Bloc de BalearWeb

Operaci� Voltor

Ahir Pollença va ser notícia estatal i no precisament de manera positiva amb l'operació Voltor, que propicià cinc detencions,a les que avui s’han unit dues més (de moment); la de Joan Sastre (UM) i Antoni Rebassa, director i gerent de l'àrea d'Inversions per a la Millora de l'Entorn Turístic (IMET) de la Conselleria de Turisme.

La investigació, declarada secreta, s'inicià fa un parell de mesos arran d'una denúncia a la Fiscalia que va iniciar la investigació i, en trobar indicis de delicte, la féu arribar al Jutjat d'Instrucció. Es parla de prevaricació, malversació de cabdals públics, suborn, falsedat documental...milers d'euros malbaratats ( concursos públics falsejats , projectes pagats que no s’arriben a fer...), es parla de tota una trama de corrupció on també es trobaria implicat el Consorci d'Informàtica Local de Mallorca del Consell, controlat també per UM.

En aquest tema de moment tot va molt ràpid; detencions, destitució immediata dels càrrecs... Esperam informació dels detalls de tota la trama per fer una valoració dels mateixos, però a un tema com aquest s'ha de tenir paciència i discrecció. Confiam de totes maneres que aquest sigui una pas important per fer la neteja que necessita Pollença.

Fins ara el PSOE i el BLOC podien estar orgullosos de que tots els casos de corrupció eren de l’anterior legislatura i s’havien descobert gràcies al canvi de govern. Aquest era un argument per justificar la necessitat de governar, encara que fos amb UM un partit on la majoria dels seus càrrecs executius estan presumptament implicats en actes delictius i els que no estan implicats han estat còmplices amb el seu silenci.

Amb aquest cas “voltor” s’ha produït un salt qualitatiu ja que parlam de presumpta corrupció a l’actual legislatura. Tema que ràpidament ha intentat aprofitar el portaveu del PP, Carlos Simarro, manifestat que la corrupció "no és patrimoni de cap partit ni de cap govern". Oblidant que el PP i UM són els protagonistes del 95 % dels casos de corrupció que són de l’anterior govern.

Ara si es vol demostrar que realment s’està lluitant contra la corrupció. No hi ha cap excusa per no fer el que ha demanat el portaveu del Bloc; una auditoria interna en el Govern i en el Consell i a tots els organismes autònoms i empreses públiques per verificar si existeix una trama de corrupció dirigida a "finançar irregularment Unió Mallorquina".

Reiteram el que ja vam demanar fa més d’un any “Prou de corrUMPPció” cal una acció decidida de partits polítics, sindicats, judicatura, policia i tota la ciutadania en la lluita contra la corrupció. És urgent que el govern balear demani més recursos materials i personals per la fiscalia anticorrupció.

Al fogueró vam fer una catifa de la vergonya amb fotografies de polítics imputats a casos de corrupció, van deixar dos buits amb un interrogant per pollencins, ja s'ha omplit un dels buits...

Sin contemplaciones con los corruptos

Los casos de corrupci�n protagonizados por Uni� Mallorquina han hecho estallar los cimientos del segundo �Pacte de Progr�s�, un pacto a tres bandas: en el Govern balear, en el Consell insular de Mallorca y en el Ayuntamiento de Palma.

Ante un presidente Francesc Antich dubitativo, los representantes del Bloc se han plantado: o gobiernas con nosotros o gobiernas con ellos, le han dicho. Y finalmente el presidente del Govern balear no ha tenido m�s remedio que destituir a los consellers de Uni� Mallorquina y gobernar en minor�a con el Bloc, con su efecto domin� en el resto de instituciones.

Hay que reconocer que el presidente Antich ha hecho lo que deb�a hacer, l�stima que no lo hiciera antes, pues se hubiera evitado un sinf�n de problemas. En cualquier caso, ha sido la decisi�n correcta.

No obstante, ahora s�lo tiene una alternativa, convocar elecciones anticipadas, algo que, en cambio, no podr�n hacer ni el Ayuntamiento de Palma ni el Consell insular de Mallorca, con el desgaste y la erosi�n que les supondr� mantener un gobierno en minor�a lo que resta de legislatura.

