URXELLA

Jorge Campos vengu� a Art� per posar ronya dins Na Caragol

Sat, 25 May 2013 00:01:33 +0200

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Article d'en Mariano Moragues Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Fa poc comparegué per Artà Jorge Campos, President de la Fundació Círculo Balear, per recolzar als pocs pares que volen que a l’escola Na Caragol atenguin als seus fills en castellà. A la reunió hi assistiren sis parelles, sols una de mallorquins, dues de peninsulars, dues d’estrangers y una d’un peninsular amb la dona estrangera. A l’hora que el Círculo informa de la reunió dins la xarxa d’internet, mostra un fotografia que té per subtítol “Foto parcial de la sala”, una demostració de manipulació informativa, perquè la gent que surt a la foto és tota la que hi havia. El bessó de la conferència va està centrada en gran part en les noves lleis que han sortides del govern Bauzá, totes elles dirigides a arraconar el català, imposar el castellà i va anar contra la llei de normalització lingüística que anava en candela, sense problemes. El PP i Bauzá, sovint reclamen seguretat jurídica, però no s’aturen de canviar lleis i crear precisament inseguretat jurídica i malmenar a les escoles, al sector salut, a l’administració i a les institucions culturals, amb una fòbia malaltissa en contra de la nostra llengua i el català arreu de l’Estat.

El primer que podríem dir de la conferència de J. Campos, és que s’aferrà a les noves lleis, , amb l’objectiu d’estimular als pocs pares que assistiren a la reunió perquè denunciïn al personal de Na Caragol per qualsevol tractament que considerin que no satisfà les aspiracions d’un us del castellà amb els seus fills. Com tothom sap aquestes lleis han sortit sense cap consens, amb l’oposició dels mestres, dels lingüistes i de la UIB, fruit de l’obsessió anticatalanista i del imperialisme lingüístic del PP. Els arguments foren els de sempre: la llibertat d’elecció de llengua, la legalitat, la oficialitat... i l’acusació de radicals, pancatalanistes, antidemocràtics, independentistes, als que defensen la normalització lingüística.

Espluguem punt per punt cada un dels arguments i acusacions.

1) La llibertat d’elecció de llengua a l’escola: el punt de partida és fals, perquè quan ens movem dins l’àmbit públic i col·lectiu, la llibertat individual està supeditada als drets col·lectius dels pobles. Així com hi ha drets individuals, també en hi ha de col·lectius i un d’ells són els drets lingüístics dels pobles, com diu la Declaració Universal del Drets Lingüístics de la UNESCO (1996). Si alguns drets individuals estassin per damunt dels col·lectius la convivència seria impossible; per això jo no puc anar a Valladolid i voler ser atès en català. Jo tenc dret a parlar mallorquí, com l’alemany te dret a parlar alemany dins l’àmbit particular, però no a un àmbit col·lectiu que té una altra llengua pròpia. A Mallorca la llengua pròpia és la modalitat mallorquina del català (no el castellà) i per tant, el dret està de part de la llengua dels mallorquins i no dels que han vengut, com es en qualsevol part del món que té una llengua pròpia.

2) La legalitat: Hi ha lleis raonables i irracionals, justes i injustes, llegítimes i il·legítimes... Sols seran bones idò si compleixen la finalitat de afavorir la convivència i respecten els drets humans i els drets del pobles. Així com no podem assumir una llei que permeti la tortura, la repressió dels gays, l’esclavitud... tampoc es poden permetre lleis que ataquin els drets lingüístics d’un poble, per irracionals, injustes i il·legítimes, con han estat en altra temps amb en Franco i ara amb en Bauzá a Mallorca (també el PP a Valencia i ara a Aragó, fent el ridícul inventant la llengua LAPAO a la franja aragonesa on es parla català). L’única llengua pròpia de les Balears des de 1229 és el català amb les diferents modalitats, desconèixer això és desconèixer la història i no respectar la cultura d’un poble. Qui va contra la llengua d’un poble, és enemic de la cultura, de l’ànima i la identitat d’aquest poble. La legalitat no pot anar contra la cultura i la identitat d’un poble. Malgrat això, ho fa de manera il·legítima i prepotent el centralisme espanyol des de fa temps.

3) L’oficialitat del castellà: Declarar oficial el castellà als països de parla catalana, és una decisió política, mentre que l’oficialitat del català en aquests països és un fet històric, social, cultural..., per això es parla de llengua pròpia, i el castellà esdevé una llengua aliena i imposada (no pròpia). Com diu la anomenada Declaració de la Unesco: “Moltes llengües amenaçades pertanyen a pobles no sobirans...i la política dels estats imposen la seva estructura política-administrativa y la seva llengua”. I l’Article 15 diu textualment: “Tota comunitat lingüística té dret a que la seva llengua sia utilitzada com oficial dins ell seu territori”. Sovint ens diuen “estamos en España” i això, com a mínim, és una superposició, el que és cert i segur és que “estamos en Mallorca”; la pertinença dels mallorquins a Espanya és un fet conjuntural i polític, no essencial, ni radical com sí és essencial i radical la pertinença a Mallorca i aquest fet marca una idiosincràsia, que la llengua pròpia l’autoidentifica i la fa diferent.

Si passam a les acusacions dels espanyolistes i espanyolitzadors, les podem girar en contra tots els seus arguments; com es diu: “l’ase deia al porc orellut i ell en tenia set canes”. Radicalisme és voler imposar un idioma forà a la força, com ha fet històricament Espanya al llarg del segles dins el territori estatal, i per tot on ha passat (Amèrica, África i Filipines) i podríem parlar d’un panespanyolisme; és vergonyós que els colonitzadors lingüístics qualifiquin de radicals als defensors de la llengua pròpia. Per altra banda, que sis foresters i qualque mallorquí despistat acusin d’antidemocratisme i totalitarisme als mallorquins que defensen la llengua pròpia de Mallorca dins tots els àmbits públics i entre ells l’escola, treu de polleguera i no té cap ni centener, més bé són els centralitzadors lingüístics els que esdevenen totalitaris. Per altra banda l’acusació d’independentisme, no té sentit perquè la independència és una legítima posició política, pentura més coherent que el centralisme dominador i l’unionisme forçós. Així com l’independetisme que es presenta com una tara, també el nacionalisme s’hi presenta, quan el rebuig d’un nacionalisme es fa sempre a partir d’un altre nacionalisme i per tant, tan hi ha d’aquí allà, com d’allà a aquí. Molts d’espanyols estigmatitzen els nacionalismes, acusant-los de xenòfobs i radicalitat, però quan es refereixen a l’ultranacionalisme espanyol parlen de patriotisme. El centralisme té un caire imperialista que sol considerar normal la seva imposició sistemàtica, i extremista, radical i condemnable la resistència del subjugat. El més trist de tot és constatar que els poders centralitzadors sempre troben homòlegs dins el colonitzats que se venen i ensabonen, i en el millor dels casos posen ungüent de reblanir a les imposicions i en el pitjor col·laboren amb les imposicions colonialistes, molts d’ells diputats del PP que aproven lleis van en contra de la pròpia llengua.

Resumint: Mallorquins i foresters no vos deixeu embetumar per gent com Jorge Campos, que, embullant la troca i fidel a les consignes centralistes de la FAES, menysté el català i les seves modalitats i com Wert vol espanyolitzar la escola i tota la societat mallorquina. Tots els mallorquins valoram saber el castellà i tots el parlam, però no volem que substitueixi la nostra llengua. Defensar la nostra llengua no és sols un dret, avui que està en perill és una obligació dels mallorquins ben nascuts que estimen el seu patrimoni.

http://albercocs-i-cireres.blogspot.com.es/

Nova llei

Fri, 24 May 2013 00:01:30 +0200

Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Meravella de les meravelles és la llei d’educació novament infantada per la caverna, tan ben engirgolada per un ministre cap-pelat i tan ben explicada per una secretària general amb cara de guàrdia civil. I quina intenció més sana, ensenyar als xics a estimar el país llur, com la d’aquell de la Manxa que partia a defensar donzelles i matar gegants; i gran cosa és que els delegats del centre el prenguin com a model i així a la Manxa de les Mallorques tenguem dony Bauçote de la Taca, el cavaller del Trist Paper i son escuder en Guillemxo Calva.

Quan els alumnes acabin els estudis i cerquin penetrar en el món laboral, saps que ho serà de bo tot el que hauran après i tot l'orgull nacional que tendran gràcies a la nova llei, faran un bon paper a les converses de la coa de l’atur. I tot el castellà que sabran i que ara no saben, els servirà ben molt per anar pel món i la bolla, com ara per cercar feina a Alemanya, Anglaterra, Austràlia, Noruega…

La democr�cia duu feina

Thu, 23 May 2013 00:01:29 +0200

Abans de res he de fer una confessió: som professora. De filosofia. Gairebé un crim, en el temps que corren...

