M�S-Esquerra Pollen�a

Seguiu-nos a les xarxes

Aquest Blog va néixer l'any 2004 per crear un canal de informació i comunicació amb els ciutadans que complementava al nostre mitjà històric, "El Castell" en paper.
És evident que el format blog ha caigut en desús en els darrers anys en benefici de les xarxes socials, que actualment son el nostre mitjà habitual de comunicació.
Segui-nos a les xarxes de MÉS-Esquerra Pollença:

Facebook:
https://ca-es.facebook.com/PSM.de.Pollenca

Instagram:
https://www.instagram.com/mes_esquerra

Twitter:
https://twitter.com/mes_esquerra

2020: Que est� passant a Pollen�a?

2020. Fa un any de les passades eleccions municipals i de la constitució dels nous ajuntaments. A punt d’entrar al mes de juliol, l’època més intensa de la temporada turística. I certament estam en una situació ben estranya. La resposta fàcil a la pregunta del títol es òbvia: Coronavirus. El coronavirus ho cobreix tot, i ho justifica tot. Fins i tot el que ha estat un primer any de legislatura perdut per a la gestió del nostre municipi. Podríem dir sense cap por a equivocar-nos que la pandèmia a salvat a l’equip de govern municipal d’haver de passar comptes d’un primer any de gestió amb nul·les aportacions pel poble.

Els primers «cent dies»

Els famosos primers «cent dies» que els actuals governants varen anunciar com a rompedors efectivament varen aportar importants novetats, però no varen esser les esperades. De les famoses 10 promeses pels 100 primers dies no en compliren ni una:

1-El PAC no es farà a Can Conill com prometeren

2-L’Ajuntament no va sortir de l’Agència de Disciplina Urbanística

3-No es va revisar la normativa turística del lloguer vacacional

4-No es va reformar la Plaça Miquel Capllonch ni el Carrer Formentor del Port

5-No es va fer res amb el bar Katy

6-No es va convocar cap concurs per rehabilitar el Cinema Capitol

7-No es va veure cap pla de xoc de neteja ni eliminació d’herbes

8-No es va fer cap aparcament al costat de la Gola

9-No es va començar cap pavelló cobert al Port

10-No es va constituir formalment cap Consell Consultiu de Joventut

En canvi sí que es varen aprovar dues mesures importants: la pujada de sous de batle i regidors fins a nivells rècord dins l’Estat Espanyol i la reducció de la democràcia municipal eliminant la meitat dels plens ordinaris.

També varem viure la primera dimissió dins l’equip de govern, en la persona de la número 2 d’Unió Mollera Pollencina, una dimissió sorprenent tan sols dos mesos després de les eleccions.

Els altres 265

Si els primers 100 dies foren la mostra de l’incompliment de promeses electorals, la pujada de sous i reducció de plens els protagonistes, podríem pensar que son coses «de polítics» que per descomptat ja se suposa que faran i que no afecten als ciutadans. Però en la resta d’aquest primer any hem viscut nombroses mostres de temes que sí afecten molt més directament a l’entorn dels ciutadans. D’aquestes mancances, incompliments i negligències no es pot culpar al COVID19, ja que l’estat d’alarma fou decretat a partir del 15 de març, data en la que la feina de l’hivern i la preparatòria de la temporada turística ja ha d’estar gairebé acabada.

Ha estat un hivern sense inversions municipals, no s’ha fet ni una sola obra significativa (en l’anterior legislatura el primer hivern es va fer la primera fase de la peatonalització del Port i la nova entrada per Can Morató).

Tampoc s’ha licitat la gestió de les platges a causa dels errors que va haver d’esmenar l’Ajuntament en la seva proposta a Costes. Aquest fet ens ha deixat enguany sense neteja de platges (oferint una imatge lamentable a aquestes alçades) ni una gestió global de les mateixes, que s’ha deixat en mans de particular en un campi-qui-pugui terrible.

Que dir de la resta de contractes? Ni un se n’ha licitat: Poda, socorrisme, neteja viària...

Es va viure un episodi impropi d’un Ajuntament con fou l’actuació inapropiada en el Carnaval del Port de Pollença que va fer-nos avergonyir com a poble impulsor de la igualtat entre homes i dones.

