal. Que podien significar, per a nosaltres, en aquells anys, uns estudis, un t�tol per a penjar al despatx, davant la tempesta col.lectiva que havia de venir? Si hav�em de canviar, en un sentit progressista, el contingut dels llibres d�estudi� )quina import�ncia podia tenir aplicar-se en anar a unes classes, parar esment a unes lli�ons avorrides o realitzar uns ex�mens, en qu� no cr�iem, cada final de curs? Viv�em de feines ocasionals, d�estar uns mesos despatxant a una botiga, de fer de missatgers, enquestadors, de pintar pisos, repartir propaganda a les b�sties. Qualsevol cosa ens anava b� si ajudava a arribar a final de mes i a portar unes pessetes a l�organitzaci�. Tanmateix no ten�em l�obligaci� de muntar el pis com uns petit-burgesos que aspiren a semblar milionaris. Pag�vem lloguers molt petits per pisos singulars que mobl�vem nom�s amb un matal�s, un parell de cadires velles dels encants i molts de cartells revolucionaris per les parets. Era tota la nostra riquesa: els cartells dels indrets, pa�sos i situacions m�s inversemblants. En ten�em del Vietnam, Xina, la guerra del trenta-sis, el maig del 68, la revoluci� portuguesa. A la cuina, presidint, un p�ster que ens dugu� un amic que havia estat a Pequ�n en temps de la famosa Revoluci� Cultural mostrava una jove gu�rdia roja aixafant, d�un fort cop de puny, la burocr�cia que volia viure a expenses del poble. Per aix� no era cap privilegi embarcar. Per aix� el viatge. Perqu� no deix�vem res al darrere ni esper�vem tampoc gaire cosa del futur que ens havien programat. Per totes aquestes coses ens fou possible embarcar, fugir, enlairar les veles i sortir a la mar lliure a la recerca� a la recerca, ara ho veig ben clarament, de nosaltres mateixos, perduts en qualsevol entreforc dels camins del passat.

Despr�s d�anys i m�s anys d�emprar paraules i m�s paraules, finalment, ens enten�em amb la mirada o amb un gest imperceptible. Pareixia que est�vem exhausts per culpa de tanta xerrameca in�til. Proced�em d�una generaci� que havia confiat tant en els mots! Ens hav�em cregut tan de veres que podr�em canviar el m�n, les persones, amb la simple explicaci� de la veritat! Per� ara, coneguts els resultats, en desconfi�vem totalment i, fent un gir de cent vuitanta graus, hav�em esdevinguts silenciosos, com la pedra, els arbres, les petxines del fons de la mar. Llegir poesia sota la lluna blanca d�agost i la mar encalmada� tret d�aix� ens bastava mirar-nos al fons dels ulls per a saber qu� pensava, qu� volia cada un de nosaltres. Apren�em a parlar d�una altra manera, amb l�esperit, amb l��nima; potser tamb� amb el cos, amb la punta dels dits, quan en silenci acaronava el mugr� erecte de l�al.lota que es deixava fer mentre el nostre interior, enfosquit fins aleshores, esclatava en llums multicolors que nom�s nosaltres pod�em percebre.

La mar, el iot, Gr�cia, tot el que ens voltava, estava posse�t d�un llenguatge secret i misteri�s, talment un jerogl�fic que pugnava per ser desxifrat. Record que les primeres setmanes aprengu�rem a con�ixer els innombrables sorolls de les ones quan acaronaven la nau. M�s endavant, quan la mar anava picada i feia gronxar el iot, an�rem endevinant el significat ocult de totes les seves veus. Les velles fustes dels flancs responien ara amablement, ara a�rades, a les envestides de les ones, i llavors escolt�vem en silenci el desacostumat concert entre el vaixell i la mar. Altres vegades, les converses entre les ones i el iot s�ampliaven, altres essers, altres forces s�hi ajuntaven i es muntava una simfonia semblant a una orquestra de deu mil violins. El renou sord i sec de les ones, colpejant, sens miseric�rdia, a babord i estribord, les veus agudes dels pals, afegint-s�hi i dient la seva, les r�fegues de vent participant-hi tamb� entremig, la pluja a barrals damunt coberta, les veles esteses donant ra�, ara als uns, ara als altres, i nosaltres, atents, sense perdre detall, aprenent aquest nou llenguatge que ning� mai no ens havia ensenyat i que ara, enmig de la tempesta que comen�ava, se�ns presentava resplendent, davant els nostres ulls, convidant-nos a la participaci�, obrint, en unes hores, els mil forats tapats de les portes d�una percepci� feta malb� pels anys de vida ciutadana.

Despr�s de la sortida de Palma, el primer portet que toc�rem fou Amilcari, a l�illa gran de Sic�lia. Hi veig encara les muntanyes aproximant-se com fantasmes posse�ts de vida a trav�s de la boira matinenca, les serralades coronades de neu que s�aixecaven, en les altures, sobre ones suaus i cases. Els camps cultivats comen�aven a distingir-se ara i ad�s, all� lluny, en la nova illa que s�acostava a mesura que el iot arribava a les tranquil.les aig�es de la badia. D�en�� d�aquell dia, quantes cales, quants ports, illes, paratges nous no conegueren els nostres ulls tan cansats!

El m�s impressionant i inoblidable del viatge, all� que de veritat ens feia enfrontar-nos amb la natura i el seu esclat de bellesa, amb tota la seva indomable for�a brutal, era el fet de trobar-nos sols en la tempesta. De primer era una ona, gran, imposant, posse�da, que sorgia del fons, impulsada pel vent, per misterioses forces marines i, com una muntanya, s�al�ava ferotge omplint l�horitz� ja gris d�escuma. El iot vacil.lava un moment, quan l�ona s�estavellava contra el seu flanc o quan l�aixecava i el feia cavalcar damunt la seva espinada eri�ada de blancors sinistres. Aquest era l�inici temible del que vindria irremeiablement despr�s, quan tot xisclava i ens mir�vem l�un a l�altre demanant-nos si en sortir�em, si, tal volta, la mar ens consideraria enemics i ens enfonsaria per sempre. Per� tot aix� eren interrogants sense respostes. Just hav�em comen�at a capficar-nos en la metaf�sica de les preguntes quan, de sobte, el celistre, furi�s, xiulant com un bromall� de fletxes, venia, velo�, al nostre encontre. Just ten�em el temps de fer les quatre coses precises, arriar veles, afermar el tim� amb la corda de seguretat. El iot ja romania totalment a merc� de la gropada, i si hagu�ssim estat creients nom�s ens hauria calgut resar als d�us innombrables perqu� els poders de les tenebres marines ens fossin propicis. El vaixell era llavors com un cavall salvatge que alg� de l�altre m�n volgu�s domar. S�aixecava, enlairat per les ones, fins a al�ades incre�bles i ens encongia la por. Xisclaven, desesperades, plenes de paor, totes les seves fustes, s�escorava perillosament a babord i estribord o, com un animal ferit de mort, tornava a pujar, a situar-se fins a aconseguir la vertical abans de caure altra vegada cap a l�interior ll�brec de noves fondalades immenses, en caigudes eternes sense principi i sense final. Aquests dies de fatiga f�sica ens obligaven, passat el temporal, a cercar amb urg�ncia refugi al primer port que trob�vem per a provar de curar les ferides de la vella nau, experta tamb� en mil viatges de contraban carregada de tabac i queviures, en burlar la vigil�ncia de la gu�rdia civil en la llarga postguerra que ens engendr�; per�, pel que v�iem i constat�vem, d�cil davant la possibilitat d�anar cap a la mort si alguna vegada la mar li volia fer la darrera jugada en un joc d�escacs sense trampes ni amagatois.

