El Lector Híbrid
https://mbezares.balearweb.net
Bloc de notes de miquel bezares sobre l'escriptura d'una obra web de narrativa breuComiat
<p>No es tracta del títol d'un nou conte, sinó de l'anunci del darrer text que s'incorpora a aquest volum virtual que és (que ha estat, finalment) <em>El lector híbrid</em>. Avui, dia de Tots Sants, l'experiència arriba al final, i el llibre acaba, així, d'una manera abrupta, com acaben les històries inacabades i obertes. He d'agrair els moments de complicitat silenciosa amb aquells lectors i aquelles lectores que s'han fet presents en la lectura dels contes. Saber-los a l'altre costat del mot escrit té un valor incalculable; ho sent com una condició de l'escriptura. M'he adonat, aquests darrers dies, que volia tornar de bell nou a una manera diferent de treballar; a l'ofici sobre la versió que mai no és definitiva. Tornar a una dinàmica lenta, discreta, de cadència inesperada per, si la tasca em corprèn, presentar-me d'aquí a uns mesos, o potser uns anys, amb un nou llibre de narracions (una obra que fa mil anys que vaig començar i que em tem que puguin passar-ne mil més abans d'enllestir-la). <em>El lector híbrid</em> és un recull que conté, finalment, 48 contes publicats al llarg, si fa no fa, d'un any i mig. Podeu veure el llistat complet de contes <a href="http://www.mallorcaweb.net/mbezares/lectorhibrid.htm">aquí</a>, i és a disposició de tothom una versió del <a href="http://www.mallorcaweb.net/mbezares/docspdf/llibre_el_lector_hibrid.pdf">llibre sencer en format PDF</a> a la <a href="http://www.miquelbezares.com/">meva web</a>, que esper que continuarà, de manera activa, recollint la meva activitat literària i oferint al visitant curiós tota la informació que pugui generar. Us hi esper.</p><p><em>L'últim</em></p><p>Hi haurà qui el recordi com un gran conversador. D'altres, hi pensaran com en un home excessiu. Tot ell era, de fet, una exageració. Estranya, doncs, que no la veiés venir, la tempesta de gel que l'obligà a recloure's, al costat d'alguns aperduats <em>sense sostre</em>, en una cova fonda que la badia dels peixos d'argent amagava. Quan ell i els seus desconeguts acompanyants sentiren el mar que rugia van creure que es tractava del final, però no fou fins que l'aigua callà que se saberen víctimes de l'ofec.</p><p /><br />
https://mbezares.balearweb.net/post/7352
Tue, 01 Nov 2005 18:54:23 +0100Un nou conte a El lector híbrid<p>Avui he publicat <a href="http://www.mallorcaweb.net/mbezares/lector_precipitacio.htm">aquí</a> un nou conte. Es tracta d'una aproximació al gènere negre.</p><p><em>Precipitació</em></p><p>Es mira les mans. Les porta plenes de sang. Acaba d'arribar a casa i les seves empremtes sangoses anuncien en el sobre que ha trobat a la bústia una terrible intuïció. No acaba de llegir la carta que un truc a la porta ja no el sobresalta: </p><p>-Policia! </p><p>El retard amb què ha rebut la convocatòria a l'acte de conciliació haurà resultat, certament, mortal.</p>
https://mbezares.balearweb.net/post/6858