Malgrat les queixes de sectors fonamentalistes catòlics i ultradretans del nostre país, aquests darrers anys he tengut la sort de poder impartir assignatures, ja en vies d'extinció, com “Ètica”, “Ciutadania” o “Filosofia”, a joves de 13 fins a 17 anys. El currículum d'aquestes assignatures fa que sempre arribi un moment del curs en què dic als alumnes: “Avui començam un tema nou. Avui xerrarem de POLÍTICA...”.

La reacció per regla general sol ser la mateixa en tots els cursos: “buuuf”, “noooo”, “profe, quin rollo”. Jo acostum a fer-me la innocent i els deman, així, com si estàs sorpresa o estranyada: “i ara per què deis això?”. “Perquè la política no mos agrada”, responen. “I per què no vos agrada?”, torn a demanar. Un: “Perquè no ho entenc”; una altra: “m'avorreix”; un tercer: “perquè tots son uns lladres”; per allà darrera: “tanmateix fan el que volen...”.

Així que, amb un sac de paciència i manya (perquè raó no els en falta), intent canviar-los la percepció negativa que tenen davant la política i que, si potser no ho trobin un tema apassionant, com a mínim vegin la importància que té i la necessitat de no ser-ne indiferents.

Començ: “A veure, imaginau que tota la classe anau de viatge d'estudis...” (“sííí”, “a Berlín”, “no, a Londres”, “calla, beneit”, “calla tu”) “...i imaginau que l'avió deixa de funcionar i cau...”

(“no diguis això, profe”, “que partim el mes que ve”) “...tots els professors i adults moren en l'accident...” (“sí”, colzada al veïnat, “t'imagines?”, a vegades fa por de tant contents que els veus)

“...i tots vosaltres, que sobreviviu, arribau nedant a una illa deserta...” (“profe, no hi ha illes desertes d'aquí a Londres”). M'atur: “He dit imaginau. En sabeu, d'imaginar?”. Continuu: “Bé, a l'illa deserta hi ha aigua i animals i plantes, però no persones ni civilització de cap tipus. Suposau que, fins que vos trobin, si és que vos troben, passaran uns quants mesos. D'acord? Molt bé, idò ara contestau-me: Què fareu?”

I, fins i tot els més grans s'endinsen gustosos dins la història: “Farem una cabanya...”. Jo: “Ah, sí? I qui la farà la cabanya?”. Ells: “Tots”. Jo: “Tots? I si tots feis la cabanya, què menjareu?”. Ells: “Bé, un parell aniran a caçar...”. Jo: “I l'aigua? O no beureu?”.

Acaben decidint que faran grups per repartir-se les feines. Jo els record que anar a cercar aigua és la feina més pesada perquè fa molta calor i l'han d'anar a cercar a una font que està molt enfora... Idò que faran grups i aniran rotant les feines. Molts ja veuen per on vull anar i accepten que la política entesa com a organització d'una societat és imprescindible. Fins i tot en els cursos dels més joves, on sempre n'hi ha algun de més gallet que pensa que els altres de la classe que no són tan àgils o forts li faran nosa i se'n vol anar pel seu compte, al cap d'una estona ja veu que no duraria dos dies tot sol...

Però seguim perquè, tot i que tenen grups i torns de feina, queda una qüestió central per discutir:

qui decidirà les coses que ens afecten a tots i que requereixen una decisió? En els cursos més joves a vegades diuen: “en triarem a un perquè ho organitzi tot i comandi”; és curiós com reprodueixen un sistema que han dit avorrir al principi de la classe; és curiós també com la persona que triarien “per comandar” mai és el delegat actual de la classe (que sol ser el més xulet o popular). Seria interessant analitzar per què en la societat “dels grans” perdem aquesta capacitat per discernir quan els assumptes són seriosos i fa falta posar a algú que estigui a l'altura de les circumstàncies...

Però per regla general, davant la pregunta de qui ha de decidir, solen respondre: “ho decidirem tots”, “democràticament”. I aquí és quan els explic la diferència entre democràcia directa o representativa. “Què és el que decidirem tots? Tots decidirem totes les coses? O tots decidirem qui serà la persona que s'encarregui de decidir les coses?”. Examinam les dues possibilitats. I veuen que si opten per la primera opció tots participen de forma més clara, poden tenir tota la informació, poden controlar millor tot el que es fa i es deixa de fer, i tenen més capacitat d'incidir en les decisions que es prenen, però possiblement hauran de fer una o dues reunions setmanals, es discutiran, a vegades no es posaran d'acord... I veuen que si s'inclinen per la segona opció que, tot i que no ho saben explicar ben bé, sempre ho troben menys democràtic, en lloc de perdre 4 o 5 hores setmanals discutint i fent reunions podran anar a nedar o enfilar-se a una palmera, però la seva veu no tendrà gaire pes ni se'ls tendrà en compte a l'hora de decidir i, si aquell que han triat comença a quedar-se una part del peix que pesquen per dur a vendre al mercat negre de l'altra part de l'illa i quedar-se els beneficis, ningú ho sabrà perquè ningú excepte ell duu el control...

Per regla general la majoria dels alumnes troba que val més participar. Tot i que impliqui “perdre” algunes hores de temps lliure... Per què, em deman jo, després no es mantenen aquests percentatges quan parlam de la salut democràtica de la nostra societat?

Quan ja acaba la classe jo els anim a participar de la vida política, de la manera que sigui: cert és que hi ha partits polítics, però també hi ha grups juvenils, associacions, de tots tipus i temes d'interès. I que és veritat que pareix que no ens tenen molt en compte com a ciutadans, però si a algun lloc tenim capacitat d'incidir, de fer-nos sentir és a nivell municipal. I si l'espai i les possibilitats de participació que tenim no els aprofitam, com podrem després queixar-nos?

L'exigència de responsabilitats (tothom és bo per cercar culpables) crec que ha de començar per un mateix. Quan un alumne es queixa d'alguna cosa del món o del seu entorn que no va com ell creu que hauria d'anar, jo li deman: “què fas tu per a que això canvii?”. “Res”, em respon. “Res? Idò...?” li dic jo, com insinuant de què et queixes... I alguns demanen: “I què puc fer jo?”. I si aquest què puc fer és sincer, si darrera aquest què puc fer hi ha la intenció de veritat d'actuar, si m'està dient ensenya'm com puc canviar les coses, jo me'n vaig a ca nostra contenta i segura que estic fent la meva feina, o sigui, formant ciutadans per una democràcia (i no súbdits, ni maquinetes de fer feina eficients), maldament un parell de pertorbats trobin que meresc ser desterrada a Formentera per fer política a les aules...

Marina Llobera

Professora de filosofia

Us proposam una trobada oberta per parlar de la participació ciutadana a Pollença i mirar de consensuar un nou reglament que possibiliti una major participació i democràcia en el nostre municipi. Aquesta necessitat neix arrel d'una moció d'Alternativa per Pollença per tal de millorar aquest reglament i de la delegació en nosaltres d'impulsar aquest procés.

Animau-vos i participau. Totes les persones, associacions i col·lectius dels poble hi estan convidats.
Us pregam que, en la mesura que pogueu, us mireu els textos i en parleu en el vostre col·lectiu. D'aquesta manera la trobada serà més profitosa:

- Reglament de Participació Ciutadana actual.
- Esborrany proposta de Reglament per part d'Alternativa per Pollença.

Demà divendres 24 a les 19:30h us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch

Meitat legislatura

Wed, 22 May 2013 00:01:17 +0200

Encara que sembli que ha passat més temps, avui arribam a la meitat de la legislatura;fa exactament dos anys, el 22 de maig del 2011, 822 ciutadans ens van votar i ens van convertir amb dos regidors i un 12,24% dels vots en la tercera força política del municipi i en la primera d’esquerres (article).

Durant aquests dos anys hem vist de tot; un govern en minoria PP-Lliga, que no esperavam (pensavam que UMP entraria a l’equip de govern), i que va donar a una situació a la qual es van multiplicar les reunions i les negociacions cercant el consens, situació que per a nosaltres era inèdita, i que s’ha desinflat als darrers mesos. Per desgràcia també vam comprovar que alguns dels consens als que s'arribava, com l'aprovació de mocions proposades per l’oposició després no se feien complir per l’equip de govern.