Es evidente que los casos de corrupci�n han sido la nota caracter�stica de esta legislatura maldita. Y ello ha provocado el desapego m�s absoluto de la ciudadan�a y que los pol�ticos sean considerados como un problema, a la altura del terrorismo o el paro.

Sin duda alguna, en Baleares se ha llegado a extremos in�ditos. La corrupci�n se ha extendido como una mancha de aceite y ha salpicado hasta lo m�s alto de nuestra clase pol�tica: la presidenta del Parlament imputada, consellers del Govern balear tambi�n imputados, consellers del Consell insular de Mallorca detenidos, diputados auton�micos en la c�rcel, etc. Esta situaci�n es una verg�enza con todas las letras.

Y como dec�a el concejal de Izquierda Unida en Palma, Eberhard Groske, ya no se puede decir que la corrupci�n proviene de la anterior legislatura. Los �ltimos casos surgidos en Inestur y la conselleria de Turismo corresponden a esta legislatura bajo la presidencia de Francesc Antich. No se deber�a, por tanto, aprovechar la corrupci�n como arma pol�tica, sino m�s bien, que todos los partidos hagan de la lucha contra la corrupci�n una cuesti�n com�n.

En efecto, ha llegado el momento de frenar esto. Ante la corrupci�n no caben m�s contemplaciones. No caben pa�os calientes. Hay que limpiar con salfum�n y con un buen cepillo de p�as de acero. Hay que ventilar las consellerias sin ning�n miedo, para que salga todo a la superficie.

Ante la corrupci�n se tiene que actuar con contundencia. Hay que regenerar de arriba abajo la actividad pol�tica. Los culpables han de recibir una sentencia ejemplarizante y, sobretodo, devolver el dinero malversado. Ya no nos vale que pasen una temporada a la sombra para despu�s salir de prisi�n con los bolsillos llenos a reventar.

Esta lucha frente la corrupci�n es una batalla que deben liderar los partidos pol�ticos, es cierto, pero de la que tambi�n debe colaborar la misma sociedad. Los pol�ticos corruptos son hijos de una sociedad y de un tiempo concreto. No habr�a pol�ticos corruptos si no hubiera empresarios corruptos. Es una lucha, por tanto, en todos los frentes. Es una batalla que necesariamente se ha de vencer si, realmente, queremos una sociedad pr�spera y sana.

Antoni Oliver detingut.

Poc abans de la deu del matí la policia irrompia en l'Institut d'Estratègies Turístiques de Balears (Inestur), organisme que depèn de la Conselleria de Turisme del Govern balear, en poder de UM des del començament de la legislatura. Els agents han sol·licitat diversa documentació, que els ha estat lliurada

L'operació investiga un presumpte frau en l'ús de fons públics en contractes efectuats en l'actual legislatura. El Jutjat d'Instrucció nombre 10 de Palma ha estat el qual ha ordenat aquest matí una sèrie de registres, en el marc d'unes diligències i sobre les quals està declarat el secret de sumari, segons apunten fonts judicials.

Unes hores més tard l’exgerent del Inestur - i actual director general de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi ambient del Govern balear, el pollencí Antoni Oliver, ha estat detingut i conduït a la seu de la Prefectura Superior de Policia de les Illes Balears on roman detingut. Es dóna la circumstància que fa menys d'un mes va ser rellevat al capdavant d'aquest organisme i nomenat director de Qualitat Ambiental.

Antoni Oliver va ser regidor de cultura a l’anterior legislatura i va ser la persona que va desencadenar la primera crisi de la legislatura en la Conselleria de Turisme de Balears, quan el llavors conseller Francesc Buils li va cessar del seu càrrec com gerent del Inestur. Dies després, Buils es va veure obligat a dimitir i Antoni Oliver, va ser readmès en el seu lloc i ara 14 mesos després, la Policia ho ha detingut.

La catarsi

La catarsi és una experiència interior purificadora, de gran significat intern, provocada per un estímul extern. Prové del terme grec katarsis que significa purga o purificació.

En aquest moment i quan encara no s'ha obert el secret de sumari volem fer ja una primera valoració de l'operació Voltor.

