Poemes de'n Josep
http://xaman.balearweb.net
Xaman2024-03-19T03:15:56ZMoviment 15 M: L’hora de l’acció
http://xaman.balearweb.net/post/101383
Retornar a la democràcia real, on realment la veu dels ciutadans i les seves decisions siguin les que es compleixin.
Acabar amb el joc dels partits que es preocupen més pels seus llocs i cotes de poder que per gestionar de forma correcte els interessos comuns i prioritari de tots els ciutadans.
Ja basta d’un bipartidisme polític que mostra, cada un quan ocupa el poder, que a l’hora de retallar – debut a la crisi provocada per la nefasta gestió de les entitats financeres i la seva especulació sense fi per obtenir més beneficis- ho fa amb la cultura, l’educació, prestacions socials als menys afavorits econòmicament, intentant treure’ns fins a la darrera gota de sang.Retornar a la democràcia real, on realment la veu dels ciutadans i les seves decisions siguin les que es compleixin.
Acabar amb el joc dels partits que es preocupen més pels seus llocs i cotes de poder que per gestionar de forma correcte els interessos comuns i prioritari de tots els ciutadans.
Ja basta d’un bipartidisme polític que mostra, cada un quan ocupa el poder, que a l’hora de retallar – debut a la crisi provocada per la nefasta gestió de les entitats financeres i la seva especulació sense fi per obtenir més beneficis- ho fa amb la cultura, l’educació, prestacions socials als menys afavorits econòmicament, intentant treure’ns fins a la darrera gota de sang.
Si estic cansat i indignat. No aniré a votar per a primera vegada en la meva vida. No podem així canviar el sistema , si no som capaços de manera contundent i pacífica canviar les regles de jocs que els diversos partits ens han imposat.
Ja basta que aquests gestors professionals polítics s’aferrin a les seves canongies, prebendes, tinguin uns sous de vergonya que han de sortir dels nostres impostos (sabeu quants milions d’euros ha costat la campanya electoral?) i encara a sobre afavoreixin els rics perquè es facin més rics. Governin sense vergonya pel gran capital i les diverses multinacionals de tota casta.
Cal sortir al carrer, i prendre la paraula i l’acció i esser nosaltres els que decidim en quin tipus de societat volem viure. Volem desenvolupar-nos.
Ja basta de màfia i corrupció. D’especulació, de mentides i estafes amb mil promeses electorals que llavors incompleixen i que durant la campanya se n’omplen la boca d’honestedat. Ja basta d’hipocresia programada i que els seus canals de comunicació ens estiguin, constament, rentant-nos el cervell, perquè tot continuï “atado y bien atado”.
No crec amb cap d’ells, no hi confio amb cap dels seus projectes – són mentida- no els donaré el meu vot per a referendar-los i que es puguin permetre posar-se la insígnia d’esser els meus representants. No ho són, perquè quan es troben en el poder fan els que els hi surt dels dallonses sense tenir-nos en compte per a res.
Estic cansat i indignat. No vaig lluitar contra el franquisme a risc de tot el que vaig viure, per ara trobar-me amb una democràcia descafeïnada en la qual cada un dels partits polítics majoritaris ( dels altres no ho sé, encara no han governat) rema per tenir una bona cadira i uns bons emoluments que hem de pagar tots els ciutadans i ciutadanes.
Els ciutadans i ciutadanes comencen a ocupar els carrers a diverses ciutats de l’estat espanyol i tenen el mateix cansament i indignació que jo.
Estem davant un sistema que no dona resposta adequada a les nostres necessitats i que ens costa un ull de la cara mantenir-lo.
Europa, un model social que havia d’esser, s’ha convertit amb la cova d’Ali Baba; l’Europa dels mercaders on l’únic que priva és el gran mercat i la gran especulació a nivell molt més elevats que quan tan sols es feia a nivell nacional.
No fa estona que vaig dir que nosaltres tenim el poder si realment ens sabem organitzar per a detectar-lo. No podem deixar les nostres responsabilitats en mans d’uns ineptes que l’únic que fan és agranar per a mantenir-se en el poder que ens correspon a nosaltres; al poble. Ells no creuen amb el poble, i si amb la massa manipulada i moguda quan els interessa, perquè els hi doni suport fictici cada quatre anys i que realment es cregui que té capacitat de decisió. No és vera. És l’engany més gran de la història.
Ells estipulen les legislacions que més els hi convenen. Poden cotitzar vuit anys i tenir una pensió i la classe treballadora ho ha de fer durant trenta i cinc i a més ara li afegeixen dos anys de cotització. I no se’ls hi cau la cara de vergonya, perquè no en tenen.
Un dels meus darrers articles es titulava “El vampirisme neocapitalista”. Ells treballen per aquests vampirs i a canvi s’acomoden de per vida en acabar els seus distints mandats polítics. I si no contempleu on i com es troben els diversos presidents de l’estat espanyol que han anat passant pel poder. S’han fet tots multimilionaris.
És hora de passar a l’acció. Jo també port l’esperit de tots els que es troben concentrats. Democràcia real ja!Articles publicats en el "Setmanari Sóller"2011-05-21T16:18:09ZXamanLlibre compartit “Garbuix de contes”
http://xaman.balearweb.net/post/94586
Llibre compartit "GARBUIX DE CONTES"
Arrel d’un concurs que va promoure l’Associació de Relataires en Català i a través de la pàgina web www.relatsencatala.cat, es va iniciar un concurs de contes per infants al que hi vaig participar amb el conte “Glasonia, història d’una volva de neu”. El projecte conformava crear un llibre amb tots els autors; inclusiu una part del llibre que s’anomena “amb lletra menuda...” que recull de nins i nines que també escriuen a la pàgina i “Amb lletra gran...” que inclou els adults-infants que també hi escriuen. Aquest llibre fou publicat el mes de novembre conjuntament per part de l’Associació de Relataires en Català i l’editorial Meteora i reuneix a prop de trenta cinc contes. Pot esser un perfecte regal de Nadal per infants. És més que bo que s’acostumin a llegir de petits. Estic llegint el llibre i el nivell és de molta qualitat. Però el que més m’ha agradat la senzillesa de les històries que es conten. Des del meu bloc vull felicitar a tots els participants i a més a les persones que han desenvolupat el projecte. Gràcies.
