promocat
http://promocat.cecili.cat
PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. <a href="http://www.cecili.cat">A càrrec de: www.cecili.cat</a> cebramcat2024-03-19T03:11:08ZPresentació del llibre "Llengua i pàtria", de Jordi Quingles, a la llibreria Ínsula Literària, de Palma
http://promocat.cecili.cat/post/136861
<p style="text-align: justify;"><b>PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “LLENGUA I PÀTRIA. Un nou futur per a l’espai occitano-català”, de Jordi Quingles i Fontcuberta, editat per José Juan de Olañeta Fernández Grande.</b></p><p style="text-align: justify;">He de manifestar que estic molt content de trobar-me en aquest espai d’<b><i>ÍNSULA LITERÀRIA</i></b> que manté obert el jove <b>ADRIÀ GARCIAS I MORELL</b>, per presentar aquest llibre de 131 pàgines, fàcil de transportar, molt fàcil de llegir, i molt ben editat per <b>Olañeta</b>, amb <b>Jordi Quingles</b> d’autor.</p><p style="text-align: justify;">M’agradaria fer-ho, desplegant-hi aquests CINC PUNTS:</p><p style="text-align: justify;"><b>1. Va de llengua</b></p><p><b>2. De cara al futur</b></p><p><b>3. La noció de llengua</b></p><p><b>4. La noció de pàtria</b></p><p><b>5. Conclusions: gran defensa de la teoria occitanista</b></p><p style="text-align: center;"><i>oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoO</i></p><img style="margin: 5px;" alt="" src="http://promocat.cecili.cat/get/WhatsApp%20Image%202021-12-10%20at%2023.07.18.jpeg" /><p style="text-align: justify;"><b>1. Va de llengua</b></p><p style="text-align: justify;">De bon començament, com ja me n’havia advertit en Jordi prèviament, veig que es tracta d’un llibre que “va de llengua, però no només d’això; sobretot, no hi va en els termes habituals” amb què acostumen a publicar-ne.</p><p style="text-align: justify;">Efectivament, aconsegueix de barrejar-hi perspectives de caire espiritual, polític, lingüístic, metafísic, filosòfic, teològic, bíblic, científic, històric, etc. fins al punt que, en llegir-lo, refuses de considerar-lo un llibre convencional. </p><p style="text-align: justify;">Potser fins i tot arribi a molestar qualcú, d’àmbits diversos, tant la seva edició i publicació, com també la presentació que en feim des de Mallorca. </p><p style="text-align: justify;">Puc dir que me l’he llegit “verbum de verbo”, ‘mot per mot’, potser dues, potser tres, potser més vegades... M’he assabentat millor de l’autor, de la seva vàlua i del seu prestigi. N’he rebut la satisfacció immensa d’haver-ne congriat un major respecte encara.</p><p style="text-align: justify;">Sobretot, pel valor de reflectir-hi, clar i català, allò que vol expressar-hi de manera lliure, reflexiva, seriosa i positiva. Basant-se en nombrosíssims arguments d’autoritat.</p><p style="text-align: justify;">És un llibre que contribueix a enriquir el ventall d’ofertes reflexives al món d’avui, sobre la temàtica relacionada amb la catalanitat i sobre el nou futur que l’autor desitja per a «la vella comunitat de civilització d’occitans i de catalans».</p><p style="text-align: justify;">He de començar dient que no sé ben bé per quines cinc-centes en <b>Jordi Quingles</b> m’ha volgut triar, a mi, per la presentació d’un llibre tan dens i tan interessant com aquest. </p><p style="text-align: justify;">Em consider “activista”, més que no un home de discursos, ni desplegador del raciocini, ni avesat a l’elucubració analítica. No em consider científic, ni historiador, ni lingüista acadèmic, ni coneixedor en profunditat del passat llunyà d’una Europa com la que avui tenim.</p><p style="text-align: justify;">Més tost em veig molt marcat per haver viscut intensament uns anys fora d’Europa, concretament a l’hemisferi Sud: a l’Àfrica Central, on parlen infinitat de llengües «mal anomenades bantú»; o a l’Amèrica Andina, «molt mal anomenada llatina», amb innombrables llengües parlades avui dia. </p><p style="text-align: justify;">Fins al punt que, en parlar de llenguatge i d’intercomunicació humana, sempre me’n resten oberts alguns interrogants, de resposta no gaire fàcil.</p><p style="text-align: justify;">Per afegitó, i l’autor ho sap molt bé, des d’allà on he estat i m’he mogut al llarg de la meva trajectòria vital setantina, sempre he procurat mantenir-me en la línia de defensar aferrissadament la llengua catalana, com l’única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses; de dedicar-me a fer classes de català, en plena dècada dels anys 70 del segle passat, molt abans que el Parlament aprovàs la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears l’any 86; d’anar-me fent seguidor cada cop més fervent de les directrius i els ensenyaments de grans mestres com Pompeu Fabra o Francesc de B. Moll; de mostrar-me públicament com a ciutadà compromès en la tasca militant de construir uns Països Catalans, lliures, sobirans i solidaris, des de Salses a Guardamar i des de Fraga fins a Maó i l’Alguer; de militar activament i frenètica dins partits tan catalanistes com el PSM-Nacionalistes de Mallorca durant quinze anys seguits, o dins Esquerra Republicana de Catalunya on romanc afiliat des de l’any 2003 fins al dia d’avui mateix...</p><p style="text-align: justify;">Amb tot aquest bagatge humanista, filosòfic, teològic, social i polític acumulat, qualcú podria demanar-me: «Però bono, ¿què hi fas tu aquí? ¿què t’ha duit a dir-li que sí, a Jordi Quingles en acceptar de bon grat, ulls clucs i amb tantes ganes, fer-ne la presentació pública, d’aquest llibre seu? </p><p style="text-align: justify;">Puc dir, sincerament i vertadera, que purament i simplement, m’hi ha mogut el lligam d’amistat que m’hi uneix, a ell i a la seva filla <b>Victòria</b> des de fa anys. I, sobretot, a la seva dona <b>Maria Antònia</b>, la primera dels tres que vaig conèixer a la dècada dels anys 80 del segle passat, quan compartíem diàriament tasques laborals a la impremta del <b><i>Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears</i></b>, anomenat aleshores <b><i>BOCAIB</i></b>, a la plaça de la Drassana de Ciutat. </p><p style="text-align: justify;">Li he volgut dir que sí, a la tasca de presentar aquesta darrera obra de les seves mans i de la seva reflexió, per pura i simple amistat amb ell i la seva família. Li vaig voler dir que sí, i ell ho sap molt bé, fins i tot abans de conèixer-ne el contengut, d’aquest llibre. Sense saber ni tan sols de què anava, ni quines dimensions tenia, ni quantes pàgines, ni quina orientació seguia, ni quin era l’objectiu primordial de la seva publicació, ni quin n'era el tema central.