Evidentment no s’ha fet absolutament res respecte a fer una nova ordenança d’ocupació de via pública. Un tema que es vol deixar sense resoldre pels compromisos adquirits durant la campanya electoral.

Es va aprovar un Catàleg de Patrimoni igual al que es va voler aprovar la passada legislatura, amb la diferència que es varen desprotegir una sèrie d’edificis del Port de Pollença.

L’Ajuntament ha demostrat una preocupant falta d’iniciatives per tal de protegir a la població dels efectes del coronavirus, tant des del punt de vista medic com econòmic. Els serveis socials s’han vist superats sense que l’Ajuntament hagi posat els mitjans per poder atendre correctament a les persones. Fins i tot l'Ajuntament va organitzar una jornada musical que no va tenir en compte els possibles efectes a nivell de complir les condicions sanitàries i es varen provocar situacions de risc amb aglomeracions.

Per rematar-ho dues actuacions que agredeixen al patrimoni pollencí. Una foradant l’escalonada del Calvari per col·locar una exposició temporal d’escultures i l’altra instal·lant un punt verd en el cor de Pollença, la Plaça Major, al lloc que hauria d’ocupar un espai d’esbarjo, banys i bicicleters, tal i com va decidir la gent en un procés participatiu.

En definitiva la inoperància municipal ja ens afecta directament a tots i cadascun dels ciutadans del municipi i l’actual govern a aquestes alçades ja ha acabat el crèdit dels governs novells (que tanmateix no ho era perquè ja varen governar al 2011-2015). O canvien actituds, o canvien persones o aviat caldrà exigir que es canviïn a ells mateixos perquè aquest poble no podrà suportar tres anys més de passes enrere.

ART A POLLEN�A S�, RESPECTE AL PATRIMONI DE POLLEN�A TAMB�

Aquests dies hem pogut veure com l' Ajuntament de Pollença ha instal·lat una exposició temporal d'escultures a l'escalonada del Calvari. Està molt bé la organització d'activitats culturals però com es sol dir en mallorquí "no s'ha de desvestir un sant per vestir-ne un altre".

L'Ajuntament hauria d'haver estat molt més curós tant en l'elecció del lloc on s'han situat les escultures com en la manera de fixar-les al paviment, ja que per cadascuna s'han realitzat quatre ancoratges amb varilles d'acer. L'escalonada del Calvari és un element catalogat que va ser inclòs en el recent Catàleg Municipal de Patrimoni, allà on s'especifica clarament que els graons son un element a preservar i recuperar, no a taladrar.

El partit del batle actual, Tots per Pollença, fa uns anys va posar el crit al cel perque es varen fer uns ancoratges a les rajoles de la Plaça Major, unes rajoles relativament modernes i sense interés històric, però ara no ha tingut cap escrúpol a l'hora de perforar els graons del Calvari.

Des d'aquí agraïm als artistes que col·laboren amb el municipi per a la difusió de l'art, en aquest cas una figura rellevant com és Joan Bennàssar, però també volem manisfestar el nostre contundent rebuig a que l'Ajuntament en qualsevol actuació agredeixi el patrimoni pollencí com està passant en aquest cas. Les exposicions passaran, però el Calvari quedarà, i ha de quedar en les millors condicions possibles, no ple de forats.

NOGUERA PLANTEJA CONVERTIR M�S EN UNA FEDERACI� PER EIXAMPLAR EL PROJECTE.

What do you want to do ?

New mail

L’executiva de MÉS PER MALLORCA defensarà davant el Consell Polític i l’Assemblea, per a la seva posterior aprovació, la proposta del coordinador Antoni Noguera d’encetar un procés per convertir l’actual coalició en una federació de partits que incorpori nous col·lectius, així com més candidatures i agrupacions municipalistes. Noguera pretén eixamplar l’actual base social sumant a partits d’àmbit local i lligats a l’espectre ideològic progressista que representa MÉS. De moment, Noguera ha rebut el vistiplau per explorar totes les possibilitats per aconseguir una major implantació territorial, més representació institucional i més connexió amb la realitat social i política de Mallorca. De fet, el coordinador defensa obrir MÉS a la ciutadania i amb un projecte més inclusiu. "Més és una força de futur i volem que representi al màxim de gent possible. El projecte ha d’incorporar més sensibilitats, ser més inclusiu i tenir més presència al carrer". Segons Noguera, "no només es tracte de dotar-nos d’un ens jurídic sino de convertir-nos en un projecte il·lusonant, plural i més obert".

