Miquel L�pez Cresp� - Mem�ria hist�rica

Sa Pobla i la revista Vialf�s

Sun, 28 Jun 2026 12:06:13 +0200

Sa Pobla i la revista Vialf�s.

"En les p�gines de Vialf�s hi ha hist�ria de sis anys de vida poblera. Una bona part de les fam�lies de sa Pobla tenim gent que hi surt ressenyada sigui per un naixement, un casament, un viatge, una activitat cultural o professional o una defunci�. Igualment que Sa Marjal de moss�n Joan Parera Sans� o El Terru�o servaven el record de les activitats dels nostres pares i padrins, a finals dels cinquanta i comen�aments dels seixanta era Vialf�s qui acomplia a la perfecci� aquesta important funci�". (Miquel L�pez Cresp�)

Vialf�s va ser una de les revistes que m�s influ�ncia va tenir en la meva joventut. Va apar�ixer a sa Pobla de la m� d'Alexandre Ballester i el primer n�mero sort� al carrer dia vint-i-dos de mar� de 1957. Escrita en castell�, per obligaci� de l'�poca -en ple reialme del nacional-catolicisme i del franquisme m�s virulent-, la revista, malgrat les normals limitacions de la censura, va ser un interessant experiment cultural i hum� que ens permet reconstruir com era el nostre poble (i Mallorca!) en aquells anys de tenebror, repressi� contra la nostra cultura i manca absoluta de llibertat.

Vialf�s era una publicaci� que continuava una llarga tradici� poblera de revistes entre les quals podr�em destacar les imprescindibles Sa Marjal, El Terru�o o Horizontes Nuevos. Potser la que m�s recordi sigui Sa Marjal, ja que, per les golfes de can Verdera on jugava amb els amics del carrers de la Muntanya, Fadrins, Rosari, Marina o Escola, hi vaig trobar n�meros endarrerits d'aquella important publicaci� que dirig� moss�m Parera i Sans� d'en�� el gener de 1909 fins al gener de 1929. Jo tenia vuit o nou anys i, per l'edat, no podia valorar el significat cultural dels papers que ens servien, d'amagat de la fam�lia, per a fer vaixells i avions que des del terrat dels padrins de can Verdera llan��vem al carrer quan passava un carro o un amic.

1956. Sa Pobla i l'any de la neu. Escola Graduada de sa Pobla.

A les golfes de can Verdera hi havia alguns munts de llibres i de revistes del temps del meu oncle-avi Miquel Cresp� i Pons, el fam�s batle Verdera que havia contribu�t a bastir l'Escola Graduada de sa Pobla. Hist�ria -la de la construcci� de l'Escola Graduada que ha estat estudiada per Maria Ant�nia Roig en un llibre que va publicar recentment l'Ajuntament. Record n�meros de la revista Uni�n Patriotica que defensava les "realitzacions" de la dictadura del general Miquel Primo de Rivera; sobretot un que la fam�lia guardava com si fos una joia i en l'elaboraci� del qual havien intervingut uns periodistes i fot�grafs vinguts expressament des de Madrid el dia de la inauguraci� de l'escola. Aqueixa inauguraci� tengu� lloc el 10 de setembre de 1929, segons consta en el llibre d'Actes de la Comissi� Municipal Permanent, del qual ens transcriu Maria Ant�nia Roig: "Seguidamente el Sr. Alcalde [Miquel Cresp� i Pons] expuso: que para el d�a de ma�ana diez de los corrientes a las quince y media, est� anunciada la visita a esta villa de S.A.R. el Infante Dn. Jaime de Borb�n y de Battemberg hijo segundo de nuestro augusto mobarca Dn. Alfonso XII (q.D.g.) al cual acompa�ar� el Exmo. Sr. Presidente del Consejo de Ministros Dn. Miguel Primo de Rivera y Orbanija y primeras autoridades de esta prov�ncia con objeto de inaugurar la Escuela Graduada que este Ayuntamiento ha construido".

Not�cies d'import�ncia cabdal per a la vida d'un poble que, revistes com Sa Marjal o El Terru�o i m�s endavant Vialf�s, ajudaven a fer passar a la hist�ria.

Vialf�s, com d�iem una mica m�s amunt, va n�ixer de l'esperit emprenedor d'Alexandre Ballester i compt�, des del primer moment, amb el suport entusiasta d'una extensa colla de collaboradors. Alexandre Cu�llar, que aleshores exercia de secretari de l'Ajuntament de sa Pobla, va ser una d'aquestes �nimes entestades en la d�ria del periodisme i la literatura (guany� en el seu moment un premi Ciutat de Palma). Cu�llar signava els seus escrits com "A.C" i com "Aries". Tamb�, des del primer n�mero de Vialf�s podem constatar la participaci� d'Eugeni Triay Anglada (que era "A.TA", "A. Triay", "TA" o "Merlin"; de Jaume Gelabert Martorell, de Ram�n Beltran ("Ol�mpico" i "Tanusio"); de Guillem Torres Siquier ("Guiem")... Si fullejam el n�meros de la collecci� de Vialf�s podem llegir igualment articles de Miquel Castanyer, Bartomeu Siquier, Miquel Pomar ("P.C."); Bartomeu Torres Gost, Llu�s Ripoll, Bernard� Cladera, Jaume S�nchez... M�s endavant hi entraren a collaborar Guillem Llin�s, Jaume Obrador, Rafel Franch, Jordi Soler, Melsion Tugores, Sebasti� Gallardo, Joan Torres Gost, Joan Payeras... Posteriorment hi varen escriure uns joven�ans avui prou coneguts en el m�n cultural i literari; ens referim a Pere Bonn�n, Miquel Segura i Rafel Socias... Sense oblidar tampoc l'ajut inestimable del fot�graf Emili Cervera.

En les p�gines de Vialf�s hi ha hist�ria de sis anys de vida poblera. Una bona part de les fam�lies de sa Pobla tenim gent que hi surt ressenyada sigui per un naixement, un casament, un viatge, una activitat cultural o professional o una defunci�. Igualment que Sa Marjal de moss�n Joan Parera Sans� o El Terru�o servaven el record de les activitats dels nostres pares i padrins, a finals dels cinquanta i comen�aments dels seixanta era Vialf�s qui acomplia a la perfecci� aquesta important funci�. A Vialf�s hi ha la not�cia de la mort a mitjans de juliols de mil nou-cents cinquanta-nou del meu oncle Miquel Cresp� Cald�s. Mor� en un desgraciat accident en un revolt de Son Tut, prop del cementiri del poble, a l'edat de trenta anys. Tamb� hi trobam, al costat de la inauguraci� i activitats de l'Escola de M�sica de sa Pobla que dirigia el professor Gaspar Aguil�, les informacions referents als primers �xits acad�mics de la meva germana Francesca L�pez Cresp�.

Per� al costat d'aquestes an�cdotes personals i que afecten a cada una de les fam�lies de sa Pobla, el m�s destacable de la revista Vialf�s �s que, ara que han passat tants d'anys, ens permet realitzar un viatge a trav�s del temps i de l'espai: aprofundir en la cultura i la pol�tica de la nostra societat, saber com �rem nosaltres mateixos fa mig segle. Vialf�s ens permet aprofundir en qui som i d'on provenim.

Miquel L�pez Cresp�

El dogmatisme i el sectarisme a les Illes

Sat, 27 Jun 2026 21:38:32 +0200

Gabriel Sevilla, Antoni M. Thom�s, Albert Saoner, Bernat Riutort, Gustavo Catal�n, Josep M. Carbonero, Jaume Carbonero, Salvador Bastida i Ignasi Ribas: el dogmatisme i el sectarisme a les Iles

A partir de les eleccions del quinze de juny de 1977, qui no tengu�s representaci� parlament�ria era obligat a desapar�ixer engolit per la marginalitat m�s absoluta. "Intellectuals" de baixa categoria, servils sense escr�pols, s'encarregaven -i s'encarreguen encara!- de la feina bruta de demonitzar els grups o persones aut�nticament revolucionaris. Eren ridiculitzades les idees de progr�s, just�cia social, socialisme i independentisme. Tot aix�, combinat amb la lluita activa (portada endavant per la socialdemocr�cia, les restes del carrillisme i les burgesies espanyola, catalana i basca) contra el marxisme, l'anarquisme, el leninisme, l'independentisme... o el cristianisme de tend�ncia socialista i anticapitalista, an� creant un concret panorama de desolaci� contra el qual lluitaren activament Arturo Van den Eynde i els seus companys. (Miquel L�pez Cresp�)

Les campanyes rebentistes contra la mem�ria hist�rica de l�esquerra revolucion�ria

Coberta del llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) editat per l'editor Lleonard Muntaner l'any 1994 i demonitzat per una colla de dogm�tics i sectaris, enemics de l'esquerra alternativa i revolucion�ria tant en temps de la transici� com en els anys posteriors.

A partir de les eleccions del quinze de juny de 1977, qui no tengu�s representaci� parlament�ria era obligat a desapar�ixer engolit per la marginalitat m�s absoluta. "Intellectuals" de baixa categoria, servils sense escr�pols, s'encarregaven -i s'encarreguen encara!- de la feina bruta de demonitzar els grups o persones aut�nticament revolucionaris. Eren ridiculitzades les idees de progr�s, just�cia social, socialisme i independentisme. Tot aix�, combinat amb la lluita activa (portada endavant per la socialdemocr�cia, les restes del carrillisme i les burgesies espanyola, catalana i basca) contra el marxisme, l'anarquisme, el leninisme, l'independentisme... o el cristianisme de tend�ncia socialista i anticapitalista, an� creant un concret panorama de desolaci� contra el qual lluitaren activament Arturo Van den Eynde i els seus companys. Els sectors m�s din�mics que encara lluitaven contra el sistema eren deixats de banda (lluites d'Euskalduna, Altos Hornos del Mediterr�neo, Astilleros de Cadis... i mil tipus d'accions semblants), tot esperant que els lluitadors m�s actius perdessin la fe en la vict�ria de la seva justa causa. Les centrals sindicals majorit�ries, amb fortes subvencions estatals per a sous d'alliberats, boicotejaren mobilitzacions de solidaritat, expulsaren els grups m�s antisistema dels seus delegats mentre els dirigents d'aquests aparells ja institucionals signaven pacte rere pacte en contra dels interessos dels treballadors. Milers i milers de treballadors i treballadores, d'estudiants de totes les nacions oprimides de l'estat, eren indu�ts (a les bones o a les males: la policia no deix� mai d'actuar de forma brutal contra el poble) a oblidar les idees i principis igualitaris i antifeixistes tot obligat-los (mitjan�ant un fort bombardeig ideol�gic des del mitjans dits de "comunicaci�") a centrar-se nom�s en la vida privada, en el consum com a forma "superior" d'exist�ncia, en el "descomprom�s". Arribava l'�poca del pelotazo, m�s que res en temps del PSOE; del redescobriment de "la Espa�a eterna" per part dels "socialistes" de mentida que ens acabaven d'entaforar en el bloc imperialista i agressiu de l'OTAN.

Presentaci� de L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970). D'esquerra a dreta: Mateu Morro, Jaume Obrador, Miquel L�pez Cresp�, Lloren� Capell�, Carles Manera i Ramon Molina. Posteriorment a aquesta presentaci� els sectors dogm�tics i sectaris propers a l'excarrillisme (PCE) iniciaren una brutal campanya de mentides, cal�mnies i tergiversacions contra l'escriptor Miquel L�pez Cresp� per provar de barrar el pas a la mem�ria hist�rica de l'esquerra alternativa de les Illes.

Disn aquest brutal contetx repressiu d�esdengu� la brutal campanya rebentista dels excarrillistes i sectors afins al meu llibre de mem�ries antifeixista L�Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (Palma, El Tall Editorial, 1994).

A hores d'ara encara no entenc com Ignasi Ribas, l'antic militant del carrillisme illenc (PCE) sign� aquell t�rbol pamflet contra el llibre que havia editat Lleonard Muntaner. Que ho fessin dos bur�crates, dos antics responsables del ranci i escler�tic carrillisme illenc potser seria comprensible. Eren personatges que procedien d'una vella tradici� dogm�tica i de combat contra l'anarquisme i el socialisme ent�s com a poder dels treballadors (el POUM, el trotskisme...). Pensem en les execucions de membres del POUM i de la CNT en temps de la guerra civil. Els casos m�s coneguts foren els assassinats d'Andreu Nin i de Camilo Berneri, per exemple. Una tradici� de persecuci� i criminalitzaci� de l'esquerra revolucion�ria a la qual encara no han renunciat, com es va comprovar amb el pamflet ple de mentides, cal�mnies i tergiversacions que publicaren, sense cap mena de vergonya, el 28 d'abril de 1994 en un diari de Ciutat.

Com anava dient, a hores d'ara encara no m'explic l'origen de tanta r�bia i visceralitat contra l'esquerra republicana de les Illes. �O va ser precisament per aix� mateix, perqu� ells en temps de la transici� abandonaren tota idea de canvi social prosocialista, tota idea republicana, acceptant la reinstauraci� de la monarquia, que calia criminalitzar els partits que s� que defens�vem aquestes idees, cas de l' OEC, MCI, PTE, LCR, PSM o PSAN?

Quan llegia les brutors signades per Ignasi Ribas i els seus companys de campanya rebentista contra l'esquerra alternativa no ho podia creure. A una Illa en la qual tots ens coneixem quasi com si f�ssim de la fam�lia, els personatges abans esmentats s'atrevien a signar un pamflet on suggerien que els partits a l'esquerra del PCE i del carrillisme, �s a dir organitzacions marxistes i nacionalistes com MCI, OEC, LCR, el PSAN o el PSM nom�s ten�em com a funci�, a les ordres del franquisme sociol�gic "i de vegades des del franquisme polic�ac, debilitar el Partit Comunista d'aleshores". Alhora que s'atrevien a signar aquestes cal�mnies afegien, per a embrutar m�s la mem�ria dels antifeixistes de les Illes, que tots aquests partits nom�s ajudaren a crear "confusionisme". I el combat abnegat de tants d'homes i dones nom�s consist� en "declaracions de principis presumptament purs".

Mai no s'havia vist tanta r�bia i dogm�tica visceralitat contra uns coneguts militants antifeixistes de les Illes! La brutor que signaven evidenciava a la vista de tothom que nom�s acceptaven una aproximaci� a la hist�ria: la del PCE. Les altres aproximacions, els altres investigadors que no estiguessin al servei dels interessos sectaris del carrillisme, havien de ser perseguits i criminalitzats. Per als dogm�tics i sectaris el pamflet que s'atreviren a publicar nom�s tenia per funci� desprestigiar els lluitadors antifranquistes que no fossin de la seva corda i, de rebot, justificar les seves particulars tra�des als principis esquerrans que, de boca enfora, deien defensar. Criminalitzant altres visions dels fets de la transici�, amb totes les claudicacions de les quals foren responsables ells, la direcci� del PCE aconseguia quedar com a aquella que realment sabia el que s'havia de fer.

Amb el pamflet publicat a Palma, aquells que conscientment o inconscientment donaven suport a la nefasta pol�tica del PCE (abandonament de la lluita per la Rep�blica, Pactes de la Moncloa, acords amb el franquisme reciclat...) esdevenien botxins de la mem�ria hist�rica de l'esquerra alternativa de la nostra terra tot insultant el nom i els sacrificis de tants i tants abnegats combatents republicans. El pamflet que en contra nostra signaren Ignasi Ribas i els seus amiguets embrutava i posava en q�esti� no solament la meva feina pol�tica, sin� tamb�, i aix� s� que ho consider prou greu i d'una indignitat total, el treball de centenars d'honrats militants de l'esquerra alternativa.

No era solament contra la meva persona i el llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) que es bast� la campanya rebentista de 1994. Ignasi Ribas, i tamb� Gabriel Sevilla, Antoni M. Thom�s, Albert Saoner, Bernat Riutort, Gustavo Catal�n, Jos� M� Carbonero, Jaume Carbonero i Salvador Bastida el que el volien era, com ja he dit, barrar el pas a la mem�ria de l'esquerra antisistema de les Illes, demonitzant els escriptors que haguessin escrit algun llibre al respecte. Es pensaven que ho aconseguiren escrivint cal�mnies i mentides en contra nostra. S'erraren a les totes. De res no serviren els seus pamflets i brutors. Mai no s'havien publicat tants llibres explicant les claudicacions del PCE en temps de la transici�. Quant a la seva actitud dogm�tica i sect�ria, quedaren retratats per sempre davant l'opini� p�blica i acumularen damunt les seves espatlles un desprestigi del qual dif�cilment es recuperaran.

El domini total i absolut de l'oportunisme pol�tic m�s bestial s'aferma amb la transici� (la restauraci� de la monarquia borb�nica i els pactes de la suposada oposici� amb el franquisme i la burgesia) i durant els anys posteriors. La fi del socialisme degenerat a l'URSS i altres estats dits "socialistes" (aquells on regnava el brutal poder de la "burgesia" roja i el m�s bestial capitalisme d'estat) servia per a bastir una campanya contrarevolucion�ria mundial a la qual s'aferraven amb ungles i dents els reaccionaris de totes les tend�ncies. Ens aprop�vem als temps actuals, a l'�poca de la mundialitzaci� m�s bestial i absoluta del capital i de l'imperialisme (alguns li diuen, en expressi� errada, la "globalitzaci�"). Davant aquesta situaci� Arturo Van den Eynde escriu Globalitzaci�: la dictadura mundial de 200 empreses, que publica Edicions de 1984. Les preocupacions socials i collectives de les organitzacions marxistes, independentistes i antisistema eren sovint ridiculitzades. Els grups i partits que encara resistien la gegantina onada d'oportunisme que tot ho enva�a (barroeres lluites pel poder, per la poltrona, per la n�mina institucional deixant de banda d�cades d'hist�ria de lluita esquerrana) eren presentats sovint com a ut�pics o, m�s d'una vegada, com a actius "agents de la dreta", illuminats que no tocaven amb els peus a terra com hem explicat una mica m�s amunt en refer�ncia a la campanya rebentista contra el llibre L�Antifranquisme a Mallorca (1950-1970).

En el Petit vocabulari pol�tic de marxisme (Barcelona, Edicions de 1984, 1998), p�gs. 107-108, Arturo Van den Eynde definia l'oportunisme amb aquestes paraules: "�s oportunista sacrificar els objectius m�s importants del moviment obrer per treure'n un avantatge momentani.

'El llenguatge pol�tic postmodern enalteix l'oportunisme i el confon sibillinament amb el simple 'sentit de l'oportunitat'. S�n coses diferents. El sentit de l'oportunitat �s necessari en qualsevol t�ctica pol�tica. Una for�a pol�tica cerca sempre la l�nia de conducta que li permeti treure tot el partit possible d'una determinada situaci�, d'una determinada relaci� de forces entre els diversos partits i les diverses forces socials. Nom�s �s oportunista quan vol aconseguir aquest avantatge momentani, aquest petit guany, aquesta millora, en perjudici de coses encara m�s importants, com ara l'hostilitat de la classe dels treballadors emvers els capitalistes, o l'agrupament dels obrers avan�ats en un partit realment comunista.

'�s oportunista aquell qui, cercant un petit triomf avui, compromet les possibilitats d'un gran triomf revolucionari dem� o dem� passat".

Arturo Van den Eynde definia molt b� el significat de l�oportunisme dins la societat contempor�nia. I, per aix� mateix, els atacs i els pamflets contra la mem�ria hist�rica de l�esquerra revolucion�ria, contra qui volgu�s deixar const�ncia de les seves tra�des i claudicacions, dels seus pactes amb la burgesia i el franquisme reciclat en temps de la restauraci� borb�nica. Una hist�ria prou coneguda i que, com hem explicat m�s amunt, hem hagut de patir en carn pr�pia.

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Articles d�actualitat pol�tica de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Hist�ria alternativa de la transici� (la restauraci� borb�nica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transici� i el postfranquisme. Lloren� Buades (Web Ixent)

Textos cl�ssics de l�esquerra (Web Ixent)

Els escriptors mallorquins i la pres� de Palma

Fri, 26 Jun 2026 11:16:42 +0200

1976: la pres� de Palma.

Miquel L�pez Cresp� s'acomiada de la seva mare, Francesca Cresp� Cald�s, moments abans d'entrar a la pres� de Palma (Mallorca) per haver estat a l'avantguarda de la lluita per la llibertat del nostre poble.

La burgesia i el franquisme reciclat nom�s volien uns "comunistes": els del PCE de Santiago Carrillo, els mateixos que havien acceptat les condicions dels hereus del franquisme pel que fa a la legalitzaci�. La nostra organitzaci�, l'OEC, era perseguida sistem�ticament i criminalitzada per feixistes i pactistes. A ran de la presentaci� del partit, la Brigada Social ens vingu� a detenir, i, despr�s dels interrogatoris acostumats -vespres amb fred als soterranis del Govern Civil-, ens posaren en mans del jutge. L'acusaci� era haver presentat un partit il.legal. Ens caigu� al damunt una multa de setanta mil pessetes que, evidentment, no volgu�rem pagar. La lluita era per a imposar la llibertat de tots els partits obrers i d'esquerra. No pod�em acceptar que hagu�ssim com�s cap delicte. Pocs dies despr�s, en Jaume Obrador, en Josep Cap� i jo mateix, acompanyats fins a les portes dels jutjats per centenars d'amics i companys, entr�rem a la pres� de Palma.

Miquel L�pez Cresp� i Josep Cap�, membres de la direcci� dels comunistes de les Illes (OEC), sortint dels jutjats moments abans d'entrar a la pres� de Palma (Mallorca).

L'any setanta-sis havia estat el de la promoci� de diverses organitzacions que, en les d�cades de combat clandest�, no representaren res. M'adonava que, mentre els mitjans de comunicaci� informaven de l'exist�ncia d'aquells grups de "notables" (absents de la lluita popular) -el fantasmal GASI, el Partit Socialdem�crata Balear d'Angel Olmos i Santiago Rodr�guez Miranda, l'encara m�s et�ria Reforma Social Espa�ola d'en Jeroni Saenz i les estrany�ssimes Izquierda Democr�tica o Concurrencia Democr�tica Balear), nosaltres, els comunistes (OEC), �rem portats a la pres�. La t�ctica dels franquistes reciclats que portaven endavant la reforma del r�gim estava essent ben ordida. Aviat seria legalitzat el PCE de Carrillo. El PSOE -el qual no hav�em vist mai per barris o caus clandestins- actuava p�blicament promocionant a les totes F�lix Pons i Emilio Alonso. Al llibre "L'oposici� antifranquista a les Illes" de Bartomeu Canyelles i Francesca Vidal hom pot comprovar -per boca d'Emilio Alonso- el que el PSOE havia fet en temps de la clandestinitat. A la pregunta: �principals fets protagonitzats pel partit?, Emilio Alonso declara que "consideren importants les entrevistes mantingudes amb Areilza, el grup "T�cito" (Marcelino Oreja) i Garrigues Walker. Tamb� han organitzat dues confer�ncies a les Facultats de Dret i Filosofia i Lletres (Pablo Castellano i Bustelo)". Consideraven igualment cabdal haver ajudat a fundar la fantasmal Assemblea Democr�tica de Mallorca. Aix� era tot! Hom s'adonava que la repressi� esdevenia cada vegada m�s selectiva. Es tractava d'anar configurant les futures eleccions. El r�gim feia propaganda dels partits d'ordre que no posaven en q�esti� la reforma pactada, mentre silenciava i detenia els comunistes que exigien la Rep�blica, el dret d'autodeterminaci� de les nacionalitats o lluitaven pel socialisme. El final de la jugada seria a l'any `77. Per� ara, a finals del `76, a la pres� de Palma nom�s hi havia comunistes i alguns dels obrers detinguts en la manifestaci� que hi va haver el 12 de Novembre. Per part del PORE (trotsquista) restaven empresonats en Ram�n Molina de Dios (l'actual director del Museu d'Art Contemporani de sa Pobla), i en Xavier Serra i na M. Dolors Montero. De MCI havien tancant Isidre Forteza, el representant de l'Assemblea Democr�tica a Val�ncia. D'OEC hi �rem una part de la direcci� de les Illes: Josep Cap�, Jaume Obrador, M. L�pez Cresp�, i, dels detinguts en la manifestaci� del dia 12, hi romanien tancats en Manuel Carrillo, en Pere Ortega, n'Antoni L�pez L�pez i na M. del Carme Gim�nez Ruiz.

Els companys del carrer, aprofitant les possibilitats que donaven aquelles contradiccions del r�gim -afavorir i promocionar els partits d'ordre; detenir i silenciar els revolucionaris-, posaren en marxa una s�rie de valentes iniciatives que al final aconseguirien treure'ns de la pres�. Na Teresa Nieto col.labor� activament amb la campanya muntada per la direcci� d'OEC que encara romania en llibertat, i, sense problemes -malgrat la repressi� que havia sofert per editar "Democr�cia Prolet�ria"-, ajud� a la l'edici� d'un p�ster -amb les nostres fotografies- que, aferrat per tots els carrers de Ciutat i part forana, evidenciava l'exist�ncia de presos pol�tics. Es munt� un Comit� de Solidaritat amb els Empresonats en el qual participaren les forces d'esquerra (principalment els diversos grups comunistes). L'OEC, el nostre partit, edit� un n�mero especial de "Democr�cia Prolet�ria" que fou repartit massivament per tot Mallorca. En Miquel Tugores del PTE, en Jes�s Vives de MCI, en Tomeu Fiol del PSAN i membres del PCE(m-l) i l'ORT editaren octavetes explicant la situaci� dels represaliats. La campanya de solidaritat s'ampliava i enfortia. Nosaltres, dins de la pres� pens�vem que mai una detenci� havia estat tan rendible pol�ticament per a les forces d'esquerra ni m�s ru�nosa per al r�gim.

Qui quasi no va moure un dit contra les repres�lies fou la in�til Assemblea Democr�tica. Hi hagu�rem d'anar com a observadors per aconseguir signassin un comunicat de protesta. Na Beatriz Iraburu, del Diario de Mallorca, en deixava const�ncia dia vint-i-sis de novembre de 1976. La periodista escrivia: "La sesi�n de la Asamblea est� teniendo, desde el principio, unos observadores desusados: tres miembros de Izquierda Comunista. Como se sabe, Miguel L�pez Cresp�, Jos� Cap� y Jaime Obrador, ingresar�n el s�bado por la ma�ana en prisi�n por negarse a pagar las setenta mil pesetas que les han sido impuestas a cada uno por la presentaci�n de su partido en Palma. Ellos fueron a la Asamblea porque pensaron que la situaci�n exig�a que las `fuerzas democr�ticas' denunciasen juntas una serie de cosas. A este respecto, llevaron un comunicado con la idea que la Asamblea lo suscribiera. Y esto provoc� una nueva ronda de discusiones largas, largas, largas. Al final, y por iniciativa del PC, se decidi� que fuera la Asamblea quien redactara el comunicado y que OIC lo firmara. El comunicado que redact� la Asamblea y que firm� OIC `como miembro observador' -esta calificaci�n provoc� tambi�n discusiones- acusa al gobierno de no ser democr�tico y protesta por la represi�n de los sucesos de la `Jornada de lucha pac�fica', as� como por el futuro encarcelamiento de los tres miembros de OIC".

Per sort, cada diumenge, gernaci� de companys d'OEC i altres organitzacions venien davant la porta d'aquell cau on roman�em tancats a cridar consignes per l'Amnistia i a pintar les parets demanant la nostra immediata llibertat. El PTE, PSAN, MCI i OEC organitzaren, al descampat on ara hi ha el parc del Pol�gon de Llevant (al final de Ricardo Ortega), un m�ting amb nombrosa participaci� ciutadana. Hi intervingueren, a favor de l'Amnistia, en Miquel Tugores (PTE), en Jes�s Vives (MCI), en Tomeu Fiol (PSAN) i n'Aina Gomila (per l'OEC). Per� la fantasmal i inoperant Assemblea Democr�tica no va voler moure un dit en defensa dels presos pol�tics quan una comissi� de l'OEC hi va anar a parlar-hi per a concretar una manifestaci� conjunta en favor de la llibertat. Sortosament, com he dit una mica m�s endavant, els companys del PSAN, del PTE i de MCI s'avingueren a muntar el m�nting del Pol�gon de Llevant. En va fer un bon reportatge (potser uns dels �nics treballs en el qual es tractava amb certa simpatia a l'esquerra revolucion�ria no pactista) en el diari �ltima Hora del 15-XII-1976. Deia el diari abans esmentat: "Tom� la palabra en primer lugar el dirigente del Partido del Trabajo, Miguel Tugores quien... dijo que 'con el refer�ndum el Gobierno pretende afianzar un modo de continuaci�n del franquismo. Ser�n los mismos perros con diferentes collares'. Despu�s recalc� el hecho de que ante esta situaci�n partidos que se llaman obreros, no han reaccionado, m�s preocupados en concentrar sus esfuerzos en conseguir muchos votos en las elecciones. Insisti� [Miguel Tugores] en la necesidad de que los obreros presionen sobre la Asamblea de Mallorca -'organismo muerto a causa de la actitud de los partidos que se llaman obreros y no lo son'- a fin de reforzar la unidad y 'que la Asamblea pueda ser una verdadera alternativa de poder'. Gritos de 'abstenci�n, abstenci�n' fueron coreados repetidas veces durante la intervenci�n de Tugores".

Miquel L�pez Cresp�

El control de la cultura

Thu, 25 Jun 2026 22:33:45 +0200

L'enveja prova de barrar el pas al creador de vena i ordeix el silenciament i menyspreu dels nostres autors: contactes amb tal o qual editorial per aconseguir que aquell escriptor o escriptora no publiqui; informacions tendencioses als redactors de determinades enciclop�dies de car�cter literari per fer que la veu de l'autor considerat "dissolvent" sigui deixada de banda; contactes amb tal amic de la colla dels rebentistes per escriure un pamflet que desanimi els autors als quals cal barrar el pas; creaci� de c�nons literaris artificials amb l'ajut dels amics de la colla respectiva; cicles de confer�ncies dels quals s�n exclosos de forma regular i matem�tica aquells i aquelles als quals cal anihilar... (Miquel L�pez Cresp�)

El control de la cultura

A comen�aments dels vuitanta �rem lluny d'imaginar tota la capacitat manipuladora del comissariat neoparanoucentista. Encara viv�em una mica ancorats en el passat, immersos en la idea que tots els escriptors catalans antifranquistes �rem una sola fam�lia fent front a la dictadura i la despersonalitzaci� colonitzadora. Cert que intu�em coses, evidentment. Qualsevol lletraferit o persona interessada en la literatura ja podia anar copsant certs enlairaments interessats i molts silencis aut�nticament escandalosos. De totes maneres se notava que �rem immersos en les idees i resolucions del Congr�s de Cultura Catalana de finals dels setanta. El record de tants d'intel�lectuals que havien treballat, i molts d'ells encara treballaven, pel redre�ament nacional i cultural ens feia viure dins una ampolla de vidre: pensar que tots els escriptors nostrats eren del tarann� d'aquells que havien fet tant per normalitzar llengua, novel�la, poesia, teatre, hist�ria... la cultura catalana entesa en el seu sentit antropol�gic, lluny del pansit elitisme dels exquisits. Ben cert que era una apreciaci� bastant err�nia que no ens deixava veure com havia canviat la situaci� cultural i pol�tica amb la consolidaci� de l'estat de les autonomies i la reforma del r�gim sorgit de la vict�ria franquista del 39.

Quant als premis literaris, el control neoparanoucentista era i �s semblant a la pressi� exercida sobre editorials i suplements culturals. Normalment, ahir com avui, en aix� no s'ha canviat gaire en els darrers trenta anys, els premis que, diguem-ne, "consagren" eren vigilats a fons. En aquest camp eren -i s�n encara!- les editorials i els seus equips assessors els que determinen els guanyadors sense que aix�, moltes vegades, tengui gaire a veure amb la qualitat liter�ria de l'autor guardonat. En els premis dits de "prestigi", aquells que hipot�ticament "consagren", les editorials hi juguen fort quant a promocionar els autors m�s comercials que tenen en el seu llistat. Tamb� se sol premiar escriptors que, des del lloc que tenen a les institucions, han fet favors, la majoria de vegades econ�mics, a aquestes editorials. Pensem en les substancioses subvencions, en les promocions editorials, en les compres institucionals i els enc�rrecs que se solen fer... De fa anys s�n molts els companys del gremi que ja no perden el temps fent fotoc�pies per optar a aquesta mena de premis. Sovint, l'incaut que hi participa de bona fe i que ignora les martingales que s'hi donen, s'estranya quan rep retornats els originals que havia enviat sense que aquests mostrin cap senyal que indiqui que han estat llegits (ni oberts). Aquells originals lliurats al concurs amb tanta il�lusi�, pensant que el jurat els estudiaria amb inter�s, s�n retornats sense una arruga, sense que es noti res que indiqui que han estat tenguts en consideraci�. Il�lusi� d'incauts pensar que totes les obres s�n llegides i estudiades amb prou rigor!

La situaci� cultural �s com un cercle infernal. L'enveja prova de barrar el pas al creador de vena i ordeix el silenciament i menyspreu dels nostres autors: contactes amb tal o qual editorial per aconseguir que aquell escriptor o escriptora no publiqui; informacions tendencioses als redactors de determinades enciclop�dies de car�cter literari per fer que la veu de l'autor considerat "dissolvent" sigui deixada de banda; contactes amb tal amic de la colla dels rebentistes per escriure un pamflet que desanimi els autors als quals cal barrar el pas; creaci� de c�nons literaris artificials amb l'ajut dels amics de la colla respectiva; cicles de confer�ncies dels quals s�n exclosos de forma regular i matem�tica aquells i aquelles als quals cal anihilar... El llistat de les maniobres m�s diverses que hem vist aquests darrers anys podia allargar-se fins a l'infinit, per� el lector una mica assabentat del rerefons del nostre m�n cultural ja sap perfectament com van aquestes coses. Si finalment aquell autor o autora marginats aconsegueixen anar publicant amb certa regularitat rompent el blocatge del cercle de silenci i rebentista, en aquest mateix moment, com molt b� podeu imaginar, la r�bia produ�da per la creixent enveja malaltissa que els domina augmenta fins a l�mits insospitats. I, precisament per aquest motiu, la r�bia �s m�s intensa, i m�s ferotges les maniobres contra aquell o aquella que aconsegueix rompre els paranys ordits per tal o qual camarilla. I aix� fins a l'infinit, sense aturar mai. Analitzau la n�mina de bons escriptors dels Pa�sos Catalans, recordau les novel�les, poemaris i peces teatrals que vos han interessat i despr�s ho comparau amb aquells noms que, de forma insistent, s�n promocionats per les camarilles neoparanoucentistes i comprovareu la veritat d'aquestes afirmacions.

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Els comunistes catalans: Andreu Nin i el POUM

Wed, 24 Jun 2026 11:37:00 +0200

Els comunistes catalans: Andreu Nin i el POUM

Andreu Nin (el Vendrell, Baix Pened�s 1892 - Madrid 1937)

Pol�tic i escriptor. Inici� els estudis de magisteri a Tarragona, i despr�s pass� a Barcelona per acabar-los. Fund� l'Associaci� d'Estudiants Normalistes. Acabats els estudis, fou mestre a l'Escola Horaciana, i alhora ensenyava en les aules dels ateneus obrers i col�laborava en revistes com �El Baix Pened�s�, �El Poble Catal�� i �P�tria�. S'afili� a la Uni� Federal Nacionalista Republicana (UFNR), i fou membre actiu de les seves joventuts. Posteriorment (1913) s'alluny� del republicanisme federal i evolucion� a postures netament socialistes. Milit� en la Federaci� del Partido Socialista Obrero Espa�ol (PSOE) al Principat, amb interrupcions, degudes a la pol�mica que les seves opinions catalanistes generaven a "La Justicia Social" (�rgan de la federaci�). Des de finals de 1914 fins a la darreria de 1917 treball� com a representant de comer� als Pa�sos �rabs. Retornat a Barcelona, reingress� al PSOE i alhora entrava en el Sindicato de Profesiones Liberales de la Confederaci�n Nacional del Trabajo (CNT). Com a delegat al segon congr�s de la CNT advoc� per l'ingr�s de la Confederaci�n a la Tercera Internacional, cosa que aconsegu�. No obstant com a secretari del comit� nacional de la CNT i, tot i el suport de Joaquim Maur�n i d'altres, vei� com la CNT s'allunyava progressivament del "tercerisme" vers a posicions anarquistes. Aix� el juliol de 1921, com a delegat de la CNT a la Internacional Sindical Roja (ISR) es trob� que aquesta deixava la Internacional de Moscou per afiliar-se a la Internacional de Berl�n. Membre del Comit� Executiu de la ISR, s'encarreg� de l'organitzaci� de l'oficina per l'Europa Central (1921-22), tasca que fou interrompuda per la demanda d'extradici� de les autoritats espanyoles i la conseq�ent expulsi� de part dels alemanys.

Tornat a Moscou continu� treballant al si de la ISR, i fou l'amfitri� de Francesc Maci� en la seva visita a la Uni� Sovi�tica. A Les anarchistes et le mouvement syndical (1924) analitza el pes de l'anarquisme en el sindicalisme europeu (que es feia especialment viu en el cas de les terres catalanes). El 1926 fou secretari general de la ISR, c�rrec que combin� amb la participaci� a la plataforma de Trockij, Oposici� Comunista. L'estiu de 1928 caigu� Trockij, i Nin fou progressivament arraconat fins la seva expulsi� el setembre de 1930. Retornat a Barcelona, f�u una important tasca en la difusi� de les idees comunistes, remarcant la import�ncia de la lluita sindical i del dret a l'autodeterminaci� dels pobles (Els moviments d'emancipaci� nacional, 1935). Davant l'ascens del feixisme fou dels primers en veure'l com una amena�a que anava m�s enll� del reaccionarisme dels r�gims militars (Les dictadures dels nostres dies, 1930). A El proletariado espa�ol ante la revoluci�n (1931) analitza la nova situaci� peninsular, davant la proclamaci� de la Rep�blica espanyola. Va traduir Trockij al catal� (Qu� ha passat?, 1935), per� en general les traduccions pol�tiques les feia a l'espanyol, i les liter�ries, de les quals vivia, al catal�. En el panorama pol�tic de Catalunya, Nin col�labor� amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC), tot i mantenint la seva milit�ncia en l'Oposici�n Comunista Espa�ola, que a partir de 1932 adopt� el nom d'Esquerra Comunista.

Allunyat progressivament de Trockij, va trencar-hi definitivament el 1934. Al llarg de l'any 1935, particip� en les converses per bastir un partit socialista unificat al Principat, que culminaren a la fi d'any, amb la fundaci� del Partit Obrer d'Unificaci� Marxista (POUM), integrat pel BOC i l'Esquerra Comunista. Convertit en secretari general, tamb� fou responsable de la Federaci� Obrera d'Unitat Sindical i de la revista �La Nueva Era�. L'esclat de la Guerra d'Espanya, provoc� la formaci� d'un govern d'unitat al Principat, i Nin fou membre del Consell d'Economia i Conseller de Just�cia i Dret (9-12.1936). Des d'aquest c�rrec impuls� la creaci� dels Tribunals Populars de Just�cia. Pol�ticament el POUM es trobava enfrontat al partit comunista oficial (PCE-PSUC) i, de retruc, als �rgans governamental (en mans de socialistes i republicans). Aix� cerc� un acostament a la CNT-FAI, que tampoc es va poder plasmar degut a l'actitud dels anarquistes. Els fets de maig a Barcelona enfrontaren al POUM i la CNT-FAI, d'una banda, i al PSUC, ERC i Estat Catal�, d'una altra. Aquests fets foren aprofitats pel govern republic� espanyol per limitar l'autonomia del Principat, i pels estalinistes del PCE-PSUC i els serveis secrets sovi�tics per desfermar una repressi� contra el POUM. Nin fou detingut i assassinat per agents estalinistes.

Vegeu: Arxiu d'obres d'Andreu Nin i les planes de la Fundaci� Andreu Nin.

Secci� Catalana de The Marxists' Internet Archive

Per a copsar tota la mis�ria estalinista contra els revolucionaris de la CNT i del POUM, per a entendre amb profunditat el perqu� dels assassinats d�anarquistes i poumistes, per a copsar el significat aut�ntic de la Revoluci� iniciada en la zona republicana el 19 de juliol del 36, �s recomanable l�estudi d�algunes obres imprescindibles de Pelai Pag�s, concretament Andreu Nin: su evoluci�n pol�tica (1911-1937), i l�obra de Francesc Bonamusa, aquell fam�s llibre que edit� Anagrama l�any 1977, Andreu Nin y el movimiento comunista en Espa�a (1930-1937). (Miquel L�pez Cresp�)

Mem�ria hist�rica de l�esquerra alternativa

Resposta a Pere Mero�o: l�assassinat d�Andreu Nin i els Fets de Maig de 1937

Imaginava que, a aquestes al�ades de la hist�ria, el fet hist�ric de la complicitat absoluta de la direcci� estalinista del PCE i del PSUC amb la GPU sovi�tica i els botxins enviats per Stalin per a matar Andreu Nin era quelcom que ja no s�havia de discutir per l�abundor de proves hist�riques que hi ha al respecte. Per� sembla que l�amic Pere Mero�o no coneix l�ampl�ssima sobre la mat�ria publicada d'en�� fa m�s de quaranta anys a Catalunya i l�Estat espanyol. La majoria s�n llibres que els marxistes de finals dels seixanta i comen�aments del setanta lleg�em i estudi�vem en els seminaris de formaci� o, simplement, per curiositat hist�rica. En refer�ncia als assassinats de comunistes del POUM i anarquistes de la CNT-FAI en els Fets de Maig de 1937 George Orwell ens va deixar aquella meravellosa i instructiva obra titulada Homenatge a Catalunya que demostra, sense cap mena de dubtes, el paper dels estalinistes espanyols i catalans, �s a dir, del PCE-PSUC, en la repressi� dels anarquistes i comunistes del POUM. �s una obra b�sica, bona de llegir, instructiva, un document b�sic per a con�ixer aquella �poca hist�rica, que sembla que no ha llegit Pere Mero�o, o que no en recorda el contingut. Aquesta obra cl�ssica per a copsar el paper nefast de l�estalinisme en temps de la guerra civil es pot ampliar si hom ho desitja amb aportacions com la de John Langdon-Davies, La setmana tr�gica de 1937. Els Fets de Maig (Barcelona, Edicions 62, 1987). Per� malgrat la documentaci� nova que aporta, no supera ni de bon tros la famosa Homenatge a Catalunya d�Orwell. Aix� i tot �s necessari con�ixer-ho tot al respecte.

El paper sinistre en la criminalitzaci� dels antifeixistes del POUM i la CNT i la part que els estalinistes tengueren en l�assassinat d�Andreu Nin, Camillo Berneri i centenars d�anarquistes i poumistes �s documentat en nombroses obres de l�historiador V�ctor Alba, concretament en El marxisme a Catalunya (Barcelona. Editorial P�rtic, 1974), obra composta pels volums Hist�ria del BOC, Hist�ria del POUM, Andreu Nin i Joaquim Maur�n.

L�Editorial Ruedo Ib�rico, famosa a les darreries del franquisme per les eines imprescindibles de recerca que posava al nostre abast, publicava una documentaci� precisa quant als elements de l�estalinisme espanyol que, fent de sicaris de la policia pol�tica sovi�tica, treballaren activament en la criminalitzaci� de la CNT-FAI i tamb� del POUM. El llibre, eina b�sica per a copsar el paper del PCE en l�assassinat i persecuci� dels revolucionaris de l�Estat espanyol que no obe�en a Moscou �s de l�historiador Andr�s Su�rez i porta per t�tol El proceso contra el POUM: un episodio de la Revoluci�n Espa�ola. Moltes de les conclusions de l�historiador Andr�s Su�rez s�n confirmades per Frank Mintz i Miguel Pe�a en la recopilaci� de textos que es publicaren durant els Fets de Maig de 1937; textos, la majoria dels quals s�n signats per �Los Amigos de Durruti�, el grup que s�enfront� al PCE-PSUC i es disting� en la defensa dels perseguits, torturats i assassinats pels estalinistes. El llibre Los amigos de Durruti, los trotsquistas y los sucesos de Mayo va ser editat per Campo Abierto Edicions, a Madrid, l�any 1978.

Recentment, el col�lectiu de recerca hist�rica �La Trinxera� ha estudiat l�assassinat d�Andreu Nin i ha publicat les seves conclusions en el web de la Fundaci� Andreu Nin. El treball porta per t�tol �La desaparici� d�Andreu Nin� i confirma que Nin, despr�s de ser segrestat a Barcelona el 16 de juny de 1937, va ser traslladat primer a Val�ncia i posteriorment a una txeca estalinista del PCE, la mansi� dels arist�crates i menbres de la direcci� del PCE Ignacio Hidalgo de Cisneros i la seva dona Constanza de la Mora (n�ta del que va ser primer ministre conservador durant la monarquia, Antonio Maura). Tots els historiadors esmentats confirmen com els estalinistes espanyols treballaven en estreta uni� amb la policia pol�tica d�Stalin per a portar endavant la seva tasca criminal contra els revolucionaris de l�Estat espanyol. Exestalinistes destacats, com el t�rbol Enrique Castro Delgado, n�han parlat a Hombres Made in Mosc�, llibre publicat per l�editorial antimarxista Luis de Caralt, a Barcelona. l�any 1963. M�s recent �s l�estudi dels crims estalinistes a l�Estat espanyol descrits pel dirigent de la IV Internacional Arturo Van den Eynde (l�An�bal Ramos de la clandestinitat) Aquest estudi es pot trobar en el llibre El proletariado contra la �Uni�n Sagrada. Anti-Carrillo (Madrid, Cr�tica Comunista, 1980), concretament a les p�gines 117-140.

Per a copsar tota la mis�ria estalinista contra els revolucionaris de la CNT i del POUM, per a entendre amb profunditat el perqu� dels assassinats d�anarquistes i poumistes, per a copsar el significat aut�ntic de la Revoluci� iniciada en la zona republicana el 19 de juliol del 36, �s recomanable l�estudi d�algunes obres imprescindibles de Pelai Pag�s, concretament Andreu Nin: su evoluci�n pol�tica (1911-1937), i l�obra de Francesc Bonamusa, aquell fam�s llibre que edit� Anagrama l�any 1977, Andreu Nin y el movimiento comunista en Espa�a (1930-1937).

Com deia al comen�ament d�aquesta nota, la bibliografia que hem consultat d�en�� els anys seixanta i setanta �s tan extensa que no es pot resumir en aquestes breus retxes. En la hist�ria de Burnet Bolloten La Revoluci�n Espa�ola: sus or�genes, la izquierda y la lucha por el poder durante la guerra civil 1936-1939 (Barcelona, Editorial Grijalbo, 1980), i en el cap�tol �entre d�altres- �Catalunya: revoluci�n y contrarevoluci�n� (p�gs. 515-558) podem seguir pas a pas les campanyes de �Mundo Obrero� (portaveu del PCE), de Santiago Carrillo, la Passion�ria, Jos� D�az i tota la plana major dels companys de viatge de la policia secreta d�Stalin, quant a criminalitzar i demanar l�extermini del POUM i d�Andreu Nin. Les hemeroteques serven la mem�ria hist�rica d�aquesta incitaci� di�ria al crim. Mai, cap dirigent del PCE-PSUC ha demanat perd� per aquests crims comesos contra els revolucionaris de l�Estat espanyol!

Com he dit al comen�ament d�aquest escrit, imaginava que, amb tanta abundor de materials, amb la investigaci� al respecte de qu� ens forneix dia a dia la Fundaci� Andreu Nin, debatre sobre la responsabilitat del PCE-PSUC en l�assassinat d�Andreu Nin, Camillo Berneri i tants de revolucionaris antiestalinistes seria cosa del passat, ja no tenia sentit. Veig que anava errat. Negar el paper dels estalinistes espanyols del PCE-PSUC en aquests assassinats �s com negar l'assassinat de Trotski per part del militant del PSUC Ramon Mercader, assass� que actu� a les ordres de la policia pol�tica d�Stalin. Caldria no aferrar-se a la �darrera l�nia de defensa� segons la quals els del PCE-PSUC anaven enganyats i tota la culpa la tengueren els sovi�tics.

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Hist�ria alternativa de la transici� (la restauraci� borb�nica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transici� i el postfranquisme. Lloren� Buades (Web Ixent)

Sa Pobla - Mem�ries d�un adolescent (II)- Records de la Mallorca dels anys 60 -

Tue, 23 Jun 2026 14:14:22 +0200

Sa Pobla - Mem�ries d�un adolescent (II)- Records de la Mallorca dels anys 60 -

Un univers kafki�

Ens deman�vem com era possible que la dictadura hagu�s perm�s la projecci� del film. Aquella revolta dels esclaus ens emocionava fins a l�mits incre�bles. La lluita per la Llibertat a la pantalla, en aquella Palma dels anys seixanta! Que f�cil era identificar la revolta amb la resist�ncia republicana del trenta-sis! Les unitats militars formades pels esclaus alliberats lluitant contra Cras, representant del poder de Roma! Res de diferent de com imagin�vem la lluita dels nostres pares contra el franquisme. I la derrota final d�Esp�rtac a mans de C�sar no era ben semblant a la dels republicans davant la Legi�n, els moros, italians i alemanys? Tots els rebels crucificats! I nosaltres v�iem el film a la sala Augusta, justament un indret on feia d�cades havia existit el magatzem de Can Mir, el lloc on tancaven els antifeixistes mallorquins abans de portar-los al cementiri de Palma on eren executats. (Miquel L�pez Cresp�)

El relat de les presons patides despr�s de la derrota republicana era molt semblant al que ens explicava Salvador Trias: els dies d�angoixa en el port d�Alacant, esperant uns vaixells que mai no arribarien, la prepot�ncia dels italians que els havien fet presoners; les rialles, a l�entrada del port, dels falangistes fent el gest de tallar els cap als internats en aquella pres� sense parets; la marxa, amb les baionetes dels soldats a l�esquena, cap el camp de concentraci� de Los Almendros; l�enviament, amb un grup de m�s de cent presoners a fer carreteres a Mallorca... i, oh miracle!, les inesperades relacions amb la meva mare, una filla de Can Verdera, neboda del batle de sa Pobla i cap d�Uni�n Patri�tica, el partit del general Miguel Primo de Rivera, cosa que li salv� la vida.