</p><p style="text-align: justify;">Al marge de consideracions de caire ideològic, opinions compartides o no, visions socials i polítiques que podrien semblar diferenciades, o nivell de coneixements distints, vaig engrescar-me en la lectura pausada d’aquestes 131 pàgines del llibre<b><i> “Llengua i Pàtria”</i></b> del bon amic <b>Jordi Quingles</b>.</p><p style="text-align: justify;">Parant esment al títol, <b><i>Llengua i pàtria</i></b>, ja hi veia com a probable trobar-hi elements de discussió, debat, enfrontament dialèctic, acord o desacord. Més encara, quan m'adon que comença amb una declaració inicial de l’autor, qui, amb tots els ets i uts, afirma clar i català que el seu plantejament de base és radicalment diferent del que defensava <b>Pompeu Fabra</b>. Quasi res!</p><p style="text-align: justify;">Som un d’aquells qui pensen i creuen que un llibre, qualsevol llibre, aquest llibre en concret, esdevé qualque cosa més que la matèria física de què es compon; qualque cosa més que un conjunt de fulls de paper, pàgines i més pàgines farcides de paraules escrites amb espais en blanc. </p><p style="text-align: justify;">Un llibre, aquest llibre de Jordi Quingles, reflecteix molt més que allò que hi perceben els nostres ulls, en llegir-lo; o les nostres mans, en fullejar-lo; o els nostres nassos, en olorar-lo; o la nostra oïda en girar-ne pàgines. </p><p style="text-align: justify;">Entre pàgina i pàgina, entre línia i línia, entre paraula i paraula, tot i que no hi sigui percebut a primer cop d’ull, també s’hi arriben a detectar altres elements no tan fàcilment perceptibles. Com poden ser idees, pensaments, reflexions, sentiments, dèries o somnis... no únicament de l’autor, sinó també de qui en llegeix el contengut o s’atreveix a comentar-lo en grup.</p><p style="text-align: justify;">És clar que, quan l’autor al·ludeix al llatí medieval, i el col·loca com la llengua culta per antonomàsia, no em puc estar de pensar i creure que deu ser així <b><i>a l’àmbit de l’Europa que coneixem avui di</i></b>a. Però que no té res a veure amb altres llengües cultes d’altres indrets del planeta que, amb tota probabilitat, fins i tot avantatgen el llatí en molts d’aspectes. I no únicament pel que fa al nombre i la quantitat de parlants.</p><p style="text-align: justify;">Tot i amb això, puc dir, i ho vull dir així de clar, que la lectura atenta, detenguda, reiterada d’aquest llibre m’ha empès a fer-m’hi certes reflexions, fins i tot a l’àmbit més estrictament personal. </p><p style="text-align: justify;">N’assenyalaria algunes, per compartir-hi aquí. Tres en concret:</p><p style="text-align: justify;">- <b><i>Primera reflexió personal </i></b>¿Quan, on i com arrib jo a prendre consciència de comptar amb UNA llengua pròpia (la catalana) i UNA pàtria comuna (la nació catalana), de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i l’Alguer?</p><p style="text-align: justify;">- <b><i>Segona reflexió personal</i></b> ¿Què comporta, què significa i què representa per a mi aquella <b><i>Occitània</i></b> que vaig sentir anomenar per primera vegada quan havíem de traduir al castellà el text llatí clàssic <i>De bello gallico </i>de <b>Juli Cèsar</b>, a la dècada dels anys 50 del segle passat, en plena adolescència i joventut meves?: <i>“Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt BELGAE, alteram AQUITANI, tertiamque CELTAE”</i> (les tres parts en què el militar romà dividia la Gàl·lia: belgues, <b><i>OCCITANS</i></b> i celtes).</p><p style="text-align: justify;">- <b><i>Tercera reflexió personal</i></b> ¿Quin paper han exercit en la meva vida d’humanista, filòsof, teòleg, activista cultural, social o polític, personatges tan eminents com <b>Pompeu Fabra</b>, <b>Miguel Unamuno</b>, <b>Víctor Hugo</b>, <b>Ortega i Gasset</b>, <b>Miquel Costa i Llobera</b>, <b>Simone Weil</b>, <b>Josep Ruaix i Vinyet</b>, l’arxiduc <b>Lluís Salvador</b>... noms, pensament i opinions dels quals surten citats en aquest llibre, i de quina manera!</p><p></p><div style="text-align: justify;">He de reconèixer, també, que m’ha resultat una mica mal d’entendre bona part del contengut d'aquest llibre. Entre d’altres motius, perquè no n’havia llegit l’anterior que hi surt esmentat sovint: <b><i>“Llengua culta i llengua vulgar a la llum de la tradició”</i></b>. Va ser publicat per <b><i>Jordi Quingles</i></b> l’any 1999. M’estic proposant acabar de llegir-lo...</div><div style="text-align: justify;"></p><a id="res_78283" href="http://promocat.cecili.cat/get/WhatsApp%20Image%202021-12-10%20at%2023.07.18%20(1).jpeg" type="image/jpeg"><img style="margin: 5px;" border="0" alt="" src="http://promocat.cecili.cat/resource/medium/WhatsApp%20Image%202021-12-10%20at%2023.07.18%20(1).jpeg" /></a><p><b> 2. De cara al futur</b></p><p>El llibre <b><i>Llengua i pàtria</i></b>, de <b>Jordi Quingles</b>, pretén oferir-nos unes reflexions que porten a veure la necessitat, avui dia, de preparar un futur nou per a l’espai occitano-català. Jo n’hi remarcaria l’adjectiu “nou”, perquè deduesc que hores d’ara no existeix el que l’autor desitja. I que m’encantarà que en parli extensament avui aquí.</p><p>Conté un conjunt de reflexions i d’aportacions molt sucoses que conviden a analitzar allò que té a l’actualitat el poble català com a més genuí; la situació real en què es troba i el camí nou que ha d’emprendre per tenir un futur, que esdevengui millor que el passat i que superi exitosament el present, seguint el pensament de l’autor.