Camins p�blics i oberts

PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS I OBERTS

COMUNICAT SOBRE LA SOL·LICITUD DE RETIRADA DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PORN DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

La PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS I OBERTS de Pollença ha registrat un escrit a la Conselleria de Medi Ambient i Territori per l’acte d’iniciar el procediment de modificació puntual del Pla d'ordenació dels recursos naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana, aprovat pel Decret 19/2007, de 16 de març, per considerar que aquest procediment de modificació puntual, pel que fa referència al terme municipal de Pollença i a la servitud d’accés públic a Cala Castell contemplada al PGOU de Pollença, no obeeix a cap criteri legal contemplat a la normativa del mateix PORN ni a les disposicions de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

El motiu principal de tot quest embolic té el seu origen en una pericial errònia que el Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears va adoptar com a correcta, i és a partir d’aquesta falsedat que s’ha desenvolupat tot el llarg procediment judicial que ha comportat, per ara, als procediments de la supressió de la servitud del PGOU i a la modificació puntual del PORN de la Serra de Tramuntana per tal de poder fer possible la servitud.

Aquesta pericial concloïa que “El camino de acceso a la platja de Es Castell según la pericial emitida por el Ingeniero Técnico Agrícola Sr. Vidal (folio 322 de los autos) discurre 65 metros por Zona de exclusión ubicados todos ellos en su tramo final. Y hay un total de 2.864 m de longitud a lo largo de su total recurrido, repartidos en distintos tramos, que invaden zona de Uso limitado. Toda la zona limítrofe con la ribera del mar es Zona de Exclusión de forma que no es posible acceder al mar si no es cruzando esa zona.”

Doncs resulta que segons els plànols i el text de la normativa del PORN de la Serra de Tramuntana diuen tot el contrari, per quan els camins existents que condueixen a Cala Castell i al Castell del Rei n’estan exclosos del seu àmbit d’actuació, regulació i competència.

La part final de l’article 1.2 de la Normativa del PORN deixa ben clar que “exclou els sistemes d’infraestructures, equipaments i les APT de carreteres, tots aquests grafiats i prevists al PTI de Mallorca aprovat pel Ple del Consell Insular de 3 de desembre de 2004.”. Aquesta disposició queda ben reflectida gràficament al plànol 644-5 de la cartografia del PORN al dibuixar els camins de Cala Castell i el Castell del Rei de color vermell, igual que mols altres camins i carreteres de la Serra de Tramuntana doncs formen part del sistema d’infraestructures grafiats als plànols del Pla Territorial de Mallorca.

El mateix ocorre amb la franja litoral de Cala Castell, doncs segons la grafia del Plànol del PORN està dibuixada en color rosa, el que vol dir que aquesta franja litoral seria zona d’ús compatible, però en cap cas Zona d’exclusió com se va dir al tribunal.

A més la redacció de tot PORN de les Illes Balears no pot anar en contra de les competències urbanístiques que per Llei tenen els Ajuntaments i els Consells Insulars, doncs l’article 7.3 de la LECO diu què “el grau de detall i extensió de la regulació del Pla d'ordenació dels recursos naturals ha de ser respectuós, dins l'àmbit terrestre, amb la competència en matèria de l'ordenació del territori i urbanisme i, dins l'àmbit marí amb la competència en matèria de pesca.” Això vol dir que el PORN de la Serra de Tramuntana ha de respectar les determinacions dels planejaments urbanístics, sense poder canviar-los ni anul·lar-los.

El Ple de l’Ajuntament de Pollença de 23 de maig de 1990 va establir una servitud de pas o d’accés públic a la mar fins a Cala Castell en concordança amb l’article 28 de la Llei de Costes i el Reglament de Costes perquè aquest camí passes a formar part de la xarxa ce camins públics municipals, i així va quedar reflectit al plànols d’ordenació de la “Red viaria general y estructura orgánica del territorio”, concretament al Plànol 1, Fulla1, i amb la qualificació urbanística de Sistema General en No Urbanitzable. Aquest acord de Ple fou avalat per la sentència de Tribunal Suprem de 18 d’octubre de 2001.