Malgrat els mesos meravellosos passats al iot, anant de port en port, recuperant-nos de les ferides encara obertes al nostre esperit, �rem sabedors, no ens pod�em enganar al respecte, que un dia o altre haur�em de regressar. No hi vol�em pensar. Amb cada nou dia que naixia el nostre desig era allunyar-nos m�s i m�s de les costes de la terra inexistent. Sab�em un fet, n��rem ben conscients: tanmateix el vent del dest� ens tornaria a portar fins a les conegudes arrels encara xopes de sang i d�esperances desfetes. A l�illa gran, a l�illa embruixada de la qual prov�vem in�tilment de fugir, hi havia les tombes inconegudes dels nostres. Tanmateix, el carrer de la desgr�cia antiga ho era tamb� de la nostra infantesa, quan jug�vem a canviar el m�n, provant de bastir una terra desvetllada i feli�. Era in�til intentar oblidar el carrer de la primera besada, la platja on estim�rem d�antuvi prop de les pedres vell�ssimes del talaiot. Ressorgia en el record la tomba abandonada dels guerrers fenicis a Son Baul�, les murades d�Alc�dia fent front a l�endemesa pagesa, la pla�a on crid�rem per primera vegada Llibertat!, la caserna de les tortures polic�aques, la pres�, l�escola on ens ensenyaren les mentides que un dia haurem de derruir� Els enganys! Qui no se�n recorda de tots els enganys que ens han barrat el pas durant segles? El governador, l�escriptor Antonio Espina, ens va enganar, ens digu� que no hi hauria sublevaci�, que els militars eren fidels defensors de la legalitat republicana! Est�rils les s�pliques de n�Aurora Picornell, dels camarades que anaren a cercar armes. Cap fusell per als treballadors, tan sols consignes de paci�ncia i resignaci�. El mateix serm� que havien fet sempre els capellans, des de la fond�ria dels segles, des de totes les trones i esgl�sies del pla i la muntanya. Tanmateix venim d�aquella llarga derrota i a ella haurem de tornar de seguida que els vents canviessin de direcci�. Llavors ens acomiadar�em dels amics que hav�em fet, dels paisatges desconeguts que havien contemplat els nostres ulls, i enfilar�em altra volta cap a les conegudes muntanyes de l�estimada terra, cap al port que espera sempre el regr�s dels seus.

No puc recordar exactament ni el dia, ni el mes ni l�any del retorn. Per� regress�rem tal com est� escrit al llibre de les profecies del nostre poble. Torn�rem, com ho fan els vells guerrers despr�s de conquerir mons de somni. Vet-nos aqu� de nou trepitjant els carrerons familiars i desesperan�ats. A vegades, quan ens retrobam amb els companys, parlam d�aquella fugida a l�aventura. I ens demanam, sense poder contestar a la pregunta, el perqu� de la folla eixida. Potser fos per causa de l�enyoran�a. Nost�lgia envers les runes de les quimeres del passat? Podia ser molt b�. Finalment compren�em com ens estim�vem aquelles antigues illes de tribus lliures, de foners que s�enfrontaven a les naus romanes. Una Mallorca en lluita di�ria contra les incursions dels sarra�ns, els senyors feudals, l�esgl�sia, la Inquisici�. La Mallorca pagesa de les germanies, dels gremis, la Mallorca de menestrals i obrers que, amb molt d�esfor�, s�agrupen, s�unifiquen per a fer front a les injust�cies dels cacics. Quina difer�ncia amb aquesta illa d�ara, llibertina i sense consci�ncia, vestida de carnaval i que es ven al millor postor. Els somnis malmesos de l�immemorial passat de resist�ncia ens eren m�s estimats que aquesta eixorca opul�ncia aconseguida damunt la mort i la destrucci� dels nostres millors fills. Retroced�em doncs a l�encontre amb el poble, a unir-nos altre pic a les seves esperances amagades. I tamb� a viure i morir dins un espai etern de dies iguals, de mesos sempre id�ntics entre collita i collita, entre guerra i guerra. Els nous conqueridors no porten llan�a i cavall com a l�Edat Mitjana o fusells com en el trenta-sis. Per� s�n igualment identificables darrere llurs computadores alemanyes o japoneses, amb els seus pl�nols, quadriculant l�illa. Vet-los aqu�, de nou, disfressats. Xerrameca buida des de la tribuna del Parlament, mentre les excavadores entren als horts del pla, destruint marges, casetes de camp, ametllers, sembrats, fent malb� les terres que abans alimentaren els combats dels avantpassats. Ara ho veig clarament. Per aix� el regr�s. Per fer cos amb els que encara resisteixen l�endemesa enemiga. No puc recordar ni el dia, ni el mes, ni l�any de la nostra tornada. Per� torn�rem. Altre cop, davant l�esguard, l�illa m�gica, resplendent com el primer minut de la creaci� enmig de la boirina del mat�. A mesura que ens hi aprop�vem disting�em amb m�s precisi� els detalls i matisos de la costa que abandon�rem un dia lluny�. Travessat el canal de Menorca ja ens trob�rem amb els primers lla�ts de pescadors provinents d�Alc�dia, Pollen�a, la Col�nia de Sant Pere. La mar semblava d�estany brillant. Reverberaci� dels turons dins del blau profund de la mar. Llarga, uniforme, arenosa platja d�Alc�dia vista de lluny a mesura que ens acost�vem al port. L�esgl�sia. Les verdes pinedes on jug�vem en una jovenesa que ens semblava eterna. Les primeres vacances abans de les lluites, abans de qualsevol partida, de totes les tornades. Process� de carros els diumenges d�estiu sota els pins de l�Albufera a ses Casetes de sa Pobla. Les dones preparaven el menjar mentre nosaltres ens perd�em per les dunes, a la recerca d�impossibles ciutats fantasmes amagades sota l�arena. Retrocedir. Mentre el iot s�atracava a l�escullera, pens�vem, per uns instants, que tot podia tornar, els amics malaguanyats, la refulg�ncia d�ambre, daurada, dol�a i serena que feria els nostres ulls antics sorpresos davant les meravelles incre�bles del m�n. Es gravaven a foc dins del cervell els primers records, les inicials tonalitats i olors. Aquella claror era la mateixa llum que ens il.luminava de ple quan lentament entr�vem al port. Al rostre dels vells que ens miraven mentre desmunt�vem les veles, la lluor acostumada. La seva qualitat especial�ssima donant color exacte i prec�s a les coses que ens envolten. I la mirada es calma despr�s de la tempesta. Altre pic els pobles del pla. Pobles fets amb suor de generacions, pedra a pedra, ferms, aixecant-se damunt la terra, elegants, sobris, senzills. Regress�rem sabent que res no havia canviat en els darrers temps. Que ens esperava el mateix. Aixecar de bell nou els edificis ensorrats de les il.lusions, amb el cor ben alt, l�esperan�a ferma, les mans buides de res que no fos aquest amor que esclata pels porus de la pell. Remembrar, com si fos ara mateix, com si no haguessin passat els anys, que en arribar a Ciutat, el primer que f�rem fou portar un ram d�esponerosos clavells rojos a la paret del cementiri on moriren els condemnats, i on, cada primavera, entre les escletxes de les pedres i el forat de les bales, nien tot de margarides grogues com el sol que cada mat� s�eleva, llumin�s, ocupant el seu lloc en el blau permanent del cel.