Ho sabia pel pare i per l�oncle. Els dies tancats al port d�Alacant foren d�un p�nic especial. Envoltats per les tropes franquistes, sense menjar, sense saber quina sort vendria. Alguns, desesperats, es su�cidaven d�un tret al cap, i els que no tenien armes, pujant a un fanal i llan�ant-se daltabaix. No era tant la por a la mort, a acabar davant una paret, com a les tortures dels falangistes. Se sabia que els vencedors anaven cercant antics dirigents pol�tics i sindicals, comandaments de l�ex�rcit republic�, gent destacada en el sosteniment de les cooperatives i f�briques col�lectivitzades, comissaris, periodistes... Era dif�cil escapar a la meticulosa triadella de feixistes i militars. Se sabia exactament el que havia passat a la zona franquista, quin havia estat el dest� de persones semblants... per aix� mateix els trets al cap en el port, els que s�obrien les venes amb les navalles d�afaitar, aquells que es llan�aven al mar sense saber nedar... Tot era preferible abans que caure en mans d�aquella colla d�assedegats de sang.

Sovint ho pensava a classe, just en l�instant que el professor de llat� escrivia amb guix a la pissarra un fragment de la Guerra de les G�l�lies de Juli C�sar.

Qu� hauria estat d�un presoner republic� a la Mallorca dels anys quaranta sense el suport d�una de les hereves de Can Verdera? Alguns sobrevisqueren a la tr�gica maror dels camps de concentraci�. D�altres no pogueren resistir el pes de la derrota, la prepot�ncia dels militars, els treballs for�ats de sol a sol, el mal menjar.

Un dia vaig demanar a la mare com havia conegut el pare. Em contest� amatent:

--Havia anat amb el teu padr� a cercar algues a la platja d�Alc�dia, com era costum entre els pagesos del poble d'en�� generacions. Jo era la filla estimada, i sempre em volia vora seu.

Va ser el dia que vaig veure per primera vegada el que seria el meu home, dibuixant sota la pineda. Pintava vigilat pel comandant del camp d�internament. Li havien comanat una marina. Feinejava amb els colors, tranquil�lament, com si tengu�s la vida pel davant, per deixar const�ncia de les impressions que li produ�a la mar, l�horabaixa, els mil matisos que el lent navegar dels n�vols per la immensitat del blau li produ�a a la retina. La meva relaci� amb ell va comen�ar des de l�instant en qu� ens mir�rem als ulls, des de la primera llambregada. Setmanes m�s endavant em digu� que s�havia fixat en mi el dia que arribaren a l�estaci�.

--Li vaig confessar que no ho recordava.

--S� que havia ullat aquella corrua de presoners, drets sota l�inclement sol d�agost, asseguts sota els pins de l�estaci�, esperant l�hora de continuar la marxa cap al camp de treball. Era una imatge acostumada; ja no hi par�vem esment. Des dels comen�aments de la guerra, amb la conquesta d�Ast�ries per les tropes de Franco, havien anat arribant al poble diversos contingents de presoners republicans. Ell recordava que jo anava en bicicleta, els cabells lliurats al vent, cantant una can��. Sempre em deia, somrient, que, per a ell, va ser com ensopegar amb una visi� del parad�s, un ocult m�n ple de caminois i m�giques dreceres que calia descobrir.

--Tenc ben presents les paraules que em digu�:

--Quan et vaig veure avan�ar, decidida, pels carrers polsosos del poble en aquell mat� sense esperan�a, tot mud� en el meu interior. Et veia com si fossis una estrella brillant�ssima, perduda en la dist�ncia infinita de l�espai. Una claror que, malgrat els milions d�anys-llum que ens separaven, il�luminava la tenebror, fent estelles el neguit. Pensava que un presoner republic� no podria apropar-se mai a una dona del poble. Encara no sabia que els bascos s�havien integrat plenament en la vida quotidiana de la poblaci�. Tampoc no sabia, ni podia endevinar, res del tarann� obert de pagesos i menestrals. Nosaltres proced�em de les clavegueres de les presons madrilenyes, de les cel�les des d�on esper�vem que els carcellers pronunciassin els nostres noms per portar-nos a l�escorxador. Qu� tenien a veure els g�lids camps de treball de S�ria i Pamplona amb els llocs d�internament de les Illes? Encara tenia en ment l�hivern anterior, arraulits a les pobres cabanes de palla, provant d�encalentir-nos una mica les mans abans de sortir novament a la neu per continuar treballant en la construcci� de les vies del tren. S�, et tenc present com un raig de llum rompent les tenebres. Mallorca seria, finalment, la taula de salvaci� on ens podr�em aferrar els n�ufrags?

--Era el primer cop en ma vida que un home parava esment en la meva persona sense que la seva ullada denot�s una lux�ria desfermada o una simple valoraci� econ�mica de les possibilitats d�augment de patrimoni que significava el casament amb una hereva de Can Verdera. Ho reconec. Estava cansada dels joven�ans que nom�s cercaven una dona per fer feina als horts i que tengu�s fills abastament per a portar m�s gent al tall, segar el blat o treure patates amb els gavilans. Al poble, la riquesa consistia no solament en la quantitat d�horts que hom tenia en propietat, sin� tamb�, i aix� era molt important, en el nombre de fills de qu� cada fam�lia disposava per atendre les necessitats de la casa.

--Ho sabia d�en�� la infantesa.

--La teva posici�, saber qui ets, si et tenen respecte o no, s�apr�n de forma instintiva, com el simple fet de respirar.

--De nina havia vist com els pagesos pobres, els que depenien d�un jornal, es llevaven el capell quan el pare passava a la vora. Aquells que nom�s tenien les mans, la seva suor per a provar de sobreviure, acotaven el cap en topar-se amb un dels senyors que et podia contractar a l�hora de recollir l�anyada o fer de missatge. No solament existia, ferm, poder�s, aquest respecte envers els rics. Hi havia por. Por de la mis�ria, de la marginaci�, de no tenir feina. Por de l�emigraci�, d�haver de deixar el poble, els amics i familiars, la teva terra, els paisatges coneguts. Ho veies en el rostre, en els gests dels jornalers, en la manera de moure les mans quan parlaven amb qui tenia poder per contractar-los. Viure amb temor, amb por de tot, de quedar malament, de dir cap paraula que disgust�s l�amo o la madona i ja no et volguessin llogar mai m�s. En un poble on tots ens coneix�em, que un jornaler tengu�s mala anomenada era la perdici� d�una fam�lia. En el casino, els propietaris comentaven qui servia o qui no rendia abastament, qui no anava a missa o era d�un sindicat. Era aix� de senzill i alhora tr�gic, restar marcat per sempre. En la meva adolesc�ncia vaig veure nombroses fam�lies amb el saquet a l�esquena anant cap a l�estaci� per mirar de trobar sort a Ciutat, a Fran�a, a l�Argentina. Eren els que sabien que mai no trobarien un jornal al poble. Una paraula mal pronunciada davant el senyor? L�home que no anava a missa? V�s a saber! Les excuses per no donar feina eren diverses i, sovint, inexplicables. Bastava que un jornaler s�hagu�s estorbat una mica fent la cigarreta. O que la madona trob�s que, mentre segava, anava a beure massa vegades a la gerra de sota la figuera. Qualsevol excusa servia per no contractar-lo mai m�s. I si no tenies terra... quina altra sortida hi havia que no fos l�emigraci� a Ciutat o a l�estranger?

De la hist�ria familiar em rest� per sempre a la mem�ria un fet remarcable: saber que la llista dels milers i milers d�assassinats era provisional i que, un dia, s�hauria d�ampliar fins a l�infinit amb la relaci� dels que moriren de tristor per la derrota, dels morts de fam, per la feina esclava de la postguerra, per mil malalties que segaven vides amb m�s efic�cia que les metralladores dels botxins.

Per� aquest ja �s un altre cap�tol.

El cervell organitzatiu del grup Nova Mallorca era Sebasti� Terrades, un cataliner n�t d�un pescador que va arriscar la vida en nombroses ocasions portant perseguits fins a Menorca.

El descobriren quan tornava d�un viatge i, jutjat per un tribunal militar, fou condemnat a mort. Posteriorment la pena li fou commutada per trenta anys de pres�. En va fer nou. Per� mai pogueren v�ncer el seu esperit alegre i divertit. El vaig arribar a con�ixer, vell i rabassut, encenent la seva pipa de fang a la caseta de Santa Catalina, i mai ning� no hauria pogut imaginar els sofriments que havia patit en el passat.

D�on tragu� la for�a per resistir? Imag�n que com el meu pare, com els familiars dels altres membres de la colla, era la consci�ncia d�haver lluitat per una causa justa els que els mantenia dempeus en les m�s ferotges circumst�ncies.

Ho sabia per l�oncle. Havien vist tant de dolor pels pobles i ciutats d�aquella Espanya en guerra! Els supervivents, els condemnats a anys de pres� i treballs for�ats, vivien en la convicci� que, sense cap mena de dubte, tornarien fer el que havien fet. Eren homes i dones formats en els ateneus populars dels anys trenta, en la lectura dels cl�ssics del pensament socialista i anarquista, amb fermes conviccions, decidits a lliurar la vida a la causa si era necessari.

Sebasti� Terrades era un organitzador especial. Coneixia a fons els horaris, les parades de tots els autobusos de ciutat. Era el primer a assabentar-se d�una obra nova, d�on es trobava una paret extraradial per anar-hi a fer pintades. I l��nic tamb� que, malgrat la d�ria que ens dominava, trobava temps per a estudiar i treure bones notes.

Com ho feia? Mai no sab�rem d�on treia aquella capacitat innata per a concentrar-se en tantes coses alhora. Un do especial? Li ten�em enveja. Una enveja sana, per� enveja al cap i a la fi.

Era un assenyat especialista a escodrinyar la cartellera dels cines de ciutat. Sabia a la perfecci� la pel�l�cula que ens convenia anar a veure, el film que podia significar una aportaci� a la nostra formaci� humana. Va ser el que ens va descobrir les estrenes de les pel�l�cules de Bergman, Berlanga, Fellini i Orson Wells a la Sala Augusta, el L�ric, l�Astoria o el Born.

Una tarda ens oblig� quasi per la for�a a anar a veure Esp�rtac, de Kubrick. Despr�s, en el pati, o en alguna trobada de dissabte a casa d�algun de nosaltres, ens feia analitzar punt per punt les troballes revolucion�ries que hi havia en el film. L�efecte d�aquells descobriments ha estat perdurable a trav�s d�aquestes d�cades. Com un cec que, inesperadament, despr�s d�una miraculosa operaci�, veu la claror, un nou univers.

Qu� tenien a veure les ensucrades pel�l�cules pagades per la dictadura amb els films que ens feia veure Sebasti� Terrades? Com comparar les insuportables espanyolades plenes de Joselitos, Marisols i Saras Montiels amb la creativitat gegantina d�una pel�l�cula de Bergman i Fellini. No res a veure entre el missatge falangista de Raza i La font de la donzella.

S�n els anys que, menjant pipes i cacauets en el "galliner" (o a butaca quan hi an�vem amb els pares), ens anam empassolant --sense creure en el que ens mostren-- "obres mestres" de la cinematografia espanyola del tipus Sin novedad en el Alc�zar, aquella infumable pel�l�cula dirigida per Augusto Genina (coproducci� hispano-italiana de l'any 1940) i interpretada per Fosco Giachetti, Mirelle Bal�n, Mar�a Denis, Rafael Calvo, Andrea Cecchi, Aldo Fiorelli, Silvio Bagolini, Carlo Tamberlani i Carlos Mu�oz. Dins aquesta l�nia d'exaltaci� de les "hero�citats" dels franquistes veur�em, com hem dit, monuments a la propaganda militar espanyola, a la "ra�a" hisp�nica i al nacionalcatolicisme com El santuario no se rinde, Escuadrilla o A m� la Legi�n. �s evident que els fills dels ven�uts no pod�em combregar ni amb els continguts, ni amb l'est�tica, ni amb la interpretaci� de qui posava el seu art al servei d�interessos tan t�rbols: la mistificaci� hist�rica, la mentida m�s barroera. El "meu" heroi no podia ser mai la mena d�estereotips que interpretava Alfredo Mayo. Crec que �s bo d'entendre que els meus herois particulars eren el pare i els oncles. Malgrat els meus deu o onze anys, escoltant les hist�ries de la guerra a casa, al voltant de la foganya als hiverns, creia molt m�s els meus familiars que no el que em presentaven a la pantalla els servidors intel�lectuals del r�gim.

Menci� a part mereixeria un film --igualment de propaganda-- com va ser Los �ltimos de Filipinas. Cert que la pel�l�cula no deixava de ser una "espanyolada" com totes les altres. La hist�ria era sempre la mateixa: un grup de valents soldats comandats pel capit� Las Morenas, resisteix heroicament la brutal embranzida de les salvatges hordes filipines dins l'esgl�sia del poble de Baler. La guerra entre Filipines i Espanya fa mesos que ha finit, per� els soldats espanyols resisteixen sense voler deixar les armes. La pel�l�cula fou dirigida per Antonio Rom�n l'any 1945 i protagonitzada per Armando Calvo Calvo, Jos� Nieto, Guillermo Mar�n, Fernando Rey, Nani Fern�ndez, Juan Calvo, Manuel Mor�n, Carlos Mu�oz, Manuel Kaiser i Tony Leblanc, amb decorats de Sigfrido Burmann i m�sica de Manuel Parada. Es tracta d'una obra que m'interess� especialment. Si he d'anar a cercar les causes potser fos aquella can�� magistralment interpretada per Nani Fern�ndez. La record a la perfecci�, la sent ara mateix en la meva torre musical: �s el Yo te dir�, inesborrable de la mem�ria.

Les pel�l�cules de la guerra que hem comentat, la comedieta de costums del Rafael Gil o l'inefable Dibildos, la bogeria "hist�rica" que representen les monstruositats del tipus Locura de amor (Juan de Ordu�a, 1948), Agustina de Arag�n, La leona de Castilla, Reina Santa, In�s de Castro, El tambor del Bruch, Alba de Am�rica, Jerom�n, Peque�eces, El marqu�s de Salamanca... no tenen justificaci� possible; i el poble, la gent del carrer, aix� ho va entendre de seguida batiant aquells horrors amb una paraula exacta i precisa. I aquesta paraula era: "una espanyolada".

Aprengu�rem la paraula de seguida en aquells anys de la nostra adolesc�ncia poblera. "Espanyolada" era l'exacta definici� que es podia donar a les obres dels Gil i els Heredia, dels Ruiz-Castillo i els Genina. Aix� qualificava el poble de qualsevol indret de l'Estat tant la cinematografia de la guerra (tipus A m� la Legi�n) com la comedieta rosa (La vida en un hilo) o tots aquests productes -majorit�riament de CIFESA- que, no se sap per quines estranyes circumst�ncies, sempre obtenien els m�s importants premis dels sindicats feixistes, les m�s generoses subvencions econ�miques... Encara les tenc ben ficades dins la retina, les actuacions d'aquells actors: Aurora Bautista, Rafael Calvo, Mar�a Mart�n, Fernando Rey, sempre amb l'espasa o amb la creu, defensant la sagrada Espa�a dels infidels (moros, jueus, indis americans, rojos i separatistes), sempre oferint rostre, les seves millors actuacions d'aquells anys per a portar als pobles m�s oblidats de la geografia, a les barriades m�s marginals i miserables de les grans ciutats derrotades, el catecisme falangista, els ensopits discursos gens amagats dels Padre Coloma, de Tamayo, de Villaespesa, de Jos� Mar�a Pem�n. Per� nosaltres ja hav�em sentit parlar de Miguel Hern�ndez i Rafel Alberti, de Tag�e�a i Modesto, de la CNT i la FAI, de la derrota de l'ex�rcit espanyol en els carrers de Val�ncia, Madrid i Barcelona...

L�any 1962 s�estrenava en el Teatre Balear de Palma El Proc�s, d�Orson Welles, basada en la novel�la de Kafka del mateix t�tol. En Sebasti� ens ho havia advertit de bon mat�, al pati. �Dem� dissabte, toca anar al Balear. Ja ho sabeu. Hi fan El Proc�s. �s una pel�l�cula b�sica, no hi podeu faltar!�.

A la primera sessi�, cap a les tres de l�horabaixa, el cine era quasi buit. Nosaltres quatre, Nova Mallorca en ple, al bell mig de la sala, esperant l�inici de la projecci�. Al nostre darrere, unes quantes parelles que nom�s havien pagat l�entrada per a poder besar-se a les fosques, sense que els import�s el film que s�havia de projectar. Al davant una parella de vells, possiblement estrangers pel tipus de vestimenta que portaven. Ning� m�s. Al fons, rere les cortines, l�acomodador parlant amb la venedora de cacauets, protestant segurament per la manca de p�blic i de propines que tot plegat comportava.

El film ens obria l�esperit a noves experi�ncies i percepcions. De seguida ens submerg�rem en la fond�ria kafkiana de les imatges que ens oferia Welles. Les magistrals interpretacions d�Anthony Perkins, el mateix Orson Welles, una nova Rommy Schneider que no tenia res a veure amb l�ensucrada Siss�, emperadriu que hav�em vist a la infantesa, ens tenien corpresos. La injust�cia de les persecucions contra el protagonista, l�absurd univers que Anthony Perkins havia de travessar per tal de trobar una espurna de just�cia i veritat, ens evocava les respectives odissees familiars.

Era l�inicial descobriment d�un autor, Franz Kafka, magistralment portat al cine per Welles. A partir d�aquell dia an�vem a cercar llibres de Kafka per totes les llibreries de Palma. I era dif�cil trobar-ne cap! Encara no s�havia posat de moda La Metamorfosi, que anys despr�s editaria Alianza Editorial i seria recomanada per tots els professors de literatura de l�Estat espanyol. Per� ara els hav�em de comanar als llibreters coneguts de ciutat. Ens sedu�a l�univers barroc de l�escriptor germanotxec. Tots ens sent�em com el personatge del film, el protagonista de la novel�la: persones perdudes, perseguides per l�engranatge ferotge de la dictadura. Ens sab�em abandonats, sense poder fer res per assolir la nostra llibertat. Per aix� ens identific�vem amb el m�n angoix�s del senyor K, els laberints de la Llei, l�aparici� inesperada de la policia en qualsevol moment, els indrets que no tenien cap sortida. Encara no sab�em emprar la paraula �kafki��, per� sent�em en la pell que aquell m�n que ens descrivia era el nostre, sense cap mena de dubte.

A la fi ensopeg�vem amb un tipus de pel�l�cules que no tenien res a veure amb el que ens oferia el cine oficial. Amb Welles, Bu�uel, Fellini i Bergman (era el temps de les estrenes de Maduixes silvestres, L�estiu amb Monika, El set� segell, La font de la donzella...) comen��vem a con�ixer el que era el cine aut�ntic, el cam� cap al coneixement i la bellesa.

Aquell dia en sortir del Balear diluviava. Rest�vem a l�aguait que cess�s la ruixada. V�iem passar la gent talment visqu�ssim enmig d�un somni. Fosquejava. La gent anava apressada, amb temor de xopar-se. Mirava els fars dels cotxes. La llum dels vehicles permetia copsar la for�a de l�aigua que queia inclement damunt la ciutat.

Ens cost� una bona estona recuperar-nos, tornar a la realitat. Malgrat la meva manca de formaci� cinematogr�fica, em vaig adonar que el film marcaria per sempre el que em rest�s de vida. En aquelles imatges sentia, com un punyal que em penetr�s dins la carn, tota l�absurditat de la vida. Em servia, de forma inconscient, per racionalitzar la bogeria que havia fet malb� l�exist�ncia dels pares.

Ens acomiad�rem en silenci, sense dir ni una paraula. La process� covava per dins i, m�s de mig segle despr�s del que record, la for�a del film resplendeix dins el meu esperit amb la mateixa lluminositat d�aquell dia.

De la novel�la Un hivern a Lluc (El Tall Editorial)

La literatura catalana de Mallorca i la novel�la hist�rica: La Conspiraci� (El Tall Editorial) - La novel�la hist�rica catalana i la lluita contra els borbons: La conspiraci� - Miquel de Sureda de Montaner, el Joan Baptista Mari� Picornell Gomila de la hist�ria real, la vida del qual i la dels seus amics, els conspiradors contra el rei Carles IV, hem novel�lat al llibre La conspiraci�

Mon, 22 Jun 2026 20:22:23 +0200

La literatura catalana de Mallorca i la novel�la hist�rica: La Conspiraci� (El Tall Editorial) - La novel�la hist�rica catalana i la lluita contra els borbons: La conspiraci� - Miquel de Sureda de Montaner, el Joan Baptista Mari� Picornell Gomila de la hist�ria real, la vida del qual i la dels seus amics, els conspiradors contra el rei Carles IV, hem novel�lat al llibre La conspiraci� -

�ltima Hora entrevista l�escriptor Miquel L�pez Cresp� Clara Ferrer ha escrit: El autor reedita con El Tall su novela 'La conspiraci�', publicada originalmente hace 20 a�os
Hace justo un a�o el prol�fico escritor Miquel L�pez Cresp� anunciaba su jubilaci�n literaria. Tras casi un centenar de t�tulos publicados, reconoci� que tem�a repetirse. Sin embargo, no se trata de una jubilaci�n editorial, ya que el escritor de sa Pobla puntualizaba que dejaba de escribir, pero no de publicar, ya que tiene multitud de textos en los cajones de su estudio. Por eso, cuando el editor de El Tall, Josep Joan Vidal, le pregunt� si ten�a algo para este a�o, L�pez Cresp� no vacil� y decidi� recuperar La conspiraci�, publicada originalmente hace veinte a�os por Editorial Atinea de Castell�.
�La propuesta me dio la idea de dedicarme a recuperar obras descatalogadas o que ya no se pueden encontrar en las librer�as o bibliotecas�, explica. En esta l�nea se enmarca la reedici�n de este t�tulo, una novela hist�rica rigurosa sobre una figura tan desconocida como fascinante Joan Baptista Mari� Picornell (Palma, 1757 - San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825). �Fue maestro en Madrid, donde conoci� a subersivos de su tiempo y empezaron a traducir textos de la Revoluci�n Francesa, de autores como Marat o Robespierre. En la capital se congrega todo un n�cleo que se propone la liquidaci�n de los Borbones, incluso a nivel f�sico si fuera necesario. Los descubren y los encierran en la prisi�n y se exilia a Am�rica. De esta manera, acaba en Venezuela, donde tambi�n se codea con conspiradores a favor de la independencia de las colonias espa�olas�, detalla. �Fue quien introdujo en Espa�a las ideas de la Revoluci�n Francesa�, destaca entre otras proezas.
Casualidad
�Di con su figura por casualidad hace dos d�cadas, cuando estaba hojeando la Gran Enciclop�dia de Mallorca. Me impresion� tanto su biograf�a que imprim� la p�gina y la colgu� en el ordenador para no olvidarme y tenerla siempre presente. Cuando volv� a leer su biograf�a me enamor� otra vez de este hombre que bien podr�a protagonizar una superproducci�n de Hollywood. Fue un revolucionario pero, curiosamente, en sus �ltimos a�os de vida, se arrepinti� de su pasado y pidi� perd�n a Ferran VII, quien por cierto hab�a matado a much�sima gente. Y este, contra todo pron�stico, le perdon�. Picornell muri� en Cuba, pero muri� perdonado, con el indulto de Ferran VII�, a�ade. Un giro un tanto inesperado tambi�n digno de una pel�cula.
Sobre este arrepentimiento, L�pez Cresp� confiesa que no le decepciona, sino que lo encuentra �normal�. �En todos los a�os de la Transici�n hemos vivido renuncias de muchos revolucionarios de los a�os setenta que han acabado en el PP o incluso en Vox. Es algo muy humano arrepentirse de tu pasado y querer olvidarlo. Hay quien est� avergonzado de haber sido republicano o comunista�, se�ala. Sin embargo, no es para nada su caso. Republicano e independentista convencido, asegura que nunca se ha arrepentido de su pasado.
Militante
�Antes, cuando era joven, era militante, pero ahora que soy ya mayor no lo hago. Aunque, en cierta forma, lo sigo haciendo, aunque sea desde la literatura. Todo por lo que luch� se ha terminado confirmando. En el 75 nuestro lema era la Rep�blica, el socialismo entendido como el poder de los trabajadores y la independencia para las naciones oprimidas por Espa�a. Esto es m�s real que nunca. La CUP, por ejemplo, defiende las mismas ideas que los de mi generaci�n. Podemos, por su parte, creo que cojea por su carencia de la visi�n necesaria de la independencia de Galicia, Euskal Herria y Catalunya�, compara. Por otra parte, L�pez Cresp� est� preparando para Lloren� Gelabert Editor, encargado de editar la obra de autores como Alexandre Ballester, la revisi�n de una obra in�dita cuyo t�tulo provisional es La Restauraci� Borb�nica (la Transici� - les mem�ries ap�crifes del president Felipe Gonz�lez).

Les cr�niques d�una Mallorca ja desapareguda - Sa Pobla - Mem�ries d�un adolescent - Records de la Mallorca dels anys 60 -

Mon, 22 Jun 2026 09:29:42 +0200

Sa Pobla - Els diumenges dels anys 50 i el poder de l�Esgl�sia: la Congregaci� -

Quan els nostres amics partien cap a la Congregaci�, nosaltres marx�vem cap al cine. Es tractava de comprovar si aquella tarda hi havia algun porter conegut que, una vegada comen�ada la projecci�, ens deix�s entrar a veure alguna pel�l�cula �no recomanada�. Ens delia veure les interpretacions d�Ava Gardner, Marilyn Monroe, Anna Magnani, Sofia Loren... Per a nosaltres el m�n m�gic de la pantalla era la porta oberta al parad�s, al cel que ens predicaven des de la trona. Els dimonis que incitaven al pecat (les actrius abans esmentades) eren aut�ntics �ngels, la m�s exacta encarnaci� de la bellesa. (Miquel L�pez Cresp�)

A casa mai no em feren cap discurs antireligi�s, per� creixies alletat per la idea que les predicacions de la trona eren rondalles superficials que no afectaven el teu comportament. An�rem poques vegades a la doctrina del diumenge, un truc emprat per la rectoria per retenir els al�lots a l�edifici de la Congregaci�. L�essencial era que no an�ssim al cine. El cine era sempre pecamin�s, malgrat fos autoritzat per la mateixa esgl�sia! Si an�vem a sentir els sermons de la Congregaci� et donaven un cartonet amb un n�mero. Els havies de guardar i, en arribar els Reis, pel gener, el podies bescanviar per una joguina.
Joguines de l�esgl�sia? No en vol�em! Ens estim�vem m�s jugar als quatre cantons al carrer, a indis i vaquers en els jardins de l�Escola Graduada, amb una pilota feta amb draps, que no haver de sentir els sermons!
Per aix� an�vem a la porta del temple on, cada setmana, el rector hi situava un full amb les qualificacions morals que li mereixien les pel�l�cules. Hi havia les autoritzades per a �menors� (nosaltres!) i les considerades de categ�ria 1, 2, 3 i 3R. Les 3R (que volia dir Mayores con reparos), eren a les hi anava m�s gent, sempre a la recerca d�una besada no censurada, uns vestits escotats (Anna Magnani en Arr�s amarg!), algun crim on el g�ngster era tractat amb una certa introspecci� psicol�gica.
Quan els nostres amics partien cap a la Congregaci�, nosaltres marx�vem cap al cine. Es tractava de comprovar si aquella tarda hi havia algun porter conegut que, una vegada comen�ada la projecci�, ens deix�s entrar a veure alguna pel�l�cula �no recomanada�. Ens delia veure les interpretacions d�Ava Gardner, Marilyn Monroe, Anna Magnani, Sofia Loren... Per a nosaltres el m�n m�gic de la pantalla era la porta oberta al parad�s, al cel que ens predicaven des de la trona. Els dimonis que incitaven al pecat (les actrius abans esmentades) eren aut�ntics �ngels, la m�s exacta encarnaci� de la bellesa.
Com haur�em anat mai a les sales fosques dels sermons, a sentir les narracions prou conegudes de les calderes de l�infern, de l�aigua bullint, del foc etern?
S�, sense cap mena de dubte, que els pares s�estimaven m�s veure�ns al cine que no pas a recer dels sacerdots.
Quin tipus de moral ens havia d�ensenyar l�esgl�sia cat�lica? Bastava veure, constatar el tipus de vida que portaven els pares per a saber el que era bo i dolent, qu� beneficiava o perjudicava l�home. No necessit�vem que ens fessin repetir de mem�ria els deu manaments per a comprendre la necessitat de donar suport als d�bils, ajudar els familiars, els desvalguts, combatre la injust�cia. �s curi�s comprovar com la lectura del Quixot a dotze o tretze anys ens confirmava, malgrat no pogu�ssim aprofundir en tota la fond�ria del pensament de Cervantes, que el m�n feia temps que era injust i la maldat planava, poderosa, per camps i ciutats. M�identificava amb el foll lector de llibres de cavalleries a la recerca sempre d�un univers imaginari, el parad�s somniat per tots els utopistes que han existit damunt la terra; una terra, per desgr�cia, esborrada feia temps dels calendaris. La batalla del Quixot amb els molins de vent ens semblava, en la nostra imaginaci� infantil, el combat dels pares contra els mercenaris de Franco, els tancs italians, l�aviaci� alemanya, en temps de la guerra civil.
Ens delia la descripci� d�una societat hip�crita i materialista, els entrebancs del nostre heroi per a retre culte a una bellesa mai trobada, la il�lusi� per una Dulcinea inexistent. Talment la generaci� d�expresoners reunits a Can Ripoll parlant a cau d�orella de repartiments de terres, escoles p�bliques, teatre popular, universitats gratu�tes per a tots els treballadors. Com estimava sentir les hist�ries dels expresoners republicans! Quants exemples d�heroisme vaig sentir en aquelles horabaixes lentes, en acabar les classes a l�institut de la pla�a del Mercat! Joves que es jugaven la vida per anar a recuperar el cos del company caigut en terra de ning� i que gemegava demanant auxili! Els portalliteres, sota les bales enemigues, morint a vegades en l�intent de recuperar els ferits. Les lectures de la poesia de Miguel Hern�ndez, Rafael Alberti a recer de les trinxeres, entre batalla i batalla. Ensenyar de llegir i escriure al soldat que no en sabia malgrat tenir la seguretat que tant mestre com alumne podien morir en les properes hores. Imaginava al pare, alt i prim, amb la seva veu poderosa, cantant �ries de les sarsueles m�s populars dels anys trenta. Can�ons de La Dolorosa mesclades amb el ress� de la Internacional, mentre avan�aven cap a Terol aquell fred hivern del 37. I el que m�s sobtava la meva imaginaci� infantil: sentir parlar d�esgl�sies i catedrals convertides en hospitals, mercats per al poble, biblioteques, ateneus populars, escoles, cines i teatres per a l�esbarjo de la gent.
Com no havia de ser atractiu aquell univers de novel�la? Qu� tenia a veure amb les obligades visites a l�esgl�sia cada dijous horabaixa, amb els sermons del diumenge a la Congregaci�? Resar a poc a poc, lent�ssimament, el rosari? Esperar que, des de la trona, el pare Bonn�n deman�s a alg� el pare nostre i si no te�l sabies romandre, l�hora de la doctrina, agonellat damunt les fredes rajoles del temple? Aguantar altra volta l�advertiment que, si agaf�vem una poma, uns ametllons d�un hort que no fos el nostre, ser�em eternament a l�infern? Descripci� minuciosa, s�dica, d�infants xisclant dins les calderes d�aigua bullent de Satan�s. Les tenalles de ferro roent arrabassant la m� que ha agafat la poma, el codony o ha volgut tastar unes cireres!
Tot un caramull d�explicacions que, de petit, m�atemorien, em feien allunyar cada vegada m�s de les portes d�aquella esgl�sia plagada de sangonosos crists crucificats, verges amb el cor rajant sang damunt el pit, santsebastians clivellats de fletxes, innombrables m�rtirs torturats pels romans, cremats a les graelles i que, resant amb devoci�, deia el rector, ens alliberarien de la fam i les malalties i ens aproparien al regne del Senyor on romandr�em pels segles dels segles gaudint de l'eterna felicitat.
La padrina s� que era religiosa, posse�da sempre per una estranya devoci� que combinava certes ensenyances cat�liques amb els mites propagats per m�diums i endevins. Creure en les reencarnacions no li impedia d�anar a missa. Em coneixia, volia que hi an�s cada diumenge. El seu sistema per a saber si hi anava o no era demanar-me pel color de la casulla del rector. Pobra dona, quantes vegades no la vaig enganyar! Em bastava anar fins al portal de l�esgl�sia, guaitar per a saber com anava vestit el capell� i, en ser hora, tornar a casa contestant a la pregunta.
Em regalava una ensa�mada just acabada de sortir del forn, sucosa i tendra. Restava feli�, satisfeta per la meva bondat. Era el seu n�t aviciat.
No va saber mai que els diumenges no an�vem a missa. Amb els amics de la colla �rem sempre al mercat, enmig de les paradetes dels pagesos que venien al poble a vendre fruita i animals, roba de feina, estris pel camp. La nostra �nica d�ria era copsar si havien comparegut les al�lotes que ens agradaven: na Joaneta de Can Mussol, na Margalida de Can Feliu, n�Ant�nia de Can Julivert...

Tal com �rem � Palma, Anys 70 � La repressi� pol�tica de la dictadura i el paper del turisme � Cr�nica sentimental de la transici�

Sun, 21 Jun 2026 14:50:06 +0200

Tal com �rem � Palma, Anys 70 � La repressi� pol�tica de la dictadura i el paper del turisme � Cr�nica sentimental de la transici� -

Ricardo Manzanas, un conegut torturador dels anys de la Guerra Civil, amic d�Arias Navarro i Himmler que, d�en�� de l�inici de la reforma, reb� instruccions d�actuar dins uns certs l�mits. A nombroses comissaries i casernes encara pegaven com en el passat, per� les noves ordres anaven en el sentit de moderar les actuacions polic�aques fins all� on fos possible. Des dels seixanta, el turisme, juntament amb l�entrada de les divises que enviaven els treballadors espanyols des d�Alemanya, Fran�a i Anglaterra, ajudaven a sostenir el r�gim. La premsa internacional vigilava i informava del desenvolupament del proc�s que s�esdevenia a l�Estat espanyol i qualsevol mort en una vaga o manifestaci�, qualsevol persona morta a conseq��ncia de les tortures dels cossos repressius, era una taca en el cam� de la consolidaci� de la monarquia que ens llegava el dictador. I, indubtablement, podia produir una inesperada davallada en el nombre de turistes que ens visitava. (Miquel L�pez Cresp�)

Esperava la detenci� una mica m�s tard. Sempre solien venir despr�s d�haver parlat i rebut instruccions del comandant Ricardo Manzanas, un conegut torturador dels anys de la Guerra Civil, amic d�Arias Navarro i Himmler que, d�en�� de l�inici de la reforma, reb� instruccions d�actuar dins uns certs l�mits. A nombroses comissaries i casernes encara pegaven com en el passat, per� les noves ordres anaven en el sentit de moderar les actuacions polic�aques fins all� on fos possible. Des dels seixanta, el turisme, juntament amb l�entrada de les divises que enviaven els treballadors espanyols des d�Alemanya, Fran�a i Anglaterra, ajudaven a sostenir el r�gim. La premsa internacional vigilava i informava del desenvolupament del proc�s que s�esdevenia a l�Estat espanyol i qualsevol mort en una vaga o manifestaci�, qualsevol persona morta a conseq��ncia de les tortures dels cossos repressius, era una taca en el cam� de la consolidaci� de la monarquia que ens llegava el dictador. I, indubtablement, podia produir una inesperada davallada en el nombre de turistes que ens visitava.
Molts militants antifeixistes eren assassinats mentre pintaven consignes en defensa de la Llibertat a les parets de ciutats i pobles; altres, sense poder suportar els patiments a qu� eren sotmesos, morien en estranyes circumst�ncies, llan�ats al carrer des de les finestres de comissaria, o eren trobats morts a les cel�les de la pres�. Sovint, com en el cas de Juli� Grimau i Enrique Ruano, els llan�aren al buit per dissimular les ferides causades en els interrogatoris. Si sobrevivien, els cops produ�ts pels maltractaments eren justificats com a �normals� i �previsibles� despr�s d�una inesperada caiguda des de les altures dels edificis de la policia.
Sempre trobaves metges del r�gim, individus sense escr�pols que, d�cils davant les indicacions dels superiors, signaven qualsevol paper presentat per les autoritats.
Arreu existien tribunals especials, botxins de tot tipus, vivint, com larves letals en qualsevol replec de la societat. Un ambient podrit que, malgrat l�allau de visitants europeus i el soroll cridaner de les discoteques, no podia dissimular res.
Aix� i tot, despr�s del Vatic� II, algunes actituds comen�aren a canviar lentament; tan a poc a poc que, per a un observador no avesat, podien passar desapercebudes.
Malgrat l�exist�ncia de nuclis de poder durs, entestats a continuar les pr�ctiques de la dictadura, despr�s dels primers discursos aperturistes d�Adolfo Su�rez i del viatge de Santiago Carrillo als Estats Units per a renunciar al leninisme i la lluita per la Rep�blica, es va notar un petit canvi en la repressi�. Se suavitzaren un poc els crits i els insults. A les accions fetes per la nostra organitzaci� a Inca i el Santuari de Lluc encara hi hagu� cops quan ens detingueren. La Gu�rdia Civil d�Inca em pos� una pistola al cap, en una vana provatura de fer-me por. Volien que digu�s els noms dels companys. Volien saber exactament qui ens dirigia, com aconsegu�em els recursos per a la propaganda.
T�ctica in�til.
D�en�� de la mort del dictador el novembre del setanta-cinc, ja sabien que, en determinades circumst�ncies no podien traspassar certs l�mits. La situaci� anava canviant imperceptiblement a favor del poble. Malgrat que la majoria de detinguts per haver repartit fulls volanders �rem de partits de l�esquerra revolucion�ria, d�organitzacions que no participaven en els fantasmals organismes de l�oposici�, la premsa i alguns organismes religiosos i culturals intervengueren a favor nostre. Ens salv� la participaci� en l�acci� de mestres i professors, advocats i, en el meu cas, ser una persona que acabava d�apar�ixer en els diaris per haver guanyat el Premi de Teatre Ciutat de Palma. No s� qu� hauria pogut passar si els detinguts a Lluc hagu�ssim estat picapedrers o cambrers. El cert �s que, en aquells moments, les circumst�ncies jugaren a favor nostre i la intervenci� dels m�s diversos grups socials va servir per atemorir lleugerament la Gu�rdia Civil. Els impact�, i jo ho vaig notar de seguida en el rostre dels gu�rdies que ens vigilaven amb metralleta, veure arribar una delegaci� enviada pel bisbe de Mallorca demanant entrevistar-se amb el comandant de la caserna. Parlaren una bona estona i, encara que els sacerdots que vengueren fins a Inca no podien entrar a la sala on roman�em vigilats, des de la dist�ncia, i sense gens de por dels civils que ens vigilaven, ens digueren que tot s�arreglaria i en unes hores ser�em al carrer.
Vaig mirar la cara del tinent que, dalt del cadafal del sal� d�actes de la caserna, controlava el que s�esdevenia. Havien passat molts d�anys d�en�� de les resolucions del Vatic� II, per� a l�home encara li costava creure el que veia. Uns sacerdots enviats directament pel bisbe es preocupaven pels rojos!
Els altres gu�rdies civils, els que, armats, vigilaven des de la porta i els passadissos, semblava que pensassin que pensaven que res tenia sentit. Els veies bocabadats, encuriosits per a saber com acabaria tot aquell embalum. Periodistes instal�lats a la porta, amunt i avall fent fotografies; enviats de les institucions culturals fent preguntes sobre la situaci� de les persones detingudes a Lluc; grups de persones que provaven de concentrar-se davant la caserna, el batle franquista d�Inca preocupat per si sortia en els diaris...
Feia hores que no hav�em menjat res.
Va ser una mala nit a la garjola de l�Ajuntament, el mateix indret on, en temps de la guerra, portaven els esquerrans.
Poca cosa havia canviat.
Id�ntiques parets, igual la barrera de ferro, el boc� de cel que es podia divisar des del pati.
Possiblement, si hagu�ssim investigat a fons per tots els racons de les cel�les haur�em pogut trobar les restes de desenes de missatges dels homes portats a matar en aquell lluny� estiu sangon�s.
Era f�cil imaginar el terror del trenta-sis. Els pagesos i menestrals, amb la camisa encara mullada per la suor de la feina, just acabats d�arribar de l�hort o haver tancat el taller. Sense res a les mans, nom�s amb les ungles per deixar escrit damunt la cal� el darrer t��estim�, dirigit a l�esposa, la n�via, els fills que no veurien mai m�s.

P�gines del meu dietari (X) � El carnaval literari � Problemes dels escriptors mallorquins

Sat, 20 Jun 2026 17:57:50 +0200

P�gines del meu dietari (X) � El carnaval literari � Problemes dels escriptors mallorquins -

"El carnaval literari!". T� ra� n'Antoni. De vegades ho intu�es, copsaves situacions estranyes. No entenies els perqu�s de la promoci� de qualsevol jovenot al marge d'una real qualitat liter�ria. Creure en la "literatura pura", sense condicionaments de cap classe; vaja quina equivocaci� m�s gran! Amb el temps veies que simplement pel fet de ser un assidu a les tert�lies on pontificava el comissari de torn o anaves a veure'l a l'editorial que dirigia, ja tenies el proper poemari a la llista d'espera, algun comentari elogi�s en el diari. Els mis�rrims llibrets de poemes -refrit de Pessoa o Rossell�-P�rcel, burda imitaci� d'Espriu encap�alats amb ben visibles citacions del comissari- eren presentats per cr�tics amics com a "la segura continuaci� de la gran tradici� po�tica mallorquina". No arribaves a entendre com era possible que tu, treballant en silenci des de finals dels seixanta, mai no haguessis gaudit d'un suport oficial, de l'assenyat comentari que et consagra definitivament davant la migrada audi�ncia de possibles lectors illencs. (Miquel L�pez Cresp�)

Escric la petici� talment com m'han demanat. Una an�nima funcion�ria de la cinquena planta -amb misteriosa i desconeguda relaci� amb les secret�ries del director general- em truca i em diu que no m'oblidi de posar a la sollicitud tots els meus premis literaris i novelles editades. "�s molt important el curriculum", explica.

Estic una mica intrigat. Qu� voldran dir amb aix� del "sempre ajuda"? Despr�s penja. "Qui ser� -em deman- l'allota de veueta tan impersonal?". No t� les instruccions adients de Ribas i Thom�s? A qu� treu cap el sibill� "suggeriment"? Una aut�ntica situaci� kafkiana. �s la primera vegada en la vida que faig tant d'embalum per a presentar un llibre (i possiblement ser� la darrera). Detall les meves intencions: t�tol, p�gines, editorial; nom, cognoms i curr�culum del conferenciant (professi�, estudis, premis literaris d'en�� l'any seixanta-vuit, etc., etc.). Finalment, sollicit dia i hora. Ompl els papers com si contest�s un q�estionari de la Brigada Pol�tica en temps de la dictadura. O la fitxa de la caserna, quan vaig arribar a Cartagena i al costat de la meva documentaci� hi havia un segell que deia -ho veig poder ullar en els primers instants, just despr�s de davallar del tren, quan els soldats que ens donaven la roba militar encara no tenien rebut ordres d'amagar papers-, ben visible, al damunt de la primera p�gina, escrit en tinta negra: "Fichado en la DGS".

Hi havia una �poca -i no fa tants d'anys d'aix�!- que em pensava que l'�nica obligaci� que tenia un autor era escriure tan b� com sab�s. La resta, publicitat, presentacions, confer�ncies... era a c�rrec de l'editor. No fa gaire, n'Antoni Ferragut, un dels escriptors dels anys setanta -i vuitanta i noranta!- que m�s estim, em feia veure l'error d'aquestes opinions.

-S�; ja s� el que penses del carnaval literari i art�stic: "El creador no s'ha d'embrutar mai amb les immund�cies de la promoci�!". Vas ben errat de comptes, Felip! Aqu� no es tracta de 'embrutar-nos'. �s q�esti� de sobreviure i que els quatre fills de la gran marfanda que controlen el "cotarro" no parlin, publiquin, editin tan sols ells i els efebus que els fan de cort, els quatre professorets de "bona" fam�lia, que tenen el mig quilo adient per a pagar-se l'edici�. O encara no t'has assabentat que el m�n de la ploma �s una guerra permanent, absoluta? Tots contra tots i se salvi qui pugui? T'ho haur� d'explicar novament, Felip? Desperta ja d'una vegada! Com t'ho haur� de dir!

Ara copsaves, amb tota la seva ampl�ria, el que significava tenir un esperit obert al m�n, independent, allunyat de les est�rils discussions casolanes, dels rid�culs cercles de pressi� que envoltaven -i envolten encara!- l'estant�s m�n de la ploma nostrat. Misteris insondables bullien en el fons ocult de la somorta vida provinciana que ens encerclava amb la seva miserable c�rrega de frustracions.

-En aix� encertes, Felip. Ho som, un poble envej�s. Una enveja rabiosa que ens menja per dintre, ens fa estar sempre malament. Res no ens satisf�, caiem malalts en constatar que el ve� posseeix alguna cosa a la qual nosaltres no podem accedir. Aleshores tot s�n llamps i trons, jurament d'odi etern. Es maniobra per a enfonsar qui hagi gosat treure el nas, mostrar el que no tenim (sigui intellectual o material). Desgraciat el que, mitjan�ant un �xit professional, pareixi que ha assolit un lloc una mica superior, un grau m�s dins l'escalaf�! L'enuig, el rancor m�s accentuat el perseguiran mentre respiri damunt aquesta terra i, es perpetuar� generaci� rere generaci� fins al dia del judici final. A l'Illa nom�s t'alaben, pensen en els teus possibles m�rits quan ets mort o quan saben, cert, sense possible equivocaci�, que un c�ncer et portar� aviat a la tomba.

-Aqu� -continu� el meu amic- s� que canvien els papers! Davant el bagul, quan v�nen a donar la condolen�a a la fam�lia, en constatar que ja no respires, que no et mour�s mai m�s de la fossa, que aviat criar�s cucs, �s quan comencen a parlar -una mica, no et creguis, a no ser que de viu els hagis proporcionat molts guanys econ�mics- de les teves qualitats: "Sempre he dit que era un excellent economista", "Quin gran escriptor que hem perdut!". O, mesos abans d'expirar, quan ja saben que de res no serveixen els teus viatges per a les sessions de quimioter�pia de Barcelona o Su�ssa: "L'haurien de fer doctor honoris causa ara mateix. Nom�s li resten un parell de setmanes de vida! �s una aut�ntica injust�cia el que li ha fet la universitat. No l'han convidat mai a dictar una confer�ncia. Quin insult a un dels nostres intellectuals m�s insignes!".

-Per�, Felip, t'has de morir. De res no serveix que facis el que facis mentre respires, alenes, camines pels carrers de Ciutat. Mentre vius ets un perill a abatre, un competidor, un home que, nom�s amb la teva pres�ncia, amb el fet de guanyar un premi, editar un llibre, posa de manifest la seva mediocritat, la debilitat de t�tols i medalles, la fall�cia de tanta carrera que els deixa completament insatisfets. Ells, predestinats a capgirar el m�n, que s'imaginaven m�s savis que ning� i que havien d'arribar a al�ades inimaginables conreant la biologia, la narrativa (tots feren un llibret de versets quan estudiaven a les universitats de l'Opus, un conte illegible, impresentable...), i ara comproven que han vegetat a recer d'una n�mina, ignorats pel m�n, per tothom.

-Has pensat en la ira que senten, quan et veuen retratat al diari i llegeixen que has publicat una nova obra? Els fas patir amb tanta activitat creativa. Pensa que a ning� li interessa el que fas. A no ser que, per unes estranyes causes o casualitats, la teva novella esdevengui un �xit de vendes i ajudi a guanyar molts diners a l'editor. Aleshores s� que -ja et dic, al marge sempre de la possible qualitat del que escrius- ser�s sollicitat per premsa i mitjans de comunicaci�, i caps d'editorials que et retornaven els originals sense llegir-los, et faran arribar contractes un rere l'altre.

-La presentaci�, Felip, �s essencial per a donar-te a con�ixer, per a aconseguir que els de sempre -els enemics, els altres companys de l'associaci� de lletraferits- no et silenci�n. Pensa-ho b�. )Qu� �s el que molesta m�s als enemics? Veure que surts novament a les planes de cultura. I per aconseguir aix�, tot, escolta b� el que et dic, TOT �s v�lid. Si tens diners, serveix a la perfecci� convidar els periodistes a un �pat... Vet aqu� els coneguts saraus a xalets de nou-rics i possessions amb orquestres i ranci decorat veneci�, amb muni� d'espelmes i fruites pel terra. Com si fossin originals per fer aix�! Quina ximpleria! Avui dia, qualsevol barutxo de s'Arenal, ple de turistes cridaners, tamb� sap posar m�sica de Vivaldi i situar uns quilos de pomes i taronges damunt les taules!

No va gens errat n'Antoni. No tenia per costum presentar els llibres ni tampoc no informava la premsa quan guanyava un premi. No record que hagi convidat ni a un simple tass� de vi els periodistes que s'encarreguen de les seccions de cultura. Mai no he anat a parlar directament amb el director del diari. Greus errors, pel que sembla, i que, si els repeteixes sovint, et poden fer desapar�ixer del m�n de la literatura.

He estat beneit. Ho reconec. El meu deure hauria estat seguir els experimentats consells de n'Antoni. Mir els prestatges amb els reculls de narracions, les novelles publicades tan dificultosament i que no han merescut -llevat en especial�ssims moments- el comentari del comissari de moda. Sovint en parlen, de la llibertat de l'autor contemporani per a crear, sense els condicionaments pol�tics de l'URSS de Stalin o de l'Espanya de Franco. S�n els exemples que sempre treuen a rotllo. Per� el fet que un selecte mandar� -que alhora controla editorials, suplements de cultura, c�tedres universit�ries, revistes, espais televisius- et negui la possibilitat de fer arribar la teva obra al potencial p�blic lector, no compta, no es t� en compte. Intencionada ignor�ncia!

La situaci� actual de control de l'artista �s m�s subtil que en els r�gims totalitaris, sigui en el finit reialme de la burgesia "roja" o en el m�n del feixisme. El domini de les consci�ncies i de l'opini� p�blica que s'aconsegueix -per mitjans m�s intelligents- en les nostres preteses democr�cies, t� la mateixa for�a anihiladora -contra el creador-, o m�s!, que la que pot exercir la m�s brutal situaci� de manca oficial de llibertats.

-Felip, ho torn a repetir: t'has equivocat funcionant amb conceptes manllevats als exquisits. Com si imitassis Villaloga, escrivint des del casalot de Binissalem, amb els pagesos que li portaven el menjar, fes fred o calor, el deute amb la societat benestant perfectament acomplit, despr�s d'haver participat, amb tota la for�a i vigor intellectual, en la matan�a dels esquerrans mallorquins. "L'obra ben feta �s el que importa", sentenciava Lloren� Villalonga. "Funcionar� per si sola, no ho dubtis. Ja la descobriran. L'autor, el que ha de fer, si �s un creador de veritat, �s escriure i res m�s", finia, cofoi. Pens que he fet un doi no presentant els darrers llibres! Quin absurd imaginar que els rivals, els teus enemics, et faran la ressenya, el comentari elogi�s, la recomanaci� adient...