En definitiva, que és impossible que el PGOU de Pollença se pugui adaptar al PORN de la Serra de Tramuntana com han dictaminat els diferents tribunals per quan no afecta ni pot afectar legalment les determinacions del PGOU de Pollença, i que si en tot cas fora així, hauria d’esser el PORN que s’hauria d’adaptar al PGOU de Pollença per invasió de competències no atorgades per la LECO.

Així doncs no té cap sentit iniciar una modificació puntual del PORN en relació a la servitud de pas o d’accés públic a Cala Castell si tanmateix no hi ha cap interferència entre el PORN i el PGOU de Pollença.

S’adjunta plànol del PGOU de Pollença on queda grafiada i reflectida l’intinerari sobre els terrenys privats on s’estableix de la servitud d’accés públic a Cala Castell amb la qualificació urbanística de Sistema General en No Urbanitzable i que com se pot bé observar sobrepassa en uns 80 metres la línia de domini públic marítim terrestre en direcció a la mar.

Pollença, 10 de febrer de 2021.

SOBRE L�ORDRE JUDICIAL D�ADAPTAR EL PGOU AL PORN DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Encara que no podem compartir els fonaments jurídics de l’Aute de 29 de maig emès per la sala de lo contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears referent a ordenar que el Ple municipal acordi l’aprovació inicial de la modificació del PGOU per a adaptar-lo al PORN, també s’ha de valorar positivament aquesta decisió per quan en la tramitació del procediment s’haurà de substanciar mitjançant els informes urbanístics, mediambientals i jurídics escaients com se pot adaptar el PGOU i la servitud de pas d’accés públic a la mar en ell establerta per la sentència del Tribunal Suprem del 18 d’octubre de 2001, també avalada per la sentència de la Sala Civil del Tribunal Suprem de 27 de febrer de 2015.

Imprescriptibilitat de la servitud de pas o d’accés a la mar

La sentencia del Tribunal Suprem de 27 de febrer és molt clara i taxativa sobre l’existència de l’establiment de la servitud de pas al PGOU. En el punt 2 del fonament de dret Segon diu: “La sentencia de instancia declara expresamente probado la aplicación del artículo 28 de la ley de costas y carece de sentido el problema de la falta de prueba.”. En el punt 3 del fonament de dret Segon també es diu que: “(...) No puede olvidarse que el Ayuntamiento demandado no ejercitó, en reconvención, la acción confesoria de servidumbre, simplemente se opuso a la acción negatoria ejercitada de contrario, por la ahora recurrente. Y se opuso, desde el principio alegando la aplicación del artículo 28 de la ley de costas.”

Per a major claredat, també cal citar de la mateixa sentència part del punt 2 del fonament de dret Tercer que diu: “(...) , no se trata de una servidumbre como la contempla el Código civil como derecho real en cosa ajena, sino que es una limitación a la propiedad, entendida ésta como función social delimitadora del contenido, que no precisa titulo alguno, ni una previa expropiación, sino meramente una declaración de su existencia "para asegurar el uso público marítimo-terrestre", como dice el artículo 28.2 de la citada ley de costas, existencia, como añade esta norma, como "previsión de suficientes accesos al mar".”

Per tant, queda acreditat pel Tribunal Suprem que hi ha establerta al PGOU una servitud de pas o d’accés a la mar però sense que l’Ajuntament de Pollença hagi exercitat l’acció confessòria de servitud, és a dir, que no l’ha feta efectiva mitjançant l’expropiació dels terrenys per allà on transcorre el camí de Cala Castell.

Arribats en aquesta situació s’ha d’esmentar el que determina l’article 21 de la Llei de costes en l’apartat 1 sobre les limitacions a la propietat i les servituds: “(...), los terrenos colindantes con el dominio público marítimo-terrestre estarán sujetos a las limitaciones y servidumbres que se determinan en el presente título, prevaleciendo sobre la interposición de cualquier acción. Las servidumbres serán imprescriptibles en todo caso.”