<img src="a href="http://s94.photobucket.com/albums/l112/osomimo/?action=view&current=Portada-Garuixdecontes.jpg" target="_blank""><img src="http://i94.photobucket.com/albums/l112/osomimo/Portada-Garuixdecontes.jpg" border="0" alt="Photobucket">Arrel d’un concurs que va promoure l’Associació de Relataires en Català i a través de la pàgina web www.relatsencatala.cat, es va iniciar un concurs de contes per infants al que hi vaig participar amb el conte “Glasonia, història d’una volva de neu”. El projecte conformava crear un llibre amb tots els autors; inclusiu una part del llibre que s’anomena “amb lletra menuda...” que recull de nins i nines que també escriuen a la pàgina i “Amb lletra gran...” que inclou els adults-infants que també hi escriuen. Aquest llibre fou publicat el mes de novembre conjuntament per part de l’Associació de Relataires en Català i l’editorial Meteora i reuneix a prop de trenta cinc contes. Pot esser un perfecte regal de Nadal per infants. És més que bo que s’acostumin a llegir de petits. Estic llegint el llibre i el nivell és de molta qualitat. Però el que més m’ha agradat la senzillesa de les històries que es conten. Des del meu bloc vull felicitar a tots els participants i a més a les persones que han desenvolupat el projecte. Gràcies.General2010-12-05T18:38:00ZXamanAminetu Haidar: memòria històrica i drets humans trepitjats
http://xaman.balearweb.net/post/80915
Per a comprendre la decisió de Aminetu Haidar activista del Front Polisario que actualment està dins l’estat espanyol en vaga de fam, debut a què el Govern Marroquí no la va deixar entrar a l’Aaiun, de retornada de rebre un guardó i li requisà el passaport, perquè ella quan se li demanà la nacionalitat afirmà que era de Sahara Occidental; i per tant fou retornada a terra espanyola, cal fer una mica la vista enrere, em refereix a històricament.Per a comprendre la decisió de Aminetu Haidar activista del Front Polisario que actualment està dins l’estat espanyol en vaga de fam, debut a què el Govern Marroquí no la va deixar entrar a l’Aaiun, de retornada de rebre un guardó i li requisà el passaport, perquè ella quan se li demanà la nacionalitat afirmà que era de Sahara Occidental; i per tant fou retornada a terra espanyola, cal fer una mica la vista enrere, em refereix a històricament.
El 14 de novembre de 1975, després d’haver tingut anys com a colònia el Sàhara, mitjançant un acord (rosant la il•legalitat internacional ), anomenat “Acuerdo de Madrid”, les facultats i responsabilitats d’Espanya com a potència administradora del territori ( aquest eufemisme, traduir-lo com a país colonitzador), es varen transferir a una administració temporal tripartida. Aquest acord no va transferir a cap dels signataris la condició de potència administradora, condició que Espanya, per si sola, no podia haver-ho transferit unilateralment (la primera il•legalitat en dret internacional).
L’annexió encoberta del Marroc d’aquest territori, creant un mur de més de dos mil kilòmetres de llarg, que divideix de nord a sud el Sàhara occidental. La zona oest del mur de protecció marroquina, és el territori ocupat per Marroc (la zona més rica) anomenat “Sàhara marroquí” , la zona est del mur, són els anomenats pel Polisario (Front Popular per a l'Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro ) “territoris alliberats” i pel Marroc “zona defensiva del Marroc” vos podeu donar per vosaltres mateixos dels distints continguts de les paraules per expressar segon el que li convé al País colonitzador. El Mur o Berma del que he escrit, perquè vos faceu una idea de la situació , es troba vigilat per cent cinquanta mil soldats de l’exèrcit marroquí i el seu manteniment costa, i no vos poseu les mans al cap, un milió i mig d’euros diaris.
A 1976 el Front Polisario, que és qui combat l’ocupació del Sàhara per part del Marroc, constitueix la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Que vindria a esser com un govern a l’exili, malgrat ha estat reconeguda per molts països. Més endavant incidiré sobre aquesta qüestió.
L’estatus actual del Sàhara occidental que es troba a la llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms (Altre eufemisme, enlloc d’anomenar-los països colonitzats en ple segle XXI) es troba ocupat quasi en la seva totalitat pel Marroc, està reivindicat per la RASD i baix l’administració colonial espanyola de Jure, malgrat és exercida de facto pel Marroc.
A l’any 1979 Sàhara occidental és annexionat totalment pel Marroc, debut a la renúncia de Mauritània de la zona ocupada (la més pobre i no li compensava els mals de cap que els hi donava).
De quina manera més sibil•lina va provocar Hassan II (amic, a qui el Rei d’Espanya D. Juan Carlos, anomenava “germa gran”) , planificà una marxa pacífica (marxa en fins colonialistes) anomenada “marxa verda” on és reivindicà la seva hegemonia històrica del Marroc sobre el territori del Sàhara encara ocupat per Espanya.
Espanya encara no reconeix el govern a l’exili (RASD) , quan la mateixa ha estat reconeguda per 82 països de tot el món, el darrer fou Zimbabwe a l’any 1980. Com és lògic ni Espanya, ni França ni EUA, l’han reconeguda, perquè hi tenen interessos polítics i comercials a la zona. Un es demana si el no reconeixement de la República Àrab Sahrauí Democràtica, com el govern legítim del Sàhara Occidental , segueix el full de ruta d’uns governs jacobites i centralistes, que no volen donar peu, ni consentir, una consulta popular al Sàhara sobre la seva autodeterminació.
Qui cregui que la colonització s’ha acabat, podeu visitar la pagina on hi ha la llista de Nacions Unides de Països no autònoms (o sigui colonitzats), son 17 i la major part d’ells colonitzats per França, Regne Unit i EUA. Gibraltar inclòs, com és clar.
Fa més de trenta anys, i dins d’una zona d’Argelia, es troben més de dos-cents mil persones sahrauís que foren desplaçades durant els enfrontaments del Polisario en contra de l’exèrcit marroquí. Moltes persones han nascut dins d’un campament han crescut dins d’ells i s’han fet adults, sense conèixer res més. Aquests campaments sobreviuen a través de l’ajut internacional, en quant al territori on haurien d’estar- colonitzat pel Marroc, està controlat amb mà dura, repressió i tortura contra els activistes que reivindiquen la seva independència (aquesta paraula no tan sols fa por a les dictadures, sinó als governs de model jacobita i centralista)- és ric amb , petroli i fosfats ( fou una de les mines més importants del món).
Gràcies a la pressió exercida per Aminetu Haidar i la seva vaga de fam, que quan escric això ja dura vint i cinc dies, la situació s’ha tornat posar públicament sobre la taula internacional i els governs implicats, l’han de resoldre, ja que les Nacions Unides ( com tantes vegades, llegiu Kosovo, on enviaren el suport de la OTAN, un cop s’havia realitzat el genocidi dels bosnis-musulmans), ha deixat ben clar que no intervindrà, ja que podria esser considerat una ingerència en assumptes interns dels dos països que ho han de resoldre.