Torn�vem amb els nostres. Irremeiablement per sempre, fins que l�hora �ltima dels rellotges ens crid�s a compartir els segles amb ells.

[08/10] �L'Avenir� - �Risveglio� - Detenci� de Catal� - Setmana Roja de Barrancabermeja - Gala de �Le Monde Libertaire� - R�mond - Vignaud - Chatel - Acu�a - Barbieri - Besnard - Fantozzi - Ramia - Sanchini - Fleury - Soto - Scolari - Alfonso - Ganin - Sorinas - Friedetzky - Cottin - Hans - Recoules - Wolf - Borne - Rigall - Varo - Morros - Mart�nez Robles - Oto - Serra - Margalef - Infantes - Ramos - Pasello - Vega �lvarez

[08/10] «L'Avenir» - «Risveglio» - Detenció de Català - Setmana Roja de Barrancabermeja - Gala de «Le Monde Libertaire» - Rémond - Vignaud - Chatel - Acuña - Barbieri - Besnard - Fantozzi - Ramia - Sanchini - Fleury - Soto - Scolari - Alfonso - Ganin - Sorinas - Friedetzky - Cottin - Hans - Recoules - Wolf - Rigall - Varo - Morros - Martínez Robles - Oto - Serra - Margalef - Infantes - Ramos - Pasello - Vega Álvarez

Anarcoefemèrides del 8 d'octubre

Esdeveniments

Capçalera del primer número de L'Avenir

- Surt L'Avenir: El 8 d'octubre de 1893 surt a Ginebra (Ginebra, Suïssa) el primer número del periòdic bimensual anarquista L'Avenir. Organe ouvrier indépendant de la Suisse romande. Aquest primer número ortava l'epígraf, en forma de pregària, de Carl Vogt (1847): «Vine, doncs, oh dolça emancipació del món!, vine benvolent anarquia, tu, cap a la qual també s'aixequen els seus sospirs les ànimes deprimides dels governats com a l'única arca de salvació enmig de la prostració i de la confusió universal, vine i allibera'ns del mal anomenat Estat.»; però en cada número l'epígraf era diferent. L'editor responsable fou Auguste Pacifique Bérard, amb el suport de Jean-Albert Karlen. Hi van col·laborar Victor Barrucand, Elémir Bourges, Walter Crane, Louis Duchosal, Jean-Marie Guyau, Émile Henry, Joris, C. V. Laval, Maurice Montegut, Félix Pyat, Jean Richepin, Joseph Henri Rosny, Herbert Spencer, Maurice Talmery, Claude Tillier, entre d'altres. En sortiren 17 números, l'últim el 30 de juliol de 1894. A l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam es conserva una galerada de la qual s'editaren 30 exemplars el 9 de setembre de 1894.

***

Capçalera de Risveglio

- Surt Risveglio: Pel 8 d'octubre de 1916 surt a Ybor City (Tampa, Florida, EUA) el número únic del periòdic bilingüe castellà i italià Risveglio (Despertar). Va ser editat en ocasió del pícnic anarquista celebrat el 8 d'octubre de 1916 a la platja Palmetto Beach (Tampa, Florida, EUA), organitzat pel grup llibertari «Risveglio», organitzat per a recaptar fons a benefici dels presos socials tancats a les presons espanyoles i exigir la seva amnistia. El barri d'Ybor City era el centre de la ciutat de Tampa, on des dels anys vuitanta del segle anterior vivien i treballaven una gran quantitat d'espanyols i d'italians en les manufactures, especialment en la indústria tabaquera.

***

Notícia orgànica de Ramon Català i el grup «Los Inseparables» publicada en el periòdic parisenc Le Libertaire del 4 de setembre de 1924

- Detenció de Català: El 8 d'octubre de 1924 és detingut a París (França), quan rebia d'una parella de companys llibertaris dos fardells d'armes, l'activista anarquista Ramon Català. Exiliat a França durant la dècada dels vint a causa del pistolerisme, organitzà a Firminy (Forez, Occitània), amb son germà Josep Català, el grup anarquista «Els Inseparables». El juliol de 1924, quan son germà Josep marxà cap a Elbeuf (Normandia, França), s'instal·là a la regió parisenca. Participà activament en nombroses reunions d'exiliats espanyols a la Borsa de Treball de París i al «Foyer Végétalien», organitzades pel Comitè de Relacions Anarquistes, que substituïa la Lliga de Militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de París, il·legalitzada per les autoritats franceses el setembre de 1924.

***

L'Standard Oil Company segons un dibuix satíric de l'època

- Setmana Roja de Barrancabermeja: El 8 d'octubre de 1924 esclata la primera vaga al centro petroler de Barrancabermeja (Santander, Colòmbia), el més important del país. Des de 1919 la Tropical Oil Company (la Troco), filial de la nord-americana Standard Oil Company, s'havia establert a Colòmbia. Les condicions insalubres de la feina –segons un informe oficial, el 36% dels 2.838 obrers havien caigut malalts durant el primer trimestre de 1924–, la manca d'hospitals, la discriminació salarial entre obrers estrangers i nacionals, el tractament autoritari per part dels capatassos i els acomiadaments en massa, van motivar la mobilització dels obrers. La Societat Obrera de Barrancabermeja, creada poc abans amb l'assessorament del destacat militant Raúl Eduardo Mahecha Caycedo, va signar el març de 1924 un pacte amb l'empresa, segons el qual aquesta es comprometia a millorar les condicions de feina. Mahecha, una mena d'anarcocomunista cristià, va mantenir sempre el principi de l'acció directa, és a dir, que la classe obrera s'havia d'organitzar totalment al marge dels partits polítics. Davant l'incompliment del pacte, una minoria d'obrers va començar la vaga el 8 d'octubre i als pocs dies la totalitat dels treballadors, més de tres mil, es van integrar en el moviment; a més dels comerços i colons, afectats pel monopoli establert per la Troco. L'empresa es va negar a negociar, al·legant que no es podien acordar augments salarials sense l'acord de la central nord-americana. De bon començament, l'Estat colombià es va solidaritzar amb la Tropical Oil Company, declarant la vaga il·legal. En polaritzar-se la situació, la vaga va assumir característiques insurreccionals: els treballadors van organitzar grups d'autodefensa (Exèrcit Popular). Buscant paralitzar totalment les activitats de la regió, van aixecar les vies ferroviàries i van bloquejar les carreteres. Barrancabermeja va ser presa totalment pels treballadors, però no va haver enfrontaments armats de consideració. Les circumstàncies de desenvolupament de la vaga, els mètodes de lluita emprats, la paralització de les activitats de la regió i el control obrer sobre la ciutat reflecteixen l'existència d'una nova consciència col·lectiva entre un sector dels treballadors. Aquesta consciència, si bé va manifestar una ruptura ideològica en relació a l'organització social dominant, en la mesura que va subvertir les normes de comportament establertes, no va tenir l'oportunitat d'erigir formes alternatives d'organització social. L'amatent intervenció del govern, que va enviar a Barrancabermeja al seu ministre de Indústries, el general Diógenes A. Reyes, el 14 d'octubre, va aconseguir finalment liquidar el moviment. Aquell mateix dia, la majoria dels treballadors van acceptar un «acord» netament desavantatjós pactat entre l'empresa i el govern –on es rebutja tot augment salarial, es fan vagues al·lusions a millores de les condicions de salubritat i es deixa a l'empresa total llibertat per exercir represàlies sobre els vaguistes–, fet que testimonia la derrota del projecte radical de caire llibertari, predominant durant els primers dies, i l'adhesió de la majoria a la institucionalitat vigent. Els treballadors es van reintegrar als seus llocs de feina i la pau va tornar a regnar a Barrancabermeja. Als pocs dies Mahecha i altres activistes són empresonats i expulsats de la regió, acusats de «sedició, ferides, robatori i homicidi». Mahecha romandrà 17 mesos tancat a Medellín i en només 20 dies 1.200 obrers seran acomiadats i deportats.

