Anarcoefemèrides

Anarcoefemèrides https://anarcoefemerides.balearweb.net Efemèrides anarquistes efemerides 2026-08-12T08:40:20Z [11/08] Atemptat contra Quintana - «L'Émancipateur» - «Golos Truda» - Dissolució del Consell d'Aragó - «Nuevo Aragón» - Detenció de Carballo i de Christie - Vernier - Baudier - Straggiotti - Volin - Froget - Cagno - Gómez - Fragori - Bolufer - Català Tineo - Lobry - Ferrer - Aparisi - Baños - Magaña - Zamboni - Borràs - Moreno - Aguilar - Querol - Adé - Alexiev - Errandonea https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143587 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[11/08] Atemptat contra Quintana - «L'Émancipateur» - «Golos Truda» - Dissolució del Consell d'Aragó - «Nuevo Aragón» - Detenció de Carballo i de Christie - Vernier - Baudier - Straggiotti - Volin - Froget - Cagno - Gómez - Fragori - Bolufer - Català Tineo - Lobry - Ferrer - Aparisi - Baños - Magaña - Zamboni - Borràs - Moreno - Aguilar - Querol - Adé - Alexiev - Errandonea</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides de l'11 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/planasvirella/planasvirella03.jpg"><big><img title="Reconstrucció de l'atemptat de Planas contra Quintana segons la revista argentina "Caras y Caretas" del 19 d'agost de 1905" style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 397px;" alt="Reconstrucció de l'atemptat de Planas contra Quintana segons la revista argentina "Caras y Caretas" del 19 d'agost de 1905" src="http://www.estelnegre.org/documents/planasvirella/planasvirella03.jpg" /></big></a> Reconstrucció de l'atemptat de Planas contra Quintana segons la revista argentina Caras y Caretas del 19 d'agost de 1905 - Atemptat contra Quintana: L'11 d'agost de 1905 el president de la República argentina Manuel Quintana surt il·lès a Buenos Aires (Argentina) d'un atemptat comès per un jove anarquista català, Salvador Planas i Virella –o Virelles, per alguns autors–, que va actuar tot sol i volia venjar així els obrers assassinats durant la manifestació del 21 de maig anterior. Planas, disparà tres vegades contra el jerarca amb una vella pistola –Smith & Weson calibre 38 de 9 mil·límetres, fabricada en 1871–, a l'alçada de la plaça de San Martín, quan aquest es dirigia amb un cupè tirat per cavalls cap a la Casa Rosada –seu del Govern. El president resultà il·lès, ja que l'arma era defectuosa. Després Planas intentà suïcidar-se, però l'arma tampoc no funcionà i fou detingut. Va ser jutjat el 10 de setembre de 1907 i, malgrat les al·legacions d'inestabilitat mental per part del seu advocat, fou condemnat a 10 anys de presó per temptativa d'homicidi i tancat a la penitenciaria de Las Heras. Pel seu ofici el destinaren a la impremta del penal. El 6 de gener del 1911, Planas (penat número 334 i condemnat fins el 29 d'abril de 1917) i Francisco Solano Regis –o també citat Reggis–, condemnat a 20 anys per haver atemptat contra l'expresident José Figueroa Alcorta, aconseguiren fugir, amb 11 presos comuns més, de la Penitenciaria Nacional de Buenos Aires a través d'un túnel, i la seva pista es perdé definitivament. En 1917 Roberto G. Bunge va publicar el fullet, editat pel Centre Anarquista, Informe in voce ante la Cámara de lo Criminal en defensa de Salvador Planas y Virella, sobre el cas.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/planasvirella/planasvirella.html" target="_blank">Salvador Planas i Virella (1882-?)</a> *** <img style="width: 600px; height: 295px;" alt="Capçalera de "L'Émancipateur"" title="Capçalera de "L'Émancipateur"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lemancipateur.jpg" /> Capçalera de L'Émancipateur<o></o> - Surt L'Émancipateur: L'11 d'agost de 1906 surt a la colònia anarquista d'Stockel-Bois, a prop de Brussel·les (Bèlgica), el primer número del setmanari L'Émancipateur. Organe du Groupement Communiste Libertaire. A la capçalera figurava el lema anarcocomunista «De chacun selon ses forces; à chacun selon ses besoins» (A cadascú segons les seves forces; a cadascú segon les seves necessitats). Els responsables d'aquesta publicació, que apareixia els dissabtes, van ser Émile Chapelier, fundador d'aquesta comuna llibertària, i Georges Thonar, que se'n carregava de l'administració i de la impressió. També van ser responsables de l'administració Gustave Pierre i Désiré Pierre. Hi van col·laborar, entre d'altres, Jean Airbonne, Max Borgueil, Émile Chapelier, Henri Fuss-Amoré, Gustave Hervé, Pierre Larue, Raymond Limbosch, Eugène Gaspard Marin, Gabriel Michaud, Mollier, Charles Panisel, Berthe Reanudet, Jean Robyn, Félix Springael, Tchedrine, Alexandre Theunissens, Georges Thonar i Géo Tiper. Publicà el fulletó per lliuraments L'individu, la nature, la société, de Tchedrine. L'últim número fou el 17/18, de l'1 de desembre de 1906.<o></o> *** <img style="width: 600px; height: 356px;" title="Capçalera d'una de les edicions de "Golos Truda"" alt="Capçalera d'una de les edicions de "Golos Truda"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/golostruda.jpg" /> Capçalera d'una de les edicions de Golos Truda - Surt Golos Truda: L'11 d'agost de 1917 surt a Petrograd (Rússia) el primer número del periòdic Golos Truda (o Goloss Trudà, «La Veu del Treball»), editat per la Unió per la Propaganda Anarcosindicalista i publicat per Vsévolod Mikhaïlovitx Eichenbaum (Volin) després del seu retorn dels Estats Units. Amb aquesta capçalera es publicarien nombrosos periòdics. Durant l'estalinisme les col·leccions de Golos Truda seran destruïdes de les hemeroteques. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/chueca/chueca01.jpg"><img title="Membres del Consell d'Aragó a l'entrada de la seva seu a Casp (1937)" style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 421px;" alt="Membres del Consell d'Aragó a l'entrada de la seva seu a Casp (1937)" src="http://www.estelnegre.org/documents/chueca/chueca01.jpg" /></a> Membres del Consell d'Aragó a l'entrada de la seva seu a Casp (1937)<a href="http://www.estelnegre.org/documents/chueca/chueca01.jpg"></a> - Dissolució del Consell d'Aragó: L'11 d'agost de 1937 el govern de la II República espanyola, com a conseqüència dels «Fets de Maig» del 1937 i obeint les ordres comunistes, dissol per decret i manu militari el Consell Regional de Defensa d'Aragó, més conegut com «Consell d'Aragó», últim baluard revolucionari on les idees anarquistes de revolució social i de comunisme llibertari s'havien posat en pràctica des del setembre de 1936 a les col·lectivitats agrícoles aragoneses. El seu president, Joaquim Ascaso, germà de Francisco, així com els altres membres del Consell són detinguts a Caspe. Per destruir tot moviment de resistència per part dels col·lectivistes, el govern republicà envia l'11 Divisió conduïda pel comandant estalinista Enrique Líster, que anihilarà totes les realitzacions col·lectives i obligarà els pagesos a restituir les terres i eines als rics propietaris terratinents, tot detenint més de sis-cents militants cenetistes, molts dels quals seran afusellats en nom de la tornada a l'ordre estatal. El govern de Negrín va nomenar José Ignacio Mantecón governador general de la regió conquerida. En març de 1938, quan es va produir la caiguda del front aragonès i la consegüent reculada republicana, desenes de presos anarquistes seguien empresonats a tota la regió. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/nuevoaragon/nuevoaragon02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 448px;" title="Capçalera del penúltim número de "Nuevo Aragón" del 10 d'agost de 1937" alt="Capçalera del penúltim número de "Nuevo Aragón" del 10 d'agost de 1937" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/nuevoaragon/nuevoaragon02.jpg" /></a> Capçalera del penúltim número de Nuevo Aragón del 10 d'agost de 1937 - Supressió de Nuevo Aragón: L'11 d'agost de 1937, a Casp (Saragossa, Aragó, Espanya), les tropes del comandant comunista Enrique Líster irrompen al local del periòdic Nuevo Aragón. Diario de la mañana i el tanquen. Aquest mateix dia s'havia publicat el número 175, que serà l'últim. Aquest portaveu del Consell Regional de Defensa d'Aragó, organisme creat l'octubre de 1936 i reconegut i legitimat pel govern central del Front Popular el mes següent, havia començat a publicar-se el 20 de gener de 1937. Juntament amb el Boletín del Consejo de Defensa, serà l'instrument bàsic per seguir les vicissituds de la guerra i de les transformacions socials a l'Aragó republicà. Tècnicament ben editat, va disposar de vuit pàgines habitualment. Creat per col·laboradors de Solidaridad Obrera, donava especial relleu als escrits referits als pagesos, però també s'ocupava de la política nacional i internacional, i de les activitats del propi Consell. Els textos i les il·lustracions anaven a càrrec de Jaime Bagaría, Estivil, Saturnino Carod, Rosa Chacel, A. Orts, Julián Floristán, Ponzán, Ana María Sagi, Viñuales, Zamacois, entre altres. De la redacció s'encarregaven Bagaría, Carlos Sampelayo, Baltasar Miró, José Almenar, Masachs i Launión. Ives Levy fou el corresponsal a París. Estava dirigit per Carlos Gamón i fou substituït al mes per S. López Muñoz. La dissolució del Consell d'Aragó pel govern del Front Popular l'estiu del 1936 va portar-se Nuevo Aragón, que serà substituït per altre diari, El Día, que ja havia començat a publicar-se el 24 de juliol de 1937 i que se subtitulava «Portavoz del Frente Popular».<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/carballo/carballo15.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 893px;" title="La detenció de Carballo i de Christie segons la premsa franquista" alt="La detenció de Carballo i de Christie segons la premsa franquista" src="http://www.estelnegre.org/documents/carballo/carballo15.jpg" /></a> La detenció de Carballo i de Christie segons la premsa franquista - Detenció de Carballo i de Christie: L'11 d'agost de 1964 són detinguts a Madrid (Espanya) el militant llibertari Fernando Carballo Blanco i l'anarquista escocès Stuart Christie. Aquest darrer, sospitós per part de la policia d'haver vingut a la península a portar els explosius a Carballo amb la intenció de cometre atemptats contra el règim franquista o contra el dictador Francisco Franco mateix aprofitant el partit de futbol Espanya-URSS. L'1 de setembre de 1964 un consell de guerra condemnarà Carballo a 30 anys de presó i Christie a 20. <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/vernierhenri.png"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 204px;" alt="Signatura d'Henri Vernier (1891)" title="Signatura d'Henri Vernier (1891)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vernierhenri.png" /></a> Signatura d'Henri Vernier (1891) - Henri Vernier: L'11 d'agost de 1865 neix a Amplepuis (Roine-Alps, Arpitània) l'anarquista Henri Vernier. Era fill de Pierre Vernier, teixidor, i de Madeleine Philomène Janisson. Es guanyà la vida com son pare, treballant de teixidor a Roanne (Forez, Arpitània). El 18 de març de 1884 va ser condemnat, juntament amb Marius Sapin, per l'Audiència del Loira a dos anys de presó per un intent de robatori en una oficina del Crédit Français. El 21 d'abril de 1892 va ser detingut en una gran batuda antianarquista davant la convocatòria de manifestació del Primer de Maig, juntament amb altres 14 companys de Roanne; ell va ser posat en llibertat, però nou companys van ser empresonats el 4 de maig. El 3 d'agost de 1891 es casà a Roanne amb la torcedora tèxtil Marie Joséphine Champin. Aleshores vivia al número 132 del carrer Mulsant de Roanne. El desembre de 1893 figurava en un llista de recapitulació d'anarquistes de Roanne. En 1906 treballava de teixidor a la fàbrica «Dumarest et Fils» de Roanne. El seu últim domicili va ser al número 10 del carrer Bel-Air de Roanne. Henri Vernier va morir el 29 d'agost de 1907 a l'Hospital de Roanne (Forez, Arpitània).<o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/baudierberthe.png"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 204px;" alt="Signatura de Berthe Baudier" title="Signatura de Berthe Baudier" src="http://www.estelnegre.org/fotos/baudierberthe.png" /></a> Signatura de Berthe Baudier - Berthe Baudier: L'11 d'agost de 1866 neix a Chalon-sur-Saône (Borgonya, França) l'anarquista Berthe Baudier, també coneguda com Berthe Colomb, pel llinatge de son marit. Era filla d'André Baudier, mariner, i de Madeleine Thévenin. El 6 de gener de 1888 es casà a Chalon-sur-Saône amb el mecànic Barthélemy Marius Colomb; en aquesta època treballava d'empleada en un comerç i habitava amb son pare ja vidu. En 1898 vivia al número 9 del carrer Petites-Soueurs de Lió (Arpitània) i es guanyava la vida treballant d'obrera de passamaneria especialitzada en fer xenilles. El 9 de setembre de 1898 va ser condemnada pel Tribunal Correccional de Lió a vuit dies de presó amb llibertat provisional per «robatori». En 1906, segons un informe policíac del 25 de juny, vivia de la prostitució i estava en relació amb un anarquista anomenat Lafont, condemnat per fabricació d'explosius. Segons un informe policíac del 10 de març de 1909, ja vídua, vivia al número 79 del carrer Bonnel de Lió i tenia com a company un anarquista anomenat Mortier. En aquesta època va ser fitxada com a anarquista i antimilitarista i va ser inscrita en el «Carnet B» dels antimilitaristes. A principis de 1914 era professora de piano i tocava en festes i actes anarquistes. El 6 de maig de 1914 va ser esborrada del «Carnet B» del departament del Roine com a «no perillosa en cas de mobilització». Berthe Baudier va morir el 8 d'agost de 1930 al seu domicili, al número 211 del carrer Boileau, del III Districte de Lió (Arpitània).<o></o> ***<o></o> <img style="width: 455px; height: 460px;" alt="Notícia sobre la relació de Tiburcio Straggiotti amb Caserio apareguda en el periòdic parisenc "Le Radical" del 4 d'agost de 1894" title="Notícia sobre la relació de Tiburcio Straggiotti amb Caserio apareguda en el periòdic parisenc "Le Radical" del 4 d'agost de 1894" src="http://www.estelnegre.org/fotos/straggiotti.jpg" /> Notícia sobre la relació de Tiburcio Straggiotti amb Caserio apareguda en el periòdic parisenc Le Radical del 4 d'agost de 1894 - Tiburcio Straggiotti: L'11 d'agost de 1871 neix a Novara (Piemont, Itàlia) l'anarquista Tiburcio Straggiotti, conegut com Crispi. Sos pares es deien Giovanni Battista Straggiotti i Margarita Caumoni. Treballador del marbre, emigrà a França. A començament de la dècada dels noranta compartí una habitació amb Julien Chevallier, al carrer Sébastine Gryphe de Lió (Arpitània). El juliol de 1893 es va relacionar amb Sante Geronimo Caserio, a qui va acollir al seu domicili, i altres anarquistes, com ara Babis, Lablier, Menans, Sero (Barrès), etc. Detingut en una agafada, el 23 de desembre de 1893 se li va decretar l'expulsió per les seves activitats anarquistes i se li va notificar el 29 de gener de 1894. Es va refugiar, sota falsa identitat, a Seta (Llenguadoc, Occitània), on a començament de 1894 la policia no l'aconseguí localitzar. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/volin01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 461px;" title="Volin (circa 1919)" alt="Volin (circa 1919)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/volin01.jpg" /></a> Volin (circa 1919) - Volin: L'11 d'agost de 1882 neix a Tikhvine, a prop de Nóvgorod (Nóvgorod, Imperi Rus; actualment Rússia), el periodista, historiador, militant i intel·lectual anarquista Vsévolod Mikhaïlovitx Eichenbaum, més conegut com Volin (o Voline). Nascut en una família burgesa benestant –sos pares eren metges–, amb el seu germà Boris va ser educat per institutrius que els van ensenyar el francès i l'alemany. En 1901, després de realitzar estudis de Dret a Sant Petersburg, va trencar amb sa família i es lliura al moviment socialista revolucionari rus, en el grup eserista. Després del «Diumenge Roig» de gener de 1905, va formar part del primer Soviet creat per ajudar les víctimes de la repressió tsarista. El novembre de 1906 va prendre part en una insurrecció a l'illa de Kronstadt i va ser detingut i empresonat abans de ser deportat a Sibèria d'on va poder fugir cap a França en 1907. A París va completar els seus estudis socials i va freqüentar els cercles de revolucionaris refugiats russos. En 1911, per influència de Apollon Karelin, va evolucionar cap a l'anarquisme i va participar a partir de 1913 en les accions antimilitaristes contra la imminent guerra, però, davant del perill de ser detingut i confinat en un camp de concentració fins al final de la guerra, va fugir de França el 6 d'agost de 1916 via Bordeus i entrar clandestinament als Estats Units, instal·lant-se a Nova York; a França va deixar sa companya Anna Grigorieff i quatre fills. Va militar en la Federació de les Unions Obreres Russes dels EUA, realitzant mítings, i va col·laborar en el setmanari anarcosindicalista Golos Truda. En 1917, després de la caiguda del tsar, va retornar a Rússia, on va publicar amb Alexandre Schapiro Golos Truda, òrgan de la Unió de Propaganda Anarcosindicalista de Sant Petersburg. En 1918 va marxar a Ucraïna, on es va reunir amb sa família, i a Kursk va organitzar el novembre la primera conferència de la Confederació Anarquista NABAT i va editar el periòdic Nabat. Quan la llibertat de premsa és suprimida pels bolxevics, va afegir-se, durant l'estiu de 1919, al moviment makhnovista on es va ocupar de les qüestions educatives i culturals abans de ser nomenat responsable del Consell Militar Insurreccional. Víctima del tifus va marxar a Moscou per ser curar, però va ser detingut i lliurat a començaments de 1920 a la Txeca. Alliberat l'octubre de 1920, gràcies a un acord militar entre el govern bolxevic i Makhno, va ser novament detingut el 24 de desembre, el dia abans del Congrés del NABAT, i empresonat a Butirki i Lefortov. Va ser gràcies a una vaga de fam seguida per una desena de companys, entre ells Maksimov i Fléchine, i a la intervenció inesperada de delegats sindicals europeus reunits en el Congrés del PROFINTERN, que va poder recobrar la llibertat, juntament amb altres nou companys, un cop condemnat a mort per Trockij, i a condició de no retornar mai a Rússia. Proscrit de Rússia, va marxar en 1922 a Berlín amb els companys de l'anarcosindicalista Freie Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors Alemanys); va crear el periòdic L'Obrer anarquista (en rus), va traduir el llibre d'Arshinov sobre el moviment makhnovista i va publicar La Répression de l'anarchisme en Russie soviétique (1923). En 1925 es va instal·lar a França i va militar en el Grup d'Estudis Socials. El juliol de 1926 va participar amb Makhno en el congrés de la Unió Anarquista. Després d'haver traduït al francès el manifest de la Plataforma d'Organització, centre de les discussions dels anarquistes de l'època, Volin i altres companys va publicar la Réponse de quelques anarchistes russes à la Plateforme (1927). En 1930 va formar part, amb Sébastien Faure, de l'equip de redacció de L'Encyclopédie Anarquiste. En aquests anys va dedicar-se a escriure denunciant els crims del bolxevisme i va publicar Le fascisme rouge (1934). En 1936 va prendre part en la creació de la Federació Anarquista Francesa, va animar el grup «Síntesi Anarquista» i va col·laborar en els periòdics L'Espagne Nouvelle, a proposta de la CNT espanyola, i Terre Libre, on va denunciar la participació en el poder dels anarquistes a Espanya. En 1939 va instal·lar-se a Marsella on, amb André Arru, va crear en 1941 el Grup Anarquista Internacional, format per espanyols, italians, francesos, txecs, etc. El maig de 1945 va caure malalt de tuberculosi i son fill Léo el va portar a París. Volin va morir el 18 de setembre de 1945 a l'Hospital Laennec de París (França) i les seves despulles van ser incinerades al cementiri de Père-Lachaise en presència de molts companys i companyes. En 1947 Jacques Doubinsky, en nom de l'Associació dels Amics de Volin, va publicar la seva obra pòstuma i més coneguda: La Révolution inconnue. Una part del seu arxiu es conserva a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam. *** <img style="width: 468px; height: 1002px;" alt="Necrològica de Geneviève Froget apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 24 de març de 1955" title="Necrològica de Geneviève Froget apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 24 de març de 1955" src="http://www.estelnegre.org/fotos/frogetgenevieve.jpg" /> Necrològica de Geneviève Froget apareguda en el periòdic parisenc Le Libertaire del 24 de març de 1955<o></o> - Geneviève Froget: L'11 d'agost de 1896 neix a Giremoutiers (Illa de França, França) l'anarquista Geneviève Anne Virginie Godard, més coneguda com Geneviève Froget. Sos pares es dient Jean Pierre Godard, mestre i després secretari de societat, i Estelle Augustine Benoist. Es guanyava la vida treballant de mecanògrafa i vivia a Châtillon (Illa de França, França). El 15 de juliol de 1920 es casà al XVIII Districte de París (França) amb l'anarquista Marcel Julien Froget, mesurador en la construcció; en aquesta època la parella vivia al número 8 del carrer Ernestine de París. Durant els anys trenta fou, amb son company, membre del grup anarquista de Bourg-la-Reine (Illa de França, França). Més tard s'establí amb son company a Borgonya, on després de la II Guerra Mundial participà en la reorganització del moviment llibertari de la regió. Fou membre de la Federació Anarquista (FA) i de la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF). En els anys cinquanta milità en la Federació Comunista Llibertària (FCL). Malalta, Geneviève Froget va morir el 16 de març de 1955 al seu domicili de Sens (Borgonya, França) i va ser enterrada a Villeneuve-sur-Yonne (Borgonya, França). Son fill Jean Froget també és militant llibertari.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/cagno.gif"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 543px;" title="Dario Cagno" alt="Dario Cagno" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cagno.gif" /></a> Dario Cagno - Dario Cagno: L'11 d'agost de 1899 neix a Torí (Piemont, Itàlia) l'anarquista i activista antifeixista Dario Cagno. Era fill de Fernandino Cagno i d'Adelina Pastore. Artesà de professió, amb 14 anys s'embarcà a Gènova en un vaixell mercant i deambulà per diversos països fins que fou repatriat dels Estats Units durant els anys de la Gran Guerra. En 1920 fou condemnat a tres anys de presó per deserció. Expiada la pena, passà clandestinament a França, on va fer contactes amb els cercles de l'emigració antifeixista. Assumí la tasca de «correu subversiu» i entrà nombroses vegades a Itàlia fins el setembre de 1934, quan fou detingut en un pas fronterer i confinat a l'illa de Ponça per tres anys i després reconfinat per cinc anys a Ponça, Ventotene, Pisticci i Castel di Guido. A Ponça participà en un motí anarquista i fou condemnat a 10 mesos de presó. El novembre de 1942 sortí en llibertat condicional. Durant un temps constà com a desaparegut, però finalment fou novament detingut i tancat a partir del 25 de juliol de 1945 al camp d'Anghiari, del qual,  arran de l'armistici del 8 de setembre de 1943, pogué sortir i retornar a Torí. A la capital del Piemont s'integrà en la Resistència enquadrat en un grup dels Gruppi d'Azione Patriottica (GAP, Grups d'Acció Patriòtica) format per anarcocomunistes. També participà en la creació de comitès sindicals clandestins de fàbrica que tingueren forta presència durant les vagues de març de 1943 i formà part de grups dels GAP especialitzats en sabotatges i en l'eliminació de dirigents feixistes. La primera eliminació decidida pels grups dels GAP torinesos, primera acció de la Resistència antifeixista a Torí, fou la del major de la Milícia Feixista Domenico Giardina, acció que fou fixada per al matí del 24 d'octubre de 1943 i els executors de la qual van ser triats Ateo Tommaso Garemi i Gagno. A les 8.30 hores del dia assenyalat els dos gappistiesperaren l'oficial feixista a prop de casa seva, situada en una transversal del Corso Vittorio; quan Giardina agafà el carrer Carlo Alberto cap a la Comandància de la Legió, Garemi i Cagno descarregaren els seus revòlvers, caient el dirigent feixista mortalment ferit a terra i fugit els resistents. El cop reeixí, però la policia seguí les passes dels activistes. Dos dies després, denunciats per un infiltrat, Garemi i Cagno van ser capturats, torturats, jutjats pel Tribunal Especial de Torí i condemnats a mort. Dario Gagno fou afusellat el 23 de desembre de 1943 al pati de la caserna de Monte Grappa de Torí (Piemont, Itàlia) –Garemi havia estat executat dos dies abans. *** <img style="width: 325px; height: 906px;" alt="Necrològica d'Emilio Gómez Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 18 de novembre de 1962" title="Necrològica d'Emilio Gómez Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 18 de novembre de 1962" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gomezemilio.jpg" /> Necrològica d'Emilio Gómez Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 18 de novembre de 1962 - Emilio Gómez Rodríguez: L'11 d'agost de 1899 neix a Gijón (Astúries, Espanya) l'anarcosindicalista Emilio Gómez Rodríguez, conegut com El Carbayu. Sos pares es deien José Gómez i María Rodríguez. Milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Astúries (Espanya) i quan la Guerra Civil espanyola combaté el feixisme al front Nord enquadrat en el Batalló d'Infanteria Núm. 268 («Batalló Victorero»), comandat per Enrique García Victorero. Amb el triomf franquista passà a França. Un dels seus germans morí durant la guerra, un altre va ser afusellat pel franquisme i un tercer va ser condemnat a mort, pena que va ser commutada per llargs anys de presó. Després de la II Guerra Mundial Emilio Gómez Rodríguez milità en la Federació Local de la CNT de Tolosa de Llenguadoc. Sa companya fou Etelvina González. Emilio Gómez Rodríguez va morir el 9 d'octubre –algunes fonts citen erròniament el 10 d'octubre– de 1962 a l'Hospital Purpan de Tolosa (Llenguadoc, Occitània), després de passar dos mesos d'agonia arran d'un accident de treball, i fou enterrat dos dies després al cementiri de Terre Cabade d'aquesta ciutat. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/fragori.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 336px;" alt="Primo Fragori" title="Primo Fragori" src="http://www.estelnegre.org/fotos/fragori.jpg" /></a> Primo Fragori<o></o> - Primo Fragori: L'11 d'agost de 1900 neix a Mòdena (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Primo Fragori. Sos pares es deien Antonio Fragori i Clotilde Levoni. Amb son germà Ivo Fragori, Amilcare Muzzioli i altres companys, formà part del grup anarquista del barri de La Paganine de Mòdena, de forta tradició llibertària. Abans de l'arribada del feixisme, va ser acusat d'haver participat en el llançament de manifests, i amb Benito Mussolini al poder mantingué una aptitud explícitament antifeixista. El març de 1930 emigrà legalment amb passaport a França i s'instal·là a París, on treballà de carnisser en diverses botigues. En 1934 es reuní amb son germà Ivo, que a França s'adherí al Partit Comunista d'Itàlia (PCdI) i en 1937 marxà com a voluntari a la guerra d'Espanya, lluitant en la Brigada Garibaldi, per a morir en combat el 24 de juliol de 1937 al front de Guadarrama, a Brunete (Madrid, Castella, Espanya). Son germà Primo també va ser sospitós d'haver-se enrolat en la lluita contra el feixisme a Espanya, però són dades confoses amb son germà. En 1939 va ser expulsat de França i passà a Bèlgica, però va ser detingut i posar en la frontera. De bell nou a Itàlia, el febrer de 1940 arribà a Mòdena. A finals de 1941 es traslladà per qüestions de feina a Reggio Calàbria (Calàbria, Itàlia) i retornà a Mòdena mesos després. Primo Fragori va morir el 27 de febrer de 1949 a Mirandola (Emília-Romanya, Itàlia). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bolufer.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 515px;" alt="Manuel Bolufer Francés" title="Manuel Bolufer Francés" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bolufer.jpg" /></a> Manuel Bolufer Francés<o></o> - Manuel Bolufer Francés: L'11 d'agost de 1903 –algunes fonts citen 1901– neix a Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Manuel Bolufer Francés –el seu primer llinatge també citat Balufet. Emigrà a Barcelona (Catalunya) i s'instal·là a les «Cases Barates» del barri popular d'Horta. En representació de la Comissió del Barri de les «Cases Barates» intervingué en diferents mítings, atiant la vaga de lloguers de 1931. Durant la Revolució de 1936 va ser membre, amb Joan Bernis, Josep Gilabert i Antonio Mula, del Comitè Agrícola. El novembre de 1936 intervingué en un míting organitzat per la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1939, amb el triomf franquista, passà a França amb sa company Gumersinda Daura i sos fills i va ser reclòs a diversos camps de concentració. Posteriorment va ser capturat pels nazis i internat en diverses camps d'extermini (Mauthausen, Treblinka, etc.), mentre que sa companya i fills retornaren a l'Espanya franquista. En 1945, un cop alliberat per les tropes soviètiques, va ser enviat a l'URSS i va romandre als gulags comunistes fins 1948. Manuel Bolufer Francés va morir en 1969 a Simferópol (República Socialista Soviètica d'Ucraïna, URSS; actualment pertany a la República de Crimea, Federació de Rússia). *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/catalatineo/catalatineo01.jpg"><big><img title="Sigfrid Català Tineo" style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 476px;" alt="Sigfrid Català Tineo" src="http://www.estelnegre.org/documents/catalatineo/catalatineo01.jpg" /></big></a> Sigfrid Català Tineo<big></big> - Sigfrid Català Tineo: L'11 d'agost –algunes fonts citen erròniament l'11 de juliol– de 1906 neix a València (València, País Valencià) l'anarcosindicalista Sigfrid Català Tineo, conegut sota el pseudònim de Lohengrin. Son pare, Vicent Català Úbeda, fonedor de bronze anarquista, fou un dels fundadors a València de l'Escola Moderna d'inspiració ferreriana, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) i per tot això hagué d'exiliar-se a França; sa mare es deia Isabel Tineo Escamilla. De ben jovenet Sigfrid s'afilià al Sindicat de la Pell de la CNT i des del 12 anys treballà a la impremta de Solidaridad Obrera, on conegué Rafael Vidiella Franch. Més sindicalista que anarquista, entrà a formar part dels Sindicats d'Oposició, els quals representà el febrer de 1936 en un ple de la CNT celebrat a València, on es va decidir la reunificació confederal. Formà part de l'agrupació cultural valenciana Libre Studio. Nomenat secretari del Sindicat de la Pell i de la Federació Local de Sindicats de la CNT valenciana, durant la guerra civil ocupà diversos càrrecs de responsabilitat orgànica, com ara delegat d'Abastiments del Comitè Executiu Popular de València, director general de Comerç en el Ministeri de Comerç encapçalat per Juan López Sánchez i governador civil de Conca fins el final de la guerra. El juliol de 1937 fou delegat pel ram de la Pell i dels ferroviaris d'Alacant al Congrés Regional de Llevant que se celebrà a València. El gener de 1938 representà el Comitè Regional de Llevant en el «Ple Nacional Ampliat de caràcter econòmic» de la CNT que se celebrà a València i participà en la redacció de la ponència relativa a la «Forma de retribució del treball». Després va ser nomenat secretari de la Federació Local de Sindicats d'Indústries de la CNT de Catalunya. Amb el triomf franquista, fou detingut i empresonat al camp de concentració d'Albatera. Posteriorment va ser enviat a una companyia de treball al camp de Porta Coeli. Un cop lliure en 1942, restà a la Península. Participà en la reorganització de la CNT a València i fou nomenat secretari de la CNT de Llevant, integrant-se en la lluita antifranquista. En 1943 defensà en el Comitè Regional de Llevant de la CNT la necessitat d'establir contactes amb les altres forces polítiques i sindicals per coordinar la lluita antifranquista i fou un dels creadors de l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD), de la qual va ser nomenat secretari general. Fugint de la repressió marxà a Madrid, on assistí, com a delegat de la Regional de Llevant, al Ple Nacional de la CNT que se celebrà el 13 de març de 1944 i en el qual va ser nomenat secretari del Comitè Nacional, amb Ramon Rufat Llop com a vicesecretari, càrrec que mantingué fins la seva detenció el 25 de desembre de 1944 a Madrid, poc després d'haver assistit a una reunió de delegats de les guerrilles anarquistes. Jutjat, el juliol de 1946 va ser condemnat a mort, però la pena fou commutada per la de 30 anys de presó i restà tancat a diverses presons (Sant Miquel dels Reis, Alcalá de Henares i Burgos). El 23 de maig de 1951 participà, amb Antonio Castaños Benavent, Manuel Rodríguez Moya i Manuel Puesto Amaya, en el grup de presos que fou interrogat per Elisabeth Ingrand, de la International Commission against Concentration Camp Practices i autora, entre d'altres, del Livre blanc sur le système pénitentiaire espagnol (1953). Un cop lliure en els anys seixanta, s'arrenglerà en els sectors més sindicalistes del sector de Juan López, cosa per la qual fou durament criticat per alguns sectors. Participà en l'estratègia cincpuntista i assistí al seu Ple Nacional clandestí de setembre de 1968. En el seus últims anys organitzà un centre de documentació acostat a la CNT i en 1973 impartí classes sobre el moviment obrer a l'Escola de Formació Empresarial i Comunitària (EFEC) de València. En 1975 i 1976 coordinà les ponències de les primeres i segones «Jornades sobre l'autogestió de l'empresa i la societat futura». Sigfrid Català Tineo va morir el 9 de setembre –algunes fonts citen erròniament el 7 de juliol– de 1978 a l'Hospital Universitari Doctor Peset de València (València, País Valencià) i fou enterrat al cementiri d'aquesta localitat. El 10 d'octubre d'aquell any se celebrà als locals de Libre Studio una «Vetllada necrològica» en la seva memòria i de la qual s'edità un fulletó. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/catalatineo/catalatineo.html" target="_blank">Sigfrid Català Tineo (1906-1978)</a> *** <img style="width: 281px; height: 383px;" alt="Marcel Lobry" title="Marcel Lobry" src="http://www.estelnegre.org/documents/lobry/lobry01.jpg" /> Marcel Lobry<o></o> - Marcel Lobry: L'11 d'agost de 1910 neix a Montreuil (Illa de França, França) el professor i militant pacifista i anarquista, i després comunista, Marcel Henri Lobry. Sos pares es deien Nicolas Jean Baptiste Lobry, oficinista en una gran empresa de fabricació de cuines, i Juliette Lefèvre (La Mother), domèstica a cases burgeses parisenques. Vivia amb sos pares i sos dos germans en un petit apartament al XVIII Districte de París. Després d'estudiar al barri de Belleville, en 1930 s'instal·là a Lilla (Alts de França, França) per acabar els estudis. A la Facultat de Matemàtiques de Lilla conegué la també llibertària Renée Clara Germaine Bienvenu, amb qui es casà el 20 de juny de 1934 a Lilla. En 1933 creà a Lilla el Front Universitari Antifeixista (FUA), grup d'estudiants esquerrans enfrontat als grups estudiantils de dreta, aleshores majoritaris a Lilla. Amb sa companya i un petit grup d'amics, distribuí pamflets antifeixistes i periòdics pacifistes, com ara La Patrie Humaine. En 1934 la parella realitzà un gran viatge d'un mes i mig per Europa (Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, els Alps, Marsella, Barcelona, Tarascó). Decidí amb sa companya acabar els estudis a Marsella (Provença, Occitània) i s'instal·laren en una petita cabana sense aigua ni electricitat a Lei Penas de Mirabèu (Provença, Occitània), on ell preparà oposicions a professor de Matemàtiques que aprovà en 1936. El setembre de 1936 va ser nomenat professor de l'Institut de Gap (Provença, Occitània). Secretari del Comitè d'Acolliment als Refugiats Espanyols de Gap, va ser expulsat amb sa companya del seu primer apartament perquè havia allotjat refugiats polítics espanyols. Entre 1936 i 1937 formà part de l'Ateneu Llibertari de Marsella, constituït per una cinquantena de membres (Anne i Henri Dalgon, Martial Desmoulins, Joseph Gleize, Théodore Jean, etc.). En aquesta època col·laborà en Le Libertaire i Terre Libre, òrgan de la Federació Anarquista Francesa (FAF). Després de tenir problemes amb el sector religiós de Gap, va ser destinat a Saintes (Poitou-Charentes, França) i en 1937 a l'Institut Saint-Charles de Marsella. En una pausa docent, la parella viatjà, amb un salconduit de Sébastien Faure, per Catalunya en plena revolució i en tornar tota la documentació que portaven sobre les seves impressions amb la població i amb els sindicats que havien recollit per exposar als companys li van ser confiscades a la frontera. A començament de 1938 informà en una reunió pública del seu viatge a la Catalunya revolucionària. També fou el promotor de l'anomenat «Col·legi de Treball», grup organitzador de conferències destinades al proletariat. En 1938 va ser nomenat delegat de la Federació de Funcionaris dels Alts Alps per assistir al Congrés Nacional d'aquesta organització celebrat a París, on vota en contra de l'informe sobre «moral». En aquest any estava fitxat com a anarquista per la Direcció dels Serveis d'Investigacions Generals i es relacionà amb Vsévolod Mikhaïlovitx Eichenbaum (Volin). Apassionat de la bicicleta, realitzà gires, allotjant-se als albergs del Centre Laïc dels Albergs de Joventut (CLAJ) i en aquests cercles d'alberguistes la parella conegué Romaine Toussainte Luciani. L'estiu de 1938 realitzà amb sa companya un periple turístic amb bicicleta per Itàlia feixista amb la finalitat de testimoniar la situació d'aquest país. Defensor de les idees neomaltusianes, el gener de 1939 prengué la paraula en un debat públic que se celebrà al Palace Cinéma de Gap; denunciat per la Federació de Famílies Nombroses, i amb un testimoniatge fals, va ser condemnat el 25 d'abril de 1939 pel Tribunal Correccional a 25 francs de multa per «injúries». A l'inici del curs de 1939 va ser traslladat a l'Institut Thiers de Marsella. En començar el curs de 1940, després de l'armistici amb Alemanya, arran d'una discussió amb el director de l'institut, presentà la dimissió. A partir d'aquest moment la parella visqué de diverses feinetes i treballs agrícoles a diversos indrets, ajudats per son germà gran André Lobry i la mare de Renée. Detingut sense cap explicació per la gendarmeria, va ser portat a la presó d'Avinyó (Provença, Occitània) i vuit dies després traslladat al camp d'internament de presos polítics de Saint-Paul (Esjau, Llemosí, Occitània). Acusat de comunista, Renée demostrà la seva militància en el moviment anarquista portant un dossier sobre els seus articles publicats en la premsa llibertària i el desembre de 1941 va ser alliberat. Mancat de recursos, en 1942 participà en un espectacle on demostrava les seves qualitats per al càlcul mental al públic amb operacions aritmètiques complicadíssimes. El 29 d'agost de 1943 nasqué a Salenches (Arpitània) Claude Lobry, l'únic infant de la parella. Després de la II Guerra Mundial, acceptà amb sa companya l'oferta per a treballar de professor de matemàtiques a l'Escola Politècnica Nacional de Quito (Equador) que s'havia de fundar. Després d'embarcar-se cap a Nova York (Nova York, EUA) i passar-hi el Nadal de 1945, s'encaminaren a Bogotà (Colòmbia), des d'on marxaren cap a Quito, on participaren amb altres quatre professors francesos (Edmond Bruel, Michel Conard, Robert Hoffstteter i Julien Martelly), de l'anomenada «Missió Francesa», en aquesta experiència escolar. També impartí la càtedra de Matemàtiques a la Facultat d'Enginyeria, Ciències Físiques i Matemàtiques i en la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències de l'Educació de la Universitat Central de Quito. En aquesta època aprofità per travessar la serralada dels Andes amb bicicleta, alhora que elaborà cinc manuals de matemàtiques, que esdevingueren clàssics a l'Equador, i alguns textos d'aprenentatge de la llengua francesa. De bell nou a França, el 9 de juny de 1948 la parella se separà. El 23 de setembre de 1948 es casà a Vilanòva d'Avinhon (Provença, Occitània) amb Romaine Luciani, amb qui tingué dos infants (Hélène Romaine i Rémi Olivier). Fou secretari del departament de Valclusa del Cartell d'Acció Laica (CAL), per al qual va fer conferències. L'estiu de 1949 assistí, amb Maurice Agulhon, al II Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants, celebrat a Budapest (Hongria), i en tornar va fer conferències sobre el viatge. Instal·lat a Douai (Alts de França, França), en 1950, amb sa companya, s'afilià al Partit Comunista Francès (PCF), encara que no va entrar amb bon ull, qualificat com a «intel·lectual». De bell nou a París, entre 1957 i 1961 va pertànyer a la cèl·lula comunista de l'Institut Condorcet. Entre 1966 i 1969 va fer classes a Londres (Anglaterra) i després va ser nomenat professor de l'Institut Chaptal del VIII Districte de París. En 1968 retornà de bell nou al moviment anarquista. En 1971, cansat de la vida estressant parisenca, establí a Rumans (Valentinès, Delfinat, Occitània), on es va jubilar. En aquesta època era subscriptor de Le Réfractaire i publicà setmanalment en un periòdic local la seva columna «Le point de vue du vieil anar» (El punt de vista del vell anarco) i va fer amistat amb el dibuixant Jean Cabut (Cabu). Marcel Lobry va morir el 16 de maig de 1986 a Rumans (Valentinès, Delfinat, Occitània).<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/lobry/lobry.html" target="_blank">Marcel Lobry (1910-1986)</a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1108.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> Anarcoefemèrides 2026-08-11T13:32:50Z efemerides [10/08] «La Campana» - «El Cosmopolita» - «El Libertario» - «A Voz Operária» - «Acción Sindicalista» - Patulles de Control - Congrés de Montpeller - Leroux - Trouillier - Istrati - Cholet - Pérez Fernández - Durand - Verdière - Cuello - Futerfas - Lolli - Ferrnández Barrero - Valls - Álvarez Menéndez - Sauce - Íñigo - Pérez Osía - Gil - López Martínez - Piñeyro - Gardell - Charitat - Hincelin - Marchini - Real Pérez - Sanz Prad - Frank - Laclaustra - Mil - Danio - Rubio - Segú - Saurina - Ardevol - Tolck - Gallissaires - Tomás https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143585 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[10/08] «La Campana» - «El Cosmopolita» - «El Libertario» - «A Voz Operária» - «Acción Sindicalista» - Patulles de Control - Congrés de Montpeller - Leroux - Trouillier - Istrati - Cholet - Pérez Fernández - Durand - Verdière - Cuello - Futerfas - Lolli - Ferrnández Barrero - Valls - Álvarez Menéndez - Sauce - Íñigo - Pérez Osía - Gil - López Martínez - Piñeyro - Gardell - Charitat - Hincelin - Marchini - Real Pérez - Sanz Prad - Frank - Laclaustra - Mil - Danio - Rubio - Segú - Saurina - Ardevol - Tolck - Gallissaires - Tomás</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 10 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/premsa4.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 779px;" alt="Premsa anarquista italiana" title="Premsa anarquista italiana" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/premsa4.jpg" /></a> Premsa anarquista italiana - Surt La Campana: El 10 d'agost de 1890 surt a Macerata (Marques, Itàlia) el primer número del setmanari La Campana. Monitore socialista-anarchico. Dirigit per Giuseppe Malizia i els germans Domenico i Giovanni Spadoni, aquest monitore –terme emprat a Itàlia per definir els periòdics estrictament polítics– va ser la primera publicació socialista llibertària de la zona. Se'n publicaren almenys 32 números, l'últim el 15 de febrer de 1892. *** <img style="width: 600px; height: 154px;" alt="Capçalera del primer número d'"El Cosmopolita"" title="Capçalera del primer número d'"El Cosmopolita"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/elcosmopolita.jpg" /> Capçalera del primer número d'El Cosmopolita<o></o> - Surt El Cosmopolita: El 10 d'agost de 1901 surt a Valladolid (Castella, Espanya) el primer número del setmanari anarquista El Cosmopolita. Periódico Libertario. Trobem textos de José Alarcón, Juan Biscamps, Manuel Calle Llamas, Francisco Castro, Antonio Cruz, Guillermo Fernández, Segundo Ferreira, Valentín Flores, André Girard, Jean Grave, Soledad Gustavo, Ambrosio Gutiérrez Lázaro, F. Herrero Vaquero, Antonia Izuita, C. López Sarmiento, Anselmo Lorenzo, Errico Malatesta, J. Médico, Ricardo Mella, J. Novicow, Federico Otreborn, Palacios, Luis Pérez, Francesc Pi i Margall, Miguel Ruiz, Fermín Salvochea, Francisco Soler, Tapia i Federico Urales, entre d'altres. Publicà per lliuraments l'obra d'Errico Malatesta Entre campesinos. En sortiren 10 números, l'últim el 12 d'octubre de 1901. Entre agost de 1884 i gener de 1885 s'havia publicat també a Valladolid un setmanari anarcocol·lectivista amb la mateixa capçalera, però, malauradament, no s'ha conservat cap exemplar. <o></o> ***<o></o> <img style="width: 600px; height: 151px;" title="Capçalera del primer número d'"El Libertario"" alt="Capçalera d'"El Libertario"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/ellibertario1912.jpg" /> Capçalera del primer número d'El Libertario - Surt El Libertario: El 10 d'agost de 1912 surt a Gijón (Astúries, Espanya) el primer número d'El Libertario. Periódico semanal i era el continuador d'Acción Libertaria, que havia deixat de publicar-se un any abans a la mateixa ciutat; l'equip de redacció, dirigit per Ricardo Mella i Eleuterio Quintanilla, n'era el mateix. Se'n van publicar 35 números, l'últim el 12 d'abril de 1913, que fou segrestat per la policia a causa de la campanya pro presos llançada pel redactor Marcelino Suárez, que acabà tancat a la presó d'Oviedo. També es distribuïa a Portugal. En van ser col·laboradors Eleuterio Quintanilla, Ricardo Mella, Josep Prat, Marcelino Suárez, P. Sierra, etc. Després, a Madrid, es publicarà un nou El Libertario a començaments dels anys vint i fins els anys trenta. Un periòdic amb el mateix nom va ser també publicat a Barcelona entre 1901 i 1903. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/avozoperaria.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 122px;" alt="Capçalera del primer número d'"A Voz Operária"" title="Capçalera del primer número d'"A Voz Operária"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/avozoperaria.jpg" /></a> Capçalera del primer número d'A Voz Operária<o></o> - Surt A Voz Operária: El 10 d'agost de 1919 surt a Campinas (São Paulo, Brasil) el periòdic mensual anarquista A Voz Operária. Orgam das classes trebalhadoras (La Voz Obrera. Òrgan de les classes treballadores). Portava els epígrafs «La unió fa la força!», «Proletaris, uniu-vos!», «L'emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors» i «L'individu val per les seves accions i no per la nació a la qual pertany». Va estar dirigit per Antonio Leite de Oliveira i administrat per Virgilio Peçanha. Trobem textos de José Alodio, Chico Bento, Plebeu Caldense, Benedicto Cardoso, Benedicto Cavalcante, J. M. Coimbra, Virgilio Costa, José Falsetti, H. L. de Moraes, Adelino de Pinho, Antonio Leite de Oliveira, Élisée Reclus, Vicente de Miranda Reis, Francisco Sá, V. Saporito, F. Soares, Ivan Uboguiy i Ernesto Vianna, entre d'altres. En sortiren, com a mínim, quatre números, l'últim l'11 de novembre de 1919. <o></o> *** <img style="width: 500px; height: 357px;" alt="Premsa obrera" title="Premsa obrera" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/premsa1.jpg" /> Premsa obrera<o></o> - Surt Acción Sindicalista: El 10 d'agost de 1922 surt a València (País Valencià) el primer número del setmanari Acción Sindicalista, promogut pels sectors partidaris de la Internacional Sindical Roja (ISR) en el si de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Poc abans, l'11 de juny d'aquell any, en la Conferència Nacional de Saragossa, les tesis probolxevics havien quedat en minoria i finalment derrotades. Dirigit per Hilari Arlandis Esparza –que havia instal·lat la redacció al seu taller de marbrista– i Julián Gómez y García-Ribera (Julián Gorkín), el periòdic pretenia la «unió dels revolucionaris sobre un terreny de coincidències». Aquesta publicació fou durament criticada, fins i tot abans de sortir, per Solidaridad Obrera de València; crítiques fonamentades en la circular que anunciava la seva aparició. Hi van col·laborar, entre d'altres, Andreu Nin Pérez i Joaquím Maurín Julià. El setmanari deixà d'editar-se a finals d'aquell any.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/patrulladecontrol.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 765px;" title="Patrulla de Control" alt="Patrulla de Control" src="http://www.estelnegre.org/fotos/patrulladecontrol.jpg" /></a> Patrulla de Control - Creació del Cos de Patrulles de Control: El 10 d'agost de 1936 es dóna a conèixer a Barcelona (Catalunya) el projecte d'estructuració i regulació de les Patrulles de Control sorgides arran de la resposta obrera contra el cop d'Estat feixista del més anterior i encarregades d'assegurar l'ordre revolucionari. Van ser creades amb la finalitat d'acabar amb els actes violents, els crims i els robatoris d'incontrolats que atemorien la població. Aquesta institució, netament revolucionària, nascuda de i per a la revolució, segons el projecte, estava comandada per un comitè de 11 delegats –quatre de la Confederació Nacional del Treball (CNT), quatre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i tres de la Unió General de Treballadors (UGT)–, i presidida per Josep Asens (CNT); i actuava en estreta entesa amb una Comissió d'Investigacions, nascuda del Departament de Seguretat del Comitè de Milícies Antifeixistes, a mans d'Aurelio Fernández (CNT). El Cos de Patrulles de Control estava format per 700 persones de totes les organitzacions –325 de la CNT, 185 d'ERC, 145 de la UGT i 45 del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)– i es distribuïa en 11 seccions (Cas Vell, Aragó-Muntaner, Est-Nord-Barceloneta, Poble Sec-Casa Antúnez, Sans-Hostafrancs, Bonavona-Pedralbes, Gràcia- Sant Gervasi, Clot-Poblet, Horta-Carmel-Guinardó, Sant Andreu i Poble Nou) que es repartien la ciutat de Barcelona. També es van escampar per altres localitats de la zona barcelonina, com ara Santa Coloma de Gramenet. A partir dels Fets de Maig de 1937 la Generalitat de Catalunya va intentar per tots els mitjans sotmetre aquests òrgans revolucionaris al seu poder per finalment dissoldre-les per decret el 9 de juny de 1937. Les Patrulles de Control han estat valorades molt distintament pels cercles llibertaris: per a uns van ser necessàries, per a altres van ser un signe més de la degeneració confederal i anarquista durant la guerra i al cap i a la fi una policia més. A determinades zones s'apoderaren de les patrulles de control elements de moralitat dubtosa, que, en connivència amb alguns responsables del Departament d'Investigació, continuaren la seva activitat delictiva. A les ciutats –sobretot a Barcelona–, hi havia una patrulla a cada barriada amb el seu centre de detenció; cada partit tenia igualment el seu propi grup de defensa. Als pobles, els ajuntaments també tenien els seus escamots. La diversificació de poders creava descontrol i confusió, i als carrers, el desordre no tenia aturador. Se succeïren assassinats i robatoris indiscriminats per part d'incontrolats que actuaven impunement en nom de la revolució, amb el consentiment i la participació d'alguns dels dirigents de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) més violents del Comitè d'Investigació. Aquest fet va se un llast molt important per al desenvolupament de la revolució, ja que originà sentiments de rebuig entre bona part de la població. Entre els membres de les patrulles de control podem citar Bartomeu Barnills, José Carricondo (delegat a la Seu d'Urgell), Josep Forés (Santa Coloma), Josep Fuentes (Barcelona), Antonio López (Barcelona), Antonio Lorente (Barcelona), Valentí Mariages, Agustín Martínez, Diego Martínez (Santa Coloma), Manuel Martínez (Barcelona-Sarrià), Severino Pin (Barcelona), Juan Pérez Güell, etc. <o></o> Cos de Patrulles de Control<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/congresmontpeller/congresmontpeller01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 274px;" alt="Presidència del Congrés de Montpeller de 1965" title="Presidència del Congrés de Montpeller de 1965" src="http://www.estelnegre.org/documents/congresmontpeller/congresmontpeller01.jpg" /></a> Presidència del Congrés de Montpeller de 1965<o></o> - Congrés de Montpeller: Entre el 10 i el 16 d'agost de 1965 se celebra a Montpeller (Llenguadoc, Occitània) el Congrés General de Federacions Locals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) en l'Exili. Aquest congrés, quatre anys després de la reunificació de les diverses tendències de l'organització anarcosindicalista, que fou controlat per part de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), representat per Germinal Esgleas i Frederica Montseny, donà lloc a la fractura més important de tot el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) de l'Exili i del qual la CNT no pogué recuperar-se, a causa de la forta caiguda de filiació i de l'abandó de federacions locals importants. De les 207 federacions locals que participaren en el congrés, amb delegacions directes o indirectes; 19 es retiraren. L'enfrontament entre la direcció dominada per la FAI i els sectors dels joves llibertaris, donà lloc a la fi de Defensa Interior (DI) i l'inici de persecucions i d'autoexclusions (Cipriano Mera, Acracio Ruiz, Acracio Bartolomé, Luis Andrés Edo, Marcelino Boticario, José Torremocha, Octavio Alberola, Aurelio Fernández, Jesús Guillén, Josep Borràs, Francisco Olaya, Roque Santamaría, Ramón Álvarez, Josep Peirats, etc.), que acabaren amb l'expulsió («regla sanitària») d'un bon grapat de militants i el desengany d'un nombre major d'aquests. L'informe presentat pel delegat de l'Interior, Francisco Royano, titulat «Una gestión trascendental», sobre les negociacions entre un grup de militants cenetistes històrics madrilenys i un sector de la Confederació Nacional de Sindicats (CNS) franquista, amb la intenció de crear una central sindical única al voltant d'una plataforma programàtica de cinc punts (cincpuntisme), també s'accentuà encara més la separació entre la CNT de l'Exili i la CNT de l'Interior. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/congresmontpeller/congresmontpeller.html" target="_blank">Congrés de Montpeller (10-16 d'agost de 1965)</a> <o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <img style="width: 520px; height: 301px;" title="Fàbrica de sabates francesa" alt="Fàbrica de sabates francesa" src="http://www.estelnegre.org/fotos/fabricadesabates.jpg" /> Fàbrica de sabates francesa - Jules Leroux: El 10 d'agost de 1860 neix el militant cooperativista llibertari francès Jules Leroux. En 1898 va ser elegit secretari adjunt de l'Ordre dels Cavallers del Treball –Fernand Pelloutier en serà el secretari general. Tres anys més tard, amb dos companys, van decidir crear una fàbrica de sabates a Amiens, que va inaugurar-se modestament a començaments de 1902 al número 25 del carrer Orfèvres d'Amiens; els primers clients van ser la Unió Cooperativa, societat de consums creada en 1892, i alguns centres d'ensenyament primari i secundari. En 1906, ja instal·la al número 15 del carrer Majots, va esdevenir la Societat Cooperativa de Producció de Bases Socialistes, repartint-se els «beneficis» de manera peculiar (25% per la Caixa de Socors, 15% per a les Societats Cooperatives, 20% per a la propaganda, 15% per a la compra de l'immoble i 25% de reserva). En 1910, quan ja té 33 obrers, s'integra en el «Magatzem de Gros de les Cooperatives». En 1914 es veu obligada al tancament, però, animada per Leroux, va reprendre les activitats un cop acabada la guerra. Jules Leroux va morir el 2 de febrer de 1926. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/vagaferroviaris.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 333px;" title="A Colombes els viatgers són obligats a baixar del tren durant la vaga de ferroviaris de 1910" alt="A Colombes els viatgers són obligats a baixar del tren durant la vaga de ferroviaris de 1910" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vagaferroviaris.jpg" /></a> A Colombes els viatgers són obligats a baixar del tren durant la vaga de ferroviaris de 1910 - Paul-Eugène Trouillier: El 10 d'agost de 1879 neix a París (França) el militant anarquista i antimilitarista Paul-Eugène Trouillier (Troullier o Trouller), conegut com Gambetta. Va tenir diversos oficis (jardiner, jornaler, cantant ambulant...) i en 1903 organitzà el Sindicat d'Operaris (hommes de peine), que es reunia al «Bar des Armées Internationales» de Toló (Provença, Occitània). Detingut a Ieras, el 19 de febrer de 1904 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Toló a 15 mesos de presó per «amenaces a mà armada a militars». A començaments dels anys deu s'instal·là a la regió parisenca. Classificat per la policia com a llibertari antimilitarista molt perillós i inscrit amb el «Carnet B», va destacar l'octubre de 1910 durant la vaga dels ferroviaris per la defensa d'acció violenta i va ser sospitós d'haver participat en atemptats comesos en aquella època. El 21 d'octubre de 1910 va ser condemnat a sis mesos de presó per «possessió d'arma prohibida» –el sumari judicial d'aquest procés citava que havia estat condemnat en vuit ocasions. En 1911 va freqüentar reunions anarquistes on sempre mantenia les posicions més extremes. En maig de 1911 va ser elegit membre del Comitè Federal de la Federació Comunista Revolucionària (FCR). Durant el Congrés del 4 de juny de 1911, expulsà, amb Louis Jakmin, un anarcoindividualista que pertorbava la reunió. El seu rastre es perd a partir d'aquesta data. *** <img style="width: 394px; height: 526px;" alt="Panaït Istrati" title="Panaït Istrati" src="http://www.estelnegre.org/fotos/panaitistrati01.jpg" /> Panaït Istrati - Panaït Istrati: El 10 d'agost de 1884 neix a Braila (Valàquia, Romania) l'escriptor en llengües romanesa i francesa i revolucionari, primer comunista i després llibertari, Gherasim Istrati, més conegut com Panaït Istrati i també anomenat Gorki dels Balcans. Fou fill d'una pagesa romanesa, Joita Istrate, que es guanyava la vida fent bugades, i d'un contrabandista grec del Danubi. Quan tenia nou mesos, son pare va morir en una operació de contraban i amb sa mare va marxar a Baldovinesti, poble pròxim a Braila, a casa d'un germà d'aquesta, per ocupar-se d'una explotació familiar i on l'infant va fer els estudis primaris. Set anys després tornaren a Braila, on sa mare reprengué l'ofici de bugadera, i fins als 14 anys va anar a escola. Després començà a treballar primer com a aprenent al cafè d'un grec i després d'un pastisser albanès, i després va fer de tot: venedor ambulant, manobre, serrador, calderer, descarregador, pintor de parets, home-anunci, mecànic, emblanquinador, periodista, fotògraf ambulant,  embarcat a bord dels paquebots de la companyia de navegació «Servei Marítim Romanès», etc. En 1904 es va instal·lar a Budapest, on feu contactes amb el moviment socialista. En 1905 va participar en una gran manifestació de suport a la Revolució russa. Entre 1906 i 1912 va fer nombrosos viatges (Bucarest, Constantinoble, Alger, El Caire, Beirut, Síria, Grècia, Damasc, Nàpols, París, Suïssa) i fou un lector compulsiu, especialment d'autors clàssics russos i europeus.  Va col·laborar en el periòdic România Muncitoare i esdevingué secretari del Sindicat d'Estibadors del port de Braila i organitzador de la gran vaga de 1910, amb Jeanette Maltus, una militant socialista i sa futura primera companya. En aquests anys va començar a ser hospitalitzat per tuberculosi. En 1913 va passar una temporada a París, a casa de Gegorges Ionesco. En 1916 va ingressar en un sanatori de Leysin (Suïssa), on aprengué el francès amb l'ajuda d'un diccionari i de l'escriptor russojueu Josué Jéhouda. Els anys 1917 i 1918 seran especialment difícils, travessant els cantons suïssos realitzant diversos oficis, per acabar hospitalitzat per la Creu Roja americana al sanatori de Sylvana-sur-Lausanne. Es va instal·lar durant un temps a Niça, on va caure en una profunda depressió quan es va assabentar de la mort de sa mare que el va portar a tallar-se el coll el 4 de gener de 1921. Es va salvar gràcies a una confessió epistolar que guardava en una vella maleta i que el director de l'hospital de Niça, on Istrati es debatia entre la vida i la mort, envià a qui anava dirigit, el novel·lista i musicòleg francès Romain Rolland, que Istrati havia descobert en 1919 i que aleshores gaudia de gran prestigi en les esferes culturals gales. Rolland quedà impressionat per les idees i la prosa d'Istrati, i es convertir en una mena de protector seu: el presentà en els cercles literaris francesos i el va ajudar a publicar la seva primera novel·la, Kyra Kyralina (1924), amb un prefaci de Rolland, a la qual va seguir la seva obra més important, coneguda com Vie d'Adrien Zograffi (1925-1927), composta per diverses novel·les. La culminació de les seves idees filosoficoestètiques va arribar amb la novel·la titulada Les chardons du Baragan (1928), considerada pels crítics i lectors com la seva obra mestra, i una de les obres fonamentals de la narrativa mundial del segle XX. Posteriorment publicà Mes départs (1928), Le pêcheur d'éponges (1930) I Mediterranée (1934). En 1924 es va casar amb Anna Munsch i l'any següent es va establir a Romania, on va patir violents atacs de la premsa reaccionària romanesa. Vigilat i perseguit per la policia política romanesa (Siguranta Statului), fugirà a París, on denunciarà les atrocitats comeses a Romania en Paris-Soir i en Le Quotidien. En 1926 va esdevenir membre del «Comitè per la Defensa de les víctimes del Terror Blanc als Balcans» i participà en el míting antifeixista «Italia engrillonada». Després d'una curta estada a Menton i a Niça, fou hospitalitzat al sanatori de Montana-sur-Sierre. En 1927 va prendre la paraula en el míting a la Sala Wagram de París contra l'execució de Sacco i de Vanzetti. L'octubre de 1927, company de ruta del Partit comunista –mai no va tenir-ne el carnet–, visità Moscou i Kíev amb l'escriptor grec Nikos Kazantzakis, convidats als actes del desè aniversari de la Revolució, i dos anys més tard tornarà a la Unió Soviètica. Durant aquests estades pogué comprovar la realitat de la dictadura estalinista, que li va inspirar el llibre Vers l'autre flamme. Confession pour vaincus (1927-1929), on, set anys abans de Retour d'URSS d'André Gide, denuncia amb gran virulència les arbitrarietats del règim soviètic i de la burocràcia d'Estat; en l'obra, de tres volums, hi van participar Boris Souvarine i Victor Serge. Arran de la publicació d'aquest llibre, es va desencadenar una típica i violenta campanya de calúmnies contra la seva persona realitzada per intel·lectuals del Partit Comunista Francès (PCF), capitanejats per Henri Barbusse. Malalt i moralment afeblit, retornà a Romania, però hagué de tornar a Niça amb la finalitat de recuperar-se d'una tuberculosi, marxant després a Bucarest. Pel seu informe sobre la massacre de miners a Lupeni i pels seus reportatges publicats al diari Lupta (La Lluita), on va denunciar el govern romanès, fou atacat durament pels mitjans reaccionaris i retornà a París. En 1930 va marxar a Egipte, expulsat d'Alexandria, fou empresonat a Trieste, però fou alliberat gràcies a la intervenció del cònsol francès. Quan va tornar a París es va trobar amb una campanya de la premsa comunista que l'acusa de traïció. D'aquí naixerà el profund desacord amb Romain Rolland que va interrompre la correspondència fins al 1934. L'abril de 1932 es va casar amb Margareta Izesco i l'any següent es va instal·lar a Bucarest. Durant els últims anys de sa vida va col·laborar en la revista Cruciada Românismului (La Croada Romanesa), amb articles denunciant les injustícies socials del seu temps, i vilipendiat tant pels comunistes, que el tractaven de «feixista», com pels feixistes, que el qualificaven de «cosmopolita», i només va rebre el suport dels cercles llibertaris europeus. En 1935 l'editorial romanesa Rieder fa fallida i deixa de pagar-li els drets d'autor; aleshores haurà de guanyar-se la vida com a lector de manuscrits per una casa editora. Abandonat, Panaït Istrati va morir de tuberculosi el 16 d'abril de 1935 al sanatori Filaret de Bucarest (Romania) i fou enterrat sense servei religiós al cementiri Bellu d'aquesta ciutat. Escriptor molt cèlebre de la literatura d'entreguerres, va caure en l'oblit gairebé complet durant decennis; la seva obra fou prohibida a França durant la guerra i a Romania durant el règim comunista. Durant els anys seixanta la seva obra fou reeditada gràcies a l'Associació d'Amics de Panaït Istrati a França i a Romania a partir dels anys noranta. En 1984 es va crear a Braila una casa-museu dedicat a la seva memòria. Una part dels seus arxius es troba dipositat a la Biblioteca Nacional de Romania i altre a l'Institut Mémoires de l'Édition Contemporaine (IMEC) a Caen. S'han realitzat diverses pel·lícules d'algunes de les seves obres. Panaït Istrati és un dels màxims representants de la denuncia de la «revolució traïda». *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/cholet.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 513px;" alt="Notícia de la condemna d'Eugène Cholet apareguda en el diari algerí "La Dépêche Algérienne" del 21 de juliol de 1912" title="Notícia de la condemna d'Eugène Cholet apareguda en el diari algerí "La Dépêche Algérienne" del 21 de juliol de 1912" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cholet.jpg" /></a> Notícia de la condemna d'Eugène Cholet apareguda en el diari algerí La Dépêche Algérienne del 21 de juliol de 1912<o></o> - Eugène Cholet: El 10 d'agost de 1887 neix a Saint-Nazaire-sur-Charente (Poitou-Charentes, França) l'anarquista Eugène Cholet. Era fill d'Alphonse Valentin Cholet, mestre d'aixa de l'armada, i de Baptistine Marie Caroline Françoise Damiani, planxadora. D'antuvi es guanyava la vida treballant d'empleat de comerç. A principis de segle milità en l'Associació Internacional antimilitarista (AIA). El febrer de 1906 vivia a Toló (Provença, Occitània) i el seu domicili, ben igual que el d'altres companys antimilitaristes, va ser escorcollat per la policia, trobant-se diversos materials del Grup Antimilitarista de Toló. El 10 de juny de 1907 va ser condemnat pel X Tribunal del Sena a 15 dies de presó per «ultratges als agents i possessió d'arma prohibida». Cap el 1907 vivia a Noyon (Picardia, França), al número 3 del carrer Long Pont. Sembla que durant la primavera de 1908 treballà d'obrer tipogràfic a la impremta del periòdic L'Anarchie. En 1908 va ser condemnat en rebel·lia pel Tribunal del Sena a 50 francs de multa per «infracció de l'ordenança ferroviària». El 8 d'octubre de 1908 va ser enviat a fer el servei militar al 34 Regiment d'Infanteria acantonat a Lo Mont de Marsan (Aquitània, Occitània), però per problemes visuals va ser destinat als Serveis Auxiliars. El 4 d'abril de 1912 va ser condemnat a 16 francs de multa i a pagar la inserció del judici en tres diaris de la premsa per haver publicat paraules difamatòries en el setmanari anarquista, del qual era gerent, Le Révolté contra mossèn Victor Wautier, sacerdot de Méricourt (Nord-Pas-de-Calais, França). En aquesta època vivia a Harnes (Nord-Pas-de-Calais, França), on era delegat del Comitè Revolucionari de Lens i on treballà d'obrer tipògraf a la Impremta Comunista, la qual estampava el periòdic anarquista Le Révolté (1910-1913); aquest setmanari revolucionari es distribuïa per tota la conca hullera i sorgí de la fusió dels periòdics L'Action Syndicale i Le Combat, i va ser substituït l'octubre de 1913 per L'Avant-Garde. El 19 de juliol de 1912 va ser condemnat per l'Audiència del Nord a Douai (Nord-Pas-de-Calais, França) a dos mesos de presó i a 100 francs de multa per «injúries cap a l'exèrcit» durant una conferència antimilitarista sobre el «Cas Rousset» celebrada el 31 de desembre de 1911 a la Casa del Poble d'Aniche (Nord-Pas-de-Calais, França), pena que purgà a la Presó Cel·lular de Béthune (Nord-Pas-de-Calais, França) en règim de pres comú –l'octubre de 1912 encara romania empresonat. Quan esclatà la Gran Guerra, va ser mobilitzat l'1 d'agost de 1914 i destinat al 6 Regiment d'Infanteria acantonat a Saintes (Poitou-Charentes, França). Després de passar per diversos regiments, l'1 de juny de 1915 va ser nomenat caporal telefonista del 175 Regiment d'Infanteria. El 29 d'octubre de 1915 va ser nomenat sergent telefonista del mateix regiment. Lluità als Dardanels i a Sèrbia. Ferit al front, Eugène Cholet va morir el 19 de setembre de 1916 a Banitsa (Serres, Macedònia Central, Grècia) dins l'Ambulància Núm. 4 que l'evacuava.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/perezfernandez/perezfernandez01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 300px; height: 442px;" alt="Manuel Pérez Fernández" title="Manuel Pérez Fernández" src="http://www.estelnegre.org/documents/perezfernandez/perezfernandez01.jpg" /></a> Manuel Pérez Fernández - Manuel Pérez Fernández: El 10 d'agost de 1887 neix a Osuna (Sevilla, Andalusia, Espanya) –segons Manuel Pérez Fernández mateix havia nascut a Santos (São Paulo, Brasil), però en diverses ocasions digué que havia estat a Osuna per evitar l'extradició– el destacat propagandista anarquista i anarcosindicalista Manuel Pérez Fernández, conegut sota diversos noms i malnoms (El Periodista, El Canario, Manuel Peres, Manuel Pérez Fernando, Óptimo, etc.). Sa família materna, d'idees catòliques i força reaccionàries, amb tres generals de l'Exèrcit, emigrà al Brasil. En 1905 feia d'ebenista a Rio de Janeiro, on un company llibertari el va introduí en el pensament anarquista, i estudiava al Liceu d'Arts i Oficis d'aquesta ciutat. En 1906, arran de l'atemptat de Mateu Morral contra Alfons XIII, s'enfrontà a son pare, que condemnà l'intent de magnicidi. En 1909, després dels fets de la «Setmana Tràgica» i de l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, discutí violentament amb son pare i abandonà la llar familiar. Fuster de professió, ben aviat començà participar en les lluites socials i sindicals d'aleshores, com ara la vaga general insurreccional de 1917. A partir de 1918 començà a escriure articles per al Jornal do Brasil. A finals d'aquell any, a Rio de Janeiro, fundà, amb Nicanor Rodrigues i José Maria Pereira, el Centre de Fusters i Ebenistes, societat que presidí. Amb el seu suport, aquest centre s'uní al Sindicat de la Fusta sota el nom d'Aliança dels Treballadors, de la qual va ser nomenat secretari. En 1919 fou redactor del setmanari anarquista Spártacus i aquest mateix any va ser molt actiu en diverses vagues, cosa que implicà la seva detenció i expulsió del Brasil, juntament amb altres militants (Manuel Perdigão, Manuel Gonçalves, Everardo Dias, José Carlos, Albano dos Santos, Antonio da Silva Massarelos, Alexandre Azevedo, Manoel Ferreira, Antonio Costa, Anibal Paulo Monteiro, Joaquim Alvarez, Antonio Pérez, João Jose Rodrigues, Manoel Pérez, Antonio Prieto, Manuel Gama, Abilio Cabral, Alberto de Castro, Adolfo Alonso, José Cid, Rafael Lopez i Francisco Pereira). El 29 de novembre de 1919 arribà, com a polissó a bord del vaixell de càrrega Benavente, a Vigo (Pontevedra, Galícia) i immediatament per indocumentat va ser tancat a la Presó Provincial de Vigo i després a la cel·la 136 de la presó Model de Madrid i, finalment, al convent agustinià d'El Pópulo de Sevilla, convertit en centre penitenciari. Al penal va conèixer diversos anarquistes que li van proporcionar contactes a l'exterior. Alliberat el 6 de gener de 1920, s'instal·là a Sevilla, on fou nomenat secretari general del Sindicat de la Fusta. El setembre d'aquell any va ser detingut quan participava en una reunió clandestina; empresonat, després fou desterrat, i conduït en una corda de presos, a Cabezas Rubias (Huelva, Andalusia, Espanya). En aquest poble conegué Teresa, sa primera companya. En 1922 va ser alliberat gràcies a l'amnistia de José Sánchez Guerra, president del Consell de Ministres, i retornà a Sevilla. En aquesta època destacà com a organitzador anarquista i de la Confederació Nacional del Treball (CNT), a més d'orador, fent mítings amb Salvador Seguí, Felipe Alaiz i Pedro Vallina. Secretari de la Federació Local de la CNT de Sevilla, va ser nomenat també membre del seu Comitè Regional d'Andalusia. L'agost de 1923 va ser nomenat comptador del Comitè Nacional de la CNT establert a Sevilla. Detingut al domicili de Vallina, va ser desterrat de Sevilla. En 1923 representà la CNT en la Conferència d'Évora (Alentejo, Portugal), que pretenia unificar la Confederació General del Treball (CGT) lusitana i la CNT sota el nom de Confederació Ibèrica de Treballadors (CIT). L'abril de 1924 fou desterrat a Lisboa (Portugal), amb Vallina i José Romero, i milità en el grup anarquista «O Semeador», amb Adriano Botelho, José Carlos de Souza, Manuel Joaquim de Souza i altres. A Portugal fou membre del Comitè Nacional de la CGT i de la Unió Anarquista Portuguesa (UAP) i redactor del periòdic A Batalha, on trobà el seu amic José Romero Ortega, que també havia estat expulsat del Brasil. Amb Restituto Mogroviejo i altres, fundà el Comitè Internacional per la Llibertat del Poble Espanyol. En 1925 va ser expulsat de Portugal i entre l'octubre d'aquest any i 1928 residí a França (París, Le Havre, Marsella), sota el nom de Manuel Pérez Fernando, on realitzà una important activitat militant i orgànica: membre del Comitè Espanyol de Relacions Anarquistes (CERA), secretari de correspondència de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola (FGALE), redactor i administrador de Tiempos Nuevos, i col·laborador de la revista Prismas (1927-1928). En aquesta època mantingué una estreta amistat amb Liberto Callejas, director de Tiempos Nuevos, compartint habitatge. En 1926 assistí al congrés fundacional de la Confederació General del Treball Sindicalista Revolucionària (CGTSR), creat per combatre la influència estalinista en els sindicats obrers, i el maig d'aquell any al Congrés Anarquista de Marsella, convocat per l'FGALE, que preparà la fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i rebutjà les tesis defensades per Joan García Oliver i Vicente Pérez (Combina) favorables a la col·laboració política i insurreccional amb Francesc Macià i Llussà per a derrocar la dictadura de Primo de Rivera. En aquesta etapa francesa contactà amb nombrosos personatges de pes de l'anarquisme internacional, com ara Nestor Makhno, Piotr Arshinov, Jean Grave, Sébastien Faure, Charles Malato, Benjamin Goldberg (Maxime Ranko), Alexander Schapiro, Pierre Besnard, Armando Borghi, Virgilia D'Andrea, Christiaan Cornelissen, etc. El febrer de 1928 retornà a la Península per Catalunya, per atendre sa companya, greument malalta, i s'establí a Huelva, però finalment aquesta morí i restà vidu amb tres filles. En aquest 1928 formà part del grup anarquista «Germinal» i col·laborà en ¡Despertad!, de Vigo. Intervingué en lluites clandestines i formà part del Comitè de Relacions de la FAI. El desembre de 1928 fou membre del Comitè Pro-Presos de Sevilla, creat per pal·liar la repressió del governador José Cruz Conde. El juny de 1929 s'uní sentimentalment a Mercedes, sa segona companya. Aquest 1929 treballà d'ebenista a la construcció del pavelló brasiler de l'Exposició Iberoamericana de Sevilla, gràcies a la seva amistat amb Paulo Vidal, comissari general de l'exposició, i fou protegit pel consolat del Brasil, ja que pel seu domini d'idiomes (castellà, portuguès i francès) va ser contractat per dirigir el Servei de Premsa i Propaganda d'aquest país en l'exposició. El març de 1930, amb passaport brasiler, marxà amb sa família a Bèlgica i treballà, a més del mateix càrrec en el Servei de Premsa, en l'Exposició Universal d'Anvers (Flandes). Després de dos mesos d'escala a París, el febrer de 1931 retornà a la Península pel País Basc i s'establí a Sant Sebastià (Guipúscoa), on desenvolupà una intensa activitat sindical i revolucionària, especialment creant amb 17 companys el Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT de Sant Sebastià; mesos després, creà la Federació Local amb set sindicats i de la qual va ser nomenat secretari general. Al País Basc va fer amistat amb Isaac Puente i José Álvarez. Ja instaurada la II República espanyola, entre l'11 i el 17 de juny de 1931 representà el Comitè Regional del Nord de la CNT en el III Congrés Nacional de Sindicats de la CNT celebrat al Teatro Conservatorio de Madrid (Congrés del Conservatori) i fou un dels redactors de la ponència sobre «Organització social de l'avenir», intervenint, amb Rudolf Rocker, Pierre Besnard, Lucien Huart i Valeriano Orobón Fernández, en el míting de clausura. També fou el delegat espanyol, amb Eusebi Carbó, Ángel Pestaña i Josep Robusté, en el Congrés Internacional de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), celebrat al Teatre Barbieri de Madrid. El desembre d'aquell any, i per la mateixa regional, assistí al Ple de Regionals confederal. El 4 d'abril de 1932 dirigí, amb el regidor socialista Manuel Reyes Calafate, una manifestació de 600 persones a l'Ajuntament de Chipiona (Cadis, Andalusia), que acabà en uns durs enfrontaments amb la Guàrdia Civil i els carrabiners, que se saldaren amb dos obrers morts. El maig de 1932, a petició del Comitè Nacional de la CNT i per fugir de la repressió, marxà a les Illes Canàries per a reorganitzar i impulsar els sindicats confederals, i on el juny d'aquell any entrà a formar part del Comitè de Defensa Proletària. Durant la seva etapa a Santa Cruz (Tenerife) dirigí el periòdic En Marcha, fou secretari general del Comitè Regional de la CNT canària i va fer diversos mítings. A partir d'aquesta època fou col·laborador habitual de la barcelonina Solidaridad Obrera. A començaments del gener de 1933 encapçalà una vaga general revolucionària a Santa Cruz (Tenerife) que donà lloc a durs enfrontaments amb les forces de l'ordre. Participà activament en l'aixecament revolucionari de desembre de 1933 a Tenerife i per aquest motiu va ser detingut i empresonat 45 dies a Saragossa –fou alliberat perquè el procés va ser sobresegut per la «desaparició» de les proves, furtades per militants anarquistes. A mitjans de març de 1934 retornà a Santa Cruz (Tenerife). El novembre de 1934 fou desterrat oficialment per les autoritats governatives de Canàries. Actuà clandestinament a Sevilla i a Cadis, ajudant Vicente Ballester en la organització confederal gaditana. Després s'instal·là a Palma (Mallorca, Illes Balears), on desenvolupà una intensa activitat en la redacció del periòdic Cultura Obrera (1934-1936). Entre 1935 i 1936 va fer diverses gires de conferències (comarca de Cadis, Barcelona, Terrassa, Saragossa, etc.). El gener de 1936 ingressà en la redacció de Solidaridad Obrera de Barcelona, juntament amb Manuel Villar, Liberto Callejas, Josep Peirats, Alejandro Gilabert i Francisco Ascaso. El 5 de gener de 1936 intervingué, amb Buenaventura Durruti, Francisco Carreño i Joan García Oliver, en el míting confederal celebrat al Teatre Olympia, primer que es realitzava des de la il·legalització del sindicat arran dels «Fets d'Octubre» de 1934. El febrer de 1936 intervingué a Mataró en el míting d'unificació amb els trentistes i, amb Ramón Álvarez i Francisco Isgleas, va fer una gira de propaganda i organització per les comarques gironines. El maig de 1936, com a delegat del Sindicat de la Fusta de Barcelona, assistí al Congrés de Saragossa de la CNT, on defensà la creació de la Confederació Ibèrica de Treballadors (CIT) i formà part de la ponència sobre «Comunisme Llibertari». El 18 de juliol de 1936 embarcà a bord del Ciudad de Valencia cap a Mallorca, com a representant de Solidaridad Obrera, per assistir al I Congrés Regional de les Illes Balears i l'aixecament feixista l'agafà a illa, on el cop militar havia triomfat. Amagat a la casa del barri palmesà de La Llibertat (actual La Soledat) de la cenetista Júlia Palazón, quatre mesos després pogué fugir de Mallorca, amb 11 companys, i el 21 de novembre de 1936 arribà a Ciutadella (Menorca). En aquesta illa dirigí el periòdic confederal La Voz de Menorca. A finals de desembre de 1936, a bord del destructor Ciscar, que havia aconseguit eludir el bloqueig naval menorquí, arribà a València. En aquesta ciutat realitzà diverses tasques propagandístiques i es mostrà força crític amb el col·laboracionisme governamental confederal. En 1937 publicà a València el fullet Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo el terror fascista –reeditat en 2009 a Mallorca pel Grup d'Estudis Llibertaris «Els Oblidats»–, que sortí en castellà, angles i francès –la traducció en aquesta última llengua fou feta pel cineasta anarquista José María Estívalis Calvo (Armand Guerra). El 5 de gener de 1937 intervingué en un míting confederal al Gran Price de Barcelona i el febrer de 1937 marxà per a fer una gira de propaganda i per recaptar fons pel Midi francès, amb Armand Guerra, David Antona, Vicente Mirande i Fontaine. Durant dels fets de «Maig del 1937» lluità a La Torrassa de Barcelona, on vivia sa família, i s'oposà a l'estratègia pactista i «derrotista» de Frederica Montseny i Joan García Oliver. L'11 de maig de 1937 representà la CNT, la FAI i la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de Catalunya en el Ple Nacional de València, on s'acordà no fer costat la política del president del govern espanyol Juan Negrín; en aquest ple fou nomenat membre del Comitè Peninsular de la FAI, amb Germinal de Souza, Roberto Cotelo, Jacobo Prince i José María Lunazzi (El Gringo). Després de recuperar-se d'una malaltia a Igualada, on va fer mítings i conferències i va col·laborar en el seu Butlletí, va fer una gira de mítings a Gelida i l'Alt Penedès. El setembre de 1937 s'encarregà a Barcelona de la direcció de Ruta, òrgan de la FIJL, i va fer conferències sobre les Joventuts Llibertàries. El juliol de 1938 marxà a Orà (Algèria) en missió propagandística. El setembre de 1938 ocupà la secretaria del Comitè Regional d'Andalusia de la CNT a Baza (Granada) i el juliol d'aquell any va fer un míting a Barcelona. El febrer de 1939 assistí al Ple Nacional de la CNT celebrat a València. Amb el triomf feixista, es negà a exiliar-se i va ser detingut l'abril de 1939 al port d'Alacant. Passà pels camps de concentració de Los Almendros i Albatera i per la Presó Provincial de Sevilla i en 1941 va ser alliberat gràcies a les pressions del consolat del Brasil gadità. El juliol de 1941, amb el suport de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), arribà al Brasil i s'establí a Rio de Janeiro, on treballà de comptable en una impremta. Al Brasil desenvolupà una intensa tasca militant, fent propaganda antifranquista i denunciant les maniobres comunistes. A partir de 1945 es relacionà amb el grup «Tierra y Libertad» de Mèxic. En 1946 fou un dels fundadors, amb Edgard Leuenroth, Edgar Rodrigues i Pedro Catallo, i redactors del periòdic Ação Directa. Va fer mítings i fou un dels organitzadors del Congrés Anarquista de São Paulo, que celebrà entre el 17 i el 19 de desembre de 1948. Durant els anys cinquanta formà part del grup anarquista al voltant de José Oiticica, amb Dalmau, Navarro, Cubero i altres. En 1953 morí a Rio de Janeiro la seva companya Mercedes. L'octubre de 1961 representà Rio de Janeiro en el Congrés de Federacions Locals del Nucli de la CNT del Brasil i en 1963 aparegué en un míting contra el dictador portuguès António de Oliveira Salazar. Durant sa vida col·laborà en nombroses publicacions llibertàries, de les quals algunes fou redactor i director, com ara Ação Directa, ¡Campo Libre!, CNT, Cultura y Accion, Cultura Obrera, ¡Despertad!, En Marcha, Esfuerzo, Espoir, Fuego, Horizontes, Liberación, Más Allá, Nervio, Prismas, Ruta, Solidaridad Obrera, Solidaridad Proletaria, Spártacus, Tiempos Nuevos, La Tierra, Trabajo, La Voz de Menorca, etc. És autor dels fullets Abajo las armas i Redención. Manuel Pérez Fernández va morir el 16 de juny de 1964 en una residència per a avis de Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil). En 2012 l'Associació Isaac Puente publicà les seves memòries sota el títol 30 años de lucha. Mi actuación como militante de la CNT y anarquista español, que va escriure en 1951 a Rio de Janeiro i on diu que va estar tancat 53 vegades a presons de Brasil, Espanya, França i Portugal. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/perezfernandez/perezfernandez.html" target="_blank">Manuel Pérez Fernández (1887-1964)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/durandamedee.png"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 156px;" alt="Signatura d'Amédée Durand (1912)" title="Signatura d'Amédée Durand (1912)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/durandamedee.png" /></a> Signatura d'Amédée Durand (1912)<o></o> - Amédée Durand: El 10 d'agost de 1888 neix a Foëcy (Centre, França) l'anarquista i sindicalista, i després comunista, Amédée Durand. Era fill d'Auguste Durand, conreador, i de Jeanne Berlot. Es guanyà la vida d'antuvi de conreador i després d'obrer forner en una fàbrica de porcellana. L'1 d'octubre de 1909 va ser cridat a files i integrat en el 2 Regiment de Cuirassers, on va romandre fins l'1 d'octubre de 1911. El 7 de desembre de 1912 es casà a Foëcy amb la conreadora Germaine Colladant. Quan esclatà la Gran Guerra va ser mobilitzat l'1 d'agost de 1914 i va ser destinat a diverses unitats militars fins el 14 de juliol de 1919. En les eleccions legislatives de novembre de 1919 fou candidat abstencionista en una llista comunista llibertaria al departament de Cher, juntament amb altres companys (Cordaillat, Louis Grandjean, Marcel Ledoux i Rousseau). Posteriorment s'afilià a la Confederació General del Treball Unitària (CGTU) i s'integrà en el moviment comunista. Entre 1925 i 1935 fou alcalde adjunt comunista de Foëcy. El 7 d'abril de 1929 es presentà a l'elecció senatorial. Durant la II Guerra Mundial, el 29 de juny de 1943 va ser detingut per la Gestapo al seu domicili de Foëcy. Després de passar pel camp de Royallieu (Compiègne, Picardia, França), el 3 de setembre de 1943 va ser deportat, sota la matrícula 20.630, al camp de concentració de Buchenwald. Amédée Durand va morir el 23 de febrer de 1944 a Buchenwald (Weimar, Turíngia, Alemanya). <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1008.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> Anarcoefemèrides 2026-08-10T13:32:44Z efemerides [09/08] Gran míting revolucionari - Sacco i Vanzetti - Míting a l'Olympia - Schwab - Carteau - Perron - Cortacans - Ikonomov - Mejías - Sánchez Ibáñez - Bou - Villanueva - González Malo - Sigüenza - Milano - Rimbault - Aladrén - Ballón - Llop - Nadaud - Lanoff - Celton - Cepelli - Francisco Cáceres - Abarca - Mongay - Gómez Núñez - Lafranchi - Neville - Costa https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143579 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[09/08] Gran míting revolucionari - Sacco i Vanzetti - Míting a l'Olympia - Schwab - Carteau - Perron - Cortacans - Ikonomov - Mejías - Sánchez Ibáñez - Bou - Villanueva - González Malo - Sigüenza - Milano - Rimbault - Aladrén - Ballón - Llop - Nadaud - Lanoff - Celton - Cepelli - Francisco Cáceres - Abarca - Mongay - Gómez Núñez - Lafranchi - Neville - Costa</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 9 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/miting1888.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 443px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/miting1888.jpg" /></a> Cartell de l'acte - Gran Míting Revolucionari: El 9 d'agost de 1888 se celebra a la Sala Commerce de París (França) un gran míting revolucionari organitzat pels grups anarquistes del XX Districte de París a benefici de les víctimes de la repressió policíaca. En van ser oradors Léopold Espagnac, Alain Gouzien, Gustave Leboucher, Charles Malato, Louise Michel, Jacques Prolo, Alexandre Tennevin i Joseph Tortelier, entre d'altres. En l'acte es parlà sobre la vaga general, sobre els cops repressius policíacs i governamentals i sobre les expulsions d'obrers estrangers. Al míting assistiren unes tres-centes persones, el local ple. A la sortida es produïren diverses detencions.<o></o> ***<o></o> <img style="width: 598px; height: 351px;" alt=""Wobblies" en vaga general per Sacco i Vanzetti" title=""Wobblies" en vaga general per Sacco i Vanzetti" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vagasaccoivanzetti.jpg" /> Wobblies en vaga general per Sacco i Vanzetti - Manifestacions mundials per Sacco i Vanzetti: El 9 d'agost de 1927, i els dies anteriors i posteriors, l'execució de Sacco i Vanzetti prevista per al dia 10 d'agost, i que finalment esdevindrà el 23 del mateix mes, suscita tota mena de manifestacions de còlera arreu del món. A Chicago (Illinois, EUA) la vaga general és seguida per 16.000 obrers. A la sortida d'un míting, una jove anarquista italiana de 16 anys anomenada Aurora d'Angelo, encapçala una manifestació de quatre mil persones, que serà dispersada amb gasos lacrimògens per la policia i procedirà a la detenció de 76 manifestants, entre ells Aurora, qui refusarà durant el seu procés l'ajuda de cap advocat. A Nova York (EUA) la vaga va ser seguida per 150 mil persones, segons la policia. A Montevideo (Uruguai) la vaga de 24 hores va ser seguida multitudinàriament, ben igual que a Assumpció (Paraguai). Vagues i mítings de protesta es van realitzat a tot Europa (Brussel·les, Londres, París, etc.). Dues bombes van explotar l'11 d'agost, una a Basilea (Suïssa) i una altra a Sofia (Bulgària), i altres van ser trobades a Chicago i Londres. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/mitingolympia1936/mitingolympia193603.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 311px;" alt="Un moment del míting de l'Olympia del 9 d'agost de 1936" title="Un moment del míting de l'Olympia del 9 d'agost de 1936" src="http://www.estelnegre.org/documents/mitingolympia1936/mitingolympia193603.jpg" /></a> Un moment del míting de l'Olympia del 9 d'agost de 1936<o></o> - Míting a l'Olympia: El 9 d'agost de 1936 té lloc al teatre Olympia de Barcelona (Catalunya) un grandiós míting organitzat per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). L'acte, primer organitzat per les Oficines de Propaganda de la CNT-FAI, d'antuvi, havia de celebrar-se a la plaça de braus de la Monumental, però el dia abans es decidí canviar d'indret. Jacinto Toryho presentà l'acte i a continuació parlà Marià Rodríguez Vázquez (Marianet), en nom del Comitè Regional de Catalunya de la CNT; Francesc Isgleas Piarnau, que parlà en nom de les comarcals confederals catalanes; Frederica Montseny, en nom del Comitè Peninsular de la FAI; Joan García Oliver i, finalment, Nemesio Galve Lisbona, que presidia l'acte en nom de la Federació Local de Sindicats Únics de la CNT de Barcelona, va fer un resum dels discursos pronunciats. Els oradors parlaren sobre la necessària unió contra el feixisme, el desig de normalitzar la producció per a engegar la socialització dels mitjans econòmics, l'èxit del «poble en armes» i la impossibilitat del seu desarmament; també es reivindicà el Consell Superior d'Economia, el govern autònom de Catalunya (Generalitat) i les milícies com a eina de lluita contra el feixisme. L'acte, que fou multitudinari i retransmès radiofònicament a tot l'Estat, acabà amb el crit unànime de «Guerra a mort al feixisme i visca la Revolució Social!». <o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/mitingolympia1936/mitingolympia1936.html" target="_blank">Míting a l'Oympia de la CNT-FAI (9 d'agost de 1936)</a><o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/michaelschwab.jpg"><img alt="Michael Schwab" title="Michael Schwab" style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 464px;" src="http://www.estelnegre.org/fotos/michaelschwab.jpg" /></a> Michael Schwab - Michael Schwab: El 9 d'agost de 1853 neix a Mannheim (Baviera, Alemanya) el militant i propagandista anarquista nord-americà, implicat en el procés dels fets de Haymarket, Michael Schwab. Com a enquadernador a Alemanya, va prendre part en 1872 en la creació d'una Unió d'Enquadernadors i aquell any també es va adherir després al Partit Socialdemòcrata, col·laborant en diversos periòdics radicals alemanys. En 1879 va emigrar als Estats Units i després d'anar i de venir per diverses ciutats (Chicago, Milwaukee, Oest dels EUA) s'instal·là a Chicago en 1881. Va exercir diversos oficis i del Partit Socialista Obrer, al qual es va afiliar, va evolucionar cap a l'anarquisme. En 1881 va començar a col·laborar en els periòdics Chicagoer Arbeiter-Zeitung i Der Verbote. En 1883 va prendre part, juntament amb Oscar Neebe i Alber Parsons, en la creació d'un grup de la International Working People's Association (IWPA, conegut també sota el nom de Black International). Com a brillant orador va participar en 1886 en diversos mítings a favor de la jornada de vuit hores i contra el lock-out de les fàbriques de McCormick Harvester Works. No va assistir al tràgic míting de Haymarker, ja que participava en una reunió lluny del lloc del drama. Però va ser detingut l'endemà amb els altres líders de la mobilització de l'1 de maig de 1886. Innocent com els altres companys del crim que se li imputava, va ser condemnat a mort el 20 d'agost de 1886, però va acceptar amb Samuel Fielden signar una demanda de clemència al governador Richard James Oglesby. La seva condemna va ser commutada per una pena de cadena perpètua. La rehabilitació dels màrtirs es va produir el 10 de novembre de 1887 i la revisió del procés de Schwab l'alliberà el 26 de juny de 1893, arran de l'indult del nou governador d'Illinois John Peter Altgeld i després de passar sis anys tancat a la penitenciaria de Joliet. Després d'haver reprès la seva feina al Chicagoer Arbeiter-Zeitung, el va abandonar en 1895 per obrir un magatzem de sabates que va acabar fallint. Michel Schwab va morir el 29 de juny de 1898 a Joliet (Illinois, EUA) a causa d'una tuberculosi que va contreure a la presó. Fou enterrat al cementiri de Waldheim juntament amb els altres set màrtirs de Haymarker. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/carteauauguste.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 614px;" alt="Foto policíaca d'Auguste Carteau (1 de maig de 1892)" title="Foto policíaca d'Auguste Carteau (1 de maig de 1892)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/carteauauguste.jpg" /></a> Foto policíaca d'Auguste Carteau (1 de maig de 1892)<o></o> - Auguste Carteau: El 9 d'agost de 1860 neix a Saint-Florent-sur-Cher (Centre, França) l'anarquista i sindicalista Auguste Carteau. Sos pares es deien Gabriel Carteau i Marie Gregui. En 1888 treballava d'obrer vidrier i vivia a Saint-Ouen (Illa de França, França), a casa dels pares. Després de diversos ajornaments en la incorporació al servei militar, en 1891 va ser declarat apte però destinat als Serveis Auxiliars de l'exèrcit per «feblesa». L'1 de maig de 1892 va ser detingut i fitxat a París (França) com a anarquista en el registre antropomètric del laboratori policíac d'Alphonse Bertillon i va ser posat en llibertat a finals d'aquell mes. El seu nom figurava en el registre d'anarquistes aixecat el 26 de desembre de 1893; en aquesta època treballava d'obrer vidrien a la fàbrica Monnot i vivia al número 5 del carrer Michelet de Pantin (Illa de França, França). El 2 de març de 1894 el seu domicili de Pantin va ser escorcollat i ell detingut i tancat a la presó parisenca de Mazas. En 1895 s'establí a Clichy (Illa de França, França), però el setembre de 1897 va ser contractat una temporada per la vidrieria Saint Marcel de Marsella (Provença, Occitània). Entre desembre de 1898 i agost de 1900 treballà a Patin. El desembre de 1900 s'establí a Choisy-le-Roi (Illa de França, França), on hi havia nombroses vidrieries, entre elles una d'obrera. El 8 de setembre de 1902, des de les pàgines del periòdic anarquista Les Temps Nouveaux, denuncià l'actitud del patró de la fàbrica de bombetes d'Ivry-sur-Seine (Illa de França, França), on treballava, i que, a resultes d'una vaga declarada des del juny passat, de la qual era el secretari, havia fet venir esquirols de Bèlgica i havia importat bombetes d'Alemanya. Aquesta vaga tingué el suport de Charles Malato des de les pàgines del periòdic parisenc L'Aurore. En aquesta època era l'animador d'una petita secció sindical de vidriers de tendència llibertària i anunciava la propera adhesió d'aquesta a la Confederació General del Treball (CGT) durant el proper Congrés Nacional de Vidriers que s'havia de celebrar el setembre d'aquell any. En 1904 passà una temporada a Oullins (Lió, Arpitània) i en 1906 treballava a la Cristalleria de Sèvre a Meudon (Illa de França, França), on fou secretari de la secció sindical. El 12 d'octubre de 1907 va fer una crida des de les pàgines de Les Temps Nouveaux per a la creació d'un grup anarquista a Reuil (Xampanya-Ardenes, França). El 29 de desembre de 1907, des de les pàgines de Le Libertaire, alertà els companys contra les maniobres dels confidents policíacs. El 27 d'abril de 1908 marxà cap a Bar-sur-Seine (Xampanya, França), on animà la secció sindical. En 1910 va ser acomiadat de la vidrieria Landier i retornà, després d'una breu estada a Pantin, a Oullins, on esdevingué secretari de la Borsa del Treball d'aquesta localitat. El febrer de 1914 retornà a Choisy-le-Roi, on va treballar i passar la Gran Guerra. El 31 de març de 1916 va ser cridat a files i destinat a la 22 Secció d'Infermers Militars, però finalment no s'integrà en el seu regiment i va ser destinat a la 6 Companyia General d'Electricitat a Ivry-Port d'Ivry-sur-Seine, on es fabricaven bombetes, on va romandre fins el 19 de novembre de 1918. En 1929 col·laborà en La Voix des Verriers, on refermà els principis d'independència sindical vers la política i denuncià les maniobres comunistes. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/perronjules.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 628px;" alt="Fotografia policíaca de Jules Perron (15 de març de 1894)" title="Fotografia policíaca de Jules Perron (15 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/perronjules.jpg" /></a> Fotografia policíaca de Jules Perron (15 de març de 1894)<o></o> - Jules Perron: El 9 d'agost de 1862 neix a Saint-Denis (Illa de França, França) l'anarquista Jules Perron. Sos pares es deien Jean Joseph Perron, jornaler, i Jeanne Content. Es guanyava la vida fent de tintorer i de jornaler i vivia al número 32 del passeig Ragot de Saint-Denis. En 1878 va ser reclòs per robatori en un correccional fins als vint anys. Militant del grup anarquista de Saint-Denis, durant la gran batuda contra el moviment anarquista de l'1 de gener de 1894 el seu domicili va ser escorcollat per la policia i aquesta hi trobà cartells i 150 fullets llibertaris, però no va ser detingut. El 15 de març d'aquell any patí un nou escorcoll, sense resultats, però va ser detingut i fitxat com a anarquista –altres tres anarquistes (Joseph-Philippe Baudart, Pierre-Maurice Fabre i Georges-Auguste Guignard) van córrer la mateixa sort. Segons un informe policíac d'un confident, durant la primavera de 1895 es dedicava de tant en tant al robatori amb sa companya i sos dos infants, alhora que distribuïa per Saint-Denis la premsa anarquista (La Sociale, Les Temps Nouveaux, etc.). En 1896 participà amb Louis Grandidier en un intent de creació d'un periòdic anarquista de la zona del Nord de París. Quan les eleccions municipals de maig de 1896, amb Louis Grandidier, fou candidat abstencionista en nom del grup «Les Libertaires» de Saint-Denis. Participà en les activitats dels cercles anarquistes de Saint-Denis fins a començaments de 1898. El març de 1898 va fer, amb Louis Grandidier, una xerrada durant una vetllada familiar a la Sala Giloppé, organitzada pel grup llibertari d'estudis socials «Les Egaux» de Saint-Denis. El maig de 1898, amb Georges Brunet (La Terreur-des-bouts-de-bois), Amédée Langlois i Élie Murmain, presentà les idees anarquistes en una reunió organitzada a Aubervilliers (Illa de França, França). El setembre de 1898 participà, amb Francis Prost, en una reunió pública i contradictòria («Les crimes du militarisme. Le désarmement et ses conséquences») celebrada a la Sala Alexis de Saint-Denis. Després de la seva participació en la «Coalició Revolucionària de Saint-Denis», que agrupava anarquistes i seguidors del sindicalisme socialista de Jean Allemane en defensa del capità Alfred Dreyfus, es passà a la política i entre el 3 i el 8 de desembre de 1899 fou delegat al Congrés de les Organitzacions Socialistes «Congrés d'Unificació» que se celebrà a la Sala Japy de París pel Comitè Socialista-Revolucionari del Bel-Air de Saint-Denis, afiliat a la Federació Socialista Revolucionària (FSR), i es presentà a les eleccions per la II Circumscripció electoral d'aquesta població. El seu nom figura en el llistat d'anarquistes entre els anys 1900 i 1912 i en aquesta època vivia al número 4 del carrer Baudet de Saint-Denis. Jules Perron va morir el 20 de novembre de 1952 a Saint-Denis (Illa de França, França).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/cortacans.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 414px;" alt="Foto antropomètrica d'Eugeni Cortacans Carbonell (20 d'agost de 1917)" title="Foto antropomètrica d'Eugeni Cortacans Carbonell (20 d'agost de 1917)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cortacans.jpg" /></a> Foto antropomètrica d'Eugeni Cortacans Carbonell (20 d'agost de 1917)<o></o> - Eugeni Cortacans Carbonell: El 9 d'agost de 1892 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista Eugeni Cortacans Carbonell. Sos pares es deien Eugeni Cortacans i Paula Carbonell. Mecànic de professió, vivia al número 28 del carrer Casanova de Barcelona. Participà activament en el moviment revolucionari de la «Setmana Tràgica» de juliol de 1909 a Barcelona. Després de fer el servei militar en el Regiment de Cavalleria d'«Almansa», on va fer un curs d'automobilisme, el 22 de juliol de 1917, provenint de Barcelona, arribà a França i s'establí a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord), on visqué al número 2 del carrer Cabrit, treballant de xofer per al drapaire a l'engròs Muña. Va ser fitxat per la policia de Perpinyà l'agost de 1917 com a «anarquista militant i propagandista perillós». En aquesta època es relacionà amb l'anarquista Agustino Guise Carriso. De bell nou a la Península, el 29 de setembre de 1922 va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona a 200 pessetes de multa per «encobriment» de l'atracament a mà armada portat a terme el 4 d'agost de 1920 al carrer de la Diputació del joier Ramon Vallés i sa neboda Pilar Marcén, el botí del qual van ser 52.281 pessetes en joies, i en el qual prengueren part quatre companys (Lluís César, Vicens Ferrer Planells, Deogracias Obregón Toledo i Emili Rocher Rigau); la seva participació consistí a conduir l'automòbil en el qual fugiren els assaltants. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/ikonomov.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 558px;" alt="Vassil Ikonomov" title="Vassil Ikonomov" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ikonomov.jpg" /></a> Vassil Ikonomov - Vassil Ikonomov: El 9 d'agost de 1898 neix a Aïtos (Burgas, Bulgària) el guerriller anarquista i figura important del moviment llibertari búlgar Vassil Ikonomov. Fill d'un empleat de correus, va ser mobilitzat durant la Gran Guerra i la va acabar com a oficial. Però fastiguejat del militarisme i amb l'ajuda de Mikhael Guerdjikov descobrirà l'anarquisme. En 1919 s'adhereix a la Federació Anarquista Comunista de Bulgària (FACB) que s'acabava de crear. Partisà d'una guerrilla revolucionària contra la dictadura d'Stambolijski, va cometre nombroses accions terroristes. Les «expropiacions» realitzades va permetre la creació de periòdics i d'una editorial. Va organitzar diversos grups guerrillers que agrupen en les seves files militants anarquistes, comunistes i membres del Partit camperol. En setembre de 1923 va prendre part activa en una insurrecció antifeixista. Durant els anys 1924 i 1925 es van multiplicar les seves accions de propaganda pel fet, especialment l'assassinat de personalitats reaccionàries, i fins i tot una temptativa de captura del rei Boris III. Encerclat per l'exèrcit i els grups paramilitars, va ser assassinat en estranyes circumstàncies el 20 de juny de 1925 quan es banyava en un riu prop de Belitsa (Blagoevgrad, Bulgària). Des de començaments de la dècada dels 90 existeix a Bulgària un Grup Vassil Ikonomov que cada any en commemora la figura en la data de la seva mort. *** <img style="width: 355px; height: 1247px;" alt="Necrològica de Manuel Mejías Palacios apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 31 de maig de 1988" title="Necrològica de Manuel Mejías Palacios apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 31 de maig de 1988" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mejiaspalacios.jpg" /> Necrològica de Manuel Mejías Palacios apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 31 de maig de 1988<o></o> - Manuel Mejías Palacios: El 9 d'agost de 1899 neix a Alcalá de Guadaíra (Sevilla, Andalusia, Espanya) el paleta anarcosindicalista Manuel Mejías Palacios –el seu primer llinatge a vegades citat Mejía o Megías i el segon Palacio–, conegut com Manuel Roque o Manuel de Roque. Sos pares es deien José Mejías Ferrer, jornaler, i Carmen Palacios González. Quan tenia vuit o nou ans començà a treballar per ajudar a sa família i ben aviat s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). El 6 de febrer de 1921 va ser detingut per la Guàrdia Civil, juntament amb son cossí Manuel Mejías Moreno, Juan Alcaraz Seto i José Cervera Rodríguez, també cenetistes, acusats d'haver posat una bomba i dos petards el 19 de gener anterior a la Huerta del Polvorón, finca del ric comerciant Manuel Borrero d'Alcalá de Guadaíra; arran d'aquest fet, el sindicat local va ser escorcollat i destrossat. Jutjats per aquest fet entre el 13 i el 14 d'octubre de 1921, amb petició de tres penes de mort per a cada un dels acusats, van ser absolts per manca de proves. En 1928, des d'Alcalá de Guadaíra, envià diners a La Revista Blanca per als presos. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser detingut, apallissat, torturat i tancat a la presó del Pópulo de Sevilla. Entre l'11 i el 16 de juny de 1931 va ser delegat pel Sindicat d'Oficis Diversos d'Alcalá de Guadaíra per al III Congrés Confederal Extraordinari de la CNT («Congrés del Conservatori») que se celebrà a Madrid (Espanya). Després de la mort del dictador Francisco Franco milità en la Federació Local d'Alcalà de Gudaíra de la CNT i el 10 de desembre de 1978 va participar en un míting en aquesta localitat. Sa companya fou Carmen Alcarazo Astacio, amb qui tingué tres infants (Américo, Octavio i Rosaura). Manuel Mejías Palacios va morir el 14 de febrer–algunes fonts citen erròniament el 15 de febrer– de 1988 d'una aturada cardiorespiratòria al seu domicili d'Alcalá de Guadaíra (Sevilla, Andalusia, Espanya) i va ser enterrat en aquesta població. *** <img style="width: 366px; height: 1105px;" alt="Necrològica de José Sánchez Ibáñez apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" de l'11 d'octubre de 1988" title="Necrològica de José Sánchez Ibáñez apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" de l'11 d'octubre de 1988" src="http://www.estelnegre.org/fotos/sanchezibanyezjose.jpg" /> Necrològica de José Sánchez Ibáñez apareguda en el periòdic tolosà Cenit de l'11 d'octubre de 1988<o></o> - José Sánchez Ibáñez: El 9 d'agost –el 10 d'agost segons l'acta reconstituïda en 1950– de 1900 neix a Xest (Foia de Bunyol, País Valencià) l'anarcosindicalista José Sánchez Ibáñez. Sos pares es deien José Sánchez Campos i Matilde Ibáñez Monzón. Emigrà a Catalunya, on treballà de fuster a Barcelona i milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) quan la vaga de «La Canadenca». Durant l'època del pistolerisme va estar en contacte amb el grup d'acció «Los Solidarios», especialment amb Rafael Torres Escartin. En 1931, amb la proclamació de la II República espanyola, marxà cap a València (València, País Valencià). Quan l'escissió confederal de 1933 se n'esforçà en la reunificació. El maig de 1936 va ser nomenat delegat del Sindicat de la Fusta de València al Congrés de la CNT celebrat a Saragossa (Aragó, Espanya). Durant la guerra civil jugà un paper important en la col·lectivització de la indústria fustera. Durant els primers anys del franquisme participà en la clandestinitat confederal. Detingut i empresonat, un cop lliure passà a França, on milità en la CNT de l'exili. José Sánchez Ibáñez va morir l'11 de juliol de 1988 a Tolosa (Llenguadoc, Occitània). *** <img style="width: 387px; height: 407px;" alt="Ramon Bou Canalda (1933)" title="Ramon Bou Canalda (1933)" src="http://www.estelnegre.org/documents/boucanalda/boucanalda01.jpg" /> Ramon Bou Canalda (1933)<o></o> - Ramon Bou Canalda: El 9 d'agost de 1902 neix a Barcelona (Catalunya) –algunes fonts citen cap el 1891 a Viver (Alt Palància, País Valencià)– l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Bou Canalda –el primer llinatge citat sovint Bau i el segon de diverses maneres (Cañalda, Macià, Macías, Marín, etc.). Paleta de professió, milità en el Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1928 col·laborà en el setmanari L'Opinió de Barcelona. Durant la dictadura de Primo de Rivera hagué de refugiar-se a França per les seves activitats i en 1930 visqué a diverses localitats (París, Vitry-sur-Seine, Montpeller). L'estiu de 1931, des de França, col·laborà en una subscripció en solidaritat amb els vaguistes de telèfons catalans. Després de la proclamació de la II República espanyola retornà a Catalunya. Amb Jesús Robles Araneta i Joan Vidal Fontanet, fou un dels fundadors del Centre d'Estudis Socials (CES). També fou membre del grup anarquista «Verdad», amb Ginés Alonso López, José M. Barrancos, els germans Conejero Tomás, els germans Conesa, Josep Peirats Valls, Domingo Canela Schiaffino i Vicenç Nebot, que actuà entre 1932 i 1936 a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès, Catalunya). L'octubre de 1932 va fer la conferència «El sindicalisme neutro o el movimiento obrero anarquista» a l'Ateneu de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat. Entre 1932 i 1936 col·laborà en Solidaridad Obrera i entre 1933 i 1935 en Tierra y Libertad. El febrer de 1933 va ser detingut, juntament amb altres companys (Manuel Bigorra Pedrós, Mariano Casamayor Pujol, Joan Caudel Bedimou i Ambrosio Pagán), per activitats terroristes a València (València, País Valencià), però el 8 de juny d'aquell any aconseguí fugir amb 11 companys de la Presó Model de València gràcies a un túnel. El 10 de novembre de 1933, a causa d'una delació, va ser detingut per la Guàrdia Civil a Llíria (Camp de Túria, País Valencià). El 25 de març de 1934 va ser jutjat per un Tribunal d'Urgència a l'Audiència de València sota l'acusació d'haver col·locat una bomba en un muntacàrregues de les obres de la Facultat de Medicina el febrer de 1933 i va ser condemnat a 14 anys, tres mesos i un dia de presó, però el jurat promogué l'indult per semblar-li excessiva la pena. A començament de 1937 fou membre del grup anarquista «Presente y Futuro», amb Hermós Plaja Saló. Durant la guerra i la Revolució fou un dels redactors de la segona sèrie del setmanari i diari Acracia de Lleida (Segrià, Catalunya), dirigit per Manuel Magro Merodio, i que s'oposà a la participació governamental del moviment llibertari. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França. L'11 de maig de 1943 publicà en el setmanari tolosà L'Espagne Républicaine el relat Cintet le «Morteraire». Posteriorment emigrà a l'Argentina. Sa germana, Adelaida Bou Canalda, estava casada amb els destacat anarquista Jaume Rosquillas Magriñà. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> Ramon Bou Canalda (1902-?)<o></o> *** <img style="border: 0px solid ; width: 450px; height: 538px;" alt="Notícia de la detenció de Justo Villanueva Aznar apareguda en el diari madrileny "El Siglo Futuro" del 25 d'agost de 1933" title="Notícia de la detenció de Justo Villanueva Aznar apareguda en el diari madrileny "El Siglo Futuro" del 25 d'agost de 1933" src="http://www.estelnegre.org/fotos/villanuevaaznar.jpg" /> Notícia de la detenció de Justo Villanueva Aznar apareguda en el diari madrileny El Siglo Futuro del 25 d'agost de 1933<o></o> - Justo Villanueva Aznar: El 9 d'agost de 1906 neix a Talavera de la Reina (Toledo, Castella, Espanya) l'anarcosindicalista Justo Villanueva Aznar. Sos pares es deien Andrés Villanueva Lunar, industrial, i Encarnación Aznar Ruiz. Pintor de la construcció, quan era molt jove emigrà a Madrid (Espanya), on s'afilià a la Secció de Pintors del Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Sense feina, el 24 d'agost de 1933 va ser detingut, juntament amb els obrers desocupats José González Paracha i Antonio Casimiro Beato, acusats de coaccions en una obra de la construcció on es van posar a treballar de pintors sense permís. Després de la guerra creuà els Pirineus i milità en la CNT de Tolosa (Llenguadoc, Occitània). Després es traslladà a la regió parisenca on fou, amb Paulino Dieste, un dels animadors de la Federació Local de la CNT de Combs-la-Ville (Illa de França, França). Sa companya aconseguí fugir de l'Espanya franquista i reunir-se amb ell, però morí poc després. En 1975 assistí al Congrés de la CNT de l'exili celebrat a Marsella (Provença, Occitània). Col·laborà en el setmanari Le Combat Syndicaliste. Després de la mort del dictador Francisco Franco, retornà a Talavera de la Reina i amb un grup de joves participà en la reorganització de la CNT local. En aquesta època col·laborà en el periòdic CNT. Anualment participà en la Fira del Llibre Llibertari que la CNT parisenca organitzava als locals del carrer de Vignoles. En 1979 participà en el Congrés que se celebrà a Marsella (Provença, Occitània) i durant la primavera de 1990 en el Congrés de la CNT de Bilbao (Biscaia, País Basc). Justo Villanueva Aznar va morir el 27 de juny de 1990 al seu domicili de Talavera de la Reina (Toledo, Castella, Espanya). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/gonzalezmalo.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 603px;" alt="Jesús González Malo" title="Jesús González Malo" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gonzalezmalo.jpg" /></a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">Jesús González Malo</div> - Jesús González Malo: El 9 d'agost de 1913 neix a Santander (Cantàbria, Espanya) l'anarcosindicalista i propagandista anarquista i naturista Jesús González Malo. Era fill d'una família humil. Durant la dictadura de Primo de Rivera col·laborà en la Casa del Poble de Gijón. A partir de 1929 col·laborà en la revista anarconaturista barcelonina Naturismo i defensà un naturisme integral on l'anarquisme era la meta, el sindicalisme el mitjà col·lectiu per a conquistar aquest objectiu i el naturisme el mitjà de perfecció individual indissoluble per a assolir el comunisme llibertari. En 1930 creà el Grup Naturista de l'Ateneu Obrer de Santander, afí a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Malgrat el seu anarcosindicalisme, durant els anys republicans presidí el Sindicat de Treballadors del Port de Santander, adscrit a la Federación Obrera Montañesa (FOM) de la Unió General de Treballadors (UGT). Quan es produí el cop d'Estat feixista del 18 de juliol de 1936 jugà un paper important en el control sindical càntabre ja que fou l'encarregat de l'organització militar dels obrers santanderins gràcies a un conveni de col·laboració signat el 27 de juliol de 1936 a la Casa del Poble de Santander entre la FOM-UGT i la Federació Local de Sindicats de la CNT de Santander que donà lloc a la creació d'un Comitè Intersindical. El 25 de juliol de 1936 dirigí la presa, amb un grup d'obrers del moll, del «Cuartel del Alta» de Santander. Després fou nomenat director del Secretariat de Milícies del Comitè de Defensa (comissari general de Guerra) i encarregat de les Milícies de Reraguarda, càrrecs dels quals dimití el novembre de 1936 en oposició a la integració de les milícies en l'Exèrcit Republicà. El 6 d'agost de 1936 havia dirigit una expedició miliciana que penetrà al Seminari Pontifici de Comillas (Cantàbria) i detingué 33 professors, 80 alumnes i 25 membres de les Joventuts Catòliques, que s'hi trobaven seguint uns cursets d'estiu, sota l'acusació d'estar en possessió d'una emissora de ràdio amb la qual escoltaven les notícies faccioses i de llums amb les quals feien senyals al vaixell feixista de guerra Cervera. El 21 de novembre de 1936, en una reunió celebrada al Gran Cinema de Santander, s'enfrontà a l'Executiva de la FOM-UGT quan proposà la creació d'un Consell Provincial d'Economia que s'encarregués del sistema productiu regional, establint-se la sindicació forçosa dels treballadors, la substitució de la representació política municipal i d'altres corporacions per la representació sindical, i l'establiment d'una setmana laboral de 36 hores amb la incorporació de la dona al treball. Com a conseqüència d'aquest enfrontament, el febrer de 1937 el Sindicat de Treballadors del Port de Santander fou expulsat de la FOM-UGT i s'adscrigué a l'anarcosindicalisme. Des d'aquesta data col·laborà amb el govern provincial, però des de posicions marcadament llibertàries, encarregant-se d'organitzar l'evacuació marítima de Santander quan aquesta ciutat va caure en mans feixistes el 29 d'agost de 1937. Amb el triomf franquista, passà a França i el juliol de 1939 s'instal·là a Nova York (Nova York, EUA), amb sa companya Carmen Aldecoa –professora de literatura a l'Institut Santa Clara de Santander i durant 21 anys a la Universitat de Nova York i a Connecticut; a més de membre de l'«Spanish Refugee Aid», fundació d'ajuda als refugiats espanyols a França; i autora de Del sentir  y del pensar (1957), assaigs sobre escriptors espanyols contemporanis. A Nova York encapçalà la Subdelegació de la CNT escindida, càrrec del qual dimití en 1946. Participà activament en la Lliga de Mutilats de Guerra; en el Comitè d'Ajuda als Refugiats; en les Societats Hispanes Confederades (SHC) dels EUA, de les quals fou vicesecretari, i en el seu òrgan d'expressió España Libre, que dirigí a partir de 1961 i fins a la seva mort. Col·laborà amb la Unió de Treballadors de l'Automòbil dels EUA –per aquesta tasca va ser condecorat pel president d'aquest sindicat Walter Reuter en nom dels treballadors nord-americans– i amb l'organització sindical de treballadors del moll novaiorquesa. En l'exili mantingué posicions contràries a l'immobilisme, però s'oposà a la participació en política dels llibertaris. Durant els anys seixanta sembla que va fer costat l'Aliança Sindical Obrera (ASO) des de les SHC. Freqüentà la tertúlia de la tavern de la 106 i Broadway de Nova York, on assistien Odón Betanzos Palacios i Víctor Fuentes, entre d'altres, i fou íntim amic de Rudolf Rocker. Trobem textos seus en diferents publicacions periòdiques, com ara Acción Social Obrera, ¡Asturias!, CNT, CNT del Norte, Comunidad Ibérica, Cultura Proletaria, España Libre, Ibérica, Naturismo, El Sol. Periódico para-médico independiente, Solidaridad Obrera, etc. És autor de La guerra en España. ¡Basta! (1938), Carta abierta a la comarcal montañesa (1947), Dictamen sobre modalidades constructivas del sindicalismo revolucionario (1947), La incorporación de las masas (1952), Por los fueros del anarcosindicalismo. Contra «políticos y puritanos» (1956), Raíz y trascendencia del anarquismo español (1963, crítica a les tesis d'Americo Castro), entre d'altres. Jesús González Malo va morir el 30 de desembre de 1965 a Nova York (Nova York, EUA). Documentació seva es troba dipositada l'International Institut of Social History (IISH) d'Amsterdam.<o></o> *** <img style="width: 552px; height: 461px;" alt="Propaganda d'un acte de Marciano Sigüenza Cama publicada en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 4 de maig de 1961" title="Propaganda d'un acte de Marciano Sigüenza Cama publicada en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 4 de maig de 1961" src="http://www.estelnegre.org/fotos/siguenza.jpg" /> Propaganda d'un acte de Marciano Sigüenza Cama publicada en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 4 de maig de 1961<o></o> - Marciano Sigüenza Cañas: El 9 d'agost de 1920 neix a Atanzón (Guadalajara, Castella, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Marciano Sigüenza Cañas. Sos pares es deien Andrés Sigüenza i Trifana Cañas. Emigrà a Madrid (Espanya) i des de l'adolescència milità en el moviment llibertari. En el Ple clandestí de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de juliol de 1944 celebrat a Jarama, va ser nomenat vicesecretari i responsable d'Organització del Comitè Peninsular de la FIJL, de tendència «col·laboracionista», encapçalat per Manuel Amil Barcia. A finals dels anys quaranta s'exilià a França. A partir de 1949 col·laborà en España Libre, òrgan de la tendència «col·laboracionista» de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El gener de 1961 va fer una conferència a Estrasburg. L'agost de 1973 en el Ple Intercontinental de Marsella fou nomenat secretari general de la CNT en l'Exili, càrrec del qual dimití el gener de 1975. Després de la mort del dictador Francisco Franco retornà a la Península. En 1979 participà en el cicle de xerrades i debats «La CNT davant les eleccions legislatives i municipals», organitzat per la CNT de Móstoles. En 1982 va se nomenat secretari del Sindicat Tèxtil de la CNT de Madrid i en 1983 secretari de Relacions Exteriors del Comitè Nacional de la CNT, sota el secretariat d'Antonio Pérez Canales. En 1987 exercí de director del periòdic mensual confederal CNT. Destacà com a orador en mítings a França i a la Península i trobem col·laboracions seves en diferents publicacions llibertàries, com ara Apeadero, CNT, España Libre, Proa, Solidaridad Obrera, etc. Sa companya fou Françoise Marie Lepeigneux, de qui es va divorciar. El seu últim domicili va ser al XVII Districte de París. Marciano Sigüenza Cañas va morir el 6 de novembre de 2001 a l'Hospital Charles Richet de Villiers-le-Bel (Illa de França, França) i fou enterrat civilment a la seva població natal.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Defuncions</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/milano/milano02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 612px;" alt="Edoardo Milano (gener de 1895)" title="Edoardo Milano (gener de 1895)" src="http://www.estelnegre.org/documents/milano/milano02.jpg" /></a> Edoardo Milano (gener de 1895) - Edoardo Milano: El 9 d'agost de 1907 mor tràgicament a Torí (Piemont, Itàlia) el propagandista anarquista Edoardo Milano, també conegut com Edouard Milano i Eduardo Milano. Havia nascut l'11 d'octubre de 1858 a Grugliasco (Piemont, Itàlia). Sos pares es deien Pietro Milano i Margarita Rostagno. Es guanyava la vida fent de dependent. El novembre de 1891 el trobem a Lugano (Ticino, Suïssa), obligat a l'exili sota la imputació a Itàlia de «propaganda contra les institucions del Regne i contra la seguretat de la família reial» i definit per les autoritats com a «compromès». El juny de 1892, segons informacions de la policia francesa, fou sospitós d'haver imprès i enviat als anarquistes de Sant-Etiève (Arpitània) un cert número d'exemplars d'una circular que amenaçaven de mort els jurats del procés contra l'anarquista Ravachol. El 3 de juliol de 1892 el seu domicili de Lugano va ser escorcollat i, entre altra documentació i correspondència compromesa, es va trobar la traducció italiana del fullet de preparació d'explosius L'indicateur anarchiste, que aparegué publicat en el periòdic L'International i que després fou escampat en els ambients anarquistes francesos i italians. Considerat absolutament inofensiu pel comissari de Lugano, continuà sota sospità d'anarquista terrorista per la policia de Milà (Llombardia, Itàlia), que l'adjudicà, amb Mauro Fraschini, l'elaboració de les bombes que explotaren a Milà a finals de 1894 i començaments de 1895 i que haurien estat col·locades per Luigi Losi. També en 1892 aparegué, en la col·lecció de fullets del periòdic Sempre Avanti! de Liorna (Toscana, Itàlia), un opuscle anònim, Primo passo all'Anarchia. Dedicato agli oppressi di tutto il mondo, que li va ser atribuït i que desprès, en la segona edició de 1894, ja porta el seu nom –posteriorment es publicarien altres edicions a Buenos Aires (Argentina). Al juliol de 1894 un nou informe de la policia francesa el relacionà amb Isaia Pacini i Attilio Panizza en la preparació d'uns atemptats a París (França) i a Lió (Arpitània), coincidint amb el procés de l'anarquista magnicida Sante  Geronimo Caserio. Sembla que ell, amb Isaia Pacini i Antonio Gagliardi, s'havia reunit amb Caserio, durant la seva estada a Lugano, i amb Pietro Gori i amb Alfredo Podreider, l'advocat de Caserio, fet que havia posat en estat d'alerta les autoritats franceses i pel qual decidiren el 23 de juliol de 1894 expulsar preventivament Milano, Pacini i Panizza, prohibint la seva entrada a França. L'estiu de 1894 fou objecte d'una estranya campanya mediàtica pel diari Le Matin, on es fa ressò de la seva frustrada expulsió de Suïssa, del seu retorn a Torí per lliurar-se a la policia, d'una breu detenció i d'un sospitós alliberament, alhora que és descrit com «conferenciant sobre l'ús de la bomba i del punyal» i constantment lligat a Pietro Gori. Expulsat per decret del 29 de gener de 1895 de Suïssa, amb Giovanni Matteo Baracchi, Riccardo Bonometti, Ettore Luigi Bonometti, Domenico Borghesani, Giovanni Domanico (Jeannetton), Pietro Gori i Luigi Redaelli, passà a Londres (Anglaterra), amb Barrachi, Gori i Redaelli. A la capital anglesa visqué amb Redaelli a la redacció del periòdic anarquista The Torch, al carrer Euston del barri de Somers. Posteriorment emigrà als Estats Units, on col·laborà en La Questione Sociale de Paterson (Nova Jersey, EUA), encara que retornà aviat, el juliol de 1896, amb Pietro Gori i Agresti, amb les facultats mentals desequilibrades. S'establí al seu poble natal i posteriorment a Torí. En 1900 el Cercle Internacional d'Estudis Socials (CIES) de Montevideo (Uruguai) publicà la traducció d'Edmundo F. Bianchi (Lucrecio Espíndola) del seu fullet sota el títol Fundamentos elementales de la anarquía, que va ser reeditat en 1929 per La Protesta de Buenos Aires (Argentina) amb un pròleg de Max Nettlau. En 1902 col·laborà per al periòdic La Ajitación de Santiago de Xile (Xile). En 1905 es declarava anarcoindividualista després d'haver llegit Max Stirner i aquest mateix any Il Libertario li va reeditar el seu fullet Primo passo all'Anarchia, que encara tingué posteriors reedicions. Completament enfollit, Edoardo Milano, després d'assassinar de diversos trets son amic Adolphe Chazalettes el 9 d'agost de 1907 a Torí (Piemont, Itàlia), se suïcidà d'un tret al cap. Documentació seva es troba dipositada a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/milano/milano.html" target="_blank">Edoardo Milano (1858-1907)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/rimbaultcharles.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 259px;" alt="Notícia del suïcidi de Charles Rimbault apareguda en el diari parisenc "La Bataille Syndicaliste" de l'11 d'agost de 1912" title="Notícia del suïcidi de Charles Rimbault apareguda en el diari parisenc "La Bataille Syndicaliste" de l'11 d'agost de 1912" src="http://www.estelnegre.org/fotos/rimbaultcharles.jpg" /></a> Notícia del suïcidi de Charles Rimbault apareguda en el diari parisenc La Bataille Syndicaliste de l'11 d'agost de 1912<o></o> - Charles Rimbault: El 9 d'agost de 1912 se suïcida a París (França) l'anarquista Charles Frédéric Rimbault. Havia nascut el 28 d'octubre de 1891 al XV Districte de París (França). Era fill de Charles Rimbault, serreller, i de Prudence Désirée Réchaussat, jornalera, i tingué com a mínim tres germans, Edgar Rimbault, Louis Rimbault i Théophile François Rimbault (Marceau Rimbault), aquests dos últims destacats anarquistes. Es guanyava la vida com son pare, treballant de serraller. En el número del 20 de gener de 1909 del periòdic parisenc La Guerre Sociale denuncià son germà Marceau Rimbault com a confident de la policia. A partir de març de 1909 col·laborà en el periòdic parisenc L'Anarchie. Sembla que posteriorment es decantà per l'anarquisme individualista «científic» de Georges Paraf-Javal. Després de viure al número 2 del Passage de l'Hortensia de Les Lilas (Illa de França, França), passà a residir al número 7 del carrer de la Séparation de Le Pré-Saint-Gervais (Illa de França, França). Patint de neurastènia, Charles Rimbault es va suïcidar disparant-se un tret al cor el 9 d'agost de 1912 en una taverna al número 26 del carrer de Lorraine del XIX Districte de París (França). <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0908.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> <o></o> Anarcoefemèrides 2026-08-09T12:11:07Z efemerides [08/08] Comuna de Marsella - Míting feminista - «La Croce di Savoia» - «La Verdad» - Assassinat de Cánovas - Galau - Zasulic - Madières - Klein - Gilioli - Paz - Zapata - Casubolo - Somalo - Martínez Espinosa - Duarte - Bianchi - Cuello - Bailac - Sánchez Fuster - Stellmacher - Requet - Naudet - Zévaco - Antilli - Holmes - Baudier - Guajardo - Dunan - Alentorn - «La Jabalina» - Nomellini - Bénetière - Eulogi - Grignard - Bruschi - Marey - Saroglia - Bibbi - Podshivalov - Airoldi https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143576 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[08/08] Comuna de Marsella - Míting feminista - «La Croce di Savoia» - «La Verdad» - Assassinat de Cánovas - Galau - Zasulic - Madières - Klein - Gilioli - Paz - Zapata - Casubolo - Somalo - Martínez Espinosa - Duarte - Bianchi - Cuello - Bailac - Sánchez Fuster - Stellmacher - Requet - Naudet - Zévaco - Antilli - Holmes - Baudier - Guajardo - Dunan - Alentorn - «La Jabalina» - Nomellini - Bénetière - Eulogi - Grignard - Bruschi - Marey - Saroglia - Bibbi - Podshivalov - Airoldi</title> <link /> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 8 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/cremieux/cremieux01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 601px;" title="Gaston Crémieux fotografiat per E. Appert" alt="Gaston Crémieux fotografiat per E. Appert" src="http://www.estelnegre.org/documents/cremieux/cremieux01.jpg" /></a> Gaston Crémieux fotografiat per E. Appert - Temptativa d'insurrecció comunal a Marsella: El 8 d'agost de 1870 a Marsella (Provença, Occitània), a causa de la situació desastrosa del país, un moviment insurreccional de més de 40.000 persones –encapçalat per l'advocat radical Gaston Crémieux i per altres coneguts activistes (Naquet, Brochier, Rouvier, etc.)– es manifesta davant la prefectura. L'objectiu és proclamar la República i instaurar una Comuna revolucionària. La detenció d'Alfred Naquet va provocar un atiament de la còlera i tot seguit es crea un Comitè Central d'Acció Revolucionària presidit per Crémieux. La gentada ocupa l'ajuntament i els membres del Comitè, sobretot bakuninistes internacionalistes i republicans radicals, són aclamats pel poble. Però el moviment és ràpidament sufocat per una esquadra de policies i Crémieux i la resta de membres del Comitè són detinguts. La trentena de presos serà tancada al Fort Saint-Jean. El 10 d'agost, per ordre de l'emperadriu regent, l'estat de setge serà proclamat i el 27 d'agost els empresonats seran jutjats en consell de guerra. Caldrà esperar al 23 de març de 1871 que una veritable Comuna revolucionària sigui efectiva. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/cremieux/temptativainsurrecciomarsella.html" target="_blank">Temptativa d'insurrecció comuna a Marsella (8 d'agost de 1870)</a> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/cremieux/proclamaciocomunamarsella.html" target="_blank">Proclamació de la Comuna de Marsella (23 de març de 1871)</a> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/cremieux/cremieux.html" target="_blank">Gaston Crémieux (1836-1871)</a> *** <img style="width: 593px; height: 414px;" alt="Notícia sobre el míting apareguda en el diari parisenc "La Justice" del 9 d'agost de 1882" title="Notícia sobre el míting apareguda en el diari parisenc "La Justice" del 9 d'agost de 1882" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingfeminista1882.jpg" /> Notícia sobre el míting apareguda en el diari parisenc La Justice del 9 d'agost de 1882<o></o> - Míting feminista: El 8 d'agost de 1882 se celebra a la Sala de l'Hermitage de París (França) un gran míting socialista revolucionari feminista organitzat per la Lliga de les Dones. Hi van prendre la paraula destacades personalitats del moviment llibertari d'aleshores, com ara Amédée Denéchère («La bourgeoisie en face de la prostitution»), Émile Digeon («Des conséquences du mariage»), Godard («Les femmes dans la Société»), Adolphe Grippa («La femme future») i Louise Michel («La femme révolutionnaire»).<o></o> *** <img style="width: 600px; height: 191px;" alt="Capçalera de "La Croce di Savoia"" title="Capçalera de "La Croce di Savoia"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lacrocedisavoia.jpg" /> Capçalera de La Croce di Savoia<o></o> - Surt La Croce di Savoia: El 8 d'agost de 1891 surt a Ginebra (Ginebra, Suïssa) el primer número del periòdic anarquista La Croce di Savoia (La Creu de Savoia). Porta el número 3, però és per palesar la continuïtat amb el periòdic Pensiero e Dinamite, que edità dos números el juliol d'aquell any i havia estat prohibit. Dirigit per Paolo Schicchi, La Croce di Savoia publicà un número més, el 31 d'agost, i dos suplements –un tercer serà segrestat a l'impremta. Aquesta publicació, sota aquesta capçalera irònica, es mostrà força violenta contra la Casa de Savoia i contra els «pontífexs» de l'anarquisme (Errico Malatesta, Saverio Merlino, Amilcare Cipriani i Pietro Gori), responsables, segons Schicchi, d'haver fet fracassar la insurrecció anarquista del maig passat i d'haver afeblit el moviment llibertari arran de la repressió desencadenada. Trobem textos d'A. Biancani, G. Cassisa, A. Dalmasso-Lobetti, Émile Gauthier, Pietro Raveggi, Paolo Schicchi i Emilio Sivieri. L'11 de setembre de 1891 Paolo Schicchi fou expulsat de Suïssa per haver «atiat amb la impremta la caiguda violenta de l'ordre establert, preconitzant l'assassinat, l'incendi, el pillatge i el furt», instal·lant-se a Barcelona (Catalunya).<o></o> *** <img style="width: 600px; height: 173px;" alt="Capçalera de "La Verdad"" title="Capçalera de "La Verdad"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/laverdad.jpg" /> Capçalera de La Verdad<o></o> - Surt La Verdad: El 8 d'agost de 1897 surt a Montevideo (Uruguai) el primer número del periòdic anarquista La Verdad (La Veritat). Portava els epígrafs «No pot existir llibertat en una societat dividida en amos i esclaus», de Piotr Kropotkin, i «Els governs són úlceres que cal extirpar», d'Antoine Destutt De Tracy. En principi mensual, ja en el primer número anuncia que sortiria quan pogués per mor de la subscripció voluntària. Alguns articles es publicaren en italià. Trobem textos de Tomás Ascheri, Balmelli, Edmundo F. Bianchi, Fierabante, Julio Simón, etc. Almenys, fins al maig de 1898, en sortiren vuit números.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/assassinatcanovas.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 401px;" title="Reconstrucció periodística de l'assassinat de Cánovas" alt="Reconstrucció periodística de l'assassinat de Cánovas" src="http://www.estelnegre.org/fotos/assassinatcanovas.jpg" /></a> Reconstrucció periodística de l'assassinat de Cánovas - Assassinat de Cánovas: El 8 d'agost de 1897, a les 12 i mitja del migdia, a Santa Águeda, estació termal a prop de Sant Sebastià (País Basc), l'anarquista italià Michele Angiolillo mata de tres tirs de revòlver el president del Consell de Ministres espanyol, Antonio Cánovas del Castillo –polític reaccionari del partit conservador i pare de la Restauració monàrquica espanyola, responsable de la tortura i de l'execució dels anarquistes confinats al castell de Montjuïc (Barcelona)– que estava assegut en un banc de la galeria sense escolta llegint el periòdic conservador La Época, esperant sa muller per anar a dinar. L'anarquista no va oferir cap resistència a les persones que el van detenir. A l'esposa del polític, Joaquina de Osma, li va dir: «A vostè la respecto perquè és una senyora honrada, però he complit amb el meu deure i estic tranquil; he venjat els meus germans de Montjuïc.» Angiolillo havia arribat al balneari el 4 d'agost i es va registrar sota el nom d'Emilio Rinaldini, corresponsal d'Il Popolo. Es va comportar discretament, observant els moviments del polític que s'havia instal·lat a l'estació termal alguns dies abans, fins que va trobar el moment oportú per donar-li mort. Aquest esdeveniment va provocar que la selecta i aristocràtica concurrència de banyistes, que buscava cada estiu a la plàcida vall de Gesalibar la reparació d'energies i els saludables efectes de les seves aigües sulfuroses, fugís espantada restant el balneari buit i en silenci. Michele Angiolillo va ser jutjat el 14 i el 15 d'agost en un procés militar sumaríssim, va ser condemnat a mort i li donaren garrot a les 11 del matí del 20 d'agost de 1897, al pati de la presó de Bergara (País Basc). <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/galaulouis.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 620px;" alt="Foto policíaca de Louis Galau (21 d'agost de 1893)" title="Foto policíaca de Louis Galau (21 d'agost de 1893)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/galaulouis.jpg" /></a> Foto policíaca de Louis Galau (21 d'agost de 1893) - Louis Galau: El 8 d'agost de 1840 neix a Mouzieys-Panens (Llenguadoc, Occitània) –el certificat de defunció cita erròniament Albi (Llenguadoc, Occitània)– l'anarquista Louis Galau –el seu llinatge també citat erròniament de diferents maneres (Gallaud, Gallot, etc.). Era fill de Jean Galau, conreador, i de Marguerite Delpech. Es guanyava la vida treballant de carreter a París (França) i era pare de cinc infants. En 1890 assistia, amb son fill Charles Galau, a les reunions del Grup Internacional, que es reunia tots els diumenges a la tarda a la Sala Horel, al carrer Aumaire de París. Pare i fill van estar molt units a destacats anarquistes, com ara Gustave Mathieu i Charles Simon (Biscuit), i va van conèixer François Koënigstein (Ravachol). El 22 d'abril de 1892, en el marc d'una gran acció contra el moviment anarquista, el seu domicili va ser escorcollat sense èxit; detingut sota l'acusació de pertinença a «associació criminal», va ser tancat durant 14 dies. A finals de febrer 1893 el seu domicili, al número 24 del carrer Pierre de Saint-Ouen (Illa de França, França), va ser escorcollat i va ser detingut novament per «associació criminal». El 30 de maig de 1893 un nou escorcoll a la recerca d'explosius es realitzà al seu domicili de Saint-Ouen, que també servia de lloc d'amagatall d'anarquistes perseguits, però aquesta perquisició resultà també infructuosa. Ell denuncià aquesta acció policíaca en un comunicat de premsa publicat en el diari La Cocarde. L'1 de juny de 1893 va ser detingut i el 25 de juny organitzà, amb Henri Étiévant i Vauzelle, un míting a Saint-Ouen per protestar contra la condemna a mort de l'anarquista Jean-Baptiste Foret. El 18 d'agost de 1893, quan les eleccions, es produí a Neuilly-sur-Seine (Illa de França, França) una brega al domicili de Maurice Barrés, candidat revisionista d'aquella circumscripció, que donà lloc a la detenció de diversos anarquistes, entre ells ell, que era candidat anarquistes del cantó de Neuilly-Boulogne; el 21 d'agost de 1893 va ser fitxat com a «anarquista» en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon. El 26 de desembre de 1893 figurava en un llistat d'anarquistes de la Prefectura de Policia de París. L'1 de març de 1894, ben igual que altres 26 anarquistes més, va ser detingut al seu domicili sota l'acusació de pertinença a «associació criminal», però el 6 de juny de 1894 el jutge Meyer va sobreseure el seu cas i va ser alliberat. El 30 de novembre de 1894 va ser detingut amb tres de sos infants (Gaston, Marguerite i Maurice), acusats d'haver participat en diversos desvalisaments i de ser un dels gerents del periòdic anarquista Le Père Peinard, fet que no era cert. Ell restà durant set mesos en presó preventiva. Jutjat el 24 de juny de 1895, va ser absolt amb altres vuit companys, mentre l'anarquista Émile Spannagel va ser condemnat a treballs forçats a perpetuïtat. El 31 de desembre de 1894 figurava, amb son fill Gaston i sa filla Marguerite, en el llistat d'anarquistes d'aquell any. També figurava, amb sa filla Marguerite, en els llistats d'anarquistes dels anys 1896 i 1901. El juny de 1897, a la mort de Jules Chauveau, prengué el relleu acollint la nina de nou anys i la companya del militant Henri Louis Decamps, que purgava una pena de cinc anys de presó a resultes de la manifestació del Primer de Maig de 1891 i dels incidents de Clichy. L'1 de maig de 1906 va ser detingut després d'haver increpat un grup de soldats que guardaven el dipòsit de vehicles de la companyia «L'Urbanine»; jutjat per aquest fet el 22 de maig, va ser condemnat a tres mesos de presó i a 100 francs de multa per «propaganda antimilitarista i ultratges» a oficials. El 15 de juliol de 1906, l'endemà del seu alliberament, participà en una sortida campestre i amb barca fins a Médan (Illa de França, França), que arreplegà unes tres-centes persones de la zona (Saint-Denis, Saint-Ouen, Asnières i Nanterre). Al final de sa vida estava domiciliat al número 6 del passatge Lathuille del XVIII Districte de París. Louis Galau va morir el 31 de gener de 1924 a Épinay-sur-Orge (Illa de França, França). <o></o> ***<o></o> <img style="width: 258px; height: 385px;" title="Vera Zasulic" alt="Vera Zasulic" src="http://www.estelnegre.org/fotos/zasulic1.gif" /> Vera Zasulic - Vera Zasulic: El 8 d'agost de 1849 –27 de juliol segons el calendari julià– neix a Mikhajlovka Gzatskogo (Rússia), en una família noble, la revolucionària, anarquista i, després, marxista menxevic Vera Ivanovna Zasulic (o Zasulich, Zassoulich). Després dels seus estudis a Moscou, es lliga als estudiants revolucionaris de Sant Petersburg i al moviment populista, fet que li va portar la detenció el maig de 1869 per mantenir correspondència amb el nihilista Sergei Netxaiev. Empresonada a la fortalesa de Pere i Paul, serà alliberada en març de 1871, i s'instal·larà a Kharkov on militarà en el grup bakuninista «Els avalotapobles del sud», que cometran diversos atemptats contra la dictadura tsarista. De tornada a San Petersburg, el 5 de febrer de 1878 (24 de gener per al calendari julià), va disparar amb un revòlver contra el general Trepov, prefecte de policia responsable de les tortures patides per A. S. Emelianov (Bogolioubov), membre del moviment anarquista «Terra i Llibertat». Trepov només resultarà ferit i Vera serà jutjada el 31 de març de 1878. Contràriament a totes les expectatives, serà absolta pel jurat, i la policia secreta intentarà, sense èxit, detenir-la a la sortida del tribunal. Refugiada a Suïssa, va tornar entrar a Rússia per militar amb el grup Divisió Negra. Però en 1883 s'allunyarà de l'anarquisme i s'alinearà en les files marxistes, fundant en 1883 a Ginebra, amb Plekhanov, Pavel i Aksel'rod, la primera organització marxista russa (Emancipació del Treball). Va ser redactora del diari Iskra i va formar part del Partit menxevic, prenent part en el congrés de la II Internacional com a membre d'aquest corrent. Va ser traductora i introductora de les primeres publicacions de Marx i Engels, i publicà articles polítics i assaigs en nombroses revistes russes i d'altres països europeus. Vera Zasulic va morir el 8 de maig de 1919 a Petrograd (Rússia). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/madieresmarius.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 368px;" alt="Notícia de l'escorcoll del domicili de Marius Madières aparegut en el diari parisenc "Le Petit Moniteur Universal" del 5 d'abril de 1892" title="Notícia de l'escorcoll del domicili de Marius Madières aparegut en el diari parisenc "Le Petit Moniteur Universal" del 5 d'abril de 1892" src="http://www.estelnegre.org/fotos/madieresmarius.jpg" /></a> Notícia de l'escorcoll del domicili de Marius Madières aparegut en el diari parisenc Le Petit Moniteur Universal del 5 d'abril de 1892<o></o> - Marius Madières: El 8 d'agost de 1865 neix a Tolosa (Llenguadoc, Occitània) l'anarquista i sindicalista Jean Marie Joseph Madières, conegut com Marius Madières. Era fill de Joseph Madières, fabricant de gorres, i de Jeanne Marie Aimée Puget, i tingué coma mínim un germà (Henri Madières). Es guanyava la vida treballant d'empleat i representant de comerç. El juliol de 1886 va ser un dels fundadors del grup anarquista tolosà «Les Vengeurs de Toulouse» (Els Vengadors de Tolosa), del qual formaven part un vintena de militants (B. Bernard, Anne Marie Bernardou, Jules Pierre Dax, Antoine Louis Flasseyer, Giraud, Bernard Jouy, Charles Magnin, R. Meunier, Jean Narcisse, Pierre Narcisse, Guillaume Ourliac, Pradel, Jean Roux, etc.). En 1887, després de dos anys d'ajornament de la seva incorporació al servei militar, va ser incorporat en els Serveis Auxiliars de l'exèrcit per «desenvolupament insuficient». En aquesta època vivia al número 51 del carrer Taur de Tolosa. A finals de novembre de 1887 va ser exonerat de l'agressió de Couderc, policia de seguretat, perpetrada en un míting de Paule Mink celebrat a Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló, Catalunya Nord). A primers d'abril de 1892, a resultes del robatori de dinamita a Tolosa, el seu domicili, i el d'altres companys (Dax, Jouy, Liard, Narcisse, etc.), va ser escorcollat i es trobaren nombrosos exemplars de premsa anarquista. El 20 de novembre de 1893, el seu domicili, al número 7 del carrer Sainte-Ursule, va ser escorcollat, ben igual que el d'altres companys (Bruneau, Coeur, Dax, Flassayer, Gabonnier, etc.). El 16 de novembre de 1893 va ser nomenat secretari de «Les Vengeurs de Toulouse». El gener de 1894 figurava en un llistat de corresponsals de periòdics anarquistes establerta per la policia. L'1 de gener i el 24 de març de 1894 la policia escorcollà novament el seu domicili i trobà exemplars de publicacions anarquistes (L'Almanach du Père Peinard, Le Père Peinard, La Révolte, La Revue Libertaire, etc.). En 1894 fundà una petita empresa de jerseis que tenia contractats quatre obrers, però sembla que va fracassar perquè en 1898 treballava d'empleat per a l'empresa del sector de la il·luminació «Companyia Francesa del Bec-Auer». Es declarà «comunista llibertari», oposat a la «propaganda pel fet» i partidari de l'organització sindical, mostrant-se força actiu dins de la Borsa del Treball. Cap el 1896, en un informe de la Prefectura de Policia de l'Alta Garona s'especificava que era «molt intel·ligent i actiu», que tenia una «autoritat incontestable» entre els seus companys sindicalistes, que estava molt relacionat amb anarquistes francesos i estrangers, que disposava d'una quarantena de mils de francs, i que tot apuntava a que podria organitzar i executar un complot anarquista. El 2 de maig de 1901 es casà a Tolosa amb la tolosana Julie Honorine Marie Dax. En aquesta època es declarava «propietari» i vivia a la Barrière de Balma de Tolosa. En 1904 abandonà Tolosa i, ben igual que Pierre Narcisse, s'instal·là a «La Ruche», el projecte pedagògic llibertari de Sébastien Faure establert a Rambouillet (Illa de França, França). El 26 de novembre de 1907 es divorcià de Julie Dax davant el Tribunal Civil de Tolosa. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/klein.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 616px;" alt="Foto policíaca de Louis Klein (11 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Louis Klein (11 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/klein.jpg" /></a> Foto policíaca de Louis Klein (11 de març de 1894)<o></o> - Louis Klein: El 8 d'agost de 1867 neix a Colmar (Alsàcia, França) l'anarquista Louis Klein. Sos pares, alemanys d'origen jueu, es deien Laurent Klein, ajustador mecànic, i Marie Louise Emmenegger, bugadera. En 1887 vivia al número 8 del carrer Saint-Luc de París (França) i es guanyava la vida com a empleat de comerç. De nacionalitat alemanya pels pares, esdevingué ciutadà francès gràcies al decret de naturalització del 13 de novembre de 1888. Sortejat en 1888 en el XVIII Districte de París per a fer el servei militar, va ser dispensat en 1889 per haver de mantenir sa família –son pare havia estat declarat desaparegut– i passà a la reserva activa l'1 de novembre de 1891. El 29 de març de 1892 el seu domicili, al número 75 del Quai de Valmy, va ser escorcollat per la policia i segons un informe policíac de la III Brigada d'Investigacions del 25 d'abril de 1892 estava ben relacionat amb el moviment anarquista i era partidari de l'insurreccionalisme. El seu nom figura en diverses llistes d'anarquistes de 1892 i 1893. L'11 de març de 1894 va ser detingut per agents de la III Brigada d'Investigacions de la Prefectura de Policia de París al seu domicili del número 4 del carrer Vinaigriers i aquest mateix dia va ser fitxat en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon. El seu nom figura en diversos repertoris policíacs entre els anys 1894 i 1907 i vivia en diferents domicilis. Quan la Gran Guerra, el 16 de setembre de 1914 va ser cridat a files i lluità als fronts fins el 16 de desembre d'aquell any. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <img style="width: 288px; height: 343px;" alt="Onofrio Gilioli" title="Onofrio Gilioli" src="http://www.estelnegre.org/documents/gilioli/giliolionofrio.jpg" /> Onofrio Gilioli<o></o> - Onofrio Gilioli: El 8 d'agost de 1882 neix a Rovereto sulla Secchia (Novi di Modena, Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista i anarcosindicalista Onofrio Gilioli. Sos pares es deien Ferdinando Gilioli, sabater, i Matilde Pederzoli. Sabater de professió com son pare, el 14 de setembre de 1903 es casà amb Maria Giuseppa Pelliciari i entre 1903 i 1924 tingué nou infants (Rivoluzio, Libero, Siberia, Equo, Protesta, Soverte, Scintilla, Ribelle i Feconda Vendetta). En 1911 estava subscrit al periòdic anarquista bolonyès L'Agitatore i el febrer de 1912 la policia el tenia fitxat com a membre del «Partit Sindicalista». Considerat com un dels principals organitzadors del moviment llibertari de la regió, en aquesta època participà en dures vagues, algunes de sis mesos, organitzades des de la Cambra del Treball. Durant la Gran Guerra va ser internat a la fortalesa militar de Crocetta Trevisana (Crocetta del Montello, Vèneto, Itàlia), on es va veure obligat a fer sabates per a l'exèrcit. En acabar la guerra retornà a Rovereto sulla Secchia, on continuà amb la militància. Durant un temps treballà en una fàbrica de sabates de Thiene (Vicenza, Vèneto, Itàlia), moment que aprofità per estrènyer els llaços amb el moviment anarquista de la regió. A començaments de 1921 decidí emigrar a França, on ja es trobava refugiat son fill Rivoluzio. El gener de 1922 retornà a Itàlia i poc després marxà amb tota sa família cap a França. En 1924 s'establí a Fontenay-sous-Bois (Illa de França, França), lloc de residència de nombrosos exiliats italians, russos i alemanys. El seu domicili es convertí en lloc de trobada d'anarquistes refugiats (Camillo Berneri, Armando Borghi, Luigi Fabbri, Filippo Lusvardi, Vittorio Golinelli, Ettore Cropalti, etc.), fet pel qual es trobava constantment vigilat per la policia. Aconseguí un contracte de treball per a una vuitantena de treballadors d'una gran empresa de construcció i organitzà la sortida d'Itàlia de molts companys anarquistes. Amb la resta de sa família, participà en diferents comitès de suport als refugiats italians i entre 1933 i 1934 va ser membre del Comitè Federal de la Federació Anarquista dels Refugiats Italians. Entre l'1 i el 2 de novembre de 1935 participà en la Conferència d'Entesa dels Anarquistes Emigrants Europeus, també coneguda com «Congrés Anarquista Italià», celebrat a Sartrouville (Illa de França, França), que donà lloc a la fundació del Comitè Anarchico d'Azione Rivoluzionaria (CAAR, Comitè Anarquista d'Acció Revolucionària). En aquest any de 1935, participà activament en la lluita contra les expulsions de refugiats per part de l'Estat francès. En 1937 va ser nomenat membre de l'anarquista Comitè per a l'Espanya Lliure de París, format, entre altres, per Giuseppe Corradini, Nicola Decio i Fulvio Pisano, i realitzà nombrosos viatges entre França i Catalunya, amb Portbou com a base. Durant un temps va ser destinat a un destacament de defensa costanera de Roses (Alt Empordà, Catalunya). Alguns de sos fills lluitaren en la guerra d'Espanya. Amb sos fills Equo i Rivoluzio, estava inscrit en la llista de «terroristes» establerta per la policia francesa. L'octubre de 1940, ben igual que son fill Equo, va ser inscrit en una llista d'anarquistes «subversius perillosos» lliurada a les autoritats alemanyes d'ocupació per la policia feixista italiana. Passà els anys de la II Guerra Mundial a la «Zona Lliure», a Sant Africa (Llenguadoc, Occitània), i, llevat d'un breu internament en un camp de concentració, no patí represàlies. Després de l'Alliberament es reuní amb sa família a Fontenay-sous-Bois. Posteriorment realitzà diversos viatges i estades curtes a Itàlia. Onofrio Gilioli va morir en 1968 a la seva casa de Fontenay-sous-Bois (Illa de França, França).<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/gilioli/gilioli.html" target="_blank">Rivoluzio Gilioli (1903-1937)</a><o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/pazviana.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 298px;" alt="Necrològica de Jesús Paz Viana apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 13 de març de 1966" title="Necrològica de Jesús Paz Viana apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 13 de març de 1966" src="http://www.estelnegre.org/fotos/pazviana.jpg" /></a> Necrològica de Jesús Paz Viana apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 13 de març de 1966<o></o> - Jesús Paz Viana: El 8 d'agost de 1882 neix a Furco (Becerreá, Lugo, Galícia) l'anarcosindicalista Jesús Paz Viana. Sos pares es deien José Paz i María Viana. De família pagesa, quan era adolescent emigrà a Cuba, on esdevingué anarquista i ateu. Quan es proclamà la II República espanyola retornà a la Península i milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan esclatà la guerra civil lluità contra el feixisme en l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i després de la II Guerra Mundial milità en la CNT de l'exili. Vell, sense recursos, sense família ni fills, cap el 1955 va ser albergat a la llar d'avis «Beau Séjour» d'Ieras i continuà militant en la Federació Local de la CNT. El 12 de desembre de 1965, després d'haver donat els seus últims 90 francs a la «Subscripció Pro-Espanya», Jesús Paz Viana es llançà per la finestra des d'una de les galeries del segon pis de «Beau Séjour» i va morir tres dies després, el 15 de setembre de 1965, al Centre de Gerontologia d'Ieras (Provença, Occitània) després d'haver estat traslladat en estat de coma.<o></o> <o></o>*** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/zapata/zapata01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 576px;" alt="Emiliano Zapata" title="Emiliano Zapata" src="http://www.estelnegre.org/documents/zapata/zapata01.jpg" /></a> Emiliano Zapata - Emiliano Zapata: El 8 d'agost de 1883 neix a San Miguel Anenecuilco (Morelos, Mèxic) el revolucionari i guerriller Emiliano Zapata Salazar, un dels cabdills combatents més importants durant la Revolució mexicana, conegut com el Caudillo del Sur. Nascut en una família d'origen indi d'humils propietaris de terres, que, davant la pobresa, hagué de diversificar les seves activitats, encaminant-les a la petita ramaderia. Gairebé no va rebre educació, només les primeres lletres a l'escola de la vila regentada pel l'exsoldat juarista Emilio Vera. Quan tenia 16 anys perdé sa mare (Cleofas Salazar) i 11 mesos després, son pare (Gabriel Zapata). El patrimoni que heretà fou minso, però suficient per no haver de fer de peó a les riques hisendes que envoltaven Anenecuilco. Es dedicà sobretot a la cria de cavalls, de la qual resultà un eminent especialista. Encarnà ben aviat la reacció dels peons indis enfront dels hisendats. En 1902 ajudà els pagesos de Yautepec que tenie problemes amb l'hisendat Pablo Escandón y Barrón, acompanyant-los a la ciutat de Mèxic per exigir justícia. En 1906 assistí a una assemblea camperola a Cuautla, per discutir la forma de defensar-se enfront dels hisendats veïns que amenaçaven la propietat comunal, per la qual cosa fou empresonat en 1908 i mobilitzat com a soldat en el IX Regiment de Cavalleria de Cuernavaca. El setembre de 1909 fou nomenat president de la Junta de Defensa de les Terres d'Anenecuilco i organitzà a Ayala una partida de guerrillers, la majoria d'ells indígenes de Morelos, que hostilitzava els hisendats, dirigits pel governador Pablo Escandón. En 1910 s'afegí a la revolució proclamada pel maderista Pablo Torres Burgos al Centre-Sud, que pretenia acabar amb el règim de Porfirio Díaz. El març de 1911 la seva guerrilla lluitava a Morelos al costat de la de Genovevo de la O i Gabriel Tepepa, amb els quals ocupà Tlaquiltenango, Jojutla i Jautepec. Arran dels acords de maig de 1911 a Ciudad Juárez entre federals i maderistes, llicencià provisionalment, i en contra de la seva opinió, les seves tropes, però es negà a secundar les ordres del president León de la Barra, les forces del qual l'encerclaren a les muntanyes de Puebla. Elegit Madero, tampoc no reconegué la seva presidència, acusant-lo de no voler aplicar la promesa reforma agrària i d'intentar sufocar la revolució popular. El novembre de 1911 proclamà el Pla d'Ayala, el qual, redactat per Otilio E. Montaño, denunciava la traïció maderista, exigia una sèrie de mesures agràries radicals, renovava la lluita popular, sota el lema llibertari magonista «Terra i Llibertat», i declarava cap de la revolució Pascual Orozco. En 1912 les campanyes dels generals maderistes Casso López, Juvencio Robles i Felipe Ángeles col·locaren els agraristes en una difícil situació, però la deposició de Madero el febrer de 1913 i el desordre a les files governamentals del nou president, Victoriano Huerta, a qui sempre combaté, el permeteren reprendre la revolució agrària a Morelos, els camperols del qual prengueren el març de 1914 possessió comunal de les terres i, a partir de juliol d'aquell any, n'assumiren directament la direcció. El març de 1913 rebutjà el Pla de Guadalupe, de Venustiano Carranza, i s'alià amb Pancho Villa i altres carrancistes en la Convenció d'Aguas Calientes d'octubre de 1914. La Convenció, pressionada pel militant anarcosindicalista magonista i principal ideòleg del moviment zapatista Antonio Díaz Soto y Gama, insistí en les reivindicacions agràries del Pla d'Ayala. Carranza es retirà a Veracruz i el 6 de desembre de 1914 els dos cabdills revolucionaris ocuparen Mèxic capital. Malgrat tot, aquest mateix mes es produí el trencament entre Zapata i Villa a causa de certes brutalitats villistes contra els homes de Zapata i l'incompliment de diversos compromisos per part de Pancho Villa. Carranza aprofità aquesta conjuntura i Obregón derrotà completament Pancho Villa al Nord, quedant aïllat Zapata a Morelos i zones limítrofes. Establí provisionalment el seu quarter general a Tlatizapán i administrà el territori amb independència del Govern central, en una mena de comunalisme llibertari agrarista basat en el calpulli, l'ancestral propietat comunal indígena. El zapatisme, agrarista i armat, tingué clares concordances amb el projecte llibertari magonista, teòric i obrer. A Morelos, aplicà la reforma agrària –fonamentada en el principi anarquista de «La terra per al qui la treballa»–, confiscant les hisendes i distribuint-les entre els seus seguidors, encara que d'una manera no gaire ordenada. Alhora s'esforçà per crear una xarxa d'escoles i de serveis públics i encunyà moneda, però no pogué evitar que les seves forces es dedicaren amb freqüència al pur bandidatge. Quan va veure que els seus intents de trencar el cercle carrancista eren inútils, llançà una proclama a tots els pagesos i totes les classes treballadores de Mèxic perquè s'afegissin a la revolució. El programa revolucionari exigia la igualtat social per als indis i la concessió d'àmplies avantatges per al proletariat urbà, el repartiment comunal de les terres segons els interessos dels camperols, la dimissió de Carranza i, en el seu lloc, la creació d'una república democràtica que atengués les llibertats dels mexicans, etc. Però el proletariat, afectat ja pel reformisme de Carranza, no el secundà. El general Pablo González, encarregat de la repressió revolucionària, ordenà al coronel Jesús Guajardo l'eliminació del Caudillo del Sur. Emiliano Zapata va morir el 10 d'abril de 1919 a la hisenda Chinameca (Morelos, Mèxic) en una emboscada muntada per Guajardo, que havia simulat passar-se a les seves files. Aquest assassinat causà una enèrgica condemna de l'opinió pública i de gran part dels propis sectors constitucionalistes. A la mort de Zapata, els zapatistes triaren com a cap Gilbardo Magaña Cerda, cap de l'Exèrcit Llibertador del Sud, però el moviment perdé molta força a conseqüència de les mesures de Carranza i la intervenció nord-americana, i diversos dirigents s'aliaren amb el Govern, molts dels quals acabaren assassinats per les forces governamentals. Genovevo de la O cohesionà de bell nou els zapatistes, fins que en 1920 es fusionaren amb l'exèrcit regular, però en 1940 tornà ressuscitar l'ideari zapatista amb la creació de l'anomenat Front Unit de Morelo, el qual animà fins a la seva mort en 1952. Un nou moviment neozapatista sorgí en 1994 amb la insurrecció de l'Ejercito Zapatista de Liberación Nacional (EZLN), acabdillat pel sotscomandant Marcos, però de clara influència guevarista. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/casubolopaulina.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 1106px;" alt="Necrològica de Paolina Casubolo apareguda en el periòdic mensual de Palerm "L'Agitazione del Sud" de febrer de 1967" title="Necrològica de Paolina Casubolo apareguda en el periòdic mensual de Palerm "L'Agitazione del Sud" de febrer de 1967" src="http://www.estelnegre.org/fotos/casubolopaulina.jpg" /></a> Necrològica de Paolina Casubolo apareguda en el periòdic mensual de Palerm L'Agitazione del Sud de febrer de 1967<o></o> - Paolina Casubolo: El 8 d'agost de 1890 neix a Trapani (Sicília) l'anarquista Serpentina Paola Giannitrapani, coneguda com Zia Paolina, Paolina Casubolo o Paolina Trapani. Era filla dels anarquistes Alberto Giannitrapani i Francesca Tedesco, i tingué un germà, Spartado Sebastiano Giannitrapani, també anarquista. El 27 de març de 1909 es casà a Trapani amb l'anarquista Antonino Abele Leonardo Casubolo (Nino Casubolo), amb qui tingué un fill, Galileo Leonardo Casubolo. La parella s'instal·là abans de la Gran Guerra a Tunísia. Mestra de professió, amb l'anarquista Nicolo Converti es dedicà a la propagació de les idees llibertàries. Amb l'arribada del feixisme, renuncià a l'ensenyament en una escola controlada per la dictadura. El seu domicili va ser lloc de refugi de nombrosos companys (Luigi Damiani, Paolo Schicchi, etc.) i durant la dictadura franquista d'exiliats espanyols. Paolina Casubolo va morir el 4 de febrer de 1967 a Casteldaccia (Palerm, Sicília) i va ser enterrada civilment.<o></o> *** <img style="width: 356px; height: 964px;" alt="Necrològica d'Emiliano Somalo Hernáez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'1 de novembre de 1970" title="Necrològica d'Emiliano Somalo Hernáez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'1 de novembre de 1970" src="http://www.estelnegre.org/fotos/somalohernaez.jpg" /> Necrològica d'Emiliano Somalo Hernáez apareguda en el periòdic tolosà Espoir de l'1 de novembre de 1970 - Emiliano Somalo Hernáez: El 8 d'agost de 1891 neix a Matute (La Rioja, Espanya) l'anarcosindicalista Emiliano Somalo Hernáez –el seu primer llinatge citat a vegades com Samalo i el segon de diferents maneres (Herráiz, Hernaze, etc.). Sos pares es deien Amos Somalo i Felipa Hernáez. Xofer de professió, des de molt jove estava afiliat al Sindicat Únic del Ram del Transport de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona. En 1935 complia condemna a la presó de Pamplona (Navarra). El cop d'Estat feixista de juliol de 1936 l'agafà a zona controlada per l'exèrcit franquista, però aconseguí passar a zona republicana. En acabar la guerra, s'exilià a França i patí els camps de concentració. A l'Alliberament va ser un dels fundadors de la Federació Local de Los Sarrasins de la CNT. Emiliano Somalo Hernáez va morir el 22 de juliol de 1970 al seu domicili de Los Sarrasins (Guiena, Occitània). En el moment de la seva mort n'era el secretari. Sa companya fou Engracia Felipe. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/martinezespinosa/martinezespinosa1.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 715px;" alt="Emilià Martínez Espinosa" title="Emilià Martínez Espinosa" src="http://www.estelnegre.org/documents/martinezespinosa/martinezespinosa1.jpg" /></a> Emilià Martínez Espinosa<o></o> - Emilià Martínez Espinosa: El 8 d'agost de 1901 neix a Villar del Cobo (Terol, Aragó, Espanya) el militant anarcosindicalista Emilià Martínez Espinosa. Sos pares es deien Anacleto Martínez i María Espinosa. Mai no va anar a escola i de molt petit ja feia feines de manobre i de pastor. Quan tenia uns 13 anys es va traslladar amb sa família primer a Fígols (Berguedà, Catalunya), on va fer de minaire, i després a Manresa (Bages, Catalunya). A Manresa va treballar de dependent i després en els ferrocarrils catalans en diverses feines (guardaagulles, enganxador, guardafrens, factor i cap de tren). En 1918 ja militava en la Confederació Nacional del Treball (CNT), on va ser un dels organitzadors del Sindicat Únic Ferroviari. Va saber compaginar la feina amb l'educació autodidacta, arribant a tenir una cultura enciclopèdica. Durant la dictadura de Primo de Rivera va participar activament en l'anarcosindicalisme clandestí. Amb la proclamació de la II República la seva militància es va accentuar i va conrear la poesia, publicant versos en El Trabajo. Arran de la insurrecció de la insurrecció de l'Alt Llobregat i del Cardoner el gener de 1932 fou detingut i de bell nou amb els aixecaments d'octubre de 1934. El juny de 1935 va representar els ferroviaris en el Ple Intercomarcal Bages-Berguedà de la CNT. Durant la Revolució de 1936 participà activament en l'experiència col·lectivista dels ferrocarrils catalans –la primera a tot l'Estat– i fou nomenat secretari de la CNT i delegat de del Comitè Regional comarcal català de Manresa. Durant unes setmanes fou mentre del segon Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa. Va formar part del Govern municipal de Manresa del 19 d’octubre de 1936 fins al 31 de maig de 1938. Després, el 22 de desembre de 1938, va ser nomenat alcalde de Manresa i durà en el càrrec fins a l’ocupació de Manresa per les tropes franquistes, el 24 de gener de 1939. No va marxar a l'exili i fou detingut, empresonat el 16 de maig de 1939, jutjat, torturat i condemnat a 30 anys de presó per «rebel·lió militar», dels quals va purgar cinc a la presó Model de Barcelona i en la construcció d'un pont sobre el riu Cardoner. Tan bon punt fou amollat en llibertat vigilada, es va integrar en els grups de combat antifranquistes fins la seva detenció en 1947 en una gran agafada i fou condemnat a tres anys de presó. Alliberat als sis mesos i considerat «cremat», va intentar mantenir el compàs d'esperar, però fou detingut en una vaga i passà alguns mesos tancat. Durant els últims anys del franquisme va participar en la reorganització de la CNT a la comarca manresana, defensant una organització confederal purament sindical que prescindís de tota ideologia. Quan es va produir l'escissió de la CNT es va allunyar de la militància orgànica. Durant els últims anys de sa vida es va interessar per l'apicultura i va escriure en periòdics i revistes locals, com ara Solidaridad Obrera, Regió 7 i Dovella. Emilià Martínez Espinosa va morir el 17 de novembre de 1987 a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa (Bages, Catalunya) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat. El 21 d'abril de 2006 al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa va rebre un homenatge, juntament a la resta d'alcaldes republicans (Joan Selves i Carner, Lluís Prunés i Sató, i Francesc Marcet i Artigas), per part d'aquest consistori, on van participar els historiadors Joaquim Aloy i Bosch i Josep Maria Solé i Sabaté. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/martinezespinosa/martinezespinosa.html" target="_blank">Emilià Martínez Espinosa (1901-1987)</a> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/martinezespinosa/revoltaaltllobregat.pdf" target="_blank">Emilià Martínez Espinosa: «La revolta de l'Alt Llobregat», en Regió 7 (20-02-1982)</a> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/martinezespinosa/collectivitzacions.pdf" target="_blank">Emilià Martínez Espinosa: Les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil del 1936: com es va portar a terme la col·lectivització dels Ferrocarrils de la Generalitat</a> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/martinezespinosa/homenatge.pdf" target="_blank">Homenatge institucional als alcaldes manresans de la República (Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa, 21 d'abril de 2006)</a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0808.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> Anarcoefemèrides 2026-08-08T20:25:26Z efemerides [07/08] «Regeneración» - Manifestacions per Sacco i Vanzetti - Festival Pro-SIA - Placa a Covelli - Hugonnard - Ghiraldo - Agottani - González Mallada - Cateni - Périer - Weiland - Ferrari - Burgard - Secchiari - Doïtchinov - Mallégol - Thiry - Lebasque - Foucellas - Caracremada - Castellano - Redó - Bauchet - Monleón - Rotot - Barba - Berruezo - Oto - Bossière - Carrasquer - Renoulet https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143569 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[07/08] «Regeneración» - Manifestacions per Sacco i Vanzetti - Festival Pro-SIA - Placa a Covelli - Hugonnard - Ghiraldo - Agottani - González Mallada - Cateni - Périer - Weiland - Ferrari - Burgard - Secchiari - Doïtchinov - Mallégol - Thiry - Lebasque - Foucellas - Caracremada - Castellano - Redó - Bauchet - Monleón - Rotot - Barba - Berruezo - Oto - Bossière - Carrasquer - Renoulet</title> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 7 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <img style="width: 432px; height: 742px;" title="Portada del primer número de "Regeneración"" alt="Portada del primer número de "Regeneración"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/regeneracion.jpg" /> Portada del primer número de Regeneración - Surt Regeneración: El 7 d'agost de 1900 surt a la ciutat de Mèxic (Mèxic) el primer número del setmanari Regeneración. Periódico Jurídico Independiente. Els seus directors van ser Jesús Flores Magón i Antonio Horcasitas, i l'administrador Ricardo Flores Magón. Les oficines del periòdic eren al tercer pis del número 20 del carrer Centro Mercantil de la ciutat de Mèxic. La publicació, que va sorgir en plena dictadura del general Porfirio Díaz, va ser un esdeveniment històric, ja que gairebé constituí el ressorgir de la premsa independent que donaria lloc a la Revolució mexicana. La primera època d'aquesta publicació va ser patrocinada per alguns estudiants i professors de l'Escola de Jurisprudència de la Universitat Nacional de Mèxic. En el primer número es va fer una crítica de la justícia i de la corrupció, i a poc a poc es va convertir en el periòdic de l'oposició a la dictadura. El periòdic es va transformar ràpidament i en el número 20 (31-12-1900) es va canviar el lema substituint-lo per «Periòdico Independiente de Combate». Va esdevenir l'òrgan del Partit Liberal Mexicà i el portaveu dels anarquistes durant la revolució i l'ocupació de la Baixa Califòrnia. Malgrat la repressió ferotge tant a Mèxic com als Estats Units, desapareixerà i apareixerà fins al 1918; en total se'n compten 12 èpoques distintes. En 1937 l'anarquista Efrén Catrejón va editar una nova versió de la publicació amb el subtítol «Periódico Libertario» i en 1941 la Federació Anarquista del Centre, amb altres organitzacions i individus, van crear la Federació Anarquista Mexicana, que editarà una nova edició fins al 1980. Regeneración és una fita en la divulgació del pensament anarquista en Mèxic. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/saccoivanzettiparis.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 329px;" title="Manifestació a París" alt="Manifestació a París" src="http://www.estelnegre.org/fotos/saccoivanzettiparis.jpg" /></a> Manifestació a París - Manifestacions mundials per Sacco i Vanzetti: El 7 d'agost de 1927, quan les amenaces d'execució dels militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti es van concretant, immenses manifestacions en suport seu i contra els interessos nord-americans tenen lloc arreu del món. A París (França), la manifestació, encapçalada per Luigia Vanzetti, germana del comdemnat, organitzada pel «Comitè Internacional de Defensa Anarquista a favor de Sacco i Vanzetti» arreplega més de 100.000 persones i marxà des del bulevard Soult al bosc de Vincennes. La manifestació, que transcorregué amb total normalitat, va ser seguida per un gran desplegament policíac, amb unitats de la Guàrdia Republicana a peu i a cavall i les Brigades Centrals de la Policia. Aquest acte tingué un caràcter unitari i arreplegà forces dels moviments anarquista, socialista, comunista i sindicalista. Per l'endemà, 8 d'agost, es convocà una vaga general de 24 hores. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/rocker/rocker01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 501px;" alt="Rudolf Rocker, amb Milly Witkop a la seva esquerra, durant el festival" title="Rudolf Rocker, amb Milly Witkop a la seva esquerra, durant el festival" src="http://www.estelnegre.org/documents/rocker/rocker01.jpg" /></a> Rudolf Rocker, amb Milly Witkop a la seva esquerra, durant el festival<o></o> - Festival Pro-SIA: El 7 d'agost de 1938 se celebra a Bridgeport (Connecticut, EUA) un festival a benefici de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). L'acte va ser organitzat pel Grup «Luz y Vida» i l'Ateneo Hispano Americano (AHA) de Bridgeport. El festival comptà amb una xerrada de l'intel·lectual anarquista Rudolf Rocker, coneixedor de primera mà del procés revolucionari que aleshores es portava a terme a Espanya. *** <img style="width: 545px; height: 557px;" alt="Placa dedicada a Emilio Covelli a Trani" title="Placa dedicada a Emilio Covelli a Trani" src="http://www.estelnegre.org/documents/covelli/covelli03.jpg" /> Placa dedicada a Emilio Covelli a Trani<o></o> - Placa a Covelli: El 7 d'agost de 1949 s'inaugura a Trani (Pulla, Itàlia) una làpida en memòria del propagandista anarquista i internacionalista Emilio Covelli, nascut en aquesta localitat. La placa, situada al cantó del Palazzo Covelli, entre la Via Ognissanti i la Via Zanardelli, porta la inscripció: «Non mi vendo né ai governi né ai partiti. Ho bramato miserie persecuzioni calunnie. Ho rifiutato tutto. Resto ciò che sono. Così parlano gli anarchici.» (No em venc ni a governs ni a partits. Desitjava misèries, persecucions, calúmnies. He rebutjat tot. Resto con soc. Així parlen els anarquistes). Aquesta placa de marbre representa un bust de Covelli i al costat esquerre hi ha una torxa, símbol de l'anarquia, i a l'altre costat hi ha un llibre, símbol del coneixement, fonament de la llibertat i de l'emancipació. El bust ha resultat greument danyat en diverses ocasions durant les maniobres d'alguns vehicles pesants, però, després de l'últim accident greu, va ser restaurat pel professor Domenico di Paolo.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img title="Anarcoefemèrides" style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big> <img style="border: 0px solid ; width: 434px; height: 748px;" alt="Notícia sobre la detenció d'Émile Hugonnard apareguda en el diari de Dijon "Le Progrès de la Côte-d'Or" del 8 de desembre de 1882" title="Notícia sobre la detenció d'Émile Hugonnard apareguda en el diari de Dijon "Le Progrès de la Côte-d'Or" del 8 de desembre de 1882" src="http://www.estelnegre.org/fotos/hugonnard.jpg" /> Notícia sobre la detenció d'Émile Hugonnard apareguda en el diari de Dijon Le Progrès de la Côte-d'Or del 8 de desembre de 1882<o></o> - Émile Hugonnard: El 7 d'agost de 1859 neix al III Districte de Lió (Arpitània) el militant anarquista Émile Hugonnard, també conegut com Michel Huggonard i el seu llinatge citat Hugonard. Sos pares es deien Jean Baptiste Hugonnard, mestre fuster, i Claudine Berlioz, bugadera. Es guanyava la vida com a fuster i ebenista, vivia al número 110 del carrer Sully de Lió i era membre del cos de bombers de la ciutat. Va pertànyer, amb ses germanes Louise i Marie, a la Federació Revolucionària de la Regió de l'Est (FRRE) la qual, el març de 1881, algunes setmanes abans havia realitzat a París (França) el Congrés Regional del Centre que marcà l'escissió entre socialistes i anarquistes, agrupava la major part dels anarquistes de la zona est de l'Estat francès. El 15 d'octubre de 1881 participà, amb altres companys (Joseph Bernard, Bordat, Boriasse, etc.), en una reunió privada de l'FRRE celebrada a la Sala de l'Élysée del barri de la Gillotière de Lió, sobre la qüestió tunisiana i a la qual assistiren unes 350 persones. El 19 de novembre de 1882 va ser detingut, juntament amb 25 companys, arran de les violentes manifestacions dels miners de Montceau-les-Mines d'agost i dels atemptats amb bomba perpetrats a Lió l'octubre d'aquell any. Implicat en el procés, conegut com «Procés dels 66», comparegué davant el tribunal correccional de Lió el 8 de gener de 1883. Segons la importància dels càrrecs reservats contra ells, l'acusació classificà els detinguts en dues categories. Hugonnard, detingut de la primera categoria –amb Chavrier, Coindre, Damians, François i Louis Dejoux, Desgranges, Didelin, Dupoisat (o Dupoizat), Fabre, Fages (o Farges), Régis Faure, Gaudenzi, Genet, Genoud, Giraudon (o Girodon), Gleizal (o Garnier-Gleizal), Huser, Landau (o Landeau), Mathon, Michaud, Morel, Pautet (o Pautel), Peillon, Péjot, Hyacinthe i JosephTrenta, Tressaud–, es va afrontar davant el tribunal a l'acusació d'haver format part de la Federació Revolucionària i va ser condemnat, el 19 de gener de 1883, a sis mesos de presó, a 50 francs de multa i a cinc anys de privació dels drets civils, penes confirmades per sentència de la Tribunal d'Apel·lació de Lió el 13 de març del mateix any. A finals de 1883, segons informes policíacs, era membre del grup anarquista «Les Justiciers» (Champalle, Fabre, Sanlaville, Sourisseu, etc.). A començaments de la dècada dels noranta, va formar part del «Grup de la Guillottière i dels Brotteaux», un dels cercles anarquistes dels barris lionesos més importants. En aquesta època vivia al número 7 del carrer Fournet de Lió. Amb el paleta Dervieux, el sabater Blain i el ferrer Puillet, va representar els àcrates lionesos en un congrés de grups anarquistes de la regió organitzat a Ginebra (Ginebra, Suïssa) entre el 16 i el 17 d'agost de 1890, amb la finalitat de reagrupar els llibertaris de la regió i que resultà un fracàs. En aquest congrés, al qual també assistí Octave Jahn, es va fundar la Federació Internacional de Reivindicacions Proletàries, el secretari de la qual va ser l'electricista de Zuric (Zuric, Suïssa) Chomat i com a secretari el tipògraf ginebrí Zograffoz. El dia abans del Primer de Maig de 1892, Hugonnard va ser detingut preventivament, així com 38 companys, sota la inculpació d'«associació criminal contra les persones i les propietats», però fou alliberat el 7 de maig i retornà al seu domicili, al número 47 del carrer Garibaldi, on exercia aleshores la professió de venedor de mobles. Sa germana Louise, companya de Guéret, també va ser detinguda i alliberada poc després. El 20 de novembre de 1893 i l'1 de gener de 1894 el seu domicili va ser escorcollat per la policia, on se li van embargar periòdics anarquistes; després d'interrogat, el 10 de gener de 1894 va ser posat en llibertat. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/ghiraldo/ghiraldo02.jpg"><img title="Alberto Ghiraldo a Espanya" style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 646px;" alt="Alberto Ghiraldo a Espanya" src="http://www.estelnegre.org/documents/ghiraldo/ghiraldo02.jpg" abp="167" /></a> Alberto Ghiraldo a Espanya<o></o> - Alberto Ghiraldo: El 7 d'agost de 1875 neix a Buenos Aires (Argentina) el periodista, poeta, dramaturg i escriptor anarquista Alberto Ghiraldo. Son pare, Federico Ghiraldo, era un immigrant italià i sa mare era de família criolla. Molt poc després de nèixer, sa família es traslladà a Mercedes (Buenos Aires, Argentina). Quan encara era un infant, son pare, que feia de comerciant a Mercedes, morí després de patir una greu malaltia. Amb sa mare, sos germans i l'àvia es traslladà a Buenos Aires capital. Son oncle va fer de tutor, els proveí d'habitatge i es va fer càrrec de l'educació dels infants. Però poc després també son oncle finà, restant sa família en una greu situació econòmica. Per això abandonà els seus estudis al Col·legi Nacional i començà a fer feina, d'antuvi com a mosso en un comerç de teles i després en una botiga al port de Buenos Aires. La seva feina implicà que s'hagués de traslladar d'una banda a l'altra de la ciutat, entrant en contacte amb el poble i les seves vivències. Es relacionà amb els treballadors del port i els seus problemes (jornades laborals llarguíssimes, semiesclavatge, insalubritat, etc.), introduint-se en el moviment obrer. Cap al 1889 assistí als actes de la Unió Cívica de la Joventut (UCJ), escoltant oradors com Leandro Nicéforo Alem, del qual es va fer devot. Participà en els fets revolucionaris de 1890 («Revolución del Parque») que el van impulsar a escriure els seus primers poemes. Quan tenia 15 anys publicà El año literario, on presentà un poema propi i escrits inèdits d'altres autors. En 1892 publicà el llibre de poemes decadentistes ¡Ahí van! En aquesta època, que va fer servir el pseudònim literari Marco Nereo, conegué el poeta Rubén Darío i assistí a les seves tertúlies literàries de l'Auer's Keller de Buenos Aires que el van influir profundament. El juny de 1893 participà en la Revolució Radical i treballà en la revista La Quincena. En 1895 publicà Fibras i l'any següent fundà el periòdic El Obrero, que només durà un mes i mig. Entre 1897 i 1903 dirigí El Sol de los Domingos. En 1898, ja anarquista després de conèixer Pietro Gori, començà a editar la revista literària i social El Sol, que durà fins al 1903, i on van col·laborar Almafuerte, Ingenieros, Darío, Gori, Reclus, entre d'altres. Aquests anys van ser durs per a la lluita obrera –el 25 de maig de 1901 es constituí la Federació Obrera Argentina (FOA) i l'any següent el govern aprovà la impopular Llei de Residència–, d'Estat de setge, de clausura d'impremtes i de centres, de persecució de militants, etc. Amb ocasió de l'atemptat contra el president nord-americà William McKinley, el setembre de 1901, va fer una conferència a Rosario a favor del magnicidi, titulada «De la violencia», que fou publicada en La Protesta (12 d'octubre de 1901). En 1903 va ser detingut al carrer i aquell mateix any participà en el II Congrés de la FOA com a delegat dels obrers del port de Villa Constitución. Després de la clausura d'El Sol, en 1904 fundà el setmanari anarquista Martín Fierro, personatge de l'escriptor José Hernández pel qual tenia admiració. Aquest mateix any estrenà la seva primera obra teatral, Alas, i es convertí en el principal redactor del diari anarquista La Protesta, el qual més tard dirigirà, fent costat el moviment vaguístic, enfrontant-se a la premsa afí al govern de Manuel Quintana i mantenint polèmiques amb els socialistes. Aquesta tasca periodística el portà sovint problemes judicials. En 1905, arran del fracàs de l'aixecament militar d'Hipólito Yrigoyen, la repressió policíaca irrompí al local de La Protesta i al de la redacció de Martín Fierro, ubicada en la seva residència. Detingut i, després d'un mes tancat, fou traslladat a Montevideo (Uruguai). Pocs dies després tornà i reobrí el diari, i organitzà funcions teatrals, presentant el seu llibre La tiranía del frac. Crónicas de un preso. Amb motiu de l'agitació obrera, La Protesta tornà a ser clausurada. En 1906 tornà a reobrir-se i continuà en les seves funcions fins l'agost d'aquell any, quan decidí dimitir de la direcció a causa de les dificultats econòmiques i per les diferències amb alguns militants –sempre defensà la unitat d'acció entre anarquistes i socialistes. En 1908 fou un dels fundadors de la Societat d'Autors Dramàtics, de la qual fou nomenat tresorer. Després fundà la revista literària i de temes d'actualitat Ideas y Figuras (1909-1916). En aquests anys visqué, a més del periodisme, d'una impremta i alhora llibreria. Entre 1910 i 1916 la seva tasca literària s'incrementà i potencià l'escriptura d'obres de teatre, estrenant una de les seves més importants La columna de fuego (1913). En 1916 s'instal·là a Espanya amb sos dos fills, on durant gairebé dues dècades viurà del periodisme –fou corresponsal de La Razón– i de la literatura –treballà en la Companyia Iberoamericana de Publicacions (CIAP), preparà edicions de diversos autors (Pérez Galdós, Rubén Darío i José Martí) i va escriure de tot (poesia, novel·la, teatre, contes, etc.)– i sempre patint persecucions per part de la policia i les amenaces d'expulsió. En aquests anys, fou el marmessor literari de Benito Pérez Galdós. En 1935 retornà a l'Argentina amb sa filla, la qual morí poc després. Instal·lat a La Plata, després d'un breu matrimoni del qual nasqué son tercer fill, s'establí a Santiago (Xile), on la seva producció periodística, literària i teatral no minvà. Durant sa vida va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries, com ara La Barricada, La Campana, ¡Despertar!, Estudios, Ideas y Figuras, El Productor, Psiquis, La Revista Blanca, El Sembrador, El Sol, Vértice, Voluntad, La Voz del Pueblo, etc. Entre les seves obres, a més de les citades, destaquen El año literario (1891), Sangre y oro. El presidio de Sierra Chica (1897), Gesta (1900), Los nuevos caminos (1901), Alma Gaucha (1907), Sangre nuestra (1911), La cruz (1912), Crónicas argentinas (1912), La ley baldón (1915), Doña Modesta Pizarro (1916), El peregrino curioso. Mi viaje a España (1917), La canción del deportado (1921), La canción del peregrino (1922), Antología americana (1923), Primeras letras (1923), Cara y cruz (1928), Humano ardor (1928), Yanquilandia bárbara. La lucha contra el imperialismo (1929), Política española (1933), Cuentos argentinos (1935), Libertadores de América. Las espadas y las liras (1935), Cancionero libertario (1935), Cancionero libertario (1938), El archivo de Rubén Darío (1943), Teatro argentino (1946), Canto a Buenos Aires (1946), etc. Alberto Ghiraldo, que durant els seus últims anys criticà durament el règim del general Perón, va morir el 23 de març de 1946 a Santiago (Xile).<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/ghiraldo/ghiraldo.html" target="_blank">Alberto Ghiraldo (1875-1946)</a><o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/agottani/agottani01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 450px;" alt="La família de Tranquillo Agottani i d'Adele Artusi (ca. 1891)" title="La família de Tranquillo Agottani i d'Adele Artusi (ca. 1891)" src="http://www.estelnegre.org/documents/agottani/agottani01.jpg" /></a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">La família de Tranquillo Agottani i d'Adele Artusi (ca. 1891)</div> - Zefirino Agottani: El 7 d'agost de 1878 neix a Sissa (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Zefirino Agottani –el nom apareix de diferents maneres segons les fonts (Zeffiro, Zefferino, Zeffirino, Zeferino, etc.). Fill d'una família anarquista, sos pares es deien Tranquillo Agottani i Adele Artusi i tingué sis germans (Aldino, Andrea Giuseppe, Guilherme, Gerliarmo, Arnaldo i Pepino). Després de viure a Torricella (Pulla, Itàlia), la família Agottani emigrà des del port de Gènova (Ligúria, Itàlia) el 15 de novembre de 1890 cap al Brasil i s'instal·là a la colònia anarquista «La Cecília», al bosc de Santa Bárbara, a 18 quilòmetres al sud de la petita població de Palmeira (Paraná, Brasil), l'1 de gener de 1891. A «La Cecília» exercí de professor als infants de la colònia. La família Agottani van ser de les poques que es quedaren conreant les terres quan «La Cecília» es va dissoldre en 1894. El 19 d'abril de 1904 es casà a Palmeira amb Catharina Carzino i tingueren tres nins (Orestes, Amilcare i Aldino) i tres nines (Amália, Irma Paulina i Adalina). Va estar subscrit a diferents publicacions ara, com ara L'Adunata dei Refrattari i A Plebe. Zefirino Agottani va morir el 5 de juny de 1961 a Santa Bárbara (Palmeira, Paraná, Brasil). En 2013 Darvino Agottani, besnet de Tranquillo Agottani va publicar el llibre Saga da Colônia Cecília, on s'explica la història de sa família i de «La Cecília».<o></o> <a href="https://www.estelnegre.org/documents/agottani/agottani.html" target="_blank">Zeferino Agottani (1878-1961)</a><o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/gonzalezmallada/gonzalezmallada04.jpg"><img src="http://www.estelnegre.org/documents/gonzalezmallada/gonzalezmallada04.jpg" title="Avelino González Mallada (Gijón, 1937)" alt="Avelino González Mallada (Gijón, 1937)" style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 411px;" /></a> Avelino González Mallada (Gijón, 1937)<o></o> - Avelino González Mallada: El 7 d'agost de 1894 neix a Gijón (Astúries, Espanya) el militant anarquista i anarcosindicalista Avelino González Mallada. Quan tenia sis anys va quedar orfe i començà a treballar a la Fàbrica Laviada amb 11, per la qual cosa va anar poc a l'escola, però va aconseguir certa cultura de manera autodidacta. Quan tenia 14 anys va començar a treballar al dic de Gijón, on va tenir els primers contactes amb el moviment anarquista, i en 1911 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va començar la seva militància al costat de José María Martínez i en la segona dècada del segle fou un element clau de l'Agrupació Llibertària de Gijón. Va col·laborar en Acción Libertaria i el maig de 1915 s'exilià a París després de desertar de l'Exèrcit i empaitat per la patronal de Gijón que l'havia acomiadat i inscrit en la llista negra. A la capital francesa va treballar d'estibador i a les fàbriques d'automòbils. El desembre de 1918 tornà a Gijón, però aviat va marxar a La Felguera, on treballà en una ferreria amb el suport d'Aquilino Moral, i després va fer de mestre en una escola racionalista a Frieres. En 1922 va obtenir el títol de perit mercantil a Gijón. A partir de 1919 va destacar en l'anarquisme orgànic asturià: va assistir en representació dels obrers del Metall de La Felguera al congrés d'aquell any, on defensà la fusió de la CNT i de la Unió General de Treballadors (UGT); el juny de 1921 fou delegat en el Congrés Nacional del Transport de la CNT a Gijón; entre 1919 i 1923 va fer mítings i conferències arreu Oviedo, Gijón, Sama, Ribadesella, Palència, Bilbao, La Felguera, etc.; va representar els asturians en la Conferència de Saragossa de 1922, on va ser nomenat delegat per a la Conferència de Berlín a la qual va assistir; fou delegat en els congressos cenetistes de Gijón (juny de 1923) i de la regional (setembre de 1923); dirigí gairebé tots els periòdics cenetistes asturians a partir de 1920 –Vida Obrera (1921), Solidaridad Obrera de Gijón (1923-1926), Solidaridad (1931-1932)–; encapçalà en 1925 el Comitè Nacional de la CNT amb seu a Gijón; acompanyà Segundo Blanco en el primer congrés de la Confederació General del Treball (CGT) de Portugal el setembre de 1925; durant la dictadura de Primo de Rivera fou mestre a les mines i a l'Escola Neutra de Gijón (1926), que havia fundat i dirigia Eleuterio Quintanilla; feu mítings pro Sacco i Vanzetti en 1927; va participar en els plans contra la dictadura («Sanjuanada», «Complot del Puente de Vallecas»), etc. Durant els anys de la II República també va participar en primera línia: va participar en la ponència sobre les Federacions d'Indústria en el Congrés de 1931; dirigí entre 1932  i 1933 el periòdic CNT a Madrid; va pertànyer al grup madrileny «Los Libertos» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) –a Astúries ja havia participat amb Blanco i J. M. Martínez en el grup «Solidaridad» de la FAI–; el maig de 1933, amb Orobón Fernández i Abós, va participar en un gran míting a Saragossa; en 1934, amb Durruti, realitzà el gran míting de cloenda del Congrés d'Andalusia; va realitzar nombrosos mítings i conferències arreu (La Felguera, Barcelona, Gijón, Mieres, Madrid, etc.); fou secretari de la CNT asturiana entre 1935 i 1936; defensà l'Aliança amb la UGT –ja des del seu tancament en 1933 arran de l'aixecament de gener–, encara que sempre es va declarar partidari de la FAI; participar en la ponència de les Federacions Nacionals d'Indústria en el Congrés de 1936; fou enviat pel Comitè Peninsular de la FAI a París per defensar les posicions anarquistes de la CNT; etc. Quan va esclatar la guerra, el juliol de 1936 va ser membre de la Comissió de Defensa de Gijón en qualitat de Comissari de Guerra. El gener de 1937 formà part del Comitè d'Enllaç CNT-UGT i el febrer d'aquell any de la Comissaria General d'Astúries per la CNT. En aquesta època va fer mítings a Pola de Siero i a La Felguera. Del 15 octubre de 1936 al 20 d'octubre de 1937, quan ja les tropes franquistes arribaven a Astúries, fou alcalde de Gijón. Quan l'enfonsament del front nord és un fet, es traslladà a Barcelona, on va romandre fins al febrer de 1938 quan va marxar als Estats Units en viatge de propaganda i per recaptar ajuda econòmica per a la CNT i per a Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), de la qual havia estat nomenat delegat especial del Consell General. Tot d'una que va arribar als Estats Units va ser detingut per la policia i un tribunal d'immigració el va condemnar a l'expulsió; però una setmana després la pressió popular aconseguí el seu alliberament. Avelino González Mallada va morir el 27 de març de 1938 a Woodstock (Virgínia, EUA) en un accident automobilístic quan anava cap a Califòrnia i en el qual també va finar Edilberto Segura. Va deixar vídua, Florentina Fernández, i dos infants (Avelino i Amapola) de curta edat. Va publicar articles, fent servir diversos pseudònims (Andrés Mallada, Panurgo, Neandro) en Acción Libertaria, CNT, Construcción, Cultura Ferroviaria, El Noroeste, La Prensa, Solidaridad, La Tierra, entre d'altres. És autor d'Asturias ante la guerra (1938). També va ser maçó sota el pseudònim Panurgo, arribant al grau quatre de Mestre Secret en la Lògia Jovellanos. En l'actualitat un carrer de Gijón porta el seu nom. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/gonzalezmallada/gonzalezmallada.html" target="_blank">Avelino González Mallada (1894-1938)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/cateni.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 483px;" alt="Foto policíaca de Manlio Cateni" title="Foto policíaca de Manlio Cateni" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cateni.jpg" /></a> Foto policíaca de Manlio Cateni<o></o> - Manlio Cateni: El 7 d'agost –algunes fonts citen el 10 d'agost– de 1896 neix a Liorna (Toscana, Itàlia) l'anarquista Manlio Cateni. Era fill d'Ettore Cateni. Fuster de professió, emigrà a Marsella (Provença, Occitània). En 1934 va ser inscrit en el butlletí de recerca de la policia italiana amb l'ordre de detenció. Va ser capturat el 23 de novembre de 1942 a Marsella per les tropes alemanyes amb la intenció de deportar-lo a Alemanya. Manlio Cateni va morir el 29 de març de 1943 a l'hospital del camp de trànsit de Royallieu (Compiègne, Picardia, França) i va ser enterrat en aquesta població.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/perieralbert.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 320px;" title="Notícia de la detenció d'Albert Périer apareguda en el diari parisenc "Le Petit Journal" del 19 de maig de 1921" alt="Notícia de la detenció d'Albert Périer apareguda en el diari parisenc "Le Petit Journal" del 19 de maig de 1921" src="http://www.estelnegre.org/fotos/perieralbert.jpg" /></a> Notícia de la detenció d'Albert Périer apareguda en el diari parisenc Le Petit Journal del 19 de maig de 1921<o></o> - Albert Périer: El 7 d'agost de 1897 neix a Buenos Aires (Argentina) l'anarquista i sindicalista revolucionari Albert Périer –en ocasions citat erròniament Pérrier–, conegut també com Germinal. Sos pares es deien François Périer i Adeline Gillani. Sense recursos, cap el 1888 sos pares emigraren a l'Argentina i la família retornà en 1900 a França igual d'empobrida. Quan tenia 10 anys començà a treballar guardant ovelles per 120 francs anuals i un parell d'esclops. Anys després, partí amb son pare arreu de França treballant de terrelloners a les grans obres. El 6 de gener de 1916, en plena Gran Guerra, va ser mobilitzat. Analfabet, al regiment va aprendre les lletres llegint els diaris revolucionaris (La Vague) i aquest va ser el seu punt de partida polític. El 19 d'agost de 1919 va ser desmobilitzat. S'establí amb sa companya, Rosalie Debard, de la qual acabà divorciant-se, a Nancy (Lorena, França), on treballà de terrelloner i de paleta. Durant la tardor de 1919 s'afilià a la socialista Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO). En 1920 participà en les vagues del sector de la construcció i el novembre d'aquell any s'instal·là a Marles-les-Mines (Nord-Pas-de-Calais, França), on treballà a les mines. En 1921 s'afilià a la Secció Francesa de la Internacional Comunista (SFIC) i esdevingué secretari de les Joventuts Comunistes i del Sindicat de la Construcció d'Auchel (Nord-Pas-de-Calais, França). El 6 de febrer de 1921 va ser detingut a Béthune (Nord-Pas-de-Calais, França) repartint fullets antimilitaristes a soldats de la lleva d'aquell any i tancat a la presó d'aquesta localitat. El 15 de maig de 1921 va ser delegat al Congrés Nacional de les Joventuts Comunistes celebrat a París (França); aquest mateix dia, va ser detingut a l'Estació del Nord per distribuir el pamflet antimilitarista «La mobilisation, c'est la guerre!»; tancat a la presó parisenca de La Santé, va ser alliberat 36 dies després. Poc després del seu alliberament, durant el Congrés Departament de l'SFIC celebrat a Auchel, a instàncies de Ludovic-Oscar Frossard, va ser exclòs del Partit comunista. Ben aviat entrà a formar part del grup llibertari local, les concepcions ideològiques i de lluita del qual eren més acostades a les seves, oposant-se en diferents ocasions a la influència dels comunistes en els moviments socials. Secretari de la Federació Anarquista del Nord i del Pas-de-Calais, va ser delegat al IV Congrés de la Unió Anarquista (UA), celebrat entre el 12 i el 13 d'agost de 1923 a París. En 1923 participà activament en la campanya per aconseguir la sortida diària de Le Libertaire. El 27 de gener de 1924, durant el Congrés Anarquista del Nord i del Pas-de-Calais celebrat a Lens (Nord-Pas-de-Calais, França), havia estat nomenat secretari del grup artístic «L'Aube Nouvelle» de Wasquehal (Nord-Pas-de-Calais, França). Va ser en aquest congrés que es va decidir editar el periòdic regional Le Combat. Organe anarchiste du Nord et du Pas-de-Calais (1923-1924), del qual va ser un dels seus fundadors. Entre l'1 i el 3 de novembre de 1924 fou delegat al Congrés de l'UA celebrat a Casa dels Sindicats de París. Treballà com a obrer enrajolador en diferents obres de la construcció de la regió. Com a secretari del Comitè de Defensa Local del Nord-Pas-de-Calais, entre 1924 i 1925 va ser responsable del Comitè d'Acollida dels Antifeixistes Italians refugiats a la zona. En 1925 era membre del grup «Ni Dieu ni Maître» de Billy-Montigny i col·laborava en Le Libertaire. Fou un dels organitzadors de la representació d'«El Carro de la Misèria», que circulà pels carrers de Billy-Montigny, durant la celebració del carnaval del 22 de març de 1925. L'estiu de 1925 va ser detingut per unes declaracions contra la guerra del Marroc en una reunió de regionals; tancat a la presó de Béthune, l'agost va fer vaga de fam per a obtenir l'estatut de pres polític. Jutjat el 27 d'agost de 1925, va ser condemnat a 15 dies de presó, però com que ja n'havia estat 19 empresonat, va ser posat en llibertat. En 1926 era secretari de l'UA per als departaments de Nord i del Pas-de-Calais. Un cop la reconstrucció de la zona destruïda per la guerra acabà, l'atur s'instal·là a la regió i, després d'un temps a Clamecy (Borgonya, França), s'instal·là amb sa família a Perigús (Aquitània, Occitània), on l'ajuntament era aleshores comunista. En 1931 organitzà nombroses reunions de propaganda anarquista, amb la participació de Sébastien Faure. Combaté durament els comunistes, especialment en 1932 en ocasió de les eleccions legislatives parcials de Bergerac (Aquitània, Occitània), fet pel qual va ser acusat pels comunistes com a «provocador» i donà lloc a una activa polèmica entre aquests comunistes i la Unió Departamental de la Confederació General del Treball (CGT) a la qual ell sostenia com a secretari del Sindicat de la Construcció del Perigús. L'agost de 1932 va ser nomenat delegat suplent de la direcció de la Federació durant el Congrés Regional de la Construcció de la CGT. En aquesta època fundà «La Ruche Périgourdine», cooperativa obrera de producció del sector de la construcció, a la qual s'uní a la seva direcció. En aquesta cooperativa, especialitzada en l'edificació d'habitatges de protecció oficial, els responsables eren militants sindicalistes de diverses tendències i en 1934 ocupava 75 assalariats. El 12 de febrer de 1934 animà l'anomenada «Vaga Antifeixista», que a Perigús va ser total i amb una manifestació en la qual van participar cinc-mil persones. Com que es van produir incidents a la tarda d'aquell dia, va ser inculpat per les autoritats com a responsable; jutjat, va ser condemnat per «violència col·lectiva i danys diversos» a 10 dies de presó, juntament amb altres companys (Bertrand, Lacombe, Perrin i Rouleau). Els cinc condemnat, acompanyats de uns quatre-cents companys, es lliuraren a la presó, on van ser internats sota el règim de dret comú. El Tribunal d'Apel·lació de Bordeus (Aquitània, Occitània) engreixà la pena a tres mesos de presó. Amb la finalitat d'obtenir el règim polític, va fer vaga de fam. El 19 de febrer de 1935 va ser posat en llibertat. L'1 d'agost de 1935 fundà, amb l'exsecretari federal del Partit comunista Pierre Lacombe, un efímer grup que publicà el periòdic La Lutte Révolutionnaire, que es qualificà com a òrgan dels comunistes independents de la regió. Cap el 1936 vivia a Villa Chèvrefeuille a Pyla-sur-Mer (Aquitània, Occitània) i treballava de paleta. Arran de l'esclat de la guerra d'Espanya, el 12 d'agost de 1936 marxà cap a Catalunya amb el primer comboi de queviures i d'armes destinats als companys de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Instal·lat a Puigcerdà (Cerdanya, Catalunya), durant tota la guerra assegurà, amb l'ajuda de Rougier, responsable del grup francès, i de la complicitat de duaners simpatitzants, el pas de queviures, d'armes, de municions i de fons econòmics sorgits de col·lectes, dirigits als companys en lluita. L'abril de 1937 va ser perseguit per les autoritats franceses per tràfic d'armes. Durant els últims mesos de la guerra, facilitarà el pas dels companys per la frontera i el salvament dels arxius. L'1 de febrer de 1938 havia estat inscrit en el «Carnet B» dels antimilitaristes del departament de la Gironda. De bell nou a França, s'instal·là a Perigús, al número 9 del carrer de la Bride, i reprengué la seva activitat militant en el grup anarquista local (Yvan Begout, Élie Bonnet, André Rouleau, etc.). Durant l'Ocupació, mantingué relacions amb la Resistència aquitana. Detingut, va ser jutjat i condemnat a 18 mesos de presó. Després de la II Guerra Mundial s'establí a l'Anjou i va ser detingut per interrogar-lo sobre les circumstàncies de la seva evasió del camp de treball on havia estat internat pel govern de Vichy, però gràcies a l'ajuda prestada a la Resistència va ser alliberat. Posteriorment durant 15 anys dirigí el Centre Angeví de Formació Professional Accelerada. Va ser secretari del Sindicat de Tècnics de la Construcció i membre de la comissió administrativa de la Unió Departamental de la CGT. Després de l'escissió de 1947, va ser membre de la CGT-Força Obrera (FO). Fou un dels organitzadors, amb Christine Brisset, de l'ocupació d'habitatges per part de famílies sense sostre, arribant a ocupar més de 300 habitatges entre 1947 i 1950. En 1948 va ser un dels redactors i signants del «Manifest d'Angers», publicat en Le Libertaire del 28 de maig, que pretenia reagrupar els sindicalistes revolucionaris. En aquests anys va ser delegat en diferents ocasions als congressos de FO. El novembre de 1949 participà en la Conferència Nacional del «Cartel d'Unitat d'Acció Sindicalista» celebrat a París. En els anys cinquanta col·laborà, fent servir també els pseudònims d'Albert Pierre i L. Germinal, en Le Libertaire i Le Monde Libertaire. Participà activament en la formació, i en la seva gestió durant anys, dels Comités Interprofessionnels du Logement (CIL, Comitès Interprofessionals de l'Habitatge) i del Moviment Paritari, encarregats de promoure la construcció d'habitatges de protecció oficial als millors preus de lloguer. També fou membre de la secció d'Angers de «La Libre Pensée» i del Grup Llibertari de Trélazé (País del Loira, França), població en la qual va ser regidor municipal. La seva última etapa visqué a L'Homois (Saint-Jean-des-Mauvrets, País del Loira, França). Albert Périer va morir el 25 d'abril de 1977 al Centre Hospitalari Universitari d'Angers (País del Loira, França). Un carrer de Trélazé porta el seu nom.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/weiland.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 300px; height: 399px;" alt="Alfred Weiland" title="Alfred Weiland" src="http://www.estelnegre.org/fotos/weiland.jpg" /></a> Alfred Weiland<o></o> - Alfred Weiland: El 7 d'agost de 1906 neix al barri de Moabit de Berlín (Imperi Alemany) el socialista llibertari Alfred Weiland. Començà a treballar d'aprenent d'ajustador i després fou telegrafista. En 1925 s'afilià al National Sozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP, Partit Nacionalista Obrer Alemany), però la seva passada fou anecdòtica; després entrà a formar part del Kommunistischen Arbeiter-Partei Deutschlands (KAPD, Partit Comunista Obrer d'Alemanya) i de la Allgemeinen Arbeiter-Union (AAU, Unió General de Treballadors). A finals dels anys vint fou l'editor de la publicació comunista consellista Kampfruf. En aquesta època formà part de la Sozialwissenschaftliche Vereinigung (SWV, Organització de Ciències Socials)  i dels Roten Kämpfer (RK, Combatents Rojos). Oferí una forta resistència a la pujada del nazisme i per aquest motiu entre l'agost de 1933 i la tardor de 1937 va ser reclòs al camp de concentració de Hochstein (Dreisesselberg, Bavaria, Alemanya). Un cop lliure continuà amb la seva militància antinazi i durant la II Guerra Mundial, pensant que estaria més segur de la Gestapo al front que a la reraguarda, s'allistà com a soldat. Després de la guerra romangué a Berlín Est. Es definí com a socialista llibertari i reivindicà la unitat entre els dos sectors dels socialisme antiautoritari: l'anarquisme i el consellisme comunista. En 1947 fundà la revista Neues Beginnen, òrgan de la nova organització consellista que creà, el Gruppe Internationaler SozialistInnen (GSI, Grup de Socialistes Internacionals), que reivindicà la vaga salvatge com a eina fonamental de lluita obrera. En aquesta època treballà a la Direcció Central de l'Educació Popular de Berlín Oriental. Després entrà a l'Institut del Periodisme i fou membre del consell d'empresa, abans de ser acomiadat per les pressions dels dirigents comunistes. Esdevingué professor en una escola de secundària de Berlín Oest, fet pel qual va ser agredir nombroses vegades per militants comunistes. Durant la primavera de 1950 fundà la revista Der Funke, continuació de Neues Beginnen. L'11 de novembre d'aquell any va ser segrestat en ple carrer quan comprava el diari en un quiosc per agents de la policia soviètica i portat davant un Tribunal Militar acusat d'«alta traïció, sabotatge i espionatge». Encara que el tribunal l'exonerà de culpa, va ser novament detingut per la policia política, rejutjat per un «Tribunal Popular» de la República Democràtica Alemanya i condemnat a 15 anys de presó. Durant la seva detenció realitzà set vagues de fam i fou torturat i obligat a redactar unes «confessions»; però les seves confessions van ser tan absurdes que no es pogueren publicar. El 8 de maig de 1958 va ser finalment alliberat de la presó de Brandenburg-Görden (Brandebourg-sur-la-Havel, Brandebourg, República Democràtica Alemanya), després d'una campanya de suport portada des de la República Federal Alemanya i amb el suport de la premsa d'esquerres d'altres països europeus (Països Baixos, Suècia, Noruega, Dinamarca, Bèlgica i França), i retornà a Berlín Occidental. En 1960 entrà a formar part de l'anticomunista Verband Politischer Häftlinge (VPH, Associació de Presos Polítics), de la qual va ser nomenat president en 1963. Fou força crític amb el moviment estudiantil de 1968. Alfred Weiland va morir el 18 de setembre de 1978 a Berlín Oest (República Federal Alemanya). *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/ferrari/ferrari01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 585px;" alt="Umberto Ferrari" title="Umberto Ferrari" src="http://www.estelnegre.org/documents/ferrari/ferrari01.jpg" /></a> Umberto Ferrari<o></o> - Umberto Ferrari: El 7 d'agost de 1907 neix a Scandiano (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista i lluitador antifeixista Umberto Ferrari –el nom a vegades citat com Adriano. Sos pares es deien Luigi Ferrari i Lucia Malagoli. Era fill d'una humil família antifeixista de tradició socialista. Assistí fins al tercer curs d'educació elemental i es posà a fer feina de jornaler. En 1930, buscant feina d'obrer, emigrà a Paris (França) i tot d'una entrà en contacte amb els cercles anarquistes de l'emigració italiana, participant en les seves activitats. El seu domicili d'Scandiano va ser escorcollat en diferents ocasions per la policia i la seva família va ser posada sota vigilància. En 1936 marxà cap a Catalunya per fer costat la Revolució i el 27 de setembre d'aquell any s'enrolà com a milicià en la Secció Italiana de la Columna «Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El gener de 1937 va ser ferit en combat al front d'Osca (Aragó, Espanya) i enviat a Barcelona per a la seva convalescència. Umberto Ferrari participà activament en els «Fets de Maig» contra la reacció comunista i el 5 de maig de 1937 va ser abatut davant l'Hotel Colón de Barcelona (Catalunya). Sembla que va rebutjar deposar les armes, segons l'havia ordenat una patrulla de l'exèrcit. El 7 de maig el seu cos va ser reconegut a l'Hospital Clínic de Barcelona pels comandants Angelo Monti i Roberto Crabbe. L'11 de maig es realitzà a Barcelona el funeral conjunt per cinc dels italians morts durant els «Fets de Maig»: Francesco Barbieri, Camillo Berneri, Lorenzo Di Peretti, Umberto Ferrari i Pietro Marcon. La policia italiana, ignorant la noticia de la seva mort i pensant que havia retornat a França, continuà el seu seguiment d'informació sobre la seva persona fins, com a mínim, l'abril de 1942. Sembla ser, però, que en realitat Umberto Ferrari fou un informador de la policia italiana sota el nom de Ferto que envià regularment informació sobre el moviment anarquista italià a França, Bèlgica i Espanya, i especialment sobre Camillo Berneri.<o></o> Umberto Ferrari (1907-1937) *** <img style="width: 415px; height: 430px;" alt="Notícia sobre l'absolució d'Émile Burgard apareguda en el diari parisenc "Journal des débats politiques et littéraires" del 9 de juny de 1930" title="Notícia sobre l'absolució d'Émile Burgard apareguda en el diari parisenc "Journal des débats politiques et littéraires" del 9 de juny de 1930" src="http://www.estelnegre.org/fotos/burgard.jpg" /> Notícia sobre l'absolució d'Émile Burgard apareguda en el diari parisenc Journal des débats politiques et littéraires del 9 de juny de 1930<o></o> - Émile Burgard: El 7 d'agost de 1912 neix a Colmar (Alsàcia, Imperi Alemany; actualment pertany a França) el comunista, socialista, anarquista i antimilitarista Émile Burgard. Sos pares es deien Robert Burgard i Berthe Steib. Perruquer de professió, vivia al número 35 del carrer Chêne de Colmar. En 1930 era secretari de les Joventuts Comunistes del departament de l'Alt Rin. El 7 de juny de 1930, després d'haver estat detingut el febrer d'aquell any, va ser jutjat pel Tribunal Correccional de Colmar, juntament amb el soldat Brunaud, comunista dissident, per haver repartit el desembre de 1929 als soldats del 152 Regiment d'Infanteria de Colmar el periòdic revolucionari L'Avant-Garde; ell va ser absolt, membre que Brunaud va ser condemnat a 13 mesos de presó i 300 francs de multa; un altre acusat, André Marcel Bourdon (Roger), va ser condemnat en rebel·lia a dos anys de presó i a 2.000 francs de multa. En 1930 abandonà el comunisme i s'afilià a la socialista Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO). El maig de 1931 va ser nomenat secretari del Comitè de Premsa del departament de l'Alt Rin de periòdic Le Populaire. En 1932 era secretari de la Secció de Colmar del Partit d'Unitat Proletària (PUP) i en 1933 militava en la Federació Comunista Independent de l'Est (FCIE). En 1934 era el responsable de l'edició regional alsaciana («Edició de l'Est») del periòdic Terre Libre, òrgan de la Federació Anarquista de Llengua Francesa (FAF). El 16 de juliol de 1934 es casà a Colmar amb Rosa Sahr. L'abril de 1935, amb Philipp Urban, s'encarregà de l'edició de Terre Libre en llengua alemanya sota el títol Freie Erde. Émile Burgard va morir el 2 d'abril de 1998 a l'Hospital Louis Pasteur de Colmar (Alsàcia, França). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/secchiaridante.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 552px;" alt="Dante Secchiari" title="Dante Secchiari" src="http://www.estelnegre.org/fotos/secchiaridante.jpg" /></a> Dante Secchiari<o></o> - Dante Secchiari: El 7 d'agost de 1912 neix a Carrara (Toscana, Itàlia) l'anarquista Dante Paolo Pietro Secchiari, conegut com Francesco Secchiari. Fill d'una família anarquista, sos pares es deien Dante Luigi Secchiari (Martello) i Pietrina Paolucci. Es guanyà la vida treballant d'obrer pedraire i es casà molt jove amb Maria Musetti, amb qui tingué un fill, Michele. Durant els primers anys del feixisme, la família patí nombroses agressions per part dels escamots i la policia. El 4 de setembre de 1933, després d'haver cantat en una reunió Addio Lugano bella, la cançó revolucionària de Pietro Gori, va ser detingut per «crits sediciosos» i el 6 d'octubre d'aquell any va ser condemnat al confinament per quatre anys a Siderno (Calàbria, Itàlia). L'abril de 1934 va ser posat en llibertat i enrolat en un regiment d'infanteria; un cop acabat el servei militar, retornà a Gragnata, on va ser estretament vigilat. El 29 de setembre de 1936, després d'una baralla amb el secretari de l'Opera Nazionale Dopolavoro (OND, Obra Nacional del Lleure), associació recreativa obrera creada pel règim feixista, de Gragnana, va ser detingut i confinat un any a Locri (Calàbria, Itàlia) i l'abril de 1937 traslladat a Satriano (Calàbria, Itàlia). En acabar el confinament, retornà a Gragnata i el març de 1938 passà a Aosta (Vall d'Aosta, Itàlia) per motius laborals. En 1942, en plena II Guerra Mundial, va ser cridat a files i aquell mateix any va caure presoner dels anglesos a Tobruk (Cirenaica, Líbia), durant la campanya del Desert Occidental, i enviat a un camp de presoners a Bombai (Maharashtra, Raj britànic; actualment Índia) fins al 1947. Durant la postguerra reprengué les seves activitats anarquistes. Dante Secchiari va morir el 12 d’abril de 1974 a Gragnana (Carrara, Toscana, Itàlia). <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0708.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> <o></o> Anarcoefemèrides 2026-08-07T13:11:28Z efemerides [06/08] «Liberty» - Conferència dels anarquistes parisencs - Procés dels Trenta - Festa de l'ARAC - Lucchesi - Rovigo - Grégoire - Nannini - Nomellini - Landschoot - Adamas - Souvairan - Eymard - Gobbi - Castelnuovo - Barrón - Bautista - Sarrau - Boltaina - Berga - Cañizares - Martínez Fernández - González Gil - Johansson - Capette - Mainfroy - Martin - Jourdan - Mella - Acín - Pasanau - Pujol - Montoliu - Cabero https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143565 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[06/08] «Liberty» - Conferència dels anarquistes parisencs - Procés dels Trenta - Festa de l'ARAC - Lucchesi - Rovigo - Grégoire - Nannini - Nomellini - Landschoot - Adamas - Souvairan - Eymard - Gobbi - Castelnuovo - Barrón - Bautista - Sarrau - Boltaina - Berga - Cañizares - Martínez Fernández - González Gil - Johansson - Capette - Mainfroy - Martin - Jourdan - Mella - Acín - Pasanau - Pujol - Montoliu - Cabero</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 6 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/liberty.jpg"><img alt="Portada del primer número de "Liberty"" title="Portada del primer número de "Liberty"" style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 835px;" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/liberty.jpg" /></a> Portada del primer número de Liberty - Surt Liberty: El 6 d'agost de 1881 surt a Boston (Massachusetts, EUA), editat per l'anarcoindividualista nord-americà Benjamin Ricketson Tucker, el primer número del periòdic Liberty. No the daughter but the mother of order –aquest subtítol («No és la filla, sinó la mare de l'ordre») és una famosa frase de Pierre-Joseph Proudhon. La il·lustració de la primera pàgina d'aquest primer número serà un retrat de Sofia Perovskaya, una de les assassines del tsar Alexandre II, tot justificant l'acció dels populistes russos. Tucker va difondre les teories de diversos pensadors europeus (Herbert Spencer, Proudhon, Tolstoi...) i les va integrar amb les dels filòsofs anarcoindividualistes nord-americans (Lysander Spooner, William Greene, Josiah Warren...), a més d'incloure les idees de la llibertat de pensament i de l'amor lliure, tot amb la finalitat de produir les bases per a l'anarquisme individualista que va anomenar socialisme anarquista. Entre 1886 i 1887 es van produir diverses escissions en el si del grup editor a causa de l'enfrontament amb els sectors més liberals del grup provocat per la creixent influència de les tesis egoistes de Max Stirner en alguns autors i que desembocarà en la sortida progressiva del sector més iusnaturalsita. Així Gertrude B. Kelly, John F. Kelly, Sidney H. Morse i William J. Lloyd sortiran cap al 1888, després d'un enfrontament dialèctic amb James L. Walker. En 1907 Benjamin Tucker va treure en aquesta publicació una traducció d'Steven T. Byington, la primera a l'anglès, de Der Einzige und sein Eigentum (L'Únic i la seva propietat), la principal obra de Max Stirner. El periòdic apareixerà, amb diverses interrupcions, fins a l'abril de 1908. Alguns dels seus col·laboradors van ser Benjamin Tucker, Lysander Spooner, Auberon Herbert, Joshua K. Ingalls, John Henry Mackay, Victor Yarros, Wordsworth Donisthorpe, James L. Walker, J. William Lloyd, Florence Finch Kelly, Voltairine De Cleyre, Steven T. Byington, John Beverley Robinson, Jo Labadie, Lillian Harman, Dora Marsden, Gertrude B. Kelly, Henry Appleton, John F. Kelly, Sidney H. Morse, y William J. Lloyd. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/conferencia1892commerce.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 451px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/conferencia1892commerce.jpg" /></a> Cartell de l'acte<o></o> - Conferència dels anarquistes parisencs: El 6 d'agost de 1892 se celebra a la Sala Commerce de París (França) una gran conferència pública organitzada pels anarquistes parisencs. Els temes tractats van ser d'allò més variat: la repressió contra Ravachol, executat setmanes abans; les acusacions de delator a l'anarquista Charles Chaumentin; la propaganda pel fet; el dret a l'existència i els drets al robatori i a l'assassinat; la prostitució de la premsa; etc. Hi van prendre la paraula destacats representants del moviment llibertari parisenc, com ara Noël Berthier, Couturier, Henry Fortuné, Poulain, Jacques Prolo, Louis Vivier, Michel Zévaco, etc. A la sortida es va fer una recol·lecta en suport de les companyes i infants dels anarquistes detinguts.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/procesdelstrenta.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 349px;" alt="Banc dels acusats del "Procés dels Trenta" segons el diari parisenc "Le Journal Illustré" del 9 d'agost de 1894" title="Banc dels acusats del "Procés dels Trenta" segons el diari parisenc "Le Journal Illustré" del 9 d'agost de 1894" src="http://www.estelnegre.org/fotos/procesdelstrenta.jpg" /></a> Banc dels acusats del "Procés dels Trenta" segons el diari parisenc Le Journal Illustré del 9 d'agost de 1894<o></o> - Procés dels Trenta: El 6 d'agost de 1894 comença a l'Audiència del Sena de París (França) el «Procés dels Trenta». El poder i la policia desitgen acabar amb «la propaganda pel fet» i les accions anarquistes tot intensificant la repressió contra el moviment anarquista gràcies a l'aprovació de les Lois Scélérates (Lleis Perverses). Es van produir nombroses detencions, algunes de militants força coneguts, com ara Paul Bernard, Charles Chatel, Sébastien Faure, Félix Fénéon, Jean Grave, Louis Matha, etc., que van ser anomenats per la premsa com «els intel·lectuals de l'anarquia doctrinal». Trenta persones citades, però només 25 hi compareixen; Émile Pouget, Constant Martin, Louis Duprat, Alexander Cohen i Paul Reclus havien pogut fugir. A més d'aquest militants coneguts, una desena de detinguts de dret comú que tenien lligams indirectes amb l'anarquisme hi seran adjuntats. Destinat a justificar les mesures repressives contra els anarquistes (Lois Scélérates) i a tranquil·litzar l'opinió pública després dels recents atemptats, la requisitòria de l'advocat general Bulot s'afanyarà a provar, sense èxit, una pretesa associació de malfactors entre els diversos acusats, ja fossin intel·lectuals, militants o simples lladregots. Els acusats, molts dels quals ni tan sols es coneixien, no van tenir cap problema a refutar l'acusació, fet que no impedí  que l'advocat general demanés una pena severa per als intel·lectuals del moviment (Jean Grave, Sébastien Faure, Louis Matha, etc.). De bon començament, la cort decideix que serà prohibida la reproducció dels interrogatoris de Jean Grave i de Sébastien Faure, ja que aquests podrien ser emprats per fer propaganda àcrata. La temptativa de muntatge i de maquinació judiricopoliciac no va escapar als jurats que van pronunciar una absolució general, llevat de tres pobres culpables de robatoris que van ser castigats a nombrosos anys de presidi a les colònies. Els contumaços (Paul Reclus, Alexandre Cohen, Constant Martin, Louis Duprat i Émile Pouget) seran condemnat per no compareixença el 31 d'octubre a 20 anys de treballs forçats. Els qui van entrar de tots aquests a França després de l'amnistia, llevat de Paul Reclus, seran absolts. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/festaarac1922.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 391px;" alt="Foto de família de la festa de l'ARAC" title="Foto de família de la festa de l'ARAC" src="http://www.estelnegre.org/fotos/festaarac1922.jpg" /></a> Foto de família de la festa de l'ARAC<o></o> - Festa de l'ARAC: El 6 d'agost de 1922 se celebra a Écully (Lió, Arpitània) una festa de germanor organitzada per l'Associació Republicana d'Antics Combatents (ARAC). Aquesta organització esquerrana, en la qual participaven militants anarquistes i sindicalistes revolucionaris, va ser creada el novembre de 1917 pels comunistes Henri Barbusse i Raymond Lefebvre per a fer oposició a la guerra i promoure la pau i la solidaritat entre els pobles. L'ARAC actualment encara existeix.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <img style="width: 520px; height: 791px;" alt="Oreste Lucchesi durant el seu processament (1895)" title="Oreste Lucchesi durant el seu processament (1895)" src="http://www.estelnegre.org/documents/lucchesi/lucchesi01.jpg" /> Oreste Lucchesi durant el seu processament (1895) - Oreste Lucchesi: El 6 d'agost de 1859 –altres fonts citen el 8 d'agost– neix a Liorna (Toscana, Itàlia) l'anarquista Oreste Lucchesi, també conegut com Bianchetto i Antonio Mazzini. Sos pares es deien Luigi Lucchesi i Agnese Costa, i tenia un germà i quatre germanes. Després de fer sis mesos de servei militar, treballà en diversos oficis (sabater, cerveser, tipògraf, drapaire, etc.). El 25 de setembre de 1887, amb Agesilao Canigiani (Givo), intentà assassinar al cafè Alfieri de Liorna a cops de ganivet dos republicans, Giuseppe Tucci i Ferruccio Nigiotti, culpables d'haver bufetejat l'anarquista Giovanni Lascalfare durant una baralla política. Jutjat l'11 de desembre de 1887, va ser condemnat a quatre anys de presó per «cops i ferides». En 1893 va ser condemnat a 10 mesos de reclusió per haver apunyalat un vell de seixanta anys. En una altra ocasió va ser condemnat per «ús d'armes de foc» i diverses vegades va ser detingut com a «anarquista militant». En 1894 treballava com a descarregador en el negoci de Giovanni Marchi de Liorna. El 29 de juny d'aquell any, va ser detingut, i posteriorment alliberat, després d'una brega amb un tal Alfredo Ristori. L'1 de juliol de 1894 apunyalà de mort a Liorna Giuseppe Bandi, director propietari dels diaris La Gazzetta Livornese i Il Telegrafo i autor d'articles antianarquistes, quan en una carrossa descoberta es dirigia al periòdic. L'endemà fugí de Liorna, disfressat, en un bot manat per ell mateix cap a Centuri (Còrsega), on arribà el 3 de juliol; però, denunciat per la seva amant, seduïda per la recompensa de 2.000 francs que les autoritats donaven a qui portés a la seva detenció, la policia francesa el posà sota vigilància just arribar-hi. Després de passar per les poblacions corses de Nonza i de San Fiorenzo, el 14 de juliol de 1894 va ser detingut a Bastia (Còrsega). Durant l'interrogatori va dir que s'anomenava Antonio Mazzini, que estava embarcat en la tartana Umberto I ancorada a San Fiorenzo i que res tenia a veure amb la mort de Bandi. El 30 de juliol de 1894 va ser lliurat per les autoritats franceses a les italianes i embarcat a bord del paquebot Palestina cap a Liorna, on fou tancat a la presó dels Dominicans. Jutjat entre el 2 i el 22 de maig de 1895 a Florència (Toscana, Itàlia), amb els seus còmplices Amerigo Franchi (Polsacco o Pisanino) i Rosolino Romiti, considerat l'instigador del crim, van ser condemnats a 30 anys de reclusió. Oreste Lucchesi va morir el 15 d'octubre de 1904 a l'establiment penitenciari de l'illa de Nisida (Illes Flegree, Nàpols, Campània, Itàlia). *** <img style="width: 454px; height: 347px;" alt="Foto policíaca d'Hiskia Giuseppe Rovigo (1894)" title="Foto policíaca d'Hiskia Giuseppe Rovigo (1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/rovigo/rovigo02.jpg" /> Foto policíaca d'Hiskia Giuseppe Rovigo (1894)<o></o> - Hiskia Giuseppe Rovigo: El 6 d'agost de 1863 neix a Trieste  (Friül, aleshores pertanyent a l'Imperi Austrohongarès) l'anarquista Hiskia Giuseppe Rovigo, conegut com Morelli i Nonzolo Cesetta. De família jueva, era fill d'Enrichetta Rovigo, vídua de Buchbinder, i de pare desconegut. Es guanyava la vida com a agent de comerç i a finals del segle XIX i principis del XX consolidà el seu pensament llibertari, però restant sensible a l'irredemptisme. En 1883 s'adherí a la societat secreta «Cercle Socialista Revolucionari per Trieste i Ístria», creada a iniciativa de Goffredo Belloti da Pontelagoscuro. El 25 de maig de 1884 va ser detingut en tornar a Venècia (Vèneto, Itàlia) sota l'acusació d'«alta traïció» per distribució d'impresos subversius i sospitós de pertànyer a la societat «Alpi Giulie» de Milà (Llombardia, Itàlia); jutjat, el 23 de juliol de 1884 va ser condemnat a 10 mesos de presó. Un cop purgada la pena, passà a Roma i a Milà, on entrà en contacte amb destacats subversius, entre ells Andrea Costa. A partir de 1885 residí per quatre anys a París (França), on treballà d'obrer i de representant comercial de segells de cautxú, portant a terme alhora una destacada activitat propagandística anarquista i relacionant els grups locals amb membres dels grups italians i austríacs (Charles Malato, Saverio Merlino, Luigi Parmeggiani, Vittorio Pini, etc.). En 1887 formà part del «Grup Cosmopolita» de París i participà en la «Festa de la Internacional» que se celebrà a la Sala Favier. Cap el 1888 participà en les reunions del Grup Socialista Revolucionari Independent del XX Districte de París. El 3 de setembre de 1888, després de ser condemnat per «possessió il·lícita d'armes», va ser expulsat de França i passà a Bèlgica i a Suïssa. Entre setembre i desembre de 1890 va romandre a Ginebra (Ginebra, Suïssa), on va establir relacions polítiques. Expulsat de Suïssa el 15 de desembre de 1890, retornà a Milà, on esdevingué gerent del periòdic anarquista 18 Marzo. El 14 de gener de 1891 edità l'únic número del periòdic anarquista milanès Carnevalone. Feste-Farina-Forca. Entre abril i maig de 1892 va ser detingut a Venècia juntament amb altres anarquistes locals per «intimidació pública» i el juliol d'aquell any, fitxat per diverses policies europees, retornà a Trieste, on comercià amb segells de cautxú per a la firma «Giovanni Battara» i col·laborà en la redacció del periòdic Il Proletario, juntament amb Carlo Ucekar, convertint-se en el seu responsable a partir del número 5. Aquest periòdic deixà de publicar-se el 27 de desembre de 1892, després de l'enèsim escorcoll policia a la redacció i al seu domicili. Dos dies després, va ser detingut a Pula (Ístria, Imperi Austrohongarès; actualment Croàcia), on desenvolupava la seva activitat comercial, per haver palesat el seu pensament anarquista en una conferència il·legal celebrada el 18 de desembre d'aquell any a la sala Albergo Europa de Muggia (Trieste) davant unes quatre-centes persones, la majoria treballadors de les drassanes navals de San Rocco. També va ser acusat de «possessió d'un hectògraf». Jutjat, el 21 de juny de 1893 va ser condemnat a quatre mesos de presó i a 10 florins de multa. En aquest mateix procés, el fiscal de l'Estat, per manca de proves, no li va atribuí l'autoria de dos impresos, entre ells el manifest en tres llengües «Souvenons-nous!» signat pel Partit Anarquista Revolucionari - Federació Austríaca, amb seu a Trieste, on es commemorava els anarquistes executats en 1887 a Chicago i es feia una crida a la seva venjança. A principis de 1895, assistí a les reunions dels grups llibertaris que es reunien a llocs públics i cases de companys on es feien reunions polítiques i es cantaven cançons subversives, actes sovint interromputs per la policia que detenia els concurrents. El juny de 1901 formà part del comitè promotor del quinzenal anarquista L'Internazionale i del qual només sortiren quatre números abans de ser segrestat. Durant la nit del 13 de febrer de 1902, vigília dels sagnants enfrontaments esdevinguts als carrers durant la vaga general dels fogoners de l'empresa naval «Lloyd Austriaco di Navigazione», va ser acusat d'agredir un confident policíac al Cafè Sociale, conegut lloc de trobada anarquista, i detingut alguns dies després. El 13 de març de 1893 es trobava a Alexandria (Egipte) sotmès a constant vigilància donat que en aquell moment viatjaven per aquell país personatges de cases reials, encara que ell va afirmar que es trobava allà per negocis de la seva companyia «Rovigio e Dagiat» de Trieste, elaboradora de bosses de paper. Segons un informe policíac del 21 de març de 1903 enviat per la Direcció de Policia de Trieste al Consolat Austrohongarès d'Alexandria, estava relacionat amb anarquistes d'El Caire (Robert D'Angiò, Ugo Icilio Parrini, etc.). L'agost de 1905 va ser acusat per la policia grega d'haver comés, amb el suport d'altres tres anarquistes italians, el 21 de juliol d'aquell any un atemptat amb cotxe bomba contra el soltà de l'Imperi Otomà Abdul Hamid II, que donà com a resultat la mort de alts funcionaris de la cort i d'un general. El 29 de maig de 1909 la policia assenyalà al Consolat General d'Itàlia a Trieste que havia partit via fèrria cap a San Giorgio di Nogaro (Friül). En un informe policíac del 13 d'octubre de 1910 la policia documentà que des de feia temps ja no freqüentava subversius i que havia subvencionat publicacions anarquistes, com ara Il Germe i Germinal. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció. <o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/rovigo/rovigo.html" target="_blank">Hiskia Giuseppe Rovigo (1863-?)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/gregoirealphonse.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 603px;" alt="Foto policíaca d'Alphonse Grégoire (2 de juliol de 1894)" title="Foto policíaca d'Alphonse Grégoire (2 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gregoirealphonse.jpg" /></a> Foto policíaca d'Alphonse Grégoire (2 de juliol de 1894)<o></o> - Alphonse Grégoire: El 6 d'agost de 1866 neix a La Briandière (Saint-Jean-de-Boiseau, País del Loira, França) l'anarquista Alphonse Marie Grégoire. Sos pares es deien Jean Grégoire, rajoler, i Marie Joséphine Griffon. D'antuvi es guanyà la vida treballant d'emmotllador. El 15 de febrer de 1886 s'allistà voluntari per cinc anys a l'exèrcit i va ser destinat a la 2 Companyia d'Obrers d'Artilleria de marina; el 2 de gener de 1888 va ser enviat a la 6 Companyia d'Obrers de l'Exèrcit a la Colònia de Senegal i el 28 de gener de 1890 va ser llicenciat. El maig de 1891 vivia al número 1 del carrer Tonneliers d'Angers (País del Loira, França). Establert a París (França), treballava en una foneria de ferro i també feia de mecànic. Figurava en una llista d'anarquistes establerta per la Prefectura de Policia el 30 de gener de 1893 i era considerat «militant exaltat». En aquesta època vivia al número 20 del carrer d'Allemagne, però hi anava a buscar la correspondència al domicili de sa cosina. El 26 de desembre de 1893 el seu nom figurava en el llistat de recopilació d'anarquistes, però amb el domicili desconegut. El 14 d'abril de 1894 vivia, fadrí, al número 44 del carrer Gauthey. L'1 de juliol de 1894 va ser detingut en una gran agafada de 154 anarquistes. El seu domicili, al número 45 del carrer Lafayette, va ser escorcollat per la policia i li van decomissar periòdics, cançons i un sac que contenia ferralla. Traslladat a comissaria, va ser fitxat el 2 de juliol en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon. Posat a disposició judicial sota l'acusació d'«associació criminal», el jutge d'instrucció demanà informació sobre la seva persona a la Prefectura de Policia, que va ser enviada el 6 de juliol d'aquell any. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <img style="width: 329px; height: 349px;" alt="Lorenzo Nannini" title="Lorenzo Nannini" src="http://www.estelnegre.org/fotos/nannini.jpg" /> Lorenzo Nannini<o></o> - Lorenzo Nannini: El 6 d'agost de 1866 neix a Cargedolo (Frassinoro, Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Lorenzo Nannini. Sos pares es deien Giuseppe Nannini i Marianna Marchetti. Es guanyava la vida fent de mosso de botiga i a la petita població on va néixer destacà com a anarquista, topant especialment amb les forces catòliques de la zona. En 1901 es traslladà a Còrsega, on desenvolupà diferents activitats. En 1914 retornà a Cargedolo i intentà realitzar tasques de propaganda anarquista entre els obrers i pagesos de la zona, sense obtenir grans resultats. Segons la policia, es va veure obligat a romandre en un hostal perquè fins i tot sa família el rebutjava per les idees anarquistes que professava. De bell nou a Còrsega, obrí un restaurant al port de Bastia. Entre 1924 i 1927 retornà al seu poble per curtes estades per qüestions de salut, però sempre retornant a Còrsega. En 1929 va escriure al cònsol italià a Còrsega una invectiva contra el règim feixista. Identificat per la policia com a distribuïdor de material i de propaganda antifeixista entre els italians de Còrsega, i cap a Itàlia, va fer servir el seu restaurant per convocar reunions antifeixistes de l'illa. Algunes d'aquestes reunions tenien com a finalitat recaptar fons per a la premsa i per al Socors Roig Internacional (SRI). Per mor d'aquestes activitats, en 1932 va ser inscrit en el butlletins de recerca i en els registres de fronteres com a anarquista a identificar i escorcollar. Lorenzo Nannini va morir el 9 de febrer de 1935 a Pietranera (Bastia, Còrsega). <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/nomellini/nomellini01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 404px;" alt="Plinio Nomellini" title="Plinio Nomellini" src="http://www.estelnegre.org/documents/nomellini/nomellini01.jpg" /></a> Plinio Nomellini<o></o> - Plinio Nomellini: El 6 d'agost de 1866 neix a Liorna (Toscana, Itàlia) el pintor anarquista Plinio Michele Omero Nomellini. Sos pares es deien Coriolano Nomellini, funcionari de duanes, i Cesira Nenocci. Entre 1872 i 1874 va viure amb sa família a Càller (Sardenya), on son pare havia estat traslladat, i en 1875 retornà a Liorna, on va fer estudis tècnics. En 1883 es va graduar a l'Escola Tècnica i es va matricular a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Liorna. Entre 1878 i 1884 seguí els cursos de dissenys figuratiu i ornamental impartits pel pintor Natale Betti a l'Escola Municipal de Disseny; també en aquesta escola va fer estudis amb Ferruccio Pagni i Guglielmo Micheli. Gràcies a una beca, va ser admès a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència (Toscana, Itàlia), on va estudiar amb Giovanni Fattori i va fer amistat amb els pintors macchiaioli Silvestro Lega i Telemaco Signorini, que es reunien a la Trattoria del Volturno del carrer San Gallo. El seu amic íntim de l'època fou Giuseppe Pellizza da Volpedo, que estudiava amb ell a l'Acadèmia. En 1886 participà en l'Exposició de la Societat de Belles Arts de Florència, on exposà de manera continuada fins a començaments del segle. En 1889 exposà la seva obra Il Fieno a l'Exposició Universal de París (França). En 1890 s'instal·là a Gènova (Ligúria, Itàlia), on entrà en contacte amb el moviment anarquista. A partir de 1890 començà a mostrar les seves obres en les exposicions de la Societat Promotora de les Belles Arts de Gènova i, més esporàdicament, en la «Promotrice» de Torí (Piemont, Itàlia). En 1891 participà en la I Triennal de Milà (Llombardia, Itàlia), on exposà Piazza Caricamento a Genova, que va ser adquirida per Piero Mascagni. Al seu domicili del barri genovès d'Albaro es reunien artistes i literats, majoritàriament anarquistes i socialistes, com ara Angelo Balbi, Ceccardo Roccatagliata Ceccardi, Edoardo De Albertis, Angiolo Silvio i Mario Novaro, Eugenio Olivari, Giuseppe Sacheri, Angelo Vernazza, etc. Aquest cenacle, que prengué el nom de «Gruppo di Albaro», reivindicava la conjunció en l'art dels valors estètics i morals. L'amistat amb pintors socialistes (Giuseppe Pellizza da Volpedo, Angelo Morbelli, Gaetano Previati, etc.), el coneixement de les experiències artístiques europees, fruit de la seva estada a París (França), i el contacte amb l'ambient intel·lectual i polític genovès, van influenciar la seva pintura, que passà de les formes dels pintors macchiaioli a un realisme preocupat pels esdeveniments dels proletariats rural i urbà amb connotacions dels primers impressionistes  –Il fienaiolo (1888), Il vangatore (1889), Contadina che zappa (1889), Sciopero (1889), I Mattonai (1889)–, per passar després al corrent divisionista –Sciopero (1899), Incidente in fabbrica (ca. 1891), Piazza Caricamento (1891), Mattino in officina (1893), La Diana del lavoro (1893), Il Naufrago (1893), L'incidente in fabbrica (ca. 1898). Del realisme influenciat per Giovanni Fattori i per Jean-François Millet, va evolucionar cap un realisme social carregat de tensió polèmica contra les injustícies socials. Entre el 22 de maig i el 8 juny de 1894 va ser encausat, juntament amb altres 34 anarquistes de Ligúria i de Piemont, entre ells Luigi Galleani i Eugenio Pellaco, per la seva militància llibertària en l'anomenat «Procés Pallone», muntatge policíac concebut pel superintendent romà Siro Sironi; defensat per l'advocat anarquista Pietro Gori, a qui va fer un retrat, i Giovanni Rosadi, al seu favor testimonià el pintor Telemaco Signorini. Important fou el suport del crític d'art Diego Martelli, qui va organitzar una subscripció, en diners i en pintures, a la qual es va sumar una gran quantitat d'artistes florentins, que va assegurar la seva defensa legal. Durant els cinc mesos que restà tancat a la presó genovesa de Sant'Andrea pogué realitzar els aiguaforts Carceri di S. Andrea i Prigione di S. Andrea, obres que combinen les formes divisionistes amb les simbolistes, manera artística que esdevingué una constat partir de 1903. En 1898 participà en l'Exposició de Torí i a partir de 1899 regularment en la Biennal de Venècia. El 6 de maig de 1899 es casà amb Griselda Ciucci. Els principis de l'estètica simbolista també es reflecteixen en la seva producció d'art gràfic i de crítica artística que realitzà en els periòdics progressistes que col·laborà, com ara Caffaro, L'Elettrico, Endymion, L'Era Nuova (del qual va dissenyar la capçalera), Il Lavoro (del qual va redactar en 1903 el manifest), La Riviera Ligure, Lo Svegliarino, etc. Buscant tranquil·litat, en 1902 es traslladà a la comarca toscana de Versilia, primer a Torre del Lago (Viareggio, Toscana, Itàlia), i, després, a partir de 1908, a Fossa dell'Abate (Viareggio, Toscana, Itàlia). El setembre de 1903 participà, amb Ceccardo Roccatagliata Ceccardi, Pietro Gori i Corrado Spadaccini, en l'homenatge a l'escriptor Percy Bysshe Shelley que se celebrà a Viareggio.  Al seu voltant es va constituí un nou cenacle d'artistes i literats, format per Lorenzo Viani, membre del grup anarquista «Manipolo dell'Apua» (Delenda Carthago, Ceccardo Roccatagliata Ceccardi, Enrico Pea, Giuseppe Ungaretti, etc.), i altres destacats creadors (Ugo Oietti, Vittorio Pica, etc.). En aquesta època freqüentà Gabriele d'Annunzio, Galileo Chini, Grazia Deledda, Isadora Duncan, Eleonora Duse, Pietro Mascagni, Giovanni Pascoli, Giacomo Puccini, etc., i mantingué una estreta amistat amb socialistes revolucionaris com Alceste de Ambris, Luigi Campolonghi (col·laborà en el seu periòdic Il Popolo), Vico Fiaschi, Luigi Salvatori, etc., i sobretot amb el propagandista anarquista Pietro Gori. En les primeres dècades del segle XX la seva pintura es caracteritzà per una ambivalència que el fa oscil·lar entre l'intimisme líric, el decorativisme i les formes d'un simbolisme al·legòric carregat d'idealisme moralitzant, marcat per un fons social i humanitari. Tot això caracteritzà les pintures relacionades amb la temàtica proletària –L'Orda (1905), Migrazione d'uomini (1905), Gl'Insorti (1907)–; l'obra dedicada a l'epopeia garibaldina i del Risorgimento –L'imbarco dei Mille a Quarto (1911), il·lustracions pels Poemi del Risorgimento (1911) de Giovanni Pascoli–; les il·lustracions per a novel·les i reculls poètics d'autors llibertaris o de contingut social –Il Popolo (1906); La zattera (1907); La Nuova Israele (1909), del socialista Luigi Campolonghi; Sonetti e poemi, de Roccatagliata Ceccardi; Poemi del Risorgimento. Inno a Roma, Inno a Torino, de Giovanni Pascoli; Le Fole (1911), d'Enrico Pea, els sues Sonetti e poemi (1910); etc.); L'arte del Sogno, enllestida en 1907 per a la VII Biennal de Venècia, juntament amb Galileo Chini, Edoardo De Albertis i Gaetano Previati, i que inclou la pintura Garibaldi. En aquests anys el seu pensament llibertari l'acostà a l'anarcosindicalisme i en 1908 mostrà la seva solidaritat amb els pagesos de Parma (Emília-Romanya, Itàlia) en vaga i hostatjà els seus fills als quals ensenyà, a instàncies de Luigi Campolonghi, dibuix. La seva obra Gonfalone per la Camera del Lavoro di Parma, mostra un jove treballador i una jove pagesa representant «la unió del proletariat ciutadà i pagès». També en 1908 Luigi Campolonghi li va encarregar el cartell per a la inauguració del monument a Giuseppe Garibaldi a Sanremo (Ligúria, Itàlia). Aquest mateix any, va ser nomenat president de la Universitat Popular de Viareggio (Toscana, Itàlia), on ensenyaren els seus amics anarquistes. En 1909 pintà dos grans panells decoratius de temàtica social (Cantieri i Gente Nova) per a l'Ajuntament del barri genovès de Sampierdarena. Probablement en aquesta època és l'autor, que signa sota el pseudònim Pittore, dels articles anticlericals publicats en el periòdic anarquista La Protesta Umana. Influenciat pel vitalisme de tall nietzschià, passà de posicions patriòtiques a posicions nacionalistes i fins i tot intervencionistes. En 1915 dibuixà el cartell per a la inauguració del «Monumento ai Mille», al barri genovès de Quarto, realitzat per Eugenio Baroni, moment decisiu per a l'entrada d'Itàlia en la Gran Guerra. En 1916 col·laborà en el setmanari Versilia. Settimanale socialista, editat per Luigi Salvatori i que seguia els paràmetres estètics de Gabriele D'Annunzio. En 1919 s'instal·là definitivament a Florència, encara que passà nombroses estades a Capri, Quercianella, Ischia i l'illa d'Elba. Durant els anys vint, una certa confusió ideològica i una interpretació força superficial dels objectius de la dictadura que naixia l'acostaren al moviment feixista. En aquests anys col·laborà en revistes artístiques i periòdics (La Nazione, Il Telegrafo, etc.). En 1924 pintà l'obra Incipit nova aetas, que mostra l'arribada a Florència dels camises negres. En 1936 morí la seva companya i, sense deixar de pintar, la seva tasca expositiva minvà. Des de 1939 fins a la seva mort fou president de l'artístic «Gruppo Labronico». Plinio Nomellini va morir el 8 d'agost de 1943 a l'Hospital de Careggi de Florència (Toscana, Itàlia), amb una cama amputada. Després de la II Guerra Mundial, a causa de la seva deriva final, patí un ostracisme absolut fins al 1966, quan una exposició organitzada per Carlo Ludovico Ragghianti al Palazzo Strozzi de Florència reivindiqués el seu lloc en la història de l'art. <o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/nomellini/nomellini.html" target="_blank">Plinio Nomellini (1866-1943)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/landschoot.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 616px;" alt="Foto policíaca d'Édouard Landschoot (2 de juliol de 1894)" title="Foto policíaca d'Édouard Landschoot (2 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/landschoot.jpg" /></a> Foto policíaca d'Édouard Landschoot (2 de juliol de 1894)<o></o> - Édouard Landschoot: El 6 d'agost de 1867 neix al XIX Districte de París (França) l'anarquista Édouard François Landschoot. Sos pares es deien Jean François Landschoot, jornaler, i Odile Berring, botonera. Es guanyava la vida com a joier al seu domicili. En 1887 vivia al número 117 del passatge de l'Avenir e Saint-Ouen (Illa de França, França). El 12 de març de 1889 s'allistà voluntari a l'exèrcit per cinc anys; destinat al 45 Regiment d'Infanteria, l'11 d'abril de 1892 recobrà la vida civil. El 16 d'octubre de 1892 vivia al número 31 del carrer Mathieu de Saint-Ouen.  L'agost de 1893 es va presentar, amb Élisée Bastard i Numa Jourdan, a les eleccions municipals per la II Circumscripció de Saint-Denis (Illa de França, França), sostingut pel Comitè Revolucionari de Saint-Ouen i de Saint-Denis, però, segons la policia, es tractava d'una candidatura anarquista. A finals de juny de 1894 es trobava sense feina i, sense diners, passà a viure amb sos pares, al número 66 del Quai de la Loire. El 30 de juny del prefecte de Policia ordenà la seva detenció i l'escorcoll de casa seva sota l'acusació de pertinença a «associació criminal». L'1 de juliol de 1894, en una gran batuda on van ser capturats 154 anarquistes, va ser detingut i el seu domicili escorcollat, trobant-se documentació que li incriminaria com a propagandista revolucionari. Durant el seu interrogatori negà ser anarquista i que només havia format part d'un comitè a Saint-Ouen, però que des de feia un any havia abandonat tota militància. L'endemà, 2 de juliol de 1894, va ser fitxat com a anarquista el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon, inculpat per «associació criminal» i tancat dos dies després a la presó parisenca de Mazas, però el jutge d'instrucció Henri Meyer va sobreseure el seu cas i va ser posat en llibertat el 6 de juliol de 1894. L'agost de 1895 vivia al número 157 del carrer Saint-Maur. El 31 de desembre de 1896 figurava en un registre de recapitulació d'anarquistes. El 26 d'agost de 1905 va ser llicenciat de l'exèrcit per «degradació de l'estat general i palpitacions (etilisme)». El seu últim domicili fou al número 25 del carrer Morand de París. Édouard Landschoot va morir el 30 de juny de 1929 a l'Hospital Tenon del XX Districte de París (França).<o></o> ***<o></o> <img style="width: 416px; height: 435px;" alt="Necrològica d'Adamas apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" de l'11 de setembre de 1953" title="Necrològica d'Adamas apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" de l'11 de setembre de 1953" src="http://www.estelnegre.org/fotos/adamas.jpg" /> Necrològica d'Adamas apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste de l'11 de setembre de 1953 - Adamas: El 6 d'agost –algunes fonts citen erròniament el 7 d'agost– de 1869 neix a Roubaix (Nord-Pas-de-Calais, França) l'anarquista i sindicalista revolucionari Jean-Baptiste Schaut, més conegut com Adamas. Sos pares, flamencs, es deien Jean-Baptiste Schaut, filador, i Marie Christine Robert, domèstica. En 1893 s'instal·là a Gant (Flandes Oriental, Flandes), on es guanyà la vida venen diaris. Per la seva militància va ser empresonat en diverses ocasions i a partir de 1908 participà en organitzacions sindicalistes revolucionàries locals, com ara el «Vrije Groep» (Grup Oci), que es reunia a la Sala Parnassus, i l'aliança formada pels grups «Onafhankelijke Schildersbond» (Societat de Pintors Independents), «Vrije Gemengde Vakbond» (Unió Mixta per al Lliure Comerç) i «Vrije Dokwerkersbond» (Grup d'Associacions Lliures), que adoptà un programa revolucionari. Destacat orador, el febrer de 1909 participà en un míting a Brussel·lès (Bèlgica) on intervingué en flamenc. El 25 de desembre de 1925 fou delegat de Gant en el II Congrés Anarquista Belga que se celebrà a Amay (Lieja, Valònia) i on lamentà l'absència d'un sindicalisme federalista fort. Entre 1926 i 1927 col·laborà habitualment, sota el pseudònim Adamas, en el periòdic Le Combat, antic L'Emancipateur. En 1926 fou membre de la Unió Anarquista Comunista (UAC) francesa i l'agost participà en un míting a Amay a favor dels militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. El 23 d'abril de 1927 participà, amb Ferandel, Hem Day i Marchand, en un gran míting «Contra la repressió mundial», organitzat pel Comitè Internacional de Defensa Anarquista (CIDA), que se celebrà a la sala Lion d'Or de Brussel·les. També col·laborà en la revista holandesa Recht voor Allen (Dret per Tothom). Participà regularment en les reunions del grup «L'Action Commune Libertaire», creat el 2 de novembre de 1952 a instàncies de l'anarcosindicalista Jean De Boë i que reunia destacats militants (Guy Badot, Luis Broecke, Hem Day, Joseph De Smet, Georges Simon, etc.), i estigué molt pròxim al grup «Pensée et Action» (Pensament i Acció). Adamas va morir el 2 d'agost de 1953 a Lieja (Valònia). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/souvairanleon.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 912px;" alt="Notícia de la condemna de Léon Souvairan apareguda en el diari de Montpeller "L'Éclair" del 13 de juny de 1901" title="Notícia de la condemna de Léon Souvairan apareguda en el diari de Montpeller "L'Éclair" del 13 de juny de 1901" src="http://www.estelnegre.org/fotos/souvairanleon.jpg" /></a> Notícia de la condemna de Léon Souvairan apareguda en el diari de Montpeller L'Éclair del 13 de juny de 1901<o></o> - Léon Souvairan: El 6 d'agost de 1881 neix a Montpeller (Llenguadoc, Occitània) l'anarquista Léon Baptiste Souvairan –algunes fonts citen erròniament Souveiran. Era fill de Joseph Souvairan, adober, i d'Antoinette Roussel. D'antuvi es guanyà la vida treballant de tipògraf. El 29 de setembre de 1899 va ser fitxat en el registre d'anarquistes del departament de l'Erau. A principis de segle es mantingué força actiu en el moviment anarquista, organitzant reunions dominicals i conferències en una domicili als voltants de Montpeller. Amb Messiet, va ser un dels organitzadors del grup anarquista de Montpeller i mantingué una estreta amistat amb el sindicalista Louis Niel. El 12 de juny de 1901 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Montpeller a un mes de presó per «ultratges al comissari de policia i escàndol injuriós» durant la manifestació celebrada el Primer de Maig d'aquell any a Montpeller. Cridat a files per a fer el servei municipal, el 16 de novembre de 1902 va ser incorporat en el 15 Regiment d'Infanteria, però el 25 de novembre de 1902 va ser llicenciat per «atròfia papil·lar». El 5 de març de 1913 es casà a Montpeller amb la modista Antoinette Marie Jaumard. En aquesta època treballava d'empleat en el guardamobles del Teatre Municipal i posteriorment en va ser nomenat conservador. Quan esclatà la Gran Guerra va ser mobilitzat en el 84 Regiment d'Infanteria, però a partir de l'1 de maig de 1915 passa a servir com a funcionari de l'Ajuntament de Montpeller. El 2 de octubre de 1916 va ser novament incorporat a la seva unitat militar, on va romandre fins el 10 de març de 1919, data en la qual va ser llicenciat. Va ser condecorat amb la Medalla Commemorativa de la Gran Guerra. Per problemes de salut, ja no va fer les pràctiques militars regulars. L'abril de 1925 vivia al número 4 del carrer Massilian de Montpeller. Al final de sa vida fou l'arxiver municipal de Montpeller. Léon Souvairan va morir el 22 de març de 1940 al seu domicili, al número 26 del carrer de l'Ancien Courrier, de Montpeller (Llenguadoc, Occitània).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/eymardjean.png"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 245px;" alt="Signatura de Jean Eymard (1931)" title="Signatura de Jean Eymard (1931)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/eymardjean.png" /></a> Signatura de Jean Eymard (1931)<o></o> - Jean Eymard: El 6 d'agost de 1886 neix a Montbrison (Forez, Arpitània) l'anarquista antimilitarista Jean Marie Eymard. Era fill de Michel Eymard, esclopaire, i de Gabrielle Tournebize, domèstica i després cuinera. D'antuvi es guanyà la vida treballant d'armer. El 13 de desembre de 1905 va ser jutjat, juntament amb Noël Jacques Julié, per distribuir a Saint-Étienne (Forez, Arpitània) el manifest antimilitarista «Entente des Jeunesses Syndicales»; després de passar 12 dies de presó, el 20 de desembre de 1905 l'Audiència del Loira, a Saint-Étienne, els absolgué del delicte d'«excitació de militars a la desobediència» i de «distribució de prospectes antimilitaristes». Cridat a files per a fer el servei militar, en 1908 va ser declarat «exempt» per «feblesa general». El 5 de desembre de 1908 es casà a Saint-Étienne amb la domèstica Marie Michel; en aquesta època treballava d'armer i vivia al número 8 del carrer de la Sablière de Saint-Étienne. Quan esclatà la Gran Guerra, el desembre de 1914 va ser declarat apte per al servei i el 27 de febrer de 1915 enviat a la 13 Secció d'Infermers; després de passar per diverses companyies d'infermers i dels Serveis Auxiliars de l'exèrcit, el 5 de gener de 1919 va ser llicenciat. El desembre de 1923 vivia al número 128 del carrer Annonay de Saint-Étienne. El 3 de juliol de 1929 enviudà de Marie Michel i el 17 de març de 1931 es casà al Saint-Étienne amb la domèstica Péroline Claudia Graver; aleshores feia feina d'ajustador i vivia al número 35 del carrer Mulatière. En 1935 va ser fitxat en el control d'anarquistes del departament del Loira i vivia al número 128 del carrer 11 novembre de Saint-Étienne. El 15 de juliol de 1953 es divorcià de Péroline Graver davant el Tribunal Civil de Saint-Étienne. Jean Eymard va morir el 28 de juliol de 1964 a Saint-Étienne (Forez, Arpitània).<o></o> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">***</div> <big><big><img style="width: 279px; height: 400px;" alt="Torquato Gobbi en una foto de la policia italiana" title="Torquato Gobbi en una foto de la policia italiana" src="http://www.estelnegre.org/documents/gobbitorquato/gobbitorquato01.jpg" /></big></big> Torquato Gobbi en una foto de la policia italiana<big><big></big></big> - Torquato Gobbi: El 6 d'agost de 1888 neix a Bagnolo in Piano (Emília-Romanya, Itàlia) el propagandista i militant anarquista Torquato Gobbi. Sos pares es deien Angelo Gobbi i Solimita Ferrari. Enquadernador d'ofici, de molt jove es va lligar al moviment anarquista militant en el «Cercle Francesc Ferrer Guàrdia» de Reggio Emilia. Fou corresponsal d'Umanità Nova, redactor de La Lota Umana i distribuïdor d'Il Pensiero a començaments del segle. La seva participació en les vagues de la tardor de 1911 contra l'enviament de tropes a Líbia va implicar la seva inscripció en la llista d'anarquistes de l'Estat i ser perseguit per la justícia per «distribució de manifests antimilitaristes» i fullets en suport del soldat Masetti. A començaments de 1914 fou un dels promotors d'una reunió a favor de Masetti que aleshores estava tancat a Reggio Emilia. Com a militant de la Unió Sindical Italiana (USI), era membre de la tendència de Borghi, oposada a la guerra, en contra de l'Alceste De Ambris, intervencionista. A començaments de 1915 va participar en el Congrés Nacional Anarquista de Pisa realitzat amb la finalitat de crear una estratègia d'oposició a la guerra. En aquest anys va conèixer Camillo Berneri, secretari de la Joventut Socialista de Reggio Emilia, al qual va atreure a l'anarquisme i amb qui mantindrà una gran amistat. El juny de 1916, arran del congrés semiclandestí realitzat a Florència, va ser elegit, juntament amb T. Monticelli, P. Binazzi, Gregorio Benvenuti i V. S. Mazzoni, membre del Comitè d'Acció Anarquista Internacional (CAAI), encarregat de coordinar la lluita contra la guerra a Itàlia i relacionat amb els companys estrangers. La propaganda que va realitzar contra la guerra va implicar la seva detenció nombroses vegades, especialment l'abril de 1917 i el febrer de 1918, quan va ser condemnat a 10 anys de reclusió, que complirà només fins al març de 1919 gràcies a una amnistia. Aquest mateix any coneixerà Luigi Fabbri, amb qui farà una gran amistat. En 1919 també va ser delegat al congrés fundacional de la Unió Comunista Anarquista Italiana (UCAI) realitzat a Florència, on serà elegit per participar-ne en la direcció. Amb l'arribada de Mussolini i després d'haver estat amenaçat i agredit pels escamots feixistes i d'haver participat en el III Congrés de la UCAI a Ancona el novembre de 1921, en 1923 va exiliar-se a París. A la capital francesa va formar part del Comitè de Suport de la USI i del grup «Gori» (Borghi, Angelo Diatallevi, Alberto Meschi, Enzo Fantozzi, etc.), alhora que fa costat els companys exiliats de l'Itàlia feixista. També va participar en l'aventura de les legions garibaldines de Ricciotti Garibaldi, que en realitat es tractava d'un agent provocador al servei de la policia mussoliniana. En 1927 fou membre del grup «Pensiero e Volontà» i un dels redactors del seu òrgan La Lotta Umana, dirigit per Luigi Fabbri i del qual Séverin Ferandel serà gerent. El 16 de setembre de 1927 fou expulsat de França, juntament amb la major part dels redactors (Fabbri, Fedelli, Berneri, etc.) i es va instal·lar a Brussel·les (Bèlgica), juntament amb Berneri, Damiani i Mantovani, entre d'altres, fent feina en una fàbrica de botons. Fou expulsat de Bèlgica en 1929, malgrat la intervenció de la Lliga Italiana dels Drets de l'Home. En 1930 va emigrar a l'Uruguai, on va trobar feina de mestre en una escola elemental. Amb Luigi Fabbri i Ugo Fedeli va editar, entre 1930 i 1935, la revista Studi Sociali. Durant els anys trenta va derivar cap el socialisme reformista d'essència llibertària. Durant la II Guerra Mundial fou president del Comitè de Montevideo de l'associació «Italia Libera» i organitzador de nombroses manifestacions contra el feixisme i les potències de l'Eix. Després de la guerra farà de tipògraf i obrirà la Llibreria Italiana, que també fou editorial, a Montevideo. Vivint sempre en precarietat econòmica, durant la crisi econòmica dels seixanta aquestes necessitats es van agreujar fins al punt d'arruïnar-lo, fet que el va portar a la desesperació. Torquato Gobbi es va suïcidar el 26 de maig de 1963 a Montevideo (Uruguai). En 1997 Fabrizio Montanari en publicarà una biografia: Voci dal Plata. Vita e morte di Torquato Gobbi. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/gobbitorquato/gobbitorquato.html" target="_blank">Torquato Gobbi (1888-1963)</a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0608.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <div style="text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></div> Anarcoefemèrides 2026-08-06T13:30:00Z efemerides [05/08] Bande Noire - «La Protesta» - Moncaleano - «Le Mouvement Anarchiste» - Atemptat contra esquirols - Covelli - Reano - Pauly - Froget - Moral - Rotot - Flores - Galve - Hernández Martín - Vives - Bateller - Quiñones - Eudes - Marie - Ceccarelli - Palante - Caffin - Aubin - Condón - Zanella - Bassi - Viscasillas - Ferri - Rubio - Guigui - Rodríguez Gómez - Volin https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143561 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[05/08] Bande Noire - «La Protesta» - Moncaleano - «Le Mouvement Anarchiste» - Atemptat contra esquirols - Covelli - Reano - Pauly - Froget - Moral - Rotot - Flores - Galve - Hernández Martín - Vives - Bateller - Quiñones - Eudes - Marie - Ceccarelli - Palante - Caffin - Aubin - Condón - Zanella - Bassi - Viscasillas - Ferri - Rubio - Guigui - Rodríguez Gómez - Volin</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 5 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <img style="width: 308px; height: 476px;" alt="Miners de Montceau-les-Mines" title="Miners de Montceau-les-Mines" src="http://www.estelnegre.org/documents/montceaulesmines/01.jpg" /> Miners de Montceau-les-Mines - Naixement de la Bande Noire: Durant la nit del 5 al 6 d'agost de 1882, a Montceau-les-Mines (Borgonya, França), la Bande Noire (Banda Negra), composta per miners anarquistes i que arribarà a ser cèlebre, comet un dels seus primers atemptats contra el clericalisme, aleshores sostingut per la patronal de les mines, tirant per terra la monumental creu de terme del Bois du Verne. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/montceaulesmines/montceaulesmines.html" target="_blank">Els minaires de Montceau-les-Mines</a> *** <img style="width: 600px; height: 193px;" alt="Capçalera de l'edició de Sabadell de "La Protesta"" title="Capçalera de l'edició de Sabadell de "La Protesta"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/laprotesta/laprotesta01.jpg" /> Capçalera de l'edició de Sabadell de La Protesta<o></o> - Surt La Protesta: El 5 d'agost de 1899 surt a Valladolid (Castella, Espanya) el primer número del setmanari anarquista La Protesta. Literatura. Artes. Ciencia. Sociología. Es declara continuador de La Idea Libre, fent-se càrrec dels seus deutes. A partir del número 6 (9 de setembre de 1899) no portarà subtítol, però des del número 90 (11 de juliol de 1901) portarà el de «Periódico Libertario». Canviarà en diverses ocasions el lloc de publicació: Sabadell (a partir del 29 de juny de 1900), Valladolid (a partir del 17 de maig de 1901) i La Línea de la Concepción (a partir del 27 d'abril de 1901). L'editor responsable, fins a la seva mort, va ser Ernesto Álvarez i a Sabadell Jaume Sallent. Publicació «socialista llibertària», es va oposar a l'anarcoindividualisme i mantingué freqüents polèmiques amb La Revista Blanca, defensora de l'individualisme. Hi van col·laborar Fracesc Abayà, Ernesto Álvarez, Apolo, Arenal, Azorín, Leopoldo Bonafulla, Julio Burrell, Fabbri, Gener, Laben, Lidia, Anselmo Lorenzo, Marquina, Ricardo Mella, Josep Prat, Albà Rosell, Jaume Sallent, Sárraga i Fernando Tarrida del Mármol, entre d'altres. El número 15 és un extraordinari dedicat als «Màrtirs de Chicago». En sortiren 133 números, l'últim el 7 de juny de 1902. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/laprotesta/laprotesta.html" target="_blank">La Protesta (1899-1902)</a> <o></o> *** <img style="width: 355px; height: 500px;" alt=""¡Luz!"" title=""¡Luz!"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/luz.jpg" /> ¡Luz! - Moncaleano defensa Flores Magón: El 5 d'agost de 1912, a la Ciutat de Mèxic (Mèxic), el professor racionalista i anarquista colombià Juan Francisco Moncaleano fa costat a Ricardo Flores Magón, pres a Los Ángeles (Califòrnia, EUA), publicant un article («Ricardo F. Magón en la prisión») en el periòdic llibertari ¡Luz!, òrgan del Grup Anarquista Luz. Aquesta presa de posició li va costar, un mes més tard, l'11 de setembre, ser expulsat de Mèxic per Francisco Madero. *** <img style="width: 369px; height: 594px;" alt="Portada d'un número de "Le Mouvement Anarchiste"" title="Portada d'un número de "Le Mouvement Anarchiste"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lemouvementanarchiste.jpg" /> Portada d'un número de Le Mouvement Anarchiste<o></o> - Surt Le Mouvement Anarchiste: El 5 d'agost de 1912 surt a París (França) el primer número de Le Mouvement Anarchiste. Revue mensuelle. Fundada per Édouard Boudot com a òrgan d'expressió del Club Anarquista Comunista, que reivindicava l'«Anarquisme Comunista Revolucionari». Pierre Ruff en va ser el gerent, però condemnat a cinc anys de presó el novembre de 1912, va ser substituït a partir del número 5 per Georges Durupt. Dedicà especial atenció a l'esdevenir del moviment anarquista internacional, a més dels temes clàssics (solidaritat, antirepressió, antimilitarisme, antipatriotisme, etc.). Hi van col·laborar Emmanuel Besson, Yves Bidamant, Armando Borghi, Édouard Boudot, Francis Boudoux, Collange, Henri Combes, Eugène Corard, Auguste Dauthuille, Ferdinand Domela Nieuwenhuis, Georges Durupt, N. Ferrari, Raphaël Fraigneux, Albert Goldschild, Henri Guilbeaux, Ingweiller, Isskruljer Krsta, Charles-Ange Laisant, Anselmo Lorenzo, Errico Malatesta, Tom Mann, E. Michaud, A. Miles, J. Moreno, Léon Mussy, Josep Negre, Petrus, Pif-Paf, Pierre Ramus, León Robert, Pierre Ruff, Varlaam Tcherkesoff, Auguste Vallet, etc. L'últim número va ser el 6-7 de gener-febrer de 1913.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/starsindicalista.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 392px;" alt="Star 1919 Cal 7,65 mm (sistema Manlincher) de set cartutxos, coneguda com "la pistola dels sindicalistes"" title="Star 1919 Cal 7,65 mm (sistema Manlincher) de set cartutxos, coneguda com "la pistola dels sindicalistes"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/starsindicalista.jpg" /></a> Star 1919 Cal 7,65 mm (sistema Manlincher) de set cartutxos, coneguda com "la pistola dels sindicalistes" - Atemptat contra esquirols: El 5 d'agost de 1919 a l'antic camí del Grau de València (País Valencià) són assassinats Jorge Herrans, Serafín Sanz García i José Pérez Ruiz, esquirols de la indústria «Superfosfatos La Unión Española». En 1919 les vagues es van multiplicar a València: forners, ebenistes, metal·lúrgics, pagesos, etc., es van sumar a la lluita sindical promoguda per la Confederació Regional Llevantina de la Confederació Nacional del Treball (CNT). La situació a la fàbrica «Superfosfatos La Unión Española», sotmesa a un estricte boicot per part de la classe obrera anarcosindicalista i els patrons, era gairebé insostenible. Les agressions a esquirols que continuaven hi continuaven treballant es van fer cada cop més freqüents, fins acabar en aquests assassinats. La CNT va ser acusada de l'atemptat i es van practicar nombroses detencions. Segons un comptable de l'empresa, l'artífex de l'atemptat va ser Joan Tormo Artís, advocat i militant del Partit Liberal-Conservador de Juan de la Cierva y Peñafiel. Van ser processats Miguel Cabo, Domingo Torres Maeso, Juan Rueda, Vicente Paredes, Pedro San Joaquín, Francisco Domínguez, Antonio Ortega, Joaquín Vidal, Emilio Zacarías, Miguel San Joaquín, Vicente Masip, Bernardo Medina, Vicente García, Andrés Casan i Cándido Cabello, tots militants anarcosindicalistes. Antonio Ortega va morir a la infermeria de la presó, víctima d'un càncer de gola, i Candido Cabello, que s'havia presentat voluntàriament a la policia convençut de la seva innocència, se suïcidà llançant-se des d'una galeria. En la instrucció del sumari, el fiscal va qualificar d'inductors Miguel Cabo, Domingo Torres Maeso i Juan Rueda, militants cenetistes molt actius, i com a autors materials, tots els restants, demanant penes capitals i cadenes perpètues. Entre el 23 i el 30 d'abril de 1921 es va veure la causa a la mateixa presó i tots els supervivents d'aquest muntatge van ser absolts. <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/covelli/covelli.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 514px;" alt="Emilio Covelli" title="Emilio Covelli" src="http://www.estelnegre.org/documents/covelli/covelli.jpg" /></a> Emilio Covelli - Emilio Covelli: El 5 d'agost de 1846 neix a Trani (Pulla, Itàlia) el membre de la Federació Italiana de la Internacional i propagandista anarquista Emilio Covelli. Fill d'una família burgesa, sos pares es deien Francesco Paolo Covelli, advocat, i Carolina Soria. Va estudiar en una escola religiosa on tindrà com a company el futur anarquista Carlo Cafiero. A la Universitat de Nàpols va estudiar Dret i perfeccionà estudis a Heidelberg i Berlín, interessant-se per l'economia política i pel socialisme utòpic de Saint-Simon, de Fourier  i d'Owen. De tornada a Itàlia, va adherir-se a la Internacional, amb Cafiero i Malatesta. Va participar en la reconstitució de la secció napolitana, que havia estat dissolta per la policia en 1871, i va col·laborar en el periòdic La Campana. En 1877 va ser acusat de complicitat en el moviment insurreccional del Matese i romandrà un temps tancat. Alliberat, va crear el periòdic L'Anarchia, els primers números del qual seran segrestats per la policia. Va ser de bell nou detingut com a membre de la Federació Italiana de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) i l'11 de juliol de 1879 va ser jutjat pel tribunal de Gênes que el va absoldre. Després es refugiarà a França per fugir d'un altre procés, el qual el condemnarà per contumàcia a 10 mesos de presó. A París va retrobar Carlo Cafiero i ambdós van partir cap a Londres, on editaran a partir del 17 de novembre de 1880 el periòdic Redattori della Lotta!. En 1881, a Ginebra, publica la revista de debat teòric anarquista partidària de l'il·legalisme I Malfattori. Durant un míting parisenc, el 30 d'octubre de 1883, fa amistat amb Andrea Costa, esdevingut parlamentarista i elegit diputat. Però a partir de 1885 va començar a mostrar signes de malaltia mental. Va viatjar després de Corfú a Constantinoble i de tornada a Suïssa va continuar amb la militància. Però la mania persecutòria es va agreujar, va ser internat nombroses vegades i expulsat de Suïssa en dues ocasions (1908 i 1909). Com son company Cafiero, Emilio Covelli va ser internat a l'asil de Nocera Inferiore (Campània, Itàlia), on va morir el 2 de novembre de 1915. Va publicar dues obres: L’economia politica e la scienza (1874) i Economia e Socialismo (1908). <a href="http://www.estelnegre.org/documents/covelli/covelli.html" target="_blank">Emilio Covelli (1846-1915)</a> *** <img style="width: 344px; height: 521px;" alt="Foto policíaca d'Antonio Reano (1894)" title="Foto policíaca d'Antonio Reano (1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/reano/reano02.jpg" /> Foto policíaca d'Antonio Reano (1894)<o></o> - Antonio Reano: El 5 d'agost de 1859 neix a Priacco (Cuorgnè, Piemont, Itàlia) l'anarquista Antonio Reano, també conegut com Antoine Reano o Réanno. Fuster de professió, en 1890 treballava a Lausana (Vaud, Suïssa) i posteriorment a Grenoble (Delfinat, Arpitània). Segons informes policíacs, encapçalava un grup anarquista a Lausana i era gran amic de François Claudius Koënigstein (Ravachol), amb qui va compartir habitació a París (França). Instal·lat a Saint-Étienne (Forez, Arpitània), al carrer Treuil, va ser detingut i el 5 d'abril de 1892 expulsat de França. De bell nou a la Confederació Helvètica, s'establí a Neuchâtel (Neuchâtel, Suïssa). El setembre de 1892 sembla que era a França i a Toló (Provença, Occitània) se li va decretar la seva detenció per «cops i ferides». Segons informes policíacs, el 19 de febrer de 1894 assistí a una reunió del Grup Anarquista Socialista Alemany celebrada a la cerveseria Theuss de Ginebra (Ginebra, Suïssa), on eren presents unes 250 persones. El juny de 1894 treballava d'ebenista a Cernier (Neuchâtel, Suïssa) i, segons la policia, hauria estat denunciat a Lausana per «robatori». Detingut amb possessió d'un revòlver carregat, el 17 de juliol de 1894 el Consell Federal va decretar la seva expulsió de Suïssa. La seva fitxa figura en un registre per a la «vigilància especial» establert pel servei de policia ferroviària de fronteres francesa aixecat en 1894. El 20 de setembre de 1895 va ser detingut a Toló en un ball popular al barri del Gaz i va ser posat a disposició del procurador. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/reano/reano.html" target="_blank">Antonio Reano (1859-?)</a><o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/pauly.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 332px;" alt="Notícia sobre la reunió pública d'Alphonse Pauly publicada en el periòdic parisenc "L'Humanité" del 29 de novembre de 1918" title="Notícia sobre la reunió pública d'Alphonse Pauly publicada en el periòdic parisenc "L'Humanité" del 29 de novembre de 1918" src="http://www.estelnegre.org/fotos/pauly.jpg" /></a> Notícia sobre la reunió pública d'Alphonse Pauly publicada en el periòdic parisenc L'Humanité del 29 de novembre de 1918<o></o> - Alphonse Pauly: El 5 d'agost de 1879 neix a Saint-Jean-ten-Noode (Brussel·les, Flandes) el propagandista anarquista Alphonse Ferdinand Pauly, conegut com Laupy. A finals de la dècada dels noranta s'encarregà de recollir a Bèlgica els fons en suport dels presos polítics, les llistes dels quals es publicaven en el periòdic Le Libertaire. Col·laborà, sobretot en 1899, en nombroses publicacions llibertàries, com ara L'An-archiste (1898-1899), publicada a Brussel·les per Jules Pigeon. En 1899 era el portaveu del Cercle Llibertari «L'Idée» de Brussel·les. El 22 d'octubre de 1900 va ser detingut per «emissió de moneda falsa i possessió d'armes», però el 27 de novembre d'aquell any va ser finalment alliberat. Va ser un dels organitzadors, amb altres companys del Cercle Llibertari «Union Bruxelloise» (Émilie Chapelier, Métosgan [o Metorgan], Georges Thonar, etc.), del Congrés Nacional Anarquista que se celebrà entre el 7 i el 8 d'abril de 1901 a Brussel·les. En 1902 va ser nomenat secretari del grup «L'Entente Révolutionnaire par la grève générale» (L'Entesa Revolucionària per la vaga general) i va difondre el «Manifest», sobre el qual va escriure aquell any diversos articles, especialment en Le Réveil des Travailleurs i en La Bataille. El 24 de novembre de 1903, arran d'una sèrie d'articles sobre la vaga general publicats en el periòdic Le Flambeau de Brussel·les, va ser jutjat i condemnat per l'Audiència de Brabant (Flandes), amb Jules Mestag (Julius Mesdag) i Jean Robyn, a sis mesos de presó i a 100 francs de multa. En 1918 vivia a París (França) i era el president de la Unió dels Socialistes Belgues Residents a França, organització que vetllava pels drets dels refugiats sorgits arran de la Gran Guerra. L'1 de desembre de 1918 presidí, amb Louis Bertrand, una reunió pública a París pel repatriament dels treballadors belgues, on també intervingueren Émile Chapelier i Shaw, entre d'altres. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció. *** <img style="width: 381px; height: 1212px;" alt="Necrològica de Marcel Froget publicada en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 8 de setembre de 1950" title="Necrològica de Marcel Froget publicada en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 8 de setembre de 1950" src="http://www.estelnegre.org/fotos/frogetmarcel.jpg" /> Necrològica de Marcel Froget publicada en el periòdic parisenc Le Libertaire del 8 de setembre de 1950<o></o> - Marcel Froget: El 5 d'agost de 1890 neix al XVIII Districte de París (França) l'anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista Marcel Julien Froget. Sos pares es deien Pierre Jules Froget i Julie Augustine Masson. Es guanyava la vida com a mesurador en la construcció. El 15 de juliol de 1920 es casà al XVIII Districte de París amb la taquimecanògrafa Geneviève Anne Virginie Godard. En aquesta època vivia al número 8 del carrer Ernestine de París. Durant els anys trenta fou membre del grup anarquista de Bourg-la-Reine (Illa de França, França). Cobrador de la Societé des Transports en Commun de la Région Parisienne (STCRP, Companyia de Transports Públics de la Regió Parisenca), en 1934 va ser nomenat tresorer adjunt del Sindicat Únic Corporatiu i Reivindicatiu de l'STCRP, del qual Jean Casabianca era el secretari general. Aquest sindicat autònom, fundat el 7 d'octubre de 1933 per un centenar d'afiliats, comptava mesos despès amb 1.250 adherits. Son òrgan oficial fou el periòdic mensual Le Clairvoyant, el gerent del qual va ser el militant llibertari Charles Durand. Tot i que aquest sindicat es limitava a les qüestions corporatives, es mostrà sensible a la influència llibertària. Més tard s'establí amb sa companya Geneviève a Borgonya, on després de la II Guerra Mundial participà en la reorganització del moviment llibertari de la regió. Fou membre de la Federació Anarquista (FA) i de la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF). El novembre de 1948 va ser condemnat a uns mes de presó i a 600 francs de multa per «propaganda antimilitarista», pena que es va veure incrementada en l'apel·lació a tres mesos de presó i a 5.000 francs de multa. Marcel Froget va morir el 22 d'agost de 1950 a Villeneuve-sur-Yonne (Borgonya, França). Son fill Jean Froget també és militant llibertari.<o></o> *** <img style="width: 400px; height: 524px;" alt="Aquilino Moral Menéndez" title="Aquilino Moral Menéndez" src="http://www.estelnegre.org/documents/moralmenendez/moralmenendez01.jpg" /> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">Aquilino Moral Menéndez</div> - Aquilino Moral Menéndez: El 5 d'agost –segons el certificat de defunció el 10 d'agost– de 1893 neix a La Felguera (Langreo, Astúries, Espanya) l'anarcosindicalista Aquilino Moral Menéndez, conegut com Quilo, que va fer servir els pseudònims de Mario Guzmán i Teócrito. Sos pares es deien Dionisio Moral i Segunda Menéndez. Era el cinquè fill d'un matrimoni format per un treballador de la fàbrica Duro-Felguera i de la seva primera companya, de la qual va enviudà aviat; encara que son pare tornà a casar-se altres dues vegades, donant-li dues germanes més de la seva última esposa. Quan tenia 10 anys començà a treballar recercant carbó als enderrocs, dos anys després fou aprenent de paleta i amb 15 anys entrà de la mà de son pare a Duro-Felguera per fer feina d'obrer metal·lúrgic. Formà part del Centre Obrer «La Justícia», on en 1911, amb José María Martínez Sánchez, fundà el Grup Sindicalista. També fou membre de l'Agrupació Obrera de Gijón (Astúries, Espanya). Després del fracàs de la vaga de 1912, va ser acomiadat de Duro-Felguera i, per evitar les represàlies, amb un nom fals es posà a treballar a la mina, però després pogué retornar a la seva feina a la fàbrica. Arran de la vaga general d'agost de 1917 va ser empresonat a Laviana (Astúries, Espanya). Aquell mateix any va criticar durament en el periòdic anarquista Tierra y Libertad la creació per Laureano Piñeira, secretari de la Confederació dels Metal·lúrgics de tendència anarquista, de l'agrupació política Grup Sindicalista Parlamentari (GSP) que es va presentar a les eleccions municipals a Gijón. Col·laborà habitualment en el diari El Noroeste de Gijón. En 1918 en el periòdic Solidaridad Obrera criticà rotundament la línia sindical dels socialistes. En 1919 ajudà altres companys (Avelino González Mallada i José María Martínez Sánchez) a trobar feina i aquest mateixa any va ser nomenat delegat de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Astúries al Congrés Nacional («Congrés de la Comèdia») que se celebrà a Madrid (Espanya). En 1920 participà com a delegat de La Felguera al I Congrés de la CNT d'Astúries que se celebrà a Oviedo. Aquest mateix any va ser administrador del periòdic anarquista de La Felguera El Comunista i presidí el Sindicat del Metall d'aquesta població de la CNT. En aquesta època col·laborà, sota el pseudònim Teócrito, en la revista anarquista Tierra y Libertad. En 1923 fou delegat al Congrés Regional d'Astúries de la CNT i fou un dels fundadors de l'Ateneu Obrer de La Felguera, inaugurat el 16 de setembre de 1924. En 1931 fou un dels organitzadors, amb Benjamín Escobar, Marcelino Magdalena, José Prieto i altres, del nucli asturià del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i l'octubre d'aquell any va ser nomenat vicepresident de l'Associació «El Horreo». Després de participar activament en la Revolució d'Octubre de 1934, fou un dels organitzadors del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) d'Astúries i col·laborà, sota el pseudònim Mario Guzmán, en el seu òrgan d'expressió La Batalla i en Tribuna Socialista. El 10 de gener de 1937 va ser elegit president del Sindicat Obrer Metal·lúrgic Asturià (SOMA) de la Unió General dels Treballadors (UGT). En 1937, després de la caiguda del front nord, va ser detingut i empresonat per l'exèrcit franquista a Burgos (Castella, Espanya). En 1941 aconseguí la llibertat provisional i s'integrà en la CNT clandestina, de la qual va ser nomenat secretari del Comitè Regional. Entre 1960 i 1970 participà en l'intent de creació de l'Aliança Sindical Espanyola (ASE). En 1965 representà Astúries en un ple clandestí de regionals confederals. En 1968 s'encarregà del transport de propaganda entre Langreo i Gijón. Participà activament en diverses organitzacions obreres, com ara el Fons Unificat de Solidaritat Obrera d'Astúries (FUSOA), les Comunes Revolucionàries d'Acció Socialista (CRAS), el Comitè de Solidaritat USO, la Societat Cultural «Gesto» de Gijón, el Comitè de Solidaritat i de Lluita d'Astúries (CSLA), etc. El 6 de març de 1975 va ser entrevistat per l'historiador Ronald Fraser per al seu estudi Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Historia oral de la guerra civil española (1979). El 26 d'agost de 1976 presidí el primer míting legal de la CNT a la Sala de Festes Manacor de La Felguera després de la mort del dictador Francisco Franco i en 1977 va ser nomenat vicepresident de la CNT de la vall del Nalón. Trobem articles seus en diferents publicacions, com ara Acción Libertaria, La Batalla, Sindicalismo i La Voz de Asturias. Setmanes abans de la seva mort, encara repartia pamflets a les portes de les fàbriques. Vegetarià convençut, Aquilino Moral Menéndez va morir el 16 de febrer de 1979 al seu domicili de La Felguera (Langreo, Astúries, Espanya) i el seu enterrament, al Cementiri Municipal de Pando d'aquesta localitat, constituí una impressionat manifestació de dol al qual assistiren gairebé totes les organitzacions obreres de la regió. Pòstumament, l'octubre de 2003, l'Ateneu Obrer de Gijón publicà el seu breu relat autobiogràfic sota el títol Mis memorias. Correspondència seva es troba dipositada a l'International Institute of Social History d'Amsterdam i les cartes que creuà amb Joaquín Maurín Juliá entre 1959 i 1972 es troben a l'Arxiu de la Universitat de Califòrnia (EUA).<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/moralmenendez/moralmenendez.html" target="_blank">Aquilino Moral Menéndez (1893-1979)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/rotot.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 788px;" alt="Convocatòria dun míting d'Édouard Rotot apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 12 de juliol de 1946" title="Convocatòria dun míting d'Édouard Rotot apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 12 de juliol de 1946" src="http://www.estelnegre.org/fotos/rotot.jpg" /></a> Convocatòria dun míting d'Édouard Rotot apareguda en el periòdic parisenc Le Libertaire del 12 de juliol de 1946<o></o> - Édouard Rotot: El 5 d'agost de 1901 neix al XX Districte de París (França) l'anarquista i anarcosindicalista Édouard Jean Rotot. Era fill dels polidors Charles Gustave Rotot i Marie Barbotte. Es guanyava la vida com sos pares, treballant de polidor de metalls. El 7 d'abril de 1921 començà el servei militar i va ser destinat a la I Secció del 508 Regiment de Carros de Combat de Châlos-en-Champagne (Xampanya-Ardenes, França). En aquesta època vivia amb sos pares al número 26 de l'avinguda Pasteur de Les Lilas (Illa de França, França). El 10 de desembre de 1921 es casà a Les Lilas amb la cosidora parisenca Antoinette Charlotte Bousquet. El desembre de 1923 vivia al número 164 del carrer Nationale de París i des de febrer de 1934 vivia la número 39 del carrer Pommiers de Pantin (Illa de França, França). Durant la II Guerra Mundial va ser destinat als serveis especials a la fàbrica Hispano-Suiza de Bois-Colombes (Illa de França, França). Entre 1944 i 1948 col·laborà en Ce qu'il faut diré. En 1945 era un dels responsables del Comitè de Defensa Sindicalista (CDS) de la Confederació General del Treball (CGT), oposat a l'acció dels comunistes en el sindicat. Entre 1945 i 1946 col·laborà en La Bataille Syndicaliste, òrgan de la CGT. Posteriorment va ser membre de la Federació Sindicalista (FS), que tenia la seu al número 22 del carrer Sainte-Marthe del XX Districte de París, i, des de la seva creació, de la Confederació Nacional del Treball (CNT), militant en el Sindicat Industrial Metal·lúrgic de la Regió Parisenca (SIMRP), del qual en 1947 va ser nomenat secretari. El 15 de març de 1946, en nom d'FS, amb Pierre Besnard, va fer la conferència «Le problème des salaires» al local de Saint-Marthe. El 21 de juliol de 1946 parlà, en representació de la CNT francesa, en el gran míting de commemoració de la Revolució espanyola del 19 de juliol de 1936, celebrat a la Sala de la Mutualité de París. En 1946 publicà el fullet Le sindicalisme et l'Etat. En 1947 parlà, en representació dels metal·lúrgics, en el míting del Primer de Maig de la CNT celebrat a la Sala de Sociétés Savantes de París. En 1947 participà en l'organització de la vaga dels obrers de la fàbrica Renault. El 24 de desembre de 1947 signà, amb Coutelle i Charles Salembier, en nom de la CNT, una declaració amb una delegació del Comitè d'Acció Sindicalista (CAS) dels metal·lúrgics amb la finalitat de crear un comitè de coordinació per arribar a la unitat orgànica, intent que no va reeixir. Militant de la Federació Anarquista (FA), en 1948 parlà, en representació dels metal·lúrgics, en el míting del Primer de Maig de la FA celebrat al Gymnase Huyghens de París. Ente el 24 i el 26 de setembre de 1948 fou delegat dels metal·lúrgics parisencs en el II Congrés de la CNT celebrat a Tolosa (Llenguadoc, Occitània), on va ser nomenat secretari confederal, en substitució de Pierre Jacquelin. En 1948 era gerent del butlletí CNT-Métallurgie i col·laborava en CNT-Action Directe, butlletí interior del SIMRP. Entre el 20 i el 21 de novembre de 1948 representà, amb Maurice Joyeux, la CNT en la conferència nacional organitzada pel Comitè Nacional de Coordinació dels Sindicats Autònoms. El 4 de març de 1949 parlà, com a secretari general de la CNT, en un míting pacifista de la FA a la Sala Wagram de París. El 13 d'octubre de 1949 parlà, juntament amb altres destacats militants i intel·lectuals (Charles-Auguste Bontemps, André Breton, Garry Davis, Frank Emmanuel, Fontaine, Robert Jospin, Maurice Joyeux, Louis Lecoin, etc.), en el gran míting de solidaritat amb els objectors de consciència empresonats celebrat a la Gran Sala de la Mutualité de París. En 1950 parlà, en nom de la CNT francesa, en el míting del Primer de Maig celebrat a la Maison des Syndicats de Tolosa. El 30 de juliol de 1950 va fer, amb Joan Sans Sicart, la conferència contradictòria «La CNT. Ses buts. Sa position face aux problemes actuals», a la Unió Social de Rouen (Alta Normandia, França). En 1953 va ser nomenat gerent de la nova sèrie del butlletí interior dels metal·lúrgics Action Directe. També col·laborà en Le Combat Syndicaliste i en Le Monde Libertaire, òrgan de la FA. Édouard Rotot va morir el 7 d'agost de 1983 al seu domicili de La Ferté-sous-Jouarre (Illa de França, França).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/florespaolo.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 1335px;" alt="Necrològica de Paolo Flores apareguda en el periòdic ginebrí "La Reveil Anarchiste" del 23 de juliol de 1927" title="Necrològica de Paolo Flores apareguda en el periòdic ginebrí "La Reveil Anarchiste" del 23 de juliol de 1927" src="http://www.estelnegre.org/fotos/florespaolo.jpg" /></a> Necrològica de Paolo Flores apareguda en el periòdic ginebrí La Reveil Anarchiste del 23 de juliol de 1927<o></o> - Paolo Flores: El 5 d'agost de 1902 neix a Nàpols (Campània, Itàlia) el poeta, periodista i propagandista anarquista Paolo Flores. Fill d'una família burgesa, sos pares es deien Vincenzo Flores, professor d'orientació, i Ester Salvator. En 1915 amb sa família es traslladà a Roma. Quan tenia 17 anys s'afilià a la mazziniana Federazione Giovanile Repubblicana (FGR, Federació Juvenil Republicana), però en 1919 s'integrà en el moviment llibertari. Com a membre del grup anarquista napolità, va promoure una iniciativa entre els estudiants destinada a crear un «Fascio Revolucionari», ben igual que el proposat l'abril de 1919 a les pàgines del periòdic Avanti! per un grup d'estudiants socialistes i anarquistes. Com a estudiant de literatura i de filosofia a la Universitat de Roma, assistí als cursos de Giovanni Gentile, estudià Antonio Labriola i seguí la política del moment, acostant-se a Antonio Gramsci i el seu «ordinovisme», tot mantenint una estreta relació epistolar amb destacats anarquistes (Camillo Berneri, Luigi Bertoni, Gigi Damiani, Luigi Fabbri, Severino Di Giovanni, etc.). En 1923, amb la pujada al poder del feixistes, fundà la revista mensual Studi Politici, on participaren destacats intel·lectuals (Tullio Ascarelli, Giorgio Bandini, Camillo Berneri, Ernesto Bonaiuti, Luigi Fabbri, Enrico Leone, Rodolfo Mondolfo, Alberto Pincherle, Luigi Salvatorelli, Enzo Sereni, Giuseppe Vescovini, etc.) i de la qual sortiren 10 números. Entre 1923 i 1926 col·laborà en la revista romana Fede!, dirigida per Gigi Damiani, i en 1925 en L'Università Libera. També en 1925 va ser un dels principals animadors de la revista romana Vita Libertaria, de Gigi Damiani, on col·laboraren destacats anarquistes (Camillo Berneri, Carlo Molaschi, Nino Napolitano, Leonida Repaci, etc.). En 1925 va fer el prefaci del llibre d'Alessandro Block L'amore, la Poesia e lo Stato. Dialogo. Edità la primera traducció directa italiana d'Aurora de Friedrich Nietzsche, a càrrec de Giuseppe Monanni, per a la Casa Edittrice Sociale de Milà (Llombardia, Itàlia). El gener de 1927 polemitzà amb Camillo Berneri en les pàgines de L'Adunata dei Refrattari per alguns articles publicats per aquest en Fede! i Pensiero e Volontà sobre l'emancipació de la dona. El març de 1927 Luigi Bertoni el va convidar per a diverses iniciatives editorials i propagandístiques al voltant d'Il Risveglio de Ginebra (Ginebra, Suïssa). Com a poeta seguí el moviment «imaginista». Paolo Flores va morir sobtadament d'escarlatina el 2 de juny de 1927 a Roma (Itàlia) i Errico Malatesta assistí al seu funeral. En morir diverses necrològiques i homenatges es dedicaren a la seva persona i en 1928 l'editorial «Il Risveglio» publicà la seva traducció del llibre de Max Nettlau Bakunin e l'Internazionale in Italia dal 1864 al 1872, amb un prefaci de Malatesta.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/galve.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 581px;" alt="Nemesio Galve Lisbona (1937)" title="Nemesio Galve Lisbona (1937)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/galve.jpg" /></a> Nemesio Galve Lisbona (1937)<o></o> - Nemesio Galve Lisbona: El 5 d'agost –alguns autors citen erroniament el 18 d'agost– de 1905 neix a Palomar de Arroyos (Terol, Aragó, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Nemesio Galve Lisbona, també conegut com Cholas. Sos pares es deien Lorenzo Galve Ginés, traginer, i Francisca Lisbona Alquezar. D'antuvi es dedicà a la fusteria, però després es decantà pel periodisme. En 1923 emigrà a França, on milità destacadament en el moviment anarquista. Treballà de fuster a Lavelanet, fins al 1927, i a Perpinyà, fins al 1930, any en el qual s'establí a París amb sa companya Josefa Salas –també citada com Josefa Fernández. Sempre estretament vigilat per la policia («freqüenta grups anarquistes i segueix un règim vegetarià»), el 27 d'abril de 1930 fou detingut a París en una agafada durant una assemblea general de la Federació Anarquista de Llengua Espanyola del Sena. Amb la proclamació de la II República espanyola, tornà a la Península i el 30 de juliol de 1931 fou detingut acusat de «revolta a mà armada». El maig de 1932 es trobava tancat a la presó de Barcelona, on, amb Arcadio Durán, s'encarregà de la biblioteca. Ja lliure, el març de 1933 va fer un míting al barri barceloní de Sant Andreu. Quan esclatà la Revolució llibertària, exercí importants funcions a Madrid i a França com a home de confiança del secretari general del Comitè Nacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT), Marià Rodríguez Vázquez (Marianet), com ara delegat permanent del Comitè Regional de Catalunya en el Comitè Nacional de la CNT presidit per Horacio Martínez Prieto (octubre de 1936) i membre del secretariat de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a París. Com a delegat permanent de la CNT a Europa amb residència a Paris, s'encarregà a partir de setembre de 1937 de reunir fons i de comprar clandestinament armes a Bèlgica i a Holanda per a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la CNT; de fundar i de dirigir el periòdic bilingüe La Nouvelle Espagne Antifasciste / Nueva España Antifascista, defensor de la línia oficial revisionista de la CNT-FAI, i de Le Journal de Barcelone (1937), editat per l'Oficina de Premsa i d'Informació de la Generalitat de Catalunya; de fer de corresponsal de Solidaridad Obrera i de Fragua Social, tot fins a la seva expulsió l'abril de 1938 acusat d'«anarquista perillós» i ser substituït per Manuel Mascarell i Facundo Roca. Mesos després, fou enviat a Amèrica en una gira de propaganda i per recaptar fons –arreplegà uns 5.000 dòlars– en nom de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), juntament amb Félix Martí Ibáñez. En acabar la guerra, s'instal·là a París i participà en el Consell General del Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Quan França fou ocupada per les tropes nazis, s'establí amb Manuel Mascarell a Brussel·les i treballà de mecànic. En maig de 1945, quan era propietari d'una petita botiga i taller de mecànica a Brussel·les, la comissió (Angel Aransaez, Antonio Zamorano, V. Gutiérrez i Josep Teixidor) nomenada en el Congrés de París de l'MLE per aclarir les activitats durant la guerra (Resistència, col·laboració amb els serveis secrets aliats, etc.) d'alguns militants rebé algunes denúncies de la Federació Local de Brussel·les contra ell (propietari de petit comerç, negativa a justificar fons rebuts, no ajudar els companys, col·laborar amb la franquista «Beneficiencia Espanyola», etc.), però la comissió mai no conclogué res. Després d'aquest afer, es va perdre tot rastre de Nemesio Galve Lisbona. *** <img style="width: 489px; height: 399px;" alt="Necrològica de Carmen Hernández Martín apareguda en el periòdic mexicà "Tierra y Libertad" del novembre-desembre de 1963" title="Necrològica de Carmen Hernández Martín apareguda en el periòdic mexicà "Tierra y Libertad" del novembre-desembre de 1963" src="http://www.estelnegre.org/fotos/hernandezmartin.jpg" /> Necrològica de Carmen Hernández Martín apareguda en el periòdic mexicà Tierra y Libertad del novembre-desembre de 1963<o></o> - Carmen Hernández Martín: El 5 d'agost de 1914 neix a Àvila (Castella, Espanya) l'anarcosindicalista Carmen Hernández Martín, que va fer servir el pseudònim Nieves Martín. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), en 1939, amb el triomf franquista, passà a França. D'antuvi a Bordeus (Aquitània, Occitània), pogué emigrar a Caracas (Veneçuela). En els anys cinquanta va ser en dues ocasions secretaria de la CNT de Veneçuela. També fou presidenta de l'Aliança Sindical, que arreplegava la CNT, la socialista Unió General de Treballadors (UGT) i la nacionalista Eusko Langileen Alkartasuna - Solidaritat dels Treballadors Bascos (ELA-STB) i secretària de la Joventuts Llibertàries. Sota el pseudònim Nieves Martín, va col·laborar en Ruta. En morir estava estudiant el batxillerat de manera lliure amb la finalitat d'esdevenir mestra i pedagoga. Carmen Hernández Martín va morir d'un accident d'automòbil en 1963 a Caracas (Veneçuela). <o></o> <o></o>*** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/viveseduard.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 780px;" title="Necrològica d'Eduard Vives apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 22 d'octubre de 1972" alt="Necrològica d'Eduard Vives apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 22 d'octubre de 1972" src="http://www.estelnegre.org/fotos/viveseduard.jpg" /></a> Necrològica d'Eduard Vives apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 22 d'octubre de 1972 - Eduard Vives: El 5 d'agost de 1917 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarcosindicalista Eduard Vives. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) des de molt jove, durant la Revolució de 1936 formà part de les Patrulles de Control i lluità als fronts (Terol) en la Columna «Los Aguiluchos», on va ser ferit en diverses ocasions. En 1938 va ser capturat per les tropes franquistes; setmanes més tard, després de ser condemnat a mort, aconseguí fugir el dia abans de la seva execució i passar a la zona republicana. Reincorporat en l'Exèrcit republicà, arriba a ser comandant condecorat. Quan la guerra acabava, el 9 de febrer de 1939 passà els Pirineus. Després d'un any tancat en un camp de concentració i de passar per una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), s'establí amb sa companya Rosa a Castèlhgelós (Aquitània, Occitània). En 1945 fundà la Federació Local de CNT de Castèlhgelós i en fou nomenat secretari. En 1959 marxà als Estats Units, on dirigí un departament d'una fàbrica electrònica. A Nova York lluità en els grups antifranquistes, col·laborà amb el periòdic España Libre, participà en les activitats del grup editor de Cultura Proletaria i del Centre Llibertari novaiorquès, i fou secretari de la delegació nord-americana de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). Eduard Vives va morir el 20 d'octubre de 1971 a Woods (Nova York, EUA) a conseqüència d'una operació d'estómac. *** <img style="width: 300px; height: 389px;" alt="Mercedes Bateller Monios" title="Mercedes Bateller Monios" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bateller.jpg" /> Mercedes Bateller Monios<o></o> - Mercedes Bateller Monios: El 5 d'agost de 1918 neix a Birkhadem (Alger, Algèria francesa; actualment Algèria) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Mercedes Bateller Monios –en algunes fonts el primer llinatge citat Bataller. Era filla dels espanyols Ramón Bateller i d'Ascensión Monios. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), passà pels camps de concentració d'Argelers, Grandvilliers i Rieucros. Al camp de concentració de Rieucros conegué l'anarcosindicalista i membre de la resistència Serafí Querol Reverter, que esdevingué son company. En els anys cinquanta visqué a Briude (Alvèrnia, Occitània), on milità en la Federació Local de la CNT. Posteriorment s'instal·là amb son company a Biàrritz (Lapurdi, País Basc). Mercedes Bateller Monios va morir el 2 de gener de 2015 al Centre Hospitalari de la Côte Basque de Baiona (Lapurdi, País Basc). *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/tatoquinyones/tatoquinyones01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 592px;" alt="Tato Quiñones" title="Tato Quiñones" src="http://www.estelnegre.org/documents/tatoquinyones/tatoquinyones01.jpg" /></a> Tato Quiñones<o></o> - Serafín Quiñones: El 5 d'agost de 1942 neix a l'Havana (Cuba) l'escriptor, assagista, investigador, historiador, guionista, editor, documentalista audivisual, activista cultural, sacerdot d'Ifà i llibertari Serafín Quiñones Tian, més conegut com Tato Quiñones. Era fill d'un destacat anarquista, que actuà a les zones rurals de Bahía Honda (La Palma, Pinar del Río, Cuba) i impulsor de la Cooperativa Camperola de Rancho Mundito, iniciativa que comptà amb el suport de l'Associació Llibertària de Cuba (ALC), i que va ser empresonat per la dictadura de Fulgencio Batista. Després de 1959 Tato Quiñones s'integrà en el procés revolucionari cubà i paradoxalment son pare restà tancat sota el règim castrista. A principis dels anys seixanta treballava d'obrer a la fàbrica de cerveses «La Polar» a Mariano (L'Havana, Cuba), on exercí el sindicalisme. De formació autodidacta, a finals dels anys seixanta i principis dels setanta treballà de professor d'Història de Cuba per a la Direcció Nacional de Presons del Ministeri de l'Interior cubà i posteriorment de periodista. En 1971 guanyà el «Premio David» pel seu llibre de contes Al final del terraplè, el sol. Treballà com a guionista de la productora oficial cubana «Mundo Latino», fent guions de documentals divulgadors de les religions populars d'origen africà, especialment el món religiós i cultural abakuà (Ñañiguismo). S'encarregà durant anys de l'edició del butlletí Desde la Ceiba, òrgan de la «Cofradía de la Negritud», on arreplegava textos sobre temes diversos de la societat cubana (discriminació, racisme, esclavitud, descolonització, religiositat popular, etc.). Va ser fundador de l'«Articulación Regional Afrodescendiente», organització que atiava activistats, projectes i plataformes antiracistes cubanes. Considerat un dels estudiosos més importats del llegat africà en la cultura cubana i l'antiracisme a l'illa caribenya, va ser autor de diversos documentals sobre la cultura ioruba, la santeria cubana i religions afrocubanes, com ara AshéMoyubaOrisha, Lukumí, La màgia del tambor, NgangaKiyangala, Quién baila aquí (La rumba sin lentejuelas), etc. Amb Gregorio Hernández (Goyo Hernández), va ser un dels principals impulsors de la reivindicació i reconeixement de la participació dels abakuàs en les lluites independentistes cubanes. Va ser membre de la Unió d'Escriptors i Artistes de Cuba (UNEAC), de l'Associació Cultural Ioruba de Cuba, de la societat de socors afrocubana «Hijos de la Caridad», del cabildo Ifáïránlówo i de la Societat d'Estudis Afrocubans, entre d'altres. En 1983 va fer el guió de la pel·lícula de Tomás Gutiérrez Alea Hasta cierto punto. Com a militant llibertari participà en l'«Observatorio Crítico» i en el Taller Llibertari «Alfredo López», essent un dels fundadors del Centre Social i Biblioteca Llibertària «ABRA». En 2017 participà en la III Jornada «Primavera Libertaria» de l'Havana. Altres obres destacades seves són Ecorie Abakuá. Cuatro ensayos sobre los ñáñigos cubanos (1994), Asere, NúncueItiá, EcobioEnyeneAbacuá. Algunos documentos y apuntes para una historia de las hermandades abacuá de la ciudad de La Habana (2015) i Afrodescendencias (2017), entre d'altres. Residia a Playa (L'Havana, Cuba). Serafín Quiñones va morir a resultes d'un infart el 12 de gener de 2020 a l'Hospital Universitari «General Calixto García» de l'Havana (Cuba) i va ser enterrat dos dies després a la Necròpolis de Colón de la ciutat. <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0508.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> <o></o> Anarcoefemèrides 2026-08-05T12:01:50Z efemerides [04/08] Conferència de Rimini - Atemptat contra Salvatierra - Atac contra «La Pampa Libre» - «Vida Nueva» - Flourens - Pavón - Penteado - Domingo Germinal - Pascal - Spadoni - Bellini - Aguilar Gimeno - Gómez Rojas - Chabany - Popov - Verde - Pagès Xartó - Pérez Navarro - Pirozzo - Vallès - Avrich - Atarés - Horna - Guerrero Sepúlveda - Duquesne - Cariat - Moles - Basty - Fiorito - Ravelli - Ajuria - Juan el Camas https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143557 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[04/08] Conferència de Rimini - Atemptat contra Salvatierra - Atac contra «La Pampa Libre» - «Vida Nueva» - Flourens - Pavón - Penteado - Domingo Germinal - Pascal - Spadoni - Bellini - Aguilar Gimeno - Gómez Rojas - Chabany - Popov - Verde - Pagès Xartó - Pérez Navarro - Pirozzo - Vallès - Avrich - Atarés - Horna - Guerrero Sepúlveda - Duquesne - Cariat - Moles - Basty - Fiorito - Ravelli - Ajuria - Juan el Camas</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 4 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/ilquartostato.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 314px;" alt="Pelizza da Volpedo: "Il Quarto Stato" (1901). Civica Galleria d'Arte Moderna de Milà" title="Pelizza da Volpedo: "Il Quarto Stato" (1901). Civica Galleria d'Arte Moderna de Milà" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ilquartostato.jpg" /></a> Pelizza da Volpedo: Il Quarto Stato (1901). Civica Galleria d'Arte Moderna de Milà - Conferència de Rimini: El 4 d'agost de 1872, a la ciutat balneari de Rimini (Emília-Romanya, Itàlia), la Conferència Nacional de les seccions italianes de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) comença les sessions a Casa Santinelli, seu del Fascio Operaio. Hi havia 21 localitats representades (Nàpols, Sciacca de Sicília, Mantova, Siena, Ravenna, Bolonya, Florència, Rimini, Imola, Roma, Lugo, San Potito, Fusignano, Mirandola, San Giovanni de Persiceto, Fano, Fermo, Senigallia, San Arcangelo, Folri i Ombria; la majoria de la Romanya i de les Marques), de les quals només la de Nàpols estava afiliada a la Internacional marxista de Londres, les altres eren societats formades directament per seguidors bakuninistes o societats obreres que havien passat de la influència republicana a l'anarquista.  Els delegats al congrés responen a noms que seran amb el temps ben coneguts (Cafiero, Costa, Fanelli, Malatesta...). La conferència, presidida per Carlo Cafiero i actuant-hi com a secretari Andrea Costa, es va cloure el 6 d'agost, després d'haver pres la resolució de crear una Federació Italiana de la Internacional, que esdevindrà la Federació Anarquista Italiana (FAI). Però, oposada al Consell General de Londres, de caràcter marxista, que qualificava de «comunisme autoritari germànic», refusarà participar en el congrés de l'Haia previst per al 2 de setembre de 1872; era un avanç de la futura escissió de la Internacional entre autoritaris (marxistes) i antiautoritaris (anarquistes). El fet d'arrenglar-se amb els antiautoritaris va donar lloc a un important moviment anarquista organitzat a Itàlia. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/atemptatsalvatierra.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 459px;" alt="Nota de premsa de l'atemptat de Salvatierra" title="Nota de premsa de l'atemptat de Salvatierra" src="http://www.estelnegre.org/fotos/atemptatsalvatierra.jpg" /></a> Nota de premsa de l'atemptat de Salvatierra - Atemptat contra el comte de Salvatierra: El 4 d'agost de 1920, a la ciutat de València (País Valencià) en festes, l'exgovernador de Barcelona, José Maestre de Laborde, comte de Salvatierra, responsable de la mort d'una trentena de sindicalistes víctimes de la «llei de fugues», cau sota les bales d'un grup d'acció anarquista, i mor l'endemà. Salvatierra va llogar un cotxe de cavalls dels anomenats milord i a la tarda va marxar amb sa esposa i sa cunyada, la marquesa de Tejares, a presenciar una desfilada de carrosses. En acabar la desfilada, el comte es va encaminar al Grao, port de la ciutat, situat a tres quilòmetres, per acomiadar-se d'uns amics que estiuejaven. Salvatierra va tornar a la ciutat a tres quarts de 10 i es va aturar en un pas a nivell que tallava la carretera, deserta en aquells moments, en espera de l'exprés de Barcelona. Quan va arribar, dos homes es van acostar al cotxe i obriren foc; el sotrac del tren va apagar les detonacions. El cotxer, Miquel Moyà, ni s'adonà de l'agressió. Els anarquistes va fugir cap el Cabanyal i es van amagar a Valls (Tarragona). La marquesa de Tejares, de 22 anys, també trobarà la mort, i l'esposa de Salvatierra resultarà ferida greu. La policia atribuirà l'atemptat als anarquistes Ramon Casanellas i Pere Matheu. L'assassinat de Salvatierra va tenir unes conseqüències que no podien imaginar els autors, per als quals el crim era una simple venjança, ja que va unir totes les classes altes espanyoles que fins aleshores consideraven el terrorisme com un problema particular dels empresaris catalans. La mort de Salvatierra els va fer canviar d'opinió ja que havia passat fora de Catalunya, les víctimes eren de la noblesa i el moviment vaguístic començava a escampar-se per tot arreu. Arran d'aquests fets, la Confederació Nacional del Treball (CNT) va ser processada, els seus centres clausurats, es va suspendre tota activitat sindical i el diari confederal Solidaridad Obrera fou suprimit radicalment. *** <img style="width: 600px; height: 651px;" alt="Diverses capçaleres de "La Pampa Libre"" title="Diverses capçaleres de "La Pampa Libre"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lapampalibre.jpg" /> Diverses capçaleres de La Pampa Libre<o></o> - Atac contra La Pampa Libre: El 4 d'agost de 1924 la redacció del periòdic anarquista La Pampa Libre, al carrer Belgrano de General Pico (La Pampa, Argentina), és atacada per un grup de militants de l'anarcosindicalista Federació Obrera Regional Argentina (FORA) i de la publicació llibertària La Protesta. L'enfrontament fratricida fou el resultat d'un violent clima sorgit entre les diverses faccions del moviment anarquista argentí sobre qüestions tàctiques i polítiques, i que catalitzà amb la negativa del periòdic La Protesta a deixar les seves rotatives a altres publicacions llibertàries (La Pampa Libre, La Antorcha i Ideas) discrepants a la seva línia d'actuació. Durant aquest enfrontament armat entre les dues faccions (protestistas i antorchistas), va morir Domingo Di Mayo, secretari del «Comitè d'Agitació Pro Anarquistes Presos a Rússia» i militant de la FORA. També resultaren ferits greus, del bàndol de La Pampa Libre, Isidro D. Martínez, administrador, tipògraf i redactor, i Jacobo Prince, tipògraf i redactor; i del grup editor de La Protesta, Jorge Rey Villalba. Es van produir diverses detencions, militants anarquistes que acabaren empresonats. Aquest fet quedà imprès en el moviment anarquista argentí com un estigma que durà molts anys. *** <img style="width: 600px; height: 218px;" alt="Capçalera del primer número de "Vida Nueva"" title="Capçalera del primer número de "Vida Nueva"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/vidanueva1934.jpg" /> Capçalera del primer número de Vida Nueva<o></o> - Surt Vida Nueva: El 4 d'agost de 1934 surt a Vilanova i la Geltrú (Garraf, Catalunya) el primer número del periòdic anarquista Vida Nueva. Órgano de las Juventudes Libertarias del Alto y Bajo Panadés. Editat per les Joventuts Llibertàries, publicà articles en castellà i català. Només va poder publicar sis números a causa de la seva suspensió, probablement, arran dels fets revolucionaris d'octubre de 1934. El 19 de setembre de 1936 reprengué la sortida amb caràcter setmanal com Vida Nueva. Publicación semanal. Portavoz de la CNT y de la FAI. Trobem textos de Carmen Adell, Paco Itir, Olivé, Recassens i Sevilla, entre d'altres. Sortiren números fins el final de la guerra civil, encara que l'últim número conegut és el 46, del 19 de juny de 1937.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img title="Anarcoefemèrides" style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/flourens1.jpg"><img alt="Gustave Flourens" title="Gustave Flourens" style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 571px;" src="http://www.estelnegre.org/fotos/flourens1.jpg" /></a> Gustave Flourens - Gustave Flourens: El 4 d'agost de 1838 neix a París (França) el revolucionari llibertari i communard Gustave Paul Flourens. Son pare, el metge Jean Pierre Flourens, va ser professor del Col·legi de França, secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències i, encara que d'esquerres, va ser nomenat par de França el 1847. Gustave Flourens va fer brillants estudis: llicenciat en Lletres als 20 anys, en Ciències, i als 25 anys se li va confiar la plaça de son pare al Col·legi de França per impartir un curs d'història natural (Història de les races humanes). El seu ensenyament, ateu, materialista i antibonapartista, va ser un escàndol, i el seu contracte no va ser renovat després del primer any. Va marxar a Londres, on va estudiar al Museu Britànic, i després a Bèlgica. En 1863 va publicar a Brussel·les el seu llibre L'histoire de l'homme, recull de les seves lliçons al Col·legi de França. En 1866 va participar en la insurrecció de Creta contra l'Imperi turc, guanyant el grau de capità, i després va ser nomenat ambaixador de Creta davant Grècia. Mal vist pel govern grec, sobre el qual va exercir pressió el turcòfil govern francès, va ser embarcat a la força cap a Marsella. En 1868 es va instal·lar a París i va prendre part en l'agitació política, guanyant-se multes i una pena de tres mesos de presó que va purgar a Sainte-Pélagie entre abril i juny de 1869. En sortir de la presó, va provocar en duel Paul de Cassagnac, autor d'un article publicat en el seu periòdic conservador Le Pays que va jutjar insultant per al poble, resultant greument ferit. Un cop restablert, va reprendre la lluita política i va esdevenir cronista militar en el periòdic La Marseillaise d'Henri Rochefort. Va intentar transformar l'enterrament de Victor Noir en una insurrecció, però Rochefort el va frenar. Després de la detenció d'aquest el 7 de febrer de 1870, va aconseguir fugir i es va refugiar a Holanda i després a Anglaterra. En el procés de Blois, el 9 d'agost de 1870, va ser condemnat en rebel·lia a sis anys de presó. Va marxar a Grècia, però va retornar tan bon punt va ser anunciada la caiguda de l'Imperi el 4 de setembre de 1870. Va arribar a París el 29 de setembre i va ser elegit com a cap dels cinc batallons de la Guàrdia Nacional de Belleville. Va ser un dels principals dirigents de la insurrecció del 31 d'octubre contra la «tèbia» política del Govern de Defensa Nacional. El 7 de desembre va ser detingut en el combat de Créteil i tancat a la presó de Mazas. La nit del 20 al 21 de gener de 1871 va ser alliberat per un escamot organitzat pel seu company anarquista Amilcare Cipriani, que havia lluitat amb ell a Creta. Va haver de passar-se a la clandestinitat i l'11 de març va ser condemnat en rebel·lia a mort. Va ser elegit per al Consell de la Comuna pel XIX districte (4.100 vots sobre 11.282 votants) i pel XX districte (14.089 vots sobre 16.792 votants). Va ser nomenat per a la Comissió Militar i va esdevenir «general» de la XX Legió. Durant de l'ofensiva del 3 d'abril de 1871 contra les tropes de Versalles, en el combat cos a cos, va ser detingut, juntament amb Cipriani, i després, desarmat, assassinat d'un cop de sabre pel gendarme Desmarets davant l'estació de Rueil, a prop de París (Illa de França, França). Desmarets acabarà de jutge de pau a Garnache, protegit del comte de Baudry d'Asson. El mateix dia de la mort de Flourents va sortir el seu llibre Paris livré, que va tenir cinc edicions en un mes. També és autor dels llibres Ce qui est possible (1864) i Science de l'homme (1865), i de nombrosos pamflets subversius. Flourens va esdevenir immediatament un personatge de llegenda: articles i fullets el lloaran, un cos de franctiradors va prendre el nom de «Venjadors de Flourens», etc. Més tard, la seva tomba al cementeri parisenc de Père-Lachaise va transformar-se en lloc de pelegrinatge. *** <img style="width: 336px; height: 385px;" alt="Foto policíaca de Luisa Pavón Muñoz (1894)" title="Foto policíaca de Luisa Pavón Muñoz (1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/pavon/pavon01.jpg" /> Foto policíaca de Luisa Pavón Muñoz (1894)<o></o> - Luisa Pavón Muñoz: El 4 d'agost de 1870 neix a Vera (Almeria, Andalusia, Espanya) l'anarquista Luisa Pavón Muñoz, coneguda com La Ragon. Sos pares es deien Bonaventura Pavón i Isabel Muñoz. Segons la policia, es guanyava la vida com a balladora. Emigrada a França, l'11 d'abril de 1894 va ser expulsada, juntament amb son marit, l'enginyer elèctric Ramon Gabarró Julian, de Manresa (Bages, Catalunya), per les seves activitats llibertàries i retornà a la Península (Sant Sebastià, Madrid i Cartagena). Son company, va ser detingut a Baiona (Lapurdi, País Basc) en passar la frontera. Aquest mateix any de 1894 el seu nom figura en una llista d'anarquistes a controlar establerta per la policia ferroviària de fronteres francesa. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/pavon/pavon.html" target="_blank">Luisa Pavón Muñoz (1870-?)</a><o></o> *** <img style="width: 585px; height: 388px;" title="João Penteado i els seus alumnes de l'Escola Moderna Núm. 1 (1913)" alt="João Penteado i els seus alumnes de l'Escola Moderna Núm. 1 (1913)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/penteadoialumnes.jpg" /> João Penteado i els seus alumnes de l'Escola Moderna Núm. 1 (1913) - João Penteado: El 4 d'agost de 1876 neix a Jaú (São Paulo, Brasil) el pedagog anarquista João de Camargo Penteado. D'infant va ajudar son pare, que treballava a Correus. Autodidacte, va aprovar oposicions per a mestre d'escola municipal de Jaú, i també va fer classes a Itapuí, a São Paulo, a Juiz de Fora (Col·legi Grambery) i a Mariano Procópio (Col·legi Santa Cruz). Formà part del Centre Obrer de Jaú i fou redactor del periòdic obrerista O Operário. Durant les protestes organitzades contra l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, va ser designat com a orador del Centre Obrer de Jaú. A la ciutat de São Paulo pogué fer contacte amb el moviment anarquista organitzat i va participar en la creació de l'Escola Moderna Núm. 1 al barri de Belenzinho de São Paulo, d'inspiració ferreriana, de la qual serà professor i director. Aquesta experiència d'educació llibertària es va realitzar entre 1912 i 1919 –en 1917 serà substituït una curta temporada com a director per Primitivo Soares (Florentino de Carvalho)–, quan l'escola va ser tancada pel govern. L'escola va haver de transformar-se en Acadèmia de Comerç Saldanha Marinho i després en Col·legi Saldanha Marinho, on va romandre com a director fins a la seva mort. També col·laborar amb l'Associació Promotora d'Educació i Treball per a Cecs. Va escriure en nombrosos periòdics anarquistes, com ara A Plebe, A Lanterna, Boletim da Escola Moderna, etc., i sempre va defensar en els seus textos la intrínseca relació entre educació i revolució social. Publicà dos llibres Pioneiros do Magistério Primário (1944) i Esboço histórico através do primeiro centenário de Jaú. João Penteado va morir el 31 de desembre de 1965 a São Paulo (São Paulo, Brasil). El seu arxiu personal, donat per sa família, es troba dipositat al Centre de Memòria de l'Educació de la Facultat d'Educació de la Universitat de São Paulo (São Paulo, Brasil). *** <img style="width: 374px; height: 516px;" alt="Domingo Germinal en una fotografia de la policia cubana" title="Domingo Germinal en una fotografia de la policia cubana" src="http://www.estelnegre.org/documents/domingogerminal/domingogerminal01.jpg" /> Domingo Germinal en una fotografia de la policia cubana<o></o> - Domingo Germinal: El 4 d'agost de 1880 neix a El Burgo de Osma (Sòria, Castella, Espanya) el destacat propagandista anarquista i anarcosindicalista Domingo Miguel González, que va fer servir diversos pseudònims (Severino Rey, Gumersindo Rey, Adalid de la Revuelta Germinal i Domingo Germinal González), però que fou conegut com Domingo Germinal o, simplement, com Germinal. Sos pares es deien Aquilino Miguel Ochoa, jornaler, i Victoriana González Entrena. Visqué la seva joventut a Bilbao (Biscaia, País Basc), fet pel qual alguns citen erròniament aquesta ciutat com al seu lloc de naixement. Amb la professió de pèrit mecànic, cap al 1905 ingressà en la marina mercant com a maquinista, època en la qual començà a militar en el moviment anarquista. Poc després s'instal·là a Cuba. En 1907 participà, amb Abelardo Saavedra del Toro, Francisco González Sola (Paco Sola) i Vicente López, en la primera gira de propaganda anarquista que es realitzà a Cuba. Formà part, amb Isidoro Lois, Agustín Zamorano, Paulino Ferreiro del Monte, Inocencio Franco i Pedro Irazoqui, del grup «Acción Directa» de Manzanillo; també va ser membre del grup «Tierra», de l'Havana, editor de l'important periòdic ¡Tierra!, per al qual col·laborà i participà en els seus escamots mòbils de propaganda enviats per aquesta publicació a les distintes poblacions de l'Illa per a instruir els obrers cubans en el pensament anarquista. El 16 d'octubre de 1913, quan ell i alguns treballadors, entre ells els espanyols Florencio Gómez Ugarte, Pedro Irazoqui, Demetrio Ayllón, Inocencio Franco i José Quintana, juntament a altres companys cubans, es reuniren a Camagüey per a protestar per l'encausament del treballador Evaristo Vázquez Llano acusat d'homicidi, va ser detingut, processat amb exclusió de fiança i amenaçat amb l'expulsió de l'illa i la deportació a Espanya. En aquests anys, sota el nom de Gumersindo Rey, creà al carrer 24 del barri d'El Congrís de la refineria de sucre Central Soledad, actual El Salvador (Guantánamo, Cuba), aleshores propietat de la Guantánamo Sugar Company, el primer Gremi d'Obrers Sucrers, de caire anarcosindicalista, d'aquesta central sucrera, format sobretot per immigrants espanyols i que comptà amb una escola. Fruit d'aquesta activitat anarcosindicalista, el 21 de gener de 1915, amb el nom de Severino Rey, fou expulsat de Cuba amb el vapor Alfonso XIII cap a Santander (Cantàbria, Espanya) sota l'acusació de «sustentar idees contràries a l'ordre establert». Poc després, el 14 de febrer d'aquell any, intervingué en el míting de l'Ateneu Sindicalista de Ferrol (la Corunya, Galícia). Algunes fonts citen que durant els anys vint milità a Veracruz (Veracruz, Mèxic). De bell nou a l'illa caribenya, s'ajuntà amb una cubana amb qui tingué infants. A mitjans dels anys vint fou l'encarregat del taller de ferreria l'Escola Mecànica de Pinar del Río, que fou destruït per la reacció. A mitjans de 1928, arran de la discussió amb un burgès anomenat Coucelo a l'hotel on feia feina instal·lant uns ascensors, va ser empresonat a la fortalesa de San Carlos de La Cabaña de la badia de l'Havana i el juliol d'aquell any expulsat de l'Illa, acusat de sabotatge i d'intent de magnicidi –ja que a l'hotel on instal·lava els ascensors havia de ser residència del president de la República cubana, Gerardo Machado–, i enviat a la Corunya. En arribar va ser tancat uns dies a Bilbao i després marxà a Barcelona (Catalunya). Entre 1929 i 1930 visqué a Blanes i a Barcelona i col·laborà en La Revista Blanca. En 1930 va fer articles per a El Amigo del Pueblo, d'Azuaga (Badajoz, Extremadura, Espanya). El 15 de setembre de 1930 participà, juntament amb altres (Tusó, Estarius, Trabal, Víctor Colomé, Llull i Ballescay, Joan Casanovas, Samblancat, Aigunda, Joaquín Maurín, Rovira i Virgili, Lluís Companys, Alberola i Clarà), en un míting pro presos celebrat al Palau de Belles Arts de Barcelona, on s'exigí a l'Estat una àmplia amnistia per als presos per delictes polítics i socials i la supressió de les detencions governatives. El 16 d'octubre de 1930 una conferència que havia d'impartir al teatre Apolo de Vilanova i la Geltrú va ser suspesa per ordre governativa. Més tard, segons alguns, fou empresonat al penal del Puerto de Santa María (Cadis, Andalusia, Espanya). Durant els anys republicans destacà com a gran orador, que podia fer els discursos en una pila d'idiomes, i com a poeta. Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el juny de 1931 participà en el míting de tancament de la I Conferència Peninsular d'aquesta organització celebrada a Madrid, prèvia al III Congrés de la Confederació Nacional del Treball (CNT), que se celebrà també a Madrid i al qual assistí com a delegat del Sindicat Únic de Barakaldo, formant part del grup més radical i defensant les tesis més anarquistes. Durant tot el 1931 va fer mítings, moltes vegades amb Alejandro Gómez, Galo Díez i Manuel Pérez, a tota la zona nord peninsular (Sant Sebastià, Sòria, Cervera, Logronyo, etc.). El 17 de juny de 1931 participà en un míting de la FAI al teatre Fuencarral de Madrid, presidit per Federico Urales i on parlaren Eduardo Miranda, Endais, Miguel González, Arturo Perera, Abad de Santillán, Germinal Esgleas, Juan Gallego Crespo i José Alberola. El 20 de setembre de 1931 impartí la conferència «Trabajo y anarquía» i el 27 de desembre altra sota el títol «Capitalismo, sindicalismo y ciencias sociales», ambdues a l'Ateneu de Divulgació Social de Madrid. L'octubre d'aquell 1931 any participà en un míting de la FAI a Sevilla i l'11 d'octubre en un míting a la memòria de Francesc Ferrer i Guàrdia al teatre Fuencarral de Madrid organitzat per l'Ateneu de Divulgació Social, amb Mauro Bajatierra, Juan Gallego Crespo i Eduardo Barriobero y Herrán. En 1931, també, col·laborà en el periòdic de Sòria Trabajo. En 1932 va fer una gira de mítings per les comarques alacantines, per Carlet, per Granada i altres localitats, amb la missió d'afavorir la creació de les Joventuts Llibertàries en aquests indrets. El 15 de maig de 1932 participà en l'excursió del «Grupo Espartaco» d'Alacant. Com a mostres de la seva atracció entre el públic com a orador, tenim els exemples del maig de 1932, al Teatre Serrano de València, on reuní 7.000 persones en la popular conferència «Capitalismo, sindicalismo y ciencias sociales», o el juliol d'aquell any que congregà 12.000 persones en la dissertació «Evolució y Revolució» a la plaça de Toros d'Alacant i que durà tres hores. En 1933 parlà en el Congrés de la Regional d'Andalusia de la CNT celebrat a Sevilla, va fer conferències a Navalmoral, i el 22 d'octubre, amb Juan Rueda i Benito Pavón, inaugurà amb un gran míting la campanya abstencionista a Màlaga. El 29 d'octubre parlà en un míting d'afirmació llibertària organitzat per les Joventuts Llibertàries a la plaça de Toros de Barcelona amb Joaquín Ballester, Torrent, Claró, Sendin i Joaquín Ascaso, i al qual assistiren 6.000 persones. El 5 de novembre d'aquell any intervingué, amb Josep Corbella, Francesc Isgleas, Valeriano Orobón Fernández, Benito Pabón y Suárez de Urbina i Buenaventura Durruti, en el gran míting de la plaça de toros Monumental de Barcelona contra les eleccions, organitzat per la CNT, la FAI i el periòdic Tierra y Libertad, sota el lema «Enfront de les urnes, la revolució social», i el 16 de novembre de 1933 en el míting organitzat per la FAI celebrat al Palau d'Arts Decoratives de Montjuïc, amb Francisco Ascaso, Vicente Pérez Viche (Combina), Gilabert, Dolores Iturbe, Sébastien Faure i Buenaventura Durruti. Fugint de la repressió republicana, visqué amagat a diverses localitats del País Valencià (Elx, Xàtiva, etc.) i després, buscant un clima benigne per a la seva malaltia, s'instal·là a Palma (Mallorca, Illes Balears), on entre 1935 i 1936 dirigí el periòdic Cultura Obrera. En 1935 passà algunes temporades a Eivissa, on impartí conferències –algunes prohibides– i ajudà a la creació de l'Ateneu Llibertari, situat a la plaça del Parc, i a l'únic grup de la FAI que existí a l'illa pitiüsa, fent una bona amistat amb Àngel Palerm Vich. L'1 de desembre de 1935, amb Cristòfol Pons –gran amic seu que conegué a Cuba–, Alfonso Nieves Núñez (Julio Quintero), Combina i Francisco Ascaso, parlà sobre la llibertat, la revolució i l'anarquia en un míting al Teatre Balear de Palma organitzat per Confederació Regional del Treball de les Balears (CRTB). El 5 de gener de 1936 dissertà, amb Julio Quintero, en un míting contra la pena de mort al teatre d'Inca (Mallorca). Força malalt, en 1936 marxà a Elx per a reposar. Domingo Germinal va morir el 12 de març de 1936 a Elx (Baix Vinalopó, País Valencià) i fou enterrat al Cementiri Vell d'aquesta localitat. Arran de la seva defunció l'Ateneu de Divulgació Social de la Llibertat, del barri de la Soldat de Palma, realitzà uns baixos relleus per vendre amb la seva figura. Durant la guerra civil el X Batalló de la 14 Brigada Mixta, destacada al front d'Andalusia, prengué el nom de «Domingo Germinal» i els llibertaris d'Elx posaren el títol de Germinal al seu setmanari de guerra, en homenatge al seu company.