El 18 de Juliol i la novel�la hist�rica

Fri, 19 Jun 2026 13:17:36 +0200

...deixar const�ncia d'un m�n exterminat a matadegolla per la reacci� illenca, espanyola i internacional (cal recordar la intervenci� alemanya i italiana a les Illes, perfectament estudiada per l'historiador Josep Massot i Muntaner en nombrosos treballs) que, sens cap escr�pol, empr�, durant molts d'anys, els escamots d'execuci�, la sang del nostre poble per a anar bastint les "excel�lents" creacions "culturals" dels vencedors. Repressi� i torrentades de sang mallorquina que, per a m�s d'un d'aquests intel�lectuals sense consci�ncia -tipus Villalonga o Joan Estelrich, per exemple-, varen ser el fonament de llurs obres. (Miquel L�pez Cresp�)

Mallorca i la guerra civil.

L'origen primigeni de la novel�la L'Amagatall parteix en el fons de la idea, moltes vegades ajornada, de retre un particular homenatge a la generaci� de republicans mallorquins -i igualment als estrangers- que volgueren modificar, amb l'adveniment de la Rep�blica, les injustes i caciquils estructures econ�miques i culturals de Mallorca i de l'Estat. Aquesta obra, guardonada l'any 1999 amb el III Premi de Novel�la "Miquel �ngel Riera" i publicada en el mes d'abril del mateix any en la prestigiosa col�lecci� "Ti� de Sa Real" que dirigeix el professor i escriptor Pere Rossell� Bover, est� basada en aquest mig segle (l'autor de la novel�la ja t� m�s de cinquanta anys!) de relacions estretes amb lluitadors antifeixistes d'aquella �poca. En algun cap�tol ja he parlat de la decisiva influ�ncia que en la meva formaci� cultural -democr�tica, revolucion�ria, humana- tengueren el pare, combatent anarcosindicalista, i l'oncle Jos�, cap del Servei de Transmissions de la XXII Brigada de l'Ex�rcit Popular. En aquesta inicial relaci� -�ntima, la m�s influent segurament- haur�em d'afegir la relaci� -a sa Pobla- amb personatges -grans personatges, excel�lents persones- que patiren en carn pr�pia la terrible repressi� de les autoritats feixistes. Parl ara mateix d'homes com Pau Canyelles (en "Pau Comas"), amagat durant anys en el sostre de casa seva, en el carrer Gran (ben a prop d'on viu el meu amic de la infantesa Sebasti� Benn�ssar 'Pel�'). I, sens dubte, m'influ� poderosament aquest fet de con�ixer a fons la hist�ria de Pau Canyelles i de la seva esposa, Rosa Vallespir Serra (de la casa dels quals sort� el pare per a casar-se amb la meva mare, Francesca Cresp� "Verdera").

Coberta de la novel�la L'Amagatall.

El pare i l'oncle ja m'havien narrat -o es contaven entre ells i jo escoltava, d'infant, al costat de la foganya, a sa Pobla- nombroses hist�ries de republicans amagats a la pen�nsula: homes emparedats en vida, trets a culatades si els trobaven els falangistes, morts sense contemplaci� enmig del carrer, davant l'esposa i els fills, sense cap mena de pietat. Ho comentaven amb en Guzm�n Rodr�guez Fern�ndez (que formava part d'aquella muni� d'excel�lents presoners bascs que tant ajudaren a sa Pobla al final de la guerra, aplicant els seus coneixements mec�nics a la fabricaci� dels famosos motors d'extracci� d'aigua poblers). Als deu o dotze anys, ja havia escoltat nombroses hist�ries de gent represaliada, de republicans amagats. Quan, amb el temps, coneixent aquella heroica generaci� d'antifeixistes mallorquins i peninsulars, vaig anar aprofundint en la q�esti�, m�s em sedu�a la possibilitat de fer-ne una novel�la. Les hist�ries de les persecucions dels republicans ha estat magistralment detallada en el fam�s Diccionari vermell escrit per l'amic Lloren� Capell� (que tamb� coordin�, des de les p�gines del diari Baleares, aquell recordatori dels fets m�s sagnants de la destrucci� de Mallorca per part de falangistes, clergat i intel�lectuals del tipus dels germans Villalonga (Miguel i Lorenzo). Anys m�s endavant, militant tant a l'OEC com en el PSM, en parlava hores i hores amb aquests heroics supervivents de la desfeta. Homes i dones de m�s de seixanta anys (parl de finals dels anys seixanta i comen�aments dels setanta) que, malgrat les persecucions sofertes per part dels botxins de l'antiesquerranisme nazifeixista, conservaven -d�cades i d�cades despr�s dels fets que m'explicaven!- el mateix esperit de lluita i resist�ncia de la seva joventut, quan, afiliats a Esquerra Republicana de Catalunya, el PCE, el PSOE, la UGT, CNT o el POUM, combatien per a portar (des de les revistes, des dels Ateneus) idees de just�cia i llibertat a les classes populars. Sectors mantinguts -a for�a de sermons clericals, brutals ritmes d'explotaci�, fam i mis�ria de tot tipus- en una situaci� propera a l'extinci� f�sica i espiritual.

Alguns dels principals enemics del poble mallorqu�: Arconovaldo Bonaccorsi (el "Comte Rossi") i el tinent coronell Garc�a Ruiz. En la fotografia tamb� podem veure el vicari general castrense Francesc Sureda i Blanes.(Fotografia arxiu Miquel Font i Cirer).

La novel�la de la qual parlam, L'Amagatall, neix d'aquesta il�lusi� per deixar const�ncia escrita d'un m�n (sentimental, cultural, pol�tic) exterminat a matadegolla per la reacci� illenca, espanyola i internacional (cal recordar la intervenci� alemanya i italiana a les Illes, perfectament estudiada per l'historiador Josep Massot i Muntaner en nombrosos treballs) que, sens cap escr�pol, empr�, durant molts d'anys, els escamots d'execuci�, la sang del nostre poble per a anar bastint les "excel�lents" creacions "culturals" dels vencedors. Repressi� i torrentades de sang mallorquina que, per a m�s d'un d'aquests intel�lectuals sense consci�ncia -tipus Villalonga o Joan Estelrich, per exemple-, varen ser el fonament de llurs obres.

En Josep Muntaner i Cerd�, pobler d'origen pollenc�, ha deixat const�ncia d'aquestes provatures infructuoses d'escapar de les persecucions de l'antiesquerranisme feixista mallorqu� i espanyol en el seu magn�fic llibret de mem�ries No eren blaves ni verdes les muntanyes (Ciutat, Impremta Polit�cnica, 1988). Militant anarcosindicalista, lector de Victor Hugo i �mile Zola, explica molt b� el frac�s -inicial- de l'aixecament feixista a Pollen�a: "He de fer constar que les quaranta-vuit hores que f�rem els amos absoluts del poble no v�rem matar ni detenir, ni ofendre cap ve� que cregu�ssim de l'altre b�ndol" (p�g. 24). I, pel que fa als "grans dip�sits d'armes" que tenien els revolucionaris pollencins (falsificaci� que serv� als feixistes per a portar molts treballadors al pared�, aix� com als severs tribunals militars de l'�poca cent quaranta-sis republicans pollencins i peninsulars), en Josep Muntaner fa constar (p�gs. 24-25): N'hi ha molts que recorden el dip�sit d'armes i municions de qu� dispos�vem: un caramull de pedres, algunes botelles incendi�ries o inflamables, un parell d'escopetes de perdigons, aix� com tamb� v�ries pistoles, la majoria espenyades...".

Josep Muntaner, aquest republic� pobler de tend�ncia llibert�ria, es va haver d'amagar, en companyia del seu amic Mart� Vicens (Bonjes�s) per les muntanyes, fugit ja, el mateix dia de l'entrada de l'ex�rcit a Pollen�a, de la segura mort que li desitjaven els feixistes antiesquerrans pollencins. Malgrat no estigu�s amagat dins un enfony com el protagonista de L'Amagatall, o per coves i muntanyes (el santamarier Jaume Tries hi romangu� tretze anys, per enfonys muntanyencs, fugint dels botxins de la dreta antirepublicana), tamb� pat� enormes sofriments pels entreforcs de les serralades de les contrades que coneixia (Puig Gros de Ternelles, possessi� de Llinars, La Coma d'En Xeixa, pinar de Can Sales, carretera vella de Lluc, Fart�ritx, puig de Tomir... ). Subsist� a base de figues, caragols torrats (que feien mal de panxa i provocaven unes diarrees terribles)... Sort d'algun pag�s, que, jugant-se la vida, oferia als perseguits un plat de sopes amb col, alguna sobrassada, un poc de pa amb formatge... Finalment -segons explica Josep Muntaner- no li qued� m�s remei (a ell i al company de d�ries llibert�ries, Mar� Vicens) de provar d'arribar fins a sa Pobla, on l'autor de les mem�ries que comentam tenia una germana.

Som en el mes d'agost de 1936. La sang va a lloure pels camins de Mallorca. Els botxins de la dreta clerical i militarista, �vids de sang comunista o simplement republicana, cerquen a la desesperada cossos per a l'escorxador. Josep Muntaner explica la trag�dia que va ser anar esquivant -des del Tomir fins a poder entrar d'amagat a sa Pobla- aquests escamots de ca�adors de sang humana: la b�stia antiesquerrana nazifeixista. El protagonista de No eren blaves ni verdes les muntanyes conta com s'apropa a sa Pobla des de les cases de la possessi� de Son Cladera "a una dist�ncia d'uns sis o set-cents metres del creuer de la carretera Alc�dia-Palma i Pollen�a-sa Pobla". En aquells moments ja saben que han comen�at les execucions en massa per tots els indrets de l'Illa. S'han d'amagar. Cercar un amagatall (L'Amagatall que descriu la novel�la guardonada amb el Premi "Miquel �ngel Riera"). Els �s necessari burlar els escamots d'extermini abans que sigui tard. Els poden detenir en qualsevol moment i, despr�s de cruels tortures (obrir-los la panxa, cremar-los de viu en viu, matar-los a cops abans de pegar-los el tret de gr�cia...), matar-los sense miseric�rdia. Llavors, en aquell estiu de 1936 que recordam, tot llegint el llibre de mem�ries de Muntaner i Socies, veiem els perseguits, esgotats, morts de fam, sense poder moure's pels dies de caminar pel rocam, entre matolls, amb barba de dies, sentint els trets de les execucions des dels provisionals amagatalls de les muntanyes. Imatges d'una brillantor liter�ria molt m�s reeixides que tanta fullaraca a qu� ens tenen acostumats els "exquisits", els graf�mans del no-res. Explica Josep Muntaner: "V�rem estar a l'aguait, esperant l'horabaixa entrada de fosca, hora en qu� els treballadors del camp, ja de retorn de la feina, conflueixen a aquell punt, formant-se una llarga filera de carros i de gent a peu. En Bonjes�s amb un sac buit damunt l'esquena i jo amb un capell de palmes i en cos de camisa, mesclats amb aquella caravana, ens confongueren, darrera un carro, talment dos jornalers. Ja prop de sa Pobla, havent passat el cementiri, v�rem voltar a la dreta, seguint el cam� dels Traginers, i entr�rem al poble pel carrer del costat de l'Escola Graduada. Davant aquest edifici hi havia un grup de joves falangistes que em coneixien prou, per� com que ja era de nit i degut al meu capell no em repararen".

Un altre possible protagonista de la novel�la L'Amagatall podria haver estat Jaume Tries "Norat" (entrevistat per Mateu Morro en "Mem�ria civil" del diari Baleares el 2 de novembre de 1986). Nascut el 1916, membre des de ben jove de l'UGT, fund� les Joventuts Socialistes Unificades i anys m�s endavant col�labor� pol�ticament amb el seu pare, Honorat Tries, que militava en una c�l�lula comunista de Santa Maria del Cam�. Evidentment aquesta dedicaci� a la milit�ncia obrera significava sent�ncia de mort per part de la dreta antiesquerrana santamariera. I aix� va passar: just proclamat l'estat de guerra, amb els feixistes enmig del carrer a la ca�a de "rojos y masones", comen�a la cremada dels locals de l'esquerra i es donen les primeres detencions i assassinats. Quan Mateu Morro li demana, en l'entrevista abans esmentada, com saberen que havia esclatat la guerra, el nostre protagonista contesta: "Eren les festes de Santa Margalida, per aix� el dilluns dia 20 era festa a Santa Maria. Sent�em les not�cies de la r�dio al caf� de Can Mort, i varen venir tres oficials d'Alcal�. Pegaren grapada a l'altaveu i el feren volar per all� i, pistola en m�, parlaren amb el batle. Despr�s anaren al local de l'agrupaci� socialista i tot el que hi havia ho tiraren per les finestres enmig del carrer i all� ho feren cremar". Amagats -pare i fill- per les muntanyes, amb els escamots dels dretans antisocialistes que els volien matar, Jaume i Honorat Tries ("Norats"), troben emper� l'ajut d'algunes persones amigues que, jugant-se la vida -ajudar un esquerr� perseguit era pena de mort-, els envien una mica de menjar i roba. Com explica Jaume Tries: "Pens�vem que [la sublevaci� feixista contra la Rep�blica] seria cosa de tres o quatre dies o d'una setmana. Per� desgraciadament la cosa no va anar com pens�vem i hi v�rem estar [amagats] tretze anys. Trob�rem persones que ens ajudaren, gent de Santa Maria, de Bunyola i fins i tot de Ciutat, que ens procuraven roba, menjar i informaci�, que era el que m�s falta ens feia per aguantar la batalla. Un matrimoni valenci� de Ciutat ens enviava menjar i roba... Hi havia gent que ens deia: 'vos deixarem aix� a tal banda i vosaltres hi anau i vos ho enduis com si ho rob�ssiu', altres ens deien que no ens podien donar res, per� que an�ssim a ca seva i que ens endugu�ssim gallines o el que fos".

Com deia al comen�ament d'aquest nou cap�tol, �s l'exemple d'aquests mallorquins i espanyols antifeixistes, d'aquests republicans dels anys trenta (Pau Canyelles, Jaume i Honorat Tries, Jaume Serra Cardell o els carrabiners de sa Pobla afusellats pels militars, la resist�ncia pol�tica i cultural del meu pare, l'exalferes de Sanitat de la Rep�blica Paulino L�pez o dels oncles Jos� i Juan L�pez, i tants i tants d'altres homes i dones de la nostra terra que tot ho donaren per la llibertat dels mallorquins, de totes les nacions de l'Estat), fou l'exemple d'aquests homes i dones, deia, el que contribu� a anar creant dins la meva consci�ncia la necessitat de retre aquest homenatge a aquella heroica generaci� d'antifeixistes. D'aqu�, de l'experi�ncia directa amb els millors homes i dones que ha donat la hist�ria de les Illes, sorgeix, aquests darrers anys -a comen�aments dels noranta- la idea inicial que, treballada a poc a poc, donar� lloc a L'Amagatall.

Miquel L�pez Cresp�

Sa Pobla, Anys 50 � Les festes de sant Jaume, la pagesia i el turisme - (Vet aqu� un petit tast de la novel�la Un hivern a Lluc, El Tall Editorial)

Thu, 18 Jun 2026 10:36:01 +0200

Sa Pobla, Anys 50 � Les festes de sant Jaume, la pagesia i el turisme - (Vet aqu� un petit tast de la novel�la Un hivern a Lluc, El Tall Editorial)

El ball, per sant Jaume, alliberava la repressi� acumulada per mesos de feina esclava i esclatava, potent, enmig de places i carrers. Les parelles semblaven �ssers d�un altre m�n, incapa�os de sentir el cansament. Els veies esperitats, oferint a l�acompanyant els gests ara amorosits, ara amb tota la ferotgia del desig. I no era solament un ball de joves! Quan menys ho esperaves saltava al rotllo una dona d�una seixantena d�anys, un home amb totes les arrugues del segle, i es posaven ben enmig dels joves rivalitzant en passi�. (Miquel L�pez Cresp�)

Acabades les festes, la grisor ocupava de nou els carrers. Les quaranta hores, les Filles de Maria, el ress� dels rosaris, el cant de les monges franciscanes, el banc davant el portal on hi havia hagut un mort, els gemecs dels familiars, adolorits per l�aparici� violenta de la Mort, les campanes de l�esgl�sia anunciant els oficis religiosos, les processons de Setmana Santa, el soroll de les cadenes dels penitents, en Tomeu de Can Figuera davant el pas de Jes�s crucificat colpejant-se l�esquena amb un fuet fet de cordes i cuiro, en Miquel de ca na Tonina dirigint la banda de m�sica, la marxa f�nebre de no sabia quins compositors, els tambors de l�agrupaci� de sant Antoni, retronant, com mil llamps i esclafits dins el meu cervell, la flaire de cera que tot ho omplenava, el fum de l�encens dels sacerdots que cobria, com una boira artificial, les imatges espectrals dels espectadors. I, al final, tots els n�meros de la Gu�rdia Civil, amb uniforme de gala, grocs els correatges, netejades i brillants les baionetes, envoltant el batle, la corporaci� sencera, el rector, el director de l�Escola Graduada...

L�hora del ball havia acabat.

La gent nom�s pensava en la subsist�ncia, a aconseguir un millor esdevenidor per a la fam�lia, una ocupaci� que els alliber�s d�estar ajupits tot el dia damunt la terra. A vegades hi havia sort. Una bona anyada de mongetes, cacauets o patates servia per anar surant, pagar les factures endarrerides, comprar roba nova, respirar per uns mesos. Per� sovint una gelada inesperada feia malb� tots els esfor�os familiars.

Era com clavar-te una ganivetada enmig del cor. Jo encara he vist pagesos com un pi d�alts, forts com un roure, plorar en mirar les poques pessetes que els havia lliurat el propietari del magatzem en haver-hi baixada de preus en els mercats anglesos.

Per aix� mateix la follia per marxar de l�arada quan l�allau de turistes s�an� convertint en una riuada inabastable. Fer de cambrer, muntar una botiga de souvenirs, provar de viure d�un petit restaurant prop de la platja, esdevingu� una febre contagiosa.

Homes i dones que es queixaven en silenci. Ve�ns que male�en els governants serrant les dents, escopint al terra en veure les autoritats, per� que mai haurien gosat a organitzar-se en algun grup clandest�, per altra banda inexistent.

Com fer front al poder de la Gu�rdia Civil, vigilant sempre des de la caserna propera a l�estaci�? I les mil xarxes del clergat, adoctrinant d�en�� el mateix dia del naixement, acompanyant-te fins al cementiri en el dia de la mort?

Ning� recorda ja les matinades a la pla�a de la Vila, amb els jornalers drets a la paret, com si els anassin a matar els escamots de Falange del trenta-sis! Les al�lotes dels pobles dels voltants s�aixecaven nit tancada encara i, a peu o amb bicicleta, anaven compareixent per veure si algun propietari les llogava per uns dies. Vida dura la de la pagesia sense terra! Jo he vist els jornalers, vestits amb la roba de feina, el capell pel sol, la senalleta amb un tros de pa i formatge per dinar, esperant l�almoina d�un sou. Malgrat fos per un dia! A la postguerra els esquerrans sobrevivents ho tenien molt malament. Els senyors i el clero havien fet c�rrer de viva veu a qui s�havia de llogar i a qui no. No anar a missa, no pert�nyer a una de les m�ltiples organitzacions que dirigia la rectoria era restar condemnant a la mis�ria. Per aix� l�emigraci� a Am�rica, a qualsevol indret d�Europa. Fins ben entrats els anys cinquanta encara sortien expedicions d�emigrants cap a les m�s incre�bles direccions. Els poblers, cap a l�Argentina, a Bons Aires 8com en deien), a la Plata, a treballar amb la farina, a obrir forns en molts pobles d�aquella naci�; els andritxols, a Santiago de Cuba, fent feina en l�extracci� d�esponges, morint joves, amb els pulmons destrossats, vomitant sang; els valldemossins a l�Uruguai, dedicant-se a negocis inclassificables, les males lleng�es parlaven de sales de jocs i altres oficis poc recomanables; els sollerics s�estimaven m�s anar a Fran�a a vendre la taronja i muntar negocis de fruites a Marsella i les principals capitals del pa�s. Hi hagu� una �poca en la qual era m�s f�cil anar de S�ller a Marsella en vaixell que no pujar el coll i davallar a Palma.

La q�esti� era fugir de la fam, marxar fos com fos, sense pensar-hi gaire. El que els esperava a la seva terra ja era prou conegut: entrar als set anys de porqueret a una possessi� nom�s pel menjar, per una camisa cada any i un parell de pessetes si el senyor era bona persona. Durant molts d�anys les nostres f�briques eren les possessions, trenta i quaranta persones fent feina de sol a sol, dormint a la pa�ssa amb els cavalls i les someres, menjant un plat de sopes amb les fulles de la col que no volien els porcs. Fer feina en el camp, llaurant tot el dia, portant a pasturar les ovelles, segar el blat, recollir les ametles i les olives. A l�hivern, les al�lotes, amb els dits gelats i amb sang, encalentien quatre pedres que portaven en els butxacons de la falda per a poder resistir el fred.

Per aix� la follia generalitzada quan es comen�� a percebre que el turisme podria ser una forma de superviv�ncia. Era com aferrar-se a un clau roent. L��nic sistema per a sortir de la depend�ncia dels senyors, de la dura vida pagesa, de la for�osa emigraci� cap a pa�sos llunyans. Alguns pocs, els m�s espavilats, compraren terrenys vora mar, roques que no volia ning�, metres de sorra davant les amples platges de les badies d�Alc�dia i Pollen�a.

Aleshores comprar terres vora mar era una follia inimaginable. Les platges nom�s ens servien per anar amb el carro a cercar algues per abonar els camps i, si de cas, emprar la fusta dels pins per fer mobles. Cap pag�s volia un boc� d�arena ni que fos regalat. Nom�s valia la terra de reguiu, l�hort amb pou, els quartons on poguessis fer un parell d�anyades. La terra prima, el sec� de molts pobles de l�interior eren �tils per a la vinya, els ametllers, els albercoquers, les figueres.

De cop i volta, amb les primeres caravanes de visitants, tot mudava a una velocitat vertiginosa. La petita caseta dels padrins, al port, esdevenia una min�scula pensi� per a turistes. De sobte, amb un estiu, l�incipent hoteler guanyava m�s diners que un any d�estar ajupit damunt el terr�s. Miracle! Com podia ser? No s�ho explicava ning�. El garatge on es guardava el carro es convertia en una botiga on es venien quatre ampolles de gasosa, pinya, fruita, pomades pel sol, quatre souvenirs fets de fusta d�olivera... Es comentava a l�interior de les cases, en els caf�s. Els bancs, companyies de turisme europees, comen�aven a lliurar petits pr�stecs per ampliar els improvisats hotelets de la pagesia. El paisatge canviava a un ritme esfere�dor. Els carros eren substitu�ts pel primer sis-cents, s�obrien bars a dojo. Capitals amagats provinents del contraban sorgien de davall les rajoles, de dins els matalassos, i comen�aven a aixecar-se grans construccions hoteleres, les primeres discoteques... Els joves fugien del camp. Es necessitaven electricistes, manobres, lampistes, enrajoladors, cambrers, conductors... Els camps, primer lentament, despr�s a una velocitat inusitada, s�anaren despoblant.

Els m�s vells no ho podien creure. El turisme com a forma de vida? No entenien aquell terrabastall. I si un dia fallava la nova ind�stria? De qu� viur�em? Acostumats al valor segur de la terra de reguiu, l�espill de l�arena i les roques els semblava fantasia, quelcom que no podia durar; i un dia, passada aquella moda passatgera, l�esclafit seria inevitable.

De la novel�la Un hivern a Lluc (El Tall Editorial)

El m�n cultural i pol�tic de la Palma dels anys 70 en la novel�la de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� All� que el vent no s�endugu� (El Tall Editorial) --

Wed, 17 Jun 2026 17:52:52 +0200

El m�n cultural i pol�tic de la Palma dels anys 70 en la novel�la de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� All� que el vent no s�endugu� (El Tall Editorial) --

Per Jaume Obrador Soler, primer regidor del PSM a l�Ajuntament de Palma i expresident de Ve�ns Sense Fronteres -

En aquesta novel�la que acaba de publicar Miquel L�pez Cresp� l�autor, mitjan�ant l�an�cdota de la nostra detenci� per part de la Brigada Social del r�gim, vol explorar com era una part de la joventut revolucion�ria dels anys setanta. Unes p�gines, escrites en un estil directe i prec�s, que serveixen a l�escriptor de sa Pobla per aprofundir en el m�n cultural i pol�tic de la transici�. He d�agrair que Miquel L�pez Cresp�, amb el nom de �Jaume Calafell�, m�hagi volgut convertir en un dels protagonistes de la novel�la. Feia poc que havia retornat de missioner a Burundi on havia passat 5 anys i havia deixat d�exercir com a sacerdoti. Poc temps despr�s vaig con�ixer una destacada activista cultural, la meva companya Maria Sastre, i ens hav�em casat. El meu m�n existencial no era el d�en Miquel, per� quan ens trob�rem coincid�rem en la majoria de q�estions pol�tiques del moment. El marc de la nostra milit�ncia fou l�Organitzaci� d�Esquerra Comunista (OEC a les Illes i OICE a l�estat espanyol). No cal dir que els retrats que, amb noms diferents, ha fet de Mateu Morro, de Josep Cap� i de qui signa aquest article s�n del tot encertats. Mai no m�hauria imaginat que la simple lluita pel que en aquells moments considerava just i necessari, passaria a formar part de la literatura mallorquina contempor�nia! (Jaume Obrador)

Quan Miquel L�pez Cresp� em deman� unes p�gines de presentaci� de la seva novel�la All� que el vent no s�endugu�, no podia dir-li que no. Hav�em viscut tantes lluites junts, ens hav�em trobat tantes vegades a les cel�les del soterrani de Govern Civil i hav�em passat tamb� junts un temps a la pres� franquista, que no podia negar-me. Era l�gicament el moment de demostrar-li l�amistat que fa tants d�anys que ens uneix.

Est�vem a finals d�una dictadura, d�una �poca on estava prohibit expressar les idees, manifestar les reivindicacions... No hi havia cap retxillera de llibertat. La darrera Rep�blica havia estat abolida per un cop d�estat i qualsevol opini� contr�ria al r�gim estava considerada un delicte, un atemptat contra el govern establert. L�Organitzaci� d�Esquerra Comunista (OEC en catal� i OICE en castell�) era aleshores un partit clandest� que intentava lluitar per una societat justa.

L�autor de la novel�la ha deixat escrit l�ambient cultural d�aquella �poca en nombrosos articles. Record ara mateix la s�rie titulada �Contracultura i subversi� en els anys 70�. Com diu Miquel L�pez Crespi: �Aleshores, despr�s del maig del 68, estava de moda el freudomarxisme i l�estudi d�alguns pensadors `heretges� com Marcuse o el mateix Wilhelm Reich. Eren anys de descobriments intel�lectuals i d�apassionats debats amb els amics i amb alguns dels col�laboradors de les p�gines de cultura de Diario de Mallorca. Ens interessaven Allen Ginsberg i Jack Kerouac, que hav�em llegit a Cartagena, en temps del servei militar. Lectures de Julio Cort�zar, Manuel de Pedrolo, Susan Sontag, els cl�ssics del pensament socialista mundial. Tants i tants autors provant sempre d�albirar m�s enll� de la t�rbola i sangonosa alenada del feixisme que ens encerclava. M�interessaven els problemes derivats del poder dels grans mitjans de comunicaci� en el control de les consci�ncies. Marsall MacLuhan, Umberto Eco, Marcuse, Gilo Dorfles i Sartre estaven de moda. Coment�vem aquestes q�estions amb el col�laboradors de les p�gines de Cultura de Diario de Mallorca a Llibreria Logos o en els bars dels voltants on ens reun�em sovint per enllestir el contingut del suplement). En aquell temps, escrivint des d�una perspectiva marxista no dogm�tica, pens�vem que an�vem en cam� de trobar respostes a problemes que Marx ja havia plantejat a La ideologia alemanya i Marcuse en la seva obra L�home unidimensional.

�Entestats a provar de bastir una literatura rupturista envers la tradici� de l�Escola Mallorquina, envers la narrativa rural i conservadora, amb l�her�ncia liter�ria de rendistes i terratinents com Maria Ant�nia Salv� i Miquel Costa i Llobera o feixistes com els germans Villalonga, ens pass�rem els anys de l�adolesc�ncia i joventut estudiant les avantguardes liter�ries i art�stiques catalanes i del m�n. Potser tot comen�� amb la primera i inicial lectura de Whitman, el moviment Dad�, els manifests de Breton, el descobriment de Joan Salvat Papasseit, el futurisme sovi�tic i l�impressionisme alemany. Sense oblidar Lautr�amont, Rimbaud, Sade.

`La Llibreria Logos, el coneixement de l�ofici de llibreter de Domingo Perell�, ens permetia gaudir del privilegi d�aconseguir llibres, introbables en el mercat espanyol, de Khl�bnikov, Tristan Tzara, Artaud, Sade i Jean Cocteau. Llegir els primers manifests dels constructivistes, impressionistes, futuristes, expressionistes i dadaistes va ser summament important per anar donant un cos te�ric als nostres primers escrits de narrativa experimental. Con�ixer Toller i Bertolt Brecht, submergir-se en l�ambient cultural i pol�tic de la Rep�blica de Weimar o del Par�s de comen�ament del segle XX. Descobrir intel�lectuals xinesos com Lu Xun. Llegir Sobre la classe intel�lectual (Val�ncia, Tres i Quatre, 1973)�.

He d�agrair que Miquel L�pez Cresp�, amb el nom de �Jaume Calafell�, m�hagi volgut convertir en un dels protagonistes de la novel�la. Feia poc que havia retornat de missioner a Burundi on havia passat 5 anys i havia deixat d�exercir com a sacerdoti. Poc temps despr�s vaig con�ixer una destacada activista cultural, la meva companya Maria Sastre, i ens hav�em casat. El meu m�n existencial no era el d�en Miquel, per� quan ens trob�rem coincid�rem en la majoria de q�estions pol�tiques del moment. El marc de la nostra milit�ncia fou l�Organitzaci� d�Esquerra Comunista (OEC a les Illes i OICE a l�estat espanyol). No cal dir que els retrats que, amb noms diferents, ha fet de Mateu Morro, de Josep Cap� i de qui signa aquest article s�n del tot encertats. Mai no m�hauria imaginat que la simple lluita pel que en aquells moments considerava just i necessari, passaria a formar part de la literatura mallorquina contempor�nia!

�s veritat que lluit�rem aferrissadament per crear les Comissions de Barri, per guanyar el carrer per a la festa, per aconseguir, entre altres reivindicacions, un consultori per barri. El consultori, gr�cies a les lluites populars, sindicals i professionals, amb el temps va anar evolucionant cap a un nou concepte de salut i dels serveis que l�estat de benestar hauria de garantir. Aix� es com aquells consultoris es convertiren en els actuals centres de salut.

La Brigada Social era ben conscient del que estava passant i del que est�vem tramant. Per� era important que ho sabessin les persones a qu� anaven destinades les nostres accions, cosa dif�cil, at�s que la cobertura medi�tica era escassa. O es feia alguna acci� molt sonada o cap mitj� de comunicaci� publicava aquestes lluites que es feien als barris per millorar les condicions de vida de les capes populars i que s�impulsaven des de la clandestinitat. Aquestes romanien excloses de participar col�lectivament en el disseny de la ciutat i de les relacions socials, pol�tiques i econ�miques que en configuraven el futur.

Aquest era un dels problemes que ten�em els militants antifeixistes que no form�vem part de la colla de partits que aleshores, pactant amb un sector del franquisme, pugnaven per situar-se a recer del poder. Les instruccions que els directors dels diaris oficials rebien de les �altures� era marginar les lluites, la pres�ncia a f�briques, barris i universitat de les organitzacions que no volien pactar el manteniment de la �sagrada unidad de Espa�a� i el capitalisme a l�Estat espanyol. El silenci m�s brutal planava sobre les nostres activitats i no ho pod�em consentir.

Qu� fer per rompre el mur de silenci que ens encerclava? Com aconseguir que les lluites del poble sortissin en els mitjans de comunicaci� oficials? Aquest �s el nucli essencial de l�an�ctota principal de la novel�la que acaba de publicar Miquel L�pez Cresp�.

Per aix� decid�rem fer una confer�ncia de premsa. Era imprescindible explicar les l�nies fonamentals del partit. Fou, com diu en Miquel, el Comit� de Direcci� del partit qui aix� ho decid�, i en Miquel (juntament amb Mateu Morro) romangu� encarregat d�organitzar-la. No veia gaire clar que precisament hagu�s de ser jo i no una altra persona qui hagu�s de presentar-se com a servei de premsa de l�organitzaci�. Havia estat sacerdot i, a m�s, missioner a Burundi, i procedia d�un poble molt petit on tothom es coneixia. Intu�a, i no em vaig equivocar, el sofriment dels meus pares i de la meva fam�lia, quan es fes p�blic que jo era comunista i que, a m�s, havia fet una roda de premsa per explicar-ho. Mateu Ferragut (nom que amaga l�aut�ntica identitat de Mateu Morro), el nostre secretari general, hagu� de venir a casa per conv�ncer-me de la import�ncia que fos jo precisament qui hi particip�s. Al final em va conv�ncer, perqu�, com a m�xim responsable de les c�l�lules de barri, tanmateix estava ben fitxat. La policia em coneixia b�. Com molt b� diu en Miquel �sacerdots secularitzats despr�s de les experi�ncies viscudes com a missioners a Burundi...era el contacte amb la fam i la mis�ria del Tercer M�n el que feia obrir els ulls...�.

Aleshores, l�autor d�All� que el vent no s�endugu� vivia tamb� enmig d�una intensa activitat cultural. En Miquel havia guanyat els primers premis de narrativa i teatre, havia publicat a Turmeda dos llibres de narracions, col�laborava d�en�� finals dels seixanta en els suplements de cultura dels diaris �ltima Hora i Diario de Mallorca, publicava reportatges a la revista Cort, sense deixar d�escriure intensament a la nostra premsa clandestina.

Com ell mateix explica a �Contracultura i subversi�: �En aquells comen�aments dels anys setanta ens trob�vem sovint amb Xim Rada i Paco Monge. Venien a cercar-me a la Llibreria Logos i an�vem a petar (?) la conversa a algun bar proper a la redacci� de Diario de Mallorca, que aleshores estava situada al bell mig de Via Roma. Sovint hi participava Dami� Huguet quan venia a Palma a comprar llibres o deixar els articles a la redacci�, si no els havia enviat per correu. Discut�em, entre altres temes que ja no record, sobre els socialistes ut�pics, de Saint-Simon fins a Fourier, anant a la recerca de la subjectivitat reprimida pel capitalisme i per les burocr�cies del socialisme degenerat. Anagrama havia publicat un llibre prou interessant al respecte: em referesc a l�obra de Dominique Desanti Los socialistas ut�picos (1973).

`Coment�vem fins a altes hores de la nit les novetats editorials del moment. Els Textos sobre la producci� art�stica de Marx i Engels ens permetien endinsar-nos en els problemes del llenguatge, de la superstructura cultural de la societat burgesa, de les relacions entre l�art i l�economia d�una societat concreta. N�ria Aramon i Stein acabava de traduir un important opuscle de Gy�rgy Luk�cs en els Quaderns 3 i 4 de Val�ncia: El gran octubre de 1917 i la literatura contempor�nia (1973). Hores de debat sobre les concepcions de Marx i Engels en refer�ncia a la cultura grega, al Renaixement itali�, al paper de Shakespeare en la hist�ria de la literatura mundial. Molt importants les aportacions de Marx i Engels quant al romanticisme, a Carlyle, Chateaubriand, Wagner, Balzac, Diderot. En un viatge que vaig fer a Londres l�any 1970 vaig poder comprar els escrits sobre literatura de Trotski, els quals, sota el t�tol Literatura y revoluci�n: otros escritos sobre la literatura y el arte havia acabat de publicar Ediciones Ruedo Ib�rico de Par�s. Aquesta obra, les reflexions de Trotski sobre art i literatura, aportava elements importants sobre el paper dels intel�lectuals en la construcci� del socialisme. El concepte de bloc hist�ric de les classes populars oposat al bloc de les classes dominants, el paper dels intel�lectuals en construcci� de la superstructura ideol�gica, els conceptes d�Antonio Gramsci quant a la necess�ria revoluci� cultural per anar modificant el poder i control de la burgesia i del capitalisme damunt les consci�ncies, ja hi s�n presents en els estudis del dirigent de l�Ex�rcit Roig damunt art i literatura. Lectures de Baudelaire, Lenin, Malcolm Lowry, Barthes, Nietzsche, Kristeva, Foucault, William Burroughs. Comentam els articles de les revistes Tel Quel, Cahiers de Cinema, Serra d�Or i els n�meros de Pekin informa i China que ens tenen al dia de la marxa de la Gran Revoluci� Cultural Prolet�ria a la Xina�.

En Miquel diu en un cap�tol de la novel�la: �Estava decidit. Convocar�em una roda de premsa clandestina per provar de sortir en els diaris. El debat havia durat setmanes i ara, a la reuni� definitiva, el comit� de direcci� ho aprov��.

Record les corregudes per canviar el lloc de la presentaci� perqu� un periodista havia publicat, probablement sense cap mala intenci�, l�indret on es faria la confer�ncia de premsa. Miquel compta en tot detall qu� va passar i la decepci� que tingu�rem quan v�rem veure la poca premsa present. Record, com si fos ahir, que durant la roda de premsa un periodista ens va demanar si vol�em que pos�s els noms de les tres persones que hav�em participat a la confer�ncia de premsa. Un dels presents digu� que s�, que era important que ens coneguessin, precisament en moments de tanta convulsi� i maniobra pol�tica.

L�endem� els diaris publicaren els tres noms del suposat servei de premsa. A casa de Miquel es present� la brigada social a les nou del mat�. A mi no me pogueren trobar fins al vespre, at�s que la meva companya, quan hi va anar la policia de bon mat�, va dir que no em veia fins al vespre, perqu� aleshores ensenyava a conduir cotxe i no aniria casa fins a les vuit.

All� que el vent no s�endugu� em va recordar fil per randa com va comen�ar la hist�ria de qu� en Miquel m�hagu�s volgut fer un protagonista destacat.

Quan al vespre vaig arribar a casa, la meva companya m�advert� que la policia havia vengut al mat� i que tornaria a presentar-s�hi ben aviat. No existien encara els m�bils per poder-me avisar. Efectivament, minut per minut, la policia toca el timbre de la porta i jo em poso en les seves mans. Em fan entrar dins un cotxe i cap al soterrani del Govern Civil. All� em tanquen dins una cel�la on hi havia un gran nombre de persones, sobretot joves. Durant la nit sent�em tocar de tant en tant a la porta. Era per cridar alguna de les persones que estaven amb nosaltres. I els que quedaven ens contaven els sofriments que ens esperaven. Deien que amb barres de ferro et pegaven sobre els dits del peu per fer-te cantar. Aleshores jo tenia ben present el �Manual de seguretat per als militants de l�Organitzaci� d�Esquerra Comunista�.

Pass�rem tota la nit a l�espera que ens cridassin. Aix� augmentava la pressi� i l�angoixa. No ens cridaren fins al mati, i fou Miquel el primer a ser interrogat. L�interrogatori dur� unes sis hores, que em resultaren interminables. Jo sospitava que l�intentaven fer cantar. Hav�em inventat una persona que ens havia connectat: Crist�fol. Nosaltres ens hav�em de mantenir en la coartada: no sab�em res de l�organitzaci�. El que f�iem era nom�s passar comunicats, at�s que figur�vem com a servei de premsa.

Quan Miquel torn� de l�interrogatori vaig constatar que anava d�un costat a l�altre, com si tengu�s dificultats per caminar. La por de la tortura em penetr� fins al moll dels ossos. D�immediat vaig pensar que l�havien apallissat fortament. Per aix�, quan la policia hagu� tancat la porta de les cel�les, amb veu baixa per evitar que la policia ens sent�s, vaig demanar a Miquel, que estava a una altra cel�la, com li havia anat, at�s que pensava que l�havien malmenat. I ell, ben tranquil, em contest� que no hi havia hagut cap problema i que l��nic que hav�em de fer era mantenir-nos ferms en la coartada del company que ens havia contactat, Crist�fol. Jo no m�ho acabava de creure, tal com havia vist que caminava Miquel. Per� unes paraules seves em varen conv�ncer: li havien llevat les ulleres i, com que tenia una gran problema a la vista, no hi veia b� i, per aix�, caminava fent el gambirot.

Crec que la novel�la All� que el vent no s�endugu� �s m�s que una excel�lent obra de creaci� liter�ria, un document d�una �poca irrepetible. La hist�ria, resumida, d�una generaci� que s�atrev� a somniar, a pensar i actuar en el cam� d�aconseguir un m�n m�s just i solidari. Unes p�gines emocionants que ens transporten a com eren els fills del Maig del 68, els hereus de les experi�ncies progressistes dels Pa�sos Catalans i del m�n. En Miquel sempre ha fet feina en aquesta direcci� i la seva nova obra aix� ho demostra. Com podr�em ressuscitar el passat sense els seus llibres d�assaig o de creaci� liter�ria? Fa temps, un periodista el defin� com �el guardi� de la nostra mem�ria col�lectiva�. No cal dir que pens el mateix. Sense els seus records, sense aquesta feina constant en defensa de la nostra mem�ria hist�rica, aquest combat per convertir en obra d�art les experi�ncies culturals i pol�tiques de tota una generaci�, jo, ho reconec, no seria el mateix. Els llibres de Miquel L�pez Cresp� s�n un amic, un company de cap�alera, un instrument per a reconciliar-nos amb la vida, amb la lluita, amb l�esperan�a.

All� que el vent no s�endugu� ens transporta a l�ampli moviment sociopol�tic i de revolta anticapitalista engendrat per les mobilitzacions contra el sistema de finals dels anys seixanta i setanta. Ens fa reviure de forma magistral el moment en qu� tot era u: el poble que creava les noves obres d�art que la �situaci� requeria, alhora que deixava de ser un simple espectador cultural, un inerme consumidor dels productes de l�elit especialitzada en aquelles funcions de la superstructura. Els estudiants i obrers dels anys setanta, almanco un sector d�avantguarda, segurament el m�s conscient, ho anaven aconseguint. A trav�s dels protagonistes del llibre, en Miquel ens recorda com, en el moviment pol�tic clandest�, la nova esquerra sorgida a ran de les experi�ncies del Maig del 68 ja no tenia res a veure amb l�esclerosi ideol�gica del neoestalinisme. Els protagonistes de la novel�la provenen d�organitzacions que es reclamen de l�anarquisme, del trotskisme, de l�independentisme d�esquerres, i aix� era producte de la for�a del moviment popular dels darrers anys de la dictadura, de l�impuls creatiu d�unes avantguardes que s�havien de liquidar en temps de la transici�, si el sistema reformat volia continuar en el poder, xuclant la plusv�lua popular, dominant les nacions de l�estat.

Nosaltres, els homes i dones que viv�em el somni del canvi esperat despr�s dels anys llargu�ssims de patiment dictatorial, encara no sab�em que tot seria venut pel plat de llenties que representava una cadireta i un sou institucional. La nostra imaginaci� de militants antifeixistes no arribava a tant!

En Miquel em fa recordar les meves primeres detencions, l�estada comuna als soterranis de la Brigada Social, les cel�les de la pres� de Palma. Amb la novel�la al davant, tot se�m torna a fer present. Com si aquelles detencions fossin d�ara mateix.

Record que em feren davallar per unes escales i vaig comen�ar a veure instruments de tortura, tal com eren descrits en el citat manual de seguretat.

La presa de les empremtes nom�s era l�inici. L�interrogatori va comen�ar dins una sala on hi havia sis policies de la Brigada Social. Anaven canviant de posici�, mentre em feien l�interrogatori. Les primeres paraules dels interrogadors foren com era possible que una persona que havia estat sacerdot i missioner hagu�s esdevengut comunista. Els canvis de posici� dels policies m�ajudaven a relaxar-me i, a poc a poc, vaig anar controlant la situaci�. El problema esdevengu� espin�s quan comen�aren a demanar-me coses sobre la persona que ens havia contactat. Duia o no corbata? De quin color duia la camisa? Portava americana? Duia sabates o espardenyes? De quin color?...I per si no bastava, m�acusaren de ser la persona que havia contactat els altres membres del partit. I aix� durant unes sis hores, que em varen semblar una eternitat.

Quan hi havia algun acte terrorista o alguna acci� en algun altre indret de l�estat que pos�s en perill el r�gim, tot d�una ens cridaven i cap als soterranis de Govern civil. La primera vegada v�rem passar la nit sense estar abrigats i sense res que ens serv�s de coix�. Per� les altres vegades, que foren bastantes, ja an�vem preparats amb un anorac per poder-hi posar el cap com a coix�.

Quan no ens ho esper�vem, despr�s de la manifestaci� contra la carestia de vida, que es f�u el 12 de novembre de 1976, va arribar una carta a cada un dels suposats membres del servei de premsa. La carta deia que el 23 de novembre hav�em d�ingressar a la pres� i que abans hav�em de passar pels jutjats. Moltes companyes i companys volgueren acomiadar-se de nosaltres abans que ingress�ssim a la pres�. Ens feren una aut�ntica festa i nom�s es sentien, a la sortida dels jutjats, les mamballetes dels nostres militants. Curiosament no ens engrillonaren.

El vehicle que ens portava a poc a poc s�anava apropant a la pres� de Palma, on ser�em reclosos. Tres dies qued�vem tancats dins les anomenades cel�les de c�stig. Dintre hi havia un matal�s estret, prim i brut, sense cap llen�ol ni manta. Tamb� s�hi trobava un w�ter del qual sortia una aixeta i era en el mateix lloc on havies de defecar i a la vegada beure. Per cert no hi havia paper higi�nic i l�havies de comprar, si tenies diners per adquirir-lo. Cada un cert temps, i bastantes vegades di�riament, un funcionari de la pres� obria un forat de la porta i estaves obligat a posar-te dempeus. Durant els dies que vaig passar dins la cel�la de c�stig vaig aprofitar per escriure un diari. Record que un funcionari de la pres�, quan s�havia ja decidit que ser�em alliberats el 24 de desembre, m�amena�� dient que, si m�atrevia a treure algun escrit quan sort�s de la pres�, ell estava disposat a xapar-me pel mig. No vaig fer cas de la l�amena�a i me vaig enginyar per treure el diari dels tres dies que havia passat dins la cel�la. El motiu era que el considerava molt important, per tal que, amb el pas del temps, no se m�oblidassin els detalls d�aquella situaci� tan angoixant.

En Miquel, amb els seus llibres d�assaig o novel�la ha provat (i prova!) de defugir el control del mandarinat cultural, els bassiots estantissos que no ens deixaven avan�ar per un cam� que vol�em subversiu, transgressor, de total i absoluta renovaci�. Es tractava de q�estionar l�her�ncia rebuda, amb la mateixa for�a que ho feien els grups pict�rics d�aquell moment, amb la mateixa decisi� que ho feien les organitzacions antifeixistes. El combat contra la podridura burgesa dominant havia de ser cultural, ideol�gic i pol�tic alhora. Desitj�vem, amb tota l�energia de la nostra joventut, obrir avingudes per a la llibertat, albirar noves perspectives, tant per a la societat amb el combat antifranquista i anticapitalista, com en la literatura amb una pr�ctica subversiva de transformaci� de l�her�ncia conservadora rebuda. Els anys que descriu la novel�la All� que el vent no s�endugu� s�n una �poca de revolta liter�ria i pol�tica, d�implicaci� personal en tot all� que significa assolir quotes de llibertat per a la societat i per a la cultura.

L�autor de la novel�la que comentam m�ha dit que va aprofitar els dos anys in�tils que el franquisme li va fer perdre amb el servei militar obligatori, a Cartagena, per aprofundir en alguns dels autors que sempre li han interessat. Lectures de Henry Miller, Faulkner, Hemingway... I tamb�, no en mancaria d�altre!, dels cl�ssics catalans: Ramon Llull, Ausi�s March, Joanot Martorell, Bernat Metge, J. Ro�s de Corella, Joan Fuster, Pere Calders, Merc� Rodoreda, J. Puig i Ferrater, Joan Salvat Papasseit, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Vicent Andr�s Estell�s, Pere Quart, Agust� Bartra i Bartomeu Rossell�-P�rcel, entre tants d�altres, esdevenen mestres indiscutibles en aquells anys d�intensa formaci�.

El llibre m�ha fet recordar la manifestaci� que, una vegada per setmana, feien els nostres militants enfront de la pres�, amena�ats per les metralletes dels vigilants. De manera especial record el dia que una joveneta de Son Cladera de nom�s quinze anys, sobre les espatlles dels manifestants, s�atrev� a escriure sobre les totxanes de la fa�ana de la pres� una frase molt significativa: LLIBERTAT PRESOS POL�TICS.

Un altre moment que mai podr� oblidar �s quan els companys pol�tics empresonats m�encarregaren llegir un llarg memor�ndum en pres�ncia de la direcci� de la pres�. L�hav�em preparat amb molta cura per explicar les nostres reivindicacions. Era impressionant veure com un simple pres es trobava davant tota la direcci� de la pres�: director, sots-director, capell�, infermer...Vaig llegir fil per randa el memor�ndum i, quan vaig haver acabat, un dels dirigents s�atrev� a increpar-me, dient: �Has oblidat que ets un delinq�ent�. Nom�s em mancava sentir aquestes paraules per saltar com un lle�. Quin podia ser el delicte de defensar la llibertat? �Vost� sap que estam a un moment de transici� i que es preparen canvis pol�tics importants? Podria ser que els que avui estam a la pres� per motius pol�tics, aviat siguem els responsables d�administrar la just�cia�. El dirigent va quedar callat, sense paraula. A partir d�aquell moment ens concediren totes les nostres reivindicacions.

Com diu en Miquel, �no ens resign�vem a ser esborrats de la lluita pol�tica d�una manera tan senzilla: demonitzant les accions on particip�vem, mentint...�. I avui, gr�cies a llibres com All� que el vent no s�endugu� ja podem afirmar que, efectivament, l�esfor� realitzat per l�amic Miquel L�pez Cresp� no ha estat in�til. La mem�ria hist�rica a trav�s de la literatura ha triomfat, i les nostres esperances, la nostra lluita, el m�n cultural i pol�tic que allet� els �anys del desig m�s ardent� (t�tol d�una obra de teatre de Miquel L�pez Cresp�!) s�n aqu�, presents entre nosaltres, amb una for�a vital i una capacitat de bastir universos de somnis inabastables.