***

Cartell de la gala

- Gala de Le Monde Libertaire: El 8 d'octubre de 1980 se celebra a l'hipòdrom Jean Richard, a la Porta de Pantin de París (França), una gala de suport al periòdic Le Monde Libertaire organitzada per la Federació Anarquista (FA). L'objectiu concret de l'acte era recaptar fons per a l'adquisició d'un nou local per a la llibreria llibertària Publico. El concert tingué com a protagonista el cantant Bernard Lavilliers i el seu grup. Malgrat la manca de difusió als mitjans de comunicació i gràcies a l'aferrada de 25.000 cartells arreu l'Illa de França, al concert assistiren al voltant de 9.000 espectadors.

Naixements

Foto policíaca d'Émile Rémond (26 de febrer de 1894)

- Émile Rémond: El 8 d'octubre de 1859 neix a Bagnolet (Illa de França, França) l'anarquista Émile Adolphe Rémond –citat a vegades erròniament Raymond. Era fill d'Athanas Rémond, jornaler, que va ser donat per desaparegut en 1889, i Marie Magny, modista. Es guanyava la vida treballant de jornaler i de predraire. El 15 de gener de 1889 es casà a Montreuil (Illa de França, França) amb la jornalera Anne Guéritart i vivia al número 66 del carrer François Aragó d'aquesta població. El 25 de febrer de 1894 el seu domicili, al número 74-76 del carrer Volga del XX Districte de París (França) va ser escorcollat per la policia i l'endemà, 26 de febrer de 1894, va ser fitxat com a «anarquista» en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon. El 2 de març de 1894 va ser posat en llibertat. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

***

Fotografia policíaca d'Antoine Vignaud (21 de març de 1894)

- Antoine Vignaud: El 8 d'octubre –algunes fonts citen erròniament el 25 d'octubre– de 1861 neix a Cucet (Alvèrnia, Occitània) el sabater anarquista Antoine Vignaud –sovint el seu llinatge escrit Vignot o Vigneaux. Sos pares es deien Joseph Vignaud, cotxer, i Marie Désiage. En 1889 es presentà com a «candidat abstencionista» pel I Districte de París (França) a les eleccions legislatives. El 16 d'abril de 1890 va ser jutjat per la VIII Cambra Correccional de París per haver robat als Magasins du Loeuvre un paraigües per utilitzar-lo, si calia, com a defensa durant la manifestació del Primer de Maig i condemnat a 15 dies de reclusió que purgà a la presó parisenca de Sainte-Pélagie. Després, fugint de la repressió, es refugià a Londres (Anglaterra) i s'allotjà a casa del company ebenista Ernest Delebecque. Freqüentà Louise Michel i Charles Malato. El desembre de 1894, amb el suport del grup editor de la publicació anarquista Freedom, marxà cap a Bèlgica, on el 15 de gener de 1895, en arribar-hi, va ser fitxat per la policia. El seu nom figura en un llistat d'anarquistes a vigilar establert per la policia ferroviària de fronteres francesa. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

Antoine Vignaud (1861-?)

***

Foto policíaca de Charles Chatel (1894)

- Charles Chatel: El 8 d'octubre de 1868 neix al XVIII Districte de París (França) el poeta i propagandista anarquista Charles Chatel. Sos pares es deien Pierre Auguste Chatel, propietari, i Ernestine Elvina Louise Picard. En 1889 fou secretari de redacció de la parisenca Revue Européenne socialiste, littéraire et artistique. El novembre de 1891 reemplaçà A. Ritzerfeld com a gerent del periòdic àcrata L'En Dehors, dirigit per Zo d'Axa. Condemnat a una multa de 1.000 francs per un article, va ser reemplaçat el gener de 1892 en el seu càrrec de gerent per Armand Matha. Tot seguit col·laborà en el periòdic de Jean Grave La Révolte. En 1893 cofundà amb André Ibels la Revue Anarchiste. Science et Art, que publicà vuit números entre agost i desembre i que posteriorment edità cinc números sota el títol La Revue Libertaire. El 9 de febrer de 1894, amb Henri Gange i una trentena de companys i artistes, reté un homenatge a l'anarquista Auguste Vaillant, guillotinat dies abans, davant la seva tomba al cementiri d'Ivry (Illa de França, França). El 14 de març de 1894 va ser detingut al domicili del doctor Bertrand, al número 6 del carrer Turbigo del III Districte de París, on s'hi havia refugiat arran de la repressió desencadenada contra el moviment anarquista després de l'atemptat amb bomba contra el cafè Terminus de París. Entre el 6 i el 12 d'agost de 1894 va ser jutjat, acusat de ser un dels teòrics de l'anarquisme i de l'il·legalisme, per l'Audiència del Sena en l'anomenat «Procés dels Trenta». En aquest judici es declarà «anarcoindividualista» i «rebel a qualsevol acció comuna», afirmant que no freqüentava les reunions anarquistes; defensat per Jean Ajalbert, va ser absolt. En 1894 el seu nom figurava en un llistat d'anarquistes a controlar establert per la policia ferroviària de fronteres francesa. Després, amb André Ibels, publicà el periòdic bimensual Le Courrier Social Illustré, del qual sortiren quatre números entre novembre i desembre de 1894. Entre febrer i juny de 1895 col·laborà en el periòdic marsellès L'Oeuvre Social i entre desembre de 1895 i juliol de 1896 en el diari de Pierre Martinet, La Renaissance. Henri Zisly, dans el número 32 (estiu de 1895) del periòdic Le Phare de Montmartre, publicà un article sobre ell. Charles Chatel va morir de tuberculosi pulmonar el 4 de juny –algunes fonts citen erròniament el 5 de juny– de 1897 en la més absoluta pobresa al seu domicili del número 49 del carrer del Cardinal-Lemoine del V Districte de París (França). Dos dels seus amics, M. Thiercelin, estudiant de medicina, i Stuart Meryl, poeta, ajudaren sa vídua, Agathe Ramet, en el pagament de les exèquies.