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/domingogerminal/domingogerminal.html" target="_blank">Domingo Germinal (1880-1936)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/pascalfernand.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 414px;" alt="Notícia de l'agressió patida per Fernand Pascal publicada en el diari parisenc "La Lanterne" del 17 de març de 1899" title="Notícia de l'agressió patida per Fernand Pascal publicada en el diari parisenc "La Lanterne" del 17 de març de 1899" src="http://www.estelnegre.org/fotos/pascalfernand.jpg" /></a> Notícia de l'agressió patida per Fernand Pascal publicada en el diari parisenc La Lanterne del 17 de març de 1899<o></o> - Fernand Pascal: El 4 d'agost de 1881 neix a Vilafranca de Roergue (Roergue, Guiena, Occitània) l'anarquista Fernand Hippolyte Pascal. Era fill de Jean Antoine Pascal, conreador, i de Justine Bastide. Es guanyava la vida treballant de pintor en la construcció. A finals dels anys noranta milità en el grup anarquista de Marsella (Provença, Occitània). En aquests anys vivia al bulevard Boues i l'octubre de 1897 al carrer Poids de la Farine de Marsella. A finals de febrer de 1898 la policia el va interceptar a Nimes (Llenguadoc, Occitània), on havia anat amb Seraphin Ricci i es reuniren amb Honoré Leca, i tots tres estigueren en contacte amb l'anarquista Auguste Moussier. El 4 de març de 1898, quan marxaven cap a Montpeller (Llenguadoc, Occitània), tots tres van ser detinguts a Nimes per possessió de fullets i de cançons anarquistes, a més d'eines de desvalisament de Leca. Jutjat, el 30 de mars de 1898 va ser absolt, amb Ricci, del delicte de «vagabunderia», mentre Leca va ser condemnat a dos mesos de presó. El 15 de març de 1899 va ser greument ferit de diverses ganivetades pel sabater Auguste Bard després que aquest trobés Pascal amb sa companya al seu domicili, al número 31 del carrer Chapeliers. En 1901 vivia al número 16 del carrer Sion de Marsella. Cridat a files per a fer el servei militar, el 16 de novembre de 1902 va ser integrat en el 112 Regiment d'Infanteria, on va romandre fins el 23 de setembre de 1905, data en la qual va ser llicenciat. En 1914 treballava d'empleat i vivia al número 10 del Cours Belsunce del I Districte de Marsella. Quan esclatà la Gran Guerra, va ser mobilitzat i el 13 d'agost de 1914 en un regiment d'infanteria marsellès. El 5 de desembre de 1914 es casà a Marsella amb Laure Emélia Lansquinet. El 18 de maig de 1915 va ser destinat al 4 Regiment d'Infanteria Colonial i el 25 de febrer de 1916 va ser nomenat caporal. El 25 de juny de 1917 i el 8 de novembre de 1917 lluità als fronts en el 66 Batalló. El 9 d'abril de 1918 tornà al front i el 15 de juliol de 1918 desaparegué al Bois du Crochet de Festigny (Xampanya-Ardenes, França). Fernand Pascal va morir el 22 d'octubre de 1918 a Anvers (Anvers, Flandes). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/spadoniugo.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 801px;" alt="Article de Charles Malato sobre l'expulsió d'Ugo Spadoni aparegut en el diari parisenc "L'Aurore" de l'11 d'octubre de 1901" title="Article de Charles Malato sobre l'expulsió d'Ugo Spadoni aparegut en el diari parisenc "L'Aurore" de l'11 d'octubre de 1901" src="http://www.estelnegre.org/fotos/spadoniugo.jpg" /></a> Article de Charles Malato sobre l'expulsió d'Ugo Spadoni aparegut en el diari parisenc L'Aurore de l'11 d'octubre de 1901<o></o> - Ugo Spadoni: El 4 d'agost de 1881 neix a Milà (Llombardia, Itàlia) l'anarquista Ugo Spadoni, també citat Hugo Spadoni, conegut com Milanesi. Era fill de Giovanni Spadoni i de Margherita Provella. Es guanyava la vida treballant de serraller i de lampista. A principis de segle, instal·lat a París (França), mantingué contactes amb el grup anarquista «Les Trimardeurs du XVe» (Els Vagabunds del XV Districte). A mitjans d'agost de 1901 va ser detingut a la Borsa del Treball després de fer una xerrada a la «Bibliothèque du XVe» i, considerat un «anarquista perillós», el 23 d'agost d'aquell any es va decretar la seva expulsió de França per «vagabunderia», la qual es dugué a terme tres dies després. La Unitat Socialista Revolucionària (USR) de Saint-Ouen (Illa de França, França) protestà formalment davant la premsa. Volia ser enviat a Anglaterra o a Bèlgica, però finalment les autoritats franceses el deportaren a Itàlia. Després de restar tancat durant 15 dies a Torí (Piemont, Itàlia) i una nit a Milà, va ser posat en llibertat. Durant l'Exposició Universal de Milà, que se celebrà entre el 28 d'abril i l'11 de novembre de 1906, va estar empleat per Fournigault, agent general francès de la secció d'Arts Decoratives. Posteriorment treballà per una gran empresa de calefacció central de Ginebra (Ginebra, Suïssa). El novembre de 1911 es decretà la seva expulsió de la Confederació Helvètica, fet que va ser denunciat per la Lliga dels Drets de l'Home. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bellini.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 422px;" alt="Otello Bellini (primer per l'esquerra) i altres companys durant una excursió a Marina di Cecina l'estiu de 1954" title="Otello Bellini (primer per l'esquerra) i altres companys durant una excursió a Marina di Cecina l'estiu de 1954" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bellini.jpg" /></a> Otello Bellini (primer per l'esquerra) i altres companys durant una excursió a Marina di Cecina l'estiu de 1954<o></o> - Otello Bellini: El 4 d'agost de 1892 neix a Pisa (Toscana, Itàlia) el baster anarquista Otello Bellini. Sos pares es deien Giuseppe Bellini i Virginia Giorgi. Quan encara era molt jove s'acostà als cercles llibertaris i de tant en tant col·laborà en el setmanal L'Avvenire Anarchico, on, el 26 d'abril de 1912, publicà un article dedicat al Primer de Maig («Il 1º maggio 1912. La parola allà storia»). Durant el «Bienni Roig» (1919-1920) participà activament en el moviment llibertari. Després d'ascensió del feixisme al poder, sense renunciar a les seves idees, no destacà particularment en la militància i així i tot va ser vigilat per les autoritats. Durant la II Guerra Mundial reprengué la militància plenament i participà en 1945 en la constitució de la Federació Anarquista Pisana (FAP), juntament amb altres destacats militants (Spartaco Benedetti, Nilo Capocchi, Nilo Cazzuola, Cafiero i Foresto Ciuti, Bruno Ghelardi, Oscar Mariani, Unico Pieroni, etc.). El 7 de juliol de 1946 participà en la conferència de constitució del nou grup anarquista «Combattiamo» de via Volturno de Pisa. Entre el 16 i el 20 de març de 1947 assistí com a delegat de la FAP al II Congrés Nacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI) que se celebrà a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). Com a delegat de la FAP assistí, entre el 16 i el 20 de març de 1947, al II Congrés Nacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI), que se celebrà a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia); al III Congrés de la FAI, que se celebrà entre el 23 i el 25 d'abril de 1949 a Liorna (Toscana, Itàlia); i al Congrés Nacional de Pisa, celebrat entre el 6 i el 7 de desembre de 1959. Otello Bellini va morir el 26 de gener de 1972 a Pisa (Toscana, Itàlia). <o></o> *** <img style="width: 405px; height: 561px;" alt="Necrològica de Carme Aguilar Gimeno apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 25 de gener de 1962" title="Necrològica de Carme Aguilar Gimeno apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 25 de gener de 1962" src="http://www.estelnegre.org/fotos/arconadacarme.jpg" /> Necrològica de Carme Aguilar Gimeno apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 25 de gener de 1962<o></o> - Carme Aguilar Gimeno: El 4 d'agost de 1895 neix a Onda (Plana Baixa, País Valencià) l'anarcosindicalista Carme Aguilar Gimeno, més coneguda com Carme Arconada o Carmeta. Sos pares es deien Vicent Aguilar i Rosa Gimeno. Milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) a la barriada d'Hostafrancs de Barcelona (Catalunya) i a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès, Catalunya). Exiliada a França, es guanyà la vida com a domèstica i no va deixar de participar en les activitats confederals. Vídua, es casà amb Gonzalo Arconada. Carme Aguilar Gimeno va morir el 19 de novembre –algunes fonts citen erròniament el 21 de novembre– de 1961 a l'Hospital Saint-Joseph de París (França) i va ser enterrada tres dies després al cementiri de Bagneux (Illa de França, França). <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/gomezrojas/gomezrojas01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 571px;" alt="José Domingo Gómez Rojas" title="José Domingo Gómez Rojas" src="http://www.estelnegre.org/documents/gomezrojas/gomezrojas01.jpg" /></a> José Domingo Gómez Rojas - José Domingo Gómez Rojas: El 4 d'agost de 1896 neix a Santiago de Xile (Xile) el poeta i dramaturg anarquista José Domingo Gómez Rojas, conegut literàriament com Poeta Cohete i pels seus amics com Chumingo. Fills d'una modesta família –son pare, Germán Gómez Guzmán, era ebenista–, va ser criat per sa mare Lucinda Rojas del Campo, ja que son pare i son padrastre l'abandonaren ben aviat. Després de fer els estudis bàsic a l'Escola Superior d'Homes Núm. 9, en 1908 començà l'ensenyament mitjà en l'especialitat d'humanitats al Liceu Manuel Barros Borgoño. De jovenet es decantà per la poesia i la major part de la seva obra va ser escrita entre 1912 i 1915. D'antuvi va participar en sectors del cristianisme protestant, oposats a l'autoritarisme de l'Església catòlica xilena, i en 1912 publicà alguns poemes i articles en El Heraldo Cristiano (El Cristiano), òrgan de la Lliga Metodista Episcopal de la Costa del Pacífic; però ben aviat s'acostà als sectors de l'anarquisme intel·lectual. Durant la dècada dels deu participà en diversos grups intel·lectuals i artístics de la bohèmia avantguardista xilena, com ara «Los Caimanes», «Los Diez» o «Los Inmortales», i publicà articles en les seves revistes (Claridad, Juventud, Pacífico Magazine, Sucesos, Selva Lírica, Nuestros Poetas, Revista de Los Diez, etc.). En el grup «Los Inmortales» va fer una bona amistat amb els escriptors anarquistes Manuel Rojas Sepúlveda i José Santos González Vera. En aquesta època freqüentà la Societat de Resistència d'Oficis Diversos i el Centre d'Estudis Socials «Francisco Ferrer», fundat en 1912. L'abril de 1913 sortí, sota la influència de Friedrich Nietzsche i de Gabriele D'Annunzio, el primer i únic llibre que publicà en vida, Rebeldías líricas; l'obra és una col·lecció de poemes d'alt contingut social, revolucionari, anticapitalista i antiimperialista. Col·laborador del periòdic anarquista La Batalla, en el seu nom recità una «arenga lírica» en els actes del Primer de Maig de 1913, que va ser fortament ovacionada pels 15.000 obrers assistents. El 25 d'agost de 1913 participà a Valparaiso en una manifestació estudiantil contra la visita del nunci papal monsenyor Sibila i en la qual parlà als estudiants des de la tribuna. Entre desembre de 1913 i començaments de 1914 viatjà a l'Argentina, en companyia de l'anarquista espanyol Ángel Fernández, amb la finalitat d'arribar a Buenos Aires i mostrar la seva admiració a l'escriptor llibertari Alberto Ghiraldo, però només arribaren a Mendoza. El 23 d'abril de 1914 llegí a l'Ateneu de Santiago el seu «Poema hereje» i aquest mateix any terminà la seva primera obra teatral, Renunciación. Entre altres obres de teatre que va escriure podem citar La Gioconda (1918) –guanyadora del tercer premi del Concurs Teatral del Club de Senyores–, El vino triste –en col·laboració amb Antoni Acevedo Hernández–, Los emigrantes. Obra social en tres actos i ¿Ha muerto el Amor?, comèdia sentimental en verso i prosa que no acabà. En 1915 publicà diversos articles en el diari El Chileno. En 1917 sortí en la revista Selva Lírica el seu poema més conegut, «Miserere», sota el pseudònim de Daniel Vásquez. Quan era estudiant de pedagogia a l'Institut Pedagògic i de dret a l'Escola de Lleis de la Universitat de Xile, participà en algunes activitats del sector àcrata de la Federació d'Estudiants de la Universitat de Xile (FECh) –de la qual va ser nomenat «federat honorari»–, però la seva militància més activa va ser en el Centre de la Joventut Radical, del qual va ser secretari, i en l'Assemblea Obrera d'Alimentació Nacional (1918-1920). També va està afiliat a la socialista Federació Obrera de Xile (FOCh) i fou un dels fundadors de la secció xilena de l'anarcosindicalista Industrial Workers of the World (IWW, Treballadors Industrials del Món), de la qual va ser vocal i delegat per Valparaíso, a més de secretari d'actes. En aquests anys es guanyava la vida com a secretari a l'Ajuntament de Santiago i també va fer de professor al Liceu Nocturn Federico Hansen. En 1920 participà en la I Convenció d'Estudiants Xilens. El 25 de juliol de 1920 –en el context de l'elecció presidencial d'Arturo Alessandri Palma i la violenta repressió desencadenada per l'oligarquia xilena contra els sectors obreristes i estudiantils, que cristal·litzà en l'assalt del local de la FECh el 21 de juliol d'aquell any– va ser detingut acusat d'«atemptat contra la seguretat interior de l'Estat» i de «militància anarquista», tancat a la Presó Pública de Santiago i encausat en l'anomenat «Procés als subversius», que perseguia obrers i estudiants llibertaris i socialistes. A la garjola va ser sotmès a tortures i vexacions constants fins l'embogiment pel jutge José Astorquiza y Líbano, instructor del procés. Malalt d'una meningitis no diagnosticada a temps i de pulmonia, va ser traslladat de la penitenciaria a l'establiment psiquiàtric de la Casa de Orates en qualitat de presoner. José Domingo Gómez Rojas va morir l'endemà, el 29 de setembre de 1920, en aquest centre de Santiago de Xile (Xile) enfollit totalment. Al seu funeral de l'1 d'octubre, convertit en una manifestació contra les classes poderoses xilenes, assistiren més de 50.000 persones. El seu poema Protestas de Piedad, escrit durant la seva reclusió a la presó, llegit i difós durant el seu funeral, esdevingué un símbol dels grups anarquistes, pacifistes i estudiantils contra la burgesia del seu país. Pòstumament, en 1935, va ser publicada la seva obra Elegías, editada per Antonio Acevedo Hernández. Des del 2008 existeix un «Grupo de Estudios José Domingo Gómez Rojas» a Santiago de Xile. *** <img style="width: 559px; height: 303px;" alt="Notícia sobre la detenció de Noël Chabany apareguda en el diari de Nantes "Le Phare de la Loire" del 20 de novembre de 1936" title="Notícia sobre la detenció de Noël Chabany apareguda en el diari de Nantes "Le Phare de la Loire" del 20 de novembre de 1936" src="http://www.estelnegre.org/fotos/chabany.jpg" /> Notícia sobre la detenció de Noël Chabany apareguda en el diari de Nantes Le Phare de la Loire del 20 de novembre de 1936<o></o> - Noël Chabany: El 4 d'agost de 1897 neix a Sury-le-Comtal (Forez, Arpitània) l'anarquista i anarcosindicalista Noël Chabany. Sos pares es deien Pierre Chabany, paleta, i Marguerite Berger, domèstica. Es guanyava la vida com a obrer en la construcció. Entre el 15 i el 16 de novembre de 1926 assistí a Lió (Arpitània) al congrés fundacional de la Confederació General del Treball Sindicalista Revolucionària (CGTSR), organització en la qual milità, i fou gerent del periòdic mensual Le Réveil du Bâtiment, òrgan del Sindicat Únic de la Construcció i d'Obres Públiques de Lió i de la Regió (1927-1932). També fou gerent del periòdic anarquista publicat a Lió Insorgiamo (1932-1932), els responsables del qual eren els exiliats italians Gusmano Mariani i Attilio Scarsi (Tati). El novembre de 1936 va ser arrestat per gendarmes de Pont-Rousseau (Rezé, País del Loira, França) per una ordre de detenció per «abús de confiança» decretada a París (França). El 6 de desembre de 1952 es casà a Villeurbanne amb Françoise Marie Apostolico, de qui es va divorciar el 6 de febrer de 1968 a Lió. Sembla que es tracta del mateix Chavbanis que el 27 de gener de 1924 va ser nomenat membre del Comitè Nacional de la Federació de la Construcció de la Confederació General del Treball Unitària (CGTU) i membre de la Comissió Administrativa en 1926 de la CGTSR. Son germà petit Henry Thomas Chabany (Marius Chabany) també va ser militant anarquista i anarcosindicalista. Noël Chabany va morir el 13 de febrer de 1976 al seu domicili de Villeurbanne (Lió, Arpitània) acompanyat per son germà Harry Chabany.<o></o> *** <img style="width: 224px; height: 362px;" title="Vasil Popov" alt="Vasil Popov" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vasilpopov.jpg" /> Vasil Popov<o></o> - Vasil Popov: El 4 d'agost de 1899 –algunes fonts citen el 4 d'abril de 1879– neix a Mikre (Ugarchin, Lovech, Bulgària) el guerriller anarquista Vasil Popov, també conegut com Geroia (Heroi) i Doktora (Doctor). Va fer estudis de secundària a la ciutat de Lovech, però no aconseguí acabar-los i a l'institut ja es declarà anarquista. És en aquesta època d'estudiant quan rebé el malnom de Geroia (Heroi), perquè en classe de matemàtiques pogué resoldre un problema especialment difícil. En 1915 intentà entrar a l'Escola Militar, però malgrat els excel·lents resultats només se li oferí un destí a infanteria i abandonà el projecte. Més tard intentà sense èxit començar estudis d'enginyeria mecànica a la universitat i frustrat es lliurà a la militància llibertària. Arran del cop d'Estat del 9 de juny de 1923, que suprimí l'antic govern agrarista d'Alexandre Stambolijski i instal·là un règim profeixista encapçalat per Alexandre Tsankov, participà a finals d'aquell mes en una reunió clandestina a Kaltunets (Lovech) que va ser reprimida per la policia; aconseguí fugir, però hagué de passar a la clandestinitat amb altres companys. Entre 1923 i l'estiu de 1924 visqué amagat a Pleven i altres pobles dels voltants i establí contactes amb l'anarquista Valko Shankov amb qui planejà diversos atemptats a gran escala. A començaments de juny de 1924 amb Shankov va fer esclatar un arsenal d'armes a prop de Pleven i s'amagaren a casa de Dimitar Popov. El 12 de juny assassinaren un policia en un parc de Pleven i fugiren. Buscats per les autoritats, durant la nit del 8 al 9 de setembre de 1924 la casa del barri de Dekisana de Lovech on s'amagaven va ser encerclada. Després d'un llarg tiroteig, en el qual morí Valko Shankov, aconseguí escapar. Durant l'octubre visqué amagat a Troyan i el 20 d'aquest mes l'anarquista Nikola Katsarov fugí de la presó i es reuní amb Popov. El gener de 1925 ambdós es reuniren a Sofia amb el destacat anarquista Vasil Ikonomov. És en aquesta època que li començaran a dir Doktora (Doctor), perquè sempre anava amb un maletí farmaciola. Amb Tinko Simov, Nikola Katsarov, els germans Tumangelovi i altres, creà durant la primavera de 1925 un grup guerriller que actuava a la zona de Koprivshtitsa, depenent de la Federació Anarquista Comunista Búlgara (FACB), que destacà per accions d'expropiació i de sabotatges: tabaquera Orient-Tabak, comerç a Yuritsite, fàbrica de fòsfors a Kostenets, etc. El 14 d'abril de 1925 cinc membres del grup de Koprivshtitsa, (Popov, Ikomonov, Nesho Tumangelov, Anton Ganchev i Nesho Mandulova) intentaren segrestar el rei Boris III quan travessava el pas balcànic d'Arabakonak; en aquesta acció morí l'entomòleg Delcho Ilchev i el conductor del carruatge, però el rei pogué fugir sa i estalvi. Amb Tinko Simov participà en una expedició per escarmentar diversos jutges de Sevlievo. Més tard l'escamot de Koprivshtitsa s'ajuntà amb altres grups guerrillers, entre ells els de Georgi Popov. El 23 de novembre de 1925 acabaren a Bulgarene amb la vida de Nicola Tifchev, cap de policia del districte de Lovech. Durant la tardor de 1926 va ser ferit en un enfrontament amb la policia i el grup hagué de passar a Iugoslàvia. En la primavera de 1927, amb Tinko Simov, Doch Uzunov i altres, retornà a Bulgària i el grup començà a actuar a Lovech i a Troyan, realitzat expropiacions i sabotatges. El 3 d'abril de 1927, en un intent atracament del Banc Agrícola de Troyan (Lovech, Bulgària), Popov resultà greument ferit per la policia i se suïcidà per no ser capturat; Tinko Simov aconseguí fugir. <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0408.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> Anarcoefemèrides 2026-08-04T12:53:52Z efemerides [03/08] Manifestació atea - Solidaritat Obrera - «Cronaca Libertaria» - Columna Alcoiana - Radio Llibertaria - Vilà - Santandrea - Buhr - Gauthier-Lavigne - Cassoret - Larson - Gonçalves - Ducauroy - Ballester - Zanier - Méndez - Bruschi - Malfatti - Juanel - Gracia - Adelita del Campo - Rodríguez Rodríguez - Carruth - Maurice - Duteuil - Filippetti - Virgulti - Ghezzi - Roussenq - Uni - Valero - Alarcón - López Ayesa - Scheck - Huguet - Munné - Antó - Clement - Bourgeois - Cartier-Bresson https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143553 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[03/08] Manifestació atea - Solidaritat Obrera - «Cronaca Libertaria» - Columna Alcoiana - Radio Llibertaria - Vilà - Santandrea - Buhr - Gauthier-Lavigne - Cassoret - Larson - Gonçalves - Ducauroy - Ballester - Zanier - Méndez - Bruschi - Malfatti - Juanel - Gracia - Adelita del Campo - Rodríguez Rodríguez - Carruth - Maurice - Duteuil - Filippetti - Virgulti - Ghezzi - Roussenq - Uni - Valero - Alarcón - López Ayesa - Scheck - Huguet - Munné - Antó - Clement - Bourgeois - Cartier-Bresson</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 3 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <img style="width: 508px; height: 800px;" title="Estàtua d'Étienne Dolet" alt="Estàtua d'Étienne Dolet" src="http://www.estelnegre.org/fotos/estatuadolet.jpg" /> Estàtua d'Étienne Dolet - Manifestació atea: El 3 d'agost de 1896, davant l'estàtua d'Étienne Dolet –humanista francès cremat per la Inquisició i símbol del lliure pensament–, a la plaça Maubert de París (França), erigida en 1889 al mateix lloc on va ser abrusat, una multitud de més de vint mil persones reunides sota la crida de tots els grups socialistes parisencs, hi manifesten l'anticlericalisme i l'ateisme. Aquesta trobada anual dels lliurepensadors xocarà, segons els anys, amb les autoritats que intentaran nombroses vegades prohibir-la. Durant l'ocupació alemanya, l'estàtua d'Étienne Dolet, com la del Cavaller de la Barre, van ser desmuntades i foses. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/primercongressolidaridadobrera.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 416px;" title="Primer congrés de Solidaritat Obrera (entre el 6 i el 8 de setembre de 1908)" alt="Primer congrés de Solidaritat Obrera (entre el 6 i el 8 de setembre de 1908)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/primercongressolidaridadobrera.jpg" /></a> Primer congrés de Solidaritat Obrera (entre el 6 i el 8 de setembre de 1908) - Creació de Solidaritat Obrera: El 3 d'agost de 1907 es constitueix, després d'algunes reunions preparatòries, al local de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona (Catalunya), la Federació de Societats Obreres de Barcelona Solidaritat Obrera, amb assistència de 57 societats i de nombrosos treballadors. Quan es va fundar no era una organització purament anarquista, sinó una federació sindical de tots els obrers barcelonins, on participaven anarquistes (la majoria), socialistes i republicans radicals. D'aquesta reunió sortiren aprovades les bases de la nova federació: conservació de les millores obreres, dret d'associació, diumenges lliures, no al treball a escarada, ensenyament racional obligatori, emancipació del sistema capitalista, etc. Bases que en el seu conjunt suposaven una tendència a l'anarquisme i al sindicalisme revolucionari, però sense radicalismes. El secretari general en va ser Antoni Colomer; el tresorer, Ramon Lostau; els secretaris ajudants, Àngel Badía Matamala (socialista destacat) i Jaume Bisbé. El 19 d'octubre del mateix any es va fundar el seu òrgan d'expressió Solidaridad Obrera. El setembre de 1908 passà a ser una confederació regional catalana que agrupava entre 20.000 i 25.000 obrers. *** <img style="width: 600px; height: 191px;" alt="Capçalera de "Cronaca Libertaria"" title="Capçalera de "Cronaca Libertaria"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/cronacalibertaria1917.jpg" /> Capçalera de Cronaca Libertaria<o></o> - Surt Cronaca Libertaria: El 3 d'agost de 1917, en plena Gran Guerra, surt a Milà (Llombardia, Itàlia) el primer número del setmanari Cronaca Libertaria. Giornale anarchico (Crònica Llibertària. Diari anarquista). Aquesta publicació s'edità, com a resposta de la comissió executiva de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI), després que el periòdic Il Libertario de La Spezia (Ligúria, Itàlia) fos suspès sine die per les autoritats (Ministeri de la Marina i Ministeri de l'Interior). L'administració la portà Pasquale Binazzi des de La Spezia i l'editor responsable fou Giuseppe Invernizzi. Van ser els principals redactors Carlo Molaschi (Charles l'Ermite) i Leda Rafanelli i van col·laborar destacats anarquistes, com ara Fermus Argante, Camillo Berneri, Alfredo Cancellieri, G. Cetti, Luigi Fabbri, Sante Ferrini (Flogorite). Bruno Filippi, Nella Giacomelli (Petit Jardin), Adele Morigi, Renzo Novatore, O. Oradei, Zelmira Peroni, Giovanni Rolando i F. Rubia, entre d'altres. A més de mostrar la seva oposició a la Gran Guerra, el periòdic tractava els esdeveniments de la Revolució russa, denunciant la seva involució, i criticà la Conferència Internacional d'Estocolm, convocada per iniciativa dels bolxevics russos. Malgrat nombroses dificultats, pogué publicar, no sense censures, 14 números, l'últim l'1 de novembre de 1917. En apèndix va editar el fullet de Ferdinand Domela Nieuwenhuis Van Christen tot Anarchist, en la traducció italiana (Come da cristiano divenni anarchico), de Carlo Molaschi, de la traducció francesa d'E. Armand.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/espejosetembre1936capa.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 405px;" alt="Milicians de la Columna Alcoiana a Espejo fotografiats per Robert Capa (setembre de 1936)" title="Milicians de la Columna Alcoiana a Espejo fotografiats per Robert Capa (setembre de 1936)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/espejosetembre1936capa.jpg" /></a> Milicians de la Columna Alcoiana a Espejo fotografiats per Robert Capa (setembre de 1936)<o></o> - Columna Alcoiana: El 3 d'agost de 1936 es crea a Alcoi (Alcoià, País Valencià) la Columna de Milícies Alcoiana de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Lluità a la mateixa ciutat d'Alcoi contra els militars aixecats i el 9 d'agost marxà al front de Còrdova amb un milenar de combatents, entre soldats i milicians anarquistes. El comandament s'establí a Pedro Abad i es dividí en dos grups, un que es dirigí cap a Espejo i Còrdova, encapçalada pel tinent Roberto García, i l'altre cap a Cerro Muriano, comandat per l'alferes Melquíades Álvarez i Enrique Vañó. La lluita en aquests camps de batalla va ser brava. En tornar a Alcoi, un d'aquests batallons prengué el nom de «Ruescas-Taíno», en honor de dos dels seus milicians morts (Juan Ruescas Ángel i Federico Borrell García). Dissidents de la Columna de Ferro s'hi afegiren i amb la militarització passà a ser la 82 Brigada. A més dels citats, van combatre Enric Barberà i Mario Brotons, entre d'altres.<o></o> *** <img style="width: 219px; height: 297px;" title="Cartell de denúncia de Radio Libertaire" alt="Cartell de denúncia de Radio Libertaire" src="http://www.estelnegre.org/fotos/radiolibertaireinterdite.jpg" /> Cartell de denúncia de Radio Libertaire - Legalització Radio Libertaire: El 3 d'agost de 1987 Radio Libertaire de París (França), adherida a la Federació Anarquista (FA), que lluitava des de la seva creació l'any 1981 contra el poder socialista per defensar la llibertat d'expressió a les ones de ràdio, és finalment autoritzada pel govern de Jacques Chirac, a través de la Comissió Nacional de la Comunicació Audiovisual, a emetre legalment en l'ona 89.4 Mhz, amb una potència de 4kW. <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/vilapujol.gif"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 500px;" alt="Isabel Vilà segons un dibuix de Genar" title="Isabel Vilà segons un dibuix de Genar" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vilapujol.gif" /></a> Isabel Vilà segons un dibuix de Genar - Isabel Vilà i Pujol: El 3 d'agost de 1843 neix a Calonge (Baix Empordà, Catalunya) –el certificat de defunció cita Llagostera (Gironès, Catalunya)– la sindicalista, militant de la Internacional i pedagoga racionalista Isabel Vilà i Pujol. Era filla de Segimon Vilà Roure, obrer taper que en 1856 havia emigrat a Llagostera, centre de la indústria surera gironina, i de Teresa Pujol Armet. El matrimoni tingué cinc filles, de les quals Isabel era la tercera. A part de treballar, el temps lliure l'esmerçava a atendre els malalts de Llagostera, i a aprendre a llegir i escriure per tal d'arribar a mestra. Va establir relacions amb un jove de posició acomodada, fins que aquest intentà excedir-s'hi, per la qual cosa decidí acomiadar-lo i deixar de freqüentar llocs de diversió, i va romandre fadrina tota sa vida. A Llagostera s'introduí en els ambients sociopolítics i assistí al míting que en aquesta població realitzà el novembre de 1868 el polític socialista Fernando Garrido i l'etnòleg anarquista Élie Reclus. En 1869 començà a participar en les reunions dels republicans federals i el març d'aquell any promogué una petició a les Corts, signada per 800 dones d'aquesta vila, on es demanava l'abolició de les quintes, la separació Església-Estat i la llibertat de cultes. El 6 d'octubre de 1869 prengué part com a infermera en la revolta anomenada «El Foc de la Bisbal», per defensar la República Democràtica Federal contra el governador militar de Girona, per la qual cosa va haver de realitzar una marxa amb altres 3.000 persones des de Llagostera i Cassà de la Selva a La Bisbal, travessant Les Gavarres. Afiliada a la Federació Local de Llagostera (tapers, sabaters i paletes) de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional dels Treballadors (FRE-AIT), el 30 d'agost de 1872 va fer un míting d'afirmació internacionalista i d'apoliticisme anarquista a Sant Feliu de Guíxols i el juliol de 1873 un altre a Llagostera. Entre 1872 i 1873 ocupà la secretaria de la FRE de Llagostera. La seva activitat reivindicativa comportà que li dediquessin una cançó a Llagostera, a causa de l'enfrontament de l'AIT local amb les autoritats de la vila per l'aplicació de la normativa del govern republicà, que limitava a cinc hores la jornada laboral dels nins i nines de menys de 13 i 14 anys, respectivament, i a vuit la dels al·lots menors de 15 i les al·lotes menors de 17 –per mor d'això passarà a ser coneguda com Isabel Cinc Hores. Des d'agost de 1873, per aquest conflicte, Vilà i l'AIT patiren una campanya d'injúries i de pressions per al tancament de la federació local, i aquell mateix mes es dissolgué la societat de tapers. També exigí un local i una biblioteca a l'alcalde per a l'educació de la classe treballadora. Quan en 1874 fou il·legalitzada la Internacional i es redactà una ordre de detenció contra ella, es traslladà a Occitània on va fer de professora de castellà i de comptable a Carcassona durant sis anys, acollida a casa dels senyors Muntada, amics de la família i latifundistes a Algèria. En l'exili va estudiar per ser mestra d'escola. En 1880 retornà a Catalunya i s'establí a la comarca barcelonina, dedicant-se a l'ensenyament, d'antuvi com a professora de llengua francesa al Centre Republicà de Sabadell i després fundant i dirigint el «Col·legi Franco-Espanyol» per a nines. A partir de 1882 encapçalà una escola racionalista de nines de la Institució Lliure d'Ensenyament a Sabadell i, quan hagué de tancat, en 1895, desposseïda per la junta directiva per les seves relacions amb l'espiritisme, continuà fent classes en aquesta ciutat ajudada per l'Església Evangèlica luterana de la localitat. Isabel Vilà i Pujol va morir el 23 de desembre de 1896 d'una apoplexia cerebral al seu domicili de Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya) i fou enterrada a l'anomenat Cementiri dels Dissidents d'aquesta població. Durant la II República (1931-1936) l'Ajuntament de Llagostera va adoptar l'acord de dedicar-li un carrer, encara que aquesta denominació va durar poc. Finalitzada la Guerra Civil, per decisió de l'ajuntament franquista es va anul·lar la nomenclatura republicana. En el ple municipal del 12 d'abril de 1995 de la ciutat de Llagostera es va aprovar dedicar-li una plaça a la nova urbanització de Santa Eugènia. A Sant Feliu de Guíxols existeix una «Associació de Dones Isabel Vilà» dedicada a desenvolupar projectes solidaris. En 1996 Francesc Ferrer i Gironès publicà la biografia Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana, que fou reeditada, ampliada i corregida, en 2005. L'octubre de 2000, una colla d'entitats, de sindicats i d'associacions excursionistes realitzà la «Primera Caminada Memorial Isabel Vilà», en commemoració del «Foc de La Bisbal» i de la marxa que des de Llagostera va fer Isabel Vilà. En 2005 el filòleg català Toni Strubell i Trueta publicà Isabel «Cinc Hores», obra teatral basada en la vida de la que es considera la primera sindicalista catalana. <a href="http://www.revistadegirona.cat/recursos/2001/0205_032.pdf" target="_blank">Joan Carles Gelabertó i Orue: «Isabel Vilà, de Llagostera, lluitadora social i pedagoga», en Revista de Girona, 205 (març-abril 2001), pp. 32-35</a> *** <img style="width: 312px; height: 580px;" alt="Giovanni Santandrea" title="Giovanni Santandrea" src="http://www.estelnegre.org/fotos/giovannisantandrea.jpg" /> Giovanni Santandrea - Giovanni Santandrea: El 3 d'agost de 1859 neix a Castel Bolognese (Romanya, Itàlia) el militant anarquista Giovanni Santandrea. Fill del ferroviari Luigi Santandrea i de Maria Zaccarini, va fer estudis elementals. Adherit a l'anarquisme des de la joventut, va ser un dels militants més destacats de Castel Bolognese de la generació de la Primera Internacional. En 1880 va començar a treballar en els ferrocarrils i com a militant anarquista va gaudir de certa influència entre els companys i la policia en aquests anys el qualifica com a «cap local molt fanàtic del Partit Socialista-Anarquista». Va ser força amic de Raffaele Cavallazzi i de Michele Fantini, del republicà i garibaldí Giovanni Emiliani i d'Andrea Costa, amistats que mantindrà fins i tot quan va haver d'abandonar el país. En 1890, per evitar el servei militar, son germà Pietro, també anarquista, se suïcidarà, convertint-se amb aquest fet en un símbol de l'antimilitarisme entre els anarquistes romanyesos. L'altre germà seu, Domenico, militarà en les files socialistes. Des de la seva feina en els ferrocarrils, primer com a maleter i després com a peó i guardaagulles, va desenvolupar una intensa activitat de propaganda, especialment dirigida als seus companys de feina. Arran d'una vaga, es va adherir all combatiu Sindicat Ferroviari Italià (SFI), autònom de la Confederazione Generale del Lavoro (CGdL, Confederació General del Treball) i on havia multitud d'anarquistes i de sindicalistes revolucionaris, i del qual esdevindrà responsable local. La seva tasca d'agitació fa que sigui malvist pels seus superiors i per les autoritats, per la qual cosa a partir de 1883 serà castigat amb el trasllat sistemàtic a diverses estacions (Villa Savio, Ravenna, Montemarciano, Rimini). Durant la seva estada a Ravenna el prefecte de policia va fer un informe a finals de 1892 on citava que freqüentava els més destacats anarquistes locals, com ara Ludovico Nabruzzi, Antonio Lanzoni, Emanuele Dradi, Caio Ghirardini i Salvatore Cicognani. Casat amb Filomena Maddalena Santandrea, amb qui tindrà set fills, quatre homes i tres dones, tots ells naixeran a diferents llocs a causa dels trasllats obligats del pare. Sota la influència d'aquest i pel contacte amb els companys, els quatre germans es faran anarquistes de jovenets, especialment Giuseppe, Pietro i Libero; Teo es mantindrà sempre al marge del moviment anarquista orgànic, encara que compartirà els ideals. Finalment, en 1900, va aconseguir tornar a Castel Bolognese de manera permanent, on continuarà freqüentant les reunions i les companyies anarquistes, encara que de mica en mica hi anirà reduint progressivament la seva activitat. En 1914 les autoritats ja no el consideraven perillós. Després de la Gran Guerra i de l'adveniment del feixisme la seva casa serà nombroses vegades escorcollada per la policia, però ara intentant implicar més els fills que el pare. Giovanni Santandrea va morir el 29 de setembre de 1926 a Castel Bolognese (Romanya, Itàlia). *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/buhr/buhr01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 626px;" alt="Foto policíaca de Victor Buhr (2 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Victor Buhr (2 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/buhr/buhr01.jpg" /></a> Foto policíaca de Victor Buhr (2 de març de 1894)<o></o> - Victor Buhr: El 3 d'agost de 1868 neix a Colònia (Renània, Confederació Alemanya del Nord; actualment Rind del Nord-Westfàlia, Alemanya) el socialista revolucionari, anarquista i sindicalista Viktor Buhr, també conegut com Victor Buhr. Sos pares es deien Christian Buhr, que comerciava amb palla i pinso per als cavalls de l'exèrcit, i Anna Marie Kraemer, i tingué dos germans i dues germanes. El 6 de novembre de 1888 entrà a servir en el 52 Regiment d'Infanteria estacionat a Krossen (Brandenburg). El 2 de febrer de 1890 va ser enviat com a mesura disciplinària a la «Divisió Obrera» de Magdeburg (Saxònia) i el 9 d'agost de 1891 a Königsberg (Prússia Oriental; actual Kaliningrad, Rússia). El 30 de setembre de 1891 va ser llicenciat del servei militar i fins al 21 d'abril de 1893 visqué a Berlín i posteriorment a Johannisthal (Treptow-Köpenick, Berlín). A finals de 1892 havia publicat a Berlín una mena de memòries de les seves experiències militars Der Sozialismus in der deutschen Armee. Selbst-Erlebtes. Es guanyava la vida com a pintor decorador. Fou un dels fundadors, amb Gustav Landauer i Rudolf Rocker, entre d'altres intel·lectuals destacats del moviment llibertari alemany, de la Verein unabhängiger Sozialisten (VUS, Associació de Socialistes Independents), els membres dels quals eren coneguts com «Els Joves», descontents i dissidents de la línia legalista i reformista del Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD, Partit Socialdemòcrata d'Alemanya). El 8 de novembre de 1891 va ser nomenat, amb Eugen Ernst, president de la VUS i el febrer de 1892 president. En 1892 va fer nombroses conferències i participà en reunions dels socialistes independents a Magdeburg, on denuncià la lluita pel «poder polític», que només porta a la corrupció, tot reivindicant les «vagues internacionals» en els sindicats com a única via d'acció per al proletariat. En aquesta època mantingué dures controvèrsies amb Paul Singer, líder de l'SPD. Quan els socialistes independents es dividiren en socialdemòcrates i anarquistes, ell prengué una posició contrària a l'anarquista. El 2 d'abril de 1892 va ser condemnat a quatre mesos de presó per «incitació a l'odi cap el govern» i el 20 de setembre de 1892 va ser detingut per «sedició». L'estiu de 1893 abandonà, amb Eugen Ernst i Carl Wildberger, la redacció de Der Sozialist, fortament influenciat per l'anarquisme de Gustav Landauer. En aquest 1893 va ser condemnat a sis mesos de presó per haver distribuït pamflets revolucionaris entre els soldats. L'agost de 1893, fugint d'aquesta condemna d'«incitació a l'assassinat, al pillatge i a l'incendi», es refugià a París (França). Sense recursos, va ser ajudat per companys expatriats, com ara l'escultor en fusta Jean Frédéric Scharr i el sabater Jean Crayer, que li donaren hospitalitat. El 3 d'octubre de 1893 llogà un recambró moblat al número 45 del carrer Maronites de París. En aquesta època freqüentà reunions de socialistes i d'anarquistes alemanys, especialment les del «Club dels Socialistes Alemanys Independents», on prenia la paraula per exposar les seves teories comunistes i anarquistes. El 26 de desembre de 1893 el seu nom figurava en un llistat d'anarquistes establert per la Prefectura de Policia de París. El 28 de febrer de 1894 el prefecte de policia lliurà una ordre d'escorcoll i d'interrogatori al seu nom, sospitós de formar part d'«associació criminal», i el 2 de març el seu domicili, al número 127 del carrer Dames de París, on vivia tot sol des del 19 de novembre de 1893, va ser escorcollat pel comissari de policia del barri de Batignolles; en aquesta perquisició només es trobà una cartera amb papers, correspondència i la seva cartilla militar, tot en alemany, documentació que va ser traduïda al francès. Detingut, va ser portat a les cel·les de la Prefectura de Policia, on va ser fitxat en el registre antropomètric del laboratori policíac d'Alphonse Bertillon. El 3 de març de 1894 va ser interrogat pel jutge d'instrucció Henri Meyer i, després de negar ser anarquista i d'afirmar que sempre havia combatut les idees llibertàries, va ser reclòs a la presó parisenca de Mazas. El 29 de març de 1894 Meyer decretà la seva llibertat i se li va notificar el decret d'expulsió del país que havia estat signat el 8 de març anterior i que s'havia de materialitzar en 48 hores. Argumentà que necessitava la seva documentació per partir, però el prefecte li va ordenar d'abandonar França immediatament. El 25 d'abril de 1894 va escriure, suposadament des de Londres (Anglaterra), al procurador de la República francesa per a intentar recuperar els seus papers que havien estat requisats quan va ser detingut. El 17 de juny de 1894 abandonà França a bord del vaixell Cité de Paris cap a Londres. En aquesta època va ser inscrit en un registre de «vigilància especial» de la policia ferroviària de fronteres. El 5 de juny de 1895 el procurador estimà que la documentació recollida durant l'escorcoll de casa seva no tenia interès especial i recomanà als instructors del cas el seu sobreseïment, fet que es va fer efectiu dos dies després pel jutge Meyer. El 23 de juny de 1894 emigrà als Estats Units i s'establí a Nova York (Nova York, EUA), on milità sobretot en el sindicalisme. En 1897 es casà amb Carolina Bottjer, amb qui tingué nou infants. El juliol de 1899 s'encarregà de la recollida de fons per al suport dels tramviaris en vaga. El 3 d'octubre de 1900 es va naturalitzà nord-americà i en aquesta època treballava de pintor en la construcció i vivia al número 1.145 de Tinton Avenue, al barri novaiorquès del Bronx. En aquests anys fou president de l'Amalgamated Painters' Union (Sindicat de Pintors Units) i agent comercial de la International Brotherhood of Painters (IBP, Germanor Internacional de Pintors). El febrer de 1917 fou membre del People's Conference Committee (PCC, Comitè de la Conferència Popular), per a combatre els preus elevats dels aliments. Victor Buhr va morir el 5 de juliol de 1923 al barri del Bronx de Nova York (Nova York, EUA) i va ser incinerat quatre dies després al Fresh Pond Crematory del Middle Village d'aquesta ciutat. L'anarquista André Girard va prendre el pseudònim Victor Buhr a partir de l'1 d'octubre de 1894, quan treballava d'empleat en les oficines de la Prefectura de Policia; sota aquest pseudònim col·laborà en el periòdic La Cocarde; quan la seva identitat va ser descoberta, va ser acomiadat de la seva feina a la Prefectura i a partir d'aquest moment treballà de corrector d'impremta.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/buhr/buhr.html" target="_blank">Victor Buhr (1868-1923)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/gauthierlavignepierre.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 427px;" alt="Notícia de la detenció de Pierre Gauthier-Lavigne apareguda en el diari parisenc "La Petite République" del 2 d'agost de 1897" title="Notícia de la detenció de Pierre Gauthier-Lavigne apareguda en el diari parisenc "La Petite République" del 2 d'agost de 1897" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gauthierlavignepierre.jpg" /></a> Notícia de la detenció de Pierre Gauthier-Lavigne apareguda en el diari parisenc La Petite République del 2 d'agost de 1897<o></o> - Pierre Gauthier-Lavigne: El 3 d'agost de 1868 neix a Grenoble (Delfinat, Arpitània) l'anarquista Pierre Alexandre Gauthier-Lavigne. Era fill de Pierre Alexis Gauthier-Lavigne, pintor colorista i que acabà abandonant sa família, i de Louise Annette Laforge, modista. Es guanyava la vida treballant d'obrer adober especialitzar en allisar les pells. Cridat a files per a fer el servei militar, el 13 de novembre de 1889 va ser incorporat en el 13 Batalló de Caçadors a Peu de Grenoble i l'1 de novembre de 1892 va ser llicenciat. En 1893 formava part del grup anarquista «Les Révoltés de Dauphiné» i figurava en un llistat dels 16 anarquistes més «perillosos» de Grenoble. Segons els informes policíacs, prenia la paraula de manera violenta en les reunions anarquistes i destacava en la tasca de reclutar membres entre el jovent. El novembre de 1893 el seu domicili, al Chemin de Villebois de Grenoble, va ser escorcollat per la policia, la qual va trobar 16 exemplars del cartell «En Russie» i correspondència de son germà petit Jean Joseph Gauthier-Lavigne, anarquista insubmís refugiat a Londres (Anglaterra). L'1 de gener de 1894 el seu domicili del Chemin de Villebois va ser escorcollat, ben igual que el d'altres companys (Moïsse Carré, Louis Gay, François Cadeaux, Charles Guinet i Élise James), i la policia va trobar periòdics i fullets anarquistes. La correspondència trobada al domicili de Carré va fer que el procurador processés el grup per «associació criminal», intentant provar que formaven d'un grup anarquista, fet que tots negaren; el 10 de gener, però, tots els investigats van ser posats en llibertat. A finals de juliol de 1897 va ser detingut, juntament amb el contrabandista anarquista Séraphin Jean Debard, amb qui vivia al número 13 del carrer Labatie de Romans d'Isèra (Delfinat, Occitània), sota l'acusació de fabricació i distribució de llumins i de pólvora de contraban; en l'escorcoll del domicili la policia trobà 250.000 mistos i 10 quilos de pólvora. A principis de segle figurava en un llista d'anarquistes de Lo Borg dau Peatge (Delfinat, Occitània), població on residia des de 1901, al número 18 del carrer de l'Abreuvoir Allibate. En aquesta època treballava de manobre. Fadrí, Pierre Gauthier-Lavigne va morir el 6 de setembre de 1904 a l'Hospici de Romans d'Isèra (Delfinat, Occitània).<o></o> *** <img style="width: 441px; height: 1603px;" alt="Notícia de l'empresonament de Philomène Cassoret apareguda en el diari parisenc "La Verité" del 29 de març de 1919" title="Notícia de l'empresonament de Philomène Cassoret apareguda en el diari parisenc "La Verité" del 29 de març de 1919" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cassoret.jpg" /> Notícia de l'empresonament de Philomène Cassoret apareguda en el diari parisenc La Verité del 29 de març de 1919<o></o> - Philomène Cassoret: El 3 d'agost de 1882 neix a Lilla (Nord-Pas-de-Calais, França) l'anarquista Philomène Françoise Cassoret. Sos pares es deien Polydor Cassoret, domador de cavalls i cantant belga, i Virginie Caroline Degeyter. En 1890 tota sa família va ser naturalitzada francesa. A principis de segle vivia al número 82 del carrer Arras de Lilla. En 1903 s'encarregà de les subscripcions d'un futur periòdic anarquista (La Mistoufle), que finalment no es materialitzà i aquestes es desviaren a altres publicacions (Le Libertaire, Le Réveil Syndical i Les Temps Nouveaux). Durant tres anys es dedicà a cantar pels carrers de Nancy (Lorena, França). Tingué com a company Edmond Louis Ferdinand Ledieu, negociant, divorciat de Marie Felgen Lauer, amb qui el 6 de maig de 1910 tingué a Nancy una filla natural, Jahel Renée Anne Cassoret. En 1912 la parella s'instal·là a Épinal (Lorena, França), on obrí un petit magatzem de quincalleria, tot venent petites articles de basar pels mercats de la regió. El comissari especial d'Épinal la vigilà per les seves declaracions anarquistes i perquè freqüentava llibertaris, com ara Auboin i Louis Mougel. Abans de la Gran Guerra, començà a relacionar-se amb l'escola llibertària «La Ruche» de Sébastien Faure i es dedicà a distribuir pamflets anarquistes. Entre 1914 i 1916, en plena guerra, es mostrà prudent ja que els serveis de Seguretat General de l'Exèrcit d'Est la tenia vigilada. Durant 1917 va fer nombrosos viatges a París, on es trobà amb Sébastien Faure en diverses ocasions. El desembre de 1917 visità la seu del periòdic Ce qu'il faut diré, al bulevard de Belleville, on demanà cent exemplars del Manifeste aux travailleurs de villes et de la campagne, publicat per la Federació Comunista Anarquista de Suïssa Romanda en 1907 i reeditat en 1913 a Flémalle-Grande (Flémalle, Lieja, Valònia); també visità «La Ruche», d'on es portà petits pamflets («Du pain ou la paix») que repartí entre els amics. Denunciada per un particular, el gener de 1919 va ser empresonada preventivament a Épinal per un cas d'avortament i el març d'aquell any encara romania tancada. Segons informes policíacs el 13 d'octubre de 1919 s'instal·là a Lilla i el 6 de gener de 1920 retornà a Épinal. El 4 de març de 1920 es casà a Lilla amb son company Edmond Ledieu i legitimà amb el matrimoni sa filla Jahel. En aquesta època vivia al número 12 del carrer Vieux-Marché-aux-Chevaux de Lilla. Posteriorment sembla que deixà de militar. En 1959, ja vídua, regentava una botiga de novetats i de llenceria al número 65 del carrer Passy de París. Philomène Cassoret va ser trobada morta el 3 de novembre de 1968 al seu domicili, al número 7 del carrer Paul Bodin, del XVII Districte de París (França).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/larson/larson01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 596px;" alt="Leon Larson" title="Leon Larson" src="http://www.estelnegre.org/documents/larson/larson01.jpg" /></a> Leon Larson<o></o> - Leon Larson: El 3 d'agost de 1883 neix a Älvkarleby (Uppsala, Suècia) el poeta i escriptor anarquista, i després socialista, Bror Leo Ambrosius Larsson, conegut com Leon Larson. Sos pares es deien Karl August Larsson, ferrer, i Emma Gustafva Isaksdotter, i tingué dues germanes (Ragnhild i Tira) i un germà (Emerik). En morí son pare en 1892, sa mare es traslladà amb sos quatre infants a Malmö (Escània, Suècia), on hagué de treballar en una fàbrica de filatures. Després de fer els estudis primaris, ell hagué de posar-se a fer feina. Atacat de piromania, quan tenia 15 anys, l'estiu de 1899, va calar foc l'àtic de casa seva i dependències de la ferreria Andersson & Ekberg on treballava com a aprenent; jutjat per aquests fets, va ser condemnat a un any de presó, que purgà en un reformatori. A principis de segle participà activament amb el grup «Norra Klubben» (Club del Nord) dels Ungsocialisterna (Joves Socialistes), que arreplegava socialistes i anarquistes, i en diversos grups llibertaris. En aquests anys col·labora en la revista Brand dels Ungsocialisterna. En 1905 va estar a estar relacionat amb un intent revolucionari a Finlàndia i tingué contacte amb finesos que participaren en atracaments per finançar les activitats revolucionàries, allotjant-los amb complicitat de son germà Emerik a casa seva. També es va veure involucrat en atracaments amb dinamita a Estocolm i en contraban des d'Alemanya. En un escorcoll de casa seva es trobaren dinamita i altres materials compromesos; detingut, va ser posat en llibertat degut a certes influències. En 1906 publicà el recull de poemes Hatets sånger. En 1907 trencà amb els Ungsocialisterna i entrà a formar part de la Socialdemokratiska Ungdomsförbundet (SDUF, Unió de la Joventut Socialdemòcrata), encapçalada per Zeth Höglund, de Malmö, i col·laborà en les revistes Arbetet i Fram. En 1909 publicà la novel·la Samhällets fiende. Ur en ung arbetares utvecklingshistoria, on explicà la seva militància anarquista i denúncia antics companys d'Ungsocialisterna com a perillosos per a Suècia, fet que li va portar un rebuig dels sectors polítics d'esquerra, nombroses crítiques i amenaces de tota casta. Aquesta agra polèmica el va submergí en una forta depressió i durant una estada al sanatori de Sundsholm a Mahult (Breared, Halmstad, Halland, Suècia) s'autoorganitzà un atemptat amb explosius contra ell, però finalment va confessar que havia estat ell mateix que l'havia orquestrat per donar-se publicitat, fer-se la víctima i culpabilitzar els Ungsocialisterna. Viatjà als Estats Units amb la intenció de fugir de la polèmica i fer-hi carrera, però hi retornà 10 mesos després a Suècia. Durant la dècada dels deu, publicà alguns llibres i col·laborà en diferents periòdics, però restà oblidat del públic, ja que els sectors anarquistes i socialistes no oblidaven el que consideraven una traïció i aleshores no interessaven les seves dèries existencials. En aquests anys va fer costat l'organització nacionalista Svenska Folkförbundets (Unió del Poble Suec) i col·laborà en Svenska Folkviljan, revista reaccionària, patriotera i antiobrera. El 13 d'octubre de 1910 es casà amb Freja Engström, amb qui tingué una filla, Brita Iselin Larsson, però el 3 d'abril de 1913 sa companya morí. El 10 de novembre de 1917 es casà amb Ingrid Linnea Hedberg. Entre les seves obres, a més de les dites, podem destacar Ur djupet (1906), En dåres visor (1907), Septembermorden (1907), Valda dikter (1907), Barrikad-sånger (1908), I ljus och mörker. Sånger (1908), Revolt. Skådespel i tre akter (1908), Skuggor (1908), Adrian Glaff. Hans liv och leverne i tolv korta kapitel (1909), En förrädare och några andra historiar (1909), Samhällets fiende. Ur en ung arbetares utvecklingshistoria (1909), Törnen och tistlar (1911), Det heliga hornet och andra berättelser från ofredens dagar (1914), Syndikalismen. Ett varningsord af en arbetare (1916), En avgrundseld som sargar och förtär. Samlade verk (2011, pòstum), entre d'altres. Malalt d'una pneumònia, agreujada per la grip espanyola, Leon Larson va morir el 21 de març de 1922 a Spånga (Estocolm, Suècia) i només es publicaren petites notes sobre aquesta defunció a la premsa. A l'Alemanya d'Adolf Hitler es van traduir poemes seus, sobretot un poema de forts trets antisemites, que va tenir molt de ressò. El conegut periodista i escriptor Herman Lindqvist és net seu.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/goncalves/goncalves01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 514px;" alt="António Gonçalves Correia en l'època de la fundació de la "Comuna da Luz"" title="António Gonçalves Correia en l'època de la fundació de la "Comuna da Luz"" src="http://www.estelnegre.org/documents/goncalves/goncalves01.jpg" /></a> António Gonçalves Correia en l'època de la fundació de la "Comuna da Luz"<o></o> - António Gonçalves Correia: El 3 d'agost de 1886 neix a São Marcos da Ataboeira (Castro Verde, Beja, Baixo Alentejo, Alentejo, Portugal) l'assagista, poeta, humanista, filòsof i propagandista anarquista António Gonçalves Correia. Visqué la major part de sa vida a Beja. Viatjant de professió, en 1916 fundà a Cuba (Beja, Baixo Alentejo, Alentejo, Portugal) el setmanari anarquista A Questão Social, on defensà la llibertat i l'emancipació de la dona, el naturisme, els respecte pels animals, l'ecologia, l'amor lliure sense matrimoni, la no violència, l'antimilitarisme, la condemna de la caça i el consum d'alcohol, etc. En 1917 publicà el fullet Estreia de um crente, petit manual del pensament llibertari ple de lirisme. Aquest mateix any comprà una gran extensió de terreny i fundà la «Comuna da Luz» –situada al Monte da Comuna de Vale de Santiago, a Odemira, entre el riu Sado i la Ribeira de Campilhas–, d'inspiració tolstoiana (pacifisme, naturisme, vegetarianisme, etc.), va ser la primera comuna anarquista de Portugal. Formada per uns 15 membres, es dedicava a l'agricultura i a la fabricació de calçat, practicant el vegetarianisme i el nudisme. La comuna tenia una mestra que seguia els mètodes pedagògics de Francesc Ferrer i Guàrdia.  Els membres d'aquesta comuna van ser els que organitzaren la revolta de pagesos de Vale de Santiago durant la crisi de 1918 i per aquest fet Gonçalves fou detingut i la comuna anarconaturista clausurada. La «Comuna da Luz» també es va veure associada a la mort de Sidónio Pais, president de la República portuguesa, assassinat per José Júlio da Costa, pagès de Garvão que fou el mediador entre les autoritats de l'Estat i els revoltosos del Vale de Santiago. En 1923 Gonçalves publicà el fulletó A felicidade de todos os seres na sociedade futura, on defensà la col·lectivització de la propietat, la modernització de l'agricultura i el progrés. Va ser detingut en diverses ocasions per la Policia Internacional i de Defensa de l'Estat (PIDE) de la dictadura d'António de Oliveira Salazar per fer pamflets anarquistes, col·laborar en publicacions àcrates i anarcosindicalistes (A Batalha, A Aurora, O Rebelde, etc.) i fer propaganda del pensament llibertari. En 1926, després d'una d'aquestes sortides de la presó, creà la «Comuna Clarão», a Albarraque (Rio de Mouro, Sintra, Lisboa, Portugal), hereva de l'anterior, es dedicà a la floricultura i l'horticultura; fou un centre important de la dissidència contra la dictadura i lloc de refugi de perseguits polítics, però a principis dels anys trenta es dissolgué a conseqüència de divisions internes entre els seus membres. António Gonçalves Correia, l'home que comprava ocells engabiats per alliberar-los, va morir el 20 de desembre de 1967 a Lisboa (Portugal). En 2000 Alberto Franco publicà la biografia A Revolução é a minha namorada. Memória de António Gonçalves Correia, anarquista alentejano. Des de 2003 existeix en el seu honor a Aljustrel (Beja, Baixo Alentejo, Alentejo, Portugal) un Centre de Cultura Anarquista (CCA) «Gonçalves Correia».<o></o> António Gonçalves Correia (1886-1967)<o></o> *** <img style="width: 600px; height: 161px;" alt=""La Mêlée", periòdic del qual Ducauroy era gerent" title=""La Mêlée", periòdic del qual Ducauroy era gerent" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lamelee.jpg" /> La Mêlée, periòdic del qual Ducauroy era gerent - Paul Ducauroy: El 3 d'agost de 1887 neix a Sivry-Ante (Champanya-Ardenes, França) el militant anarcoindividualista Paul Ducauroy, també conegut com Ovide Ducauroy. Entre 1916 i 1918 va ser gerent del periòdic anarquista Par-delà la Mêlée i després de La Mêlée, que publicarà Pierre Chardon a partir de 1918. Després de la mort de Chardon, la revista fou continuada per Marcel Sauvage fins al 1920. També va ser gerent de publicacions d'E. Armand, com ara L'En Dehors i L'Unique. Després d'habitar un temps a Pontgouin i temptat per la idea del suïcidi –sos pares s'havien suïcidat–, Paul Ducauroy es va penjar l'11 de setembre de 1953. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/ballesterartur/ballesterartur10.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 620px;" alt="Artur Ballester Marco" title="Artur Ballester Marco" src="http://www.estelnegre.org/documents/ballesterartur/ballesterartur10.jpg" /></a> Artur Ballester Marco<o></o> - Artur Ballester Marco: El 3 d'agost de 1892 neix a València (València, País Valencià) el dibuixant, publicista, retratista i cartellista republicà, i simpatitzant llibertari, Artur Ballester Marco. Sos pares es deien Francisco Ballester i Concepción Marco. Estudià Belles Arts, primer a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Acadèmia de Sant Carles de València i, posteriorment, a Madrid (Espanya). En 1912 participà a Madrid en l'«Exposició Nacional de Pintura, Escultura i Arquitectura» i s'inicià en el retrat –el 7 de juny de 1913 inaugurà la Cercle de Belles Arts de València l'exposició Mis amigos–, sota la influència de Manuel Benedito Vives i Ramon Casas Carbó. La seva primera exposició individual fou al Cercle de Belles Artes de Madrid. En 1913 guanyà el primer i segon premis del concurs de cartells del Cercle de Belles Arts de Madrid, i el primer premi de l'Ajuntament de València. Posteriorment es dedicà al dibuix publicitari, fins arribar a ser un dels cartellistes més importants del moment: cartell del projectat Palau de les Arts de València (1915), Fira de València (1922), Fira del Llibre (1923). També destacà en la il·lustració de llibres, treballant per a diverses editorials (Cervantes, Juventud, Prometeo, Voluntad) i per a autors determinats (Vicent Blasco Ibáñez, Jack London, Francisco de Quevedo, etc.), i de revistes, com ara El Cuento del Dumenche (1908-1909), El Guante Blanco (1908-1913), La Traca Nova (1911), Rondalles Noves (1912), Blanco y Negro (1917), etc. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) es traslladà a Barcelona (Catalunya), on adquirí fama com a retratista de la burgesia intel·lectual (Elisabeth Nulder, Ignasi Ribera, Baró de Viver, etc.). A Barcelona exposa a les Galeries Laietanes. Amb la proclamació de la II República espanyola en 1931 retornà a València, on treballà en la publicitat i col·laborà en diferents periòdics (La Semana Gráfica, etc.). Políticament membre del republicanisme blasquista populista, seguidor de Vicent Blasco Ibáñez, Nicolás Salmerón Alonso i Alexandro Lerroux García, i del seu Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA), en 1936 s'afilià al Sindicat Únic de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i engegà una important tasca com a il·lustrador i propagandista al servei del moviment anarquista i de l'esforç bèl·lic (CNT, Federació Anarquista Ibèrica, Federació Regional Camperola de Llevant, ministeris d'Instrucció Pública i Treball, Conselleria de Cultura i de Propaganda de la Generalitat valenciana, Consell Exportador d'Agres, col·lectivitats pageses, etc.) fins esdevenir el màxim cartellista durant la guerra civil. Entre els seus cartells més coneguts podem citar Un marino, un héroe; Campesino, trabaja para el pueblo que te ha liberado; Si queréis evitar las colas; Loor a los héroes; Salud, heroico combatiente de la libertad; Campesino: éste es tu puesto; El País Valencià a l'avantguarda d'Ibèria; Cómo ayudar a los hospitales de sangre; etc. També col·laborà per a la premsa llibertària (CLUEA, Estudios, Libre-Studio, Umbral, etc.) i il·lustrà postals (sèrie «Tarjetas Postales Infantiles», amb lletres d'Antonio Machado; etc.). En 1937 elaborà un gran mural a la façana de l'Ateneu Mercantil de València sobre els Hospitals de Sang. En 1939, amb el triomf franquista, restà a València, sobrevivint fent retrats per encàrrec, fent estampes i donant classes de pintura, allunyat de tota activitat pública i reclòs a la seva casa-taller del número 22 del carrer Comte Salvatierra de València. Només en 1943 se li va encarregar un mural a l'edifici social de la Mútua del Túria. En 1976, mort ja el dictador Francisco Franco, va participar en l'exposició «Spagna, avanguardia artistica e realtà sociale (1936-1976)» de la Biennal de Venècia. En 1979 se celebrà una exposició de la seva obra del període bèl·lic a la galeria «Val i 30» de València. La seva obra es va veure influenciada en una primera època pel modernisme que es practicava a Barcelona, París i Londres, i pel realisme, com a Josep Renau Berenguer, durant el conflicte bèl·lic; posteriorment la seva obra va ser definida com a «decorativa». Estava casat amb Concepció Aucejo Gallent, amb qui va tenir un fill. Son germà Vicente Ballester Marco, amb qui no es parlava, també fou un reputat cartellista. Malalt, gairebé cec i paralític, venint venir la mort, va cedir la seva obra a la Diputació de València. Artur Ballester Marco va morir, oblidat i en la pobresa, el 19 de juny de 1981 a l'Hospital Provincial de València (València, País Valencià), d'una cirrosi hepàtica, complicada amb un procés pneumònic. Fou enterrat en un nínxol al Cementiri Civil de la capital valenciana, on descansaven les restes de sa companya i del seu fill, molt a prop del de Vicent Blasco Ibáñez; al seu enterrament només acudiren 15 persones, la majoria companys cenetistes i artistes i intel·lectuals valencians. En morir, l'Ajuntament de València li va dedicar un carrer al barri de Sant Pau, districte de Campanar, i el va declarar fill il·lustre. Algunes de les seves obres es troben exposades l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) de València i l'abril de 1986 la «Fundació La Caixa» li dedicà una exposició retrospectiva a la mateixa ciutat.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/ballesterartur/ballesterartur.html" target="_blank">Artur Ballester Marco (1892-1986)</a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0308.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> <o></o> Anarcoefemèrides 2026-08-03T13:11:52Z efemerides [02/08] Judici de Caserio - Atemptat de Salsou - «Spártacus» - Xerrades pacifistes - Fontana - Mertz - Gardant - Messac - López Arencibia - Solà - Borda - Pannuti - Fuentes - Boissin - Órtore - Busquets - Casasús - García Navarro - Ugeda - Smythe - Nicolazzi - Muñoz Sisó - Podshivalov - Messonier - Granjean - Charrier - Corghi - Adamas - Bévant - Arans - Cicuta - García García - Ruiz Martín - Andújar - García Pla - Bescós - Álvarez Ferreras - Fortuny - Escribano https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143549 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[02/08] Judici de Caserio - Atemptat de Salsou - «Spártacus» - Xerrades pacifistes - Fontana - Mertz - Gardant - Messac - López Arencibia - Solà - Borda - Pannuti - Fuentes - Boissin - Órtore - Busquets - Casasús - García Navarro - Ugeda - Smythe - Nicolazzi - Muñoz Sisó - Podshivalov - Messonier - Granjean - Charrier - Corghi - Adamas - Bévant - Arans - Cicuta - García García - Ruiz Martín - Andújar - García Pla - Bescós - Álvarez Ferreras - Fortuny - Escribano</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 2 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/judicicaserio.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 872px;" alt="El judici de Sante Geronimo Caserio segons el periòdic parisenc "Le Petit Journal" del 20 de juliol de 1894" title="El judici de Sante Geronimo Caserio segons el periòdic parisenc "Le Petit Journal" del 20 de juliol de 1894" src="http://www.estelnegre.org/fotos/judicicaserio.jpg" /></a> El judici de Sante Geronimo Caserio segons el periòdic parisenc Le Petit Journal del 20 de juliol de 1894 - Judici de Caserio: El 2 i el 3 d'agost de 1894 l'anarquista italià Sante Geronimo Caserio és jutjat a Lió (Arpitània) i condemnat a mort per l'Audiència del Roine per haver apunyalat i matat, el 24 de juny de 1894, el president de la República francesa François Marie Sadi Carnot. En un palau de Justícia ocupat militarment, i en un clima d'histèria antianarquista i antiitalià, cap advocat no acceptarà defensar Caserio, i serà un advocat d'ofici, Maitre Dubreuil, qui el «defensarà». Caserio serà guillotinat el 16 d'agost de 1894. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/salsou/salsou09.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 872px;" alt="Portada sobre l'atemptat de François Salsou del periòdic parisenc "Le Petit Journal" del 19 d'agost de 1900" title="Portada sobre l'atemptat de François Salsou del periòdic parisenc "Le Petit Journal" del 19 d'agost de 1900" src="http://www.estelnegre.org/documents/salsou/salsou09.jpg" /></a> Portada sobre l'atemptat de François Salsou del periòdic parisenc Le Petit Journal del 19 d'agost de 1900 - Atemptat de Salsou: El 2 d'agost de 1900, a l'avinguda Malakoff de París (França), l'anarquista François Salsou intenta sense èxit assassinar el xa de Pèrsia, Muzaffar al-Din, titella dels colonitzadors, en viatge oficial a França per assistir a l'Exposició Universal, quan aquest sortia de l'hotel i marxava cap a Versalles (Illa de França, França). Després d'aconseguir saltar a l'estrep del landó oficial, brandeix un revòlver que apunta sobre el pit del xa, però no arribà a fer foc ja que l'arma estava defectuosa. Desarmat i detingut, va poder cridar «Visquin els infants del Poble» i fugir del linxament de la gentada. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/salsou/salsou.html" target="_blank">François Salsou (1876-1901)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/spartacus.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 166px;" alt="Capçalera del primer número d'"Spártacus"" title="Capçalera del primer número d'"Spártacus"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/spartacus.jpg" /></a> Capçalera del primer número d'Spártacus<o></o> - Surt Spártacus: El 2 d'agost de 1919 surt a Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil) el primer número del setmanari anarquista Spártacus. Era l'òrgan d'expressió del Partit Comunista del Brasil (PCB), organització llibertària nascuda, per influències de la Revolució russa, poc abans. En van ser els editors responsables José Oiticica, Santos Barbosa, Adolfo Busse, Salvador Alacid i Astrogildo Pereira. Aquesta publicació, que es va distribuí a tots els Estats brasilers pel sistema de «paquetaires», va ser llançada amb un «Festival Pro-Spártacus», on s'impartiren conferències de Fábio Luz («A imprensa e o proletariado») i d'Octávio Brandão. Hi van col·laborar, a més dels citats, I. Augusto, Bernardo Canellas, Maurício de Lacerda, Edgard Leuenroth, Joaquim Pimenta, Manuel Ribeiro i Polydoro Santos, entre d'altres. Encara que anarquista, publicà els primers textos de Lenin al Brasil. En el número 9, del 27 de setembre de 1919, es publicà el manifest «Os anarquistas brasileiros: Ao povo», signat per Zenon de Almeida, Orlando de Araújo e Silva, Djalma Fetermann, Armando Martins, Nino Martins, Orlando Martins i Polydoro Santos. En sortiren 24 números fins a gener de 1920 i deixà de publicar-se per la repressió governamental que acusà el periòdic d'atiar la mort del primer ministre britànic i envià la policia a clausurar la redacció i a prohibir la seva edició. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/xerradespacifistes1939.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 888px;" alt="Cartell dels actes" title="Cartell dels actes" src="http://www.estelnegre.org/fotos/xerradespacifistes1939.jpg" /></a> Cartell dels actes<o></o> - Xerrades pacifistes: El 2 d'agost de 1939 se celebren a Estocolm (Suècia) dues xerrades pacifistes organitzades per l'anarcosindicalista Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC, Organització Central de Treballadors Suecs) i diverses organitzacions anarquistes. En un clima prebèl·lic els organitzadors es demanaven si el fet que Suècia s'armés i fes maniobres militars garantia la pau i representava un perill, decantant-se més per la segona opció. Es va fer una xerrada d'Albert Jensen i Ragnar Johanson a la plaça Östermalmstorg d'Estocolm i una altra de Bengt Hedin i de Ragnar Johanson al parc d'Hammarby d'Estocolm. Els actes van ser amenitzats amb música.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <img style="width: 334px; height: 423px;" alt="Gaetano Agostino Fontana" title="Gaetano Agostino Fontana" src="http://www.estelnegre.org/fotos/fontanagaetanoagostino.jpg" /> Gaetano Agostino Fontana - Gaetano Agostino Fontana: El 2 d'agost de 1871 neix a Pisa (Toscana, Itàlia) l'anarquista Gaetano Agostino Fontana. Sos pares es deien Amerigo Fontana i Gemma Taccola. Era fill d'una família molt pobra. Des de la seva joventut formà part del moviment anarquista i es guanyava la vida com a cotxer i grum. El 15 de setembre de 1894 va ser condemnat a dos anys de residència obligatòria i en aquests anys patí diverses detencions i amonestacions. En 1897 figurava en una llista de militants interceptada a Errico Malatesta. El 26 de desembre de 1910 assistí al III Congrés Regional Anarquista de Toscana que se celebrà a Pisa. En 1916 formà part de la comissió administrativa del periòdic L'Avvenire Anarchico. El gener de 1919 fou membre del comitè pisà per a l'homenatge a Pietro Gori. Durant el feixisme abandonà qualsevol militància política, però continuà sotmès per les autoritats a una estreta vigilància. Gaetano Agostino Fontana va morir el 28 de setembre de 1940 a Pisa (Toscana, Itàlia). <o></o> <div style="text-align: center;">***</div> <img style="width: 594px; height: 552px;" alt="Notícia de la detenció de Georges Mertz apareguda en el setmanari "Journal de Fourmies" del 30 de gener de 1890" title="Notícia de la detenció de Georges Mertz apareguda en el setmanari "Journal de Fourmies" del 30 de gener de 1890" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mertz.jpg" /> Notícia de la detenció de Georges Mertz apareguda en el setmanari Journal de Fourmies del 30 de gener de 1890<o></o> - Georges Mertz: El 2 d'agost de 1871 neix a Montbéliard (Franc Comtat, França) l'anarquista i antimilitarista Georges Alfred Mertz. Sos pares es deien Georges Mertz, fonedor, i Marie Bouteiller. Es guanyava la vida com a obrer fonedor i pintor de la construcció. El 27 de gener de 1890 boicotejà a Dijon (Borgonya, França) el sorteig del seu servei militar i intentà cremar les paperetes amb àcid sulfúric al crit de «Fora les fronteres!», però va ser detingut; jutjat per aquest fet l'1 de febrer d'aquell any pel Tribunal Correccional de Dijon, va ser condemnat a cinc dies de presó i a 15 francs de multa. En 1891 va ser declarat «impropi per al servei militar». El 19 de febrer de 1892 repetí el mateix incident en el sorteig del cantó de Dijon-Oest al crit de «Visca l'anarquia!». En 1892 va ser inscrit en la llista d'anarquistes de Dijon i era membre del grup anarquista «Les Résolus» d'aquesta ciutat, format per Alfred Catinot, Gaillard, Lanquetin, Jean-Baptiste Manière, Clovis Massoubre, François Monod, Lucien Poncelet i Rousset, entre d'altres. El 15 de març de 1894 el seu domicili, al número 50 del carrer Berbisey de Dijon, va ser escorcollat per la policia sense cap resultat. En 1905 figurava en el llistat d'anarquistes de Dijon. Durant la Gran Guerra lluità als fronts, sembla que en el 15 Regiment de Caçadors. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/gardantjean.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 390px;" alt="Notícia de la detenció de Jean Gardant apareguda en el diari de Saint-Étienne "Mémorial de la Loire et de la Haute-Loire" del 9 de desembre de 1914" title="Notícia de la detenció de Jean Gardant apareguda en el diari de Saint-Étienne "Mémorial de la Loire et de la Haute-Loire" del 9 de desembre de 1914" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gardantjean.jpg" /></a> Notícia de la detenció de Jean Gardant apareguda en el diari de Saint-Étienne Mémorial de la Loire et de la Haute-Loire del 9 de desembre de 1914<o></o> - Jean Gardant: El 2 d'agost de 1887 neix a Saint-Étienne (Forez, Arpitània) l'anarquista Jean Gardant –el seu llinatge citat a vegades erròniament Gardan. Era fill d'Antoine Gardant, negociant i propietari, i de Jean Fluxia Napolónie Gagnaire, domèstica. Es guanyava la vida treballant d'obrer armer. Es va ajornar la seva incorporació a files per a fer el servei militar, però el 8 d'octubre de 1909 va ser integrat en el 6 Regiment d'Artilleria i el 24 de desembre d'aquell any destinat al 54 Regiment d'Artilleria de Campanya. El 12 de desembre de 1911 va ser llicenciat. Va ser inscrit com a militant anarquista en el «Carnet B» dels antimilitaristes. Des de 1913 era membre del grup de Saint-Étienne de la Federació Comunista Anarquista Revolucionària (FCAR), el secretari de la qual era Benoît Liothier. L'abril de 1914 es presentà com a candidat per a la III Circumscripció de Saint-Étienne per a les eleccions legislatives. El juliol de 1914 formava part del «Foyer Populaire» (Llar Popular), que reagrupava la major part dels llibertaris de Saint-Étienne. El 20 d'agost de 1914 va ser detingut per «possessió d'explosius». El 26 de novembre de 1914 va ser condemnat a quatre mesos de presó i 16 francs de multa per «possessió d'arma prohibida». Fugint de la mobilització, es refugià als boscos del massís del Pilat de la regió i el 30 de novembre de 1914 va ser declarat insubmís. Detingut a Montbrison (Forez, Arpitània), el 29 de desembre de 1914 va ser condemnat en consell de guerra a tres anys de presó per «insubmissió en temps de guerra». El 31 de desembre de 1914 va ser destinat al 53 Regiment d'Artilleria de Clarmont d'Alvèrnia (Alvèrnia, Occitània). El 13 de gener de 1916 es casà a Saint-Étienne amb la modista Marie Staron. En aquesta època estava domiciliat amb sos pares al número 11 del carrer José Frappa de Saint-Étienne. Als fronts destacà pels seu coratge i el 31 de març de 1916 va ser ferit per la metralla a Esnes-en-Argonne (Lorena, França). Després de passar per diverses unitats militars i pels Serveis Auxiliars de l'exèrcit, i de rebre informes mèdics on s'especificava la seva salut «mediocre» a causa de les seves ferides i per problemes digestius, l'1 d'abril de 1919 va ser desmobilitzat. El juny de 1919 va ser esborrat del control d'anarquistes de la Prefectura de Policia. A partir de desembre de 1921 visqué a Cuzieu (Forez, Arpitània), on treballà d'armer. El 18 de febrer de 1925 va ser condemnat per la Policia Correccional de Montbrison a 16 francs de multa per «infracció a la policia ferroviària». Des de desembre de 1927 visqué al llogaret de Les Guichards de Cuzieu. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <img style="width: 340px; height: 512px;" alt="Régis Messac retratat per Guillaume Desgranges (1938)" title="Régis Messac retratat per Guillaume Desgranges (1938)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/messac.jpg" /> Régis Messac retratat per Guillaume Desgranges (1938) - Régis Messac: El 2 d'agost de 1893 neix a Champagnac (Poitou-Charentes, França) el militant anarquista, pacifista partidari de la no violència i escriptor Gilbert Régis Antoine Messac. Sos pares residien a La Tremblade (Poitou-Charentes, França). Seguint les passes de sa mare (Marie Gabillaud), mestra, i de son pare (Victor-Maurice Messac), inspector de primària, va esdevenir educador. Però, mobilitzat durant la Gran Guerra, va ser greument ferit al cap el 8 de desembre de 1914 i després trepanat. Es prearà de no haver utilitzat mai una arma contra l'«enemic». Acabada la guerra, va rebre la càtedra de Gramàtica. El 21 de setembre de 1922 es casà al XV Districte de París (França) amb la secretaria Denise Germine Desvachez. En aquesta època vivia al número 99 del carrer Mademoiselle de París. Va marxar, després, a Escòcia i a Canadà, on va treballar en diferents universitats. De tornada a França, en 1929, va ensenyar a l'institut de Montpeller i va obtenir el doctorat de Lletres amb una tesi sobre la literatura policíaca. Sindicalista llibertari i pacifista, criticà la pedagogia i els dogmes de l'ensenyament oficial. Militant actiu, va ser designat, en 1936, secretari de la Federació General de l'Ensenyament. L'octubre de 1936 va entrar com a ensenyant a l'institut de Coutances. Escriptor i poeta, publicà dues novel·les d'anticipació, Auinzinzinsili (1935) i La cité des asphyxiés (1937), i va col·laborar en diverses revistes llibertàries i de literatura proletària. La seva obra compta amb una trentena de títols. Durant l'ocupació alemanya, va prendre part, sempre de manera pacífica, en la Resistència, fet que implicarà la seva detenció el 10 de maig de 1943. Deportat a diversos camps de concentració amb l'etiqueta Nacht und Nebel, no en retornarà mai; va desaparèixer en una data indeterminada després del 19 de gener de 1945, al camp de Gross-Rosen o de Dora-Mittelbau. El seu nom està inscrit al Panthéon, en la llista d'escriptors morts en la Segona Guerra Mundial. *** <img style="width: 276px; height: 396px;" title="Alfredo López Arencibia" alt="Alfredo López Arencibia" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lopezarencibia01.jpg" /> Alfredo López Arencibia - Alfredo López Arencibia: El 2 d'agost de 1894 neix a Sagua La Grande (Las Villas, Cuba) el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Alfredo López Arencibia. Sos pares, Luís Felipe López, d'ascendència espanyola, i la mulata Julia Arencibia mai no legalitzaren la seva relació, per la qual cosa el «fill natural» patí tota casta de discriminacions, encara que signava amb el llinatge de son pare. En 1895, quan esclatà la III Guerra de la Independència cubana, son pare patí presó per col·laborar amb els mambises. Sense la protecció econòmica del pare, amb sa mare i sos cinc germans petits, en 1897 sa família s'hagué d'instal·lar sota un pont als afores del poble. Representà l'essència del pària: fill il·legítim, mestís i pobre. Com que mancat de recursos no pogué completar l'ensenyament primari, quan tenia nou anys entrà en un taller de Sagua La Grande com a ajudant tipogràfic, convertint-se amb el temps en un qualificat impressor. En 1908 emigrà a Camagüey i entrà a treballar a la impremta de Rogelio Zayas Bazán, el qual, irònicament, anys més tard serà un dels seus botxins. En 1910 s'instal·là a l'Havana, aconseguint feina de linotipista a la impremta «La Mercantil», on coneixerà son company de lluites Antonio Penichet. Ben aviat entrà en contacte amb les lluites sindicals i amb diversos agitadors anarquistes (Pablo Guerra, Rafael Serra, etc.); també conegué Inocencia Betancourt, que esdevindrà sa companya. En 1913, quan es fundà l'Associació de Tipogràfics en General (ATG), en fou nomenat vocal de la junta directiva, esdevenint l'agitador sindical més important del sector i un dels organitzadors obrers més competents. En aquest anys col·laborà en la publicació anarquista El Memorándum Tipográfico. En 1915 fou nomenat secretari de l'Interior de l'ATG, distingint-se per la seva enèrgica protesta davant l'expulsió dels treballadors espanyols que organitzaven els obrers sucrers i contra el segrest del periòdic anarquista ¡Tierra! En 1916, durant la vaga de tipògrafs, va ser empresonat. En 1918 organitzà el «Comitè Pro Primer de Maig» i gràcies a la seva gestió s'organitzà oficialment per primer cop aquesta destacada diada, que resultà força combativa. En aquesta època es creà extraoficialment un «Comitè Circumstancial», del qual formà part, i que s'encarregava de fer costat qualsevol vaga o conflicte obrer que se suscités, especialment els dels treballadors portuaris i ferroviaris. A finals de 1918 participà en dues vagues generals que es portaren a terme a Cuba. Pel març de 1919 dirigí una vaga de tipògrafs que deixà l'Havana sense diaris i a la qual se sumaren altres sectors (obres de la construcció, ferroviaris, tramviaris, tabaquers i sucrers de Las Villas i Camagüey). El president de la república Mario García Menocal va haver d'intervenir personalment i els obrers obtingueren l'augment salarial reclamat. En 1919, com a militant anarcosindicalista, s'integrà en l'Associació d'Escriptors Obrers, a la qual també pertanyien els llibertaris Marcelo Salinas, Antonio Penichet i Rafael Serra. Participà activament en les anomenades «Manifestacions de Fam», promogudes a causa de l'ascens del cost de la vida durant els anys de la Gran Guerra europea, i durant la manifestació del sepeli de l'obrer Luis Díaz Blanco, assassinat per la policia. Fou nomenat vicepresident i, després, president del Sindicat de Tipògrafs i, en aquesta època, mostra la solidaritat d'aquest sindicat amb la Revolució russa. En el Congrés Obrer del 14 d'abril de 1920, que reuní 102 organitzacions sindicals cubanes, destacà per la seva lluita contra el reformisme promogut per la Confederació Obrera Pan Americana i per la reivindicació de la necessitat d'una central sindical nacional. A causa dels actes del Primer de Maig de 1920 i d'una vaga que s'originà fou empresonat. Des del novembre de 1920 preparà l'organització i la fundació d'una federació de sindicats havans. En 1921 aconseguí que 15 sindicats havans s'ajuntessin per crear la Federació Obrera de l'Havana (FOH), de la qual va ser nomenat secretari general. En 1922 fundà l'Escola Moderna dirigida als treballadors. Aquest mateix any, quan se sabé la dura persecució que patia el moviment anarquista a Rússia pels bolxevics, cessaren les mostres de solidaritat dels anarcosindicalistes cubans vers el leninisme. En 1923, durant el I Congrés de la FOH, intentà decantar les associacions i gremis obrers vers l'anarcosindicalisme i el moviment anarquista, alhora que mostrà la seva solidaritat amb la constitució del Sindicat General d'Obrers d'Oriente. Juntament amb Julio Antonio Mella –a qui havia conegut a començaments de 1923, en plena lluita per la Reforma Universitària–, organitzà la Universitat Popular José Martí. Gràcies a les seves gestions durant el II Congrés Obrer Nacional portat a terme el febrer de 1925 a Cienfuegos, es constituí, durant el III Congrés Obrer Nacional celebrat entre el 2 i el 5 d'agost de 1925 a Camagüey, la Confederació Nacional Obrera de Cuba (CNOC), primera central sindical única del país i de clara orientació anarcosindicalista, encara que també militaren obrers marxistes. Durant la dictadura de Gerardo Machado y Morales fou empresonat, juntament amb Julio Antonio Mella i Carlos Baliño López, en diverses ocasions i el cap de la policia l'amenaçà directament –«El teu cap fa olor a pólvora.». La nit del 20 de juliol de 1926 el van veure per última vegada camina pel carrer Gloria cap al de Zulueta de l'Havana (Cuba), mentre hi anava de casa seva al Centre Obrer. Vestia el seu únic tern, negre, i el seu tradicional llaç blanc. La tradició oral assegura que entre els carrers Gloria i Economía un grup de policies vestits de paisà l'acorralaren i a garrotades el deixaren inconscient i se'l portaren en un cotxe. Desaparegut durant set anys, el 24 d'agost de 1933, un cop caiguda la dictadura machadista, uns estudiants trobaren les seves restes i les d'altres revolucionaris en una fossa comuna a les faldes de l'havà castell d'Atarés. L'autòpsia que se li va practicà conclogué que fou ferit de mort amb un cop al cap perpetrat per l'esquena amb una barra de ferro i que posteriorment fou rematat amb dues roques i immediatament enterrat. La «revisió marxista de la història cubana» ha presentat Alfredo López com un dirigent obrer que es decantà cap el marxisme i el bolxevisme. El 23 d'octubre de 2008 va ser erigit un bust a la seva vila natal obra de l'artista Rodolfo González Tondique. Cada 2 d'agost se celebra a Cuba el «Dia del Treballador Gràfic» en el seu honor. *** <img style="width: 293px; height: 1325px;" alt="Necrològica de Joan Solà Vidal apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 2 de gener de 1966" title="Necrològica de Joan Solà Vidal apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 2 de gener de 1966" src="http://www.estelnegre.org/fotos/solavidal.jpg" /> Necrològica de Joan Solà Vidal apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 2 de gener de 1966<o></o> - Joan Solà Vidal: El 2 d'agost de 1895 neix a Sant Hilari Sacalm (Selva, Catalunya) l'anarcosindicalista Joan Solà Vidal. Sos pares es deien Jaume Solà i Genoveva Vidal. Quan era molt jove s'instal·là al barri del Poblenou de Barcelona (Catalunya). Obrer tèxtil, milità en el Sindicat Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en els Grups de Defensa Confederal. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 s'enrolà en la Columna «Terra i Llibertat» i després de la militarització de les milícies va ser nomenat responsable de la 153 Brigada de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat en diversos camps de concentració. Posteriorment va ser enrolat en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). L'1 de febrer de 1942 va ser integrat en el 405 Grup de Treballadors Estrangers, sota la matrícula 405.354, i destinat a la Societat de Forces Motrius de la Maronne, a Corresa (Llemosí, Occitània), on treballà especialment als pantans de Sent Circ i d'Argentat. En 1951 va ser enviat a treballar per la seva empresa d'Argentat a construir la fàbrica Solliac de Thionville, on acabà instal·lant-se i militant en la Federació Local de la CNT. Sa companya fou Raimunda Pallazuelo. Joan Solà Vidal va morir el 10 de juliol de 1965 a l'Hospital de Thionville (Lorena, França).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/borda/borda02.jpg"><img title="Ángel Borda amb sa companya Libertad i sa filla (1975)" style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 383px;" alt="Ángel Borda amb sa companya Libertad i sa filla (1975)" src="http://www.estelnegre.org/documents/borda/borda02.jpg" /></a> Ángel Borda amb sa companya Libertad i sa filla (1975)<o></o> - Ángel Borda: El 2 d'agost de 1901 neix a Entre Ríos (Regió Centre, Argentina) l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Borda. Quan tenia 14 anys començà a treballar en un forn rajoler fent maons i entrà en contacte amb el moviment llibertari. A causa d'una baralla a ganivet, en la qual morí un home, va ser empresonat per primera vegada i a la comissaria patí diverses tortures (cep, grillons i barra). Un cop lliure, amb 15 anys, començà a vagabundejar per la seva província i per la de Buenos Aires. Aprengué molts d'oficis, especialitzant-se en la feina d'estibador. Entre abril i maig de 1921 participà en la gran vaga de l'empresa fustera «La Forestal», al Chaco, on els vaguistes s'enfrontaren durament a les milícies armades pagades per la patronal, la Lliga Patriòtica Argentina (LPA) i el sindicalisme groc. Especialment prengué part en l'ocupació de la localitat de Barrancas (San Jerónimo, Santa Fe, Argentina), amb la finalitat d'impedir el pas dels trens carregats de tropes amb les quals reprimir la vaga. Detingut, va ser tancat a la presó de Las Flores (Santa Fe, Argentina). En sortir, retornà a la seva província d'Entre Ríos i treballà una temporada com a estibador al port de Diamante, abans de marxar durant alguns anys recorrent diverses províncies i ciutats argentines de l'interior i portuàries (Buenos Aires, Santa Fe, Córdoba, Villa Iris, Bahía Blanca) a la manera dels crotos i linyeras –persones sense llar i sense recursos que viatjaven als sostres dels trens de manera gratuïta i dormien on podien–, alhora que col·laborava en l'organització de sindicats. Durant aquesta època va ser detingut en diverses ocasions, especialment a Los Quirquinchos (Caseros, Santa Fe, Argentina). En 1926 retornà a Diamante, on des de l'any següent animà la Unió Obrera Provincial (UOP). En 1929 fou un dels fundadors, amb Juan Sánchez, Ramón Marcé i Fortunato Medina, del Sindicat d'Obrers Portuaris (SOP). Amb José Gebobich i Ángel Medina, aconseguí convèncer els companys per comprar un terreny on s'edificà el local del Sindicat de Diamante, lloc que esdevingué ràpidament el centre de les reunions obreres de la ciutat. Amb Ignacio Brest, Vicente González, Hipólito Olivera i Ángel Lestarpé, redactà i estampà el periòdic mural d'aquest sindicat. Fou membre del grup anarquista «Brazo y Cerebro» i un dels fundadors de la Biblioteca Popular «Nuevos Rumbos», destruïda i saquejada amb la pujada del peronisme al poder. També fou membre de la cooperativa fornera «La Sindical», administrada durant els seus tres últims anys de vida per ell, en representació del SOP, i per Mamerto Benítez, pel Sindicat de Forners. Fou nomenat secretari de la Federació Obrera Comarcal de la província d'Entre Ríos, la qual agrupava al voltant de setanta sindicats (portuaris, estibadors, peons rurals, etc.), i fou l'editor del seu òrgan d'expressió Avance (1936). Entre 1937 i 1940 fou un dels directors del grup teatral obrer «Esfuerzo», que realitzà nombroses actuacions i en el qual participaren nombrosos companys de Diamante (José Gebobich, Roberto García, Danilo Romero, Desiderio Murua, Félix Murua, Pablo Aciña, Simón Arraigada, Lino Galván, Orlando Hevia, Juan Dios, Juan Marizza, Abel Rodríguez, Clara Faini, Adoración García, Argentina Estévez, Joaquina de Jaime, Catalina Sommer, etc.). Durant la dècada dels anys vint i trenta participà activament en diverses campanyes de solidaritat, especialment en les de suport de Simón Radowitzky, executor del cap de policia Ramón Lorenzo Falcón, dels anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, dels anomenats «Presos de Bragado», dels obrers rajolers de San Martín i fent costat la Revolució espanyola. Cap al 1940 s'instal·là definitivament a Buenos Aires, on s'integrà en la Federació d'Obrers de Construccions Navals (FOCN) i de la qual va ser nomenat membre del seu Consell Federal. En 1941 fou un dels fundadors del periòdic anarcosindicalista Solidaridad Obrera, que fou prohibit per les autoritats l'agost de 1943 arran del cop militar de juny d'aquell any. El juny de 1946 participà en fundació de la revista anarquista Reconstruir, dirigida per Luis Danussi. En 1950 fou un dels promotors de la vaga de les drassanes navals durant la qual el local de la FOCN va ser clausurat i nombrosos militants detinguts. En 1951 participà en la fundació de la Federació Llibertària Argentina (FLA) i col·laborà en el seu òrgan d'expressió Acción Libertaria. També fou un dels animadors del Comitè d'Enllaç Sindical (CES) i del periòdic Resistencia. Durant sa vida participà en la creació de clubs esportius, biblioteques, periòdics locals, grups filodramàtics, etc., en infinitat de remotes poblacions. Tota aquesta militància el va portar nombroses detencions (1944, 1955, 1957, etc.). D'educació autodidacte, va escriure contes, poemes, coples, chamarritas i cançons infantils, a més de dedicar-se a l'escultura en fusta. Ángel Borda va morir el 12 de març de 1980 a Buenos Aires (Argentina) i fou incinerat a la mateixa ciutat. Pòstumament, en 1987, l'editorial Reconstruir publicà un recull dels seus textos sota el nom de Perfil de un libertario: cuentos, narraciones y poesias del litoral. Breve historia sindical de Entre Ríos; aquesta obra aplega un diccionari de paraules del lunfardo i modismes del parlar dels crotos i linyeras. En 1990 Ana Poliak estrenà una pel·lícula basada en les seves experiències, Que vivan los crotos, en la qual intervingué en la redacció del guió Libertad, companya de Borda.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/borda/borda.html" target="_blank">Ángel Borda (1901-1980)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/pannuti.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 364px;" alt="Foto antropomètrica de César Pannuti" title="Foto antropomètrica de César Pannuti" src="http://www.estelnegre.org/fotos/pannuti.jpg" /></a> Foto antropomètrica de César Pannuti<o></o> - César Pannuti: El 2 d'agost de 1901 neix a Motta San Giovanni (Calàbria, Itàlia) l'anarquista Cesare Pannuti, també conegut com César Pannuti –el llinatge citat de diverses maneres (Panuti, Panutti, Pannutti). Era fill dels propietaris Attilio Pannuti i Italia Alecce. Analfabet, es guanyava la vida treballant de guixaire. En 1920 emigrà a França i s'instal·là a Niça (País Niçard, Occitània), on visqué, amb Elena Constantini, amb qui tingué un infant que va reconèixer, al domicili de Laurent Séassau, al camí de Saint-Philippe. Segons informes policíacs, en els anys vint freqüentà els cercles anarquistes. L'1 de desembre de 1928 va ser detingut per «complicitat en robatori», però el 10 de gener de 1929 va ser absolt pel Tribunal Correccional de Niça. El 4 de novembre de 1931 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Niça a un mes de presó i a 100 de multa per «ferides involuntàries». Segons un informe de la policia de Niça del 4 de juliol de 1935, en aquella època havia minvat la seva militància política. Sa germana, Ignazia Pannuti, estava casada amb l'anarquista Carlo Valdisseri (Charles Valdisseri). Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.  <o></o> *** <img style="width: 354px; height: 1613px;" alt="Necrològica de Juan Fuentes Torres apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 12 d'abril de 1970" title="Necrològica de Juan Fuentes Torres apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 12 d'abril de 1970" src="http://www.estelnegre.org/fotos/fuentesjuan.jpg" /> Necrològica de Juan Fuentes Torres apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 12 d'abril de 1970<o></o> - Juan Fuentes Torres: El 2 d'agost de 1902 neix a Carboneras (Almería, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Juan Fuentes Torres. Sos pares es deien Juan Fuentes i Ana Torres. Emigrat a l'Argentina, milità en la Federació Obrera Regional Argentina (FORA). De bell nou a la Península, s'instal·là amb sa família a Catalunya, on milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, treballà a les mines de potassa de Cardona (Bages, Catalunya) i participà en la col·lectivització minera. Mobilitzat, va ser greument ferit al front i quedà no apte per al treball. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i amb sa companya María Ruiz s'instal·là a Carmauç, on milità en la Federació Local de la CNT. Juan Fuentes Torres va morir el 25 de febrer de 1970 al seu domicili de Carmauç (Llenguadoc, Occitània) i fou enterrat dos dies després.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/arestein.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 212px;" alt="Notícia de la detenció de Léon Boissin publicada en el diari marsellès "Le Petit Marseillais" del 2 de maig de 1921" title="Notícia de la detenció de Léon Boissin publicada en el diari marsellès "Le Petit Marseillais" del 2 de maig de 1921" src="http://www.estelnegre.org/fotos/arestein.jpg" /></a> Notícia de la detenció de Léon Boissin publicada en el diari marsellès Le Petit Marseillais del 2 de maig de 1921<o></o> - Léon Boissin: El 2 d'agost de 1903 neix a Marsella (Provença, Occitània) l'anarquista i antimilitarista Alphonse Léon Louis Boissin. Sos pares, que s'havien casat el gener d'aquell any, es deien Alphonse Boissin, forner, i Marcelline Thérèse Antoinette Banon, perruquera. Entre el 15 d'abril de 1920 i el 15 de maig de 1921 treballà de manobre a l'Administració Municipal de Marsella. En aquesta època vivia al número 333 del carrer marsellès d'Endoume. En 1921 era secretari del Grup de les Joventuts Anarquistes de Marsella. El 2 de juny de 1921 va ser condemnat pel Tribunal Correccional a dos mesos de presó per «provocació de militars a la desobediència» i va ser inscrit en el «Carnet B» dels antimilitaristes com a «perillós per a la seguretat pública». Va ser un dels fundadors del periòdic marsellès Terra Libre (1922), òrgan de la Federació Anarquista del Sud (FAS), l'administrador el qual va ser André Viaud i el gerent Pierre Le Roux. Durant la nit del 30 d'abril a l'1 de maig de 1921, amb Charles Aigon i Édouard Arestein, va ser sorprès per guàrdies de la pau quan aferrava a les parets de l'edifici de Correus els cartells antimilitaristes «Contre la guerre, contre le crime», signats pel Grup de les Joventuts Anarquistes de la Unió Anarquista (UA) per al «Primer de Maig»; jutjat pel Tribunal Correccional de Marsella per «provocació de militars a la desobediència», el 2 de juny de 1921 va ser condemnat a dos mesos de presó –els seus companys a només un mes. El 25 de febrer de 1922 resultà ferit al front pel trencament d'un vidre durant la violenta baralla que es va desencadenar en un míting de la Confederació General del Treball Unitària (CGTU) celebrat a la Borsa del Treball de Marsella i en la qual resultà mort el jove xofer comunista algerià Raymond Salah. En 1939 vivia al número 31 del bulevard Henri Saver, al barri de Saint-Mitre de La Pena d'Evèuna (Provença, Occitània), que va ser el seu domicili definitiu, i treballava d'empleat en una almàssera de Marsella. El 18 de febrer de 1933 es casà a Marsella amb Maria Antoinette Léopoldine Jourdan. Durant l'Ocupació, va ser denunciat anònimament i el 12 de desembre de 1941 el seu domicili va ser escorcollat per la gendarmeria d'Aubanha, que va trobar gran quantitat de documentació anarquista (els quatre volums de l'Encyclopédie anarchiste, 86 cançons antimilitaristes i revolucionàries, 21 números de L'En Dehors, etc.). Detingut, encara que convalescent de tifus, va ser enviat al camp d'internament de Sant Somplesi (Llenguadoc, Occitània), on va restar sis mesos i del qual pogué sortir gràcies a una petició al seu favor signada pel veïnatge del seu barri. Léon Boissin va morir el 15 de juny de 1977 a l'Hospital d'Aubanha (Provença, Occitània) –algunes fonts citen erròniament el 21 de juny de 1977 a La Pena d'Evèuna (Provença, Occitània). Una part de la seva biblioteca va ser recuperada pel Centre Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) de Marsella.<o></o> *** <img style="width: 293px; height: 426px;" alt="Vittorio Órtore" title="Vittorio Órtore" src="http://www.estelnegre.org/documents/ortore/ortore03.jpg" /> Vittorio Órtore - Vittorio Órtore: El 2 d'agost de 1904 neix a Pont-Canavese (Piemont, Itàlia) l'anarquista i lluitador antifeixista Vittorio Órtore. Sos pares es deien Giuseppe Órtore i Teresa Betassa. Obrer mecànic torner, començà a militar de molt jove en la Unió Anarquista del Piemont. Durant la Gran Guerra participà activament en l'aixecament revolucionari obrer de Torí (Piemont, Itàlia) i per aquest motiu va ser buscat per la policia. Durant el Biennio Rosso (Bienni Roig), entre els anys 1919 i 1920, destacà en el moviment d'ocupació de fàbriques. En 1920 va ser detingut, jutjat i condemnat a set mesos de reclusió. L'any següent fugí clandestinament a França. El 3 de setembre de 1926 va ser detingut a París (França), amb el també anarquista Giovanni Milani, i acusat de nombrosos desvalisaments de caixes fortes comesos durant mesos a Sèvres, Meudon i Ville-d'Avray (Illa de França, França). En 1928 l'Audiència de Versalles (Tribunal Departamental de Seine i Oise) el condemnà a 10 anys de reclusió per «robatori a mà armada» després d'haver reconegut que formava part d'una banda anarquista de perforadors de caixes fortes (Ewrice Blascovich, Catano Anzonini, Gennaro d'Onofrio, François Fissore, Carlo Antonielli, Giovanni Milani i Arnaldo Cassini). Durant el seu empresonament es dedicà a l'estudi i a l'escriptura, deixant un llibre inèdit (La Chiesa cattolica e la civiltà occidentale) a hores d'ara desaparegut. El setembre de 1936 va ser alliberat i marxà cap a Bèlgica, on residia sa germana major Rosa, també anarquista i refugiada: però 7 de novembre, amb altres companys que residien a la capital belga (Marcello Bianconi, Ugo Guadagnini, Cesare Teofoli, etc.), deixà Brussel·les i marxà com a voluntari a lluitar a la Guerra d'Espanya. A Barcelona (Catalunya), s'allistà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso». Des del front d'Aragó envià diversos articles a L'Adunata dei Refrattari, de Nova York; a Guerra di Classe, de Barcelona; i a Il Risveglio, de Ginebra. També al front va escriure l'assaig 7.1.37, Monte FAI. Fatti e critiche. Mantingué correspondència amb Camillo Berneri. Vittorio Órtore va ser abatut el 8 d'abril de 1937 en l'assalt al castell de Becha durant la batalla del Carrascal de Chimillas (Osca, Aragó, Espanya). L'anarquista Camillo Sartoris envià des de Bèlgica un subsidi a sa família a Itàlia, però aquest va ser confiscat per les autoritats feixistes.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/ortore/ortore.html" target="_blank">Vittorio Órtore (1904-1937)</a><o></o> *** <img style="width: 545px; height: 648px;" alt="Notícia del nomenament de Joan Busquets Queralt apareguda en "La Vanguardia" del 8 de novembre de 1936" title="Notícia del nomenament de Joan Busquets Queralt apareguda en "La Vanguardia" del 8 de novembre de 1936" src="http://www.estelnegre.org/fotos/busquetsqueralt.jpg" /> Notícia del nomenament de Joan Busquets Queralt apareguda en La Vanguardia del 8 de novembre de 1936<o></o> - Joan Busquets Queralt: El 2 d'agost de 1908 neix a Valls (Alt Camp, Catalunya) el pagès anarcosindicalista Joan Busquets i Queralt, conegut com Xerí. Sos pares es deien Joan Busquets Vilanova, llaurador, i Maria Queralt Prats. A partir de 1925 fou membre de la cooperativa Societat Agrícola i en 1931, amb la proclamació de la II República espanyola, s'afilià al Sindicat de Treballadors del Camp, adscrit a la Confederació Nacional del Treball (CNT), i es decantà per la tendència trentista. Va ser nomenat vocal de la junta de la Societat Agrícola i entre 1934 i 1938 en fou president. Regidor de l'Ajuntament de Valls, entre 1936 i 1938 presidí la comarcal de la Federació de Sindicats Agrícoles de l'Alt Camp (FESAC). Durant la seva gestió, va desenvolupar una intensa tasca en la formació de la cooperativa agrícola local que va permetre mantenir les terres productives i dignificar el treball dels camperols vallencs. Després va ser cridat a files i marxà al front bèl·lic. Capturat per les tropes franquistes a Cardona, fou portat al camp de presoners d'A Pobra do Caramiñal (la Corunya, Galícia). Durant el judici militar se li van imputar fets que no va cometre, com ara que havia estat membre del Comitè Antifeixista de Valls i que havia perpetrat diversos crims en la reraguarda republicana. Va ser condemnat a mort a causa de les pressions d'alguns comerciants vallencs que no veien de bon grat la seva magnífica gestió al front de la Societat Agrícola que s'enfrontà als seus interesso especulatius. Les imputacions falses que van cometre sis dels 13 acusadors, motivà que haguessin de tornar a declarar, avalats en aquest segon cas per les manifestacions i insinuacions del segon alcalde vallenc de la postguerra, Josep M. Fàbregues Cisteré. Malgrat que els sis denunciants van ser declarats perjurs pel propi consell de guerra que ho va jutjat, va ser condemnat a mort. Els perjurs mai no van ser jutjats. Joan Busquets Queralt va ser afusellat el 9 de novembre de 1940 a la muntanya de l'Oliva de Tarragona (Tarragonès, Catalunya). En 2005 Antoni Gavaldà i Torrents publica el llibre biogràfic Joan Busquets Queralt, afusellat. La repressió franquista a Valls. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/casasus01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 574px;" title="Marià Casasús Lacasta" alt="Marià Casasús Lacasta" src="http://www.estelnegre.org/fotos/casasus01.jpg" /></a> Marià Casasús Lacasta - Marià Casasús Lacasta: El 2 d'agost de 1911 neix a Barcelona (Catalunya) el militant anarcosindicalista Marià Casasús Lacasta. Sos pares es deien Bonifacio Casasús i Verísima Lacasta. Era fill d'una família d'expagesos de Larrés (Sabiñánigo, Osca, Aragó, Espanya) que havien emigrat a Saragossa, Barcelona, Portbou i de bell nou a Saragossa on s'establiren. Quan tenia 13 anys començà a fer feina i en 1927 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). A partir de 1929 ingressà en el Sindicat de Professions Liberals cenetista, d'on fou l'encarregat dels comptes. En 1931 participà en la «Peña Salduba» de Saragossa amb Ramon Acín Aquilué i poc després va fer el servei militar en els artillers de Girona amb Manuel Lecha Aparisi. Instal·lat a Catalunya, en 1935 col·laborà en el Centre Obrer Aragonès de Barcelona. Quan esclatà la guerra lluità en la Columna Carod-Ferrer i amb la militarització fou nomenat capità de l'Estat Major en la 118 Brigada Mixta de la 25 Divisió de l'Exèrcit republicà. A finals de 1936 va fer feina en la redacció madrilenya de CNT i l'any següent, amb Manuel Salas Blasco, dirigí a Alcanyís el periòdic Cultura y Acción. Després del triomf franquista, entre 1944 i 1945, dirigí a Barcelona i a València la clandestina Solidaridad Obrera, de la qual aconseguí editar 15.000 exemplars, i mantingué relacions amb el grup de Ginés Camarasa García. En aquesta època pertanyé al clandestí «Grupo Levante» de la CNT. Durant els anys setanta fou membre del grup barceloní «Los Maños» i es lligà la tendència dels editors de Frente Libertario de França. Fou un dels pocs militants cenetistes clandestins que mai no fou detingut. En 1976 assistí a l'Assemblea de Sans que seria l'inici de la reconstrucció de la CNT després de la dictadura. Enrolat en la CNT escindida acudí a diverses conferències a Narbona –amb José María Berro Uriz a la de 1983. Comissionat per la Biblioteca Pública Arús, viatjà a l'Argentina per fer-se càrrec dels fons documentals de Diego Abad de Santillán i, gràcies a la seva mediació, també es portà els fons d'Ildefonso González Gil per a la mateixa biblioteca barcelonina. En 1990 mantingué una conversa amb Víctor Alba que fou transcrita per Xavier Febrés i publicada per l'Ajuntament de Barcelona l'any següent sota el títol Víctor Alba, Marià Casasús. Diàlegs a Barcelona. Sa companya, Gregoria Aramendiría (Goya). Marià Casasús Lacasta va morir el 21 de juliol de 2004 a la Residència Casa Pairal de Vilassar de Mar (Maresme, Catalunya) i deixà dit que el seu cos fos donat a la ciència mèdica. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/garcianavarroasuncion/garcianavarroasuncion01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 505px;" alt="Asunción García Navarro" title="Asunción García Navarro" src="http://www.estelnegre.org/documents/garcianavarroasuncion/garcianavarroasuncion01.jpg" /></a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">Asunción García Navarro</div> - Asunción García Navarro: El 2 d'agost –algunes fonts citen erròniament el 6 d'agost– de 1912 neix a Masarró (Múrcia, España) l'anarcosindicalista María Asunción García Navarro. Filla d'una família nombrosa de set germans, sos pares es deien Andrés Sandalio Antonio García Rubio i Sebastiana Fabriciana Antonia Navarro Hernández. En 1913 s'instal·là amb sa família a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès, Catalunya). El 30 de desembre de 1928 es casà –s'hagué de casar per l'església, ja que estava embarassada i sinó no podia reconèixer l'infant– a Santa Coloma de Gramenet amb l'anarquista Gabriel Binimelis Castell, amb qui tingué tres filles (María Josefa Rufina, Magdalena i Yolanda) i un fill (Jaime Salvador Gabriel). Quan esclatà la guerra civil s'allistà voluntària com a miliciana a la «Columna Ortiz». En 1939, amb el triomf franquista, s'exilià amb sos infants María i Jaime i patí els camps de concentració (Argelers, Ribesaltes, Vals, Mausac i Muret) fins la derrota alemanya. Després de la II Guerra Mundial fou una de les reorganitzadores de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). Amb son company i sa filla María creà un trio artístic que, fins al maig de 1947, recorregué França recaptant fons per al Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Ansunción García Navarro va morir el 18 de juliol de 1999 al seu domicili, al número 11 del carrer Vendine, de Tolosa (Llenguadoc, Occitània) i va ser enterrada al cementiri de Saint Cyprien d'aquesta població.