Jaume Obrador (22-08-2017)

El paper del PSOE en temps de la restauraci� borb�nica (la �transici�)

Tue, 16 Jun 2026 18:48:22 +0200

El paper de la socialdemocr�cia (PSOE) en la lluita de classes

Per Miquel L�pez Cresp�, escriptor

A les Illes, el paper del PSOE d'en�� el final de la guerra civil �s quasi inexistent. Els mateixos dirigents (F�lix Pons, Emilio Alonso, etc) ho reconeixen en el llibre L'oposici� antifranquista a les Illes, escrit per Bartomeu Canyelles i Francisca Vidal i editat per Moll l'any 1977.

A partir de 1974 "hi ha un cert nombre de persones d'ideologia socialista" (p�g. 14 del llibre esmentat). Tan sols en data tan tardana com el 1975 signen la inst�ncia demanant al Comit� madrileny del PSOE el reconeixement oficial.

La debilitat org�nica de la socialdemocr�cia palmesana (els nuclis del PSOE es redu�en a Ciutat) era tan evident que per aquests anys (1974-75) els dos petits grups d'amics que es reclamaven de les idees d'aquest partit no es coneixien. Tampoc no mantenien contactes ni, molt manco, havien sortir al carrer a fer cap acci� antifeixista conjunta. La cosa no anava m�s enll� d'unes trobades per a prendre caf�.

Les dues colles d'amics que no es coneixien eren la d'Emilio Alonso i Pere Bordoy (tend�ncia "oficial") i la de F�lix Pons i L�pez Gay� m�s moderada.

L'escriptor Antoni Serra descriu aquesta extrema debilitat pol�tica en el seu llibre Gr�cies, no volem flors (p�g. 109), quan explica: "Evidentment, per devers el 74, els socialistes encara no havien donat senyals de vida. Ens arribaven not�cies poc concretes, aix� s�, que Emili Alonso intentava coordinar una m�nima estructura relacionada amb el PSOE. De fet, per�, per a nosaltres no hi havia m�s socialistes que Andreu Cresp�, el vell professor represaliat i home de gran prestigi, amb el qual, molt de tant en tant, sol�em mantenir qualque entrevista a la seva casa del barri de la Seu".

En el mateix llibre d'en Bartomeu Canyelles i na Francisca Vidal, quan els demanen quins s�n els fets principals protagonitzats pel partit diuen (pag. 15): "El fet culminant d'en�� de la refundaci� ha estat la vinguda a Mallorca de Felipe Gonz�lez", i m�s endavant afegeixen "la participaci� a l'homenatge a la mem�ria de Lloren� Bisbal, les entrevistes mantingudes amb Areilza, el grup T�cito (Marcelino Oreja) i Garrigues Walker. I tamb� l'organitzaci� d'una confer�ncia a les facultats de Dret i Filosofia i Lletres (Pablo Castellanos i Bustelo)".

La mis�ria total i absoluta de la socialdemocr�cia palmesana fineix amb l'afirmaci� que ja eren "prop d'un centenar, sense arribar-hi, quasi tots a Ciutat" (p�g. 17). Hi "estan contents" (p�g. 15), perqu� s�n "membres fundadors de l'Assemblea Democr�tica de Mallorca". A Menorca "hi ha una agrupaci�" (pag. 18) i "a Eivissa no hi ha cap nucli" (pag. 18).

En els anys m�s tenebrosos de la dictadura el PSOE va anar quedant redu�t a un partit de vells exiliats sense gaire contactes amb la realitat de l'estat ni amb la punyent problem�tica de la lluita de les nacions oprimides per l'oligarquia espanyola. La vella direcci� an� perdent qualsevol mena de vinculaci� org�nica amb el poble treballador. Ja hem vist com, a Mallorca, el PSOE, com a partit d'aut�ntica acci� antifeixista, era una ficci� total.

A l'exili, nom�s l'ala esquerra del PSOE encap�alada per Julio �lvarez del Vayo (futur President del FRAP -Front Revolucionari Antifeixista i Patri�tic), que va ser expulsada del partit seguint les "indicacions" de l'imperialisme ianqui, es neg� a fer de comparses en la maniobra de reforma del franquisme que teledirigia la Trilateral.

Fernando J�uregui i Pedro Vega, en el seu llibre Cr�nica del Antifranquismo (II) parlen tamb� (p�gs. 326, 327, 328, 329...) de la debilitat cong�nita de la socialdemocr�cia espanyola. Segons aquests autors, les primeres Joventuts Socialistes de Madrid, l'any 1969 -abans no hi havia res- estan formades per: "Rogelio Alonso, Enrique Moral, dos trabajadoras de Tabacalera y Telef�nica, respectivamente, y un joven obrero de Standard". M�s endavant afegeixen: "Tan s�lo funcionan organizaciones semejantes en Asturias, Euskadi y Sevilla", "aunque esta �ltima un tanto libre respecto a las JJ.SS `oficiales', cuya cabeza est� en Toulouse".

Enrique Moral, un estudiant madrileny que l'any 1969 viatja a Tolosa de Llenguadoc per a connectar amb el PSOE, �s l'�nic membre del PSOE en tot el m�n universitari. I ja �rem a l'any 1969!

En el mateix llibre que ens ocupa (Cr�nica del Antifranquismo) i a la p�gina 328, podem continuar constatant aquesta contrastada debilitat org�nica de la socialdemocr�cia en temps de la dictadura. Hi llegim: "La organizaci�n del PSOE en el interior es muy precaria. En la margen izquierda del Nervi�n, en Vizcaya, existen colectivos de trabajadores afiliados a UGT, inmigrantes de tradici�n obrerista. Tambi�n en Asturias existe un cierto n�cleo ugetista, de menor importancia que el vasco".

De Sevilla anomenen n'Alfonso Guerra, en Felipe Gonz�lez, en Guillermo Galeote (�s a dir, el grup d'en Gonz�lez) i poca cosa m�s. De la for�a del PSOE a Madrid val m�s no parlar-ne. Fa aut�ntica feredat comprovar la seva inoper�ncia per a la lluita activa per la llibertat (si exceptuam les caigudes de militants en la immediata postguerra).

En la mateixa obra, els historiadors abans esmentats ens informen que a la capital d'Espanya nom�s hi ha "un grupo de veteranos que consume su militancia reparti�ndose y comentando El Socialista en la trastienda del bar La Villa de Narcea, no lejos del parque de la Fuente del Barro" (pag. 329).

A Mallorca, ja ho hem escrit al comen�ament de l'article, fins a finals del 74 -i es pot dir fins poc abans de les primeres eleccions- no hi ha senyals de vida de la socialdemocr�cia illenca. Per� el PSOE -com ho seria tamb� el PCE- s�n grups necessaris per a portar endavant els pactes amb els franquistes reciclats. Si com a partits no existeixen, se'ls ha de donar la publicitat oportuna perqu� puguin "arribar al poble". I aquesta ser� la feina que faran els mitjans de comunicaci� oficials a partit de la mort del dictador.

A comen�aments dels setanta, la socialdemocr�cia alemanya inverteix grans quantitats de diners per a ressuscitar el PSOE. Basta que recordem el gran nombre de "partits socialistes" que hi havia en els dos o tres anys anteriors a la mort del dictador. N'hi va arribar a haver desenes i desenes (alguns estudiosos diuen que... setanta!). Tants que, en un determinant moment, els amos que pagaven propaganda i viatges (els alemanys) digueren: Prou! i els obligaren a la unificaci�. Basti recordar el cas m�s conegut de Tierno Galv�n i el seu PSP. De cop i volta finiren les subvencions per a presentar-se a m�s convocat�ries electorals i per a pagar els pr�stecs bancaris. L'home es vei� for�at a la unificaci�.

Si llevam el cas de Tierno Galv�n, el cert �s que l'ajuda no era gens desinteresada per part de Willy Brandt o de la Trilateral. Simplement es tractava de crear els partits que allunyassin el poble d'una aut�ntica lluita antifeixista i anticapitalista i que, de rebot, desfessin les aspiracions a la independ�ncia de les nacions oprimides).

Del Llibre No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici� (Edicions El Jonc)

TEMPS DE MATERA (LLEONARD MUNTANER EDITOR), UNA NOVEL�LA DE MIQUEL L�PEZ CRESP�

Mon, 15 Jun 2026 21:28:23 +0200

TEMPS DE MATERA (LLEONARD MUNTANER EDITOR), UNA NOVEL�LA DE MIQUEL L�PEZ CRESP�

Aquella maltempsada d�odis �s la que esbuca sense pietat el m�n dels protagonistes, una fam�lia xueta i esquerrana en un poble de Mallorca. �Qu� fer davant la inesperada tempesta? Com barrar a la inundaci� que s�emportava a la mar els dies antics, els anys m�s feli�os de la nostra exist�ncia?�. La cultura i la solidaritat s�esvaeixen en una maror plena d�odis at�vics. De cop i volta, de les fond�ries de l��nima en surten els pitjors diables. Emergeixen odis socials, enveges, enemistat de classe, segregaci� cruel d�unes persones innocents, revenges malaltisses o simplement pura maldat, la pitjor dolenteria. Per aix� la matera en aquells temps anava a lloure i voltava l�illa de cap a cap com la fam de l�any dotze. (Mateu Morro)

Per Mateu Morro, historiador i escriptor

Miquel L�pez Cresp� ha tractat una multitud de temes del nostre passat col�lectiu en la seva poesia, el seu teatre i la seva prosa. El m�n de la Guerra Civil i de la repressi� franquista l�ha explorat en profunditat i en nombroses ocasions. En la novel�la �Caterina Tarong� se centr� en una triple dimensi� de la repressi�: repressi� de g�nere i humiliaci� en tant que dones; repressi� col�lectiva i segregaci� social dels xuetes de Mallorca i repressi� directa de l�oposici� cultural, social i pol�tica. Tem�tica que ara recupera, amb nous matisos, en �Temps de matera�, que esdev� un magn�fic exemple de literatura de combat al servei de la recuperaci� de la nostra mem�ria hist�rica.

Llegir aquest llibre, com ja ens pass� amb �Caterina Tarong�, ens du a evocar dies ombr�vols, de por i de mis�ria. Certament, aquell juliol de 1936 una nova �poca comen�ava. El padr� estava amagat darrera el llenyer de la soll, un amagatall senzill, per� efectiu, que els falangistes mai no pogueren descobrir. Per� el m�s sorprenent de tot no era el padr�, amagat dins ca seva sense que la padrina ho sab�s. El que realment sorprenia als al�lotells que aleshores jugaven pels carrers polsegosos del poble, i que amb el temps tornarien grans, es casarien i, com els seus ancestres, farien cada mat� el cam� de la marjal, era el posat encarcarat d�en Mart� Cerol, un mal�nima que amb la pistola en la m� i dues copes de conyac comandava aquell estol de matons. Val a dir que no era menys sorprenent veure aquells joves, que setmanes abans semblaven normals al�lots de poble, ara arrossegar aquells fusellots pels carrers o amagar-se damunt un morer de fullam esp�s, a l�aguait de persones humanes.

N�hi havia que feien por just de veure�ls, pobres dimonions de taverna amarats de cassalla, amb els ulls sangonosos que els espirejaven dolenteria. La dolenteria del miserable, del cussot de brega que l�amo afua mentre ell roman lluny del carnatge. Per� n�hi havia d�altres, que tamb� sorprenien for�a, i anys despr�s tamb� se�n parlaria a la vora del foc de les foganyes de les cases, en els llargs i tristos anys quaranta i cinquanta. Hi havia tamb� aquell al�lot que feia de mec�nic i arreglava amb cura el Citro�n del metge republic�, integrant de la comissi� gestora del Front Popular, que un mal dia trobaren mort, amb el cap esclatat a xapetades, ran d�uns batzers de la vorera del cam�. Contaven que aquell mateix al�lot, el mec�nic amatent del poble, havia fet part de l�escamot executor. Tamb� es recordava aquell altre jove seminarista, actiu membre dels joves d�Acci� Cat�lica, un bon�s, que cada horabaixa s�amagava, el fusell engaltat, dins unes figueres de moro prop de la casa de dos jornalers, pare i fill, que s�havien amagat per la muntanya. El seu pecat era ser d�esquerres i haver xerrat massa en el caf� del poble. Conten com la dona d�aquell jornaler sortia a la porta i a grans crits, enfollida, blasmava els falangistes. Un dia, per�, els dos homes, de manera imprudent, tornaren a ca seva, deixant els llunyans amagatalls del bosc, volien descansar un poc i els tragueren del llit sense donar-los temps a vestir-se, amb roba blanca, per dur-los a matar sota un ullastre, al costat d�una carretera solit�ria, on un pastor va veure la feta. Eren temps de matera.

I la matera es congriava voltada de pors i complicitats. Uns sentiments que Miquel L�pez Cresp� copsa a la perfecci� per descriure aquells moments ll�brecs que ho empastissaren tot de sang innocent i bastiren un m�n de mentides. Un m�n que s�havia d�autoreproduir durant decennis, castigant generacions senceres amb la seva mis�ria moral. L�ambient que ens mostra �Temps de matera� ens permet apropar-nos a la constel�laci� del mal. Perqu� aleshores hi havia els matons, per� tamb� hi havia els que gaudien del mal dels altres. Hi havia els que manaven els matons, els amos de mans fines, i hi havia els que els aplaudien a mans plenes. �s clar que molts dels que s�ho miraven, i fins i tot feien mamballetes, estaven aterrits per dins i tenien por de bon de veres, la por d�un ca apallissat, d�un ca humiliat una i altra vegada pels amos. Una por ancestral de poble derrotat.

�Jo no cercava maldat en els ulls de la gent� diu la protagonista del magn�fic llibre de Miquel L�pez Cresp�. Per� no feia falta fitar els ulls dels botxins, perqu� malgrat les aparences encalmades, �el mal covava per dins�. Sols hi havia d�haver un moment favorable per a qu� vessuny�s, I aix� s�esdevingu� amb l�aixecament franquista del juliol de 1936. Llavors el mal s�emprengu� de gents impensades, de bones gents benpensants com diria Bernanos, fent perdre per sempre la tranquil�litat que d�na la santa ignor�ncia de la pagesia com diu Miquel L�pez. Era el mal que manifestaven tant els amos, com els botxins i els espectadors c�mplices de la malifeta.

�El padr� Rafel m�ho advert� de ben joveneta: �Mai no t�apropis als que gaudeixen amb els sofriments dels altres. S�n perillosos. Res de bo no pot sortir-ne dels que viuen somniant amb la sang�. Miquel L�pez Cresp�, a �Temps de matera� s�atura a fer una introspecci� sobre els ressorts interiors que duen al mal sense l�mits, fins i tot a les bones gents de missa di�ria. �s clar que darrera l�actuaci� sense pietat dels matons dels escamots falangistes hi ha sempre la reflexi� freda dels que han organitzat la cacera, dels que la justifiquen en el pla de les idees, dels que decideixen quan cal matar, qui viur� i qui morir�. I aquests no es mouen tant per l�odi irracional, com pel c�lcul pol�tic que els du a promoure els assassinats m�s terribles amb la intenci� de castigar, aterrorir o tan sols de fer a saber a tothom qui mana de bon de veres. S�n les diverses baules de la cadena del mal les que podem copsar en aquest llibre il�luminador dels ressorts psicol�gics i socials del feixisme.

La novel�la posa al descobert de manera precisa la hipocresia que tanmateix no pot encobrir la intenci� de fer mal, la voluntat �de destruir l�esperit de resist�ncia dels detinguts�, mentre se�ls du fermats �cap a l�Ajuntament amb la intenci� que patissin sota les escopinades i els crits de la gentada que gaudia contemplant el lamentable espectacle�. L�ambient s�rdid que es descriu no �s gaire diferent del que s�ha viscut, i adesiara es viu, a molts d�altres pa�sos. Arreu del m�n hem vist les mateixes actituds en les situacions en qu� el gregarisme acr�tic, el fanatisme o l�afany de preservar situacions de domini social o pol�tic, combinat amb dosis ingents de por i d�odi, han estat l�eix dominant. En aquests moments la solidaritat de les v�ctimes contrasta amb la complicitat dels botxins. Es pot con�ixer en poc temps la grandesa i la mesquinesa, i ens podem interrogar amb motiu sobre els racons m�s foscos de la natura humana. �Era possible que la mis�ria de les persones arrib�s al grau de nom�s gaudir de la felicitat contemplant la desgr�cia dels altres?�. �s la pregunta que ens resta dempeus despr�s de llegir l�incisiu i apassionant relat de �Temps de cacera�. Una pregunta de la qual ara ja en sabem prou b� la resposta.

Mateu Morro Marc�

Antifranquisme - Les primeres Comissions de Barri. La detenci� de Lieta L�pez. Dirigents comunistes amagats a casa meva.

Sun, 14 Jun 2026 11:42:08 +0200

Les primeres Comissions de Barri. La detenci� de Lieta L�pez. Dirigents comunistes amagats a casa meva.

Mem�ria hist�rica - Tal com �rem � Palma, Anys 70 � Quan a Palma hi havia molt poca gent (Antoni Serra, Miquel L�pez Cresp�, Jaume Adrover...) que volgu�s amagar a casa seva els revolucionaris perseguits per la dictadura franquista -

Tamb� per aquell temps (un poc abans que Lieta L�pez fos detinguda i portada a Madrid) vaig tenir vivint unes setmanes, amagat, car el perseguia la Social, l'hist�ric dirigent del PCE d'Ast�ries C�sar Fern�ndez. El nom exacte del dirigent comunista el vaig saber anys m�s endavant quan en parl� en Toni Serra al seu llibre "Gr�cies, no volem flors". En temps de la clandestinitat no deman�vem el nom de qui trucava a la porta de casa! En Jaume Adrover i en Toni tamb� l'havien tengut amagat i ara ja no sabien on el podien portar. Quan trucaren a la porta del meu pis d'Antoni Marqu�s i m'explicaren la q�esti�, vaig pensar: "A bon lloc el duen!", car m'havien detingut feia un parell de dies. Els hi ho vaig explicar, per� l'assumpte era tan desesperat que a la mateixa nit me'l portaren. Vingu� amb la seva dona i s'hi estigu� unes setmanes. Aquella setmana, protegir l'hist�ric dirigent del PCE em va fer pensar en moltes de coses. Reflexionava per a mi mateix... )on �s la for�a del carrillisme a les Illes quan no tenen un indret per a ocultar un dels seus? No podia entendre com, en tot Mallorca, el PCE no tingu�s m�s militants que en Toni Serra per a amagar el seu company (en Jaume Adrover era independent). M�s endavant, el mateix Toni Serra m'explic� que C�sar Fern�ndez, malalt i amb silicosi (una malaltia de la mina), havia tengut alguns problemes amb el comit� central i no era gaire ben vist per les "altures". Malgrat aquestes explicacions, vaig continuar rondinant que en aquell fam�s partit hi havia pocs militants i, a m�s, la direcci� pecava d'insolid�ria. A no ser que ho fessin per llevar-se puces del damunt. Si eren detinguts independents o "esquerranistes", la cosa no els afectava i podien continuar amb la seva feina. En Jaume Adrover vingu� un dia a cercar el pobre C�sar i ja mai m�s no vaig tornar a tenir-ne not�cies. (Miquel L�pez Cresp�)

Els joves que no han conegut la dictadura, no saben -per sort!- el que significava provar de sobreviure dins d'aquella grisor. Des del 1962 -quan vaig ser fitxat per la Social- fins al 1977 (data de les primeres eleccions de la democr�cia formal) hom visqu� amb l'amena�a ben concreta (vaig patir trenta o quaranta detencions) que a qualsevol hora et podien venir a cercar. Hi ha una can�� de Raimon que situa molt b� el t�tric ambient que respir�vem: "I junts escolt�vem la m�sica esperant que, d'un moment a l'altre, l'ascensor s'atur�s al nostre pis". Aquesta va ser exactament la meva situaci� i la de molts d'altres companys: esperar durant quinze anys la trucada de la Brigada Social. I quantes vegades, a m�s de trucar, escorcollar el pis a la recerca de propaganda subversiva, no els vaig haver d'acompanyar fins al tenebr�s despatx del carrer de la Soledat!

Un dia v�rem per televisi� imatges d'amics i coneguts. Els rostres de l'escriptor Alfonso Sastre i la seva dona Eva Forest; l'advocada i escriptora feminista Lidia Falc�n i el seu company, el periodista Eliseo Bayo, eren mostrats com els m�s ferotges terroristes i assassins de la humanitat. L'impacte va ser tan fort com hauria estat si hagu�ssim vist les fotografies de Josep M. Llompart i Antoni Serra, retratats de front i perfil, com si fossin criminals, acusats dels crims m�s horrorosos. Els donaven la culpa de l'atemptat del carrer del Correo.

Ran d'aquestes detencions, a Mallorca era arrestada na Lieta L�pez, esposa del nostre bon amic Jaume Adrover, �nima de la resist�ncia cultural i pol�tica en aquells anys de tenebror feixista. Na Lieta, dona preocupada -com tothom que fos antifranquista- per la literatura compromesa i, per tant, bona amiga de qui aleshores era el capdavanter del realisme cr�tic (Alfonso Sastre) mantenia una normal correspond�ncia amb aquella colla d'intel.lectuals i molts d'altres que passaren per Mallorca quan les famoses "Aules de poesia, novel.la i teatre" organitzades pel seu home. Per a la policia pol�tica -fidels seguidors de Himmler i Goebbels-, "intel.lectual" era sin�nim de "terrorista". Na Lieta L�pez, la detingueren sense miraments i la tancaren a Yeser�as, a Madrid, on romangu� incomunicada durant cinc mesos.

En Jaume Adrover se les va veure ben estretes per a poder alliberar-la. Despr�s de tants d'anys de ser el principal promotor de la resist�ncia cultural i pol�tica contra la dictadura, en el moment de la veritat, quan necessitava l'ajut dels grups d'esquerra (inclosos certs "comunistes" i "socialistes"), tothom va fer anques enrere. Per all� on anava a demanar una necess�ria solidaritat, sovint li tancaven les portes. Ning� no volia tenir relacions amb "terroristes". Quan m�s endavant hagu�rem d'enllestir la campanya de solidaritat amb l'anarquista Puig Antich, executat per Franco, ens trob�rem amb la mateixa incomprensi�. El "terrorisme" de na Lieta havia consistit a mantenir correspond�ncia i una ferma amistat amb un dels millors escriptors, assagistes i autors teatrals de l'estat. Per sort, malgrat tantes girades d'esquena, a Madrid trob� el suport d'homes com Antonio Gala i Joaqu�n Ruiz Gim�nez.

Al cap de cinc mesos de patiment, la pogu� treure al carrer, no sense haver comprovat, en la pr�pia carn, fins on arribava el pret�s antifeixisme d'alguns partits d'esquerra. En Jaume m'ha dit m�s d'una vegada que va ser una lli�� que mai no ha oblidat.

Un poc abans, en un primer de maig celebrat en clandestinitat, cre�rem els primers embrions de les comissions de barri, que, amb els anys i el temps, s'anirien convertint en moltes de les associacions de ve�ns de l'actual Federaci�.

La reuni� secreta tingu� lloc a un petit bosc que hi havia ben a prop de Son Cladera (Son Maci�). Com de costum, munt�vem aquestes reunions amb les dones i els fills per a dissimular. Per Son Vida, rere el cementeri de la Vileta (on tamb� realitz�rem trobades semblants), f�iem el mateix.

Entre la gentada que s'hi va presentar, record alguns militants del PCE (en Manolo C�mara, en Josep V�lchez, algunes de les germanes Thom�s -na Clara i el seu home, en Joan Segu�-). El PCE (internacional) tamb� hi va portar mitja dotzena de militants (n'�ngel Calder�n i la dona, "El Sordet" i la muller...). Record un grup d'obrers de la construcci� molt radicals (que m�s tard ajudarien a fundar el PCB de Josep Valero i Xesca Bosch), en Ram�n Molina del PORE, na Marisa Gallardo (una de les actuals responsables del diari "Baleares"), en Josep M. Dol� i na Lola -una coneguda trotsquista, actualment historiadora-. Jo hi vaig anar amb un company de "Lluita de Classes", donant suport a les posicions dels inicials simpatitzants dels Cercles d'Obres Comunistes i les JOC (Paco Mengod), que tenien una gran quantitat de lluitadors per les barriades.

Malgrat l'afinitat d'inter�s que ens unia en la lluita per la llibertat, ja de bon comen�ament s'establiren algunes difer�ncies entre els reformistes (PCE) i els grups revolucionaris. En Manolo C�mara volia supeditar el combat concret dels barris a les directrius d'en Carrillo que li arribaven de Par�s. I la majoria dels reunits a Son Maci�, volent lluitar per la democr�cia, exig�em una total independ�ncia de les organitzacions de base (associacions o sindicats) envers els partits. A m�s, l'objectiu dels Cercles d'Obrers Comunistes o les JOC anava m�s enll� de la simple lluita per una democr�cia formal. La batalla pel socialisme i en contra del capitalisme era ben present en els plantejaments que va fer en Paco Mengod. S'establ� una forta pol�mica entre en C�mara i el futur president de la Federaci� d'Associacions de Ve�nats. Estigu�rem a punt de no arribar a cap conclusi� i marxar cadasc� per la seva banda. Finalment, per majoria, i coneixent ja per on anirien els trets en el futur, es decid� muntar les primeres comissions de barri.

Comen�ava a n�ixer el moviment ciutad� que tanta import�ncia adquiriria amb el transc�rrer dels anys. Alguns companys de barriades ja estaven ben organitzats. Cada u treballava en el seu raval. Els que viv�em al centre de ciutat ho ten�em m�s complicat. Aix� i tot munt�rem la Comissi� Centre, amb na Clara Thom�s, en Joan Segu�, uns militants del PCE(i) i diversos companys de les JOC (Joventuts Obreres Cat�liques). F�iem les reunions al carrer (pla�a del Cap�tol, pista dels Patins). A vegades a l'esgl�sia de Sant Mag� o dins bars en qu� no hi hagu�s gaire gent. L'advocat Ferran Gomila tamb� ens ced� en nombroses ocasions el seu despatx, sense posar-hi mai entrebancs.

Al cap d'un parell de mesos de no posar fil a l'agulla, un horabaixa, reunits al Bar Nilo, la Comissi� Centre decid� ajudar els companys del Puig de Sant Pere. All� hi havia na Joana M. Roca, en Manolo Cabellos, en Pere Tries... Per aconseguir "entrar en contacte amb el poble" volien posar en pr�ctica una idea genial. Amb l'excusa de fer unes enquestes, anir�em casa per casa fent preguntes. Aix� podr�em arribar a con�ixer treballadors i treballadores, sectors de la poblaci� d'origen popular, personal fotut pel sistema. Pel cantet que fessin podr�em endevinar qui, dels enquestats, podria ser militant, o de les mateixes comissions de barri, o d'un partit d'esquerres.

Foren mesos i mesos de feina ca�tica. Hi havia molta mis�ria amagada als barris de ciutat! No tot eren les floritures de la propaganda franquista, el diluvi d'or del turisme! Nombrosos habitatges eren miserables, de novel.la de Dickens. Les rates eren abundoses. La humitat produ�a malalties en infants i gent d'edat. Cada dissabte horabaixa -i algun dia feiner- vint o trenta persones an�vem amunt i avall parlant amb els ve�ns. En Manolo Cabellos i na Joana M. Roca aprofitaren m�s endavant les enquestes i el coneixement del barri (na Joana vivia en el mateix Puig) per a enllestir els treballs de rehabilitaci�. En Manolo Cabellos, amb molta paci�ncia, a mesura que f�iem les preguntes, dibuixava i prenia mides dels habitatges m�s interessants, servant, per al futur, joies de l'arquitectura popular mallorquina. Despr�s f�rem el mateix amb el barri de sa Calatrava i tota la zona de la Gerreria.

Cada partit trob� en aquells ravals oblidats pels successius ajuntaments franquistes, simpatitzants i futurs afiliats. La t�ctica don� bons resultats! La Comissi� Centre ajud�, doncs, a enfortir el teixit social de lluita contra la dictadura. Fou un treball gens desaprofitat.

El nom exacte del dirigent comunista el vaig saber anys m�s endavant quan en parl� en Toni Serra al seu llibre "Gr�cies, no volem flors". En temps de la clandestinitat no deman�vem el nom de qui trucava a la porta de casa! En Jaume Adrover i en Toni tamb� l'havien tengut amagat i ara ja no sabien on el podien portar. Quan trucaren a la porta del meu pis d'Antoni Marqu�s i m'explicaren la q�esti�, vaig pensar: "A bon lloc el duen!", car m'havien detingut feia un parell de dies. Els hi ho vaig explicar, per� l'assumpte era tan desesperat que a la mateixa nit me'l portaren. Vingu� amb la seva dona i s'hi estigu� unes setmanes.

Aquella setmana, protegir l'hist�ric dirigent del PCE em va fer pensar en moltes de coses. Reflexionava per a mi mateix... )on �s la for�a del carrillisme a les Illes quan no tenen un indret per a ocultar un dels seus? No podia entendre com, en tot Mallorca, el PCE no tingu�s m�s militants que en Toni Serra per a amagar el seu company (en Jaume Adrover era independent). M�s endavant, el mateix Toni Serra m'explic� que C�sar Fern�ndez, malalt i amb silicosi (una malaltia de la mina), havia tengut alguns problemes amb el comit� central i no era gaire ben vist per les "altures". Malgrat aquestes explicacions, vaig continuar rondinant que en aquell fam�s partit hi havia pocs militants i, a m�s, la direcci� pecava d'insolid�ria. A no ser que ho fessin per llevar-se puces del damunt. Si eren detinguts independents o "esquerranistes", la cosa no els afectava i podien continuar amb la seva feina.

En Jaume Adrover vingu� un dia a cercar el pobre C�sar i ja mai m�s no vaig tornar a tenir-ne not�cies.

Mentrestant a Portugal esclatava la revoluci� dels clavells. Finia la terrible dictadura feixista de Salazar. Pel setembre i l'octubre, molts militants revolucionaris marx�rem cap a Lisboa a sentir, de prop, l'aire net de la llibertat.

Escriptors mallorquins a Irlanda (III)

Sat, 13 Jun 2026 12:55:15 +0200

�L'obra i l'exemple de James Connolly esdevenen un punt essencial en la formaci� dels nous quadres que van sorgint de la lluita. Per als joves amics de Gerry Adams o Bernadette Devlin, amb totes les normals i evidents difer�ncies culturals, hist�riques i pol�tiques que se suposen, el redescobriment del paper de James Connolly en la hist�ria de la lluita per la independ�ncia i el socialisme d'Irlanda �s un equivalent del nostre descobriment d'Andreu Nin i dels cl�ssics del marxisme catal��. (Miquel L�pez Cresp�)

Per la independ�ncia. Escriptors mallorquins a Irlanda (III)

A finals dels anys seixanta i comen�aments dels setanta, en plena lluita del poble irland�s contra l'imperialisme brit�nic, l'escriptor Miquel L�pez Cresp� va anar a Belfast, Derry i altres ciutats d'Irlanda. En aquesta fotografia el podem veure a Belfast a finals dels anys seixanta.

Sense poder ser propietari d'una casa; sense tenir una feina qualificada, una majoria d'irlandesos no tenia dret al vot. La "democr�cia" unionista era la m�s perfecta forma de dictadura de la burgesia, que diria Lenin.

A tots aquests sistemes de control pol�tic s'ha d'afegir que, per arrodonir el poder dels colons probrit�nics, el parlament unionista de Stormont, amb la completa aprovaci� dels seus amos de Londres, tenia a l'abast un ample ventall de lleis i mesures estrictament repressives entre les quals destacava la Llei d'Autoritats Civils, una llei de poders especials que concedia a la RUC llibertat absoluta per a detenir sense manament judicial; tancar a la pres� sense cap tipus de judici; entrar dins les cases dels "sospitosos" i escorcollar qualsevol indret sense manament; declarar el toc de queda; prohibir m�tings, assemblees, fires, festes populars, mercats i processons religioses; autoritzar el fuet a les comissaries com a sistema per a fer parlar els detinguts; denegar la petici� de judici amb jurat; empresonar les persones que es volia fer intervenir en un judici com a testimonis i obligar-les a contestar malgrat la contesta pogu�s servir per a implicar-les contra la seva voluntat; realitzar qualsevol acte que viol�s la propietat privada si amb aix� es "garantia la seguretat de l'estat"; incomunicar els presos barrant el pas a la visita de familiars i advocats dels detinguts; prohibir la investigaci� dels fets que tenien relaci� amb la mort dels detinguts; empresonar qualsevol persona per "delicte oral", �s a dir, per haver parlat de forma considerada "inconvenient" per les autoritats i forces repressives unionistes; prohibir la circulaci� i difusi� de qualsevol diari, pel�l�cula o disc; prohibir la construcci� de qualsevol mena de monument en record dels lluitadors irlandesos; revisar els llibres de comptabilitat d'empreses i negocis, examinar l'estat dels comptes corrents, controlar qualsevol operaci� banc�ria; arrestar qualsevol persona acusada d'uns fets que no s'hagin previst en la llei de poders especials.

James Connolly, el gran dirigent marxista irland�s, fundador del primer ex�rcit de la classe obrera en el m�n i heroi de la lluita contra la dominaci� brit�nica d'Irlanda. Mor� l'any 1916 afusellat pels anglesos.

Recordem que aquestes lleis contra el moviment nacional irland�s s'aprovaren ja l'any 1922 i a partir de 1928 es renovaven cada cinc anys. La llei de poders especials rest� operativa fins el 1933 i a partir de 1973 es convert� en la famosa Acta de Poders Especials d'Irlanda del Nord aprovada tamb� per Londres. El toc de queda era "normal" en les zones cat�liques d'en�� 1922 i l'empresonament sense judici en camps de concentraci� s'aplic� activament en els anys 1920-21, 1922-24, 1938-45, 1956-61, 1969 i 1971-75.

Aquesta era, breument, la situaci� a la qual s'enfrontaven els patriotes i l'esquerra revolucion�ria d'Irlanda del Nord a partir de les grans lluites de finals dels seixanta i comen�aments del setanta.

Per aix� les avantguardes que sorgeixen i es consoliden a partir de 1968, les dues branques de l'IRA, l'IRA "aut�ntic" i els "provisionals", els "provos" d'aquella �poca, m�s que seguir el cam� d'unes impossibles reformes de Stormont, el que fan, alhora que es reforcen amb m�s i m�s militants, �s aprofundir en la hist�ria del moviment independentista i socialista revolucionari irland�s, especialment en la hist�ria i la pr�ctica pol�tica de James Connolly, per� tamb� van recuperant la mem�ria dels aspectes m�s combatius i l'exemple de Michael Collins, Ashe Thomas, Eamon De Valera, Hyde Douglas, el primer President de la Lliga Ga�lica de 1893, James Larkin, el l�der dels obrers de Dubl�n en els grans vagues de 1913 i fundador del Irish Transport and General Workers Union (ITGWU), de Thomas MacDonagh, membre del Consell Militar de la sublevaci� de Pasqua de 1916 executat pels anglesos el 3 de maig de 1916, Liam Mellows, cap dels Volunters de Galway en la insurrecci� de 1916, Ernie O'Malley, escriptor i tamb� participant en la rebeli� de 1916...

Che Guevara

A tot aix�, les avantguardes irlandeses, igual que l'esquerra revolucion�ria catalana i de l'estat espanyol, segueixen, com ja hem dit, ben de prop els esdeveniments que, en l'esfera internacional, q�estionaven la dominaci� imperialista i capitalista mundial: el proc�s de descolonitzaci� sorgit a finals de la Segona Guerra Mundial; el Maig del 68; la guerra d'alliberament nacional i social del poble de Vietnam; la unitat antiimperialista que els cubans propugnaven amb la creaci� de la Confer�ncia Tricontinental...

Per a aquestes avantguardes nacionalistes i d'esquerra revolucion�ria, l'obra i l'exemple de James Connolly esdevenen un punt essencial en la formaci� dels nous quadres que van sorgint de la lluita. Per als joves amics de Gerry Adams o Bernadette Devlin, amb totes les normals i evidents difer�ncies culturals, hist�riques i pol�tiques que se suposen, el redescobriment del paper de James Connolly en la hist�ria de la lluita per la independ�ncia i el socialisme d'Irlanda �s un equivalent del nostre descobriment d'Andreu Nin i dels cl�ssics del marxisme catal�.

�s curi�s constatar com, just en el moment en el qual les avantguardes nacionalistes i d'esquerra revolucion�ria d'Irlanda del Nord reorienten la seva formaci� tornant als or�gens del moviment, retornant a James Connolly, aprofundint en Marx i Engels, en Lenin, en Trotski, els escrits de la guerra de guerrilles antiimperialista de Mao, Che Guevara, Giap o Ho Chi Minh, nosaltres, els militants d'esquerra dels Pa�sos Catalans i de l'estat espanyol que ens reclamam de l'her�ncia consellista i antiburocr�tica del moviment obrer, del socialisme revolucionari d'abans de la contrarevoluci� estaliniana, aprofundim en l'obra i pr�ctica d'homes cabdals del marxisme catal� com poden ser Andreu Nin, Joaquim Maur�n, Jordi Arquer, Jaume Compte o Hilari Arlandis entre d'altres.

Dins d'aquest apartat �s d'obligada consulta el resum de materials referents al nacionalisme marxista catal� publicats en els imprescindibles volums Marxisme catal� i q�esti� nacional catalana (1930-1936) (Par�s, Edicions Catalanes de Par�s, 1974), consulta que ens pot informar del tipus de formaci� existent dins alguns sectors com l'OEC, AC, el POUM o la LCR.

Malgrat les difer�ncies concretes existents entre l'esquerra revolucion�ria dels Pa�sos Catalans i de l'estat espanyol i els militants independentistes i marxistes d'Irlanda del Nord, es pot dir que el fil de rebuig a la burocratitzaci� socialdem�crata i neoestalinsita, la necessitat de trobar nous camins, de recuperar les millors tradicions revolucion�ries d'Irlanda o dels Pa�sos Catalans, eren punts que, malgrat situacions a vegades diverses (per� no tant si tenim en ment l'opressi� nacional del nostre poble), ens unien amb els irlandesos. I ens unien no solament amb els irlandesos. Tamb� amb tota aquella valenta generaci� de militants antisistema dels anys seixanta i setanta que, allunyats de tota mena de col�laboracionisme com el que practicaven la socialdemocr�cia i el neoestalinisme amb els estats burgesos i proimperialistes, pugnaven, com els revolucionaris del Maig del 68, per bastir una esquerra digna de portar aquest nom i que fes seves les millors tradicions del moviment revolucionari mundial.

Miquel L�pez Cresp�

Escriptors mallorquins a Irlanda (II)

Fri, 12 Jun 2026 10:55:52 +0200

�...l'incendi dels barris cat�lics, les desaparicions d'activistes pels drets civils i de militants propers a l'IRA o acusats de tenir simpaties pel moviment republic�, l'afusellament per les forces brit�niques dels pac�fics manifestants de Derry en aquell Diumenge de Sang on moriren tretze persones... tot plegat indicava que els unionistes, com molt b� explica Gerry Adams, no volien fer cap mena de reforma democr�tica en el �seu� estat dictatorial. (Miquel L�pez Cresp�)

Per la independ�ncia. Escriptors mallorquins a Irlanda (II)

Una porta de les velles murades de Derry a finals dels anys seixanta. Les tropes brit�niques ja havien ocupat la ciutat. Fotografia feta per l'escriptor Miquel L�pez Cresp�.

La radicalitzaci� de la lluita per la independ�ncia i el socialisme a Irlanda porta l'organitzaci� armada del moviment, l'IRA, a accentuar el tarann� socialista i parlar "d'instaurar el socialisme i d'una guerra de classes en la qual cal anihilar els explotadors (protestants) i l'imperialisme brit�nic".

Com explica el professor d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Granada Mario L�pez Mart�nez en l'article titulat "Ulster: guerra paz y derechos humanos", publicat en La Cr�nica l'any 1995: "La marcha de derechos civiles entre Belfast y Derry (31 diciembre a 4 de enero de 1969) acab� en batalla campal en el barrio cat�lico de Bogside, la brutalidad policial y la intervenci�n de paramilitares unionistas acabaron, a la corta, requebrajando el movimiento NICRA y otorgando la primac�a de la resistencia al IRA (Ej�rcito Republicano Irland�s) que, en pocos meses, pas� a tener m�s de 3.000 voluntarios. �ste organiz� un poder paralelo dentro de los barrios 'apaches' y ghettos cat�licos... (...) ejerciendo labores de polic�a, orientando el reclutamiento y las acciones. Al calor de los acontecimientos, un sector minoritario del IRA, los provisionales de Sean Mc Stiofain, decidi� la escisi�n del IRA oficial haciendo suya la lucha nacional mediante m�todos armados y violentos y, proponiendo como programa b�sico para cualquier negociaci�n: el derecho a la autodeterminaci�n, la retirada del ej�rcito brit�nico y la amnist�a total".

Els nins de Derry juguen enmig dels enderrocs i les cases abandonades despr�s dels combats. Fotografia feta a Derrry per l'escriptor Miquel L�pez Cresp� a comen�aments dels anys setanta.

Gerry Adams, en el llibre que hem citat, analitza tamb� les contradiccions de l'esquerra oficial, aquells "socialistes" o "comunistes" que, malgrat les lluites populars, malgrat l'evid�ncia que els unionistes i el seu parlament eren irreformables, pugnaven per un tipus d'intervenci� pol�tica que llev�s radicalitat al combat per la llibertat i pel socialisme. Per als reformistes, per a alguns dirigents del moviment republic� que venien de Dubl�n, es tractava de cercar "punts de trobada" entre els treballadors protestants i cat�lics, especialment dins dels sindicats, i d'aquesta manera, a poc a poc, s'aconseguiria democratitzar els aspectes dictatorials i feixistes del poder a Stormont. Stormont, va ser sempre, per als nacionalistes, una simple delegaci� del Govern de Westminster.

Possibilisme reformista, "socialisme per etapes", demag�gia propagandista prou coneguda arreu del m�n on actuen els "pragm�tics", aquells que en tot indret i situaci� viuen d'esquena dreta fent el joc a l'ocupant i a l'enemic de classe. Tot ben lluny del nivell de consci�ncia i de lluita que ja havien assolit les avantguardes revolucion�ries de finals dels seixanta, la majoria irlandesa implicada en el combat per la reunificaci� i el socialisme.

Per� la manca d'efic�cia del possibilisme reformista era evident. Tothom constatava els atacs de la policia contra les mobilitzacions populars de Derry el 5 d'octubre de 1968 i la brutalitat i els crims constants de les forces repressives. Per altra banda, es veia ben clar la immobilitat pol�tica dels orangistes de Stormont, l'incendi dels barris cat�lics, les desaparicions d'activistes pels drets civils i de militants propers a l'IRA o acusats de tenir simpaties pel moviment republic�, l'afusellament per les forces brit�niques dels pac�fics manifestants de Derry en aquell Diumenge de Sang on moriren tretze persones... tot plegat indicava que els unionistes, com molt b� explica Gerry Adams, no volien fer cap mena de reforma democr�tica en el "seu" estat dictatorial.

El fanatisme dels unionistes probrit�nics segava l'herba sota els peus dels reformistes irlandesos. Per a la poblaci� de les zones de majoria irlandesa, era evident que, en aquells anys, nom�s la lluita, i una lluita radical i fins i tot armada, podia sacsejar els fonaments d'aquell govern titella de Londres i de l'imperialisme.

Com diu Gerry Adams, parlant d'aquells anys de lluita intensa per la reunificaci�, la independ�ncia i el socialisme: "El paper del Govern de Stormont era el de mantenir el status quo. (...). Es va constituir un govern de partit �nic garantitzat per un sistema de circumscripcions electorals adulterades i vots controlats i qualificats; la representaci� proporcional va ser abolida; s'establ� un sistema de vots nom�s per a determinats professionals i el dret a votar nom�s era limitat als contribuents i a les seves esposes. Els unionistes tenien controlat tot el sistema pol�tic. Com a sistema per a controlar els vots, els cat�lics eren privats de l'acc�s amb igualtat de condicions a l'habitatge i al treball".

Miquel L�pez Cresp�

Escriptors mallorquins a Irlanda (I)

Thu, 11 Jun 2026 10:30:43 +0200

�D'en�� el Maig del 68; despr�s de l'exemple de la Revoluci� Cubana i de la lluita del poble del Vietnam contra l'imperialisme ianqui; despr�s de les grans vagues dels miners d'Ast�ries i la �tornada� del consellisme i de la democr�cia directa en la pr�ctica quotidiana d'amplis sectors del moviment obrer i estudiantil, sorgeixen noves avantguardes culturals i pol�tiques sense cap mena d'uni� ni cap her�ncia que els tengui fermats a la socialdemocr�cia (PS) o al neoestalinisme (els PC lligats a Moscou)�. (Miquel L�pez Cresp�)

L'escriptor Miquel L�pez Cresp� era a Irlanda pel mar� de 1968. Fotografia de l'escriptor pobler feta a Dublin l'any 1968.

Resist�ncia: la Irlanda ocupada pels anglesos (I)

Per a con�ixer i aprofundir dins l'atmosfera intel�lectual i de lluita a Irlanda del Nord des de mitjans dels anys seixanta fins al present �s molt recomanable la lectura del llibre de Gerry Adams Hacia la libertad de Irlanda (Tafalla, Editorial Txalaparta, 1991). Com tothom sap, Gerry Adams �s un hist�ric militant del Sinn F�in, un ferreny activista dels drets civils del poble d'Irlanda del Nord que, al costat de la famosa Bernadette Devlin i les avantguardes nacionalistes de finals dels anys seixanta, encap�al� la resist�ncia dels irlandesos sotmesos a les brutalitats dictatorials dels unionistes de l'"Ulster".

Una fotografia actual de l'entrada al barri cat�lic de Bogside, a Derry (Irlanda del Nord).

Actualment Gerry Adams �s conegut com un dels pol�tics que, amb altres dirigents del Sinn F�in, porten endavant el proc�s de pau a Irlanda del Nord. Gerry Adams, que ha negociat i negocia amb Londres el desarmament de l'IRA i de les forces paramilitars partid�ries de la uni� amb Anglaterra, explica de forma coherent i amb abundor d'informaci� el llarg proc�s de consolidaci� de l'Ex�rcit Republic� Irland�s a partir dels esdeveniments de 1968-69; les heroiques vagues de fam a les presons brit�niques dels anys 1980-81, en les quals el diputat i combatent per la llibertat d'Irlanda Bobby Sands era al capdavant de la lluita. Vagues de fam que demanaven, entre altres reivindicacions, que els presos de l'Ex�rcit Republic� Irland�s i tots els detinguts del moviment nacionalista gaudissin d'un estatut especial de pres pol�tic. Tothom recordar� encara que aquells anys era al capdavant de l'executiu imperialista la reaccion�ria primer ministre Margaret Thatcher. Per� malgrat les vagues fins a la mort, el Govern de Londres es neg� a concedir als vaguistes la condici� de presos pol�tics. Les diverses vagues de fam que trasbalsaren l'opini� p�blica irlandesa i mundial acabaren amb la mort de deu presos, entre els quals hi havia Bobby Sands. Bobby Sands havia estat elegit membre del Parlament de Westminster en representaci� del districte de Fermanagh/South Tyrone. Per� ni la condici� de diputat del valent revolucionari, ni les mobilitzacions populars arreu del m�n per aconseguir salvar la vida d'aquells valents lluitadors aconseguiren modificar l'actitud del govern imperialista brit�nic: els continuadors de les idees de James Connolly, els hereus de vuit-cents anys de lluita contra la colonitzaci�, havien de morir sense ser escoltats.

S�n aquestes impressionants vagues de fam fins a la mort, l'heroisme demostrat en tot moment, els que van obligant a l'IRA a una profunda reflexi� quant als l�mits de la lluita armada i la necessitat, en determinats moments hist�rics, de provar d'avan�ar envers l'alliberament del poble treballador i la reunificaci� d'Irlanda mitjan�ant la possible utilitzaci� revolucion�ria de les institucions i la lluita pol�tica.

Com explica Gerry Adams en Hacia la libertad de Irlanda, les lluites radicals dels anys 1968-1972 havien romput la columna vertebral del Govern unionista de Stormont i for�at la intervenci� directa de l'ex�rcit brit�nic.

En un article publicat en un web i titulat "La cultura �s el que la cultura fa", Gerry Adams recordava els anys de qu� parlam i deia: "L'any 1969 l'estat va morir [l''Ulster']. Va ser ressuscitat per Govern brit�nic i ha estat mantingut en vida merc�s a les forces d'ocupaci�. Durant tots aquests vint-i-cinc anys d'intervenci�, totes les institucions de la vida d'Irlanda s'han vist afectades; cap no ha restat al marge. Malgrat que hagi estat el Nord d'Irlanda la zona que ha patit amb major intensitat el conflicte, l'impacte s'ha deixat sentir en tot el pa�s".

Segons la versi� de Gerry Adams, va ser l'an�lisi dels resultats de vint anys de lluita armada a Irlanda del Nord, la mort dels presos en vaga de fam i la constataci� de la situaci� real d'un cert cansament entre els sectors combatius que hist�ricament havien donat i donaven un suport actiu a l'IRA, el que an� obligat a la direcci� a una reflexi� sobre la necessitat d'emprar altres camins per a assolir els objectius del moviment d'alliberament nacional i social.

Funerals a Derry en honor del gran patriota de l'IRA Bobby Sands mort despr�s de mesos de vaga de fam en protesta per l'ocupaci� brit�nica.

Recordem que a partir dels anys vuitanta i, m�s concretament, a partir de les eleccions de 1982, despr�s de l'assassinat "legal" de Bobby Sands i altres nou vaguistes de fam, el Sinn F�in obt� normalment entre el 35 i el 42,6% del vot nacionalista. Uns percentatges que, com explica Gerry Adams, confirmen que hi ha una part dels sectors irlandesos que donen un suport actiu a l'IRA que volen emprar sistemes de lluita pol�tica diferenciats de la lluita armada (o en combinaci� amb aquesta forma de resist�ncia a la guerra imposada per l'imperialisme).

Gerry Adams comen�a el seu llibre narrant a la perfecci� l'ambient des d'on es va formant i consolidant la revifalla del nacionalisme. Un ambient que, amb totes les seves importants i evidents difer�ncies culturals i pol�tiques, �s molt semblant al que en aquell per�ode hist�ric es respira en la majoria de pa�sos d'Europa i del m�n. Ambients de lluita i de combat molt allunyats del col�laboracionisme socialdem�crata i neoestalinista dels PC i PS d'aquella �poca, ben instal�lats, com ara mateix ho continuen estant en la gesti� del sistema, com a enemics mortals de tot aprofundiment en la lluita per la independ�ncia de les nacions oprimides i de l'aven� envers el socialisme.