</p><p>A vegades amb una profunditat que no m’apareix fàcil de percebre en la seva amplitud, en altres moments amb un llenguatge més planer i assequible, partint sempre de postures crítiques, sovint molt dures, envers personatges i propostes convencionals amb les quals va mostrant grans desacords, l’autor s’engresca a assenyalar d'altres camins de sortida que considera més adients a la realitat que beslluma com a existent a la terra occitano-catalana. </p><p>Ho fa, evidentíssimament, amb molta més intensitat i contundència que no als territoris de parla catalana, o a la nació catalana o als Països Catalans...</p><p>Entenc que tot el contengut de l’obra parteix de la frase que manifesta <b>Pompeu Fabra</b> l’any 1934, segons el qual <b><i>«La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla la llengua catalana»</i></b>. L’autor mira de desfer-la en peces, per fer-n’hi veure el fons contradictori que s’hi amaga.</p><p>Es tracta d’una frase concisa que provoca en l’autor del llibre les ganes d’emetre i assenyalar una sèrie llarga de consideracions sobre allò que considera una veritable doctrina i fins i tot un autèntic programa, de caire eminentment polític.</p><p>Des d’aquesta perspectiva s’endinsa a examinar a fons tot el que comporta una afirmació d’aquestes característiques: <b><i>«La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla la llengua catalana»</i></b>. </p><p>Pàtria nostra, territori nostre, llengua nostra són al centre d’aquest estudi analític.</p><p>Escrita des de Mallorca, l’anàlisi no passa per alt el petit manifest que publica l’any 1934 la revista de Palma <b><i>“La nostra terra”</i></b>, titulat <i>“Desviacions en els conceptes de llengua i de Pàtria”</i>. </p><p>Un manifest que serveix a l’autor com a punt de partida per iniciar-ne l’exposició, a mode d’allò que a les aules escolàstiques se’n denominava <i>“explicatio terminorum”</i> (l’explicació dels mots) ben esbrinat fil per randa.</p><p>Som un dels qui pensen i creuen que Fabra estava convençut que la llengua pròpia afavoria per antonomàsia el sentit de comunitat, digui’s poble, digui’s pàtria. S’hi va comprometre totalment, assumint-la com a idea motriu i va acaptar, dels seguidors, un projecte amb esperança, és a dir, l’<i>"amor futuri"</i>.</p><p>Quant a la frase del Manifest de 1934 <b><i>“La nostra Pàtria és el territori on es parla la llengua catalana”</i></b>, per a alguns de nosaltres, la parla d’una llengua és fer ús d’un instrument comú a disposició dels respectius grups humans. La llengua, doncs, és signe de comunitat i, al respecte, no movem la qüestió de si cal referir poble, pàtria, nació, país, tribu, llinatge, estirp o raça. Amb el mot pàtria, el mestre diu un vocable en ús pertinent, fora pretensió analítica en punt a denominacions.</p><p>Fabra concep un projecte dinàmic ofert a la col·lectivitat [estesa, segons el Manifest, “de les Corberes a l’Horta d’Oriola i de les comarques orientals d’Aragó a la Mediterrània”]. </p><p>En això apunta la idea motriu d’acaptar seguidors a un projecte solidari d’engrescament, a base de persuasió amb l’esquer amorós d’una esperança; en diuen «amor futuri», per referir-ne el sentiment alimentador. </p><p>Els sentiments es comprenen sentint-los, en comptes d’analitzar-los amb criteris etimològics, secundaris, crec.</p><p>És pertinent invocar el símil dels hebreus alliberats de l’esclavitud i en trànsit a l’amada futura possessió de la terra promesa. Tot i així, en la comparació hi ha un diferencial. </p><p>El projecte mosaic era comprehensiu, l’alliberament total; el de Fabra s’ha cenyit a la depuració de la llengua catalana i a dotar-la de recursos ortogràfics, gramaticals, lèxics, pragmàtics, que n’habilitin l’ús a tot àmbit i nivell i situació comunicativa. D’aquí n’esperava, com a flux consegüent, l’autenticació del poble català.</p><p><b> 3. La noció de llengua</b></p><p>Sempre m’ha interessat la qüestió lingüística, no solament a l’hora d’ensenyar català al <b><i>col·legi Pius XII </i></b>de Ciutat, a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, molt abans que es promulgàs la Llei de normalització lingüística l’any 1986.</p><p>També quan estudiàrem <b><i>Humanitats</i></b>, que incloïen l’estudi del <i>llatí</i>, del <i>grec</i>, de l’<i>hebreu</i>, del <i>castellà</i>, del <i>francès</i>, de l’<i>anglès,</i> de l’<i>alemany</i> (lògicament en nocions molt bàsiques) o del <i><b>català</b></i>, amb més amplitud.</p><p>Sobretot m’interessà la qüestió lingüística quan vaig entrar en contacte amb altres llengües que no s’assemblen gens ni mica a les europees, com foren el <i>kirundi </i>(o <i>kinyarwanda</i>) i el <i>kishahili</i> a l’Àfrica Central, o el <i>kítxua</i> i l’<i>aimara</i> a les zones andines del Perú.</p><p>Quan mir d’emprar el doctor <i><b>Google</b></i> i li deman què en diu <i>Viquipèdia</i> sobre l'origen del llenguatge usat entre els éssers humans, veig que ha estat motiu de discussions acadèmiques durant segles:<br />que no hi ha consens sobre el seu origen o la seva edat definitius, ni tan sols sobre si es va originar en un sol punt o alhora en diversos indrets; <br />que es tracta d’un tema difícil d'estudiar per la falta de proves directes, ja que ni les llengües ni l'habilitat de produir-les es fossilitzen; <br />consegüentment, els estudiosos de conèixer els orígens del llenguatge han de treure inferències d'altres tipus de proves, tals com l'evolució humana o les arqueològiques, etc.</p><p>Des de principis dels 90, tot i això, un creixent nombre de lingüistes, arqueòlegs, psicòlegs, antropòlegs i d'altres professionals han provat d'adreçar-se, mitjançant nous mètodes, al que han començat a considerar <i>"el problema més difícil en ciència</i>".