Així doncs, ens trobam davant una PRIMERA CONCLUSIÓ: Els regidors i regidores de l’Ajuntament de Pollença que votin la supressió de la servitud de pas o d’accés a la mar establerta al PGOU ferien un acte contrari a la Llei.

No incidència del PORN en la servitud de pas del PGOU

Sempre hem mantingut que les determinacions del PORN de la Serra de Tramuntana no tenen cap incidència sobre els terrenys per allà on transcorre la servitud de pas o d’accés a la mar des de l’Estret de Ternelles fins a Cala Castell establerta en el PGOU. En primer lloc cal dir que el camí de Cala Castell és una infraestructura viària recollida en el PGOU amb la qualificació territorial de Sistema General en sòl No Urbanitzable, en el Pla Territorial de Mallorca com a carretera o pista i en el PORN com a infraestructura viària marcada de color vermell.

Resulta que l’article 1.2 de les Normes del PORN determina que: “L’àmbit territorial del present Pla és el que es defineix gràficament al plànol que constitueix l’annex cartogràfic II.1 d’aquest document i comprèn total o parcialment els termes municipals d’Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campanet, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Lloseta, Mancor de la Vall, Palma, Pollença, Puigpunyent, Santa Maria, Selva, Sóller i Valldemossa i exclou els sistemes d’infraestructures, equipaments i les APT de carreteres, tots aquests grafiats i prevists al PTI de Mallorca aprovat pel Ple del Consell Insular de 3 de desembre de 2004.” . A la fulla 644-5 dels plànols de les Àrees de desenvolupament urbà i categories de sòl rústic tot el camí de Cala Castell està grafiat amb dues línies paral·leles que segons la llegenda indica ‘Carretera: comarcal, local, particular o pista’. Per tant el camí de Cala Castell des de l’Estret de Ternelles fins a Cala Castell no està inclòs en l’àmbit del PORN.

En quant a la platja i mar de Cala Castell s’ha de dir que no estan zonificades com a zona d’exclusió com va concloure la sentencia que ens ha conduit a la situació present. Segons el plànol 644-5 de zonificació del PORN el litoral frontal a Cala Castell apareix com a zona d’ús compatible i la platja i la mar no formen part de l`àmbit territorial del Plà.

A més s’ha de tenir en compte que el PORN de la Serra de Tramuntana no pot determinar usos sobre el domini públic marítim terrestre per quan és una competència regulada per la Llei de costes i l’aplica l’Administració General de l’Estat al no haver-se produït el traspàs de competències previst en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

La Llei de costes determina que l’ús de la mar i de la seva ribera serà lliure, públic i gratuït per els usos comuns, i no existeix a la zona de domini públic marítim terrestre de Cala Castell cap autorització, concessió, reserva ni adscripció que pugui limitar els usos comuns. Les dues concessions atorgades a la família March existents a Cala Castell fa molts d’anys que estan extinguides.

En la tramitació del PORN de la Serra de Tramuntana ni se van sol·licitar els informes preceptius a l’Administració titular dels béns del domini públic marítim terrestre, l’anterior Ministeri de Medi Ambient, actual Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ni se li va notificar el Decret 19/2007 de 16 de març, per qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana segons resa al punt 3 de l’article únic del citat decret. Per tant el PORN de la Serra de Tramuntana no pot tenir aplicació en la zona de DPMT de Cala Castell ni de cap altre lloc de la serra.

Per altra part en l’article 7.3 de la Llei 5/2005, de 26 de març, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) determina que; “(...), el grau de detall i extensió de la regulació del Pla d’ordenació dels recursos naturals ha de ser respectuós, dins l’àmbit terrestre, amb la competència en matèria de l’ordenació del territori i urbanisme i, dins l’àmbit marí amb la competència en matèria de pesca.“. Així doncs, és el PORN què en tot cas hauria de respectar les determinacions urbanístiques aprovades i no a l’inrevés com pretén la sentència d’Autes.

