Món de Llibres2024-02-21T11:20:36+0100Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.
<IMG SRC="http://fausto.balearweb.net/get/fausto012.jpg" Align=center>LifeTypeCopyright (c) FAUSTOtag:bloc.balearweb.net,2024-02-21:139818"Ponme otra copa, Servando" de Sergio Mayor.2024-02-21T11:20:36+01002024-02-21T11:20:36+01002024-02-21T11:20:36+0100 Empezar con una mirada que abarca enanos gamberros y pingüinos solitarios que nace en una cascada sin origen de la que se disfruta la perpetua caída. La ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Empezar con una mirada que abarca enanos gamberros y pingüinos solitarios </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">que nace en una cascada sin origen</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">de la que se disfruta la perpetua caída. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La Caída. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La cursilería de atribuir conciencia a un abismo que es puro vacío. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La condición necesaria y suficiente de toda creación.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La ciudadanía sin nacionalidad.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La poesía sin palabras.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">El Vacío y la Caída, sin hielo, por favor, Servando.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Sergio Mayor ha creado un artefacto sin género, puro sexo independiente de genitales, resplandeciente.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Un libro vacío. Predispuesto a los lectores/creadores, que sin saberlo ni quererlo, al abrirlo musitan en silencio las palabras sagradas: </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Hágase la Luz</span></em></span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Y la luz, se hizo, para ser bebida de un lingotazo o de a pequeños sorbos, discriminando.</span><span style="font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Los géneros literarios son una invención de aquellos que no hacen literatura. De aquellos que intentan sistematizar las obras literarias convirtiéndolas en subproductos pretenciosos y huecos, puros delirios frustrados de gente que no escribe. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Escribir es una vocación y un destino y una pasión. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Escribir no es sólo sentarse y aporrear un teclado o gastar un lápiz o consumir la arcaica tinta de antiguas lapiceras, escribir es una manera de vivir y de percibir la existencia del mundo. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Los nacidos para escribir escriben mientras caminan, escriben mientras conducen, escriben mientras nadan, corren o follan. Y por sobre todas las cosas, escriben cuando leen. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Escribir y leer es lo mismo.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p><img src="http://fausto.balearweb.net/get/SERGIO%20FOTO.jpg" border="0" title="undefined" hspace="5" vspace="5" width="220" height="320" align="right" /><p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman", serif">Si tuviera que elegir preferiría a los escritores que no sufren mientras escriben. Elegiría a los que disfrutan como niños salvajes. A los que no escriben para transformar sus fantasmas en funcionarios, ni para expurgar su inconsciente de monstruos horrendos, ni para ajustar cuentas con abusadores o padres esquivos. Elegiría a los que se convierten en otras personas poniéndose una personalidad ficticia como si se pusieran un traje adecuado a determinadas ocasiones y que luego de usarlo lo doblaran primorosamente y lo guardaran de nuevo en el armario, sin creerse jamás el personaje ni indagando demasiado en sí mismos ni en la imagen que devuelve el espejo. Me gustan los escritores que descreen de los argumentos y de las tramas. Me gustan los escritores que ejercen de poetas sin recurrir jamás a la patraña de la “prosa poética”, que siempre y en todas partes envejece mal. Me gustan los escritores que huyen de la ideología como de la misma peste. Me gustan los escritores que aparecen de pronto, sin previo aviso, y que destrozan tu plácida percepción de la realidad. Está bien leer para entretenerse, para divertirse, para pasar el rato. Está bien leer buscando el goce estético y la frase bien construida, pero está mejor leer para comprender que uno siempre ha sido un idiota diferente al que creía ser.</span><span style="font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Me gusta Sergio Mayor porque no se toma a sí mismo demasiado en serio ni escribe para llamar la atención ni busca entretenerte ni incomodarte ni cambiarte. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Me gusta Sergio Mayor porque me gusta William Blake y porque me gusta Philip K. Dick. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Me gusta Sergio Mayor porque me gusta el Santo Tomás de los fantásticos silogismos de la <span class="Ninguno"><em>Summa Theologiae</em></span>. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Me gusta Sergio Mayor porque ha visto el rostro oculto de Dios y se lo guarda como se debe guardar todo secreto que incumba a la persona amada. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Me gusta Sergio Mayor porque escribe como imagino que lo hubieran hecho el Harry Heller de <span class="Ninguno"><em>El lobo estepario</em></span>, o el cura alucinado de <span class="Ninguno"><em>El poder y la gloria</em></span>, o como también lo hubieran hecho Amacaballo Fat después la iluminación o Wallace Stevens abrazando la serpiente. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Me gusta Sergio Mayor como me gustan Li Po o Tu Fu o Chuang Tse. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Poetas todos que le quitan dramatismo a la vida y que saben que ninguna palabra vale tanto como el compañerismo en que se debe transformar la pasión si uno no se ciega y abre los ojos y concurre como un devoto al templo, y sin esperanza, lleno de alegría, le pide a Servando que le sirva otra copa, mientras los chacales aprietan los puños y lo acechan. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Y entonces, el escritor toma su copa, la bebe hasta las heces, y sin miedo, acepta la pelea hipostasiando los golpes y las heridas en la manifestación más sagrada de aceptación y renuncia.</span><span style="font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Un escritor como Sergio Mayor es mucho más que un escritor, es un monje y un soldado y un borracho y un hermano. Eso tal vez sea lo mejor de todo. Leer y escribir es reconocerse en los otros que ven los mismos diamantes brillando en la mierda que la gente esquiva y niega. Y para coger esos diamantes hay que mancharse las manos. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Con sangre, polvo y tinta. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Hay que perder los dientes y arriesgarse a ser asesinado en un tugurio cayendo por un barranco con la única compañía de un perro muerto, y así y todo, antes de cerrar los ojos para siempre, contemplar la </span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif; color: #262626">belleza</span></span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> de los fuegos artificiales y de las explosiones y de las balas, espantando del cielo la inmunda paz, cubriéndolo todo de carmesí y púrpura, ganándonos la muerte, celebrando la vida. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Sangre, polvo y tinta, y ningún epitafio.</span></p><p class="Cuerpo" style="text-align: right; line-height: 150%"><strong>Gabriel Bertotti </strong></p>
tag:bloc.balearweb.net,2023-10-13:139389Cadillac Ranch de Antonio Tocornal2023-10-13T17:06:18+02002023-10-13T17:06:18+02002023-10-13T17:06:18+0200 Hay por lo menos dos Antonios Tocornal. Uno es el que responde a los datos biográficos habituales en las solapas de sus libros. Del otro Tocornal, el que escribió Bajamares ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">Hay por lo menos dos Antonios Tocornal. Uno es el que responde a los datos biográficos habituales en las solapas de sus libros. Del otro Tocornal, el que escribió </span><em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%; font-family: "AAAAAD+TimesNewRomanPS-ItalicMT", serif">Bajamares</span></em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">, </span><em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%; font-family: "AAAAAD+TimesNewRomanPS-ItalicMT", serif">Malasanta </span></em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">y </span><em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%; font-family: "AAAAAD+TimesNewRomanPS-ItalicMT", serif">Cadillac Ranch</span></em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">, me contaron algunas cosas que quisiera compartir con ustedes.</span></p><img src="http://fausto.balearweb.net/get/cadillac.jpg" border="0" title="undefined" hspace="10" vspace="10" width="313" height="466" align="left" /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">Me contaron que al padre de Tocornal, que era espía en la China, lo mató un tigre solitario en la selva, y que la mamá cogió al niño en brazos y lo cruzó a Japón, donde creció apreciando los dibujos de Hokusai, de los que aprendió a manejar el tiempo para que el tiempo que todo lo desgasta no lo alcanzara; también me contaron que vagabundeando por el distrito </span><em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%; font-family: "AAAAAD+TimesNewRomanPS-ItalicMT", serif">Shinjuku </span></em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">de Tokio, escuchó un quejido nacido mucho tiempo atrás, como él, en la Isla de San Fernando, Cádiz, y que, siguiéndolo, entró a un tablado y se topó con Camarón, que enseguida lo reconoció como al niño que lo contemplaba azorado mientras que le cantaba a su sombra en una caseta de la Isla, y le propuso ser uno más de los palmeros de su grupo; y así, se hizo amigo de Chiquito de la Calzada, el líder de los palmeros, que le enseñó a avanzar, retrocediendo. Los abandonó en la antigua Saigón, desafiando a las ratas que se comieron el cadáver de Christopher Walken, y emprendió una fuga de sí mismo para escapar del tiempo que todo lo agota; recaló en París, eludiendo el cliché, pintando pueblos que surgen de la palma de la mano y bichos demasiado humanos que se suicidan contra los parabrisas; se cansó de París cuando le propusieron pintar sólo cuadros de mujeres con tres ojos. Recaló en Mallorca, donde el tiempo fluye de otra maneras y se cristaliza en un mar muy viejo; se hundió en las aguas con los ojos bien abiertos y vio un espacio inaca-bable que lo llamaba. Vivió incontables años en el mar, aprendiendo la seriedad y el silencio que te exige el trabajo marino, hasta que una mañana templada emergió recién nacido a una nueva vida, como emerge un niño de las aguas salubres de una piscina que contiene el misterio ultramarino de las montañas. Descalzo y desnudo, abandonó todo y atrapó con una red de palabras al tiempo esquivo, curtido por los vientos de la isla de Roque Espino, donde los meros se alimentan de ojos de vidrio y las vacas flotan panza arriba. Se duchó y se quitó la sal, y como un náufrago feliz, encendió el ordenador y leyó la siguiente reseña de su libro.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%"> Tocornal es un hombre serio que escribe en serio. A su lado se acaban amaneramientos e imposturas. Tal vez eso fue lo que lo llevó a dejar atrás las artes plásticas, que habían reemplazado la obra por la interpretación, que siempre es una intrusa y jamás la verdadero protagonista.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">Tocornal es un escritor profesional. No se anda con zarandajas ni hipocresías. No busca ser considerado ni un artista ni un doliente buscador de verdades. Es un profesional en el sentido hemingweniano del término. En sus obras hay un arquitecto que diseña y un ingeniero que construye y un maestro mayor que ejecuta y un obrero que se ensucia las manos. Hay un escritor que piensa y hay otro que escribe y hay un tercero que corrige. No necesariamente son el mismo ya que en el arte de escribir sobre las anomalías que propician lo </span><em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%; font-family: "AAAAAD+TimesNewRomanPS-ItalicMT", serif">“maravilloso cotidiano” </span></em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">es indispensable que no lo sean. Es indispensable que el que piensa el argumento no le cuente todo al que lo ejecuta y que el que lo ejecuta descubra por sí mismo los secretos inherentes a la obra que el propio arquitecto desconoce. Los lectores quedan así advertidos: para disfrutar hay que desconfiar del autor.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">Tocornal sabe que el secreto de la obra bien hecha está en la corrección. Sabe que la verdad del texto está en la corrección. Que el trabajo empieza a partir del punto final. Porque el punto final es una ilusión. La obra tiende al límite pero nunca lo alcanza. La publicación es así un simulacro. Ya que en ediciones venideras, el relato, que está vivo, mutará con cada nueva corrección. Sólo la muerte del autor podría indicar un final, pero la vida casi eterna de las obras perdurables no se acaba nunca mientras existan los lectores. La lectura será así, la última y definitiva instancia de la corrección permanente. Cada nueva lectura implica una obra nueva. Cada mirada es escritura. Cada lector es autor. Tocornal es un autor que vive en su obra porque permanece invisible. Es como un dios profano que resucita en cada nueva refutación y que acecha al fondo de su telaraña observándonos divertido a través de una gran lupa que contiene al universo. </span><em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%; font-family: "AAAAAD+TimesNewRomanPS-ItalicMT", serif">Whishful thinking </span></em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">y corrección política han invadido la literatura convirtiéndola en un vademécum de inseguridades adolescentes, pero todavía quedan rescoldos en la hoguera que los necios intentan apagar con la fuerza de sus orines, aún quedan brasas ardiendo para los lectores que deciden comportarse como adultos que aceptan y se enfrentan a la incertidumbre sin refutar el absurdo, deleitándose como aquel jardinero de uno de los relatos de este maravilloso libro de relatos que no riega jamás las plantas porque sabe que en la degradación del tiempo reside la más permanente de las bellezas y </span><em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%; font-family: "AAAAAD+TimesNewRomanPS-ItalicMT", serif">“que la muerte es amarilla dorada, y que no hace ruido”</span></em><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">.</span></p><em style="text-align: justify"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%; font-family: "AAAAAD+TimesNewRomanPS-ItalicMT", serif">Cadillac Ranch </span></em><span style="text-align: justify; font-size: 14pt; line-height: 107%">termina con una revelación que anula todo lo anterior y que sólo tendrá sentido para los que hayan leído el libro.</span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%">Tocornal es una mosca.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right"><strong>Gabriel Bertotti</strong> </p>