D’aquesta manera, la proposta, que després haurà de ser ratificada pel Consell polític i també l’assemblea, planteja superar l’actual fase de la coalició i avançar en la recerca d’una fórmula més estable que ajudi a consolidar el projecte polític. En aquest sentit, la idea d’integrar en un partit únic a totes les formacions integrants de la coalició comença a dibuixar-se amb l’objectiu de concretar una força política estable i duradora en el temps. Tot sota el paraigua d’una federació que integraria les actuals i futures formacions que integren MÉS.

What do you want to do ?

New mail

Segons el coordinador de MÉS, Antoni Noguera, "la consolidació de MÉS PER MALLORCA implica superar l’actual fase de la coalició per poder aconseguir una estabilitat com una força política ecologista, d’esquerres i feminista. MÉS pot i deu integrar la pluralitat de les idees que individualment i col·lectivament s’expressen en aquesta organització. Sense que hi hagi cap mena de renúncia als postulats ideològics propis, hem d’aglutinar totes les persones que comparteixen objectius comuns".
Antoni Noguera sosté que la necessitat d’avançar cap a una organització estable "no és una exigència interna sinó que és la societat qui reclama una força mallorquinista amb força i forta presència institucional". Per això, assegura, "hem de ser capaços de transmetre que tenim un propòsit i també una il·lusió. Després de les urgències restituint drets i posant ordre després de les desfetes dels governs del PP, ara és el moment de fer la passa per centrar-nos en aquest debat".

Noguera va més enllà i aposta per teixir també complicitats i aliances amb l’ampli ventall de forces progressistes amb implantació insular a les Pitiüses i Menorca. En aquest cas l’aposta és una confederació interinsular que permeti estendre el projecte al conjunt de l’arxipèlag.

Aquesta qüestió ha estat debatuda durant una reunió extraordinària de l’executiva de MÉS celebrava aquest dissabte a Lluc. Durant la reunió l’executiva també ha abordat la situació pressupostària dels centres educatius. Una situació derivada de l’nfrafinançament històric de les Balears. Així, i en espera que el nou govern estatal concreti una millora que permiti disposar de més recursos, “és important gestionar amb criteris de proximitat, amb més informació i fomentant la participació. No es poden aplicar normes generals, cal avaluar les necessitats concretes de cada centre i fer un estudi detallat ”.

M�s per Mallorca vota a favor d�adaptar el Consell a l�Agenda 2030

El ple del Consell de Mallorca celebrat aquest dijous 12 de desembre ha aprovat l’adhesió del Consell i el seu organisme de cooperació, el Fons Mallorquí de Solidaritat, als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. El portaveu de MÉS per Mallorca al ple, Guillem Balboa, ha llegit la ponència presentada conjuntament per tota l’esquerra i ha explicat que aquesta Agenda 2030 consisteix en un pla d’acció "perquè al món hi prevalguin la pau, la dignitat, la justícia i la preservació del medi ambient". Allò que fixa la moció és que s’han de "traslladar" els objectius fixats per l’ONU a Mallorca i a l’acció política del Consell, una feina que en part ja s’està fent gràcies a campanyes com "Compromesos amb l’Agenda 2030" del Fons Mallorquí.

Al ple d’avui, els consellers i executius electes de MÉS per Mallorca també han intervingut per altres motius. Guillem Balboa ha fet una defensa ferma del model de convivència de l’escola mallorquina per oposar-se a una moció presentada per Vox que volia obligar els centres públics a penjar la bandera espanyola. “Entenem la seva dèria recentralitzadora però nosaltres defensam un sistema educatiu sense banderetes i amb l’únic imperatiu de formar ciutadans i ciutadanes lliures, cults i amb esperit crític”, ha dit el portaveu de MÉS.

What do you want to do ?

New mail

What do you want to do ?

New mail

El conseller executiu de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, ha intervingut en resposta a una interpel·lació del PP sobre ajudes a ajuntaments i entitats i ha defensat l’acció política del Consell de Mallorca des de la voluntat municipalista de MÉS per Mallorca. Alzamora ha reafirmat que està “compromès amb els municipis d’aquesta illa” i que el seu Departament continuarà “fent inversions perquè la ciutadania tengui els millors serveis possibles i les millors infraestructures municipals possibles”.

La consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Normalització Lingüística, Bel Busquets, ha defensat la necessitat de mantenir el programa de dinamitzadors lingüístics als municipis i l’ha defensat dels atacs de Vox. “Nosaltres volem que sigui possible viure plenament en català a Mallorca”, ha dit, “i per això s’ha de fer molta feina per a incrementar la presència de l’idioma a molts d’àmbits”.

El senador Vicen� Vidal ha presentat el 55 % de preguntes del total formulat pels senadors balears

Vicenç Vidal, senador de designació autonòmica ha comparegut avui al Parlament de les Illes Balears per explicar la tasca duta a terme aquests mesos de l’efímera XIIIa legislatura.

El senador de MÉS per Mallorca Vicenç Vidal ha defensat avui durant la seva compareixença al Parlament els eixos de la seva feina: “la representació territorial de les Illes Balears, els drets i les llibertats, el repte de l’emergència climática i el REB i el nou finaçament”. La compareixença, a petició del grup de Més per Mallorca, també afecta l’altre senador autonòmic, Vicente Marí Bossó, del PP d’Eivissa, i sorgeix com a conseqüència de l’intent de reprovació patit per Vidal per part del Partit Popular arran de les seves declaracions polítiques després de la sentencia del Procès.

La compareixença ha servit per demostrar la prolífica activitat de Vidal. Així, el senador de Més ha narrat com havia fet part de cinc comissions i havia presentat un total de 38 preguntes ( sobre la Llei de Benestar Animal, Cabrera, els refugiats a la Mediterrània, les prospeccions petrolieres, les balances fiscals i la qüestió de l’habitatge i el ministeri de defensa) . Quelcom que el converteix en el senador balear que més preguntes i peticions ha presentat. Un 55% del total de la feina feta pels senadors de les Illes correspon al seu gabinet. A això Vidal ha volgut afegir, en un detallat informe, “ la sol·licitut de compareixença de la ministra Montero i la intervenció en iniciatives de control del govern i iniciatives legislatives amb temes com el negacionisme climàtic de Vox després dels incendis de Gran Canària, la llei de símbols del PP, la llei de presó revisable, la llei de prospeccions o el decret-llei de la intervenció d’internet”.

Vidal ha explicat que, com a part del seu treball, ha visitat Menorca, Eivissa i Formentera, illes on fa comptes ser cada dos mesos per fer seguiment de les seves peticions i necessitats. En aquests viatges, amb trobades amb els respectius Consells Insulars i amb el teixit associatiu de cada una de les illes, ha pogut “copsar problemàtiques de primera ma com la torre de control de l’aeroport de Menorca, la connectivitat , el control d’espècies invasores al port d’Eivissa , la necessitat d’un senador propi de Formentera o la recerca d’un eficient transport de residus a les Pitiüses”. El senador de Més per Mallorca ha narrat com, via l’oficina del senador, oberta cada dilluns de 10 a 14, s’ha reunit amb una desena d’entitats mallorquines.

Vidal, s’ha integrat al senat a l’Esquerra Confederal, un grup de senadors de designació autonòmica que representen “la plurinacionalitat de l’Estat Espanyol des d’una perspectiva democràtica, progressista i feminista” i on hi fan part Compromís, Catalunya en Comú, Adelante Andalucía, En Marea i Más Madrid.
A més, Vidal s’ha volgut referir a la polèmica que va suscitar la seva compareixença afirmant que “en la línia d’Amnistia Internacional continuo creient que a Espanya hi ha presos polítics i un problema de déficit democràtic”.
El senador també ha aprofitat per agraïr que el Parlament li doni l’oportunitat d’ explicar “l’extensa tasca feta en només uns pocs mesos”.

Joana Aina Campomar: Destinar doblers per fer una societat m�s igualit�ria no �s mantenir cap �xiringuito�

La diputada de MÉS per Mallorca ha reafirmat avui al Parlament la necessitat d’aprovar el pressupost del Govern "quan l’extrema dreta de VOX afirma que es dediquen massa recursos a política lingüística, a feminisme, a memòria històrica i a polítiques d’igualtat". En aquest context, Campomar ha reiterat que per MÉS per Mallorca la defensa de la política lingüística, del feminisme, de la memòria històrica i de les polítiques d’igualtat "són eixos fonamentals". Així ha assegurat que "és una vergonya la seva negació a la violència masclista, els seus atacs de caire feixista cap a les dones, cap a les persones LGTBI i a les víctimes del franquisme. La diputada ha anat més enllà i ha contestat als representants de la dreta extrema assegurant que "destinar doblers per fer d’aquesta una societat més igualitària no és mantenir cap "xiringuito" ".