Ara ja podem anunciar una SEGONA CONCLUSIÓ: Els regidors i regidores de l’Ajuntament de Pollença que votin la supressió de la servitud de pas o d’accés a la mar establerta al PGOU per adaptació del PGOU al PORN farien un acte impossible per quan no hi ha res a adaptar.

Pollença, 6 de juny de 2020

Una gran oportunitat que cal aprofitar.

Comunicat sobre la l’Auto del TSJIB referent a l’adaptació del PGOU al PORN de la Serra en el Camí de Cala Castell.

Davant el recent Auto del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears no podem més que felicitar-nos per quan dona instruccions precises i concretes a l’Ajuntament de Pollença perquè tramiti amb celeritat la modificació puntual del Pla General d’Urbanisme per tal d’adaptar-se a les determinacions del PORN de la Serra de Tramontana en els espais de territori per on transcorren els camins de Cala Castell i Castell del Rei, objecte de la servitud de pas contemplada en el PGOU de Pollença, ja avalada per varies sentències del Tribunal Suprem.

Si bé per a complir el recent auto derivat pel compliment de la sentència del TS del 24 d’abril de 2017 s’han de fer tota una sèrie de tràmits de planejament urbanístic i de repercussions ambientals actualment establerts per la Llei 2/2014, d’ordenació i ús del sòl (Lous), també cal tenir en compta que tots aquets tràmits i estudis pertinents ho són més de caràcter formal que de substància sobre la servitud de pas establerta i regulada pel Pgou i la Llei de Costes.

Amb aquesta modificació puntual del PGOU, per a adaptar-se al Pla d’Ordenació del Recursos Naturals de la Serra de Tramontana (PORN), esperam hi hagi ja ben clarament resolta l’efectivitat de la servitud pel que fa a la publificació dels camins com també al trànsit lliure pels mateixos per tal de poder accedir a Cala Castell en la forma prevista per la Llei de Costes i el mateix Porn.

Cal fer ben avinent que els camins públics no formen part de les determinacions mediambientals del Porn per quan són infraestructures amb una finalitat diferent a la resta del territori regulat pel Pla. Des de la Plataforma pro camins públics i oberts sempre hem defensat que la regulació prevista pels camins públics era la regulació més coherent i legal per a la gaubança del patrimoni natural i paisatgístic de la Serra de Tramontana.

Encoratjam a l’Ajuntament de Pollença perquè redacti tots els documents que calguin per a dur a bon port l’Aprovació Inicial i Provisional de la modificació puntual acordada pels tribunals.

PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS I OBERTS

SOBRE LA INOPER�NCIA DE L�AJUNTAMENT i EL CAM� DE CALA CASTELL

PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS I OBERTS

Comunicat

SOBRE LA INOPERÀNCIA DE L’AJUNTAMENT i EL CAMÍ DE CALA CASTELL

Davant l’anunci fet per la propietat de les finques de Ternelles consistent que a partir del mes de desembre la “gestió” de les visites guiades a la finca de Ternelles seria a càrrec de la Fundación Vida Sisvestre Mediterránea (FVSM) i que l’Ajuntament de Pollença s’abstingués de la gestió de les reserves per a la visita de la finca, manifestam el següent:

1.- La servitud de pas públic fins a Cala Castell que figura al PGOU i a la Llei de Costes, la qual ha quedat avalada amb les diferents sentències judicials del Tribunal Suprem, res te a veure amb les finques de Ternelles ni en possibles visites guiades, sinó estrictament amb el camí de Cala Castell que figura en els plànols d’ordenació de la xarxa viària del Pla General aprovats el 23 de maig de 1990.

2.- L’Ajuntament de Pollença no te encara cap potestat directa ni de gestió sobre el camí de Cala Castell al no esser titular del camí per no haver-lo encara incorporat com a bé municipal de domini públic per no haver-se encara expropiat.

