La teva veu Verda en el Parlament

Golpe del lobby pro-nuclear en Programa Europeo de investigaci�n

Fri, 02 Jun 2006 13:59:08 +0200

TOTAL APOYO DE SOCIALISTAS Y IZQUIERDA UNIDA EUROPEA (IU) A PRIORIZAR EL FUTURO NUCLEAR Y DESPRECIAR LAS RENOVABLES

En cuanto el hecho de que todos los Grupos Pol�ticos excepto los Verdes hayan votado en favor de que se destinen 2.7 billones de Euros al programa nuclear EURATOM, Hammerstein ha dicho: "Los Verdes nos hemos quedado solos el intento de promover la eficiencia energ�tica y la apuesta por la energ�a limpia, Todos los grupos incluidos socialistas e izquierda unitaria han dado su apoyo a que se dedique diez veces m�s presupuesto a las nucleares que a las energ�as alternativas, cuando la opinion publica espa�ola y europea exige que se de prioridad a las energias limplias frente a la energia atomica".

"Es algo sorprendente lo que sucede en este Parlamento, determinados grupos pol�ticos prometen acciones muy concretas a sus electores, pero olvidan r�pidamente estas promesas en la oscuridad de los pasillos de este Parlamento".

El voto ha estado marcado por la controversia ya que el Presidente de esta Comisi�n, el popular Chichester, en lo que los Verdes han denominado "maniobra antidemocr�tica", hab�a prohibido que se votase una enmienda de compromiso muy importante que hacia una propuesta sobre como distribuir el presupuesto dedicado a la energ�a no-nuclear (una fraccion del dedicado al nuclear), y que ped�a que dos tercios del presupuesto no-nuclear fueran atribuidos a investigaci�n en renovables y para la eficiencia energ�tica.

Tras el voto en ITRE, David Hammerstein coordinador del Grupo Verde/ALE de investigaci�n ha mostrado su indignaci�n acerca de este hecho:

"Es un esc�ndalo que el Presidente de la Comisi�n ITRE, que tambi�n es presidente del Foro Europeo de la Energ�a, un lobby pro nuclear, haya prohibido que se votase esta enmienda de compromiso, que hab�a sido acordada por una gran coalici�n de Verdes, Socialistas, Liberales e Izquierda unitaria. Al no permitir que se votase esta enmienda clave, los conservadores logran evitar la verg�enza publica de que se sepa que est�n completamente en contra de las renovables y de la eficiencia energ�tica"

Tot aix� fa molt que pensar sobre les autentiques aspiracions ecologistes de moltes forces que s'autonomenen progressistes i ecologistes, de vegades els sil�ncis s�n m�s clamorosos que les paraules. S�n amb els actes, i en pol�tica all� que es vota, com es comprova all� que realment creuen les diverses forces pol�tiques. Tant socialistes com els d'esquerra unitaria europea est�n m�s pel desenvolupament nuclear que per l'aposta per les energies netes.

Una nova agressi� al litoral: el projecte d'ampliaci� de

Fri, 05 May 2006 09:00:04 +0200

Ahir acabava el termini d'exposici� p�blica i de presentar al�legacions al projecte d'ampliaci� del port Adriano, a Calvi�, l'agressi� al litoral mallorqu� no fa m�s que continuar un cam� de degradaci� paulatina i total. Tot aix� amb la permisivitat de la nova llei de ports que prest far� un any de la seva entrada en vigor.

Des de l'ecologisme i des de el conjunt de persones que a Mallorca, ja fa molts anys, venim reclamant "SALVEM MALLORCA" veim amb tristesa, malgrat els innumerables esfor�os, com cada dia un tros m�s de la nostra illa es va perdent irremediablement. Fa dos dies eren les autopistes, ara tornen els ports, dem� seran m�s camps de golf, noves urbanitzacions o qualsevol altra actuaci� sobre el territori o el litoral que beneficia a uns pocs i ens perjudica a tots. La qualitat de vida de la gent de Mallorca es veu cada dia m�s degradada �Fins quan?

Amb la voluntat de frenar aquest desenvolupisme agressiu he presentat al Parlament de les Illes Balears una proposici� no de llei perqu� el Govern de les Illes Balears rebutgi el projecte d'ampliaci� de "port Adriano".

A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

D'acord amb el que preveuen els articles 163 i seg�ents del Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup Parlamentari d'Esquerra Unida i Els Verds presenta la proposici� no de llei seg�ent perqu� sigui tramitada davant la comissi� d�ordenaci� territorial.