1.- En primer lloc volem donar l'enhorabona, una vegada més, als fiscals anticorrupció i reiteram la nostra petició de que els se'ls doni més recursos materials i personals per poder fer front a tots els casos existents i futurs, amb la major celeritat i eficàcia possible.

2.- Demanam a senyor Joan Cerdà que no oblidi que és batle de Pollença, a més de regidor d'hisenda i cultura, i que són els ciutadans d'aquest municipi els que li paguen el sou. I comentam això per que aquest dies ha estat pràcticament desaparegut, anul·lant cites i retardant temes que necesiten de la seva signatura.

3.- Esperam a que s'obri el secret de sumari per analitzar totes les possibles vinculacions entre l'operació voltor i l'Ajuntament de Pollença. Alguna de les empreses investigades ha fet feina per l'Ajuntament, INESTUR ha firmat importants convenis amb l'Ajuntament i avui s'ha publicat un llistat d' investigats on surten el batle i el regidor d'esport. Evidenment cal màxima transparència, bones explicacions i demostrar que ni per activa ni per pasiva s'ha participat de la trama que en aquest moment investiga fiscalia.

4.- De moment i tenint en compte tot el que ja ha sortit a la premsa al proper ple presentarem una moció demanant que es doni tota la informació necessària a l'interventor municipal per que pugui fiscalitzar i auditar els comptes del Festival de Pollença. Recordam que l'INESTUR va aportar l'any passat 180.000 euros i que les comptes bancàries gestionats pel Festival de Pollença no costen als Comptes Generals de l'Ajuntament, i no han pogut ser fiscalitzats ni per l'interventor, ni per la Sindicatura de Comptes.

Cal la màxima transparència i informació amb els doblers públics, com deia Tierno Galván "los bolsillos de los gobernantes deben ser de cristal". Només des de la catarsi total podem recuperar la política.

L'anyorat Pau a la seva pàgina escapula

El comit� de empresa de IB3-SBT exige el cese Martorell

EXIGEN EL CESE DE CONDE Y MARTORELL

Los representantes de los trabajadores de la radiotelevisión autonómica de Baleares IB3 han exigido hoy la destitución "inmediata" del director general del ente, Antoni Martorell y Reynés, de Unió Mallorquina, ante las últimas detenciones de altos cargos del partido vinculadas a presuntos casos de corrupción.

En un comunicado, el comité de empresa de SBT en nombre de los trabajadores del ente público considera que dado que hoy mismo el presidente del Govern, Francesc Antich, ha retirado la confianza a Unión Mallorquina cesando a sus consellers en el Ejecutivo, las destituciones extenderse a la dirección de IB3. Asimismo, reclaman la destitución del director de Producción Ajena de IB3 Televisión, Alfredo Conde, imputado en la pieza separada del caso Son Oms denominada "Operación Maquillaje" y en libertad tras pagar una fianza de 200.000 euros.

Los empleados de IB3 denuncian la "gestión nefasta y la carencia de transparencia" del director del ente desde que asumió el cargo, y lo acusan de "derrochar" dinero público y de fomentar la inestabilidad laboral. Esta gestión, a juicio de los trabajadores, debería ser objeto de investigación desde el principio del mandato de Martorell. No obstante, lo urgente sería su destitución, según los sindicatos.

"El cargo de director general de IB3 depende directamente de la voluntad parlamentaria, por esto pedimos una votación urgente, apelando a la responsabilidad política", señala la nota firmada por el Comité de Empresa Servei Balears de Televisió S.L. El documento lo rubrican igualmente la sección sindical del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, las secciónes sindicales de CGT-SBT, de CGT- SALOM Audio y Vídeo S.L. y la de CGT Telefónica Servicios Audiovisuales.

Fuente: AGENCIA EFE.PALMA

Nuclear: s�, gr�cies?

Nuclear: sí, gràcies?

Quan jo era joveneta, la primera acció mínimament política conscient per part meva va ser aferrar a la carpeta escolar un adhesiu amb un sol somrient amb la llegenda “¿Nuclear? No, gracias”. Segurament més d’un de vosaltres també ho duia i, si no és així, segur que vos en recordau. Eren els darrers anys setanta i primers vuitanta, quan la guerra freda encara era una realitat i els perills de tot allò que fos nuclear eren ben vius. També eren anys en els quals el PSOE, encara a l’oposició, es posicionava en contra de l’energia nuclear. Després, quan va guanyar les eleccions, i com va passar amb l’OTAN, va canviar radicalment d’opinió, però aquesta és una altra qüestió.