3.- Des de la sentència del Tribunal Suprem de data 18.10.2001, la qual restablia la servitud establerta al Ple de 23.05.1990, l’Ajuntament no ha fet cap tràmit per a l’efectivitat de la dita servitud de pas públic a la costa.

4.- Per tant resulta una inexactitud que ara l’Ajuntament digui que “La gestió del pas pel camí de Ternelles ha de seguir essent competència de l’Ajuntament.”, segons resa al facebook municipal del 14 d’octubre.

5.- L’ajuntament solament pot tenir la gestió del camí una vegada en sigui el seu titular, però no pot tenir cap gestió sobre una propietat privada.

6.- Aquesta confusió dels responsables polítics municipals no ve d’ara, sinó com a mínim perdura des de l’any 2001 per causa dels assessors jurídics i tècnics els quals varen confondre la servitud de pas públic a Cala Castell com un dret a passar o transitar per un camí privat, fet que ha estat desmentit reiteradament per les diverses sentències del Tribunal Suprem, però sense que encara se n’hagin adonat pel que sembla.

7.- La Plataforma pro camins públics i oberts venim sol·licitant des de l’any 2013 una partida econòmica als pressuposts municipals per tal de poder fer efectiva la servitud de pas o accés a Cala Castell però sense que fins a dia d’avui hagi materialitzat en cap iniciativa.

8.- Per això, si l’Ajuntament de Pollença vol fer efectiva la servitud que incorpori d’una vegada el camí de Cala Castell al béns municipals i compleixi ja la seva obligació de defensar un bé públic de tanta transcendència.

Comunicat cam� del Port de Pollen�a a Cala Carb�.

Dia 21 d’abril de 2006 els pescadors pollencins Ignasi Borràs Llompart, Melcior Bosch Rotger, Melcior Bosch Vicens, Joan Albertí Enseñat, Guillem Payeras Serra i Antoni Bosch Cerdà, fruit del treball de la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts, feien declaració jurada davant notari -que feren arribar a l’Ajuntament- en la qual declaraven recórrer el camí del Port de Pollença a la Cala de Sant Vicenç pel Coll de Síller que, a més, ja recordaven que enllaçava amb el de Can Botana. Actualment hi trobam dos camins marcats al catàleg: el del Port de Pollença a Cala Carbó (82) i el del Camí de Síller al Coll de Síller (135).

En aquells moments pensàvem que la recuperació del camí seria imminent, que les senyalitzacions per indicar el camí es millorarien i que els entrebancs per transitar desapareixerien. Malauradament a dia d'avui els entrebancs encara perduren, per tant hem de seguir reivindicant una solució per a aquest camí.

També hem de lamentar que dos anys després d'iniciar-se els expedients d'investigació, en els quals la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts va fer aportacions a tots i cada un dels camins, aquests expedients encara no s’han resolt.

Així, a dia d'avui encara hem de sol·licitar que:

Es garanteixi un pas clar entre el Port de Pollença i la Cala de Sant Vicenç a tots els senderistes.
Es resolguin els trams del camí vell de Pollença a Lluc que encara no són transitables.
Solucionar de manera clara el camí de Cala Bóquer.
Es garanteixi un pas lliure al camí de Ternelles.

També volem recordar que a dia d'avui molts dels camins inclosos dins l’inventari municipal segueixen presentant problemes de pas.

PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS I OBERTS

Excursi� pel cam� del coll de Siller a Cala Carb�.

Excursió pel camí del coll de Siller a

Cala Carbó.

Dissabte 2 de setembre a les 18 hores davant els apartaments habitat. (Port de Pollença)

Per defensar el manteniment de les rutes senderistes.

Per una ruta pública i clara,

SOLUCIÓ JA!!

Convoca:

PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS I OBERTS.

De fulletons i rutes senderistes a Pollen�a.

Ateses les mancances que entenien que presentava el fullet informatiu sobre rutes, principalment en camins amb dificultats de pas, mala senyalització i, fins i tot en algun cas, intransitables, vam considerar positiu el compromís de revisar aquests fullets per millorar les rutes i hi vam fer alguns suggeriments i aportacions. Però a dia d'avui veiem que no s'han tingut en comte els nostres suggeriments i al nostre parer se segueixen produint errades prou greus per demanar la retirada d’aquests fullets.