Per a con�ixer les lluites dels anys cinquanta, normalment oblidades i silenciades, ja que no tengueren el ress� dels combats d'unes d�cades posteriors, �s molt important consultar el llibre de J. MacGarrity Resist�ncia: la Irlanda ocupada pels anglesos (Barcelona, Mediterr�nia Edicions, 1966). Com deia J. McGarrity en el prefaci al seu llibre parlant dels objectius del moviment republic� irland�s: "Els republicans irlandesos reclamen una Irlanda que hagi foragitat l'ombra de l'imperialisme per sempre m�s. Demanen una Irlanda on la independ�ncia econ�mica sigui una realitat tan certa com la independ�ncia pol�tica. Volen una Irlanda on cat�lics, presbiterians, metodistes, baptistes, puguin viure en pau i harmonia com a ciutadans irlandesos".

Gerry Adams parla d'uns anys seixanta condicionats, com els nostres, per la lluita contra el feixisme dominant a l'estat espanyol o el dictatorial unionisme a Irlanda del Nord; per la descolonitzaci� africana i el neocolonialisme; per la guerra del Vietnam; per la lluita dels negres estato-unidencs contra la discriminaci� racial. Ben cert que molts activistes irlandesos, en iniciar la campanya en defensa dels drets civils, s'inspiraven en les marxes de la poblaci� negra estato-unidenca i en la pr�ctica i el discurs pol�tic de Martin Luther King contra la discriminaci� racial. Els joves irlandesos de finals dels seixanta, ben igual que els joves de molts d'in drets del m�n en els quals es lluitava contra el capitalisme i l'imperialisme feien seva la can�� We shall overcome! Gerry Adams parla igualment de les can�ons de Bob Dylan, del paper dels estudiants en l'enfortiment dels nous clubs republicans a Belfast. La hist�ria narrada pel dirigent nacionalista ens fa constatar com l'ambient dels joves esquerrans de Belfast, els revolucionaris de l'esquerra nacionalista i del socialisme no reformista irland�s es mouen en les coordenades en qu� ens mov�em els joves antiimperialistes dels finals dels anys seixanta als Pa�sos Catalans: Raimon i la Nova Can�� a Catalunya; la can�� de protesta castellana, basca o gallega a altres pa�sos de l'estat imperialista espanyol.

L'escriptor Miquel L�pez Cresp� era a la Queen's University de Belfast pel mar� de 1968.

D'en�� el Maig del 68; despr�s de l'exemple de la Revoluci� Cubana i de la lluita del poble del Vietnam contra l'imperialisme ianqui; despr�s de les grans vagues dels miners d'Ast�ries i la "tornada" del consellisme i de la democr�cia directa en la pr�ctica quotidiana d'amplis sectors del moviment obrer i estudiantil, sorgeixen noves avantguardes culturals i pol�tiques sense cap mena d'uni� ni cap her�ncia que els tengui fermats a la socialdemocr�cia (PS) o al neoestalinisme (els PC lligats a Moscou).

Son aquests joves irlandesos, molts dels quals estudiants de la Queen's University de Belfast, els treballadors i treballadores dels barris proletaris de majoria "cat�lica" (irlandesa) de Belfast i Derry, l'�nima d'aquests nous clubs republicans que, amb una relaci� m�s o manco intensa amb el Sinn F�in i un IRA que es revitalitza gr�cies a la seva unitat org�nica amb el moviment de lluita que es d�na ens els barris cat�lics d'Irlanda del Nord, ajuden a dinamitzar el naixent moviment dels drets civils i, m�s endavant, alhora que la lluita contra els colons i la seva policia augmenta d'intensitat, d�na cohesi� a la resist�ncia contra els brutals atacs de la policia de Stormont i les organitzacions secretes (i armades!) que comencen els seus assassinats de patriotes i activistes irlandesos.

Miquel L�pez Cresp�

Tal com �rem - Palma, Anys 70 � Els botifarres mallorquins i el feixisme � Cr�nica sentimental de la transici� -

Wed, 10 Jun 2026 17:08:59 +0200

Tal com �rem - Palma, Anys 70 � Els botifarres mallorquins i el feixisme � Cr�nica sentimental de la transici� -

Parl�vem dels Montaner, de la decad�ncia d�una classe que mig segle abans encara disposava de vides i hisendes a voluntat. Amb els anys, la desesperaci� per una decad�ncia que no entenien els va fer apropar, primer als carlins �pagaren els primers aldarulls contra els liberals a finals del segle XIX-. En els trenta, sedu�ts per periodistes com Lloren� Villalonga, recomanaven el llibret d�articles antirepublicans que el metge regalava, ja que mai no en va vendre gaires exemplars. La dictadura del general Miguel Primo de Rivera no ajud� a solucionar la lenta per� inexorable agonia dels Montaner. Tenien massa deutes i hipoteques sense pagar. Les nits de jocs de cartes on desapareixien milers de duros en hores, els viatges a Par�s, a la Roma feixista dels anys quaranta exhauria els darrers ingressos familiars. I Berl�n! Margalida de Montaner i Vallespir conegu� tota l�esplendor de la capital de l�Alemanya nazi abans dels bombardejos dels aliats. Quan tot somreia a Hitler i les nacions europees queien, ven�udes l�una rere l�altra... La joia, l�esperan�a en la vict�ria dels hitlerians, dur� fins a la derrota de Stalingrad. (Miquel L�pez Cresp�)

A partir d�aquell dia, les rialles desaparegueren del casalot. El fi instint de la senyora olorava com s�apropava, a velocitat vertiginosa, una nova �poca que seria nefasta per als seus interessos. Endevinava el triomf dels negociants de porcs i garroves, dels fills de porters i amitgers que comen�aven a bastir petits hotels i pensions als rafals de Palma, al Port de Pollen�a, a Alc�dia. Esdevendria Mallorca un gran Hotel Formentor, amb tot d�ex�tiques meuques, turistes angleses vestides de coloraines i fumant cigarretes, mostrant les cuixes sense vergonya? Es perdria el respecte per les tradicions que agombolaren segles d�esplendor?

-Quan entraren a militar a Falange Espa�ola? �vaig preguntar a na Magdalena. En saps la data exacta?

-S�, a un calaix d�un vell armari que hi ha a les golfes hi ha un munt de papers grogosos i els m�s diversos objectes de l��poca. Els carnets de falangistes, un punyalet itali�, obsequi del comte Rossi, els arnats uniformes del partit amb el jou i les fletxes brodats en vermell, fotografies amb el Marqu�s de Zayas, els Dragones de la Muerte i amb el cap de la policia, en Francisco Barrado. Exemplars quasi il�legibles de la revista Aqu� estamos i del diari Baleares amb reportatges de la visita que feren a Portocristo despr�s de la fugida dels republicans. No he tocat res. Sembla que els fills que m�han llogat la sala desconeixen l�exist�ncia d�aquest petit tresor hist�ric. Qui sap! Si ho troben, potser ho portin a vendre a un antiquari! V�s a saber qu� els poden oferir per l�antiga pistola Astra dels anys vint i les capses de bales que hi ha al costat de polsosos missals de nacre, rosaris, cartes amb vells segells de Roma i Mil�, guies de viatges a Ven�cia i Berl�n, Hamburg... Els passaports palesen un fervent desig d�anar a veure amb els propis ulls les realitzacions del feixisme itali� i el nazisme hitleri�.

Na Magdalena atur� un moment les explicacions i va encendre una nova cigarreta.

-Els carnets no menteixen. Els Montaner demanaren l�ingr�s a Falange Espa�ola el quinze de novembre del trenta-sis. La documentaci� que se�n pot trobar al calaix demostra que pagaren les quotes fins a mitjans dels quaranta. Si estudiam amb cura aquestes dates veurem que, possiblement, la derrota de les pot�ncies de l�Eix davant Moscou, Kursk, Smolensk i Stalingrad van ser summament colpidores per anar decantant-se de la fanf�rria oficial del feixisme. No vol dir que no continuassin essent una fam�lia reaccion�ria. Per� era arribada l�hora de la camisa blanca, de dissimular el passat falangista, de provar d�oblidar el suport al genocidi de l�esquerra, de les festes amb m�sica, xampany, ensa�mades i xocolata despr�s de l�execuci� d�Emili Darder i tantes persones innocents.

-M�han dit que alguns dels fills de la senyora Margalida Isabel Maria de Montaner militen en el partit de Santiago Carrillo �vaig comentar a na Magdalena.

En els anys en qu� pugn�vem per acabar amb la dictadura no em venia de nou anar comprovant com alguns dels hereus dels guanyadors que rebutjaven l�her�ncia pol�tica dels seus progenitors s�apuntaven a l�antifranquisme. Amb el pas dels anys pogu�rem constatar que, en la majoria dels casos, aquest distanciament dels or�gens familiars era ocasional, producte d�un temps marcat per l�her�ncia del Maig del 68, les can�ons de la Nova Can��, els cines d�Art i Assaig, el freudomarxisme, el ress� de la guerra del Vietnam i l�experi�ncia del socialisme en llibertat que Salvador Allende i la Unitat Popular volien bastir a Xile. Que els fills de destacats repressors falangistes militassin temporalment en el PCE i en organitzacions comunistes de tend�ncia maoista i trotskista era, s�evidenci� a mesura que s�anava consolidant la reforma, resultat del desig esbojarrat que tenien aquests jovenets per construir un petit univers diferent del que sempre els allet�: els col�legis de monges i els Hermanos de la Salle, la missa dominical amb els millors vestits, els cursets de cristiandat, els viatges a F�tima i Lorda, les recomanacions de la mare d�asseure�s b� a la taula, menjar sense tacar-se, comportar-se com un hereu dels Montaner i Vallespir, essent conscient que et vigilen els ulls atents de desenes de generacions de militars, bisbes i inquisidors amagats rere la foscor dels quadres penjats per cambres i passadissos.

P�gines del meu dietari - La indifer�ncia cultural a les Illes

Tue, 09 Jun 2026 12:28:03 +0200

P�gines del meu dietari (XIII) � La indifer�ncia cultural � Problemes dels escriptors mallorquins -

La indifer�ncia envers la literatura �s proverbial a la terra inexistent. Em cont� el fet un bon amic, n'Alexandre Arquer, excellent autor teatral que, cansat en constatar la manca d'atenci� quant a la seva obra, un dia, quan li donaren una important distinci� barcelonina, en arribar al poble -buit, desert a les tantes de la matinada-, per a desfogar-se an� a la pla�a major i hi orin� ben a pler. Aquells conciutadans nom�s li mereixen el m�s absolut menyspreu. -Hi vaig fruir com no et pots imaginar. Amb aquella compixada volia dir: "Vos podeu morir tots plegats, rucs, ignorants. No teniu ni un dit de cultura en el cap. Carabassots. Muntanya de serrad�s. Jo, l'insigne Alexandre Arquer, vos bateig per analfabets, per no tenir res m�s dins el vostre migrat enteniment que un feix de bitllets de banc. Si vosaltres vos en foteu del teatre, de la cultura, del que hi pugui existir de sensible i bell en aquesta terra, sapigueu que jo m'or�n en cortons, xalets, arracades d'or i penjarolls, i en les polseres que passejau per donar enveja al ve�nat. I, en prova del que pens, sign, aix�, amb la meva pixarada, el present document a la pla�a del poble". (Miquel L�pez Cresp�)

Passen els dies i no reb cap carta. Necessit saber prest si m'han concedit el perm�s. Encara he d'anar a parlar amb la impremta per a fer la invitaci�. La tarja �s una despesa que sovint crea insalvables problemes a escriptors amb pocs mitjans econ�mics. Una q�esti� que no preocupa els rics, el sector que es paga l'edici�, per� que pot costar un mes de dinar de pa amb oli als altres. Ja m'enteneu: en aquells que no provenen de r�ncies fam�lies que guanyaren la guerra o s'enriquiren a costa d'explotar generacions i generacions de pagesos. Quan es tracta d'ajudar un d'aquests autors, l'editor fa el despistat: no vol pagar res; promet -molt confusament, com si es tract�s d'alguna cosa en qu� no t� cap obligaci� d'implicar-se- que el dia assenyalat hi haur� llibres abastament. Insinua misteriosos i mai prou explicats contactes amb la premsa que poden ajudar -qui sap!- a no haver de fer tantes targes.

A les presentaci� hi va poca gent. Sense xampany a roure i suculents entrepans -millor si es fa c�rrer que hi haur� caviar, salm�, cranc rus- no hi van ni els amics del novellista o el poeta! No �s una exageraci�!

-Hi vaig fruir com no et pots imaginar. Amb aquella compixada volia dir: "Vos podeu morir tots plegats, rucs, ignorants. No teniu ni un dit de cultura en el cap. Carabassots. Muntanya de serrad�s. Jo, l'insigne Alexandre Arquer, vos bateig per analfabets, per no tenir res m�s dins el vostre migrat enteniment que un feix de bitllets de banc. Si vosaltres vos en foteu del teatre, de la cultura, del que hi pugui existir de sensible i bell en aquesta terra, sapigueu que jo m'or�n en cortons, xalets, arracades d'or i penjarolls, i en les polseres que passejau per donar enveja al ve�nat. I, en prova del que pens, sign, aix�, amb la meva pixarada, el present document a la pla�a del poble".

Se'n reia de la feta, n'Alexandre. Encara ho conta, quan ens trobam per les festes de Sant Antoni, despr�s d'haver-nos empassolat mitja ampolla de cassalla. Els gu�rdies que estaven de servici aquella nit en el portal de l'Ajuntament, veieren el girigall, per�, mig adormits, cregueren convenient no fer gens d'enrenou. Al cap i a la fi, pitjors eren els infants que sovint feien el mateix dins l'esgl�sia, pintant, per a m�s inri, obscenitats en els confessionaris i en les capelles m�s obscures del temple.

No fa gaire hi hauria hagut una reuni� secreta entre el batle -cap local de Falange-, el rector i els municipals encarregats de vigilar les bestieses de la joventut, que, per desgr�cia, era cada vegada m�s b�rbara i salvatge. Els munts d'excrements trobats davant la porta del sacerdot, la destrucci�, en el local del Frente de Juventudes, de tots els retrats de Franco i Jos� Antonio, aix� ho palesaven. Si no s'hi posava ordre, detenien alguns descarriats -v�s a saber si fills o n�ts d'alguns d'aquells esquerrans que, per b� de la p�tria, s'hagueren d'afusellar en el trenta-sis-, podien seguir el mateix cam�, la mateixa sendera envers el desordre, el just c�stig, qui sap si el garrot vil.

Per als policies encarregats de mantenir la tranquillitat dels ve�nats, una pixarada no era problema. No es dignaren a detenir-lo; el deixaren fer. En el fons, malgrat la desgr�cia que significa ser escriptor, era una "gl�ria" provincial: sovint sortia en els diaris al costat de destacades personalitats (abans, responsables de l'administraci� franquista; en l'actualitat, pol�tics de la democr�cia).

Memorable, l'acci� del nostre amic! N'Alexandre la serva en la mem�ria com el fet m�s important de la seva exist�ncia. Demostraci� especial d'una ferma capacitat de rebelli�: la sublevaci� de l'esperit d'un artista lliure com ell contra la mediocritat regnant. Invicta oposici� de principis al vulgar materialisme pag�s que, a part del preu del quilo dels albercocs, no en vol saber res de cab�ries intellectuals.

Tornem a la presentaci�, a les mentides i burdes justificacions de l'editor. Qui el pot creure? Se sap que, dels quinze o vint exemplars que li corresponen a l'autor, nom�s en d�na cinc o sis. Justifica tan evident malifeta dient que ell mateix fa la promoci� i per tant l'escriptor no s'ha de molestar enviant llibres als mitjans de comunicaci�. Tan sols li brillen els ulls en veure diners damunt la taula. Seria capa� d'editar qualsevol absurditat per tal d'obtenir guanys: el Mein Kampf de Hitler, la hist�ria de l'escarabat merder si ve de cas. Ha trobat una mina en l'edici� de les tesines de final de carrera d'alguns dels nostres milers de professors. Els conven� de la import�ncia cabdal de tenir tan valuosa aportaci� editada o del que significa afegir un nou t�tol al curriculum. Les institucions -totes!- solen ser generoses amb les edicions que fan refer�ncia a la hist�ria de les Illes. Inflat amb aquesta petita part de la plusv�lua generada pel turisme, el pressupost per a publicacions s'ha incrementat fins a l�mits insospitables. No tan sols hi ha el meu editor, podeu imaginar! Atrets per la possibilitat de fer negoci sense que existeixi ni remotament la possibilitat de la fallida, multitud d'ensenyants en atur, o fins i tot catedr�tics que troben que guanyen poc a l'escola o l'institut, han muntat segells editorials i els trobes a tota hora presentat projectes d'edici� en els departaments de cultura de qualsevol ajuntament, govern, universitat, banca o caixa d'estalvis illenques. Aix�, seguint aquesta moda tan lucrativa de pidolar subvencions, el meu editor -i tots els altres que han sorgit com a bolets despr�s de la pluja- s'ha especialitzat a treure al mercat tesines referents al garrofer mallorqu�, al ca de bou, a l'aubercoc aut�cton, al sexe a traves dels segles (q�esti� d'indubtable inter�s, ning� no ho negar�!)... quin aspecte no han tocat en les seves obres els milers d'educadors que han sortit de les modern�ssimes aules universit�ries que tenim a la carretera de Valldemossa! Les colleccions de novella, de teatre i de poesia, s�n, sens dubte, el subproducte de les dedicades a la nostra hist�ria.

No cal dir que, tenint sempre el guany dins el cap, poc li importa a Antoni Busquets -que aquest �s el seu nom- una aut�ntica troballa cultural: descobrir un escriptor de veritat entre el munt d'originals que li arriben cada dia al despatx. Les quartilles que quan era estudiant hagi pogut escriure l'home o l'allota acabats de graduar-se, i que religiosament han abonat l'edici� del treball per a obtenir el doctorat, tendran tota la prioritat del m�n! En Busquets fa miracles en el m�n de la creaci� liter�ria. T�, a les golfes del negoci, un seguit d'estudiants sense feina -llicenciats en Filologia Catalana, m�s que res- que, per un m�dic dispendi, corregeixen i milloren els terror�fics originals -faltes d'ortografia i sintaxi, redacci� malgirbada, errors hist�rics, desbarats metodol�gics- que -previ pagament, no en mancaria d'altra!- ha d'editar en Busquets.

Si li han pagat generosament, de seguida trobar� alguna subvenci� -sempre t� les darreres disposicions oficials a l'abast de la m�- per a editar igualment aquells versos primerencs, les esburbades narracions -simple refrit de Borges o Kafka- de l'eminent doctor que tothom havia rebutjat. I qui -tots som humans!-, davant un llibre ben editat, acuradament corregit, no troba -en veure les seves idees en lletres d'impremta- que �s un nou Ramon Llull reencarnat? Bastar�, un poc m�s endavant, que els amics -escriptors frustrats que treballen en els suplements de cultura dels diaris locals- parlin b� de l'inesperat "descobriment" literari perqu� nous Llomparts, Villalongues i Blais Bonets ocupin els espais informatius de premsa, r�dio i televisi�. Una roda immensa es posa en marxa: subvenci�, cr�tics amics, falses lloances... No hi ha cap mesura, cap vergonya. L'�tica que imagin�vem que regnava per aquests indrets, fa figa, desapareix engolida pel muntatge comercial, el barroer amiguisme que campa pel m�n de la ploma.

Des de quina perspectiva albirar la veritat enmig de tan gran i evident prostituci� intellectual, tanta mis�ria personal i collectiva? Com es podr�, en aquesta situaci� de veritable indig�ncia cultural, recon�ixer l'aut�ntic creador? Dif�cil papereta per al lector que no vulgui que li donin moix per llebre.

Aix� i tot, partint d'aquesta situaci� de privilegi -editar sense cap possibilitat de fallida comercial- n'Antoni Busquets sempre protesta; mai no est� content. Maleeix el trenta-cinc per cent que es queda la instituci� on hem de fer la presentaci�. Es queixa del cinquanta per cent que ha de donar als distribu�dors. Sospira, com si est�s sotm�s a un robatori continuat, pel deu per cent de drets d'autor que, per llei, est� oblidat a pagar. No est� conforme amb res. Em cost� una feinada conv�ncer-lo que m'havia de signar el contracte d'edici�. Considera un absurd haver de legalitzar documents semblants. Explica que "coarten la llibertat". Teoritza de forma cont�nua tot dient que les activitats art�stiques -i considera la literatura una de les m�ximes expressions de la bogeria humana- no haurien de caure en materialismes vulgars i barroers: registre de documents, discussi� de tants per cent, drets d'autor, terminis en els quals s'han de fer efectius els ingressos, control de les successives edicions... Pensa -i ho creu ben sincerament- que semblants precisions legals s�n entrebancs burocr�tics que dificulten la creativitat humana. Simple bolxevisme heretat de la fracassada Revoluci� Sovi�tica. Mant�, davant qui el vulgui escoltar, la peregrina idea que, pel que fa als escriptors, nom�s haurien de cobrar els que donen beneficis. Els altres, sens dubte, s'haurien de pagar ells mateixos l'edici� (com ja comen�a a ser costum aquests darrers temps). Ho diu ben conven�ut, com si la salvaci� de la cultura depengu�s de seguir les seves instruccions. Pens que ha sortit un bon deixeble d'en Lara! No hi ha manera de concretar el nombre d'exemplars que m'ha de tenir preparats per al dia de la presentaci�. Cada volum que ha de lliurar a l'autor o a la premsa -per fer-ne la promoci� adequada- �s com si li tallassin una m�. Li importa molt poc la difusi� de la literatura mallorquina: vol vendre; nom�s vol comprovar que les exist�ncies del magatzem davallen, es buiden els prestatges. Viu conven�ut que perd el temps editant novelles. Creu a ulls clucs que faria millor posant una botiga de souvenirs (castanyoles, pepones, licors, articles de pl�stic per a excursions i platja) a s'Arenal. Sospira imaginant els guanys de propietaris d'hotels i botiguers.

-M'hauria d'haver dedicat al negoci immobiliari; a la venda de cases i terrenys als alemanys -diu a qualsevol hora i qualsevol moment, pensant en els milers i milers de milions que hauria pogut fer amb les comissions.

-)I Mallorca, la terra dels teus pares, dels padrins?... )No et sap greu aquesta destrucci� absoluta que pateix?

En Busquets em mira com si hagu�s tornat boig. Per un moments tenc por que truqui al manicomi i faci venir els infermers per a internar-me.

Sa Pobla i la literatura (I) � La postguerra a sa Pobla (Anys 40 i 50)

Mon, 08 Jun 2026 09:21:04 +0200

Sa Pobla i la literatura (I) � La postguerra a sa Pobla (Anys 40 i 50)

Sent�ncia de mort

Els hiverns eren encara m�s tristos. Sovint tallaven el corrent. Qued�vem a les fosques. Diluviava. Ning� pels carrers. A les cantonades, el vent agitava esquifides bombetes. El pare tancava la porta. Una clau de ferro, grossa, heretada dels rebesavis. Ens illuminava un esmorte�t llum d'oli. Aleshores jo tenia deu anys. )Potser l'�poca m�s feli� de la meva vida, malgrat el fred dels hiverns, els c�stigs del capell�, els eterns rosaris que no finien mai? Reialme d'ombres. M�giques visions en la paret. Fantasmes. Por d'infant. La padrina em tenia damunt i m'acaronava els cabells. Quan es pensaven que ja dormia, tornaven les hist�ries de sempre. Pensaven que jo no ho entenia. Anaven ben errats. Entre les ombres, nous fantasmes, bruixots diab�lics vestits amb camisa blava, damunt graneres, armats de m�users i amb les dents corcades anaven pel carrer cercant els infants que no s'havien dormit prest.

Per� parl�vem del cinema. De les pell�cules de la postguerra. Aquella calor a l'hivern. Les castanyes calentes a la paradeta de l'entrada. Els cacauets. )Hi podia haver una sessi� de cine sense castanyes o cacauets? Era completament impossible!

Mestre Tomeu de Can Panxa feia, a casa seva, uns caramels de sucre que ara no trobar�eu ni a la millor pastisseria de Ciutat. M�n de productes ben fets malgrat la mis�ria i la mancan�a de mat�ries primeres.

Quan anava al cinema amb el pare i la mare ens donaven uns programes de m� que han esdevengut joies de colleccionista. Abans, en aquell temps, no eren gaire apreciats i sovint ens servien per a fer avions de paper. Si an�vem sols al galliner -els diumenges a l'horabaixa-, els llen��vem al pati de butaques. Ens delia el rebombori que s'armava. M�s d'una vegada l'acomodador, desesperat, compareixia amb la llanterna intentant trobar el culpable o culpables.

Feina in�til.

Qualsevol que ens vei�s hauria dit que �rem santets sortits del cel.

Els actors italians, espanyols o nord-americans, per unes hores ens feien oblidar les targes de racionament, els obligats cursets de cristiandat, les xerrades a l'esgl�sia amb el missioner de torn. Quasi no ens bastava per al pa, per� sempre hav�em de tenir una pesseta disponible per a les missions. Sab�em molt b� -els pares no contaren tantes vegades!- el que signific� no haver anat a missa o no llevar-se el capell quan passava la process�. Els hiverns eren encara m�s tristos. Sovint tallaven el corrent. Qued�vem a les fosques. Diluviava. Ning� pels carrers. A les cantonades, el vent agitava esquifides bombetes. El pare tancava la porta. Una clau de ferro, grossa, heretada dels rebesavis. Ens illuminava un esmorte�t llum d'oli. Aleshores jo tenia deu anys. )Potser l'�poca m�s feli� de la meva vida, malgrat el fred dels hiverns, els c�stigs del capell�, els eterns rosaris que no finien mai? Reialme d'ombres. M�giques visions en la paret. Fantasmes. Por d'infant. La padrina em tenia damunt i m'acaronava els cabells. Quan es pensaven que ja dormia, tornaven les hist�ries de sempre. Pensaven que jo no ho entenia. Anaven ben errats. Entre les ombres, nous fantasmes, bruixots diab�lics vestits amb camisa blava, damunt graneres, armats de m�users i amb les dents corcades anaven pel carrer cercant els infants que no s'havien dormit prest. )Qui em defensaria si em perseguien fins a ca meva i no trobava els pares? L'esclafit dels llamps, el ruixat que colpejava intermitent les teulades, em desenvolupava encara m�s la imaginaci� obrint averanys, camins i fondals misteriosos al meu davant. El coret em bategava a cent per hora. Feia el possible perqu� la padrina no se n'adon�s. Tic-tac-tic-tac, confonent-se amb els llamps, amb el regular i matem�tic soroll del cucut de paret donant les hores. Aleshores el pare, que havia estat uns anys a l'infern (en aquell temps jo confonia els camps de treball for�at amb l'infern predicat pel capell� dalt de la trona). Almenys els sofriments que sentia explicar al meu progenitor mig adormit em semblaven ben id�ntics als que el capell� atribu�a al m�n subterrani, en flames, curull de calderes bullents on sofrien, per a tota l'eternitat, els allots que robaven ametles, pomes o canyes de sucre en horts d'altri. Amb una vella cafetera rovellada, els majors havien fet, despr�s de sopar, un aigualit caf� que no donaven als petits. El caf� amb llet era cosa dels matins, per a prendre amb sopes i una mica de sucre abans d'anar a escola. Anava fins a ca la lletera. Bramular de les vaques molt abans de sortir el sol. Esp�s l�quid blanc, fumejant, dins del ribell. S'havia de bullir per� jo no podia resistir la temptaci� i en bevia un munt de glops abans d'arribar a ca meva. A les nits, el rac� del foc, la foganya, el caf� aigualit, eren el reialme dels grans. Ens permetien la compareixen�a, a la germana petita -tenia quatre anys- i a mi mateix, si a l'endem� no hi havia escola. Malgrat que sovint bastava que m'agaf�s als bra�os de la mare per a aconseguir el que volia: estar damunt la falda de la mare o la padrina fins que m'arrib�s la son. S� que entre les ombres del llum d'oli, enmig del soroll dels llamps, en plena tempestat, al cap d'una estona d'haver-se encetat la conversa damunt la guerra, compareixia, foradat de bales, rajant sang per la boca i les orelles, amb el cap destrossat, entre renou de portes i lladrucs de cans cada vegada m�s amena�adors, en Toni de Can Eixut, corrent nu, ferit, demanant pel seu pare i la seva mare, dient: "No vull morir tan jove, no vull morir tan jove. Tengueu pietat!". Era ell al costat d'un munt d'amics i companys del poble que queien al seu costat enmig d'una feresta crid�ria, els esclafits de les bales penetrant dins dels cossos, rebotint damunt la pedra viva de la paret del cementiri. Els falangistes gats, fent visques a Franco i Jos� Antonio. I en Biel Figuera fugint entre els desgraciats que havien d'esser exterminats, corrent, amb els cal�ons que li queien, duent al darrere un grapat de feixistes que el perseguien disparant contra les ombres, sense poder avenir-se encara en constatar que la v�ctima els fugia de les mans. En Biel Figuera, m�s d'una d�cada amagat per les muntanyes de Lluc, menjant el que podia: patates crues robades d'alguna casa de pag�s, faves, garrofes, ca�ant algun conill, una perdiu... Tres d�cades mirant enrere, vivint entre les roques, amagat damunt els arbres, quan una vegada una patrulla de gu�rdies civils anava rere seu i quasi l'aglap�. I en Miquel de Can Corr�, que va dir un dia de l'any trenta cinc que "no aniria mai a l'esgl�sia perqu� els capellans nom�s afavoreixen els rics" i el condemnaren a mort en rebelli�. I entre les ombres, enfilant-se amb el fum que sortia per la xemeneia, na Joana de Can Roqueta que just feia deu mesos que era casada i tenia un nin de quatre setmanes quan el denou de juliol trucaren a la porta i ja mai m�s no va tornar a veure en Rafel Cladera, jornaler afiliat a la UGT, republic� que port� la bandera victoriosa del catorze d'abril pel carrer Major el dia de la vaga de jornalers. Va dir a la pla�a que "ning� no podia llevar-li mai el gust que pass� atemorint cacics i beats quan pass� davant el bar dels senyorets aquell dia". "Amb aquestes paraules sign� la seva sent�ncia de mort", deia el padr�, baixet, mirant a veure si encara plovia. Mumare, amb les tenalles, removia el caliu.

Illes - La generaci� dels anys 70 i el teatre: Carrer de Blanquerna

Sat, 06 Jun 2026 15:28:44 +0200

Nereu, un altre dels protagonistes de Carrer de Blanquerna, l'obra de teatre que acaba de publicar Edicions Can Sifre, constata el final de les idees revolucion�ries existents en el darrer temps de la dictadura. Estam al comen�ament de l'escena tercera. Els anys de lluita clandestina, la lluita abnegada i la dignitat antifeixista dels lluitadors antifeixistes de la postguerra no han servit de res. Amb uns versos manllevats del poemari Els poemes de l'horabaixa, el titulat "La pluja �cida", Nereu ens informa de la situaci�: "Vers la ponentada, les hores cremaven sense pietat, s'enfonsaven en el violent artifici ef�mer de la nit. Terra ombr�vola curulla de gent vanitosa, sense que ning� resisteixi les onades de la tempestat, la pluja �cida caient sense aturar". Un dels personatges de l'obra descriu en poques paraules el sentiment que alletava els ven�uts. Les frases "les hores cremaven sense pietat", "terra ombr�vola curulla de gent vanitosa sense que ning� resisteixi les onades de la tempestat" o "la pluja �cida caient sense aturar" ens ho diuen tot.

L�escriptor Miquel L�pez Cresp� en una acci� de vendre premsa antifeixista a Palma (Mallorca). Era l�any 1976, a les darreries de la dictadura. Moments despr�s Miquel L�pez Cresp� seria detingut i torturat pels sicaris de la Brigada Social del r�gim. Pel desembre de 1976 l�escriptor de sa Pobla aniria a la pres� per haver estat a l�avantguarda de la lluita per la llibertat del nostre poble.

Els sacrificis, els milers de morts en la lluita per la llibertat, els anys de presons i camps de concentraci�, la dignitat dels antics resistents antifeixistes, nom�s servien als que ara s'havien apoderat de les sigles de les antigues organitzacions esquerranes com a moneda de canvi per a situar quatre oportunistes a recer de les mamelles de l'estat. Amb els pactes de Carrillo i CIA amb el franquisme reciclat, amb l'oblit de la mem�ria hist�rica, amb l'enlairament de la bandera que havia guanyat la guerra contra els pobles de l'estat; la brutalitat dels c�nics i mentiders, promocionats i enlairats per tots els mitjans de comunicaci� del r�gim i tot el suport econ�mic i propagandistic del sistema, esdevenia l��nic discurs possible. Es parlava amb sornegueria de pragmatisme i possibilisme, de consens amb els vencedors de la guerra civil. Tot eren rialles amb els assassins i torturadors. Es criminalitzaven di�riament les idees de canvi social, de transformaci� del m�n. Eren -i �s encara!- les idees de Caterina elevades a la categoria de discurs oficial. La m�s perfecta sofisticaci� de la brutor i la mentida pol�tica i hist�rica.

Coberta del poemari de Miquel L�pez Cresp� Els poemes de l'horabaixa, Premi de Poesia Principat d'Andorra -Grandalla- 1993.

En el poemari Els poemes de l'horabaixa, que havia guanyat el Premi de Poesia Principat d'Andorra ("Grandalla") 1993 hi havia un poema premonitori. El poema portava per t�tol "El maig del 68" i tamb� va ser incl�s en Antologia (1972-2002), llibre que edit� la Fundaci� "Sa Nostra" en la col�lecci� "El Tur�" que dirigeix l'escriptor i catedr�tic Pere Rossell� Bover. Aquest poema, "El maig del 68", escrit a mitjans dels anys vuitanta, �s el bess� de Carrer de Blanquerna. La poesia �s un instrument molt m�s sint�tic que el teatre per a expressar idees o bastir determinats experiments literario-culturals. Amb cinquanta versos el poeta volia deixar const�ncia de l'al� vital que mobilitz� aquella esfor�ada generaci� de lluitadors per la llibertat. El poema "El maig del 68" pretenia aconseguir aquest objectiu. Finalment el poema es convert� en la introducci� "brechtiana" a l'obra Carrer de Blanquerna. Qui sap si �s una de les meves poqu�ssimes incursions en el m�n de Brecht quant a la ruptura de les concepcions tradicionals del "misteri" en la progressi� argumental d'una obra teatral. Amb la introducci� descarnada d'aquell a l'inici de Carrer de Blanquerna ja no resta cap misteri per a desvetllar, cap "catarsi" a fer, cap "m�gia" per a distreure l'espectador al llarg del temps que duri l'espectacle teatral. Imag�n que a l'Antonin Artaud, el brillant te�ric de Els tarahumara no li hauria agradat res del que alluny�s el teatre de la seva concepci� ritual primitivista. Ell que cercava la "salvaci�" en tot el que s'alluny�s de les concepcions convencionals del fet teatral, hauria considerat que aquesta d�bil incursi� en el brechtisme no servia per a enriquir dins el camp de la m�gia i el misteri que ell va aprendre dels indis tarahumara, l'obra Carrer de Blanquerna. I consti que qui signa aquestes notes ent�n el contingut, sovint subversiu, d'algunes de les propostes d'Artaud.

El poema "El maig del 68" ens informa d'alguns dels noms que alletaren aquella generaci� d'homes i dones antisistema i que s'anomenen Gabriel Alomar, el Che, Rossell�-P�rcel, Julio Cort�zar, Salvador Espriu, Raimon... Amb aquests noms es tractava solament de "situar" les coordenades ideol�giques, pol�tico-culturals, en les quals es movien -ens mov�em!- aquells antifeixistes de finals dels seixanta. El lector del poema, l'assistent a una hipot�tica representaci� de Carrer de Blanquerna, ent�n a la perfecci� que els noms que hem anomenat ho s�n tan sols a nivell indicatiu. Impossible fer la llista de tots aquells pensadors i escriptors, fil�sofs i pol�tics que ens condicionaren i en certa mesura condicionen encara. De Gramsci a Marx, d'Andreu Nin a Joan Fuster, de Trotski a John Reed, de Francesc de B. Moll a Noam Chomski, la llista podria allargar-se fins a l'infinit.

Fent un resum del que hem escrit fins aquest moment en refer�ncia a Carrer de Blanquerna, podem dir breument que, vint anys despr�s de la vict�ria dels oportunistes en temps de la transici�, un grup d'exmilitants d'aquella �poca es troben per rememorar el passat, els anys de la joventut. Francesca Bosch, una antiga dirigent del carrillisme illenc, ha mort despr�s de patir una llarga malaltia. Els antics companys de lluita clandestina es troben despr�s d'haver acomiadat una antiga dirigent esquerrana. Tots han anat a les ex�quies de Francesca Bosch, aquella militant del PCE que pocs anys abans de morir havia rebutjat les idees carrillistes de pactes amb els franquistes reciclats. Una dona que al final de la seva vida va fer autocr�tica dels errors comesos en temps de la transici�. Fins i tot abandon� el PCE i entr� a militar en un grup que es declarava marxista-leninista i que reivindicava la Rep�blica i el pensament de Lenin. Un grup de militants de l'esquerra revolucion�ria, l'espectador ha de suposar que s�n exmembres de la Lliga Comunista Revolucion�ria (LCR), l'Organitzaci� d'Esquerra Comunista (OEC) o del PCE (ml), partits que va combatre a mort el PCE i la mateixa Francesca Bosch, ara la recorden i parlen del seu canvi d'idees quan el mal fet per l'oportunisme dins el moviment obrer ja est� fet i �s irreversible.

L'obra Carrer de Blanquerna comen�a, doncs, quan aquest grup d'exmilitants revolucionaris, Nereu, Margarida, Agn�s, Adri�, Llibert, Salvador, Miquel i Amat es troben novament despr�s d'anys de no haver-se vist. Un streap tease d'una generaci� fet sense xarxes, amb el cor obert, sense amagar res. Un ritu inici�tic? Teatre-confessi�? V�s a saber si a patir d'ara s� que hauria agradat a Artaud el desenvolupament de Carrer de Blanquerna!

Miquel L�pez Cresp�

La transici� i la continuaci� del franquisme

Fri, 05 Jun 2026 13:38:55 +0200

A qui fa por la mem�ria dels moviments d'alliberament? (Joan Buades)

No era aix�, no �s aix�: altres futurs s�n possibles

Jaume Santandreu, Joan Buades, Llu�s M. Xirinacs, Cecili Buele, Tomeu Mart�, Mateu Morro, Lloren� Buades... recomanen No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici�.

Per Joan Buades, exdiputat d'Els Verds d'Eivissa

Recentment, Miquel L�pez Cresp� ha publicat la seva mem�ria pol�tica de l'anomenada "transici�" espanyola de la dictadura a la democr�cia. El seu t�tol, No era aix�, expressa la intenci� de l'autor de parlar clar i catal� sobre un per�ode avui condemnat a l'oblit des del que s'ha convertit en pol�ticament correcte per a l'establiment oficial de l'Estat.

En aquest sentit, l'assaig t� l'inusual m�rit de burxar en la fractura que �s a la base de l'impuls, la creen�a i el comprom�s que ha caracteritzat l'utopisme socialista des dels seus primers temps. Des del socialisme te�ric, aquest m�n no nom�s �s injust sin� que es pot transformar en favor d'una just�cia social m�s gran. Aproximaci� que comporta una exig�ncia d'activisme �tic personal per tal de collaborar a aquesta millora del m�n que sabem possible. Miquel L�pez Cresp� escriu exactament des d'aqu�. Els Pa�sos Catalans i Mallorca en particular van viure uns anys, pocs la veritat, on altres horitzons eren possibles. No �s una llei biol�gica ni un m�rit de les esquerres que es vanin de ser-ho que els n�ts pol�tics de l'Ordre dictatorial puguin tornar a governar, quinze anys despr�s, les principals institucions de l'Estat a recer del "retorn a l'�tica" contra la corrupci� "socialista". Per aix�, la seva revisi� personal i collectiva del per�ode que va de finals dels seixanta al cop d'estat del 1981 permet tornar-se a fer preguntes o, m�s aviat, a canviar de preguntes. Vista la mis�ria de la pr�ctica i de la teoria de les forces suposadament transformadores arreu, l'exercici ho ben paga.

Coberta del llibre de Miquel L�pez Cresp� No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici�.(Edicions El Jonc).

Abans que res, per�, Miquel L�pez Cresp� ens retrotreu a dos episodis claus que illuminaran el valor de les derrotes transformadores a la sacrosanta transici� gestionada, certament que amb paquets d'accions de pes prou divers, per la UTE entre franquisme "modern", socialdemocr�cia "renovada" i estalinisme "dernier cri". Va haver-hi una esquerra ni socialdemocrata ni estalinista a Catalunya que es dir Bloc Obrer i Camperol i, sobretot, Partit Obrer d'Unificaci� Marxista. Precisament, Georges Orwell va allistar-se com a brigadista internacional a les mil�cies d'aquest en la guerra contra el feixisme. L�pez Cresp�, com Orwell al seu massa ignorat Homenatge a Catalunya, relata el prop�sit exterminista de l'estalinisme del PSUC i del PCE contra aquestes organitzacions revolucion�ries (i, en un sentit complementari per� aut�nom, contra la CNT i l'anarquisme internacionalista d'un Camillo Berneri) en plena contesa contrarevolucion�ria. El feixisme de Burgos no ho hagu�s fet amb m�s efic�cia. L'altre episodi rescatat �s el model kleenex d'usar i tirar el maquis a la pen�nsula per part de l'estalinisme m�s conspicu durant els anys cinquanta. M�s de 8.000 atacs armats contra la Dictadura van ser protagonitzats pels maquis anarquistes i comunistes, m�s de 20.000 persones van ser represaliades per cooperar amb aquesta forma de lluita antifeixista, un m�tode, per cert, que era id�ntic a l'utilitzat per la Resist�ncia francesa i les guerrilles italianes durant la Segona Guerra Mundial. Quan el Gran Pare Socialista va deixar d'estar interessat a sostenir aquesta estrat�gia, els titulars de la seva franqu�cia a Espanya i Catalunya no dubtaren a abandonar, difamar, delatar i tractar d'esborrar tota mem�ria d'aquest moviment popular.

D'esquerra a dreta. Jaume Santandreu, Tomeu Mart� i Miquel L�pez Cresp� presentant el llibre No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici� (Edicions El Jonc). Jaume Santandreu, Tomeu Mart�, Mateu Morro, Lloren� Buades i Violeta Gim�nez recomanaren el llibre de Miquel L�pez Cresp� davant el nombr�s p�blic que an� a la presentaci�.

Aquests precedents s�n claus per entendre el canem�s del No era aix�. El Franquisme va viure el seu esplendor els anys seixanta, quan va recuperar els nivells de vida anteriors a la guerra civil i, gr�cies a la industrialitzaci� tur�stica i a les aportacions dels emigrants, va poder ser vist com l'impulsor a Espanya de la societat de consum. El final de la d�cada, per�, �s tamb� el del naixement de dues grans ted�ncies pol�tiques rupturistes: ETA i l'esquerra revolucion�ria (des del Frente de Liberaci�n Popular fins a la Lliga Comunista Revolucion�ria i l'Organitzaci� d'Esquerra Comunista). Aquests collectius, essent minoritaris entre una poblaci� ampliament despolititzada i narcotitzada pel consumisme incipient, van protagonitzar din�miques de canvi real que posaren en escac a l'Estat. D'un costat, l'assassinat etarra de Carrero Blanco, el Guardi� de Ferro de Franco i el seu hereu pol�tic indiscutible, va obligar el franquisme per� tamb� l'industrialisme capitalista (o globalitzador, per dir-ho amb una paraula de moda) a plantejar-se com fer cap a un futur segur sense Franco i sense aventures "radicals". D'altra banda, la puixan�a dels nombrosos collectius revolucionaris d'esquerra, que mantenien un pols activista molt igualat sin� superior amb una socialdemocr�cia somn�mbula i un estalinisme que somniava a ser el primer partit de l'esquerra, era creixentment percebuda com un perill per als interessos industrials. A difer�ncia de l'esquerra autorit�ria d'un PCE i a l'institucionalisme exacerbant d'un PSOE que maldava per ser reconegut a l'Europa occidental com el referent de la socialdemocr�cia a Espanya, l'OEC, l'LCR, les Comissions Obreres Anticapitalistes o les Plataformes Anticapitalistes, propugnaven una estrat�gia de consells obrers i populars, de donar poder de decisi� a la base, i q�estionaven qualsevol arranjament pol�tic amb el franquisme des de les c�pules pol�tiques. Des de la mort del dictador el novembre del 1975 fins a les primeres eleccions el juny del 1977 es va viure el per�ode clau.

Miquel L�pez Cresp� argumenta en No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici� publicat per Edicions El Jonc, que va ser llavors, en plena ang�nia franquista i occidental sobre el futur, que el PCE va tornar a jugar la carta de la "responsabilitat" ajudat per un PSOE pr�cticament inexistent i necessitat de ser reconegut com a for�a pol�tica de primer ordre per l'establiment feixista. Com el PCF de Marchais el maig del 68 per� tamb� com el PCE i el PSUC de la Guerra Civil, l'establiment comunista es va oferir a fer de partenaire privilegiat del franquisme reciclat amb l'esperan�a d'esdevenir el primer partit de l'esquerra electoral a la Berlinguer. Qualsevol principi pol�tic va ser subordinat i sacrificat a aquesta estrat�gia, com demostren tant els Pactes de la Moncloa i la Constituci� del 1978. Estat i PCE van cooperar a fer la traveta a qualsevol intent que l'esquerra rupturista pol�tica i social pogu�s q�estionar aquest model de transici� d'una dictadura feixista a una democr�cia de molt baixa intensitat i sense canvis rellevants en els aparells de l'Estat, des de la policia fins a l'ensenyament. Aix�, en les eleccions del 1977 els partits d'esquerra revolucion�ria simplement eren illegals i van haver de compar�ixer-hi en unes condicions impossibles. Els resultats, que donaren carta de naturalesa a un PSOE multimilionari en vots i esqu�lid quant a militants i deixaren molt tocat un PCE que a penes va treure un ter� del vot socialdem�crata, van escap�ar tamb� per a molts d'anys la possibilitat que llistes d'esquerra alternativa tinguessin representaci� parlament�ria.

La mem�ria de L�pez Cresp� t� un tercer allicient en la seva aproximaci� a aquests processos des de la realitat mallorquina. En el llibre hi trobem una perspectiva alternativa de l'ampla preponder�ncia -dins els raqu�tics rengles de l'antifranquisme mallorqu�, gens comparable al de Catalunya o Asturies- de persones lligades a l'esquerra revolucion�ria a qui devem, en bona mesura, la creaci� d'organismes populars unitaris com van ser les associacions de ve�ns de Palma, que tant feren per millorar la qualitat de vida dels barris de la capital. Hi llegim tamb� el desenc�s per l'abandonament gaireb� immediat per la majoria de partits m�s o menys democr�tics de la lluita per l'autogovern, tot i l'�xit clamor�s de la manifestaci� del 1977 per l'autonomia. Aquesta manca de comprom�s amb la pr�pia terra �s a la base de la microautonomia que encara patim a les Balears gaireb� vint-i-cinc anys despr�s.

�s interessant con�ixer de primera m� com una part ben rellevant d'aquella esquerra revolucion�ria mallorquina dels anys setanta va confluir amb el PSM el 1978 sobre la base de la defensa del dret a l'autodeterminaci� dels Pa�sos Catalans i de la seva adscripci� ideol�gica al socialisme no autoritari. Eren temps realment moguts, d'exig�ncies pol�tiques majors i resultats �nfims, i no era f�cil sobreviure amb un m�nim de dignitat �tica.

No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici� es tanca aparentment amb la sanci� del cop militar fallit(?) del 1981 com a fita hist�rica per a la consolidaci� d'un r�gim postdictatorial, clarament capitalista i occidentalista, all�rgic als canvis reals i a fomentar la participaci� popular. Per als que, per edat, hem viscut de lluny aquella etapa no deixa de sorprendre'ns la continu�tat en el temps dels h�bits estalinistes ahir en dictadura avui en democr�cia, la por que genera en l'esquerra establerta l'ampliaci� dels drets democr�tics i l'afavoriment de la participaci� popular directa i de les entitats c�viques en els afers ciutadans i el menyspreu malalt�s per totes aquelles persones i organitzacions que, normalment amb mala fortuna, han intentat promoure debats, proposar idees i fer canvis amb un sentit social i nacional a casa nostra.

A qui fa por la mem�ria dels moviments d'alliberament?

Ha escrit Kundera que la lluita de la humanitat contra el Poder �s la mem�ria contra l'oblit. Com a aprenent d'ecologista, objector de consci�ncia i democr�ta, m'agrada llegir llibres com el d'en Miquel L�pez Cresp�. Enforteixen davant la mis�ria del present edulcorat amb vern�s de Porgr�s. Ens fan recordar aquests mots de Rudi Dutschke: "Podem canviar el m�n. Per qu� haur�em de renunciar a aquesta possibilitat hist�rica i dir: deixam-ho, no ho aconseguirem, tanmateix aquest m�n se n'anir� en orris? Al contrari: podem ajudar a fer un m�n com mai l'hem conegut, un m�n, que no conegui la guerra ni la fam i, a m�s, en tot el Planeta. No s�c cap pol�tic professional per� som persones que no volem que el m�n segueixi el cam� d'avui, per aix� lluitem, per aix� acabem de comen�ar a lluitar". Entesos?

Rupturisme revolucionari contra reformisme continuista. Consellisme i assemblearisme territorial. Superaci� del capitalisme. Republicanisme contra monarquia. Antifeixisme. Autodeterminaci� dels pobles. Democr�cia directa. Tots ells assignatures pendents encara avui. (Llu�s M. Xirinacs)

Per l'alliberament nacional i social dels Pa�sos Catalans.

Miquel L�pez Cresp� i Llu�s Maria Xirinacs el dia de la presentaci� a Barcelona del llibre No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici�. Xirinacs sempre recoman� les aportacions de Miquel L�pez Cresp� a la tasca de recuperaci� de la nostra mem�ria hist�rica. A Mallorca, sectaris i dogm�tics com Antoni M. Thom�s, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catal�n, Jos� M� Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida feien tot el contrari, escrivint pamflets plens de cal�mnies, mentides i tergiversacions contra els militants de l�esquerra revolucion�ria de les Illes i contra el llibre de mem�ries de Miquel L�pez Cresp� L�Antifranquisme a Mallorca (1950-70).

Per Llu�s M. Xirinacs.