Ara la situació s’ha fet crítica dins Espanya i la sortida és complexa. Acabaré amb unes declaracions de Cayo Lara, de Izquierda Unida, que ha dit que el Rei Juan Carlos està disposat a intervindre a la mediació; així i tot el Govern Espanyol, ha considerat que de moment no és necessària aquesta intervenció.
Dia 10 de desembre passat fou el 61è anniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'ONU el 10 de desembre de 1948, per desgràcia encara queda moltíssim tasca a fer.
Acabaré donant suport al coratge i valentia d’Aminetu Haidar, i recordant unes paraules de Dolores Ibarruri “La pasionaria”: “Vale más morir de pie, que vivir de rodillas ”.Articles publicats en el "Setmanari Sóller"2009-12-13T23:09:49ZXaman"Sota la meva mirada". Segon llibre publicat. De relats breus
http://xaman.balearweb.net/post/71298
El segon llibre de relats, és una altra experiència molt maca. La vols compartir i així ho fas.He intentat fer un recull de relats breus sense seguir cap tipus de cronologia i a més tocant diverses èpoques de la meva vida , així com tocant temes diversos, així com gèneres: Ciència-ficció, magìcs, de caire social i reivindicatiu, inclusiu una carta d'amor o de desamor.Portada
<a href="http://s709.photobucket.com/albums/ww99/Osomimo_album/?action=view&current=P1010056.jpg" target="_blank"><img src="http://i709.photobucket.com/albums/ww99/Osomimo_album/P1010056.jpg" border="0" alt="Photobucket"></a>
Contraportada
<a href="http://s709.photobucket.com/albums/ww99/Osomimo_album/?action=view&current=P1010057.jpg" target="_blank"><img src="http://i709.photobucket.com/albums/ww99/Osomimo_album/P1010057.jpg" border="0" alt="Photobucket"></a>"Sota la meva mirada"2009-05-25T16:11:38ZXamanMissatge d’esperança i optimisme pel 2009
http://xaman.balearweb.net/post/64896
Són les 21 hs de dia 31 i avui acabarà l’any 2008. Pensava que el meu proper article, aquest, portarà un missatge d’esperança, on tots tenim l’oportunitat de millorar el nostre entorn, fer-lo més harmònic a través de l’acció positiva.
Un article que no sigui gaire pessimista i que es converteixi en el màxim d’encoratjador. Que siguem capaços de passar per damunt del nostre ego, que deixem de mirar-nos el llombrígol, a fi de tenir una visió més global. Holística.
Quan deixem d’existir, de viure, com i de quina manera ens agradaria que ens recordassin?.Són les 21 hs de dia 31 i avui acabarà l’any 2008. Pensava que el meu proper article, aquest, portarà un missatge d’esperança, on tots tenim l’oportunitat de millorar el nostre entorn, fer-lo més harmònic a través de l’acció positiva.
Un article que no sigui gaire pessimista i que es converteixi en el màxim d’encoratjador. Que siguem capaços de passar per damunt del nostre ego, que deixem de mirar-nos el llombrígol, a fi de tenir una visió més global. Holística.
Quan deixem d’existir, de viure, com i de quina manera ens agradaria que ens recordassin?.
Ens agradaria que el nostre record o millor el que recordassin de nosaltres tingués l’empremta de felicitat, amor, harmonia, generositat o tot el contrari?
Està en les nostres mans fer-ho. No ens podem quedar en l’autocompadiment, afirmant allò que he escoltat tantes vegades: “Total hi ha coses que no podem canviar”. Mentida. Tot es pot canviar. Inclusiu, com exemple que un país com EUA, tingui un president de raça negra.
Hi ha vegades que per dur a terme un canvi important en la història evolutiva de la humanitat, requereix el treball d’un parell de generacions i dins la nostra voluntat, està en convertir-nos en una baula d’aquesta cadena del canvi o bé el contrari. Convertir-nos en un llast, que reparteixi arreu ignorància i ressentiment (cosins –germans de l’enveja, el desamor , l’odi, la supèrbia i la malvolença).
El missatge de Barak Obama, durant la campanya electoral i ara mateix (Yes, we can); el de Martin Luther King i el seu discurs llegit a les grades del Lincoln Memorial durant la històrica marxa sobre Washington el 1963: “Tinc un somni”, on manifestava davant de mils de ciutadans negres, discriminats, víctimes de segregació i injustícia, amb els drets humans completament trepitjats, que ell somniava en uns Estats Units lliures, on pus mai existissin les lacres que ell denunciava. Això li costa la vida.(Recoman llegir el discurs, no té tara).
Els discursos de vida de Casal d’àliga, Vicenç Ferrer: “El món és tal qual és. Que això no et llevi l’energia per fer l’important. I l’important és: l’acció positiva” , Jaume Santandreu (estic escrivint sobre tres capellans catòlics) i moltes altres persones amb confessions i sense confessions religioses –més dels que alguns voldrien, algunes treballant dins l’anonimat, que han posat la seva vida en funció de provocar un canvi per millorar el seu entorn. Cada un i cada una, des de les seves capacitats , entregant els seus propis dons per afavorir el canvi, n’és un clar exemple.
Cal lluitar contra el sentiment apàtic i acomodatici dels que viuen immersos dins de la inèrcia i l’apatia.
La primera lluita i modificació és dins de nosaltres mateixos. Faig memòria unes paraules de Mahatma Gandi, que venen com anell al dit, (Mahatma=Ànima gran): “Sigues el canvi que vols veure en el món”.
La generositat de les persones que han posat la seva vida en joc per modificar l’entorn és tan gran, que continuaren i continuen amb les seves accions, malgrat les possibles represàlies, inclusiu l’assassinat, sabent que possiblement elles no podran gaudir del canvi complet pel que lluiten. Aquesta certesa no els porta a caure en el pessimisme, ni el desànim, ans tot el contrari.
A mida que anaven vivint i lluitant, treballaven incansablement per fer més efectiva la seva tasca sense defalliment. A les nostres contrades en podria esmentar bastants, entre ells : Miquel Ferrà i Juan i Maria Mayol Colom.(*)
El nostre entorn més proper és la família i conseqüentment els nostres fills i filles. Aprofitaré per incloure unes paraules de Kahil Gibran, escriptor i pensador àrab, del seu llibre “El profeta”, on escriu sobre els punts més importants, per a mi, de la vida. En aquest cas sobre els fills i la relació dels pares amb ells.
Diu Gibran , quan li demanen parla’ns dels infants:
“Els vostres infants no són els vostres infants.
Són els fills i les filles del deler de la Vida per ella mateixa.
Venen a través de vosaltres, però no de vosaltres.
Els podeu donar el vostre amor, però no els vostres pensaments.
Car ells tenen llurs propis pensaments.
Vosaltres podeu formar llurs cossos, però no llurs ànimes.