T�tol: Rebuig a l�ampliaci� del port Adriano (Calvi�)

Avui, dia 4 de maig, ha finalitzat l�exposici� p�blica del projecte d�ampliaci� del port esportiu de El Toro (port Adriano) a Calvi� per a posteriorment ser aprovar o rebutjat pel Govern de les Illes Balears. Aquest projecte suposar� augmentar en un 125% l�actual lamina d�aigua i un increment de 85 amarraments de eslores d�entre 20 i 60 metres. Aix� duplicar� la superf�cie actual tant a nivell d�infrastructures terrestres com d�amarres a la mar, suposant una nova ocupaci� del litoral calvianer de 90.000 m².

Un projecte que incrementar� la destrucci� del malm�s litoral de Calvi� molt castigat per l�allau d�infrastructures urban�stiques i tur�stiques, aix� com per l�artificialitzaci� de l�entorn. Un projecte que augmentar� la degradaci� de la platja i les cales annexes, aix� com de la qualitat de les aig�es marines.

Per altra banda en aquesta zona costanera ja s�hi ubiquen una important oferta de ports esportius, concretament cinc en el terme de Calvi�, un a Andratx i nou a la zona de Palma. Augmentar m�s l�oferta sense disposar d�un pla director de ports esportius a nivell de tota Mallorca o si m�s no de la zona de litoral Andratx-Calvi�-Palma resulta poc compatible amb la protecci� del litoral com un patrimoni a preservar i ordenar amb criteris de sostenibilitat.

A m�s una part del projecte afecta directament a la praderia de Posidonia oceanica i, es calcula que un m�nim de 25.000 m² de posidonia oceanica quedaran destru�ts directa o indirectament per aquesta gran ampliaci� del port esportiu.

La Posidonia oceanica constitueix una planta de gran valor ambiental, la qual es troba protegida per normativa estatal, europea i per diversos convenis internacionals. D�altra banda les praderies de Posidonia oceanica s�n extremadament sensibles a qualsevol alteraci� del medi mar�. El projecte destrueix directament una part de la praderia situada davant el litoral del Toro causant-li un dany irreversible i suposar�, tamb�, l�alteraci� d�una superf�cie encara major. A m�s de la Posidonia oceanica altres esp�cies protegides es veuran afectades.

Hem de recordar, a m�s, que el Govern de les Illes Balears actualment participa en el projecte �LIFE-Posidonia� amb la Uni� Europea per contribuir conjuntament a la seva protecci�. Permetre actuacions o infrastructures que destrueixin aquests ecosistemes suposaria posar en perill aquest projecte i, sobre tot, vulnera l�objectiu b�sic de protecci� de les praderies de Posidonia oceanica de l�illa de Mallorca.

L�ampliaci� del port actual en m�s del 30% de la seva capacitat hauria de disposar d�un pla director i hauria d�establir tots els procediments de participaci� de les diverses administracions implicades, aix� com de la societat en general tal com marca la llei de ports auton�mica aprovada, llei 10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears, i la directiva d�Avaluaci� d�Impacte Ambiental 2001/42CEE que especifica clarament la necessitat de participaci� de la ciutadania.

Per totes aquestes raons presentam la seg�ent

proposici� no de llei:

1) El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a rebutjar l�ampliaci� del port esportiu El Toro (port Adriano) Calvi� pel seu negatiu impacte ambiental al litoral calvianer, aix� com per la destrucci� del fons mar� i especialment de la praderia de Posidonia oceanica .

2) El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a elaborar, en el termini de sis mesos, un pla director de la zona del litoral sud-oest mallorqu� (Andratx, Calvi� i Palma) per ordenar l�oferta portu�ria esportiva, i fer-ho en criteris de sostenibilitat ambiental, de participaci� dels implicats, tant de l�administraci� com de la ciutadania i amb l�objectiu de protecci� de les praderies de Posidonia oceanica tal com pret�n el Govern de les Illes Balears amb l�objectiu del projecte �LIFE-Posidonia� amb la Uni� Europea.

Palma, a 4 de maig del 2006

La diputada:��

Margalida Rossell� i Pons.��

�

Declaraci� de les Illes Balears zones lliures d�energia nuclear

Tue, 25 Apr 2006 10:39:54 +0200

Dem� dia 26 d�abril se compliran 20 anys de l�accident de la central nuclear de Txern�bil, el qual ha estat l�accident m�s greu de la hist�ria de l�energia nuclear. Les seves greus conseq��ncies continuaran i mai se coneixeran en la seva totalitat els efectes sobre les persones i el medi ambient. La OMS ha calculat que la radioactivitat total alliberada per Txern�bil va multiplicar per 200 vegades la radioactivitat alliberada per les dues bombes at�miques llan�ades sobre Jap� en la Segona Guerra Mundial.