"En una societat normalitzada, amb forta tend�ncia al pensament �nic i amb el costum d'emprar un discurs pol�ticament correcte, un llibre com el de L�pez Cresp� [No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici�, Edicions El Jonc 2001) no pot tenir acolliment f�cil i massiu. Llegia fa unes setmanes a l'AVUI una cr�tica que el desqualificava perqu� hi trobava a faltar matisos. "Tot -deia- �s blanc o negre; la gent, bons o dolents".

'No hi estic gens d'acord.

'La societat tan "matisada" que ens ha tocat de viure, nom�s ens d�na una "sopa boba", un "centre pol�tic" a on totes les forces pol�tiques electoralistes volen convergir per obtenir un sac curull de vots d'uns electors degradats per una llefiscosa publicitat massificadora. Com per vendre cotxes.

'Miquel L�pez Cresp� resuscita aquella literatura pol�tica vigorosa dels anys trenta on al pa se le deia pa i al vi, vi. Se situa n�tidament del costat dels oprimits, individus i nacions. T� el m�rit de plantejar les dues coses juntes. Supera la nefasta divisi� hist�rica entre llibertaris i nacionalistes. D�na per suposada la condemna dels opressors de les dues menes. I, sobre tot, esmer�a el gran esfor� per desemmascarar les falses esquerres socials i nacionals.

'Tot amb dades fefaents, incontrovertibles. Quina falta feia un llibre aix�! L'escriu des de la seva perspectiva mallorquina. Aix� tamb� omple un buit important. Ja voldria jo con�ixer algun llibre semblant des de l'�ptica valenciana! Perqu�, deixeu-m'ho dir, el meu llibre La tra�ci� dels l�ders �s redactat nom�s des de l'angle del Principat de Catalunya

'M�s qualitats. Ell, a m�s d'un gran intel�lectual amb un bagatge bibliogr�fic i una producci� de llibres propis envejable, a m�s d'un gran periodista col�laborador prol�fic de la premsa, �s des de l'inici de la seva joventut un lluitador tena� en el terreny dur de la praxi pol�tica, m�s de base i m�s compromesa. Tamb� fou represaliat pel franquisme. I, en aquest terreny alhora dif�cil i arriscat, mostra una rara virtut. Evita exitosament les baralles internes, les rivalitats est�rils i nefastes tan mon�tonament abundants entre els grups en lluita des de l'esquerra i el nacionalisme. La seva magnanimitat sobrevola les mis�ries indu�des per l'opressor prepotent en la barroera marginaci� a qu� s�n sotmesos.

Coberta del llibre de Miquel L�pez Cresp� No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici�.(Edicions El Jonc).

'Una altra qualitat, al meu albir, que eleva el seu llibre sobre la transici� per damunt del meu llibre esmentat, �s el tractament a fons del front obrer en lluita. Ir�nicament parla del pas de la democr�cia de l'any 1976 -el moviment popular era irresistible- a la dictadura dels nostres dies tan normalitzats. En aquell any, per exemple, si l'Assemblea de Catalunya convocava un acte reivindicatiu cada mes, el m�n obrer en convocava un cada dia. En aquells temps, la lluita obrera prengu� una embranzida inimaginable avui. I el nostre autor n'�s actor i testimoni fidel.

'Defectes? Un de destacable. Les moltes repeticions, imagino, degudes a qu� aquest llibre ha estat confegit r�pidament com un recull d'articles, en origen separats, cadascun formant un tot complert. La vivesa del comentari period�stic i la seva permanent activitat, m�s enll� de paraules i escrits, excusa aquest punt negatiu.

'Els grans temes subjacents a la seva cr�nica reflexiva? Rupturisme revolucionari contra reformisme continuista. Consellisme i assemblearisme territorial. Superaci� del capitalisme. Republicanisme contra monarquia. Antifeixisme. Autodeterminaci� dels pobles. Democr�cia directa. Tots ells assignatures pendents encara avui.

'El lector que vulgui viure la reflexi� i l'acci� necess�ries per a l'alliberament de la humanitat t� a les mans un llibre que el guiar� sense trampes. El mercadeig prospera enmig de la confusi�. L'honestedat, en la claretat. Una prova �s que el llibre s'est� editant, venent, presentant, llegint i aplicant amb entusiasme en els medis jovenils desperts dels nostres Pa�sos Catalans".

Centre Social de Sants (Barcelona) (18-V-01).Presentaci� del llibre No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici�. (Edicions El Jonc)

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Articles d�actualitat pol�tica de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Hist�ria alternativa de la transici� (la restauraci� borb�nica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transici� i el postfranquisme. Lloren� Buades (Web Ixent)

La lluita per la Llibertat a les Illes

Thu, 04 Jun 2026 12:49:58 +0200

Tenia encomanat l�article setmanal per la publicaci� central de l�organitzaci�, La Voz de los Trabajadores, publicaci� a la qual enviava regularment nombroses cr�niques de l�actualitat pol�tica i cultural de les Illes. Tamb� vaig enviar articles a Surcos, que era el portaveu que ten�em a Arag�, a El comunista, la nostra revista a Ast�ries, a Lluitem, la publicaci� de Catalunya Principat... Record ara mateix reportatges sobre l�actuaci� dels grups d�extrema dreta a Mallorca, sobre la lluita per una universitat aut�noma i popular, contra l�autopista d�Inca, per la llibertat dels presos pol�tics, sobre problemes de cultura i art... (Miquel L�pez Cresp�)

La lluita per la llibertat: revistes clandestines i detencions (I)

La premsa de l��poca informava de les agressions patides per Teresa Nieto a causa de la seva tasca de publicaci� de les revistes dels comunistes de les Illes (OEC) i del nacionalisme d�esquerra (PSM)

En uns articles anteriors parl�vem de les dificultats que ten�em els partits d�esquerra revolucion�ria per a fer arribar el nostre missatge al poble, del silenci i persecucions soferts tant en temps de la dictadura com en la transici� i postransici�. Cap a mitjans dels anys setanta, amb alguns companys del front obrer i de les c�l�lules d�estudiants i de barris munt�vem accions de propaganda per provar de fer sentir les nostres reivindicacions i consignes. Aleshores jo ja formava part del comit� de direcci� pol�tica de l�OEC i era, juntament amb l�equip t�cnic de Monxo Clop, responsable de la revista del partit, Democr�cia prolet�ria. I, igualment, un dels col�laboradors que m�s articles escrivia, sota diferents pseud�nims, en la premsa clandestina del moment. Tamb� enviava articles i col�laboracions per a d�altres publicacions de la nostra organitzaci�, tant de les Illes com d��mbit estatal. Record que tenia encomanat l�article setmanal per la publicaci� central de l�organitzaci�, La Voz de los Trabajadores, publicaci� a la qual enviava regularment nombroses cr�niques de l�actualitat pol�tica i cultural de les Illes. Tamb� vaig enviar articles a Surcos, que era el portaveu que ten�em a Arag�, a El comunista, la nostra revista a Ast�ries, a Lluitem, la publicaci� de Catalunya Principat... Record ara mateix reportatges sobre l�actuaci� dels grups d�extrema dreta a Mallorca, sobre la lluita per una universitat aut�noma i popular, contra l�autopista d�Inca, per la llibertat dels presos pol�tics, sobre problemes de cultura i art...

Algunes de les revistes que editava l'Organitzaci� d'Esquerra Comunista (OEC) a les Illes i a l'estat espanyol.

A mitjans dels anys seixanta ja havia fet de corresponsal de R�dio Espanya Independent, l�emissora del PCE que emetia des de Bucarest. Tot aix� anava combinat amb les meves col�laboracions en la premsa oficial ja que, cap a 1969, fent el servei militar a Cartagena, ja havia comen�at a escriure articles de cr�tica liter�ria en el suplement de cultura del diari �ltima Hora que coordinava l�amic Frederic Suau. Posteriorment vaig passar a Diario de Mallorca, tamb� a les p�gines de cultura, i, ja en la transici�, feia reportatges i articles de pol�tica i cultura en la revista Cort.

Cal dir que, a finals de la dictadura i a mesura que la lluita antifranquista clandestina demanava m�s i m�s hores de dedicaci�, m�s esfor�os, l�esperit militant de la joventut va fer que an�s prioritzant les col�laboracions en la premsa clandestina per damunt dels articles en diaris i revistes oficials. En aquell moment ja havia guanyat el Premi Ciutat de Palma de Teatre amb l�obra Aut�psia a la matinada, el Ciutat de Manacor amb La guerra just acaba de comen�ar, el Lloren� Riber de narrativa, el Carles Arniches de teatre en catal� a Alacant amb l�obra Ara, a qui toca? i el Premi especial Born de Teatre a Menorca amb Les Germanies; per� llavors fou el moment que vaig deixar de dedicar-me a la literatura per a entrar de ple en el que aleshores en d�iem la �professionalitzaci� revolucion�ria�. �Professionalitzaci� que no volia dir que, com els alliberats del carrillisme o la socialdemocr�cia, cobr�ssim d�algun organisme del partit. Ni molt manco! Era una �profesionalitzaci� que comportava que, de les feines ocasionals que pogu�ssim fer �la necess�ria subsist�ncia quotidiana!-, una part considerable fos destinada a l�organitzaci� per a cobrir despeses de revistes, fulls volanders, m�quines de ciclostilar, viatges de responsables, aix� com per a abonar el lloguer dels pisos clandestins de qu� disposava l�organitzaci�. No �s com ara que, si ets saps col�locar a recer de qui comanda, pots fruir de bons sous i privilegis en la pol�tica professional.

L'escriptor Miquel L�pez Cresp� en una acci� de distribuci� i venda de la premsa dels comunistes de les Illes (OEC) enmig del carrer del Sindicat. Posteriorment Miquel L�pez Cresp� seria detingut i torturat pels sicaris feixistes de la Brigada Social.

Abans de l��poca de Democr�cia prolet�ria, les revistes eren ciclostilades i no tenien la qualitat t�cnica i art�stica que arribaren a assolir quan eren dissenyades pel nostre responsable t�cnic, el company Monxo Clop, i impreses a la impremta que Teresa Nieto tenia just davant l�antiga delegaci� dels sindicats feixistes i ara seu de CC.OO.

La impremta de Teresa Nieto situada al carrer que avui duu el nom de Francesc de B. Moll, n�mero 8-A, no solament imprimia d�amagat les revistes i publicacions de l�Organitzaci� d�Esquerra Comunista (OEC): tamb� tirava revistes dels carrillistes (PCE) i, m�s endavant, del PSM i altres grups d�esquerra. Aquesta actitud compromesa per part de Teresa Nieto va comportar que el negoci que regentava i, de rebot, el cotxe que tenia per a anar a la feina, patissin nombrosos atacs de l�extrema dreta i de la Brigada Pol�tica, la �Social�, del r�gim franquista. Atacaven fent pintades, embrutant portes i fa�ana del negoci per a atemorir-la, per a obligar-la a tancar la impremta o que, almanco, deix�s d�imprimir les publicacions de l�esquerra. Per� caparruda com era, a cada atac de la Brigada Social, la �Gristapo�, com tamb� l�anomen�vem, ella esdevenia m�s decidida a continuar amb les nostres publicacions. De la premsa oficial d�aquells anys, serv un retall preci�s del diari �ltima Hora de dia vuit de gener de 1977 en el qual, sota un titular que diu �El coche de Teresa Nieto amaneci� lleno de pintadas�, la propietaria de Copistant explicava al lector el darrer atemptat que havia patit. Diu el retall que tenim al davant: �Teresa Nieto regenta una imprenta que est� situada frente a la Delegaci�n de Sindicatos, se llama Copistant. Seg�n ciertas versiones, la casa de Teresa Nieto es el aparato de propaganda de todos los partidos pol�ticos.

�El establecimiento de marras es objeto constante de pintadas. La primera la firmava el PENS, la segunda el GAS, la tercera ha sido en el coche. El coche de Teresa Nieto ha quedado lleno de siglas de partidos pol�ticos. Y un adjetivo poco edificante para la due�a. �Supongo que las fulanas tienen tambi�n su partido porque me han escrito su nombre en el morro del coche�, dice Teresa Nieto.

�Teresa Nieto editado folletos para muchos partidos, desde el C�rculo Jos� Antonio hasta el Partido Comunista. Ella pertenece a la Asociaci�n de la Dona de Mallorca, afirma que no pertenece a ning�n partido, pero que simpatiza con los anarcos.

��Nos dejan papelitos. Yo tambi�n dej� otro: que por favor nos volaran bien volada la imprenta porque tenemos una poliza de seguro de cuatro millones de pesetas�.

� ��Sospechas de alguien?

� ��De alg�n grupo de extrema derecha. Si quieren algo que lo digan, pero m�s abiertamente.

� �Son unos cobardes?

�- �Eso es panfletero. Mi desacuerdo es puramente comercial. Nosotros imprimimos, no somos el aparato de propaganda exclusivo de ning�n partido��.

A mitjans dels anys setanta, els responsables de les diferents c�l�lules de l�organitzaci� tenien establit un sistema per fer-me arribar els articles en brut que havien de tenir prioritat a Democr�cia prolet�ria o a Mallorca Obrera. Jo m�encarregava de passar-ho tot en net i de lliurar-ho a Monxo Clop que, com a delineant i artista excel�lent, bastia unes publicacions que, sense cap mena de dubte, eren les millors d�aquella �poca de clandestinitat i posterior semiclandestinitat. Monxo Clop i tamb� Ferran Sintes dissenyaren alguns dels millors autoadhesius i cartells de l�esquerra d�aquells temps alhora t�rbols i tamb� esperan�ats.

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Hist�ria alternativa de la transici� (la restauraci� borb�nica) (Web Ixent)

Sa Pobla (Albop�s) - Un petit tast de la novel�la El vicari d�Albop�s

Wed, 03 Jun 2026 15:13:37 +0200

Sa Pobla (Albop�s) � Cau la nit - Records dels Anys 10 i 20 (V) - Un petit tast de la novel�la El vicari d�Albop�s

El poble �s una vila industriosa, oberta a totes les innovacions que ens pot aportar el progr�s ben ent�s. Un progr�s adre�at a millorar la vida de cada dia dels membres de la nostra comunitat. Mai a pervertir l�ordre normal de les coses, les idees heretades dels avantpassats. S�n uns pagesos que, malgrat que en �poques antigues, quan la pesta assotava les terres del pla i, m�s endavant, la sequera, el paludisme i l�emigraci� constant cap a Am�rica podien indicar l�inici de la decad�ncia, moguts per un poder�s ressort interior, una for�a at�vica, de ferro, sempre han sabut al�ar-se sobre les desgr�cies i continuar avan�ant malgrat tot. (Miquel L�pez Cresp�)

Cau la nit damunt Albop�s.

�s l�hora de refugiar-me pels secrets racons de l�arxiu parroquial.

He de pensar a dir a na Catalina que pensi a fer una neteja d�aquest espai oblidat per tothom: niu de rates i teranyines, pols cobrint els venerables volums que narren la hist�ria del poble. Dem� li dir� que llogui un parell de dones per fer la feina. Ella sola no podr� acabar amb la des�dia de d�cades. Es nota, es palpa en el vell recinte, que els rectors i vicaris que em precediren no visitaven gaire aquest espai ple de fantasmes i les m�s diverses evocacions. S�ha de posar ordre; trobar algun estudiant que, amant de la hist�ria, em vulgui ajudar a situar els volums cronol�gicament. Escriur� una carta al bisbe per a demanar si em podria enviar professionals especialitzats en la restauraci� del que estigui m�s deteriorat.

Em voldran donar suport? Tenc els meus dubtes. S� que les necessitats del bisbat s�n enormes i, sovint, els governs de torn a Madrid no volen saber-ne res de les urgents necessitats dels cat�lics.El que m�s em preocupa s�n els volums i carpetes plenes de documentaci� que hi ha al soterrani. Quan, en una �poca pret�rita, alg� de la Sala orden� que es fes aix�, ning� no va pensar en les inundacions que passen inexorablement cada parell d�anys. El torrent de sant Miquel no perdona cases ni horts quan davalla crescut, rabi�s, com si volgu�s fer pagar els homes pecats i blasf�mies. Com s�han salvat aquests documents fins al present? Alguna �nima bondadosa, amant de la nostra hist�ria, en tenia cura quan hi havia senyals d�inundaci�? Un dia d�aquests demanar� al batle si l�Ajuntament t� alguna brigada especialitzada en aquests afers. Per� ho dubt.

Em fa l�efecte que abans de la meva arribada a Albop�s hi degu� haver alg� preocupat pel dest� final de l�arxiu. Si alguna persona mira amb deteniment el que hi ha al soterrani, l�estat dels llibres, podr� copsar com no sempre el vigilant va ser-hi a temps de salvar el material de les aig�es. El verdet, la humitat que encara hi plana, sinistra, per damunt el paperam, aix� ho indica. Sovint he obert patracols il�legibles. La humitat, l�aigua que un dia va ocupar alguns racons d�aquest enfony, ha esborrat la tinta dels segles passats i nom�s et trobes amb grans taques de color indefinit i que no et permeten de llegir cap lletra. Amb esfor� pots endevinar que all� hi havia un dibuix, a l�altre pergam� una llista de comptes, a l�altra banda un serm� o un discurs de preterits notaris d�Albop�s.

Un dia d�aquests plantejar� el problema a la Sala i esper que em donin alguna/{qualque} soluci� adient. L�espai de l�arxiu s�hauria d�ampliar. Cercar una casa molt m�s gran, contractar una persona nom�s per a aquesta tasca. En cas contrari, si no se salva el aterial, res no podran esbrinar els nostres successors del que va ser Alpob�s en el passat. La nostra exist�ncia com a poble desapareixer�, engolida, dissolta pel vendaval furient de l�aigua del torrent de sant Miquel!

En Ros, el moix, m�ha seguit fins aquest rac� i se situa en una cadira prop de la meva. Em mira de forma insistent, talment demanant qu� faig aquesta nit, tancat en aquest ambient pols�s. Ni es molesta a cercar cap de les rates que sent trescar per davall els vells prestatges de l�arxiu. Ben menjat, aviciat per na Catalina, no t� necessitat de sortir a les nits a cercar recapte. Dorm i menja. Vigila des de la dist�ncia els meus moviments i els de la criada. S�amaga a les cambres de dalt de la vicaria quan compareix gent a demanar una missa, organitzar un casament, un bateig, un funeral. Quan han marxat les visites, davalla lentament des del pis superior i, fent una ullada d�assenyat investigador, torna a seure al sof� del despatx. Mig adormit vigila amb un ull obert els ocells que piulen pel jard�. Es disposa a dormir hores i hores, fins que tengui fam i vagi de nou a la cuina a miolar a na Catalina o, rapinyant els baixos de la meva sotana, m�indiqui que ja �s hora de deixar la lectura.

Aquesta nit en Ros no t� son. Per aix� em vigila sense perdre cap moviment de les meves mans.

Obr el volum que registra els incidents de la construcci� de la nostra esgl�sia. En sortir els primers n�meros de la revista Sa Marjal voldria fer uns articles per a explicar als nostres parroquians els fets m�s important de la construcci� de la immensa f�brica de pedra que agombola les nostres tristors i alegries.

Llig:

�Die XXVI mensis Augusti anno a Natus Domini MDCLXXXXVI.

�In dei nomine vuy convocats i ajuntats los honors jurats en la casa y universitat de la present vila d�Albop�s per raho per efecte de haver de tenir i celebrar consell a saber es Joan Serra de Gabriel jurat i conseller, Antoni Serra de Son Cald�s, Jaume Palou, Joan Sabater del Pujol nou, Onofre Serra, Rafel Cladera, Gabriel Serra paraire, Pere Antoni Palou, Joan Serra notari, Pere Antoni Ferragut i Canaves conseller extraordinari, Guillem Socias, Josep Benn�ssar, Mart� Comas, Antoni Cresp�, Joan Palou de Miquel, Nadal Cladera, Jordi Santandreu de Joan, Joan Cap� picapedrer, Ramon Passcual del mol�, Antoni Llinas Sion, Antoni Serra Poquet, Gabriel Serra de Gaieta, Antoni Serra de Marina fill de Sebasti� (...) fonch proposat per lo jurat Joan Serra de Gabriel, jurat major en nom i consentiment de los demes jurats dient (...) donar los notitia com el Molt Reverent Sr. Dr. Thomas Serra prevere i rector de la parroquial iglesia de esta vila, axi a nostres antescessors jurats com a nosaltres matexos mos ha dit que si volem posar ma en fer iglesia nova o cap d�altar nou, que ell pagara uns bens de la obra que se anira fent, pagant dos tersos de bens comuns de la nostra Universitat, avis de lo qual mos ha aparegut donar notitia a Vostres Merces, que veuen necessitat tan gran de donar principi a dita obra, i per ser la esglesia poch capas que es numero de persones de esta vila, que essent alguna festa extraordinaria no cabem a la iglesia ni per anar molt a missa conforme han experimentat el dia que plou, i axi Vostres Merces donaran son vot y passes de lo que tindran a be y discorreguts los vots i parer de un e al altre com es costum fonch conclus, finit i determinat lo dit consell nemine discrepante, que attes dit Sr. Dr. Thomas Serra, prevere i rector de dita vila ha offert pagar el ter� de la obra pia de la iglesia pagant dos tersos de bens comuns que se comensa dita obra de la iglesia en fer el cap de la iglesia nou del millor modo que sera convenient consabuda primer ses materies ab persones practiques i expertes y que ara de bens comuns se preguen y gasten 200 lliures y 100 lliures del dit Sr. Rector que ditas dos mpartides son 300 lliures, suplicant al dit Sr. Rector concedesca y dona ajuda a la dita obra tot lo que sera possible de les almoines de les confraries de la dita iglesia�.

El campanar es comen�a bastir a finals del segle XVI i la gran f�brica de la nau no s�acab� fins a comen�aments del XVIII. Ho diuen els grogosos papers que mir. Furgar entre els vells pergamins �s un dels meus entreteniments preferits. Saber qu� hi havia sota la pedra viva del trespol abans de la construcci� del gran temple d�Albop�s. Qu� es degu� fer de l�esglesieta del segle XIII? Enderrocada, degu� servir per a bastir els fonaments de l�actual? El rector m�ha dit que un dia m�ensenyar� a distingir les petites restes que encara hi ha de l�antiga construcci� a les parets del nou temple. El cert �s que el poble necessit� setanta anys per a bastir un campanar de vint-i-vuit metres d�al�ada. Quasi tota una generaci� de picapedrers!

Quan acabam de resar el rosari amb les Filles de Maria i les monges franciscanes em tanc dins els arxius parroquials. Submergit entre vells llibres enquadernats en pell, escrits a m� amb aquella lletra d�antics escrivans dif�cil de desxifrar, em submergeix en les fond�ries d�un temps en el qual la vida era consagrada a major gl�ria de Nostre Senyor. En el Llibre vell de dep�sits i esmer�os es troben llistes infinites de noms i llinatges de centenars de picapedrers, mestres d�obra, trencadors de pedra, ferrers, artesans de la fusta, fabricants de guix: Mart� Totxo, Agust� Isern, Nadal Sastre, Lloren� Serra, Mart� Barba, Joan Company, Miquel Soler... i aix� centenars i centenars de noms m�s. Un poble sencer bastint l�alt edifici de la Fe! Un exemple per a les futures generacions!

I, en els mateixos llibres arnats, amb p�gines menjades pels cucs de la destrucci�, les resolucions dels jurats d�Alpob�s per a bastir el gran temple parroquial: vendre terreny d�Albop�s per a pagar les lliures necess�ries a tot l�ex�rcit de treballadors que fan feina en tan magna obra. Demanar suport al bisbe de Mallorca, enviar cartes a Barcelona, Madrid i Roma. M�imag�n els problemes d�aquells dies. Com fer front a totes les despeses que tenen els jurats de la Vila? Som lluny de l�engrandiment dels anys futurs. El temps d�esplendor d�Albop�s encara ha de venir. El pa que es menja s�aconsegueix amb sang i suor. Per aix� mateix no hi ha cap pag�s que, en encetar el pa cuit al forn de la casa, no li faci una creu amb el ganivet. {A casa ho fem encara! Jo, ho faig!} Altres el besen abans de portar-lo a la boca. L��poca futura �s mala d�endevinar. Els jurats tenen deutes que han de satisfer: pagar els mestres de la vila, el metge, el cost�s allotjament dels soldats, sempre a c�rrec de l�Ajuntament, els imposts cada vegada m�s elevats per a sostenir les guerres del rei, la reconstrucci� de la carnisseria feta malb� per les darreres tempestes quan l�aigua del torrent de sant Miquel inund� places i carrers, el pagament a missers i notaris a causa dels nombrosos processos judicials que els jurats han d�emprendre per a recaptar els tributs que demana la Cort, el manteniment de camins i ponts... Hi ha fam�lies que no mengen per a fer front a les contribucions, i sovint se sustenten de l�almoina que donen els rics, els queviure que a vegades reparteix la rectoria...

I enmig de tot aquest embalum, voler bastir l�esgl�sia m�s gran de la comarca? Una poblaci� que no arribava a les dues mil �nimes... es podia permetre el luxe d�una empresa semblant?

La llum del quinqu� em cansa els ulls. Per quin motiu han deixat sense instal�laci� el�ctrica aquest indret? Potser perqu� ning� mai no ha demanat per venir-hi a consultar cap document. L�arxiu es tractat com si fos un magatzem de guardar-hi ginys inservibles: arades, c�vecs i xipons que ja no s�n �tils a ning�, paners i senalles espanyats que serviran per a cremar a les properes festes de sant Antoni, cadires sense seient, balancins sense tela, vells canteranos corcats, vaixelles inservibles, cullerots i olles de matances que no fa servir ning�...

S�ha fet tard.

�s hora de plegar.

He de deixar de consultar els antics volums de l�arxiu per a descansar. Sovint m�atur a reflexionar en el temps passat i no acab d�entendre com d�aquella vila pobra i necessitada sortien els diners, la for�a de voluntat de comen�ar una obra d�una tal envergadura. Els homes de la Sala s�havien d�enfrontar amb uns obstacles insuperables. Quan ja pensaven tenir els picapedrers per avan�ar en la construcci�, sempre endarrerida, sempre mancada de la gent necess�ria, de les lliures per pagar els treballadors, arribaven ordres per enviar homes a les galeres reials, per mesos o per un any, per� essent sempre un problema per donar continu�tat al projecte.

El viatger Jeroni de Berard i Sol� ens informa com, a mitjans del segle XVIII, Albop�s tenia 2.266 habitants distribu�ts en sis-centes cases. Un poble de tretze carrers que ampliaven els inicials del temps de les ordinacions del rei Jaume II. Terra magra per a la producci�, talment com descriu el fam�s viatger, patint encara la cruel, per� necess�ria repressi� a la qual foren sotmesos els malfactors de les Germanies a comen�aments del segle XVI. Arreu confiscacions, execucions per a escarment de futurs lladres i rebels. Just�cia com pertoca, per� perniciosa per al normal desenvolupament de la poblaci�, delmada en tot moment per la fam, la pesta i les lleves de reis i emperadors.

Els arxius tan sols relaten el preu dels treballs, els diners pagats als mestres d�obra i jornalers encarregats de bastir el gran edifici. Per� mai es relaten els esfor�os de milers de pagesos an�nims que aportaren, de forma desinteressada, hores de feina ajudant els picapedrers, ajudaren amb carros i b�sties a portar pedra de Binissalem i de les muntanyes properes, cantons de Muro, guix que tenien per a fer les cases particulars i que lliuraren a la rectoria, el marbre que s�havia d�emprar per a fer un casalot de senyor important. I les dones, malgrat la feina al camp i la casa, aportant dinars i tota mena de queviures per als treballadors! Qu� hauria costat bastir l�esgl�sia sense l�aportaci� en feines volunt�ries i en materials i menjar? Ben cert que el cost final hauria estat molt superior al que registren els polsosos volums que consult! El pressupost no hauria bastat malgrat les donacions de rics comerciants i propietaris. El bisbat no es podia fer c�rrec del cost de totes les obres religioses que es feien arreu de Mallorca.

Com a l�edat mitjana, aixecar una catedral, una esgl�sia com la d�Albop�s, comportava una obra gegantina, de generacions. Els fills substitu�en els pares i els n�ts continuaven la feina fins que, finalment, entre c�ntics i m�siques, es donava per acabada la magna obra.

La ma�oneria i el republicanisme laic del present sempre han criticat tota mena de suport a la construcci� i manteniment d�edificis religiosos. Posen com a excusa les necessitats d�habitatges per a les classes populars, la manca d�escoles i hospitals, ignorant que bastir un temple significa elevar hospitals d�una altra mena: bastiments per a guarir l��nima de les persones, al�ar poderoses murades contra el Mal. De qu� serveix guarir una malaltia si la teva �nima �s condemnada per a tota l�eternitat?

No ho volen entendre.

Per als cat�lics el temple �s el basti� des d�on resistir totes les adversitats, la trinxera des de la qual resistim les onades del liberalisme, de tot el ver� que ens arriba de l�exterior. I no solament aix�: els temples, els oratoris escampats arreu de la geografia mallorquina i espanyola, s�n un vertader hospital, tamb�, on guarir les malalties de les persones. La curtor dels ateus i liberals els fa afirmar que ells no creuen en miracles. Vana inflor! Quina ignor�ncia! Obliden la llargu�ssima hist�ria de guariments miraculosos que recullen els llibres d�hist�ria! O �s que mai no han visitat les capelletes plenes d�ofrenes dels homes i dones salvats per gr�cies de D�u, la Verge Maria i tots els sants? No vull parlar dels fets comprovats per metges i grans cient�fics que s�esdevenen di�riament a Lorda i F�tima. Tot plegat �s prou conegut. No en parlem del que passa a Lluc, amb la constant actuaci� salvadora que fa la Mare de D�u! Aqu� mateix, prop d�Albop�s, la nostra Verge de Crestatx ha salvat i salva nombroses vides: tripulants i passatgers de vaixells enfonsats, miners presoners al fons de la mina que pensaven no veurien mai m�s la llum del sol, incurables malalties del cor, coixeses, cecs que de sobte hi tornen a veure, t�sics que recuperen la salut, mals de panxa que desapareixen en un instant, estranyes tristors que porten a la tomba ven�udes, tot solucionat per haver begut aigua bene�da de la font de l�oratori de Crestatx dedicat a la Mare de D�u de Lorda! Sovint basta amb dedicar una missa a la verge, d�altres un penediment sincer pels pecats comesos o, simplement, resar el rosari agenollats davant la sagrada imatge.

Tot all� que la ci�ncia ha donat per insalvable t� soluci� a for�a de la Fe demostrada pels creients. No hi ha m�s cec que aquell qui no hi vol veure! Un estol d�ignorants refugiats sota la creen�a que les potingues de l�apotecaria s�n m�s eficaces que la protecci� de sants i verges!

Recentment l�Albop�s s�ha vist afavorida per una pluja de divines salvacions. Nom�s en un mes s�ha pogut constatar com mad� Francina de can Puigverd, una al�lota membre de les Filles de Maria a qui queien els cabells i ning� sabia com aturar aquesta desgr�cia, guaria de sobte en haver begut l�aigua de Crestatx i comanant mitja dotzena de misses per a la seva curaci�. I n�Antonina de can Peixet, una pobra nina d�onze anys, patint una greu malaltia de cor que li impedia jugar i caminar com les seves companyes, extremunciada fa quinze dies, en agonia constant, san� de sobte tot just havent begut l�aigua santa. Tamb� va ser molt comentada la curaci� d�un al�lotet de quatre anys, en Felipet de Can Xim, que fa uns dies pat� una greu cremada a la panxa per haver-li caigut al damunt una olla d�aigua bullint on la seva padrina preparava el dinar. Se li aplicaren tota mena d�untures per a aquests casos, per� res servia per alleugerir el dolor del pobre infant. El metge va assegurar que no en sortiria, per� al cap d�unes hores de prometre unes misses a la Mare de D�u de Lorda la mortal cremada ha comen�at a desapar�ixer. Ja no pateix cap mena de dolor. Les monges franciscanes que en tenen cura resen tot el dia parenostres i rosaris per la curaci� que han vist davant el seus ulls.

Per� no acaben aqu� els miracles! Un dia vengu� a veure�m una mare, na Joaneta de can Tomeu, desesperada en veure que el seu fillet de nom�s set anys, malalt dels ronyons, emmagria de dia en dia i ja caminava ajupit, havent perdut les ganes de menjar i anar a escola. Les medecines de la terra no li servien del res i, finalment, pensaren en la Verge de Crestatx. Havien anat i consultat molt metges i curanderes, provat muni� d�herbes, passat per les mans dels sanadors famosos de Mallorca, i res no hi havia servit. Li vaig recomanar que portassin a l�infant una ampolla d�aigua de la Verge i al cap de pocs dies es not� la incre�ble millora provinent de la miseric�rdia del cel. El jovenet comen�� a jugar amb els altres al�lots del seu carrer, li desaparegu� el mal de ronyons, i ara tresca com una cabra de muntanya, feli� i rialler.

Aleshores, en el temps que registren els vells llibres que consult, els homes bastien per a l�eternitat. No hi havia preses. Tot funcionava meticulosament, amb la precisi� matem�tica d�un rellotge su�s.

Mentre prepar mentalment l�homilia d�aquest diumenge, veig tot l�ample buc de la nau, les capelles plenes de gent, els capitells bellament treballats de Pere Palleres que l�any 1699 cobr� onze lliures, sis sous i vuit diners per fer els fullatges de dotze capitells. Al� la mirada cap al cel: les impressionants voltes de creueria amb les escultures policromades que hi ha a cada volta i ning� no veu. Conec cada figura una a una! Quan el temple �s buit m�entretenc amb el petit telescopi de contemplar la lluna i les estrelles a esbrinar cada un dels misteris que els mestres artesans del passat deixaren a cada rac� de l�esgl�sia. Alguna de les monges que netegen el temple quan hem acabat les misses em mira com si vei�s un boig escapat del manicomi. Segur que pensa: �Qu� hi fa el vicari mirant les pedres de les altures?�.

D�altres vegades, just quan vaig arribar a Albop�s em vaig entretenir contemplant cada un dels quadres i escultures que tenim a les capelles que envolten la gran nau. Quadres representant sant Mag�, el beat Ramon Llull, el retrat del rector Tom�s Serra, a la sagristia, donant almoina als pobres, s�mbol de la preocupaci� constant del clero pels m�s desvalguts. Contemplava les imatges del Crist crucificat, el retaule de les �nimes i de nostra Senyora del Roser, les pintures del basament de les columnes, els �ngels que pareixen sortir volant de qualsevol rac� del temple en penombra... Si el senyor em d�na vida, voldria escriure un llibre explicant l�origen de cada detall del temple. Saber qui va pintar o esculpir aquella est�tua, pintar aquell quadre, cisellar escuts en la pedra vida. Tasca summament dif�cil, retrocedir fins al passat. En aquelles �poques llunyanes molts dels creadors, que avui serien considerats artistes, escultors d�import�ncia cabdal, eren tenguts per simples manobres, decoradors i pintors, a la mateixa al�ada que un bon mestre d�obres. He provat de saber qui era l�autor del retaule bellament tallat en fusta, per� no n�he trobat cap indici. He pujat damunt l�escala i, amb un ciri a la m�, he provat de saber qui era l�autor d�alguns dels quadres que adornen les capelles. No ho he aconseguit. He fet venir l�escol� major perqu� m�ajud�s a mirar rere l�obra en una provatura d�esbrinar si va deixar escrit el nom en algun lloc amagat: no hi he trobat res; cap indicaci� em permet saber qui era. Potser l��nica manera seria tornar als arxius parroquials, trobar els llibres on hi ha const�ncia del pagament de les obres. Qui sap si entre els detalls que indiquen les lliures pagades a carreters i picapedrers, a pintor i emblanquinadores, fusters i transportistes de mar�s, podr�em trobar una nota que digu�s: Dia tal, del mes de juny de 1667, hem pagat al pintor Joan Binimelis 50 lliures pel quadre que ens ha pintat amb la imatge de sant Joan�. Seria l��nica forma d�avan�ar enmig de les tenebres.

Han passat els segles, per� els mestres d�obra que bastiren l�impressionant edifici els veig altra volta reencarnats en els homes que seuen a les bancades. Els mateixos rostres, secs, colrats per la inclem�ncia del sol, la pluja i el vent; id�ntiques mans acostumades a aixecar les altes torres dels molins, a llaurar la terra, a treure les patates amb el gavilans i les mans. Passen els segles i la feina no ha canviat: anar amb carro fins a les pedreres, serrar els cantons amb el xorac de tallar pedres o fer-ho a cop de destral. Cada gruix del ma� t� una utilitat precisa: parets mestres; parets mitjanceres, grans pedres aptes solament pels fonaments dels grans edificis: les cases dels terratinents, les possessions dels senyors, el convent. Envoltant l�altar major hi ha marbre de Santany� bellament treballat. Jocs geom�trics, garlandes de diverses tonalitats tallades amb els estris de segles pret�rits. Quin arquitecte del present sabria dissenyar catedrals sense pl�nols, nom�s de mem�ria, bastits solament amb l�experi�ncia d�experts manobres que no han estudiat a cap centre especialitzat? Homes que saben bastir alt�ssims edificis que desafien el cel amb l��nic c�lcul de la seva mirada, palpant la pedra que han d�enlairar fins a la morada dels �ngels.

Els meus parroquians s�n com un ramat d�ovelles de qu� has de tenir cura, amb llops i animals salvatges que els guaiten des de la dist�ncia. Per aix� vull enllestir i comen�ar a publicar els primers n�meros de la revista Sa Marjal. Una publicaci� que podria recollir la hist�ria passada i present d�Albop�s alhora que fos el portaveu del bon cat�lic, una destral contra la blasf�mia, una torre de vigil�ncia per a avisar dels perills que s�apropen, silents, volent soscavar els fonaments de la nostra societat.

Albop�s s�ho mereix. El poble �s una vila industriosa, oberta a totes les innovacions que ens pot aportar el progr�s ben ent�s. Un progr�s adre�at a millorar la vida de cada dia dels membres de la nostra comunitat. Mai a pervertir l�ordre normal de les coses, les idees heretades dels avantpassats. S�n uns pagesos que, malgrat que en �poques antigues, quan la pesta assotava les terres del pla i, m�s endavant, la sequera, el paludisme i l�emigraci� constant cap a Am�rica podien indicar l�inici de la decad�ncia, moguts per un poder�s ressort interior, una for�a at�vica, de ferro, sempre han sabut al�ar-se sobre les desgr�cies i continuar avan�ant malgrat tot.

Presoners de guerra republicans a sa Pobla: El batall� de treballadors 153

Tue, 02 Jun 2026 14:32:02 +0200

La vida, durant la postguerra, en un d'aquests batallons de treballs for�ats, era dur�ssima, i molts moriren, se su�cidaren o foren executats. El meu pare em cont� hist�ries concretes de molts de soldats, comandants i oficials de la rep�blica, homes que havien lluitat heroicament a Terol, Belchite, Madrid, Alfambra, que es llan�aven desesperats pels penya-segats de la carretera de la Vict�ria en no poder suportar la feina, el mal menjar i el tracte humiliant a qu� eren sotmesos. (Miquel L�pez Cresp�)

Presoners de guerra republicans a sa Pobla: El batall� de treballadors 153

Per� amb la "pau" dels vencedors no finiren ni la mis�ria ni els patiments dels derrotats. De 1936 a 1943 els historiadors ens donen noves de m�s de dos-cents mil presoners republicans morts per execuci� o per malalties als camps de concentraci� i als batallons de treballadors del nou r�gim. Cap�tol especial mereix tot el que fa refer�ncia als camps de concentraci� a Mallorca, i sobretot caldria investigar acuradament el dest� de tants d'homes que hagueren de treballar en condicions infrahumanes en aquells anys d'humiliaci� i desfeta. El meu pare, Paulino L�pez, fou un d'aquests milers de presoners de guerra que vingueren a Mallorca, no de turisme, sin� com a membres d'un "BATALLON DE TRABAJADORES". Exactament el Batall� n�m. 153 i amb el n�m. de presoner 7.642. Aquells primers presoners de guerra foren destinats primerament al magatzem de Can Garrov� de sa Pobla (despr�s fou l'Institut de la pla�a del Mercat) i m�s endavant a uns dels campaments-base per a la construcci� de la carretera Alc�dia-la Vict�ria.

El responsable superior d'aquell batall� de presoners de guerra era un coronel amargat anomenat Emilio Izquierdo Arroyo, un mutilat de guerra del Marroc que no havia ascendit en "la Cruzada", i aix� li feia ser dur�ssim amb els presoners del camp de concentraci�. Un poc m�s humanitari amb els soldats republicans presoners era el capit� Agust�n Mart�nez. El "Batall�n de Trabajadores n�m. 153, juntament amb altres unitats de c�stig, treball� intensament en la construcci� de la carretera d'Alc�dia al port de Pollen�a, en la d'Alc�dia a la Vict�ria, i en molts d�altres indrets de la comarca.

La vida, durant la postguerra, en un d'aquests batallons de treballs for�ats, era dur�ssima, i molts moriren, se su�cidaren o foren executats. El meu pare em cont� hist�ries concretes de molts de soldats, comandants i oficials de la rep�blica, homes que havien lluitat heroicament a Terol, Belchite, Madrid, Alfambra, que es llan�aven desesperats pels penya-segats de la carretera de la Vict�ria en no poder suportar la feina, el mal menjar i el tracte humiliant a qu� eren sotmesos.

S'aixecaven a les cinc del mat�. El treball era de sol a sol. Quasi sense menjar, sense tabac, sense metge, sense medecines. Havien d'anar del cap al tall a peu, vigilats per soldats armats que disparaven per no-res. El berenar solia consistir en aigua bruta encalentida, a la qual cosa anomenaven col bullida, quatre cigrons, un tros de pa negre. Cal dir, emper�, que la majoria dels habitants de sa Pobla es comportaren molt dignament amb els presoners de guerra dels camps de concentraci� i els ajudaren molt�ssim amb menjar, roba i tot el que podien. Molts salvaren la vida d'aquesta manera i anys endavant, una vegada obtinguda la llibertat, es casaren amb dones del poble. Avui dia, mig segle despr�s d'aquests fets, alg� diu que ja hem conquerit una certa "normalitzaci� hist�rica". Alguna cosa s'ha fet. Per� falta el gran homenatge p�blic que tots els afusellats i els represalitats del franquisme es mereixen. Un monument digne a la seva mem�ria de lluitadors per la llibertat. Pensem que fins que la nostra societat no tingui el valor i l'esperit de just�cia per retre aquest gran homenatge no podrem dir que s'ha acabat la postguerra, que el franquisme ha finit, que la guerra �s una p�gina m�s de la nostra hist�ria.

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Reivindicar com pertoca el paper essencial de determinats historiadors no acad�mics en la preservaci� de la hist�ria del poble. Ara mateix pens en Victor Serge, Trotski, George Orwell, Josep Peirats, Abel Paz... La hist�ria de la Revoluci� Sovi�tica de 1917 no es podria escriure sense la cabdal aportaci� dels llibres d'hist�ria d'un "afeccionat" com Trotski o d'un revolucionari tipus Victor Serge. La comprensi� de la revoluci� a l'Estat espanyol, el paper de la CNT i del POUM en la guerra, l'acci� criminal de l'estalinisme en els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, serien impossibles d'analitzar sense els llibres d'Orwell, Josep Peirats o Abel Paz. Per� el llistat es podria allargar fins a l'infinit. (Miquel L�pez Cresp�)

Mallorca republicana: sa Pobla i la hist�ria oblidada

El gran escriptor George Orwell lluit� amb el POUM, contra el feixisme i contra l'estalinisme del PCE-PSUC. Una mem�ria hist�rica, la del comunisme no estalinista que els hereus de L�ster i Pasionaria no volen recordar.

Potser ja �s ben hora de reivindicar com pertoca el paper essencial de determinats historiadors no acad�mics en la preservaci� de la hist�ria del poble. Ara mateix pens en Victor Serge, Trotski, George Orwell, Josep Peirats, Abel Paz... La hist�ria de la Revoluci� Sovi�tica de 1917 no es podria escriure sense la cabdal aportaci� dels llibres d'hist�ria d'un "afeccionat" com Trotski o d'un revolucionari tipus Victor Serge. La comprensi� de la revoluci� a l'Estat espanyol, el paper de la CNT i del POUM en la guerra, l'acci� criminal de l'estalinisme en els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, serien impossibles d'analitzar sense els llibres d'Orwell, Josep Peirats o Abel Paz. Per� el llistat es podria allargar fins a l'infinit.

Ara mateix s'acaba d'editar un d'aquest llibres tan �tils per a con�ixer aspectes b�sics de la guerra civil. Em referesc a Cr�nica de la Columna de Hierro d'Abel Paz (Editorial Virus). Aquest autor tamb� va escriure la impressionat biografia Durruti: el proletariado en armas

(Bruguera, 1978).

Presoners republicans a sa Pobla en els anys quantanta. Paulino L�pez, el pare de l'escriptor Miquel L�pez Cresp� �s el primer per l'esquerra. Fotografia feta uns dies despr�s de la seva sortida del camp de concentraci� feixista.

El llibre m'ha interessat especialment ja que el meu pare, el militar de la Rep�blica Paulino L�pez S�nchez conegu� la majoria de personatges hist�rics de l'anarquisme i de l'esquerra valenciana i, m�s concretament, els homes d'aquesta famosa "Columna de Hierro". La 83 Brigada Mixta de l'Ex�rcit Popular era, en realitat, la "Columna de Hierro" militaritzada.

Aquesta nova aportaci� d'Abel Paz a la hist�ria de la guerra i de la revoluci� m'ha portat a la mem�ria molts noms de pobles, indrets llunyans dels quals havia sentit parlar en aquella llunyana postguerra poblera. Casat amb una allota de sa Pobla (Francesca Cresp� Cald�s, "Verdera") alliberat ja del camp de concentraci� on els feixistes l'havien condemnant per haver lluitat per la llibertat, el pare i l'oncle Jos� (que tamb� havia lluitat contra el feixisme a la pen�nsula) recordaven la batalla de Terol, els combats a La Puebla de Valverde, Valdecebro, Puerto de Escand�n, Campillo, Villel... Aleshores jo era un infant que anava a l'Escola Graduada i, evidentment, no entenia el significat de les paraules "Columna del Rosal", "Columna de Hierro", "Columna Maci�-Companys", "Columna Torres-Benedito" o "Columna Eixea-Uribes"... Amb els anys vaig anar aprofundint en la hist�ria de la guerra i aleshores vaig poder anar copsant la import�ncia hist�rica dels esdeveniments en els quals participaren el pare i l'oncle entre 1936 i 1939.

La "Columna de Hierro", com recorda Abel Paz, va ser l'expressi� revolucion�ria i aut�noma del poble en armes aixecat contra el feixisme. Recordem que a Val�ncia, varen ser les forces populars, el poble treballador qui, despr�s d'assaltar les casernes a pit descobert i procurar-se armes pel seu compte, aconsegu� fer fracassar el cop militar franquista. La "Columna de Hierro" �s exemple d'aquells primers dies de guerra, quan el poble armat, sense comandaments militars professionals, sense rituals jer�rquics, sense difer�ncies de graus, aconsegueix derrotar l'ex�rcit sublevat, passar a l'ofensiva i obtenir les primeres vict�ries damunt els generals de carrera. Aquestes mil�cies populars d'elevat component anarquista i poumista (CNT-POUM) aboliren en molts d'indrets la propietat privada de la terra i de les f�briques. Es crearen les primeres collectivitats llibert�ries lluny del dirigisme burocr�tic estalini�. La "Columna de Hierro", els sectors populars que donaven suport a l'anarquisme i el marxisme revolucionari del POUM, volien lligar de forma estreta la guerra antifeixista i la revoluci� social. D'aqu� els enfrontaments amb els sectors estalinistes del PCE que, obeint les ordres de Stalin (que tenia acords amb les burgesies de Fran�a i Anglaterra i no volia una revoluci� a l'Estat espanyol), s'encarregaren de destruir aquest tipus de conquestes socials (collectivitzacions agr�ries, mil�cies populars...).

Per mi ha estat molt important que aquest llibre m'ajud�s a recuperar bona part d'una hist�ria familiar contada al costat de la foganya, a sa Pobla, ara ja far� m�s de quaranta anys. Els combats del pare a La Puebla de Valverde -on caigu� ferit-, la lenta recuperaci� de la ferida a Benassal, la tornada al front quan Terol ja havia caigut novament en mans dels feixistes, la incorporaci� a la 83 Brigada Mixta, la seva destinaci� a Sanitat fins que caigu� presoner en els combats posteriors...

Terol 1937, unes setmanes abans de la conquesta de la capital per les tropes republicanes. Jos� L�pez, el m�xim responsable del Servei de Transmisions de la XXII Brigada Mixta de l'ex�rcit de la Rep�blica �s l�oncle de l'escriptor Miquel L�pez Cresp�. El podem veure a la dreta de la fotografia.

L'oncle Jos� L�pez lluit� a la 22 Brigada Mixta com a responsable de les comunicacions de l'Estat Major. La 22 Brigada Mixta era comandada per Francisco Gal�n, un oficial de formaci� comunista germ� d'aquell fam�s Ferm�n Gal�n, sublevat a Jaca en temps de la monarquia i afusellat despr�s d'una par�dia de judici. En la 22 Brigada, al costat de l'oncle tamb� lluitava l'escriptor Gon�al Castell�, exemple de comprom�s amb el poble i que l'any 1937 participaria en el Congr�s d'Intellectuals Antifeixistes de Val�ncia. No fa gaire, ja d'avan�ada edat i despr�s de molts d'anys de marginaci� i silenci per part dels mandarins que controlen la nostra cultura, s'aconsegu� que l'AELC li ret�s el just homenatge de qu� d'en�� fa tants d'anys era mereixedor.

Bona part de l'experi�ncia de Gon�al Castell� �s recollida en la novella hist�rica Val�ncia dins la tempesta (Val�ncia 1987), cr�nica imprescindible d'aquells anys heroics i terribles que l'autor em a dedicar amb aquestes paraules: "Per a l'amic Miquel amb l'admiraci� i afecte d'un company. Aquesta cr�nica d'un temps tr�gic. Gol�al Castell�. Barcelona 1995".

Tot plegat no �s mera nost�lgia familiar: la nova aportaci� d'Abel Paz a la hist�ria de la guerra civil ens permet recuperar aspectes completament silenciats i oblidats, tant pels historiadors del franquisme, com per tant d'academicista d'anar per casa que es conformen amb xuclar de la paperassa de l'estalinisme.