tag:bloc.balearweb.net,2023-04-11:138704Una heroína intergaláctica2023-04-11T17:25:35+02002023-04-11T17:25:35+02002023-04-11T17:25:35+0200 T enemos la mala costumbre de buscar referencias literarias cuando leemos un relato o una novela. Esas referencias son como senderos que nos conducen a un territorio en el que nos sentimos ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">T</span><span style="font-size: medium; font-family: arial, helvetica, sans-serif"><span style="line-height: 150%">enemos la mala costumbre de buscar referencias literarias cuando leemos un relato o una novela. Esas referencias son como senderos que nos conducen a un territorio en el que nos sentimos seguros entre palabras y argumentos revisitados. Un aire de familia que nos permite sustentar opiniones o gustos. En esta novela de Piña Valls algunos críticos no se han resistido a la tentación de mencionar a Salinger o Alain Fournier; yo intentaba huir de esa tentación, sintiendo que lo que estaba leyendo estaba más allá de un sistema referencial, porque lo que estaba leyendo era tan original como en su época lo fue el Huck Finn de Mark Twain. Entiéndame, no establecía una nueva referencia pero utilizaba, eso sí, un modelo eludido por los críticos, descubría un tono narrativo, una ternura humorística que se desprendía de un texto vivo, que manejaba el tiempo, las fórmulas narrativas y la pluralidad de voces con la distraída pericia de un narrador experimentado que desaparece entre las palabras. Las aventuras y desventuras de Jorge Fuster no se inspiraban en las de un preadolescente del Misisipi pero había un aire de familia irremediable que las hermanaba. También, y como suele suceder con los espejismo referenciales, <span class="Ninguno"><em>Una heroína intergaláctica</em></span> me recordaba aquellas películas de la época dorada de Hollywood en la que los verdaderos pilares de la narrativa eran los actores secundarios. Y en esta novela de Piña Valls permitían que el narrador pudiera explayarse con un atractivo añadido: eran personajes que otorgaban luz y diversión y misterio a la historia que se estaba contando, a la verdadera y subterránea historia que Piña Valls nos estaba contando sin que nos diéramos cuenta, porque debajo de ese río que fluía entre los meandros del crecimiento, del paso de la niñez a la adolescencia, se desarrollaba una historia paralela, sutilmente señalada en algunos párrafos, en algunos detalles esenciales, que percutían en nuestro inconsciente y que recién saldrían a la luz una vez acabada la lectura. Es el eterno misterio de los cuentos bien contados.</span></span></p><img src="http://fausto.balearweb.net/get/una%20heroina%20inter.jpg" border="0" title="undefined" hspace="5" vspace="5" width="235" height="357" align="right" /><p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: medium; font-family: arial, helvetica, sans-serif"><span style="line-height: 150%"> El reproche <span class="Ninguno"><em>a posteriori </em></span>de no habernos dado cuenta antes, de haber creído ciegamente lo que el ilusionista nos mostraba con una mano y nos ocultaba con la otra. Es muy difícil hacer un esbozo crítico de esta novela sin desvelar las transiciones que hacen posible un milagro. Algo así, algo parecido, me sucedió con <span class="Ninguno"><em>El nadador </em></span>de Cheever. ¿En qué momento se produce la transición entre el tiempo presente, el tiempo real en el que se contaba la historia, y el súbito paso del tiempo transformado en eternidad? ¿Cómo lo hizo Cheever? ¿Cómo lo hizo Piña Valls? ¿Cómo se le da voz a la ausencia? ¿Cómo se aceptan las palabras dichas por los que ya no pueden hablar porque no existen? ¿Cómo se descifra el secreto lenguaje de los fantasmas? Y más aún, más lejos aún en su osadía argumental, ¿cómo se puede hacer la cartografía exacta sin solemnidad ni falsa trascendencia de los misterios sagrados? Aquellos envueltos en liturgias y rituales que sólo pueden ser comprendidos con la inocencia de los niños enamorados.</span><span style="line-height: 150%"></span></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: medium; font-family: arial, helvetica, sans-serif"><span style="line-height: 150%">Como crítico, ante una novela tan hermosa, debo dar un paso al costado y cederle la voz a un poeta, un poeta que lo comprendía todo y que encontró las palabras exactas para hablar de lo que he leído con tanta alegría, los versos son de Pessoa y expresan las mismas coordenadas emotivas en las que se mueve el Jorge Fuster creado por Román Piña Valls:</span><span style="line-height: 150%"></span></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><em><span style="line-height: 150%"><span style="font-size: medium; font-family: arial, helvetica, sans-serif"><span> </span>Amar es la eterna inocencia,</span></span></em></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: medium; font-family: arial, helvetica, sans-serif"><em><span style="line-height: 150%"><span> </span>Y la </span></em><em><span style="line-height: 150%">única inocencia es no pensar…</span></em></span></p><p class="Cuerpo" style="text-align: justify; line-height: 150%"> </p><p class="Cuerpo" style="text-align: right; line-height: 150%"><strong>Gabriel Bertotti </strong></p>
tag:bloc.balearweb.net,2022-05-13:137501Melvill o la respuesta de Fresán2022-05-13T19:53:23+02002022-05-13T19:53:23+02002022-05-13T19:53:23+0200 “ Fresán writes a book about father and son and it turns out that ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<p class="Poromisin" style="text-align: right; margin-top: 0cm; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><em><span style="font-family: "Times New Roman", serif"><br /></span></em></span></p><p class="Poromisin" style="text-align: right; margin-top: 0cm; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><em><span style="font-family: "Times New Roman", serif">“</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-family: "Times New Roman", serif">Fresán writes a book about father and son and it turns out that <span> </span><span> </span></span></em></span></p><p class="Poromisin" style="text-align: right; margin-top: 0cm; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><em><span style="font-family: "Times New Roman", serif"><span> </span>his father was a book cover designer and his son has designed </span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-family: "Times New Roman", serif"></span></em></span></p> <p class="Poromisin" style="text-align: right; margin-top: 0cm; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><em><span style="font-family: "Times New Roman", serif"><span> </span></span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-family: "Times New Roman", serif">the book cover”</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-family: "Times New Roman", serif"></span></em></span></p> <p class="Poromisin" style="text-align: right; margin-top: 0cm; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Times New Roman", serif"><span> </span><strong>Mar</strong></span></span><strong><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Times New Roman", serif">ía Tarchitzky. </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Times New Roman", serif">Bootleg Psychoanalysis</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></strong></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Times New Roman", serif"><strong> </strong></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif"><span style="font-size: large"><span class="Ninguno"><span>La historia de Alan Melvill, padre de Herman Melville, podría haber sido contada por Charles Dickens. Melvill cumple con todas las características que definen a algunos de los personajes secundarios más recordados del autor ingl</span></span><span class="Ninguno"><span>é</span></span><span class="Ninguno"><span>s. Sin embargo, hay un hecho definitivo que lo convierte en personaje de <em>la ú</em></span></span><span class="Ninguno"><em><span>ltima novela de Rodrigo Fres</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span>án</span></em></span><span class="Ninguno"><span>. Ese hecho es tan memorable como el influjo en un grupo de homínidos de un misterioso Monolito. La primera acción inteligente consistió en matar con m</span></span><span class="Ninguno"><span>é</span></span><span class="Ninguno"><span>todo y con finalidad. La gran acción del padre de Melville, que inició toda la literatura contemporánea y que Fresán recrea con estremecedora pericia en su novela, fue caminar sobre el hielo. A partir de la caminata del padre de Melville cruzando un río congelado los personajes literarios se bajaron del árbol donde tomaban t</span></span><span class="Ninguno"><span>é </span></span><span class="Ninguno"><span>desde hacía centurias para enfrentarse a la misma intemperie que celebró Rimbaud, (con la cara difusa del Dylan de </span></span><span class="Ninguno"><em>Blonde on Blonde)</em></span><span class="Ninguno"><span>, el más bello de los demonios encarnados, el padre de todo el rock y del punk más clarividente y alucinatorio.</span></span></span><span class="Ninguno" style="font-size: large"><span></span></span></span></p><img src="http://fausto.balearweb.net/get/Unknown.jpeg" border="0" title="undefined" hspace="10" vspace="10" width="172" height="293" align="right" /> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">Pero no hay que confundirse, no se puede hablar del padre sin hablar del hijo, y los diálogos entre padre e hijo, y de Melville consigo mismo, que siempre es otro, establecen la estructura de la novela. Estos procedimientos de auto diálogo, de autorreflexión, de personificación de una voz ajena y propia que resuena en la cabeza y que acompaña toda la vida, siguen sorprendiendo a mucha gente. Y creo que esa es la respuesta perfecta a la pregunta angustiosa que se hace a veces Fresán. ¿Cómo es la cabeza de la gente que no lee?</span><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif"> </span><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">Vacía, claro. Porque es la lectura la que activa la voz que estaba dormida. Es la lectura la que le da contenido y realidad a esa voz que nos acompañará para siempre.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">Todas las filosofías orientales han surgido como terapias de choque para aquietarla un poco y que te permita por lo menos dormir. Pero la condena de las cabezas huecas es aún peor: deberán escucharse a sí mismos y solo a sí mismos durante el resto de sus vidas.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">Las voces rara vez se equivocan. Reconstruir las alucinaciones de Melvill desde los ojos de su hijo de diez años solo podía estar destinado desde el principio de los tiempos a un autor que a la misma edad, en un país construido en base a ficciones y delirios, fue secuestrado por malvados que cercenaban testículos, y que transformaron, desde ese preciso momento, su vida en un cuento como los que escribía Hoffmann, una mezcla de antiguas leyendas, presencias sobrenaturales, y cotidianidad cubierta de poesía y nieve y fuego. La situación de Fresán, desde ese hecho iniciático, a su pesar, claro, (la vida acaso </span><em style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large">sea</em><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif"> todo lo que nos sucede a pesar nuestro y que debemos aceptar y transformar en otra cosa para sobrevivir), encaja perfectamente en la definición de la situación de todo escritor, o al menos de los escritores que se atreven a pronunciar los lenguajes ocultos. </span><em style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large">Soy como el equilibrista que camina descalzo en un alambre de púas</em><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">, escribió Piglia refiriéndose a Kafka, cuya obra ya estaba toda entera en el </span><em style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large">Bartleby</em><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif"> que escribiría un alucinado Melville después de haber emergido del vientre de la ballena.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">Fresán a su vez emerge de su propia ballena (</span><em style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large">La Trilogía</em><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">) con un libro en la mano; un libro que trata de un escritor apocalíptico reconstruyendo los delirios de su padre después de haberse quemado con el hielo y, como si fuera un milagro, en la conclusión nos ofrece una gema única; una palabra que condensa la máxima comprensión en la mínima extensión, la pura poesía de un mandato.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">Precisamente, este no-final de <em>Melvill, </em>lo relaciona con las obras que carecen de punto final, los <em>Vedas</em>, el <em>Chuang-tsé</em> o el <em>Finnegans</em>, obras que son salmodias repetitivas que alteran la respiración y que propician visiones. </span></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><em style="font-family: arial, helvetica, sans-serif"><span style="font-size: large">Melvill</span></em><em style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large"> </em><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">es mucho más que literatura. Es un artificio que provoca los mismos <em>estados alterados </em>que Ken Russell recreó en una extraña película. Así, el escritor que decide vencer con un arpón a lo meramente narrativo, hace la misma elección que hacían los que para no terminar arrancando los sombreros de las cabezas normales a cachetadas se embarcaban en busca de los vientos perdidos.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">Fresán se juega la estabilidad y arriesga el anclaje a lo cotidiano. Porque para aquel que aprende a ver con los ojos cerrados (</span><em style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large">¡cierra los ojos y mira!</em><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">) y se atreve a contarlo, un televisor puede ser un portal, un hotel un pasaje al otro mundo, y la simetría de un pasillo la antesala del infierno.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">Nadie escapa a la voz que dicta las palabras y cuando esa voz ancestral te habla la obligación moral de un escritor es escribirla para poder leerla y con suerte entenderla.</span></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">Todos somos Willard sudando en un hotel de Saigón.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">La literatura será así por fin mucho más que ficción y toda la morralla que la describe como auto referencial o retórica seguirá escondida en una cueva refutando la presencia del Monolito que nos impulsa a despertarnos a los diez años en medio de la noche y a responder sin miedo al </span><em style="font-family: arial, helvetica, sans-serif"><span style="font-size: large">fanpiro</span></em><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif"> que exige que le respondas una sola pregunta para salvar tu alma.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno" style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">—¿Quién eres?</span><span class="Ninguno" style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif"><span style="line-height: 150%">—l</span>e pregunta la voz del hielo.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">—Soy la Morsa—responde Fresán sin miedo en su voz.</span></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span><span style="font-size: medium; font-family: arial, helvetica, sans-serif"> </span></span></span><span style="font-size: large; font-family: arial, helvetica, sans-serif">Una voz que ilumina la noche.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right; line-height: 150%"> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: right; line-height: 150%"> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: right; line-height: 150%"><strong>Gabriel Bertotti </strong></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span></span></p>
tag:bloc.balearweb.net,2022-05-07:137465Malasanta en apnea2022-05-07T10:07:12+02002022-05-07T10:07:12+02002022-05-07T10:07:12+0200 Esta novela fue escrita por Antonio Tocornal en apnea , arriesgando la vida, sumergiéndose en su propia mierda y en la mierda del gran desagüe de todas las aguas fecales de ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: medium"><span class="Ninguno"><strong><em><span>Esta novela fue escrita por Antonio Tocornal en apnea</span></em></strong></span><span>, arriesgando la vida, sumergiéndose en su propia mierda y en la mierda del gran desagüe de todas las aguas fecales de nuestras almas. Para que así, cuando emerja con ese brillo en los ojos del artista poseído por su demonio, ante mi pregunta, ¿por qué lo haces, Antonio? ¿por qué te arriesgas?, me mire sorprendido, como diciéndome: ¿No es acaso esa la misión de los verdaderos artistas? ¿No tenemos que actuar sin dudarlo, sin miedo a las palabras, hasta el extremo más alucinado? ¿No debemos dar fiel testimonio de la Caída sin fondo de los ángeles más hermosos? ¿No estamos obligados a dar voz a los postergados y a los callados?. Y yo que pienso, claro que sí Antonio; si así no lo hubieras hecho jamás habría sentido tanto amor por Candela ni tanta pasión por el pez infinito que nunca deja de girar intentado soportar la limitación inacabable de su prisión transparente».</span></span></p><div> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: medium">Corrijo; de nuestra prisión transparente.</span></p><img src="http://fausto.balearweb.net/get/279080561_10158257646242811_2287747634735076326_n%202.jpg" border="0" title="undefined" hspace="5" vspace="5" width="246" height="365" align="right" /></div><div><span style="font-size: medium"><br /></span><div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: medium"><span class="Ninguno">Parece como si Tocornal desde otro tiempo y desde una isla, con lo que ello significa, lo hubiera escuchado y se decidiera a argumentar la validez de semejante enunciado. Visto así, entonces, <span class="Ninguno"><em>Malasanta </em></span>no solo es una novela sino que por sobre todas las cosas es un teorema. Pero, ¿cómo demostrar que no se puede vivir sin amor? De esa visión parte la tarea del artista. El uso de semejante y manoseada palabra implica que no veo a Tocornal solo como alguien que se gana la vida escribiendo profesionalmente, ni siquiera como un autor de novelas, sino que para mí, y más desde la perspectiva amarga que nos deja en la mirada la lectura de <span class="Ninguno"><em>Malasanta, </em></span>se erige como verdadero artista en el sentido flaubertiano, alguien que con la exacta medida de palabras e ideas intenta comprender la Realidad. <span class="Ninguno"><em>Malasanta</em></span> es una obra que indaga en la ontología de un mundo de objetos, enumerándolos, dándoles existencia por medio de las palabras, pero es también una gnoseología, porque afina los métodos más apropiados para el conocimiento: la mirada transparente capaz de manifestar en todo su esplendor la densa baba que cubre con hastío y mugre todo lo que existe. Y es también una forma de ética, ya que establece los métodos apropiados de acercamiento a aquello que observa y que indaga sin manipular sentimientos ni manchar la narración con ideología. Todos estos métodos, estas estrategias narrativas, funcionan porque están fundamentados en el compromiso del autor con su visión, desafiando censuras y cancelaciones. Si así no fuera, <span class="Ninguno"><em>Malasanta</em></span> sería una piedra lanzada con odio y resentimiento a la cara del lector. Si Tocornal fuera solo un escritor profesional, <span class="Ninguno"><em>Malasanta</em></span> nos lastimaría, nos dejaría ensangrentados y rotos a un costado del camino. Pero por suerte, Tocornal, con su escritura de apnea, nos ha entregado una obra filosófica en el más antiguo sentido del término, y está claro que nosotros, como lectores, debemos pagar un precio para acceder a ese conocimiento, y el precio es purificar tanto la mirada como para lograr ver, lo mismo que el farero en el corazón del mero, o un pez infinito atrapado en una pecera, la increíble versatilidad del ojo que todo lo ve, la mirada de Dios, que carece de cuerpo y de párpados, mirándonos desde el más profundo pozo de mierda.