�

El sarc�fag actual que recobreix la central nuclear de Txern�bil� seguir� essent radioactiu durant, com a m�nim 100.000 anys. L�accident nuclear de Txern�bil va demostrar la potencia catastr�fica de l� energia nuclear i que la radioactivitat no t� fronteres.

Actualment s�ha reobert el debat sobre l�energia nuclear com alternativa a les fonts energ�tiques procedents dels combustibles f�ssils, com el petroli, que provoquen l�efecte de canvi clim�tic.

L�energia nuclear �s molt perillosa i insegura, els seus efectes contaminants i destructors de la vida �humana i terrestre s�n enormes. L�energia nuclear �s molt ineficient enfront al canvi clim�tic� i �s molt cara a nivell econ�mic, a m�s de la centralitzaci� de la producci� que ocasiona grans p�rdues en el transport per la xarx�.

A� les Illes Balears no se genera ni utilitza energia nuclear. Per� el Govern, a trav�s del Pla Director Sectorial Energ�tic, pret�n dur endavant la infrastructura del cable el�ctric, que connectar� la pen�nsula amb les Illes Balears, amb la qual arribar� energia nuclear a les illes, procedent de les centrals nuclears de la pen�nsula i de Fran�a.

Davant� aquesta possibilitat i recordant les nefastes conseq��ncies de l�energia nuclear, present danvant el Parlament de les Illes Balears�la seg�ent� PROPOSICIO NO DE LLEI :

1 � El Parlament de les Illes Balears declara� a les Illes Balears zona lliure d�energia nuclear.

�2 � El Parlament de les Illes Balears� insta al Govern de les Illes Balears� a renunciar� a la connexi� energ�tica per cable el�ctric amb la pen�nsula, ja que aquesta connexi� suposaria la utilitzaci� d�energia nuclear per al subministrament energ�tic de les illes.

�3 � El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a incentivar l�estalvi i l�efici�ncia energ�tica com a bases del pla energ�tic de les Illes, apostant de forma clara� a nivell normatiu, pressupostari i d�investigaci�, per a la utilitzaci� de les� energies netes ( especialment la fotovoltaica).

�

La diputada�verda

Margalida Rossell� i Pons

�

COM TUDEN ELS NOSTRES DOBLERS EN MATAS, NA CABRER I EN FONT ?

Mon, 10 Apr 2006 16:07:23 +0200

A les illes encara hi ha moltes zones urbanes que no disposen de clavegueram ni d' emissaris per tractar l'aigua bruta que totes les cases generen . Aix� hi ha molta gent que ho sap� � o no ? , urbanitzacions senceres no disposen de xarxa de sanejament i no se depura com cal , la qual cosa genera o pot generar� problemes de contaminaci� a la mar o en els aqu�fers .

Molt d'�ajuntaments no fan les instal.lacions pertinents per no disposar de recursos econ�mics suficients , o perque tenen altres prioritats , o , sobretot perque �s molta feina i no es nota gaire . sempre queda millor fer-se una foto a un nova autopista o una nova carretera .....

B� ,id� , el govern incompleix una directiva europea que obliga a tots els estat membres de la UE a depurar totes les aig�es residuals� i a tenir tota la xaraxa de sanejament finalitzada a totes les zones urbanes abans de l' 1 de gener del 2006 . Des de l'a ny 1991 hi hagut temps per fer-hi feina per part dels ajuntametns , consells i govern ....15 anys no han bastat per possar fil a l'agulla i evitar un problema ambiental i de contaminaci� de primera magnitud .

Molt de dodbers per fer autopistes , mils de milions , endeutament de la comunitat per m�s de 30 anys � i pel sanejament , i pel compliment de la normativa europea , i pel medi ambient� s'endeutaran o com ho faran ?

necessitam respostes i actuacions ambientals , no bones paraules ni autopistes !!!!

UN IMPULS A LES ENERGIES NETES

Fri, 07 Apr 2006 08:23:33 +0200

Benvolguts amics i amigues avui us vull proposar que entre tots i totes aprotem un munt d'idees per fer possible l'impuls i, per tant, la implantaci� de les energies netes a Mallorca.