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/garcianavarroasuncion/garcianavarroasuncion.html" target="_blank">Asunción García Navarro (1912-1999)</a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0208.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> Anarcoefemèrides 2026-08-02T11:36:46Z efemerides [01/08] «La Federación» - «La Tête de Mort» - «Der Anarchist» - «L'Ami des Ouvriers» - «La Nouvelle Humanité» - Xerrada de Gravelle - «Tramontana» - Setmana Tràgica - «Ávante!» - Míting antimilitarista - «Culmine» - Càmping de la FIJL - «Revolución Social» - Le Blavec - Jolivet - Dubord - Mualdès - León - Iturbe - Ramos - Regales - Marcobal - Sbardellotto - Vicente Ruiz - Nakov - Roda - Hettig - Chaumelin - Little - Veidaux - Carret - Monterde - Sánchez Rosa - Rosenstein - Abate - Charles-Albert - Arenas - Blasco - Cañete - Humbert - Guillén https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143545 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[01/08] «La Federación» - «La Tête de Mort» - «Der Anarchist» - «L'Ami des Ouvriers» - «La Nouvelle Humanité» - Xerrada de Gravelle - «Tramontana» - Setmana Tràgica - «Ávante!» - Míting antimilitarista - «Culmine» - Càmping de la FIJL - «Revolución Social» - Le Blavec - Jolivet - Dubord - Mualdès - León - Iturbe - Ramos - Regales - Marcobal - Sbardellotto - Vicente Ruiz - Nakov - Roda - Hettig - Chaumelin - Little - Veidaux - Carret - Monterde - Sánchez Rosa - Rosenstein - Abate - Charles-Albert - Arenas - Blasco - Cañete - Humbert - Guillén</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides de l'1 d'agost</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lafederacion.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 180px;" title="Capçalera del primer número de "La Federación"" alt="Capçalera del primer número de "La Federación"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lafederacion.jpg" /></a> Capçalera del primer número de La Federación - Surt La Federación: L'1 d'agost de 1869 surt a Barcelona (Catalunya) el primer número del setmanari creat per Rafael Farga i Pellicer La Federación. Órgano del Centro Federal de las Sociedades Obreras. D'antuvi republicà federal, sorgit d'un acord del Segon Congrés de les Societats Obreres de Catalunya (Barcelona, 12 i 13 de desembre de 1868); esdevindrà a partir del 24 de juliol de 1870 l'òrgan de la bakuninista Federació barcelonina de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), com a resultat del Primer Congrés Obrer de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (Barcelona, del 18 al 26 de juny de 1870). Suspès governativament, fou substituït, entre maig i juny del 1872, per El Trabajo, del qual sortiren quatre números. Va ser a la seva època el més important periòdic de la Internacional. Hi col·laboraven Fermín Salvochea, González Morago, Gaspar Sentiñón, Anselmo Lorenzo, Emili Hugas, Pere Gasull, Lluís Carreras, Josep Roca i Galès, Teobaldo Nieva, Nicolás Alonso Marselau, Soriano, Solanilla, Rica i Alerini, entre altres. Va publicar textos de Proudhon i de Bakunin, manifests de l'AIT, defensà la Comuna de París i es va ocupar del debat entre col·lectivisme i comunisme. Víctima del pronunciament militar del general Manuel Pavía, el periòdic deixarà de publicar-se el 3 de gener de 1874 en el número 229. A la capçalera figuren paraules com: Llibertat, Cooperació, Solidaritat, Treball, Racionalisme, Ciències, Arts, Història, Justícia, Moral, Veritat, Perseverança, Internacionalisme, Progrés, Drets, Deures, Reciprocitat. *** <img style="width: 600px; height: 381px;" alt="Capçalera de "La Tête de Mort"" title="Capçalera de "La Tête de Mort"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/latetedemort.jpg" /> Capçalera de La Tête de Mort<o></o> - Surt La Tête de Mort: Per l'agost de 1885 surt a Saint-Imier (Berna, Suïssa) el primer número i únic número conegut de La Tête de Mort. Journal communiste, anarchiste et révolutionnaire paraissant à Saint-Imier. D'antuvi es pensà que aquesta publicació, violenta i reivindicadora de la lluita armada –venjança, mort, sang, fusells, bidons de petroli, cartutxos de dinamita, etc., era el llenguatge que usava–, es tractava d'una invenció de la policia o d'agents provocadors. En realitat es tractava d'una broma pesada publicada, sota el pseudònim de N. Engelmann, del periodista Numa Langel, redactor del Cancan Jurassien, com el número 6, imprès en paper roig, d'aquesta publicació. Langel va ser jutjat per l'Audiencia de Courtelary (Berna, Suïssa) el setembre d'aquell any i condemnat a cinc francs de multa per haver publicat el periòdic anònimament. Grossniklaus, impressor del Cancan Jurassien, i Tell Brandt, dipositari de la mateixa publicació, també van ser condemnats a la mateixa pena.<o></o> *** <img style="width: 600px; height: 206px;" title="Capçalera de "Der Anarchist"" alt="Capçalera de "Der Anarchist"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/deranarchist.jpg" /> Capçalera de Der Anarchist - Surt Der Anarchist: L'1 d'agost de 1889 surt a Saint Louis (Missouri, EUA) el primer número del periòdic en llengua alemanya publicat per Claus Timmermann Der Anarchist. Anarchistich-Communistisches Organ. Era l'òrgan d'expressió del Grup Autonomia de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) de Saint Louis. En 1891 passarà a editar-se a Nova York pel Die Autonomen Gruppen Amerikas i fins al 1895. Emma Goldman, Piotr Kropotkin, Georges Etiévant, Georg Mazinger, Rudolf Rocker, Merlino, Severino i Ravachol, entre altres, hi col·laboraren. *** <img style="width: 550px; height: 180px;" alt="Calçalera de "L'Ami des Ouvriers"" title="Calçalera de "L'Ami des Ouvriers"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lamidesouvriers.jpg" /> Calçalera de L'Ami des Ouvriers - Surt L'Ami des Ouvriers: L'1 d'agost de 1894 surt a Hastings (Pensilvània, EUA) el primer número del periòdic mensual L'Ami des Ouvriers. Organe des travailleurs de langue française aux États-Unis. A partir del número 4 es publicà a Charleroi (Pensilvània, EUA) i a partir del 9 porta com a subtítol «Organe des travailleurs de langue française». Volia ser una tribuna lliure on tots els obrers poguessin expressar les seves idees i era un continuador de Le Réveil des Mineurs (1890-1893). En va ser responsable de l'edició i de la redacció Louis Goaziou. La major part dels articles es publicaren sense signar, però trobem articles de Julien Bernarding, P. Deniau, D. Gaspard, Louis Goaziou, J. Hannon, F. Raes i Henri Zisly. Es distribuïa gratuïtament entre els vaguistes i els desocupats. En sortiren 27 números i dos suplements fins al 30 de maig de 1896. Va ser continuat per La Tribune Libre (1896-1900). *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lanouvellehumanite.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 823px;" title="Portada del segon número de "La Nouvelle Humanité", realitzada per Émile Gravelle" alt="Portada del segon número de "La Nouvelle Humanité", realitzada per Émile Gravelle" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lanouvellehumanite.jpg" /></a> Portada del segon número de La Nouvelle Humanité, realitzada per Émile Gravelle - Surt La Nouvelle Humanité: Per l'agost de 1895 surt a París (França) el primer número del periòdic mensual La Nouvelle Humanité. Art, nature, littérature. Aquesta publicació anarconaturista sortirà amb periodicitat irregular i l'últim número serà el 19-20, de desembre de 1898, quan es fusionarà amb Le Naturien. Editada per Henri Beylie (Beaulieu), impresa autogràficament per Henri Beylie i il·lustrada per Émile Gravelle, comptarà amb Jules Bariol, Honoré Bigot, René Chaughi, Henri Gauche i Henri Zisly, entre altres col·laboradors. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/xerradagravelle1905.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 173px;" alt="Convocatòria de l'acte publicada en el periòdic parisenc "Les Temps Nouveaux" del 29 de juliol de 1905" title="Convocatòria de l'acte publicada en el periòdic parisenc "Les Temps Nouveaux" del 29 de juliol de 1905" src="http://www.estelnegre.org/fotos/xerradagravelle1905.jpg" /></a> Convocatòria de l'acte publicada en el periòdic parisenc Les Temps Nouveaux del 29 de juliol de 1905<o></o> - Xerrada de Gravelle: L'1 d'agost de 1905 se celebra a la Sala de l'École del XII Districte de París (França) una conferència del pintor, dibuixant i militant anarconaturista Émile Gravelle sota el títol «Aspect du naturisme libertaire» (Aspecte del naturisme llibertari). La xerrada va ser organitzada pel Grup d'Educació Llibertària del XII Districte de París.<o></o> *** <img style="width: 600px; height: 214px;" alt="Capçalera del primer número de "Tramontana"" title="Capçalera del primer número de "Tramontana"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/tramontana1907.jpg" /> Capçalera del primer número de Tramontana - Surt Tramontana: L'1 d'agost de 1907 surt a Barcelona (Catalunya) el primer número del setmanari anarquista en català Tramontana. Sociologia. Interessos populars. Arts i lletres. Publicat per iniciativa de Felip Cortiella i Ferrer, que ja havia promogut, dos anys abans, el també setmanari Avenir, seguí una línia d'anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu del sentiments nacionals catalans. N'aparegueren 18 números, l'últim el 20 de desembre de 1907, però a partir del número 9, del 3 d'octubre, en canviar d'editor, passarà a publicar-se en castellà, justificant aquest fet amb que «la propaganda de l'ideal abastaria d'aquesta manera un major nombre de lectors i tindria una major extensió». Hi van col·laborar, a més de Felip Cortiella, Mas Gomeri, Grau, Miranda, Enric Pujol, Narcís Folgueras, José Alarcón, Josep Grau, entre d'altres. L'única col·lecció completa d'aquesta publicació es conserva a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica07.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 432px;" alt="Un obrer detingut és portat per les forces de l'ordre (Foto de F. Ballell)" title="Un obrer detingut és portat per les forces de l'ordre (Foto de F. Ballell)" src="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica07.jpg" /></a> Un obrer detingut és portat per les forces de l'ordre (Foto de F. Ballell) - Últim dia de la Setmana Tràgica: El diumenge 1 d'agost de 1909, amb l'emmudiment definitiu d'escopetes i de pistoles, les autoritats donen per acabats els fets insurgents que s'havien produït durant tota la setmana a Barcelona (Catalunya). Al matí, totes les línies de tramvies van funcionar. L'alcalde de Barcelona, Joan Coll Pujol, publicà un ban anunciant que, després d'una reunió celebrada entre els representants de l'Ajuntament de Barcelona i els de les principals corporacions econòmiques i socials barcelonines, l'endemà els comerços i les fàbriques podrien tornar obrir amb total normalitat. Les esglésies que no havien estat destruïdes van celebrar misses i en algunes van cantar-se solemnes Te Deum. Fins i tot les floristes de la Rambla van obrir les seves parades. Els diaris publicaren un resum dels fets, tots els mateix, redactat pels directors d'El Liberal i La Veu de Catalunya i pactat amb el capità general, Luis de Santiago Menescau. Al vespre, una manifestació de dones recorregué la ciutat demanant la llibertat dels detinguts. Alguns dirigents de la rebel·lió i unes 2.000 persones implicades en els fets o que no volien ser incorporades a l'Exèrcit, veien que la derrota revolucionària era un fet, abandonaren precipitadament la ciutat. El governador Ángel Ossorio y Gallardo, a qui formalment se li acceptà la dimissió el 6 d'agost, abandonà el seu amagatall del Tibidabo i embarcà gairebé d'amagat cap a València. L'endemà, inici d'una nova setmana laboral, els obrers van tornar sense cap mena de desordre als seus llocs de feina i la majoria dels patrons van pagar la setmanada no treballada. La vaga convocada pels socialistes a tot l'Estat per aquell 2 d'agost havia estat avortada amb la detenció dels dirigents els dies anteriors i ni tan sols se'n parlà. També aquell mateix dia es realitzà el primer consell de guerra sumaríssim, on Ramon Baldera Aznar fou condemnat a cadena perpètua per rebel·lió militar. El balanç global de morts durant els fets de la Setmana Tràgica pujà a 106 civils, vuit membres de les forces d'ordre i tres religiosos. Pel que fa els danys materials, de les 58 esglésies que hi havia a Barcelona, se'n van cremar 21 i cinc es van lliurar perquè els veïns del barri o milícies carlines intentaren protegir-les; d'altra banda, dels 75 convents van ser cremats 30. El nou governador civil, Evaristo Crespo Azorín, suspengué els diaris nacionalistes catalans, els lerrouxistes i els anarquistes; també clausurà les societats i els centres obrers. Durant l'agost seran empresonats 990 rebels dels més de 2.500 detinguts en enormes batudes policíaques. Als processats se'ls imputà dos tipus de delicte: d'una banda, el fet de portar armes i participar en la construcció de barricades, així com els atacs contra els serveis públics o transports, va ser considerat com a delicte de rebel·lió militar, és a dir, delicte de sedició, i aquests casos van ser jutjats per tribunals militars; d'altra banda, el saqueig o incendi de convents, així com els atacs al clergat, van ser classificats com a delictes comuns i jutjats pels tribunals civils. La justícia militar va processar 1.725 persones –214 en rebel·lia– en un total de 739 causes diferents; es van sobreseure els càrrecs contra 469 persones, mentre que 584 van ser absoltes; les condemnes a mort van ser 17, però només s'executaren cinc persones (Josep Miquel Baró, Antoni Malet Pujol, Eugenio del Hoyo, Ramon Clemente García i Frances Ferrer Guàrdia) i les altres 15 van ser commutades per cadena perpètua, condemna que va ser imposada a un total de 59 insurgents. Unes 200 persones sospitoses d'anarquisme van ser expulsades a més de 300 quilòmetres de Barcelona (a Alzira, Terol, Siétamo, Puebla de Híjar, Almudévar, Ayerbe, Osca, etc.) i 40 estrangers (20 d'ells francesos) van ser desterrats a l'estranger. El sindicat Solidaritat Obrera, tot i no haver patrocinat la vaga oficialment, va veure clausurat el seu domicili social i el seu periòdic Solidaridad Obrera prohibit, sota l'acusació d'haver instigat la rebel·lió d'acord amb la Confederació General del Treball (CGT) francesa i la maçoneria internacional; la repressió portarà també una important disminució dels seus militants, que passaran de 15.000 a tot Catalunya a només 4.418. A l'agost també es tancaran 94 escoles laiques, 20 escoles privades (neutres) i 34 centres d'«idees avançades» de tota la província. Les conseqüències polítiques de la Setmana Tràgica no seran ni la República ni l'Anarquia, sinó un modest canvi de govern: el 21 d'octubre caurà el conservador mallorquí Antoni Maura Montaner sota la consigna «Maura no!». *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/avante1921.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 828px;" alt="Portada del primer número d'"Avante!"" title="Portada del primer número d'"Avante!"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/avante1921.jpg" /></a> Portada del primer número d'Avante!<o></o> - Surt Ávante!: L'1 d'agost de 1921 surt a Évora (Alentejo, Portugal) el primer número del periòdic bimensual anarquista Ávante! Precursor da sociedade igualitaria. Portà diversos epígrafs, com ara « O trabalho é a essencia da Vida» (El treball és l'essència de la vida),  «Povo que dorme, tirania que desperta» (Poble que dorm, tirana que desperta) i «Una vida de indolencia é peor que a morte» (Una vida d'indolència és pitjor que la mort). Capçalera propietat del Grup «Ávante!», l'editor responsable fou Amando Pratas, el secretari de la redacció Fernando Silva Junior, el redactor principal Manuel Ramos i l'administrador Joaquim Nogueira. La redacció es trobava a la seu de la Unió de Sindicats Obrers d'Évora, al número 14 de la plaça Joaquim António d'Aguiar. En el número 2, del 14 d'agost de 1921, es publicà un manifest dels anarquistes russos («Pela Liberdade contra a Ditadura: um apelo dos anarquistas russos ao proletariado de todos os paises»). La majoria dels articles es publicaren sense signar, però trobem textos de José Bacelar, Gonçalves Correa, Antonio Gonçalves Dias, Claudio Moreno, Joaquim Nogueira, Joaquim A. d'Oliveira, A. Silva, Carlos José de Sousa, entre d'altres. En sortiren només tres números, l'últim el 29 d'agost de 1921. En 1909 ja havia sortit la mateixa capçalera, òrgan de la «Bibliotheca do Grupo de Propaganda Livre» d'Évora. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/miting1924souchy.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 889px;" alt="Cartell del míting" title="Cartell del míting" src="http://www.estelnegre.org/fotos/miting1924souchy.jpg" /></a> Cartell del míting<o></o> - Míting antimilitarista: L'1 d'agost de 1924 se celebra a la Gran Sala del Sophiensaele de Berlín (República de Weimar, Imperi Alemany; actualment Alemanya) un míting antimilitarista sota el títol «Der grosse völkermord» (El gran genocidi). En aquest acte, organitzat per la Borsa del Treball del Gran Berlín de l'anarcosindicalista Freie Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors Alemanys), van intervenir els anarquistes Rudolf Rocker i Augustin Souchy, i, en francès, Pierre Besnard.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/culmine.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 225px;" alt="Capçalera de "Culmine"" title="Capçalera de "Culmine"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/culmine.jpg" /></a> Capçalera de Culmine<a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/culmine.jpg"></a> - Surt Culmine: L'1 d'agost de 1925 surt a Buenos Aires (Argentina) el primer número de la revista en llengua italiana Culmine (Cim), que arribarà a portar tres subtítols («Rivista Anarchica», «Pubblicazione Anarchica Bimensile» i «Pubblicazione Anarchica»). D'antuvi fou mensual, però amb el temps la periodicitat fou canviant. Va estar escrita –llevat de textos clàssics de pensadors anarquistes (Reclus, Proudhon, Bakunin, Nietzsche, Malatesta, Kropotkin, etc.)–, impresa, editada i distribuïda per Severino Di Giovanni, que escrivia durant les nits, ja que de dia feia feina en un taller tipogràfic a Morón. En van ser administradors Agostino Cremonessi i Giulio Montagna. Alguns membres del grup foren José Apaugliesi, Francisco Mezzano, José Pelatelli, Antonio Botenelli, Vicenti Pinelli, Aldo Aguzzi i Genaro Pensa. Fou l'única publicació argentina que defensà sense contemplacions l'expropiació i l'acció violenta com a mitjà de lluita anarquista i es va finançar amb la feina de Di Giovanni, amb el suport econòmic d'anarquistes italians d'Europa i amb l'aconseguit en diverses expropiacions. Els objectius que perseguia Di Giovanni amb la publicació eren difondre les idees anarquistes entre els treballadors immigrants italians; contrarestar la propaganda dels partits polítics pseudorevolucionaris, que feien de l'antifeixisme una especulació per a les seves futures conquestes parlamentàries; engegar l'agitació de caràcter exclusivament llibertari entre els treballadors italians per mantenir viu l'esperit antifeixista; despertar l'interès als seus compatriotes per les agitacions proletàries argentines; i establir una intensa i activa col·laboració entre els grups anarquistes italians, els companys aïllats i el moviment anarquista argentí. El periòdic polemitzà durament amb els altres sectors de la família socialista; s'ocupà de temes poc usuals, com ara l'emancipació femenina; organitzà tertúlies culturals, sota el lema «De la propaganda als fets»; i realitzà una important campanya per l'alliberament dels italoamericans Sacco i Vanzetti i de l'ucranoargentí Simón Radowitzky. Di Giovanni també hi va publicar poemes seus. En sortiren 33 números, l'últim el 10 d'abril de 1928, i arribà a tirar 4.000 exemplars. També va crear la Llibreria Culmine, on s'oferien a baix preus obres d'autors clàssics (Bakunin, Nietzsche, Darwin, Kropotkin, Malatesta, etc.). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/camping1961fijl.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 344px;" alt="Convocatòria del càmping publicada en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 20 de juliol de 1961" title="Convocatòria del càmping publicada en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 20 de juliol de 1961" src="http://www.estelnegre.org/fotos/camping1961fijl.jpg" /></a> Convocatòria del càmping publicada en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 20 de juliol de 1961<o></o> - Càmping de la FIJL: Entre l'1 i el 31 d'agost de 1961 se celebra a Remolins (Llenguadoc, Occitània) una concentració internacional juvenil anarquista. Aquest càmping va ser organitzat per la Comissió de Relacions de la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i un grup de joves anarquistes búlgars. <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/revolucionsocial2015.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 245px;" alt="Capçalera de "Revolución Social"" title="Capçalera de "Revolución Social"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/revolucionsocial2015.jpg" /></a> Capçalera de Revolución Social<o></o> - Surt Revolución Social: L'1 d'agost de 2015 surt a Bahía Blanca (Buenos Aires, Argentina) el primer número del periòdic anarcosindicalista Revolucion Social, òrgan de la Societat de Resistència d'Oficis Diversos de la Federació Obrera Regional Argentina (FORA) d'aquesta població. Els articles, de caire sindical, es publicaren sense signar. Només en sortí un altre número, el novembre de 2015.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <img style="width: 540px; height: 717px;" alt="Necrològica de Pierre Le Blavec apareguda en el diari parisenc "Le Peuple" del 25 de febrer de 1921" title="Necrològica de Pierre Le Blavec apareguda en el diari parisenc "Le Peuple" del 25 de febrer de 1921" src="http://www.estelnegre.org/fotos/leblavec.jpg" /> Necrològica de Pierre Le Blavec apareguda en el diari parisenc Le Peuple del 25 de febrer de 1921<o></o> - Pierre Le Blavec: L'1 d'agost de 1869 neix a An Alre (Bro-Gwened, Bretanya) l'anarquista i sindicalista Pierre Marie Le Blavec. Sos pares es deien Jean Marie Le Blavec, terrelloner, i Mathurine Rival. Es guanyava la vida treballant d'obrer carreter a París (França). Entre el 12 i el 20 de setembre de 1904, com a secretari federal, fou delegat de la Federació Nacional de Sindicats i Grups Obrers del Cotxe al XIV Congrés Nacional Corporatiu –VIII Congrés de la Confederació General del Treball (CGT)– i a la Conferència de les Borses del Treball celebrats ambdós a Bourges. El 25 d'octubre de 1904 parlà, juntament amb altres companys (Arnold Bontemps, Ansbert Frimat i Georges Régnier), en un míting antimilitarista organitzat per la Joventut Sindicalista de París celebrat a la Salle de la Justice de Paix de Levallois-Perret. En 1905 era tresorer de la Unió Sindical d'Obrers i Obreres del Cotxe del departament del Sena. Participà activament en la vaga del cotxe de febrer i març de 1905 a París. El maig de 1905, com a delegat de la Borsa del Treball de París, viatjà a Gwened (Bro-Gwened, Bretanya) per fer costat els obrers carreters en vaga. El 31 de desembre de 1905 va ser condemnat a un any de presó i a 100 francs de multa per haver signat, juntament amb 30 anarquistes més, l'Appel aux conscrits (Crida als reclutes) de l'Associació Internacional Antimilitarista (AIA), que havia estat aferrat a principis d'octubre de 1905 a París –un cop condemnat va declara que agraïa el jurat per la bona propaganda antimilitarista que havia fet. El febrer de 1906 es trobava en ordre de busca i cerca i es va refugiar un temps a Brussel·les (Bèlgica). Després visqué al número 8 del carrer Ernest-Cognacq de Levollois-Perret, que va ser el seu domicili definitiu. L'1 de maig de 1911 va fer, com a delegat de la CGT, una conferència pública al Palmarium-Séraucourt de Bourges. Amb Jean Breton (Constant), va ser fins a la Gran Guerra un dels màxims representants de la Corporació del Cotxe. Inscrit en el «Carnet B» dels antimilitaristes, va ser llicenciat el 20 de febrer de 1915. Sa companya fou Marie Perrine Jégo. Al final de sa vida treballà de representant comercial. Turberculós, Pierre Le Blavec va morir el 21 de febrer de 1921 al seu domicili de Levallois-Perret (Illa de França, França) i el seu seguici fúnebre va ser acompanyat per mil cinc-centes persones. <o></o> *** <img style="width: 323px; height: 415px;" alt="François-Henri Jolivet" title="François-Henri Jolivet" src="http://www.estelnegre.org/documents/jolivet/jolivet01.jpg" /> François-Henri Jolivet<o></o> - François-Henri Jolivet: L'1 d'agost de 1875 neix al IV Districte de París (França) el poeta obrer, cantautor pacifista i llibertari François-Henri Jolivet. Sos pares, no casats, es deien Joseph Jolivet, llauner, i Jeanne Amélie Gauteur, armillera. Treballà en una impremta, en un taller i com a repartidor. Apassionat per la cançó, a partir dels 17 anys cantava les seves composicions als cafès concerts del bulevard parisenc de Sébastopol. Participa en l'associació de cançonetistes amateurs «La Bellevilloise» i en 1901 va ser un dels membres del Grup de Poetes i Cançonetistes Revolucionaris (Sébastien Faure, Frédéric Mouret, Paul Paillette, Le Père Lapurge, etc.). Va fer de repartidor tirant d'un carro i fou recorrent els carrers parisencs quan va compondre les primeres cançons. Durant la Gran Guerra entra a formar part del grup de cantautors revolucionaris «La Muse Rouge», on per irrisió cantava vestit de soldat. Va fer actuacions en les festes obreres de «La Vache Enragée» de Montmartre, en les reunions organitzades pel periòdic llibertari La Patrie Humaine, etc. Durant els anys 20 va freqüentar «Le Musée du Soir», creat per Henry Poulaille. El maig de 1930 va ser nomenat membre del comitè de direcció de «La Muse Rouge» i l'any següent, ben igual que la majoria de cançonetistes llibertaris de «La Muse Rouge», s'oposà a l'adhesió del grup a la Federació del Teatre Obre de França (FTOF), fundada i controlada pels comunistes. Aquest rebuig implicà la censura i el boicot de «La Muse Rouge» per part de les organitzacions properes al comunisme. Va escriure unes set-centes cançons i monòlegs, moltes vegades popularitzats per cantants molt coneguts (Marguerite Greyval, Musidora, Édith Piaf, etc.). Gairebé invàlid al final dels seus dies, Édith Piat l'encoratjà a actuar als cabarets de Montmartre i ajudà a la publicació d'un recull de la seva obra sota el títol Chansons sociales et satíriques (1956), amb un prefaci de Henri Poulaille. Moltes cançons seves van ser publicades en diferents revistes, com ara La Muse Rouge i Nos Chansons, i també col·laborà en Le Combat Syndicaliste. El seu últim domicili va ser al número 13 del carrer Falguière de París. François-Henri Jolivet va morir el 31 d'octubre de 1955 a l'Hospital Boucicaut del XV Districte de París (França) i va ser incinerat al cementiri parisenc de Père-Lachaise, acompanyat de nombrosos amics anarquistes.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/dubordadolphe.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 220px;" alt="Notícia de la mort d'Adolphe Dubord apareguda en el diari d'Auxerre "Le Bourguignon" del 25 de gener de 1917" title="Notícia de la mort d'Adolphe Dubord apareguda en el diari d'Auxerre "Le Bourguignon" del 25 de gener de 1917" src="http://www.estelnegre.org/fotos/dubordadolphe.jpg" /></a> Notícia de la mort d'Adolphe Dubord apareguda en el diari d'Auxerre Le Bourguignon del 25 de gener de 1917<o></o> - Adolphe Dubord: L'1 d'agost de 1883 neix a Saint-Cyr-les-Colons (Borgonya, França) l'anarquista, antimilitarista i sindicalista Adolphe Dubord, també conegut com Adhéric Derbault. Era fill de Théophile Dubord , vinyataire, i de Clémence Guérin. Es guanyava la vida treballant de conreador. En 1903 va ser cridat a files, però se li donà una llicència d'un any per «feblesa» i «miopia i astigmatisme» i va ser integrat en els Serveis Auxiliars de l'exèrcit. Es casà amb Léontine Lecoeur. En el IV Congrés de la Federació de Joventuts Socialistes del Yonne (FJSY), celebrat el 29 novembre de 1903 a Auxerre (Borgonya, França) va ser nomenat secretari d'aquesta organització. Entre 1904 i 1905 col·laborà en el periòdic Le Travailleur Socialiste de l'Yonne. Organe de la Fédération Autonome des Travailleurs Socialistes du departament, amb articles netament anarquistes. El 14 de febrer de 1904, com a delegat de l'FJSY, parlà en una reunió pública contradictòria a Chablis (Borgonya, França) amb la finalitat de crear un grup d'aquesta organització a la citada població. Entre el desembre de 1904 i el gener de 1905 organitzà a la regió una sèrie de conferències de la lliurepensadora neomaltusiana Jeanne Dubois i d'ell mateix sota el pseudònim d'Adhéric Derbault. El març de 1905 encara era el secretari de l'FJSY. El 23 d'abril de 1905, com a delegat de l'FJSY, va fer la conferència «Le gâchis social» en un acte a la Sala Delion de Perreux (Borgonya, França), organitzat pel Grup d'Estudis Socials local, i l'endemà, 24 d'abril, participà en el Congrés de la citada federació, que havia organitzat, celebrat a la Sala Imbert de Laroche-Canal (Laroche-Saint-Cydroine, Borgonya, França), on es decidí la creació d'un periòdic anarquista. Poc després, seguint les resolucions del citat congrés, fundà a Saint-Cyr-les-Colons, amb son germà Lucien Dubord, el periòdic anarquista Terre et Liberté. Organe regional bi-mensuel de propagande révolutionnaire (1905-1906), del qual va ser administrador gerent. A resultes de la publicació d'un cartell antimilitarista, inserit en el número 8 de Terre et Liberté (15 d'octubre de 1905), que distribuïa almenys 1.400 exemplars, va ser denunciat. Participà en la creació del Sindicat d'Agrícola de Poilly-sur-Serein (Borgonya, França), adherit a la Unió dels Sindicats del Yonne. El febrer de 1909 vivia a Coulanges-la-Vineuse (Borgonya, França). Explotà la granja Sainte-Hélène a Saint-Bris-le-Vineux (Borgonya, França) i el març de 1913 va ser agredit per dues persones (Félix Robert i Fernand Toupanse) a Saint-Bris-le-Vineux i resultà greument ferit. En 1914 col·laborà en el diari Le Bourguignon de Tonnerre (Borgonya, França). Abans de la Gran Guerra col·laborà en Le Pioupiou de l'Yonne. Organe des conscrits du département. Quan esclatà la guerra, l'agost de 1914 va ser cridat a files i enviat a requisar animals per a l'exèrcit i el 9 de novembre de 1914 integrat en V Esquadró del Tren d'Equipatges Militars. El 3 de febrer de 1915 desertà, però el 12 gener de 1916 va ser detingut i portar a la seva unitat. El 12 de juliol de 1916 va ser condemnat pel Consell de Guerra de la V Regió Militar a tres anys de treballs públics per «deserció a l'interior en temps de guerra i encobriment d'insubmís» i enviat a la prevenció de Cotlliure (Rosselló, Catalunya Nord). Malalt, Adolphe Dubord va morir el 13 de gener de 1917 a l'Hospital Militar de Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) i el 22 de gener se celebraren unes obsequies civils a Irancy (Borgonya, França). <div style="text-align: center;">***</div> <img style="width: 298px; height: 320px;" title="L'equip de redacció de "Le Libertaire" en 1921" alt="L'equip de redacció de "Le Libertaire" en 1921" src="http://www.estelnegre.org/fotos/equiplelibertaire.jpg" /> L'equip de redacció de Le Libertaire en 1921 - Pierre Mualdès: L'1 d'agost de 1885 neix a Uzemain (Lorena, França) el militant anarquista Pierre-Louis-Joseph Beauchet, més conegut com Pierre Mualdès. Sos pares es deien Jules-Joseph Bouchet, propietari, i Julie Appoline Vauthier. Va descobrir les idees llibertàries a Epinal a la barberia de Victor Loquier. Amic d'Eugène Jacquemin, va instal·lar-se a París i a partir de 1912 va col·laborar en Le Libertaire. Abans de la Gran Guerra va ser membre de les Joventuts Anarquistes de París, amb Jacques Chazoff, Michel Morin, Dremière, Carré i Maurice Boyer. Després del triomf de la revolució bolxevic, es va veure seduït un temps pel comunisme, però va retornar ràpidament a les idees anarquistes, adherint-se a la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR), de la qual serà membre de la comissió administrativa. Durant els anys vint va ser un dels principals redactors de Le Libertaire, assumint diverses responsabilitats en el periòdic (secretari de redacció, administrador). També va col·laborar en La Revue Anarchiste i en La Revue Internationale Anarchiste, entre d'altres. Com a corrector d'impremta, va militar a partir de 1928 en el sindicat d'aquest ram. Després va participar en el periòdic pacifista de Victor Méric La Patrie Humaine (1931-1939). Divorciat de Lucie Victorine Marfin, el 16 de novembre de 1935 es casà a Puteaux (Illa de França, França) amb Andrée Marie Louise Lemaine. A finals de 1944 participarà en la reedició del periòdic Ce Qu’il Faut Dire, de Louis Louvet, amb les seves «Paraules d'un pària», i després va signar articles en Contre-Courant i en la revista de Louis Lecoin Défense de l'Homme. Víctima de la malaltia de Parkinson, es va retirar al Midi. Pierre Mualdès va morir el 19 de desembre de 1966 a l'Hospital de la Conception de Marsella (Provença, Occitània). *** <img style="width: 439px; height: 1130px;" alt="Necrològica d'Antonia León Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà "CNT" del 6 d'abril de 1958" title="Necrològica d'Antonia León Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà "CNT" del 6 d'abril de 1958" src="http://www.estelnegre.org/fotos/leonrodriguez.jpg" /> Necrològica d'Antonia León Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà CNT del 6 d'abril de 1958<o></o> - Antonia León Rodríguez: L'1 d'agost de 1892 neix a Valderas (Lleó, Castella, Espanya) l'anarcosindicalista Antonia León Rodríguez. Sos pares es deien Vicente León i Eulalia Rodríguez. Modista de professió, milità en el Sindicat de Vestir de Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya) de la Confederació Nacional del Treball (CNT), del qual va ser bibliotecària. En 1928 s'uní lliurement amb Jaume Ribas, militant del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT de Barcelona (Catalunya). En 1932 formà part de la primera comissió fundadora d'agrupació anarcofeminista «Mujeres Libres». En 1939, amb el triomf franquista, la parella es va separar; ell aconseguí passar a França i ella es va veure obligada a restar a la Catalunya franquista, patint tota mena de tortures i de penalitats. En 1946 aconseguí passar a França i ajuntar-se amb son company, però ella ja estava atacada d'una malaltia mental, que finalment la portà a la tomba. La parella vivia a Canavelles (Conflent, Catalunya Nord). Antonia León Rodríguez va morir el 12 de març de 1958 a l'Hospital Civil de Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord). *** <img style="width: 338px; height: 440px;" title="Lola Iturbe" alt="Lola Iturbe" src="http://www.estelnegre.org/fotos/iturbe01.jpg" /> Lola Iturbe - Lola Iturbe: L'1 d'agost de 1902 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarcosindicalista i anarcofeminista Dolores Iturbe Arizcuren, més coneguda com Lola Iturbe. Filla d'una navarresa fadrina (Micaela Iturbe Arizcuren), visqué la seva infància amb la família de Vicente Vidal, a qui considerarà son pare adoptiu, a Cerdà, a prop de Xàtiva (La Costera, País Valencià), fins que sa mare la reclamà des de Barcelona. Poc, després, amb nou anys, a causa de les penúries econòmiques, es posa a fer feina com a aprenent, després com a serventa i finalment, amb 14 anys, com a sastressa de pantalons, feina que serà el seu ofici definitiu. A Barcelona, per influències de Joan Manent, s'afilià en 1916 al Sindicat del Vestir de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Fou amiga de la flor i nata del moviment llibertari del seu temps (Francisco Arín, Ángel Pestaña, Martí Barrera, Teresa Claramunt, Llibertat Ródenas, Soledad Gustavo, Federico Urales, Roser Dulcet, etc.), participant activament en el Comitè Pro-Presos, en manifestacions, mítings i conferències. A començaments de la dècada dels vint, participà en el grup d'afinitat anarquista «Germen», on coneixerà Faustino Vidal amb qui s'unirà sentimentalment i tindrà una filla, Aurora, en 1923. L'any següent Vidal va morir d'una tuberculosi de gola. Sis mesos després, formà parella definitiva amb el militant anarquista Juan Manuel Molina Mateo (Juanel), el qual ja coneixia del grup «Germen», i ambdós s'instal·laren a Granollers. Entre 1922 i 1926 la parella visqué a Granollers i a Barcelona. En la matinada del 10 de novembre de 1924 assistí a la seva cel·la, hores abans de ser garrotats, Juan Montejo i José Llacer, anarquistes condemnats arran de l'aixecament revolucionari de Bera. Després vingué una època de penúries a causa de la persecució a la qual estava sotmès Juanel, fugint cap a França en 1926. Entretant la parella havia tingut un infant, Helenio. Després d'un temps a París i a Bèlgica, amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, tornà a Barcelona. Amb la proclamació de la II República visqué amb Juanel a la redacció del periòdic Tierra y Libertad, on participà activament en les tasques de la redacció. El 16 de novembre de 1933 va participar un míting a Barcelona contra les eleccions, organitzat per Tierra y Libertad en nom de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb Alejandro G. Gilabert, Vicente Pérez (Combina), Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti i Domingo Germinal. En aquesta època va fer costat els aixecaments revolucionaris de 1933 i de 1934. En 1936 formà part del grup fundador de l'agrupació anarcofeminista «Mujeres Libres», passant a ser d'administradora de la revista Mujeres Libres i en la qual publicà textos sota els pseudònims Libertad i Kyralina, en honor de l'escriptor Panait Istrati. El juliol de 1936 sufocà directament l'aixecament feixista, redactant les primers fulls que van ser llançats des de l'aire, ajudant en un hospital de campanya durant les lluites als carrers barcelonins, intervenint en l'ocupació de l'edifici de la patronal, fent Solidaridad Obrera, en el Comitè de Milícies Antifeixistes, etc. També va fer tasques al Casal de la Dona Treballadora i als «liberatorios» de prostitució. Durant la guerra es dedicà especialment a «Mujeres Libres» i a fer de corresponsal al front i portar l'administració de Tierra y Libertad; feines que hagué de suspendre quan caigué malalta. Arran dels fets de «Maig del 37», entrà a fer feina en l'Oficina Jurídica de la CNT i ajudarà a alliberar presos cenetistes i militants del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) tancats a les txeques del comunisme estalinista. L'octubre de 1938 acompanyà, amb Martín Gudell i Pedro Herrera, la veterana anarquista Emma Goldman, de visita per veure les realitzacions de la Revolució espanyola, en els seus desplaçaments al front i a les col·lectivitats. El final de la guerra l'agafà a Bellver de Cerdanya, convalescent d'una operació, i pogué passar la frontera per Llívia i per la Tor de Querol. Després anà i tornà per diverses localitats occitanes (Pàmies, Varilhas, Nimes, Montpeller), fins que es reuní amb Juanel a Tolosa de Llenguadoc. El 19 de novembre de 1944 prengué la paraula en un míting CNT-UGT a Montpeller. Durant la II Guerra Mundial ajudà son company, secretari de la CNT en l'Exili, en tasques orgàniques, fins que fou detingut el març de 1946 a la Península. Entre 1946 i 1952 treballà de sastressa a Tolosa. En 1952 es reuní novament amb Juanel i s'instal·laren a la capital històrica del Llenguadoc. El 8 de novembre de 1975, durant la inauguració de l'exposició «Sous le signe de l'Année Internationale de la Femme. Grande Exposition du Livre (français-espagnol)», celebrada a la Maison de l'Europe de Lió, llegí la conferència La mujer en la lucha social, sistematització del seu pensament anarcofeminista. En morir el dictador Franco, la parella travessà els Pirineus i, a partir de 1979, després de vendre la seva casa de Deuil la Barre, s'establí definitivament al barri barceloní de La Verneda. Durant sa vida col·laborà en diferents periòdics anarquistes, com ara Acción Social Obrera, España Libre, Espoir, Exilio, Faro, La Hora de Mañana, El Libertario, Mujeres Libres, Polémica, Proa, Suplemento de Tierra y Libertad, etc. A més dels seus articles en premsa, és autora del llibre La mujer en la lucha social y en la Guerra Civil de España (1974 i 2004). En 1984 va morir son company Juanel. En 1986 participà en la pel·lícula documental ...de toda la vida, de Lisa Berger i Carol Mazer. Lola Iturbe va morir el 5 de gener de 1990 a la Creu Roja de Gijón (Astúries, Espanya), on vivia amb sa filla Aurora, i, per exprés desig seu, les seves despulles van ser traslladades a Catalunya, on el 7 de gener van ser enterrades al cementiri de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental, Catalunya), al costat del seu company Juanel. En 2006 Antonia Fontanillas i Sonya Torres publicaren Lola Iturbe. Vida e ideal d'una luchadora anarquista, on es recullen textos autobiogràfics i una antologia dels seus articles i conferències. *** <img style="width: 350px; height: 490px;" alt="Antonio Ramos Herrero (ca. 1932)" title="Antonio Ramos Herrero (ca. 1932)" src="http://www.estelnegre.org/documents/ramosherrero/ramosherrero01.jpg" /> Antonio Ramos Herrero (ca. 1932)<o></o> - Antonio Ramos Herrero: L'1 d'agost de 1904 neix a Gabia Grande (Las Gabias, Granada, Andalusia, Espanya) el mestre i milicià llibertari Antonio Ramos Herrero. Sos pares es deien Francisco Ramos, metge cirurgià, i Purificación Herrera. Orfe de ben jove, treballà d'escrivent i a partir de 1925 va començar i acabar en quatre anys les carreres de Magisteri a l'Escola Normal i de Dret a la Universitat de Granada (Granada, Andalusia, Espanya), on tingué com a company de classe Federico García Lorca. Gràcies a una herència, i obligat per qüestions polítiques, a partir de 1930 va fer viatges arreu del món, com ara Filipines –on va fundar un periòdic a Manila i mantingué contactes amb grups republicans–, Vietnam, Alemanya, França, etc. En 1933 retornà a la Península i s'establí a Madrid, on treballà de professor de llatí i conegué sa futura companya, Sara Conde López, amb qui es casà i tingué dos infants, Sigfrido i Libertad –la nina emmalaltí i morí poc temps després de néixer i de finar son pare. El 21 de juny de 1935 va ser nomenat secretari tercer de la Secció de Ciències Morals i Polítiques de l'Ateneu de Madrid, presidida per Manuel Azaña Díaz, i estava afiliat a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança (FETE), adscrita a la Unió General de Treballadors (UGT). Mantingué estrets contactes amb polítics i intel·lectuals d'aleshores, com ara Julián Besteiro Fernández, Wenceslao Carrillo Alonso-Forjador, Frederica Montseny Mañé, Margarita Nelken Mansberger, etc., als quals assessorà jurídicament. El 10 de febrer de 1936 signà el manifest «A todos los maestros de España», publicat en El Heraldo de Madrid dos dies després. Arran de l'aixecament feixista de 1936, l'11 d'octubre d'aquell any s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i s'integrà en les milícies confederals, encapçalant la columna «España Libre» al front de Madrid. Gràcies als seus estudis, ingressà directament com a sergent d'Artilleria (13 d'octubre de 1936) i nou dies després, el 20 d'octubre, va ser nomenat capità i posteriorment, el 3 de novembre, comandant. L'endemà, 4 de novembre de 1936, Antonio Ramos Herrero va ser metrallat per un tanc al sector de Leganés (Madrid, Espanya) –algunes fonts citen erròniament el 6 de novembre.<o></o> Antonio Ramos Herrero (1904-1936) <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0108.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> <o></o> Anarcoefemèrides 2026-08-01T12:30:33Z efemerides [31/07] «La Propaganda» - Setmana Tràgica - «Ruta Confederal» - Mahler - Recco - Luz - Fochi - Capronnier - Clos - Mahé - Núñez Soler - Domene - Ferri - Catanese - Prouvost - Noget - Martín de la Haza - Muñoz Benítez - Sette - Cortiella - Gil Pérez - Biget - Melendo - Trenc - Alvira - Torrens - Bianco https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143542 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[31/07] «La Propaganda» - Setmana Tràgica - «Ruta Confederal» - Mahler - Recco - Luz - Fochi - Capronnier - Clos - Mahé - Núñez Soler - Domene - Ferri - Catanese - Prouvost - Noget - Martín de la Haza - Muñoz Benítez - Sette - Cortiella - Gil Pérez - Biget - Melendo - Trenc - Alvira - Torrens - Bianco</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 31 de juliol</big></big></big> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lapropaganda.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 268px;" alt="Capçalera de "La Propaganda"" title="Capçalera de "La Propaganda"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lapropaganda.jpg" /></a> Capçalera de La Propaganda - Surt La Propaganda: El 31 de juliol de 1881 surt a Vigo (Pontevedra, Galícia) el primer número del dominical La Propaganda. Revista semanal consagrada a la defensa e ilustración de la clase obrera. D'antuvi la seva tendència era republicanofederal, però gràcies al viratge polític i la radicalització del seu fundador i director, Ricardo Mella, passà a fer costat les tesis anarcocol·lectivistes de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). A partir del número 29 (16 d'abril de 1882), o anterior, el seu subtítol serà «Semanario social defensor de la clase trabajadora» i més tard «Semanario social. Eco de la clase trabajadora». En un primer moment polemitzà amb Revista Social, però aviat passà a cooperar amb aquesta publicació anarquista. Els membres del consell de redacció eren els estudiants Ricardo Mella, Ángel Bernárdez, Federico Rodríguez i Joaquín Nogueira, i les reunions d'aquest consell es feien a la capelleria que el pare de Ricardo Mella tenia muntada a la Porta do Sol de Vigo. Entre les seves col·laboracions destaquen la secció «Misceláneas doctrinales», on Ricardo Mella polemitzà amb la premsa burgesa. Trobem textos de Serafín Álvarez, Bakunin, Ángel Bernárdez, V. Durán, Teófilo López, R. C. Micel i Eribaldo Pérez, entre d'altres. Les seves crítiques al servei militar, realitzades pels quintos que formaven el seu comitè de redacció, enmig de l'escàndol dels contingents i les redempcions en metàl·lic, va ser un dels puntals que van fer força popular aquest setmanari entre els cercles obrers. Es publicaren 74 números, l'últim el 4 de març de 1883, i encara en sortí el número 75, però va ser segrestat per les autoritats i la publicació multada amb 30 duros (150 pessetes), fet que suposà la fi de la revista.<o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica06.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 428px;" alt="Protecció d'un mercat per soldats i guàrdies municipals (Foto de F. Ballell)" title="Protecció d'un mercat per soldats i guàrdies municipals (Foto de F. Ballell)" src="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica06.jpg" /></a> Protecció d'un mercat per soldats i guàrdies municipals (Foto de F. Ballell)<o></o> - Sisè dia de la Setmana Tràgica: El dissabte 31 de juliol de 1909 la ciutat de Barcelona (Catalunya) comença a recuperar el seu tradicional ritme de vida després dels fets insurgents dels últims dies. De matinada, el capità general de la regió, Luis de Santiago Menescau, publicà el tercer i últim ban de la setmana, autoritzant la lliure circulació dels ciutadans pels carrers. Durant el matí es regularitzà el treballs als centres oficials, la banca i el comerç; els mercats funcionaren normalment, les brigades municipals netejaren la ciutat de runes, rails i llambordes, i van començar a funcionar el telègraf i els telèfons. Grups de soldats es van desplegar sense armes amb l'objecte d'exhortar els comerciants a obrir les seves botigues davant la inexistència de piquets o rebels descontrolats i l'Exèrcit custòdia els mercats. Al Poble-sec, però, una multitud completa la crema de la rectoria de l'església parroquial de Santa Madrona. A les 11 hores es va produí una càrrega de la nerviosa Guàrdia Civil contra els més de 1.500 curiosos que s'estaven al convent de les beates dominiques de l'Eixample i es produïren sis morts, nombrosos ferits i 50 detinguts, que seran alliberats tres setmanes després. Mitja hora després, franctiradors intentaren atacar la caserna d'Artilleria de Sant Agustí. Durant tot el dia, des dels terrats, alguns pacos continuaren hostilitzant les forces de l'ordre. A les 12 hores diversos regidors de l'Ajuntament es reuniren a casa de l'advocat Narcís Verdaguer Callís, on Emiliano Iglesias proposà la formació d'un comitè amb la finalitat de garantir el retorn al treball per al proper dilluns; també els regidors van exigir al capità general la publicació d'un ban en el qual es precisés les penes amb les quals s'havien de castigar els diferents delictes. A la tarda, sobre les 16.45, el regidor lerrouxista Emiliano Iglesias Ambrosio fou detingut per oficials de l'Exèrcit; durant l'interrogatori continuà amb la seva tradicional actitud ambivalent, negà haver tingut cap participació en els fets i, fins i tot, ser un dirigent del Partit Republicà Radical (PRR) –poc després serà un dels que implicarà sense cap vergonya Francesc Ferrer i Guàrdia en els fets de la Setmana Tràgica i, un anys després, ja lliure de tota possible repressió, reivindicarà com a una gesta del seu partit l'aixecament revolucionari d'aquells dies. Poc després, els regidors es reuniren amb l'alcalde de Barcelona Joan Coll Pujol, el qual aconseguí la confiança dels comerciants i dels fabricants perquè obrissin els negocis i les fàbriques el proper dilluns, amb la recomanació oficiosa que es pagués a tothom el jornal de la setmana del conflicte. A la tarda, l'últim bastió dels revoltats, el barri d'Horta, és ocupat militarment. Al vespre van començar a funcionar algunes línies de tramvia amb regularitat. Fora de Barcelona, les diferents ciutats i viles catalanes revoltades també recuperaren la quotidianitat ciutadana habitual. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/rutaconfederal.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 124px;" alt="Capçalera del primer número de "Ruta Confederal"" title="Capçalera del primer número de "Ruta Confederal"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/rutaconfederal.jpg" /></a> Capçalera del primer número de Ruta Confederal<o></o> - Surt Ruta Confederal: El 31 de juliol de 1937 surt a Alcoi (Alcoià, País Valencià) el primer número del setmanari anarcosindicalista Ruta Confederal. Órgano de la Federación Local y Comarcal de Sindicatos de Ramo e Industria. CNT-AIT. Era una publicació oficial, visada per la censura de guerra, de la Federació Local i de la Federació Comarcal de Sindicats Industrials de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i s'imprimia en les Gràfiques Socialitzades alcoianes. Trobem articles de Mauro Bajatierra, José Belda, Camilo Bito, Conchita Cerdà, Felipe Colomer, Felipe Coma, José Díaz, Fausto Domingo, A. Ferrer, Lina García, José García Ventura, Fabio Gil, Vicent Oriola, Jandro Ortiz, Julio Pascual Mira, Jorge Quiles, Manuel Sanz i Francisco Verdú, entre d'altres. Polemitzà amb Humanidad, d'Alcoi, i atacà els comunistes. En sortiren 34 números, l'últim el 19 de març de 1938.<o></o> <o> </o><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/mahlerjacob.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 622px;" alt="Foto policíaca de Jacob Mahler (3 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Jacob Mahler (3 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mahlerjacob.jpg" /></a> Foto policíaca de Jacob Mahler (3 de març de 1894) - Jacob Mahler: El 31 de juliol de 1832 neix a Hanau (Electoral de Hessen, Sacre Imperi Romanogermànic; actualment pertany a Darmstadt, Hessen, Alemanya) l'anarquista Johann Heinrich Jakob Mahler –comunament citat en francès com Jean Henri Jacob Mahler i a vegades erròniament Malher– i conegut com Le Russe. Sos pares es deien Johann Jakob Mahler, boter, i Margarete Bader. Quan tenia cinc anys abandonà el seu país nata i cresqué a Sant Petersburg (Rússia, Imperi rus; actualment Rússia). Quan tenia 18 anys emigrà a França i treballà de baster en una albarderia de París (França). El 2 de març de 1861 es casà al XIII Districte de París amb l'armillera francesa Maria Louise Wiedmann. En aquesta època vivia al número 49 del carrer Chevaleret de París. Quan esclatà la guerra francoprussiana marxà cap a Suïssa, on va romandre dos anys. De bell nou a França, en 1880 aconseguí la nacionalitat francesa. Figurava com «anarquista militant» en un llistat d'anarquistes de la III Brigada d'Investigacions de la Prefectura de Policia del 29 d'abril de 1892. El 3 de març de 1894 el seu domicili, al número 10 del carrer de La Voyette d'Ivry-sur-Seine (Illa de França, França) va ser escorcollat per la policia i es van trobar una important quantitat de periòdics i fullets anarquistes –no obstant això, sa companya argumentà que es tractava de documentació personal (correspondència, quaderns, etc.). Aquest mateix dia va ser fitxat com «anarquista» en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon i enviat a la presó parisenca de Mazas. Jacob Mahler, oficialment, es va suïcidar a la seva cel·la el 10 de març de 1894 a la presó de Mazas de París (França) escanyant-se amb la seva camisa fermada al llit. Alguns diaris qüestionaren la seva pertinença al moviment anarquista i que es tractava d'una altra persona amb el mateix nom o semblant i altre fet estrany va ser que el dia abans de la seva mort s'havia decretat la seva posada en llibertat; la Prefectura de Policia mai no va aclarir aquest cas. <o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/recco/recco01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 620px;" alt="Foto policíaca de Grégoire Recco (11 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Grégoire Recco (11 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/recco/recco01.jpg" /></a> Foto policíaca de Grégoire Recco (11 de març de 1894) - Grégoire Recco: El 31 de juliol de 1857 neix a Formia (Laci, Itàlia) l'anarquista Grégoire Recco. Sos pares es deien Dominique Recco i Josepha Birusso (o Dirusso). És guanyava la vida com a sastre. Per les seves activitats va ser expulsat el 20 de març de 1894 de França i es refugià a Bèlgica. El seu nom figura en una llista d'anarquistes a vigilar establerta per la policia ferroviària fronterera francesa. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/recco/recco.html" target="_blank">Grégoire Recco (1857-?)</a> <o></o> ***<o></o> <o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/fabioluz/fabioluz01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 610px;" alt="Fábio Luz" title="Fábio Luz" src="http://www.estelnegre.org/documents/fabioluz/fabioluz01.jpg" /></a> Fábio Luz - Fábio Luz: El 31 de juliol de 1864 neix a Valença, al sud d'Estat de Bahia (Brasil), el metge anarquista Fábio Lopes dos Santos Luz. Després de passar la seva infància i adolescència a Valença, entre 1883 i 1888 va estudiar Medicina a Salvador. En aquest període ja participava en la propaganda abolicionista i republicana. Va instal·lar-se a Rio de Janeiro en 1888 fent de metge en un hostal d'immigrants a Pinheiros. A més de practicar la medicina higienista, va aconseguir una feina d'inspector escolar. Més tard, amb una clínica instal·lada al barri del Méier de Rio de Janeiro, va obtenir l'admiració i el respecte de la comunitat local per la forma desinteressada que tractava els pacients, fins i tot els que no tenien recursos, hostilitzats per les epidèmies que en aquella època assolaven la capital federal. Luz es va alinear amb la corrent anarquista llibertària basada en els principis fonamentals de Piotr Kropotkin, Élisée Reclus i Errico Malatesta. Malgrat ser un intel·lectual de classe mitjana, un «burgès», com es definia, va fer costat i va participar en les iniciatives dels treballadors anarquistes, impartint conferències i mítings, i escrivint en la premsa obrera (A Plebe, A Vida, Voz da União, Spartacus, etc.). Un projecte al qual va dedicar molt de temps, en l'àrea de l'educació, va ser la creació en 1904 de la Universitat Popular d'Ensenyament Lliure de Rio de Janeiro, amb la finalitat de formar científicament i políticament el proletariat, que, encara que va durar pocs mesos, donà lloc a la participació d'importants intel·lectuals carioques, com ara Elisio de Carvalho, Felisbelo Freire, Rocha Pombo, Evaristo de Marais, Pedro Couto, José Veríssimo i altres; Luz hi va impartir l'assignatura d'Higiene. Sempre fidel a l'anarcocomunisme i sabedor de la necessitat de la literatura com a eina d'educació, de discussió i de propaganda anarquista, va escriure fullets, obres didàctiques infantils i novel·les de temàtica social i d'orientació àcrata, i va col·laborar en una impremta llibertària. Entre les seves obres més famoses, totes molt influenciades pel tolstoisme messiànic, podem destacar Novelas (1902), Ideólogo (1903), Os emancipados (1906), Virgem-Mãe (1908), Elias Barrão e Xica Maria (1915), Nunca! (1924) o Manuscrito de Helena (1951). En 1914 participarà en la creació del Centre d'Estudis Socials, on impartirà conferències. Quan esclatà la Revolució russa en 1917, Luz, juntament amb José Oiticica, van ser els que més van combatre les pretensions bolxevics de control de la classe obrera brasilera, formant el grup «Os Emancipados» i des dels periòdics A Luta Social i Revolução Social, publicacions en «guerra textual» contra els bolxevics. No perdia cap oportunitat per fer proselitisme de l'anarquisme, com quan va prendre la seva cadira  a l'Acadèmia Carioca de les Lletres o participant en infinitat de tertúlies. Fábio Luz, que va morir el 9 de maig de 1938 a Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil), va ser una de les figures més destacades de l'anarquisme brasiler, propagador de l'amor lliure en les files revolucionàries, defensor de l'higienisme, de la pedagogia llibertària i de l'ecologisme. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/fabioluz/fabioluz.html" target="_blank">Fábio Luz (1864-1938)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/berneri/berneri15.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 674px;" alt="Adalgisa Fochi (ca. 1902)" title="Adalgisa Fochi (ca. 1902)" src="http://www.estelnegre.org/documents/berneri/berneri15.jpg" /></a> Adalgisa Fochi (ca. 1902)<o></o> - Adalgisa Fochi: El 31 de juliol de 1865 neix a Parma (Emília-Romanya, Itàlia) l'educadora, escriptora i activista feminista socialista Adalgisa Fochi, mare del destacat intel·lectual anarquista Camillo Berneri. Era filla de Piero Fochi, metge garibaldí que havia participat en l'expedició dels Mil Camises Vermelles, i de Carolina Gallenga, més acostada a Giuseppe Mazzini. Quan era mestra elemental i es trobava de vacances per Valtellina (Llombardia, Itàlia) conegué Stefano Berneri, vidu amb fills que treballava com a secretari a l'Ajuntament de Corteno Golgi (Llombardia, Itàlia), i amb el qual acabà casant-se. El 20 de maig de 1897 nasqué Camillo Berneri i sos pares es van separar aviat. A causa de la seva feina de mestra, mare i fill hagueren de canviar de residència en diverses ocasions (Milà, Palerm, Reggio de l'Emília, Arezzo, etc.). Escriptora de contes infantils –La penna d'oro (1902) i La scopa di zia Tecla (1904)–, en 1912 va fer la conferència L'eredità in relazione alla responsabilità dei genitori a la Biblioteca Popular de Reggio de l'Emília (Emília-Romanya, Itàlia), on son fill estudiava a l'escola superior, i en 1914 altra sota el títol Esaminandi ed esaminatori. Publicà diversos assaigs en defensa dels infants abandonats, com ara Figli di nessuno, Fanciulli infelici o Salviamo in fanciullo. En 1927 publicà l'obra de teatre en un acte Uno stratagemma da affamate. Desenvolupà una intensa tasca cultural marcada pel seu pensament polític, barreja entre el republicanisme mazzininià, el socialisme, l'anarquisme, el feminisme i la pedagogia pestalozziana. Durant el règim feixista, després de negar-se a jurar fidelitat al Rei, obligació per a tots els funcionaris de l'Estat, hagué d'abandonar la seva professió i el seu país. Es reuní amb son fill i la seva companya Giovanna Caleffi a París (França), on s'havia exiliat la parella, dedicant-se a ensenyar ses dues nétes Maria Luisa i Giliana Berneri. Romangué a París després de l'assassinat de son fill, esdevingut el 5 de maig de 1937 a Barcelona (Catalunya), retornant a Reggio de l'Emília al final de la II Guerra Mundial. A Itàlia publicà dos llibres dedicats a son fill: Con te, figlio mio! (1948), que en realitat són unes memòries, i La mamma. In difesa di Camillo Berneri. Contro i detrattori ed i calunniatori (1951). Adalgisa Fochi va morir el 16 d'agost de 1957 a Reggio de l'Emília (Emília-Romanya, Itàlia). La seva tomba, segons el seu desig, només porta una inscripció: «Madre di Camillo».<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/berneri/fochi.html" target="_blank">Adalgisa Fochi (1865-1957)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/capronniermarcel.png"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 293px;" alt="Signatura de Marcel Capronnier (1901)" title="Signatura de Marcel Capronnier (1901)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/capronniermarcel.png" /></a> Signatura de Marcel Capronnier (1901)<o></o> - Marcel Capronnier: El 31 de juliol de 1878 neix a Beauvais (Picardia, França) l'anarquista Marcel Armand Julien Capronnier. Era fill de Joseph Armand Capronnier, venedor de vi a l'engròs i conseller municipal de Beauvais, i d'Adèle Marie Nathalie Laurent. En 1898, quan era estudiant, va ser cridat a files, però la seva incorporació va ser ajornada perquè tenia un germà a l'exèrcit. El 14 de novembre de 1899 va ser incorporat a files, però el 22 de setembre de 1900 va ser llicenciat. A partir d'aquest moment es guanyà la vida d'empleat i representant comercial. El 15 de maig de 1901 es casà al XVIII Districte de París (França) amb Marie Angèle Galey. En aquesta època vivia al número 61 del carrer Caulaincourt del XVIII Districte de París. En 1908 va ser fitxat per la Prefectura de Policia de París com a «anarquista antimilitarista». El 14 de gener de 1909 va fer separació de bens amb la seva esposa. Va ser candidat abstencionista pel XVIII Districte de París a les eleccions legislatives de 1910. Quan esclatà la Gran Guerra, va ser mobilitzat i el 14 d'agost de 1914 destinat en una unitat del servei de Commis et Ouvriers Militaires d'Administration (COA, Empleats i treballadors administratius militars). El 28 d'octubre de 1916 va ser nomenat caporal i dirigí una unitat de COA. El 27 de setembre de 1917 va ser nomenat sergent. Vidu de Marie Galey, el 24 d'agost de 1918 es casà a Saint-Ouen (Illa de França, França) amb l'alsaciana Madeleine Agathe Baderspach. Aleshores treballava d'empleat comercial a Saint-Ouen i vivia al número 85 del bulevard Victor Hugo d'aquesta població. El 30 de gener de 1919 va ser desmobilitzat i llicenciat. Vidu de Madeleine Baderspach, es casà amb Ernestine Gaugui. Al final de sa vida treballà de comptable i visqué a Verlin (Borgonya, França). Marcel Capronnier va morir l'1 de febrer de 1955 a l'Hospital de Joigny (Borgonya, França).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/closnicolas.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 484px;" alt="Nicolas Clos" title="Nicolas Clos" src="http://www.estelnegre.org/fotos/closnicolas.jpg" /></a> Nicolas Clos<o></o> - Nicolas Clos: El 31 de juliol de 1882 neix al XI Districte de París (França) el sindicalista Nicolas Clos, conegut com Gros Morin. Sos pares es deien Nicolas Clos, manobre i adober, i Anna Becker, cosidora. El 30 d'agost de 1899 va ser condemnat pel Tribunal Correccional del Sena a vuit dies de presó per «robatori de collites». El 10 d'octubre de 1903 es casà a l'XI Districte de París amb la florista parisenca Louise Charpentier i en aquesta època vivia amb sos pares al número 59 del bulevard de Ménilmontant de París; però acabà enviudant. Pocs dies després de casat, el 16 de novembre de 1903 va ser incorporat en el 46 Regiment d'Infanteria i va ser llicenciat el 22 de febrer de 1905. En 1914 va ser integrat en el Regiment d'Infanteria de Fontainebleau, a la VI Secció de Ferrocarrils de Campanya. Durant la Gran Guerra passà per diferents regiments d'infanteria. El 26 de desembre de 1919 va ser condemnat pel X Tribunal Correccional del Sena a quatre mesos de presó per «cops i ferides». Ajustador mecànic de professió, d'antuvi va fer feina a les fàbriques Renault de Boulogne-Billancourt (Illa de França, França) i després a fàbrica de màquines i d'utillatge «H. Lapipe & Ch. Wittmann», al número 39 del carrer Saint-Fargeau de París. El seu últim domicili va ser al número 126 del carrer Chemin Vert de París. L'11 de gener de 1924 assistí a un míting comunista a la Casa dels Sindicats de la Unió de Sindicats del Sena de la Confederació General del Treball Unitària (CGTU), al carrer de la Grange-aux-Belles de París, en el curs de la qual, en un enfrontament entre anarquistes i comunistes, va ser ferit de tres trets (un al cap i dos al ventre), juntament amb lampista plomer i anarcosindicalista Adrien Poncet (Gros Plombier). També resultaren ferits de bala els anarcosindicalistes Jean-Sellenet Boudoux, Roger Gourière, Michel i Philogone Pécastaing. Nicolas Clos va morir aquell mateix dia, l'11 de gener de 1924, a l'Hospital Sant-Louis del X Districte de París (França). El periòdic L'Humanité afirmà que Nicolas Clos era militant comunista, fet que Le Libertaire negà formalment. El Sindicat Únic del Metall, de tendència comunista, assistí a l'enterrament de Nicolas Clos, organitzat per sa família, el 18 de gener al cementiri de Pantin (Illa de França, França), encara que no estigués clar que militava en aquest moviment. La Libertaire organitzà una subscripció popular per sa filla.<o></o> *** <img style="border: 0px solid ; width: 424px; height: 600px;" alt="Portada del llibre d'Anna Mahé" title="Portada del llibre d'Anna Mahé" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mahe.jpg" /> Portada del llibre d'Anna Mahé - Anna Mahé: El 31 de juliol de 1882 neix a Bourgneuf-en-Retz (País del Loira, França) la militant anarquista individualista i propagadora de l'amor lliure Anna-Rose Marie Mahé. Sos pares es deien Pierre Marie Armand Mahé, sabater, i Eulalie Flavie Eugénie Brosseau. D'antuvi mestra d'escola –sembla que es titulà a l'Escola Normal de Nantes (Bretaya)–, va esdevenir més tard, com sa germana Armandine Mahé, la companya de l'anarquista individualista Albert Joseph (Albert Libertad) amb qui participarà en les «Causeries Populaires» (Xerrades Populars, 1902). El 6 d'agost de 1903 es casà a Nantes amb Marie Augustin Fauvelais. Va ser partidària de l'amor lliure, i va escriure els seus articles en la premsa llibertària (L'Anarchie, La Cravache, Germinal, Le Libertaire, L'Ordre, Terre et Liberté, etc.) en «ortografia simplificada», rebutjant totalment l'escriptura acadèmica. Entre 1906 i 1907 s'ocupà, amb Pierre Brunia, d'organitzar les vacances populars d'estiu del grup «Les Amis Libres» a Chatelaillon (Poitou-Charentes, França). L'estiu de 1908, arran d'una baralla a la seu de les «Causeries Populaires» entre un tal Bernard i Albert Libertad, trencà amb aquest últim i intentà, amb Henri Martin (Japonet), recuperar el material d'impremta que es trobava al local. Alguns mesos més tard, ben igual que Henri Martin, va fer saber a través de la premsa llibertària que ja no tenia cap lligam amb el periòdic L'Anarchie. En 1908 publicà el fullet L'hérédité et l'éducation (1908), en ortografia simplificada, que va ser traduït al castellà per A. Cruz  i editat a París en 1911 sota el títol La herencia y la educación. També en 1908 publicà l'obra de teatre Vers la vie. En 1909 participà, amb Jean Goldschild (Goldsky), Charles Malato i Eugène Peronnet, en el nou òrgan anarquista revolucionari Les Révoltés, fundat per René Dolié, Georges Durupt i Pierre Ruff. En 1910 treballà com a comptable a l'impremta comunista «L'Espérance» i fou membre del consell de redacció de Le Libertaire. En aquesta època era companya de l'anarquista André Jules Marie de Bläsus (André De Blasiis), amb qui vivia al número 32 el carrer de Freny d'Asnières (Illa de França, França). L'octubre de 1910, a resultes del seu article antimilitarista «Conseils d'une mère à son fils» publicat el 2 d'octubre en Le Libertaire, va ser empresonada; jutjada el 24 de febrer de 1911 per l'Audiència del Sena, juntament amb Georges Dulac, gerent del periòdic, va ser absolta. Arran del cas de la «Banda Bonnot», com a conseqüència d'una denúncia, el seu domicili va ser escorcollat i la policia va trobar documents de Léon Lacombe i una màquina d'escriure robada, i per aquest fet André De Blasiis va ser condemnat a sis mesos de presó per robatori. Cap el 1916 es casà al País Basc amb Pierre Miremont (Georges) i en 1917 un dels correus enviats per son cunyat Henri Martin va ser interceptat per la censura, fet pel qual s'engegà una investigació especial per part del comissari de policia de Baiona (Lapurdi, País Basc) que no tingué cap resultat. En 1922 va ser esborrada del «Carnet B» dels antimilitaristes del departament del Sena. Posteriorment visqué amb sa germana Armandine a Colombes (Illa de França, França). Anna Mahé va morir el 8 de novembre de 1960 a l'Hospital Beaujon de Clichy (Illa de França, França) i va ser enterrada al cementiri parisenc de Père-Lachaise. *** <img style="width: 300px; height: 449px;" alt="Ignacio Núñez Soler" title="Ignacio Núñez Soler" src="http://www.estelnegre.org/fotos/nunyezsoler.jpg" /> Ignacio Núñez Soler<o></o> - Ignacio Núñez Soler: El 31 de juliol de 1891 neix a Asunción (Paraguai) el pintor anarquista i anarcosindicalista Ignacio Soler Núñez, conegut com Ignacio Núñez Soler. Fill il·legítim, son pare fou l'advocat i periodista Adolfo Rufo Soler Jovellanos, maçó i un dels pilars de la revolució liberal paraguaiana de 1904; i sa mare, Ascensión Núñez, criada de la família, tingué una forta influència en son fill fins al punt que aquest decidí canviar-se l'ordre dels seus llinatges en el seu homenatge. Sos germanastres Manuel i Tomás Núñez Rolón, fuster el primer i pintor i decorador que havia estudiat amb Julio Mornet i Guido Boggiani el segon, el van introduí en el món artístic i en el pensament revolucionari, encara que Ignacio va començar pintant parets i emblanquinant, a més de realitzar tot tipus de feinetes (dependent de magatzem, artesà, venedor ambulant de mitges, fuster, paleta, etc.). Aconseguí despuntar gràcies a Julio Correa, poeta i dramaturg guaraní que el contractà per decorar els seus muntatges teatrals. En 1931 presentà la seva primera exposició a la Casa Argentina. El seu art, barreja d'impressionisme i de naïf, es caracteritza per un alt grau de compromís social, amb escenes de la vida quotidiana i obrera de la seva ciutat, fet pel qual alguns el van qualificar com El pintor d'Asunción. Durant sa vida presentà un gran nombre d'exposicions individuals i col·lectives i la seva obra es conserva a diferents museus de diversos països (Paraguai, Argentina, Brasil, Uruguai, Estats Units, Espanya, Alemanya, etc.). Des del punt de vista social està considerat un dels primers i principals referents del moviment anarquista del seu país. A finals de 1906, quan son pare era ministre d'Hisenda, fortament influenciat per figures com Luis Pozzo, José Bertotto, Pedro Gori i, especialment, Rafael Barrett, s'afilià a la Federació Obrera Regional Paraguaiana (FORP). En 1916, amb Leopoldo Ramos Giménez, Modesto Amarilla, Manuel Núñez, i altres, fundà la societat obrera «Primero de Mayo», la insígnia de la qual era una bandera negra, organització que l'agost d'aquell donà lloc al Centre Obrer Regional del Paraguai (CORP) i del qual va ser elegit representant de la Societat de Pintors Units. A partir de 1917 freqüentà l'acabada de crear biblioteca llibertària del Centre Cultural Rafael Barrett. Altres membres del CORP van ser Leopoldo Ramos Giménez, Félix Cantalicio Aracuyú, Manuel Núñez, Lorenzo Martínez, Silvio González Medina, Neri Caballero, Cayetano Raimundi, Máximo Larrosa, Vicente Alvarenga, Leopoldo Ruiz, Juan Venider, Tomas Flecha, J. Cano, Francisco Florentín, Anacleto Meza, Eugenio Rueda, F. Artigas, Pedro Martínez, Lorenzo Martínez, Anselmo Vega, Juan G. Cardozo, Isidoro López, Martín Correa, Alfredo Benítez, Rodolfo Morales, Carlos Irala, Estanislao Méndez, Pedro Cataldi, J. Amarilla, Tomás Roa, Emilio Cutillo, Alejo Flecha, etc. El CORP creà filials a gairebé totes les ciutats i pobles paraguaians i comptà amb diversos òrgans d'expressió (El Combate, Renovación, Protesta Humana, Prometeo, etc.). En tres ocasions va ser elegit secretari general del CORP. Encara que en 1929 no va signar el manifest obrer i estudiantil Al avance de la dictadura cedió el último resorte de la libertad i no formà part del «Nou Ideari Nacional» (NIN), moviment insurreccional que proclamà la «Comuna Revolucionària» el 20 de febrer de 1931 a la ciutat d'Encarnación, durant els anys trenta, justament quan començà a ser conegut com a artista, patí confinaments, empresonaments i desterraments. Durant el govern del coronel Rafael Franco, portà una vaga de fam a la presó. Sempre fidel al moviment anarquista, tingué durs enfrontaments amb antics companys (Obdulio Barthe, Oscar Creydt, etc.) quan aquests es passaren a les files comunistes. En 1980 publicà les seves memòries Evocaciones de un sindicalista revolucionario, escrites durant molts anys ajudat per l'intel·lectual anarcosindicalista Ciriaco Duarte. Durant els seus últims anys patí problemes amb la vista. Ignacio Núñez Soler va morir el 13 d'octubre de 1983 a Asunción (Paraguai). Estava casat amb Hermínia Rosa Blanc, amb qui tingué tres infants –de fadrí el pintor tingué altres fills. En 1991 l'ajuntament d'Asunción inaugurà amb el seu nom la plaça situada davant del Centre d'Arts Visuals (Museo del Barro). En 1999 Ticio Escobar publicà la biografia Ignacio Núñez Soler. *** <img style="width: 350px; height: 477px;" alt="Necrològica de José Miguel Domene Barón apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 6 de desembre de 1983" title="Necrològica de José Miguel Domene Barón apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 6 de desembre de 1983" src="http://www.estelnegre.org/fotos/domenemiguel.jpg" /> Necrològica de José Miguel Domene Barón apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 6 de desembre de 1983<o></o> - José Miguel Domene Barón: El 31 de juliol de 1911 neix a Bacares (Almeria, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista José Miguel Domenech Barón –algunes fonts citen erròniament el seu primer llinatge com Domenec o Domenech. Era fill natural de Francisco Domene Matusana i Ana Barón Haro, que va ser legitimat pel matrimoni de la parella celebrat el 26 de juny de 1913. Després de la guerra civil s'exilià a França. Militant de la Federació Local de Tarba de la Confederació Nacional del Treball (CNT), durant molts anys fou delegat de la Secció Local de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). Sa companya fou Joséphine Dominiquette Dalier. José Miguel Domene Barón va morir el 4 de novembre de 1983 al seu domicili de Tarba (Bigorra, Gascunya, Occitània).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/ferribernard.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 300px; height: 553px;" alt="Bernard Ferri (1963)" title="Bernard Ferri (1963)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ferribernard.jpg" /></a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">Bernard Ferri (1963)</div> - Bernard Ferri: El 31 de juliol de 1942 neix a l'Hospital Tarnier del VI Districte de París (França) l'activista llibertari Bernard Ferri. Sos pares es deien Albert Ferri, auxiliar de comptabilitat, i Yvette Marcelle Alice Pin, empleada d'assegurances. Vivia amb sos pares a Aubervilliers (Illa de França, França). Havia estudiat a l'Institut Jacques-Decour de París. Gràcies a una beca de viatge Zellidja havia recorregut diversos països (Grècia, Síria, Líban, Israel, etc.) i preparava filosofia al Col·legi d'Ensenyament Politècnic del carrer parisenc de Curial. A començament de la dècada dels seixanta, militava en el grup trotskista «Voix Ouvrière» i formava part d'un grup de joves anarquistes (Guy Battoux, Jacques Noël, Alain Pecunia, François Poli, etc.) lligats a les activitats de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). Durant la primavera de 1963 participa en una campanya accions simbòliques contra interessos turístics espanyols (bancs, avions, seus turístiques, etc.), per a obligar la premsa francesa i internacional a parlar del règim franquista. El 8 d'abril de 1963 va ser detingut –Alain Pecunia havia estat detingut el 6 d'abril i Guy Battoux l'endemà– en el moment que col·locava una bomba a les oficines de la companyia aèria Iberia a València (València, País Valencià) i traslladat a la presó de Carabanchel (Madrid, Castella, Espanya). El 20 d'abril d'aquell any va ser executat el militant comunista Julián Grimau García i el 17 d'agost els anarquistes Francisco Granado Gata i Joaquín Delgado Martínez. El 17 d'octubre de 1963 va ser jutjat amb sos companys en consell de guerra sumaríssim a Madrid i tots tres condemnats a llargues penes de presó: Ferri a 30 anys i un dia, Pecunia a dues penes de 12 anys i un dia, i Battoux a 15 anys i un dia. Tancat a la presó de Càceres (Extremadura, Espanya), gràcies a les pressions franceses, a finals de juliol de 1966 va ser alliberat. S'establí a Aubervilliers (Illa de França, França). Bernard Ferri va morir el 5 d'agost de 1976 a l'Hospital de Lorda (Bigorra, Gascunya, Occitània), després de patir un accident de muntanya en estranyes circumstàncies a Gavarnia (Bigorra, Gascunya, Occitània) –segons Alain Pecunia va ser assassinat, però segons Jacqueline Tardivel, la companya de Ferri, va ser un malaurat accident d'escalada. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/catanese/catanese01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 506px;" alt="Claudio Catanese fotografiat pere Stefan Draschan (2017)" title="Claudio Catanese fotografiat pere Stefan Draschan (2017)" src="http://www.estelnegre.org/documents/catanese/catanese01.jpg" /></a> Claudio Catanese fotografiat pere Stefan Draschan (2017)<o></o> - Claudio Catanese: El 31 de juliol de 1952 neix a Enna (Sicília) l'artista plàstic, músic, actor, poeta i activista cultural anarquista Claudio Catanese. Autoqualificat com «artista post-dadaista-psicodèlic», en els anys vuitanta va ser l'organitzador de les Trobades Culturals i Artístiques Llibertàries «Blue Cobalto» de Nàpols (Campània, Itàlia). Posteriorment entrà a formar part del grup «Mastrogiovanni» de la Federació Anarquista Italiana (FAI) i va ser l'animador de nombroses iniciatives culturals (debats, lectures, projeccions, etc.), especialment al centre històric napolità. Actor del «Teatre Comunitari» de Toni Ferro, destacà en el muntatge de happenings, performances i espectacles de carrer a Nàpols. A principis dels anys noranta, cofundà l'«Ufficio Alchemico Internazionale» (UAI, Oficina Alquímica Internacional). El novembre de 2018 va ser el principal organitzador dels tres dies de les Trobades d'Art i Cultura Anarquistes. L'estiu de 2019 organitzà a la «Fundació Morra - Museu Hermann Nitsch», al barri de Materdei de Nàpols, on vivia, una vetllada musical de cuina i de barbacoa autogestionària. També va ser membre de l'«Associazione Proletari Escursionisti (APE, Associació de Proletaris Excursionistes), amb la qual realitzà nombroses excursions, especialment a la vall d'Amalfi de Campània. Gran viatger, recorregué nombrosos països i va viure un temps als EUA. Va fer costat de manera fervent l'experiència llibertària kurda de Rojava. Malalt amb un càncer de pulmó, Claudio Catanese va morir el 15 d'agost de 2021 a Nàpols (Campània, Itàlia). Entre el 9 de maig i el 8 de juny de 2024 es realitzà la napolitana «Fundació Morra - Museu Hermann Nitsch» l'exposició «Reload» en la seva memòria, amb una selecció d'obra visual, poemes, música i escrits de la seva producció entre 1980 i 2021.<o></o> <a style="font-family: Arial;" href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a><o></o> <big><big>Defuncions</big></big> <img style="width: 523px; height: 652px;" alt="Obra de Prouvost" title="Obra de Prouvost" src="http://www.estelnegre.org/fotos/prouvost02.jpg" /> Obra de Prouvost - Léon Prouvost: El 31 de juliol  de 1921 mor a Sant Rafèu (Provença, Occitània) el militant anarcoindividualista, antimilitarista i anticlerical Léon-Michel Prouvost, també conegut com Le Philanthrope Libertaire. Havia nascut el 29 de setembre –algunes fonts citen erròniament el 28 de setembre– de 1856 a Roubaix (Nord-Pas-de-Calais, França). Sos pares es deien Félix Léon Prouvost, fabricant, i Adéle Justine Delamoy. Fill d'una família burgesa del nord de França, va encarregar-se dels negocis familiars fins als 48 anys. Després de dos matrimonis i amb una fortuna gens menyspreable, es va instal·lar en 1904 a Sant Rafèu, on va descobrir les idees llibertàries i es va interessar per les comunitats àcrates (milieux libres). Profundament anticlerical, a causa de passar la seva infància en un col·legi religiós, va esdevenir en 1906 secretari de «L'Émancipatrice», secció de la Libre Pensée de Sant Rafèu. Entre 1912 i 1913 va publicar La Revue Sociale, òrgan de propaganda individualista que, a més de l'antimilitarisme i l'acció antireligiosa, reivindica el vegetarianisme, la supressió del tabac i de l'alcohol com a higiene de vida. Amic d'André Lorulot, va publicar un suplement antireligiós en L'Idée Libre i va organitzar en 1917 una biblioteca ambulant. També va col·laborar en La Feuille, de Jules Vignes, en Le Réveil de l'esclave i en La Mêlée, de Pierre Chardon. Va ser investigat nombroses vegades per «propaganda antimilitarista i incitació dels militars a la deserció o a la desobediència», fet que el va portar una condemna d'un any de presó en 1915, i va ser de bel nou escorcollat judicialment el 27 de juliol de 1921. Pocs dies després, el 31 de juliol –algunes fonts citen erròniament l'11 d'agost– de 1921 a Villa Rock Hill, a Sant Rafèu (Provença, Occitània), es va suïcidar després de llegar una part de la seva riquesa a Lorulot. Entre les seves obres podem destacar La Vatican et la guerre (1919), L'espionnage du Vatican en France (1920), Jean Huss: les crimes de l'Église (1920), Révolutionnaires et quakers devant la guerre (1921), Le Code bolchevik du mariage (1921), L'Internationale noire (1922), entre altres. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/nogetroland.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 375px;" alt="Nota de la mort de Roland Noget apareguda en el diari de Caen "L'Ouest-Éclair" del 2 d'agost de 1935" title="Nota de la mort de Roland Noget apareguda en el diari de Caen "L'Ouest-Éclair" del 2 d'agost de 1935" src="http://www.estelnegre.org/fotos/nogetroland.jpg" /></a> Nota de la mort de Roland Noget apareguda en el diari de Caen L'Ouest-Éclair del 2 d'agost de 1935<o></o> - Roland Noget: El 31 de juliol de 1935 mor a Caen (Normandia, França) l'anarquista i pacifista Roland Paul Arsène Roland. Havia nascut el 18 de setembre de 1904 a Caumont-l'Éventé (Normandia, França). Sos pares es deien Eugène Armand Noget, llauner, i Irma Armande Anatolie Huet, modista. Es guanyava la vida com a manobre a París (França). Membre del grup de cançonetistes revolucionaris «Muse Rouge», prengué part en els vetllades de la societat «La Normandie», on l'havia introduït el poeta Charles Pessey. Militant pacifista, formà part del grup del III Districte de París de la Lliga Internacional de Combatents de la Pau (LICP), però, descontent amb l'orientació dretana d'aquesta, entrà a formar part de la Lliga Internacional d'Acció Pacifista i Social (LIAPS), fundada el 14 d'abril de 1934, sota la presidència d'honor de Victor Méric, per Cantaret i Jean-Paul Monteil. Aquesta lliga tenia com a finalitat lluitar contra el feixisme i la guerra «per tots els mitjans». Fou responsable del grup que arreplegava militants de la LIAPS dels quatre primers districtes parisencs. També va pertànyer al Grup de Defensa del periòdic La Patrie Humaine i fou tresorer del periòdic parisenc Le Clameur (1932-1936), òrgan mensual de la Unió d'Intel·lectuals Pacifistes (UIP), d'orientació comunista llibertària, dirigit per René de Sanzy. Va col·laborar en Almanach de la Paix pour 1934, editat per l'UIP. Malalt de tuberculosi, Roland Noget va morir el 31 de juliol de 1935 a l'Hospital de Caen (Normandia, França).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/martindelahaza.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 510px;" alt="Manuel Martín de la Haza" title="Manuel Martín de la Haza" src="http://www.estelnegre.org/fotos/martindelahaza.jpg" /></a> Manuel Martín de la Haza - Manuel Martín de la Haza: El 31 de juliol de 1936 és assassinat a Los Palacios (Sevilla, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Manuel Martín de la Haza, conegut com El Niño de la Canita. Havia nascut el 23 d'abril de 1901 a Dos Hermanas (Sevilla, Andalusia, Espanya). Fill d'una família pagesa pobre, assistí molt poc a l'escola. Des d'infant ajudà en les tasques agrícoles i ben aviat s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). El 22 d'octubre de 1924 es casà amb Agustina Arquellada Jiménez, amb qui tingué un infant. Després de treballar com a jornaler a la major part de les explotacions agrícoles de la zona, el gener de 1925 va ser contractat de pagès a les finques El Rosario i Berthendona. Amb l'adveniment de la II República espanyola, va ser nomenat secretari del Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT de Dos Hermanas, que agrupava els treballadors agrícoles i olivaters, càrrec en el qual va ser reemplaçat per Manuel Nuñez Claro sis mesos després. Arran del cop feixista de 1936, va ser detingut el 30 de juliol per un escamot de falangistes i guàrdies civils mentre treballava a El Rosario i portat a Dos Hermanas. Manuel Martín de la Haza va ser afusellat l'endemà, 31 de juliol de 1936, al lloc anomenat Hijuela de Escoberos (Los Palacios, Sevilla, Andalusia, Espanya). El 18 de juliol de 2010, la «Marxa als Màrtirs de la Llibertat», que anualment se celebra a Dos Hermanes, va ser dedicada a la seva memòria. <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/3107.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> <o></o> Anarcoefemèrides 2026-07-31T13:30:24Z efemerides [30/07] «L'Étendard Révolutionnaire» - Setmana Tràgica - Míting a la Mutualité - «Umanità Nova» - Xerrada de Souchy - Willette - Faneau - Delannoy - Samaja - Masereel - Puig Elías - Vivancos - Fontana - Hurtado - Brière - Failla - Blanco - Blanco - Carrasquer - Gambau - Blázquez - Sancho - Frot - Lanjalley - Gardrat - Crestin - Cusset - Pallarès - Llaneza - Nouvellon - Gabarrús - Añón - Duval - Simon - Pérez Tomás - Turmo - González Díez - Silvestre - Agustín Vicente - Payan https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143539 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[30/07] «L'Étendard Révolutionnaire» - Setmana Tràgica - Míting a la Mutualité - «Umanità Nova» - Xerrada de Souchy - Willette - Faneau - Delannoy - Samaja - Masereel - Puig Elías - Vivancos - Fontana - Hurtado - Brière - Failla - Blanco - Blanco - Carrasquer - Gambau - Blázquez - Sancho - Frot - Lanjalley - Gardrat - Crestin - Cusset - Pallarès - Llaneza - Nouvellon - Gabarrús - Añón - Duval - Simon - Pérez Tomás - Turmo - González Díez - Silvestre - Agustín Vicente - Payan</title> </head> <body> <big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides del 30 de juliol</big><o></o></big></big> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/letendardrevolutionnaire.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 266px;" alt="Capçalera de "L'Étendard Révolutionnaire"" title="Capçalera de "L'Étendard Révolutionnaire"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/letendardrevolutionnaire.jpg" /></a> Capçalera de L'Étendard Révolutionnaire - Surt L'Étendard Révolutionnaire: El 30 de juliol de 1882 surt a Lió (Arpitània) el primer número del setmanari anarquista L'Étendard Révolutionnaire. Organe anarchiste hebdomadaire. Fou continuador de Le Droit Social (1882) i forma part d'una llarga sèrie de capçaleres publicades a Lió. Com els seus predecessors, va ser ràpidament perseguit i els seus gerents (Claude Crestin, Antoine Cyvoct, Jean-Marie Bourdon i Jean-Antoine Coindre) fortament condemnats. Toussaint Bordat en fou el secretari de redacció. Els articles es publicaren sense signar, però hi van col·laborar Félicien Bonnet, Toussaint Bordat, Jean-Marie Bourdon, Jean-Antoine Coindre, Joseph Cottaz, Claude Crestin, Antoine Cyvoct, Joseph Damians, François Dejoux, Nicolas Didelin, Régis Faure, Georges Garraud, Pierre Martin (Le Bossu), César Mathon, Hyacinthe Trenta i Joseph Trenta. En sortiren 12 números, l'últim el 15 d'octubre de 1882, més un suplement especial publicat el 27 d'agost de 1882. Va ser continuat per La Vengeance Anarchiste (1883).<o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica05.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 430px;" alt="Tropes de l'exèrcit prenen posicions al passeig de Colom (Foto de F. Ballell)" title="Tropes de l'exèrcit prenen posicions al passeig de Colom (Foto de F. Ballell)" src="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica05.jpg" /></a> Tropes de l'exèrcit prenen posicions al passeig de Colom (Foto de F. Ballell) - Cinquè dia de la Setmana Tràgica: El divendres 30 de juliol de 1909 els fets revolucionaris comencen a minvar a Barcelona (Catalunya). Durant el matí van arribar 300 guàrdies civils de refresc i dues noves companyies d'Infanteria des de Tortosa i des de València, i el general Luis de Santiago Manescau va dirigir personalment l'embarcament del regiment de Savoia amb destinació a Melilla, que havia desfilat abans Rambla avall sense cap mena d'oposició o aldarull. També al matí es produïren nombroses detencions de dirigents de la revolta, entre ells l'advocat i dirigent de les Joventuts Radicals Rafael Guerra del Río, alhora que Emiliano Iglesias va fer totes les gestions possibles per exculpar els seus correligionaris del Partit Republicà Radical (PRR). Al migdia la gent tornà a circular amb normalitat pel centre de Barcelona, encara que durant tot el dia els franctiradors (pacos) –alguns clarament agents provocadors (carlins, clergues, etc.)– continuaren fustigant les forces de l'ordre. A la tarda el general Gremán Brandeis Gleichauf ocupà militarment Sant Andreu. Però el fet més destacat del dia va ser que pel centre de Sarrià començà a circular, encara que de manera simbòlica, el primer tramvia d'ençà del començament de l'aixecament; també en alguns sectors es va encendre l'enllumenat públic, es van reparar les conduccions del gas, el correu es restablí i les oficines del Banc d'Espanya i d'alguna caixa van obrir unes quantes hores. Com cada nit, però, els incendis s'escamparen, com el de la parròquia i el convent de les dominiques a Horta. A fora de Barcelona, un grup d'uns quaranta homes de Monistrol de Montserrat, capitanejats per Santiago Alorda i l'anarquista Timoteo del Usón, es dirigí a Sant Vicenç de Castellet, nus ferroviari important, on van destruir rails, incendiaren 20 vagons i tomaren les línies telegràfiques. <o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/palaismutualite.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 368px;" title="Palais de la Mutualité (París)" alt="Palais de la Mutualité (París)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/palaismutualite.jpg" /></a> Palais de la Mutualité (París)<o></o> - Míting a la Mutualité: El 30 de juliol de 1936 es realitza al Palais de la Mutualité de París (França) un míting de solidaritat organitzat per la Confédération Générale du Travail - Syndicaliste Révolutionnaire (CGT-SR, Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària) en suport i en homenatge dels companys Erich Mühsam, assassinat a Alemanya, i sa companya Zenzl Mühsam, empresonada a l'URSS, on havia anat per a demanar refugi; Alexander Berkman, mort a l'exili; Francisco Ascaso, caigut a Barcelona; Manuel Pérez, aleshores desaparegut a la Mallorca en poder dels feixistes; Simon Radowitzky, empresonat a l'Uruguai; i Valeriano Orobón, que acabava de morir a Madrid. Hi van intervenir, entre d'altres, Pierre Lentengre, Justin Olive, Raoul Chenard, Pierre Besnard i Sébastien Faure. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/umanitanova1944.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 896px;" alt="Portada del número d'"Umanità Nova" dedicat a Errico Malatesta" title="Portada del número d'"Umanità Nova" dedicat a Errico Malatesta" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/umanitanova1944.jpg" /></a> Portada del número d'Umanità Nova dedicat a Errico Malatesta<o></o> - Surt Umanità Nova: El 30 de juliol de 1944 surt a Roma (Itàlia) un número únic commemoratiu del periòdic anarquista Umanità Nova dedicat al pensador i propagandista anarquista Errico Malatesta, fundador d'aquesta longeva publicació. El número monogràfic dedicat a Malatesta estava editat per la Federació Comunista Llibertària Italiana (FCLI) i no hi figura cap signatura. *** <img style="width: 409px; height: 636px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/documents/souchy/souchy30.jpg" /> Cartell de l'acte<o></o> - Xerrada de Souchy: El 30 de juliol de 1976 se celebra al Saint Mark's Community Center de Nova Orleans (Louisiana, EUA) la conferència «Revolutionary Spain then & now» (L'Espanya revolucionària, aleshores i ara) del periodista anarquista Augustin Souchy. Aquest acte de celebració del quarantè aniversari de la Revolució espanyola va ser organitzat per l'International Libertarian Labor Fund (ILLF, Fons Internacional Sindicalista Llibertari) i comptà amb el suport de la Confederació Nacional del Treball (CNT).<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img title="Anarcoefemèrides" style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big> <img style="width: 360px; height: 580px;" alt="Adolphe Willette" title="Adolphe Willette" src="http://www.estelnegre.org/fotos/willette1.jpg" /> Adolphe Willette - Adolphe Willette: El 30 de juliol –algunes fonts citen erròniament el 31 de juliol– de 1857 neix a Châlons-en-Champagne (Xampanya-Ardenes, França) el pintor, dibuixant, caricaturista i escriptor llibertari Léon-Adolphe Willette. Sos pares es deien Henri-Léon Willette, capità de l'Estat Major aleshores a Marsella (Provença, Occitània) i després coronel ajudant de camp del mariscal François Achille Bazaine, i Marie-Claire-Élisabeth Funck. Amb 18 anys, després d'estudiar a Dijon, va entrar a l'Escola de Belles Arts al taller d'Alexandre Cabanel i en 1881 debutà al Saló de Pintura. En 1882 es va instal·lar al barri parisenc de Montmartre i llogà amb son germà, el doctor Willette, un taller al número 20 del carrer Véron. En aquests anys es consagra al dibuix, a la litografia i a la pintura, realitzant il·lustracions per a Victor Hugo, pintures al fresc, vitralls, postals, cartells publicitaris, cobertes de llibres i menús de cerveseries a canvi d'àpats. Les seves representacions de Pierrot i de Colombina li van portar certa popularitat. A partir de 1886 s'allunyarà progressivament de la pintura, llevat de grans decoracions puntuals, per consagrar-se al dibuix. Amb Rodolphe Salis i Émile Goudeau va crear el cabaret «Le Chat Noir», al bulevard Rochechauart, on va exposar una pintura que havia estat rebutjada al Saló, a més de diversos plafons i el seu famós Parce Domine (1884), avui dipositat al Museu de Montmartre. En aquest cabaret freqüentarà nombrosos artistes, com ara Henri Rivière, Maurice Donnay, Maurice Rollinat, Henri de Toulouse Lautrec, Paul Signac, Camille Pissarro, Vincent Van Gogh, Louis Anquetin, Georges Seurat, etc. Després decorarà nombrosos cabarets i restaurants de Montmartre (l'Auberge du Clou, La Cigale, el hall del Ball Tabarin, la Taverne de Paris, etc.) i un saló de l'Ajuntament de París. Apassionat polemista, va col·laborar en diversos periòdics llibertaris i humorístics, com ara Le Chat Noir, Le Courrier Français, Le Cocorico, Le Triboulet, Le Rire, La Baïonntte, La Libre Parole Illustrée, i molt especialment la revista llibertària L'Assiette au Beurre. A més, va fundar diverses publicacions, com ara Le Pierrot (1888-1891) –que serà denunciat per ultratge a l'Exèrcit–, La Vache Enragée (1896-1897), Le Pied de Nez (1901), Les Humoristes (1901, amb Steinlen). En 1889, en ple «Afer Dreyfus», es va presentar com a únic «candidat antisemita» a les eleccions legislatives del 22 de setembre, per a la segona circumscripció del IX Districte parisenc. Va realitzar la decoració de la façana per a la inauguració, el 5 d'octubre de 1889, del Moulin-Rouge, i creà el famós molí que va pintar en magenta. En 1899 es casà al XVIII Districte de París amb la dissenyadora tipògrafa Eva Ferdinande Octavie Fleury, amb el pintor anarquista Théophile Alexandre Steinlen com a un dels testimonis, matrimoni que es va dissoldre per divorci el 10 d'abril de 1908. El 21 de desembre de 1909 es casà al XVII Districte de París amb Charlotte Liondine Duchâteau. En 1911 el Museu de les Arts Decoratives li consagrà una gran retrospectiva i l'any següent va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor. A partir de 1915 apadrinà un grup de joves artistes de Coutances (Baixa Normandia) anomenat «Le Pou qui grimpe», que volia renovar l'art popular. En 1919 va publicar les seves memòries, Feu Pierrot, molt admirades per Guillaume Apollinaire. Amb Forain, Neumont i Poulbot, va fundar en 1920 la República de Montmartre, de la qual el seu primer president fins al 1923. Aquest últim any posà la primer pedra del dispensari dels Petits Paulbots a Montmartre. Adolphe Willette va morir el 4 de febrer de 1926 al seu domicili del número 28 del carrer Lacroix del XVII Districte de París (França) i va ser enterrat al cementiri de Montparnasse. Curiosament, aquest autor de dibuixos llibertins i anticlericals, al final dels seus dies va tornar a la religió, fins al punt de deixar pagada una missa anual per als artistes finats. El 28 de febrer de 2004 els jardins que portaven el seu nom just davant del Sacré-Coeur van ser rebatejats amb el nom de la també llibertària Louise Michel. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/faneauclement.png"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 175px;" alt="Signatura de Clément Faneau (1921)" title="Signatura de Clément Faneau (1921)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/faneauclement.png" /></a> Signatura de Clément Faneau (1921)<o></o> - Clément Faneau: El 30 de juliol de 1871 neix a Beaumont-sur-Sarthe (País del Loira, França) Clément Jean Faneau, també conegut com Édouard Faneaux. Era fill d'Alphonse Louis Faneau, ensostrador, i de Pauline Jouveau. Es guanyava la vida treballant d'obrer tintorer. En 1891 vivia al número 21 del carrer Championnet del XVIII Districte de París (França). En 1892 va ser cridat a files, però va ser ajornada la seva incorporació i en 1894 va ser inscrit en els Serveis Auxiliars de l'exèrcit per «manca de talla». Residí a Amiens (Picardia, França), on treballà de tintorer al barri de Saint-Leu i s'encarregà de distribuir el periòdic anarquista Le Père Peinard. Actiu propagandista anarquista, l'agost de 1893 va proposar una subscripció de suport a favor de l'anarquista Gustave Mathieu. Entre octubre i novembre de 1893 prengué part en la vaga de tintorers i va ser acomiadat de la feina. El gener de 1894 va ser detingut durant la repressió desencadenada arran de l'atemptat d'Auguste Vaillant contra la Cambra de Diputats francesa i durant l'escorcoll del seu domicili la policia va trobar nombrosos exemplars de fullets anarquistes i socialistes i del periòdic Le Père Peinard. Entre el 13 de maig de 1915 i el 16 de desembre de 1918 va fer la campanya contra Alemanya enquadrat en el 161 Regiment d'Infanteria i en diversos Esquadrons del Tren. El 14 de maig de 1921 es casà al XIX Districte de París amb la conserge Estelle Dabonneville. Aleshores treballava de mecànic i vivia al número 20 del carrer de L'Équerre del XIX Districte de París. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">***</div> <img style="width: 361px; height: 455px;" title="Aristide Delannoy" alt="Aristide Delannoy" src="http://www.estelnegre.org/fotos/delannoy01.gif" /> Aristide Delannoy<o></o> - Aristide Delannoy: El 30 de juliol de 1874 neix a Béthune (Nord-Pas-de-Calais, França) el pintor i dissenyador llibertari Aristide Grégoire Joseph Delannoy. Era fill d'Arthur Delanoy, rellotger i joier, i de Joséphine Gruppe, rendista. Apassionat per la pintura, va estudiar Belles Arts a París i exposarà al Saló dels Artistes Independents a partir de 1902. Però com que de la pintura no es podia viure, a partir de 1901, va posar el seu talent de dissenyador al servei de la premsa independent i satírica, debutant en L'Assiette au Beurre, periòdic que reagrupava nombrosos artistes revolucionaris. Va col·laborar també en la premsa llibertària i antimilitarista: Les Temps Nouveaux, La Guerre Sociale, etc. El 30 de desembre de 1905 es casà al XIV Districte de París amb la belga Marie Durant. Quan Henri Fabre i Victor Méric creen en 1908 el periòdic Les Hommes du jour, serà Delannoy qui s'encarregarà de la il·lustració de la coberta. L'aparició del primer número, amb el cap de Georges Clémenceau (le Gran Flic) clavat en una pica, va ser tot un èxit. Però les opinions llibertàries de Delannoy li van implicar ser inscrit amb el «Carnet B» dels antimilitaristes i va ser requerit per la policia moltes vegades. El 26 de setembre de 1908, va ser condemnat amb Victor Méric a un any de presó i a 3.000 francs de multa, per haver caricaturitzat el general Amade, gran «pacificador» del Marroc, com un carnisser. De feble constitució, i minat per la tuberculosi, va ser alliberat el 21 de juny de 1909; però la presó havia agreujat la malaltia i va morir el 5 de maig de 1911 al seu domicili del XIV Districte de París (França), quan tenia només 37 anys. Delannoy ens va deixar més de 1.200 dibuixos i 150 cobertes de Les Hommes du jour, obres de suma elegància i de potent humor negre. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/samaja/samaja01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 551px;" alt="Retrat de Nino Samaja (Ginebra, 1900)" title="Retrat de Nino Samaja (Ginebra, 1900)" src="http://www.estelnegre.org/documents/samaja/samaja01.jpg" /></a> Retrat de Nino Samaja (Ginebra, 1900)<o></o> - Nino Samaja: El 30 de juliol de 1876 neix a Lugo (Emília-Romanya, Itàlia) el metge i propagandista anarquista, i després socialista, Nino Samaja, que va fer servir el pseudònim Kristen Larsen. Fill d'una família jueva, sos pares es deien Giacomo Samaja i Cesira Forti. Entre finals del segle XIX i principis del XX fou un dels militants més destacats del moviment anarquista d'Emília-Romanya. En 1891 va ser empresonat per haver organitzat una manifestació per al Primer de Maig. El 9 de juny de 1892 la policia de Forlì (Emília-Romanya, Itàlia), ciutat on va estudiar, el va definir com a «un noi influenciat per les idees anarquistes» i que en «defensa les més radicals». En 1894, quan estudiava el primer any de la carrera de medicina, va ser jutjat i condemnat a tres anys d'arrest domiciliari i per evitar la deportació fugí a Trieste (Friül), però va ser detingut per la policia austríaca, lliurat a la italiana i deportat a les illes Tremiti, on va romandre un any, fins el 14 de març de 1896. Entre 1897 i 1898 fou membre de la Federació Anarquista de Romanya (FAR). El 9 de febrer de 1897 va ser novament detingut i enviat sota arrest domiciliari a l'illa de Ventotene, encara que només va estar uns mesos gràcies a la remissió de la pena. En aquests anys de màxima activitat política, va estar en estret contacte amb Errico Malatesta, Amilcare Cipriani i amb el grup anarquista de Forlì, al voltant de Cesare Magri. A començaments de 1898 es trobava a Ancona (Marques, Itàlia) i, perseguit, hagué de canviar d'identitat i passar a la clandestinitat. El març de 1898 signà, amb Vivaldo Lacchini i Felipe Vezzani, en nom del Circolo di Studi Sociali (CSS, Cercle d'Estudis Socials) de Bolonya, el manifest «Al popolo italiano» (Al poble italià), en favor dels anarquistes processats a Ancona, que aparegué com a suplement en L'Agitazione. Després de la detenció dels redactors del periòdic L'Agitazione, es va fer càrrec, amb Luigi Fabbri, Felice Vezzani i altres joves companys, de l'edició i difusió clandestina de la publicació, on col·laborà sota el pseudònim Kristen Larsen. El maig de 1898 llançà l'últim número d'aquesta sèrie clandestina del periòdic i, sempre buscat per la policia, s'exilià, després d'una curta estada clandestina a Florència (Toscana), a França. A París visqué fent traduccions i treballant en diverses feinetes, però sense abandonar el seu compromís polític. En 1898 publicà el fullet Les émeutes de la faim en Italie i traduí el llibre de Guglielmo Ferrero Le militarisme et la société moderne. Fou un dels organitzadors del Congrés Obrer Revolucionari Internacional, que s'havia de celebrar entre el 19 i el 22 de setembre de 1899 a París, però que va ser prohibit per les autoritats franceses i ell detingut amb altres companys. En 1899 col·laborà en Les Temps Nouveaux. Com a delegat de Suïssa per al Congrés Antiparlamentari Internacional de París, en 1900 va ser expulsat de França i marxà cap a Ginebra (Ginebra, Suïssa). En aquesta ciutat promogué, amb Carlo Frigerio, Luigi Bertoni i Émile François Held, la publicació de l'Almanacco socialista anarchico per l'anno 1900 i per aquest fet el gener de 1900 va estar empresonat uns dies. L'1 de juliol de 1900 fundà i redactà, amb altres companys (Luigi Bertoni, Vivaldo Lacchini, etc.), el periòdic bilingüe Il Risveglio Socialista Anarchico / Le Réveil Socialista Anarchiste, que esdevingué un de les publicacions anarquistes més importants d'Europa. El juliol de 1900 es llicencià en medicina a la Universitat de Ginebra, doctorant-se dos tres anys després. En 1901 va ser detingut a instàncies de l'ambaixada italiana per les seves activitats polítiques i restà empresonat alguns mesos. En 1902 es casà amb la romanesa Eugenia Giulescu i aquest mateix any publicà La législation ouvrière, résponse a M. Jaurès, publicat en italià per l'editorial d'Il Pensiero en 1906. Ateu declarat, en diferents ocasions va fer conferències, amb Charles Fulpius i Luigi Bertoni, sobre qüestions referents a la religió o també en defensa de l'estudiant de química Mario Lorenzo Basadonna, expulsat del cantó de Ginebra en 1902. En 1904 retornà a Itàlia i s'establí a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) i exercí la seva professió mèdica sense abandonar les seves tasques polítiques. Durant molt de temps formà part del grup anarquista encapçalat per Luigi Fabbri, que s'havia traslladat a Bolonya, i es relacionà amb els redactors de L'Agitazione, tot i que el periòdic es distribuïa a Ancona i Roma. Fou partidari d'un moviment anarquista orgànicament federalista, socialista i no individualista. Durant la Gran Guerra s'allunyà del moviment anarquista i s'acostà al socialista, però sense afiliar-se al Partit Socialista Italià (PSI). Va ser nomenat metge numerari per oposició a l'Hospital Major de Bolonya, però aquest càrrec va ser revocat en 1922 pel comissari de policia per considerar-lo «opositor al feixisme». En aquesta època, el prefecte dissolgué l'Institut Bolonyès de Protecció i Assistència per a les Assegurances Socials que havia promogut des del 1915 entre els metges i advocats. Com que no tenia el carnet del Partit Nacional Feixista (PNF), no pogué fer oposicions a càrrecs públics i visqué exercitant la seva professió de manera privada. El novembre de 1926 va ser detingut, arran de l'atemptat contra Benito Mussolini, i empresonat durant una curta estada. En 1933, en no prestar el jurament al règim feixista, va ser privat del seu càrrec de docent universitari en patologia especial mèdica demostrativa. El gener de 1940, arran de la promulgació de les lleis racials, va ser exclòs de la pràctica mèdica per la seva condició de jueu. Durant la lluita per l'alliberament es va afiliar al PSI. El 12 d'octubre de 1943 va ser detingut, amb Giusepe Bentivogli, a Molinella (Emília-Romanya, Itàlia) i alliberat el 3 de desembre –evità la deportació com a jueu a un camp d'extermini alemany per estar casat amb una ària i per la seva edat. Després de la II Guerra Mundial, va ser readmès com metge i restituït per a la docència. En 1946, quan retornà a Bolonya després d'anys d'exili als Estats Units, Armando Borghi rebutjà trobar-se amb ell, decebut personalment i políticament pel fet d'haver abandonat el pensament anarquista i haver-se passat a les files del Partit Socialista Italià d'Unitat Proletària (PSIUP). El març de 1946 i el maig de 1951 va ser elegit membre de l'Ajuntament de Bolonya. Durant una dècada assessorà sanitàriament el consistori bolonyès i gràcies a ell la ciutat aconseguí recuperar un alt nivell higiènic i sanitari, nivell que s'havia perdut durant la guerra. El març de 1947 va ser elegit tinent d'alcalde i mantingué el càrrec fins el maig de 1956. En 1953, amb els seus companys maximalistes de Partit, commemorà la mort d'Iosif Stalin. El juliol de 1954 reemplaçà a Lugo la placa commemorativa, amb textos del poeta Giosuè Carducci, en record de l'internacionalista Francesco Piccinini, mort en un enfrontament polític el 2 de maig de 1872. En 1956, per motius d'edat, el PSI no el presentà com a candidat, fet que li va causar una gran desil·lusió. Es retirà de la vida pública i reprengué els seus estudis i assaigs sobre el Risorgimento, el moviment obrer i el judaisme italià. Trobem articles seus en infinitat de publicacions periòdiques, com ara L'Archiginnasio, Bolletino delle Scienze Mediche, L'Humanité Nouvelle, Gazzetta degli ospedali e delle cliniche, Progress Medical, Rassegna Mensile d'Israele, Revue Medicale de la Suisse Romande, Riviste di Psichiatria, etc. És autor de Le siège des convulsions épileptiformes toniques et cloniques (1903, premi de la Facultat de Medicina de Ginebra), Sull'ematuria rurale. Rivista critica (1915), I tumori dell'esofago (1918), Il morbo di Recklinghausen (1919), Johannes Ulricus Bilguer. Il precursor della chirurgia conservatrice (1919), Emboli polmonari settici nell'influenza emorragica (1919), Sordita unilaterale da morbo di Mikulicz pseudoleucemico (1920), L'eventratrio diaphagmatica (1920), Le malattie professionali dei ferrovieri (1922), Studi di medicina sociale in rapporto alla pellagra, alla malaria e alla alimentazione (1924) i Bologna giacobina (1959), entre d'altres. Nino Samaja va morir el 12 de setembre de 1959 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). Armando Borghi en publicà una necrològica en Umanità Nova (20 de setembre de 1959). En morir, la seva filla Mimì Faccioli Samaja, donà els seus llibres, assaigs i opuscles de caràcter històric, econòmic, social i polític a la Biblioteca Municipal «Fabrizio Trisi» de Lugo.