<strong><em><span>Malcom Lowry en Bajo el Volcán repite una y otra vez</span></em></strong></span><span> a lo largo de cientos de páginas un aviso desesperado: <span class="Ninguno"><em>No se puede vivir sin amor</em></span>. <span class="Ninguno"><em>No se puede vivir sin amor</em></span>.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: medium">Acaso, entonces, la mejor manera de demostrar que no se puede vivir sin amor sería describir la vida de los seres que habitan la cuneta y que nacieron para la fosa común. Solo así, siendo impiadosos testigos de su dolor, de su soledad, y de su vacío, podremos entender la terrible envergadura de la ausencia palpable del amor en unas vidas sin escapatoria, desgraciadas por origen y destino. Solo así podremos completar el teorema. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: medium"><strong><em><span>¿Cómo sobrevivir a la lectura de Malasanta? </span></em></strong><span class="Ninguno"><span>La repuesta a esta pregunta no depende de nosotros sino de la pericia de Tocornal como autor. Cuando uno escribe sabe que existe un compromiso moral en la elección de las palabras y de los argumentos pero también un acto de gentileza sumamente delicada con el lector. Si la vida en general es bastante agresiva, y lo está siendo cada día más, ¿qué sentido tiene que el autor se aproveche de la buena fe de un lector inocente y le arruine el día? Pero el artista tampoco debería renunciar a su visión, que siempre es una forma de misión irrenunciable que podría condenarle el alma, es en la respuesta práctica a las cuestiones enumeradas donde se ve la talla ética de un autor, en la cual, y de manera elegante, siempre están mezcladas la ética con la estética, ya que solo así la obra estará completada, y solo así el lector podrá, de la mano del autor, buceando ambos en apnea, emerger y sin miedo respirar un aire suficientemente puro como para no envenenar la sangre. Entonces es válido también preguntarnos, ¿qué recursos ha utilizado Tocornal para ayudarnos a sobrevivir a su novela? El humor está claro, todo libro sin humor se transforma en un ladrillo sumamente práctico para ser utilizado como estabilizador de mesas desequilibradas o como tope para una alacena o como arma arrojadiza. Hay otro recurso que utiliza Tocornal para salvarnos la vida (sí, no exagero, salir vivo y puro de este libro es una cuestión de vida o muerte…que no está en nuestras manos), ese recurso mágico es la ternura. ¡Vaya palabra arriesgada! ¡Vaya emoción arriesgada! ¿Cómo utilizar la ternura sin ser ñoño? ¿Cómo evitar la cursilería de la exposición impúdica de los sentimientos? Tocornal tiene la respuesta, que curiosamente es la misma que Platón esbozó hace milenios. La salida es la Belleza, y la Belleza no es otra cosa que la suma de Verdad y Bondad. La Bondad auténtica es bella. Por eso es tan bello el abrazo metafísico del niño con pelo de poeta, o la renuncia sentimental, aceptando sus carencias, su dolor y su destino, del viajante de comercio, o la indiscutible belleza de cada uno de los gestos, inútiles, pero por eso mismo trascendentales, de Candela.</span></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span style="font-size: medium">Porque cuando nos sumergimos en lo más hondo de nuestros miedos y renuncias, cuando nos atrevemos a abandonar el oxígeno y a aguantar la verdad más profunda apenas con el aire de los pulmones, cuando nos hundimos más y más en el turbio mar de este libro, cuando nos aferramos con confianza y entrega a la mano del autor y buceamos sin tanques buscando el ojo divino junto a la desembocadura de un río de saliva, orín y semen, sabemos que lo verdaderamente difícil será retornar, calcular el momento exacto de la vuelta, del retorno a la luz, y deberemos tener cuidado de hacerlo de la manera correcta, poco a poco, con los intervalos de calma necesarios como para no emponzoñar de detritus indeseables la sangre, y ahí va Tocornal, guiándonos, sin soltarnos la mano, sabiéndolo todo, otorgándonos esos remansos de ternura seca, indispensables para volver sanos y salvos a la superficie, purificados, diferentes a los que éramos cuando abrimos un libro llamado <span class="Ninguno"><em>Malasanta.</em></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: medium">Decididos a amar para salvarnos.</span></em></strong></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%"> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: right; line-height: 150%"><strong>Gabriel Bertotti</strong> </p></div></div>
tag:bloc.balearweb.net,2021-01-13:135485Historia de Los Angeles de Gabriel Bertotti2021-01-13T10:33:16+01002021-01-13T10:33:16+01002021-01-13T10:33:16+0100 De espaldas a un mercado editorial plagado de b est sellers y libros de autoayuda que se venden a la misma velocidad con la que se olvidan, muy bien editado por la editorial mallorquina ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">De espaldas a un mercado editorial plagado de b</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">est</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">sellers y libros de autoayuda que se venden a la misma velocidad con la que se olvidan, muy bien editado por la editorial mallorquina Sloper, Gabriel Bertotti acaba de publicar </span></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Historia de </span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Los A</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">ngeles</span></em></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p><img src="http://fausto.balearweb.net/get/78214-portada.jpg" border="0" title="undefined" hspace="5" vspace="5" width="314" height="480" align="right" /> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Un nuevo libro que</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> con valent</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">ía, sin prejuicios y con un estilo que ya le es propio, trata de aventuras ausentes, historias inconclusas, y como no podía ser de otra manera, también sobre cine y literatura, siguiendo la lí</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">nea conceptual de </span></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Margen Cr</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">ítico y Margen Cí</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">nico</span></em></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">, sus dos trabajos anteriores editados por Mó</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">n de L</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">l</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">ibres.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">A riesgo de quedarse solo, pero confiado en aquello que decí</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">a Cort</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">á</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">zar, Gabriel Bertotti</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> escribe para un lector activo, “</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">un antagonista fraternal</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">”, que de alguna manera – sin ser elegido de antemano por el autor- se convierte en un hermano, participa y lucha con el escritor en el trabajo de creación de la obra.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">En virtud de una larga amistad con Gabriel tuve el privilegio como lector de comentar, por así decirlo, en tiempo real, la lectura de este libro con el autor. Toda una experiencia, donde, con mucha alegría y no pocas coincidencias, terminé de convencerme, y esto también se lo debemos a Cortázar, que la manera de leer un libro hace del mismo libro muchos otros libros. Algunos escritores, muy pocos, obran el prodigio de escribir un libro diferente al que hemos leído. Este es uno de ellos. Con qué intención ha sido escrito, cómo el aedo templa la cítara antes de cantar la epopeya, mejor que yo, lo dice en el pró</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">logo Conejo Wilson.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Historia de </span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Los A</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">ngeles </span></em></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">est</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">á compuesto por un conjunto de ocho relatos independientes y de una novela breve que lleva el mismo título del libro.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Los críticos han clasificado a este libro, sobre todo a la novela corta, como un juego metaliterario-palabra que a mí también produce escozor-; pero, cabe señ</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">alar aqu</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">í, otra vuelta de tuerca, porque si bien el cine siempre se ha nutrido de la literatura, en este caso, igual que en </span></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Margen C</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">í</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">nico</span></em></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">, es la literatura la que se alimenta del cine:</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Bertotti se apodera de Faulkner y Chandler, su prosa es un calco, todas las voces son la misma; igual que a Lázaro, los revive, los convierte en personajes de ficción y, jugando con la posibilidad de que se hubieran conocido, los encierra en un sucucho de los viejos estudios de donde no quieren, o no los dejan salir. Las viejas glorias de la literatura americana hablan y beben sin parar: no sabría decirles si esto es metaliteratura, esto es <strong><em>Niebla en Hollywood</em></strong>. Un sentido homenaje, carente de solemnidad y medallas, pero lleno de ternura y respeto, a dos grandes escritores que tanto han influido en la obra de Gabriel. </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Como si esto fuera poco, Bertotti toma prestadas escenas míticas del cine bélico americano y las incorpora en el relato, ordenándolas, conforme a los personajes, o bien a como se le da la gana. Por ejemplo, en <strong><em>El Invitado</em></strong>, un relato que sucede en Vietnam, el taciturno Capitán Willard, de </span></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Apocal</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">y</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">ps</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">e</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> Now</span></em></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">, le pone una pistola en la cabeza al Cabo Bufó</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">n, de </span></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Full Metal </span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Jack</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">et</span></em></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">, </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">“marine y corresponsal de guerra en <em>Barras y Estrellas”.</em> Un juego tan osado e inesperado como arriesgado, que sorprende, divierte y conmueve a quien ama a los libros y al cine sin alejarse ni por un segundo del rigor de la trama ni perder el sentido que Bertotti ha querido darle al relato. Pues, yo no sé </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">c</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">ómo lo hace, pero lo hace…No hemos venido aquí para descubrir las trampas del mago, sino a disfrutar del espectáculo, y al que me hable de plagio lo espero en la esquina…</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Con todo respeto, jugando al mismo juego, de los demás relatos puede decirse que <strong><em>Fuego en Kokoro</em></strong>, parece haber sido escrito ebrio, con Albert</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> Finney</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> bajo el volcá</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">n de Malcolm Lowry</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> </span></span><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Para acabar con la soledad</span></em></strong></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">, errante por el desierto de Travis, compartiendo aquel silencio loco, autista, de Pascal Quignard. <strong><em>Cosas que no le dije a ella</em></strong>, tambié</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">n podr</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">ía llamarse “Cosas que no le dije a Juliette Binoche” o</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">“<em>Malasangre </em>en Buenos Aires”</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">, </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">y </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">me record</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">ó aquel infierno tan temido por Onetti. En</span></span><span class="Ninguno"><strong><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> </span></strong></span><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">La Balada del vagabundo</span></em></strong></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">, el narrador parece haberse perdido en algún laberinto de Borges, pero lo acompaña el mismo ángel que a James Stewart le salvó la vida en </span></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Qu</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">é bello es vivir</span></em></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">. </span></span><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Salir afuera</span></em></strong></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">, muy cerca de Kafka, el personaje se mira en los mismos espejos donde se acicala la dama de Shangai. </span></span><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Agua de vida</span></em></strong></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">, fragmentos de novela negra en estado puro, mariposas de bar sin Mickey Rourke. </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Además de pedir disculpas por mis ocurrencias, también debo decir que todos los relatos han sido escritos bajo el hilo conductor del amor, porque, aunque se puede escribir con la impunidad que a los escritores otorga la ficció</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">n, as</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">í como no se puede vivir sin amor, no se puede escribir sin amor. </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">De la novela corta, compartiendo los elogios que ya han dicho otros lectores, diremos que es una obra en sí misma, una joya literaria escrita con la prosa, la acción, los detalles, y la elegancia de las mejores novelas clásicas del género negro; que es todo un acierto la voz femenina que narra la historia; que el desenlace de la trama no es menos importante que lo que se cuenta; y que por momentos uno no sabe si está leyendo </span></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Historia de </span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Los A</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">ngeles</span></em></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> o viendo en el cine <em>El </em></span></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Crep</span></em></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">úsculo de los dioses,</span></em></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> a Gloria Swanson escribiendo su vida en una libreta. Más que un homenaje a Dashiell Hammett, a Scott Fitzgerald, al cine y al mundo del cine, esta novela es el guion perfecto para una película que cualquier director, amante del cine y millonario, ya deberí</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">a estar filmando.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Sin más citas ni disculpas, con el mayor entusiasmo recomiendo este libro a todos mis amigos y a todos aquellos lectores que todavía creen en la magia del cine y la literatura.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif">Alex Armega</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"></span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> </span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"> </span></span></p> <p class="CuerpoA" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; font-family: Arial, sans-serif"><span> </span></span></span><span></span></p>