Aquests fullets inclouen onze rutes que aparentment presenten interès per practicar el senderisme en el nostre municipi, en les quals nosaltres volem fer les següents consideracions:

Ruta 1: Fartàritx Gran. En principi ens sembla correcta la seva inclusió i el seu interès pels senderistes, però posar que el grau de dificultat és moderat pot confondre la gent poc acostumada al senderisme.

Ruta 2: Santuïri. No la trobam interessant per al senderisme, la consideram més com una àrea recreativa que pot ser útil per caminar, però no d'un gran interès senderista, tot i això no valoram com a negativa la seva inclusió.

Ruta 3: Coves Blanques. Puig de l'Àguila/la Mola. Ens sembla adequada la seva inclusió.

Ruta 4: Cala Murta. Entenem que per marcar una ruta dins el fullet, aquesta no hauria de presentar tancaments ni cartells que puguin fer pensar que anam a transitar per una zona privada i de limitació de pas.

Ruta 5: na Blanca. Entenem que aquesta ruta, com l'anterior, té interès per a la pràctica del senderisme en el nostre municipi i s'han corregit mancances al plànol, per tant valoram com a positiva la seva inclusió. Ara bé, no ens sembla adequat mostrar dins el mapa grafiat el camí que transcorre pel pla del pujol atès que aquest tram situat dins la finca de Formentor presenta dificultats de pas.

Ruta 6: la vall de Colonya. Entenen que és adequada la inclusió d'aquesta ruta, tot i que bona part d’ella transcorre per camins de trànsit rodat.

Ruta 7: El puig de Maria. Entenem que la inclusió d'aquesta ruta és adequada .

Ruta 8: Cala de Sant Vicenç. Entenem l'interès d'aquesta ruta, però per tal de publicitar-la caldria millorar la senyalització i resoldre els problemes prou coneguts per la manca de resolució del catàleg.

Ruta 9: el Fumat. Entenem que aquesta ruta, com l'anterior, té interès per a la pràctica del senderisme en el nostre municipi i s'han corregit mancances al plànol; per tant, valoram com a positiva la seva inclusió. No ens sembla adequat mostrar dins el mapa grafiat el camí que transcorre pel pla del pujol, atès que aquest tram dins la finca de Formentor presenta dificultats de pas.

Ruta 10: camí vell de Lluc. Entenem que la inclusió d'aquesta ruta és adequada, però no entenem que es grafiï i es mostri el tram que transcorre des del nucli de Pollença fins al pi de Son Grua, atesa la problemàtica de pas en aquest tram que fa que els senderistes hagin d'anar amb freqüència per la carretera amb el risc que això implica.

Ruta 11: Cala Boquer. Entenem que la inclusió d'aquesta ruta és adequada, però recordam que també es troba pendent de resolució d'algun expedient.

Per tot això entenem que encarà és molt millorable i que no s'haurien de publicar trams en els quals es pugui presentar alguna problemàtica de pas. Per tal de poder-la millorar i incloure-hi altres camins que consideram que presenten molt d’interès per al senderisme, cal dir que hi trobam a faltar el camí de Ternelles (per exemple es podria deixar clar que s'ha de sol·licitar el pas prèviament). També seria bo resoldre expedients d'investigació dels camins pendents d’incloure en el catàleg i fer una selecció més acurada i rigorosa per tal de fer un catàleg amb rutes d'un major interès, doncs entenem que el nostre municipi pot oferir altres trams per a la pràctica del senderisme.

Convocat�ria excursi�.

Un any més segum esperant una solució a aquesa ruta tan coneguda dins i fora del nostre municipi.

Excursió pel camí del coll de Siller a

Cala Carbó.

Dissabte 2 de setembre a les 18 hores davant els apartaments habitat. (Port de Pollença)

Per defensar el manteniment de les rutes senderistes.