Charles Chatel (1868-1897)

***

Membres de la VI Missió Cultural (1927). D'esquerra a dreta: Jesús Camacho Arce, Raquel Portugal, Elisa Acuña Rosseti, Samuel Pérez i Albino R. López

- Elisa Acuña: El 8 d'octubre de 1872 neix a Real del Monte –actual Mineral del Monte– (Hidalgo, Mèxic) la mestra i periodista anarcofeminista María Elisa Brígida Lucía Acuña Rosete –el seu nom figura transcrit de diverses maneres (Elisa Acuña Rosseti, Elisa Acuña Rossetti, Elisa Acuña y Rossetti i Elisa Acuña de Rossetti), però ella signava Elisa Acuña Rosseti. Després d'estudiar magisteri, en 1900 obtingué el títol de mestra i l'any següent s'afilià al Club Liberal «Ponciano Arriaga», creat per Camilo Arriaga i del qual arribà a formar part del seu Centre Director, i s'acostà al grup creat al voltant dels germans Ricardo i Enrique Flores Magón. En 1901 participà en el I Congrés de Clubs Liberals. Atacà el govern de Porfirio Díaz en els seus articles dels periòdics Excélsior i El Duende de Veracruz. En 1903 formà part de la direcció del Club Liberal Mexicà (CLM), amb Juana Belén Gutiérrez de Mendoza i María del Refugio Vélez, i el 23 de febrer d'aquell any signà el «Manifest a la nació del Club Liberal "Ponciano Arriaga"», redactat per Camilo Arriaga des de la Ciutat de Mèxic i publicat en El Hijo del Ahuizote, i on es demanava llibertat d'expressió i l'organització de més clubs liberals. S'afilià al Club Antirreeleccionista Redenció (CAR) i redactà articles per a l'òrgan d'expressió d'aquesta organització. En 1903 va ser detinguda i tancada a la presó de Belén de la Ciutat de Mèxic, juntament amb els germans Flores Magón, Juana Belén Gutiérrez de Mendoza, Camilo Arriaga i Juan Sarabia, i alliberada a començaments de 1904. Amb la periodista i poetessa anarcosindicalista Juana Belén Gutiérrez de Mendoza, que havia conegut a la presó, redactà el periòdic Fiat Lux. Fugint de la repressió s'exilià als Estats Units i, amb Juana Belén Gutiérrez de Mendoza i Sara Estela Ramírez, fou membre de la redacció de la nova etapa del setmanari Vésper a San Antonio (Texas). En 1907 fundà, amb Juana Belén Gutiérrez de Mendoza i Dolores Giménez Muro, «Las Hijas de Anáhuac», grup format per unes tres-centes dones llibertàries que exigien mitjançant vagues millores condicions laborals per a les dones. Després entrà a formar part de la direcció del Partit Liberal Mexicà (PLM). En 1908 fundà, amb Juana Belén Gutiérrez de Mendoza, José Edilberto Pinelo i Elisa Acuña, Dolores Jiménez Muro, l'organització obrerista «Socialisme Mexicà» al districte de Mèxic. Continuà editant el periòdic Fiat Lux, ara com a òrgan de la Societat Mutualista de Dones. Després d'un intent fracassat de rebel·lió patrocinat pel Cercle «Ponciano Arriaga» fou detinguda amb altres companyes (Juana Belén Gutiérrez de Mendoza, Dolores Jiménez Muro i María Dolores Malvaes) i tancada a la presó de l'illa de Sant Juan de Ulúa (Golf de Mèxic). L'abril de 1910 participà en l'organització de la Gran Convenció Nacional Independent, que es realitzà al Tívoli del Eliseo de la Ciudad de Mèxic i que va fer costat la candidatura de Francisco Ignacio Madero González a la presidència de Mèxic. En 1910 va fer costat el Club Femení Antirreeleccionista «Hijas de Cuauhtémoc», fundat per Dolores Jiménez Muro, i fundà el periòdic La Guillotina. Entre 1911 i 1912 col·laborà en Nueva Era. En aquesta època es distancià de Ricardo Flores Magón. El març de 1911 va fer costat el «Complot de Tacubaya», organitzat per Camilo Arriaga per derrocar Porfirio Díaz. En 1911, per lluitar contra la reelecció de Madero i fer costat Emiliano Zapata, creà amb Juana Belén Gutiérrez de Mendoza i Dolores Jiménez Muro, entre d'altres, l'organització «Amigas del Pueblo», que demanava el vot femení per al president provisional Francisco León de la Barra. El juny de 1911 aquest grup organitza una manifestació a la colònia Santa Julia que va ser reprimida amb un resultat de nou morts. Atacà la dictadura de José Victoriano Huerta Márquez (1913-1914) amb manifests, pamflets i articles als diaris (La Voz de Juárez, Sinfonía, Combate, Anáhuac, etc.) fins a l'entrada d'Álvaro Obregón Salido a la capital mexicana el 14 d'agost de 1914. Aquest mateix any es declarà partidària d'Emiliano Zapata i va ser nomenada cap de Propaganda del seu moviment a l'Estat de Puebla per lluitar contra Victoriano Huerta; també va fer d'enllaç entre els zapatistes i els carrancistes. En 1914, amb Juana Belén Gutiérrez de Mendoza, edità La Reforma, primer periòdic mexicà destinat a reivindicar la causa dels pobles indis. Després de la Revolució treballà en el Consell Feminista Mexicà i en la Lliga Panamericana de Dones. A partir de 1920 va ser destinada al Departament de Premsa de la Biblioteca Nacional, que en 1932 es transformà en l'actual Hemeroteca Nacional de Mèxic. En 1927 dirigí la VI Missió Cultural («Creuada contra la Ignorància») de la Secretaria d'Educació Pública (SEP), que recorregué les comunitats indígenes dels Estats de Zapatecas, Aguascalientes i San Luis Potosí i que tenia com a finalitat portar l'educació a totes les comunitats rurals mexicanes; els altres «missioners» van ser Raquel Portugal, Jesús Camacho Arce, Albino R. López i Samuel Pérez. Aquesta Missió instal·là set Instituts Socials: dos a Zapatecas, un a Aguascalientes i quatre a San Luis Potosí. Elisa Acuña va morir el 12 de novembre de 1946 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic) d'un càncer gàstric. El 16 de novembre de 2010, en ocasió del Centenari de la Revolució Mexicana, les seves restes van ser traslladades del «Pateón Civil de Dolores» de la Ciutat de Mèxic, on havia estat enterrada en morir, a la «Rotonda de los Hidalguenses Ilustres» de Pachuca de Soto (Hidalgo, Mèxic). La seva figura inspirà el personatge d'Emilia Sauri de la novel·la Mal de amores d'Ángeles Mastretta.