tag:bloc.balearweb.net,2020-12-14:135337Nadal Suau presenta a Gabriel Bertotti en Historia de Los Angeles.2020-12-14T11:20:55+01002020-12-14T11:20:55+01002020-12-14T11:20:55+0100 Texto de Nadal Suau leído en la presentación de Historia de Los Angeles en el claustro del Colegio de Nuestra Señora de Montesión. La impunidad es ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><em><span>Texto de Nadal Suau leído en la presentación de Historia de Los Angeles en el claustro del Colegio de Nuestra Señora de Montesión.</span></em></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span> </span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span>La impunidad es una prerrogativa del escritor de ficción. Un narrador solo responde ante la Ley que </span></span><span class="Ninguno"><span>é</span><span>l mismo ha elaborado y sancionado; cierto que el castigo por quebrar esa legislación es muy severo: romper con las exigencias del estilo propio equivale a morir como escritor, hacer añicos la obra. Por otra parte, como en la parábola neotestamentaria, el autor que no desafía en alguna medida los límites de su est</span></span><span class="Ninguno"><span>é</span><span>tica es como el siervo que enterró </span></span><span class="Ninguno"><span>el </span><span>único talento que su Señor le dio en hipoteca: incapaz de multiplicar la hacienda encomendada, es expulsado a las tinieblas de la noche, para que le rechinen los dientes.</span></span></p><img src="http://fausto.balearweb.net/get/78214-portada.jpg" border="0" title="undefined" hspace="5" vspace="5" width="314" height="480" align="right" /><p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span> </span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span>Pues bien, Gabriel Bertotti invierte los cinco talentos que recibió de su Señor en un Casino: concretamente, en el Casino de la Gran Tradición Literaria Argentina. Vale, el juego y las apuestas gozan de muy mala fama, como el whisky en el desayuno o los departamentos destartalados en blanco y negro con persianas de lama, pero he ahí donde ha decidido instalarse nuestro amigo, en una atmósfera de regusto norteamericano, hecha de peligro y de diversión, rodada con el fervor vital de Howard Hawks o el pulso febril de John Huston. Bienvenidos a la <em>Historia de Los Angeles</em>, una historia en la que la ciudad es un texto, cada ángel tiene la cara sucia, y Scott Fitzgerald es el Yung Beef de la </span></span><span class="Ninguno"><em><span>belle epoque</span></em><span>. </span></span><span></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span> </span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span>Antes de seguir, permitidme una confesión: si hace un momento aludí a la parábola de los talentos, fue empujado por el peso del escenario en el que estamos: en los años noventa, Yo era un alumno de Montesión. En este mismo claustro, ocurrieron al menos tres cosas que recuerde: conocí a mi mejor amigo al escucharlo perorar sobre Pessoa; un compañero me prestó un libro que me cambió la vida; e hice el ridículo ante una muchacha que afortunadamente lo habrá </span></span><span class="Ninguno"><span>olvidado. </span><span>¿Y sab</span></span><span class="Ninguno"><span>éis qué</span><span>? Tentado por la impunidad del presentador de libros (menor que la del narrador, pero no despreciable), aprovechar</span></span><span class="Ninguno"><span>é </span><span>la bula que dan los actos culturales para decir en voz alta, entre estos </span></span><span></span><span></span><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Arial Unicode MS", serif"><span></span><span></span>“</span></span><span class="Ninguno"><span>tutelares muros</span><span>”, que existen los estados alterados de conciencia, que todos hemos visitado alguna vez, en alguna fiesta, los paraí</span></span><span class="Ninguno"><span>sos artificiales (inhal</span><span>ándolos, liados en papel finísimo, diluidos en la sangre, ingeridos, mezclados con cola…), y que no es muy distinta esa forma de alteración perceptiva a las que provoca un libro de Gabriel Bertotti. </span></span><span></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span> </span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span>En particular, las narraciones y artefactos de Bertotti (en adelante, las </span></span><span></span><span></span><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Arial Unicode MS", serif"><span></span><span></span>“</span><span>bertottiadas”) comparten dos efectos típicos de las sustancias prohibidas, a saber: la sensación levemente paranoica de que todo está conectado, y el <em>d</em></span></span><span class="Ninguno"><em><span>é</span><span>jà vu</span></em><span>, que se produce cuando el cerebro registra simultáneamente un acontecimiento como acontecimiento y como recuerdo. Acción y memoria de la mano, el <em>d</em></span></span><span class="Ninguno"><em><span>é</span><span>jà vu</span></em><span> distorsiona nuestra idea del tiempo biográfico. Escritura y lectura de la mano, las bertottiadas distorsionan nuestra idea de la literatura. Como </span></span><span class="Ninguno"><span>é</span><span>l mismo dice en la introducción a <em>Historia de Los Angeles</em>, su libro es </span></span><span></span><span></span><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Arial Unicode MS", serif"><span></span><span></span>“</span><span>entretenimiento”, placer puro de contar relatos frente al fuego en las noches de invierno. Pero tambi</span></span><span class="Ninguno"><span>é</span><span>n es una apuesta por conquistar nuestra memoria: son relatos que quieren quedarse para siempre a nuestro lado. Y por fin, son ellos mismos memoria: aquí resuenan otras obras, otros estilos, las variaciones infinitas de lo literario en la literatura argentina y de lo cinematográfico en Hollywood. </span></span><span></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span> </span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span>Y así, el gesto automático de Aira, la falsificación genuina de Piglia, la ciudad automática de Arlt, el fango viscoso de Lamborghini, los laberintos de Borges… Todos están invocados en esta escritura. Como el Hollywood clá</span></span><span class="Ninguno"><span>sico, como Hammet</span><span>t y Fitzgerald y Faulkner y Chandler. Como el sueño y la risa, la masculinidad que dice adiós y sonrí</span></span><span class="Ninguno"><span>e, un rev</span><span>ólver a contraluz. El cine, los libros, un juego de manos. Mitos a los que se accede por conductos daimónicos, que se ponen del rev</span></span><span class="Ninguno"><span>é</span><span>s y luego vuelven a ejercer su influjo. </span></span><span></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span> </span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span>Es todo un juego de magia. </span></span><span></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span> </span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span class="Ninguno"><span>Como si fuera un exalumno de un Viejo Colegio que se resiste a cerrar sus puertas, Bertotti es gamberro con la tradición, la provoca, le saca la lengua y juega a ponerse en medio de su claustro para decir inconveniencias… Pero, al fin, sabe que tambi</span></span><span class="Ninguno"><span>é</span><span>n </span></span><span class="Ninguno"><span>é</span><span>l es parte de esa historia, que la consecuencia final de su escritura es inocular esa historia en la sangre de su lector. El Viejo Colegio de Gabriel Bertotti es la literatura, y vosotros está</span></span><span class="Ninguno"><span>is a punto de ser intoxicados. </span></span><span></span></p> <p class="Cuerpo" style="text-align: justify"><span> </span></p>
tag:bloc.balearweb.net,2020-07-14:134624Bajamares, de Antonio Tocornal.2020-07-14T11:29:18+02002020-07-14T11:29:18+02002020-07-14T11:29:18+0200 Perdono a todos y a todos pido perdón. ¿De acuerdo? No chismorreen demasiado. ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<p align="center" class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: center"><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: 17pt; font-family: "Times New Roman", serif; color: #545454">Perdono a todos y a todos pido perdón. ¿De acuerdo? </span></em></strong></span><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: 17pt; font-family: "Times New Roman", serif; color: #545454"></span></em></strong></span></p> <p align="center" class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: center; line-height: 120%"><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: 17pt; line-height: 120%; font-family: "Times New Roman", serif; color: #545454"><span> </span>No chismorreen demasiado.</span></em></strong></span><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: 17pt; line-height: 120%; font-family: "Times New Roman", serif; color: #545454"></span></em></strong></span></p> <p align="center" class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: center; line-height: 120%"><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: 17pt; line-height: 120%; font-family: "Times New Roman", serif; color: #545454"><span> </span>Cesare Pavese. Nota encontrada junto a su cuerpo.</span></em></strong></span><span class="Ninguno"><strong><em><span style="font-size: 17pt; line-height: 120%; font-family: "Times New Roman", serif; color: #545454"></span></em></strong></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Si Gorgias tenía razón y somos islas incomunicadas </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">que jamás comprenderemos nada </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">entonces habría que hacer una genealogía de las islas</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">como quien tira un mensaje en una botella al mar.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Ese mensaje es una oportunidad de esperanza</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">que corre el riesgo de ser encontrado</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">por un farero al que solo le interesa</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">contemplar las infinitas posibilidades que encierra una botella lacrada.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Un acto inútil que condena al naufragio del cuerpo. </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Porque todo cuerpo es una isla a la deriva.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La isla como no lugar.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La isla como tesoro.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La isla como aventura.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La isla como cá</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">rcel.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La isla como metá</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">fora.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">El cuerpo como isla en la que estamos atrapados </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">hasta el desmoronamiento.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La isla en la que habito</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">es la misma isla en la que Antonio Tocornal ha venido a dar </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">para encontrar la libertad.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La isla como estructura, entonces.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Como límite y paradoja</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">entre los que transcurren </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">los días de un farero y de un escritor:</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">A mayor encierro mayor libertad.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Tocornal nos habla de una isla y nos habla de un hombre.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Ya se ha dicho de su novela todo lo mejor que se podí</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">a decir.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Ya ha hablado Nadal Suau en seis puntos definitivos en el Prólogo.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Jugando con otras voces para encontrar la exacta </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">única con la que se puede hablar de este libro.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Para poder<span> </span></span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">hablar con propiedad de <em>Bajamares</em> </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">tengo que entrar en mi propia i</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">sla </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">y encontrar la voz adecuada.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Otra cosa sería faltarle el respeto al autor.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Que hurgando en sus propios lí</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">mites</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Que vagando en el má</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">s seco des</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">pojamiento.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">E</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">ncontr</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">ó el tono con el que contar esta historia</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">de la misma manera en que brota un milagro.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La magia del desierto es que sospechamos </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">que en algún lugar habrá </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">agua.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La magia de la desolació</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">n en </span></span><span class="Ninguno"><em><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Bajamar </span></em></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">está en las Palabras.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Palabras en número tan exacto como </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">el de los granos de arena de ese desierto</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">en que se convierte el alma </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">cuando queremos atraparla en un papel.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Tocornal da miedo.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Puliendo. Puliendo.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Como el alquimista de Ezra Pound</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">negándose a pronunciar la palabra mágica</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">que convertiría plomo en oro porque ya una vez</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">la Palabra se había hecho Verbo y Carne.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La palabra que se ve flotando en el aire</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">muda y contundente como la luz en las películas de Kubrick.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La desolación de este libro está sujeta a la belleza.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La perfección de una metáfora es cuando no significa nada.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">La verdad de una analogía es cuando carece de referencia.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Leyendo a Tocornal</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Me doy cuenta de que vivimos insatisfechos. </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Y de que moriremos escondi</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">é</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">ndonos.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">No por miedo</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">sino como austera declaración sepulcral.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Anulando el verso que desde Eliot creíamos intangible:</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">En mi </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">final </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">está la parodia de todo principio.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">No porque nadie nos obligue</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">sino porque así </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">lo queremos.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Porque así lo hemos querido siempre.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-family: "Times New Roman", serif">¡</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Vive escondido!</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Recomendó hace milenios Epicuro, nacido esclavo.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">¡Vive escondido! </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Si no quieres ser esclavo.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Tocornal encuentra una variante a ese mandato</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">con una pregunta que es válida para las mareas infinitas de su libro:</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">¿Dónde vivir más escondido que haciendo frente a la lacerante lucidez de un Ojo sin Pá</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">rpado?</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Un Dios oculto desvelado en las entrañas de un mero.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Un hombre que nace a la muerte</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">enterrado en el vientre de una</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> ballena varada.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Imagino a Tocornal invadido por la </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">fiebre</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">de lo</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">s profeta</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">s.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Un amanuense alucinando un vacío</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> discurso eterno.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">I</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">magino a</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"> </span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Tocornal corrigiendo</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">las palabras que van surgiendo como los detritus</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">d</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">e una tormenta.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Un hombre clasificando al mundo en una isla desierta.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Para Nadie.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Para Nada.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Nunca entenderemos sus palabras.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Y eso Tocornal lo sabe bien.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">Porque para él</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif"></span></span></p> <p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><span class="Ninguno"><span style="font-size: 17pt; line-height: 150%; font-family: "Times New Roman", serif">basta un gesto.</span></span></p><p class="Poromisin" style="margin-top: 0cm; text-align: justify; line-height: 150%"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/BAJAMARES-WEB-min.jpg" border="0" title="undefined" width="430" height="640" align="middle" /> </p>