Car llurs ànimes viuen en la casa de demà que vosaltres no podeu visitar ni tan sols en els vostres somnis.
Podeu lluitar per esser com els, però mai no proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l’ahir.
Vosaltres sou els arcs amb ells quals els infants són llançats com sagetes vivents.
L’Arquer veu el fitó sobre el camí de l’infinit, i us doblega amb la seva força, perquè les Seves sagetes vagin ràpides i lluny.
Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l’Arquer.
Perquè ell estima tant l’arc estable com la sageta que vola”.
Propugnar la llibertat, l’harmonia, la concòrdia, a vegades és senzill, afirmar-les en cada acte de la nostra vida, això ja és una mica més complicat. L’important és estar vigilants, en guàrdia i tenir el màxim de coherència en que: Pensament-sentiment-acció formin una unitat indissoluble i combatre, des dels nostres mitjans i possibilitats, qualsevol actitud intolerant, despòtica i/o dogmàtica, ja sigui nostra o de l’entorn; més proper o més llunyà.
Em sembla que he exposat prou temes per reflexionar una bona part del 2009.
Josep Bonnín
(*) Recoman els llibres “La lluita per un Sóller que no pogué esser” de Francesc Lladó i Rotger, així com “Delers i altres poemes”de Maria Mayol; editada pel Consell de Mallorca i introducció de Mercè Picornell. Fou presentat per Joan Castanyer dia 26/9/08 en el Foment de Cultura de la Dona, el mateix dia també que es presentà “Maria Mayol i el Foment de la Dona” de na Isabel Graña.Articles publicats en el "Setmanari Sóller"2009-02-03T12:15:59ZXamanCàncer: tractaments alternatius i efectes radicacions electromagnètiques
http://xaman.balearweb.net/post/64895
Degut a la meva professió de terapeuta natural i a més de treballar amb els camps energètics (Txacres,meridians i nadis segons la Medicina Tradicional Xinesa); he escrit sovint sobre la salut per intentar donar i apropar al màxim nombre de persones una visió sobre la importància de l’equilibri , no tan sols físic, sinó mental i emocional i dels altres cossos que formen l’ésser humà, que conformen l’aura. He escrit sobre aquest concepte d’unitat i he afirmat que quan un d’aquests sostens falla, la resta de l’organisme se’n ressentDegut a la meva professió de terapeuta natural i a més de treballar amb els camps energètics (Txacres,meridians i nadis segons la Medicina Tradicional Xinesa); he escrit sovint sobre la salut per intentar donar i apropar al màxim nombre de persones una visió sobre la importància de l’equilibri , no tan sols físic, sinó mental i emocional i dels altres cossos que formen l’ésser humà, que conformen l’aura. He escrit sobre aquest concepte d’unitat i he afirmat que quan un d’aquests sostens falla, la resta de l’organisme se’n ressent
Moltes de les meves opinions, així com la d’altres terapeutes i també metges (Hamer) han posat en dubte, segons quins tipus de tractament pel càncer i han estat perseguits i contestats pels criteris oficialistes. Les persones (dins tots els àmbits) que han format part d’una avantguarda que pot ,i ho fa, qüestionar les “veritats oficials” mantingudes a capa i espasa, no són gaire còmodes.
Malgrat així i tot, passa molt sovint que amb el temps, estaments importants, com explicaré a continuació, els hi donen la raó ( a vegades s’anuncia com un gran descobriment) el que aquesta avantguarda havia mantingut i exposat durant anys.
Ve a compte aquesta introducció arrel d’una informació que m’ha arribat en relació al càncer i que prové de l’hospital John Hopkings de Nova York (USA), en la qual es qüestiona seriosament que els tipus de tractament emprats fins ara, siguin les úniques opcions. Afirmen que apart de la quimioteràpia i radioteràpia existeixen altres alternatives. Abans de transcriure el que exposen dels dos tractaments, afegeix la seva definició del càncer: “El càncer és una malaltia de ment, cos i esperit. Un esperit positiu (el remarcat és seu) ajuda a sobreviure al malalt de càncer. La ira i el ressentiment posa al cos en un ambient àcid i de tensió. Aprendre a tenir un esperit d’amor i perdó. Aprendre a relaxar-te i a desfruitar de la vida”.
“Quimioteràpia:consisteix en enverinar les cèl•lules cancerígenes de creixement ràpid, però això implica que també s’enverinen les cèl•lules sanes de creixement ràpid de la medul•la òssia, tracte intestinal., etc. I pot causar danys a orgues com el fetge, ronyons, cor, pulmons etc”.”Quan l’organisme s’omple massa de carga tòxica provinent de la quimioteràpia i de la radiació, el sistema immunològic es veu compromès o es destrueix, per tant la persona pot sucumbir a diferents tipus d’infeccions i complicacions”. Continua: “Quimioteràpia i radiació poden causar que les cèl•lules cancerígenes mutin i es tornin resistents i la seva destrucció es dificulti. La cirurgia pot també causar que les cèl•lules cancerígenes es propaguin a altres llocs”. A continuació explica com no alimentar les cèl•lules cancerígenes. Molts productes refinats: El sucre, la llet, una dieta molt rica en carn,dosis altes de cafeïna, ja que les cèl•lules esmentades prosperen en ambients àcids.
Pràcticament tota la informació se sosté en un sol principi: Mantenir el sistema immunològic el més fort possible perquè tingui capacitat per destruir les cèl•lules cancerígenes, que generam tots dins del nostre organisme i no es descontrolin. Aquelles cèl•lules , no es detecten amb les proves estàndards, fins que són bilions.
Consells que dona, a més d’una dieta amb el 80 per cent de vegetals frecs, sucs , fruits secs i fruita (jo hi afegiria una part d’hidrats de carboni : pastes, arròs, i també llegum) i la resta del 20 per cent, ho afirm jo: Peix, un poc de carn(preferiblement no vermelles ), i ous de gallina feliç).
Perillositat d’emprar plàstics i papers plàstics per encalentir el menjar en el microones; així com posar-lo al congelador, igual que les botelles de plàstic amb aigua, ja que allibera dioxines, i elles van a parar al menjar. Les dioxines, afirma, són un químic que produeix el càncer, especialment el de mama. En relació al tema de l’aigua, i jo fa estona que ho tinc instal•lat a casa i no és gaire car, debut a la comoditat que suposa i al mateix temps a lo saludable que és, tinc un filtre d’osmosi inversa i l’aigua surt puríssima. Això ajuda també a deixar de comprar garrafes d’aigua, no haver de transportar aquests pesos, i es converteix amb una acció que millora el medi ambient.