També ens va sorprendre que s'ens convidés a formar part de la Junta de Govern com partit de l'oposició, una responsabilitat nova i complicada per a nosaltres que hem assumit intentant aportant idees i millorar el que s’ens ha anat proposant des de l’equip de govern sense deixar de fer la nostra feina d’oposició.

Al llarg d’aquests dos anys han passat multitud de coses que hem valorat i de les quals us hem informat puntualment però sense dubte el més important, políticament parlant, ha estat la descomposició de la Lliga Regionalista, partit que va abandonar la majoria de la seva assemblea a Pollença inclosos els seus dos primers regidors, pel seu desacord amb el projecte polític de fusió amb Convergència (PI). Posteriorment el dos regidors no adscrits a més han abandonat l’equip de govern, al no arribar a un acord amb el PP.

Altre fet destacat és que el tercer regidor de la Lliga, que segueix a l’equip de govern, comparteix ara projecte polític amb els dos regidors de CiU, a l’oposició. Un vertader embull que pensam no es pot mantenir tota la legislatura.

Mentre els partits de l’oposició hem actuat de forma prou responsable; ens hem coordinat; presentant mocions, peticions, demanant reunions, convocant un ple extraordinari....

A Alternativa per Pollença hem mantingut els nostres valors i idees i el nostre compromís d’informació, transparència i comunicació amb tots els ciutadans a aquest bloc. Hem continuat amb la nostra feina continua de presentar mocions, precs, preguntes, al·legacions, notes de premsa... sense deixar de contestar a cap ciutadà que s’ha dirigit a nosaltres i sense deixar d’opinar i participar en cap tema que s’ens ha proposat. Com continuarem fent la resta de la legislatura.

Respecte al govern del PP-Lliga som realistes; no esperàvem d’ells que fossin ecològics, socials, transparents, participatius i defensores del que és públic però si que esperàvem que fossin més efectius a l’hora d’aconseguir ajudes de les entitats supramunicipals governades també pel PP, esperàvem que fossin més valents a temes com l’ordenança de l’ocupació de la via pública o l'auditoria i sobre tot esperavam i esperam que respecten el que s’aprova al ple i el que proposam la majoria dels regidors.

No sabem cap a on anirà la legislatura; PP i Lliga han estat incapaços d’arribar a cap acord de govern amb altres partits i els regidors de l’equip de govern semblen en aquest moment desbordats per la feina, mentre el batle intenta controlar tot i no arriba (cal recordar que encara no ha delegat oficialment les àrees deixades pels regidors no adscrits). I poc a poc observam una paràlisi progressiva de la gestió municipal. Tot plegat ens comença a recordar a la passada legislatura.

Sembla que la sortida a aquesta situació pot passar per un nou pacte de govern PP-PI-UMP, un pacte que xocaria frontalment amb el que havia defensat el PP al principi de legislatura; quan no volia saber res de Convergència, a la que identificava amb UM ,i de la que deia que les urnes havien castigat per alguna cosa. I quan deia que Pollença era un municipi i que no entraria en el joc de parlar de Pollença i Port Pollença com si fossin coses diferents. Paraules que veurem si s’ha portat el vent o no...

Divendres 24 a les 19:30h us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch

Una reuni� positiva per parlar dels pressuposts.

Tue, 21 May 2013 00:01:17 +0200

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Resum de la Junta de Portaveus del passat dijous a la qual vam parlar del pressupost, aquest dimecres en tornar a reunir per fer les nostres propostes concretes.

La Junta es va iniciar amb una mica de tensió, ja que el batle no havia convidat a la mateixa als regidors no adscrits, encara que finalment va acceptar la participació de na Malena a la reunió. El desenvolupament de la reunió va demostrar el positiu que era fer reunions com aquesta i la voluntat positiva de tots els grups per tirar endavant els millors pressuposts possibles per a Pollença.

A la reunió li vam podes traslladar tota una sèrie de dubtes i idees,

- Vam demanar que es tornés a enviar a l'oposició els pressuposts com es feia abans; o sigui no una taula només del 2013 sinó un document excel comparant el pressupost del 2012 i del 2013 (com s'havia fet per exemple al gener), ja que això facilita molt la nostra feina. També vam demanar uns pressuposts desglossats per capítols.

- Vam demanar la raó per la qual respecte al pressupost que es va presentar per a la seva aprovació inicial havia molts de canvis en retribucions i incentius de funcionaris i personal. La resposta va ser que era una qüestió tècnica i que simplement es tractava d'una actualització de complements però que no canviava

- Vam demanar pels 200.000 euros que hi ha per projectes d'actuacions urbanístiques, dels quals 104.000 euros corresponen el projecte d'en Moneo. La resta seria per encarregar diferents projectes tècnics que l'Ajuntament no pot fer en aquest moment, Gotmar, Font, El Vilà... En aquest moment la informació que tenim és totalment insuficient per pagar el projecte d'en Rafel Moneo, que a la fí es troba físicament a l'Ajuntament. Com reconeix el propi batle hi ha una corresponsabilitat del Govern i consideram que cal arribar als tribunal per veure qui i què s'ha de pagar exactament i que els responsables donen les explicacions corresponents.

- Vam demanar pels 200.000 euros per instal·lacions esportives al Port; dues pistes de paddel i una pista de tennis.. La pista de tennis es faria a l'espai entre el bar del poliesportiu i les dues pistes de tennis actuals. També hi ha la idea de millorar l'espai entre el bar i la piscina municipal i potenciar aquesta entrada. Les pistes de paddel serien cobertes al aparcament al costat de la picina. Els vam transmetre la nostra opinió que no té sentit fer pistes de paddel quan no es mantenen correctament les instal·lacions esportives que tenim. La seva resposta és que hi ha molt de demanda i que les pistes privades de Duva no són cobertes. Igualment van dir que s'amortitzarien ràpidament (com si no hagués cap cost de manteniment.

- Vam demanar en què es fonamentaven els 20.000 euros per a la reparació de les campanes de l’església major de Pollença. Ens van contestar que es trobaven en mal estat i que era un servei públic. Els hem demanat en quina llei es fonamenta aquesta consideració, de moment no ens van donar resposta.

- Vam demanar per les partides de 1000 euros, a les mateixes en principi es pensa incorporar romanents de Tresoreria que en aquest moment no és possible per la llei d’estabilitat pressupostària: Millora infraestructures Cala Sant Vicenç, gespa camp de futbol, dotació serveis urbanització Gotmar, adequació Casal Ca'n Llobera, obres Passeig Port Pollença

Altres partides a l’actual esborrany:

- Partida de 3000 euros per a la rehabilitació de façanes al Centre Històric.

- 100.000 euros per a obres a l’aparcament de Ca les Munnares. S’ens va explicar com des de que es va fer l’aparcament els concessionaris no han pagat les quotes corresponents i com hi ha nombrosos problemes de manteniment. Cal posar en condicions l’aparcament i començar a cobrar les quotes.

- Partida de 150.000 euros per l’adequació del Centre Cultural. Cedit en un conveni per Colonya fins al 2018, Colonya està disposada a prorrogar el conveni fins a 2038. Es tracta de posar un ascensor, nova climatització i canviar les persianes.

- Partida de 60.000 euros per la ràdio municipal; s’ampliaran i milloraran les instal·lacions.

- Partida de 25.000 euros per un projecte de col·locació de fondejos.

- Partida de 955.201 euros per fer diferents expropiacions previstes al PGOU.

Divendres 24 a les 19:30h us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch

Fer un nou Reglament de participaci� Ciutadana

Mon, 20 May 2013 00:01:36 +0200

El passat ple de gener, Alternativa per Pollença va presentar una moció, signada també per PSOE, PSM i Esquerra, per millorar la participació ciutadana. Veure article i moció (27 de gener)

Des d'Alternativa varem considerar que el Reglament de Participació Ciutadana (del 2001) ja ha quedat obsolet en alguns aspectes: canvis legislatius que no es recullen, poques facilitats per a la intervenció del ciutadà davant el Ple, poca reglamentació de transparència per part de l'Ajuntament...

Per això, i amb la convicció que la democràcia, per ser-ho, ha de ser el màxim de participativa possible, en la moció es proposava fer un nou reglament de participació ciutadana, amb el màxim consens i participació possible per part d'entitats i ciutadania.

Finalment, la varem retirar ja que el batle va proposar, per agilitzar el procés, que presentàssim els canvis concrets als articles que considerem, abans que derogar l'actual reglament i fer-ne un de nou. La idea d'Alternativa és obrir el debat a la ciutadania i rebre idees i propostes de la resta de partits polítics, associacions, particulars... En definitiva, cercar el màxim consens i participació ciutadana, per elaborar una proposta de canvis a l'actual reglament.