Miquel L�pez Cresp�

Recuperar la nostra mem�ria hist�rica: Fets i personatges (El Tall Editorial), de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

Mon, 01 Jun 2026 11:56:36 +0200

Recuperar la nostra mem�ria hist�rica: Fets i personatges (El Tall Editorial), de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

El silenci oficial en refer�ncia a la mort d�alguns dels nostres activistes culturals i pol�tics m�s destacats, d�artistes i escriptors, m�ha portar a investigar diversos personatges hist�rics de Mallorca i la resta de Pa�sos Catalans que trob important siguin presents en la realitat pol�tica i cultural de la nostra terra. Malgrat la tasca de recuperaci�n de la nostra mem�ria hist�rica (sense oblidar la tasca encomiable d�algunes institucions i la feinada feta per les editorials illenques) crec s�ha d�avan�ar encara molt m�s per aprofundir en aquesta q�esti� cabdal.

Pens ara mateix (per� la relaci� de noms podria ser interminable!) en determitats i significatius silencis sobre persones que han estat imprescindibles per a crear el bastiment essencial de la societat civil i cultural de les Illes. Seria el cas de tants coneguts i companys de lluita morts recentment: Domingo Morales, Isabel Rossell�, Toni Roig, Ant�nia Serrano, Jaume Adrover, Jaume Moncades, Gerad Matas, Miquel Morell, Lloren� Buades, Paco Garc�a, Miquel Vanrell, Josep Planas Montany�, Sebasti� Serra, Francesc Calvet, Maties Tugores, Aina Montaner, Joan Peric�s� La llista es pot anar ampliant; s�n els primers noms que m�han vingut en ment. I encara d�altres que moriren fa temps: Rosa Bueno, Joan Soler Antich�

A Fets i personatges, el llibre que ha publicat El Tall Editorial he provat d�avan�ar algunes idees que, a tall de records personals, poden ajudar en l�aven� vers un coneixement m�s profund de persones qeue han tengut una gran import�ncia en el passat i present del nostre poble. Aquests darrers temps m�he centrat especialmente en la investigaci� sobre la vida i activitat pol�tica i cultural dels amics abans esmentats. Finalment i d�acord amb l�editotial m�he centrat en personatges d�un indubtable valor historic com poden ser: Francesca Bosch, Llu�s M. Xirinacs, Antonio Gramsci, Gabriel Alomar, els marxistas catalans de la transici�, l�empenta cultural de Miquel Costa i Lloberta, la pres�ncia important�sima de don Francesc de B. Moll i Josep M. Llomp�rt, la feina liter�ria i d�investigaci� de l� escriptor Lloren� Capell�, els escriptors de la generaci�n liter�ria dels 70 i la repercusi� del Maig del 60 a les nostres lletres i organitzacions clandestines d�aquella �poca. Potser molta gent ignori la influ�ncia que tengueren Andreu Nin, el record del POUM i Karl Marx en els grups antifeixistes dels 60 i 70 del passat segle. Tampoc volia oblidar el paper dels mallorquins progressistes a Menorca (parl del cas de Miquel Vanrell, �nima del renaixement cultural menorqu�).

Nom�s com a exemple d�aquest intent de recuperaci� de fets i personatges podr�em publicar algunes l�nies del cap�tol sobre Gabriel Alomar, un dels nostres intel�lectuals m�s brillants i la mem�ria del qual costa tant reivindicar. �Editorial Turmeda (dirigida per un consell assessor del qual formaven part Josep Albert�, Miquel Barcel�, Guillem Frontera, Aina Montaner, Antoni Serra i Josep-Carles Tous) ja havia publicat algunes obres que podr�em considerar �ruptures� dins la dif�cil conjuntura del moment. En aquells moments (anys 72-73) ja havia publicat Realitats foravileres, de Joan Antoni Adrover (amb un pr�leg d�en Gregori Mir); Entrada de fosca, d�Antoni Serra (narracions); Poesia 72, de J. Albert�, D. Huguet i B. Nadal (poesia); Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria, de Blai Bonet (novel.la); Mallorca musulmana (estudis d�arqueologia), de Guillem Rossell�-Bordoy; Llibres editats a Mallorca (1939-1972), de Ramon Bassa, Jaume Bover i Pere Carlos. Un poc m�s endavant publicarien els meus reculls de contes A preu fet i La guerra just acaba de comen�ar. La pena de mort de Gabriel Alomar era el volum n�mero 8 de la col.lecci� d�assaig. La publicaci� de La pena de mort (la defensa m�s aferrissada de Ferrer i Gu�rdia, el director de l�Escola Moderna de Barcelona sotm�s a un infamant �judici� que el port� al mur d�afusellament) tengu� la seva repercussi� en aquells anys de tenebror franquista (i de festa i sarau per als que venien Mallorca al capital estranger, essent els agents a les Illes de la colonitzaci� espanyola i mundial: els nous rics). Lloren� Capell� escrigu� encesos articles a �ltima Hora i en parl� igualment Jaume Vidal Alcover a Diario de Barcelona (14-II-73). Abans, el 7-II-73, per a commemorar el centenari del seu naixement, tres intel.lectuals mallorquins, en Josep M. Llompart, n�Antoni Serra i el fill del gran exiliat, V�ctor Alomar, li retien un sentit homenatge al qual, com solia -i encara vint-i-tants d�anys despr�s sol passar- nom�s hi asistiren militants i simpatitzants dels partits d�esquerra (clandestins encara), aix� com membres de l�OCB�.

Un petit boc� del cap�tol dedicat a Miquel Costa Llobera, explica: �Feia un any, concretament el dia tretze de juny de 1865, que havia mort la mare del futur escriptor i sacerdot: Joana-Aina Maria Llobera i C�naves, filla d�una fam�lia de rics propietaris rurals. No hi ha dubte que fou la mare, una dona mallorquina de ferma formaci� religiosa, qui orient� de ben jove Miquel Vosta i Llobera vers els camins de la religi�. L�any 1866 l�autor de Lo Pi de Formentor comen�a a estudiar el batxillerat a l�Institut Balear de Ciutat.

�L�oncle matern, Miquel Llobera, un metge de Pollen�a molt afeccionat als cl�ssics grecs i romans, orient� el jove estudiant en la literatura, especialment en els cl�ssics llatins. En aquest sentit �s prou coneguda l�an�cdota que relata moss�n Torres Gost a l�assaig biogr�fic del poeta i que reprodueix fidelment Maria Ant�nia Perell� en la introducci� a l�antologia de Miquel Costa i Llobera Un vol d�inefable poesia (Ciutat de Mallorca, Fundaci� sa Nostra, 2003). La famosa an�cdota diu: �Un dia que anaven amb la fam�lia a Formentor, quan tomba el cam� cap al Colomer i s�enfila pel Mal-Pas, s�adonaren que el nin no els seguia. Havia quedat endarrera, apartat una bona dist�ncia, dret, damunt l�abisme de la mar blava, llegint una Oda d�Horaci, que el seu oncle li havia donat. �Bona promesa per l�avenir, -pens� el bon metge- trobar gust en llegir Horaci a l�edat de fer caramelles o d�encal�ar les cabres de la costa�.

�La set de saber alimentada per l�oncle Miquel Llobera trob�, amb els mestres i amics de l�Institut una font �nica de coneixements. Un dels professors que m�s l�influ� als seus dotze anys, va ser Josep Llu�s Pons i Gallarza que, deu anys d�abans del naixement del futur poeta, juntament amb Miquel Victori� Amer, Pere d�Alc�ntara Penya, Victori� Pe�a i Lloren� Pon�, redactaven a m� una revista que tenia per t�tol El Plantel. M�s endavant seria un dels pilars de la Renaixen�a, malgrat que la d�ria castellana sempre el domin�s, imaginant poder triomfar a Madrid, i que tan sols deix�s escrit en la nostra llengua aquell volum titulat Poesies. Encarregat de la c�tedra de geografia i hist�ria, tengu� com a alumnes, a part de Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Bartomeu Ferr�, Mateu Obrador i Miquel dels Sants Oliver�.

�Mestre d�escola, oficial de l�ex�rcit de la Rep�blica, fins al darrer dia de la seva vida representa una s�ntesi perfecta d�activista cultural al servei del poble, sempre comprom�s amb la seva terra i la seva cultura. En l��poca en qu� determinats escriptors de les Illes manifestaven �la seva adhesi� absoluta al Movimiento� (Bartomeu Mulet, �Repressi� franquista contra el magisteri a Mallorca�, Lluc, n�m. 784, p�g. 27), trobam Pere Capell� completament lliurat a la tasca de mantenir ben alta la bandera de l�honestedat, la defensa d�unes creences i uns principis de just�cia i llibertat. Com es diu en l�article esmentat (p�g.30): �Era d�Esquerra Republicana [Pere Capell�], feia de sabater i anava a l�Escola Normal en bicicleta. Del 35 al 36 va fer de mestre a Montcada i a Sants, i per recomanaci� de Companys, despr�s d�haver-se pogut escapar de Mallorca el juliol del 36 dels matons d�Algaida, va ocupar pla�a de mestre a Sant Andreu i posteriorment va exercir tamb� de mestre a Guadalajara, per� s�apunt� a l�Escola Popular per esser militar en el b�ndol republic�. El 1940 fou condemnat a 20 anys de presidi, recuper� la llibertat i es va instal.lar a Montu�ri.

�Va morir molt jove. De fet el pecat que havia com�s Pere Capell� era la seva significaci� revolucion�ria i la seva milit�ncia en Esquerra Republicana. D�aquesta manera li feren pagar la lluita per l�alliberament individual i col.lectiu en qu� es va significar expressament en el per�ode a qu� ens referim�.

I en el cap�tol dedicat a Lloren� Capell� hem escrit (vet aqu� un petit tast): �Lloren� Capell� �s fill de Pere Capell�, exemple cabdal d�intel�lectual amb un ferm comprom�s amb el poble i la cultura catalana.

�Fa un temps vaig enviar al Govern de les Illes una proposta per crear una petita Biblioteca Popular, una col�lecci� de llibres que, amb una acurada biografia, serv�s per a mantenir viva la mem�ria i l�exemple de tants i tants sindicalistes, intel�lectuals, autors, artistes, activistes culturals que, com els esmentats, han estat la columna fonamental del nostre redre�ament nacional i social. I que, en el cas concret de Lloren� Buades, recoll�s la seva obra (articles, hist�ria de Mallorca�) que es pot trobar en el Web que ell coordinava, Ixent�.

He escrit les p�gines de Fets i personatges amb amor i sentiment. Pensava �I pens!- que no ens basta el ritual homenatge al tanatori (ni que sigui enmig de la Pla�a Major de Ciutat!). No ens �s suficient una medalleta de reconeixement quan aquella persona ja no pot veure reconegut p�blicament el seu esfor�. Qu� hauria estat dels pol�tics professionals sense el suport d�aquesta muni� d�intel�lectuals i activistes? Qui ha creat el teixit social de la nostra societat? Qui ha fet la feina per enlairar qui est� situat a les cadiretes institucionals? No ens bastaven excuses de mal pagador. Manco paraules i m�s accions en defensa dels nostres! Vol�em �i volem!- una perman�ncia perenne. Volem que el seu exemple no desaparegui amb el pas inexorable del temps! La paraula ritual d�homenatge s�esvaneix. El llibre perdura i potser ser� estudiat durant generacions i generacions! Just en aquest moment, gr�cies al nou Pacte de Progr�s, els partits que aquests lluitadors situaren en el poder pol�tic (em referesc a M�S, Podem i PSOE) tenen a la seva disposici� els recursos adients per a portar endavant aquesta proposta de reconeixement dels m�rits socials i culturals de les persones abans esmentades.

La publicaci�n d�aquesta obra podria ser el primer aven� vers la creaci� d�una col�lecci� de llibres que podria titular-se (provisionalmente) Els Imprescindibles. No �s la primera vegada que faig una provatura semblant. Per� sovint determinades institucions no escolten. Mesos despr�s de la mort del company Lloren� Buades el silenci m�s brutal era la resposta de l�esquerra oficial a la sugger�ncia de salvar l�obra d�un dels intel�lectuals marxistes que m�s han fet pel redre�ament nacional i social dels Pa�sos Catalans.

Vet aqu� la nota escrita quan mor� l�historiador marxista i independentista Lloren� Buades: �Caldria fer just�cia en record dels grans activistes culturals i pol�tics que, com Lloren� Buades i Jaume Adrover (entre tants d�altres!), han portat a coll la lluita en defensa del catal� i de les idees republicanes i antifeixistes. �Cal pensar en l�edici� d�un llibre amb els articles m�s importants de Lloren� Buades! Un volum que pogu�s preservar tot el que va fer en defensa de la nostra mem�ria hist�rica. Tamb� caldria portar endavant la realitzaci� d�un documental damunt el constant combat en defensa dels nostres drets nacionals i socials. No seria gens dif�cil ara que, amb el nou Pacte Progressista de les Illes, es poden emprar els nombrosos mitjans que t� a l�abast el Govern per fer realitat una aportaci� �til i valuosa a la recuperaci� de la mem�ria hist�rica dels Pa�sos Catalans. El material amb el qual podria fer feina un equip de la Conselleria de Cultura es pot trobar en el web Ixent. Per tant, editar un llibre i fer un documental no causaria cap greu problema econ�mic als nostres gestors. Es tracta de tenir voluntat i voler transmetre a les noves generacions l�exemple de lluitadors plens de dignitat, te�rics del pensament independentista, grans historiadors com era Lloren� Buades�.

Haur�em de recordar que els homenatges s�esvaneixen, per� els llibres resten! Ara que tenim l�esquerra al Govern �s el moment oport� de portar endavant aquesta tasca. Un llibre no costa tant! Un documental de trenta o quaranta minuts, tampoc! En cas contrari, tan sols restar� el record i la interpretaci� dels vencedors, dels que signaren amb els franquistes la repartici� de sous i cadiretes per a poder viure sempre d�esquena dreta. Sense aquesta feina summament senzilla, la mem�ria dels grans pensadors i activistes illencs d�esquerra quedar� esborrada, oblidada sota tones de ciment armat.

Recuperar la nostra mem�ria hist�rica: Fets i personatges (El Tall Editorial), de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

Mon, 01 Jun 2026 11:56:35 +0200

Recuperar la nostra mem�ria hist�rica: Fets i personatges (El Tall Editorial), de l�escriptor Miquel L�pez Cresp�

P�gines del meu dietari - La indifer�ncia cultural a les Illes

Sun, 31 May 2026 21:52:16 +0200

P�gines del meu dietari (XIII) � La indifer�ncia cultural � Problemes dels escriptors mallorquins -

-)I Mallorca, la terra dels teus pares, dels padrins?... )No et sap greu aquesta destrucci� absoluta que pateix?

En Busquets em mira com si hagu�s tornat boig. Per un moments tenc por que truqui al manicomi i faci venir els infermers per a internar-me.

Les novel�les de Palma - Comentaris de Margalida Capell�

Sat, 30 May 2026 14:31:54 +0200

Miquel L�pez Cresp� (sa Pobla, 1946) ha publicat la novel�la Caterina Tarong�, en la qual conta la hist�ria d�una dona mallorquina, republicana i xueta que veu com la vida li fa un tomb terrible amb l�al�ament franquista i la Guerra Civil.

Miquel L�pez Cresp� i la novel�la Caterina Tarong� (Lleonard Muntaner Editor)

Doble homenatge � Al seu darrer llibre, el novel�lista ret homenatge a les dones republicanes per� a m�s ha volgut que la protagonista de Caterina Tarong� tamb� fos xueta

�Els bons, naturalment, s�n els que s�enfronten als falangistes� (Miquel L�pez Cresp�)

Per Pere Antoni Pons

Miquel L�pez Cresp� (sa Pobla, 1946) ha publicat la novel�la Caterina Tarong�, en la qual conta la hist�ria d�una dona mallorquina, republicana i xueta que veu com la vida li fa un tomb terrible amb l�al�ament franquista i la Guerra Civil.

La Guerra Civil �s un tema molt recurrent en la vostra novel�l�stica. Per qu� hi heu tornat ara?

S�,, jo ja he escrit moltes novel�les sobre la Guerra Civil. I fins i tot m�havia fet el prop�sit de no tornar a escriure�n mai m�s cap. Tenia la sensaci� que ja havia escrit tot el que havia d�escriure. Per� quan vaig llegir el llibre de Margalida Capell�, Dones republicanes, vaig entendre que all� hi havia un enfocament nou. I la imaginaci� se�m va disparar. La meva idea inicial era construir un personatge femen� que fos una suma m�s o manco essencialitzada de totes les dones que entrevista Margalida Capell� al seu llibre. A tot aix�, naturalment, hi has d�afegir la llibertat creativa de l�escriptor quan fa literatura, com tamb� molts de records personals que jo havia sentit des de petit i que he aprofitat.

O sigui que la novel�la t� un component de realitat molt considerable.

S�, fins al punt que moltes de les an�cdotes que hi surten s�n reals, viscudes per les dones republicanes de Margalida Capell�. La meva voluntat era, sobretot, retre�ls un homenatge. Per aix� el llibre els est� dedicat.

Quina import�ncia creis que t� el llibre de Margalida Capell� per a la historiografia sobre la Guerra Civil a Mallorca?

Les entrevistes que Margalida Capell� va fer al diari �ltima Hora entre els anys 2003 i 2007 varen servir per salvar en el darrer moment tot un seguit de testimonis importants sobre la guerra que ens mostren un aspecte nou, i relativament poc tractat, sobre el tema. Per tant, la seva import�ncia �s la d'haver recollit les experi�ncies d'una generaci� que s'est� morint, o que ja �s morta.

La protagonista de la vostra novel�la, Caterina Tarong�, �s republicana i, per si aix� no bast�s per complicar-li la vida, tamb� �s xueta. Per qu� li heu donat aquesta doble condici� de perseguida?

Primer, perqu� volia que la novel�la tamb� fos un homenatge als descendents dels jueus conversos que he conegut al llarg de la meva vida. N'he conegut alguns de realment exemplars. Guillem Aguil�, per exemple, el mestre de m�sica de sa Pobla que feia sonar els ballets de Prokofiev i Txaikovski en plena postguerra mallorquina: imagina-t'ho! A m�s a m�s, fer que la meva protagonista fos descendent de Caterina Tarong�, cremada viva per la Inquisici� l'any 1691, era una manera d'establir un paral�lelisme entre dues �poques molt allunyades en el temps per� molt semblants en la viol�ncia i el dogmatisme. La Caterina Tarong� hist�rica, cremada viva perqu� no acceptava el catolicisme -i cremada, a m�s, amb llenya verda, perqu� el foc se la menj�s m�s a poc a poc-, va ser v�ctima de la Inquisici�, i la Caterina Tarong� de la meva novel�la �s v�ctima del falangisme.

Es diu que les novel�les han de ser amorals. A la vostra, per�, hi ha uns bons i uns dolents clar�ssims.

Si els falangistes persegueixen i volen exterminar la llibertat, el progressisme, la just�cia, la rep�blica i la identitat de Mallorca, s�n els dolents. I els bons, naturalment, s�n els que s'enfronten als falangistes.

Nota

El llibre de la historiadora Margalida Capell� sobre les dones republicanes no sols ha inspirat el llibre de Miquel L�pez Cresp�. Les protagonistes agafen vida a l�escenari en un muntatge basat en les hist�ries que ha recollit la investigadora. Avui [5-VII-2013] a les 21.30h el Centre Cultural s�Escorxador de sa Cabaneta, P�rtol, acollir� la representaci� de Les llargues nits de Can Sales. L�espectacle es fonamenta en alguns dels testimonis recollits al llibre Dones republicanes, de Margalida Capell�. Concebut i dirigit per Toni Galm�s, l�espectacle consisteix en una lectura dramatitzada de les dur�ssimes experi�ncies patides per tres dones tancades a la pres� de Can Sales durant els anys de la Guerra Civil. Les tres actrius protagonistes s�n Merc� Sancho de la Jordana, Rosa Serra i Francesca Vadell. En acabar la representaci�, est� previst que es dugui a terme un col�loqui amb l�historiador David Ginard, autor de Matilde Landa. De la Instituci�n Libre de Ense�anza a las prisiones franquistas.

(Diari AraBalears, 5-VIII-2013)

�s dura la trag�dia de la fam�lia Tarong�, tanta que sort que Miquel L�pez Cresp� de tant en tant relaxa el to de la narraci�, rebaixa la tensi�, acudint a episodis de la Rep�blica on els personatges d�aquesta hist�ria varen �sser molt feli�os. �El tren era una festa�, recorda na Caterina, pensant en el dia que amb n�Andreu viatj� a Inca per assistir al m�ting que va fer Frederica Montseny. �No ten�em cap mena de preocupaci�. La vida se�ns obria al davant, resplendent, plena de prometences�, diu Caterina Tarong�, en un mon�leg que l�autor usa per aprofundir en la psicologia del personatge. El govern republic� don� impuls a l�escola, a la cultura com a motor principal per a fer avan�ar un pa�s. Els republicans tenien fe en aquest projecte i s�hi implicaren. Na Caterina i n�Andreu, com tants d�altres republicans, per tal d�acabar amb la ignor�ncia popular, font de tants mals, els vespres, a La Societat, ensenyen de llegir i escriure als analfabets. Despr�s, ja amb la guerra a punt d�acabar, na Caterina es demana: �Era aquesta la nova Espanya que ens esperava?�. Una fam�lia destrossada, la de na Caterina, que abans havia estat influent, tenien una joieria important.... No hi havia perd� envers les fam�lies benestants d�esquerres. �Les dretes no podien acceptar que unes al�lotes amb possibilitats, na Isabel i na Caterina, les filles del joier m�s important de la comarca, les hereves d�una fam�lia amb cases i horts, perdessin el temps sembrant la mala llavor entre els desvalguts�, escriu L�pez Cresp�. I aqu� em ve a la mem�ria l�exemple real d�una fam�lia rica, la formada per Bernat Marqu�s i Catalina Mayol, de S�ller. Mataren el pare, empresonaren la mare, tres filles, dos fills i un gendre. Alguns historiadors han volgut veure en aquest acarnissament de la dreta una actuaci� exemplificant dels repressors contra all� que consideraven una tra�ci�, per tractar-se de gent de la seva classe social que defensava ideals socialistes. (Margalida Capell�)

PRESENTACI� DE LA NOVEL�LA DE MIQUEL L�PEZ CRESP� CATERINA TARONG� (LLEONARD MUNTANER EDITOR)

Per Margalida Capell�, periodista i escriptora

Miquel L�pez Cresp� �s el fruit d�una bella hist�ria. Son pare, Paulino L�pez, anarquista, natural de Conca, arrib� a Mallorca acabada la guerra, amb el Batall�n de Trabajadores n�mero 153, per a complir condemna en el camp de treball d�Alc�dia. Paulino L�pez va tenir la sort de saber pintar. Els oficials li encarregaven, ara una badia, ara una natura morta, ara un ram de flors; i aquest fet l�alliber� de picar molta pedra. Un dia, na Francesca Cresp�, una al�lota de sa Pobla, d�una fam�lia benestant i de dretes, acompany� son pare fins a la platja d�Alc�dia per tal de recollir algues i all� va con�ixer Paulino L�pez que, casualment, hi pintava una marina. L�any 1942 es casaren i, el 1946, va n�ixer qui seria l�escriptor mallorqu� m�s prol�fic i premiat de la seva generaci�: Miquel L�pez Cresp�. Fill d�un perdedor, per tant, la guerra civil ha esdevingut un fet transcendental en la seva vida i en la seva literatura. L�any 1997 va publicar la primera novel�la sobre la guerra civil, titulada Estiu de foc (Columna Edicions), en record d�aquells mesos del 36 que ompliren Mallorca de sang i de dol. Tot seguit, N�ria i la gl�ria dels ven�uts (Pag�s Editors), publicada l�any 2000, i moltes altres que no crec necessari anomenar en aquests moments. Set o vuit novel�les sobre la guerra civil i una infinitat de narracions (una de les quals, L�illa en calma ja data de 1984), on d�una forma m�s o menys punyent tracta la repressi� del 36. En el llibre Aspectes de la Guerra Civil a les Illes Balears, de Josep Massot i Muntaner, hi consta que Miquel L�pez Cresp� �descriu la repressi� mallorquina amb un vigor i una passi� que fan pensar en Els grans cementiris sota la Lluna de Bernanos�.

Avui, L�pez Cresp� presenta la darrera novel�la, Caterina Tarong� (Lleonard Muntaner Editor), un llibre per a mi molt especial, perqu� ha tengut la defer�ncia de dedicar-me�l, a mi i a totes les dones de les Illes que lluitaren i moriren per la Rep�blica i la Llibertat. Jo, Miquel, t�ho agraesc amb l��nima, i les meves republicanes tamb�. I vull dir que aquesta passi� que destaca Josep Massot en les obres de Miquel L�pez Cresp�, en aquesta darrera novel�la es desborda, perqu� la protagonista, na Caterina, �s dona, �s mallorquina, �s d�esquerres i �s xueta. Ho t� tot per a �sser infeli� a l��poca que li va tocar viure, no li falta res. De fet, na Caterina de la novel�la fa el nom per la famosa Caterina Tarong� que, juntament amb Rafel Benet Tarong� i Rafel Valls, no claudic� davant el poder de l�Esgl�sia Cat�lica i mor� cremada en el bosc de Bellver, all� on avui hi ha la pla�a Gomila. �Trenta mil persones arribant a peu, en carros, en galeres al Fog� dels Jueus instal�lat al bosc de Bellver�, escriu L�pez Cresp�.

Realisme social. O, b�, no. M�explicar�. Segons Miquel L�pez Cresp�, l�objectiu de la literatura �s reflectir la condici� humana. L�autor de l�obra que comentam pensa, i m�ho ha dit m�s d�una vegada, que novel�les com El cam� del Far de Miquel Ray�, El pallasso espanyat de Lloren� Capell�, Morir quan cal de Miquel �ngel Riera, i ara Caterina Tarong�, on el tema central �s la guerra i la repressi�, no tenen res a veure amb el realisme social tan de moda en els anys cinquanta i seixanta. Ell sempre ha defensat una literatura popular que reforci la consci�ncia col�lectiva. Transcriur� all� que en pensa amb les seves paraules: �No vull escriure per a cap minoria selecta, per a cap grup de privilegiats. Vull arribar al m�xim de p�blic possible, fer tot el necessari per comunicar-li tota la sensaci� de realitat i humanitat possible. Mai no he fet costat a l�elitisme dels reaccionaris, els seguidors de l�art per l�art, la buidor postmoderna regnant�.

Presentaci� de Caterina Tarong�, D�esquerra a dreta: Antoni Vidal Ferrando, Lleonard Muntaner, Margalida Capell�, Miquel L�pez Cresp�, Gabriel Barcel�, Antoni Verger i Mateu Morro.

Entenc que fa literatura del poble i per al poble. Caterina Tarong�, filla d�un joier, secretari de La Societat, mestra d�escola, jove, culta, enamorada de n�Andreu, un home llest, servicial, agradable, amb molt sentit de l�humor, d�esquerres naturalment, porta una vida on no hi ha cap n�vol de tempesta, per dir-ho, de passada, d�una forma una mica liter�ria.

De sobte, esclata la male�da guerra i na Caterina viu la detenci� de son pare, de la seva germana Isabel i del seu enamorat, n�Andreu. I a ella per qu� no la detenen, em deman jo i es deuen demanar vost�s. No la detenen perqu� els feixistes l�utilitzen d�esquer amb l�esperan�a que els condueixi a l�amagatall del padr� Rafel. A la vida de na Caterina, que en la guerra fa un gir de cent vuitanta graus, hi arriben perles com aquestes: �Comunistes i xuetes! Si no s�aixequen les forques ben aviat ens prendran tot el que tenim. Els xuetons mai no han fet feina�. La mateixa Alberta Ratil, una beata que porta pistola, proclama aqu� i all�: �El desgavell (en clara refer�ncia a la Rep�blica) no ha durat gaire, perqu� encara existeixen militars i patriotes que no poden consentir que Espanya esdevengui una nova R�ssia�.

�s dura la trag�dia de la fam�lia Tarong�, tanta que sort que Miquel L�pez Cresp� de tant en tant relaxa el to de la narraci�, rebaixa la tensi�, acudint a episodis de la Rep�blica on els personatges d�aquesta hist�ria varen �sser molt feli�os. �El tren era una festa�, recorda na Caterina, pensant en el dia que amb n�Andreu viatj� a Inca per assistir al m�ting que va fer Frederica Montseny. �No ten�em cap mena de preocupaci�. La vida se�ns obria al davant, resplendent, plena de prometences�, diu Caterina Tarong�, en un mon�leg que l�autor usa per aprofundir en la psicologia del personatge. El govern republic� don� impuls a l�escola, a la cultura com a motor principal per a fer avan�ar un pa�s. Els republicans tenien fe en aquest projecte i s�hi implicaren. Na Caterina i n�Andreu, com tants d�altres republicans, per tal d�acabar amb la ignor�ncia popular, font de tants mals, els vespres, a La Societat, ensenyen de llegir i escriure als analfabets. Despr�s, ja amb la guerra a punt d�acabar, na Caterina es demana: �Era aquesta la nova Espanya que ens esperava?�. Una fam�lia destrossada, la de na Caterina, que abans havia estat influent, tenien una joieria important.... No hi havia perd� envers les fam�lies benestants d�esquerres. �Les dretes no podien acceptar que unes al�lotes amb possibilitats, na Isabel i na Caterina, les filles del joier m�s important de la comarca, les hereves d�una fam�lia amb cases i horts, perdessin el temps sembrant la mala llavor entre els desvalguts�, escriu L�pez Cresp�. I aqu� em ve a la mem�ria l�exemple real d�una fam�lia rica, la formada per Bernat Marqu�s i Catalina Mayol, de S�ller. Mataren el pare, empresonaren la mare, tres filles, dos fills i un gendre. Alguns historiadors han volgut veure en aquest acarnissament de la dreta una actuaci� exemplificant dels repressors contra all� que consideraven una tra�ci�, per tractar-se de gent de la seva classe social que defensava ideals socialistes.

I pas als dos cap�tols de les monges, personalitzats principalment en sor Coloma Ripoll. Jo vaig con�ixer sor Coloma Ripoll (Palma, 1919-2004), hi vaig parlar una horabaixa de gener de 2004. Les germanes de la Caritat entraren a Can Sales el juny de 1940 i ella, concretament, el setembre de 1941. S�encarregava d�anar a correus a recollir la correspond�ncia i de censurar les cartes de les preses. Na Caterina Tarong� en un moment donat diu: �Nosaltres tengu�rem sort amb aquella monja que vivia en els n�vols de la ignor�ncia�. Potser t� ra�, na Caterina. Contar� una petita part de la meva experi�ncia. Aquella horabaixa de gener li vaig demanar a sor Coloma: �I vost� per qu� es va fer monja?�. Em contest�: Que per qu� em vaig fer monja...? Un dia acabava de fer dissabte i em va passar com un fum. I ja va estar�. Per aix� comprenc les paraules de na Caterina.

I b�...! Sempre m�ha sorpr�s la creativitat dels novel�listes. Miquel L�pez Cresp� es recrea en un di�leg entre Aurora Picornell i el seu home, Heribert Qui�ones. Per cert, m�agrada el que diu na Caterina de n�Aurora: �Sempre la vaig veure llegint, investigant all� que no coneixia�. La imatge que els feixistes ens feren arribar d�Aurora Picornell no �s, naturalment, l�aut�ntica. Encara que la seva intenci� era que no ens n�arrib�s cap; per aix� la mataren. N�Aurora, durant la Rep�blica, va tenir un prestigi ben s�lid: col�labor� amb Maria Teresa Le�n, amb Lina �dena, la dirigent comunista de Catalunya-Principat, i amb la Passion�ria. Jo acostum a repetir el que em va contar la germana petita de n�Aurora, na Llibertat. Les dones dels diputats socialistes Ruiz del Toro i Ruiz Lecina, que l�estiu del 36 eren a Mallorca de vacances, coincidiren amb n�Aurora a la pres�. M�s endavant varen �sser bescanviades per altres presos pol�tics de dretes i digueren a na Llibertat: �Aurora es el recuerdo m�s luminoso que guardamos de Mallorca y de nuestro encarcelamiento�. Tota persona, home o dona, que mor per defensar uns ideals de just�cia i llibertat, mereix veneraci�.

Miquel L�pez Cresp�, entranyable amic, sempre disposat a animar-me, a ajudar-me, sense demanar res a canvi. Valor les teves cridades per tel�fon, normalment curtes, per� plenes de contingut. Au nina...! I penges. Personatges com tu, personatges com na Caterina Tarong�, reclamen a crits una nova Rep�blica. L�pez Cresp� a ran d�aquesta darrera publicaci� es demana per qu� el ress� de la guerra civil perdura anys i anys en la nostra literatura. Ell mateix es respon: a causa de la mort i l�exili de tants d�intel�lectuals i per la brutal repressi� contra la nostra cultura. Passaran m�s de dos-cents anys i encara se�n parlar� d�aquesta guerra. T�ho dic jo, estimat Miquel. La Guerra Civil, que alguns partits, alguns sectors socials, encara es resisteixen a condemnar, va �sser una trag�dia comparable a la persecuci� dels jueus per la Inquisici�. Comparable al que va passar amb Hitler, amb Mussolini, amb Pinochet o amb Videla. Qu� demanin a les padrines o les mares de la plaza de Mayo si perdonen Videla!

Contra les dictadures, contra els colonitzadors, contra els especuladors, contra els masclistes, contra els corruptes, contra els governants curts de gambals: una nova Rep�blica! Tot d�una. Gr�cies i enhorabona, Miquel.

Llibre de viatges (El Tall Editorial), de Miquel L�pez Cresp�

Fri, 29 May 2026 16:12:25 +0200

Illes � Llibre de viatges (El Tall Editorial), de Miquel L�pez Cresp�

�Aquest llibre de viatges tracta de deixar const�ncia de l�experi�ncia vital d�un escriptor de la generaci�n liter�ria del 70: Miquel L�pez Cresp� (sa Pobla, Mallorca, 1946) En els vint-i-dos cap�tols que conformen aquesta obra hi podem trobar algunes de les experi�ncies vitals d�aquest autor. Exper�ncies que fan refer�ncia a Irlanda, Gr�cia, It�lia, Portugal, Castella, Fran�a, Menorca, Romania, Eivissa i Formentera, Anglaterra� I, tamb�, a nost�lgics viatges al passat, especialmente a la Mallorca d�abans del turisme que conegu� l�autor en els cinquanta, a la repressi� de la dictadura en un relat de com era la pres� de Palma en els setenta. Llibre de viatges s� ha anat bastint enmig d'una barreja d'emocions que de forma inconscient traspuen la desesperada marxa de l'home a la recerca d'una antiga i imagin�ria felicitat per totes les geografies que Miquel L�pez Cresp� ha conegut. �s evident que l'escriptor sap a la perfecci� que res no trobar� en els decorats que l'envolten a no ser que el seu interior sigui ric en experi�ncies, principis i coneixences. Davant la fugidesa del temps que s'escola com l'aigua entre els dits sovint, a trav�s de les p�gines de Llibre de viatges, retornen altra volta els homes dempeus, els records m�s estimats, les accions de la humanitat sencera quan s'aixecava des dels fondals de la mis�ria, l'oblit i l'esclavatge�. (El Tall Editorial - Promoci�)

A Llibre de viatges podem constatar com, a mesura que els anys han anat avan�ant, els records de l�autor s'han fet m�s reals i presents. Nost�lgia per un m�n que s'esvaneix. Seguretat que potser no quedar� res de les il�lusions que alletaren els anys d'empenta, de feina i de revolta si no es deixa const�ncia. I l�autor ho sap a la perfecci�. Aix� d'injust i d'inclement �s el temps amb els nostres instants evanescents de gaudi i esperan�a. En un dels cap�tols dedicats a It�lia podem trobar uns versos que pertanyen al poemari Les ciutats imaginades (Premi de Poesia Ciutat sde Tarragona 2005) on podem veure ben clarament quina �s la intenci� de l'autor i com s'evidencia de bon principi aquest desig de recuperar els instants feli�os. Hores que mai m�s no tornaran per molt que l�escriptor ho provi amb el seu d�bil ex�rcit de met�fores, de treballades paraules i recerques nocturnes pels diccionaris i els m�s fondos replecs de la mem�ria. Pres�ncia d'un lluny� i oblidat amor juvenil pels carrers empedrats de Roma, primeres besades al costat de les runes del Pante� mentre un grapat d'al�lots que surten d'escola, encuriosits, el volten ballant i fent jutipiris. El poema que comentam comen�a aix�: "Marxar vora teu novament, / sentint dins les venes com bateguen / alt�ssims reductes de tendresa inexplorada. / Palpar, / amb gest molt lent, / les pedres antigues del Pante�, / venerables. /".

Els viatges i la generaci�n liter�ria dels 70

L'autor �s ben conscient que aquell m�n d'il�lusions i sensacions, l'ample univers de molts dels viatges de la joventut, ha desaparegut, esmicolat per l'embranzida de les estacions. Per� el record �s una forma de servar el m�s preuat per a la persona: la primera besada, el batec del cor quan travessaves per primera volta la frontera, els sentiments que poblaven de somnis i juraments per acomplir quan eres davant el mur dels afusellats...Aquest llibre de viatges tracta de deixar const�ncia de l�experi�ncia vital d�un escriptor de la generaci�n liter�ria del 70: Miquel L�pez Cresp� (sa Pobla, Mallorca, 1946) En els vint-i-dos cap�tols que conformen aquesta obra hi podem trobar algunes de les experi�ncies vitals d�aquest autor. Exper�ncies que fan refer�ncia a Irlanda, Gr�cia, It�lia, Portugal, Castella, Fran�a, Menorca, Romania, Eivissa i Formentera, Anglaterra� I, tamb�, a nost�lgics viatges al passat, especialmente a la Mallorca d�abans del turisme que conegu� l�autor en els cinquanta, a la repressi� de la dictadura en un relat de com era la pres� de Palma en els setenta. Llibre de viatges s� ha anat bastint enmig d'una barreja d'emocions que de forma inconscient traspuen la desesperada marxa de l'home a la recerca d'una antiga i imagin�ria felicitat per totes les geografies que Miquel L�pez Cresp� ha conegut. �s evident que l'escriptor sap a la perfecci� que res no trobar� en els decorats que l'envolten a no ser que el seu interior sigui ric en experi�ncies, principis i coneixences. Davant la fugidesa del temps que s'escola com l'aigua entre els dits sovint, a trav�s de les p�gines de Llibre de viatges, retornen altra volta els homes dempeus, els records m�s estimats, les accions de la humanitat sencera quan s'aixecava des dels fondals de la mis�ria, l'oblit i l'esclavatge.

El poemari que hem comentat m�s amunt (i que pertany a Les ciutats imaginades) ens proporciona moltes de les olaus de Llibre de viatges, En el poema "La recerca de l'imprevist", podem trobar, talment un manifest que exposa de forma clara i llampant el desig de l'autor, les motivacions, el significat de Llibre de viatges. Diu el poema: "Vet aqu� la pres�ncia encegadora de les ciutats que hem visitat, / les primaveres de vent c�lid colpejant el rostre, / la neu d'Irlanda acompanyant la nostra retina sense descans. / Sent encara els grills amagats en el rac� m�s arrecerat de l'estiu, / la boirina d'una Ven�cia eternament inundada. / La pluja ens colpeja quan caminam per un Par�s silenci�s / a la recerca dels enfonsats somnis de Chopin i George Sand. / Aleshores la consigna era no mirar mai m�s enrere, / continuar el viatge a la recerca de l'imprevist. / Es tractava d'aconseguir que, / almanco, / canvi�s la naturalesa immutable / del m�n que ens allet� d'infants, / el cel, / els camins, / els homes i dones que trob�vem al davant.".

A Llibre de viatges hi ha refer�ncies concretes a molts dels indrets visitats per l'autor. El nom d'una ciutat, d'un carrer, d'un monument, d'una esgl�sia... A unes ciutats hi va romandre molt temps. En unes altres nom�s hi va estar el temps ef�mer que hi passa un turista quan hi va de vacances. En algunes, explica, hi va deixar part de la seva vida, ja que als carrers, a les places d'aquests pobles i ciutats que conegu� en els anys m�s feli�os, o imagin�riament feli�os de Miquel L�pez Cresp�, s'esdevengueren fets cabdals en la vida personal de l'autor.

Els viatges i la repressi� de la dictadura franquista

Pensam que, alesmores (en temps de la dictadura franquista), marxar de viatge, fugir per uns dies del tancat ambient opressiu d'una capital de prov�ncies en poder dels vencedors de la guerra civil, amb la pres�ncia omnipotent de la Brigada Social era, indiscutiblement, penetrar en una gal�xia de llibertat.

La fugida a la recerca de no se sap quina mena de parad�s perdut. Qui sap si anar a la recerca de la llibertat assassinada l'any 1939 amb la vict�ria militar del feixisme. Maig del 68. L'optimisme que posseeix l'esperit del jovent regnava arreu i semblava que cap n�vol de tempesta podria marcir aquella esplendent joventut molt lluny encara dels primers s�mptomes de la vellesa i el desenc�s.

Llibre de viatges i el pas inexorable del temps

Her�clit, Fran�ois Villon i Jorge Manrique, com diuen Xavier Maci� i N�ria Perpiny� en el llibre La poesia de Gabriel Ferrater (Barcelona, Edicions 62, 1986) "son alguns dels molts poetes i pensadors que han estat preocupats pel pas inexorable del temps, o dit altrament, pel seu car�cter furiosament ef�mer" (p�g. 77). Per� deixar const�ncia de la desintegraci� del temps, de les persones, de les idees que havien de trasbalsar el m�n, recrear aquesta fugacitat, provar de recuperar, sempre in�tilment, mitjan�ant el conreu de la paraula, el caramull de sentiments i emocions que alletaren aquella joventut, no �s una tasca senzilla ni basta sentir fortament el pes de la nost�lgia per a escriure poesia o narrativa, plorinyant davant l'aven� inexorable de les manetes del rellotge. Potser, com fa L�pez Cresp�, �s el moment prec�s de trobar la forma adient, la paraula justa i exacta per a bastir la senzillesa del verb, per construir aquella experi�ncia �til als lectors i qui sap si universal. Aquesta �s la tasca fonamental de l'autor que, segur del seu ofici, ha de treballar la llengua talment l'argenter treballa l'or i la plata.

Que l�autor de Llibre de viatges s'aferri al passat, seguint el t�pic de "qualsevol, temps passat va ser millor" anant a la recerca, com aquells antics cercadors d'or del "parad�s perdut", potser �s un t�pic literari. No ho negarem. Un t�pic al qual han recorregut tots els escriptors d'en�� que el m�n �s m�n. En molts dels poemaris que tracten aquests temes trobarem sempre, com a Llibre de viatges, una immersi� en l'adolesc�ncia i la joventut. Quan hom escriu, conscient dels matem�tics cicles de l'exist�ncia, sent aquesta amarga percepci� de la lenta, per� segura destrucci� de la vida. La vida personal de l'autor, la vida de la fam�lia, la vida dels pobles i de les societats que ens han fet tal com som. Podrem pensar que tanmateix, malgrat la mort de les persones, la Vida, en maj�scules, o l'exist�ncia dels pobles, malgrat les guerres, l'opressi� i els dictadors, sura sempre. No obstant aquesta constataci�, una realitat evident, el cert �s que sentir com la senectut personal arriba lenta, implacable, �s for�a dur. I, per molt que ens puguem il�lusionar pensant que la Vida reneix en cada una de les persones que neixen al costat, ning� pot obviar el dolor estrictament personal que comporta veure, sentir, patir la mort dels teus, constatar la teva pr�pia decad�ncia f�sica. �s precisament la constataci� ben real que mai m�s no tornar� aquell parad�s perdut de la joventut, el motor que impulsa la creaci�. Narrativa, doncs a la recerca del t�pic per� ben real "parad�s perdut". Narrativa a la "recerca del temps perdut", com va provar de fer de forma magistral i inigualable Marcel Proust amb les seves novel�les.

Par�s, Londres, Roma, Atenes, Ven�cia, Dubl�n, Belfast, Derry, El Caire, Saqqar�, Moscou, Lisboa...

En el llibre de l�autor pobler, la joventut de l'home �s contemplada sovint com un cam� obert a totes les possibilitats. Ho podem veure a cada p�gina escrita: els lluminosos dies de Maig del 68, els viatges, les manifestacions amb gents d'uns altres pa�sos lluitant per les mateixes idees i principis� Es tracta de deixar const�ncia de les sensacions tengudes en algunes ciutats visitades per l'autor i de les quals li han quedat uns records perennes. Reviure amb la mem�ria aquells moments de joiosa nost�lgia que el temps va escombrant a poc a poc. Un llibre en el qual podrem trobar la pres�ncia concreta de Par�s, Londres, Roma, Atenes, Ven�cia, Dubl�n, Belfast, Derry, El Caire, Saqqar�, Moscou, Lisboa... La pres�ncia de les ciutats, dels indrets estimats per l'autor...

Per� no tot s�n ciutats pels carrers de les quals l�escriptor hi ha caminat, s'ha manifestat, ha fet l'amor o ha plorat al costat d'algun d'aquells llunyans amors juvenils. En el llibre hi ha tamb� la pres�ncia de les ciutats de la mem�ria, les ciutats del passat, aquelles que palpitaven en un temps en el qual encara no havia nascut l'escriptor per� que, temps i ciutats, formen part de l'imaginari del poeta talment fos la Irlanda real, la viscuda per l'autor a finals dels seixanta o el Londres i la Ven�cia de comen�aments dels setanta. I �s precisament aquest combat dial�ctic contra la pres�ncia de la Dama de Negre, la Mort, la impossibilitat de detenir la roda del temps en el moment exacte de la joventut i la felicitat, el que tanmateix d�na sentit a la vida i a l'exist�ncia del poeta. Per� crec que seria bo precisar que malgrat la nost�lgia pel temps esvanit, Miquel L�pez Cresp� no deixa mai de banda els principis de just�cia, llibertat i dignitat amb els quals l�alletaren els homes i dones que, malauradament per a la p�tria, perderen la guerra. Ho palesen aix� els cap�tols dedicats a recordar els viatges de la seva mare en temps del maquis i la t�trica postguerra franquista en els anys quaranta del segle passat. Una descripci� prou aconseguida de l�ambient de repressi� i tristor regnant per terres del Pa�s Valenci� i Castella. P�gines que ens reafirmen en la idea que, malgrat una lectura apressada del llibre, pugui semblar que alguns cap�tols s�n allunyats de qualsevol intenci� c�vica, no �s aix� ni molt manco.

Una narrativa i una poesia hereda de Salvador Espriu, Vicent Andr�s Estell�s, Pere Quart, Josep M. Llompart, Miquel Mart� i Pol, Celaya, Blas de Otero o Maiakovski

L'autor no vol oblidar res, no "passa de res", no creu ni ha cregut mai que el component c�vic de la poesia i la narrativa hagi estat "superat" com afirmen tots aquells que critiquen i silencien Salvador Espriu, Vicent Andr�s Estell�s, Pere Quart, Josep M. Llompart, Miquel Mart� i Pol, Celaya, Blas de Otero o Maiakovski, per dir solament uns noms prou coneguts i importants, dient que s�n expressi� d'un "desfasat realisme". Quines ximpleries per a amagar la buidor i la reacci� cultural i pol�tica!

Llegint aquest Llibre de viatges ens adonarem com mai, en cap de les obres que ha escrit, l�autor ha baixat la gu�rdia ni ha cedit als cants de sirena dels postmoderns. Aquesta afirmaci� la volem deixar ben aclarida per tal que no hi hagi cap mena de dubte ni confusi�. En arribar a Dubl�n, el primer que feia l�escriptor era anar per uns moments als indrets on moriren, defensant la llibertat, els rebels que comandaven James Connolly i Michael Collins. O, a Barcelona, en el Fossar de les Moreres, saber exactament d'on venim i on volem anar. Llu�s Companys, torturat i afusellat al castell de Montju�c. Llu�s Companys i milers de patriotes i antifeixistes arreu de l'estat i arreu del m�n.

Els viatges i les geografies de l�esperit

Llibre de viatges tracta de reivindicar, evidenciar la forta c�rrega d'il�lusions, rebel�li� i utopia militant que posse� la generaci� de joves dels anys seixanta i setanta, hereva de totes les generacions de lluitadors que ens preced�.

Tanmateix, l�autor de sa Pobla� �podria escriure un llibre sense aquesta mena de refer�ncies als esdeveniments hist�rics que ens condicionaren i condicionen encara? Com separar el m�n personal de l�escriptor de la realitat que l'ha fet fer ser com �s? Quina mena de monstre seria aquell que s'hagu�s sotm�s a aquesta mena de lobotomia? Com deixar de banda la pres�ncia de tot el m�n cultural i pol�tic que ens ha ajudat a alimentar les bateries de l'esperan�a i de la il�lusi�?

Llibre de viatges �s tamb� aquesta reivindicaci� dels principis i molts dels personatges hist�rics que han volgut enterrar pels ep�gons de la buidor postmoderna. �O �s que la influ�ncia cultural de la revolta de les Germanies, la resist�ncia patri�tica catalana a la invasi� espanyola borb�nica, la lluita dels homes i dones en la Gran Revoluci� Francesa o de la Comuna, del 1917 sovi�tic, de la revolta dels Consells a Berl�n i Hongria en els anys dinou i vint del segle passat, la resist�ncia dels pobles de l'estat al feixisme en temps de la guerra civil revolucion�ria dels anys 36-39 ja no signifiquen res? Ni les idees de Marx, Gramsci, el Che, Paul Nizan o Franz Fanon? Tot s'ha de llen�ar als fems com va fer el nazifeixisme, els postmoderns actuals? Allende no va existir mai? �La primavera lluminosa del Maig del 68, les multituds expectats i combatives de Praga contra els tancs sovi�tics, la Lisboa revolucion�ria de 1974, aquella ciutat en flames, la Gasteiz dels consells obrers i estudiantils de 1976... foren un somni inexistent producte de la "propaganda marxista", la "conspiraci�n judeo-mas�nica"? �Ning� no va viatjar pels soterraanis clandestins de la lluita contra Franco, sortir a pintar les parets de Ciutat per provar de salvar la vida de Salvador Puig Antich? Vet aqu�, doncs, el llibre que ens explica i narra a la perfecci�n tots aquests viatges a trav�s de geografies i l�esperit. /El Tall Editorial - Promoci�)

La novel�la hist�rica a les Illes - Els revolucionaris mallorquins antiborb�nics dels segles XVIII i XIX en les novel�les Paris 1793 (El Tall Editorial) i La Conspiraci� (Edicions Antinea), Premi Internacional de Narrativa de l�any 2006 (Castell�, Pa�s Valenci�)

Thu, 28 May 2026 13:04:13 +0200

La novel�la hist�rica a les Illes - Els revolucionaris mallorquins antiborb�nics dels segles XVIII i XIX en les novel�les Paris 1793 (El Tall Editorial) i La Conspiraci� (Edicions Antinea), Premi Internacional de Narrativa de l�any 2006 (Castell�, Pa�s Valenci�) -

LA SANG CALENTA

La insondable mansi� fou bastida en temps de la consolidaci� de la fam�lia: l'or i plata portats de les �ndies; el comer� d'esclaus i esp�cies; el control de les finances del Gran i General Consell; les propietats incautades als jueus del Call; els b�ns presos als pagesos i menestrals rebels del temps de les Germanies. Molts dels nostres avantpassats, capitans de les mil�cies que a Inca, Art�, Porreres, Santany�, Capdepera o Llucmajor lluitaren contra els agermanats. Segles aixecant companyies de soldats per ajudar el rei a Alger, It�lia, qualsevol indret d'Am�rica on els mals espanyols, indis, negres i mestissos, es revoltaven contra la santa religi�, el poder leg�timament establert.