Mon, 17 Oct 2005 09:00:44 +0200Un velomar que tenia la forma d'una banana<p>Amb un involuntari retard arriba el conte que tanca l'estiu i obre la tardor. Feia ja un parell -mallorquí- de setmanes que em rondava pel cap la idea d'aquesta narració. Els tres darrers dies he tingut problemes amb la connexió a internet, així que no he pogut actualitzar encara la meva web, i amb prou feines puc ara publicar al bloc el text, que acompany amb l'única imatge que d'un velomar he trobat a la xarxa. No sé com hauria de dir-se en català <span style="FONT-STYLE: italic">velomar</span>, ja que no n'he trobat el mot ni al diccionari ni al termcat. Si algú en sabés la resposta li agrairia la clarícia.<span style="FONT-STYLE: italic"><br /><br /><img style="MARGIN: 5px" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=45&resource=velomar.jpg" /><br /><font size="2"></font></span></p><p><span style="FONT-STYLE: italic"><font size="2">Un </font></span><font size="2">velomar</font><span style="FONT-STYLE: italic"><font size="2"> que tenia la forma d'una banana</font> </span><br /><br />Vingué a veure'ns amb presses. S'assegué al nostre costat -haguérem de compartir-hi una petita tovallola de colors apagats que guanyava arena a l'arena- només cinc minuts, abans de tornar amb els companys amb qui havia arribat fins a la platja a bord d'un vehicle tan singular com el seu viatge: <br />-Continuarem pedalant cap al nostre somni -digué per acomiadar-se. <br />Nosaltres ens miràrem. Trobàvem en l'estupefacció un confort d'allò més incòmode. </p><br />
https://mbezares.balearweb.net/post/6523
Sun, 02 Oct 2005 14:47:56 +0200L'infortuniS'havia sentit així ja alguna vegada abans. Acabava de tornar a la ciutat blanca, i mentre es prenia un cafè amb llet al bar del mercat, un espai que la seva memòria hauria ubicat en un altre lloc i sota un altre cel, un desconegut s'acostà a ell i li digué: <br />-Potser em recordarà, potser no. Vinc a cercar-lo. Ha de venir amb mi i, vostè no ho sap, però fa ja tard. <br />
https://mbezares.balearweb.net/post/6141
Thu, 15 Sep 2005 21:07:59 +0200Puntual, el darrer conte d'aquest agost<p>Avui dematí he enllestit el darrer conte d'<a href="http://www.mallorcaweb.net/mbezares/lectorhibrid.htm">El lector híbrid</a>. Aquí el teniu. En la gènesi d'aquesta història (potser això no interessi al lector, realment), el fet que m'hagi despertat tres o quatre vegades dient el mateix que diu el meu protagonista, i també sense saber-ne per què. Tot just he acabat de publicar-lo que me n'he adonat (puc assegurar que no n'era inicialment conscient) que en aquest conte hi ha el desenllaç que la narració de fa quinze dies negava. Sovint el teixit que és el text és fet de fils invisibles i inesperats.</p><p><em>Monotonia </em></p><p>Em despertava i deia “no”. A qualsevol hora, hagués dormit poc o molt, em despertava i, sense saber per què, deia “no”. A més, gosaria afirmar que ho deia sempre igual. No es tractava ni d'un crit, ni d'una pregunta. Tampoc no és que pronunciàs el monosíl·lab especialment excitat, ni amb una contundència notable. Era una simple, inesperada, gairebé monònota negació. Un matí de primavera la meva companya em demanà per què hi insistia; i jo, és clar, no vaig saber donar-li una explicació satisfactòria. Quan s'acomiadava de mi, certament abatuda, respongué al meu astorament: </p><p>-No em puc estar al costat d'una persona tan negativa.</p>
https://mbezares.balearweb.net/post/5802
Wed, 31 Aug 2005 11:06:34 +0200Resposta a un lector anònim i aclarimentAvui he rebut un correu ben curiós. Un lector que no tinc el plaer de conèixer em retreia, en el seu missatge, que el meu bloc no fos un dietari com cal, o, dit d'una altra manera (la seva), que no aprofitàs el meu bloc (sic) <span style="font-style: italic;">per a allò que s'empren els blogs</span>. De passada, em feia una crítica a la meva presumpta falta de compromís (no he acabat d'entendre amb què o amb qui). A mi em semblava que ja quedava clar, per al lector casual, que