tag:bloc.balearweb.net,2020-02-08:133883Presentació de "Reis del món" per Jaume Claret2020-02-08T10:16:36+01002020-02-08T10:16:36+01002020-02-08T10:16:36+0100 Jo no soc un crític literari. Si soc re, soc historiador. Però tot i que aquest llibre té un substrat històric, no és evidentment un llibre ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">Jo no soc un crític literari. Si soc re, soc historiador. Però tot i que aquest llibre té un substrat històric, no és evidentment un llibre d’història. Amb això no l’estic desmereixent. No em malinterpretin. De fet, al món anglosaxó ja fa temps que es defensa la ficció com una forma de coneixement. És a dir, entenen que la literatura –a més de l’entreteniment i gaudi estètic que ens pot generar— pot tenir una capacitat de veritat, d’evocació, de coneixement que resulti complementari o fins i tot superador d’aproximacions més històriques. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">Passa una mica com amb aquelles bones anècdotes que, potser no són exactes, però són tant potents que aquesta potencialitat supera en valor la seva veracitat.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">El llibre d’en Tià aconsegueix això. Perquè sense veure’s limitat pel marc estrictament històric, sinó partint d’ell, recrea (que vol dir crear dues vegades o doblement) una nova realitat que, és evident no va existir exactament així, però que acaba sent més veritable i, sobretot, més útil, més comprensible, més evocadora… </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">Hi ha un moment en el llibre (ja ho llegiran) en què Joan March contempla com s’elabora un frit mallorquí. No sabem si el frit va existir, però l’escena és valuosíssima per entendre la psicologia del personatge. Perquè a en Joan March i Ordines, en Verga, “el último pirata del Mediterráneo”, tothom es pensa que el coneix. Tothom n’ha sentit a parlar. La bibliografia sobre ell creix any rere any. Gairebé tothom a Mallorca en sap algun pas o té algun parent que el va conèixer. I, tanmateix, d’en Verga no en sabem res.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">No sé vostès, però fins dia de Segona Festa, quan se’m va acudir comentar al dinar familiar que havia llegit una novel·la amb en March de protagonista, no vaig saber que just a 50 metres d’aquí, en aquest carrer Major de Manacor, hi tenia una casa. Just davant per davant de Sant Francesc. Era un amagatall per pensar. Quan s’hi instal·lava, només ho feia saber a les monges de davant, que s’encarregaven de dur-li el menjar. Hi ha qui fins i tot xerra d’un túnel per sota del carrer Major. Però els tiets de la meva dona, que són qui van comprar la casa, mai el van localitzar.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">Tornant a REIS DEL MÓN, l’escena del frit és ben reveladora de la mallorquinitat del personatge. I això és una cosa compartida amb l’altra protagonista de la novel·la. Tots dos són profundament mallorquins. Deia Joan Miró que calia tenir els peus ben ferms a terra per poder botar ben enfora. O dit d’una altra manera, només des d’allò propi es pot ser universal. March i Mascaró van aconseguir precisament això. Sense deixar de ser malllorquins, ser universals.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">March, si podia, només treballava amb gent nascuda a l’illa. Mascaró, a l’exili –i com passa sovint amb els exiliats— va construir (va imaginar) una illa idíl·lica, inexistent. Ser de Mallorca era, sens dubte, un tret definitiu i definitori en ambdós casos.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">No era l’únic tret compartit. Tots dos nomien Joan, tots dos eren de Santa Margalida, tots dos va excel·lir en els respectius camps i tots dos, penso, compartien un mateix tipus d’intel·ligència. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">Dit pel broc gros, podríem establir que hi ha dos tipus de creadors: aquells que fan la seva obra a partir de barrejar de forma original elements ja existents, és a dir, que creen a partir del vincular àmbits fins aleshores aliens o de trobar relacions fins aleshores inexplorades; i aquells que creen del no-res, aquests últims són intel·ligència pura. Són aquells capaços d’imaginar el futur abans que aquest prengui forma. Els protagonistes d’aquesta novel·la són d’aquests darrers.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">March imagina negocis, on ningú hi havia pensat. Negocis amb conseqüències que encara avui són presents… per la família March que encara avui són de les més riques d’Espanya, però també per Mallorca on ‘la reforma agrària’ podríem dir que va ser obra d’en Verga. Per la seva banda, Mascaró va connectar cultures de la mà de la seva increïble capacitat lingüística. Tot i que encara no suficientment valorat i recordat a Mallorca, el seu ressò intel·lectual és encara present, especialment al món anglosaxó, on els seus llibres formen part del cànon occidental i, per exemple, un dels seus llibres està entre els deu més venuts de la col·lecció de clàssics de Penguin.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">Però tampoc voldria que pensessin que estem davant dues ànimes bessones. Tampoc és la intenció de la novel·la d’en Tià suggerir aquesta lectura. Si en March va ser un home d’acció i negocis, guiat exclusivament per la recerca del guany econòmic; en Mascaró va ser un home d’idees i ideals, republicà convençut, que va cercar tota la seva vida el coneixement. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">Aquesta diferència, paradoxalment, els feia més propers. Per March, Mascaró era un orgull (que un margalidà, que un vilero, tingués aquesta reconeixement intel·lectual) i, al mateix temps, una mena de curiositat entomològica: algú que vivia en i pels ideals… per en Verga era incomprensible. Per Mascaró, March era també una oportunitat d’estudiar i aprofundir en l’ànima humana… en una ànima moguda per uns interessos i afanys que a ell, un home de lletres, li quedaven ben enfora… pel savi afincat a Anglaterra era també incomprensible aquest relativisme.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">Per tots dos, es barrejava l’orgull de conèixer algú únic i nascut al mateix poble, amb l’interès pel què és diferent, tot reconeixent en aquesta diferència quelcom de singular. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">I, precisament, en Tià fa una mica això<a name="_GoBack"></a>… pren aquests dos mallorquins únics i ens permet el luxe de veure’ls, de sentir-los i d’acompanyar-los per la seva relació estesa al llarg de pràcticament una vida. De fons hi ha guerres, exilis, negocis, èxits, reconeixements, traïcions, amors i morts… però tot això passa molt en un segon pla, perquè en primer pla, REIS DEL MÓN, és una conversa sobre l’ésser humà, sobre els seus afanys i les seves pors, sobre els seus somnis i les seves esperances, sobre desenganys i sobre amistat. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt">Perquè en aquesta conversa, fragmentària i recreada, allò que presenciem és un fragment de vida. Què més se li pot demanar a un novel·la ?</span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"><strong>Jaume Claret</strong> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="line-height: 115%; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14pt"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/REIS.jpg" border="0" width="323" height="480" align="middle" /></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span>
tag:bloc.balearweb.net,2020-02-06:133873Margen Cínico, una reseña de Alex Armega2020-02-06T18:21:19+01002020-02-06T18:21:19+01002020-02-06T18:21:19+0100 Por supuesto que se puede leer este libro como si fuera el primer libro que uno lee de Gabriel Bertotti, la sorpresa y el entretenimiento están asegurados, pero cuenta con ventaja ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Por supuesto que se puede leer este libro como si fuera el primer libro que uno lee de Gabriel Bertotti, la sorpresa y el entretenimiento están asegurados, pero cuenta con ventaja aquel que también haya leído <em>Margen Crítico</em> (un hermoso libro que habla de libros y de literatura con el mayor respeto y la mayor libertad), y todavía más ventaja tendrán<span> </span>aquellos que leen a diario su libro virtual infinito, en el conocido <em>site</em> del autor, en Facebook. Digo esto, porque para entender, el ambicioso “proyecto literario” del autor- para decirlo de alguna manera, porque Gabriel dispara a todo lo que se mueve-, antes de preguntarse de qué escribe Gabriel o sobre qué escribe este argentino radicado desde hace años en la isla de Mallorca, conviene antes haber leído algo, y no precisamente y exclusivamente todos los libros de Gabriel, tampoco de haber leído mucho o poco, no se trata de cantidad o calidad, sino de haber leído lo suficiente como para amar a los libros, a sus autores y a la literatura tanto como para no poder vivir sin ella. Cumplido este mínimo requisito, a ningún amante de las letras le resultará difícil o extraño leer <em>Margen Cínico</em> y hacerse amigo de Bertotti; con los oídos tapados como los marineros de Ulises subirse a la misma barca, y sin rumbo ni destino remar con él en la misma dirección porque, como ya ha sido dicho, en la experiencia está el sentido.</span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Otra no queda. Hay que entregarse, porque en Bertotti nada es lo que parece. Por ejemplo, en este libro que habla de cine no estamos leyendo a un crítico de cine; por así decirlo, a la manera de un francés que escribe para los <em>Cahiers du Cinéma</em>, ni leyendo a un cinéfilo erudito, como a nuestro Salvador Samaritano, aquél conductor de TV argentino cuya presentación de las película duraba más que toda la película. Y, aunque Gabriel es un filósofo en toda regla, y de los buenos, de la vieja escuela griega, de aquellos que hacían de la filosofía su forma de vida, tampoco estamos leyendo a un filósofo del cine, o a alguien que pretenda hacer con el séptimo arte una tesis de filosofía. Pues entonces, ¿Cómo hablar de este libro? ¿Cómo calificar este extraño y asombroso libro? Lo diré a riesgo de ser mal interpretado: <em>Margen Cínico</em> es el libro de un escritor que habla del cine como si estuviera haciendo cine. Y hacer cine es hacer arte.</span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif"><em><span style="font-family: "Times New Roman","serif"">Margen Cínico</span></em><span style="font-family: "Times New Roman","serif""> es un libro de cine y de amor por el cine, un libro que habla de películas, actores, directores, de la industria del cine, del cine como arte y espectáculo mediante escritos breves, impresiones personales, anécdotas, entrevistas, mentiras piadosas, verdades como la copa de un pino, humor, literatura y<span> </span>poesía. </span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Como en el cine, supongo que cada una de las partes de este libro ha sido pensada y escrita como si se tratara de escenas aisladas, filmadas sin aparente sentido global, en diferentes tonos y en distintos tiempos, pero rumbo a una sala de montaje donde jamás se montará nada. Por supuesto que Gabriel no se ha dedicado al cine, pero sí resueltamente a escribir. Entonces, “escribir como si filmara” termina por otorgarle a <em>Margen Cínico</em> una estructura narrativa totalmente nueva, inesperada, desconcertante y tan libre y anárquica como encantadora; algo parecido a lo que para Gabriel representa el cine de David Lynch: “es como si el mundo del otro lado de los sueños se hubiera escapado de las mentes sincronizadas de los soñadores y se hubiera instalado entre una hamburguesería y una fábrica abandonada” (Pág.285).</span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Como lo dije antes, escrito con la total libertad de no ser nadie más que un amante empedernido del cine, que escribe lo que le da la gana, lo que siente, sin prejuicio alguno, sin más límites ni restricciones que el del buen gusto y la buena prosa cuando se hace poesía: “Amanece en Camboya. Dos hombres se alejan de la ribera coronada por las cabezas cortadas de aquellos que murieron alucinados por la irremediable verdad”.<span> </span>Terrible, escalofriante, escrito como si Gabriel se hubiera quedado en la costa viendo como el soldado loco y el Capitán Willard abandonan el corazón de las tinieblas… (<em>Apocalypse Now, Redux</em>, Pág. 215)</span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Y también hay buen humor, cuando llegamos a una parte del libro titulada “El esplendor de lo inútil”, un breve diccionario del fracaso. Pero cuidado que el humor está en todas partes: “Wayne es el arquetipo de la pluma. Al verlo no cuesta imaginar a un cowboy cuya ropa interior son unas bragas manchadas”, dice Gabriel sin pudor ni temor cuando habla del legendario e intocable John Wayne. (Pág.414)</span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Pese a la aversión por las palomitas que el autor de este libro manifiesta en muchas páginas, compremos la canasta más grande y con una sonrisa grande entrémosle a este<span> </span>libro, entremos al cine:</span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">“Toda tu vida no has sido otra cosa que Bambi”, dice Gabriel en el prólogo, homenajeando a todas aquellas películas de Disney que marcaron nuestra infancia, y que aún hoy, a pesar de la inmediatez y la furia de los videojuegos, estas maravillosas películas, ultramodernas, remasterizadas, en 3D, con alucinantes efectos especiales<span> </span>a velocidad de vértigo y que con un endemoniado sonido inundan la pantalla, siguen siendo lo que eran, películas para los chicos, cine de la infancia. Porque como dice Gabriel “el cine nunca se nutre de la realidad, sino que se alimenta de sí mismo”. El cine no reproduce ni copia nuestra infancia para embellecerla y hacerla más dulce y placentera: <em>Bambi</em>, <em>Blancanieves</em>, <em>La Bella Durmiente</em>, <em>Mary Poppins</em>, <em>Dumbo</em>, <em>El Libro de la Selva</em>, <em>Peter Pan</em>, así como <em>Harry Potter</em> para nuestros hijos, son la infancia.</span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">“La realidad supera la ficción”, suelen decir los periodistas con nómina cuando algo los conmueve y no saben qué decir. Pues la ficción no supera nada. La ficción es la realidad misma cuando un escritor o un director de cine la toca y la convierte en arte. De todo esto, precisamente de arte, nos habla Gabriel Bertotti cuando en <em>Margen Cínico</em> le toca el turno a John Huston, David Lynch, Stanley Kubrick, Akira Kurosawa, Orson Wells, Chaplin, Buster Keaton, Buñuel, Leos Carax, Los hermanos Cohen, Tarantino, y a tantos otros grandes mencionados en más de 450 páginas de literatura y cine… Y también en esta reseña vale destacar<span> </span>la valentía del autor cuando habla en serio del cine de Santiago Segura, popular y famoso, pero siempre acosado por el cinismo postmoderno de lo “políticamente correcto”, y quebrar una lanza por el impresentable y querido <em>Torrente</em>, que si ese personaje no es arte le pega en el palo tío… </span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Por último, en este convulso tiempo plagado de <em>fake news</em>, quisiera advertir a los incautos lectores del peligro que tienen para nuestra salud mental las entrevistas de un tal Alexander G, colaborador de Gabriel en este libro; son tan disparatadas y actuales que al leerlas, para mi alegría pensé que John Ford y Orson Welles todavía seguían vivos, que el “Palacio del Cine” todavía estaba abierto y que mi viejo a la salida del trabajo nos llevaría a ver <em>El bueno, el malo y el feo</em>.</span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: medium"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Las fotos, como todo en este libro, son muy raras. Son de Gabriel Bertotti, pero, como aquellas ambiguas pitonisas, cuyo oráculo está en Delfos, no dicen ni ocultan nada. Son también literatura, relato y símbolo; los que frecuentamos los post de Gabriel en Facebook ya lo sabíamos. La foto de contraportada, que supongo no es de Gabriel sino de Alexander G, es de una desoladora belleza pocas veces vista.</span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Como ya le he dicho a Gabriel respecto a <em>Margen Crítico</em>: “ Che, cuántos libros quedaron afuera…”, ahora le digo cuántas películas quedaron afuera, cuánto cine quedó fuera de este libro… pero no importa querido amigo la vida entera no cabe en un libro, pero seguro que habrá más libros y más vidas.</span><span style="font-size: small"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: small"></span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: small"><strong>Alex Armega</strong> </span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: small"> <img src="http://fausto.balearweb.net/get/Margen.jpg" border="0" width="407" height="640" align="middle" /></span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: small"> </span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: small"> </span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: small"> </span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: small"> </span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span>