</p><p>Sobre la noció i el concepte de llengua, l’autor n’inicia i en continua l’exposició amb paràgrafs que, tot i haver intentat esbrinar-ne el contengut lògic, no me n’he vist capaç d’aconseguir-ho plenament. </p><p>Com deia aquell “xolito” que vaig conèixer a contrades allunyades de Mallorca, per les serres nevades dels Andes, “m’haurà de disculpar la meva gran falta d’ignorància”. Però és que no n’arrib a traure trellat:</p><p>Diu literalment: </p><p><i>“Si per als romans, lògicament, la llengua que nosaltres anomenem «materna» era el patrius sermo, la llengua «paterna» (i, consegüentment, de la «pàtria»), això vol dir que nosaltres, contràriament, veiem la llengua més tost com una realitat «natural» que no pas cultural, i que, per tant, per ser plenament coherents amb aqueix univers propi, de caràcter «maternal», serem millors «patriotes» com més defensem la llengua de la terra, no pas la de la cultura, és a dir, com més defensem la llengua vulgar, no pas la llengua culta”. </i></p><p>De bon principi, i amb una primera lectura d’aquest paràgraf, el veig com la presentació descambuixada d’una barreja de conceptes que no me n’eviten la confusió dins del meu capet…</p><p>En fi, necessit que qualcú me’n tragui, d’aquest trellat. I mir de trobar-ne alguna explicació mínimament satisfactòria. Ni que sigui amb qualque bon amic, a qui deman parer i me’n fa avinent l’opinió.</p><p style="text-align: justify;"><b> 4. La noció de pàtria</b></p><p style="text-align: justify;">Les pàgines introductòries d'aquest llibre de <b>Jordi Quingles</b> expressen tot d’una, sense voltar, el seu propòsit concret immediat: dirimir entre posicions enfrontades sobre el concepte pàtria. </p><p style="text-align: justify;">L’autor en precisa un doble pol: l’opció moderna que propugna Fabra, d’íntima vinculació llengua i pàtria, i la prohistoricomedieval o teoria occitanista, de refer uns vincles connaturals de Catalunya amb Occitània, destruïts, vuit segles enrere, arran del carnatge i l’anihilació de Muret (1214).</p><p style="text-align: justify;">S'hi mostra molt crític, davant la majoria de sentits translaticis que va prenent la paraula «pàtria» al llarg de la història, sobretot en els temps moderns. Al seu mode de veure, impliquen una alteració substancial del sentit primitiu. Fins al punt que ho considera il·legítim.</p><p style="text-align: justify;">La paraula <i>“pàtria”</i>, recorda l’autor, ve de la Roma clàssica, relacionada originalment amb els patres (els pares). A diferència d’altres cultures com l’anglesa, on la pàtria és la “terra mare” o la “terra llar”, la cultura romana dóna paper predominant als avantpassats com a fundadors. </p><p style="text-align: justify;">La pàtria, que esdevé <i>“alma parens”</i>, la mare comuna de tots, fa recaure l’èmfasi “en l’aspecte d'institució ancestral, i retrotrau els orígens clarament històrics a un passat mític i atemporal”.</p><p style="text-align: justify;">(Al meu modest mode de veure, si se’m permet la disquisició, aquestes observacions de l’autor requeririen d’una explicació una mica més àmplia, extensa i aclaridora. Sobretot, en venir-me al cap suara mateix el text literal de l’himne oficial del Vaticà que tantes vegades vaig cantar de jove i que, fins i tot avui dia, comença dient: “<i>Roma alma parens, sanctorum martyrumque</i>...”)</p><p style="text-align: justify;">Però bé. Seguint el fil del pensament de l’autor, en la consciència actual prevalen els sentits translaticis de la paraula, fins al punt que la noció original de pàtria arriba a designar només la “petita pàtria”, malgrat els diccionaris segueixin mantenint-hi la primera accepció.</p><p style="text-align: justify;">Es mostra convençut que “la concepció tradicional de pàtria” no té en compte el valor literal ni els sentits que li donava Roma; sinó que l’hem anat dotant d'un contingut més adient al nostre univers mental contemporani.</p><p style="text-align: justify;">La idea de pàtria que tenim actualment no té res a veure amb la dels romans, segons l’autor. Més tost és fruit d’una mistificació de la nostra noció tradicional de pàtria. Aquesta mistificació rep una consagració definitiva en la figura dels estats moderns que, entre d’altres coses, consagren la visió del país com un simple «territori» que, arribat el cas, un patriota té l’obligació de defensar. El «territori», en efecte, no és la «terra natal» d’un poble, sinó, pròpiament, l’extensió geogràfica sobre la qual s’estén la sobirania d’una nació entesa en termes polítics.</p><p style="text-align: justify;">Diu que la Revolució Francesa, en consagrar la identificació actual entre pàtria i nació, i correlativament entre llengua i pàtria, acredita la idea d'una sola nació, una sola pàtria i una sola llengua, en aquell cas la francesa. Les altres llengües han de ser eliminades en nom d'aqueixa nació i pàtria úniques i en nom també del poble i de la llibertat (!)</p><p style="text-align: justify;">Aquesta lògica, que l’autor qualifica d’infecta, malauradament perdura gairebé intacta fins avui dia i té un abast pràcticament universal. </p><p style="text-align: justify;">Afirma que la consciència legítima i natural que el poble autèntic (?) posseeix de pertànyer a un país esdevé objecte d’una utilització que n’altera profundament la naturalesa. La llengua és «presa» del poble autèntic (?) per fer-ne un instrument al servei del poble «sobirà» constituït en nació-estat.</p><p style="text-align: justify;">A mi, que he desplegat la meva activitat professional, primordialment, com a corrector de textos en català a l’administració autonòmica balear durant dècades, em resulta molt significatiu el gest que realitza l’autor quan es lliura a assenyalar i remarcar entre cometes, aquelles paraules bàsiques que li serveixen per fonamentar-ne la reflexió analítica discursiva: «sobirania», «territori», «terra», «terra natal», «país», «nació», «nacionalista», «nacionalismes», «nacionalisme estatal», «pàtria» i «país», «pàtria» i «poble», «pàtria» política, «essència» nacional, etc.</p><p style="text-align: justify;">També he de dir que em resulta una mica mal de copsar el sentit positiu i el paper exemplar o modèlic que hi puguin tenir, en les reflexions sobre llengua i pàtria, l’esment i l’aportació de figures com la de <b>Miguel de Unamuno</b> o <b>Ortega y Gasset</b> o <b>Simone Weil</b>, citades per l’autor, en ocasions diverses i amb els termes en què els presenta.</p><p style="text-align: justify;">Sobretot, si es tracta d’escatir, com diu l’autor, “el veritable caràcter d’aquesta absurda identificació moderna entre llengua i pàtria”.