Les garrafes contaminen durant la seva producció i al mateix temps amb la seva incineració si es tiren als contenidors normals i no als de reciclatge de plàstic. Tots vivim en el mateix planeta i anam amb el mateix vaixell, com més net i conservat estigui, serà millor per a tots nosaltres. Un oxigen net també ho farà. Les cèl•lules del càncer no prosperen en un ambient degudament oxigenat. Al mateix informe apart de recomanar exercicis respiratoris, recomana la teràpia d’oxigen per a combatre la proliferació i destrucció de les cèl•lules malignes.
Com més net estigui el nostre entorn en que vivim, incloent la nostra casa, disposarem d’una salut millor. Em refereix a altres elements perillosos sobre els que he escrit altres vegades com són l’alta ionització positiva, l’electricitat estàtica i avui i afegiré les radiacions electromagnètiques que desprenen els telèfons inhalàmbrics, mòbils, antenes de telefonia mòbil, d’alta tensió i aparells amb tecnologia wi-fis. Existeixen en el mercat diferents detectors de les mateixes i al mateix temps protectors perquè no arribin al nostre organisme. Hi ha tota una normativa per la protecció del ciutadà, així i tot, alguns fabricants dels productes que he dit, se la passen per l’entrefolre.
Els danys que poden generar a l’organisme, a l’està exposat constantment a radiacions electromagnètiques poden ser: mal de cap (pot arribar a generar migranyes), dolors musculars, insomni, estrès, dificultat de concentració, fins i tot actituds agressives, podent arribar a desenvolupar tumors cerebrals.
Els principals afectats són: Infants (8-10 anys que ja empren mòbils( que segons l’oncòleg de l’hospital Universitari d’Orebro (Suècia) Lennart Hardell , se’ls hi hauria d’estar prohibit l'ús a infants menors de 12 anys, excepte en casos d’urgència i als adolescents; debut a què el seu cervell està en formació i les radiacions afecten molt més als teixits tous) .Res del que escric m’ho he inventat, existeixen prou informes científics basats en proves i experimentacions que ho avalen. Informació n’hi ha prou; torn fer referència a la revista Discovery Salud i també a diverses pàgines d’Internet.
Hauríem de prendre consciència i fer accions preventives, vull dir no posar-nos la cervellera quan ja ens haguem romput el cap.Articles publicats en el "Setmanari Sóller"2009-02-03T12:12:33ZXamanEl punt i apart de Barak Obama
http://xaman.balearweb.net/post/64893
Vaig seguir dia 20 passat la cerimònia del jurament en la presa de possessió del 44è President USA Barak Obama. Seguir el discurs traduït, no em va permetre captar del tot la seva profunditat i he fet el possible per a aconseguir-lo escrit i traduït al català. A continuació faré una sèrie d’apreciacions al mateix.
La clau del discurs: L’esperança bassada en recuperar uns valors antics però vàlids: L’esforç, l’honradesa, el valor, el joc net, la tolerància i el patriotisme entès no com un concepte excloent ans tot el contrari i aconseguir que el món cregui i tingui confiança amb el seu lideratge.Vaig seguir dia 20 passat la cerimònia del jurament en la presa de possessió del 44è President USA Barak Obama. Seguir el discurs traduït, no em va permetre captar del tot la seva profunditat i he fet el possible per a aconseguir-lo escrit i traduït al català. A continuació faré una sèrie d’apreciacions al mateix.
La clau del discurs: L’esperança bassada en recuperar uns valors antics però vàlids: L’esforç, l’honradesa, el valor, el joc net, la tolerància i el patriotisme entès no com un concepte excloent ans tot el contrari i aconseguir que el món cregui i tingui confiança amb el seu lideratge.
Obvia la promesa en solucions fàcils i deixa ben clar que per sortir de la situació que viu el món és necessitarà d’un esforç de tots, començant per cada un dels nord-americans.
Un discurs valent basat en entendre que s’està començant una nova era on les formes de fer passades (referència sibil•lina a Bush, que escoltava una mica arrufat) estan gastades i ja no serveixen.
Discurs d’unitat, inclusiu fent una referència ben explícita al món musulmà.
També una referència ben directa als habitants dels països pobres i la responsabilitat envers a ells dels països més rics.
Les primeres paraules del discurs: Un record i agraïment als sacrificis dels seus avantpassats. Em va donar a entendre que té ben clar on estan les seves arrels.
També una clara referència als escèptics i a la seva manera de fer política; al mateix temps que es reafirma en la transparència de la gestió de la cosa pública per a restablir la confiança entre el poble i el govern.
Em varen, ara que les rellegeix, agradar molt les paraules quan es refereix a : “...la nostra herència multicolor és un avantatge, no una debilitat”. Afirma el món del mestissatge que és el que realment existeix.
En referència a la seguretat USA va ser molt clar, en que la mateixa no entrarà en conflicte amb els ideals dels nord-americans; i es dirigeix als altres pobles i governs afirmant l’amistat d’Estats Units per a tots els que busquen pau i dignitat.
Les reaccions dels distints governs dels països del món ha estat d’estendre la mà a l’administració Obama, ja que molts d’ells i no parlem l’executiu espanyol la tenien tancada i amb desconfiança en l’administració Bush.
Primeres mesures d’Obama després de la presa de possessió del càrrec
Ademés del decret del tancament de Guantanamo abans d’un any, ha signat dos decrets més que prohibeixen la tortura i els maltractaments en els interrogatoris i imposen el compliment de les convencions de Ginebra respecte als presoners de guerra. Obama pretén, així, modificar les normes de detenció i interrogatoris de la CIA per fer prevaldre els drets humans.
Respecte a la tortura, recordem que Bush i Cheney dies abans de deixar els seus respectius càrrecs, encara l’havien justificada públicament.
Pel que he pogut llegir, existeixen moltes visions pessimistes, que jo com a demòcrata respect; però mantinc que qui no creu amb la utopia, mai la farà possible.
Si Barak Obama ha arribat a la Casa Blanca i a esser el primer president afroamericà d’USA, és, perquè tant ell, com tots els que lluitaren en la defensa dels drets civils, inclusiu deixant-hi la vida –éssers humans, molts d’ells d’anònims en la visió de la història i d’altres recordats com Martin Luther King- inclusiu deixant-hi la vida, mentre feien el camí, mai deixaran de creure amb la utopia i en aconseguir un món on tots els éssers humans fossin lliures. Qui creuen i/o creiem amb que la utopia és possible, són/som els que ajudam d’alguna manera a millorar el procés d’evolució humana, cap a un món més just, més harmoniós.
No exposaré altres percepcions, ja que em sembla que les vaig escriure a l’article publicat no fa estona:” Missatge d’esperança i optimisme pel 2009”.
Si escric aquest article, és en part per a combatre les posicions pessimistes., d’autocompadiment que porten una gran apatia i manca de compromís flagrant, propagant que tot seguirà igual o que anirà a pitjor.