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/masereel/masereel07.jpg"><img title="Frans Masereel (1925)" style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 500px;" alt="Frans Masereel (1925)" src="http://www.estelnegre.org/documents/masereel/masereel07.jpg" /></a> Frans Masereel (1925) - Frans Masereel: El 30 de juliol de 1889 neix a Blankenberge (Flandes Occidental, Flandes) l'artista gravador, antimilitarista, pacifista i llibertari, abans d'adherir-se al bolxevisme, Frans Laurent Wilhelmina Adolf Lodewijk Masereel. Sos pares es deien Frans Jaak Masereel i Louise Adelaïde Ernestina Vandekerckhove. Fill d'una família flamenca benestant, va efectuar brillants estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Gand (1907-1908). Després viatjarà força (Regne Unit, Alemanya, Tunísia), fent servir les tres llengües que parlava (anglès, alemany i francès). En 1910 va arribar a París, on va aprendre xilografia, i va publicar els seus primers gravats a la fusta en L'Assiette au Beurre, revista satírica publicada per Henri Guibeaux, amic llibertari, amb qui es reunirà a Suïssa després de la declaració de Guerra. A Ginebra (Suïssa) va treballar com a traductor per a la Creu Roja, va fer amistat amb Romain Rolland i Stefan Zweig, i col·laborà en la revista pacifista La Feuille, per a la qual, en tres anys, farà més de mil il·lustracions. Traumatitzat pels horrors bèl·lics i del militarisme, va emprar tot el seu talent en la realització de gravats antimilitaristes i va prendre part en companyia del seu amic Claude Le Maguet (tipògraf, anarquista i insubmís) en la creació de Les Tablettes, revista pacifista editada entre 1916 i 1919. La seva fecunda carrera com a il·lustrador de llibres va començar amb el llibre de Romain Rolland Liluli, i seguirà amb llibres de Zweig, Verhaeren, Hugo, Coster, Whitman, Tolstoï, Tagore, Vildrac, Maeterlinck, Duhamel, Wilde, Vermeylen, Montherlant, etc. En 1921 va tornar a França, ja que no podia retornar a Bèlgica a causa del seu passat refractari durant la guerra, i va produir un important treball artístic (gravats, pintures, aquarel·les...). Però seduït per la Revolució russa, donarà tot el seu crèdit als bolxevics. L'agost de 1932 va participar a Amsterdam en el Congrés contra la Guerra i el Feixisme. Viatjarà dues vegades a l'URSS, en 1935 i en 1936, i s'adherirà a la comunista Associació d'Escriptors i Artistes Revolucionaris, organitzant cursos a l'Acadèmia Popular de Pintura creada per la Unió dels Sindicats del Sena. Marxarà a Espanya durant la seva Guerra Civil. En 1937 va realitzar els frescos murals monumentals per al pavelló de Bèlgica i per al de la Pau de l'Exposició Internacional de París i en juny de 1940, fugint de les tropes alemanyes que havien ocupat la seva llar a Equihen, es va instal·lar un temps a Avinyó, per refugiar-se després a Lot-et-Garonne en 1943. Després de la guerra, viurà a Niça i a Avinyó. A partir dels anys cinquanta obtindrà el reconeixement internacional, quan obté en 1950 el Gran Premi Internacional del Gravat de la Biennal de Venècia i és nomenat membre de l'Acadèmia Reial de Bèlgica en any després. En 1952 va fer els decorats per a un muntatge escènic de La casa de Bernalda Alba, de Federico García Lorca, a Berna. En 1958 va viatjar a Xina comunista i l'any següent va assistir a una gran exposició organitzada en nom seu a Pequín. Entre els seus llibres d'il·lustracions podem destacar Die Mutter (1919), Le Soleil (1919), Un fait divers (1920), Die Idee (1920), Histoire sans paroles (1920),Souvenirs de mon pays (1921), Visions (1921), Die Stadt (1925), Geschichte ohne Worte (1927) i Landschaften und Stimmungen (1929). Sa companya fou Laure Joséphine Louise Malclès. Frans Masereel va morir el 3 de gener de 1972 al seu domicili d'Avinyó (Provença, Occitània) i els funerals a la seva terra van tenir lloc a Saint-Amandsberg (Gant, Flandes Oriental, Bèlgica). La seva obra ha exercit una gran influència en artistes com Lynd Ward o Clifford Harper. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/masereel/masereel.html" target="_blank">Frans Masereel (1889-1972)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/puigielias/puigielias04.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 609px;" alt="Joan Puig i Elías" title="Joan Puig i Elías" src="http://www.estelnegre.org/documents/puigielias/puigielias04.jpg" /></a> Joan Puig i Elías<o></o> - Joan Puig Elías: El 30 de juliol de 1898 neix a Sallent (Bages, Catalunya) el pedagog llibertari i militant anarcosindicalista Joan Climent Jaume Puig i Elías. Fill d'una família pagesa republicana, sos pares es deien Ramon Puig Carrera, obrer, i Magdalena Elías Pagès. Va estudiar a l'escola laica del seu poble i magisteri a l'Escola Normal de Barcelona. Influenciat pel racionalisme pedagògic de Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna, va participar en l'escola racionalista Farigola (1918) i va crear l'Escola Natura al barri barceloní del Clot, un centre escolar llibertari, amb una colònia escolar i la revista juvenil Floreal, que sobreviurà en la dictadura de Primo de Rivera. En 1931, amb la proclamació de la República, l'escola es desenvoluparà encara més. Puig i Elías, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) des del 1916, va participar també en el moviment sindical, presidint a partir de 1932 la secció de mestres del Sindicat d'Intel·lectuals i Professions Liberals de Barcelona, i va prendre part en els congressos cenetistes, tot defensant l'orientació «Comunista llibertària» que servirà de base a les col·lectivitats socialitzades durant la Revolució. El maig de 1936 va tenir una activa participació en el Congrés de la CNT a Saragossa. Durant la guerra civil, a més de participar en el Comitè Revolucionari del Clot i de Sant Martí de Provençals i en la Comissió de Cultura del Consell Municipal de Barcelona representant la CNT, es va encarregar de la col·lectivització de l'ensenyament, des de l'escola bressol a l'ensenyament universitari, en el si del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU). L'octubre de 1936, com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, va ocupar-se de la regidoria de Cultura. En 1937 assistí com a delegat de Barcelona al Ple Nacional d'Ensenyament que va crear la Federació Nacional d'Indústria (FNI) del ram, participà en la seva ponència d'estatuts i va ser nomenat secretari d'Organització i Propaganda. També aquell any participà com a delegat del Sindicat d'Intel·lectuals i Professions Liberals de Barcelona en el Ple Regional de Sindicats de la CNT. L'abril de 1938 va ser nomenat subsecretari del Ministeri d'Instrucció Pública de Segundo Blanco González. Amb la victòria de Franco va haver d'exiliar-se a França, on va ser internat en diversos camps de concentració. Després va treballar en l'agricultura i va poder participar en la resistència contra els nazis en el «Batallón Libertad» entre 1942 i 1944. També fou membre de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). En 1945 va ser secretari d'organització del Comitè Nacional del Moviment Llibertari en l'Exili i, un anys després, es va integrar en la CNT de l'Exili. Entre 1945 i 1948 realitzà mítings i conferències per tota França (París, Tolosa, Montalban, Bordeus, Narbona, Nimes, Marsella, Condom, Tours, Gleny, Agde, Brest, Rennes, Mende, Rouen, Sainte Livrade, Villeneuve-sur-Lot, Cherbourg, Casteljaloux, etc.). En 1947 va ser nomenat secretari de Cultura i de Propaganda del Comitè Nacional del Moviment Llibertari en l'Exili, on desenvolupa una intensa tasca cultural. Després marxà a Amèrica i, després d'un temps a Veneçuela, en 1952 es va instal·lar a Porto Alegre (Brasil), on regentà una llibreria i presidí la Societat Espanyola de Socors Mutus contra la repressió franquista. Va col·laborar en la revista Horizontes (1937) i és autor de diversos llibres, com ara Discursos y conferencias (1936), Origen de la fiesta de Navidad (1938), El hombre, el medio, la sociedad, o Los factores determinantes de la conducta del individuo (1970). Sa companya fou la mestra racionalista Emília Roca Cufí. Malalt, Joan Puig i Elías va morir el 5 de setembre de 1972 a Porto Alegre (Rio Grande do Sul, Brasil) i fou enterrat al Cementiri Espanyol. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/puigielias/puigielias.html" target="_blank"><o> Joan Puig Elías (1898-1972)</o></a> *** <img style="width: 364px; height: 1691px;" alt="Necrològica de Domingo Vivancos apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 20 d'octubre de 1987" title="Necrològica de Domingo Vivancos apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 20 d'octubre de 1987" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vivancosdomingo.jpg" /> Necrològica de Domingo Vivancos apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 20 d'octubre de 1987<o></o> - Domingo Vivancos: El 30 de juliol de 1900 neix a La Unión (Múrcia, Castella, Espanya) l'anarcosindicalista Domingo Vivancos. Quan tenia nou anys començà a treballar i des de ben jovenet milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Es mostrà actiu durant els anys bèl·lics i en acabar la guerra passà els Pirineus. A Tolosa de Llenguadoc treballà sobretot amb els grups artístics del moviment llibertari de l'exili i amb grup teatral de les Joventuts Llibertàries de París «Mosaicos Españoles», del qual va ser secretari. Més tard s'instal·là a Toronto. Domingo Vivancos va morir el 14 d'abril de 1987 a Toronto (Ontàrio, Canadà). *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/dinofontana/dinofontana02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 367px;" alt="Dino Fontana" title="Dino Fontana" src="http://www.estelnegre.org/documents/dinofontana/dinofontana02.jpg" /></a> Dino Fontana<o></o> - Dino Fontana: El 30 de juliol de 1903 neix a Sizzano (Piemont, Itàlia) l'anarquista i esperantista Secondo Fontana, conegut com Secondino o Dino. Quan tenia quatre anys amb sa família emigrà a Suïssa i després a França, on acabà l'escola i aprengué l'ofici de sastre. En aquests anys, sa mare, socialista llibertària, l'influí enormement. De molt jove s'introduí en els cercles llibertaris i participà activament en diversos fronts, com ara l'anarcoindividualisme –fou seguidor d'Émile Armand–, el neomaltusianisme –partidari de la vasectomia, conegué Norbert Bartosek i s'hi va sotmetre voluntàriament malgrat la seva joventut–, el naturisme –era vegetarià i ni fumava ni bevia– l'antimilitarisme i la campanya per l'alliberament de Sacco i Vanzetti. La seva cultura es va veure incrementada gràcies al coneixement del francès, el castellà i l'esperanto, del qual va ser un fervent seguidor i gran especialista. En 1937 marxà a l'Espanya en guerra, però, profundament antimilitarista, no lluità als fronts i realitzà altres tasques solidàries durant vuit mesos. Durant la II Guerra Mundial va estar tancat durant tres anys en un camp de concentració per insubmissió al servei militar. Després del conflicte bèl·lic participà en els campaments llibertaris que s'organitzaven per als joves. Gran viatger, treballava sis mesos com a sastre pel seu compte i la resta de l'any la passava rodant el món amb bicicleta. Tots els anys procurava anar a l'illa de provençal de Porquerolles per acampar i fer nudisme. En 1962 amagà Amedeo Bertolo a la seva residència de Carpignano Sesia (Piemont, Itàlia), coneguda com «Casa Esperanto», quan era perseguit arran del segrest del vicecònsol espanyol de Milà. Dino Fontana va morir l'estiu de 1982 en un hospital de Nimes (Llenguadoc, Occitània) a conseqüència de problemes cardíacs. La Biblioteca Municipal de Carpingnano Sesia li ha dedicat un racó on es conserva la màquina de cosir amb la qual treballava. Part del seu arxiu personal («Fons Fontana») es troba dipositat al Centre International de Recherche sur l'Anarchisme (CIRA, Centre Internacional de Recerca sobre l'Anarquisme) de Lausana (Vaud, Suïssa).<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/dinofontana/dinofontana.html" target="_blank">Dino Fontana (1903-1982)</a> *** <img style="width: 360px; height: 414px;" alt="Necrològica de Teodomiro Hurtado Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 25 de març de 1986" title="Necrològica de Teodomiro Hurtado Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 25 de març de 1986" src="http://www.estelnegre.org/fotos/hurtadorodriguez.jpg" /> Necrològica de Teodomiro Hurtado Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 25 de març de 1986<o></o> - Teodomiro Hurtado Rodríguez: El 30 de juliol de 1904 neix a Palacios de Goda (Àvila, Castella, Espanya) l'anarcosindicalista Teodomiro Hurtado Rodríguez. Sos pares es deien Víctor Hurtado i Genara Rodríguez. Quan tenia 18 anys emigrà a Vic (Osona, Catalunya), on començà a treballar de ferroviari i s'afilià a la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) de la Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1939, amb el triomf franquista, passà a França, on continuà treballant en els ferrocarrils fins a la seva jubilació i militant en la Federació Local de Tarba de la CNT. Sa companya fou María Bres. Teodomiro Hurtado Rodríguez va morir el 12 de febrer –algunes fonts citen erròniament el 19 de febrer– de 1986 al seu domicili de Tarba (Bigorra, Gascunya, Occitània). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/briereemile.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 420px;" alt="Notícia orgànica d'Émile Brière apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 12 de maig de 1933" title="Notícia orgànica d'Émile Brière apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 12 de maig de 1933" src="http://www.estelnegre.org/fotos/briereemile.jpg" /></a> Notícia orgànica d'Émile Brière apareguda en el periòdic parisenc Le Libertaire del 12 de maig de 1933<o></o> - Émile Brière: El 30 de juliol de 1906 neix a Maisons-Laffitte (Illa de França, França) l'anarquista i sindicalista Émile François Brière. Sos pares, no casats, es deien Aimé François Brière, cavallerís, i Mathilde Alexandrine Grosmann, bugadera; la mare reconegué l'infant el 14 de juny de 1907 a Argenteuil (Illa de França, França) i l'infant va ser legitimat pel matrimoni de la parella celebrat el 20 de desembre de 1910 al IV Districte de París (França). Es guanyava la vida treballant de muntador d'equips de calefacció i estava sindicat. L'11 de setembre de 1926 es casà al IV Districte de París (França) amb la domèstica polonesa Anna Mostova i en aquesta època vivia amb sa mare ja vídua al número 7 del carrer Étuves Saint-Martin de París. Va ser un dels fundadors, el novembre de 1933, del Grup Anarquista de Les Lilas (Illa de França, França), adherit a la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR), del qual va ser secretari, que es reunia al seu domicili, al número 45 de Sente des Épinettes, i posteriorment a la Sala Maillot, al número 82 de l'avinguda Pasteur. Entre el 20 i el 21 de maig de 1934 participà en el Congrés de la Unió Anarquista (UA) celebrat a París. També va assistir als Congressos de l'UA celebrats a París entre el 12 i el 13 d'abril de 1936 i entre el 29 d'octubre i l'1 de novembre de 1937. En tots aquests congressos va ser nomenat membre de la comissió administrativa de l'UA, a la qual pertanyia encara en 1939. Entre 1935 i 1937 va col·laborar en Le Libertaire. L'abril de 1936 va ser candidat abstencionista a les eleccions legislatives. Durant l'Ocupació, un informe policíac assenyalava que estava absent des de principis de 1941 del seu domicili, al número 37 del carrer Floréal, de Les Lilas. En 1950 habitava al número 5 del carrer Pasteur del XI Districte de París, que va ser el seu últim domicili, i estava en la llista de llars anarquistes a vigilar per la policia. Émile Brière va morir l'11 de maig de 1951 a l'Hospital Tenon del XX Districte de París (França).<o></o> *** <img style="width: 261px; height: 300px;" alt="Alfonso Failla" title="Alfonso Failla" src="http://www.estelnegre.org/documents/failla/failla02.jpg" /> Alfonso Failla<o></o> - Alfonso Failla: El 30 de juliol de 1906 neix a Siracusa (Sicília) el militant anarquista i combatent antifeixista Alfonso Failla. Sos pares es deien Angelo Failla i Maria Anna Valentino. De molt jove es va involucrar en el moviment anarquista. En 1925 va prendre part en la resistència armada contra un milenar de milicians feixistes que, abans de lluitar a Líbia, havien desembarcat a Sicília per a neutralitzar el moviment obrer. Aquest moviment, encapçalat pels treballadors portuaris, va acabar en una insurrecció total que obligà les autoritats feixistes a desviar l'embarcament de les tropes expedicionàries al port de Nàpols. En 1930 va ser internat a l'illa de Ponça i, llevat un curt període de temps sota vigilància policíaca a Siracusa en 1939, no fou alliberat fins al 1943. Durant la dècada dels trenta va ser un dels més fermes partidaris de la reorganització del moviment anarquista entre els presoners. L'11 de juny de 1940 va ser traslladat a Ventotene, a les ordres del prefecte feixista de Siracusa, i on va conèixer l'anarquista Gino Lucetti. El juliol de 1943 molts militants antifeixistes van ser alliberats amb la caiguda de Mussolini i la instauració del règim del mariscal Pietro Badoglio, però els anarquistes continuaren empresonats. Com molts altes militants llibertaris va ser traslladat al camp de concentració de Renicci d'Anghiari a Arezzo, on les condicions van ser atroces, amb continus simulacres d'execució i brutalitats sense nom, fets que van donar lloc a una revolta encapçalada per Failla i que va provocar una evasió en massa. Unit a la resistència, va actuar sobretot a Toscana, Ligúria i Llombardia, i ajudar centenars de presoners italians a fugir dels camps de concentració alemanys. Un cop acabada la guerra va retornar a les activitats anarquistes orgàniques. En 1945 participà en l'organització de la Federació Comunista Llibertària de l'Alta Itàlia (FCLAI), de la qual arribarà a ser president, i aquest mateix any va ser delegat en la conferència fundacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI) a Carrara. A Roma va ser un dels editors del setmanari anarquista Umanità Nova i va participar activament en l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI). A partir de 1957 dirigirà el periòdic anarquista L'Agitazione del Sud. i En 1967 assistí com a delegat de l'USI de Carrara en la conferència nacional celebrada en aquesta localitat. Durant els anys setanta va assistir als congressos de l'Associació Internacionals dels Treballadors (AIT). Com a antimilitarista, amb Carlo Cassola, va ajudar a fundar la Lliga pel Desarmament Unilateral d'Itàlia (LDUI). En 1968 va ser un dels delegats al Congrés de Carrara organitzat per la Internacional de Federacions Anarquistes (IFA), que va ser interromput pels «expontaneistes», encapçalats per Daniel Cohn-Bendit. Després de participar en centenars de conferències, debats, comitès, manifestacions, etc., i d'escriure en nombroses publicacions anarquistes, va haver de reduir la seva activitat a partir de juliol de 1972 per motius de salut. Alfonso Failla va morir el 26 gener de 1986 a Carrara (Toscana, Itàlia). Se li atribueix la cançó anarquista partisana Avanti siam ribelli. En 1993 Paola Finzi publicà un recull dels seus documents, escrits i testimonis sota el títol Insuscettibile di ravvedimento. L'anarchico Alfonso Failla (1906-1986). En 1998 la família d'Alfonso Failla va donar el seu arxiu personal –documents, pamflets, etc., de la seva activitat a Sicília i Carrara entre els anys 1930 i 1974– a la Federació Anarquista Italiana (FAI), i que ha estat inventariat i descrit per Massimo Ortalli. A Palerm existeix un «Grup Anarquista Alfonso Failla» de la FAI.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/failla/failla.html" target="_blank">Alfonso Failla (1906-1986)</a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/3007.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> Anarcoefemèrides 2026-07-30T13:18:24Z efemerides [29/07] Conferència de Reclus - Atemptat de Bresci - Setmana Tràgica - Ball i conferència de Bertoni - Presentació Comarcal - Tanini - Duffour - Léveillé - Delesalle - Elia - Barriobero - Bournat - Bouchet - Sánchez Solano - Izquierdo - Soto - Centeno - Occhipinti - Mulet - García Olivo - Boiteux - Cancel - Fedi - Lesbros - Carballeira - Clastres - Perelló - Carles - Granados - Oro - Albesa - Fiaschi - Gavarda https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143533 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[29/07] Conferència de Reclus - Atemptat de Bresci - Setmana Tràgica - Ball i conferència de Bertoni - Presentació Comarcal - Tanini - Duffour - Léveillé - Delesalle - Elia - Barriobero - Bournat - Bouchet - Sánchez Solano - Izquierdo - Soto - Centeno - Occhipinti - Mulet - García Olivo - Boiteux - Cancel - Fedi - Lesbros - Carballeira - Clastres - Perelló - Carles - Granados - Oro - Albesa - Fiaschi - Gavarda</title> </head> <body> <big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides del 29 de juliol</big></big></big> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big> <img style="width: 440px; height: 322px;" alt="Portades de les edicions en jiddisch i en anglès d'"On anarchism"" title="Portades de les edicions en jiddisch i en anglès d'"On anarchism"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/reclusonanarchism.jpg" /> Portades de les edicions en jiddisch i en anglès d'On anarchism - Conferència de Reclus: El 29 de juliol de 1895 el geògraf anarquista Élisée Reclus llegeix la conferència «On anarchism» al South Place Institut de Londres (Anglaterra). Aquesta conferència va ser publicada en 1897 en anglès i en jiddisch per William Wess (Wm. Wess) sota el títol On anarchism. An address delivered at South Place Institute (Sobre l'anarquisme. Un discurs pronunciat al South Place Institute). *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/bresci/bresci03.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 823px;" alt="El tiranicidi de Bresci segons el diari parisenc "Le Petit Journal" del 12 d'agost de 1900" title="El tiranicidi de Bresci segons el diari parisenc "Le Petit Journal" del 12 d'agost de 1900" src="http://www.estelnegre.org/documents/bresci/bresci03.jpg" /></a> El tiranicidi de Bresci segons el diari parisenc Le Petit Journal del 12 d'agost de 1900<o></o> - Atemptat de Bresci: El 29 de juliol de 1900 l'anarquista Gaetano Bresci assassina, al parc de la Villa Real de Monza (Llombardia, Itàlia), de tres trets de revòlver (Hamilton & Booth) el rei d'Itàlia Humbert I, davant centenars de persones que el saludaven i victorejaven. El sobirà, acompanyat de la regna Margherita, que resultà il·lesa, retornava amb carrossa oberta a la seva residència de Monza després d'assistir a la clausura d'un concurs gimnàstic organitzat per la societat esportiva «Forti e Liberi» i de lliurar-ne el premi. El regicida, que no oposà cap resistència, va ser detingut pel mariscal de carrabiners Andrea Braggio que li va salvar la vida quan estava apunt de ser linxat per la xusma enfurida. En el moment de la detenció exclamà: «Jo no he matat Humbert. Jo he matat el rei. He matat un principi.» Bresci considerava Humbert I màxim responsable de la repressió sagnant desencadenada durant la «Protesta de l'Estómac» de 1898 a Milà (Llombardia, Itàlia). Després del tiranicidi es desencadenà una important repressió contra el moviment anarquista italià (detencions, saqueigs, etc.) amb un intent de presentar el regicidi com un gran complot internacional que tingué repercussions fins i tot a Paterson (Nova Jersey, EUA), ciutat on havia residit Bresci.<o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica04.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 396px;" alt="Barricada al carrer de l'Hospital de Barcelona. Foto de Castellà publicada en "La Actualidad" del 2 d'agost de 1909" title="Barricada al carrer de l'Hospital de Barcelona. Foto de Castellà publicada en "La Actualidad" del 2 d'agost de 1909" src="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica04.jpg" /></a> Barricada al carrer de l'Hospital de Barcelona. Foto de Castellà publicada en La Actualidad del 2 d'agost de 1909<o></o> - Quart dia de la Setmana Tràgica: El dijous 29 de juliol de 1909 l'Exèrcit intenta reocupar els barris insurrectes de Barcelona (Catalunya). Com cada dia, es donà una treva tàcita de bon dematí, amb l'obertura de les botigues per poder abastir la població de productes de primera necessitat i amb la retirada amb ambulàncies dels caiguts als carrers del Paral·lel, de les Drassanes i del Raval durant la nit, però a partir de les 9 hores es reprengueren els combats entre les forces de l'ordre i els revoltats, a les barricades i des dels terrats. Durant tot el matí van arribar importants contingents de tropes: des de València, per mar; de Saragossa, Pamplona i Burgos per terra; aquestes tropes anaven amb la idea que aquella revolta tenia un caràcter separatista i no de defensa dels reservistes enviats a l'Àfrica. Amb les noves forces, el general Gremán Brandeis Gleichauf ocupà el Poblenou, on almenys van morir vuit insurrectes, i procedí a desmuntar les barricades. A mig matí, la fàbrica de licors situada a l'altre costat de les runes del col·legi dels Escolapis de Sant Anton, propietat del carlí i catòlic devot Antoni Tortras, davant la possibilitat que amagués religiosos, va ser incendiada per un escamot comandat per l'extremista del Partit Radical Domènec Ferrer Narch. A la tarda, el general Luis de Santiago Manescau ocupà militarment el barri de les Drassanes, on l'estretor dels carrers i els trets dels franctiradors que s'havien retirat de les barricades i que s'havien apostat als terrats obstaculitzaven la penetració de les tropes. Més tard, el general Brandeis va fer el mateix al Clot i a Sant Martí de Provençals, bastions del Partit Radical, a canonades. Aquest dia només hi va haver tres atacs a centres religiosos: van ser destruïts del tot els maristes de Sant Andreu, patí greus danys l'església parroquial del mateix barri i també les franciscanes de Sant Gervasi, al carrer de Sant Elies. Durant tot el dia va córrer la notícia del fracàs de la revolta i de la vaga general a tot l'Estat, fet que va minar la moral dels revolucionaris. A Madrid, mentrestant, el ministre de Governació, Juan de la Cierva Peñafiel, va anunciar prematurament en un comunicat la rendició dels rebels barcelonins. *** <img style="width: 600px; height: 897px;" alt="Full volant convocant els actes" title="Full volant convocant els actes" src="http://www.estelnegre.org/fotos/granball1911bertoni.jpg" /> Full volant convocant els actes<o></o> - Ball i conferència de Bertoni: El 29 de juliol de 1911 se celebra a la Taverne du Mont d'Or de Vallorbe (Vaud, Suïssa) un gran ball amb música italiana de Ginebra (Ginebra, Suïssa) i l'endemà, 30 de juliol de 1911, una conferència en italià del destacat intel·lectual anarquista Luigi Bertoni. Aquests actes es realitzaren en suport dels treballadors de les obres de construcció del túnel de Mont-d'Or (1910-1912), en la línia ferroviària Lausana-París. Bertoni parlà en diferents ocasions als obres italians d'aquestes obres, especialment durant la vaga que mantingueren el setembre de 1911.<o></o> *** <img style="width: 600px; height: 888px;" alt="Cartell del míting de Sant Feliu de Guíxols" title="Cartell del míting de Sant Feliu de Guíxols" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingsantfeliu.jpg" /> Cartell del míting de Sant Feliu de Guíxols<o></o> - Presentació de la Comarcal del Baix Empordà: Entre el 29 i el 30 de juliol de 1978 es presenta a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) la Federació Comarcal del Baix Empordà de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El dissabte 29 de juliol es realitzà un míting, en el qual van intervenir Ramón Liarte Viu, Frederica Montseny Mañé i Enric Marco Batlle (Enrique Marcos), aleshores secretari del Comitè Nacional de la CNT, i una festa llibertària al Camp de Futbol de Sant Feliu de Guíxols; i l'endemà, diumenge 30 de juliol, es projectà a la Sala Montclar de la mateixa població una sessió cinematogràfica amb els films Entre el fraude y la esperanza (1978), realitzat pel Col·lectiu de Cinema de Barcelona, i El Pueblo en armas (1937), documental realitzat per la CNT en plena Revolució.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/tanini/tanini01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 604px;" alt="Giulio Tanini" title="Giulio Tanini" src="http://www.estelnegre.org/documents/tanini/tanini01.jpg" /></a> Giulio Tanini - Giulio Tanini: El 29 de juliol de 1855 neix a Lucca (Toscana, Itàlia) el ferroviari, professor, científic, inventor, escriptor, poliglota, maçó i propagandista anarquista i sindicalista Giulio Tanini. Quan encara era un infant, amb sa mare i son germà, s'uní a seguici de son pare, Pericle Tanini, coronel de l'Exercit piemontès, en l'«Expedició dels Mil» de Giuseppe Garibaldi. En 1959 fou testimoni de la batalla de Solferino i San Martino, on, en una tenda, morí sa mare –altra versió diu que aquesta morí en 1860 a Parma (Emília-Romanya, Itàlia) a resultes de les penúries patides al front. Després d'aquesta precoç mort i de diverses vicissituds, retornà a Lucca, on, vivint amb l'àvia, acabà els estudis superiors destacant per la seva intel·ligència. A l'Estació de Valfonda de Florència (Toscana, Itàlia) trobà feina de funcionari als Ferrocarrils Romans i perfeccionà i inventà algunes màquines que permeteren unes comunicacions més fluïdes. Per les seves activitats en defensa dels companys de treball va ser enviat com a càstig a la Maremma (Toscana, Itàlia), on va viure fins el 1884. En aquests anys s'acostà la moviment republicà seguidor de Giuseppe Mazzini i posteriorment passà al moviment internacionalista, col·laborant en diverses publicacions. Es casà amb Adele Burgetti. Quan esclatà l'epidèmia de còlera a Nàpols (Campània, Itàlia) s'uní al grup de Felice Cavalloti que ajudà els pacients; condecorat amb una medalla d'or, la va vendre per a socórrer els pacients de l'epidèmia. En aquesta època col·laborà en el periòdic L'Amico. En 1885 va ser processat arran d'un article publicat en Il Treno, de Liorna (Toscana, Itàlia), i el gener d'aquest mateix any emigrà a Buenos Aires (Argentina), on col·laborà en L'Italia del Popolo. Després de viatjar arreu tota Sud-Amèrica, visqué un temps a Nova York (Nova York, EUA), on en 1887 entrà a treballar en una companyia de telègrafs com a inspector en cap d'un vaixell que reparava els cables submarins que operava a Amèrica (Brasil, Argentina, Uruguai, etc.) i col·laborà en Il Proletario. Durant aquesta vida errant, aprengué diferents llengües i algunes fonts diuen que, a començaments del segle, en parlava correctament 14. Establert a Mercedes (Soriano, Uruguai) en 1888, va ser nomenat professor de física i química en una escola superior, dirigí en aquesta època l'Institut Meteorològic Uruguaià de Montevideo i fundà una lògia maçònica. Realitzà importants exploracions al Mato Grosso americà i en acabar aquest viatge va escriure un llibre sobre plantes medicinals que va ser plagiat per la persona a la qual va confiar la seva impressió, perdent els drets d'autor. Participà activament en els fets revolucionaris d'Amèrica Llatina d'aquells anys, en els quals moriren tres fills, va ser durament perseguit i restà empresonat en diferents ocasions. Decebut i amargat, en 1893 retornà a Itàlia i s'establí a Pisa (Toscana, Itàlia), trobant feina al despatx d'un notari. En aquesta ciutat col·laborà en la recerca científica amb diversos professors (Battelli, Righi i Schiapparelli), fent viatges per tot arreu (Rússia Austràlia, Nova Zelanda, Àfrica, Pol Nord, etc.), i per un breu període de temps residí a Tunísia, on treballà de revisor ferroviari. Inventà un avisador d'inundacions, un telèfon «altisonant» i un anemògraf, entre altres objectes. Després retornà a la Toscana i a Liorna obrí una escola d'idiomes. En aquest període, en el qual es va afiliar al Partit Socialista Italià (PSI) i del qual formà part de la seva direcció central, continuà mantenint relacions amb els moviments llibertari i republicà, i va escriure poesia social. A principis del segle XX es traslladà a Gènova (Ligúria, Itàlia), on va obrir una nova escola. Entre 1908 i 1911 viatjà a Anglaterra i als Estats Units. En 1911 s'instal·là de bell nou a Gènova, on inicià les seves col·laboracions amb Il Lavoro. En 1913 col·laborà en diferents qüestions amb la Federazione dei Lavoratori del Mare (FLM, Federació dels Treballadors del Mar). Intensificà la seva activitats propagandístiques sindicalistes entre els obrers marítims i col·laborà en les tasques organitzatives amb el capità Giuseppe Giulietti. Col·laborà en nombrosos periòdics obrers, com ara Lavoratore del Mare, Avanti! o Il Libertario –en aquesta última publicació també col·laborà en els anys anteriors a la Gran Guerra son fill Alighiero, militant llibertari com son pare. És autor de L'ombra del viandante. Elegia in memoria di Ceccardo Roccatagliata Ceccardi (1919), Al poeta Carlo Malinverni (1920), Cenni biografici della vita di Amilcare Cipriani. A favore della erezione dell'asilo, intitolato all'Eroe Romagnolo (1920), Pro asilo Amilcare Cipriani (1920), Vita di Giulio Pane scritta da lui medesimo, scoperta e resa alla luce (1922), Storia della Federazione Italiana Lavoratori del Mare dal maggio 1909 al giugno 1921 (1952, pòstum), i deixà inèdites diverses obres científiques. Durant sa vida mantingué una intensa correspondència amb multitud d'intel·lectuals i científics del seu temps (Battelli, Schiapparelli, Righi, William Crookes, W. Kausar, Cesare Lombroso, Galletti, Piotr Kropotkin, Élisée Reclus, Papini, Malinverni, Macaggi, Petroni, Viani, Prati, Giuffrè, etc.). Fou membre de la Federazione Rudici Garibaldini (FRG, Federació de Veterans Garibaldins), de la qual va ser nomenat membre honorari a perpetuïtat. Giulio Tanini va morir el 30 de juny de 1921 a la Casa de Salut del Galliera de Gènova (Ligúria, Itàlia). En aquesta ciutat existeix un carrer que porta el seu nom com a homenatge.<o></o> Giulio Tanini (1855-1921) *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/duffourlouis.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 619px;" alt="Foto policíaca de Louis Duffour (ca. 1894)" title="Foto policíaca de Louis Duffour (ca. 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/duffourlouis.jpg" /></a> Foto policíaca de Louis Duffour (ca. 1894)<o></o> - Louis Duffour: El 29 de juliol de 1857 neix a Lo Pòrt (Aquitània, Occitània) l'anarquista Louis Duffour –a vegades citat erròniament com Dufour–, conegut sota el pseudònim d'Éclair. Era fill de Benoît Edmond Duffour, fuster, i de Lorence Françoise Lorrain. Casat amb Élise François Beugoms, va enviudar el 13 d'octubre de 1880. A partir del 15 d'agost de 1887 treballà com a obrer a escarada a la fàbrica de bijuteria artesana i de joieria «Brisac et Mantoux», al número 8 del bulevard Bonne-Nouvelle de París (França). Sembla que és el mateix Duffour que, amb altres companys (Bernhart, Cabot, Coudryn Courtois, Millet, Paul Reclus, Siguret i Tortelier), signaren una crida per a la creació d'un diari anarquista apareguda el 31 d'agost de 1890 en La Révolte. En 1892 el seu domicili va ser escorcollat, a instàncies de la policia d'Annaba (Annaba, Algèria) a propòsit d'un procediment contra el militant anarquista de Grenoble (Delfinat, Arpitània) Bruée, condemnat l'estiu de 1891 a 10 anys de treballs públics per haver llançat el seu fusell i els seus efectes militars a la cara d'un capità i enviat la primavera de 1892 a un batalló algerià. En aquesta època vivia al número 27 del carrer Vincent del XIX Districte i, a partir de juliol de 1893, al número 3 del carrer Rigoles del XX Districte de París. El desembre de 1893 un infant seu de tres anys va morir de meningitis. El 24 de febrer de 1894 el prefecte de policia signà una ordre d'escorcoll i de detenció contra ell per «associació criminal» i l'endemà el comissari del barri del Combat escorcollà el seu domicili del carrer Rigoles, que ocupava amb sa companya, obrera confitera, sa mare, venedora de roba, i sa filla de 10 anys; en aquest escorcoll es descobriren un exemplar de La Révolte, dos fullets de Piotr Kropotkin (L'esprit de révolte i L'anarchie dans l'évolution sociale), el fullet Les anarchistes et ce qu'ils veulent i correspondència diversa. Detingut, el 27 de febrer de 1894 va ser portat a la presó parisenca de Mazas. El 2 de març de 1894 el jutge d'instrucció Henri Meyer el va posar en llibertat provisional. El 10 de març de 1894 el prefecte de policia signà una nova ordre d'escorcoll i de detenció pels mateixos motius que l'anterior i l'endemà el seu domicili va ser escorcollat sense cap resultat, però així i tot va ser detingut. Durant l'interrogatori reconegué la seva militància anarquista. El 12 de març d'aquell any va ser posat en llibertat. El 10 de juny de 1895 el jutge d'instrucció va sobreseure la seva causa d'inculpació per «associació criminal». Entre 1900 i 1912 va estar inscrit en el registre d'anarquistes i en aquella època vivia al número 4 de l'avinguda Gambetta de París. L'1 d'agost de 1905 es casà al XX Districte de París amb Joséphine Diener i amb aquest matrimoni legitimà dues filles que la parella havia tingut a París, Emma Duffour, el 13 de febrer de 1884, i Lise Duffour, el 29 de setembre de 1900. En aquesta època vivia al número 45 del carrer Paroyaux de París amb sa companya, ses filles i sa sogra. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.  <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/leveille/leveille01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 634px;" alt="Foto policíaca de Louis Léveillé (7 de juliol de 1894)" title="Foto policíaca de Louis Léveillé (7 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/leveille/leveille01.jpg" /></a> Foto policíaca de Louis Léveillé (7 de juliol de 1894) - Louis Léveillé: El 29 de juliol –algunes fonts citen erròniament el 7 de juliol– de 1857 neix a Clichy (Illa de França, França) l'anarquista Louis Léveillé, que va fer servir diversos pseudònims (Bertrand, Chasseur, Moreau, Louis Roger). Sos pares, jardiners, es deien Jules Antoine Léveillé i Désirée Lizon. A principis dels anys vuitanta, amb altres companys (Courapied, Dodot, Ferrière i Marchand), fou membre del grup anarquista «La Solidarité» de Levallois-Perret (Illa de França, França), que es reunia al número 86 del carrer de Gavelle. En 1881 es va casar amb Marguerite Émilie Gauthier, de qui es va divorciar en 1889. A començament de la dècada dels noranta vivia al número 2 de la plaça de Sablonville de Neuilly-sur-Seine (Illa de França, França). L'1 de maig de 1891, després d'haver-se manifestat a Levallois-Perret, va ser detingut, juntament amb Charles Auguste Victor Dardare i Henri Louis Charles Decamps, a ca un mercader vinater de Clichy, quan desplegava la bandera roja que havien portat a la manifestació. En el moment de la detenció es desencadenà una violenta baralla on s'intercanviaren trets. Louis Léveillé en el moment que intentava fugir, va ser ferit de bala a la cuixa. Els tres detinguts van ser portats a comissaria on van ser apallissats. El 28 d'agost de 1891 els tres anarquistes van ser jutjats per l'Audiència del Sena; ell, que no tenia antecedents penals, va ser absolt, però Henri Decamps va ser condemnat a cinc anys de presó i Charles Dardare a tres anys. Aquest succés, molt comentat en periòdics anarquistes com Le Père Peinard o La Révolte, donà lloc a la publicació aquell mateix any del fullet L'Anarchie en Cour d'Assises de Sébastien Faure. L'anomenat «Cas Descamps-Dardare-Léveillé» també originà l'ona d'atemptats anarquistes que tingueren lloc entre 1892 i 1894, ja que per protestar contra aquestes condemnes va ser que François Claudius Koënigstein (Ravachol) atacà amb explosius els domicilis del president de l'Audiència Edmond Benoît i del tinent fiscal Bulot, l'11 i el 27 de març de 1892 respectivament. El 15 de gener de 1892 va ser detingut després de l'explosió que tingué lloc a la comissaria de policia de Clichy i tancat a la presó parisenca de Mazas. En diferents ocasions havia bravejat d'haver estat l'autor dels incendis de Clichy i va ser acusat per la policia d'haver participat en aquest atemptat, però finalment va ser alliberat. En aquesta època formà part, amb altes companys (Gustave Bondon, Marcel Marchand, Émile Spannagel i Victor Vinchon), del grup anarquista de Levallois-Perret. A finals d'abril de 1892 va ser detingut preventivament juntament amb altres molts companys abans de la manifestació del «Primer de Maig»; durant l'interrogatori, va declarar que mai no havia format part de cap grup anarquista. El 22 d'agost de 1892 va ser novament detingut per «afiliació a associació criminal», però finalment el seu cas va ser sobresegut. En aquesta època vivia al número 137 del la carretera de Chatou a Vésinet. Des de començament de 1893 i fins 1894, visqué amb l'anarquista Berthe Alix (Berthe Moreau) al número 25 del carrer Deguinguand de Levallois-Perret. A començament de 1893, després de descobrir-se mitja dotzena de bombes amagades en una cabana d'un jardí, va ser detingut amb altres companys (Gustave Bondon, Marcel Marchand, Émile Spannagel i Victor Vichon). En aquests anys treballava d'obrer en una farga. El 6 de juliol de 1894 va ser novament detingut per «associació criminal». El febrer de 1895 es trobava a Londres (Anglaterra), on s'havia refugiat a resultes d'un robatori comès a Courbevoie (Illa de França, França) pels germans Spannagel. A Anglaterra intentà sense èxit embarcar-se cap a Sud-Amèrica. El març de 1895 va ser buscat per la policia a Bèlgica, sobretot a Anvers (Flandes), ja que s'havia decretat la seva expulsió del país. Segons Le Père Peinard, va ser condemnat en rebel·lia a 20 anys de treballs forçats i va ser detingut a Londres i extradit a França, on, el maig o juny de 1897, després de 10 mesos empresonat preventivament, va ser absolt. El 3 de novembre de 1897 marxà de Roubaix (Nord-Pas-de-Calais, França) cap a Cravant (Borgonya, França), on va ser contractat com a forjador serraller per l'anarquista Paul Bernard a la seva fàbrica. El 4 de febrer de 1898 arribà a Reims (Xampanya-Ardenes, França), on treballà de forjador serraller a l'empresa «Renneville», sota el nom de Louis Roger, i freqüentà assíduament, segons la policia, les reunions anarquistes que se celebraven al cafè «Le Cruchon d'Or». Durant la primavera de 1898 participà, amb altres anarquistes (Desfossez, Geoffroy, Marquette i Prudhomme), en la fundació del nou grup «L'En-Dehors», que es reunia al cafè «Le Cruchon d'Or». El 27 de març de 1899 la policia certificà que havia abandonat Reims i havia marxat cap a París amb sa companya Marie Forest. El juny de 1899 era de bell nou a Cravant treballant amb Paul Bernard. En aquesta època intentà abandonar França cap a Bèlgica o cap a Barcelona (Catalunya). En 1901 vivia al número 5 del carrer de l'Hospice-des-Vieillards de Lió i en 1906 encara vivia en aquesta ciutat. El 8 de desembre de 1914 es casà al III Districte de Lió amb la italiana Célestine Masino, a qui coneixia com a mínim des de 1906, i va reconèixer els quatre infants que aquesta portava. Segons algunes fonts, emigrà posteriorment al Canadà, informació aquesta sense contrastar. Louis Léveillé va morir el 15 de desembre de 1927 al seu domicili del III Districte de Lió (Arpitània).<o></o> <div style="text-align: center;">***</div> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/pauldelesalle.gif"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 530px;" title="Paul Delesalle" alt="Paul Delesalle" src="http://www.estelnegre.org/fotos/pauldelesalle.gif" /></a> Paul Delesalle<o></o> - Paul Delesalle: El 29 de juliol de 1870 neix a Issy-les-Molineaux (Illa de França, França) el militant anarquista i sindicalista revolucionari Maurice Paul Delesalle. Sos pares es deien Louis Célestin Victor Delesalle, mecànic, i Claire Colpin, costurera. La seva localitat natal era un fort enclavament proletari sempre revoltat contra les injustícies socials i Delesalle va començar a militar en el grup anarquista del XIX Districte de París, fet que el va portar a ser detingut preventivament abans del Primer de Maig de 1892 i a passar 18 dies a la presó de Mazas. Com a obrer ajustador de precisió va construir un aparell cronofotogràfic (el primer cinematògraf conegut) als germans Lumière i en 1893 s'adhereix a la Cambra Sindical d'Obrers d'Instruments de Precisió de París. Més tard serà acusat de participar en l'atemptat amb bomba al conegut restaurat Foyot de París el 4 d'abril de 1894. Després de participar en el periòdic La Révolte, va escriure en Les Temps Nouveaux abans d'esdevenir en 1897 l'assistent de Jean Grave. Convençut que l'acció dels anarquistes devia passar pel sindicalisme revolucionari militarà activament en la CGT i esdevindrà secretari adjunt de la Federació de Borses de Treball. Durant el congrés de Tolosa de Llenguadoc de 1897 la seva moció (ús de la vaga general, del boicot i del sabotatge) serà acceptada per unanimitat. En 1906 abandona Les Temps Nouveaux després d'haver escrit un article antisemita. Prendrà part, el mateix any, en l'elaboració de la «Carta d'Amiens» i d'aleshores ençà serà considerat un dels fundadors de l'anarcosindicalisme. En 1907 reemplaçarà Yvetot, empresonat, en el secretariat de les Borses de Treball i serà jutjat per un cartell de la CGT sobre els fets del Midi de 1907 per «injúries a l'Exèrcit i provocació als militars a la desobediència», però finalment és absolt. En 1908 s'estableix com a llibreter i editor d'obres sindicalistes i anarquistes, com ara el popular anual Almanach illustré de la révolution, i la seva llibreria, en ple Barri Llatí (carrer Monsieur-le-Prince) serà un dels centres d'estudi de la història social als anys 30, molt freqüentat per Pissarro, Sorel i molts d'altres artistes, periodistes i escriptors. Enlluernat per la Revolució russa, s'adhereix al Partit comunista, però aviat ho abandona. En 1932, víctima d'una crisi depressiva, ven la llibreria i, seguint els consells del doctor Pierrot, es retira en una modesta casa a Palaiseau on, envoltat de llibres, es consagra a l'estudi de la història social. Entre les seves obres podem destacar La Confédération Générale du Travail, Conférences anarchistes (1896), Les conditions du travail chez les ouvriers en instruments de précision de Paris (1899), Aux travailleurs. La grève! (1900), L'action syndicale et les anarchistes (1901), Les deux méthodes du syndicalisme (1903), La Confédération Générale du Travail (1907), Les Bourses du Travail et la CGT (1911), Le mouvement syndicaliste (1912). Paul Delasalle va morir el 8 d'abril de 1948 al seu domicili de Palaiseau (Illa de França, França). La seva esposa, Léonie Julie Philomène Huberte Sammels, nascuda el 25 de maig de 1875, li va sobreviure gairebé vint anys i va passar els seus darrers anys al geriàtric Galignani; va ser enterrada al cementiri de Puteaux el 21 de novembre de 1966. Delasalle va mantenir una extensa correspondència amb Georges Sorel i Daniel Halévy. En 1985 el gran historiador de l'anarquisme Jean Maitron li va escriure una biografia: Paul Delesalle, un anarchiste de la Belle Époque, que és una ampliació de la seva tesi doctoral publicada en 1952. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/eliaroberto.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 378px;" alt="Notícia sobre la deportació de Roberto Elia publicada pel diari "Carson City Daily Appeal" del 17 de juny de 1920" title="Notícia sobre la deportació de Roberto Elia publicada pel diari "Carson City Daily Appeal" del 17 de juny de 1920" src="http://www.estelnegre.org/fotos/eliaroberto.jpg" /></a> Notícia sobre la deportació de Roberto Elia publicada pel diari Carson City Daily Appeal del 17 de juny de 1920 - Roberto Elia: El 29 de juliol de 1871 neix a Catanzaro (Calàbria, Itàlia) el propagandista anarquista Roberto Elia. Sos pares es deien Raffaele Elia i Teresa Apollari. Mecanògraf i tipògraf de professió, ben aviat s'adherí al Partit Socialista Italià (PSI) i col·laborà en el periòdic Calabria Avanti, òrgan del partit a la província de Catanzaro. En 1906 decidí emigrar als Estats Units. Amic de destacats militants (Michele Caminita, Gaspare Cannone, Andrea Salsedo, etc.), esdevingué anarquista i fervent propagandista. A Barre (Vermont, EUA) entrà en la redacció del periòdic anarquista Cronaca Sovversiva, de Luigi Galleani, i durant un temps s'encarregà de l'administració. També formà part del Circolo di Studi Sociali (CSS, Cercle d'Estudis Socials). Establert a Nova York (Nova York, EUA), entre 1910 i 1911 col·laborà en Novatore, de Massimo Rocca (Libero Tancredi), i en 1913 en Il Movimento Anarchico, d'East Boston. Destacà en la traducció i en l'activitat literària. També va ser secretari i redactor de ponències i d'informes d'importants congressos anarquistes nord-americans. Entre el 30 de març i el 15 d'octubre de 1919 edità amb Andrea Salsedo el quinzenal Il Domani, que es caracteritzà per les seves posicions filobolxevics, i que va ser continuat pel periòdic clandestí L'Ordine, publicat entre el 31 d'octubre de 1919 i el 16 de febrer de 1920. El fiscal general dels EUA Alexander Michell Palmer desencadenà una cacera sense pietat contra els anarquistes del grup encapçalat per Luigi Galleani, al qual acusava, sense proves, d'haver intentat assassinar-lo amb una bomba col·locada a la porta principal de casa seva l'1 de maig de 1919, i d'haver fet explotar alguns paquets postals, el 2 de juny d'aquell any, dirigits contra personalitats polítiques a set ciutats nord-americanes (Washington, Boston, Nova York, Filadèlfia, Pittsburgh, Cleveland i Paterson). Sota el pretext d'aquesta ona d'atemptats, el govern nord-americà engegà una «cacera de rojos», que aleshores se solidaritzaven amb la Revolució bolxevic. Per mor de la delació d'Eugenio Ravarini, excarrabiner infiltrat en el moviment anarquista, el Bureau of Investigation (BOI, Oficina d'Investigació) va saber que Roberto Elia treballava al taller tipogràfic Canzani de Brooklyn, dirigit per Andrea Salcedo i durant la nit del 25 de febrer de 1920 procedí a la detenció, sense cap ordre d'arrest, d'ambdós anarquistes als seus respectius domicilis. La detenció dels dos militants, que patiren tortures físiques i psíquiques, es va mantenir en secret. Els anarquistes novaiorquesos, encapçalats per Carlo Tresca i Luigi Quintiliano, i per Nicola Sacco i Bartolemo Vanzetti fins a la seva detenció, es posaren a la recerca dels companys, descobrint casualment la detenció il·legal. La creació d'un Comitè Pro Víctimes Polítiques (Mario Buda, Aldino Felicani, Carlo Tresca, Luigi Quintiliano, etc.) no aconseguí impedir el 3 de maig de 1920 l'assassinat de Salsedo, fet camuflat de suïcidi per les autoritats, i el decret de deportació d'Elia, suspès alguns mesos després de la dura campanya de premsa contra el govern nord-americà. Portat a Ellis Island, el 7 d'agost de 1920 va ser expulsat del país i el 30 d'aquell mes arribà a Nàpols, essent enviat immediatament a Catanzaro amb residència obligada. Paolo Schicchi el cridà perquè entrés, amb Gaspare Cannone, en la redacció del periòdic sicilià Il Vespro Anarchico, però ell volia reorganitzar el moviment anarquista calabrès i crear una publicació llibertària pròpia a la regió. S'encarregà d'organitzar el I Congrés Anarquista de Calàbria, que se celebrà el 15 de gener de 1922 a Reggio Calabria (Calàbria, Itàlia). Un mes després, amb Bruno Misèfari, llançà una circular per a la publicació de Pane e Libertà. Organo per la diffusione dell'Ideale Anarchico in Calabria, periòdic que per ser més popular estaria escrit també en dialecte calabrès. La manca de suport econòmic dels companys del Nord d'Itàlia i dels EUA retardà la realització del projecte que només pogué materialitzar-se dos anys després, el 14 de desembre de 1924, amb l'edició de L'Amico del Popolo, redactat per Bruno Misèfari amb el suport de Nino Malara i de Nino Napolitano. Mesos abans, l'11 de juny de 1924, Roberto Elia va morir, vigilat per la policia fins el final, a l'Hospital de Santa Maria La Pace de Nàpols (Campània, Itàlia) a causa de la tuberculosi que patia contreta als EUA.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/barriobero1.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 583px;" alt="Eduardo Barriobero" title="Eduardo Barriobero" src="http://www.estelnegre.org/fotos/barriobero1.jpg" /></a> Eduardo Barriobero<o></o> - Eduardo Barriobero y Herrán: El 29 de juliol de 1875 neix a Torrecilla en Cameros (La Rioja, Espanya) l'advocat, periodista, escriptor, polític republicà federal i militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) Eduardo Vicente Anacleto Barriobero y Herrán. Va ser el major de cinc fills del matrimoni format pel militar Juan Francisco Barriobero i per la mestra María Herrán. La seva infància va discórrer entre les viles rurals de Torrecilla i d'Entrena, on sa mare feia de mestra. Més tard va fer el batxillerat a l'Institut de Segon Ensenyament de Logronyo i ja començà a tenir aficions literàries. Es va traslladar a Saragossa, on va estudiar Dret i Medicina. Admirador de Francesc Pi i Margall, es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) i va freqüentar el Cercle Republicà de Saragossa. Fou un dels fundadors de la Joventut Republicana Federal (JRF). En 1895 va acabar Dret, però abandonà els estudis de Medicina. Es va instal·lar a Madrid, amb la intenció de realitzar oposicions i obtingué el número u en el concurs al Registre de la Propietat, que el va convertir en el membre més jove del cos. Destinat a San Martín de Valdeiglesias (Madrid), hi va conèixer sa futura esposa, Araceli González, acomodada terratinent; d'aquesta unió naixerien dos fills, Eduardo i José. El matrimoni, però, va fracassar i es produí la separació; després d'això, es va instal·lar a Madrid amb la finalitat d'exercir l'advocacia, la literatura i el periodisme. El 20 de gener de 1901, com a militant de la Unió Democràtica, va participar en un míting contra l'impost de consums; en aquest any va començar també a col·laborar en Madrid Cómico. El 30 de novembre de 1902 va participar en un míting de la Federació Revolucionària per commemorar l'aniversari de la mort de Pi i Margall; en aquesta època feu amistat amb el metge anarquista Pedro Vallina. Entre febrer i novembre de 1903 va dirigir la revista setmanal Germinal, on va publicar textos anarquistes. En aquesta època va col·laborar en diversos periòdics i revistes, com ara Heraldo de Madrid i Fuerza. El novembre de 1903 va ser detingut per participar en una manifestació a favor d'unes obreres de la fàbrica de tabacs acomiadades i fou empresonat dos mesos. El febrer de 1904 va publicar articles en la revista radical Alma Espanyola. Perseguit, va haver de fugir a França, on visqué exiliat amb l'ajuda de Nicolás Estévanez, exministre republicà que el va posar en contacte amb diverses editorials per traduir autors francesos; amb els diners obtinguts, va fer un viatge per Europa. Va retornar a la Península quan es va produir la catàstrofe del Tercer Dipòsit –el 8 d'abril de 1905 s'enfonsà un dipòsit al Canal d'Isabel II i 300 persones quedaren sepultades– i organitzà la protesta popular, fet que el portà a la presó cinc mesos, emmalaltint de la vista greument. Un cop alliberat, va participar activament en la commemoració del tercer centenari del Quixot dins un corrent d'interpretació llibertària (Cervantes de levita i Nuestros libros de caballería); paral·lelament va publicar la primera edició del Gargantúa, primera traducció al castellà de l'obra de Rabelais –per l'edició de 1910 el govern francès li concedí la Legió d'Honor. En 1906 començà a col·laborar en Revista Contemporánea i va treure la novel·la Guerro y algunos episodios de su vida milagrosa. El 9 de juny de 1906 publicà un fullet en defensa de José Nakens, el cèlebre director d'El Motín, a qui exculpava de l'ajuda prestada a Mateo Morral en l'atemptat contra Alfonso XIII i defensava la tesi de l'«anarquisme científic»; el llibret fou segrestat i Barriobero va ser tancat sis mesos a la Presó Model. A la presó va conèixer Francesc Ferrer i Guàrdia. En 1907 es va inaugurar en la pràctica forense defensant-se d'un delicte d'impremta i s'integrà en l'Associació Lliure d'Advocats. En 1908 va participar activament en mítings anarquistes contra la «Llei de les Cadenes» –projecte de llei antiterrorista de Maura, que finalment va ser retirat el 3 de juny. Aquest any va comença a col·laborar en la revista barcelonina Acracia, i va defensar Herminio Cerrillo, autor de dos assassinats, que li va donar força prestigi. També va publicar la sarsuela Juerga y doctrina. En 1909 col·laborà en Tierra y Libertad, dirigida per Anselmo Lorenzo. Juntament amb Zamacois i Ernesto Bark, va viure la bohèmia i formà tertúlia a «El Café de la Luna». El 10 d'abril de 1910 intervingué en un gran míting radical preelectoral i es va presentar a les eleccions com a candidat del Partit Republicà Radical a Martos (Jaén), però no va sortir elegit. Després va integrar-se en la redacció d'El Radical, com a cronista de tribunals. En aquesta època va intervenir en mítings i vetllades republicanes, on va fer gala del seu anarquisme. També va col·laborar en el setmanari republicà La Pelea. Arran de les vagues de Gijón de 1910 i 1911 va intervenir com a defensor de presos sindicalistes i anarquistes (Antonio Vega, Eleuterio Quintanilla, Pedro Sierra, Emilio Renduelos, Marcelino Suárez, Francisco Fernández, Baltasar Colón, etc.), acusats d'atemptar contra els patrons. Després dels Fets de Cullera –moviment vaguístic anarquista que es va produir el 18 de setembre de 1911 i que acabà en insurrecció–, que van originar nombroses detencions d'anarcosindicalistes, en va defensar el responsable més significatiu, Joan Jover Corral (Chato de Cullera), la condena a mort del qual va ser suavitzada per un indult reial. En 1911 va publicar La confradía de los Mirones i dirigí el periòdic anticlerical La Palabra Libre. En 1912 es va afiliar al Sindicat de Professions Liberals de la CNT i com a advocat d'aquest sindicat va prestar assistència gratuïta als obrers empresonats, com ara Joan Ferrer Farriol, Luis Bulffi, Francisco Cardenal, Josep Coll, etc. Des del gener de 1912 va pertànyer a la maçoneria (Gran Orient d'Espanya), amb el nom d'Alcibíades. En 1913 va defensar Rafael Sancho Alegre, anarquista barceloní acusat de regicidi frustrat contra Alfons XIII, i pagesos gallecs acusats d'atemptats contra els cacics. El juliol d'aquell any va signar el manifest de creació de la «Lliga Espanyola per a la defensa dels drets de l'home». També va ingressar en el Partit Republicà Federal, palesant la doble militància cenetista i republicana, i del qual va ser elegit diputat a Corts per Madrid. Instal·lat a la capital del Regne, va dirigir Juris i va col·laborar en la revista anarquista de Gijón Solidaridad. En 1915 va realitzar una gira de propaganda en favor dels presos de Cenicero (La Rioja) i va col·laborar en Tierra y Libertad. En 1917 va defensar judicialment pagesos gallecs contra els cacics. Entre 1918  i 1919 va dirigir el diari republicà El Parlamentario i va col·laborar en El Soviet, de Madrid, i en El Comunista, de Saragossa, de tendència anarcosindicalista. En 1920, a més de la seva important tasca parlamentària, va participar en la redacció del periòdic madrileny Hoy i col·laborà en La Libertad, La República, El Rumor Público i altres periòdics. En 1921 defensà nombrosos anarcosindicalistes barcelonins i va ser un dels defensor dels anarquistes que assassinaren Dato. En 1922 va publicar la sàtira policíaca i carcerària Chatarramendi el optimista o La policía de Botaratoff; Matapán, el probo funcionario; i María o La hija de otro jornalero. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser condemnat a cinc anys de desterrament, que no va complir integrament, per haver publicat Como los hombres, que fou segrestada per la policia. Com a misser va defensar García Oliver, Roigé i Figueras Tribó, que l'abril de 1923 havien realitzat una «acció punitiva» contra sicaris del Sindicat Lliure a Manresa. En 1923 va publicar l'edició al castellà en tres toms de les obres completes de Rabelais. En 1925 va col·laborar en Diario del Pueblo i La Rioja Industrial. El 24 de juny de 1926 va ser detingut a Madrid amb motiu dels episodis de la «Nit de Sant Joan», quan els generals Weyler i Aguilera van intentar un cop d'Estat per «restaurar l'ordre i el dret» i fou tancat un mes a la Presó Model. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser detingut més de 10 vegades. En 1927 va ser novament detingut com a colpista i tancat durant sis mesos a la presó. En 1919 va col·laborar en l'editorial Companyia Iberoamericana de Publicacions (CIAP), dirigint diverses col·leccions. En 1930 defensar els encausats en el procés del «Puente de Vallecas» –muntatge policíac per acusar anarquistes d'intent d'assassinat de Primo de Rivera. En 1931 va ser elegit president del Partit Republicà Federal, resultà diputat a Corts per Oviedo i va començar a publicar en La Tierra i en Fray Lazo. En 1932 va formar part del Comitè Executiu de l'Aliança d'Esquerres i criticà durament les deportacions d'anarquistes (Durruti, els germans Ascaso, etc.) a Bata (Guinea). En 1933, arran de la tragèdia de Casas Viejas, va mantenir un important debat parlamentari amb Azaña. Durant tots aquests anys republicans va defensar cenetistes i participà activament en diversos comitès propresos, també va abandonar la maçoneria per la seva politització, de la qual va assolir el grau de vicegranmestre i granmestre interí de la lògia del Gran Orient Espanyol. El juny de 1936 va ser proposat per a la presidència del Tribunal Suprem, però només va acceptar la presidència de la Sala Criminal; el nomenament mai no va ser efectiu, ja que va esclatar el cop d'Estat de Franco i Barriobero participà activament en els fets de Madrid. L'agost de 1936 va ser requerit per posar-se al front de la Justícia Revolucionària de Catalunya, convertint-se en funcionari de la Generalitat. El febrer de 1937 va ser destituït, a causa d'un muntatge polític, del seu càrrec de fiscal del Tribunal Revolucionari de Barcelona. En 1938 va emmalaltí d'hepatitis, d'icterícia i d'hidropesia. Sense acusació judicial, va ser detingut i ingressat a la Presó Model, en una clara maniobra de venjança per part d'Azaña. Excarcerat, va ser ingressat a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona com a detingut, però amb escorta armada per a la seva protecció. A l'hospital va patir un intent de segrest i d'assassinat. Va romandre tancat un any i 17 dies acusat d'evasió de capitals. Va obtenir la llibertat quan les tropes franquistes entraven a Barcelona, però es va negar a fugir cap a França. Un matí a començaments de febrer de 1939, quan passejava per les Rambles, va ser denunciat. Eduardo Barriobero va ser afusellat el 7 de febrer de 1939 a Barcelona (Catalunya) i enterrat anònimament al fossat de Montjuïc –oficialment va morir d'«hemorràgia interna» el 10 de febrer. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bournatpierre.png"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 225px;" alt="Signatura de Pierre Bournat (1917)" title="Signatura de Pierre Bournat (1917)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bournatpierre.png" /></a> Signatura de Pierre Bournat (1917)<o></o> - Pierre Bournat: El 29 de juliol de 1886 neix a Moulins (Alvèrnia, Occitània) l'anarquista Pierre Annet Bournat. Era fill d'Étienne Bournat, cuiner i després hoteler, i de Gabrielle Hervier. Treballà d'electricista durant tota la seva vida. El 14 de maig de 1917 es casà a Menton (País Mentonasc, Occitània) amb la comptable Antoinette Ida Gianni. Aleshores era sotsoficial d'artilleria en el 216 Regiment d'Artilleria i vivia al número 12 del carrer Cunin-Gridaine de Vichèi (Borbonès, Alvèrnia, Occitània). A mitjans dels anys trenta era membre de l'anarquista Groupe d'Études Scientifiques et Philosophiques (GESP, Grup d'Estudis Científics i Filosòfics) de Vichèi, animat per Francis Prost, i vivia al número 18 del carrer Constantine d'aquesta ciutat, que va ser el seu domicili definitiu. Pierre Bournat va morir el 2 de febrer de 1951 a l'Hospital Civil de Vichèi (Borbonès, Alvèrnia, Occitània).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bouchet.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 373px;" alt="Foto policíaca de Léon Bouchet" title="Foto policíaca de Léon Bouchet" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bouchet.jpg" /></a> Foto policíaca de Léon Bouchet - Léon Bouchet: El 29 de juliol de 1888 neix a Biaumont (Alvèrnia, Occitània) el tipògraf anarquista individualista Léon-Antoine Bouchet. Sos pares, conreadors i després comerciants, es deien Austremoine Bouchet i Anne Veray. Començà a militar molt jove en els moviments anarquista i antimilitarista de Clarmont d'Alvèrnia (Alvèrnia, Occitània) i el setembre de 1906 va ser nomenat secretari, amb Victor Godonèche, del Grup d'Estudis de Propaganda Anarquista «Jeunesse Libre», que es reunia al número 26 de Place Sidoine Appolinaire d'aquesta ciutat. El 7 de desembre de 1907 es casà a Tièrn (Alvèrnia, Occitània) amb la domèstica anarquista Madeleine Joséphine Nourrisson. Entre 1909 i 1910 organitzà diverses xerrades populars a Clarmont d'Alvèrnia. La policia l'acusà d'haver distribuït manifests antimilitaristes el 14 de juliol de 1910, juntament amb Félix Pierre Annet Moneyron, empleat als magatzems comercials «Paris-Clermont». Quan el setembre de 1910 arribà a París (França), abandonà el seu ofici de venedor ambulant i esdevingué tipògraf. En aquesta època fou secretari del grup anarquista «L'Effort» (Charles D'Avray, Jeanne Botelli, Briantheus,  Colombo, Levêque, Lorulot, etc.), que es reunia a la Sala Garrigues, al número 20 del carrer Ordener. Entre 1911 i 1913 fou gerent de la primera època del periòdic anarcoindividualista parisenc L'Idée Libre, fundat per André Lorulot, i durant un temps visqué, amb sa companya Madeleine Nourrisson, a la seu del periòdic L'Anarchie, a Romainville (Illa de França, França), on conegué anarquistes que després formarien part de la «Banda Bonnot». El gener de 1911 s'instal·là en una torreta del carrer Paul de Kock de Romainville. Quan l'«Afer Bonnot», va ser detingut el 28 d'abril de 1912 després de ser denunciat pel director de la presó parisenca de La Sante per haver portat un paquet i una carta a Jean De Boë, Eugène Dieudonné i Jean-Georges Dettweiler, empresonats per aquest procés. En l'escorcoll del seu domicili, la policia trobà correspondència dirigida a Édouard Carouy i Louis Raimbault, també implicats en l'«Afer Bonnot». Inculpat de pertànyer a «associació de malfactors», finalment fou exculpat durant el judici. Léon Bouchet va morir el 9 de març –algunes fonts citen erròniament el 10 de març– de 1916 al seu domicili de Saint-Étienne (Forez, Arpitània). <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2907.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> Anarcoefemèrides 2026-07-29T13:21:24Z efemerides [28/07] Avalot de Raon-l'Etape - Setmana Tràgica - Detenció de Binazzi - Fulliquet - Arsius - Maurin - Pausader - Rossignol - Masson - Felici - Beaugin - Mariño - Serra Vives - Gaiour - San Agustín - Jourdan - Viñas - Abenavoli - Estallo - Tisner - Hanot - Eymard - Costa Iscar - Costa - Fieux - Juliot - Sarrau - Alkalay - Blasco - Céspedes - Mock - Maurice - Ferrua https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143528 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[28/07] Avalot de Raon-l'Etape - Setmana Tràgica - Detenció de Binazzi - Fulliquet - Arsius - Maurin - Pausader - Rossignol - Masson - Felici - Beaugin - Mariño - Serra Vives - Gaiour - San Agustín - Jourdan - Viñas - Abenavoli - Estallo - Tisner - Hanot - Costa Iscar - Costa - Fieux - Juliot - Sarrau - Alkalay - Blasco - Céspedes - Mock - Maurice - Ferrua</title> </head> <body> <big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides del 28 de juliol</big><o></o></big></big> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/raonletape/03.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 366px;" title="Barricada al carrer Thiers" alt="Barricada al carrer Thiers" src="http://www.estelnegre.org/documents/raonletape/03.jpg" /></a> Barricada al carrer Thiers<o></o> - Avalot de Raon-l'Etape: El 28 de juliol de 1907, a Raon-l'Etape (Lorena, França), després d'una manifestació pacífica d'obrers de la fàbrica de sabatilles de Frédéric Amos en vaga –que reivindicaven un salari mínim de 32 cèntims l'hora, la jornada laboral de 10 hores (no tenien cap dia de descans) i la supressió de les multes–, les forces de l'«ordre» enviades pel prefecte –dos batallons (el 2n de Caçadors a peu de Lunéville i el 20è de Caçadors a peu de Baccarat) i dos esquadrons del 17è de Caçadors a cavall– carreguen contra la concentració, provocant la mort de tres obrers (Charles Thirion, Edouard Cordonnier i Charles Charlier). A la fàbrica d'Amos hi treballaven 1.000 obrers, 300 infants i 250 dones. Després de l'enterrament dels tres obrers, l'anarquista Francis Boudoux, secretari de la Unió de Sindicats de Meurthe-et-Moselle, pronunciarà un discurs.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/raonletape/raonletape.html" target="_blank">Avalot de Raon-l'Etape (28-07-1907)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica03.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 910px;" alt="Assalt a la Caserna dels Veterans. Foto de Català colorejada i retocada per "La Actualidad" del 26 de setembre de 1910" title="Assalt a la Caserna dels Veterans. Foto de Català colorejada i retocada per "La Actualidad" del 26 de setembre de 1910" src="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica03.jpg" /></a> Assalt a la Caserna dels Veterans. Foto de Català colorejada i retocada per La Actualidad del 26 de setembre de 1910<o></o> - Tercer dia de la Setmana Tràgica: El dimecres 28 de juliol de 1909 a Barcelona (Catalunya) i a rodalies s'intensifiquen els enfrontaments entre revoltats i forces de l'ordre públic. De bon dematí alguns mercats i botigues van obrir en una mena de treva fins a les 9 hores. A les 8 hores, Luis de Santiago Menescau, capità general de la regió, publicà un segon ban on ordenava que la gent es retirés dels carrers, dels balcons i dels terrats o se li dispararia sense previ avís; és a dir, que serien tractats com a combatents. Una hora després, Antoni Fabra Ribas es reuní amb els nacionalistes esquerrans Jaume Carner Romeu, Laureà Miró i Josep Llari, els quals es negaren a fer-se càrrec del moviment fins que no hi hagués aixecaments a altres llocs de l'Estat espanyol. Mentrestant, durant tot el matí, les lluites entre revolucionaris, que oscil·laven entre els vint i trenta mil insurrectes, i forces de l'ordre es multiplicaren, però els béns patrimonials de la burgesia no van ser atacats, com tampoc no hi va haver agressions als particulars, ni assalts i saquejos a les botigues, ni violacions de domicili, ni ocupacions o destrucció de fàbriques o de tallers, ni retenció d'ostatges. L'intent de la policia i de la Guàrdia Civil de desmantellar algunes barricades va ser replicat per la forta resistència dels rebels. A les 10 hores la caserna dels Veterans de la Llibertat –milícia formada per una colla de vells soldats del general Prim i que s'havien ofert al capità general per reprimir la revolta–, a les Drassanes, fou assaltada i les aixecats obtingueren moltes armes, que van ser emprades seguidament per atacar la comissaria del carrer Nou de la Rambla; d'aquesta acció i de la defensa de les barricades del carrer de Sant Pau en van resultar uns quans morts i ferits de ambdós bàndols. Una nova onada de cremes d'edificis religiosos (col·legis, seminaris, escoles i orfenats) esclatà i, a més a més, van ser saquejats alguns edificis abans assaltats, amb exhibició de les mòmies d'algunes monges. A les 11 hores el cos consular es reuní i exigí al general Luis de Santiago la protecció dels estrangers i dels seus béns. També al matí començaren els atacs a les forces de l'ordre públic des dels terrats. A les 16 hores tingué lloc una nova reunió entre el lerrouxista Emiliano Iglesias i el Comitè Central de Vaga, que també resultà infructuosa i, una hora després, una nova reunió de diputats a casa del republicà Josep Maria Vallès Ribot tampoc no tingué resultats. A la tarda, un grup dones desenterrà una quinzena de cadàvers de monges jerònimes i n'arrossegà uns quants i taüts primer fins a l'Ajuntament i després fins al davant de les cases de Claudio López Bru, marquès de Comillas –empresari i terratinent que tenia interessos, entre molts altres, a les mines del Riff, en els vaixells de transport i en les companyies d'assegurances contra el servei militar– i d'Eusebi Güell Bacigalupi, comte de Güell, casat amb la filla de l'anterior i fundador de la Societat Hispano-Africana amb inversions en les obres públiques del Marroc. Al Clot va haver combats a peu de barricada, amb morts i ferits en el tiroteig, i es van destruir un asil de les paüles i un patronat obrer dels jesuïtes, i a Sant Andreu del Palomar va haver espectaculars barricades construïdes pels metal·lúrgics i els ferroviaris, i amb armes furtades al sometent, van assaltar la caserna de la Guàrdia Civil i van controlar tota la vila fins a la matinada. Al final del dia Emiliano Iglesias s'entrevistà amb l'anarcosindicalista José Sánchez González (Miguel Villalobos Moreno), qui reconegué la davallada del moviment i ambdós acordaren publicar un manifest demanant el retorn a la feina; Iglesias, per la seva part, ordenà als militants radicals que abandonessin les barricades. Fora de Barcelona, a Arbeca (les Garrigues), un grup de vilatans, tenint clar que el tren era l'instrument efectiu de deportació dels reservistes, marxaren cap a l'estació de les Borges i, prenent la direcció de la Floresta, van anar destrossant la via, fet que paralitzà un tren que anava cap a Lleida i que acabà incendiat. A Madrid, mentrestant, el ministre de Governació, Juan de la Cierva Peñafiel, suspengué les garanties constitucionals a tot l'Estat, detingué els líders socialistes Pablo Iglesias Posse, Francisco Mora Méndez i Francisco Largo Caballero, i clausurà els centres obrers.<o></o> *** <img style="width: 600px; height: 388px;" title="Pasquale Binazzi, assegut en terra amb el capell al genoll, amb un grup de deportats anarquistes a l'arxipèlag de Lipari (1927)" alt="Pasquale Binazzi, assegut en terra amb el capell al genoll, amb un grup de deportats anarquistes a l'arxipèlag de Lipari (1927)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/binazzilipari1927.jpg" /> Pasquale Binazzi, assegut en terra amb el capell al genoll, amb un grup de deportats anarquistes a l'arxipèlag de Lipari (1927)<o></o> - Detenció de Pasquale Binazzi: El 28 de juliol de 1920 l'anarquista Pasquale Binazzi, redactor del setmanari Il Libertario, és detingut a La Spezia (Ligúria, Itàlia) sota l'acusació d'haver format una banda armada (Arditi del Popolo) i d'haver ocupat una fàbrica durant l'agitació social del mes de juny. En resposta, els obrers van declarar la vaga general.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/fulliquet.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 398px;" alt="Pamflet fundacional del CESPA signat per Adrien Fulliquet" title="Pamflet fundacional del CESPA signat per Adrien Fulliquet" src="http://www.estelnegre.org/fotos/fulliquet.jpg" /></a> Pamflet fundacional del CESPA signat per Adrien Fulliquet - Adrien Fulliquet: El 28 de juliol de 1842 neix a Avusy (Ginebra, Suïssa) l'anarquista Adrien Fulliquet. Era fill de Jean Marie Fulliquet, fuster en la construcció, i de Françoise Doncques. Es guanyava la vida treballant de gravador en rellotgeria. En 1873 era membre de la Secció de Propaganda i d'Acció Revolucionària Socialista (SPARS) de Ginebra. El 3 de maig de 1873 es casà a Ginebra amb la polidora anarquista Léonie Aline Denivelle, germana del també anarquista Otto Denivelle, membre de l'SPARS. El 31 d'agost de 1873 presidí el míting precedent al Congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) bakuninista celebrat a Ginebra, a més de les sessions del congrés. En 1876 fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Socials i de Propaganda Anarquista (CESPA). Adrien Fulliquet va morir, d'una llarga malaltia, el 26 de desembre de 1877 al seu domicili, al número 9 del carrer Glacis-de-Rive, de Ginebra (Ginebra, Suïssa).<o></o> <div style="text-align: center;">***</div> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/arsiusleon.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 731px;" alt="Notícia de la declaració de Léon Arsius apareguda en el periòdic de Meudon "Ni Dieu, ni Maître" del 2 d'abril de 1881" title="Notícia de la declaració de Léon Arsius apareguda en el periòdic de Meudon "Ni Dieu, ni Maître" del 2 d'abril de 1881" src="http://www.estelnegre.org/fotos/arsiusleon.jpg" /></a> Notícia de la declaració de Léon Arsius apareguda en el periòdic de Meudon Ni Dieu, ni Maître del 2 d'abril de 1881 - Léon Arsius: El 28 de juliol de 1862 neix al X Districte de París (França) l'anarquista Léon Arsius. Era fill d'Étienne Victor Arsius, fabricant de llimes, i d'Angéline Alphonsine Cadouin, modista; parella no casada, la mare reconegué l'infant el 6 de març de 1863 davant el X Districte de París i va ser legitimat pel matrimoni de la parella celebrat el 29 de juny de 1881 al XX Districte de París. Es guanyava la vida treballant de jornaler. L'abril de 1881 va ser un dels signants d'una carta de suport a la declaració del periòdic Ni Dieu, ni Maître a propòsit de l'execució del tsar Alexandre II de Rússia i va ser un dels signats del manifest de protesta per la repressió desencadenada al cementiri de Père-Lachaise que es publicà el 26 de maig de 1885 en el diari L'Intransigeant. En 1886 es dedicà a distribuir fullets anarquistes que anunciava en el periòdic parisenc Le Cri du Peuple. Entre el 25 de juny i el 12 d'agost de 1892 va ser gerent del periòdic anarquista parisenc La Révolte en substitució d'Émile Habert i va ser reemplaçat per Ritzerfeld. Els diaris apuntaren erròniament que el nom de Léon Arsius era un pseudònim d'Émile Habert. El 17 de novembre de 1921 es casà al I Districte de París amb la venedora ambulant de pa Marie-Louise Bellisson. Aleshores vivia al número 14 del carrer Berger del I Districte de París, que va ser el seu domicili definitiu. Léon Arsius va morir el 4 de gener de 1924 al seu domicili del I Districte de París (França).<o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/maurin.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 623px;" title="Foto policíaca d'Émile Maurin (2 de juliol de 1894)" alt="Foto policíaca d'Émile Maurin (2 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/maurin.jpg" /></a> Foto policíaca d'Émile Maurin (2 de juliol de 1894)<o></o> - Émile Maurin: El 28 de juliol de 1862 neix a Marsella (Provença, Occitània) el propagandista anarquista, sindicalista revolucionari i antimilitarista Émile Auguste Maurin, també conegut per Élie Murmain i L'Aveugle. Sos pares es deien Louis Auguste Maurin, venedor ambulant, i Angele Marie Taglioretti, modista italiana i socialista, que va ser empresonada per «crits sediciosos». Sota la influencia de sa mare, s'adherí molt jove a un grup carbonari, però ben aviat, gràcies a les activitats de la Federació del Jura, entrà en contactes amb les idees anarquistes. En 1881 era membre del «Club Internacional» (Blanc, Charles Cival, Étienne Desnier, Henry, Justin Mazade, Raffaele Moncada i Joseph Toche), i, arran d'un míting celebrat al Grand Bosquet, va ser jutjat i condemnat a 16 francs de multa per insults a un gendarme. En 1882 el «Club Internacional» intentà crear una Federació Anarquista de la Regió Marsellesa i s'adherí al «Manifest revolucionari socialista dels grups anarquistes de París». El maig de 1882 va ser detingut a Roma (Itàlia); jutjat, va ser condemnat a tres mesos de presó per «possessió d'arma prohibida», un cop lliure, tornà a Marsella. Fou membre del «Cercle Esquiros», amb Émery i Alexandre Tressaud, entre d'altres. A resultes de les manifestacions de miners d'agost de 1881 a Montceau-les-Mines (Borgonya, França) i dels atemptats amb bomba d'octubre de 1882 a Lió (Arpitània), va ser implicat en el «Procés dels 66», que començà el 8 de gener de 1883 davant el Tribunal Correccional de Lió i on el 19 de gener va ser condemnat en rebel·lia a cinc anys de presó, a 2.000 francs de multa i a cinc anys de prohibició d'exercici dels drets civils. Refugiat a Ginebra (Ginebra, Suïssa), el gener de 1884 va ser declarat insubmís. Hi retornà de l'exili en 1886. Després de l'amnistia de 1889, va ser llicenciat de l'exèrcit per cataractes a l'ull esquerre i s'instal·là a Grenoble (Delfinat, Arpitània), on amb el pseudònim Murmain, i malgrat es seus problemes de vista, treballà de fotògraf ambulant, professió que li serví per fer propaganda de les idees anarquistes. En 1890 ajudà els anarquistes empresonats a Genoble, on va conèixer Pierre Martin, a qui va deixar llibres. En 1891 va ser condemnat per l'Audiència de Grenoble a sis mesos de presó per «incitació als soldats a la revolta». En aquesta època començà a perdre a perdre la vista de valent i en 1892 marxà cap a París per a guarir la seva ceguesa preocupant a l'Hospital Quinze-Vingts; malgrat tot, esdevingué cec i gràcies a sa companya Eugénie Bourquin pogué readaptar-se a l'ús de la màquina d'escriure i es va fer dactilògraf. El 2 de juliol de 1893 participà en una reunió anarquista celebrada a la Sala Commerce, on es va reivindicar la destrucció de la propietat. El març de 1893 en una reunió celebrada a la Sala Georget a la qual assistí, es va fer una crida als anarquistes a practicar la propaganda pel fet. El 6 d'agost de 1893, en una reunió del Grup Anarquista del XIII Districte de París, preconitzà actes individuals, glorificant anarquistes il·legalistes (Duval, Pini, Ravachol, etc.). L'1 d'octubre de 1893 en una reunió celebrada de la «Lliga dels Antipatriotes» va fer apologia de l'il·legalisme i el 22 d'octubre a Puteaux (Illa de França, França) reivindicà l'ús de la dinamita. El 25 de desembre de 1893 en una reunió a la Sala Commerce lloà l'atemptat de Léon Léauthier. L'1 de gener de 1894 el seu domicili va ser escorcollat sense cap resultat. L'1 de juliol de 1894 va ser detingut i el seu domicili, al número 14 del carrer Richelieu, va ser escorcollat, on la policia trobà manuscrits de caire anarquista. Interrogat, es declarà anarquista i partidari de la violència, i va ser tancat a la presó parisenca de Mazas. L'endemà, 2 de juliol de 1894, va ser fitxat com a anarquista en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon. El 10 de juliol de 1894 va ser posat en llibertat provisional. A principis de setembre de 1895 retornà breument a Marsella amb sa companya on participà en diverses reunions i on prengué la paraula, juntament amb destacats anarquistes, com ara Octave Jahn i Augustin Marcellin, i després passà a Grenoble. En aquesta època col·laborà en la revista anarquista de Mécislas Golberg Sur le Trimard, de la qual eren responsables Émile Dodot i Octave Veret. En 1897 va fer conferències per al Grup d'Estudis Econòmics i Socials. L'octubre de 1897 participà en el Congrés del Partit Obrer Socialista Revolucionari (POSR). El 23 de juliol de 1898 participà amb Henri Dagan i Antatole de Mouzies en la conferència «L'antisémitiesme consideré comme mal social», organitzada pels grups republicans socialistes d'Aubervilliers (Illa de França, França). Entre 1899 i 1900 va fer conferències per a la Biblioteca d'Educació Llibertària i per al grup anarquista «Les Égaux» del XVII Districte de París. A principis de segle col·laborà en L'Éducation Libertaire i Le Libertaire. En 1901 va fer conferències per a la Universitat Popular «L'Idée» de Puteaux. Entre desembre de 1903 i gener de 1904 va escriure per L'Oeuvre Nouvelle l'article «L'évolution de l'anarchisme». En 1906, en plena agitació sindicalista revolucionària, retornà a Grenoble, on entrà en relació amb Eugène David i Louis Sorrel, destacats llibertaris de la Borsa del Treball. En 1906 va fer xerrades per al Grup Llibertari «Quatre-Chemins» d'Aubervilliers. Durant la primavera de 1907 fundà una Universitat Popular amb el suport de la Unió de Sindicats, la qual esdevingué un important centre de propaganda anarquista. En aquesta època col·laborà en la revista Les Cahiers de l'Université Populaire (1906-1907), el redactor principal de la qual fou Henri Dagan. Participà activament en totes les lluites socials de l'època i a finals de 1907 va ser considerat per les autoritats un dels elements antimilitaristes més perillosos. Segons La Guerre Socialie, en aquests anys s'allunyà de l'anarquisme i s'adherí a la Federació dels Alps del Partit Socialista, col·laborant en el seu òrgan d'expressió Le Socialiste Alpin de Sisteron (Provença, Occitània). Cap el 1910 retornà a París, on formà part de la redacció de La Vie Ouvrière. En dues ocasions (Jean Dudragne i Adolf Reichmann), a causa de la seva integritat, fou membre d'un «jurat d'honor» per resoldre militants acusats de ser delators. El 12 de setembre de 1910 va ser nomenat membre de la comissió de reorganització de Le Libertaire, que reorientà el setmanari des del punt de vista exclusivament anarquista comunista i sindicalista revolucionari. Émile Maurin va morir el 21 de febrer de 1913 al seu domicili, al número 14 del carrer Richelieu, del I Districte de París (França) i va ser incinerat al columbari del cementiri parisenc de Père-Lachaise; Henri Chapey i Pierre Martin pronunciaren emotius discursos i es va llançar una subscripció popular en suport de la seva companya. En 1923 Henri Chapey li va dedicar una petita biografia: Élie Murmain (Émile Maurin), amb un prefaci de Robert Louzon.<o></o> Émile Maurin (1862-1913)<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/pausader/pausader02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 582px;" alt="Foto policíaca de Jean Pausader (2 de gener de 1894)" title="Foto policíaca de Jean Pausader (2 de gener de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/pausader/pausader02.jpg" /></a> Foto policíaca de Jean Pausader (ca. 1894)<o></o> - Jean Pausader: El 28 de juliol de 1866 neix al X Districte de París (França) el periodista i propagandista anarquista, i després republicà socialista i dretà, Ernest Jean Pausader –a vegades citat erròniament Paussader–, també conegut com Jacques Prolo i Ernest-Jean Posada. Sos pares es deien Pierre Pépin Pausader, sabater, i Rosalie Kinappe, obrera sabatera belga; la parella, no casada, legitimà l'infant amb el matrimoni celebrat el 30 de setembre de 1871 al III Districte de París. Empleat comercial i comptable, entre 1885 i 1890 fou assidu la guingueta «Le Coup de Feu», lloc de reunió de militants socialistes de totes les tendències. En 1885 freqüentà «La Butte», cercle literari progressista que es reunia al número 13 del carrer Ravignan de Montmartre, i amb alguns dels seus participants –Charles Malato  i Léon Ortiz (Léon Schiroky)–, en la primavera de 1886 fundà el «Grup Cosmopolita», d'orientació socialista revolucionari «sense etiqueta» (Méreaux, Parthenay, Girondal, Devertus, Alain Gouzien, etc.) i que durà fins el 1888. En aquesta època milità sota el nom de Jacques Prolo. El «Grup Cosmopolita» va fer la seva primera aparició el maig de 1886, en la commemoració de la Comuna de París al cementiri de Père-Lachaise; tot d'una que Prolo entrà al cementiri, desplegà una tela vermella que podia passar per una bandera, detingut immediatament, va ser retingut durant una hora a la comissaria. El setembre de 1886 sortí el primer número de la revista del grup La Révolution Cosmopolite, que publicà almenys una desena de números en diferents etapes. En aquesta època convisqué amb Malato i Schiroky al número 10 del passatge dels Rondonneaux del XX Districte de París. Probablement esdevingué anarquista sota la influència d'Émile Méreaux. El 18 de setembre de 1887 fou un dels oradors, juntament amb Tennevin, Louiche, Bebin, Gouzien, Devertus i Georges Brunet, del míting de la Lliga dels Antipatriotes celebrat a la Sala Favié de París. Posteriorment, freqüentà assíduament el Cercle Anarquista Internacional, fundat en 1888 i principal lloc de trobada anarquista de l'època. El 14 de maig de 1888 va fer la conferència a la sala Dupouy de París, amb Charles Malato i Oury, «Le boulangisme et ses consequences», organitzada pel Grup Independent d'Estudis Socials del XVIII Districte parisenc. En 1889 col·laborà en el periòdic parisenc L'Attaque. En els debats de precediren el Primer de Maig de 1890, fou dels que hi promogueren la participació. A continuació es pronuncià a favor de la militància anarquista en els sindicats, publicant un seguit de cartes en aquest sentit en La Révolte (del 21 al 27 de novembre de 1891). En 1892 desaprovà la campanya que Sébastien Faure havia engegat contra el Primer de Maig i, amb Charles Malato, Émile Pouget, Constant Martin, Georges Brunet, Tortelier, Émile Henry i Léon Schiroky, publicà una declaració en aquest sentit en el periòdic La Révolte del 5 de febrer d'aquell any. Amic d'Émile Henry, revelà a Alexandre Zévaès que aquest s'havia disfressat de dona per posar, el 8 de novembre de 1892, una bomba a la seu de la Societat de Mines de Carmaux, a l'avinguda de l'Òpera, bomba que finalment explotà a la comissaria del carrer dels Bons-Enfants. En aquesta època treballava com a empleat a la impremta Lasnier de París. L'1 de gener de 1894, en la gran batuda policíaca contra l'anarquisme, després d'escorcollar el seu domicili del número 22 del carrer de Viarmes de París i trobar correspondència, periòdics i fullets anarquistes, va ser detingut per «associació de malfactors»; alliberat el 14 de gener, fugí immediatament cap a Anglaterra. En aquest mateix any de 1894 el seu nom (Ernest-Jean Posada) figura en un llistat d'anarquistes a controlar establert per la policia ferroviària de fronteres francesa. Al seu refugi de Londres (Anglaterra), sembla que durant un temps albergà Émile Pouget. L'agost de 1894 vivia al barri londinenc de Brixton i en 1896 encara hi era a la capital anglesa. Entre 1898 i 1899 participà activament en la lluita en suport al capità Alfred Dreyfus i col·laborà en L'Anticlerical, de Constant Martín, i en Le Journal du Peuple, de Sébastien Faure. El 16 de setembre de 1899 fou un dels oradors, amb Aristide Briand, Broussouloux, Henri Dhorr, A. Cyvoct, Bonvalet, Charles Malato, Louis Guérard, Prest, Valéry i Paule Mink, entre d'altres, en el gran míting dreyfusard, organitzat per la Coalició Revolucionària, celebrat a la Sala Octobre de París. En 1901 col·laborà en La Lutte Sociale de Seine-et-Oise et des cantons de Pantin et Noisy-le-Sec. Des de 1904 fou secretari del «Comitè La Barre» (Societat del Monument del cavaller de La Barre), que organitzava la manifestació en record de François-Jean Lefebvre de La Barre davant la seva estàtua, inaugurada el 4 de novembre de 1906, en dret del Sagrat-Cor de Montmartre. El 18 de febrer de 1904 es casà al XVII Districte de París amb Marie Radégonde Leontine Quintard. En aquesta època vivia al 18 del carrer Boursault de París. El 24 de maig de 1904 va fer la conferència «Le nationalisme et le cléricalisme dans l'école laïque» al «Club La Barre» de París i el 19 d'octubre del mateix any al mateix lloc la conferència contradictòria «Le Catéchisme du patron chrétien». Entre el 3 i el 7 de setembre de 1905 assistí al Congrés de La Libre Pensée, celebrat al Palau del Trocadero de París. Entre setembre de 1906 i setembre de 1907 formà part del comitè directiu de la Casa del Poble de París. En 1906 fou el cap de redacció de Le Flambeau. Organe hebdomadaire de La Libre-Pensée républicaine et sociale. Entre 1906 i 1908 col·laborà en L'Aurore i Le Cubilot; entre 1906 i 1913 en La Cravache; i en 1908 en Le Communiste. El 19 de gener de 1908 va fer una conferència contradictòria contra la pena de mort a la Sala Boucher de París organitzada per La Libre Pensée i aquest mateix any formà part del Comitè d'Iniciativa per a l'erecció d'una estàtua a Jean-Paul Marat en una plaça parisenca. En 1911 fou un dels fundadors del Partit Republicà-Socialista (PRS). Entre 1911 i 1914 fou secretari de la Federació Republicana Socialista del Sena i organitzà set conferències propagandístiques l'estiu de 1913. Entre 1912 i 1914 col·laborà, amb Alexandre Zévaès i Albert Orry, en l'òrgan de premsa del PRS Le Républicain-socialiste. Entre l'1 i el 2 de novembre de 1913 assistí al Congrés de Grenoble del PRS i s'arrenglerà amb el sector seguidor d'Aristide Briand, partidari d'una Federació d'Esquerres. En 1913 col·laborà en Le Combat, de Roubaix (Nord-Pas-de-Calais, França). En les eleccions legislatives d'abril de 1914 fou candidat de la Federació d'Esquerres, sense èxit (905 vots, menys del 4% dels sufragis emesos), per a la II Circumscripció del XVIII Districte de París. Amb el temps derivà cap a posicions més dretanes i, segons Émile Janvion, també fou francmaçó. A partir de 1917 fou cap de redacció del setmanari L'Effort français, républicain, socialiste, dirigit per Alexandre Zévaès i Émile Gautier. El 23 de desembre de 1917 a París, organitzada amb Alexandre Zévaès, tingué lloc la Conferència Interfederal que donà lloc a la creació del dretà Partit Socialista Nacional (PSN). En 1923 fundà i dirigí el setmanari parisenc L'Écho Municipal i en 1933 col·laborà en L'Avenir de Bougie, d'Alger. Fou autor de Comment nous ferons la révolution libertaire! (sd), Le communisme devant le Parti Ouvrier (VIIIe congrés) (1887), La révolution cosmopolite. Le communisme (1888), Un français de la décadence, M. Henri Rochefort (1888, amb Louis Chalain), La caverne antisémite (1902), De la métode réaliste du socialisme réformiste français (1910), Les anarchistes. Histoire des partis socialistes en France. Tom X (1912), L'alliance paradoxale (1913), Une politique... Un crime...! Le meurtre de Jean Jaurès (1915), Une campagne politique. Le Parti Républicain Socialiste (1900-1917) (1917, amb Alexandre Zévaès), L'action politique des républicains réformistes (1919). Jean Pausader va morir el 4 d'octubre de 1937 al seu domicili de l'avinguda Choisy de París (França). <a href="http://www.estelnegre.org/documents/pausader/pausader.html" target="_blank">Jean Pausader (1866-1937)</a><o></o> *** <img style="width: 495px; height: 379px;" alt="Foto d'Eugène Rossignol de la policia francesa" title="Foto d'Eugène Rossignol de la policia francesa" src="http://www.estelnegre.org/fotos/rossignol.jpg" /> Foto d'Eugène Rossignol de la policia francesa<o></o> - Eugène Rossignol: El 28 de juliol de 1868 neix a l'Hospital Beaujon del VIII Districte de París (França) l'anarquista Eugène Rossignol. Era fill natural de la cosidora Marie Rossignol i de pare desconegut. Es guanyava la vida com a sastre i estava casat amb Clementine Harlay. Militant de la «Lliga dels Antipatriotes», l'11 de gener de 1890 va ser declarat insubmís i es refugià a Bèlgica, on a finals de la dècada va ser inscrit per les autoritats belgues en el registre d'anarquistes. En 1893 el seu nom figurava en una llista d'anarquistes a vigilar establerta per la policia ferroviària de fronteres francesa. En 1895 viva a Londres (Anglaterra). Segons informes policíacs, des de gener de 1898 era propietari del principal hotel de Lagny-sur-Marne (Illa de França, França), l'únic amb capacitat suficient per celebrar banquets. El 3 de maig de 1898 es presentà davant el consolat francès de Mons (Hainaut, Valònia) per a demanar beneficiar-se de l'amnistia del 27 d'abril d'aquell any. El 30 de desembre de 1915 va ser declarat insubmís, però el 15 de novembre de 1918 va ser alliberat de tota obligació militar. Malalt de tuberculosi a Lagny-sur-Marne, marxà cap a Oostende (Flandes Occidental, Flandes), on sembla que va morir a finals de 1899 o principis de 1900.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/masson.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 596px;" title="Émile Masson" alt="Émile Masson" src="http://www.estelnegre.org/fotos/masson.jpg" /></a> Émile Masson<o></o> - Émile Masson: El 28 de juliol de 1869 neix a Brest (Bretanya) el militant, escriptor i propagandista socialista llibertari Émile Désiré Masson (Emil ar Mason, en bretó) –va utilitzar el pseudònims Brenn, Ewan Gweznou i Ion Prigent. Sos pares es deien Émile Pierre Marie Masson, segon mestre mecànic, i Marie Jeanne Désirée Carré. D'origen modest, va fer estudis molt brillants i va obtenir la llicenciatura de Filosofia a la Sorbona (París) i una altra de Llengua anglesa. En aquesta època va freqüentar els cercles socialistes revolucionaris, anarquistes i antimilitaristes, i a París va fer amistat amb Charles Péguy, Romain Rolland, Louise Michel, Élisée Reclus i Piotr Kropotkin. Va prendre part especialment en les Universitats Populars (1899-1905). El 26 d'agost de 1902 es casà a Dunkerque (Flandes del Sud) amb Élisabeth Mary Gilpin. Després de fer de passant a Saint-Brieuc, va ensenyar a Loudun, a Saumur (Filosofia) i després a Pontivy (anglès) entre 1904 i 1921. En 1908 va establir correspondència amb Jean Grave i va començar a interessar-se per la llengua bretona per la qual veia un mitjà per introduir el socialisme llibertari (i no jacobí) en el món proletari bretó. Va començar a publicar Rebelles, contes «anarquicobretons», i va escriure diversos articles per a Les Temps Nouveaux i per a periòdics de la Federació Regionalista Bretona i del Partit Nacionalista Bretó, moviments amb els quals va col·laborar estimant que la llibertat de l'individu passa per la reapropiació de la seva identitat i de la seva cultura, oposant-se de fet als socialistes jacobins, però també a certs llibertaris. Va traduir un fullet d'Éliée Reclus, A mon frère le paysan, en dialectes bretons. Amb el seu amic Gustave Hervé, socialista revolucionari del periòdic La Guerre Sociale, impulsarà una propaganda socialista i antimilitarista en bretó, amb el suport dels militants Pierre Monatte i François Le Levé; però l'amistat amb Hervé es trencarà pel canvi ideològic d'aquest en 1914. De gener de 1913 a juliol de 1914 va editar també en bretó i en francès la revista mensual llibertària d'educació pagesa Brug/Bruyères. Traumatitzat per la guerra, refusarà participar totalment en la follia bèl·lica. En 1921 va col·laborar en La Bretagne libertaire. El seu últim domicili va ser al número 14 del carrer Leperdit de Pontivy (Bro-Gwened, Bretanya). Émile Masson va morir el 9 de febrer de 1923 al XII Districte de París (França) i va ser enterrat dos dies després al cementiri de Ivry-sur-Seine (Illa de França, França). Entre les seves moltes obres podem destacar Yves Madec, professeur de collège (1905), Les rebelles (1908), Les bretons et le socialisme (1912), Le livre des hommes i leurs paroles inouïes (1919) i L'utopie des îles bienheureuses dans la Pacifique en 1980 (1921). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/felici.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 390px;" alt="D'esquerra a dreta: Ferruccio Marini, Cesare Cova i Felice Felice (París?, 5 de novembre de 1908)" title="D'esquerra a dreta: Ferruccio Marini, Cesare Cova i Felice Felice (París?, 5 de novembre de 1908)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/felici.jpg" /></a> D'esquerra a dreta: Ferruccio Marini, Cesare Cova i Felice Felice (París?, 5 de novembre de 1908)<o></o> - Felice Felici: El 28 de juliol de 1871 neix a Ancona (Marques, Itàlia) el propagandista anarquista Felice Felici, conegut com Il Gobbo. Sos pares es deien Stefano Felici i Giuseppina Silvestrelli. Es guanyà la vida fent de dependent de botiga i de carrosser. Fou un dels anarquistes més destacats del moviment anarquista d'Ancona de finals dels segle XIX; instruït, realitzà gires propagandístiques arreu les Marques. La policia el considerà un dels anarquistes més «perillosos i violents» de la zona, relacionant-se amb principals militants del moviment anarquista italià, com ara Errico Malatesta. Participà en totes les manifestacions «subversives», prenent sovint la paraula i incitant a l'acció directa. El 14 d'abril de 1900, Diumenge de Pasqua, va ser detingut amb altre companys anarquistes (Ricardo Intini, Ferruccio Mariani, etc.) durant una reunió en una posada a les afores d'Ancona. Entre 1901 i 1911 visqué a Londres (Anglaterra), al barri de Leyton, on treballà com a dependent de botiga i on es relacionà amb el moviment anarquista local i amb el format pels exiliats italians, especialment el creat al voltant de Malatesta. En aquesta època londinenca, passà temporades a París (França). El setembre de 1902 signà, amb Enrico Carrara, Silvio Corio, Giovanni i Enrico Defendi, Carlo Frigerio, Errico Malatesta, Attilio Panizza, Giulio Rossi i altres, la circular-anunci del periòdic londinenc La Rivoluzione Sociale. En 1912 retornà a Ancona i immediatament reprengué la seva posició destacada en el moviment llibertari. En 1913 entrà a formar part del grup anarquista «Studi Sociali», creat el 16 de novembre, esdevenint un dels seus membres més influents. En aquesta època reforçà la seva amistat amb Malatesta, gaudint de tota la seva confiança. L'abril de 1914, sense feina, es traslladà a Bolonya i la policia, que el vigilava constantment, el considerà un emissari de Malatesta per a la preparació de l'agitació anarquista. S'integrà en el Fascio Libertario (FL) de Bolonya i promogué una forta campanya antimilitarista. També entrà a formar part del Grup «Emilio Covelli» (Clodoveo Bonazzi, Adelmo Baldrati, Aldo Bernardi, Loris Brasey, Giulio Carboni, Attilio Diolaiti, Armando Pietro Guastaroba, etc.), fundat el novembre de 1915 a Bolonya. Durant la Gran Guerra continuà amb la propaganda antimilitarista i el desembre de 1917, després de patir diverses denúncies, es va veure obligat a retornar a Ancona. En aquest període estava afiliat tant a la Unió Comunista Anarquista (UCA) d'Ancona com a la Unió Anarquista d'Emília-Romanya (UAER). El gener de 1918 va ser reclòs a Arcevia (Marques, Itàlia) i el 18 d'abril d'aquell any prengué part en el Congrés Regional de l'UAER, votant la moció presentada per Pietro Comastri que deia que la Revolució havia d'engegar-se l'1 de maig següent. Durant els anys del feixisme, restà a Bolonya estretament vigilat i inclòs en la llista de persones «perilloses» a detenir en determinades circumstàncies. El juny de 1939 restà ingressat a l'Hospital d'Indigents «Vittorio Emanuele» de Bolonya. Felice Felici va morir el 26 de setembre de 1948 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/beauginhenri.png"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 188px;" alt="Signatura d'Henri Beaugin (1903)" title="Signatura d'Henri Beaugin (1903)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/beauginhenri.png" /></a> Signatura d'Henri Beaugin (1903)<o></o> - Henri Beaugin: El 28 de juliol de 1881 neix a Chauny (Picardia, França) l'anarquista Henri Anatole Joseph Beaugin. Era fill d'Anatole Beaugin i d'Hélène Julie Demilly. Orfe de pares, va ser el seu tutor Charles Demilly, rendista a Tergnier (Picardia, França). D'antuvi es guanyà la vida com a empleat de comerç a Tergnier. Cridat a files per a fer el servei militar, el 15 de novembre de 1902 va ser incorporat en el 5 Regiment d'Infanteria Colonial, però el 19 de novembre de 1902 va ser llicenciat per «acuïtat visual insuficient». El 25 d'abril de 1903 es casà a Villiers-Cotterêts (Picardia, França) amb Marguerite Albertine Couvercelle. Aleshores treballava de comptable a Chauny. En data indeterminada emigrà a Ginebra (Ginebra, Suïssa), on treballà d'emmotllador i fonedor. L'octubre de 1912 abandonà Ginebra i passà a Rouen (Alta Normandia, França), on freqüentà els cercles anarquistes. Després de passar una revisió militar el 29 de desembre de 1914, que el declarà exempt per al servei per «feblesa general», retornà a Ginebra, participant en les activitats dels grup anarquista editor del periòdic Le Réveil. En 1917 vivia al número 16 del carrer Etuves de Ginebra i aquest mateix any va ser expulsat del cantó de Ginebra. Una nova revisió militar a Annecy (Savoia, Arpitània) el llicencià per «bronquitis dels àpexs pulmonars». Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció. <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/marinyolopez.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 769px;" alt="Sol·licitud de refugiat polític de Juan Mariño López per emigrar a Mèxic (11 d'abril de 1939)" title="Sol·licitud de refugiat polític de Juan Mariño López per emigrar a Mèxic (11 d'abril de 1939)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/marinyolopez.jpg" /></a> Sol·licitud de refugiat polític de Juan Mariño López per emigrar a Mèxic (11 d'abril de 1939)<o></o> - Juan Mariño López: El 28 de juliol de 1896 neix a Lugo (Lugo, Galícia) el professor i agent infiltrat en el cercles anarquistes Juan Mariño López, conegut com Moreno o Morini. Era fill de Juan Mariño Gómez, pintor, i de Josefa López Fernández. Mestre d'ensenyament primari, des del 23 d'agost de 1920 exercí a Ribasaltas (Monforte de Lemos, Lugo, Galícia). Des del 3 de gener de 1932 dirigí el setmanari de Monforte de Lemos Ágora. Semanario de izquierda. El 24 de juliol de 1933 guanyà una oposició coma mestre d'Escoles Espanyoles a l'estranger. El 3 de novembre de 1933 va ser nomenat mestre de Classes Espanyoles de Marsella (Provença, Occitània), depenent de la Junta de Relacions Culturals del Ministeri d'Assumptes Exteriors de la II República Espanyola. El 7 de desembre de 1933, amb passaport diplomàtic, arribà a Marsella i s'instal·là al número 133 del carrer Rabelais, al barri de Saint-Henri del XVI Districte. S'integrà, sota el nom de Moreno o Morini, en els cercles anarquistes marsellesos. En 1935 se li va adjudicar la plaça de mestre en propietat de l'Escola Graduada Unitària Núm. 3 de la Línea de la Concepción (Cadis, Andalusia, Espanya), però el nomenament va quedar en suspès. El juny de 1935 se li va adjudicar plaça a l'Escola Mixta de Son Espanyolet de Palma (Mallorca, Illes Balears), però sembla que també el nomenament va quedar suspès. En 1936 va ser nomenat director de l'Institut de Lisboa (Portugal), però aquest nomenament es va ajornar. El setembre de 1937 va ser nomenat pel Consolat d'Espanya professor d'espanyol a Marsella, depenent del Ministeri d'Estat (antic Ministeri d'Assumptes Exteriors) de la II República espanyola. En aquesta època va fer classes de a l'escola masculina del carrer Peyssonnel del II Distrite i a l'escola de l'Estaque Plage del XVI Districte. Segons un informe de la policia francesa de març de 1938, els cercles anarquistes espanyols de Marsella l'acusaven de traïdor i d'espia del Govern espanyol. Va ser nomenat pel Consol General d'Espanya cap del contraespionatge polític. Va dirigí la Secció de Marsella de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i en va ser responsable del seu òrgan d'expressió Tierra y Libertad. L'abril de 1939, no podent retornar a l'Espanya franquista, sol·licità poder emigrar a Mèxic. En aquesta època vivia al número 29 del bulevard Genêts de la Grotte Rolland de Marsella. Posteriorment milità en el Grup Departamental de les Boques del Roine del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i en 1946 assistí, com a delegat de les seccions de Marsella i Istre (Provença, Occitània), al II Congrés del PSOE en l'exili. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció. <o></o> *** <img style="width: 336px; height: 399px;" alt="Josep Serra Vives [militants-anarchistes.info]" title="Josep Serra Vives [militants-anarchistes.info]" src="http://www.estelnegre.org/fotos/serravives.jpg" /> Josep Serra Vives [militants-anarchistes.info]<o></o> - Josep Serra Vives: El 28 de juliol de 1901 neix a l'Albi (Les Garrigues, Catalunya) el pagès anarquista i anarcosindicalista Josep Serra Vives. Sos pares es deien Esteve Serra Gallofré, llaurador, i Maria Vives Saltó. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), la qual encapçalà, i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de l'Albi, el 29 d'octubre de 1936, en ple procés revolucionari, va ser nomenat alcalde de la localitat. En acabar la guerra va ser detingut pels feixistes, jutjat en consell de guerra i condemnat a mort. Josep Serra Vives va ser afusellat el 29 de novembre de 1939 a Lleida (Segrià, Catalunya). <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/gaiourmarcel.