Amb un moviment r�pid i quasi imperceptible, Joana Maria s'havia punyit el bra� amb l'agulla i un petit rierol de sang li anava davallant des del colze fins a la m�. M'ofer� la petita ferida oberta com aquell que ofereix una menja ex�tica a qui m�s aprecies. Sense saber si era aix� el que volia, de forma quasi instintiva em vaig acotar per besar la ferida xuclant-li la sang calenta que anava rajant, lentament.

Potser era aix� el que cercava. Sentir el dolor de la punxada mesclat amb el plaer de la besada d'uns llavis humits que, a poc a poc, acceptaven el desafiament d'aquella experi�ncia anant a la recerca d'altres indrets del cos que tamb� s'obrien, tremolosos. Uns llavis que pujaven fins a les aixelles per anar despr�s a mossegar el coll, davallar fins als pits que, lliurats de llur pres� de roba, s'obrien, ferms, a les meves besades.

El plaer produ�t pel dolor. El gaudi de con�ixer a fons el seu cos en aquell estiu encisador, malgrat els turments als quals ella sotmetia el meu cos. Vet aqu� el secret amagat, la forma de viatjar envers altres contrades trobada per Joana Maria a setze anys.

Em punxava amb l'agulla per beure's tamb� els rierols de la meva sang. Sentia les seves mossegades a la meva esquena.

Joana Maria i aquella forma de besar fins a aturar l'al�. Com si hagu�ssim de morir en aquell rac� de les golfes. Com si el planeta que hav�em de trobar fos l'univers de la mort, el fosc reialme d'on no regressa ning�.

Els jocs de Joana Maria m'atemoriren. Caure dins la seva xarxa podia ser entretingut durant un dia i servir per a con�ixer noves experi�ncies.

Ara comprenc que no jugava, no experimentava per experimentar. Era la seva forma de viure. S'ho prenia molt seriosament. Per a ella, el dolor i la sang que sortia de les petites ferides obertes als cossos no era un simple joc per a passar les hores. Ans al contrari, gaudir del plaer que proporcionava la punxada de l'agulla ho era tot. De la mateixa manera que per a mi ho era tot la recerca de la llibertat, de la felicitat dels homes. Ho vaig intuir en aquell moment. Hi havia una perillosa espurna de follia en el seu esguard quan et punxava amb l'estri, quan resseguia amb la llengua les ferides que les seves ungles havien fet a la teva esquena. Aleshores esdevenia incontrolable. Talment es trob�s posse�da per una for�a diab�lica. Com si els poders ocults que hi havia dins les m�scares de fusta tallada portada des d'�frica haguessin sortit de la mat�ria de la qual estaven fetes i, cobrant vida, ara formassin part de l'exist�ncia de Joana Maria. No sabies qu� podia fer, fins on podia arribar en la seva recerca del dolor i del plaer.

Aquell estiu ja no ens torn�rem a veure: quan, l'endem�, vengu� a la meva cambra, a l'indret on romanien els joves convidats per la seva fam�lia i volgu� reprendre els jocs secrets, jo ja havia marxat a Palma amb excusa dels meus estudis.

Per quins motius la vaig acceptar com a esposa? Malgrat el transc�rrer del temps, malgrat que en els set o vuit anys que havien passat d'en�� d'aquell primer encontre nom�s ens hav�em vist de lluny, amb motius d'algunes festes familiars, a causa de casaments o per assistir a alguna missa de difunts, el cert �s que, de lluny estant, ni que ella fos al fons de l'esgl�sia, notava, persistent, la seva mirada que cremava com un ferro roent i que em perseguia, talment el depredador cerca la seva presa.

Quina for�a oculta ens unia? Aquella comuni� de sang en un estiu perdut en els calendaris? El gust salat de la seva sang, el dolor causat per la pressi� de les seves ungles, penetrant la meva carn... havien bastat per a segellar aquella misteriosa i t�rbola relaci�?

De cop i volta em vaig trobar lligat novament a ella. Com si una trampa mortal s'hagu�s tancat al meu damunt i ja, mai m�s, pogu�s guaitar la llum. Fou un casament encerclat de misteris. Els meus records s�n imprecisos. Serv unes imatges boiroses d'amics i familiars parlant amistosament en una festa, al casal de Palma. Una fam�lia endiumenjada amb els seus millors vestits. Com si no estigu�ssim encara en la recta final de la nostra decad�ncia. Hi ha una orquestra que toca Palestrina. Galeres i carrosses vengudes de tot l'illa. Els enviats del rei, el governador, presideixen la cerim�nia a la Seu, endomassada de dalt a baix. A la dreta, els bancs amb la fam�lia del marqu�s de Bellpuig, senyor Felip Dameto, la seva esposa i les filles, abillades pels millors sastres i sastresses de Barcelona. Un poc enll�, lluint robis i maragdes, or i plata, el comte d'Ayamans i tots los seus.

Qu� fer per no veure Joan Ram�n Zaforteza, Francesc de Villalonga, els marquesos de la Torre? Tanmateix s� que ens guaiten, rient del seu interior, sabent clarament que tanmateix no hi ha salvaci� per a la fam�lia Sureda de Montaner maldament el seu primog�nit es casi amb l'hereva dels Sales de Gaieta.

Talment el casament hagu�s estat avui mat�. Acotar lleument el cap, com mana el protocol, quan passes vora els bancs reservats des de temps immemorial a la fam�lia Cotoner, del marquesat d'Ariany, a Antoni Amar de Montaner, llunyans familiars que han servat, �ntegres, bona part de les propietats lliurades per l'emperador Carles a causa de llur fidelitat a la corona en temps de les Germanies.

Massa hereus dels botiflers en aquest casament de circumst�ncies. Ho notava en llurs g�lides mirades. Com si ja sapiguessin quin seria el dest� final d'aquell matrimoni que encara havia de ser consagrat pel sacerdot. Tants comtes, ducs i fills de generals enriquits per Felipe V despr�s de l'entrada de les tropes borb�niques a Palma. Com podria deixar enrere aquest passat d'oprobi que em tenia agafat per la gargamella? Qu� feia, atabalat, avan�ant pel passad�s central de la Seu com si realment sent�s aquella buida cerim�nia?

Ens mir�vem fixament als ulls, mentre l'orgue feia esclatar la seva m�sica per totes les c�l�lules del nostre cervell. Em sentia un aut�mat. No sabia encara com havia cedit de forma tan r�pida als requeriments del pare i la mare. Per quins motius havia donat la conformitat? Per qu� havia claudicat, sense expressar ni la m�s m�nima protesta, davant el que havia decidit el consell de fam�lia? Vist el que s'esdevengu� posteriorment, potser hauria valgut m�s continuar amb l'oncle Bartomeu Sureda, esdevenir capit� de la marina, comprar un vaixell per al transport d'esclaus i, a poc a poc, anar augmentant la meva fortuna fins a esdevenir un gran potentat. Ning� no demanaria d'on havia tret els diners, la riquesa acumulada amb la compra i venda de carn humana. Possiblement els hauria paregut una forma ben legitima de salvar la fam�lia. Aconseguir la fortuna que ens mancava mitjan�ant el negoci. Per� escolliren la f�rmula antiga: el matrimoni, la uni� de sang i propietats. Es pensaven que la dot lliurada pels pares de Joana Maria seria suficient per a salvar de la desfeta de la hisenda dels Sureda i Montaner.

Pens que era molt jove en cas contrari no hauria cedit de la manera com ho vaig fer. Errors de joventut. �s mal d'esbrinar el que s'esdevengu� realment al meu cap. Volia ajudar els pares. Els veia vells, desvalguts, amo�nats per tot el que preveien que els cauria al damunt. Crec que, en el fons, malgrat les meves lectures, malgrat la voluntat de marxar lluny d'aquella insuportable exist�ncia vegetativa, encara no havia tallat el cord� umbilical que em mantenia fermat als costums i tradicions de la nostra nissaga.

De cop i volta, passats els fastos del matrimoni, em vaig trobar fermat al seu costat. El principal error que vaig cometre fou no pensar que ambd�s hav�em canviat amb els anys i que la Joana Maria del present no era ja, ni molt manco, aquella doneta jove oberta a tots els misteris que, a les palpentes, cercava noves sensacions, jocs vitals que la portassin m�s enll� del cruel avorriment d'un tipus de vida que no li agradava. Qui sap si m'havia anat interessant per Joana Maria sense ent�mer-me'n. O si d'aquella experi�ncia de les agulles m'havia quedat quelcom dins el cos, una part d'ella que no em podia treure de cap de les maneres. Talment el matrimoni fos una provatura su�cida per a saber qu� restava en el meu interior de les sensacions del passat.

Conviv�em al casal per� cada un estava capficat, tancat en les particulars preocupacions, enmig de follies indescriptibles. El palau era vast, immens, desmesurat. Era una de les darreres propietats que quedaven a la fam�lia. Ens l'havien cedit per tal de quedar b� amb els Sales i Gaieta. Una falsa provatura per aparentar el que ja no ten�em. Tothom sabia que hav�em anat venent cases, horts, la majoria de les propietats que ens venien de temps immemorial. Se'ns acceptava, no per les poques possessions que encara ten�em, sin� solament pel que significava el nostre nom a Mallorca. En una llunyana �poca, en aquest mateix casal on ara hi conviv�em, hi pass� una nit l'emperador Carles quan dirigia l'expedici� contra els pirates algerians. A la fa�ana principal, sis finestres g�tiques demostraven l'antigor de la fam�lia. Hi havia igualment, envoltant el gran escut d'armes (s�mbol perenne d'un s�lid poder provinent de la conquesta, refermat en cada situaci� dif�cil per a les nostres nissagues privilegiades) dues balconades amb balustrada, sostengudes per grans suports motllurats i cisellades per artesans venguts de Flor�ncia i Ven�cia. Un arc dovellat les separava i constitu�a el gran portal d'entrada a la mansi�. Al pati interior, un arc carpanell d�na a l'escala imperial per on es pujava a la galeria, les espaioses cambres on viv�em. A la planta baixa hi havia tres finestres amb columnes cl�ssiques rematades amb medallons flanquejats per esfinxs. Dalt, a les sales on sobrevisqu�rem uns anys a la desfeta que tot ho aclapara, les finestres augmentaven de dimensions, mitjan�ant pilastres i petxines amb grotescs.

A la fortalesa de Yaruro, quan explic als soldats de gu�rdia d'on v�nc, qui s�c, qui era la meva fam�lia, cap d'ells no pot entendre com vaig poder deixar aquells luxes per la vida incerta de la conspiraci� i els perills. La insondable mansi� fou bastida en temps de la consolidaci� de la fam�lia: l'or i plata portats de les �ndies; el comer� d'esclaus i esp�cies; el control de les finances del Gran i General Consell; les propietats incautades als jueus del Call; els b�ns presos als pagesos i menestrals rebels del temps de les Germanies. Molts dels nostres avantpassats, capitans de les mil�cies que a Inca, Art�, Porreres, Santany�, Capdepera o Llucmajor lluitaren contra els agermanats. Segles aixecant companyies de soldats per ajudar el rei a Alger, It�lia, qualsevol indret d'Am�rica on els mals espanyols, indis, negres i mestissos, es revoltaven contra la santa religi�, el poder leg�timament establert.

Juda�tzants i heretges, lliberals de totes les tend�ncies, jacobins, parlen sovint d'unes "justes reivindicacions econ�miques que porten els agermanats a enfrontar-se amb els membres de les classes parasit�ries illenques (nobles, eclesi�stics, terratinents...) en una ferotge lluita armada que, a poc a poc, assol� la forma d'una guerra civil". Quina manera d'escriure la hist�ria! Si resucitassin els antics Comelles, els Dameto, els Oleza, els Montaner o Descatlar, el gruix dels nostres avantpassats!

Els m�s terribles, en la inhumana revolta contra la cristiandat, com pensaria el meu pare, tots els membres de la nostra fam�lia, foren els agermanats poblers. La solidaritat de sa Pobla amb la revolta, amb els nostres enemics de Ciutat i Manacor, de Pollen�a i Sencelles, de Muro o S�ller, fou ferma i es mantingu� fins a la desfeta final. Sabem que, un pic consumada la derrota dels malfactors, els poblers (els m�s ferotges en l'odi als seus senyors naturals) foren sancionats amb el pagament de 1.667 lliures. Malauradament, per a vergonya dels senyors, entre els partidaris de pagesos i menestrals hi havia alguns membres de fam�lies senyorials (els Cerd� de Vernissa, els Serra de Beniatria i Serra de Gaieta). "Sang desnaturalitzada", diria el pare, "folls emportats per la bogeria d'una pretesa just�cia, una errada interpretaci� dels evangelis", afegiria, amb posat de r�bia i tristor.

Amb els anys vaig poder anar esbrinant la realitat d'aquella guerra contra els pagesos i menestrals.

Joana Maria havia enfollit totalment. Era impossible parlar amb ella amb certa normalitat. Per oblidar el frac�s matrimonial, la bogeria d'aquella estranya uni�, em passava les nits estudiant vells pratacols a la biblioteca del casal. Pensant en la for�a que degu� moure els agermanats a rebelar-se contra els senyors, tota aquella producci� dels avantpassats es demanava si, en el fons, els agermanats no devien ser seguidors d'estranyes i mal�fiques sectes com -deien- les que adoren xuetes i luterans: la filosofia dels c�nics o dels epicuris, ambdues igualment de descreguts, ambdues properes al diable, als submons obscurs. O, segurament, maniobres judaiques, com les descrites tan encertadament -deien- pel Pare Garau, l'immortal autor de La fe triunfante o pel gran te�leg cat�lic -aix� en deien- Nicolau Eimeric, l'insigne! Doctor que escrigu� el fam�s Manual de inquisidores. Un avantpassat nostre, el marqu�s de Comelles, cavaller de Santiago, un pic ocupada sa Pobla en acabat de la derrota dels agermanats s'encarreg� personalment d'esquarterar de viu en viu els commoguts Joan Serra, Onofre Roure i Sim� Ma�ana.

La fam�lia tamb� transmetia aquesta mem�ria de senyors, tan peculiar. Sempre havien servat el record de les dues batalles cabdals que s'esdevingueren a sa marjal: la batalla de Crestatx i la definitiva, la que tengu� lloc el 3 de novembre de 1522 a Son Fornari. Els dos encontres varen ser perduts per les forces -m'explicava mon pare- que eren contraris a l'orde natural de les coses exemple del qual �s l'univers, etern i immutable en llur dimensi� exacta, talment com ho disseny� el Senyor el dia de la Creaci�. Eren les seves creences i tant el pare com la mare, sempre visqueren aferrats a les seves idees, a l'oraci� di�ria, a la influ�ncia del confessor.

Potser tamb� era una forma tan bona com una altra de sobreviure, d'anar passant els dies, fins que s'esdev� la mort. Les creences dels homes poden ser com drogues miraculoses per a enfrontar la inclem�ncia dels dies, la gelor d'haver de viure un dia rere l'altre, sense cap altre possible modificaci� del m�n que una anyada bona o dolenta, les peri�diques guerres del rei, la pesta que algun vaixell contagiat feia arribar, mort�fer, a l'illa, la confian�a en un m�n m�s enll� dels nostres sentits on es premi�s el que havia fet el b� i es castig�s aquell que no havia obrat amb rectitud.

Ara, els jardins que havien conegut festes enlluernadores, saraus, �pats amb m�s de mil convidats, teatre a l'aire lliure, �peres, m�sica de cambra, deuen restar abandonats, en runes, completament descurats, amb les fonts eixutes i l'eura reptant per les parets dels pavellons.

Ja aleshores, abans de la meva marxa a Par�s, la majoria del nostre antic ex�rcit de servents s'havia esva�t a mesura que minvaven les possibilitats econ�miques de la nissaga.

Joana Maria en el record!

M'havia casat sense adonar-me del que havia fet; la vaig portar al casal i durant un temps la seva pres�ncia, la seva veu, resson� per les amples habitacions, els il�limitats salons de ball, com en un somni. Per� l'amor entre nosaltres era una falsa il�lusi�, un record esva�t, evanescent. No s� el que succe� ni quins foren els motius exactes per a decidir fer cada un de nosaltres la vida pel seu compte. Gelosia? Segurament ella no podia consentir que d'una manera invariable, quan sortia el sol, la serventa veneciana em port�s el desdejuni al llit, jugant, fent-me fregues amb perfumats olis de l'Orient. Per qu� m'hi vaig casar? Quin estiu volia ressuscitar al seu costat, quin record d'una pell i una sang calenta als llavis? �Les obligacions familiars, les imperioses ordres de l'oncle cardenal, les assenyades recomanacions del capit� Bartomeu Sureda, les induccions de la Cort? Qui sap si alg�, remots familiars de Madrid o Roma, digueren als pares que aquella f�ra la darrera possibilitat de salvar de la ru�na l'antic llinatge. Ella era tamb� hereva �nica d'una de les nissagues m�s poderoses de l'illa. Posse�a les terres de Benn�ssar, Biniali, s'Arrac�, part d'Alboc�sser, d'Alc�dia i d'Andratx. Emparentada amb els marquesos de la Romana, tengu� avantpassats entre els Vivot. En la seva nissaga hi havia mestres de camp, governadors de Menorca i Can�ries, els m�s destacats defensors de l'emperador Carles V en temps de les Germanies.... Ambdues fam�lies havien lluitat plegades en totes les endemeses m�s importants de la nostra hist�ria, sempre defensant la fe cat�lica, l'ordre immutable vingut a trav�s dels segles, tot el que jo odiava i que m'havia proposat enderrocar.

La narrativa insular del segle XX i els escriptors de sa Pobla

Tue, 26 May 2026 14:18:42 +0200

La narrativa insular del segle XX i XXI: presentaci� dels llibres de Miquel L�pez Cresp� Diari d�un home sol (Llibres del Segle) i Les rutes de la ment (El Tall Editorial) - Comentaris d�Eduard Riudavets Florit, Cecili Buele (exConseller de Cultura del Consell Insular de Mallorca i Catalina Serra, regidora de Cultura de l�Ajuntament de sa Pobla-

La narrativa insular del segle XX i XXI a la premsa de Menorca (revista Iris) - Eduard Riudavets Florit comenta el llibre de narracions de l�escritor Miquel L�pez Cresp� Les rutes de la ment (El Tall Editorial)-

Viatges sentimentals -en el bon sentit de la paraula- i viatges cr�tics, viatges nost�lgics i viatges rebels, tota una constel�laci� que ens porta a constatar errades, a patir per les injust�cies, a revisar conceptes fossilitzats... A la fi, L�pez Cresp� ens fa visitar el passat per esperonar el present, una mena de brillant vacc� literari contra el conformisme, la resignaci�, l�apatia...(Eduard Riudavets Florit)

Ja us ho he comentat en altres ocasions. He llegit bona part de la ingent obra de Miquel L�pez Cresp� i n�he fet la ressenya d�un grapat dels seus llibres. Si m�s no, el que avui us vull recomanar m�ha sorpr�s, tant com m�ha agradat, per la seva originalitat. Es tracta de Les rutes de la ment

Si b�, sense cap mena de dubte, l�autor exhibeix altre cop la seva mestria liter�ria, l�enfocament �s for�a innovador. Estem parlant d�un llibre de viatges, amb la inesperada particularitat que aquests s�n a indrets ins�lits: la selva entorn de l�Orinoco, la Mallorca de diversos moments del passat, la ment d�un pol�tic poder�s, una vella fotografia...

Viatges sentimentals -en el bon sentit de la paraula- i viatges cr�tics, viatges nost�lgics i viatges rebels, tota una constel�laci� que ens porta a constatar errades, a patir per les injust�cies, a revisar conceptes fossilitzats... A la fi, L�pez Cresp� ens fa visitar el passat per esperonar el present, una mena de brillant vacc� literari contra el conformisme, la resignaci�, l�apatia...

Si Celaya male�a qui no pren partit, si un poeta tan exquisit con Cernuda atacava els ventres asseguts, si Josep Maria Llompart al�ava la veu en defensa de la nostra terra i Joan Brossa escrivia ver� contra la dictadura... Aleshores, L�pez Cresp�, amb aquest recull de relats, procura que no s�apagui la flama de la lluita. I ho fa teixint un seguit d�hist�ries tan enlluernadores com incisives.

Us haureu adonat que he esmentat quatre poetes. Intencionadament. La ra� �s que L�pez Cresp�, a m�s que ha escrit excel�lents poemaris, impregna sempre les seves obres d�un evident lirisme. No debades ens diu que �la poesia no est� barallada amb la revoluci�.

Aix� i tot, alguns dels relats s�n precises instant�nies de moments hist�rics que desprenen un clar sentiment �pic. N�esmentar� un, a tall d�exemple. A ��s l�artilleria que no descansa� ens permet viure el dia glori�s en qu� els treballadors i treballadores tallaren de soca-rel, als carrers de Barcelona, el sollevament militar-feixista del 36. M�ha fascinat. Amb uns pocs par�grafs ens hi immergeix del tot.

Tanmateix, seria una errada centrar-me nom�s en un �nic relat. Aix� que, encara que no puc esmentar-los i comentar-los tots, s� que us n�assenyalar� d�altres que tamb� m�han impactat. En concret, dos: �Viatge a la pres� de dones de Palma (Mallorca, 1936)� i el que tanca el llibre �Viatge a la Rep�blica Catalana de 1793�. No tinc cap intenci� d�esbudellar els arguments, nom�s dir-vos que l�autor aconsegueix -en aquesta mena de tensi� buscada entre passat i present- fer-nos reflexionar, cercar paral�lelismes, guaitar possibles perills, veure les conseq��ncies de la desfeta, adonar-nos de la necessitat d�estar amatents...

I aix� amb una gran subtilesa. Les conclusions �ltimes les hem de treure els lectors. S�n hist�ries colpidores, per� de cap manera catilin�ries sense fonament.

Potser he estat una mica injust en destacar tres dels relats. Em doldria haver-vos donat una falsa impressi�. Totes i cadascuna de les narracions s�n veritablement extraordin�ries, pel llenguatge utilitzat, per la tem�tica i pel plantejament. Simplement, com �s l�gic i com m�ha passat a mi, unes us arribaran m�s que altres. En conseq��ncia, us recoman Les rutes de la ment, perqu� us puc prometre que gaudireu de la lectura i perqu� �s un llibre que cal que sigui llegit.

Catalina Serra ha escrit:

Benvinguts tots a la presentaci� del darrer llibre d�en Miquel L�pez Cresp�, Diari d�un home sol, publicat amb Llibres del Segle. Avui �s el Dia Internacional dels Arxius i amb motiu d�aquesta celebraci�, juntament amb l�Arxiu Municipal, v�rem pensar que estaria b� incloure aquesta presentaci� en el programa. La setmana passada en Joan Payeras, en Pere Perell� i na Caterina Ballester parlaren del vicari Parera i avui, com deia, som aqu� per presentar la darrera obra d�en Miquel L�pez Cresp�, que podem dir que tamb� fa d�historiador i que reivindica la mem�ria en les seves obres.
En primer lloc, li vull agrair l�inter�s per voler venir a sa Pobla, a Sa Congregaci�, per fer aquesta presentaci� i tamb� per la disponibilitat que mostra sempre davant qualsevol q�esti� relacionada amb el poble. La seva traject�ria �s llarga. La setmana passada pod�em llegir en una entrevista que amb 14 anys ja escrivia novel�les, per tant, �s un autor que ha dedicat tota una vida a l�escriptura. A trav�s de la lectura, va entrar en aquest m�n d�una manera natural, entenent aquesta professi� com qualsevol altra, sense cap tipus de m�stica o de valor de superioritat, i justament amb aquesta actitud durant molts d�anys ha dedicat cada dia del dia a dia a escriure. Aix� s�, sempre amb voluntat pol�tica. A m�s, des de sempre ha mantengut una relaci� molt estreta amb sa Pobla. L�any 2016 se li va atorgar l�Escut d�Or en homenatge a la seva traject�ria. I tamb� va rebre el premi Alexandre Ballester de narrativa, l�any 2009. Des de la d�cada dels setanta ha publicat m�s de seixanta llibres: narrativa, poesia, teatre, mem�ries, novel�la i assaig. Tradu�t a nombroses lleng�es i guanyador dels premis literaris m�s prestigiosos de la nostra terra. Tamb� ha publicat molts d�articles a la premsa, sobre hist�ria, pol�tica i literatura. Diari d�un home sol, ara ens en parlaran l�autor i en Cecili Buele, que l�acompanya, �s un llibre de relats que mesclen la ficci� amb tocs autobiogr�fics i de mem�ries. Com moltes obres seves, recupera temes que han anat apareixent en els seus t�tols, perqu� li interessen, i tamb� els mescla amb la seva realitat.
Enhorabona pel llibre, per la feina i per la traject�ria.

DIARI D�UN HOME SOL (Llibres del Segle) - Presentaci� - Dilluns dia 9 de juny a les 19.30 h a Sa Congregaci�- Per Cecili Buele i Ramis-

Recent sortit d�impremta, el 21 de febrer de 2025 cau a les meves mans aquest llibre de l�escriptor pobler Miquel L�pez Cresp�. Amb el suport de l�Ajuntament de sa Pobla, aconsegueix fer part de la col�lecci� Qu� us dir�, amb el n�m. 61 de l�editorial Llibres del Segle.
El publica el mes de gener de 2025. T� 127 p�gines i una taula que cont� 11 cap�tols o relats. No m�s enll� de 16 p�gines adascun d�aquests, tots resulten summament interessants de llegir.
Diari d�un home sol, �s el t�tol que encap�ala el primer d�aquests relats. Fa al�lusi� al fet que el protagonista, un ciutad� de Palma ha de viure capficat en un m�n empestifat per guerres que aclaparen la poblaci�. Avesada i dedicada a fer processons per demanar que finesquin les calamitats de tota plaga, enmig del repic de campanes que mostren la pres�ncia indefugible dels d�us inclements, de les parr�quies, de les misses de difunts, d�antics reliquiaris, del bisbe i d�un bon estol de capellans, de soldats que surten per la Porta Pintada, d�hores incertes amb oracions a les places, a l�interior d�una ciutat clausurada a pany i clau. S�hi veu i s�hi sent tot sol, l�autor pobler d�aquest relat.
Vermell de cirera als llavis �s un altre dels relats que inclou El llibre, L�dia, El somni, La pel�l�cula d�aquesta nit, Mem�ria d�un temps, Don Felip, Fidels servidors de l�Estat, La cambra dels quinze i El Talp. Tots plegats conformen el conjunt de la Taula que apareix al final del llibre. En llegir aquest relat, entren ganes d�arribar a copsar el perqu� d�un t�tol com aquest: vermell de cirera als llavis. Primer, rememora llunyans embats tardorals, les primeres riqueses amb gust de maduixa als llavis, certament. Per�, finalment, formula la pregunta que s�hi relaciona ben directament i clara: �Qui podria afirmar, sense por d�equivocar-se, que era cert el vermell de cirera als llavis despr�s de cada besada�. Amb aix�, aquest relat breu de 8 p�gines pren i adopta el sentit profund d�un home sol que rememora temps passats i fets d�antuvi que li marquen inexorablement la vida d�escriptor i d�analista en profunditat, sempre molt cr�tic amb el model capitalista que amara les nostres societats del segle XXI.
Un altre dels cap�tols, El llibre, va dedicat a la seva condici� d�escriptor. L�autor pobler s�hi desf� en explicacions sobre algunes de les conseq��ncies m�s o manco directes que comporta la seva curolla d�haver volgut dedicar-se professionalment i plena a l�escriptura. Com gaireb� pocs, durant tota la seva llarga vida ja quasi octogen�ria, s�hi ha dedicat en exclusiva. Al�ludeix tamb� a la pintura, per� reconeix que el que passa amb el ram de la ploma no succeeix amb cap altra professi� reconeguda. Assenyala la tragicom�dia que representa avui dia l�edici� d�un petit llibre, davant la boja colla d�editors, llibreters i distribu�dors. Aquesta situaci� el porta a concloure que el fet literari esdev� primordialment un negoci on no importa la qualitat. I l�autor, que s�ha comparat a si mateix amb la imatge d�un llangardaix que ha perdut la cua i ha d�esperar que li torni a sortir, s�hi veu tot sol, sense ning�, �enmig d�una esplanada rocosa batuda implacablement pels vents i la pluja� (p�g. 35).
Amb el relat que porta per t�tol Lidia, l�escriptor pobler recorda, de manera molt gr�fica, certes conseq��ncies derivades de la consolidaci� del nou sistema pactat entre els fills del Movimiento i els flamants aspirants al poder a l�Estat espanyol, amb motiu de les primeres eleccions democr�tiques, a finals dels anys 70 del segle passat. Hi remarca l�estranyesa dels anys 78 i 79 (p�g. 42). I la trobada, imagin�ria o real, amb una al�lota argentina, arque�loga i companya d�un montonero assassinat pels militars l�any 76... En demanar si realment exist� aquella dona llatinoamericana o si la seva enlluernadora pres�ncia fou un somni, un estel fulgurant imaginari, muni� de xerrades nocturnes amb ella li canvien la seva forma de pensar i de veure el m�n. S�hi converteix en un afeccionat i amant indiscutible de l�arqueologia, per� sol.
En llegir el relat que duu per t�tol El somni hom pot demanar-se qu� deu voler dir l�autor quan afirma �tenc por al moment exacte de totes les solituds� (p�g. 49) El fet �s que va descrivint magistralment les operacions militars de car�cter b�l�lic que apareixen a la pantalla del seu televisor, reproduint-hi el que passa en terres iraquianes. Ho reviu intensament, com si fos a l�interior del seu domicili, situat en un dels carrers de la ciutat de Palma, �l�indret exacte on viu d�en�� d�un caramull d�anys�. Malson? Imatges de follia? O tot terriblement real! �Les trompetes del somni anuncien la fi d�un altre dia�. Tanca els ulls i, ben tot sol, pensa que potser tot plegat no sigui res m�s que producte de la seva imaginaci�.
El llibre passa d�una pantalla de televisi� que mostra, en somnis, els desastres ferests de la guerra d�Irak, a La pel�l�cula d�aquesta nit, que conforma un altre relat del llibre. A aquestes al�ades de la pe�a liter�ria, potser-ne un, dels relats m�s ben elaborats. Tot i la poc nombrosa utilitzaci�, a dir ver amb una pres�ncia molt minsa de punts i a part en cadascuna de les 11 p�gines. Continuen les matances televisives, davant dels ulls de la filla m�s petita que s�entret� amb son tren de joguina, mentre reben la raci� di�ria de sang i de viol�ncia incontrolable. L�espetec dels canons que bombardegen Sarajevo li porta, a l�autor, que ho reviu tot sol, el record d�abs�ncies disperses amb companyes i companys de revolta, de temps llunyans.
Al relat seg�ent, l�autor pobler fa Mem�ria d�un temps. Precisament �s l�any en qu� les nostres illes arriben a aixoplugar-hi vint-i-set milions de turistes! De tan mala manera, que el servei p�blic de l�aigua no arriba a poder atendre tanta demanda. Aix� i tot, preveuen d�ampliar encara molt m�s les instal�lacions gegantines de l�aeroport illenc. Hi fa compar�ixer el bisbe que mana fer rogatives perqu� plogui; rabins del Call i bruixots de tota casta que fan estudis sobre el canvi clim�tic. Sentint-s�hi tot sol, l�autor hi contraposa, a totes aquestes malifetes, unes altres que es deriven de la guerra declarada pels cristians contra els �rabs i altres pa�sos endarrerits i de cultura b�rbara. Hi surten i compareixen notables representants de la immigraci� creixent, dels moros, de les dones de pell fosca, dels jueus, dels presos i lladres, dels joves incontrolats, dels forasters, dels xuetes, d�estols de pagesos, d�agitadors processats, cantants, escriptors de mal viure, dirigents sindicals, capellans, frares, gitanos, negres, etc. Aquest �s un relat que traspua grans dosis de cr�tica molt �cida contra els estaments que, des de sempre, continuen marcant, avui dia com en temps passats, fites hist�riques rellevants en aquesta illa nostra: figures com la del rei i del papa, dels bisbes i les autoritats civils o militars, dels grans empresaris, arquitectes, urbanitzadors, hotelers, etc. enfrontats a la resta de grups i col�lectius, altre temps anomenats �agermanats�. Avui dia hi compareixen, com a grepuscles ecologistes, de defensa de la terra, de la llengua, de la cultura, del territori, dels costums, de la llibertat, i s�afanyen a desempellegar-se d�aquelles estructures eclesi�stiques que miren de continuar amarant les esponges vives que representen les poblacions illenques del nostre temps. Podria estendre�m encara molt m�s en la presentaci� d�aquest llibre que descriu d�una manera molt fina i acurada la solitud d�un home que s�ha volgut dedicar a la literatura, i solament a la literatura. Aix� s�, un estil literari que t� molt a veure amb la hist�ria de la nostra terra i amb les vicisituds variades que ha hagut de travessar, i encara ara travessa, la nostra societat illenca arrelada a Mallorca.
Podria estendre�m molt�ssim m�s. Per�, em sembla, qui millor pot presentar aquest llibre �s el pare de la criatura, aprofitant que el tenim aqu� davant.

Sa Pobla i la poesia mallorquina contempor�nia

Mon, 25 May 2026 00:00:32 +0200

�...els lluminosos dies de Maig del 68, els amors juvenils, els viatges, les manifestacions amb gents d'uns altres pa�sos lluitant per les mateixes idees i principis que ens sostenien i ens impulsaven a continuar sempre endavant... Aquests versos diuen: �Aleshores �rem plens d'esperances i ens bastava sentir / les llambordes parisenques sota els peus per a pensar / que mai no arribarien les encarcarades hores submergides, / el punyent aldarull de tants dies ag�nics, / la nit que mataren Puig Antich.�.� (Miquel L�pez Cresp�)

Les ciutats imaginades el m�n dels somnis i del desig

Miquel L�pez Cresp� era a Par�s a mitjans dels anys vuitanta. Fotografia feta en el cementiri P�re-Lachaise, en el mateix indret on foren afusellats per la dreta nombrosos membres de la Comuna.

En el llibre Les ciutats imaginades, el poemari que ha editat recentment Cosset�nia Edicions de Tarragona, la joventut de l'home �s contemplada sovint com un cam� obert a totes les possibilitats. Ho podem veure en el poema "Estaci� d'Austerlitz", on hom recorda els lluminosos dies de Maig del 68, els amors juvenils, els viatges, les manifestacions amb gents d'uns altres pa�sos lluitant per les mateixes idees i principis que ens sostenien i ens impulsaven a continuar sempre endavant... Aquests versos diuen: "Aleshores �rem plens d'esperances i ens bastava sentir / les llambordes parisenques sota els peus per a pensar / que mai no arribarien les encarcarades hores submergides, / el punyent aldarull de tants dies ag�nics, / la nit que mataren Puig Antich.".

El poemari Les ciutats imaginades vol deixar const�ncia de les sensacions tengudes en algunes ciutats visitades per l'autor i de les quals li han quedat uns records perennes. Es tracta de reviure amb la mem�ria aquells moments de joiosa nost�lgia que el temps va escombrant a poc a poc. En els poemes podrem trobar la pres�ncia concreta de Par�s, Londres, Roma, Atenes, Ven�cia, Dubl�n, Belfast, Derry, El Caire, Saqqar�, Moscou, Lisboa... La pres�ncia de les ciutats, dels indrets estimats per l'autor... Hi ha igualment una evident similitud amb la forma i el contingut del poemari El cant de la sibil�la. No endebades ambd�s llibres han estat escrits en la mateixa �poca.

En el llibre que ha editat recentment Brosquil Edicions del Pa�s Valenci�, El cant de la sibil�la, eren Mallorca i els paisatges de la infantesa els protagonistes essencials de la majoria de poemes. Tanmateix, els records, inexorablement, et portaven a altres indrets, a altres contrades amb id�ntica o superior c�rrega de sentiments i evocacions que els indrets mallorquins. Per aix�, i de forma quasi simult�nia, s'anaven congriant els poemes dedicats a Lisboa o Par�s, a Roma o Atenes, al Caire o Ven�cia. En un determinat moment, despr�s d'anys i m�s anys d'anar acumulant poemes, vaig decidir-me per bastir dos poemaris amb tem�tiques una mica diferenciades. Tanmateix l'al� vital que viatja per les p�gines dels dos llibres �s el mateix. Si s'analitzen amb cura aquests poemaris es veur� que, de la feina feta en aquells anys, podrien haver sortit dos llibres amb una perfecta mescladissa de temes i situacions. L'opci� que vaig escollir era una entre moltes i no vol dir que fos la m�s encertada. Separar els poemes per les tem�tiques i continguts no vol dir que sigui el millor sistema per a construir un poemari dens i coherent. No. Senzillament, fent �s de la llibertat creativa, qui sap si una de les poques que ens resten!, vaig fer aquesta opci� com n'hauria fet una de diferent i per aix�, de la feina de selecci�, anaren sortint els llibres que he escrit al llarg d'aquests darrers anys: El cant de la sibil�la. Temps moderns: homenatge al cinema, Calendaris de sal (in�dit encara en aquests moments) i Les ciutats imaginades.

Coberta del poemari de Miquel L�pez Cresp� Les ciutats imaginades, Premi de Poesia Ciutat de Tarragona 2005.

Per� no tot s�n ciutats pels carrers de les quals el poeta hi ha caminat, s'ha manifestat, ha fet l'amor o ha plorat al costat d'algun d'aquells llunyans amors juvenils. En el llibre hi ha tamb� la pres�ncia de les ciutats de la mem�ria, les ciutats del passat, aquelles que palpitaven en un temps en el qual encara no havia nascut l'escriptor per� que, temps i ciutats, formen part de l'imaginari del poeta talment fos la Irlanda real, la viscuda per l'autor del poemari a finals dels seixanta o el Londres i la Ven�cia de comen�aments dels setanta. Hi ha uns versos que ho deixen tot ben indicat. En el poema "Va ser com si pronunciassis un conjur" llegim: "Ara camin�vem per la ciutat en flames / de la nostra imaginaci� desfermada.". I, un poc m�s endavant, es pot anar aprofundint en la intenci� de l'autor: "Talment com si en lloc d'agafar el tren / hagu�ssim pujat dalt un estrany giny que ens portava / a una nova dimensi� del temps i de l'espai". En resum, s�n viatges imaginaris a situacions i indrets que han condicionat i condicionen encara l'exist�ncia de l'autor: el Par�s de la Revoluci� de 1789 o de la Comuna de 1871 sense mancar-hi el Moscou de l'any 1917, quan semblava que el m�n, com diu la lletra de la Internacional, havia de canviar de base i els que avui no s�n res dem� serien tot.

Aquest imaginari viatge al Par�s de la revoluci� del segle XVIII el podem trobar en el poema "Va ser com si pronunciassis un conjur". De cop i volta, de forma sobtada, el lector que tengui l'esperit obert i l'�nim disposat per a fruir de les propostes que hi ha en el poemari es pot trobar enmig de la gran revoluci� parisenca. S'hi diu: "El roig sol naixent il�lumina la sorollosa festa del poble. / Dringadissa de luxoses vaixelles trencades. / Hi ha sorprenents balls d'al�lotes nues, / capcinejant, / indicant el cam�. / Els crits de 'A la Bastilla!' fan tremolar les parets de les cases".

La tensi� dels versos ve donada precisament per aquest llarg i profund viatge envers el passat, envers una realitat a voltes aut�ntica i altres irreal. Una realitat a voltes procedent del m�n dels somnis i dels desigs. El que s�n ben reals s�n els evanescents moments de felicitat que l'escriptor vol que hi restin reflectits. Potser, �s un pensament subconscient, per� que condiciona el poemari, tots els poemaris escrits aquests darrers anys. I tot aix� malgrat que el poema "Record de Saqqar�" palesa la inutilitat de l'intent quan llegim: "Vana provatura de recapturar el temps esvanit / amb tot de met�fores apreses als llibres i una muni� d'imprecises paraules / esclatant sorollosament damunt aquests fulls.". Versos escrits en moments de forta melangia i sobtat pessimisme. �Els resultats final de la feina po�tica de prop de quaranta anys, la vida d'un escriptor es redueix, doncs, a constatar la "vana provatura" de recapturar el temps esvanit "amb tot de met�fores apreses als llibres i una muni� d'imprecises paraules"?

Miquel L�pez Cresp�

Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Premis Ciutat de Tarragona.

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach i el batle de Tarragona, Joan Miquel Nadal van destacar la import�ncia d'aquests premis dins el panorama literari catal�.

Tarragona marcava el pols cultural dels Pa�sos Catalans. El diari El Punt informava d'aquest important esdeveniment cultural, uns dels principals i de m�s prestigi dels que es lliuren per treballs presentats per escriptors i investigadors del Principat, Pa�s Valenci� i les Illes.

Tots els guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2005. Miquel L�pez Cresp� �s el primer per la dreta, assegut. Miquel L�pez Cresp� guany� el Ciutat de Tarragona de Poesia amb el poemari Les ciutats imaginades.

Antoni Pladevall i Miquel L�pez Cresp� amb Terres de lloguer i Les ciutats imaginades guanyen els Premis de novel�la i poesia de l'any 2005.

Tarragona, amb aquesta Nit de Premis Literaris "Ciutat de Tarragona 2005", marcava el pols cultural dels Pa�sos Catalans. El diari El Punt informava d'aquest important esdeveniment cultural, uns dels principals i de m�s prestigi dels que es lliuren per treballs presentats per escriptors i investigadors del Principat, Pa�s Valenci� i les Illes: "M�sica, circ i poesia es van donar la m� ahir en la gala de lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona, que va tenir lloc en el transcurs d'un sopar al restaurant Fort� de la reina. Els directors de teatre Magda Puyo i Ramon Sim� van ser els encarregats de dirigir la tradicional Nit de Premis, que van presentar els actors Maria Molins i F�lix Pons i en qu� van actuar el grup musical Lisboa Zentral Caf� i els trapezistes Gente Colgada. [...] Els dos actors protagonistes van anar recitant fragments de diversos poetes i escriptors, com Joan Puig i Ferreter, Jos� Saramago, Dolors Miquel, Pere Quart, Joan Brossa, Agust� Bartra i Josep Vicen� Foix. L'acte va ser organitzat per l'Ajuntament de Tarragona, l'�mnium Cultural del Tarragon�s i el Centre de Normalitzaci� Ling��stica de Tarragona. El sopar literari va reunir prop de dues-centes persones i diverses autoritats pol�tiques presidides per l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, i el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach que van destacar la import�ncia d'aquests premis dins el panorama literari catal�".

En la informaci� de Carina Filella publicada en El Punt podem llegir, en refer�ncia al premi de novel�la: "A Terres de lloguer, Antoni Pladevall basteix 'una hist�ria de perdedors' que 'intenta reflexionar sobre una realitat molt actual a la qual sovint vivim d'esquena: la desaparici� imparable dels pagesos masovers, dels llogaters de la terra; i tamb� �s una reflexi� sobre el futur incert de la pagesia en general'. [...] Antoni Pladevall �s doctor en filologia cl�ssica i professor de grec i llat�. Es va iniciar en la narrativa amb el dietariLa mentida original (2000) i tamb� �s autor de La lli�a bruta i Massey Fergunson 35, a m�s d'haver publicat dos poemaris (Les noies de l'hoste i Quadern de Can Garbells) i diversos estudis historiogr�fics i articles de cr�tica liter�ria".

Miquel L�pez Cresp� (a l'esquerra) i Josep Giron�s (a la dreta) guanyadors dels premis de poesia i assaig Ciutat de Tarragona 2005 respectivament.

El Premi de Poesia, lliurat per un jurat format Xavier Amor�s, Jaume P�rez Montaner, Francesc Roig, Montserrat Abell� i Gerard Verg�s va correspondre al poemari de Miquel L�pez Cresp� Les ciutats imaginades. En refer�ncia al poemari de l'escriptor de sa Pobla, Marcos Torio, responsable de les p�gines de Cultura del diari El Mundo-El D�a de Baleares, va escriure: "El escritor Miquel L�pez Cresp� recibi� ayer el Premio de Poes�a Ciutat de Tarragona 2005 por Les Ciutats Imaginades, un libro de cuarenta poemas basado en los viajes realizados por el literato a trav�s de toda Europa en las �ltimas cuatro d�cadas.

'El columnista de El Mundo-El D�a de Baleares ha puesto rima a 'un mont�n de recuerdos difuminados por el paso del tiempo' porque 'todos los libros son la vida del poeta'. Aunque se haya centrado en los viajes, 'la infancia, el paisaje, la Mallorca pretur�stica' est�n presentes como parte de su trayectoria y de unas vivencias imborrables. Ha querido 'dejar constancia de ese pasado a trav�s de pinceladas' que salpican todo el continente. Roma, Par�s, Mosc�, Atenas, Londres, Belfast, Dubl�n, Belgrado, Praga, Lisboa, Derry, Barcelona, Madrid, El Cairo, Florencia, G�nova, Sof�a, Varna, Estambul o Venecia llenan las p�ginas de ese 'primer efecto sentimental y nost�lgico' que L�pez Cresp� ha recuperado a�os despu�s de visitar esas ciudades.

'A las ciudades se unen la evocaci�n de amigos, historias y espacios que condicionan la vida cotidiana del escritor y que forman parte de algunas de las constantes de su obra: la lucha contra el paso del tiempo, la muerte, el amor y la amistad. Por todo esto ha decidido sacar a la luz este poemario y nota que 'al llegar a una cierta edad, se nota mucho m�s c�mo va pasando el tiempo'.

Comprometido pol�ticamente, L�pez Cresp� se adentra, entre otras, en la Lisboa del 74 y aporta su particular visi�n sobre el Par�s del 68. Se declara incapaz de quedarse s�lo con una urbe: 'Todas las he vivido de diferente forma'. Y a�ade: 'Somos ciudadanos de todo el mundo'.

'El premio ha sido otorgado por un jurado formado por los escritores Xavier Amor�s, Jaume P�rez Montaner, Montserrat Abell�, Francesc Roig y Gerard Verg�s que reconocieron en Les Ciutats Imaginades 'un poemario que conjuga im�genes de algunas ciudades reales o imaginadas con el lazo afectivo del juego po�tico'.

'El autor de Sa Pobla contin�a su prol�fica trayectoria y la publicaci�n de este poemario premiado se suma a la de otros como Temps moderns: homenatge al cinema, Lletra de batalla o El cant de la Sibil�la. En menos de un a�o tambi�n ha visto como llegaban a las librer�as las novelas El darrer hivern de Chopin i George Sand, Coramb�: el dietari de George Sand o Defalliment: mem�ries de Miquel Costa i Llobera. Adem�s, la Universitat de les Illes Balears ha editado las obras Acte �nic y Els anys del desig m�s ardent en su colecci�n de teatro Tepsis".

Miquel L�pez Cresp� (sa Pobla, Mallorca 1946) �s novel�lista, autor teatral, poeta, historiador i assagista. L'any 1969 l'escriptor comen�� les seves col�laboracions (especialment liter�ries) en els diaris de les Illes: Diario de Mallorca, �ltima Hora, Cort...

Miquel L�pez Cresp� ha guanyat diversos premis literaris de poesia, novel�la, contes, teatre i narrativa juvenil entre els quals podr�em destacar: "Ciutat de Palma de Teatre 1974", "Ciutat de Palma de Narrativa" (1991), "Joanot Martorell" de narrativa (Val�ncia), "Pompeu Fabra 1984", "Joan Santamaria 1989" (Barcelona), Premis Ciutat de Val�ncia (de poesia i narrativa), Premi Especial Born de Teatre, Premi Teatre Principal-Consell Insular de Mallorca de Teatre, "Mari� Vayreda" de narrativa (Girona), Premi de les Lletres 1987 (Mallorca), Premi de Narrativa "Miquel �ngel Riera", Premi Valldaura de novella (Barcelona), Premi de teatre "Carles Arniches" (Alacant), Principat d'Andorra (Grandalla) de Poesia, Premi de Literatura "Serra i Moret 1993" de la Generalitat de Catalunya, Premi de Poesia del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Premi de Literatura de l'Ateneu de Ma� (Menorca), Premi Nacional de Literatura "Camilo Jos� Cela", Premi de Poesia "Ibn Hazm 2003"...

Col�laborador dels suplements de cultura dels diaris de les Illes, Miquel L�pez Cresp� ha publicat centenars d'articles dedicats a la literatura i la hist�ria de Mallorca. Actualment t� diverses seccions fixes a diaris i revistes. Entre 1996 i 1998 va publicar m�s de dos-cents articles referents a la hist�ria de Mallorca en el Diari de Balears. D'en�� 1999 ha escrit centenars d'articles en catal� en el diari El Mundo-El D�a de Baleares. Durant molts d'anys port� la secci� d'entrevistes del suplement de cultura del diari �ltima Hora i de la revista de l'Obra Cultural Balear El Mirall.[...]

El Premi Jaume Vidal Alcover de traducci�, va ser guanyat pel valenci� Jaume Ortol� per la traducci� de la primera part de Faust, de Goethe. Josep Giron�s obtengu� el Rovira i Virgili d'assaig per Planys de figuera blanca. El Tinet de narrativa curta per Internet va ser per Llu�s Oliv�n i la seva obra Dos germans asim�trics. Salvador J, Rovira, obtenia el Gramunt Subiela d'hist�ria per La restauraci� a Tarragona. Pl�cid Maria de Montoliu de Sarriera, primer marqu�s de Montoliu (1828-18899). Finalment el Joan Amades de cultura popular va ser per Jordi Garcia i �ngel Verg�s. Per l'obra El drac aqu�s. Les obres guanyadores seran publicades per prestigioses editorials dels Pa�sos Catalans: Columna Edicions, editar� el Premi de Novel�la i el de traducci�; Cosset�nia Edicions publicar� el poemari de Miquel L�pez Cresp� Les ciutats imaginades; Edicions l'Agulla publicar� el premi de cultura popular i Arola Editors traur� al carrer el Rovira i Virgili d'assaig i el Gramunt Subiela d'hist�ria. (Redacci�)

Publicat en la revista L'Estel(1-I-06).