Són els que perden l’energia amb les seves actituds derrotistes, enlloc d’emprar-la per a posar-se a la tasca i fer feina per, des de les seves possibilitats, posar el seu gra d’arena per intentar modificar el que creuen i/o senten que és incorrecte.
Milions de nord-americans s’han mogut per un canvi. No tan sols han fet feina durant la campanya, sinó que des de les seves possibilitats han finançat una part, ja que Barak Obama va renunciar als doblers públics per fer-ho (un milió de nord-americans varen fer una aportació mitja de 68 $ cada un)); i esper que aquest fet, dilueixi la pressió formada pels distints lobis més extremistes (cap a la dreta i l’ultra dreta), que prou aportaran a la campanya de Bush, executor dels seus interessos) sobre la política exterior de l’administració de Barak Obama.
Cert és que hem d’esser realistes, crisis econòmiques n’hi ha hagudes d’altres i ens hem sortit. Repeteix, que ja és hora que cada un des del seu lloc aporti el millor de si, per a complir un somni: Un món millor del què nosaltres varem trobar.
Josep BonnínArticles publicats en el "Setmanari Sóller"2009-02-03T12:03:29ZXamanCanviem de Paradigma: Hi sortirem guanyant
http://xaman.balearweb.net/post/57837
Podria començar escrivint sobre moltes situacions. Hi ha moments en que se’m fa difícil establir prioritats. Escriure sobre la corrupció a les files del Pius Pius no em ve de gana. Respecte als assessors econòmics per ajudar a les famílies en problemes, que vol crear aquest partit , em sembla una befa mala d’empassar.
....Avui escriuré sobre el canvi de paradigma. I ara em direu quina butza se li ha romput a aquest?. Vós diré, com no tinc massa ganes d’escriure sobre tots els desastres del món, tampoc sobre els pallassos que pul•lulen per les nostres contrades fent gala d’esser més curts que una màniga de guarda pits, com és el cas del màxim exponent de Calvià, ni de què la defensa hagi perdut a Hidalgo:qui el va trobar fou la Guàrdia Civil en el seu dia. Escriure sobre coses més profitoses, crec.Podria començar escrivint sobre moltes situacions. Hi ha moments en que se’m fa difícil establir prioritats. Escriure sobre la corrupció a les files del Pius Pius no em ve de gana. Respecte als assessors econòmics per ajudar a les famílies en problemes, que vol crear aquest partit , em sembla una befa mala d’empassar.
Sobre els desastres naturals i les conveniències electorals com ha estat el cas de Nova Orleans amb l’evacuació tan ben programada; les eleccions nord-americanes seran ben aviat. com perquè els esquitxi un problemàs (la vegada anterior no s’hi miraren tant) tampoc m’inspira massa. Que Haití un dels països més pobres del món torni rebre una altra vegada i que “les cases”: xibius amb cobertes de giny sense fonaments, se’ls endugui l’aigua i hi hagi milers de morts m’indigna, i n’hauria de dir de gruixudes, com he fet altres vegades. Però avui he decidit no fer-ho.
<p>
</p>Avui escriuré sobre el canvi de paradigma. I ara em direu quina butza se li ha romput a aquest?. Vós diré, com no tinc massa ganes d’escriure sobre tots els desastres del món, tampoc sobre els pallassos que pul•lulen per les nostres contrades fent gala d’esser més curts que una màniga de guarda pits, com és el cas del màxim exponent de Calvià, ni de què la defensa hagi perdut a Hidalgo:qui el va trobar fou la Guàrdia Civil en el seu dia. Escriure sobre coses més profitoses, crec.<p>
</p>Estic llegint un llibre molt interessant que és titula “The secret” “El secreto” de Rhonda Byrne, on diferents persones que es troben dins molt de camps distints en relació al treball amb el creixement evolutiu i personal, comuniquen una cosa tan senzilla, i que al mateix temps sembla tan difícil d’assumir com és “El Secret”.
<p>És un fet que sovinteja massa i n’he escrit altres vegades, que ens fitxem més amb el que creiem “que no tenim” que amb el que la vida ens està regalant. I omplim el nostre dia a dia de pensaments negatius i al mateix temps obstructius. Sens tenir en compte que el pensament és creatiu. Res s’ha creat dins la humanitat que no partís d’un pensament fins que progressivament s’ha anat materialitzant. El pensament i el sentiment també, habitualment se solem manifestar amb la paraula; Existeixen altres llenguatges, que també emprem, com el gest per exemple. La paraula té un gran poder i al mateix temps transmet una energia. Qui no ha vist mai en un parc, una mare, preocupada i a vegades estressada, dir-li el seu fill: Cauràs¡ i això ha semblat una sentencia, ja que en un no res, l’infant ha fotut de nassos i encara a vegades ha acabat rebent un baticul.
Un altre exemple que a lo millor algú de vosaltres ha viscut. Vos aixequeu del llit, aneu a la cuina i mig dormits agafau un tassó i vos cau. Sentencieu: Avui tot em caurà. El subconscient és pren les coses al peu de la lletra. No vos preocupeu que en el dia d’avui vos aniran caient moltes més coses.
<p>El paradigma de la societat actual és el següent: Tinc, això, allò, aconsegueix allò altre i tot això em farà feliç. Caiem dins una fal•làcia. És una gran mentida. Ens satisfarà per uns moments, però haurem d’anar cercant moltes més coses materials per omplir el buit.
</p>Canviem el paradigma, que vos sembla: Sóc feliç amb el que la vida em dóna i li agraeix. Proveu-ho, ja que de segur, amb l’agraïment de cor, vos arribaran moltes més coses bones. El missatge que envieu a l'univers és d’agraïment, per tant la resposta serà la mateixa.
Els pensaments de carència aporten carència. Els pensaments de retret aporten retret i inclusiu podria esser que perdéssim coses que tenim, si l'univers, la vida no ens creu mereixedors d’elles, perquè hem estat incapaços de valorar-les.
</p>A què coneixeu algunes persones nascudes amb estrella i que tot els hi surt bé i que aconsegueixen tot allò que es proposen. Com són? Trists, rabiosos, preocupats per qualsevol futilesa ? a què no. Envejosos i malhumorats? Tampoc, veritat?.
<p>Són persones equilibrades, contentes de viure, alegres, que canten, que donen gràcies sovint a la vida, que gaudeixen el que la vida els dóna i a mida la vida els va donant encara més.
Que tal si canviéssim el xip. Què tal si deixéssim de renegar del que no ens ha arribat i aprenguéssim a valorar el que tenim en el nostre entorn?. A vegades la vida ens dóna una bona bescollada per posar-nos al lloc que deuríem d’estar. Llavors si l’escoltem és quan posem totes les coses al seu lloc corresponent i aprenem quines realment són prioritàries.