tag:bloc.balearweb.net,2020-01-23:133799Presentació de Margen cínico. Per Begoña Méndez2020-01-23T19:50:46+01002020-01-23T19:50:46+01002020-01-23T19:50:46+0100 Aunque Gabriel Bertotti es un exquisito cinéfilo, Margen cínico es mucho más que el ensayo de un enamorado del cine. Y aunque Bertotti es un poeta exaltado, siempre ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Aunque Gabriel Bertotti es un exquisito cinéfilo, <em>Margen cínico </em>es mucho más que el ensayo de un enamorado del cine. Y aunque Bertotti es un poeta exaltado, siempre arriba, un escritor intenso que juega fuerte, este libro es mucho más que un poema homenaje a las películas que han contribuido a hacer de él el autor sabio y desvergonzado que escribe para honrar la vida y enseñarnos a aceptar la muerte. En <em>Margen cínico</em>, Bertotti apuesta por transitar las lindes desconocidas de la historia del cine, por entregarse al juego literario de inventar lo que no existe y que, sin embargo, debería estar ahí, por pura justicia poética. La literatura de Bertotti nos convierte en samuráis y en <em>stalkers</em> y somos con él un grupo salvaje que ama los desiertos y que rastrea los paisajes nevados. <em>Margen cínico</em> reescribe los films de nuestras vidas y los transforma en versos que gritan y que susurran las grandes bellezas y los amores perdidos. Convierte sus películas amadas en piezas de artesanía que encierran la suavidad de los monstruos y la ternura de los héroes fracasados. Sus textos son joyas parlantes que nos hacen recordar antiguas verdades, como que la amistad y la risa son dos de las más bellas formas del coraje. <em>Margen cínico </em>nos hace reír y partirnos de risa y es una compañía amiga, sí, pero tengan cuidado: también sabe dejarnos a la intemperie porque aquí, en este libro, llueve mucho y hay cielos inmensos y águilas solitarias en pleno vuelo. Hay infancias desoladas y violencias brutales. Mientras leía <em>Margen cínico</em> imaginaba a Bertotti como un bibliotecario borgiano que nos ilumina con el fuego que sostiene entre sus manos. Alguien con el extraño encargo de ordenar los imaginarios de mi memoria fílmica. Pero, y esto es lo que otorga un valor literario definitivo, conocer las películas sobre las que escribe no es en absoluto necesario para poder gozar de este libro. Con esto quiero decir que sus historias de hombres sin nombre y sin memoria revelan igual mis anhelos, con o sin <em>Paris, Texas</em>. Que el fuego camina con su escritura y que me quema igual, con o sin David Lynch. Y lo repito, tengan cuidado: Gabriel Bertotti nos vampiriza igual, con o sin Murnau. Léanlo con las puertas abiertas y con el cuello inclinado: su mirada poética conoce nuestros secretos y por eso sabe mordernos. <em>Margen cínico</em> es la luz viva y la sangre de nuestra memoria fílmica. Nadie debería salir indemne del arte y Bertotti se ha encargado muy bien de ello. No podría hacer otra cosa que darle las gracias.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="color: #ffffff; font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"><strong>Begoña Méndez. La Biblioteca de Babel 22/01/19</strong></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><strong><span style="font-size: small"></span></strong></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: small"></span></span></p><span style="font-size: small"><div style="text-align: center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/Bertotti.jpg" border="0" width="640" height="480" /></div></span><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span>
tag:bloc.balearweb.net,2019-12-11:133536Presentació de Margen cínico, de Gabriel Bertotti. Per Sebastià Alzamora.2019-12-11T17:10:05+01002019-12-11T17:10:05+01002019-12-11T17:10:05+0100 Aviat farà dos anys Gabriel Bertotti i un servidor (i alguns de vostès també) ens vam reunir aquí, en aquest mateix temple que coneixem com a Món de ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt"><span style="font-family: Times New Roman">Aviat farà dos anys Gabriel Bertotti i un servidor (i alguns de vostès també) ens vam reunir aquí, en aquest mateix temple que coneixem com a Món de Llibres, amb el pretext de presentar un llibre que havia escrit jo i que ell va presentar, fins molt més enllà de les possibilitats del llibre en qüestió. Un bon argentí, com sap tothom, no oblida ni perdona, i avui torn a comparèixer aquí, davant de la congregació, per rebre, <em>desde este mismo púlpito</em>, el càstig que em correspon, en forma d'inversió de papers. Avui som jo qui ha de presentar <em>Margen cínico</em>, el nou llibre de Gabriel Bertotti, i, com va dir el clàssic, <em>en mi vida me he visto en tal aprieto</em>. No perquè el llibre no m'agradi: ben a l'inrevés, i ja ho dic des del començament, el llibre és magnífic, una joia. La meva aprensió es basa en dos altres motius, ben diferents. D'una banda, es torna a donar la mateixa desproporció que fa dos anys, però a l'inrevés: <em>Margen cínico</em>, el llibre, la seva bigarrada magnificència, ultrapassa de molt les meves possibilitats com a presentador de llibres. D'altra banda, a més, tenc por. Tenc por de l'autor, concretament. Aquest home que tenc al costat, Gabriel Bertotti, no és normal. I ara intentaré explicar per què.<strong></strong></span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt"><span style="font-family: Times New Roman"><span> </span>Abans de fer-ho, em permetran que faci una d'aquestes coses que no hauria de fer el presentador d'un llibre en l'exercici de les seves funcions, però que no em puc reprimir de perpetrar. La cosa consisteix a explicar anècdotes que li han passat al presentador durant la lectura del llibre, un vici horrible. Però el cas és que han de saber vostès que la lectura de la segona meitat de <em>Margen cínico</em>, duita a terme durant la darrera setmana, em va coincidir amb dos viatgets breus però gairebé consecutius (d'aquesta manera, i obr un parèntesi, faig veure que som un d'aquests escriptors viatjats que sempre transmeten la impressió de venir de llocs molt interessants de fer coses molt interessants, dues coses que mai són certes, i tanc el parèntesi). Gràcies a la generositat, munificència i previsió tant de l'autor com de l'editor, jo disposava d'un exemplar del llibre, que vaig tenir el goig de rebre tan bon punt va sortir d'impremta, i també d'un joc de galerades, que se m'havia lliurat uns dies abans per si volia anar avançant feina. L'exemplar providencial, afortunadament no dedicat, el vaig deixar oblidat dins un taxi de la ciutat de Colònia, Alemanya, en el típic descuit que tens quan estàs pensant en com arribaràs a una adreça que t'han donat, en un país on es parla un idioma del qual amb prou feines saps dir la paraula <em>kartoffen</em>. Aquesta va ser una pèrdua òbviament sensible, però em vaig consolar pensant que, en tornar a casa, podria continuar la lectura amb el joc de galerades, que podria endur-me'n també al segon viatge, que era a un destí molt més proper, concretament la ciutat en guerra de Barcelona. Vaig ser a Barcelona dimecres d'aquesta setmana, just a temps per rebre damunt meu un aiguat de magnituds bíbliques. Exposat a la intempèries com em trobava, i amb el joc de galerades sota el braç, vaig intentar protegir-me del diluvi amb un paraigua que vaig comprar a un establiment regentat per una família migrada de l'Orient cada vegada menys llunyà (un xino, per abreujar) per tres euros, però va ser debades. Dues ventades fortes i un ruixat especialment portentós al xamfra del carrer Diputació amb Passeig de Gràcia, a pocs metres de l'entrada de metro on esperava poder arribar i arrecerar-me, van desintegrar el paraigua xinès i van estar a punt de fer el mateix amb les galerades. Les galerades, però, van sobreviure, perquè les edicions de Món de Llibres són molt cuidades i fan servir un paper d'una qualitat especialment alta, de gran capacitat d'absorció. De manera que vaig dur el joc de galerades greument accidentat (però no mort, com el dèbil paraigua) fins a un lloc segur, on em vaig dedicar a guarir-lo amb l'ajut de l'escalfor d'uns radiadors de calefacció de Gas Natural. El joc de galerades va respondre tornant prou en si per continuar sent llegible, tot i que els fulls van adquirir aquella rigidesa apergaminada que agafa el paper (el bon paper, vull insistir; el dolent es desfà) quan el banyes i després l'eixugues. I així vaig culminar la meva lectura de <em>Margn cínico</em>, en aquell feix de papers una mica encarcarats que ara us puc mostrar aquí.<strong></strong></span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt"><span style="font-family: Times New Roman"><span> </span>Us he endossat aquesta historieta, en realitat, per un motiu que ens du a allò que de debò us volia explicar. I és que el relat de les meves vicissituds amb la lectura de <em>Margen cínico</em> em fa pensar, tan vagament i capriciosament com vulgueu, a les que conta el gran Christopher Walken en una de les escenes més rutilants del clàssic <em>Pulp Fiction</em> de Tarantino, que és aquella en què fa entrega a un suposat Bruce Willis nin (suposat perquè no el veim, està en fora de camp) del rellotge de son pare, que ell, Christopher Walken, ha custodiat com una penyora d'ençà de la mort del pare de l'infant, i amic seu, a la guerra de Corea, o de Vietnam, ara no me'n record. Òbviament una història i l'altra no tenen res a veure, com també és obvi que jo no som Christopher Walken, que va arribar a dur el rellotge dins el recte durant cinc o sis anys, perquè no li prenguessin. Jo no vaig arribar a un nivell semblant d'abnegació i sentit de la responsabilitat ni amb l'exemplar del llibre ni amb el joc de galerades, tot i que en descàrrec meu s'ha d'admetre que hauria resultat més complicat i dolorós. Però això, el fet d'associar una anècdota personal amb una seqüència que ens encanta d'una o altra pel·lícula, només perquè els fets que hi passen s'adequen a una sintaxi narrativa aproximadament similar, és una clara mostra del que crec que hauríem d'anomenar cinepatia. I que era on volia arribar.<strong></strong></span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt"><span style="font-family: Times New Roman"><span> </span><em>Margen cínico</em> és l'obra d'un cinèpata, que és el nom que correspon a un malalt de cinepatia. Però no un cinèpata qualsevol, com jo mateix, sinó un que es troba en una fase aguda del trastorn. I aquest cinèpata en fase aguda és, com dic, el que tenc al costat, Gabriel Bertotti, autor del llibre que he de presentar. I argentí, per acabar-ho d'adobar. I si dic alguna cosa amb la qual ell estigui en desacord? I si se'n tem de la meva incompetència manifesta? I si una d'aquestes fugaces associacions d'idees entre la realitat i el cinema el du a vincular aquest mateix instant amb algun de la pel·lícula <em>Joker</em>, que em consta que li ha agradat molt, i decideix actuar com un Joaquin Phoenix qualsevol contra un presentador insuportable? Comprendran vostès que no les tengui totes.<strong></strong></span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt"><span style="font-family: Times New Roman"><span> </span>Per fortuna, el perfil i el quadre clínic del cinèpata són més propers als del sociòpata que no als del psicòpata. Vull dir que en principi no se n'han d'esperar conductes extremes ni aberrants, ni una compulsió assassina irrefrenable, etcètera. Però això no treu que el cinèpata no pugui tenir també un alt grau de perillositat social, més que més perquè es presenta precisament sota un aspecte socialment acceptable, com un membre perfectament integrat de la comunitat. El cinèpata no envaeix la via pública ni destrossa el mobiliari, com sí que fan els seguidors dels clubs de futbol, una altra espècie profundament trastornada però tanmateix ben acceptada per les societats occidentals com a paradigma de la seva decadència, i que sí que pot arribar a la violència física pel llançament d'un corner. Per entusiasmat que surti del cine després de veure la darrera obra mestra del seu director de capçalera, el cinèpata no desfila en cotxe fent sonar llargament el claxon i causant embussos per les principals artèries de la ciutat, ni trabuca les papereres ni compixa les casetes dels venedors de la ONCE (notin el temible jardí en què m'he ficat aquí, atesa la doble condició que té l'autor com a cinèpata i com a futboler, i a més, insistim-hi argentí. Feim, per tant, una elipsi kubrickiana sobre el jardí en qüestió perquè no es noti gaire). El cinèpata no és normal, això ja ho he dit abans, però les manifestacions de la seva alienació són més subtils. I tanmateix, són ben reconeixibles i no exemptes d'un perill cert.<strong></strong></span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt"><span style="font-family: Times New Roman"><span> </span>Quan discuteix amb la seva parella, posem per cas, el cinèpata reviu un enfilall d'escenes glorioses de parelles que s'engeguen mútuament al diable, des d'Al Pacino i Diane Keaton a la segona part d'<em>El Padrí</em> de Coppola (1975), fins a Jennifer Jones i Gregory Peck besant-se apassionadament mentre moren acribillats per ells mateixos a <em>Duelo al sol</em> de King Vidor (1953). Aparentment es tracta d'algú a qui li agrada practicar una habilitat social tan estesa com la de comentar pel·lícules, però per a ell o ella això no és un simple entreteniment de sobretaula. No és innocu: el cinema, i aquells que fan el cinema, són part de la seva vida, en una mesura com a mínim igual d'important, i sovint més, que els éssers de carn i ossos que l'envolten en el dia a dia. Troba vulgars expressions com “el setè art” o “el cel·luloide”, que són pomposes però que no es fan càrrec de la veritat profunda de l'assumpte: i aquesta veritat és que el cinema és la vida, o que la vida es justifica i pren sentit en tant que el cinema li dona forma. Això inclou tota la vida humana anterior a la invenció del cinematògraf, que també coneix per la manera que el cinema l'ha moldejada: l'Edat Mitjana és l'Edat Mitjana de les pel·lícules, l'Imperi Romà és l'Imperi Romà de les pel·lícules, i així successivament. Menysprea els rumors i la xerrameca sobre els artistes, però s'apassiona en descobrir que Joan Fontaine i Olivia de Havilland eren germanes, i s'entendreix pensant en com la primera va sofrir durant tota la vida l'enveja i la gelosia atroces de la segona, amb el suport inestimable de la seva malvada mare. Minimitza també la importància dels premis i dels festivals, però es mosqueja com si es tractés d'una qüestió personal quan els films, els directors, les actrius i els actors de la seva devoció no són reconeguts així com sens dubte mereixen. El cinèpata s'emparenta amb el cinèfil, però només fins a un cert punt, perquè el cinèfil té alguna cosa de funcionari de la memòria del cinema, una cosa entre un notari, un historiador i un arxiver. Moltes dades dins el disc dur, però poca emoció al cor i a les venes, poca ànima. Parlant de funcionaris, quan algú que l'atén a una finestreta, o a un banc, o a la facturació d'un vol, el tracta amb maneres inadequades (aquest tipus de mindundi que es pensa que té algun tipus d'autoritat damunt la resta només perquè és l'últim mico d'una empresa o d'una administració pública), el cinèpata s'imagina a ell mateix com Steve Buscemi a <em>Fargo</em>, que es carrega el vigilant d'un pàrquing perquè pretén cobrar-li una hora sencera quan només ha passat uns minuts dins el local. Té una relació tortuosa, el cinèpata, amb els tràilers, els teasers, les crítiques que apareixen el mateix dia de l'estrena (o fins i tot abans) i, en general, amb tot el que pugui desembocar en l'espòiler, amb el qual se situa en un punt intermedi entre el dolor i el plaer. D'ençà de la invenció d'internet, i de l'assentament de l'hegemonia de Google, quan veu una pel·lícula que li agrada es passa hores, i fins i tot dies, navegant a la recerca d'informació sobre el rodatge, d'entrevistes amb qui sigui que hagi tengut alguna cosa a veure amb la realització d'aquella obra, de curiositats sobre la banda sonora, de notícies estrambòtiques sobre gent que s'ha enamorat, o s'ha suïcidat, o ha comès qualsevol tipus de barbaritat abans, després o durant del visionat del film. El cinèpata viu en una dimensió paral·lela a la de la realitat tangible, i la notícia d'una determinada estrena d'aquí a uns mesos, o la troballa d'una pel·lícula de la qual en desconeixia l'existència (i millor si altres cinèpates la desconeixen també, i així en pot presumir davant d'ells) li alegra la vida amb una emoció molt semblant a la de la retrobada d'un vell amic o el naixement d'una inesperada atracció sexual o amorosa. Ja hem dit que en principi no és violent, però se sent ofès o ofesa en alguna part molt íntima en presència de l'esnob, aquella espècie sincerament assassinable que no pot viure sense qüestionar, o refutar per<span> </span>complet, els mèrits inqüestionables de les pel·lícules que li tenen l'anima robada al cinèpata sensible.