Per una ruta pública i clara,

SOLUCIÓ JA!!

Convoca:

PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS I OBERTS.

Aquest camí consta amb documentació al catàleg de camí rural i també dins el projecte de senyalització de camins; val a dir que el 21 d’abril de 2006 els pescadors pollencins Ignasi Borràs Llompart, Melcior Bosch Rotger, Melcior Bosch Vicens, Joan Albertí Enseñat, Guillem Payeras Serra i Antoni Bosch Cerdà feien declaració jurada davant notari -que feren arribar a l’Ajuntament- en la qual declaraven recórrer el camí del Port de Pollença a la Cala de Sant Vicenç pel Coll de Síller que, a més, pareix enllaçar amb el de Can Botana. Actualment hi trobam dos camins marcats al catàleg: el del Port de Pollença a Cala Carbó (82) i el del Camí de Síller al Coll de Síller (135).

Si començam el recorregut pel camí de Can Botana podem enllaçar amb el camí denominat de la Cala de Sant Vicenç al Port de Pollença i arribar al Coll de Síller i d’aquesta manera fer el recorregut del Port de Pollença, a la Cala de Sant Vicenç pel camí de Can Botana. Encara ara es conserven algunes fites que marcaven el camí que comunicava la Cala de Sant Vicens amb el Port de Pollença.

Serra de Tramuntana, encara amb entrebancs.

Desgraciadament vinyeta encara vigent.

Ultim�tum al exalcalde de Pollen�a para que reabra la carretera vieja de Lluc.

Reproiduïm la notícia del diari "Ultima Hora", esperam que finalment el Consell recuperi integrament la carretera vella de Pollença a Lluc.

El Consell de Mallorca ha enviado un requerimiento al exalcalde de Pollença, Bartomeu Cifre Ochogavía (Tots), para que reabra la carretera vieja de Lluc al paso por la finca de Ca na Borrassa, propiedad de su familia. La plataforma Pro Camins Públics i Oberts reivindica desde hace años la recuperación de la vía para el paso de los excursionistas en este y otros puntos conflictivos que permanecen cerrados en el tramo de la Ruta de Pedra en Sec que discurre entre el Pi de Son Grua y el refugio del Pont Romà.

Si el exalcalde no rectifica antes del sábado, la próxima semana se podría repetir la estampa vivida en 2012 cuando, tras años de reivindicaciones, el Consell mandó a sus operarios a recuperar la carretera vieja suprimiendo o abriendo las barreras que impedían el tránsito. Por aquel entonces había obstáculos de toda clase desde el Santuari de Lluc hasta Ca na Borrassa, incluso en la finca pública de Menut.

La carretera vieja de Lluc apenas permaneció completamente abierta al tránsito unos meses. Los excursionistas denunciaron distintas ‘maniobras’ para impedir el libre paso, entre otras la presencia de colmenas en las inmediaciones o de cadáveres descompuestos de ovejas.

El exalcalde Bartomeu Cifre Ochogavía exigía al Consell que desafectara su tramo, alegando que para seguir la Ruta de Pedra en Sec a través de la carretera vieja los senderistas se ven obligados a cruzar cuatro veces la carretera general de Lluc, incluso en el sentido contrario de la marcha de los coches. Cifre Ochogavía reivindica desde hace más de una década que se habilite un paso alternativo que evite tener que cruzar la carretera. «Sería más seguro y beneficioso para todos que se ejecutara la pasarela prevista», dice.

En estos momentos, el Consell está habilitando un carril para excursionistas, paralelo a la carretera general, aprovechando la zona de dominio público que queda a la derecha cuando se circula de Lluc a Pollença pero dicho carril tropieza con las rejillas de Ca na Borrassa. En su defensa, Bartomeu Cifre Ochogavía advierte del riesgo de que, sin rejillas, el ganado pueda salir de su finca y provocar un accidente en la carretera. El exalcalde asegura disponer de un informe de la Guardia Civil que le advierte de que él sería el responsable si se produjeran daños.