</p>Són tan simples aquestes afirmacions que em sembla que fins un infant les entendria, funcionem com imans: Lo semblant atreu lo semblant. O sigui lo positiu lo positiu i lo negatiu lo negatiu. En les nostres mans (pensaments i sentiments) està crear un cel a la terra o un infern. I a més ningú ens obliga a fer una cosa o l’altre.
<p>Tal volta estaria bé, i no pretenc tenir cap veritat absoluta, mai ho he fet, simplement, contemplar i experimentar. Després veure el resultat de fer-ho d’una manera o de l’altre.
No sé si m’he enrotllat massa, però quan tracto aquest tema i em dedic a la contemplació de la vida de segons quines persones, i malgrat tot el respecte que tinc per la manera de triar-la, m’entrarien moltes ganes de donar-los una sacsejada i dir-los: Ei despertau d’una vegada¡
</p>El llibre que he esmentat és d’ediciones Urano, i us assegur que val la pena. Em sembla que amb aquesta recomanació don per acabat l’article d’avui.
Josep Bonnín
<p></p>Articles publicats en el "Setmanari Sóller"2008-09-27T14:15:13ZXamanSecessions independentistes del Segle XXI
http://xaman.balearweb.net/post/55728
A vegades pens que els grans dirigents europeus no es guanyen ni prou fer-s’hi el sou que els hi estem pagant entre tots. Conflictes com aquest, no tan sols s’haurien de preveure, fons i informació devien tenir del que es covia, supós que no se n’adonaren per sa premsa. Però si consentiren el genocidi Srebrenika, això pot esser també se’ls hi ha passat per alt i han posat la mirada a un altre lloc.Sembra vents i recolliràs tempestats. I la flaire de Kosovo i la seva independència no ha agradat a ningú. Ho diria que és contagiós.
És com a complicat trobar tota la informació sobre el que està passant amb Rússia i Geòrgia amb el tema d’Ossètia del Sud. La primera realitat són els morts per res: entre 1600 fins a 2000 persones poden haver mort, per una qüestió de poder. I al mateix temps de petroli i gas. Bona és USA per no saber a qui li dóna suport, en aquest cas és clar a Geòrgia igual que la Unió Europea, perquè el fantasma del independentisme s’ha de controlar prou bé. Que Ossètia del sud, faci un referèndum per independitzar-se de Geòrgia i el 92 per cent dels vots doni suport, és un senyal prou important. Tot i que Geòrgia el veu dins la il•legalitat constitucional. Això per les nostres contrades de l’estat espanyol fa coure a qui donen suport a un estat centralista: clar és que l’executiu espanyol no ha reconegut com a estat sobirà i independent a Ossètia del Sud, faltaria més. Curiós que països com Frància ( amb el cas cors) l’hagi reconeguda. Motius prou importants deu tenir Sarkozi.
El conflicte és prou enrevessat, i arribar a esbrinar quin del dos bàndols: Geòrgia o Rússia, amb els suports dels diversos països, està conculcant el Dret Internacional, es fa un tant complicat, ja que es barregen molts d’interessos.
Cada un dels contendents posa sobre la taula els seus arguments. Per a Geòrgia els atacs és una qüestió de restaurar la constitucionalitat i l’ordre públic. Per l’altre costat Rússia es mostra com a protectora dels ciutadans russos que viuen dins dues regions de Geòrgia: Ossètia del sud i Abkhàzia i pretén que la seva independència sigui reconeguda internacionalment i que s’uneixi amb Ossètia del Nord que, a part de ser una de les regions més riques del Caucas, es troba baix el seu empar.
Ningú diu la veritat completa i tothom empra eufemismes .Els interessos polítics i econòmics de cada un, ni dels països que donen suport als dos contendents,es posen sobre la taula; i amb la quantitat de desinformació intencionada, el que pretenen és que fem una anàlisi simplista: Declarar “els bons” uns i els “dolents” els altres. Mentre qui rep són els ciutadans civils que són assassinats amb consentiment de la Comunitat Internacional, com en moltes altres situacions.
Putín no fa res manifestà a una agència que: “Geòrgia ha donat un cop mortal a la seva integritat territorial”. I va afegir que: “Des del punt de vista legal, les accions de Rússia a Ossètia del Sud són absolutament legítimes. L’acció de càstig de Rússia és de vergonya i ningú piula massa.
Un altre país que sembla que s’ha mogut és Israel. I em direu, què compta Israel en aquest conflicte?. Doncs que una de les empreses més importants en la fabricació d’armes, fins fa poc les estava proveint a Geòrgia. I de cop i volta s’ha aturat per no fer enfadar massa al “os rus”; ja que aquest també pot proveir d’armes més sofisticades i modernes al seu aliat iranià i a Síria. Com us podeu imaginar, cap gràcia li fa a l’executiu israelià, més si ve el cas després de tota la moguda amb el programa de creixement nuclear iranià.
Hom contempla el panorama internacional i se n’adona que per escriure, segons de quins temes ha de fer un cert reculament cap el passat. Concretament a la II guerra mundial i així com quedà Europa a la seva finalització. Iugoslàvia unificada a ferro pel Mariscal Tito, és un dels motius principals del conflicte actual dels Balcans. I seguint, el tractament que en va fer Stalin i la posterior desintegració de la Unió de Repúbliques Soviètiques,n’és un altre.
Convindreu que a molts d’aquells països es va fer un frit bullit de grups ètnics amb interessos molt divergents i al mateix temps amb creences molt dispars.
Les grans potències mundials, funcionen com els grans partits polítics, i les grans multinacionals; volen estendre com sigui les seves cotes de poder i influència; i fagocitar, els primers les regions i nacions més petites, els segons als partits minoritaris (que tenen els seus votants i mereixen el respecte) i les terceres, a les petites i mitjanes empreses, per controlar-ho tot, en poques mans.
Bé, ja tenim un altre enfrontament dins l’Europa unida (juas x25).Recordem que l’expansionisme militar d’en Hitler i que la comunitat internacional estàs més callada que un mort, quan s’annexionà(eufemisme) una part de Txecoslovàquia (Els sudetes) i a continuació envair la resta i continuà amb Polònia, fou un dels detonants de la IIª guerra mundial. Diuen que un poble que s’oblida de la seva història es veu obligada a repetir-la. Esper que no sigui el cas.
Encara hi ha ferides no curades i cicatrius tendres del que va passà a Srebrenika i parl d’un genocidi dins d’Europa , del que fa molts pocs anys que va ocórrer
Ara un nou conflicte armat, i pel mig uns jocs olímpics a Xina que vulnera tots els drets humans, haguts i per haver, i no passa absolutament res. Tot normal, normalíssim.