Amb aquesta intenció hem convocat una reunió oberta en què hi estan convidades totes les persones, associacions i col·lectius de Pollença i que serà divendres 24 de maig de les 19.30 fins les 21h. al centre cultural Miquel Capllonch, del Port de Pollença.

Per tal que la trobada pugui ser el màxim profitosa possible, des d'Alternativa es demana que els assistents s'hagin mirat l'actual reglament i la proposta de canvis que hem fet des d'Alternativa (els podeu aconseguir enviant un correu a alternativaperpollenca@gmail.com).

Entre altres modificacions, Alternativa per Pollença proposa:

-que qualsevol persona o entitat pugui intervenir al ple

-que la consulta popular també pugui tractar de temes d'hisenda local

-que les iniciatives ciutadanes siguin resoltes pel ple, no pel batlle

-crear una Assemblea Oberta com a òrgan de consulta i diàleg entre ciutadans i gestors municipals, per discutir les polítiques i inversions a fer, que s'ha de convocar almenys un cop l'any, abans de l'aprovació dels pressuposts generals i que els acords que s'hi prenguin siguin vinculants.

Divendres 24 a les 19:30h us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch

Necessitem un m�n amb m�s Ubuntu

Sun, 19 May 2013 00:01:02 +0200

Ubuntu és un concepte que prové de les llengües zulu i xhosa de Sud-Àfrica. Tot i que literalment significa solidaritat o humanitat, el seu sentit ètic és més ampli i es relaciona amb conceptes com la cooperació, la compassió, el respecte als interessos col·lectius i la dignitat de les persones.

Desmond Tutu defineix Ubuntu com «l’essència de ser una persona en el sentit que som gent per l’altra gent. No podem ser totalment humans sols. Com a humans estam fets per a la interdependència. Quan tenim Ubuntu abracem els altres, som generosos i compassius. Si al món hi hagués més Ubuntu no hi hauria guerres, no hi hauria aquesta enorme diferència entre rics i pobres. Les persones som riques quan podem ajudar a pal·liar les carències dels altres; som poderosos quan podem ajudar els dèbils, de la mateixa forma que un pare o una mare tracta d’ajudar els seus fills»

Vivim en una cultura del consumisme on un dels objectius bàsics és separar les persones de forma que siguin més manejables. Des de fa molt de temps ens han educat en la idea de la lluita i la competència individual per a la supervivència. En la idea que només els més forts poden sobreviure i els més dèbils han de morir pel bé de l’espècie. En la idea que és natural i legítim que els més forts s’apropiïn dels recursos en detriment dels més febles. Sols en un món sense Ubuntu s’entén que la majoria dels recursos estiguin en mans d’uns pocs, mentre una gran majoria no té els recursos mínims per a sobreviure. Un món on cada dia es tiren tones de menjar, es destinen milions a rescatar bancs o a la creació d’armament i al mateix temps es deixa morir de fam a milions de persones.

En un context més local no són estranyes mesures que darrerament apliquen els nostres governs, com deixar un gran nombre de PERSONES immigrants sense cobertura sanitària, treure a famílies de les seves llars per a defensar els interessos dels bancs, o retallar els serveis socials i els recursos destinats a l’educació.

El que hem oblidat és que si l’ésser humà ha estat capaç de sobreviure no ha estat precisament per la seva força individual, sinó per la seva capacitat per a actuar i organitzar-se col·lectivament. Si avui en dia podem parlar, caminar,conduir com éssers humans és perquè hem après totes aquestes habilitats d’altres éssers humans.

La raça humana està condemnada a l’extinció si no som capaços d’entendre que som persones en funció dels altres, i que no té sentit acumular riqueses i recursos materials de forma individual, si això suposa que altres han de viure en la misèria i en la pobresa; que això ens condueix a les guerres, a l’esgotament dels recursos naturals i, en definitiva, a la destrucció.

Nelson Mandela ho resumeix amb un exemple:

«Quan un viatger arribava a un poble no havia de demanar menjar o aigua (...) Això és Ubuntu.»

Fotografia i article sobre Ubuntu a "El efecto colioris"

Divendres 24 a les 19:30h us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch

Les eleccions a rector de la UIB

Sat, 18 May 2013 00:01:05 +0200

La UIB es troba en campanya electoral. Finalment, són dos els candidats que s’hi presenten, curiosament tots amb un passat amb més d’una coincidència : Llorenç Huguet va ocupar la presidència de sa Nostra i del Consell Econòmic i Social, mentre que Antoni Riera va ser director del Centre de Recerca Econòmica de la UIB i sa Nostra; segons es diu, la relació de tot dos amb la caixa d’estalvis no va acabar precisament bé... Així, aparentment, sembla que no hi ha moltes diferències, ni tan sols ideològiques, així que és possible que més d’un decideixi no anar a votar el 22 de maig. Sobretot entre els estudiants, es poden escoltar comentaris respecte a que no canviarà res i que anar a votar no és important... Després de tot, de què serveix un rector, quan la conjuntura econòmica no permet cap marge de maniobra?

Deixant, de moment, de banda el fet que l’equip que conforma les candidatures és notablement distint , tenir dret a triar qui durà el maneig de la primera institució pedagògica de les Illes és un privilegi de què, per cert, no poden gaudir democràcies tan consolidades com Estats Units o Dinamarca. Quan es varen oficialitzar les candidatures, se varen sentir veus demanant la fusió dels dos equips en un. Només hem de pensar en el nom que donam a països en què es presenta una única llista electoral. La pluralitat és necessària, i tant de bo que les opcions fossin més de dues. Aquí podem triar. És veritat que el vot de l’alumnat compta manco que el dels professors, però no votar encara fa que la força dels estudiants sigui menor.

De totes formes, i això fa mal, no hi ha cap ambient electoral entre els companys de la UIB. N’hi ha que ni tan sols saben que hi ha eleccions a rector. Segurament el fet, lloable, que els dos candidats hagin renunciat a invertir els 2000 euros que els pertocaven per a fer campanya per dedicar-los a beques, hagi contribuït a aquest ambient fred. El problema és que quan s’han convocat eleccions al Consell d’Estudiants la situació ha arribat a ser gelada, amb processos en què no es va presentar ni una candidatura. Aquesta falta de implicació de l’alumnat de la UIB en els òrgans de govern de la institució no sempre ha estat així. La UiB que jo vaig conèixer als anys 80 tenia un alumnat molt més actiu ideològicament, compromès i preparat per a la mobilització que la UIB que estic vivint ara. Segurament el descrèdit de totes les institucions, inclosa la universitat, és el signe dels temps, però la inhibició no és el millor camí.

És cert que m’hagués agradat tenir un candidat a rector molt més a l’esquerra que els dos que finalment s’hi han presentat. Clar que sí. Però quan un mira els equips que els acompanyen i quan un se llegeix els programes de tot dos , està clar que la millor opció és la que presenta Antoni Riera. Convid a pegar una ullada a les seves propostes, concretes i detallades, i el que ha presentat Llorenç Huguet, més basat en allò que la UIB va fer quan ell ja va ser rector que en allò que faria si ho tornàs ser.

Està clar que, en temps de crisi, no podem esperar miracles, però el que sí que hauríem d’esperar de la nostra universitat és un compromís cap a aquells alumnes que tenen seriosos problemes econòmics, amb una política de beques que repari el mal que s’està fent des del govern. Igualment és necessària una major flexibilitat a l’hora d’aplicar uns plans d’estudi que fan impossible compaginar una carrera amb una feina, fins i tot a mitja jornada. La universitat pública ha de ser la universitat de tots, aquella que permet als fills dels treballadors arribar a titulacions superiors. A més, ha d’atendre les necessitats del mercat laboral i tot el que tant se repeteix, però també ha de formar persones que pensin, que raonin críticament, que siguin capaces de posar les bases teòriques que tombin aquest pensament únic que ens està ofegant. Pel que sé, he llegit, he sentit i he escoltat, la candidatura d’Antoni Riera me mereix moltes més garanties pel que fa a tots aquests aspectes. El 22 de maig jo aniré a votar i m’agradaria veure que els meus companys ho fan també.

María Antonia Valdivielso

Candidats.

Debat entre els dos candidats.

Fotografia de http://www.noticiasmallorca.es/

Divendres 24 a les 19:30h us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch

La manca de decisions pol�tiques II

Thu, 16 May 2013 23:53:27 +0200

Avui publicam un article de Guillem Far ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com.