Durant el ple d’avui, Campomar també ha recordat que "sense més sobirania fiscal no tenim autonomia real sobre els nostres impostos "Un sistema de finançament que no respecta el principi d’ordinalitat és injust". D’aquesta manera ha recordat insistit en què
el retard en la posada en marxa del REIB , per causa de la inestabilitat política estatal perjudica les illes. "En tema d’inversions encara no hem vist un euro i el règim especial fiscal està dins un calaix. Una irresponsabilitat que afecta els pressuposts i al benestar de la gent que denunciam des de MÉS per Mallorca. Som la segona comunitat que més aporta a l’Estat i en canvi, la novena a l’hora de rebre. L’actual sistema empobreix les Illes Balears a partir d’un espoli fiscal per part de l’estat espanyol que repercuteix en la vida de les illenques i els illencs. Si no millorem el finançament de la nostra hisenda, la gent d’aquestes illes continuarà disposant d´un estat de benestar inferior i una menor inversió pública. Per això, ha arribat el moment de dir que ja n’hi ha prou", ha conclòs la diputada.

M�S-ESQUERRA PROPOSA UN PLA DE XOC ESTATAL CONTRA EL CANVI CLIM�TIC 27 d�octubre de 2019.

El candidat de MÉS-Esquerra a les eleccions estatals, Guillem Balboa, ha explicar les propostes que la coa-lició durà a Madrid per tal de combatre el canvi climàtic. Ha expressat que “vivim una crisi en tres dimensions: política, econòmica i mediambiental i les solucions han de tenir en compte aquestes tres potes; si les solucions ecològiques no van de la mà de la justícia social i de les llibertats individuals i col·lectives correm el perill que els moviments totalitaris i d’extrema dreta facin que aquestes crisis s’aprofundeixin encara més”.

Les solucions que proposa el partit ecosobiranista passen per un conveni per finançar el transport públic a les Illes Balears i dur el tren al Llevant aquesta legislatura, transferir la capacitat de controlar el número de vols i creuers a les Illes, impulsar el consum de proximitat excepcionant els territoris insulars de la directi-va Bolkenstein i una declaració d’emergència climàtica estatal.

Segons Balboa “el que hem de fer és exportar a l’Estat les polítiques que MÉS per Mallorca ja ha dut a les Balears, com és el cas de l’aprovació de la Llei de canvi Climàtic”.

En aquest sentit, ha intervingut el Conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, explicant les eines que ha impul-sat MÉS per Mallorca a les Illes Balears, tals com la llei de residus o de canvi climàtic, l’impost de turisme sostenible, el sostre de places turístiques o la protecció de la posidònia. Mir ha sentenciat que “tot això ho fem malgrat l’Estat no hi hagi col·laborat o hi hagi posat pals a les rodes i a més, ens sotmet a un infrafi-nançament que ens impedeix posar en marxa més mesures”.

Per la seva part, el senador autonòmic, Vicenç Vidal, ha expressat que “per tenir futur cal que l’Estat deixi de pensar només en els interessos immediats d’uns pocs, i hem de ser capaços de mirar més enllà”.

Vidal ha explicat que els exemples més clars són “la negativa de l’Estat a reduir els creuers o l’amenaça feliçment superada a les Lleis de Canvi Climàtic i de Residus”.

Un estudi pioner confirma la necessitat de reduir la pressi� humana i canviar el model de producci� per disminuir els residus

Un informe de la fundació Rezero, que compta amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, analitza 28 indicadors que analitzen la situació a les Balears.

Reduir la pressió humana i desplegar i implantar correctament la Llei de residus. Són dues de les conclusions que es poden extreure d’un estudi pioner realitzat per la fundació Rezero i finançat a través de les ajudes de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Així, l’informe ’Illes Balears cap al residu zero. Situació actual i indicadors per a la transició 2019’ analitza 28 indicadors per tenir una visió conjunta i transversal del model productiu i de consum de les Balears.