***

Pompeo Barbieri

- Pompeo Barbieri: El 8 d'octubre de 1881 neix a Mezzana (San Giuliano Terme, Toscana, Itàlia) l'anarquista Pompeo Scipione Barbieri. Sos pares es deien Carlo Barbieri, obrer perforador, i Angela Morganti. De ben jove s'acostà al pensament llibertari i esdevingué en poc temps un destacat propagandista. En 1907 impartí nombroses conferències a diferents indrets de la Toscana. Entre aquest any i 1910 treballà a Fàbrica Italiana d'Automòbils de Torí (FIAT) de La Spezia i en aquests anys col·laborà en el setmanari Il Libertario i va fer una bona amistat amb Pasquale Binazzi i Zelmira Peroni. El 26 de desembre de 1910 assistí al III Congrés dels Anarquistes de la Toscana celebrat a Pisa. Entre 1911 i 1912 participà activament en la campanya antimilitarista i va fer diverses conferències i mítings a Pisa i a Livorno contra la guerra italoturca. Col·laborà en el setmanari L'Avvenire Anarchico i el maig de 1914 prengué part en el V Congrés dels Anarquistes de la Toscana celebrat a Pisa, on fou nomenat secretari de la recentment constituïda Unió Anarquista Toscana (UAT), encara que deixà el càrrec el setembre d'aquell any. Aquest mateix any, cridat pels obrers friülans de Càrnia, va fer una gira propagandística a la zona d'Udine. Decidit adversari de la intervenció italiana en la Gran Guerra, el maig de 1915 va ser detingut a Pisa per haver participat en una manifestació antimilitarista no autoritzada i fou tancat durant dos mesos. A finals de 1919, per qüestions laborals, s'establí a La Spezia, on reprengué la seva col·laboració amb Il Libertario i on trobà altre company pisà, Mario Lami. Durant el Bienni Roig prengué part en les lluites obreres i en les primeres accions armades contra el feixisme. El febrer de 1923, després d'una nova detenció, decidí emigrar clandestinament i s'establí a Marsella (Provença, Occitània), on continuà la seva tasca d'agitació anarquista, especialment en la companya per l'alliberament de Sacco i Vanzetti. Després va fer feina a les drassanes navals de La Sanha. Pompeo Barbieri va morir el 15 de juny de 1928 en un accident laboral a La Sanha de Mar de Toló (Provença, Occitània).

***

Pierre Besnard

- Pierre Besnard: El 8 d'octubre de 1886 neix a Montreuil-Bellay (País del Loira, França) el militant anarcosindicalista Pierre Eugène Besnard. Sos pares es deien Auguste Besnard, conreador, i Marie Neau. L'1 de març de 1909 va entrar com a factor auxiliar en els ferrocarrils de l'Estat a Chinon i després com a factor en cap a l'estació d'Auteuil-Boulogne. El 25 de setembre de 1912 es casà a Oissel (Alta Normandia, França) amb Thérèse Marie Eugénie Montreuil. El 4 de maig de 1920 va ser elegit secretari interí de la Comissió Permanent de l'Oficina Mixta dels Sindicats Parisencs de Ferroviaris i era el principal dirigent del moviment per a la regió parisenca; i deu dies després, va ser cessat dels ferrocarrils per haver fet vaga. També va ser membre de la Comissió Executiva de la Federació Nacional de Ferroviaris. A partir de l'1 de juliol de 1920 va entrar com a taxador de la Companyia Piemontesa de Transports. El 20 de maig de 1921 va substituir Monatte com a secretari general del Comitè Central dels Comitès Sindicals Revolucionaris (CSR), principal força de l'oposició en el si de la Confederació General del Treball (CGT) dirigida per Jouhaux. Abans, en febrer de 1921, havia fundat el «Pacte», societat secreta a l'estil bakuninista que tenia com a finalitat orientar els CSR i la CGT cap a l'anarcosindicalisme. En 1926 fundarà, escindint-se de la CGT, la Confederació General del Treball Sindicalista Revolucionària (CGTSR), sindicat revolucionari afiliat a la nova Associació Internacional de Treballadors (AIT, no autoritària), creada en 1922 a Berlín per Rudolf Rocker. En 1928 publicarà Le Combat Syndicaliste, òrgan de la CGTSR. Quan esclata la revolució espanyola participarà en la creació dels Comitès Anarquistes Sindicalistes per a la Defensa del Proletariat Espanyol i va ser elegit com a secretari de la Conferència d'aquests comitès que es van reunir entre el 24 i el 25 d'octubre de 1936, i va ser confirmat en aquesta funció en el Ple de l'AIT que va tenir lloc a París entre el 15 i el 17 de novembre amb la finalitat d'intensificar la propaganda internacional en favor de l'Espanya llibertària. Durant la II Guerra Mundial es va refugiar al Midi i amb l'Alliberament serà elegit vicepresident de la Confederació General Pacifista creada entre el 9 i el 16 de desembre de 1945 i de la qual Louvet seria secretari general. Pierre Besnard va morir el 19 de febrer de 1947 al seu domicili de Bagnolet (Illa de França, França) i va ser incinerat el 24 de febrer al cementiri parisenc de Père-Lachaise (urna 10.759). Entre les seves obres podem destacar Les syndicats ouvriers et la révolution sociale (1930), Le monde nouveau (1936), L'Éthique du syndicalisme (1938) i col·laboracions en l'Encyclopédie Anarchiste de Sébastien Faure.