Ara fa més de sis mesos vaig enviar per correu, als mateixos receptors d'aquest, un correu amb el títol de La manca de decisions polítiques on reflexionava sobre algunes coses que ocorren als espais de lleure que hi ha al moll. Ha passat el temps i no han millorat gaire, i això que en aquest temps he insistit en els inconvenients que hi ha a diferents àmbits on hi havia representació política municipal: consell escolar de l'escola del meu fill, directament als regidors d'educació i delegada del moll,... Crec que en totes les meves converses i intervencions he aportat idees que podrien dur-se a terme per millorar la gestió dels espais dels patis del Centre Cultural Miquel Capllonch i del pati de l'escola Miquel Capllonch (usat en el programa de patis oberts) En tots dos llocs s'ha produït una millora en ús que en fa la ciutadania. Aquests espais s'utilitzen més i millor cada dia, fins i tot tenint en compte la manca de decissions polítiques que indic en el títol. Però, sempre hi ha un però, encara són lluny de ser gestionat sense perill per els ciutadans.
En vàries ocasions he manifestat als polítics la necessitat de retolar aquest espais pel que fa a l'ús al que es destinen: hi ha zones adequades per a infants de fins a 8 o 10 anys on s'indica per infants de totes les edats. Què vol dir de totes les edats? 18 anys? quina força moral pot tenir una mare d'un infant de 6 anys, que veu com un grandolàs de 15 anys impedeix que el seu fill colqui a les engronsadores, de dir-li res si no hi ha una bona retolació. En lloc s'indica la prohibició de fumar en tota la zona i voltants, la llei ho diu així: i voltants. És cert que els ciutadans ho han de saber i complir, però si algú no ho compleix, quina raó pot tenir un pare o una mare que li ho diu al fumador? si hi ha un cartell llavors li ho pot fer veure. Si no hi és, no. Si uns nins de 13 a 16 anys juguen a pilota de forma molt violenta i inapropiada, com les hi ho pot recriminar qualsevol pare que veu perill pel seu infant de 4 anys si no hi ha un cartell que ho indiqui? uns cartells que marquin bé les zones adequades per cada tipus de joc. Són uns simples cartells!!! no deuen costar tant, segur que menys que alguns actes protocol·laris o algunes dietes dels polítics.
Els perills no són menyspreables. Jo personalment he vist rebre pilotades a nines de 3 anys davant els seus pares i els pilotaieres ni s'immuten. Ma mare mateix, de 77 anys, quan guardava els meus fills ha rebut una pilotada a la cara desllorigant-li les ulleres (quasi rompent-les-hi) a la zona on tant sols hi hauria d'haver infants de fins a 8 o 10 anys jugant altres jocs que no puguin fer mals als més petits o als pares, mares i padrins que els guarden.
Unes passades per aquests llocs de tant en tant de part de la policia municipal aniria bé per acostumar els ciutadans al compliment de les normes i al bon ús de les instal·lacions. Hi ha un regidor encarregat de policia? és responsabilitat dels polítics l'acció policial? llavors s'hauria de tenir present tot això al hora de planificar les tasques de la policia.
No vull acabar amb un mal gust de boca. Crec que l'obertura dels patis escolars és molt profitosa i així ho he manifestat als polítics i empleats municipals quan hi he pogut parlar. Només fa falta tenir una mica de paciència per arribar a l'ús idoni d'aquestes instal·lacions i llavors els ciutadans ho gaudiran més i millor.
Esper que també amb el temps es puguin fer algunes actuacions que minimitzin els afectes negatius que he comentat i llavors la millora serà qualitativament més gran.

Divendres 24 a les 19:30h us esperam per parlar del nou reglament de Participació ciutadana a l'edifici Miquel Capllonch

Consensuar de veritat

Thu, 16 May 2013 00:01:16 +0200

Després del rebuig de l’aprovació inicial dels pressuposts al darrer ple, fa sis dies a la fi s’ens van enviar el pressupost amb les esmenes pactades entre PP-Lliga-CiU i el president d’UMP (veure pdf) i avui a la fi ens reunirem tots els grups per fer les nostres aportacions, suggeriments, dubtes i veurem si realment PP i Lliga es creuen de veritat el seu discurs de cercar el consens i sumar pel municipi.

El primer que hem de lamentar és que cap dels partits que van negociar aquests pressupost hagin publicat i explicat els acords als que van arribar.

La nostra idea sobre el pressupost és clara; invertir en el que tenim abans de fer coses noves i executar les mocions aprovades al ple, com ja haviam demanat al ple de març, encara que el batle ha dit que no haviam fet cap aportació.

Al ple de març vam demanar:

Demanam que als pressuposts hi hagi una partida per contractar una empresa per realitzar l’assistència tècnica necessària per obrir els expedients d’investigació del catàleg de camins. Una altra partida per contractar una empresa per realitzar l’inventari de bens de forma informatitzada i actualitzada. Incloure una partida per la realització de connexions entre la via de circumval·lació i el nucli de Port de Pollença. Incloure una partida pressupostària per la reconstrucció de les fonts públiques.

Respecte al pressupost esmenat que ens han presentat destaquen:

- Ha hagut molt de canvis en retribucions i incentius de funcionaris i personal, en general han baixat encara que en alguns casos han pujat.

- Hi ha 200.000 euros projectes d'actuacions urbanístiques, aquí estaria el projecte d'en Moneo. Sembla que els interessa pagar i tapar el més aviat aquest desgavell sense arribar als jutjats que seria el més normal.

- Hi ha 200.000 euros per instal·lacions esportives al Port; dues pistes de paddel i una pista de tennis.. Què sentit té fer les pistes de paddel quan no es mantenen correctament les instal·lacions esportives que tenim. La pista de tennis té la lògica de permetre competir al Club de tennis d'eu moll a unes instal·lacions municipals i no a Duva com el fan ara.

- Han dividit la partida de 400.000 euros d'asfaltar en dues de 200.000 Pollença i el Por. Res per a la Cala San t Vicenç Un absurd i una cosa totalment ridícula, com deia el pressupost abans de ser esmenat; l’asfaltat s’ha de fer segon les prioritats definides pels serveis municipals (Policia i Àrea de Serveis).

- Han passat 3000 euros de les activitats culturals i didàctiques a la restauració de les Aguiles.

- Han posat unes partides de 1000 euros, haurem de demanar com pensen completar aquestes partides per:

- Millora infraestructures Cala Sant Vicenç-

- Gespa Camp de futbol..

- Dotació serveis Urbanització Gotmar.

- Adequació Casal Ca'n Llobera.

- Obres Passeig Port Pollença

Com hem dit avui veurem realment si el discurs de consens i sumar de l'equip de govern és de bons i de veres o només paraules buides.

El Club Equitaci� Pollen�a ha de complir el conveni.

Wed, 15 May 2013 00:01:55 +0200

El 14 d'octubre de 2005 l'Ajuntament i el Club d'Equitació Pollença van signar un conveni segon el qual l'Ajuntament cedia al Club un solar al Polígon per fer les seves activitats, a canvi el Club es comprometia a portar a terme tota una sèrie d'activitats per l'Ajuntament, a partir de gener del 2009, activitats que serien revisades anualment. Alternativa encara no teniam representació però ens vam interessar per veure aquell conveni que s'ens va facilitar a la legislatura passada, però mai s'ens va facilitar l'annex que ara ens ha facilitat un soci i al qual el Club es compromet a:

- La creació d'una escola municipal d'equitació. El Club havia d'aportar el personal, cavalls i material.

- Signar un conveni de col·laboració amb l'IES Guillem Cifre de Colonya per posar a la seva disposició les instal·lacions i medis necessaris per dura a terme l'assignatura d'equitació corresponent al cicle formatiu d'activitats físico-esportives. El Club havia de confeccionar un pressupost per això.

- Col·laborar amb altres activitats d'interès per a la població organitzades per l'Ajuntament com poden ser Estades Esportives, Multiaventura, etc... aportant els medis i les instal·lacions.

Amb la intenció de fer arribar l'esport a tots els sectors de la població, els preus de les activitats haurien de ser el més ajustats possibles.

Desconeixem quines gestions es van fer entre el 2009 i el 2011 per fer complir el conveni. Hem tingut accés a la carta que l'àrea d'esports municipal va dirigir als membres directius i socis del Club Equitació Pollença al novembre del 2011. A la mateixa l'Ajuntament recordava al club que si la situació del club i seu funcionament no milloraven i es posaven en marxa les activitats del conveni al juny de 2012, l'Ajuntament procediria a la resolució unilateral del conveni i el rescat del solar municipal.

Sembla que a partir d'aquella carta es ve fer un reglament intern del Club Equitació Pollença ( a la portada del mateix indica " Projecte conjunt del Club Equitació Pollença i Àrea d'esports de l'Ajuntament" actualitzat a maig del 2012.) però al mateix no diu res del compliment de l'annex del conveni.