<strong></strong></span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt"><span style="font-family: Times New Roman"><span> </span>El <em>Margen cínico</em> del cinèpata Gabriel Bertotti no fa referència, crec, al cinisme tal com el coneixem habitualment, és a dir, com l'habilitat propera a la hipocresia damunt la qual es basen gran part de les nostres relacions socials (d'aquí que el seu comportament sigui subtilment, prò profundament, antisocials). Té més a veure amb els cínics com a escola filosòfica, i aquí hem de recordar que la paraula <em>cínic </em>prové, etimològicament, del llatí c<em>ynicus</em>, que a la vegada és una adaptació de la veu grega <em>kynikós</em>, és a dir, “aquell que pertany a l'escola cínica” o bé “allò relatiu al ca”, perquè deriva de <em>kynós</em>, que vol dir ca. <em>La escuela del perro</em>, en definitiva, com anomena els cínics el mallorquí Carlos García Gual. No ens pot passar per alt la proximitat entre aquest <em>kynós</em>, que vol dir “ca”, amb el <em>kine</em>, també grec, que significa “moviment”, i del qual procedeix la paraula <em>cine</em>. A l'inrevés del cínic i del cinisme tal com el tenim entès i practicat avui, el cínic de l'escola cínica es caracteritzava per la seva desconfiança de les aparences, la seva disconformitat amb les convencions socials i la seva recerca de la veritat. Eren antisocials també, gent que no convenia ni encaixava amb el bon funcionament del sistema.<strong></strong></span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt"><span style="font-family: Times New Roman"><span> </span>Com Diògenes, que va ser el pare dels cínics i que ha acabat donat nom a una síndrome que consisteix a acumular porqueria dins el propi domicili, Gabriel Bertotti també va, a través de les pàgines del seu llibre (d'aquests i dels seus altres llibres) amb una llanterna a la mà en ple dia, a la recerca de la veritat, de dones i homes de veritat. I, com a més de cinèpata és un escriptor excel·lent, propietari d'una escriptura rica i poderosa tant pel que fa al llenguatge, que s'hi desplega exuberant, com a les incomptables referències que maneja, aquesta recerca la fa dins l'àmbit de la ficció, en aquest cas de la ficció cinematogràfica, la ficció en moviment aparent, el moviment que sorgeix d'unes imatges projectades a través d'un canó de llum que esqueixa un àmbit ple d'obscuritat (la caverna de Plató, en efecte). Això li permet moure's, i guiar-nos, a través d'aquest espai incert, però absolutament real, en què Borges explica en una entrevista l'instant que precedeix la caiguda dins la ceguesa total, i que consisteix en un instant de contemplació de la més pura bellesa. O posar-nos al corrent sobre una galeria memorable de bells perdedors que van fracassar sense pal·liatius en el seu intent de fer-se un lloc dins la història del cinema, o d'una rastellera de projectes cinematogràfics que no van arribar a bon port pel motiu que sigui, i que anaven a càrrec d'escriptors, artistes i directors que podien haver fet alguna cosa important però no la feren. O fer-nos morir de goig amb un seguit de textos a mig camí entre l'assaig i la fabulació, en què acabam de saber-ho tot sobre Ford, Kubrick, Buster Keaton, Kurosawa, Lynch, Huston , Tarkovski o Buñuel, perquè el que sempre ens falta per saber és allò que podem descobrir a través de la intuïció i de l'humor d'un fabulador capaç d'escodrinyar l'ànima humana amb la subtilesa i la falta de contemplacions (les dues coses alhora) amb què ho fa Gabriel Bertotti. O revelar-nos per fi la causa de l'endarreriment secular d'Espanya, i de les Balears, en els informes PISA (altrament coneguts aquí com a <em>informe Trepitja</em>) i en els rànquings d'I+D de la UE, i que no és altra que l'obstinació indiscutiblement cateta a veure les pel·lícules doblades, fins al punt de consagrar el doblatge com a disciplina artística vàlida. El <em>Margen cínico</em> de Gabriel Bertotti s'estén, efectivament, per un marge de la realitat en que allò que és veritable i profund sorgeix del que es presenta com a improbable o arbitrari, i això és el que fa que llegim les seves pàgines amb una constant i feliç sensació de meravella. Bertotti és el boig lúcid que fa ressuscitar la morta al final inoblidable d'<em>Ordet</em>, el mentider veraç que Woody Allen glossa a les seves millors pel·lícules, i que podia haver estat interpretat per Alan Alda, però també per Robert Mitchum després d'haver passat per l'experiència de <em>La nit del caçador</em> de Charles Laughton, o per Erland Josehpson a les ordres de Bergman. Per algun actor molt sofisticat o molt esqueixat, sempre temible i a la vegada mereixedor de llargues converses a la vora del foc, i sobretot guapo i ben plantat. La meva recomanació és que no es perdin aquesta oportunitat esplèndida d'immergir-se en els feliços deliris de la cinepatia. Moltes gràcies i enhorabona, Gabriel Bertotti.</span></span></p><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt"><span style="font-family: Times New Roman"><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><strong>Sebastià Alzamora</strong> <span style="font-size: small"> </span></p><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><strong><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt">BERTOTTI (MÓN DE LLIBRES, 7-XII-19)</span></strong></p><div style="text-align: center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/Margen.jpg" border="0" width="407" height="640" /></div></span></span><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; line-height: 200%; text-justify: inter-ideograph"><span><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"></span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span>
tag:bloc.balearweb.net,2019-11-21:133412Una flor sin pupila y La mujer de nieve2019-11-21T11:02:47+01002019-11-21T11:02:47+01002019-11-21T11:02:47+0100 Un libro a veces no es solo un libro y algunas palabras son mucho más que palabras. Algunos libros no deberían estar allí. Lo mismo que ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""><span style="font-size: small"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/Una%20flor.png" border="5" vspace="5" width="306" height="480" align="right" /></span><span style="font-size: medium">Un libro a veces no es solo un libro</span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">y algunas palabras son mucho más que palabras.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Algunos libros</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">no deberían estar allí.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Lo mismo que la vida, son un puro milagro.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Lo normal es que no hubiera nada. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Que la taza estuviera rota</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">y que no pudieras tomar café.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Un libro a veces es un extraño artefacto</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">compuesto por sortilegios y hechizos,</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">misteriosos mantras que transforman</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">dolor en plenitud</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">y que resucitan a los muertos en vida.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Uno de esos extraños aparatos que te comunican con </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">los mundos ocultos detrás de tus ojos</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">es este experimento llevado a cabo</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">por una Mujer de Nieve</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">que se niega a ser simplemente Begoña Méndez</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">y que sabe que solo las flores sin pupila</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">son dignas de llamarse flores.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Y si pudiéramos llamarlo "libro"</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">este sería un libro maldito.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Un libro robado a las vírgenes de todos los sacrificios.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Un libro que reproduce</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">de otra manera</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">en otro ámbito</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">las palabras con las que resucitó de sus pedazos</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">esparcidos en el desierto</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Osiris</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">y que repitió sin esperanza pero lleno de fe </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">el doctor hereje</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">que creo al Monstruo.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Porque el Paraíso es de los Monstruos</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">que refutaron todos los Infiernos.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">La Mujer de Nieve</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">viene del pasado remoto</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">en el que los hombres recitaron las palabras de las mujeres</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">que despreciaron al dios del dolor</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">cantando las canciones de la alegría.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><em><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Sagrado sea mi vientre</span></em></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><em><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Bendito mi placer</span></em></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><em><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Eterna mi agonía.</span></em><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Como Paul Klee</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Begoña Méndez </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">es una flor sin pupila </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">que canta la canción</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">de los que habitan entre los</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">no nacidos y los muertos.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="color: #ffffff; font-family: "Times New Roman","serif"">.</span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium"><strong>Gabriel Bertotti</strong></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span>
tag:bloc.balearweb.net,2019-10-24:133304Temporada alta. La mirada lúcida de Nadal Suau.2019-10-24T11:51:46+02002019-10-24T11:51:46+02002019-10-24T11:51:46+0200 Yo fui tonto mucho tiempo. ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><em><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Yo fui tonto mucho tiempo.</span></em></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><em><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium"> </span></em><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Este libro que comienza con un símbolo y termina con un talismán</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">no es la crónica de una ciudad.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">O no es solamente la crónica de una ciudad. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Es muchas cosas a la vez.<img src="http://fausto.balearweb.net/get/Temporada%20Alta%20%282%29.jpg" border="0" hspace="5" vspace="5" width="322" height="480" align="right" /></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Este libro no es lo que el autor cree que es.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">O no es solamente lo que el autor cree que es.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Un libro es importante cuando surge por sí mismo como una nueva realidad inesperada.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Como si a pesar de ser irremediable pudiera ser considerado un accidente o un error.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">El autor es una falacia y un fracaso.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Todo orden es superstición.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-size: medium"><em><span style="font-family: "Times New Roman","serif"">Temporada alta </span></em><span style="font-family: "Times New Roman","serif"">es la crónica de la construcción de un pensamiento.</span></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Es la crónica de las variables y posibilidades que median entre la historia y la distopía. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Es la construcción de un artefacto como hipóstasis de los empeños de esa mente inquieta, desprovista de subjetividad y melancolía, haciéndose tan contundente en su materialidad como una fuente en una rotonda, una estatua vacía que se repite en otro mundo o el sendero de detritus urbanos que te conduce sano y salvo de vuelta a tu hogar.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">¿Quién es ese que habla?</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Ese que piensa.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">¿Desde dónde dice lo que dice?</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">¿Cómo logra la objetividad de sus enunciados apocalípticos?</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">¿Cómo sobrevivir a la frase que concluye con que todos los ciudadanos y sus vidas y sus expectativas se licúan en un fantasmagórico ser nuevo, producto de una industria que disecciona conciencias y tiempo en puro presente vano, llamado "turista"? </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">La maquinaria comercial y financiera que rige el capitalismo busca que todos seamos turistas de nuestras vidas transitando por un perenne centro comercial que antes se llamaba "ciudad". </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">El autor deberá entonces ser un infiltrado, un espía que sabe que para construir una gran mentira es indispensable que el contexto sea verdadero pero que los detalles sean tan precisos como un unicornio.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">En eso se fundamenta el arte de la publicidad y de la gran literatura.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Solo recordar lo que es una invención y no ha existido jamás.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Y si bien este libro, esta indagación aérea de una mente que sobrevuela como un dron el centro privatizado, las playas ahogadas por delirios de idiotas, las ruinas hundidas bajo la luna y las terrazas habitadas por oligofrénicos, es una de las más profundas y cruelmente divertidas disecciones sin anestesia del nuevo capitalismo, es también el último de los eslabones de una determinada tradición romántica que postula que nunca es gratuito el avance tecnológico, la ciega servidumbre a la alegría exultante de esputos y semen cuajado del capitalismo más atroz. El autor resalta un verso de Audre Lorde: "En el centre d'una ciutat dura i espectral/ totes les coses naturales són estranyes" que me recuerda aquel otro de Octavio Paz que dice: "Todo lo que me nombra o que me evoca/ yace, ciudad, en ti, yace vacío,/ en tu pecho de piedra sepultado".</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Semejanzas, convergencias y hallazgos comunes más allá del tiempo, tan válidos para el Londres sórdido de William Blake reconvertido en el inmenso crucero que navega quieto sobre el que escribe Ian Sinclair o para el Buenos Aires demolido por Martínez Estrada o para el metastásico México de Paz, tan cercanos a la Palma de Nadal Suau y a los delirios de cualquier niño salvado por la poesía cuando descubre que nada en una ciudad es previo a lo humano, que todo es resultado de una ordenanza, de una arbitrariedad o de un milagro.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Un eslabón final que traza una simetría y un compromiso: cuando se busca la verdad no hay lugar para el autoengaño ni para la nostalgia. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">La lucidez está manchada de sangre y de mierda. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">La mente liberada que construye este libro está tan tatuada como la piel que ha dejado atrás, como las paredes de las ruinas, como las chapas de los portones mecánicos, y esos tatuajes que surcan algunas de las letras de toda las palabras deben ser entendidos como las muescas que indican un logro personal, una declaración secreta que define a un hombre y que brilla por su originalidad y valentía en un mundo público en el que lo privado es la última forma de resistencia a los embates de un ego lascivo y puritano.