Realitat, en ple sègle XXI i encara s’han d’emprar les bombes per intentar obtenir la raó. Homo sapiens? I voleu que em foti un panxó de riure. A vegades veig en Bush, per exemple, i em recorda “l’esglaó perdut” que fou el que segons Darwin encadenava als humans amb el parestec amb les monees. Per qui apostaríeu en inteligència?.
Que desfruiteu de la calor.
Josep BonnínArticles publicats en el "Setmanari Sóller"2008-08-16T16:44:27ZXaman“Litle Boy”: Hirosima i Nagasaki
http://xaman.balearweb.net/post/55438
Cada sis d’agost, durant molts d’anys em passa quasi sempre el mateix. Tinc un gran sentiment de tristor perquè m’arriba el record de les 200.000 persones japoneses assassinades pel govern nord-americà presidit per En Truman. Fou el resultat de que l’avió de combat un B-52 de nom “Enola Gay “ amollés sobre Hirosima la primera bomba atòmica feta amb urani enriquit, batiada com a “Litle boy”; a més, no sé si emprar el terme sarcasme, ja que traduït vol dir “petit al•lot”.Cada sis d’agost, durant molts d’anys em passa quasi sempre el mateix. Tinc un gran sentiment de tristor perquè m’arriba el record de les 200.000 persones japoneses assassinades pel govern nord-americà presidit per En Truman. Fou el resultat de que l’avió de combat un B-52 de nom “Enola Gay “ amollés sobre Hirosima la primera bomba atòmica feta amb urani enriquit, batiada com a “Litle boy”; a més, no sé si emprar el terme sarcasme, ja que traduït vol dir “petit al•lot”.
Pot esser que s’hagi escrit sobre aquest fet, i també que tres dies més tard se’n tirés una altra sobre Nagasaki amb més de 100.000 persones assassinades. Si seguim una mica el curs de la història, i ens adonarem que l’excusa de què amb aquesta acció s’acabés més prest la Segona Guerra Mundial, fou totalment mentida. Els assessors de Truman no en veien cap necessitat de fer-ho. Però deixar la seva imprompta per demostrar que el poderiu militar nord-americà era el més superior, el va portar a fer aquesta aberració.
Tot el seguit d’estratègia per entrar en guerra en el pacífic contra el japó i recuperar illes amb una gran importància geo estratègica, va començar amb Pearl Harbour, quan deixaren amb el cul a l’aire una part de la tropa naval que estava ancorada en aquell port, i sense massa miraments deixaren que fossin bombardejats i executats(els seus propis marins) per l’aviació japonesa. Que es coneixia amb anterioritat el pla d’atac és prou conegut i a més ha quedat demostrat.
Aquesta mena d’actuar dels governs nord-americans, no és d’ara, l’han emprada prou sovint i sembla que els hi anat més que bé, per aconseguir els seus objectius.
Si ens remuntem històricament quan ells mateixos varen enfonsar el seu acoratzat “Maine” l’any 1898, en el port de l’Habana (266 marins assassinats), la teoria que més es sostén, és l’acusació que es va fer d’un atemptat de militars espanyols contra interessos nord-americans i tenir motiu suficient per declarar la Guerra a Espanya, intervenint en el conflicte Hispà-Cubà. Sabent la superioritat de la seva armada naval i així poder aconseguir les colònies espanyoles, sens que els hi costar un dolar. Mesos abans USA havia fet gestions, que no sortiren be, per comprar l’illa de Cuba. A Vedao tenen un memorial de record pels mariners nord-americans morts. Santa barra, déu meuet ¡.
I si ens situem molts més propers en la història, recordarem que l’11 S, l’atemptat contra les torres bessones i altres edificis emblemàtics, foren el motiu suficient per Busch, amb l’excusa de la seguritat en front al “terrorisme Islàmic”, per declarar la guerra a Irak, amb el conte de les armes de destrucció massiva que no han aparegut per lloc. I amb l’actoràs Bin Laden entrenat als laboratoris de la CIA, ja que en un moment de la seva vida va fer feina per ells, i ara no dubtaria que continués amb la mateixa trajectòria. Sempre apareix el vídeo quan li convé al govern nord-americà. Ja vaig escriure que crec que els vídeos estan fets a qualque estudi de la Casa Blanca.
He començat amb el record d’aquella acció aberrant, però la meva intenció era posar sobre el paper el que realment va ocórrer, perquè, al manco per part meva hi hagi una constància escrita. De totes maneres hi és, perquè quan el president francés Chirac, començà altre pic les proves nuclears a l’atolò de Mururoa, li vaig escriure una carta oberta, on figurava que qui li endreçava era una es les persones assassinades el 6 d’agost de 1945, que sortí publicada com a carta al director en “El dia del mundo”. (any 1995).
Quan esclatà la maleïda bomba “Litle boy”, amollada quan hi havia el màxim de població civil al carrer (8’15 hs), es creà un sol i la temperatura en segons augmentà a cinc mil graus centígrads. Les persones que no es convertiren en pols, literalment s’encengueren. Després els sobrevivents foren agranats per uns vents que arribaren a més de 1600 km/h. Quan això va acabar, començà la pluja acida amb el nigul radioactiu enverinant-ho tot. Persones, plantes, arbres, rius, tot. Pensar en tota l’agonia que varen haver de patir aquelles pobres persones que cap culpa tenien, m’estarrufa i em torna posar de molt mala llet, malgrat la tristor impera.
Encara avui en dia hi ha persones amb tractaments mèdics arrel del que han desenvolupat d’aquella bestialitat.
Sé que no els retornaré la vida, i no havia arribat a escriure res mai sobre aquest fet, m’ho havia quedat per a mi tot sol, excepte la carta que he esmentat, però aquesta vegada he volgut retre un record a totes aquelles persones assassinades per intentar imposar un poder que encara avui en dia estem patint.
La conclusió és que per aconseguir el que volen diversos governs nord-americans, a més de sacrificar i executar persones d’altres nacionalitats, no han tingut tampoc cap tipus de mania de fer-ho amb els mateixos nord-americans. Això a mi m’indica que la gran potència mundial ha estat governada per descervellas, mentalment malalts, i per mostra tenim a En Bush, que ha estat el President nord-americà més votat en la història d’aquell país. Déu que ho entengui.
He fets molts d’al•legats a favor de la Vida i no em cansaré, malgrat que moltes vegades em senti un tant decepcionat de veure com la barroeria, la ignorància i l’estupidesa més supina, forma part dels qui, diuen governar el nostre planeta. De moment encara no he dit aquella frase, que fa estona s’estilà: “Aturau el món, que em baixo”.
Josep BonnínArticles publicats en el "Setmanari Sóller"2008-08-09T17:46:48ZXaman