A més a més al tema del conveni podem afegir que diferents socis i un vocal de la Junta Directiva del Club ens han denunciat la gestió actual del Club, sobre tot en el que es refereix a transparència. La directiva actual no facilita informació i documentació sobre el compliment del conveni, persones que ocupen els càrrec de tresorer i vice-president, actes de les reunions, balanç d'ingressos i despeses del club... També hem pogut comprovar in situ la connexió il·legal a la xarxa elèctrica de les instal·lacions a més d'escoltar diferents queixes dels sociis sobre una gestió que ha provocat un descens important de socis al Club

En definitiva a Alternativa consideram que des del 2009 el Club Equitació Pollença ha tingut més que temps suficient per complir el conveni al que es van comprometre en 2005 i que no poden continuar donant llargues al seus compromisos. Cal recordar a més a més que el cicle formatiu d'activitats físico-esportives de l'IES Guillem Cifre de Colonya ha de fer les seves classes d'equitació a una empresa privada a Alcúdia. Per tot això exigim a l'actual directiva del Club que regularitzi que presenti immediatament un calendari real i no allunyat en el temps de com i quan complirà els seus compromisos i com pensa compensar al municipi pel perjudici provocat durant aquests quatre anys. Si l'actual Junta no és capaç de fer-ho cal que la mateixa dimiteixi i deixi pas a socis que puguin recuperar el Club i complir el conveni l'Ajuntament En cas de no fer-ho d'aquesta forma l'Ajuntament haurà de procedir al rescat del solar municipal.

Per una Resid�ncia millor. Al�legacions al reglament de r�gim intern.

Tue, 14 May 2013 00:01:23 +0200

Avui publicam un exemple més de la nostra feina per millorar la gestió del municipi. Al ple de febrer es va votar al ple l'aprovació inicial del Reglament de Règim Interior de la Residència Social de Santo Domingo. amb la nostra abstenció, de PSM i Esquerra. Abans del ple ja vam presentar una sèrie d'aportacions que després vam registrar com al·legacions i que avui publicam

En nom d’Alternativa per Pollença presentam la petició dels següents canvis, alguns de redacció i altres de contingut (en negreta) al seu articulat.

I. NORMES DE FUNCIONAMENT DEL CENTRE

3. Les sortides de més d’un dia de duració i que comportin pernoctar fora de l’establiment residencial es comunicaran al personal responsable de la Residència amb una antelació mínima de 24 hores. Consideram que una antelació de 12 hores és suficient- En cas d’absències voluntàries superiors a una setmana s’hauran de comunicar amb una antelació mínima de 5 . Consideram que és suficient amb 3 dies.

4. Les visites comunicaran en la recepció de l’establiment el nom de la persona que desitgen visitar i s’identificaran amb el document nacional d’identitat o document similar. Les visites a residents malalts seran regulades en règim diari pel personal sanitari. Les visites es rebran, com a norma general, a les sales comuns del centre. Les visites a la pròpia habitació necessitaran d’autorització prèvia del personal competent del centre.

6. Tant els treballadors, residents, com visites faran ús convenient de les instal·lacions del centre residencial, no pertorbant l'higiene i netedat propies del centre.

7. Queda totalment prohibit el lliurament de regals o almoines dels residents als treballadors del centre residencial, membres de la Corporació Municipal, Patronat de la Residència o qualsevol persona o entitat lligada a la Residència, així com la donació de qualsevol tipus de bé. Si és dones el càs, s'haurà de retornar el bé o pertenença, comunicant-ho als familiars o tutors. Si no fos possible efectuar el retorn, el bé s'haurà d'integrar al patrim,oni comú de la Residència.

8.-A la residència es seguiran unes normes mínimes de convivència i respecte mutu, seguretat e higiene, tractant en tot moment amb el màxim respecte tant als altres residents com el personal del centre i visitants evitant desconsideracions i discussions i discrepàncies violentes, tant verbalment com físicament.

9.Esta prohibit introduir o treure aliments i vaixella del menjador, excepte autorització expressa.

10.-El personal de la residència estarà sempre a disposició dels residents, complint les seves funcions amb la màxima diligència possible, igualment els residents hauran de seguir les indicacions del personal que en tot moment vetllaran pel seu benestar.

12.-Els residents mantindran sempre les actituds mes avinents per facilitar la convivència i harmonia entre ells, amb la plantilla de personal i visitants, i incloses vestimenta i higiene personal.

13.- En el cas que el resident ho necessiti, el personal especialitzat els ajudarà en les dutxes i si n’és el cas, realitzaran el canvi de bolquers. La freqüència de les dutxes i dels canvis de bolquers serà la següent: pel que fa a les dutxes un mínim de 2 setmanals amb l’higieni diari; i pel que fa als bolquers un mínim de 6 canvis al dia, o la que el personal responsable determini d'acord amb el personal facultatiu.

16.- No es permeten els animals domèstics al centre residencial, excepte en supòsits especials i amb prèvia autorització de la direcció. Atés que des de fa anys les teràpies emocionals i d'altres tipus contemplen el tenir animals domèstics, aquest article s'hauria d'ampliar, fent-lo mes permissiu i avinent amb varis tipus de residents. Recentment és va donar un cas en que les característiques coincidien amb aquest darrer plantejament. I si alguns aspectes de la Residència s'han d'adaptar, doncs que s'adaptin, en benefici del benestar físic i psíquic dels usuaris.

19.-Si a l’habitació es fa us de televisor o radio es procurarà no tenir el volum molt alt per no molestar a la resta de residents; en tot cas, entre les 21.30 hores i les 07.30 hores es tindrà especial cura en la seva utilització.

22.- La direcció de la residència Social sant Domingo esta facultada per inspeccionar l’estat de les habitacions en qualsevol moment, avisant prèviament a l'usuari.

23.-Els residents deixaran lliures les habitacions i restants locals i dependències de la residencia quan el personal de neteja hagi de dur a terme la seva tasca, llevat d’excepcions justificades.

II. HORARIS DE L’ESTABLIMENT

L’establiment efectua els seus serveis assistencials les 24 hores del dia, de dilluns a diumenge, els 365 dies de l’any. No obstant, l’horari d’obertura pública del centre és de 07.30 a 22.00.

2.- Com norma general les portes d’accés al centre residencial es tancaran a les 22.00 hores i s'obriran a les 07.00 hores.

El centre tendrà els horaris següents:

Aixecar-se: de les 07.00 a les 09.00 hores.

Berenar: de les 09.00 a les 09.30hores.

Dinar: de les 13.00 a les 14.00 hores.

Berenar: de les 16.30 a les 17.00 hores.

Sopar: de les 19.30 a les 20.30 hores.

Descans nocturn : de les 20.30 a les 22.00 hores.

Els menjars es serviran sempre al menjador i a les hores fixades per la direcció. Els residents procuraran ser puntuals i no se serviran menjades fora de les hores assenyalades. Excepcionalment, com en cas de malaltia o d’altres que el personal responsable consideri convenient, els menjars es podran servir a les habitacions del residents.

Al menjador, els residents ocuparan el lloc que tinguin assignat i s’hauran de comportar amb educació, vestir adequadament i respectar el personal de servei. En el supòsit que es presenti qualque problema en el servei s’haurà de comunicar al responsable del menjador o a la direcció.

III. SUGGERIMENTS, QUEIXES I RECLAMACIONS

Els residents que desitgin presentar queixes o reclamacions sobre qualsevol aspecte del personal, del funcionament o dels serveis de la residència, les faran arribar a la direcció mitjançant els fulls de reclamació que tindran a la seva disposició a la recepció del Centre. També ho podran efectuar verbalment, i si així ho desitgin, en presència de familiar o tutor.

Els residents podran realitzar qualsevol tipus de suggeriment, que comporti una millora de la qualitat de vida en la residència, mitjançant la bústia col·locada en la zona de recepció, o escrit signat adreçat a la direcció.

IV. SERVEIS DEL CENTRE RESIDENCIAL

4.- La residència ofereix un servei complementari de perruqueria per als usuaris. Aquest servei, es prestarà, com a mínim, un cop al mes i, si escau, segons necessitats, sempre amb l’horari de 10.00 hores a 12.00 hores, (el preu s’abonarà amb la factura mensual).

El centre residencial prestarà un servei de podologia, pel qual s’haurà de demanar hora amb una antelació de 48 hores (s’abonarà amb la factura mensual).

Tria l'usuari el perruquer o podòleg, o és sempre el mateix segons conveniència de la residencia?