</p><p style="text-align: justify;">Molt manco encara quan mira d’introduir certes nocions preliminars, en caracteritzar la figura de l’intel·lectual amb la distinció paulina entre homes carnals, psíquics i pneumàtics (o intel·lectuals en sentit estricte). </p><p style="text-align: justify;">He de reconèixer que no ho arrib a entendre. I que precisaria d’explicacions més extenses i àmplies sobre cadascuna d’aquestes manifestacions que hi fa l’autor. Els meus coneixements minsos dels escrits de <b>Pau de Tars</b> no em capaciten per endinsar-m’hi tant com ho fa l’autor, servint-se d’Unamuno...</p><p style="text-align: justify;">Quan aqueix home diu, per exemple, que la consciència nacional, o la pàtria, o la llengua són realitats de naturalesa espiritual, l’autor reconeix que és ver que ho són, <i>“però no pas en tant que conceptes, ja que aquests, per se, no participen sinó molt indirectament de la veritable naturalesa espiritual”</i>. </p><p style="text-align: justify;">I continua analitzant-ho amb més profunditat...</p><p style="text-align: justify;">S’ha de dir que, amb el concepte de pàtria, l’autor no fa referència als excessos de sang vessada, per causes religioses o per defensar-la com una «abstracció volàtil» al llarg de la història de la Humanitat. </p><p style="text-align: justify;">Vol parar esment, això sí, a la <i>“usurpació i mistificació d’un sentiment legítim del poble per tal de fer-ne una passió al servei de les idees nacionalistes” </i>(de la nació-estat, o nació política).</p><a id="res_78282" href="http://promocat.cecili.cat/get/WhatsApp%20Image%202021-12-10%20at%2023.07.18%20(2).jpeg" type="image/jpeg"><img style="margin: 5px;" border="0" alt="" src="http://promocat.cecili.cat/resource/medium/WhatsApp%20Image%202021-12-10%20at%2023.07.18%20(2).jpeg" /></a><p><b> 5. Conclusions: gran defensa de la tesi occitanista</b></p><p><b><i>Primera.</i></b> <br />Em sembla que el manifest de Fabra, que l’autor pren com a referència per a consideracions respecte de la llengua i la pàtria, és a la base del raonament i dels plantejaments de l’autor.</p><p><b><i>Segona.</i></b> <br />M’ha semblat que la tesi de l’autor advoca per arraconar totalment l’opció Fabra. Cosa que he de confessar que m’ha causat una certa desil·lusió. Perquè la iniciativa i l’obra de <b>Pompeu Fabra</b>, al meu modest mode de veure, representen, encara avui, una certa connotació d’esperança, d’<i>«amor futuri»</i>. </p><p><b><i>Tercera.</i></b> <br />He de dir i reconèixer que l’autor escriu molt bé. Té una gran devoció per la veritat i un gran amor a la llengua catalana. Es mostra erudit en tot moment. Amb intenció docent i ganes de compartir-ne idees. Dolç i elegant en l’expressió. Amb passatges de sucosa amenitat. </p><p><b><i>Quarta.</i></b> <br />Allò que l’autor qualifica d'assassinat de la civilització occitana medieval, no solament ha tengut una repercussió enorme en l'esdevenidor d'Europa i del món, sinó que encara en patim agudament les conseqüències.<br />Especialment als Països Catalans, on hem hagut de veure que passam de formar part d'aquella gran civilització occitano-catalana a viure, certament, «apretados y oprimidos» dins uns estats que no s’adiuen gens ni mica amb el nostre tarannà ancestral. </p><p><b><i>Cinquena i darrera.</i></b> <br />Després d’haver llegir amb molt d’interès allò que ha escrit <b>Jordi Quingles</b> en aquest llibre, fris de poder escoltar allò que ens en pugui dir, com a autor, aquí i avui.</p><p>Fins aquí arrib. Així ho deix.</p><p>Gràcies per l’atenció dispensada.</p><p><b>Cecili Buele i Ramis<br /><i>Mallorca, 10 de desembre de 2021</i></b></p>Llengua catalana2021-12-03T23:53:31ZcebramcatCoronavirus i Festa de l’Àngel
http://promocat.cecili.cat/post/135448
Em pas uns setanta dies seguits, per la selva, la serra i la costa del Perú, de gener i febrer. Me n’hi he programat 90, fins a finals de març. A la força, me n’he d’escurçar l’estada, per l’amenaça de tancar aeroports europeus, a causa del coronavirus...</p><p>
Un dijous de matinada prenc la decisió d’abandonar el país andí. Som a uns 200 quilòmetres de Lima, la capital. Abans de migdia, l’agència de viatges mallorquina Pegaso, amb què acostum a fer gestions, em procura bitllet d’avió nou amb la tarja d’embarcament corresponent. La sortida, demà mateix, divendres a les 11 del matí. Dissabte desembarc a Son Sant Joan. Diumenge descans a ca nostra. Dilluns comencen a tancar aeroports espanyols.</p><p>
<center><a id="res_33535" href="http://promocat.cecili.cat/get/ciutatlareal%20(3).JPG" type="image/jpeg"><img style="margin: 5px;" border="0" alt="" src="http://promocat.cecili.cat/resource/medium/ciutatlareal%20(3).JPG" /></center></a></p><p>Me’n surt pels pèls, de no quedar-me confinat dins quatre parets d’alguna casa de Lima!</p><p>
Mai de la vida no m’havia imaginat una situació tan insòlita com la d’aquesta pesta del segle XXI, anomenada «coronavirus» o «covid19», vés a saber tu per què i per qui!</p><p>
Davant mesures governamentals tan dràstiques, restrictives, alarmants i de confinament estricte que em trob quan trepitj terra mallorquina, després d’haver gaudit recorrent ben lliure milers de quilòmetres per la selva, la serra i la costa del Perú, el xoc pel canvi m’és brutal!</p><p>
Molt més encara, quan a l’aeroport de Madrid-Barajas, de bon matí de dissabte 14 de març, no hi detect cap signe de vigilància policial extraordinària, ni control sanitari, ni formulari a emplenar. Res de res. Tot normal.</p><p>
Però la mateixa nit de dissabte, el president espanyol Pedro Sánchez compareix davant la televisió i fa públic el decret d’estat d’alarma a tot el territori! Quasi res! Em deixa en estat de xoc!</p><p>
Així i tot, les mesures de confinament em cauen bé. M’ajuden a descansar després d’un viatge tan llarg. I també em permeten de reviure moments i experiències, enregistrades amb el mòbil. Vull editar-les en vídeos domèstics i compartir-les amb amistats i familiars. Dispòs de temps.