***

Fotografia d'una fitxa policíaca d'Enzo Fantozzi

- Enzo Fantozzi: El 8 d'octubre de 1886 neix a Liorna (Toscana, Itàlia) l'antimilitarista, maçó, anarquista i anarcosindicalista Enzo Luigi Ferruccio Fantozzi, conegut com Ricciotto. Sos pares es deien Vittorio Fantozzi i Sofia Degli Innocenti. Després d'estudiar en una escola tècnica, entrà a fer feina en els ferrocarrils i s'afilià al Sindicat Ferroviari, del qual arribà a ser membre del Comitè Nacional, participant en diverses vagues. En 1906 es traslladà a Florència, on va ser qualificat per la policia com a «socialista antimilitarista» i «actiu propagandista». El 10 de desembre de 1909 participà en el Congrés de Ferroviaris d'Ancona i entre l'1 i el 3 d'octubre de 1911 en el Congrés Nacional de Ferroviaris de Florència. El 12 de juliol de 1914 va ser un dels oradors en l'enterrament de Placido Calderai, obrer mort durant els fets de la«Setmana Roja». Fitxat per la policia, aquesta ressaltà la seva oratòria violenta, d'incitació a la vaga i a la revolució. El 4 de desembre de 1914, amb Mario Garuglieri, Gregorio Benvenutti i altres 200 anarquistes i socialistes, participà en la fundació del Comitè Internacional contra la Guerra. El febrer de 1915 proposà, en cas de mobilització, un pla d'aillament de la ciutat, que implicava el sabotatge de les línies telefòniques, el bloqueig de les vies fèrries i dels ponts, confiscació d'armament i altres mesures revolucionàries. Edità, amb altes companys del Comitè Internacional contra la Guerra, el periòdic antipatriota Civiltà (Civilització), el primer número del qual sortí el 25 de març de 1915 a Florència. El 22 de maig de 1915 va ser detingut a Liorna acusat d'haver organitzar la resistència al reclutament i d'haver proposat el sabotatge de les línies fèrries. Alliberat el 5 de juny, el novembre va ser enviat a files i incorporat en un regiment d'Infanteria a Gènova. En 1916 en va ser eximit, però va ser comminat a treballar en una fàbrica de munició a Liorna i l'any següent la seva exempció va ser anul·lada i reenviat a l'exèrcit. El 5 de març de 1918, durant un congrés de ferroviaris celebrat a Roma, dirigí un violent discurs de suport a la Revolució russa. De tornada a Florència, entre l'1 i el 3 de juliol de 1920 participà en el II Congrés de la Unió Anarquista Italiana (USI). El febrer de 1923 va ser detingut a La Spezia i el juliol va ser acomiadat dels ferrocarrils arran de la seva participació en la vaga general antifeixista d'agost de 1922. Enviat a la força a Liorna, la seva casa va ser atacada per un escamot feixista i ell obligat a veure oli de ricí. En 1924 emigrà clandestinament a França i s'instal·là a la regió parisenca. Membre de la Secció de Ferroviaris Italians en l'Exili, en 1925 participà a París, amb altres companys (Armando Borghi, Alberto Meschi, Erasmo Abate, etc.), en la fundació del «Grup Anarquic Pietro Gori». L'11 de setembre de 1925 va ser objecte d'un decret d'expulsió, però aconseguí una pròrroga renovable que li va permetre viure a França, establint-se a Sartrouville. A començaments de 1926 participà en una gira propagandística a Lió i a Marsella on reivindicà un front únic proletari de lluita contra la dictadura feixista, tot criticant els «anarquistes intransigents» que rebutjaven tota col·laboració amb altres forces antifeixistes. Com a membre del Comitè Internacional de Propaganda Anarquista va ser acusat en 1928 per les autoritats feixistes d'haver projectat d'assassinar a Itàlia el Rei i Benito Mussolini, juntament amb altres companys (Quisnello Nozzoli i Angelo Diotallevi) que vivien amb ell a Garges-lès-Gonesse. Després s'establí a Alençon, on fou membre del grup llibertari italià«Caserio». En aquests anys col·laborà en Il Martello. En 1932 retornà a París i novament va ser acusat per les autoritats feixistes de preparar un atemptat contra Mussolini. L'abril de 1934 prengué la paraula, juntament amb Alberto Tarchiani, Ernesto Bonomini i Maria Luisa Berneri, en l'enterrament d'Emilio Recchioni al cementiri parisenc de Père-Lachaise. Durant el Congrés de la Federació de la Liga Italiana dei Diritti dell' Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home) de l'Illa de França, va ser nomenant, amb Carlo Roselli i Angelo Monti, membre del seu Comitè Executiu. L'octubre, durant el Congrés Nacional de la LIDU celebrat a Grenoble, invità els congressistes a protestar contra la detenció de l'anarquista Petrini a la Unió Soviètica. Membre de la francmaçoneria, fou Orador de la lògia «Italia Nuova» de París. Entre el 12 i el 13 d'octubre participà en el Congrés Antifeixista de Brussel·les, on va treure de nou el cas de Petrini, fet que engegà les protestes dels comunistes. Entre l'1 i el 2 de novembre de 1935 assistí, amb Umberto Tommasini, Rodolfo Gunscher, Angelo Bruschi, Antonio Cieri i Giulio Bacconi, al congrés dels refugiats italians celebrat a Sartrouville que arreplegà una cinquantena de militants de França, Suïssa i Bèlgica i on es va fundar el Comitè Anarquista d'Acció Revolucionària (CAAR). El juliol de 1936 formà part del primer grup de militants italians (Berneri, Bifolchi, Centrone, Girotti, Perrone, Bonomini, etc.) que passaren a Catalunya per Perpinyà per combatre en la guerra d'Espanya. Enquadrat en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», va ser nomenat membre del seu Estat Major. El 28 d'agost de 1936 lluità als combats de Monte Pelado al front d'Aragó. Després va ser nomenat membre del Comitè d'Investigació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), encarregat de rebre a la frontera de Portbou els voluntaris italians i estrangers i de controlar els passaports; en aquesta tasca va ser ajudat per Ernesto Bonomini, Francesco Barbieri, Ludovico Rossi, Renato Castagnoli i Domenico Ludovici. L'abril de 1937 retornà a Barcelona, on visqué en un pis de la plaça de l'Àngel amb altres companys italians (Berneri, Barbieri, Mastrodicasa, Fosca Corsinovi i Tosca Tantini). Detingut per agents estalinistes arran dels fets de «Maig de 1937», aconseguí eludí en dues ocasions l'execució i va ser amollat després de 15 dies de detenció gràcies a la intervenció de Luis Gertsch, promotor de l'organització maçònica de socors Comitè Central de Coordinació (COCECOO, també anomenat «Solidaritat Pro-Espanya Antifeixista»), i de Cesare Collaveri, representant de la Gran Lògia de França. El juliol de 1937 retornà a França on dimití de la LIDU per protestar contra la influència comunista. En aquesta època treballà en una cooperativa de construcció. En 1937 va ser inscrit en la llista «Menées terroristes» (Ardits terroristes), emesa per la Direcció de la Seguretat General francesa, i el 18 de juliol de 1938 va ser detingut a París arran de la visita dels sobirans britànics i, novament, amenaçat amb l'expulsió. Durant la primavera de 1939 auxilià els companys perseguits, entre ells Bonomini, al qual ajudà a arribar als EUA després de la seva evasió del camp de concentració de Riucròs. En 1940 vivia a Fontenay-sous-Bois i figurava en una llista de militants a detenir lliurada per les autoritats feixistes italianes a l'exèrcit alemany. Durant l'ocupació nazi participà en la resistència i en un grup del maquis abans de retornar a Itàlia. Després de l'Alliberament s'instal·là a Liorna, on continuà la seva militància. En 1947, amb Augusto Castrucci, David Martini, Nino Malara i Camillo Signorini, fundà la Federació Apartidista Italiana Sindical Ferroviària (FAISF), que després esdevingué Federació Apartidista Sindical dels Ferroviaris Italians (FASFI), i que finalment serà dissolta el 25 de febrer de 1949 a Roma. Enzo Fantozzi va morir el 27 d'octubre de 1960 a Liorna (Toscana, Itàlia).

Enzo Fantozzi (1886-1960)

***

Necrològica de Ramon Ramia Llerda apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 6 de gener de 1963

- Ramon Ramia Llerda: El 8 d'octubre de 1886 neix a Beseit (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Ramon Ramia Llerda, conegut com Ramon de Catanet. Sos pares es deien Josep Ramia i Maria Llerda. El 16 de juny de 1916 va ser un dels fundadors de la Societat de Resistència de Beseit, que s'integrà en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Ocupà diversos càrrecs de responsabilitat orgànica i tingué especial dedicació als presos socials. Participà activament en l'aixecament revolucionari del 8 de desembre de 1933 que proclamà durant cinc dies a Beseit el comunisme llibertari i per aquest fet va ser empresonat fins l'abril de 1934. Posteriorment milità en la Federació Comarcal de Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent) de la CNT. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 participà en la resistència i posteriorment lluità als fronts. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i s'instal·là a Montferrièr de Les (Llenguadoc, Occitània) i milità en la Federació Local de la CNT de Montpeller. Sa companya fou Encarnació Rubert. Ramon Ramia Llerda va morir el 20 d'octubre –algunes fonts citen erròniament el 22 d'octubre– de 1962 a Montpeller (Llenguadoc, Occitània).