En general, cada balear produeix una mitjana de 763,5 quilos de residus per any. D’aquests, 629 quilos van directament al contenidor de resta, una situació que no ha canviat en cinc anys. Només 12 dels 67 municipis balears superen el 60 % de recollida selectiva amb sistemes d’individualització, com el porta a porta o el pagament per generació. Aquests municipis també són els únics que no superen els 120 kg de fracció resta per habitant i any (la mitjana balear és de 629 quilos de fracció resta per habitant i any).

L’estudi valora també l’impacte de la població turística sobre la producció i recollida selectiva. En aquest sentit, la diferència entre el mes de màxima generació (agost) i el de mínima generació (gener o desembre) és notable. Hi ha un increment de residus d’un 161 % a Eivissa i Formentera, del 154 % a Menorca i del 35 % a Mallorca, que arriba a l’índex de generació de residus més elevat de l’Estat espanyol. Això se suma al fet que l’índex de recollida selectiva també disminueix entre un 4-6 % durant els mesos d’estiu a les illes de Mallorca, Eivissa i Mallorca.

L’estudi presenta propostes perquè les Illes Balears prenguin el camí cap al residu zero, entre les quals destaquen les següents:

• La implantació correcta de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, on hi ha mesures com les prohibicions de productes d’un sol ús i productes de curta durada, com la vaixella i les bosses de plàstic, l’obligació de servir aigua de xarxa a bars i restaurants, l’aplicació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos de begudes i la implantació del cànon de residus.

• Una nova política municipal de gestió preventiva on es prioritzi la recollida de la fracció orgànica, la recollida amb sistemes com el porta a porta i el pagament per generació i els acords amb el sector productiu i de restauració per a la reducció del malbaratament alimentari, entre d’altres.

• L’impuls d’una política d’R+D+I en prevenció de residus.

• La promoció de campanyes generalitzades d’educació ambiental.

Ensenyat: "Volem acabar amb amb l�especulaci� immobili�ria"

MÉS per Mallorca presenta al parlament una Proposició No de Llei per revisar la fiscalitat sobre l’habitatge, especialment de les societats patrimonials

A instància de MÉS PER MALLORCA, el ple del Parlament debatrà dimarts una Proposició No de Llei (PNL) per instar al govern de l’Estat a revisar la fiscalitat que s’aplica sobre les SOCIMIs, (societats cotitzades anònimes d’inversió en el mercat immobiliari).Aquestes empreses, exemptes del pagament de l’impost de societats amb una bonificació del 95 % de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, van obtenir l’any passat uns beneficis fiscals de 12.662 milions d’euros. Una xifra "del tot desproporcionada", ha dit el portaveu de la formació Miquel Ensenyat, "si la comparam amb el pressupost (també de l’Estat en matèria d’habitatge: 500 milions d’euros". Per això, Més per Mallorca planteja la revisió fiscal i destinar aquests doblers a fomentar l’habitatge assequible.

El portaveu ecosobiranista ha assegurat que mentre l’habitatge públic constitueix una de les principals garanties de l’Estat de Benestar, "durant molt de temps les Administracions han mirat cap a un altre costat. La provisió d’habitatges no ha d’entendre’s com una qüestió de mercat sinó que constitueix un tema capital en el qual les administracions han d’intervenir directament i de manera coordinada. És més, de no actuar estaríem repetint els esquemes que van originar la pitjor crisi coneguda per diverses generacions”. El portaveu ecosobiranista també ha recordar que en el cas de les Illes Balears, el preu del lloguer s’ha incrementat un 40% en els últims 6 anys. “Urgeix no demorar ni dificultar per part de les administracions la creació d’habitatge social assequible”.

Durant la presentació Ensenyat també ha detallat que la proposta planteja instar al govern de l’Estat a modificar la coneguda com a Llei Montoro. Aquesta modificació permetria als ajuntament destinar el superàvit pressupostari i el consegüent romanent de tresoreria municipal a finançar programes d’habitatge públic assequible. "La política d’habitatge ha d’implicar als diferents estaments de l’administració i per això és necessari dotar els ajuntaments dels recursos per poder participar de manera directa". La proposta de MÉS per Mallorca també contempla instar al govern de l’Estat a articular les mesures necessàries per poder aplicar una major penalització de les accions delictives d’assetjament immobiliari.