Poc a poc vaig paint el que passa. Allò que oficialment ens diuen que passa. Arrib a concloure que ni ens diuen tot quant saben, ni allò que ens diuen és del tot cert. La credibilitat oficial, per a mi, se n’ha anat en orris, s’ha fet miques!</p><p>
En bon Diumenge de l'Àngel, confinant com cap altre en tota la història, m’arrib a demanar si deu ser més propi d'una vera democràcia del segle XXI governar amb l'"ordeno y mando" des de Madrid, que no amb el "escucho y atiendo" des de Madrid, abans de tot, a ajuntaments, comunitats autònomes i administracions públiques "perifèriques"...</p><p>
Em fa la impressió que s'ha volgut començar la casa per la teulada, i així va: vivim a un dels llocs del món on hi ha més morts pel coronavirus!
El més trist per a mi: ni amb això, n'arribarem a aprendre la gran lliçó: "cadascú a ca seva" sap quin pa l'assacia millor, per defensar-se-n'hi més bé!</p><p>
"Malauradament, opín, <br />
el model ja és massa fort <br />
perquè deixi d'anar tort <br />
el vial per on camín! </p><p>
Sobretot, en veure gent <br />
que aplaudeix, fa mamballetes, <br />
i no duu les mans ben netes, <br />
ni canvia el pensament! </p><p>
Malauradament, opín,<br />
el sistema s'enforteix, <br />
és més gent que s'afebleix <br />
més enllà del segle vint..."</p><p>
BONA SALUT I MOLT MÉS CORATGE!MANS I MÀNEGUES2021-01-05T16:58:57ZcebramcatEl Cor dels Països Catalans, a la Universitat Catalana d'Estiu 2019
http://promocat.cecili.cat/post/132978
<p>Alegra ben molt veure que una iniciativa cultural de l'àmbit musical, nascuda a Mallorca l'any 2009, perdura en el temps i es fa present a la cloenda de la <a href="http://www.uce.cat/responsive/corPPCC_proves_2019.html"><b><i>Universitat Catalana d'Estiu 2019 a Prada de Conflent</b></i></a>. </p><p>
Després d'unes proves d'accés, els admesos participen en l’<b><i>Encontre dels 10 anys del Cor</b></i>, que té lloc del 19 al 22 d’agost del 2019 a Prada (el Conflent) en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu.</p><p>Dins la programació d'<b><i>Espectacles</b></i>, hi figura un <a href="http://www.uce.cat/responsive/espectacles_Prada_2019.html"><b><i>Concert</b></i></a>: <b><i>Cor dels Països Catalans</b></i> (cant coral, Països Catalans), dirigit per <b>Francesc Valldecabres </b>dia 22, a les 9 del vespre, a l’Església de Sant Pere. </p><p>
Després d’una primera etapa sota la direcció d’<b>Esteve Nabona</b> (2009-2014), reprèn l’activitat amb la intenció de crear una plantilla estable i sota el nom de <b><i>Cor dels Països Catalans (CPC)</b></i>, amb la direcció del valencià <b>Francesc Valldecabres</b> i, en l’apartat de recerca i repertori, del barceloní <b>Carles Gumí</b>. </p><p>
Té com a <a href="https://catalunyanord.vilaweb.cat/noticies/proves-dacces-al-cor-jove-dels-paisos-catalans/"><b><i>objectiu</b></i> </a>recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l’àmbit cultural català i, amb la llengua com a vincle d’unió, esdevenir una plataforma enriquidora d’encontre i d’intercanvi entre cantaires dels diferents espais de la mateixa cultura i, alhora, ser-ne un ambaixador cultural.</p><p>
Enhorabona a la mallorquina <b>Magda González Crespí</b>, inspiradora, creadora i mantenidora d'una iniciativa tan valuosa a l'àmbit musical d'arreu dels Països Catalans.</p>Llengua catalana2019-08-23T18:29:18ZcebramcatAl santjoaner lluitador infatigable, Mateu Joan i Florit «Marió»
http://promocat.cecili.cat/post/131070
<p>M'arriba la notícia de la mort del bon amic i company de lluites patriòtiques catalanes, el santjoaner <b>Mateu Joan i Florit <i>«Marió»</b></i>. Esper i desig que descansi en pau, després d'una lluita tan perllongada com la que ha portat durant dècades seguides a favor dels Països Catalans.</p><p>
Poques persones poden dir que s'han dedicat durant tant de temps i amb tanta fermesa a la publicació d'un quinzenari en català, com és ara l'Estel. El meu senzill homenatge simplement vol recordar alguns dels treballs que hem fet plegats en la mateixa direcció: cap a l'establiment de la República Catalana integrada per tots els territoris que conformen la nació catalana sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer:</p><p>
<center><iframe width="380" height="290" src="https://www.youtube.com/embed/O0NjjlWdD7A" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen></iframe></center></p><p>Una de les seves enquestes preferides i més escampades pertot arreu, consta d'una sola pregunta, molt senzilla i fàcil: <a href="http://aframericanet.cecili.cat/post/87944"><b><i>«Viuríem millor independents d'Espanya?»</b></i></a> N'obté respostes per a tots els gusts.</p><p>
Tant la meva dona manacorina, que de joveneta treballà a la vila mallorquina de Sant Joan, com jo mateix, adesiara ens feim present a can Mateu, a fer-li companyia, a cercar-hi exemplars de l'Estel o a portar-hi alguna col·laboració nostra.</p><p>
Abans que es dediqui a l'edició i publicació del seu quinzenari, en Mateu Joan, que treballa a l'àmbit de l'hoteleria, coneix i tracta de prop na Bel Rosselló, qui també treballa com a cambrera de pisos a la platja de Palma.</p><p>
L'any 2010, per a mi, és un dels anys en què col·labor més intensament amb el bon amic i company de lluites patriòtiques catalanes, el santjoaner <b>Mateu Joan <i>Florit «Marió»</b></i>. </p><p>
Amb els pocs coneixements i mitjans tecnològics minsos de què disposam, ens atrevim a muntar una <a href="http://webs.xadica.cat/esteldemallorca/numero/home.htm"><b><i>web</i></b></a> , amb la col·laboració d'en<b> Pep Serra</b>. Li serveix per difondre'n els números publicats aquell any.</p><p>
S'aconsegueix, també, que els números de <a href="http://webs.xadica.cat/esteldemallorca/numero/esteldigital.html">l'<b><i>Estel</b></i></a> siguin digitalitzats per la <a href="http://ibdigital.uib.es/greenstone/cgi-bin/library.cgi?a=q&r=1&hs=1&e=p-10100-00---off-0premsaForanaMallorca--00-2----01-10-00---0---0direct-10----4-------3-1l--10-ca-250---50-about---00-3-1-01-00--4--0--0-0-01-10-0utfZz-8-00&fqf=TI&q=L%27Estel"><b><i>UIB</b></i></a> , cosa que permet d'accedir-hi amb gran facilitat.</p><p>