Idò bé, si en aquells anys qualcú m’hagués dit que al meu poble s’havia d’instal·lar un magatzem de residus nuclears, hagués sortit al carrer i no sé si hagués començat una vaga de fam o m’hagués encadenat a un arbre, però el que és segur és que m’hi hagués oposat frontalment amb totes les meves forces. I com jo, molta de la gent que m’envoltava.

I ara resulta que, encara que a molts ens sembli mentida, moltes poblacions peninsulars s’estan barallant perquè un magatzem d’aquestes característiques es faci dins del seu terme municipal. És més, els batles fins i tot s’estan enfrontant als seus partits polítics, els quals, en una actitud molt habitual a la política espanyola, que consisteix a dir una cosa i fer la contrària, estan desautoritzant les decisions de la majoria, oblidant l’autonomia municipal que tant els omple la boca quan els convé.

Als pobles sembla que són més els que volen aquests cementiris nuclears que els que s’hi oposen. Òbviament, aquestes poblacions no es mostren entusiasmades per acollir aquest regal enverinat (mai millor dit) per no res. El govern central els ha promès molts de doblers (es xerra de sis milions d’euros per any, encara que hi ha qui diu que es podria arribar als 10 milions anuals) i uns dos-cents lloc de feina, la qual cosa suposarà, per a aquestes poblacions petites que s’han postulat com a voluntàries, la plena ocupació. És a dir, a uns anys de crisi econòmica general, quan els ajuntaments estan endeutats fins dalt, el batle que tregui la grossa del magatzem nuclear es podrà presentar a les eleccions amb la tresoreria ben plena i sense aturats al seu municipi.

Ara bé, el que probablement aquests batles no han sospesat és que això és hipotecar el futur dels seus pobles per milers d’anys. No fa falta recordar que l’energia nuclear no és precisament neta ni poc perillosa, i que els residus que en genera seran nocius per a generacions i generacions.

En la meva opinió, no hi ha eleccions ni doblers ni tan sols llocs de feina que justifiquin que es col·loqui una instal·lació com a aquesta en el meu poble o a un poble veïnat (que aquesta és una altra). El problema ve quan tenim una energia que genera aquest tipus de residus. El que no podem és enviar el risc a un altre país, perquè, al final, acabarà pagat el més dèbil, i veurem estats pobres que es convertiran en els abocadors nuclears del primer món. Si nosaltres generam els fems, és lògic que es quedin a ca nostra.

Com es pot resoldre aquesta qüestió? Clarament, pensant en avui i, sobretot, pensant en demà, i això només es pot fer optant per les energies renovables. El mig i el llarg termini no donaran, probablement, tants de vots com deu milions d’euros cada any, però aquests municipis que han dit sí al magatzem nuclear deixaran una factura molt més onerosa als fills dels seus fills.

Un clàssic, imatge del bloc d'en dooMMasteR

I el roto al país.

Tancat per vacances

Aquets mesos fora de temporada turística, quan el temps ho permet ( i per els que tenim cussos també quan el temps no ho permet) dona gust sortir a passejar per davant la mar. Després del trui que hi ha els mesos d'estiu, la veritat es que s'agraeix una mica de tranquil·litat. Però com deia el meu pradí- “entre poc i massa la mesura passa”-. Aquest hivern el Port de Pollença sembla més "mort" que mai, la crisis econòmica se nota, són multitud els locals comercials que es traspassen i molts pocs els que romanen oberts fora de la temporada turística. Sembla que tenim assumida la temporalitat del nostre municipi, tots o quasi tots els hotels tanquen, els restaurants també, pareix que sols podem oferir 4 mesos d'activitat.

Les platges fruit sobretot del temporals romanen brutes , plenes de plàstics, fustes, llaunes i altres elements que la mar ens torna, mentre tant el responsables esperen que arribi la temporada per arreglar els desperfectes. La platja n'és una mostra que després es reflecteix a la resta del municipi i que s'evidencia principalment al Port de Pollença i a la Cala Sant Vicenç, un estat d'abandonament total. Després amb l'inici de temporada venen les preses, s'han d'arreglar els desperfectes a "corre-cuita" i clar, després venen les "xapuces" i les molèsties en plena temporada turística.