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 1004px;" alt="Notícia sobre Marcel Gaiour apareguda en el diari comunista de Niça "Le Patriote de Nice et du Sud-Est" del 27 d'agost de 1952" title="Notícia sobre Marcel Gaiour apareguda en el diari comunista de Niça "Le Patriote de Nice et du Sud-Est" del 27 d'agost de 1952" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gaiourmarcel.jpg" /></a> Notícia sobre Marcel Gaiour apareguda en el diari comunista de Niça Le Patriote de Nice et du Sud-Est del 27 d'agost de 1952<o></o> - Marcel Gaiour: El 28 de juliol de 1903 neix a Marsella (Provença, Occitània) l'anarquista Samuel Gaiour, més conegut com Marcel Gaiour. Era fill de Nathal Gaiour, comerciant, i de Rachel Driguez. En els anys vint vivia al número 79 del carrer Saint-Savournin de Marsella. En 1922 treballava d'electricista amb son pare i en aquesta any va ser fitxat per la policia després de freqüentar les reunions de la Unión Anarquista (UA) i de les Joventuts Anarquistes. El 15 de maig de 1923 va ser integrat en el 2 Esquadró de Tren d'Equipatges per a fer el servei militar i va ser llicenciat el 29 d'abril de 1925. En els anys trenta el seu nom figurava en un llista d'anarquistes residents al departament de les Boques del Roine. El 5 de setembre de 1939 va ser mobilitzat i integrat en Dipòsit del Tren. El 21 de juny de 1940 va caure presoner dels alemanys a Rambervillers (Lorena, França) i va romandre tancat a l'Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch (Bruckneudorf, Neusiedl am See, Burgenland, Àustria) fins el 8 d'abril de 1944, data en la qual va ser desmobilitzat a Rodés (Llenguadoc, Occitània), retirant-se a Seta (Llenguadoc, Occitània). A principis dels anys cinquanta regentava un cafè, al número 89 del carrer Saint-Savournin de Marsella. Durant la nit del 24 al 25 d'agost de 1952 va ser testimoni de l'agressió que patí el seu amic Elia Alidor, turc conegut com René le Juif, ferit greument de quatre ganivetades. El seu últim domicili va ser al número 79 del carrer Saint-Savournin de Marsella. Marcel Gaiour va morir el 3 de setembre de 1970 a Marsella (Provença, Occitània).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/sanagustinserrat.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 450px;" alt="Buenaventura San Agustín Serrat" title="Buenaventura San Agustín Serrat" src="http://www.estelnegre.org/fotos/sanagustinserrat.jpg" /></a> Buenaventura San Agustín Serrat<o></o> - Buenaventura San Agustín Serrat: El 28 de juliol de 1906 neix a Alcubierre (Osca, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Buenaventura San Agustín Serrat –el segon llinatge citat erròniament Serra–, conegut com El Lleida. Pintor de professió, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Emigrà a Tàrrega (Urgell, Catalunya) i en 1925 a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat, Catalunya). Amant del futbol, jugà en diversos equips, com ara el «Viladecans». El 24 de desembre de 1932 es casà amb Rosalia Vila Adrián, amb que tingué dos infants, Ramona i Francesc. Durant la guerra civil lluità als fronts i va ser ferit; un cop restablert, va ser destinat al camp de concentració dels Omells de na Gaia (Urgell, Catalunya), controlat pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), on vigilà presoners del bàndol franquista. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat al camp de concentració d'Argelers, d'on fugí i retornà amb sa família a Cornellà de Llobregat. Delatat, va ser detingut i tancat a la Presó Model de Barcelona. Jutjat en consell de guerra, va ser condemnat a mort. Buenaventura San Agustín Serrat va ser afusellat, juntament amb altres cenetistes (Joaquín Bruno Gascón, José Horta Ros, etc.), el 29 d'abril de 1940 al Camp de la Bota de Barcelona (Catalunya) i enterrat al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2807.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> <o></o> Anarcoefemèrides 2026-07-28T12:53:12Z efemerides [27/07] Congrés Internacional Obrer Socialista - Setmana Tràgica - AIA - CENU - Montial - Bergero - Duchmann - Antillí - Dalmonte - Lecourtier - Bruno - Bucciarelli - Caioli - Frédy - Alusse - Javierre - Gally - Ros - Vallejo - Viñuales - Tarín - Rodríguez Fernández - Favilla - Chanson - Gardeñas - Jiménez Pérez - Lapeña - Pastor - Cartañà - García de Altamira - Cabruja - Roumilhac - Cortese - De Jong - Le Bris - Cochet - Lavorel - Cano https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143525 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[27/07] Congrés Internacional Obrer Socialista - Setmana Tràgica - AIA - CENU - Montial - Bergero - Duchmann - Antillí - Dalmonte - Lecourtier - Bruno - Bucciarelli - Caioli - Frédy - Alusse - Javierre - Gally - Ros - Vallejo - Viñuales - Tarín - Rodríguez Fernández - Favilla - Chanson - Gardeñas - Jiménez Pérez - Lapeña - Pastor - Cartañà - García de Altamira - Cabruja - Roumilhac - Cortese - De Jong - Le Bris - Cochet - Lavorel - Cano</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 27 de juliol</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <img style="width: 425px; height: 329px;" title="La sessió de la delegació francesa consagrada a l'admissió dels anarquistes vista pel periòdic "Le Petit Belge" del 30 de juliol de 1896" alt="La sessió de la delegació francesa consagrada a l'admissió dels anarquistes vista pel periòdic "Le Petit Belge" del 30 de juliol de 1896" src="http://www.estelnegre.org/fotos/congreslondres.jpg" /> La sessió de la delegació francesa consagrada a l'admissió dels anarquistes vista pel periòdic Le Petit Belge del 30 de juliol de 1896 - Congrés Internacional Obrer Socialista: Entre el 27 de juliol i l'1 d'agost de 1896 té lloc a Londres (Anglaterra) un Congrés Internacional Obrer Socialista (International Socialist Workers and Trade Union Congress), on oficialment totes les cambres sindicals obreres estaven convidades. Dins cada delegació es trobaven militants anarquistes coneguts, com ara Errico Malatesta, Domela Nieuwenhuis, Pietro Gori, Gustav Landauer, Bernhard Kampffmeyer, Gennaro Petraroja, Rudolf Rocker, Christian Cornélissen, Fernand Pelloutier o Paul Delesalle, entre altres. Però els socialistes marxistes van votar majoritàriament una moció segons la qual s'exigia el reconeixement i la necessitat de l'acció política (legislativa i parlamentària) i es va concloure amb l'exclusió definitiva dels anarquistes i dels socialistes antiparlamentaris en els futurs congressos. Serà un triomf de la socialdemocràcia. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 425px;" alt="La imatge més coneguda de la Setmana Tràgica: la crema d'edificis religiosos a Barcelona (Foto de Castellà publicada en "La Actualidad" del 28 d'agost de 1909)" title="La imatge més coneguda de la Setmana Tràgica: la crema d'edificis religiosos a Barcelona (Foto de Castellà publicada en "La Actualidad" del 28 d'agost de 1909)" src="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica02.jpg" /></a> La imatge més coneguda de la Setmana Tràgica: la crema d'edificis religiosos a Barcelona (Foto de Castellà publicada en La Actualidad del 28 d'agost de 1909)<o></o> - Segon dia de la Setmana Tràgica: El dimarts 27 de juliol de 1909 a Barcelona (Catalunya), dins dels fets enquadrats en l'anomenada Setmana Tràgica, es caracteritza per la crema d'esglésies i de convents. De bon dematí alguns mercats i algunes botigues obriren per abastir la població, però aviat tancaren. El silenci informatiu era total a Barcelona i la sensació de buit d'autoritat força estesa. Sobre les nou del matí la residència dels Maristes fou atacada i el germà Lycarión (Francisco Benjamín Mey), director del Patronat Obrer de Sant Josep, va morir. També fou atacada la comissaria de les Drassanes i a mig matí la construcció de barricades amb llambordes, somiers, reixes i tapes del clavegueram, amb un protagonisme de les dones notable, es generalitzà per tot arreu –s'hi van arribar a construir-ne 76. Mentrestant, a Madrid, Juan de la Cierva Peñafiel, ministre de Governació, que des d'un primer moment va sostenir la tesi insurreccionalista de la vaga, declarà que el moviment barceloní tenia un caràcter clarament separatista, així ni els polítics catalans ni els dirigents obrers d'altres indrets de l'Estat espanyol voldrien sumar-se a la revolta o ni tan sols justificar-la, i va promoure la suspensió de les garanties constitucionals, que duraria fins al 10 de novembre d'aquell any. Antoni Fabra Ribas, membre del Comitè Central de Vaga, s'entrevistà amb Antoni Rovira Virgili, editor d'El Poble Català i membre del Centre Nacionalista Republicà, per veure les possibilitats que els nacionalistes d'esquerra encapçalessin la revolta. Cap al migdia van començar a circular per tot Barcelona consignes de calar foc els convents, donades per diversos polítics radicals (Lorenzo Ardid Bernal, els germans Rafel i Josep Ulled Altemir, Joan Colominas Maseras, etc.) i la ciutat s'omplí de barricades i de convents que cremaven (església parroquial de Sant Pau del Camp, Reial Col·legi de Sant Anton dels escolapis, església de Santa Maria del Taulat, etc.). Diverses armeries foren assaltades durant el dia i la gentada també es va fer amb fusells del sometent. A Gràcia els enfrontaments armats entre revoltats i l'Exèrcit duraran fins cap al tard, quan l'artilleria militar s'imposa. Els membres del Comitè Central de Vaga es reuniren poc abans de les 14 hores amb el lerrouxista Emiliano Iglesias Ambrosio, a qui demanaren que encapçalés el moviment i que proclamés la República, però cap grup polític no acceptà fer-se càrrec de l'aixecament, es tractava d'un moviment totalment autònom i espontani. A les 14.30 la comissaria del Poblenou patí un primer atac i mitja hora després el franciscà P. Ramon M. Usó fou ferit greu quan abandonava la residència de Sant Gervasi carregat amb valors i diners en metàl·lic de la comunitat; morirà l'endemà i serà el tercer i últim religiós finat durant la setmana –la consigna fou en tot moment respectar la vida de les persones. A les 16.30 tingué lloc a l'Ajuntament una reunió entre l'alcalde Joan Coll Pujol i diputats i prohoms de la ciutat per formar una junta que parlamentés amb els rebels, però el republicà Joan Sol Ortega els va convèncer de l'absurditat de l'intent. A les 17 hores la comissaria del Poblenou va patir un nou atac i una hora després Mn. Ramon Riu, rector de Santa Maria del Taulat, al Poblenou, mor d'asfíxia i de paüra al seu amagatall; el seu cos va ser arrossegat pel carrer i profanat. A les 18.45 l'Ajuntament es reuní en sessió urgent, on el regidor radical Josep Jorge Vinaixa demanà la constitució d'una sessió permanent del consistori, però dues hores després la sessió fou dissolta, per l'acció persuasiva d'Emiliano Iglesias. Els intents de radicals, de socialistes i de nacionalistes d'esquerra per trobar algú que es fes càrrec d'encapçalar la revolta foren del tot inútils. Al vespre la policia desbordada abandonà les comissaries dels barris perifèrics i s'engegà una segona onada d'incendis de convents i d'edificis religiosos, de manera que al final del dia cremaven una trentena d'edificis, concentrats a la zona de l'Audiència, l'Eixample, Gràcia, Sant Andreu, el Clot, les Corts i Sant Gervasi. Fora de Barcelona, durant aquest segon dia de vaga, s'arribà a proclamar la República i es constituïren juntes revolucionàries a Sabadell, Granollers, Mataró i Palafrugell. Mentrestant, i sense que Catalunya tingués cap possibilitat d'assabentar-se'n, a l'Àfrica es lliurà la decisiva batalla del Barranco del Lobo, sorgida arran d'un atac de les inexpertes tropes espanyoles a la serralada del Gurugú, des de la qual la guerrilla rifenya dominava la regió; la internada de les tropes colonials acabaria desastrosament i se saldaria amb 1.238 baixes per la banda espanyola, 180 mortals, incloent-hi el general Gillermo Pintos Ledesma que manava la tropa i que morí d'un tret al cap disparat per un franctirador. <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/AIA.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 398px;" title="Adhesiu de l'AIA (1906)" alt="Adhesiu de l'AIA (1906)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/AIA.jpg" /></a> Adhesiu de l'AIA (1906) - Míting aniversari de l'AIA: El 27 de juliol de 1924, en ocasió del vintè aniversari de la creació de l'Associació Internacional Antimilitarista (AIA), té lloc a la Casa del Poble de l'Haia (Holanda Meridional, Països Baixos) un míting internacional. Hi van intervenir nombrosos militants coneguts, com ara Rudolf Rocker, Emma Goldman, Domela Nieuwenhuis, Barthélemy de Ligt, Pierre Ramus, etc. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/escolanova.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 867px;" title="Cartell del CENU, obra de Carme Millà Tersol" alt="Cartell del CENU, obra de Carme Millà Tersol" src="http://www.estelnegre.org/fotos/escolanova.jpg" /></a> Cartell del CENU, obra de Carme Millà Tersol - Creació del CENU: El 27 de juliol de 1936, enmig de l'entusiasme revolucionari, la Generalitat de Catalunya crea per decret el Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU), una nova escola racionalista i laica que funcionarà segons els principis de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. Tot el moviment d'escoles racionalistes llibertàries s'integrarà en aquest Comitè. La presidència del Comitè Executiu recaurà en el cenetista, director de l'Escola Natura, president de la secció cultural de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i deixeble de Ferrer i Guàrdia, Joan Puig Elías. El 22 d'octubre de 1936 un decret sobre reestructuració del Comitè de l'Escola Nova Unificada el transformarà en Consell de l'Escola Nova Unificada, eliminant formalment els comitès locals del CENU i passant la capacitat decisòria a mans del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/montialantoine.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 548px;" alt="Notícia de la recerca policíaca d'Antoine Montial apareguda en el diari de Dijon "Le Bien Public" de l'1 de novembre de 1900" title="Notícia de la recerca policíaca d'Antoine Montial apareguda en el diari de Dijon "Le Bien Public" de l'1 de novembre de 1900" src="http://www.estelnegre.org/fotos/montialantoine.jpg" /></a> Notícia de la recerca policíaca d'Antoine Montial apareguda en el diari de Dijon Le Bien Public de l'1 de novembre de 1900 - Antoine Montial: El 27 de juliol de 1865 neix a Martèl (Causse de Martèl, Carcí, Guiena, Occitània) l'anarquista Antoine Montial. Era fill d'Antoine Montial, teixidor, i de Marie Fournol. Es guanyava la vida treballant de fotògraf i de venedor ambulant. El 25 de novembre de 1890 va ser absolt pel Tribunal Correccional de Troyes (Xampanya-Ardenes, França) d'un delicte d'«estafa». Casat amb l'armillera anarquista parisenca Marie Louise Vezelerre –algunes fonts citen erròniament Vezeler–, en els anys noranta militava en el grup «Les Libertaires Troyens» de Troyes. A finals de 1896 vivia al carrer Hennequin de Troyes i abandonà el domicili sense pagar les mensualitats al propietari. Posteriorment recorregué la regió i exercí diverses feines, especialment agrícoles. Entre 1896 i 1898 la parella va ser fitxada com a anarquista al departament de l'Alt Marne. El febrer de 1898, amb Abel Guillaume i Charles Pierre, el seu domicili de Chaumont (Xampanya-Ardenes, França) va ser escorcollat per la policia. En aquest any de 1898 dirigí diverses cartes a la Prefectura de Policia denunciant que era víctima d'una calúmnia que el qualificava d'anarquista, fet pel qual li era impossible guanyar-se la vida. En 1900 figurava en un llistat d'anarquistes del departament de l'Aube. El 21 de desembre de 1900 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Dijon (Borgonya, França) a tres mesos de presó per «abús de confiança». A principis de segle va ser inscrit en el registre d'anarquistes desapareguts i/o nòmades. El març de 1903 la policia el donà com a desaparegut, juntament amb sa nova companya Annette Fichot, de Rennes (Bro Roazhon, Bretanya). El 22 de maig de 1903 es divorcià a Reims de Marie Louise Vezelerre i aquesta acabà casant-se en 1926 amb l'anarquista Louis Joseph Marie Mortperrin. El juliol de 1906 el seu negoci de venda de fruita i verdures, establert al número 18 del carrer de la Rôtisserie de Tours va ser declarat en fallida. El 23 d'octubre de 1917 es casà a Boulogne-sur-Mer (Nord-Pas-de-Calais, França)  amb Annette Fichot. En aquesta època la parella vivia al número 4 del carrer Pipots de Boulogne-sur-Mer, que serà el seu domicili definitiu, i ambdós es guanyaven la vida treballant de venedors de primícies. Antoine Montial va morir el 26 de juliol de 1927 al seu domicili de Boulogne-sur-Mer (Nord-Pas-de-Calais, França). <o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bergerovincenzo.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 415px;" alt="Notícia orgànica de Vincenzo Bergero apareguda en el diari marsellès "Le Petit Marseillais" del 19 de gener de 1927" title="Notícia orgànica de Vincenzo Bergero apareguda en el diari marsellès "Le Petit Marseillais" del 19 de gener de 1927" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bergerovincenzo.jpg" /></a> Notícia orgànica de Vincenzo Bergero apareguda en el diari marsellès Le Petit Marseillais del 19 de gener de 1927 - Vincenzo Bergero: El 27 de juliol de 1868 neix a La Torre de Pèlis (Piemont, Itàlia) l'anarquista Vincenzo Andrea Bergero, també conegut com Vincent André Bergero. Era fill de Giacomo Bergero i de Margherita Roatta. Es guanyava la vida treballant de torner metal·lúrgic i mecànic. En 1898 arribà a Marsella (Provença, Occitània) amb sa companya Maria Lombardo i sos quatre infants. D'antuvi visqué al Grand Chemin de Toulon i a partir de 1912 al número 7 del carrer Pologne del barri marsellès de Menpenti. A principis dels anys deu milità, amb altres companys (Sachetti, Andrea Toselli, etc.), en el Comitè de Defensa Social (CDS) de Marsella. Durant la Gran Guerra lluità con a voluntari italià en l'exèrcit francès i el 3 de febrer de 1922 va ser naturalitzat francès. En 1925, amb son germà petit Eugenio Andrea Bergero, va ser un dels fundadors de «L'Unión Philanthropique Giuseppe Garibaldi», associació apolítica d'excombatents italians de Marsella, on ocupà càrrecs de responsabilitat en la consell de direcció (tresorer, vicesecretari, etc.). Vincenzo Bergero va morir el 16 de novembre de 1947 al seu domicili, al número 7 del carrer Pologne, de Marsella (Provença, Occitània) i va ser enterrat dos dies després en aquesta ciutat. <o></o> ***<o></o> <img style="width: 371px; height: 567px;" alt="Foto policíaca d'Henr Duchmann (ca. 1894)" title="Foto policíaca d'Henr Duchmann (ca. 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/duchmann.jpg" /> Foto policíaca d'Henr Duchmann (ca. 1894) - Henri Duchmann: El 27 de juliol de 1873 neix al IV Districte de París (França) el periodista, conferenciant i propagandista anarquista i antimilitarista Henri Duchmann, que tal vegada va fer servir el pseudònim literari d'Henri Duchemin. Sos pares es deien Michel Duchmann, empleat, i Joseph Gothon, modista, i tenia dos germans, Hermann i Joseph. Trobem articles seus en diferents publicacions llibertàries, com ara Harmonie, de Marseille (1891-1893); Le Conscrit, de París (1892); La Brochure, de Bruxelles (ca. 1893); Les Temps Nouveaux, de París (1895); Le Libertaire, de París (1895-1914); Régénération, de París (1896-1908); Le Pétard, de París (1904); La Tribune internationale, de París (1904-1905); L'Ordre, Le Combat Social i L'Insurgé, de Llemotges (1905-1911); L'Action, de París (1905-1908); Le Réveil Social de Normandie, de Rouen (1905); Le Travailleur Normand, de Rouen (1906); La Révolution, de París (1909); La Révolte, d'Alger (1909), etc. L'estiu de 1894 estava refugiat a Ginebra (Ginebra, Suïssa) per les seves activitats llibertàries. Aquest mateix any el seu nom figurava en un llistat d'anarquistes a controlar establert per la policia ferroviària de fronteres francesa. L'abril de 1895, arran de la denúncia d'un veí que havia confós una incubadora artificial per una «màquina infernal», el seu domicili de Chatillon va ser escorcollat per la policia. En 1898 participà econòmicament en la subscripció popular oberta pel diari parisenc L'Aurore a favor de les vídues dels obrers morts en la catàstrofe del carrer dels Apennins de París. El gener de 1899 fundà, amb companys dels XI, XII i XX districtes parisencs, el grup d'estudis socials i literaris «Cercle Léon Tolstoi», que es reunia al local del periòdic Le Pot à Colle. En aquesta època vivia al número 80 de l'avinguda Saint-Mandé de París. El 18 de maig de 1899 va fer la conferència «Le nationalisme antisémite et le nationalisme juif» a la Biblioteca d'Educació Llibertària del carrer Titon de París; el 29 de juliol, al mateix lloc, l'anomenada «Le salut est en vous, de Tolstoi»; i el 21 de setembre, també al mateix lloc, la conferència «Le christianisme et la société moderne». El 8 de febrer de 1900 es casà al XII Districte de París amb la modista Marie Euphrosine Joséphe Létévé, de qui es va divorciar el 8 de juliol de 1905. En aquesta època vivia al número 67 del carrer de Reuilly de París. El 6 de març de 1903 va fer la conferència a la Universitat Popular «L'Effort du Grand-Montrouge» de París «La police internationale et les réfugiés politiques»; el 13 de març a la Universitat Popular «Zola» de París l'anomenada «La foire aux inepties (les miracles)»; i el 22 de març d'aquell any a la Universitat Popular «La Semaille» de París l'anomenada «Paul Bert et l'émancipation morale du peuple». El 4 de març de 1904, a la Sala Jules de París, va fer la conferència «La Terre, de Zola, et Les Paysans, de Balzac», organitzada per l'Educació Lliure del III Districte parisenc. El 30 de maig de 1904 va fer la conferència a la Universitat Popular «Coopération des Idées» de París «Zola féministe, L'Assommoir», que va repetir el 30 de juny d'aquell any. Membre de l'Associació Internacional Antimilitarista dels Treballadors (AIAT), el 9 de juny de 1904, amb Ferdinand Domela Nieuwenhuis, Victor Griffuelhes, Clément Beausoleil, Charles Desplanques, Lévy, Jean Laporte, Georges Yvetot, Amédée Bousquet, Roger Sadrin, Georges Régnier, Auguste Delalé, Émile Janvion i Gabrielle Petit, fou un dels oradors del quart míting preparatori d'organització del Congrés Antimilitarista d'Àmsterdam, que se celebrà a la Sala Bock Colossal de París; el 22 de juliol d'aquell any va fer la xerrada «Le Congrès Antimilitariste d'Amsterdam» a la Universitat Popular «L'Aube Sociale» de París; el 7 d'agost de 1904, amb Miguel Almereyda, la xerrada «La Nouvelle Internationale», sobre l'AIAT, a la Universitat Popular «Germinal» de Nanterre (Illa de França, França), que repetí el 13 d'agost a Puteaux (Illa de França, França) i 16 d'agost a la Universitat Popular «Mouffetard» de París; el 29 d'octubre una xerrada sobre l'AIAT a la Sala Salaudrin de Asnières-sur-Seine (Illa de França, França); i el 10 de desembre de 1904 la conferència anomenada «L'Armée et l'Idée de Patrie», a la Sala Dufour de París, organitzada per l'AIAT. Entre febrer i juny de 1904, des de les pàgines de Le Libertaire, llançà durs atacs contra les feministes en general i contra Nelly Roussel en particular, fet que va ser respost per càustiques respostes de nombrosos companys i companyes (Nelly Roussel, Cleyre Yvelin, Henri Godet, etc.). El 29 de juny de 1904 portà a terme, amb Cleyre Yvelin, una conferència «feminista antifeminista» a les «Causeries Popularies» (Xerrades Populars) del XI Districte de París i el 30 de setembre d'aquell any una altra titulada «Féminisme», organitzada per la Joventut Sindicalista de París, a la Borsa del Treball. El 8 de gener de 1905, amb Marie Sellos, portà a terme una conferència contradictòria sobre el tema de l'acció anarquista, organitzada pel «Cercle Individualista», a la Sala Jules de París. El 21 d'abril (Divendres Sant) de 1905 participà en el gran banquet anticlerical organitzat per la Libre Pensée a l'Elysée Rouennais de Rouen (Alta Normandia, França) i en el qual va fer una conferència de cloenda. Participà com a orador en els actes del Primer de Maig de 1905 a Rouen. El 3 de desembre de 1905 participà, amb el jutge de pau J. André, i el secretari de la Borsa del Treball de Rouen, en el gran míting contradictori «La Grève de Maromme», que se celebrà a la Borsa del Treball de Rouen. El seu últim domicili va ser al número 30 bis de l'avinguda de Suffren de París. Henri Duchmann va morir el 19 de febrer de 1923 a l'Hospital Rothschild de París (França). *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/antilli/antilli01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 609px;" alt="Portada d'un dels fullets de Teodoro Antilli" title="Portada d'un dels fullets de Teodoro Antilli" src="http://www.estelnegre.org/documents/antilli/antilli01.jpg" /></a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">Portada d'un dels fullets de Teodoro Antilli</div> - Teodoro Antillí: El 27 de juliol de 1883 neix a Sant Pedro (Buenos Aires, Argentina) el periodista i propagandista anarquista Teodoro Antillí. Només pogué assistir a l'escola primària, però aconseguí de manera autodidacta una gran cultura. Quan deixà l'escola entrà a fer feina al Registre Civil de San Pedro i, quan tenia 14 anys entrà en la Policia com a escrivent. El 2 de gener de 1904 començà a publicar a San Pedro la revista La Tribunita i, aquest mateix any, abandonà la seva feina de policia. Posteriorment es traslladà a Buenos Aires (Argentina), on va escriure per nombroses publicacions, com ara Fray Mocho i Mundo Argentino. En 1906 conegué el dramaturg anarquista Rodolfo González Pacheco, que esdevingué el seu amic coral; aquest editava la revista Germinal, i ell començà a col·laborar-hi. En 1907 publicà la conferència Patria y militarismo. En 1908 els dos amics fundaren el periòdic Campana Nueva i en aquest any col·laborà en La Mentira. A partir de 1910, dirigí La Batalla. Diario anarquista de la tarde. En 1910, durant la repressió desencadena pel president argentí José Figueroa Alcorta amb motiu de la celebració del «Centenari Argentí», va ser deportat al penal d'Ushuaia (Ushuaia, Tierra del Fuego, Argentina). Amb González Pacheco dirigí Alberdi (1910) i El Manifiesto (1911). Entre 1911 i 1915 col·laborà en Ideas y Figuras. Quan el seu amic marxà de viatge, començà a col·laborar habitualment amb el diari anarquista La Protesta. En 1913, arran d'un article sobre Simón Radowitzky («Radowisky», La Protesta, 14 de novembre de 1913), pel quart aniversari del seu atemptat contra Ramón Falcón, va ser empresonat durant tres anys per «apologia del crim» –també va ser condemnat a un any i mig Apolinario Barrera, administrador de La Protesta. A la presó conegué Emilio López Arango. En 1916 abandonà, amb González Pacheco, per discrepàncies, el diari La Protesta. Defensà, amb Diego Abad de Santillán i Emilio López Arango, les posicions de la Federació Obrera Regional Argentina (FORA) del moviment obrer anarquista, enfrontades a les d'Errico Malatesta i Luigi Fabbri; també defensà l'anarcosindicalisme espanyol de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Es manifestà crític amb el concepte «lluita de classes». Intentà amb González Pacheco refundar La Protesta Humana com a resposta, per a després editar, durant tres anys, el periòdic La Obra, clausurat en 1919 a causa de la «Setmana Tràgica». Poc abans d'aquests fets revolucionaris, establiren contactes amb un grup d'anarcobolxevics amb la intenció d'editar un periòdic que havia de dir-se La Revolució Social, però finalment no va haver acord i els anarcobolxevics editaren, en 1919, Bandera Roja. En 1919 publicà el fullet Comunisme y anarquía. En 1920, durant la clausura de La Protesta, amb Mario Anderson Pacheco, Alberto S. Bianchi i González Pacheco, fundà, amb el suport dels sindicats de la FORA, Tribuna Proletaria. Órgano defensor de los intereses gremiales, que també va ser clausurat, i El Libertario. En 1921 participà en la fundació del setmanari La Antorcha, on va escriure gran quantitat d'articles fins a 1923, any que va caure greument malalt i retornà a la seva localitat natal. Teodoro Antillí va morir el 8 d'agost de 1923 a Sant Pedro (Buenos Aires, Argentina). L'any següent, el seu gran amic González Pacheco, edità una antologia de textos seus sota el títol ¡Salud a la anarquia! Páginas de un militante, que va ser publicada per l'editorial de La Antorcha.<o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/damonti.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 554px;" alt="Angelo Damonti" title="Angelo Damonti" src="http://www.estelnegre.org/fotos/damonti.jpg" /></a> Angelo Damonti<o></o> - Angelo Damonti: El 27 de juliol de 1886 neix a Brescia (Llombardia, Itàlia) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifeixista Angelo Damonti, més conegut com Dalmonte. Sos pares es deien Aristide Damonti i Cecilia Scoppini. En 1905 ja estava fitxat per la policia de Brescia com a membre dels cercles llibertaris. En 1919 s'afilià a la Federació Local de la Unió Sindical Italiana (USI), que s'acabava de crear, i a començaments de 1920 s'instal·là a Milà (Llombardia, Itàlia), on obrí una fusteria i donà feina a nombrosos companys. Aquest mateix any participà activament, amb Errico Malatesta, en la fundació del diari anarquista Umanità Nova. Com a destacat membre del Comitato Pro Vittime Politiche (CPVP, Comitè Pro Víctimes Polítiques), amb Fioravante Meniconi i Mario Montovani, s'encarregà de viatjar arreu d'Itàlia per establir contacte amb els companys empresonats, buscar els millors advocats, recaptar fons, denunciar els directors carceraris i guardians, etc. En 1927, cansat de detencions i d'agressions feixistes, es va veure obligat a marxar clandestinament a França i s'establí a Fontenay-sous-Bois (Illa de França, França), on treballà amb els companys italians exiliats. En 1934 va ser expulsat de França i passà a Bèlgica i després a Alemanya. Marxà a Espanya durant els anys de la guerra civil. En 1940 es trobava a París quan les autoritats italianes demanaren la seva recerca per extradir-lo. Durant l'ocupació alemanya participà en la resistència francesa enquadrat en els Francs Tireurs Partisans (FTP, Franctiradors Partisans). Ocupà càrrecs de responsabilitat en el Sindicat General de la Indústria Elèctrica, adherit a la Confederació General del Treball (CGT) clandestina, i treballà al llarg de la línia ferroviària. Aprofitant aquesta cobertura, amagà en un tren de manteniment especialment habilitat, perseguits antifeixistes i partisans. Pels seus mèrits i valor, va ser nomenat general del maquis francès. En 1948 retornà a Itàlia i s'afilià a la Federació Anarquista Italiana (FAI) de Milà. També va ser nomenat vicepresident i conseller nacional de l'Associació Nacional dels Perseguits Polítics Italians Antifeixistes (ANPPIA). En 1960 morí la seva filla Anita, llibertària, partisana i deportada al camp de concentració nazi d'Auschwitz. Angelo Damonti va morir el 15 de novembre de 1966 a Milà (Llombardia, Itàlia). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/lecourtier.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 432px;" alt="Notícia sobre el processament de Lucien Lecourtier apareguda en el periòdic parisenc "Gil Blas" del 7 d'agost de 1909" title="Notícia sobre el processament de Lucien Lecourtier apareguda en el periòdic parisenc "Gil Blas" del 7 d'agost de 1909" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lecourtier.jpg" /></a> Notícia sobre el processament de Lucien Lecourtier apareguda en el periòdic parisenc Gil Blas del 7 d'agost de 1909<o></o> - Lucien Lecourtier: El 27 de juliol de 1887 neix al XIX Districte de París (França) el jornaler anarcoindividualista Jules-Lucien Lecourtier. De mare desconeguda, son pare es deia Henri François Lecourtier, torner en coure i després venedor de diaris, i reconegué l'infant en néixer. Vivia al número 33 del carrer des Bois del XIX Districte de París. El març de 1909 va substituir Jeanne Morand, aleshores empresonada per participar en una manifestació, com a gerent del setmanari L'Anarchie, fundat per Amandine Mahé i Albert Joseph (Libertad). El 22 de desembre de 1909 va ser condemnat en rebel·lia per l'Audiència del Sena pel delicte d'ultratges i injúries a l'Exèrcit a tres anys de presó i a 100 francs de multa per l'article «Aux soldats», signat per Maurice le Vieux, pseudònim de Michel Antoine, publicat en el número del 20 de maig de 1909 de L'Anarchie, on es glorificava l'assassinat de Robert Blot, sotsdirector de la Seguretat, a mans del delinqüent Émile Delaunay. En fuita i buscat per les autoritats, va ser substituït en la gerència de L'Anarchie per André Lorulot. Aquest mateix any de 1909 la policia el donà per desaparegut a París. En 1914, quan esclatà la Gran Guerra, va ser mobilitzat i el febrer de 1916 pertanyia al I Regiment de Zuaus de Saint-Denis (Illa de França, França). Va ser condecorat amb la Creu de Guerra. El 19 d'octubre de 1918 es casà al IV Distrecte de París amb la modista Alice Maria Nicouleau. En aquesta època treballava de fuster i vivia al número 13 del Quai de l'Ourcq de Pantin (Illa de França, França). En 1923 figurava en el llistat d'anarquistes desapareguts del departament del Sena. Lucien Lecourtier va morir el 16 de gener de 1977 a Le Raincy (Illa de França, França).<o></o> *** <img style="width: 554px; height: 2106px;" alt="Notícia sobre Martí Bruno Mas apareguda en el diari catòlic tarragoní "La Cruz" del 17 d'agost de 1913" title="Notícia sobre Martí Bruno Mas apareguda en el diari catòlic tarragoní "La Cruz" del 17 d'agost de 1913" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bruno.jpg" /> Notícia sobre Martí Bruno Mas apareguda en el diari catòlic tarragoní La Cruz del 17 d'agost de 1913<o></o> - Martí Bruno Mas: El 27 de juliol de 1889 neix a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà, Catalunya) el propagandista anarcosindicalista Martí Bruno Mas. Era fill de Miquel Bruno i de Magdalena Mas. Membre de la Sindicat Fabril i Tèxtil «La Constancia» de Barcelona, assistí al congrés fundacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT) en 1910 i hi adherí «La Constancia» al sindicat anarcosindicalista naixent. Destacà com a propagandista i organitzador de la CNT i del moviment anarquista, ja fos a Barcelona o a Terrassa (Vallès Occidental, Catalunya). Jugà un paper important l'agost de 1913 en la vaga fabril i, com a membre del Comitè de Vaga, presidí el 16 d'agost un important míting no autoritzat convocat per «La Constancia» al Cimema Montaña de la barriada del Clot. En 1918 fou un dels delegats de Terrassa al Congrés de la Regional catalana que se celebrà a Sants. Quan esclatà la guerra civil i la Revolució, a partir del 14 d'octubre de 1936 ocupà per la CNT el càrrec de regidor del Consell Municipal de Terrassa i fou nomenat president de la Comissió de Proveïments. També va ser nomenat delegat regional del Comitè de Proveïments de Barcelona. El 4 de gener de 1937 va ser rellevat d'aquests càrrecs pels propis companys que el consideraren una mica massa «primmirat». Amb el triomf franquista passà a França i després de la II Guerra Mundial s'instal·là a Carrières-sur-Seine (Illa de França, França) i després a Chatou (Illa de França, França) i milità en la Federació Local de la CNT d'Houilles. Formà part d'una comissió dedicada a ajudar els anarquistes terrassencs exiliats. Trobem articles seus en Solidaridad Obrera de París. Sa companya fou Montserrat Ullés Torrella. Martí Bruno Mas va morir el 9 de juliol de 1963 al seu domicili de Chatou (Illa de França, França) i fou enterrat lendemà al cementiri d'aquesta població.  *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bucciarelligiuseppe.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 1262px;" alt="Necrològica de Giuseppe Bucciarelli apareguda en el periòdic parisenc "La Libertà. Giornale della concentrazione antifascista" del 27 de juliol de 1933" title="Necrològica de Giuseppe Bucciarelli apareguda en el periòdic parisenc "La Libertà. Giornale della concentrazione antifascista" del 27 de juliol de 1933" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bucciarelligiuseppe.jpg" /></a> Necrològica de Giuseppe Bucciarelli apareguda en el periòdic parisenc La Libertà. Giornale della concentrazione antifascista del 27 de juliol de 1933<o></o> - Giuseppe Bucciarelli: El 27 de juliol de 1898 neix a Mòdena (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista i anarcosindicalista Giuseppe Bucciarelli, també conegut com Joseph Bucciarelli. Era fill de Diego Bucciarelli, paleta, i de Giula Stozzi. Es guanyava la vida com son pare, treballant de paleta. Militant anarquista i anarcosindicalista s'hagué d'exiliar a França. Vivia a Fontenay-sous-Bois (Illa de França, França), al número 194 del carrer Moulins. Giuseppe Bucciarelli va morir el 18 de juliol de 1933 a l'Hospital de Saint-Antoine de París (França), després d'haver estat atropellat per un taxi quan tornava de la feina, i va ser enterrat el 26 de juliol a Fontenay-sous-Boys. <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/caioli.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 527px;" alt="Ludovico Caioli" title="Ludovico Caioli" src="http://www.estelnegre.org/fotos/caioli.jpg" /></a> Ludovico Caioli<o></o> - Ludovico Caioli: El 27 de juliol de 1901 neix a San Ferdiano a Settimo (Cascina, Toscana, Itàlia) l'anarquista Ludovico Caioli –a vegades citat Cajoli. Sos pares es deien Flaminio Caioli i Maria Di Sacco. Quan era molt jove es traslladà amb son pare a Piombino (Toscana, Itàlia), on entrà a treballar com a aprenent d'obrer en la indústria de l'acer i establí contactes amb el moviment anarquista, participant en les activitats del grup juvenil «Pietro Gori». Durant el «Bienni Roig» (1919-1920) prengué part, amb el grup «Gli Scamiciati», en totes les lluites sindicals i polítiques de Piombino, com ara l'agitació popular contra la pujada del cost de la vida de 1919. Obligat per la repressió policíaca i feixista a emigrar, s'instal·là a Roma (Itàlia) i posteriorment retornà a la Toscana, on va ser detingut per deserció i empresonat gairebé un any. En sortir de la presó, es traslladà a Aosta (Vall d'Aosta), on visqué durant tot el període feixista treballant com a obrer a l'acereria Cogne, sense abandonar el seu pensament, encara que sembla que abandonà la militància. A Aosta conegué Amelia, que esdevingué sa companya. En 1943 retornà a la Toscana i prengué part en la reconstrucció de la Federació Anarquista Pisana (FAP) i del grup anarquista de Cascina-Navacchio (Giulio Bidelli, Pietro Bindi, Vasco Comaschi, Sergio Iacoponi, Giovanni Turini, etc.), on hi va trobar Cornelio Giacomelli, vell company a Piombino durant el «Bienni Roig». Ludovico Caioli va morir el 14 de març de 1991 a Novacchio (Cascina, Toscana, Itàlia). <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/fredy/fredy01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 678px;" alt="Frédy" title="Frédy" src="http://www.estelnegre.org/documents/fredy/fredy01.jpg" /></a> Frédy<o></o> - Frédy: El 27 de juliol de 1901 neix a Alfortville (Illa de França, França) el cançonetista social anarquista Robert Lucien Bernard, més conegut com Frédy. Sos pares es deien Alcide Victorin Bernard, empleat ferroviari, i Suzanne Marie Victoire Astier. Buscat per les autoritats per insubmís, hagué d'abandonar la seva feina d'ajustador matricer i passar a la il·legalitat, treballant en negre en la construcció i posteriorment en la decoració. Compositor aficionat de cançons socials, s'agrupà amb altres llibertaris del grup de poetes i cantautors revolucionaris de «La Muse Rouge» creat en 1901. A començament de 1928 començà les seves actuacions sota el pseudònim Frédy i fou un dels pilars de «La Muse Rouge» fins a la II Guerra Mundial, grup del qual va ser nomenat adjunt del seu secretari Jean-Paul Monteil. Va escriure nombroses obres revolucionàries i antimilitaristes, les quals va interpretar, a més d'altres cançons de diferents autors (Gaston Couté, Charles d'Avray, Flesky Durieux, etc.), en gales i festes organitzades per «La Muse Rouge», en les gires propagandístiques pacifistes de Victor Méric o en actes per a recaptar fons per a diverses campanyes (vagues, etc.). Algunes de les seves cançons (Quand les gueux le voudront, Brisez vos armes, Révoltons-nous contre tous les tyrans, Les charognards, Sanglante idole, etc.) van ser editades en publicacions com Nos Chansons i La Muse Rouge. En 1939, quan esclatà la guerra, aconseguí regularitzar la seva situació militar sense anar a files, essent llicenciat definitivament per «desordres mentals». En 1940, quan l'ocupació nazi, passà a la «Zona Lliure» i s'instal·là amb sa companya a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord), on la parella visqué com pogué. Quan sa companya arribà a l'edat de la jubilació, tots dos fixaren la seva residència en una petita població de la Turena francesa, on restaren sempre llibertaris, pacifistes i vegetarians. En 1988 cantà en la festa del 25 aniversari de la llar de jubilats de La Libre Pensée al departament de Maine i Loira. Frédy va morir el 13 d'octubre de 1995 a Amboise (Centre, França).<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/fredy/fredy.html" target="_blank">Frédy (1901-1995)</a> *** <img style="width: 486px; height: 745px;" alt="Necrològica de Georges Alusse publicada en el diari comunista parisenc "L'Humanité" del 6 de gener de 1949" title="Necrològica de Georges Alusse publicada en el diari comunista parisenc "L'Humanité" del 6 de gener de 1949" src="http://www.estelnegre.org/fotos/alusse.jpg" /> Necrològica de Georges Alusse publicada en el diari comunista parisenc L'Humanité del 6 de gener de 1949<o></o> - Georges Alusse: El 27 de juliol de 1902 neix al V Districte de París (França) l'anarquista, anarcosindicalista i lluitador antifeixista Georges Henri Joseph Alusse –també citat erròniament Aluse. Sos pares es deien Henri Joseph Alusse, agent de policia, i Joséphine Augustine Gevraise, domèstica. A mitjans dels anys vint va ser fitxat com a «anarquista comunista». El 23 de setembre de 1924 es casà a Saint-Méen-le-Grand (Bro Sant-Maloù, Bretanya) amb Jeanne Louise Barré, de qui es va divorciar el gener de 1949 a Gap (Provença, Occitània). El 2 de novembre de 1927 la camioneta de repartiment que conduïa a París es pujà a la vorera i matà una nina i ferí greument altres quatre persones, i va ser detingut per homicidi imprudent. En aquesta època vivia al número 16 del carrer Arbalète i treballava de venedor de patates a l'engròs. Posteriorment treballà de terrelloner en la construcció i visqué a Ivry-sur-Seine (Illa de França, França). Entre 1936 i 1939 lluità en la guerra d'Espanya, al principi enquadrat en el Grup Internacional de la «Columna Durruti». Durant l'Ocupació nazi, formà part dels Franctiradors i Partisans Francesos (FTPF) de Sarthe. En aquesta època s'afilià al Partit Comunista de França (PCF). Malalt de tuberculosi, Georges Alusse va morir el 2 de gener de 1949 a Ivry-sur-Seine (Illa de França, França) i va ser enterrat el 5 de gener en aquesta població, amb la presència de delegacions de l'Amical d'Antics Voluntaris d'Espanya, dels FTPF i del PCF, i André Breton va fer l'elogi fúnebre. <o></o> *** <img style="width: 523px; height: 898px;" alt="Necrològica de José Javierre Rivas apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 19 d'abril de 1983" title="Necrològica de José Javierre Rivas apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 19 d'abril de 1983" src="http://www.estelnegre.org/fotos/javierrerivas.jpg" /> Necrològica de José Javierre Rivas apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 19 d'abril de 1983<o></o> - José Javierre Rivas: El 27 de juliol de 1905 neix a Saidí (Baix Cinca, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista José Javierre Rivas. Sos pares es deien Francisco Javierre i Ramona Rivas. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), quan el cop militar feixista de juliol de 1936 participà en els combats contra la Guàrdia Civil i va ser nomenat membre del Comitè Revolucionari de Saidí. Formà part de les col·lectivitats locals i després dels fet de maig de 1937 i de l'atac a les col·lectivitats aragoneses per les tropes estalinistes contrarevolucionàries d'Enrique Líster Forján, va ser empresonat. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat al camp de concentració de Vernet. Posteriorment s'establí a la zona i el maig de 1945 va ser nomenat delegat de la Federació Local de Mirapeis (Llenguadoc, Occitània) de la CNT al I Congrés del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'exili celebrat a París (França). Sa companya fou Asunción Solans. José Javierre Rivas va morir el 6 de desembre –algunes fonts citen erròniament el 5 de desembre– de 1982 al seu domicili de L'Avelhanet (País d'Olmes, Llenguadoc, Occitània).<o></o> <div style="text-align: center;">***</div> <img style="width: 180px; height: 243px;" alt="Guillem Gally Grivé" title="Guillem Gally Grivé" src="http://www.estelnegre.org/documents/gally/gally01.jpg" /> Guillem Gally Grivé<o></o> - Guillem Gally Grivé: El 27 de juliol de 1907 neix a Barcelona (Catalunya) l'impressor, editor i militant nacionalista i anarcosindicalista Guillem Gally i Grivé. Com a impressor va treballar a les impremtes Clarassó i Vícente Ferrer. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), fou secretari del Front d'Esquerres de Catalunya (FEC), coalició electoral d'esquerres que obtingué un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936. Durant la guerra civil formà part de la «Columna Macià-Companys» durant sis mesos. El 7 de febre de 1939, quan el triomf franquista era un fet, passà a França pel Pertús (Vallespir, Catalunya Nord) amb la seva companya, Maria Amorós, i son fill Guillem. Després de passar per diverses poblacions (Perpinyà, Bebarius, París i Anvers), el 19 d'abril de 1939 pogué salpar des d'Anvers (Flandes) a bord del vaixell Masdam, arribant el 8 de maig al port de Veracruz (Veracruz, Mèxic). Sa companya i son fill no pogueren reunir-se amb ell fins el 16 d'octubre de 1942, quan arribaren a Veracruz a bord del vaixell Nyassa, que havia partit des de Casablanca (Marroc). Instal·lat a la Ciutat de Mèxic (Mèxic), fundà la Impremta Graphos, petita litografia especialitzada en l'estampació d'esqueles, a la qual es van associar sos germans Hèctor, advocat i gendre del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys Jover, i Humbert, que contribuïren en els aspectes comercials i administratius de l'empresa. Amb el temps aquesta impremta assolí un considerable prestigi i volum de producció –fou l'editor d'Agustí Bartra–, creant i adquirint diverses editorials, com ara Edicions Catalanes, Encuadernación Leal, Pamex, Concepto o Árbol. En 1945 tingué una filla, Elisenda. Va ser vicepresident de l'Orfeó Català de Mèxic. Guillem Gally Grivé va morir el 2 d'octubre de 1981 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic). Guillem Gally Grivé (1907-1981) <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/roslopez.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 516px;" alt="Necrològica d'Ángel Ros López apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'11 de març de 1973" title="Necrològica d'Ángel Ros López apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'11 de març de 1973" src="http://www.estelnegre.org/fotos/roslopez.jpg" /></a> Necrològica d'Ángel Ros López apareguda en el periòdic tolosà Espoir de l'11 de març de 1973<o></o> - Ángel Ros López: El 27 de juliol de 1908 neix a La Alberca (Múrcia, Múrcia, Espanya) l'anarcosindicalista Ángel Ros López. Sos pares es deien Salvador Ros i Dolores López. Començà a militar molt jove en la Confederació Nacional del Treball (CNT). El febrer de 1939, quan el triomf franquista era un fet, passà a França. Durant l'Ocupació participà en la Resistència. Després de la II Guerra Mundial treballà en la construcció i fou membre de la Federació Local de Fumel (Aquitània, Occitània) de la CNT. Els seus últims anys visqué a Grabèls (Llenguadoc, Occitània). Sa companya fou Josefa Conesa Reina. Malalt, Ángel Ros López va morir el 25 de desembre de 1972 a Montpeller (Llenguadoc, Occitània). Cal no confondre'l amb Ángel Ros del Castillo, anarquista nascut el 10 de març de 1889 a Cartagena (Múrcia, Espanya) i mort el 3 de juny de 1945 al camp de concentració nazi de Neuengamme (Hamburg, Alemanya). <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2707.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> <o></o> Anarcoefemèrides 2026-07-27T13:29:19Z efemerides [26/07] «The Alarm» - «La Lotta» - Setmana Tràgica - «Emma Goldman: The Anarchist Guest» - Maurer - Bruchacsek - Bertani - Hutteaux - Berthelot - Díaz Guillén - Violette - D'Antonio - Santos - Santágueda - Adler - Bianconcini - Gordo - Aguilar - Pedraza - Pugès - Puddu - Rueda Pérez - Pintado - Gouarin - Tepernowski - Oiticica - Montial - Coullery - Fuentes - Sas - Cristofoli - Martínez-Marín - Longas - Serón - Gracia - Meseguer - Monclin - Perlman - Cubota - Mallo - Silvia Mistral https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143519 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[26/07] «The Alarm» - «La Lotta» - Setmana Tràgica - «Emma Goldman: The Anarchist Guest» - Maurer - Bruchacsek - Bertani - Hutteaux - Berthelot - Díaz Guillén - Violette - D'Antonio - Santos - Santágueda - Adler - Bianconcini - Gordo - Aguilar - Pedraza - Pugès - Puddu - Rueda Pérez - Pintado - Gouarin - Tepernowski - Oiticica - Montial - Coullery - Fuentes - Sas - Cristofoli - Martínez-Marín - Longas - Serón - Gracia - Meseguer - Monclin - Perlman - Cubota - Mallo - Silvia Mistral</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 26 de juliol</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/thealarm1896.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 195px;" alt="Capçalera del primer número de "The Alarm"" title="Capçalera del primer número de "The Alarm"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/thealarm1896.jpg" /></a> Capçalera del primer número de The Alarm - Surt The Alarm: El 26 de juliol de 1896 surt a Londres (Anglaterra) el primer número del setmanari anarquista The Alarm. For your liberty and ours (L'Alarma. Per la vostra llibertat i per la nostra). Hi van col·laborar Piotr Kropotkin i Emma Goldman, entre d'altres. Deixà de publicar-se el desembre de 1896.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lalotta.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 168px;" alt="Capçalera de "La Lotta"" title="Capçalera de "La Lotta"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lalotta.jpg" /></a> Capçalera de La Lotta<o></o> - Surt La Lotta: El 26 de juliol de 1908 surt a Castel Bolognese (Emília-Romanya, Itàlia) el primer i únic número del periòdic La Lotta. A cura degli anarchici (La Lluita. A cura dels anarquistes). Portava l'epígraf «Anàrquic és el pensament i cap a l'anarquia va la història», de Giovanni Bovio. El gerent i responsable del periòdic fou Giovanni Borghesi i va ser publicat a la impremta d'Arnaldo Cavallazzi. Portà notícies sobre vagues i agitacions agràries de la zona i articles contra l'Església i el parlamentarisme. <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 446px;" title="Barricada amb un tramvia bolcat a Gràcia durant els primers moments de la revolta. Fotografia de Brangulí" alt="Barricada amb un tramvia bolcat a Gràcia durant els primers moments de la revolta. Fotografia de Brangulí" src="http://www.estelnegre.org/documents/setmanatragica/setmanatragica01.jpg" /></a> Barricada amb un tramvia bolcat a Gràcia durant els primers moments de la revolta. Fotografia de Brangulí - Esclata la Setmana Tràgica: El dilluns 26 de juliol de 1909 comença a Barcelona (Catalunya) l'anomenada «Setmana Tràgica», també coneguda com «Revolució de Juliol» o «Setmana Sagnant (Trista, de Dol, de Passió, Roja o Gloriosa)». La decisió del ministre de la Guerra espanyol del govern d'Antonio Maura, a través d'un decret de l'11 de juliol, d'enviar prop de 40.000 reservistes –molts d'ells catalans i, a més, pares de família–, a la zona del Rif per controlar els insurgents, va provocar una reacció antimilitarista de les classes populars catalanes, encapçalades per l'organització sindicalista Solidaritat Obrera i per militants socialistes i del Partit Radical d'Alejandro Lerroux García, que va començar amb una vaga general arreu del país i va acabar derivant en una revolta popular anticlerical i antimilitarista. L'11 de juliol va començar al port de Barcelona l'embarcament de tropes cap a Melilla, fet que es va repetir el dia 14 i va continuar en els dies successius. Durant l'embarcament del 18 de juliol es va produir una important manifestació i protesta al port amb trets a l'aire i algunes detencions de familiars dels joves mobilitzats. En aquest marc Solidaritat Obrera recollí la reivindicació anarcosindicalista de la vaga general contra el reclutament injust i contra la guerra mateixa, vaga que va haver de preparar d'amagatotis ja que la recent Llei de Vaga exigia un anunci previ de vuit dies i prohibia expressament les mobilitzacions polítiques. La vaga general havia d'iniciar-se en dilluns, després que els obrers haguessin cobrat la setmanada i abans no comencessin una nova setmana laboral. A última hora del 24 de juliol es va constituir formalment el Comitè de Vaga, format pel socialista Antoni Fabra Ribas, l'anarquista José Rodríguez Romero –o Francisco Miranda Concha segons altes versions– i l'anarcosindicalista José Sánchez González (Miguel Villalobos Moreno), que convocà per al dilluns 26 de juliol la vaga general antibel·licista –desmarcant-se de la convocatòria de vaga promoguda a tot l'Estat pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i per la Unió General de Treballadors (UGT) per al 2 d'agost– i que finalment no portaria, per no comprometre les societats de resistència ni l'organisme confederal, l'aval oficial de Solidaritat Obrera. El 25 de juliol es va produir un degoteig d'uns 250 delegats procedents dels diferents subcomitès locals i de barriada cap a la seu del Comitè Central de Vaga per preparar l'aturada de l'endemà. A primeres hores del 26 de juliol els piquets començaren a exhortar els obrers a la vaga, realitzant-se mítings espontanis sobretot de dones i produint-se les primeres detencions, especialment de militants anarquistes (Mercedes Monje Alcázar, Trinidad de la Torre Dehesa, Maria Llopis Bergés, Tomàs Herreros Miguel, Francisco Cardenal Ugarte, Mariano Castellote Targa, etc.). Uns 250 metal·lúrgics de la Hispano-Suïssa s'escamparen pel barri de les Drassanes tot incitant la vaga als treballadors de les fàbriques de la zona. Encara que la majoria dels treballadors d'antuvi entraren a la feina, la vaga s'escampà ràpidament al Poblenou, Sant Martí de Provençals, Gràcia, Sant Andreu, les Corts i Sants. Ángel Ossorio Gallardo, governador civil de Barcelona, davant la magnitud de la vaga, va fer sortir la Guàrdia Civil a cavall i manà segrestar els diaris. Durant tot el matí es produïren enfrontaments entre vaguistes i tramviaires, que continuaven treballant atiats pel marquès Mariano de Foronda, director gerent de la companyia «Les Tramways de Barcelone», de capital belgoalemany; també els piquets tancaren les botigues i els magatzems. A mig matí, Ossorio reforçà la Guàrdia civil amb escamots de guàrdies de Seguretat, armats amb màusers en comptes de l'arma blanca habitual. A les 12 hores Ossorio es reuní amb Luis de Santiago Menescau, capità general de la regió, i amb Elpidio Abril García, president de l'Audiència, i aquesta Junta d'Autoritats decidí proclamar la Llei Marcial –decisió que permetia la disposició de les tropes de l'Exèrcit (1.500 soldats i oficials, a més de 600 cavalls i 12 peces d'artilleria), a més de la policia (700 guàrdies civils i 800 guàrdies de Seguretat, a més de guàrdies municipals i de guàrdies urbans), per restaurar l'ordre púbic, i que conferia la màxima autoritat de la província al capità general–, alhora que Ossorio presentà la seva dimissió; aquest Estat de guerra duraria fins al 17 d'agost d'aquell any. A migdia la vaga s'havia generalitzat completament i dels enfrontaments en resulten dos morts i 11 ferits greus. A partir de les 15 hores es fixà arreu Barcelona el ban del capità general proclamant l'Estat de guerra, però aquest no utilitza les forces militars per reprimir la vaga, limitant-se a apostar homes de vigilància als edificis oficials i al cor de la ciutat i a esperar que arribessin més contingents d'infanteria i de cavalleria; també obligà el marquès de Foronda a retirar els tramvies de la circulació, alguns ja destruïts completament, i a retornar els combois a les cotxeres, fet que va permetre encara més col·lapsar tota activitat econòmica. A les 15.30 hores un escamot de vaguistes dirigit per Carme Alauch i Jèrida, «dama roja» del Partit Radical, atacà la comissaria del Clot amb la intenció d'alliberar el companys detinguts i en l'acció resulten morts dos homes i una dona entre els atacants i nou agents ferits. Els anarquistes Jaume Aragó García i Francisco Miranda Concha, fillastre d'Anselmo Lorenzo i considerat per alguns com l'autèntic dirigent a l'ombra de la revolta, intentaren organitzar un grup a la Rambla per assaltar la comissaria de policia. A les 16 hores s'organitza una manifestació de protesta, encapçalada per dones i infants portant un llacet blanc al pit, que marxà des de la Rambla fins a Capitania; les tropes, comandades pel general d'origen alemany Germán Brandeis Gleichauf, es negaren a disparar, però no els guàrdies de Seguretat i hi haurà molts de ferits i algun mort. A les 17 hores la Guàrdia Civil tancà la lerrouxista Casa del Poble. A les 19 hores els directors dels diaris barcelonins en reunió decidiren no publicar-los l'endemà; mentrestant, el Comitè Central de Vaga es reuní i decidí prosseguir la vaga –que d'antuvi havia de ser de 24 hores–, tallar les comunicacions, declinar l'oferiment d'obrers armats que van fer uns delegats de Sabadell i demanar novament al lerrouxista Emiliano Iglesies la seva unió al Comitè. Al final del dia el Patronat Obrer de Sant Josep, dirigit pels maristes, al Poblenou fou incendiat. Fora de Barcelona, el lloc de màxima tensió d'aquest primer dia va ser la ciutat de Sabadell, on l'aturada va prendre un caràcter de rebel·lió general, i també la vaga reeixí a altres centres tèxtils i a viles industrialitzades (Terrassa, Mataró, Granollers, Badalona, Sant Feliu de Llobregat, Sitges, Vilanova i la Geltrú, etc.), produint-se incendis a les casetes dels burots, talls de línies telefòniques i telegràfiques, aixecaments de rails i altres estralls. No obstant tots aquests aldarulls, el capità general Luis de Santiago aconseguí aquest primer dia de vaga embarcar un vaixell de tropes i un altre d'armament cap al Marroc. *** <img style="width: 322px; height: 558px;" alt="Portada del vídeo "Emma Goldman. The Anarchist Guest"" title="Portada del vídeo "Emma Goldman. The Anarchist Guest"" src="http://www.estelnegre.org/documents/goldman/anarchistguest.jpg" /> Portada del vídeo Emma Goldman. The Anarchist Guest - Estrena d'Emma Goldman: The Anarchist Guest: El 26 de juliol de 2000 s'estrena al Castro Theatre de San Francisco (Califòrnia, EUA), en el XX San Francisco Jewish Film Festival (XX Festival de Cinema Jueu de San Francisco), la pel·lícula documental canadenca Emma Goldman: The Anarchist Guest, dirigida pel sociòleg i cineasta Coleman Romalis, sobre la vida de la militant anarcofeminista Emma Goldman. Quan Coleman Romalis va descobrir que vivia a prop de la casa on va residir i va morir Emma Goldman a Toronto es va veure obligat a realitzar un film sobre la seva vida. El documental, de 42 minuts de duració, és un retrat multidimensional d'Emma la Roja basat en comentaris d'amics i d'historiadors (Libera Bortolotti, Candace Falk, Audrey Goodfriend, etc.), lectures dramatitzades, correspondència, arxius fotogràfics i filmacions de mítings, manifestacions i entrevistes de la militant lituanoamericana, tretes fonamentalment de l'«Emma Goldman Papers Project» de la Universitat de Berkeley (Califòrnia, EUA). Altres persones que han intervingut en l'elaboració de la pel·lícula han estat Clarke Mackey, David Stein, Sam Ball, Elizabeth Sher, Karen Shopsowitz, David A. Stein, Ken Whiteley, Mark Landau, Daniel Mackey, Rosalind Chaplin Kindler, Collin Adams, Matthew Clark, Rick Fielding, i Milena i Shelly Romalis <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big><big>Naixements</big></big> <img style="width: 400px; height: 516px;" alt="Charles Albert Maurer fotografiat per Arthur-Edmund Clément a Saint-Imier" title="Charles Albert Maurer fotografiat per Arthur-Edmund Clément a Saint-Imier" src="http://www.estelnegre.org/documents/maurer/maurer01.jpg" /> Charles Albert Maurer fotografiat per Arthur-Edmund Clément a Saint-Imier - Charles Maurer: El 26 de juliol de 1862 neix a Saint-Imier (Berna, Suïssa) l'anarquista i sindicalista Charles Albert Maurer. Era fill d'una família originària d'Spiez (Berna, Suïssa). Passà la seva infantesa a Sonvillier (Berna, Suïssa) i a partir de 1886 passà a residir a Saint-Imier. Es guanyava la vida treballant de rellotger ajustador i milità en el moviment anarcocomunista i en el Sindicat de Remuntadors de Rellotgeria. El 19 de març de 1893 assistí a una assemblea anarquista celebrada a Saint-Imier. El 29 de maig de 1893 participà en una manifestació d'un centenar de persones que acabà en revolta a Saint-Imier durant una vaga per a un acomiadament i per la reivindicació d'un augment de sou, en la qual es trencaren al voltant de dos-cents vidres de l'empresa de muntatge de caixes de rellotge de Robert Gygax; detingut, juntament amb una trentena de manifestants, va ser jutjat pel Tribunal de Delémont (Jura, Suïssa) i condemnat el 2 de maig de 1894 a sis mesos de presó. Durant el seu empresonament emmalaltí i se li hagué d'amputar la cama dreta. Assenyalat per la policia francesa en un llistat d'anarquistes residents a Suïssa com a «molt perillós», el 2 d'octubre de 1894 es va decretar la seva «expulsió preventiva» de França en cas de ser interceptat. Entre 1910 i 1934 visqué a La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa), on va ser vigilat per les autoritats. Charles Maurer va morir el 17 de maig de 1935 a l'hospici de La Neuveville (Berna, Suïssa).<o></o> C<a href="https://www.estelnegre.org/documents/maurer/maurer.html" target="_blank">harles Maurer (1862-1935)</a><o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bruchacsek.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 600px;" alt="Foto policíaca d'Étienne Bruchacsek (11 de març de 1894)" title="Foto policíaca d'Étienne Bruchacsek (11 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bruchacsek.jpg" /></a> Foto policíaca d'Étienne Bruchacsek (11 de març de 1894) - Étienne Bruchacsek: El 26 de juliol de 1863 neix a Presbourg (Regne d'Hongria; actualment Bratislava, Eslovàquia) –algunes fonts citen Leváre (Lévárt, Banská Bystrica, Regne d'Hongria; actualment Eslovàquia)– l'anarquista Étienne Bruchacsek –el seu nom també podria ser Stephanus–, també citat Bruchasek i conegut com Lepare. De pare desconegut, era fill d'Ève Bruchacsek. Es guanyava la vida fent de sastre a París (França). El 25 d'agost de 1890 es casà al X Districte de París amb la cuinera austríaca Agnès Voytek. Amb aquest matrimoni la parella legitima Étienne Oscar Bruchacsek, fill que havien tingut el 26 de juliol d'aquell any. En aquesta època vivia al número 29 del carrer Saussure de París. En 1891 la parella tingué una filla, Suzanne Bruchacsek. L'11 de març de 1894 va ser detingut, juntament amb altres quatre companys (Étienne-Achille Chevalier, Édouard-Eugène Cottée, Louis Duffour, i Grégoire Recco), en una de les operacions de la Prefectura de Policia contra sospitosos de pertànyer a grups anarquistes, i, després d'escorcollar el seu domicili, al número 21 bis del carrer Molière de París, va ser fitxat en el registre antropomètric del laboratori policíac d'Alphonse Bertillon. El 24 de març de 1894 el seu dossier va ser enviat al jutge d'instrucció Henri Meyer, qui va decretar tres dies després la seva llibertat. En 1910 regentava amb sa companya una taverna i restaurant al número 7 del carrer Port-Mahon de Paris. Étienne Bruchacsek va morir el 25 de febrer de 1913 al XIII Districte de París (França). <o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/bertani/bertani03.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 545px;" alt="Orsini Bertani" title="Orsini Bertani" src="http://www.estelnegre.org/documents/bertani/bertani03.jpg" /></a> Orsini Bertani - Orsini Bertani: El 26 de juliol de 1869 neix a Florència (Toscana, Itàlia) l'editor i propagandista anarquista Orsini Menotti Bertani. Sos pares, oriünds de Cavriago (Emília-Romanya, Itàlia), es deien Eugenio Bertani i Clementina Toni. Sa família, desitjosa de donar-li una bona educació, a 14 anys l'envià a estudiar a la Sorbona de París (França). A París, ben aviat, entrà a formar part dels cercles llibertaris. El març de 1894 va ser inscrit en una llista d'anarquistes a controlar establerta per la policia ferroviària de fronteres francesa. El 19 de març d'aquell any va ser detingut, amb Léon Ortiz, i se li va trobar una pistola al seu domicili. L'agost de 1894 va ser jutjat en l'anomenat «Procés dels Trenta», del qual va ser un dels tres condemnats considerat com a «il·legalista» –Léon Ortiz (15 anys de treballs forçats), Pierre Chiericotti (vuit anys de treballs forçats) i Orsini Bertani (sis mesos de presó per «portar arma prohibida»)–, però havia aconseguit refugiar-se abans del judici a Anglaterra. Retornà a Itàlia i posteriorment, fugint d'un requeriment de la justícia francesa, emigrà a l'Argentina. A Buenos Aires es casà amb l'anarquista francesa Elisa Lagouardette (Anita Lagouardette), col·laboradora de La Voz de la Mujer, i fou un dels redactors del periòdic llibertari El Perseguido, destacant com a orador en els mítings anarquistes. En aquesta època va fer amistat amb Errico Malatesta i Luigi Fabbri. Per guanyar-se la vida fundà amb diners de son pare el comerç «Eugenio Bertani e hijo», especialitzat en la importació de productes italians (olis, formatges, conserves, etc.) i en la seva venda a l'engròs i al detall, que acabà essent un fracàs. Expulsat de l'Argentina per les seves activitats anarquistes en 1902, s'instal·là a Montevideo (Uruguai). Posseïdor d'una refinada cultura (ciències socials, filosofia, literatura, arts, música, etc.), entrà en contacte amb l'elit cultural del país i participà en diferents tertúlies (Café Moka, Polo Bamba, Café Carlitos, etc.). Entaulà amistat amb l'aleshores periodista José Batlle y Ordóñez i, juntament amb altres anarquistes, com ara Virginia Bolten, a partir de 1910 va fer costat el seu programa social. Gràcies als seus coneixements sindicals, va ser cridat pel diputat Lorenzo Carnelli com a assessor per a l'elaboració de la Llei de la Caixa de Jubilacions i Pensions i d'altres normes legislatives (treball nocturn, habitatge digne, prevenció d'accidents, descans setmanal, llicències obligatòries, vacances pagades, etc.). La seva primera impremta i editorial s'anomenà «Talleres Gráficos El Arte» i fou la primera del país que introduí la impremta monotip; després, en 1904, instal·là la seva famosa editorial al carrer Reconquista 630 a poques illetes de la seva llibreria. La «Librería Moderna» –«Lo de Orsini», com l'anomenaven els companys–, inaugurada en 1903 al número 240 del carrer Sarandí, fou un important centre de tertúlies literàries, filosòfiques i sociològiques, on concorrien escriptors, actors teatrals, pintors, escultors, estudiants i intel·lectuals de tota casta. Fou l'editor («O. M. Bertani Ediciones») i mecenes de la majoria dels llibres d'autors i dramaturgs uruguaians pertanyents al primer quart del segle XX (Delmira Agustini, Domingo Arena, José Pedro Bellan, Roberto de las Carreras, Otto Miguel Cione, Ismael Cortinas, Armando Discépolo, Carlos Sabat Ercasty, Ovidio Fernández Ríos, Emilio Frugoni, Eduardo Gandolfo, María Gautier, Federico Giraldi, Andrés Gomensoro, José Gomensoro, Alberto Lasplaces, Leoncio Lasso de la Vega, César Miranda, Octavio Morató, Orosmán Moratorio, María Morrison de Parker, Alberto Nin Frías, José Enrique Rodó, Carlos Roxlo, Roberto Sienra, Álvaro Armando Vasseur, Javier de Viana, etc.), molts d'ells anarquistes (Rafael Barret, Manuel de Castro, Luce Fabbri, Ángel Falcó, Rodolfo González Pacheco, Ernesto Herrera, Julio Herrera y Reissig, Florencio Sánchez, etc.), i fomentà la traducció d'escriptors i pensadors estrangers (Guy Boothby, Anatole France, E. Gauthier, Jean-Marie Guyau, Gaston Leroux, Max Pemberton, Marcelo Vignali, etc.). La característica fonamental dels seus llibres, a més d'estar molt ben editats, era el seu baix preu. En 1927 fundà La Pluma. Revista mensual de artes, ciencias y letras (1927-1931), dirigida per Alberto Zum Felde i considerada una de les revistes més importants d'Amèrica. Després va vendre la «Librería Moderna» al poeta Manuel Pérez y Curi i fundà en 1915 una de nova, especialitzada en la rematada de llibres, entre els carrers 18 de Julio i Convención, que batejà amb el nom del seu gran amic Florencio Sánchez. En plena crisi econòmica, amb els guanys de les seves iniciatives culturals, muntà al carrer Cerrito l'anomenada «Cuina Econòmica», menjador diürn i nocturn per a les famílies obreres la finalitat del qual era oferir una alimentació sana a preus molt mòdics, arribant a oferir 1.800 menjars per torn, a més de bona literatura per a la sobretaula. Més tard instal·là al carrer 25 de Mayo el cinema «Biógrafo Excelsior», al local de l'antic diari de Natalio Botana El Eco del País. En 1937 fundà el «Comitè Pro Batalló Garibaldi» i l'«Asociación de Amigos de España Republicana de Carrasco» (Carrasco és un barri de Montevideo), per fer costat la lluita antifeixista en plena guerra civil a Espanya, i l'any següent creà, a l'Avenida 18 de Julio, el «Círculo Italo-Uruguayo "El Progreso"», la finalitat del qual era reunir els antifeixistes no només italians i uruguaians, sinó de totes les nacionalitats, especialment els exiliats, i on es realitzaven tota mena d'activitats culturals (història, filosofia, literatura, música, dibuix, etc.). Vivia al barri de Pocitos de Montevideo i en els últims anys de sa vida exercí d'inspector de Treball, carrer del qual va ser expulsat per la dictadura de Gabriel Terra. Orsini Bertani va morir el 16 de març de 1939 a Montevideo (Uruguai) i les seves restes van ser vetllades a la seu del «Círculo El Progreso». Milers de persones acompanyaren a peu el taüt fins al Cementiri Central, on es van pronunciar emotius discursos; finalment el seu cos fou portat el Cementiri del Buceo de Montevideo, on reposa al panteó de la Lògia «Les Amis de la Patrie». Un carrer de la capital de l'Uruguai porta el seu nom. Sa filla Orsolina Bertani fou la mare del cineasta i cantant Hugo del Carril.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/bertani/bertani.html" target="_blank">Orsini Bertani (1869-1939)</a><o></o> *** <img style="width: 220px; height: 292px;" alt="Louise Hutteaux (1912)" title="Louise Hutteaux (1912)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/hutteaux.jpg" /> Louise Hutteaux (1912)<o></o> - Louise Hutteaux: El 26 de juliol –algunes fonts citen l'11 de juny– de 1870 neix a Marsella (Provença, Occitània) la llevadora anarcoindividualista Marceline Élisabeth Hutteaux, més coneguda com Louise Hutteaux o Louise Clément. En 1908 s'instal·là a París (França), on freqüentà les «Causeries populaires» (Xerrades populars) animades per Albert Joseph (Libertad). Per convicció neomaltusiana, renuncià a exercir el seu ofici de llevadora. El gener de 1910 esdevingué la companya de l'anarcoindividualista Pierre Jourdan (Pierre Clément) i amb aquest gestionà una parada de calceteria pels mercats de Levallois-Perret i de Neully-sur-Seine (Illa de França, França), on repartia alhora el periòdic L'Anarchie. Quan el cas de la «Banda Bonnot», Raymond Callemin (Raymond la Science), a qui coneixia des de feia tres anys, va se detingut en 1912 al seu domicili. Va ser acusada d'haver albergat un membre de la banda, però finalment no va ser inculpada i fou alliberada. Son company, Pierre Jourdan, va ser condemnat el febrer de 1913 durant el procés de la «Banda Bonnot» a 18 mesos de presó. Arran d'una denúncia, el 7 d'agost de 1913 va ser jutjada per l'Audiència del Sena per ajudar la jove Henriette Piana a avortar i condemnada, sense gaire proves, a cinc anys de presó –Henriette Piana i son amant, Orsini Cherchetti, van ser condemnats a dos anys de presó. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bertholot.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 461px;" title="Paul Berthelot" alt="Paul Berthelot" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bertholot.jpg" /></a> Paul Berthelot - Paul Berthelot: El 26 de juliol de 1881 neix a Auxerre (Borgonya, França) –altres fonts citen erròniament el 3 de novembre de 1880 a París (França)– l'anarquista esperantista Marcel Paul Berthelot, també conegut com Marcelo Verema. Sos pares, forners, es deien Paul Berthelot i Marie Vigreux –algunes fonts citen que era fill il·legítim del científic lliurepensador i polític republicà anticlerical Paul Bert (1833-1886), que arribà a ser governador (Resident General) d'Annam i de Tonkin (Indoxina francesa). Quan estudià secundària a l'institut de Reims aprengué l'esperanto, a més d'altres llengües. Orfe des de jove, fou lliurat a una tia seva i el seu tutor administrà malament la seva fortuna i la dilapidà. En 1900 començà a estudiar medicina a París, però, adherit al moviment antimilitarista, a finals de 1901 fugí a Suïssa per no haver de fer el servei militar. Al país helvètic aprengué en 1902 l'ofici de tipògraf. En 1903 s'instal·là a Ceret (Vallespir, Catalunya Nord), on començà a treballar, gràcies a les recomanacions d'amics esperantistes suïssos, com a tipògraf a la Impremta Vallespir. A Ceret, a més d'introduir-se en cercles catalanistes, desenvoluparà una intensa activitat militant de difusió de l'esperanto i en el mateix 1903 publicà Vortaro franca-esperanto, amb Théophile Cart i Marcel Merckens, i Komercaj leteroj, amb Lambert; i l'any següent Provo de hemia nomigado en esperanto, Pri numerado esperanta i Fonetiko litera, skizo pri kelkaj konsonantoj, sota el pseudònim de Marcelo Verema. En 1904 tingué la idea de fundar una associació catalana d'esperanto amb la finalitat d'unir els esperantistes catalans d'una i altra banda dels Pirineus. Durant l'estiu d'aquell any, viatjà al Principat per mantenir contactes amb els grups esperantistes de Barcelona i de Manresa, que acceptaren esdevenir delegats de la futura associació. El setembre de 1904 publicà l'article «Tra fremda lando» (A terres estrangeres) en la revista Lingvo Internacia (Llengua Internacional) on comentava el seu viatge a Barcelona i anunciava la creació del Grup Esperantista de Catalunya. Finalment la nova associació va ser creada el novembre de 1904 amb el nom de Aplec Esperantista de Catalunya (AEC), el secretariat i la seu social del qual radicaren a Ceret. El gener de 1905 sortí en aquesta localitat el butlletí mensual de l'AEC, Espero de Katalunjo (Esperança de Catalunya), primera publicació esperantista catalana. Escrita majoritàriament en català, amb alguns articles en esperanto i castellà, només publicà tres números fins l'abril d'aquell any. A Catalunya Nord fundà el periòdic Esperanto, el primer número del qual sortí el 18 de juny de 1905, que fou continuat a partir de 1907 per Hector Hodler. Fou un destacat membre del grup esperantista «Paco-Libereco» i un dels fundadors de l'anarquista Internacia Socia Revuo. A començaments de 1907 embarcà a Marsella cap a Sud-amèrica, amb la intenció de fer propaganda esperantista i anarquista. Després d'uns mesos a Montevideo (Uruguai), l'estiu de 1907 s'instal·là a Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil). Durant el Congrés Brasiler d'Esperanto d'aquell any conegué l'anarquista Neno Vasco, que l'introduí en el «Grupo Terra Livre» i col·laborà, sota el pseudònim de Marcelo Verema, en A Terra Livre, periòdic que dirigí un temps. A Rio de Janeiro es guanyà la vida com a professor de francès i d'esperanto a l'Acadèmia Berlitz, i més tard va ser nomenat director de la sucursal d'aquesta acadèmia a Petròpolis, zona residencial i estival de diplomàtics; però va ser acomiadat de la seva feina docent per fer propaganda anarquista i antimilitarista. En aquesta època publicà articles en el periòdic A Voz do Trabalhador, òrgan de l'anarcosindicalista Confederació Obrera Brasilera (COB). En 1909 va ser membre del Comitè de la Llengua Esperanto. Aquest mateix any, en un moment de misèria i de depressió, volgué retornar a Europa, però s'interessà per les poblacions autòctones brasileres gràcies a un professor dels indis que el va introduí en els seus costums. El 28 de desembre de 1909 arribà a Dumbá (Goiás, Brasil), a la fèrtil zona del riu Araguaia, entre Vila Boa i Leopoldina, amb tres companys, on muntà una granja anarquista que batejà com «Colônia Agrícola Socialista nos sertões do Araguaia». Després del fracàs d'aquest projecte –dos dels tres companys desistiren de l'empresa als pocs dies i el tercer poc després–, a començaments de 1910 s'establí a Aruanã (Goiás, Brasil), on aprengué el portuguès i llengües autòctones, continuà el seu interès per les ciències (química, botànica, fisiologia, etc.), col·laborà en diversos periòdics de São Paulo i es guanyà la vida com a inspector de cabotatge fluvial per a la Companyia de Navegació d'Araguaia, gràcies al suport del senador Urbano Gouveia. Després passà un temps amb els indis a Ilha do Bananal. En aquests anys va escriure tres obres de teatre en portuguès (Os juizes, O grande dia i Impossivel felicidade) i el llibre d'antropologia Entre sertanejos e indios do Norte (1910). En francès va escriure el seu llibre més conegut, L'Évangile de l'heure (L'Evangeli de l'hora), que fou publicat en 1912 a París per Les Temps Nouveaux. Aquesta obra és una paràbola de l'ensenyament de Crist des del punt de vista llibertari i fa una crida a les passions, a no pagar els lloguers, a la solidaritat obrera, a la justícia equitativa, a la col·lectivització de les terres, a la desobediència vers l'Estat i les religions, etc. Greument malalt de tuberculosi, passà les últimes setmanes ensenyant l'esperanto als frares dominics d'un monestir de Conceição do Araguaia que l'assistien, mentre preparava un Compendium grammaticae esperanti, mena de manual d'ensenyament de l'esperanto en llatí. Paul Berthelot va morir el 2 de novembre de 1910 a Conceição do Araguaia (Pará, Brasil). *** <img style="width: 569px; height: 840px;" alt="Necrològica de Vicenta Díaz Guillén apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 2 de desembre de 1962" title="Necrològica de Vicenta Díaz Guillén apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 2 de desembre de 1962" src="http://www.estelnegre.org/fotos/diazguillen.jpg" /> Necrològica de Vicenta Díaz Guillén apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 2 de desembre de 1962<o></o> - Vicenta Díaz Guillén: El 26 de juliol de 1881 neix a Búbal (Biescas, Osca, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Vicenta Díaz Guillén. Sos pares es deien Juan Díaz i Vicenta Guillén. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), son company Cajal, també militant confederal i amb qui tingué un infant, va caure en els primers dies del cop militar feixista de juliol de 1936. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França. A l'exili milità en la CNT i visqué a Châteaudun. També fou membre de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA). Vicenta Díaz Guillén va morir el 23 de juliol de 1962 a l'Hôtel-Dieu de Châteaudun (Centre, França) i va ser enterrada l'endemà en aquesta població. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/violettemaurice.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 382px;" alt="Maurice Violette (segon per l'esquerra) durant la vaga de de Méru de 1909" title="Maurice Violette (segon per l'esquerra) durant la vaga de de Méru de 1909" src="http://www.estelnegre.org/fotos/violettemaurice.jpg" /></a> Maurice Violette (segon per l'esquerra) durant la vaga de de Méru de 1909<o></o> - Maurice Violette: El 26 de juliol de 1882 neix al X Districte de París (França) l'anarquista, antimilitarista i sindicalista Édouard Maurice Violette, conegut com Maurice Violette. Era fill natural de Marie Antoinette Blanche Violette, empleada de comerç, i va reconèixer son fill el 3 d'octubre de 1898 a París. Es guanyà la vida treballant primer de bronzista i després d'ajustador mecànic. Qualificat com a «anarquista perillós», a principis de segle la policia el donà com a desaparegut a Lió (Arpitània). Com a militant de l'Associació Internacional Antimilitarista (AIA), va ser un dels oradors del míting antimilitarista celebrat l'11 de novembre de 1908 a París organitzat per la Unió de Sindicats del Sena (USS). El 27 de desembre de 1908 va ser nomenat tresorer de l'AIA i a principis de 1909 del Comitè Nacional d'aquesta associació. El gener de 1909, segons informes policíacs, s'encarregà, amb Charles Fayadat, de la traducció a l'italià d'un manual de fabricació d'explosius que Philippe Lutier s'havia compromès de redactar, però que al final hi renunciaren. En aquesta època s'ocupava, amb Gaston Delpech, de la correspondència amb els soldats. L'abril de 1909, juntament amb altres companys (Lucien Belin, François Cuisse, René de Marmande, etc.), participà en el congrés fundacional de la Federació Revolucionària (FR). Entre el 18 i el 25 d'abril d'aquell any participà, amb Gaston Delpech i René de Marmande, en la vaga d'obrers botoners de Méru (Picardia França), on es va fer una crida a la vaga general i que donà lloc a greus incidents amb les forces de l'ordre. El 12 de juny de 1909 participà, amb altres companys (Delpech, De Marmande, Favier i Savoie), en un gran míting contradictori a la «Maison Commune», al número 111 del carrer Château, de París sota el títol «Mensonges du patriotisme» (Mentides del patriotisme). El 21 de gener de 1910 va ser processat, juntament amb altres companys (Gaston Delpech, Louis Garreau i Robert Marceau), per «incitació a la deserció» del soldat Gosset i, finalment, condemnat pel 10 Tribunal Correccional del Sena el 10 de juny d'aquell any a un any de presó. En aquesta època era president del Sindicat d'Obrers Joiers de la Confederació General del Treball (CGT). Inscrit en el «Carnet B» dels antimilitaristes, quan esclatà la Gran Guerra va ser mobilitzat en el 6 Regiment d'Infanteria i va ser condecorat amb la Creu de Guerra. El 22 de juny de 1918 es casà al IV Districte de París amb Jeanne Marie Henriette Camus. En aquesta època treballava d'ajustador mecànic i vivia al número 84 del carrer Saint-Antoine del IV Districte de París. Maurice Violette va morir el 15 de gener de 1960 al seu domicili de Rougiville de Taintrux (Lorena, França).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/dantonio.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 482px;" alt="Foto policíaca de Fulvio Canzio Alfonso D'Antonio (1934)" title="Foto policíaca de Fulvio Canzio Alfonso D'Antonio (1934)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/dantonio.jpg" /></a> Foto policíaca de Fulvio Canzio Alfonso D'Antonio (1934)<o></o> - Fulvio Canzio Alfonso D'Antonio: El 26 de juliol de 1887 neix a Angri (Campània, Itàlia) l'anarquista Fulvio Canzio Alfonso D'Antonio. Mecànic i forner de professió, milità en el moviment anarquista a començament del segle i va ser fitxat i sotmès a una estreta vigilància entre els anys 1932 i 1943. Inscrit en el registre de la policia de fronteres amb l'ordre d'empresonament, va ser finalment confinat. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/clementevieiradossantos.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 624px;" alt="Clemente Vieira dos Santos" title="Clemente Vieira dos Santos" src="http://www.estelnegre.org/fotos/clementevieiradossantos.jpg" /></a> Clemente Vieira dos Santos<o></o> - Clemente Vieira dos Santos: El 26 de juliol de 1889 neix a Porto (Nord, Portugal) el propagandista anarquista i anarcosindicalista Clemente Vieira dos Santos. Fill d'una família pobra, aprengué l'ofici de tipògraf i ben aviat començà a militar en el moviment anarcosindicalista i a col·laborar en la premsa obrera i anarquista. En 1913, en les pàgines del setmanari anarquista Terra Livre, polemitzà fèrriament amb els escriptors Manuel Ribeiro i Carlos Rates, futurs fundadors del Partit Comunista Portuguès (PCP). En 1922 col·laborà en el periòdic de l'Aliança Anarquista de São Paulo (São Paulo, Brasil) O Librertário. Amb José Mater, Alberto J. Martins i altres, formà part del Grup Anarquista «Aurora Social». L'1 d'octubre de 1922 assistí, com a delegat del tipògrafs de la Confederació General del Treball (CGT) de Portugal, al III Congrés Nacional Obrer, que se celebrà a Covilhã (Castelo Branco, Centre, Portugal), i on participaren tots els corrents sindicals portuguesos. En aquest congrés destacà la seva intervenció en la ponència sobre relacions internacionals, oposant-se als comunistes que havien proposat l'adhesió a la Internacional Sindical Roja (ISR). La seva ponència preconitzà l'acceptació dels principis anarcosindicalistes de la Conferència de Berlín i la representació de la CGT portuguesa en el pròxim congrés dels sindicalistes anarquistes. El congrés adopta aquesta moció per 55 vots contra 22 i vuit abstencions; fou un triomf de l'anarcosindicalisme. Entre 1923 i 1924 fou el redactor, amb José Moreira, del periòdic de Porto Solidaridade Gráfica. Orgão defensor dos gráficos do Norte. Col·laborà en la major part dels periòdics i revistes anarquistes portugueses, però especialment les publicades a Porto, com ara A Aurora, el qual dirigí, i A Comuna. Durant els últims anys de sa vida, mancat d'una publicació específicament anarquista, col·laborà en el diari Gazeta do Sul, de Montijo (Setúbal, Lisboa, Portugal). Publicà diverses ressenyes biogràfiques d'anarquistes en Voz Anarquista. En 1958 va escriure una biografia del seu amic i company, l'anarquista António Alves Pereira (Alfredo Guerra), que resta encara inèdita i que es conserva a l'Arquivo Histórico-Social del Centro de Estudos Libertários (CEL), que es troba dipositat a la Biblioteca Nacional de Lisboa. Clemente Vieira dos Santos va morir el 14 de febrer de 1960 a Oliveira do Douro (Vila Nova de Gaia, Porto, Nord, Portugal). *** <img style="width: 369px; height: 1389px;" alt="Necrològica de Vicent Santágueda García apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 2 de desembre de 1962" title="Necrològica de Vicent Santágueda García apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 2 de desembre de 1962" src="http://www.estelnegre.org/fotos/santaguedagarcia.jpg" /> Necrològica de Vicent Santágueda García apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 2 de desembre de 1962<o></o> - Vicent Santágueda García: El 26 de juliol de 1894 neix a Borriana (Plana Baixa, País Valencià) l'anarcosindicalista Vicent Santágueda García. Sos pares es deien Camil Santágueda i Josefina García. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Borriana, en 1932, fugint de la repressió, passà a França, on acabà instal·lant-se. Durant la Revolució i la guerra civil, organitzà un Comitè d'Ajuda al Poble Espanyol. Son germà, Camil Santágueda García (Bachoca), forner i també militant anarquista i anarcosindicalista, va ser afusellat el 21 de maig de 1940 a Castelló (Plana Alta, País Valencià) pel feixisme. Després de la II Guerra Mundial fou membre de la CNT de Cornonterral (Llenguadoc, Occitània). Sa companya fou Dolors Ribes. Malalt, Vicent Santágueda García va morir el 23 d'agost de 1962 al seu domicili de Cornonterral (Llenguadoc, Occitània). <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2607.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> <o></o> Anarcoefemèrides 2026-07-26T11:52:51Z efemerides [25/07] «El Libertario» - «Il Pensiero» - Groupement Communiste - Col·lectivització transports - Gran Picnic - Job - Austin - Fournier - Blavier - Boisson - Bourgain - Cinti - Liothier - Tomàs Turull - Jordà - Llerda - Oro - Granero - Fabbri - Díaz Ortega - Babois - Busquets - Pinto - Dard - Veysseire - Meunier - Mendelson - Mas Martí - Yebra - Lizán - De Guzmán - Jullien - Meler https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143515 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[25/07] «El Libertario» - «Il Pensiero» - Groupement Communiste - Col·lectivització transports - Gran Picnic - Job - Austin - Fournier - Blavier - Boisson - Bourgain - Cinti - Liothier - Tomàs Turull - Jordà - Llerda - Oro - Granero - Fabbri - Díaz Ortega - Babois - Busquets - Pinto - Dard - Veysseire - Meunier - Mendelson - Mas Martí - Yebra - Lizán - De Guzmán - Jullien - Meler</title> </head> <body> <big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides del 25 de juliol</big><o></o></big></big> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/ellibertario1903.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 198px;" title="Portada del primer número d'"El Libertario"" alt="Portada del primer número d'"El Libertario"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/ellibertario1903.jpg" /></a> Portada del primer número d'El Libertario - Surt El Libertario: El 25 de juliol de 1903 surt a Barcelona (Catalunya) el primer número d'El Libertario. Periódico semanal. Era l'òrgan d'expressió dels grups anarquistes «Verdad» i «Constancia». Sembla que el responsable va ser José Más Gomeri i hi van col·laborar Anselmo Lorenzo i Ricardo Mella. Sortí per contrarestar la propaganda dels polítics i la de les entitats, científiques i econòmiques, que «extraviaven» els treballadors del veritable camí. Només s'ha conservat aquest primer número i, a causa de la persecució per part de la policia que patí, es publicà amb retard ja que l'impressor original no volgué estampar-lo per por.<o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/ilpensiero.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 872px;" title="Portada del primer número d'"Il Pensiero", dissenyada per Filiberto Scarpelli" alt="Portada del primer número d'"Il Pensiero", dissenyada per Filiberto Scarpelli" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/ilpensiero.jpg" /></a> Portada del primer número d'Il Pensiero, dissenyada per Filiberto Scarpelli<o></o> - Surt Il Pensiero: El 25 de juliol de 1903 surt a Roma (Itàlia) el primer número de la revista bimensual Il Pensiero. Sociologia, arte, letteratura. Publicada per Pietro Gori i Luigi Fabbri, es va editar fins al 1911, any de la mort de Pietro Gori. Dos números especials van sortir encara a Bolonya, consagrats a Kropotkin (desembre de 1912) i a Giordano Bruno (febrer de 1913).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/lexperience.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 337px;" alt="Curs d'Esperanto a la comunitat anarcocomunista de "L'Expérience"" title="Curs d'Esperanto a la comunitat anarcocomunista de "L'Expérience"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lexperience.jpg" /></a> Curs d'Esperanto a la comunitat anarcocomunista de "L'Expérience"<o></o> - Creació del Groupement Communiste: El 25 de juliol de 1905 es crea a Bèlgica, a iniciativa de l'anarquista Georges Thonar, el Groupement Communiste (Agrupament Comunista), que esdevindrà l'any següent Groupement Communiste Libertaire (GCL). Aquesta organització tindrà com a objectiu propagar les idees anarcocomunistes per mitjà dels mítings, la creació de Cercles d'Estudi, la publicació de periòdics (L'Insurgé, L'Émancipateur) i d'obres de propaganda. El GCL serà d'altra banda l’origen d'un intent de posada en pràctica del comunisme llibertari amb la creació, per part d'Émile Chapelier i sa companya, en 1905, de la colònia «L'Expérience» on viuran, d'antuvi a Stockel-Bois i després a Boitsfort, fins al 1908, una desena de persones i que editaran el periòdic mensual Le Communiste. Hi van ser membres Henri Fuss i Lucien Hernault, entre altres.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/transportscollectivitzats.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 856px;" title="Cartell del Sindicat Únic del Ram del Transport de Ricard Obiols (1937)" alt="Cartell del Sindicat Únic del Ram del Transport de Ricard Obiols (1937)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/transportscollectivitzats.jpg" /></a> Cartell del Sindicat Únic del Ram del Transport de Ricard Obiols (1937)<o></o> - Col·lectivització dels transports: El 25 de juliol de 1936, a Barcelona (Catalunya), l'obra constructiva de la Revolució llibertària progressivament va tenint resultats i el sector del transport, i especialment els tramvies de Barcelona, són col·lectivitzats pel Sindicat Únic del Transport Marítim, Aeri i Terrestre de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Seran seguits pels altres serveis públics, una part del sector de distribució i d'aprovisionaments, i per nombroses indústries, com les fàbriques d'automòbils Hispano-Suïssa. *** <img style="width: 586px; height: 687px;" alt="Propaganda del Gran Picnic apareguda en el primer número del periòdic barceloní "Boletín de la Agrupación Anarquista «Los de Ayer y los de Hoy»" de juliol 1937" title="Propaganda del Gran Picnic apareguda en el primer número del periòdic barceloní "Boletín de la Agrupación Anarquista «Los de Ayer y los de Hoy»" de juliol 1937" src="http://www.estelnegre.org/fotos/granpicnic1937.jpg" /> Propaganda del Gran Picnic apareguda en el primer número del periòdic barceloní Boletín de la Agrupación Anarquista «Los de Ayer y los de Hoy» de juliol 1937<o></o> - Gran Picnic: El 25 de juliol de 1937 se celebra a la Font de la Teula de Vallvidrera (Barcelona, Barcelonès, Catalunya) un Gran Picnic a benefici de la Casa Alberg «Anselmo Lorenzo», que s'havia acabat d'inaugurar. Aquest centre assistencial intentà resoldre les carències d'alimentació, de vestit i d'aixopluc dels ancians i ancianes anarquistes. L'esdeveniment, organitzat per l'Agrupació Anarquista «Los de ayer y los de hoy», compta al matí amb un concert de la Banda de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Granollers (Vallès Oriental, Catalunya), formada per 50 professors, i una conferència de Rodolfo González Pacheco sobre «El anarquismo en la Argentina»; i, a la tarda, amb una actuació infantil de politxinel·les i pallassos, una prova de resistència entre carnívors i vegetarians, un recital de poesies, un concurs de cançons revolucionàries i la representació d'obra Els mals pastors, d'Octave Mirbeau, en la traducció al català de Felip Cortiella Ferrer, portada a terme pel quadre escènic de l'Agrupació Anarquista «Los de ayer y los de hoy».<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img title="Anarcoefemèrides" style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/job.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 607px;" alt="Foto policíaca d'Eugène Job (6 de març de 1894)" title="Foto policíaca d'Eugène Job (6 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/job.jpg" /></a> Foto policíaca d'Eugène Job (6 de març de 1894) - Eugène Job: El 25 de juliol de 1862 neix al XI Districte de París (França) l'anarquista, i després comunista, Eugène François Job, també conegut com Bineur. Sos pares es deien Léonor Jean Marie Job, torner, i Flevie Adélaïde Gicardin, jornalera. Es guanyava la vida com a cadiraire. En 1882 fou secretari de la Unió dels Treballadors, que editava el periòdic Le Prolétaire, i assistí a l'assemblea general que es va celebrar el 30 d'octubre de 1882 a la Sala Horel de París. El 24 de maig de 1885 va ser detingut, juntament amb una trentena de persones, durant una manifestació per a commemorar la «Setmana Sagnant» celebrada al cementiri parisenc de Père Lachaise. El 29 de novembre de 1886, durant una reunió de l'Aliança Republicana dels Comitès Radicals i Progressistes amb Henri Tolain, els anarquistes assaltaren la tribuna i la policia ordenà l'evacuació de la sala; els llibertari s'hi resistiren a cops de cadira i es produïren nombroses detencions, entre elles la seva, que havia copejat un dels organitzadors de la reunió i havia tractat el guardià de la pau Jommier de «lladre i assassí» tot arriant-li cops de puny. El 15 de desembre de 1886 el Tribunal Correccional el condemnà a 10 dies de presó. En 1887 era membre del grup «Les Égaux» i aquest mateix any fou secretari del diari L'Insurgé, òrgan socialista revolucionari independent dels XI, XII i XX districtes de París, encarregant-se de gestionar les comunicacions. En aquesta època vivia al número 275 del Faubourg Saint-Antoine. Durant la primavera de 1888, amb Ernest Lejeune, organitzà, en nom dels cercles socialistes revolucionaris independents «Les Égaux» del XII Districte, «Le Réveil» del XI Districte i «L'Avant Garde» del XX Districte, una reunió antiboulangista celebrada a la Sala Favié de París, on prengueren la paraula Chalain i Charles Malato, i que acabà en una baralla entre partidaris i detractors dels general Georges Boulanger. L'agost de 1888 fou un dels primers membres del Cercle Anarquista Internacional (CAI), que s'havia acabat de fundar per Cotée i que es reunia a la Sala Horel. El 16 de gener de 1889 en una reunió pública celebrada a la Sala Gruzard, presidida per Jeansen i on assistien uns tres-cents electors, preconitzà, amb Espagnac, l'abstenció. El 22 de març de 1891, Jules Ferry va ser esbroncat per un grup de manifestants en sortir d'un banquet a l'Élysée-Montmartre i va ser detingut amb Michel Zévaco per la policia quan sortien en aquell moment d'un cafè d'Élysée. El 15 de juny de 1891 el seu nom figurava en un llistat d'anarquistes i en aquesta època vivia al número 3 bis del carreró Souhaits. En 1891 s'encarregà, amb Constant Martin, de rebre les adhesions d'una crida per a un Congrés Revolucionari Internacional que es va publicar en Le Révolte. En aquesta època vivia al número 8 del carreró de la Loi i era membre dels grups socialistes independents «L'Audace» i «La Libre Entente», i del Grup d'Estudis Socials «Les Égaux» del XX Districte. A partir de gener de 1893, amb Jacques Petitjon i altres companys, projectà publicar un cartell mensual de propaganda internacional anarquista sota el títol La Libre Initiative, però sembla que mai no arribà a sortir. Durant tot l'any 1893 assistí a nombroses reunions anarquistes. Un informe d'un confident de la policia del 7 de gener de 1893 informà que la companya de Job era una de les organitzadores dels «menjars-conferències». En una reunió celebrada el 8 d'abril de 1893 a l'escola del carrer Orteaux, on assistiren unes 150 persones, atià el públic a no votar i a lluitar per la Revolució social. Segons un informe d'un confident, en una reunió celebrada el 25 d'abril de 1893 fou un dels promotors, amb altres companys (Amédée Denéchère, Jacques Petitjon, Victor Pivoteau, Richard i Toumain), de la Comissió Executiva Anarquista de la Regió de l'Est, creada per escampar les idees anarquistes en aquesta zona i crear un diari anarquista entre Le Père Peinard i La Révolte. El juliol de 1893 es va presentar com a candidat abstencionista per al XI Districte de París a les eleccions legislatives. Fou un dels assistents a la reunió celebrada el 5 d'agost de 1893 a l'escola del carrer Titon, on assistí gairebé un miler de persones, i on va reivindicar l'abstenció, malgrat la sala estigués controlada pels «possibilistes». Assistí amb altres anarquistes a la reunió celebrada el 24 d'agost de 1893 al domicili de Jacques Mérigeau, al número 83 del carrer Haies, on preconitzà l'abstenció, tot deixant clar que havia que combatre la política socialista d'Édouard Vaillant. El setembre de 1893 s'associà amb altres companys (Brunet, Eugène Daguenet i Jacques Petitjon) per a feines d'ebenisteria. En una reunió celebrada el 12 de setembre de 1893 al domicili d'Eugène Daguenet anuncià que negociava amb el propietari d'una sala perquè els anarquistes poguessin fer reunions. L'octubre de 1893 el seu domicili, al número 50 del carrer Avron, va ser escorcollat per la policia. El 26 de desembre de 1893 figurava en un llistat de recapitulació d'anarquistes de la policia. El 6 de març de 1894 va ser detingut amb una desena de companys a París i fitxat aquell mateix dia en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon; processat per «associació criminal», va ser posat en llibertat el 24 d'abril d'aquell any. En aquesta època vivia al número 65 del carrer Avron i posteriorment al número 54 del carrer Vignoles. El seu nom figurava en el llistat d'anarquistes del 31 de desembre de 1894 i del 31 de desembre de 1896. El juny de 1900 va morir amb 11 anys sa filla Léontine Job. Desconeixem les seves activitats polítiques entre 1896 i 1920, però el fet és que s'allunyà de l'anarquisme i es decantà pel comunisme. En els anys vint vivia a Vitry-sur-Seine (Illa de França, França) i des del Congrés de Tours de desembre de 1920 formava part del Partit Comunista - Secció Francesa de la Internacional Comunista (PC-SFIC). En 1924 era un dels principals col·laboradors de Germinal, òrgan comunista dels cantons d'Ivry-sur-Seine i de Villejuif. El 10 de maig de 1925 va se nomenat conseller municipal de la secció de centre de la llista de l'alcalde comunista de Vitry-sur-Seine Pierre Périé. El 22 de febrer de 1926 l'assemblea municipal el nomenat adjunt a l'alcaldia i delegat a les eleccions al Senat del 9 de gener de 1927. En 1929 va caure malalt i hagué de reduir les seves activitats polítiques. En aquests anys vivia, vidu, amb sa filla Jeanne i sa néta Odette. A partir de 1935 no es presentà a cap escrutini més, però continuà col·laborant en Le Travailleur. Eugène Job va morir el 29 d'abril de 1941 al seu domicili de Vitry-sur-Seine (Illa de França, França). <o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/kateaustin.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 482px;" alt="Kate Austin" title="Kate Austin" src="http://www.estelnegre.org/fotos/kateaustin.jpg" /></a> Kate Austin<o></o> - Kate Austin: El 25 de juliol de 1864 neix a La Salle (Illinois, EUA) la periodista i escriptora anarcofeminista i lliurepensadora Catherine Cooper, més coneguda com Kate Austin, amb el llinatge de son marit. Sa família, pagesa i seguidora de l'Església Unitària Universalista, es va establir a Hook's Point (Iowa) quan ella tenia sis anys. En 1875 sa mare va morir i hagué d'ocupar-se de sos set germans; només va poder estudiar dos anys en una escola pública. L'agost de 1883 es va casar amb Sam Austin a Hook's Point. En aquella època son pare va descobrir la revista anarquista i propagadora de l'amor lliure Lucifer, editada per Moses Harmon. Austin i tota sa família es va veure influenciada pels escrits de Harmon, però van ser els Fets de Haymarket de 1886 i les execucions que es van desencadenar que va inclinar-la cap a l'anarquisme. Com a membre de l'American Press Writers' Association (APWS, Associació d'Escriptors de Premsa Americans) va escriure en nombrosos periòdics obrers i radicals, i també va col·laborar en Lucifer i en diverses revistes anarquistes, com The Firebrand, Free Society, Discontent o The Demonstrator, especialment sobre temes referents a la reforma sexual, al patriarcat i a la situació econòmica de la classe treballadora. A partir de 1895 va col·laborar també en revistes lliurepensadores i atees. L'octubre de 1897 i el setembre de 1899 Emma Goldman va visitar Austin a la seva granja de Caplinger Mills (Missouri, EUA), on va realitzar diverses conferències a la zona organitzades per Kate i Sam. En 1900 el seu informe The question of the sexes va ser discutit oficialment a París en el Congrés Internacional Revolucionari de la Classe Treballadora i publicat en francès en Les Temps Nouveaux –també va ser publicat en La Protesta Humana. En 1901 va defensar en Free Society l'anarquista Leon Czolgosz, que havia assassinat en Free Society el president dels Estats Units William McKinley. Com a seguidora de l'anarcocomunisme va criticar durament els anarcoindividualistes. Va mantenir correspondència amb la major part dels intel·lectuals anarquistes de la seva època (William Holmes, Carl Nold, etc.). Kate Austin va morir de tisi el 28 d'octubre de 1902 a Kingman (Kansas, EUA) quan viatjava cap a Denver; va deixar nou infants d'edats compreses entre els 10 i els 19 anys. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/fournieremile/fournieremile01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 609px;" alt="Foto policíaca d'Émile Fournier (13 de març de 1894)" title="Foto policíaca d'Émile Fournier (13 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/fournieremile/fournieremile01.jpg" /></a> Foto policíaca d'Émile Fournier (13 de març de 1894)<o></o> - Émile Fournier: El 25 de juliol de 1867 neix a Chantaud (Sent Marçau de la Vavetz, Llemosí, Occitània) l'anarquista Émile Christophe Fournier. Era fill de Jacques Auguste Fournier, comerciant de vi a l'engròs, i d'Élisabeth Nicolas. Serraller de professió, milità en el moviment anarquista de Levallois-Perret (Illa de França, França). El 2 de desembre de 1890 es casà a Levallois-Perret amb Caroline Léonie Renault. En aquesta època vivia al número 9 del carrer Marché. El 13 de mars de 1894 va ser detingut i el seu domicili, al número 116 del carrer Chevallier de Levallois-Perret, va ser escorcollat; inculpat d'«associació criminal i de robatori», el 14 d'abril d'aquell any va ser posat en llibertat. El seu nom figurava en una llista d'anarquista de Levallois-Perret aixecada per la policia en 1895 (o 1896) i en aquella època vivia al número 136 del carrer Bois. El 14 d'agost de 1897 enviudà de la seva primera esposa i el 29 de maig de 1906 es casà al XII Districte de París amb la brodadors Marie Marguerite Émilie Lontin. En aquesta època i fins el seu final visqué al número 9 del carrer Moreau. Émile Fournier va morir l'1 de maig de 1919 al seu domicili del XII Districte de París (França).<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/fournieremile/fournieremile.html" target="_blank">Émile Fournier (1867-1919)</a> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/blaviergaston.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 625px;" alt="Notícia de la condemna de Gaston Blavier apareguda en el diari de Reims "L'Indépendant Rémois" del 9 de març de 1893" title="Notícia de la condemna de Gaston Blavier apareguda en el diari de Reims "L'Indépendant Rémois" del 9 de març de 1893" src="http://www.estelnegre.org/fotos/blaviergaston.jpg" /></a> Notícia de la condemna de Gaston Blavier apareguda en el diari de Reims "L'Indépendant Rémois" del 9 de març de 1893<o></o> - Gaston Blavier: El 25 de juliol de 1868 neix a Cumières (Xampanya-Ardenes, França) l'anarquista Gaston Blavier. Era fill de Pierre Blavier, baster, i de Catherine Mottret. Es guanyava la vida treballant de baster i blanquer com son pare. En 1888 va ser cridat a files, però es va ajornar la seva incorporació. En 1891 va ser integrat en els Serveis Auxiliars de l'exèrcit per «manca de talla». El 26 de gener de 1893 es casà a Reims (Xampanya-Ardenes, França) amb Mélanie Stéphanie Fenaille i amb aquest matrimoni la parella legitimà Angelina Élise Blavier, nascuda el 25 de maig de 1891 a Reims. En aquesta època treballava de baster i vivia al número 5 del carrer Maillefer de Reims. En aquest mateix 1893, la policia reportà que freqüentava destacats anarquistes de la ciutat, com ara Geoffroy Pflug. El 7 de març de 1893 va ser detingut, en estat d'embriaguesa segons la policia, després de cridar «Visca l'anarquia! Visca la Revolució Social!» i l'endemà va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Reims a sis dies de presó i cinc francs de multa per «ultratge als agents i embriaguesa manifesta». Aleshores va ser inscrit en el registre d'anarquistes. En 1894, segons la policia, havia deixat de militar. A finals de 1899 abandonà Reims i va ser inscrit en el registre d'anarquistes «desapareguts i/o nòmades», passant a viure a la regió parisenca. El 20 de setembre de 1900 sa companya Mélanie Fanaille va morir a l'XI Districte de París. El 20 d'abril de 1901 es casà a Reims amb la jornalera Ernestine Cottenest. Aleshores treballava de baster i vivia al número 7 del carrer Sainte-Ambroise de l'XI Districte de París. En 1905 la policia va proposar que fos esborrat dels registres d'anarquistes. Durant la Gran Guerra serví en els Serveis Auxiliars de l'exèrcit i destinat a la fàbrica de corretges de transmissió i de cuiros industrials «Albert Domange et Fils», al número 74 del bulevard Voltaire de l'XI Districte de París, on va romandre fins 1918. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/boisson.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 543px;" alt="Julius Boisson" title="Julius Boisson" src="http://www.estelnegre.org/fotos/boisson.jpg" /></a> Julius Boisson<o></o> - Julius Boisson: El 25 de juliol de 1874 neix a Nimes (Llenguadoc, Occitània) l'anarquista il·legalista Julius Baptiste Boisson, també conegut com Jules Boisson. Sos pares es deien Jacques Boisson –també anarquista i corresponsal del periòdic Le Tire-Pied– i Marie Brémond. Tipògraf de professió com son pare, rebia a casa seva correspondència, fulletons i diaris revolucionaris d'arreu França que distribuïa entre els seus companys. Membre de l'anarquista «Grup dels Joves» (Marius Bayol, Antoine Baudy, Venance Lesbros, Ernest Lavisse, Marius Raphael, Maurice Manuel Ferrier, etc.), en 1893 participà amb aquests companys en la reaparició a Marsella (Llenguadoc, França) del periòdic L'Agitateur. Organe Anarchiste, que havia sortit l'any anterior. Aquest mateix any va ser detingut arran de la manifestació del Primer de Maig i condemnat dos dies després pel Tribunal Correccional de Marsella a 15 dies de presó per «afront als agents de l'autoritat». Des d'aquest moment va ser constantment assetjat per les autoritats: detenció arran de l'atemptat contra el quarter general del carrer d'Armény de Marsella (nit del 15 al 16 de novembre de 1893), escorcolls (gener i juliol de 1894), etc. Figurava en un llistat de 14 propagandistes anarquistes enviada en 1894 per la Prefectura del departament de les Boques del Roine al Ministeri de l'Interior en ocasió d'una investigació d'àmbit estatal. Atret per l'«expropiació individual», el 10 de març de 1895 va ser detingut per la policia per «complicitat en robatori» i fou finalment amollat el 25 d'abril. De bell nou, el 25 de juny de 1896, va ser arrestat per «furt amb efracció» i condemnat el 26 de juliol d'aquell any a 15 mesos de presó, pena que es va veure reduïda a un any en l'apel·lació. El 23 de març de 1898 l'Audiència de les Boques del Roine el condemnà per un nou robatori a vuit anys de treballs forçats i a cinc anys d'assignació de residència. El desembre de 1898 embarcà cap a la colònia penitenciària de la Guaiana Francesa. Durant la seva condemna destacà per la seva bona conducta i al final de la pena passà a la relegació. El 3 de maig de 1900 el seu nom va ser esborrat de les llistes d'anarquistes. Julius Boisson va morir el 4 de juliol de 1908 a la colònia penitenciària de la Guaiana Francesa. Son germà Adolphe, empleat de sastreria, també era anarquista. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bourgainalphonse.png"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 194px;" alt="Signatura d'Alphonse Bourgain (1900)" title="Signatura d'Alphonse Bourgain (1900)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bourgainalphonse.png" /></a> Signatura d'Alphonse Bourgain (1900)<o></o> - Alphonse Bourgain: El 25 de juliol de 1876 neix a Reims (Xampanya-Ardenes, França) l'anarquista Alphonse Alexandre Bourgain. Era fill natural de la jornalera Joséphine Alexandrine Borgain. Es guanyà la vida treballant de fuster ebenista. Durant la nit de Nadal de 1893, juntament amb altres companys (Alfred Beuvard, Auguste Ernest Cérignon, Jean Baptiste Ganaye, Jules Lefèvre i Orth), assaltà l'agent Richar al carrer Vesle de Reims i en aquest enfrontament resultà mort un dels atacants anomenat Orth; per aquest fet el grup va ser jutjat el 10 de gener de 1894 pel Tribunal Correccional de Reims i ell va ser condemnat a vuit mesos de presó i 15 francs de multa i la resta de diferents penes (Beuvard, vuit mesos i 15 francs; Cerignon, 13 mesos i 15 francs; Ganaye, dos anys i 45 francs; i Lefèvre a sis mesos i 15 francs). El febrer de 1894 va ser inscrit en el registre d'anarquistes de la Prefectura de Policia. El 13 d'octubre de 1894 s'allistà voluntari per cinc anys a l'exèrcit i va ser destinat al 111 Regiment d'Infanteria. El 14 de juny de 1896 va ser nomenat caporal. Després de passar per la I Companyia Disciplinària de Fusellers  i el 4 Regiment de zuaus, el 13 d'octubre de 1899 va ser llicenciat. Es dedicà a l'ebenisteria i visqué al número 47 del carrer Stephenson del XVIII Districte de París (França). El 9 de juny de 1900 es casà a Reims amb la cosidora, i després planxadora, Hélène Marie Louise Lucie Collas. En 1901 retornà a Reims, on treballà en el seu ofici i sembla que deixà la militància. En 1903 encara figurava en el llistat d'anarquistes de Reims i el setembre de 1905 la policia va proposar que en fos esborrat. En 1906 passà a viure amb sa companya a Valenciennes (Nord-Pas-de-Calais, França). En la revisió militar del 20 d'octubre de 1908 va ser llicenciat per «tuberculosi pulmonar». Alphonse Bourgain va morir el 9 de setembre de 1909 a l'Hospici de l'Hotel-Dieu de Valenciennes (Nord-Pas-de-Calais, França).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/cinti.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 586px;" alt="Ercolano Cinti" title="Ercolano Cinti" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cinti.jpg" /></a> Ercolano Cinti<o></o> - Ercolano Cinti: El 25 de juliol de 1882 neix a Ancona (Marques, Itàlia) el propagandista anarquista i sindicalista Ercolano Cinti, conegut com Ruggero. Sos pares es deien Cesare Cinti i Lucia Maltoni. Cosí de Benito Mussolini, es guanyava la vida com a ferroviari temporal i després com a escrivà i viatjant de comerç. Després d'un temps militant en el republicanisme, a començament del segle es passà al moviment anarquista. En 1909 es casà amb Iside Frittelli, amb qui tindrà sis infants (Angiolillo, Germinal, Vera, Errico, Spartaco i Vezio). D'antuvi, la seva tasca propagandística no va ser jutjada de perillosa per les autoritats. Fou un dels promotors de la Conferència Interprovincial Anarquista que se celebrà el 23 de gener de 1910 a Ancona. Com a membre de diversos grups anarquistes d'Ancona («Paolo Chiarella», «Kotuko», «Studi Sociali»), entre el 9 i el 10 de febrer de 1913 prengué part en el Congrés Anarquista d'Umbria i les Marques que se celebrà a Fabriano (Marques, Itàlia), centrat en l'organització econòmica del moviment. Mesos més tard, en substitució d'Arturo Belletti, esdevingué redactor responsable del periòdic anarquista Volontà. El 31 d'agost de 1913 es reuní a Osimo (Marques) amb Errico Malatesta, qui parlà sobre «Progresso dei partiti». El 3 de gener de 1914 acompanyà Errico Malatesta a Fabriano i després a Sassoferrato (Marques, Itàlia) per a fer la conferència «Gli anarchici e gli altri partiti». El 5 de febrer de 1914 el trobem encara amb Malatesta a Falconara Marittima (Marques, Itàlia) per a una reunió pública que portà el títol «Che cosa vogliono gli anarchici». En la primera meitat de 1914 va ser denunciat com a gerent de Volontà per «insults a l'Exèrcit, incitació a l'odi de classe i a la revolta, i instigació al crim i apologia del delicte», a causa alguns articles publicats en aquest periòdic. Entre del 17 i el 18 de maig de 1914 participà en el Congrés Anarquista d'Umbria i de les Marques que se celebrà a Fabriano. Empresonat arran dels fets de la «Setmana Roja», que esdevingueren entre el 7 i el 14 de juny de 1914, es va veure obligat a abandonar la redacció de Volontà. Alliberat dies després, deixà Ancona i s'instal·là a Trieste (Friül). L'11 de juliol de 1914, arran dels fets de l'atemptat de Sarajevo, va ser detingut per la policia austríaca per propaganda anarquista i el desembre d'aquell any processat, però va ser absolt i lliurat a la Prefectura de Udine (Friül), per a ser enviat a Ancona. Durant la Gran Guerra signà, juntament amb el socialista Mario Alberto Zingaretti, alguns pamflets antimilitaristes que es van repartir al front. En acabar la guerra, amb Antonio Brasili i Cesare Stazio, formà part del comitè directiu de la Unió Anarquista d'Ancona (UAA) i s'acostà al sindicalisme llibertari. En 1919 va promoure la Unió Comunista Anarquista d'Ancona (UCAA) i va ser nomenat membre del Comitè de Coordinació de Correspondència de la Unió Anarquista Italiana (UAI). El juny de 1919 entrà a formar part de la Comissió Executiva de la Cambra del Treball local. En aquesta època la policia el considerà erròniament col·laborador de Volontà sota el pseudònim Petit Jardi, darrera del qual es trobava en realitat Nella Giacomelli. Poc abans de les eleccions de 1919 s'encarregà de recopilar i distribuir a diversos grups anarquistes italians un manifest de propaganda abstencionista i antiparlamentari. Tresorer del «Club Soviètic» local, el maig de 1920 participà en el Congrés Socialista Anarquista de Milà (Llombardia, Itàlia), que organitzà la propaganda contra el suport italià a l'«Exèrcit Blanc» durant la guerra civil russa. Un mes més tard, participà, amb Mario Moccheggiani, en l'anomenada «Revolta dels Bersaglieri»; detingut, va ser alliberat l'octubre de 1920 i s'establí a Monterado (Marques, Itàlia). De bell nou a Ancona en 1925, durant els anys del feixisme sembla que s'apartà de la vida pública i que no tingué contactes amb el moviment anarquista, encara que la policia el continuà vigilant fins al març de 1936, quan va ser definitivament esborrat dels arxius policíacs. Després de la II Guerra Mundial s'afilià al Partit Comunista d'Itàlia (PCI). Ercolano Cinti va morir el 10 de desembre de 1950 a Ancona (Marques, Itàlia). <o></o> *** <img style="width: 570px; height: 623px;" alt="Notícia del judici de Benoît Liothier apareguda en el diari parisenc "Le Radical" del 5 de gener de 1913" title="Notícia del judici de Benoît Liothier apareguda en el diari parisenc "Le Radical" del 5 de gener de 1913" src="http://www.estelnegre.org/fotos/liothier.jpg" /> Notícia del judici de Benoît Liothier apareguda en el diari parisenc Le Radical del 5 de gener de 1913<o></o> - Benoît Liothier: El 25 de juliol de 1883 neix a Saint-Priest-en-Jarez (Roine-Alps, Arpitània) l'obrer metal·lúrgic, antimilitarista, dramaturg, neomaltusià, propagandista del moviment antialcohòlic, sindicalista i anarquista, i després comunista, Benoît Liothier. Sos pares es deien Benoît Liothier, metal·lúrgic, i François Combasson, domèstica. Durant el seu servei militar va ser condemnat a Alger (Algèria) per un consell de guerra a tres anys de presó per «violències a un superior» i enviat a les companyies disciplinàries. En 1910, considerat com a un dels antimilitaristes més perillosos de Sant-Etiève (Roine-Alps, Arpitània), va ser inscrit per les autoritats en el «Carnet B». Militant, amb Philippe Goy i Nicolas Berthet, de les Joventuts Sindicalistes de Sant-Etiève, de les quals va ser secretari, promogué sobretot, amb Jean-Baptiste Rascle, Jean-Marie Tyrlot i Urbain Malot, la campanya contra les colònies penitenciaries militars i portà la caixa del «Sou del Soldat». En 1910 edità deu-mil exemplars del fullet L'enfern militaire, on denuncià l'assassinat de dels disciplinaris Jean i Brando als penals militars. En aquesta època, que treballava a la fàbrica Barrouin, participà activament en el Sindicat de la Metal·lúrgica de la Confederació General del Treball (CGT), del qual entre 1910 i 1911 fou secretari. Entre el 3 i el 10 d'octubre de 1910 representà els emmotlladors en coure de Lió (Arpitània) en el XVII Congrés Nacional Corporatiu (XI de la CGT) que se celebrà a Tolosa (Llenguadoc, Occitània). El 15 d'octubre de 1910 participà en un míting a Saint-Etiève, amb el ferroviari Tatti i Ferdinant Faure, a la sortida del qual hi hagué grans desordres públics i la policia carregà durament contra la manifestació. En 1911 proposà que a la Borsa del Treball de Saint-Etiève cap polític en pogués prendre la paraula en els mítings que se celebraven als locals. Autor dramàtic aficionat, va escriure peces teatrals compromeses i el 30 de març de 1912 estrenà, davant gairebé un miliar de persones al Teatre Municipal Roanne (Roine-Alps, Arpitània) pel grup  artístic «L'Avenir», l'obra en dos actes Aux travaux, on denunciava els treballs forçats als batallons africans (Biribi), representació que va ser prohibida pel sotsprefecte de policia, però que va ser publicada per l'editorial Stock. El novembre de 1912 fou el principal orador d'una gira de conferències a Arpitània (Chazelles-sur-Lyon, La Grand-Croix, Saint Chamond i Viena del Delfinat) organitzada pels cercles llibertaris i per la socialista Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO). En aquestes conferències reivindicà la unitat revolucionària de totes les tendències socialistes contra la guerra, alhora que l'ús del sabotatge de les línies telegràfiques en cas de mobilització, i per aquests fets va ser buscar per la policia, detingut el 4 de desembre de 1912, jutjat el 4 de gener de 1913 amb grans mesures de seguretat pel Tribunal Correccional de Saint-Etiève i condemnat dos dies després a dos anys de presó ferma per «incitació al sabotatge» i a 100 francs de multa, encara que el 20 de juliol d'aquell any una apel·lació a Lió el posà en llibertat. El 25 de maig de 1913 el seu domicili, juntament amb el d'altres antimilitaristes, va ser escorcollat per la policia. Al costat de Jean-Baptiste Rascle, participà en la campanya contra la «Llei dels tres anys», que instaurava un servei militar de tres anys amb la finalitat de preparar l'Exèrcit francès per a una eventual guerra amb Alemanya. Entre el 8 i l'11 de setembre de 1913 representà el Sindicat de la Metal·lúrgica de Saint-Etiève en el Congrés Federal de Metal·lúrgics celebrat a París (França) i publicà una dura ressenya en Le Libertaire del 20 de setembre de 1913. En tornar a Saint-Etiève, plantejà la creació d'una nova Unió dels Metal·lúrgics sense els dirigents Laurent Torssus (Torcieux) i Urbain Malot, considerats moderats. El 14 de febrer de 1914 el Grup Artístic Intersindical i Cooperatiu de Roanne i el grup artístic «Germinal» de Saint-Etiève representà al Teatre Municipal de Roanne el drama social antialcohòlic en tres actes La source fatale i el maig d'aquell any va ser nomenat secretari del «Foyer Populaire», grup anarquista més important de Saint-Etiève hereu de les Joventuts Sindicalistes, que celebrava les seves reunions al Cafè Ferriol, al passeig Victor Hugo, que comptava entre els seus membres Laurent Moulin, Claude Charrat, Philippe Goy, Jean Gardant, Antoine Clemençon i Catherine Bernard, entre d'altres, i que s'adherí a la Federació Anarquista Comunista Revolucionària (FCAR). Quan es declarà la Gran Guerra, amb Philippe Goy, Jean-Baptiste Rascle i Nicolas Berthet, s'amagà un temporada al bosc del Pilat fugint d'una possible detenció. Finalment l'agost de 1914 va ser mobilitzat, però va ser alliberat el novembre d'aquell any i entrà a treballar a la fàbrica Lescure de Saint-Etiève. El seu antimilitarisme minvà durant la guerra, fins i tot durant l'agitació pacifista de maig de 1918, fet que va ser reconegut pel comissari de policia i tot. Durant la postguerra s'afilià al la Secció Francesa de la Internacional Comunista (SFIC), intervingué en reunions públiques i, fins el desembre de 1927, va ser responsable del setmanari comunista Le Cri du Peuple. El 9 de febrer de 1928 demanà comptes polítiques i financeres al comitè local del Partit i el 12 de febrer va ser reprovat; dimití immediatament i en va ser expulsat. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <img style="width: 434px; height: 686px;" alt="Necrològica de Jaume Tomàs Turull apareguda en el periòdic tolosà "CNT" del 29 de desembre de 1957" title="Necrològica de Jaume Tomàs Turull apareguda en el periòdic tolosà "CNT" del 29 de desembre de 1957" src="http://www.estelnegre.org/fotos/tomasturull.jpg" /> Necrològica de Jaume Tomàs Turull apareguda en el periòdic tolosà CNT del 29 de desembre de 1957<o></o> - Jaume Tomàs Turull: El 25 de juliol de 1890 neix a Igualada (Anoia, Catalunya) l'anarcosindicalista Jaume Tomàs i Turull, conegut com Magret. Sos pares es deien Jaime Ramon Lluís Tomàs Palou i Teresa Turull Torrelles. Treballà de blanquer a Igualada. Membre de l'«Ateneu Pervenir» d'Igualada, fou un dels promotors de l'«Agrupació Lliurepensadora» d'aquesta població. Abans de la Revolució formà part en diferents ocasions dels Comitès Organitzadors de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i dels Comitès de Vaga, tants en els períodes legals com clandestins. Representà diversos sindicats confederals d'Igualada (Art Fabril, Construcció, Fusta, Metal·lúrgica, Molers, Transport i Oficis Diversos) en el Ple Regional de Catalunya de març de 1933 a Barcelona. Quan esclatà la Revolució, l'estiu de 1936, va ser membre de les Patrulles de Control i segons alguns es distingí en tasques repressives a la rereguarda. En 1937 va haver de fugir a França després dels «Fets de Maig». En l'exili fou un dels organitzadors de la Federació Local de Clarmont d'Alvèrnia de la CNT. Sa companya fou Jacinta Franquet, amb qui tingué una filla. Malalt, Jaume Tomàs Turull va morir el 5 de desembre–algunes fonts citen erròniament el 6 de desembre– de 1957 al seu domicili de Clarmont d'Alvèrnia (Alvèrnia, Occitània). <o></o> *** <img style="border: 0px solid ; width: 324px; height: 348px;" alt="Amando Jordà Botí" title="Amando Jordà Botí" src="http://www.estelnegre.org/documents/jordaboti/jordaboti01.jpg" /> Amando Jordà Botí<o></o> - Amando Jordà Botí: El 25 de juliol de 1903 neix a Alcoi (Alcoià, País Valencià) el militant anarcosindicalista Amando Jordà Botí, també citat erròniament com Armando Jordà i Armando Arjona, i conegut com El Sec. Sos pares es deien Francesc Jordà i Camil·la Botí. D'antuvi milità en el Sindicat de la Construcció de Cocentaina (Comtat, País Valencia) de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i cap al 1918 començà a treballar a Alcoi com a aprenent en la metal·lúrgia. Ocupà càrrecs de responsabilitat en la CNT, com ara tresorer, secretari de la Federació Local d'Alcoi, secretari del Sindicat del Metall i membre del Comitè Regional de la CNT del País Valencià. Durant la guerra civil participà en el procés col·lectivitzador a Alcoi i s'encarregà del Departament d'Economia i Estadística de la Federació Local de Sindicats d'Índústria d'Alcoi i de la secretaria del Sindicat del Metall. Amb el triomf feixista, després de la contesa, restà a Alcoi amagat (talp); per fugir de la repressió s'ocultà durant 16 anys en un amagatall del seu propi domicili. Detingut el 8 de desembre de 1953, va ser enviat a l'Hospital Civil d'Oliver d'Alcoi i el 12 de febrer de 1954 al Reformatori d'Alacant (Alacantí, País Valencià), on va ser processat. El 18 de maig de 1954 va ser posat en llibertat provisional. Amando Jordà Botí va morir el 18 de gener de 1986 a l'Hospital d'Alcoi (Alcoià, País Valencià) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/jordaboti/jordaboti.html" target="_blank">Amando Jordà Botí (1903-1986)</a> *** <img style="width: 387px; height: 1573px;" alt="Necrològica de Juan Antonio Llerda Serrano apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 14 de novembre de 1968" title="Necrològica de Juan Antonio Llerda Serrano apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 14 de novembre de 1968" src="http://www.estelnegre.org/fotos/llerda.jpg" /> Necrològica de Juan Antonio Llerda Serrano apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 14 de novembre de 1968<o></o> - Juan Antonio Llerda Serrano: El 25 de juliol de 1903 neix a Cretes (Matarranya, Franja de Ponent) el militant anarcosindicalista Juan Antonio Llerda Serrano. Sos pares es deien Francisco Llerda i Ramona Serrano. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent), el juliol de 1936 s'allistà en la columna de milicians que partí de Tarragona (Tarragonès, Catalunya) cap a Horta i Gandesa (Terra Alta, Catalunya), participant en la presa de Calaceit i altres accions bèl·liques al front d'Aragó. Després va fer de sanitari. Ferit en un braç a la batalla de l'Ebre, fou hospitalitzat a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès, Calalunya). Quan els franquistes estaven a punt de ocupar la regió, passà a França i retornà a la Península per Barcelona. Després lluità al front de l'Ebre, on fou ferit greument al braç per una bala explosiva. Arran de la retirada, s'exilià a França i fou internat en diversos camps de concentració abans de ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Durant l'ocupació nazi fou obligat pel Servei de Treball Obligatori (STO) a fer feina a la base submarina de Bordeus, on va perdre un dit de la mà esquerra. A Bordeus entrà en contacte amb la resistència. Durant l'alliberament formà part del «Batalló Llibertat», format per maquisards llibertaris; en 1945, aquest grup, amb el «Batalló Guernica» basc, participà en els combats contra els últims reductes alemanys de la Pointe de Grave (Mèdoc, Bordelès, Occitània). En el curs d'aquests combats, prengué a l'assalt un búnquer on va fer presoners els alemanys presents i acaparà tot l'armament, que més tard fou lliurat a la guerrilla llibertària antifranquista que lluità a la Península. En acabar la guerra, treballà de manobre, fou membre de la comarcal cenetista de Vall-de-roures a l'exili i milità en la Federació Local de Bordeus. Juan Antonio Llerda Serrano va morir el 20 d'agost de 1968 a l'Hospital Saint-André de Bordeus (Aquitània, Occitània) i va ser enterrat dos dies després.<o></o> *** <img style="width: 426px; height: 710px;" alt="Necrològica d'Isidor Oro Ricart apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 7 de setembre de 1993" title="Necrològica d'Isidor Oro Ricart apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 7 de setembre de 1993" src="http://www.estelnegre.org/fotos/oroisidor.jpg" /> Necrològica d'Isidor Oro Ricart apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 7 de setembre de 1993<o></o> - Isidor Oro Ricart: El 25 de juliol de 1905 neix a Alcanó (Segrià, Catalunya) l'anarcosindicalista Isidor Oro Ricart  –el seu nom a vegades citat erròniament Isidro. Sos pares es deien Josep Oro i Maria Ricart. A partir dels anys vint milità en el moviment llibertari de Barcelona (Catalunya). En 1923 va ser detingut i empresonat arran de l'assalt a la Caixa d'Estalvis de Terrassa (Vallès Occidental, Catalunya) del 20 de setembre d'aquell any. Durant la guerra civil lluità com a milicià en una unitat de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en 1939, quan el triomf franquista era un fet, passà a França i fou reclòs al camp de concentració d'Argelers. Després de la II Guerra Mundial visqué a L'Isla de Baish (Gascunya, Occitània) i Aubièth i milità en el Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT d'Aush (Gascunya, Occitània). En 1953 col·laborà econòmicament en la creació de la Casa de Repòs de la Regió Parisenca promoguda per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). Sa compana fou Ramona Basó. Isidor Oro Ricard va morir el 29 de juliol de 1993 en un accident a La Tuilerie (Aubièth, Gascunya, Occitània). Son germà Pere Oro Ricart també fou militant anarcosindicalista.<o></o> *** <img style="width: 504px; height: 704px;" alt="Necrològica d'Andrés Granero Morcillo apareguda en el periòdic parisenc "Frente Libertario" de maig de 1974" title="Necrològica d'Andrés Granero Morcillo apareguda en el periòdic parisenc "Frente Libertario" de maig de 1974" src="http://www.estelnegre.org/fotos/graneromorcillo.jpg" /> Necrològica d'Andrés Granero Morcillo apareguda en el periòdic parisenc Frente Libertario de maig de 1974<o></o> - Andrés Granero Morcillo: El 25 de juliol de 1907 neix a Lucainena de las Torres (Almeria, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Andrés Granero Morcillo. Sos pares es deien Antonio Granero i Antonia Morcillo. Quan era adolescent s'establí a Catalunya i començà a treballar a les mines de potassa de Súria (Bages, Catalunya) i a militar en el moviment llibertari. Després de la triomf del franquisme, participà activament en la clandestinitat confederal, però, fugint de la repressió, acabà passant a França, on encara patí els camps de concentració. Treballà de miner a Fontpedrosa (Conflent, Catalunya Nord) i participà en nombroses missions d'enllaç entre el moviment llibertari de l'exili i de l'interior. Sa companya fou Maria Concepció Amigó, amb qui tingué un infant. Malalt de silicosi, Andrés Granero Morcillo va morir el 6 de març de 1974 al seu domicili d'Oceja (Alta Cerdanya, Catalunya Nord). <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2507.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> Anarcoefemèrides 2026-07-25T12:27:51Z efemerides [24/07] Columna Durruti - Míting al Wagran - «Acte d'Homenatge als nostres avis» - Jacob - Mazade - Coullery - Estassy - Borderie - Kavernido - Gromaire - Beltran - Hennacy - Dugne - Giné - Dantas - Font Bauló - Gavarda - Caussimon - Réal - Alerini - Deforge - Fragori - Díez - Carballido - Peiró - Gasperi - Pi - Basa - Benayas - Heredia - Foz - Electra González - Boutefeu - Guijarro - Ramírez Romeo - Garcés https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143513 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[24/07] Columna Durruti - Míting al Wagran - «Acte d'Homenatge als nostres avis» - Jacob - Coullery - Estassy - Borderie - Kavernido - Gromaire - Beltran - Hennacy - Dugne - Giné - Dantas - Font Bauló - Gavarda - Caussimon - Réal - Alerini - Deforge - Fragori - Díez - Carballido - Peiró - Gasperi - Pi - Basa - Benayas - Heredia - Foz - Electra González - Boutefeu - Guijarro - Ramírez Romeo - Garcés</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 24 de juliol</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/infermerescolumnadurruti.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 386px;" title="Infermeres de la Columna Durruti" alt="Infermeres de la Columna Durruti" src="http://www.estelnegre.org/fotos/infermerescolumnadurruti.jpg" /></a> Infermeres de la Columna Durruti - Surt la Columna Durruti: El 24 de juliol de 1936, a les 10 del matí, surt des del Passeig de Gràcia de Barcelona (Catalunya) una columna de milers de combatents voluntaris, organitzada per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i comandada per l'anarquista Buenaventura Durruti, de qui prendrà el nom, cap a Saragossa (Aragó), via Lleida, amb la ferma intenció de reprendre aquesta ciutat que havia caigut a mans de les tropes feixistes. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingwagran1949.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 170px;" alt="Propaganda de l'acte apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 16 de juliol de 1949" title="Propaganda de l'acte apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 16 de juliol de 1949" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingwagran1949.jpg" /></a> Propaganda de l'acte apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 16 de juliol de 1949<o></o> - Míting al Wagran: El 24 de juliol de 1949 se celebra a la Sala Wagran de París (França) un gran míting commemoratiu del «19 de Juliol» organitzat per la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Espanya en l'Exili. Hi van parlar Joan Sans Sicart; Maurice Joyeux, en nom de la Federació Anarquista (FA) francesa; Eugène Juhel, en representació de la Unió Regional de la CNT francesa; i Manuel Luis Blanco, secretari general de la CNT en l'Exili. Félix Castro, president de l'acte, va fer un resum de les intervencions i donà la paraula als presents: va parlar Sebastián Martínez del Hoyo (Progreso Martínez), del sector escisionista, i un trotskista del Grup Espanyol Comunista Internacional.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/homenatgealsnostresavis.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 408px;" alt="«Acte d'Homenatge als nostres avis» (Terrassa, 24 de juliol de 2004)" title="«Acte d'Homenatge als nostres avis» (Terrassa, 24 de juliol de 2004)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/homenatgealsnostresavis.jpg" /></a> «Acte d'Homenatge als nostres avis» (Terrassa, 24 de juliol de 2004)<o></o> - «Acte d'Homenatge als nostres avis»: El 24 de juliol de 2004 a la sala d'actes del Centre Cívic Francesc Macià de Terrassa (Vallès Occidental, Catalunya), organitzat per la Federació Local de Terrassa de la Confederació Nacional del Treball (CNT), se celebra un homenatge públic als anarcosindicalistes que van lluitar contra Franco sota el títol «Acte d'Homenatge als nostres avis». Gregoria Aramendiria –vídua de Marià Casasús, mort tres dies abans–, Joaquina Dorado, Manuel Llàtzer, Abel Paz i Joan Ullés, entre d'altres, van rebre compliments de més de cinc-centes persones. A l'acte també participaren familiars i descendents de militants desapareguts, com ara Just Casas o els nets de Ramón Acín. El Centre d'Estudis Llibertaris Federica Montseny de Badalona n'edità un videodisc.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/jacobgeorges/jacobgeorges01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 616px;" alt="Foto policíaca de Georges Jacob (27 de febrer de 1894)" title="Foto policíaca de Georges Jacob (27 de febrer de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/jacobgeorges/jacobgeorges01.jpg" /></a> Foto policíaca de Georges Jacob (27 de febrer de 1894) - Georges Jacob: El 24 de juliol de 1850 neix a Batignolles-Monceau, actualment XVII Districte de París (França), l'anarquista Frédéric Georges Gustave Jacob. Sos pares es deien Charles Joseph Jacob, xarcuter, i Agathe Octavie Crindart. Es guanyava la vida com a jornaler i brocanter. En 1893 vivia al carrer Moulin de Saint-Denis (Illa de França, França). L'1 de gener de 1894 el seu domicili, al número 18 del carrer Boulangerie de Saint-Denis va ser escorcollat per la policia, que va trobar fullets anarquistes, però va ser posat en llibertat. El 27 de febrer d'aquell any el seu domicili va ser novament perquirit, trobant-se periòdics i fullets anarquistes, i en aquesta ocasió va ser detingut, fitxat aquell mateix dia en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon i empresonat; el 5 de març de 1894 va ser posat en llibertat. El 31 de desembre de 1894 figurava en el registre de recapitulació d'anarquistes de la Prefectura de Policia i en aquesta època vivia al número 20 del carrer Boulangerie de Saint-Denis. El 20 de novembre de 1895 va ser esborrat dels registres policíacs perquè havia abandonat les idees llibertàries. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/jacobgeorges/jacobgeorges.html" target="_blank">Georges Jacob (1850-?)</a> <o></o> ***<o></o> <img style="width: 378px; height: 530px;" alt="Justin Mazade (1940)" title="Justin Mazade (1940)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mazade.gif" /> Justin Mazade (1940)<o></o> - Justin Mazade: El 24 de juliol –algunes fonts oficials citen erròniament el 29 de juliol– de 1860 neix al barri de Saint-Lambert de Marsella (Provença, Occitània) l'artesà i propagandista anarquista Gaston Justin Mazade. Sos pares es deien Jean Ange Mazade, calafat, i Marianne Marie Mas, domèstica. Obrer artesà especialitzat a encastar joieria, ben aviat participà en la política. En 1880 va ser dispensat de fer el servei militar perquè son germà gran ja estava en l'exèrcit. A partir de 1880, per la seva activitat en la Cambra Sindical dels Joiers, fou inscrit en els registres policíacs. El maig de 1880 era secretari del Grup d'Estudis Socials «Le Cosmopolite», que es reunia al Cercle de l'Indépendance del carrer de La Cannebière de Marsella. En el Congrés Obrer Regional celebrat el 29 de juliol de 1880 a Marsella, va ser el secretari de la sessió quarta i de la última, amb Frédéric Tressaud com a president. En 1881 va ser nomenat delegat dels empleats de la neteja i per altres dos cambres sindicals al Congrés de Reims del Partit Obrer. El gener de 1882 participà en l'organització d'una xerrada amb altres companys (Cavalier, Couloubrier, Plezent, Pourcelly, Toche, Torrens, etc.) que se celebrà al barri marsellès de Saint-Antoine. En 1882 participà activament en el «Club Internacional», que arreplegava nombrosos anarquistes i correspondència i publicacions revolucionàries. Va mantenir correspondència amb Georges Herzig, fundador amb Piotr Kropotkin de Le Révolté (1879-1885) de Ginebra, i amb Jean Grave. El febrer de 1884 signà amb Auguste Chauvin una crida a l'abstenció per a les eleccions municipals en nom del Comitè Revolucionari Anarquista (CRA). El mars de 1884 assistí a la celebració de l'aniversari de la Comuna de París. A partir de maig de 1884 fou, amb Auguste Chauvin, un dels promotors del periòdic marsellès L'Affamé, aparegut durant l'epidèmia de còlera i de la qual serà víctima el seu primer gerent, Louis Buisson. Per la seva participació en els avalots de juliol de 1884 fou denunciat per un delicte de premsa. Exiliat a Suïssa, fou condemnat en rebel·lia el desembre de 1884 per l'Audiència de les Bouches-du-Rhône a vuit mesos de presó per «provocació, no seguida d'efectes, a l'incendi, l'assassinat, el pillatge i l'excitació dels ciutadans a armar-se contra l'autoritat governamental de la República francesa», però finalment fou absolt en l'apel·lació del 21 de març de 1885. De bell nou a Marsella el febrer de 1885, fou objecte d'una estreta vigilància ja que la policia sospitava que amagava armes i papers compromesos a ca sos pares. Íntimament lligat a Minnie Lecompte, participà en la fundació en 1885 del periòdic marsellès Le Droit Social. Mort aux bourgeois, el gerent del qual fou Alphonse Lauze. En 1886 participà, amb Léonce Cotinaud, Frédéric Alexandre Tressaud i Henri Tricot, en la part francesa del periòdic bilingüe L'Internationale Anarchiste –de la part italiana s'encarregaven Ugo Acquabona i Niccolo Converti. Entre 1881 i 1886 organitzà nombrosos actes públics anarquistes i va fer nombroses xerrades a Marsella i a localitats veïnes. El 18 de març de 1886 organitzà amb l'anarquista català Josep Torrens un acte commemoratiu de la Comuna de París, celebrat al Café la Marine. El 17 de maig de 1891 es casà a Marsella amb la sastressa Marie Louise Minuty i, a partir d'aquest moment, la seva militància minvà paulatinament. Es traslladà al barri marsellès de la Borsa, al número 20 del carrer Feuillants, i obrí un taller artesà, al número 49 del carrer Tapis Vert. En 1902 vivia al número 29 del carrer Tapis Vert de Marsella. L'octubre de 1906 presidia el Comitè del Barri de La Rose de Marsella, el qual va contribuir a la creació del Grup Escolar de La Rose. El 9 de febrer de 1908 va morir sa companya. A partir de 1908 s'ocupà del Comité d'Intérêt de Quartier (CIQ, Comitè de Danys i de Perjudicis de Barri) de La Rose de Marsella, fent d'interlocutor entre els habitants i les institucions i les administracions locals. Justin Mazade va morir el 3 de març de 1944 al seu domicili, al número 66 de la Grand Rue, de Marsella (Provença, Occitània).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/coullery.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 544px;" alt="Necrològica de Jules Coullery apareguda en el periòdic de La Chaux-de-Fonds "La Sentinelle" del 28 de juliol de 1934" title="Necrològica de Jules Coullery apareguda en el periòdic de La Chaux-de-Fonds "La Sentinelle" del 28 de juliol de 1934" src="http://www.estelnegre.org/fotos/coullery.jpg" /></a> Necrològica de Jules Coullery apareguda en el periòdic de La Chaux-de-Fonds La Sentinelle del 28 de juliol de 1934 - Jules Coullery: El 24 de juliol de 1864 neix a Fontenais (Porrentruy, Jura, Suïssa) l'anarquista Jules Pierre Coullery. Era nebot de Pierre Coullery (Docteur Coullery), metge socialista, conegut com Le médecin des pauvres, i un dels pioners del socialisme suís. Es guanyà la vida treballant de remuntador rellotger, d'artesà, d'obrer i de representant i petit comerciant d'articles de rellotgeria. En 1889 va ser testimoni de descàrrec en el judici celebrat per la Cambra Criminal del Tribunal Federal suís reunida a Neuchâtel (Neuchâtel, Suïssa) contra el grup d'anarquistes (Félicien Darbellay, Ferdinand Hänzi, Albert Nicolet, etc.) que havia publicat i difós el cartell bilingüe francès i alemany «Manifeste des anarchistes suïsses», imprès (10.000 còpies) per Jean Grave a París (França), on es reivindicava la «propaganda pel fet» i es denunciaven les expulsions d'anarquistes estrangers de Suïssa, tot afirmant haver estat ell un dels que el van difondre i aferrat entre el 17 i el 18 d'agost de 1889 per les principals ciutats suïsses. En 1892, amb Alcide Dubois i Albert Nicolet, publicà, sota el nom «Un groupe d'anarchistes suïsses», el fullet Les anarchistes et ce qu'ils veulent. Dialogue entre ouvriers. El febrer de 1894 un informe policíac assenyalava que es dedicava a distribuir el periòdic ginebrí L'Avenir. El 3 de maig de 1894 va ser un dels principals acusats dels aldarulls que es desencadenaren arran de la manifestació dels obrers en vaga contra la fàbrica «Gygax» de Saint-Imier (Berna, Suïssa); jutjat, va ser condemnat a 10 mesos de detenció correccional. El 24 de setembre de 1894 se li va decretar preventivament l'expulsió de França en cas de ser descobert per la policia. En 1908, amb altres companys (Alcide Dubois, Ernest Droz, Émile Flotron, etc.), formà part del Grup d'Instrucció Mutual de Saint-Imier. També va ser membre fundador del Cercle Obrer de Saint-Imier i s'encarregà durant molts d'anys de la seva biblioteca. Antic membre de «La Libre Pensée», el juliol de 1919 participà en la reconstrucció d'aquesta organització i va ser nomenat president provisional. Com a membre de «La Libre Pensée», participà en el seu congrés de 1921 a Yverdon (Vaud, Suïssa). En 1922 assistí amb destacats anarquistes (Luigi Bertoni, Antonio Gagliardi, Errico Malatesta, etc.) a una reunió per celebrar el cinquantenari del congrés bakuninista de 1872 a Saint-Imier. Es dedicà a distribuir el periòdic anarquista Le Réveil de Ginebra (Ginebra, Suïssa). El seu últim domicili va ser al número 55 del carrer Baptiste-Savoye de Saint-Imier. Sa companya fou Marie Stauffer. Malalt, després de patir dos anys, Jules Coullery va morir el 26 de juliol de 1934 a Saint-Imier (Berna, Suïssa) i va ser incinerat quatre dies després a La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa) amb un discurs de Luigi Bertoni.<o></o> <div style="text-align: center;">***</div> <img style="width: 318px; height: 494px;" alt="Portada d'un dels llibres d'Yvonne Estassy" title="Portada d'un dels llibres d'Yvonne Estassy" src="http://www.estelnegre.org/fotos/estassy.jpg" /> Portada d'un dels llibres d'Yvonne Estassy - Yvonne Estassy: El 24 de juliol de 1869 neix a Baugé (País del Loira, França) la mestra, periodista, poetessa i propagandista anarcoindividualista Yvonne Victoire Françoise Rhimboult, més coneguda com Yvonne Estassy. Sos pares es deien Alexis Louis Rhimboult, mestre d'ensenyament primari lliure, i Eugénie Félice Françoise Mancourt. El 23 de gener de 1901 es casà a Nimes (Llenguadoc, Occitània) amb Gaston-Calixte-Casimir Estassy, amb qui tingué tres infants (Simone, Yves i Patrice). Fou professora de ciències a l'Escola Normal d'Orà (Algèria) i a partir de 1910 a l'Escola Primària Superior de Nimes. Durant la Gran Guerra va ser batejada com «La Mère Serbe» de Nimes i en 1916 s'ocupà de les gales benèfiques en favor dels infants serbis refugiats en aquesta ciutat. En 1918 obtingué un carnet de premsa en nom de la revista artística Les Jeunes Lettres. En 1919 publicà el seu recull de poemes Dans l'autre patrie, que va ser venut en profit de l'«Obra de Socors als Estudiants Serbis» i que Han Ryner, amb qui mantingué una estreta correspondència, comentà en el setmanari Notre Voix. Per mediació de Han Ryner sembla que signà el manifest «Appel aux travailleurs intellectuels contre la guerre au Maroc», promogut per Henri Barbusse i que es va publicar el 2 de juliol de 1925 en L'Humanité, encara que si ho va fer va ser posteriorment a aquesta publicació ja que el seu nom no hi figura. Mantingué bona amistat amb l'anarquista Raoul Reynaud i col·laborà amb poemes i notícies en les revistes L'En Dehors i L'Unique, d'E. Armand, amb qui tenia amistat, fins al punt que aquest li va dedicar el conte L'arbre qui rit. És autora d'En marge de l'épopée. Extraits (1916, amb un prefaci de Jean Aicard), Les p'tits à Nimes. Chansonette-revue (1916), Nouveau dialogue du mariage philosophique (1926, amb una xerrada preliminar de Han Ryner) i L'art d'être gran mère. Poésies illustrées (1950). Yvonne Estassy va morir el 11 de juliol de 1951 a Niça (País Niçard, Occitània), ciutat on vivia des de feia anys. El seu arxiu personal es troba dipositat als Arxius Departamentals del Gard a Nimes. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/borderiejacques.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 620px;" alt="Foto policíaca de Jacques Borderie (1 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Jacques Borderie (1 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/borderiejacques.jpg" /></a> Foto policíaca de Jacques Borderie (1 de març de 1894)<o></o> - Jacques Borderie: El 24 de juliol de 1874 neix a Sarlat (actual Sarlat e la Canedat, El Perigord, Aquitània, Occitània) l'anarquista Jacques Ferdinand Borderie, conegut com Ferdinand Boldoni. Sos pares es deien Théodore Borderie, perruquer, i Marie Lafon, cosidora. El 13 de novembre de 1889 va ser jutjat per vagabunderia pel Tribunal d'Amiens (Picardia, França), però va ser absolt i lliurat als pares. En 1892 arribà a París (França) procedent de Bordeus (Aquitània, Occitània) on vivien sos pares. Amb son germà Raoul Borderie, durant els dies abans de l'execució de l'anarquista Auguste Vaillant, hi anaven cada dia al vespre a la plaça de la Roquette per assistir a l'execució amb la intenció de cridar eslògans («Visca Vaillant!», «Visca l'anarquia») per encoratjar-lo. En aquesta època treballava amb son germà al taller del pintor esmaltador Maire a Saint-Ouen (Illa de França, França). Durant el febrer de 1894 la redacció de La Révolte l'encarregà, juntament amb son germà, de la distribució de fullets anarquistes. El 28 de febrer de 1894 el prefecte de policia ordenà el seu arrest i l'escorcoll del seu domicili i l'1 de març d'aquell any el comissari de policia de Saint-Ouen escorcollà el domicili dels germans, trobant-se cinc cartells anarquistes, dos paquets de fullets, periòdics anarquistes i dos barbes falses. Detinguts ambdós, van ser fitxats aquell mateix dia en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon; inculpats l'endemà per pertinença a «associació criminal», van ser tancats a la presó parisenca de Mazas. Ell va ser posat en llibertat provisional el 4 de juny de 1894. El 30 de juny d'aquell any, una nova ordre d'arrest i d'escorcoll va ser lliurada pel prefecte de policia i durant la perquisició ell no va ser present ja que havia fugit el dia abans amb l'anarquista Jean Louis Paget, amb qui treballava des de feia dues setmanes. El 27 de juny de 1895 el jutge d'instrucció va sobreseure el seu cas. El 31 de desembre de 1896 figurava en el llistat de recapitulació d'anarquistes de la policia. El 18 de juny de 1900 va ser esborrat de les llistes d'anarquistes. A finals de febrer de 1904, sembla que tornar de l'estranger amb altres anarquistes (Chapey, Philip, etc.), i que acompanyà Paul Maxime Découée als locals de les «Causeries Populaires» del carrer Muller per demanar explicacions a Albert Joseph (Albert Libertad) que l'havia calumniat Découée. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <img style="width: 400px; height: 550px;" title="Filareto Kavernido" alt="Filareto Kavernido" src="http://www.estelnegre.org/documents/kavernido/kavernido01.jpg" /> Filareto Kavernido - Filareto Kavernido: El 24 de juliol de 1880 neix a Berlín (Alemanya) el metge anarcocomunista, pacifista, filòsof nietzscheà, idista i propagandista de les comunes llibertàries Heinrich Goldberg, més conegut com Filareto Kavernido (El amic de la virtut que viu a la caverna, en Ido). Fill d'una família jueva benestant, son pare, Ludwig Goldberg, era metge i sa mare es deia Elise Karfunkel. Entre 1904 i 1905 va fer estudis de medicina a Berlín i a Friburg de Brisgòvia, on es doctorà en 1905 –juntament amb l'escriptor Alfred Döblin–, amb una tesi sobre la «ceguesa histèrica», amb el neuròleg i psiquiatra Alfred E. Hoche. Després s'establí com a metge a Berlín i s'especialitzà en ginecologia, cobrant popularitat per atendre gratuïtament les pacients sense recursos. Fortament influenciat per la filosofia de Friedrich Nietzsche, el 15 de maig de 1910 abandonà oficialment el judaisme i admeté el seu agnosticisme. Ben aviat es declarà anarquista i propagandista del pacifisme, del naturisme i de la sexualitat lliure. Políglota (francès, anglès, italià), s'apassionà per l'Esperanto i col·laborà en La Socio i Libereso; a més d'especialitzar-se en la seva versió reformada d'aquest idioma artificial, l'Ido. En 1913 hagué de fugir d'Alemanya després de ser acusat de negligència mèdica en dos casos amb resultat de mort i marxà als Estats Units durant un any i després al Regne Unit. Quan esclatà la Gran Guerra va ser confinat per les autoritats britàniques i passà tres anys empresonat. El novembre de 1918, en acabar la guerra, retornà a Alemanya i creà a Rotes Luch, a 25 quilòmetres de Berlín, amb una vintena de persones la comunitat rural «La Kaverno di Zaratustra» (La Caverna de Zaratustra, en Ido), basada en el pensament nietzschià, en les idees «utòpiques» clàssiques (Plató, Fourier, etc.), en els principis del comunisme llibertari i en l'autogestió econòmica mitjançant l'artesania i l'agricultura. Entre 1920 i 1921 edità, com a mínim, els tres fullets dels «Mitteilungsblätter aus Zarathustras Höhle» (Butlletins d'Informació de la Caverna de Zaratustra), una col·lecció de textos didàctics sobre diversos temes (filosofia, temes culturals, faules en Ido, etc.) i realitzà nombroses conferències en diferents centres revolucionaris. En aquesta època es relacionà amb l'escriptor anarquista Rudolf Grossman (Pierre Ramus) instal·lat a Viena. Per la seva pràctica de l'amor lliure i del nudisme, la colònia llibertària va ser titllada d'escandalosa i en 1925 Kavernido va ser acusat per la justícia alemanya de practicar avortaments i s'exilià a París (França), on va fer amistat amb el propagandista anarquista Émile Armand i començà a col·laborar en el seu periòdic L'En-Dehors. En aquest període, demanà suport per al seu projecte a l'anarcofeminista Margarethe Faas-Hardegger, que des de Suïssa volia crear una comuna de característiques semblants a la seva. En 1926 publicà a Berlín en Ido La raupo. Originala fabulo (L'eruga. Faula original). En 1926 també la colònia, formada per 12 adults i 17 infants, emigrà a Torretas de Lop (Provença, Occitània), però per diversos motius (precarietat, dissensions, etc.) entrà en crisi i es traslladà a prop d'Ajaccio (Còrsega). Arran de la denúncia d'una seguidora que l'acusà d'autoritari i de dèspota, va ser tancat durant sis mesos, però finalment el jutge desestimà el cas. En 1929 va escriure un article on palesà que havia passat sis anys de sa vida a la presó en cinc països distints a causa de les seves conviccions politicofilosòfiques. L'1 de juliol de 1929 les restes de la colònia, tres adults –Kavernido, sa companya Amalia Michaelis (Mally) i Carl Uhrig (Carlos el Alemán)– i els quatre fills de la parella (Guillermo, Esperoza, Faro i Víctor), embarcaren a Bordeus cap a Haití i finalment la comuna s'instal·là a l'Arroyo Frío, a prop de Moca, gràcies a unes parcel·les donades pel govern dominicà per artigar terres. Exercí com a metge dels pobres de la zona, però la comunitat, a causa de la precarietat del terreny i del boicot de les autoritats i de l'Església, no avançà segons els pronòstics. En aquesta època va descriure les seves experiències comunals en L'En-Dehors. Constantment vigilat per sicaris del govern del dictador Rafael Leónidas Trujillo i del terratinent Jacobito de Lara, finalment va ser segrestat per uns desconeguts. Filareto Kavernido va ser assassinat a trets el 16 de maig de 1933 a l'Arroyo Frío (El Jamao, Moca, Espaillat, República Dominicana) per dos pistolers. La biografia de Filareto Kavernido ha estat rescatada de l'oblit gràcies a les investigacions de Tobias Gloger i Santiago Tovar. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/gromaire/gromaire01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 409px;" alt="Marcel Gromaire" title="Marcel Gromaire" src="http://www.estelnegre.org/documents/gromaire/gromaire01.jpg" /></a> Marcel Gromaire - Marcel Gromaire: El 24 de juliol de 1892 neix a Noyelles-sur-Sambre (Nord-Pas-de-Calais, França) el pintor, escultor, gravador, il·lustrador, decorador, dissenyador de tapisseria, lingüista i simpatitzant anarquista Marcel Georges Gromaire. Sos pares es deien Léon Georges Gromaire, professor agregat a la Universitat i posteriorment de l'Institut Buffon de París, i Marie Léopldine Bisiaux. Va fer estudis clàssics a Douai (Nord-Pas-de-Calais, França) i després continuà la seva educació a París, on en 1909 acabà el batxillerat en Dret. Es formà artísticament a les acadèmies lliures de Montparnasse (Colaorossi, Ranson, La Palette, Libre de Montparnasse). Sotmès a la Llei de 1913, que l'obligava a un servei militar de dos a tres anys, passà per mor de la Gran Guerra set anys en l'Exèrcit francès. Patí els fronts d'Alsàcia i del Somme i en 1916 va ser ferit (condecorat amb la «Creu de Guerra»). A partir de 1917 participà de manera crítica en els periòdics de trinxeres i especialment en la publicació anarquista i satírica Le Crapouillot, fundat per Jean Galtier Boissière en 1915. L'experiència bèl·lica el marcà profundament. El 7 d'abril de 1920 es casà al XV Districte de París amb Jeanne Yvonne Marie Catherine Berthonneau, fill d'un inspector d'ensenyament primari, i a partir d'aquest any inicià un sèrie de viatges arreu d'Europa (Bèlgica, Països Baixos, Regne Unit i Alemanya) visitant els seus museus. En 1925 exposà la seva composició La Guerre al Saló dels Independents, quadre que causà una gran impressió. El seu art, que el podem adscriure en el cubisme sintètic, el post cubisme i l'expressionisme belga, es va veure influenciat per Cézanne, Seurat, Matisse i Léger. Els seus temes preferits són la vida obrera i pagesa, però també el decorativisme i el nu. En 30 de desembre de 1931 se separà a Aubusson (Llemosí, Occitània) de Catherine Berthonneau. En 1937 realitzà un fris per al Pavelló de Sèvres de l'Exposició Internacional de París. Participà activament en l'Alliberament de París i en 1944 fou nomenat vicepresident de la Unió Nacional dels Intel·lectuals Francesos. Interessat per la tapisseria, fundà amb Jean Lurçat, la Nova Escola d'Aubusson. També desenvolupà una intensa activitat com a escriptor, crític i articulista d'opinió sobre cinema i art d'avantguarda. Tingué com a mecenes el Dr. Girardin, el qual comprà, per contracte, tota la seva producció i quan va morir en 1953 llegà tots els seus quadres al Museu d'Art Modern de París; també li ajudà Georges Zérapha, fundador de la Lliga Internacional contra el Racisme i l'Antisemitisme (LICRA). El 17 de febrer de 1948 es casà al XIV Districte de París amb la pintora Hélène Marie Détroyat, qui va morir en 1951. Entre 1950 i 1962 fou professor de l'Escola Nacional Superior d'Arts Decoratives de París. El 12 de juliol de 1965 es casà al XIV Districte de París amb Madeleine Hélène Levy. Durant la seva carrera obtingué diversos premis (Carnégie, Guggenheim, Nacional de les Arts, Legió d'Honor, etc.). La seva obra pot ser admirada al Museu d'Art Modern de París i a museus de diverses localitats (Noyelle-sur-Sambre, Grenoble, Troyes, Lille, Nevers, Orléans, Saint-Tropez, Saint-Etienne, Saint-Quentin, Besançon, Liège, etc.). Marcel Gromaire, després d'una llarga hospitalització, va morir l'11 d'abril de 1971 a l'Hospital Saint Jacques de París (França) i fou enterrat al cementiri municipal de la seva població natal de Noyelles-sur-Sambre. Des de 1980 existeix un carrer amb el seu nom a París. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/beltranribas.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 755px;" alt="Necrològica de Josep Beltran Ribas apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 13 de febrer de 1972" title="Necrològica de Josep Beltran Ribas apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 13 de febrer de 1972" src="http://www.estelnegre.org/fotos/beltranribas.jpg" /></a> Necrològica de Josep Beltran Ribas apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 13 de febrer de 1972<o></o> - Josep Beltran Ribas: El 24 de juliol de 1893 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarcosindicalista Josep Beltran Ribas –a vegades el segon llinatge citat erròniament Rivas. Sos pares es deien Josep Beltran i Joaquima Ribas. Va fer la vida al barri de Sants de Barcelona, on milità en el Sindicat Fabril i Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Obrer tèxtil, treballava a les filatures «Caralt y Pérez». El seu domicili serví de refugi a nombrosos companys perseguits. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i s'instal·là a Bordeus (Aquitània, Occitània), on participà en la reorganització de la CNT en l'exili. Partidari de la tendència «ortodoxa», va ser amic íntim d'Eleuterio Quintanilla Prieto. Ses companyes foren Palmira Salabert i Ramona Vidal. Josep Beltran Ribas va morir el 13 de novembre de 1971 a l'Hospital de Bordeus (Aquitània, Occitània) i fou enterrat al Cementiri Nord d'aquesta ciutat. ***<o> </o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/hennacy01.jpg"><img style="border: 0px solid ; font-family: Arial; width: 400px; height: 509px;" alt="Ammon Hennacy" title="Ammon Hennacy" src="http://www.estelnegre.org/fotos/hennacy01.jpg" /></a> Ammon Hennacy<o></o> - Ammon Hennacy: El 24 de juliol de 1893 neix a Negley (Ohio, EUA) el pacifista, sindicalista i anarcocristià Ammon Hennacy. Havia nascut en una família quàquera i es va criar com a baptista. En 1909 després de sentir les predicacions evangelistes de Billy Sunday es va fer ateu i poc després es va fer militant socialista i membre de l'anarcosindicalista Industrial Workers of the World (IWW, Treballadors Industrials del Món). Va estudiar en tres institucions diferents, una cada any: el Hiram College a Ohio (1913), la Universitat de Wisconsin-Madison (1914) i l'Ohio State University (1915). En aquests anys va militar en el Socialist Party of America (SPA, Partit Socialista d'Amèrica) i va realitzar pràctiques militars amb la finalitat d'aprendre a «matar capitalistes». Quan va esclatar la Gran Guerra va ser empresonat durant dos anys a Atlanta (Geòrgia, EUA) com a objector de consciència al servei militar obligatori. Durant la seva estada a la presó l'únic llibre que se li va permetre va ser la Bíblia i la seva lectura el va canviar radicalment, transformant-se en un pacifista i, segons la seva autodefinició, «anarquista cristià»; anarquista perquè era contrari als governs i cristià perquè era pacifista. Va encapçalar una vaga de fam i fou condemnat a vuit mesos en règim d'incomunicació.  En 1919 es va casar amb sa primera esposa i en 1921 va viatjar arreu dels Estats Units, recorrent tots els Estats de la Unió. En 1925 va comprar una granja i s'establí per educar sos dos fills. En 1931 va començar la seva tasca social a Milwaukee i organitzà un dels primers sindicats de treballadors socials. En les seves lluites es va negar a l'ús de la força i de la legítima defensa, fent servir la resistència passiva. Durant la Segona Guerra Mundial no va signar l'acta de reclutament i es negà a pagar els impostos en protesta pel bel·licisme governamental; també va intentar reduir els deutes tributaris mitjançant l'adopció d'un estil de vida senzill i basat en els intercanvis. Entre 1942 i 1953 va fer de treballador agrícola ambulant arreu del sud-oest dels Estats Units. En 1953 va ser batejar com a catòlic romà per un sacerdot anarquista i amb Dorothy Day com a padrina. En 1953 es va instal·lar a Nova York i va fer de director associat del periòdic The Catholic Worker. A Nova York va ser famós pels seus piquets sindicals i per les seves accions antibel·licistes contra la Comissió d'Energia Atòmica a Las Vegas, Cabo Cañaberal, Washington i Omaha. En 1954 va publicar la seva Autobiography of a Catholic Anarchist. En 1958 va fer una vaga de 40 dies en protesta pels assaigs d'armes nuclears. En 1961 es va traslladar a Utah i va crear la «Joe Hill House of Hospitalty», un centre d'acolliment per als necessitats, a Salt Lake City. A Utah va crear un fort moviment contra la pena de mort i contra els imposts bèl·lics fonamentat en vagues de fam i concentracions. En 1965 es va casar amb Joan Thomas i aquest mateix any va abandonar l'Església Catòlica Romana. En 1968, després de veure's obligat a tancar la «Joe Hill House of Hospitalty», va dedicar-se a la protesta i a escriure, publicant en 1970 The Book of Ammon, on deixa clar la prostitució del missatge de Jesús per part de Pau, i The One-Man Revolution, on biografia nombrosos revolucionaris nord-americans (Henry David Thoreau, Alexander Berkman, Albert R. Parsons, Bartolemeo Vanzetti, etc.). Ammon Hennacy va morir el 14 de gener de 1970 a Salt Lake City (Utah, EUA) d'un atac de cor. Va ser un pacifista, anarquista cristià i defensor de la resistència passiva; criticà virulentament l'«Església institucional», portant una vida senzilla, sense beure ni fumar i reivindicant el vegetarianisme. Gran part de la seva lluita va estar enfocada contra la guerra, la proliferació nuclear i la pena de mort. Mai no va pagar imposts, a causa del seu ús per a fins militars, i sempre va negar la legitimitat del poder judicial. En 1993 la seva esposa va publicar The years of grief and laughter: a "biography" of Ammon Hennacy i en 2005 Marcus Patrick Blaise Page A peace of the anarchy: Ammon Hennacy and other angelic troublemakers in the USA, obres biogràfiques i sobre el seu pensament. El seu arxiu personal es troba dipositat a la University of Utah Marriott Library. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/dugneremy.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 415px;" alt="Notícia orgànica de Rémy Dugne apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" de l'11 de desembre de 1925" title="Notícia orgànica de Rémy Dugne apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" de l'11 de desembre de 1925" src="http://www.estelnegre.org/fotos/dugneremy.jpg" /></a> Notícia orgànica de Rémy Dugne apareguda en el periòdic parisenc Le Libertaire de l'11 de desembre de 1925<o></o> - Rémy Dugne: El 24 de juliol –molts documents oficials citen erròniament el 25 de juliol– de 1897 neix a Mas Thermilhat (Santa Agata, Alvèrnia, Occitània) l'anarquista i sindicalista Rémy-François-Christophe Dugne, conegut com Le Fichardier. Era fill de Jean Dugne, peó de camins, i de Marie Barry. Es guanyava la vida treballant d'obrer ganiveter, polidor i matricer a Tièrn (Alvèrnia, Occitània). Quan la Gran Guerra, el 26 d'agost de 1916 va ser integrat en l'exèrcit; el 22 de febrer de 1917 va ser destinat al 139 Regiment d'Infanteria i passà per diversos regiments lluitant al fronts fins a la seva desmobilització el 30 de setembre de 1919; va ser condecorat amb al «Creu de Guerra amb Estrella de Bronze» pel seu «coratge i sang freda». En 1919 vivia al número 2 de l'Impasse Montmeillant de Tièrn. En 1923 era tresorer de la Secció de Tièrn de l'Associació Republicana d'Antics Combatents (ARAC) i feia costat econòmic a Le Libertaire. Col·laborà en el butlletí parisenc Le Réfractaire (1927-1932). S'encarregà de la crònica local de Tièrn per al periòdic La Voix Libertaire, òrgan de l'Associació dels Federalistes Anarquistes (AFA), de la qual era membre, que va succeir al fullet Le Trait d'Union Libertaire (1928-1939). També va ser dipositari a Tièrn de Le Combat Syndicaliste, òrgan de la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR), i responsable, entre 1934 i 1939, de l'edició regional del Centre de Terre Libre. En els anys trenta participà en diverses subscripcions populars organitzades per Le Libertaire en suport a Nèstor Makhnò i formà part del grup «Les Amis de l'Encyclopédie Anarchiste». A mitjans dels anys trenta va ser secretari del Grup Anarquista de Tièrn, que comptava una desena de membres i que participà entre el 15 i el 16 l'agost de 1936, amb altres companys (Émile Babouot, Jules Goirand, Louis Laurent, Roger Lepoil, Fernand Planche, André Prud'hommeaux, Marius Ricros, Volin, etc.), en el congrés fundacional de la Federació Anarquista de Llengua Francesa (FAF). Després d'aquest congrés, marxà cap a Espanya. Durant la Revolució espanyola participà, amb altres companys (Éliane Auboire, Antoine Fonfraid, Noach Menachem, François Minet, Joseph Taitz, etc.) en la reunió d'anarquistes de la regió celebrada als boscos de Tièrn amb la finalitat d'organitzar l'ajuda als llibertaris espanyols. En aquesta època vivia amb sa mare ja vídua i son padrastre, l'anarquista Pierre Chabrol, a Les Fichardies Hautes (Tièrn, Alvèrnia, Occitània) i treballava d'electricista. Durant la primavera de 1937 va ser el principal animador de l'assemblea constituent de la Federació Anarquista del Centre (FAC). El 24 de maig de 1940 va ser llicenciat definitivament de l'exèrcit per «dolent estat general, buf sistòlic i traces d'albúmina». Després de la II Guerra Mundial va ser membre del Grup Anarquista de Tièrn, adherit a la Federació Anarquista (FA), i va ser secretari de la VII Regió d'aquesta federació. També va ser membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i el 23 d'octubre de 1949 va ser delegat de Tièrn al Congrés de la IV Unió Regional de la CNT celebra a Clarmont-d'Alvèrnia (Alvèrnia, Occitània). En 1952 va col·laborar en Le Libertaire, periòdic al qual va estar subscrit fins al seu final. Rémy Dugne va morir el 19 de novembre de 1957 a Tièrn (Alvèrnia, Occitània).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/ginepedrol.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 533px;" alt="Necrològica de Joan Giné Pedrol apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 19 d'abril de 1979" title="Necrològica de Joan Giné Pedrol apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 19 d'abril de 1979" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ginepedrol.jpg" /></a> Necrològica de Joan Giné Pedrol apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 19 d'abril de 1979<o></o> <div style="text-align: justify;">- Joan Giné Pedrol: El 24 de juliol de 1903 neix al Masroig (Priorat, Catalunya) el pagès anarcosindicalista Joan Giné Pedrol. Era fill de Jaume Giné i de Josefina Pedrol. Fou un dels militants més actius del Sindicat de Pagesos de la Confederació Nacional del Treball (CNT) del Masroig. Durant la Revolució espanyola fundà la col·lectivitat local i va ser nomenat alcalde del Masroig arran de la reorganització municipal del 17 d'octubre de 1936. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i s'instal·là a Sauve (Llenguadoc, Occitània), on passà la major part de sa vida. Posteriorment s'instal·là a Houilles (Illa de França, França), a casa d'un de sos fills. En 1996 realitzà un viatge al Masroig, on va fer algunes xerrades. Col·laborà en Le Combat Syndicaliste. Malalt, el 4 de gener de 1997 Joan Giné Pedrol entrà a l'Hospital de Saint-Germain de L'Aja (Provença, Occitània) per a ser operat, però no reeixí de la intervenció i morí el 2 de febrer; va ser enterrat civilment al cementiri de Sainte Anne de Lo Castellet (Provença, Occitània), a la mateixa tomba on romania sa companya Maria des de feia anys.</div> *** <img style="width: 490px; height: 703px;" title="Cartell llibertari antirepressió" alt="Cartell llibertari antirepressió" src="http://www.estelnegre.org/fotos/repressao.jpg" /> Cartell llibertari antirepressió - Virgínia Dantas: El 24 de juliol de 1904 neix a Porto (Nord, Portugal) la militant anarcosindicalista i anarcofeminista Felismina Virgínia Teixeira, més coneguda com Virgínia Dantas, pel llinatge del seu marit. Quan tenia set anys deixà els estudis i amb 12 entrà a treballar com a obrera costurera al taller de confecció de camises «Camiseria Confiança», on conegué militants sindicalistes llibertaris que la van convidar a participar en conferències, en representacions de peces anarquistes de teatre social i en excursions fraternals. Adherida en les Joventuts Sindicalistes, prendrà part en diverses vagues en 1923. L'any següent, va fundar amb algunes companyes de feina (Margarida de Barros, etc.) el grup anarquista «Luisa Michel» per lluitar contra la repressió política i les deportacions sense judici de militants. Per fer sentir la veu de les dones, es va adherir en la Unió Anarquista Portuguesa (UAP), creada en 1923 i fou animadora del Centre Femení d'Educació Social. En 1925 es va unir amb l'anarquista Aníbal Dantas. En maig de 1926 la dictadura militar d'António de Oliveira Salazar, que durarà 48 anys, s'instal·la i els anarquistes començaren a patir durament la repressió i aquells que aconsegueixen escapar-ne es veuen obligats a crear els Comitès de Socors als Presoners i Deportats. Virgínia Dantas, com molts altres militants llibertaris, s'exiliarà a Brasil. La dictadura s'acabarà amb la Revolució dels Clavells del 25 d'abril de 1974 i amb els companys supervivents, Virgínia participarà en la reconstrucció del moviment anarquista portuguès, difonent els periòdics A Batalha, Voz Anarquista i A Ideia, entre altres. Virgínia Dantas va morir el 19 de novembre de 1990 a Porto (Nord, Portugal).<o></o> *** <img style="border: 0px solid ; width: 441px; height: 505px;" alt="Notícia de la detenció de Joan Font Bauló aparareguda en el diari barceloní "La Vanguardia" del 5 de març de 1935" title="Notícia de la detenció de Joan Font Bauló aparareguda en el diari barceloní "La Vanguardia" del 5 de març de 1935" src="http://www.estelnegre.org/fotos/fontbaulo.jpg" /> Notícia de la detenció de Joan Font Bauló aparareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 5 de març de 1935<o></o> - Joan Font Bauló: El 24 de juliol de 1914 neix a Gandesa (Terra Alta, Catalunya) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Joan Font Bauló, també conegut com Emilio Expósito. Sos pares es deien Francesc Font Hernández, llaurador, i Rosa Bauló Vernet. Cap al 1929 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) del Prat de Llobregat. El desembre de 1933, arran d'un enfrontament armat amb la Guàrdia d'Assalt enquadrat en un aixecament revolucionari al Prat de Llobregat, fou detingut i tancat a la presó d'Alcalà de Henares. Després d'alliberat, fou novament detingut el 4 de març de 1935, juntament amb Ceferino Casanovas Ferrer, Francisco Arqués Barrufet, Ramón García Núñez, Francesc Verdú Bono i Fernando Luciano Pucken, per un atracament i novament empresonat. Fou alliberat en 1936 després de l'amnistia proclamada després de la victòria del Front Popular. Durant la Guerra Civil s'enrolà en el batalló «Frente de la Juventud» de València, on fou adjunt d'un comissari polític republicà. Al final de la guerra fou fet presoner i internat al camp de concentració de la platja d'Alacant i després a la presó muntada al «Grup Escolar Miguel de Unamuno» de Madrid. Condemnat a treballs forçats a la pedrera navarresa d'Elizondo, aconseguí fugir i amb una cama trencada aconseguí arribar a França, on fou internat al camp de concentració de Gurs. Després de ser curat per un metge espanyol, canvia el nom pel d'Emilio Expósito. En 1943 participà en la resistència enquadrat en el grup de maquis francoespanyol «Marte». Després de l'Alliberament treballà tallant pins i cap al 1947 embarcà a l'Havre cap a Veneçuela, on es va perdre tot rastre. En 1997 sa família el buscà mitjançant el programa de la televisió espanyola ¿Quién sabe dónde? *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/gavarda.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 175px;" alt="Notícia orgànica de Charles Gavarda apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 26 de juny de 1947" title="Notícia orgànica de Charles Gavarda apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 26 de juny de 1947" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gavarda.jpg" /></a> Notícia orgànica de Charles Gavarda apareguda en el periòdic parisenc Le Libertaire del 26 de juny de 1947<o></o> - Charles Gavarda: El 24 de juliol de 1917 neix a Marsella (Provença, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Charles Gavarda-Nicasio –a vegades el primer llinatge citat erròniament Gabarda. Fill d'una família valenciana, sos pares es deien Jacint Gavarda, sabater, i Teresa Nicasio, domèstica. En 1946 vivia al número 18 del bulevard Fauvettes del barri de La Pomme de Marsella. Entre el 27 i el 28 de juliol de 1946 assistí, amb Liberati, com a delegat de les Joventuts Llibertàries al Congrés Regional Anarquista celebrat a Marsella. Amb el creació el 4 de setembre de 1946 del Sindicat de la Metal·lúrgica de la Confederació Nacional del Treball (CNT), va ser nomenat el seu president. El 13 de setembre de 1946 representà Marsella en el Congrés de les Joventuts Anarquistes de la Federació Anarquista (FA) celebrat en aquesta ciutat. El juny de 1947 reemplaça provisionalment Marius Brun en la secretaria de la 19 Unió Regional de la CNT francesa i el novembre d'aquell any encara romania al càrrec. En 1953 abandonà la presidència del Sindicat de la Metal·lúrgica de la CNT marsellès. Posteriorment emigrà a Llatinoamèrica i treballà en la indústria petroliera a Veneçuela i a l'Argentina. El 30 d'abril de 1953 es casà a Caracas (Veneçuela) amb Pino Martín Alfonso. En 1965 retornà a França. Al final de sa vida visqué a Vitròla (Provença, Occitània). Charles Gavarda va morir el 29 de juliol de 2002 a la Clínica General de Marinhana (Provença, Occitània). <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2407.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> Anarcoefemèrides 2026-07-24T13:47:55Z efemerides [23/07] Empresonament de Thoreau - Cas dels llibres explosius - Atemptat de Berkman - Míting pro Sacco i Vanzetti - Conferència de Mingo - «Barcelona Libertaria» - Négro - Daressy - Borne - Cahuzac - Algeri - Barrera - Baron - Meta - Sánchez García - Matias - Louradour - Barón - Della Schiava - Llàtser - Schwitzguebel - Bernard - Lecadieu - Bury - Kaneko - Paredes - Nettlau - Fontana - Díaz Guillén - González Martínez - Fonte - Bolten - Arana - Steimer - Sierra - Lera - Vázquez García - Aragó - Morales - Alberola https://anarcoefemerides.balearweb.net/post/143509 <html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca"> <head> <meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" /> <title>[23/07] Empresonament de Thoreau - Cas dels llibres explosius - Atemptat de Berkman - Míting pro Sacco i Vanzetti - Conferència de Mingo - «Barcelona Libertaria» - Négro - Daressy - Borne - Cahuzac - Algeri - Barrera - Baron - Meta - Sánchez García - Matias - Louradour - Barón - Della Schiava - Llàtser - Schwitzguebel - Bernard - Lecadieu - Bury - Kaneko - Paredes - Nettlau - Fontana - Díaz Guillén - González Martínez - Fonte - Bolten - Arana - Steimer - Sierra - Lera - Vázquez García - Aragó - Morales - Alberola</title> </head> <body> <big><big><big>Anarcoefemèrides del 23 de juliol</big></big></big> <big><big>Esdeveniments</big></big> <img style="width: 500px; height: 635px;" title="Thoreau empresonat" alt="Thoreau empresonat" src="http://www.estelnegre.org/documents/thoreau/thoreau08.jpg" /> Thoreau empresonat - Thoreau empresonat: Del 23 al 24 de juliol de 1846, a Concord (Massachusetts, EUA), Henry David Thoreau passa una nit a la presó per negar-se a pagar impostos, manifestant així la seva oposició a la política esclavista dels Estats Units i a la guerra contra Mèxic. Al matí, va ser alliberat després que una persona pagués el seu deute. D'aquest fet va sorgir la idea d'escriure Civil disobedience (1849) on va deixar palès un dels conceptes principals del seu pensament: el govern no ha de tenir més poder que el que els ciutadans estiguin disposats a concedir-li, proposant l'abolició de tot govern, una ètica contrària a la capitalista i burgesa, i declarant-se enemic de l'Estat. El 21 d'abril de 1970 s'estrenà a l'Ohio State University l'obra teatral The night Thoreau spent in jail, escrita per Robert Edwin Lee i Jerome Lawrence, dirigida per Roy Bowen, que narra aquest fet. *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/llibresexplosius.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 479px;" alt="Un dels llibres explosius (Arxiu de la Prefectura de Policia de París)" title="Un dels llibres explosius (Arxiu de la Prefectura de Policia de París)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/llibresexplosius.jpg" /></a> Un dels llibres explosius (Arxiu de la Prefectura de Policia de París)<o></o> - Cas dels llibres explosius: El 23 de juliol de 1891 el ministre de l'Interior francès Ernest Constans, el sotssecretari d'Estat per a les Colònies Eugène Étienne i el director del Servei de Salut de l'Administració Colonial Georges Treille reben als seus domicilis de París (França) uns paquets postals sospitosos, provinents de Toló (Provença, Occitània), que en aparença semblen llibres. Enviats al Laboratori de la Prefectura de Policia de París, els seus funcionaris descobreixen que es tracta d'uns enginys trampa, elaborats amb 200 grams de fulminant de mercuri, preparats per a explotar en el moment de l'obertura del llibre. L'autor o autors de l'enviament dels llibres explosius mai no van ser descoberts i els investigadors policíacs, després de realitzar algunes indagacions a Toló –especialment a l'Arsenal, drassanes dels vaixells de guerra i feu del moviment anarquista–, simplement arxivaren el cas. <o></o> *** <img style="width: 590px; height: 468px;" alt="L'atemptat de Berkman segons un dibuix de W. P. Snyder publicat en el periòdic "Harper's Weekly" del 6 d'agost de 1892" title="L'atemptat de Berkman segons un dibuix de W. P. Snyder publicat en el periòdic "Harper's Weekly" del 6 d'agost de 1892" src="http://www.estelnegre.org/fotos/atemptatfrick.jpg" /> L'atemptat de Berkman segons un dibuix de W. P. Snyder publicat en el periòdic Harper's Weekly del 6 d'agost de 1892 - Atemptat de Berkman: El 23 de juliol de 1892 a les oficines de les acereries Carnegie Steel Company de Homestead, a prop de Pittsburg (Pennsilvània, EUA), l'anarquista Alexander Berkman dispara un revòlver contra Henry Clay Frick, director gerent de la citada siderúrgia i responsable un mes abans de la matança d'11 d'obrers en vaga. Berkman portava una llima d'acer esmolada per si fallava l'arma de foc. Greument ferit, Frick, conegut aleshores com a «l'home més odiat d'Amèrica», sanarà de les seves ferides i al cap d'una setmana ja tornava a fer feina. La publicitat negativa de l'intent d'assassinat va fer fracassar la vaga i aproximadament 2.500 obrers van perdre la seva feina i la majora dels treballadors van veure el seu sou reduït a la meitat. Berkman va ser condemnat després d'un procés de 10 mesos a 22 anys de treballs forçats –la pena prevista per a un atemptat frustrat n'era de set. Berkman purgà 14 anys de presó i fou alliberat el 18 de maig de 1906. *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/severine/severine20.jpg"><big><img title="Un moment del míting pro Sacco i Vanzetti del 23 de juliol de 1923. Séverine, asseguda a la part esquerra" style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 397px;" alt="Un moment del míting pro Sacco i Vanzetti del 23 de juliol de 1923. Séverine, asseguda a la part esquerra" src="http://www.estelnegre.org/documents/severine/severine20.jpg" /></big></a> Un moment del míting pro Sacco i Vanzetti del 23 de juliol de 1923. Séverine, asseguda a la part esquerra - Míting pro Sacco i Vanzetti: El 23 de juliol de 1923 el «Comitè Sacco i Vanzetti» i la Lliga dels Drets de l'Home organitzen al teatre Cirque d'Hiver de París (France) un grandiós míting en defensa dels militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, condemnats a mort als EUA. La sala restà petita per al públic: 10.000 persones hi pogueren entrar, però altres 10.000 restaren als voltants del local sense poder accedir-hi. L'acte, de caire unitari, aplegà totes les tendències polítiques d'esquerra. La periodista llibertària Caroline Remy de Guebhard (Séverine) obrí la sessió i després van continuar Henry Wadsworth Longfellow Dana, representant del «Comitè Sacco i Vanzetti» nord-americà a París; els comunistes Marcel Cordier i Maurice Mornet; els anarquistes Sébastien Faure, Louis Lecoin, Urbain Gohier i Jules Chazoff; el cristià d'esquerra Marc Sangnier; el secretari general de la Confederació General del Treball (CGT) Léon Jouhaux; l'exilià italià Filippo Turati; l'advocat Henry Torrès, etc. Es llegiren diverses cartes de suport enviades, com ara la del socialista Léon Blum. L'únic grup que posà entrebancs va ser el Partit Comunista Francès (PCF) que refractari a participar en un míting amb els anarquistes ho va fer com a Socors Roig Internacional (SRI). De fet, durant la intervenció de Jouhaux de la CGT, de tendència llibertària, els militants comunistes li van impedir parlar al crit d'«Unitat sindical!», fet que indignà els anarquistes. Després de l'acte una manifestació espontània d'unes 8.000 persones recorregué París al crit d'«Amnistia!» fins a la presó de la Santé i a prop del Champ de Mars la policia carregà brutalment ferint nombrosos manifestants. *** <img style="width: 475px; height: 322px;" alt="Notícia de l'acte apareguda en el periòdic barceloní "Solidaridad Obrera" del 23 de julio de 1938" title="Notícia de l'acte apareguda en el periòdic barceloní "Solidaridad Obrera" del 23 de julio de 1938" src="http://www.estelnegre.org/documents/mingo/mingo01.jpg" /> Notícia de l'acte apareguda en el periòdic barceloní Solidaridad Obrera del 23 de julio de 1938<o></o> - Conferència de Mingo: El 23 de juliol de 1938 se celebra a la seu del Sindicat Únic del Ram de Transport de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona (Catalunya) la conferència del propagandista anarquista Ponciano Alonso Alonso (Mingo) titulada «Mosaicos de la vida que pasa». L'acte va ser organitzat per l'Ateneu Llibertari del Sindicat de Transports Terrestres, el Sindicat de Transports Marítims, el Sindicat de Metal·lúrgica, les Joventuts Llibertàries i el grup anarquista «Faros».<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/barcelonalibertaria/barcelonalibertaria.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 222px;" alt="Capçalera de "Barcelona Libertaria"" title="Capçalera de "Barcelona Libertaria"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/barcelonalibertaria/barcelonalibertaria.jpg" /></a> Capçalera de Barcelona Libertaria - Surt Barcelona Libertaria: El 23 de juliol de 1977 surt a Barcelona (Catalunya) el primer número del diari gratuït Barcelona Libertaria. Tret pel Col·lectiu Ajoblanco –Pepe Ribas, Toni Puig, Litus, Pepita Galbany, Francesc Boldú, entre d'altres–, editor de la revista mensual anarquista Ajoblanco, es va publicar amb l'única finalitat de ressenyar els debats, els actes i les expressions artístiques portades a cap durant les «Jornades Llibertàries Internacionals» de Barcelona realitzades entre el 22 i el 25 de juliol de 1977. El grup editor va rebre el suport del diari parisenc Liberation i de diversos militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT), especialment del Sindicat d'Espectacles. Es van publicar tres números amb una tirada d'uns 40.000 exemplars diaris. <a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/barcelonalibertaria/barcelonalibertaria.html" target="_blank">Barcelona Libertaria</a> <a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img title="Anarcoefemèrides" style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a> <big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big> <img style="width: 553px; height: 330px;" alt="Nota necrològica de Maxime Négro apareguda en el diari parisenc "L'Aurore" del 27 de maig de 1909" title="Nota necrològica de Maxime Négro apareguda en el diari parisenc "L'Aurore" del 27 de maig de 1909" src="http://www.estelnegre.org/fotos/negromaxime.jpg" /> Nota necrològica de Maxime Négro apareguda en el diari parisenc L'Aurore del 27 de maig de 1909 - Maxime Négro: El 23 de juliol de 1843 neix a Toló (Provença, Occitània) el socialista llibertari i sindicalista Maxime Bernard Négro. Sos pares es deien Charles Bernard Négro, barquer sard, i Marie Marguerite Blanc. En 1881 es casà a Marsella (Provença, Occitània) amb la revolucionària llibertària d'origen polonès Adèle-Pauline Mekarski (Paule Mink) amenaçada d'expulsió i així aquesta aconseguí la nacionalitat francesa, alhora que va reconèixer Mignon i Héna, dos infants que Mink havia tingut a l'exili del seu primer matrimoni amb el príncep Bohdanowicz. Es guanyava la vida com a obrer mecànic i fou delegat d'organitzacions sindicals de diverses localitats (Sant Rafèu, Bellscaire, Arles i Albi) al congrés celebrat el setembre de 1882 a Saint-Étienne (Forez, Arpitània), on optà per posicions «possibilistes». En aquesta època vivia a Montpeller (Llenguadoc, Occitània). En 1883 representà el bronzistes parisencs en el Congrés de la Federació dels Treballadors Socialistes de França (FTSF) celebrat a París (França). Fou col·laborador del diari L'Aurore. Entrà a treballar en l'administració i acabà militant en les files «demòcrates republicanes». La seva última residència va ser a Boulogne-sur-Seine, actual Boulogne-Billancourt (Illa de França, França). Malat, Maxime Négro va morir el 25 de maig de 1909 a Hospital de la Charité de París (França) i va ser enterrat al cementiri de Bagneaux (Borgonya, França). El fill que havia tingut amb Paule Mink, Maxime Negro –sos pares el volgueren inscriure sota els noms Lucifer Blanqui Vercingétorix, però l'oficial del registre civil es va negar–, va ser alcalde comunista de Sainte-Geneviève-des-Bois (Illa de França, França) després de la II Guerra Mundial.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/mink/mink.html" target="_blank">Paule Mink (1839-1901)</a><o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/daressy/daressy01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 638px;" alt="Foto policíaca de Pierre Daressy (28 de febrer de 1894)" title="Foto policíaca de Pierre Daressy (28 de febrer de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/daressy/daressy01.jpg" /></a> Foto policíaca de Pierre Daressy (28 de febrer de 1894) - Pierre Daressy: El 23 de juliol de 1854 neix a L'Èrm (Llenguadoc, Occitània) –altres fonts citen erròniament Chemin (Llenguadoc, Occitània)– l'anarquista Pierre Daressy. Sos pares es deien Jean Daressy, conreador, i Cécile Dambielle, domèstica. Es guanyava la vida com a obrer sabater a París (França). L'octubre de 1893 era responsable d'un grup de suport als militants «aïllats» a les zones rurals als quals enviava propaganda anarquista (llibres i fullets), i el juny d'aquest any va ser detingut, juntament amb altres companys. L'any següent, arran d'un requeriment del jutge d'instrucció Henri Meyer, va ser inscrit en una llista policíaca de sospitosos. També va ser inscrit en una llista d'anarquistes a vigilar especialment establerta per la policia ferroviària de fronteres francesa. L'1 de gener de 1894, quan la gran agafada d'anarquistes engegada arran de l'atemptat d'Auguste Vaillant a la Cambra de Diputats francesa, el seu domicili va ser escorcollat i la policia li va comissar fullets anarquistes, però va ser posat en llibertat. El 28 de febrer de 1894 va ser detingut juntament amb altres companys i va ser fitxat en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon. En aquesta època vivia al número 6 del carrer Fauvet de Montmartre. Entre el 6 i el 12 d'agost d'aquell any va ser un dels anarquistes processats per l'Audiència del Sena de París en el famós «Procés dels Trenta»; acusat simplement d'haver rebut una carta, datada el 10 de gener de 1894, que contenia la fórmula d'un enginy explosiu, va ser defensat per l'advocat Laureau i absolt. Malalt de deliri persecutori, després d'un intent de suïcidi no reeixit amb un braser de carbó, Pierre Daressy es va donar mort el 18 de juny de 1898 penjant-se d'una porta del seu domicili, al número 11 del carrer Etex del XVIII Districte de París (França).<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/daressy/daressy.html" target="_blank">Pierre Daressy (1854-1898)</a><o></o> ***<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/borneeugene.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 353px;" alt="Notícia d'una de les moltes condemnes d'Eugène Borne publicada en el diari de Dijon "Le Progrès de la Côte-d'Or" del 28 de maig de 1891" title="Notícia d'una de les moltes condemnes d'Eugène Borne publicada en el diari de Dijon "Le Progrès de la Côte-d'Or" del 28 de maig de 1891" src="http://www.estelnegre.org/fotos/borneeugene.jpg" /></a> Notícia d'una de les moltes condemnes d'Eugène Borne publicada en el diari de Dijon Le Progrès de la Côte-d'Or del 28 de maig de 1891<o></o> - Eugène Borne: El 23 de juliol de 1867 neix a Villars-le-Pautel (Franc Comtat, Arpitània) el contrabandista anarquista Eugène Borne. Era fill de Jean-Baptiste Borne, paleta, i de Reine-Caroline-Augustine Chevillot. El 15 de gener de 1886 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Dijon (Borgonya, França) a sis dies de presó i 16 francs de multa per «cops i ferides voluntàries». El 22 de desembre de 1887 va ser detingut per «complicitat de robatori per encobriment d'una suma de 25 francs» a un tal Glandas; aleshores vivia al carrer Venise de Dijon. En els anys noranta, sense domicili fixe, es dedicava a la fabricació i contraban de llumins, aleshores monopoli estatal, i a la distribució de fullets anarquistes, alhora que militava en el grup anarquista «Les Résolus de Dijon» de Dijon. El 21 de maig de 1891 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Châtillon-sur-Seine (Borgonya, França) a dos mesos de presó per «cops i ferides». El 3 de desembre de 1892 va ser detingut a Bèze (Borgonya, França) per «contraban de llumins». El 22 de desembre de 1892 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Châtillon-sur-Seine a un mes de presó per «cops i ferides i robatori de pells de conill»; aleshores vivia a Bourberain (Borgonya, França). A principis de juliol de 1894 el seu domicili va ser escorcollat sense cap resultat. El 6 de juliol de 1895 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Dijon a un mes de presó per «violències, insults i possessió d'arma prohibida». El 2 de gener de 1896 va ser detingut a Mirebeau-sur-Bèze (Borgonya, França), on residia, per «delicte de pesca». El 14 de febrer de 1896 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Dijon a tres mesos de presó per «rebel·lió i violències» contra un empleat de contribucions indirectes que l'havia agafat fent contraban i el 3 d'abril d'aquell any a dos mesos pel mateix tribunal i el mateix delicte. El 22 de novembre de 1896 va ser detingut a Bourberain per «impagament de diverses multes per contraban». En la primavera de 1897 vivia al número 38 del carrer Jean-Jacques-Rousseau de Dijon i distribuïa periòdics i fulles anarquistes. Sa companya, Marie Borne, òrfena, començà a treballar als 12 anys i també milità en el moviment anarquista; malalta, durant la tardor de 1898 els periòdics Le Libertaire i Les Temps Nouveauxengegaren un col·lecta perquè pogués recuperar-se al seu domicili i no haver d'anar a l'hospital gestionat per monges, però finalment va morir el desembre de 1898 a Dijon. El 29 de març de 1901 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Dijon a 25 francs de multa per «ultratge a un agent i trencament de tanca»; aleshores vivia a Til-Châtel (Borgonya, França). Es tornà a casar de bell nou amb Célina Joséphine Fournier, la qual l'abandonà el desembre de 1903 i amb qui es divorcià l'1 d'agost de 1904. El 12 de desembre de 1908 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Dijon a 300 francs de multa per «contraban de llumins» i el 5 de juny de 1909 va ser condemnat pel mateix tribunal a sis dies de presó i 500 francs de multa per «fabricació i contraban de llumins». Eugène Borne va morir el 8 d'octubre de 1954 a l'Hospici de l'Hospital de Sainte-Reine d'Alise-Sainte-Reine (Borgonya, França) on residia. <o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/cahuzac.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 622px;" alt="Foto policíaca de Jean Cahuzac (12 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Jean Cahuzac (12 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cahuzac.jpg" /></a> Foto policíaca de Jean Cahuzac (12 de març de 1894)<o></o> - Jean Cahuzac: El 23 de juliol de 1868 neix a Ivry-la-Bataille (Alta Normandia, França) l'anarquista Jean Henri Eugène Cahuzac. Sos pares es deien Raymond Salvy Benjamin Cahuzac, pintor de la construcció, i Ernestina Bougeâtre. Cisellador de professió, a finals dels anys vuitanta formà part del grup «Els Treballadors Comunistes-Llibertaris del XX Districte», fundat per Thomas a París (França). Des de 1890 vivia al número 8 del carrer Bisson. L'1 d'abril de 1892 figurava en un llistat d'anarquistes que assistia a les reunions del Cercle Anarquista Internacional, que es reunien cada diumenge a la tarda a la Sala Horel. També figurava en un llistat d'anarquistes establert per la Prefectura de Policia el 26 d'abril de 1892. El 3 de juny de 1893 assistí al míting anarquista de protesta contra la condemna a mort de Jean-Baptiste Foret, que se celebrà a la Sala Commerce, al número 94 del carrer du Faubourg du Temple, on assistiren unes cinc-centes persones. El 4 de juliol de 1893 participà en un míting anarquista celebrat a la Sala Commerce, durant els aldarulls que tingueren lloc al Barri Llatí. El 2 de desembre de 1893 assistí amb altres dues-centes persones a una vetllada familiar, amb conferència de Sébastien Faure inclosa, que se celebrà al número 70 del carrer d'Angoulème. Va ser inscrit en el registre d'anarquistes aixecat el 26 de desembre de 1893 per la Prefectura de Policia, on figurava amb la descripció de «militant»; en aquesta època vivia al número 14 Cité Grisel. El 12 de març de 1894 va ser detingut, juntament amb tres companys (Pierre Adrien, Charles Léon Paget i Eugène-Paul Paillette), i, després de ser escorcollat sense èxit el seu domicili, al número 5 del carrer del passatge Corbeau, va ser fitxat en el registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon; el 6 d'abril de 1894 va ser alliberat. El 16 de març de 1896 assistí, juntament amb 1.500 persones, al míting de protesta contra l'expulsió de Piotr Kropotkin. El seu nom figurava en el llistat d'anarquistes establert el 31 de desembre de 1896 i en aquesta època vivia, des d'agost de 1895, al número 10 del carrer de Picardie. El 28 d'agost de 1897 participà amb altres nombrosos companys en una reunió sobre la carestia del pa celebrada a la Sala Tivoli-Vauxhall. El 28 de març de 1916 es casà al XI Districte de París amb Berthe Blanche Hecquet i en aquesta època vivia al número 38 del carrer de la Folie Méricourt i continuava treballant de cisellador. Al final de sa vida vivia al número 7 del carrer Pascal de Cachan (Illa de França, França). Jean Cahuzac va morir el 15 de febrer de 1938 a l'Hospital Cochin de París (França). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/algeri.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 448px;" alt="Foto antropomètrica policíaca de Fulvio Algeri" title="Foto antropomètrica policíaca de Fulvio Algeri" src="http://www.estelnegre.org/fotos/algeri.jpg" /></a> Foto antropomètrica policíaca de Fulvio Algeri<o></o> - Fulvio Algeri: El 23 de juliol de 1873 neix a Reggio Emilia (Emilia-Romanya, Itàlia) l'anarquista Fulvio Algeri. Sos pares es deien Domenico Algeri i Lucia Bottazzi. Fugint de la vigilància policíaca, passà a França. Instal·lat a Niça (País Niçard, Occitània), treballà de pintor en la construcció i visqué que número 16 del carrer Victor. En arribar, es posà en relació amb els anarquistes italians residents a Niça. El 4 de gener de 1899, a resultes d'un informe del delegat de Seguretat Pública del Consolat General d'Itàlia a Niça, que el considerava una anarquista a vigilar, fou fitxat per la policia de Niça. Per les seves idees llibertàries, va ser acomiadat de la feina pel seu patró Antoine Orengo. El 6 de maig de 1899, amb son germà Alessandro Algeri, també anarquista, abandonà Niça i retornà a Reggio Emilia, on encara es trobava en 1901. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/barreraapolinario.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 522px;" alt="Apolinario Barrera" title="Apolinario Barrera" src="http://www.estelnegre.org/fotos/barreraapolinario.jpg" /></a> Apolinario Barrera<o></o> - Apolinario Barrera: El 23 de juliol de 1877 neix a Buenos Aires (Argentina) el propagandista anarquista i anarcosindicalista Apolinario Barrera, conegut com El Indio Barrera. Suboficial artiller de la Marina de Guerra argentina, a començament del segle XX abandonà la carrera naval i s'integrà en el moviment anarquista. El 29 de juny de 1902 va ser un dels fundadors de la Societat d'Obrers Fusters de Buenos Aires, creada per contrarestar el predomini socialista en aquest gremi. Membre del grup editor del periòdic anarquista La Protesta, durant molts d'anys va ser el seu administrador i un dels seus pilars, col·laborant també amb articles. En 1910, quan la repressió del Centenari Argentí (centè aniversari de la «Revolución de Mayo»), edità números clandestins de La Protesta i del periòdic La Batalla, però va ser detingut i deportat a la colònia penitenciària d'Ushuaia, a la Terra del Foc. Alliberat uns anys més tard, amb Teodoro Antillí i Rodolfo González Pacheco fundà en 1911 el periòdic de Buenos Aires Alberdi, però sorgiren desavinences entre tots tres. Entre 1912 i 1914 col·laborà en la revista pedagògica de Buenos Aires La Escuela Popular, òrgan de la Lliga de l'Educació Racionalista. El novembre de 1912 presidí el III Congrés de la Unitat Sindical que volgué unificar la Federació Obrera Regional Argentina (FORA), anarcocomunista del V Congrés, amb la sindicalista Confederació Obrera Regional Argentina (CORA). En 1913, com a administrador de La Protesta, va ser condemnat a presó, juntament amb el seu director Teodoro Antillí, sota l'acusació d'«apologia del delicte», per haver publicat el 14 de novembre de 1913 un article en defensa de l'anarquista Simón Radowitzky; l'apel·lació en la seva defensa es va veure a la Cort Suprema de Justícia argentina i fallà en contra de la seva llibertat. Entre el 14 i el 16 d'octubre de 1915 assistí com a delegat de la FORA (V Congrés) al Congrés Internacional Pro Pau que se celebrà a Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil) convocat per la Confederació Obrera Brasilera (COB). Entre el 17 i el 19 d'octubre de 1915 també participà en la Congrés Anarquista Sud-americà. En 1916 dirigí una campanya en La Protesta de boicot decretat per la FORA contra l'empresa cervesera Quilmes arran d'un conflicte laboral. El grup dirigit per Antillí i González Pacheco, que anys després edità el periòdic anarquista La Antorcha, l'acusaren d'haver rebut diners de l'empresa cervesera competidora Palermo, però va tenir el suport de la FORA i del grup editor de La Protesta. El novembre de 1918 protagonitzà un intent d'evasió de Simón Radowitky del penal d'Ushuaia amb una llanxa, però finalment van ser detinguts a Punta Arenas (Magallanes, Xile); jutjat per aquest fet, purgà un any de presó a Río Gallegos (Santa Cruz, Argentina). Un cop lliure, el desembre de 1919 assumí de bell nou l'administració de La Protesta. El març de 1920, durant les grans batudes policíaques seguides arran de l'anomenada «Vaga de les Bombes», el local de La Protesta va ser violat per la policia i ell novament detingut, restant fins l'agost de 1920 empresonat. Novament en l'administració de La Protesta, sostingué posicions anarcocomunistes i contràries a la unificació de les dues tendències de la FORA, dirigint dures campanyes contra la Unió Sindical Argentina (USA), d'orientació sindicalista, i també contra la tendència anarquista de La Antocha. Arran d'aquests conflictes, que afectaren el grup editor de La Protesta, en 1925 abandonà d'administració d'aquest periòdic, ingressant com a intendent de l'edifici del diari Crítica, esdevenint l'home de confiança de la parella llibertària formada per Natalio Botana i Salvadora Carmen Medina Onrubia, que dirigien aquesta publicació. A principis de 1926 es va produir un conflicte amb els treballadors de la distribució d'aquest diari i resultà, en circumstàncies molt poc clares, mort d'un tret al cap el repartidor de diaris anarquista Raúl Pinto i ferit un altre, essent acusat novament per La Antorcha de ser el promotor del crim. Els testimonis del fet apuntaren que l'actuació de Barrera consistí a treure el cadàver al carrer per a no comprometre el diari i que el tret hauria esta realitzat per altre repartidor. Apolinario Barrera va morir el 29 de novembre de 1944 mor a Buenos Aires (Argentina). *** <a href="http://www.estelnegre.org/fotos/baronarthur.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 175px;" alt="Notícia orgànica d'Arthur Baron apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 17 de maig de 1905" title="Notícia orgànica d'Arthur Baron apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 17 de maig de 1905" src="http://www.estelnegre.org/fotos/baronarthur.jpg" /></a> Notícia orgànica d'Arthur Baron apareguda en el periòdic parisenc Le Libertaire del 17 de maig de 1905<o></o> - Arthur Baron: El 23 de juliol de 1883 neix al I Cantó de Nantes (Bro Naoded, Bretanya) l'anarquista Arthur Joseph Baron. Era fill natural de la cosidora Marie Louise Charreau i de l'enquadernador Arthur Celestin Baron, i l'infant va ser legitimat pel matrimoni de la parella celebrat el 27 d'abril de 1886 al I Cantó de Nantes. Militava en el grup llibertari de Lorient (Bro-Wened, Bretanya) i en la Joventut Sindicalista. El març de 1904 s'allistà voluntari a Lorient en la Marina i el març de 1905 va ser destinat a la Defens Mòbil de Cherbourg (Baixa Normandia, França). En un informe del 24 de juny de 1905 del Comissari Especial de Lorient s'assenyalava que era ben conegut per les seves opinions anarquistes i la seva «mala reputació». Durant la tardor de 1905, quan treballava de fogoner auxiliar a Cherbourg, rebia paquets del setmanari anarquista Le Libertaire. El febrer de 1906 passà a viure a Haudeng (Hainaut, Valònia; actualment La Louvière, Hainaut, Valònia), al carrer Leopold II. El seu nom va ser interceptat el novembre de 1908 en un quadern trobat en l'escorcoll del grup anarquista «La Jeunesse Libre» de Toló (Provença, Occitània). El 22 de maig de 1916 es casà a Lambézellec (actualment un barri de Brest, Bro Leon, Bretanya) amb Marie Louise Alexandrine Canvin, de qui enviudà. Posteriorment es casà amb Anna Marie Paulet. Al final de sa vida treballà de firaire i visqué al número 26 del carrer Vauban de Concarneau. Arthur Baron va morir el 16 de març de 1960 a Concarneau (Cornualla, Bretanya).<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/meta/meta01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 468px;" alt="Luigi Meta" title="Luigi Meta" src="http://www.estelnegre.org/documents/meta/meta01.jpg" /></a> Luigi Meta - Luigi Meta: El 23 de juliol de 1883 neix a Pratola Peligna (Abruços, Itàlia) el propagandista anarquista i sindicalista Luigi Meta, que va fer servir diversos pseudònims (Libero Martello, Lume, Lima, etc.). Sos pares es deien Raffaele Meta i Maria Taddei. Amb 19 anys va ser nomenat secretari de la Lliga de Resistència entre els Artesans de Pratola Peligna, fundada el 8 d'abril de 1902 en el si del grup socialista local gràcies al suport de Carlo Tresca i Nicola Trevisono. En 1913 emigrà per primera vegada als Estats Units amb son germà Francesco, establint-se a Steubenville (Ohio, EUA), on treballà i dirigí un periòdic local, Il Telegrafo Marconi. De bell nou a Itàlia, va ser cridat a files a causa de la Gran Guerra. Durant la postguerra prosseguí amb la seva propaganda anarquista, especialment en el si de la secció de Partit Socialista Italià (PSI) de Pratola Peligna i en la Cambra del Treball de Popoli (Abruços, Itàlia), les úniques associacions en les quals s'arreplegaven en aquells anys els subversius de la zona. Per aquest motiu, l'abril de 1919 els carrabiners el qualificaren de «maximalista» –seguidor del corrent oposat al «reformisme» dins del PSI– i «el més facinerós i intransigent dels socialistes» de la Vall Peligna dels Abruços. Aquell mateix mes la policia el trobà en possessió del número únic de Guerra e Pace d'Ancona (Marques, Itàlia), redactat per Luigi Fabbri, en el qual s'anunciava la represa regular de la publicació del periòdic anarquista Volontà. En 1919 col·laborà en el periòdic Abruzzo Rosso. Organo settimanale della Federazione Socialista Abruzzese. En aquest període, va fer costat la proposta llançada per Luigi Fabbri de crear un Front Únic Revolucionari (FUR), que arreplegués militants de tots els sectors insurgents (activistes contra la pujada dels preus, pacifistes, antimilitaristes, insubmisos a la guerra a Albània, sindicalistes, anarquistes, insurreccionalistes, etc.). Durant els anys del «Bienni Rojo», segons la policia, reuní un important nombre d'activistes que incitaven amb la seva propaganda la rebel·lió de la població i fins al 1922 destacà per la seva capacitat d'organització. En aquesta època es relacionà amb anarquistes i grups llibertaris dels Abruços, com ara Attilio Conti, del grup anarquista «Pisacane» de Castellammare Adriatico; Franco Caiola, del grup «Umanità Nova» de Paterno di Celano; Quirino Perfetto, secretari de la Federació Anarquista dels Abruços (FAA) i del Sindicat dels Ferroviaris Italians (SFI), i membre destacat del grup anarquista «I Liberi» de Sulmona. Fou l'organitzador d'un grup anarquista de Pratola Peligna que s'adherí a la FAA i que s'encarregava de recaptar fons per als processos contra Errico Malatesta i la resta de presos polítics. El 23 d'octubre de 1921 presidí i participà activament en el II Congrés de la FAA, que se celebrà als locals de la Secció Republicana de Sulmona. Amb Quirino Perfetto, Panfilo Di Cioccio, Alessandro Farias, Franco Caiola, Francesco De Rubeis, Giuseppe Cerasani, Pasqualina Martino i altres, sostingué la proposta d'Umberto Postiglione de constitució a Raiano de la primera Casa del Poble als Abruços, que fou inaugurada a finals de 1921. En aquests anys es guanyà la vida com a comerciant de sabates i després de teixits. En 1922, amb el començament de l'etapa feixista i la posterior disgregació dels grups anarquistes locals, fundà i dirigí, col·laborant sobretot amb els anarquistes Luigi Breda, Panfilo Di Cioccio i Francesco Di Pietro, la Lliga Proletària (LP), últim front de resistència organitzat contra la violència desenfrenada dels escamots feixistes. L'1 d'agost de 1922 organitzà a Pratola Peligna la vaga convocada per l'Alleanza del Lavoro (AL, Aliança del Treball). En 1923 la LP va ser dissolta per les autoritats mussolinianes. Patint continus escorcolls i no podent aspirar a cap càrrec públic per antifeixista, es dedicà als negocis com a titular d'una fàbrica de licors, comerciant a l'engròs i al detall i exercint de representant comercial. El desembre de 1928 es traslladà amb sa família a Pescara (Abruços, Itàlia). Inscrit en el «Registre de les persones a detenir en determinades contingències», entre el 31 de juliol i el 2 de setembre de 1929 va ser arrestat i el seu domicili escorcollat en ocasió de la convocatòria d'una manifestació subversiva. Entre el 28 d'octubre i el 9 de novembre de 1930 va ser reclòs preventivament, després d'escorcollar el seu domicili sense resultats, i finalment amollat amb una severa amonestació. En 1932, a causa de la desocupació en massa, es van convocar nombroses manifestacions de protesta en diverses localitats (Torre dei Passeri, Civitaquana, Caramanico, Popoli, Tocco Casauria, Spoltore, etc.), que donaren lloc a detencions i condemnes de confinament. La investigació policíaca d'aquests motins espontanis el posaren en el punt de mira, juntament amb altres destacats llibertaris de la seva «cèl·lula anarcocomunista», com ara Attilio Conti, i comunistes, com Domenicantonio Verrocchio, Luigi Cirillo i Adelchi Bosco. Vigilat contínuament per la seva activitat propagandista, el desembre de 1934 retornà a Pratola Peligna, on la pressió era menor. Decidit a exiliar-se, la nit de l'11 d'agost de 1937, eludint la seva condició de «vigilat especial», prengué el tren cap a Roma i després a Torí, aconseguint passar la frontera francesa. A París formà part de l'Associació d'Excombatents Pacifistes i de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home); freqüentà la seu de l'Avanti!, dirigit per Pietro Nenni; participà en l'organització i en la realització de manifestacions de protesta contra el feixisme i l'assassinat dels militants anarquistes italoamericans Sacco i Vanzetti; s'acostà al moviment «Giustizia e Libertà» i mostrà la seva solidaritat amb l'Espanya revolucionària. El febrer de 1939 retornà als EUA i s'instal·là a Boston (Massachusetts, EUA), a casa de son germà Tarquinio –conegut com Ercolino, i després com Lino, quan aconseguí la ciutadania nord-americana–, que es guanyava la vida fent de comptable. Immediatament es posà a col·laborar en diferents publicacions anarquistes i antifeixistes, com ara La Controcorrente. Pubblicazione dedicata alla lotta contro il fascismo (Boston), Il Martello (Nova York), L'Adunata dei Refrattari (Nova York) i Il Risveglio. Giornale italiano independente (Dunkirk, Nova York, EUA), aquest últim redactat pel seu compatriota Andrea Zavarella, referent local del Comitè Anarquista Pro-Espanya de París. Sovint signava els articles amb diferents pseudònims (Libero Martello, Lume, Lima, etc.). A Boston es relacionà amb republicans antifeixistes, com Alberto Cianca, Carlo Sforza, Gaetano Salvemini, Alberto Tarchiani i altres, i fou nomenat secretari polític de la Mazzini Society local, associació republicana de la qual formaven part alguns anarquistes, com ara Carlo Tresca, i on intentà contrarestar l'acció dels comunistes. També com Tresca, s'oposà als seguidors de les tendències de la Internacional Comunista que agitaven les banderes del sindicalisme llibertari i de l'antifeixisme unitari. Des de les pàgines de La Controcorrente, denuncià la penetració feixista en els organitzacions obreres italoamericanes. Continuà escrivint fins el 1942. Luigi Meta va morir el 22 de gener de 1943 a Boston (Massachusetts, EUA) i fou inhumat a l'espai reservat als «sense Déu» del cementiri no catòlic de la ciutat. Després de la II Guerra Mundial, el carrer Príncep Humbert de la seva ciutat natal esdevingué carrer Luigi Meta. En 2004 el Centro Studi Libertari «Camillo di Sciullo» publicà el llibre d'Edoardo Puglielli Luigi Meta, vita e scriti di un libertario abruzzese.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/meta/meta.html" target="_blank">Luigi Meta (1883-1943)</a> *** <img style="width: 375px; height: 905px;" alt="Necrològica de Vicente Sánchez García apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 7 de març de 1971" title="Necrològica de Vicente Sánchez García apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 7 de març de 1971" src="http://www.estelnegre.org/fotos/sanchezgarciavicente.jpg" /> Necrològica de Vicente Sánchez García apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 7 de març de 1971<o></o> - Vicente Sánchez García: El 23 de juliol de 1885 neix a Xestalgar (Serrans, País Valencià) l'anarcosindicalista Vicente Sánchez García. Sos pares es deien Vicente Sánchez i Manuela García. Quan era molt jove emigrà a França a la recerca de feina i s'establí a Aigüesmortes, on començà a militar en el moviment llibertari. Durant la Revolució i la guerra, fou un dels animadors del Comitè d'Ajuda a l'Espanya Republicana d'Aigüesmortes. En 1945, després de la II Guerra Mundial, fou un dels organitzadors de la Federació Local d'Aigüesmortes de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Sa companya fou Josefa Valero. Vicente Sánchez García va morir el 17 de desembre de 1970 al seu domicili d'Aigüesmortes (Llenguadoc, Occitània) i va ser enterrat dos dies després al cementiri d'aquesta població.<o></o> *** <a href="http://www.estelnegre.org/documents/matiaselias/matiaselias02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 611px;" alt="Elias Matias fotografiat a Évora per Inácio Martinho" title="Elias Matias fotografiat a Évora per Inácio Martinho" src="http://www.estelnegre.org/documents/matiaselias/matiaselias02.jpg" /></a> Elias Matias fotografiat a Évora per Inácio Martinho<o></o> - Elias Matias: El 23 de juliol –algunes fonts citen el 23 d'agost– de 1888 neix a Évora (Évora, Alentejo, Portugal) l'anarquista Elias António Matias, conegut com Marti. Fill d'una família pagesa, amb set anys començà els estudis primaris, però quan tenia 10 anys els hagué de deixar per ajudar econòmicament sa família. D'antuvi va fer feina al camp i amb 11 anys entrà com a aprenent de sabateria. Posteriorment, entre 1903 i 1907, va fer de practicant d'infermeria a l'hospital d'Évora. En 1906 començà la seva militància política i a partir de 1907 col·laborà amb republicans (Armando Álvaro de Azevedo, Evaristo Cutileiro, Bernardo Matos, Edmundo de Oliveira, etc.) en la propaganda antimonàrquica. Amb Evaristo Cutileiro assistí a conferències lliurepensadores (Magalhães de Lima, Bernardino Machado, etc.) a Lisboa. A finals de 1907, quan la dictadura de João Franco, estava a punt de ser deportant a Timor amb altres companys, però el regicidi de Carles I de Portugal l'1 de febrer de 1908 el salvà. Fou membre fundador del «Grupo Anarquista de Propaganda Livre» (1908-1912), que entre 1909 i 1911 edità a Évora el periòdic Avante!, que esdevingué l'òrgan del Centre Anarquista d'Évora (José Sebastião Cebola, Francisco Direitinho, Sertório Augusto Fragoso, J. Marques Leitão, Possidóno Mesquita, António Nicolau, Manuel Pratas, Jerónimo Santos, Celestino Vale, etc.), adherit en 1911 a la Federação Anarquista da Região Sul (FARS, Federació Anarquista de la Regió Sud). Participà activament en l'aixecament revolucionari del 5 d'octubre de 1910 que portà la implantació de la I República portuguesa. Portà, sota el pseudònim Marti, la corresponsalia dels periòdics O Sindicalista i A Aurora (1911-1912). L'1 de gener de 1911 fou un dels fundadors del Sindicat de Treballadors Rurals d'Évora. Durant els primers anys de la I República portuguesa creà associacions rurals a l'Alentejo, preparar congressos pagesos (1912, 1913, 1918, 1920, 1922 i 1925) i organitzà vagues entre els treballadors agrícoles de la regió. Destacà especialment en les vagues pageses de 1911 i 1912 i en els moviments vaguístics de 1918, any en el qual va ser empresonat 15 dies. En 1923 era membre del grup revolucionari «Luz e Acção», de Santiago do Escoural (Montemor-o-Novo, Évora, Alentejo, Portugal), adscrit a la Unió Anarquista Portuguesa (UAP). Participà activament en els aixecaments revolucionaris de 1925 i 1927. En 1932 la dictadura el va obligar a fixar la seva residència a Lisboa, deixant de militar en els moviments sindicals dels treballadors rurals i dels obrers del calçat d'Ébora. El setembre de 1974 col·laborà en el reaparegut periòdic A Batalha i en 1981 en A Ideia. Després de la Revolució dels Clavells tornà a instal·lar-se a Évora. En 1985 publicà el llibre de memòries O Alentejo em luta. Testemunho sobre os trabalhadores rurais durante a 1ª república, amb un pròleg de João Freire, i el juliol d'aquell any participà en un acte a la Universitat d'Évora on deixà el seu testimoni. Elias Matias va morir en 1990 a Évora (Évora, Alentejo, Portugal). El Núcleo de Estudos Libertàrios (NEL, Nucli d'Estudis Llibertaris) d'Évora porta el seu nom.<o></o> <a href="http://www.estelnegre.org/documents/matiaselias/matiaselias.html" target="_blank">Elias Matias (1888-1990)</a> <div style="text-align: center; font-family: Arial;">---</div> <big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2307.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Continua...</big></big></big></a></big> --- <a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a> Anarcoefemèrides 2026-07-23T13:24:43Z efemerides