Un dels quinzenaris de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca, apareix a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Associaci%C3%B3_de_la_Premsa_Forana_de_Mallorca"><b><i>Viquipèdia</b></i></a> com la «publicació editada per Mateu Joan i Florit des de l'any 1981. Va néixer com a butlletí de l'Associació de Veïns de Son Sunyer (s'Arenal) amb el nom de<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%27Arenal_de_Mallorca"><b><i>S'Arenal de Mallorca</b></i></a> . Quatre anys més tard es va difondre per totes les Balears i se li va posar el nom de L'Estel de Mallorca el maig del 1993 (núm. 266). El nom se simplificà a L'Estel a partir del núm. 385 (1998). Actualment s'editen 5.000 exemplars i arriba a tots els Països Catalans. El setembre de 2011 Govern de les Illes Balears del PP va emprendre accions legals contra la revista L'Estel per un presumpte delicte d'injúries contra el president José Ramón Bauzà.»</p><p>
Ja no tenim aquest gran lluitador entre nosaltres. Ens queda, això sí, la seva lluita estimulant i la seva praxi engrescadora. Visca la República Catalana!</p><p>Llengua catalanaEntitatsPERSONATGESLLENGUA CATALANA MALTRACTADAGENERALITAT DE CATALUNYAPAÃSOS CATALANSMALLORCA2018-08-29T13:35:04ZcebramcatTercera carta de Cil Buele a Oriol Junqueras, polític català empresonat a Madrid
http://promocat.cecili.cat/post/129906
<div style="text-align: right;">
<b><i>Santuari de Lluc, 31 de gener de 2018</i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><br /></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Benvolgut, mai oblidat i sempre recordat amic, vicepresident de la Generalitat de Catalunya:</i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-lwuemZx63OM/WoFz9XxhnWI/AAAAAAAAWcM/1chPOjKfj-AdTVt_bk10fwH-7iGStdPGACLcBGAs/s1600/IMG_1658.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://4.bp.blogspot.com/-lwuemZx63OM/WoFz9XxhnWI/AAAAAAAAWcM/1chPOjKfj-AdTVt_bk10fwH-7iGStdPGACLcBGAs/s200/IMG_1658.JPG" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de la Mare de Déu de Lluc,<br />
patrona de Mallorca</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Tant de bo que, des d'aquest racó muntanyenc, on roman enclavat el santuari de la <b><i>Mare de Déu de Lluc</i></b>, patrona de Mallorca, t'arribi la meva salutació personal i el desig que et trobis bé de salut i d'ànims, a l'hora d'enfrontar-te un dia més a la situació que estàs patint d'una manera tan injusta com barroera i poc democràtica.</div><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'hi he vengut a passar unes setmanes, a Lluc. Necessitava recloure'm, voluntàriament i gojosament, en un indret tranquil i calmat, lluny del trull i les mogudes que sacsegen diàriament i continuadament el nostre viure ordinari a l'interior d'un nucli urbà marcat per ritmes tan trepidants que ens poden arribar a fer més mal que bé...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquí, amb la tranquil·litat que ens transmeten les muntanyes, amb l'acompanyament que ens fan les aus i els ocells i els ramats i les guardes i els corrals i la gent que s'hi atansa a la recerca del mateix, els ànims poden aconseguir d'asserenar-se, la serenor s'anima i s'hi enriqueix el seny. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig venir-hi l'endemà de la festa dels Reis i faig comptes de tornar-me'n cap a casa pocs dies després </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-cwH--l2KV_4/WoF0WyUEXFI/AAAAAAAAWcQ/fdfI_2bPXYoZ-aZdf--cvOuenRB7aNvagCLcBGAs/s1600/IMG_1743.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="719" data-original-width="1280" height="179" src="https://3.bp.blogspot.com/-cwH--l2KV_4/WoF0WyUEXFI/AAAAAAAAWcQ/fdfI_2bPXYoZ-aZdf--cvOuenRB7aNvagCLcBGAs/s320/IMG_1743.PNG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ocells que volen lliures per Ciutat</td></tr>
</tbody></table>
de la festa de la Candelera. Total, una mesada curta, ocupant una de les cel·les de Lluc que donen a la plaça dels Pelegrins, dedicant-me a caminar per l'entorn, a pregar davant la Verge, a llegir i escriure, a escoltar i acompanyar la gent que en vol, a assaborir els plats deliciosos i els vins esplèndids que es produeixen a la serra de Tramuntana... Puc dir-te que m'ho estic passant molt bé.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Enmig d'això, no puc deixar de pensar en aquest país nostre que volem molt més nostre... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I el pensament i el cor se me'n van cap a vosaltres, els qui feis tant i tant perquè això sigui qualque cosa més que un grapat de paraules més o manco malgarbades i esdevengui allò que molts volem, la República Catalana, fruit de la voluntat majoritària de la gent que viu als territoris que conformen els Països Catalans, des de fa segles...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vagi per endavant, idò, el meu reconeixement personal a la gran tasca realitzada fins ara, per tu i tota la resta de companyes i companys que vos hi jugau la pell i la vida en l'intent de bastir un estat nou dins la Unió Europea, malgrat els entrebancs i les dificultats enormes que se'ns puguin anar posant a davant nostre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<b><i>Ciutat, 10 de febrer de 2018</i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-8UrACpuCCSs/WoF0zEN6XtI/AAAAAAAAWcc/5dpVAmtvwOM9jnhxGK-bLwzzPWn8RGaKACLcBGAs/s1600/IMG_1737.PNG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="1334" height="111" src="https://3.bp.blogspot.com/-8UrACpuCCSs/WoF0zEN6XtI/AAAAAAAAWcc/5dpVAmtvwOM9jnhxGK-bLwzzPWn8RGaKACLcBGAs/s200/IMG_1737.PNG" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fragment informatiu <br />