Personalment pens que vivim en un entorn privilegiat i que podem oferir molt més que quatre mesos de temporada turística. Però es necessari cuidar el que tenim tot l'any i no sols 4 o 5 mesos. Aquests mesos s'haurien d'aprofitar per fer les millores necessàries per poder enfrontar-nos a la temporada turística però això no vol dir que el municipi no hagi d'estar presentable tot l'any. Un Port de Pollença i una Cala San Vicenç netes i agradables és el mímim per pensar en desestacionalitzar la temporada turística i caminar cap un model econòmic i social més sostenible.

El tema de la neteja és un problema molt seriós. Sembla més que evident que si el que volem es que els turistes venguin a visitar el nostre municipi el primer que hem de fer es tenir-lo en les millors condicions possibles. Fa més d'un any desde Alternativa es va denunciar que el contracte amb l'empresa que es dedica en aquestes funcions estava caducat, ara per ara encara no s'ha fet res. Les queixes són constants, tant per la manca de netetja com per les molèsties que provoca els sistema que s'utilitza amb la màquina i els bufadors que més que netetjar desperten i molesten als veïns. És necessari baratar el sistema per un altre més eficient i que generi manco molèsties. També treballar en el manteniment del mobiliari públic, no fa falta que per cada tuberia que arreglen el señor Ochogabia o el batle és facin una foto simplement posar-se a treballar per oferir als visitants i a nosaltres mateixos un municipi digne de ser visitat.

La imposici�n ling��stica, ahora en los cines

Acabo de leer un debate en Internet a prop�sito de la medida mediante la cual el gobierno catal�n pretende imponer que al menos un cincuenta por ciento de la programaci�n de los cines se ofrezca en la lengua vern�cula de aquella comunidad aut�noma, lo que ha ocasionado un grave malestar en el colectivo de empresarios afectados. Como siempre, unos hablan de libertad de elecci�n y de comercio, y otros de proteger un idioma que por s� solo -aseguran, ignorando cuarenta a�os de franquismo- no podr�a sobrevivir. Alguien, a prop�sito de las pintadas aparecidas en las fachadas de los cines m�s reacios a perder dinero ("Aquest cinema margina el catal�!"), las compara con los r�tulos nazis de los a�os treinta a la puerta de establecimientos regentados por hebreos ("�Resistid, alemanes! �No compr�is en comercios jud�os!"). Y alg�n comentarista critica la comparaci�n por desmesurada. Es verdad que es contundente, pero tambi�n oportuna: las coincidencias nos resultar�an bastante m�s evidentes si no fuera por el hecho de que s�lo conocemos, horrorizados, las consecuencias hist�ricas de una de las dos situaciones comparadas.

No es lo mismo decir "Fulano es nazi" que "los nazis empezaron haciendo cosas como las que hace Fulano". Tampoco es igual afirmar "este nacionalista es un nazi" (lo cual puede ser descriptivo) que "todos los nacionalistas son nazis" (lo cual es injusto). Sin embargo, lo importante aqu� es que la pintada a la puerta del cine no aporta nada al debate democr�tico, ni a ning�n debate; s�lo puede tener el fin de amedrentar, coaccionar, se�alar al que debe ser excluido de la comunidad, al que merece reprobaci�n p�blica o tal vez castigo. En un estado de derecho esto corresponde a los jueces; pero al autor de la pintada el estado de derecho le da igual, porque �l lo �nico a que alcanza a aspirar es una patria forjada en torno a un rasgo distintivo y excluyente: la lengua que �l y los suyos han decidido que es la propia del territorio en el que conviven con otros que ni hablan ni opinan como �l. El que pint� la fachada es, efectivamente, un fascista. Y las autoridades catalanas que no impiden ni condenan, sino que por el contrario alientan este tipo de comportamientos, son compa�eros de viaje del fascista y responsables pol�ticos de cualquier agresi�n que se derive de este estado de cosas. No todos los nacionalistas son fascistas, pero a m� s� me parece que todo nacionalismo implica un germen fundamentalista y totalitario sin el que no puede adquirir su sentido ni sostenerse, y que en demasiadas ocasiones deriva en imposici�n o violencia en alguna de sus diversas manifestaciones e intensidades. La imposici�n a los cines de la obligaci�n de ofrecer al cliente contenidos en un idioma en concreto -como la previa de rotular en el mismo- pertenece a esa concepci�n totalitaria de c�mo deben ser las cosas: "la realidad se equivoca, as� que cambi�mosla".