M'agradaria saber quines coses creis que s'han de fer, quines actuacions s'han de fomentar o quines altres no s'han de permetre, com s'han de distribuir les ajudes, etc.

Estic segura que entre tots podrem aportar noves i bones idees, i des del Parlament de les Illes Balears proposar-les als nostres governants.

Esper la vostra col�laboraci�.

Margalida Rossell� i Pons

UNA LLEI DE CA�A NOM�S PER ALS CA�ADORS

Wed, 05 Apr 2006 12:29:03 +0200

Ahir es va apropvar la llei de ca�a de les illes Balears amb un consens important per part de la majoria de�ponents�expecte d'aquesta diputada, veu verda al parlament.

Vaig presentar una esmena a la totalitat a aquesta llei i trenta-nou esmenes a l'articulat perqu� aquesta llei �s una llei feta a mida dels ca�adors, i no �s una llei que ordeni en el territori l'activitat de la ca�a.

Anem a veure -�s important i necessaria una llei de la ca�a?

S�, ja que la llei de ca�a estatal �s del 1970 i la llei de pesca fluvial del 1942. Ambdues s�n preconstitucionals. Tot i que ha hagut molta normativa posterior de protecci� del medi ambient i la biodiversitat.

�s necessari, per tant, adaptar-ho a la normativa actual i als principis constitucionals, i compatibilitzar l'activitat de la ca�a amb la protecci� del medi ambient, el respecte a la propietat privada, a la seguretat de les persones i la flora i fauna i, sobre tot, a la diversitat d'usos actuals del territori.

- La llei del Govern compleix aix�?

En el meu entendre no. No�compatibilitza la ca�a amb altres activitats en el medi rural, quasi be tots els terrenys s�n "cineg�tics", excepte els refugis de ca�a que han de tenir m�s de deu hect�ries o les zones urbanes, la resta del territori queda igual que ara com a terreny cineg�tic. Canvien el nom per� es mant� una situaci� similar.

�s una llei injusta, beneficia els ca�adors (aproximadament uns 30.000 a les illes) i perjudica a la resta de ciutadans que volen gaudir de la natura.

�s una llei inconstitucional i intervencionista amb la propietat privada. D�na m�xima potestat a les societats de ca�adors (entitats privades) alhora de definir un coto o vedat, o "terrenys gestionats d'aprofitament com�", per� el dret dels propietaris que no vulguin que es caci dintre de la seva finca queda en segon terme. Aquest propietaris ho tindran molt dif�cil, primer per ent�mer-se si la seva propietat forma part d'un coto, per sortir-ne i, en tot cas, haur� de vallar la finca perqu� no entrin els ca�adors, "assumint tots els perjudicis".

- On �s la defen�a, en aquesta llei, de la propietat privada per part del Partit Popular, tan exigent i defensor d'ella davant les figures de protecci� del territori que no malmenten la propietat privada ?

- Qui dur� les tasques de vigil�ncia i de policia de ca�a ?

La llei habilita a zeladors privats i zeladors federatius contractats per les societats i federacions de ca�adors (entitats privades) la usurpaci� de funcions pr�pies dels Agents de Medi Ambient, actuals funcionaris del Govern de les Illes Balears, agents d'autoritat i amb unes funcions molt clares per actuar com a policia ambiental. Aix� no interessa a aquest govern. Es prefereix pagar en doblers p�blics a les societats de ca�adors la contractaci� de zeladors privats/federatius abans que disposar de vertaders agents p�blics, amb la conseq�ent perversi� de la vigil�ncia quan qui ha d'�sser vigilat i controlat �s qui contracte i tria el vigilant.

- Que he proposat al respecte?

Regular l'activitat de la ca�a �s necessari i s'han de compatibilitzar la diversitat d'usos, interessos, drets i deures en l'�mbit rural, per aix� la ca�a s'ha d'exercir en els cotos i vedats on s'autorregularan entre propietaris i ca�adors amb la lliure concurr�ncia entre les parts. I eliminar, aix�, les zones cineg�tiques d'aprofitament com� que venen a ser els terrenys lliures actuals.

Millorar la llei i respectar el dret de tots els propietaris i, sobre tot, facilitar la lliure disposici� de les seves finques, i millorar la transpar�ncia de tot el proc�s de definici� d'un coto o vedat. Millorar tots els aspectes relacionats amb la protecci� de fauna i flora i, tamb�, de la seguretat de les persones i de les zones habitades i defen�ar que les funcions de vigil�ncia, inspecci� i control de l'activitat cineg�tica correspon als Agents de Medi Ambient, els quals tenen la condici� d'agent d'autoritat, i han d'actuar de forma objectiva i clara. I destinar els doblers p�blics a augmentar la plantilla d'aquest c�s.