***

Giobbe Sanchini

- Giobbe Sanchini: El 8 d'octubre de 1887 neix a Montelabbate (Marques, Itàlia) l'anarquista Giobbe Sanchini. Sos pares es deien Gaetano Sanchini i Marianna Barbieri i vivien a Sant'Angelo in Lizzola (Marques, Itàlia). Es guanyà la vida de venedor ambulant i fabricant de pasta alimentària. Des de jove es decantà per les idees anarquistes, llegint els diaris locals del moviment, especialment Germinal. En 1902, seguint l'exemple de son germà, emigrà a Lucerna (Lucerna, Suïssa), però en 1906 retornà a Itàlia per a fer un any i mig de servei militar. En 1911 decidí emigrar als Estats Units i sortint de Nàpols (Campània, Itàlia) a bord del vaixell San Giovanni arribà el 26 de febrer de 1911 a Nova York (Nova York, EUA). Després d'un temps en aquesta ciutat i en Framingham (Massachusetts, EUA), s'instal·là a New Britain (Connecticut, EUA), on treballà de paleta. El 27 de desembre de 1913 es casà a New Britain amb la immigrant italiana anarquista Irma Cassolino –la policia nord-americana la considerava més «perillosa» que son marit–, amb qui desenvolupà una intensa activitat anarquista. Als EUA esdevingué amic del destacat propagandista anarcocomunista Luigi Galleani, a qui va refugiar set setmanes quan aquest estava perseguit, i es dedicà a distribuir el periòdic Cronaca Sovversiva, publicació en la qual també col·laborà amb articles. També va ser amic de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. El juny de 1915 vivia a Needham (Massachusetts, EUA), al número 48 de Brookline Street, però pocs mesos després tornava a viure a New Britain, al número 63 de Laurel Street. El 7 de setembre de 1917 va ser detingut per haver utilitzat fraudulentament l'oficina de correus per a recaptar diners per a la defensa de Galleani, de Giovanni Eramo i d'altres anarquistes perseguits; jutjat pel Tribunal de Hardford (Connecticut, EUA) amb sa companya per aquest delicte, ambdós van ser absolts. El 16 de maig de 1918 va ser novament detingut. En aquesta època refugià l'anarquista perseguit Carlo Valdinoci. Per les seves activitats polítiques, el 24 de juny de 1919, amb sa companya embarassada i un fill (Emo) i una filla (Ignea) nascuts als Estats Units, juntament amb altres anarquistes (Vincenzo Di Lecce, Alfonso Fagotti, Giovanni Fruzzetti, Luigi Galleani, Tugardo Montanari, Raffaele Schiavina i Giuseppe Solari), va ser expulsat dels EUA i retornà a Itàlia a bord del vapor Duca degli Abruzzi. El vaixell atracà el 9 de juliol de 1919 a Nàpols i immediatament Irma Cassolino va ser detinguda per a ser investigada i finalment pogué marxà cap a Sant'Angelo in Lizzola, mentre que ell va ser detingut i enviat a la presó del Carmine de Nàpols i després lliurat a les autoritats militars de Pesaro. Va ser acusat, juntament amb Di Lecce, Fagotti, Montanari i Schiavina, de deserció, ja que no s'havien presentat a la crida a files quan esclatà la Gran Guerra. Posat en llibertat a l'espera d'una resolució de les autoritats militars, s'instal·là a Pesaro, on entre octubre i el 13 de desembre de 1919 publicà els cinc números de La Frusta Anarchica, periòdic quinzenal que fundà. Aquesta publicació esdevingué un referent de l'anarquisme «antiorganitzador», contrària a qualsevol forma d'organització estructurada i permanent, tot considerant aquesta com a burocràtica i autoritària, però, a diferència dels anarquistes individualistes, confià en el valor de l'acció col·lectiva i en el paper jugat pel proletariat en el procés revolucionari. El gener de 1920 La Frusta Anarchica esdevingué La Frusta, i, des de maig de 1920 a finals de setembre de 1922 la seva seu es traslladà a Fano (Marques, Itàlia); en aquesta publicació hi van col·laborar Benigno Biaschi i Ottorino Manni, entre d'altres. També va publicar números únics, com ara La Sedia Elettrica. En 1921 havia retornat a Sant'Angelo in Lizzola. Abans de l'arribada del feixisme formà part del cercle anarquista de Pesaro «Novatore» i mantingué correspondència amb destacats exponents del moviment anarquista italià i estranger. Quan l'atemptat contra el teatre Diana de Milà (Llombardia, Itàlia) del 23 de març de 1921, sense reivindicar l'acció, La Frusta considerà els motius que podrien haver mogut els autors, fet pel qual el juliol de 1921 va ser jutjat i absolt. En 1922 edità i prologà el llibre de Georges Étiévant Dichiarazioni di un anarchico. El 20 de juliol de 1922 el Tribunal Militar d'Ancona (Marques, Itàlia) declarà el seu cas de deserció sobresegut. L'agost de 1922 La Frusta es va veure obligat a cessar de publicar-se definitivament, però continuà fent propaganda anarquista i promovent l'ajuda a les víctimes polítiques. A Sant’Angelo di Lizzola va crear i dirigir un temps una fàbrica de pasta, després treballà de paleta i milità en la Unione Arte Muraria (UAM, Unió de l'Art de la Construcció), i finalment de supervisor d'obres públiques. En aquesta anys vint, va ser estretament vigilats per les autoritats, que sovint escorcollaven el seu domicili. En 1925 Irma Cassolino va morir de part, però la nounada, Elide Sanchini, sobrevisqué. En 1926 envià els infants nord-americans, Emo i Ignea, als Estats Units, a viure amb el pare d'Irma. En 1929 va ser interrogat per les seves suposades relacions amb Luigi Bertoni, propagandista anarquista establert a Suïssa, a qui va negar haver conegut mai. L'1 d'abril de 1933 es casà amb Anna Giampaoli, actriu professional de teatre i filla d'una família anarquista –tenia una germana anomenada Anarchia Giampaoli. Es traslladà amb sa família a Forcella (Abruços, Itàlia), on sembla que s'allunyà del moviment anarquista. En 1936 tingué a Teramo (Abruços, Itàlia) un fill, Nivio Sanchini, que esdevingué amb el temps un reputat comediògraf, director i actor teatral. En un informe policíac del 20 de febrer de 1942 s'indicava que «s'estima més la companyia de persones de provada fe feixista, participa vivament en les manifestacions patriòtiques i té una actitud favorable al Règim». Inscrit en l'Opera Nazionale Dopolavoro (OND, Obra Nacional del Lleure), associació recreativa obrera creada pel règim feixista, es va comprometre a recaptar fons per la Fascio de Teramo, al qual no obstant això no es va adherir, però en 1942 va ser eliminat del llistat de subversius. Segons altres informes governamentals, i declaracions de sa família, sempre va creure en el pensament anarquista. Després de la II Guerra Mundial, el 25 d'agost de 1946, publicà a Teramo un primer número d'una segona sèrie de La Frusta di Propaganda Anarchica, però no només sortí un altre número. Entre 1948 i 1949 col·laborà en números únics del periòdic Anarchismo, publicat per Marcello Natoli a Palerm (Sicília) i Giuseppe Grillo a Nàpols. El maig de 1949 publicà un número únic de Frusta Anarchica a Nàpols. En aquesta època es relacionà molt amb l'anarquista Nicola Recchi. Mantingué contracte amb els anarquistes italians als EUA fins a la seva mort. Giobbe Sanchini va morir el 24 de desembre de 1951 a Pesaro (Marques, Itàlia). Deixà inèdit el text Le origine dell'anarchismo.

Giobbe Sanchini (1887-1951)

---

Continua...

---