aquest no és, de fet, un dietari, ni és un <span style="font-style: italic;">blog com cal </span>(amb g, amb g de bitàcola...). Que es tracta d'un suport més per a la publicació d'un seguit de contes curts, molt curts, i una invitació al lector d'aquests contes a dir-hi la seva. Que el que vaig decidir en el seu moment, bàsicament, era aprofitar el format per fer-ne un ús que potser no es correspon a l'habitual. També és cert que els darrers mesos tothom parla de les bitàcoles, i que hi ha hagut un increment de les propostes d'allò més estimulant. <a href="http://www.vilaweb.com/">Vilaweb</a> en comenta una cada dia, aquest estiu, i jo mir també cada dia de visitar-ne alguna de nova. N'hi ha de pensadors i escriptors interessants que poden interessar-me, i n'hi ha de personatges que no em diuen res (a mi) i que no caldria que diguessin res (a ningú). Així que, benvolgut i anònim lector, no cal que tornis a aquest bloc si el que cerques és la meva opinió sobre una piscina immunda o sobre la misèria moral de la colla d'impresentables que regeixen el destí del nostre país inexistent. Ja n'hi ha, ja, de veus autoritzades i de molt més lúcides que la meva, per parlar-ne. <br /><br />
https://mbezares.balearweb.net/post/5603
Thu, 18 Aug 2005 18:12:07 +0200La guerra<p>Després de deu dies sense parlar-se, Biel proposà a Marina que se separassin. Ella s'hi negà, abans de proferir la primera de les amenaces: </p><p>-Separa't tu de mi, si goses.</p><p />
https://mbezares.balearweb.net/post/5548
Mon, 15 Aug 2005 10:57:50 +0200Jeroglífics<p>Quan, de cop i volta, vaig tenir a les mans aquell inesperat papir dibuixat de cal·ligrafies sorprenents i fermes, que algú havia deixat, mig enterrat, al costat del tercer fasser agònic del camí, vaig adonar-me que era capaç de llegir-lo, que em mostrava un significat clar com el dia, i aleshores van venir-me al cap els misteriosos silencis que havia interpretat el guia mentre dinàvem, a l’ombrívol recer del tendal: </p><p>-¿Vol dir que no caldrà que cerquem aigua abans de la nit? –li havia demanat, sense obtenir-ne una immediata resposta.</p>
https://mbezares.balearweb.net/post/5359
Tue, 02 Aug 2005 17:00:47 +0200Estiu, estiu i calor<p>Un nou conte per a aquest llibre inexistent: </p><p><em>Conte d'estiu</em> </p><p>-Ara que la calor s'és feta present d'una manera tan violenta potser és el moment de dir-li els perills d'aquesta casa -anuncià l'home, tot just oberta la porta. </p><p>-¿Que ens coneixem? -vaig preguntar-li abans que la intuïció me'n digués la resposta. </p><p>-És vostè, qui m'ha rebut amb tanta imprudència. </p><p>-¿Jo? -vaig recordar els mots d'ella:- ¿Que potser n'és culpable, una filla, dels pecats de son pare?</p>
https://mbezares.balearweb.net/post/5112
Mon, 18 Jul 2005 16:22:34 +0200Per mor<p>S'han escrit tants cops des que ella morí, que fa ja temps que senten que no és ja pèrdua la pèrdua. Decideixen, aleshores, assaltar el dolor i refer el record. Exposar-se, sense protecció, al contacte. Quan, finalment, s'han trobat, al costat de l'estació, no han gosat besar-se. Plovia, i sols no s'han tocat, abans que una discreta convulsió els digués l'inici: </p><p>-Tot aquest temps que he somiat, i tu eres en els meus somnis. </p><p>-Per mor de la pluja, que ens vam conèixer, i encara mai no hem compartit el recer. </p><p>-No és la desconfiança, ni la fractura; és només el temor que una absència tan notable s'oposi entre nosaltres.</p>
https://mbezares.balearweb.net/post/4888
Mon, 04 Jul 2005 16:43:42 +0200