V. ADMISSIONS I BAIXES

1.- Requisits per accedir al centre. Podran esser beneficiaris dels serveis oferts per la Residència els residents al municipi de Pollença que compleixin els següents requisits:

Requisits d’edat: poden ser usuaris les persones majors de 60 anys; els pensionistes majors de 55 anys amb incapacitat física o psíquica igual o superior al 65% i reconeguda mitjançant el certificat de minusvalidesa; els seus cònjuge o la persona amb la que convisqui en anàloga relació d’afectivitat de forma estable, pública i notòria; les persones amb una consanguinitat (parelles de fet?) de primer o segon grau que convisquin i siguin dependents del beneficiari, que no siguin menors d’edat, i que tenguin reconeguda una deficiència mitjançant el certificat de minusvalidesa.

No patir cap malaltia infectocontagiosa ni aguda que requereixi l’atenció imprescindible en un centre hospitalari.

Excepcionalment, el Patronat podrà autoritzar l’ingrés d’un usuari, basant-se en l’interés social, humanitari o anàleg, quan no es compleixin estrictament alguna de les condicions per al seu ingrés, sempre que no es vegi afectat el normal funcionament de la Residència. (Ho decidirà el Patronat en reunió extraordinària?)

2.- Ingrés al centre:

L’entrada al centre, una vegada reunits els requisits, s’estableix per ordre d’inscripció. En el cas que es sol·liciti una estada temporal s’avaluarà en funció dels recursos i la capacitat del centre.

L’ usuari haurà d’aportar:

...

El personal de la Residència, o els serveis socials de l'ajuntament col·laboraran i assessoraran en els tràmits administratius.

VI. CAUSES DE SUSPENSIÓ O CESSAMENT DE LA PRESTACIÓ DEL SERVEI

1.Seran causes de suspensió temporal del servei per part de la residència, i que comportaran l’expulsió temporal per un temps no superior a 15 dies les següents:

L’alteració continuada i comprovada de l’ordre i la manca de respecte greu cap a altres usuaris i treballadors.

No respectar les normes contingudes en aquest reglament.

El robatori de béns o objectes de qualsevol classe propietat del centre residencial, del personal o de qualsevol usuari.

La manca de pagament puntual injustificat de la corresponent mensualitat.

3.La proposta de suspensió de la prestació del servei i per tant, de l’eventual expulsió temporal de l’usuari del centre residencial serà comunicada a l’interessat mitjançant escrit de la direcció , concedint-se un termini d’una setmana per presentar les observacions que es considerin adients. Una vegada presentades a la direcció, es donarà trasllat de totes les actuacions al President del Patronat perquè en pugui resoldre, donant comunicació a l’interessat i donant-se un màxim d’una setmana per donar compliment a la Resolució del President. Igualment es comunicarà als membres del Patronat

4. En el supòsit de cessament definitiu de la prestació del servei, aquesta es podrà dur a terme de forma immediata en casos extraordinaris, que hauran de quedar justificats mitjançant informe de la Direcció i posterior resolució del President del Patronat,

Si no és un supòsit extraordinari s’haurà de seguir el mateix procediment assenyalat amb anterioritat per a l’expulsió temporal, comunicant-se la resolució final a l’interessat i ampliant el termini per donar compliment a la Resolució del President, fins a 15 dies

Totes aquestes situacions i resolucions, es comunicaran igualment a tots els membres del Patronat.

VII. SERVEIS I SISTEMES DE COBRAMENT DEL PREU DE SERVEIS DE LA RESIDÈNCIA

En la quota mensual inclourà els serveis següents:

-Allotjament i manutenció.

-bugaderia.

-assistència del personal sanitari i resta del personal de la residència.

En el supòsit d’absències forçoses transitòries de l’usuari, el centre li reservarà la plaça, però li cobrarà el preu de l’estada i deduirà el cost de l’alimentació i bugaderia .

VIII. MECANISMES D’INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA DELS USUARIS

Es crearà una comissió formada per: President del Patronat municipal de la Residència, o persona amb qui delegui, el regidor competent en matèria de serveis socials, el treballador/a representant legal dels treballadors, altra treballador/a elegit per i entre els treballadors , usuaris o familiars responsables elegits igualment per i entre aquests col·lectius, on s’informarà de les decisions que afectin al centre.

La comissió es reunirà semestralment i sempre que el convoqui el President o ho sol·liciti un terç dels seus membres.

De cada reunió que es dugui a terme, es redactarà una acta que s’exposarà al tauler d’anuncis i a la pàgina web de l'Ajuntament durant 3 setmanes i es farà arribar una còpia de la mateixa als familiars responsables que ho demanin.

Tots els càrrecs exposats tindran veu i vot.

Formentor. Un nucli de necess�ria protecci� pels seus valors ambientals.

Mon, 13 May 2013 00:01:55 +0200

Al ple de març es va aprovar la modificació puntual del PGOU a l’àmbit de Formentor, per a la supressió del Pla Especial amb els vots a favor del PP, Lliga, CiU i UMP i el vot en contra de la resta de partits.

Es tracta d'eliminar el Pla Especial de Formentor deixant-ho simplement en un projecte d'urbanització. És clar que aquest canvi es per facilitar la llicència d'obres de reforma de l' Hotel Formentor, però a aquell ple vam demanar retirar aquest punt, ja que haviam de fer una reunió amb els tècnics per parlar de l'adaptació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) al Pla Territorial (PT), i pensavam que s'havien d'aclarir tota una sèrie de punts, entre altres si aquesta eliminació aixecaria l'actual suspensió de llicències per a noves edificacions a Formentor. Com no es va retirar el punt hem fet les nostres al·legacions (a la continuació de l'article).

Des d'aquella aprovació inicial ha hagut una important novetat que no fa més que confirmar que la petició que fèiem al ple era més que lògica i necessària; el Tribunal Superior de Justícia de Balears va suspendre, en una sentència, la vigència de l'adaptació del Pla General d'Ordenació Urbana al Plan Director Sectorial de la Oferta Turística (POOT) a Formentor. La decisió del tribunal respon a la denúncia del mateix veí, amb el que Alternativa per Pollença hem col·laborat en diferents ocasions i que ha denunciat la impactant construcció de Villa Cortina i la falta de control de l'Ajuntament que no ha estat capaç de plantejar-se seriosament la disminució de l'impacte visual i ambiental dels habitatges a un lloc tan valuós com Formentor.

La sentència del Tribunal Suprem de Justícia de les Illes Balears 358 /2013 ha estimat el recurs contenciós de l'entitat "MASAMPE, S.L" contra l'aprovació definitiva amb prescripcions de l'adaptació del PGOU al POOT al considerar que s'ha contravingut el Dret Comunitari ja que Formentor es troba enclavat entre zones qualificades normativament com de necessària protecció. (veure sentència). La Sentència destaca que a l'adaptació no es va fer el preceptiu i vinculant informe de la Direcció General de Biodiversitat, sobre si l'afectació és apreciable en la zona protegida i sense que s'hagi realitzat l'informe pel Comité Especialitzat de la Xarxa Natura 2000 sobre l'avaluació de les implicacions en els objectius de conservació que infringiria la Directiva 92/43/CEE sobre habitats i la Directiva 79/409/CEE sobre conservació d'aus silvestres.

Una vegada llegida la sentència la nostra primera al·legació és simplement demanar la retirada del citat projecte donat que l'objecte del projecte presentat és la modificació de les determinacions de la norma 160 de l'adaptació del PGOU al POOT anul·lada per la Sentència.

En cas de no retirar el projecte consideram que el projecte d’urbanització es un projecte d’obres i no és l'eina adient per a fer planejaments.

El punt sisè de la Sentència és on s'estima part de la impugnació i deixa en evidència la poca sensibilitat de les institucions al no protegir Formentor com es mereix :

SEXTO. Entrando en el análisis de la sostenida nulidad de la adaptación del PGOU al POOT por infringir la Directiva 92/43/CEE sobre hábitats y la Directiva 79/409/CEE sobre conservación de aves silvestres, ya que afecta a zonas declaradas como LIC y ZEPA de la Red Natura 2000, sin que se haya emitido el preceptivo y vinculante informe de la Dirección General de Biodiversidad sobre si la afectación es apreciable en la zona protegida, ni tampoco se ha realizado el informe por el Comité Especializado de la Red Natura 2000 sobre la evaluación de las implicaciones en los objetivos de conservación.

... La inclusión de la zona no clasificada como suelo urbano de Formentor en áreas propuestas como LIC y ZEPA ya implicaba, en virtud de la aplicación del principio de cautela, que se debía comprobar por las autoridades competentes si el Plan propuesto afectaba de forma “apreciable” al lugar.