Imaginemos un pa�s en el que la diversidad social no estribe en la lengua, sino en la religi�n, tal y como de hecho sucede en numerosos lugares como Bosnia-Herzegovina o Alemania. Un verdadero dem�crata establecer�a en ese pa�s la laicidad del Estado y la libertad de culto que permitiese que cada ciudadano (o cada comerciante, o cada consumidor) escogiese la religi�n en que manifestarse o relacionarse en su vida privada. En cambio, un nacionalista religioso legislar�a que toda biblioteca contuviese al menos un cincuenta por ciento de libros luteranos; o que las televisiones privadas saludasen a sus espectadores al menos la mitad de las ma�anas con una oraci�n musulmana; o que en las empresas de m�s de diez empleados al menos la mitad de �stos fuesen cat�licos. Es decir: asociar�a esa noci�n confusa -cuando no falsa- que se suele llamar identidad colectiva o nacional con uno de los rasgos sociales o culturales presentes -la religi�n o, mejor dicho, una de las religiones- y considerar�a la preservaci�n, la promoci�n y luego la imposici�n de ese rasgo aislado m�s importantes que la libertad individual de comprar, estudiar o trabajar sin m�s condiciones que la misma libertad y la eficacia (comunicativa, educativa, comercial, etc.). El nacionalista religioso legislar�a ad hoc, dedicar�a a ello cuantiosos recursos p�blicos y crear�a adem�s un funcionariado af�n y una red clientelar lo m�s amplia posible, dependiente directamente de la prosperidad de los negocios vinculados con la religi�n, todo ello acompa�ado de una "pol�tica religiosa" que se acabar�a imponiendo en administraciones, escuelas, medios de comunicaci�n y todo tipo de servicios so pretexto de proteger la identidad colectiva, invadiendo sucesivamente el �mbito de lo p�blico y el de lo privado... La religi�n es o puede ser un importante elemento de la personalidad individual libre, un rasgo cultural transmitido de padres a hijos que pertenece por tanto al �mbito privado y a cuyo respecto, seg�n nos parece a muchos occidentales desde 1789, las competencias del Estado deber�an limitarse a garantizar la libertad de ejercicio. La diferencia entre entender o no entender esta premisa es la que desgraciadamente ha habido entre Alemania y Bosnia. O entre la Alemania de 2010 y la de 1935. O, en fase germinal, entre respetar la libertad del pr�jimo y pintarle la fachada del cine con coacciones veladas.

Pues bien: el intervencionismo estatal que nos parece inimaginable y jam�s tolerar�amos en favor de una religi�n lo hemos aceptado sumisamente durante las �ltimas d�cadas en buena parte de Espa�a cuando se ha tratado de ese invento socioling��stico de las "lenguas propias", para asombro de otros pa�ses europeos, escarnio nuestro, deterioro de nuestra libertad y quebranto de la econom�a, hasta el punto de amenazar hoy nuestra convivencia y propiciar manifestaciones p�blicas de protesta con frecuencia creciente... Sospecho, no obstante, que esto �ltimo es un signo del cambio. En nuestro pa�s existe hoy una opci�n pol�tica nueva, radicalmente comprometida con las libertades y, por tanto, muy cr�tica con el nacionalismo, sea ling��stico o de cualquier otro tipo; y existen tambi�n ciudadanos que desean ventilar la democracia paup�rrima que sufrimos: un r�gimen estancado en el clientelismo, el adocenamiento y el prejuicio. Sacudirnos la injusta y aburrid�sima tiran�a de las lenguas es s�lo una de las tareas pendientes, pero seguramente no la menos importante, en el camino hacia la regeneraci�n democr�tica..