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Este libro es la crónica de la lucha por la construcción de una nueva ciudad mutante entre los anónimos y deslocalizados fondos de inversión y los ciudadanos que se niegan a renunciar a su nombre. Y esta lucha es trascendente porque lo que está en juego es la supervivencia del modo de cultura nacido en las ciudades, parido por la interacción en las plazas y bares entre los ciudadanos que se daban a sí mismos y a su ciudad un destino.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">De ahí que no sea casual la irremediable eliminación de los espacios públicos y la sustitución de todo lo permanente y lento por lo fugaz y vacío. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Seremos, si ellos vencen, simplemente gente que está de paso en ciudades ajenas.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Y así, este libro es un manual de supervivencia para tiempos convulsos, que le permita a la ciudad enajenada reconocerse frente a la imagen que le devuelven los charcos, como si la perentoria pesquisa que lleva a cabo la mente del autor fuera la única manera en que puede, con rigor y belleza, llegar a tener conciencia de sí misma.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Este es un libro político en su sentido más arcaico y puro, seminal, como gustaría decir al autor, ya que fue escrito por un habitante nacido y crecido en una polis que se sigue construyendo y destruyendo simultáneamente a partir de la tensión secular entre la ecuación costo/beneficio que rige aquí desde el neolítico, el bien común postulado por Aristóteles como finalidad de la acción política de los que siempre terminarán amargados y perseguidos y los algoritmos de aumento del beneficio de las patrias empresariales que intentan gobernarnos. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Es una experiencia de funambulista en la que el texto hace un extraño equilibrio entre un conjunto apabullante de datos contrastados y sus consecuentes reflexiones y un misterio que se fundamenta en "la imaginación razonada" inventada por Borges para definir la literatura fantástica. Y todo ello sin red, en la confianza absoluta en la capacidad del lector para darse cuenta o para no enterarse de nada y olvidarlo todo. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">El destino de todo libro es integrarse en la memoria del lector entusiasmando su imaginación o en servir como tope de la pata más corta de una mesa desequilibrada.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Para concluir, un libro para sobrevivir en el tiempo debe narrar una historia de amor. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Este libro lo hace. </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium">Solo escribe así un hombre enamorado y agradecido que ha decidido compartir con cada uno de nosotros el profundo compromiso que te exige el conocimiento de la verdad.</span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><em><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium"> Begoña y yo nos fuimos a </span></em></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><em><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: medium"> dormir tarde y entre risas.</span></em></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><em><span style="font-family: Times New Roman; font-size: medium"></span></em></p><p align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: Times New Roman"><span style="font-size: medium"><strong>Gabriel Bertotti</strong></span> </span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: 28.0pt 56.0pt 84.0pt 112.0pt 140.0pt 168.0pt 196.0pt 224.0pt 252.0pt 280.0pt 308.0pt 336.0pt"><span style="font-family: "Times New Roman","serif""></span></p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span>
tag:bloc.balearweb.net,2019-05-28:132537Presentació del llibre "El fill de l'italià"2019-05-28T17:23:36+02002019-05-28T17:23:36+02002019-05-28T17:23:36+0200FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/RAFEL%20NADAL%20-%20copia.jpg" border="0" width="452" height="640" align="middle" /></p>
tag:bloc.balearweb.net,2019-05-17:132490Presentació del "Corpus de fraseologia de les Illes Balears" a la llibreria Embat2019-05-17T19:35:56+02002019-05-17T19:35:56+02002019-05-17T19:35:56+0200FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/Corpus%20Embat%20-%20copia.jpg" border="0" width="452" height="640" align="middle" /></p>
tag:bloc.balearweb.net,2019-05-02:132416Presentació del llibre "Corpus de fraseologia de les Illes Balears"2019-05-02T17:06:00+02002019-05-02T17:06:00+02002019-05-02T17:06:00+0200FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/Corpus%20-%20copia.jpg" border="0" width="452" height="640" align="middle" /></p>
tag:bloc.balearweb.net,2018-09-24:131235Presentació del llibre "Asesinato en el Parque Sinaloa"2018-09-24T17:44:26+02002018-09-24T17:44:26+02002018-09-24T17:44:26+0200FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/77528-Elmer%20Mendoza%20-%20copia.jpg" border="0" width="452" height="640" align="middle" /></p>
tag:bloc.balearweb.net,2018-04-07:130232Presentació del llibre "La novel.la de Sant Jordi"2018-04-07T10:48:18+02002018-04-07T10:48:18+02002018-04-07T10:48:18+0200FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/Cartell%20Marius%20Serra.jpg" border="0" width="452" height="640" align="middle" /></p>
tag:bloc.balearweb.net,2018-04-07:130231Presentació de llibre "Aurora Picornell. De la història al símbol"2018-04-07T10:46:57+02002018-04-07T10:46:57+02002018-04-07T10:46:57+0200FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/cartell%20Aurora%20Picornell.jpg" border="0" width="452" height="640" align="middle" /></p>
tag:bloc.balearweb.net,2018-03-22:130143Mini concert a Món de llibres2018-03-22T12:25:00+01002018-03-22T12:25:00+01002018-03-22T12:25:00+0100FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/mini%20concert%20trio.jpg" border="0" width="452" height="640" align="middle" /></p>
tag:bloc.balearweb.net,2018-03-13:130099Vermut-Presentació de "Jo vos prec" amb l'autor Toni Gomila2018-03-13T13:08:50+01002018-03-13T13:08:50+01002018-03-13T13:08:50+0100FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/Cartell%20jo%20vos%20prec%20verd%20-%20copia.jpg" border="0" /></p>
tag:bloc.balearweb.net,2018-02-21:129971Presentació del poemari "La netedat" amb Sebastià Alzamora2018-02-21T19:30:09+01002018-02-21T19:30:09+01002018-02-21T19:30:09+0100FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/La%20netedat.jpg" border="0" width="452" height="640" /></p>
tag:bloc.balearweb.net,2018-01-20:129744Después de leer "La Netedat"2018-01-20T11:05:55+01002018-01-20T11:05:55+01002018-01-20T11:05:55+0100 Negros nubarrones de tormenta/ combaten contra el viento/ más allá del Popocatépetl,/ del mismo modo que el viento de la razón/tiene el corazón ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Novetats
<span style="font-family: TimesNewRomanPS-ItalicMT"><blockquote><p align="left"><em><span style="font-size: small">Negros nubarrones de tormenta/ combaten contra el viento/ más allá</span></em></p><p align="left"><em><span style="font-size: small">del Popocatépetl,/ del mismo modo que el viento de la razón/tiene el</span></em></p><p align="left"><em><span style="font-size: small">corazón crucificado/ hasta que llega el excesivo peso de la locura,/ la</span></em></p><p align="left"><em><span style="font-size: small">grieta en el cerebro./ Torbellino sin razón/ el pétalo de la inteligencia</span></em></p><p align="left"><em><span style="font-size: small">desgajado del tronco/ en dónde puede caer sino en la última</span></em></p><p align="left"><em><span style="font-size: small">oscuridad, / en la tierra final. / Tomar las armas para defender el</span></em></p><p align="left"><em><span style="font-size: small">viento,/ salmos de la desesperación,/ de la destruida razón./ Blancos</span></em></p><p align="left"><em><span style="font-size: small">pájaros vuelan contra el trueno/ y aún más alto, /donde Chejov dijo que</span></em></p><p align="left"><em><span style="font-size: small">se encontraba la paz,/ allí donde se transforma el corazón / y al fin</span></em></p><p align="left"><em><span style="font-size: small">retumba el trueno.</span></em></p><p align="left"><em><span style="font-size: small"> </span></em></p><p align="left"><strong><em><span style="font-size: small">Malcom Lowry. El trueno más allá del Popocatéptl.</span></em></strong></p><p align="left"><strong><em><span style="font-size: small">Versión Juan Luis Panero.</span></em></strong></p></blockquote><p align="left"><strong><em></em></strong></p><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT"><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"><span style="color: #ffffff"> .</span></span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">La aventura es la narración de un viaje.</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">El Héroe no es el que se atreve a irse</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">sino el que ha logrado retornar.</span></p><p align="LEFT"><span style="color: #ffffff"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">La llamada del bosque o del mar nunca es gratuita.</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">A veces más te vale morir en batalla o en la tormenta</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">que sobrevivir después de haber flotado aferrado a un tronco</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">bebiendo agua salada</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y orina</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">sin valor para dejarte llevar por las sirenas</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y sin embargo abriste tu corazón y escuchaste su canto.</span></p><p align="LEFT"><span style="color: #ffffff"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Y decidiste ser valiente</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y decidiste soltarte de toda esperanza</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y producir un milagro: nadar.</span></p><p align="LEFT"><span style="color: #ffffff"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Y llegaste a las playas olvidada</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">donde los machos cabríos se ayuntaban</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">con sus madres</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">donde los hombres eran caníbales</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y donde los pájaros morían cansados de tanto volar</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">porque todo árbol es peligroso.</span></p><p align="LEFT"><span style="color: #ffffff"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Pero ni siquiera así te rendiste,</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Sebastià,</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y seguiste caminando</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">resacoso de insomnio</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">cantando la canción que todos negaban</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">para no dejar de violar</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">o asar con la madera de la furia</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">los cadáveres</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">rellenos de piña y plátanos</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">bebiendo agua de coco</span></p></span><em><span style="font-family: TimesNewRomanPS-ItalicMT"><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">sintiendo la tierra entera rodar.</span></p><p align="LEFT"><span style="color: #ffffff"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></span></p></span></em><span style="font-family: TimesNewRomanPS-ItalicMT"></span><span style="font-family: TimesNewRomanPSMT"><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Y subiste</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">solo y valiente</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">al borde del Volcán,</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">como el Cónsul,</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y te decidiste a leer las cartas perdidas</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y sin miedo diste un paso</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y caíste al fuego</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">que encendió Rimbaud.</span></p><p align="LEFT"><span style="color: #ffffff"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Cuando abriste los ojos</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">te viste las alas de águila</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">la mirada de serpiente</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">la valentía del león</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">porque habías sobrevivido a tu propio abismo</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y como un hombre herido para siempre por la misma belleza</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">que pintó Botticelli</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">escribiste el Poema que narra una ida y una vuelta</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y la lluvia tuvo sentido</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y la soledad del náufrago</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">se transformó en la alegría del hombre que ha descubierto un propósito</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">en el ladrido del perro que espera.</span></p><p align="LEFT"><span style="color: #ffffff"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Estamos más limpios</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">desde que limpiaste tu mierda.</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Como Hércules</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">superaste una prueba</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">y nos salvaste a todos.</span></p><p align="LEFT"><span style="color: #ffffff"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Gracias Sebastià</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">sólo los valientes</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">escriben así.</span></p><p align="LEFT"><span style="color: #ffffff"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Solo los valientes</span></p><p align="LEFT"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">sobreviven.</span></p><p align="LEFT"><span style="color: #ffffff"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></span></p><p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Sólo los valientes</span></p></span><p align="left"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">son poetes.</span></p><p align="left"><span style="color: #ffffff; font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">.</span></p><p align="left"><strong><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Gabriel Bertotti</span></strong></p><p align="left"><strong><span style="font-family: Arial; font-size: medium"></span></strong></p><p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/portada_la-netedat_sebastia-alzamora_201710181243.jpg" border="0" width="482" height="640" align="middle" /></p></span><span style="font-family: TimesNewRomanPS-ItalicMT"></span>
tag:bloc.balearweb.net,2017-12-29:129594Presentació del poemari per infants "Volen quan volen"2017-12-29T13:22:45+01002017-12-29T13:22:45+01002017-12-29T13:22:45+0100FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Presentacions
<p align="center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/volen%20quan%20volen.jpg" border="0" width="452" height="640" /></p>
tag:bloc.balearweb.net,2017-12-11:129490Nandi. Premi Ciutat de Manacor de teatre 20172017-12-11T11:24:52+01002017-12-11T11:24:52+01002017-12-11T11:24:52+0100 En Marçal i na Isona són una parella que viu a Barcelona. Festegen fa més de 15 anys i tenen dificultats per tenir fills. Un dia decideixen anar a viure a una masia ...FAUSTOhttp://fausto.balearweb.netllibres@mondellibres.com
Clàssics
<div style="text-align: center"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span><blockquote><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; line-height: normal; text-autospace: ideograph-numeric"><span style="font-family: "DIN Next LT Pro Light","sans-serif"; font-size: 12pt"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif"><span style="font-size: medium">En Marçal i na Isona són una parella que viu a Barcelona. Festegen fa més de 15 anys i tenen dificultats per tenir fills. Un dia decideixen anar a viure a una masia a la muntanya, lluny de la ciutat. Poc temps després d’instal·lar-s’hi irromprà en el seu petit món en Nandi, un immigrant sense papers que acabarà per convertir-se en un personatge crucial a les seves vides. La convivència a tres bandes els durà a qüestionar-se qui són, què volen i què és el que realment esperen de cara al futur. </span></span></span></p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium"> </span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; line-height: normal; text-autospace: ideograph-numeric"><span style="font-family: "DIN Next LT Pro Light","sans-serif"; font-size: 12pt"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: medium">Tot plegat ens portarà fins a l’inesperat i delirant acte final.</span> </span></p></blockquote><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small"> </span></div><div style="text-align: center"></div><div style="text-align: center"><img src="http://fausto.balearweb.net/get/77176-cubierta%20teatro.jpg" border="0" /></div>