No se puede considerar que en la tramitación de la elaboración de la disposición urbanística se haya dado cumplimiento a las prescripciones comunitarias, ya que ni en la EIA ni en los informes de la CBMA se realiza un mínimo, motivado y suficiente estudio de los impactos que el proyecto de modificación del PGOU pueda tener en zonas adyacentes, las cuales se encontraban ya declaradas por la UE, en la fecha de aprobación definitiva, como LICS y ZEPAS.

...Por ello, en cuanto se refiere a Formentor, se debe estimar el motivo de impugnación, por contravención del Derecho Comunitario y de la legislación de trasposición del mismo, ya que si bien se aborda la ordenación de suelo clasificado como urbano desde el año 1990, resulta indiscutible que se trata de un núcleo enclavado entre zonas calificadas normativamente como de necesaria protección por sus valores ambientales.

No volem més "Villas Cortina" (veure articles Cortina 1 i Cortina 2 i Cortina 3)

1r Consideram que cal la retirada del citat projecte donat que l'objecte del projecte presentat és la modificació de les determinacions de la norma 160 de l'adaptació del PGOU al POOT i que la sentència del Tribunal Suprem de Justícia de les Illes Balears 358 /2013 ha estimat el recurs contenciós de l'entitat "MASAMPE, S.L" contra l'aprovació definitiva amb prescripcions de l'adaptació del PGOU al POOT al considerar que s'ha contravingut el Dret Comunitari ja que Formentor es troba enclavat entre zones qualificades normativament com de necessària protecció

2n En cas de no retirar el projecte consideram que el projecte d’urbanització es un projecte d’obres i no és l'eina adient per a fer planejaments d'infraestructures per quan això es propi segons l’article 29.1.i) del Reglament de Planejament de les determinacions dels Plans Generals i amb la documentació gràfica assenyalada a l’article 39.2.B del mateix Reglament de Planejament. La resolució dels vials també requereix la redacció d’un Pla Especial per quan s’han de fixar les característiques de les aceres i la seva afectació en tots els vials ja que no tots tenen les mateixes amplades. El projecte d’urbanització els ha d’executar però no els pot definir, per quan això seria una competència de l’ordenació i no de l’execució.

3r.- Un factor a tenir en compta es que els dipòsits d’aigua potable i la depuradora estan situats fora del sol urbà, en sol ANEI i PORN, i no es contemplen ni la seva ubicació en el cas dels dipòsits d’aigua potable ni les connexions existents ni les solucions a les aigües depurades. Cal recordar com fa la Sentència indicada al primer punt que fer aquests projectes sense que s'hagi emès el preceptiu i vinculant informe de la Direcció General de Biodiversitat sobre si l'afectació és apreciable en la zona protegida i sense que s'hagi realitzat l'informe pel Comité Especialitzat de la Xarxa Natura 2000 sobre l'avaluació de les implicacions en els objectius de conservació infringiria la Directiva 92/43/CEE sobre habitats i la Directiva 79/409/CEE sobre conservació d'aus silvestres.

SOL·LICITAM

Que vist l’exposat en els punts anteriors consideram que la modificació proposada no s’adiu amb la legislació urbanística. Per això sol·licitam la retirada d’aquesta modificació puntual del PGOU i que es dugui a terme la redacció del Pla Especial previst al sector de Formentor i amb les millores que calguin.

Pollença 10 de maig 2013

Matances a la possessi�

Sun, 12 May 2013 00:01:27 +0200

Avui publicam un article d'en Bernat Morey amb dibuix original d'en Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

Somiem que fem de porquerets a son Bauzá des Caülls i l´amon Gómez fort ens bel·la. Que no falti cap porcellet en tornar de l´ alzinar i que grunyin tots així com toca. El Señorito i els seus missers de Ciutat han de venir de matances i els volen ben trilingües. Ells saben d´ensenyar el que sap tot hom. Res. Però comanden. Volen menjar bones sobrassades trilingües però ningú sap de porquets fins que no n´ ha guardat una temporada. Mirin quins deixons pensem resignats. No i l´amon Gómez és petit però brama fort. El Señorito vendrà a passar revista i no vol sentir cap grunyida que no sigui en foraster, en gonella o en anglès. Sinó les sobrassades no seran menjadores. Es igual si els marges cauen i els ametllers se moren. Se´n fot si la clastra grossa per dinar encara no està acabada i el tren de Sta Maria abandonat a mig fer ens xapa mitja finca. No en vol saber res del plet perdut per que la possessió ocupa el camí de Ciutat o de si el torrent de Coanegra ha portat mig Festival Park i encara no s´ha netejat cap tanca. Es igual. Les sobrassades han de ser trilingües i en gonella. I ja ens tenim aglans amb una ma garrot amb l´altre com a bons porquers. Per això hem estudiat. Arriba el gran dia i tot va com una seda. Missers i senyores seuen a la balconada per veure l´espectacle mentre Don Joserra passa revista. Els porcs grunyen de manera ininteligible no saben si en foraster o en gonella salvant la situació, fins que un més espolsat amolla ben clar just en veure la ganiveta.. Farmàcia¡ Farmàcia¡..i aquí s´esgarrà tot. L´endemà fem el boliquet. Està clar que no servim de porquers. Els criem massa espabilats pels señoritos. No hi ha hagut cap sobrassada bona. Han tornat blanques. Les hem embarcades a Alemanya. Allà els agraden així.

Laboratoria Dibuix original de Miquel Trias

Ja sabem com és l’apotecari que ens comanda per delegació del govern eppanyol: Rei de la caverna plutònica, Faedor d’embulls econòmics, Servil amb els poderosos i Valent amb els pobres etc. Tanmateix no sé si tenim clar d’on surt, de Medrit ben cert, però exactament de quin forat? on s’ha pogut forjar un enemic nostre tan aferrissat? D’on ha eixit un ignorant o mal intencionat que en qüestions de llengua va a mitges amb el Sírculo Vaueà, com aquell que per tractar-se un càncer acut a un remeier? Després de molts de mesos d’estudiar davall terra i llegir un caramull de papers culers he arribat a concloure que per força ha d’esser una criatura dels laboratoris feréstecs de la Eppanya negra més dictatorial, de la línia que connecta Rajoy amb Franco, els Borbons restaurats i tutti quanti. Per si no ho teníeu clar i per allò que una imatge val per mil paraules, pegau-li un cop d’ull al burot que ve amb aquest missatge i agafau-vos-ho amb calma…

Els pitjors enemics de la nostra llengua arrepleguen el seg� i escampen la farina

Sat, 11 May 2013 00:01:59 +0200

Feia temps que no gaudien d'un article d'en Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Els pitjors enemics de la nostra llengua arrepleguen el segó i escampen la farina

Ja tornen a estar en Bauzá i el seu escolanet Bosch embullant la troca amb els llibres escolars en les modalitats de la llengua catalana a les balears, escant la pesquera d’ignorants per arreplegar quatre vots, satisfer al Círculo Balear (de rebot a la FAES) i pegar una altra cinglada a la nostra llengua i a la normalització lingüística que tan bé funcionava dins l’escola. Que no ens vulguin enganyar, l’objectiu que no perden de vista és anorrear nostra llengua i imposar el castellà, com ho demostra la obsessiva catefa de mesures contra la nostra llengua. Ases amb ases s’entenen i no s’apleguen que no se assemblin: hi ha bàmbols que tantes ni diuen, tantes se’n beuen i s’empeçolen aquesta hipòcrita maniobra que vol acabar arraconant el català i les seves modalitats i donar corda el castellà, coherent amb la concepció d’una Espanya monolítica i centralista. Si no hi hagués el caramuller d’antecedents que hi ha contra la nostra llengua, que mostran ben a les clares la filassa, els podríem creure i, fins i tot, els podríem donar en part la raó, perquè molts dels llibres de text escolars s’han basat en el parlar estàndard, però barceloní. No hi ha cap inconvenient en voler incloure en el llibres de text vocabulari illenc, expressions lingüístiques, formes verbals tradicionals, dites i refranys nostres, però que no es presentin com a defensors de la nostra llengua, que bé saben de quin punt se calcen. Tot el que han anat fent els condemna; gat escaldat d’aigua freda tem. No els mou l’amor a llengua pròpia de les Illes, ja que ni sols la parlen a ca seva, sinó un colonialisme lingüístic, que va des de el Govern central, passa per la “brunete” mediàtica, i s’acaba tirant terra dins s’escudella a ca nostra amb aliardos com Bauzà , Bosch, Delgado, Jorge Campos, Chicho Lorenzo, Vasco de Quiroga... i alguns ingenus que una història alienada les begué el cervell.

Albercocs i cireres