M�s carreteres i m�s carreteres, I el transport p�blic on �s?

Wed, 05 Apr 2006 08:03:10 +0200

Asseguren tots, el govern, els consells, el PSOE tots troben que l�altra dia va ser espl�ndid per presentar m�s inversions en carreteres. Concretament es destinaran 225 milions d�euros a Mallorca per fer m�s carreteres. No basten les autopistes de Palma a Llucmajor, a Sa Pobla o a la UIB, ara, encara m�s, el nou cintur� i moltes m�s.

� I el tren, i millorar la xarxa d�autobusos, i carrils per a bicicletes, i mesures per a reduir el tr�nsit, on s�n ?

�On s�n les partides pressupost�ries, els doblers, per fer-ho?

� Alg� pot� creure, encara, que tantes carreteres i autopistes milloraran la mobilitat de la gent, la seguretat i la qualitat de vida ?

El problema �s que hi ha massa cotxes a les illes, i una manca de transport p�blic com alternativa.

�

ENDAVANT PLATAFORMA ANTIAUTOPISTA D'EIVISSA!!!!

Fri, 31 Mar 2006 20:45:58 +0200

com anam a tots i totes els internautes?

jo aparesc poc per aquest espai per que altres espais me dominen el temps .

pero us volia dir que l'espai gris i tancat del parlament de les illes balears , dimars �s va omplir de verdor i desperan�a�.�Per primera vegada en aquesta legislatura va entrar un aire nou i esperan�ador dins aquestes parets�llunyanes de la ciutadania , de l'aire i del cel.

les veus i la pres�ncia de la gent valenta i lluitadora de les plataformes antiautopista d' Eivissa ,i tamb� de�Mallorca, varen rompre per unes hores la mediocritat d'un parlament encorsetat per un govern mag de la demagogia i la mentida, pr�ncep de l'insult i la incapacitat de debatre en profunditat i rei de la destrucci� de les illes .

me�vaig animar a continuar endavant en aquesta tasca dif�cil de defensa del territori i el medi ambient de les illes�

com anam a tots i totes els internautes?

jo aparesc poc per aquest espai per que altres espais me dominen el temps .

me�vaig animar a continuar endavant en aquesta tasca dif�cil de defensa del territori i el medi ambient de les illes�

SOS ILLES BALEARS

Wed, 15 Mar 2006 12:54:36 +0100

En la sessi� plen�ria d'ahir vaig formular una pregunta al Govern de les Illes Balears atenent a la proliferaci� de projectes d'ampliaci� i de nous ports esportius arreu del litoral de les Illes Balears.

A QUANTS DE PROJECTES D'AMPLIACI� I/O DE NOUS PORTS ESPORTIUS PENSA DONAR EL VIST I PLAU EL GOVERN EN L'ACTUAL LEGISLATURAL?

SOS� ILLES BALEARS:

El Govern vol omplir de ports esportius el litoral de les illes Balears.

Despr�s de l�aprovaci� de la llei de ports s�ha obert la porta a la tramitaci� i aprovaci� d�ampliacions i nous ports esportius. Sense cap planificaci� pr�via, �a la carta�, i a iniciativa del promotor.

Segons ens ha informat el Govern hi ha peticions d�un total de 13 ampliacions i/o nous ports esportius, 7 a Eivissa (actualment n�hi ha 5):

1. Punta Pinet (Sant Josep)

2. La Punta de baix (Eivissa)

3. C.N. Sant Antoni de Portmany

4. Cala Corral (Sant Josep)

5. Punta Xinx� (Sant Josep)

6. ampliaci� port esportiu Sant Antoni-Ses Salines

7. Port des Torrent (Sant Josep)

A Mallorca, que compte amb 9 ports depenent del Govern i 3 d�autoritat portu�ria, hi ha 4 actuacions d�ampliaci�:

1. Port Adriano (Calvi�)

2. C. N. S�Estanyol (Llucmajor)

3. C. N. Palmanova (Calvi�)

4. C. N. S�Arenal (Llucmajor)

A Menorca amb 4 ports del Govern i 2 d�autoritat portu�ria s�han presentat 2 ampliacions:

1.� Cala en Bosch (Ciutadella)

2.� Port de Fornells (Es Mercadal)

�s a dir entre ampliacions i nous port esportius a les illes Balears tenim 13 noves actuacions previstes. Per�, i d�acord a les informacions del Govern de les Illes Balears, Autoritat Portu�ria i projectes anunciats en la premsa suposaria arribar a un total de 25 ports esportius.

Altres ports que s�estan plantejant la seva ampliaci� s�n els de la Col�nia de Sant Jordi, Porto Colom, Cala Nova, Cala Rajada, Son Serra de Marina, Port de S�ller, un nou port a Sant Elm, Cala Gamba o Portopetro. A tot aix� cal afegir-hi Es Portixol, Es Molinar, el Port de Palma o Sa Sivina de Formentera compet�ncia d�autoritat portu�ria.

1) Se treuen dels calaixos vells projectes, fins i tot de fa m�s de 30 anys, exemples com el Port des Viver i Figueretes (Eivissa) projectats l�any 1975 amb 855 amarres o Punta Xinx� (Sant Antoni) de l�any 1988 i 500 amarres, i que comportarien la construcci� de grans dics d�un impacte molt elevat.

Alguns d�aquests ports, i projectes de nous ports, es troben a zones d�alt nivell de protecci�, o llocs molt propers, com Cala Corral o Punta de Baix a Eivissa estan en zones LIC degut a les praderies de posid�nia.

2) L�augment de ports esportius, tant en ampliacions com en noves instal�lacions, suposar� un increment de pressi� sobre el litoral, i tot l�ecosistema, aix� com sobre les zones protegides i els parcs naturals. Cinc ports a Eivissa estan devora el parc natural de Cala d�Hort i a la zona d�influ�ncia des Vedr� i es Vedranell, el port de sa Punta devora el parc natural de Ses Salines. A Menorca s�ha de destacar la proximitat del port de Fornells a la zona mar�tima protegida del nord de l�illa i el port de Cala en Bosch al costat del anunciat, pel Conseller de Medi Ambient, futur parc natural de la costa sud menorquina.

3) Aquest exc�s d�oferta va en contra del principi de �Turisme de qualitat�. Aix� ho diu el Sr. Jaime Gibert president del Col�legi d�Aparelladors que �la massificaci� a duit al Port d�Andratx a perdre el seu car�cter exclusiu per la qual cosa ja no �s tant sol�licitat per multimilionaris a la recerca d�una casa d�estiu�.

Cal per tant reflexionar sobre l�impacte global, que pot suposar la saturaci� del litoral de les Illes Balears per un exc�s de ports esportius i una massificaci� d�embarcacions, en la degradaci� ambiental i la p�rdua de qualitat de l�oferta tur�stica balear. Les Illes Balears viuen del turisme i s�atreu el turisme per la imatge id�l�lica d�aquestes illes, si trencam la cadena correm el risc de carregar-nos la principal ind�stria de les nostres illes.

Margalida Rossell� i Pons

Diputada Verda al Parlament de les Illes Balears

�

�No �s nom�s q�esti� de noms�

Sun, 19 Feb 2006 21:34:46 +0100

Encara me deix sorprendre per la manca d��tica democr�tica d�algunes formacions pol�tiques, encara m�s quan aquesta la practica l�autoanomendada �esquerra alternativa�.

�

He rebut una invitaci� d�Alternativa Esquerra Unida � Els Verds de les Illes Balears per assistir a la seva assemblea constitutiva. M�ha sorpr�s la utilitzaci� d�aquest nom ja que aix� suposa faltar a la veritat. A l�opci� pol�tica d�Alternativa, leg�timament constitu�da per EU de les illes Balears i els Verds de Mallorca, no hi participen els Verds de les Illes: Els Verds de Menorca de forma sobirana i democr�tica varen prendre la decisi� de presentar-se a l�illa de Menorca amb el PSM i no participar a Alternativa. Els Verds d�Eivissa no han dit, encara, com es presentaran a les eleccions del 2007, i no participen a la opci� pol�tica d�Alternativa. Si a m�s, afegim, que en els Verds de Mallorca es va produir una profunda ruptura i que per un sol vot va guanyar en el congr�s extraordinari l�opci� de fusi� amb EU per formar Alternativa, hem de concloure que utilitzar pol�ticament el nom dels Verds de les Illes Balears no respon a la realitat i suposa una falta de respecte total a la sobirania dels Verds de les diferents illes.

�

La prepot�ncia i la utilitzaci� partidista de la diversitat ideol�gica no �s un bon comen�ament per una opci� pol�tica que s�autodefineix com oberta, participativa i profundament democr�tica.