de l'oficina de Correus</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
De retorn a Ciutat, m'adon que <b><i><a href="http://socrodamon.blogspot.com.es/2018/01/carta-de-cil-buele-oriol-junqueras.html">la segona carta meva</a></i></b> que et vaig enviar el proppassat mes de gener m'ha estat retornada a casa, amb la indicació que <i>«el destinatario ha rechazado expresamente aceptar el envío y se procede a su devolución»</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'imagín que això deu ser més fals que un «duro sevillà». </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per a mi, una mostra més que l'estat espanyol, que s'afanya, verbalment i per escrit, a presentar-se com a protector dels nostres drets i les nostres llibertats, a la pràctica, no s'esdevé cap altra cosa que el nostre enemic en peu de guerra, que mai no ens deixa de fer-la, al conjunt dels Països Catalans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-gmbFeWuRvpw/WoF1S2A1uZI/AAAAAAAAWco/D22fsmcf6Ak-dCKQrdXWr0mOfa_45GEOQCEwYBhgL/s1600/IMG_1738.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1056" data-original-width="1600" height="131" src="https://3.bp.blogspot.com/-gmbFeWuRvpw/WoF1S2A1uZI/AAAAAAAAWco/D22fsmcf6Ak-dCKQrdXWr0mOfa_45GEOQCEwYBhgL/s200/IMG_1738.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carta retornada a ca meva,<br />
des de la presó d'Estremera-Madrid</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Curiosament, de les <b><i><a href="https://socrodamon.blogspot.com.es/2017/11/carta-personal-adrecada-als-liders.html">10 primeres cartes personals</a> </i></b>que vaig enviar el passat mes de novembre als 10 catalans empresonats, vaig obtenir-ne <i><b><a href="https://socrodamon.blogspot.com.es/2017/11/cartes-meves-rebudes-les-presons.html">justificant de rebuda</a></b></i> (al recinte penitenciari); això sí, sense tenir encara ara cap casta de constància que hagin arribat mai a les mans de cadascun dels seus destinataris respectius.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Faig comptes de continuar enviant-vos-ne, mentre no n'hàgiu sortit lliures i hi romangueu reclosos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A veure qui se'n cansa primer!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Salut i coratge republicans!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb una abraçada ben forta, des de Mallorca</div>PERSONATGESLLENGUA CATALANA MALTRACTADAGENERALITAT DE CATALUNYAPAÃSOS CATALANSMALLORCA2018-02-12T12:33:02ZcebramcatCarta personal meva a líders catalans empresonats a Madrid
http://promocat.cecili.cat/post/129301
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }a:link { }</style>
<br />
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-X6NCm8Ydq8Y/WgBYW7QeYZI/AAAAAAAATXE/ahu3gh5dKhs0evRpZGrrKwKKwVEtxsHPACLcBGAs/s1600/IMG_8600%2B%252811%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://4.bp.blogspot.com/-X6NCm8Ydq8Y/WgBYW7QeYZI/AAAAAAAATXE/ahu3gh5dKhs0evRpZGrrKwKKwVEtxsHPACLcBGAs/s200/IMG_8600%2B%252811%2529.JPG" width="200" /></a></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Quan falta
exactament un mes perquè es compleixin els quaranta anys de
l'aprovació de l'anomenada Constitució espanyola -que a cap dels
seus articles no esmenta mai la paraula DEMOCRÀCIA (cosa que, quatre
dècades després, n'hi ha que ni tan sols han descobert!)-, acab
d'enviar sengles cartes (certificades amb acús de rebut) a tots i
cadascun dels empresonats catalans que, per motius polítics, romanen
reclosos a presons espanyoles de Madrid.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Esper i desig que
els arribin totes a tots, i que me n'arribi qualque resposta.
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Visca la República
Catalana!</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Vet ací el text
d'aquesta missiva meva personal:</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-3KFYC4tad0k/WgBYpHkmF4I/AAAAAAAATXI/xVrllfr3ETkusRcK2Sw8sBfe0QFN99WrACLcBGAs/s1600/IMG_8612.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-3KFYC4tad0k/WgBYpHkmF4I/AAAAAAAATXI/xVrllfr3ETkusRcK2Sw8sBfe0QFN99WrACLcBGAs/s200/IMG_8612.JPG" width="200" /></a>«Des de Mallorca
estant, vull fer-te arribar tot el meu suport personal en aqueixa
situació increïble que estàs travessant, reclòs dins d'aqueix
centre penitenciari, sense haver comès cap altre delicte que el
d'haver volgut atendre la ciutadania catalana, sobretot la que va
votar-te amb un programa clar i català, de la manera que vares
considerar la millor de totes.
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Que
Déu t'ajudi, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
M'agradaria
que, amb aquestes paraules meves, em poguessis sentir i trobar molt a
prop teu, en qualsevol moment del dia o de la nit. No només per la
ideologia política que puguem compartir, sinó també i sobretot pel
convenciment moral -humanista, filosòfic, teològic i, si em permets
de dir-ho així, fins i tot espiritual- que m'ha anat amarant la
vida, des que vaig acabar els meus estudis superiors el mes de juny
de 1968, a l'edat de vint-i-tres anys, fins suara mateix.
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
He
procurat anar vivint a fons, en les més variades situacions, com un
amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat,
entre persones i entre pobles!
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-d5PYg0VlhpQ/WgBY4IwjvbI/AAAAAAAATXQ/iTAnd-bt5TgFLkKca6mG2yfymO5Na7_UQCLcBGAs/s1600/IMG_E8601.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="926" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-d5PYg0VlhpQ/WgBY4IwjvbI/AAAAAAAATXQ/iTAnd-bt5TgFLkKca6mG2yfymO5Na7_UQCLcBGAs/s200/IMG_E8601.JPG" width="115" /></a>Com
a persona que som i em sent catalana, que som i em sent republicana,
que som i em sent d'esquerres, que som i em sent profundament
religiosa, vull agrair-te de cor tot quant has realitzat per fer
avançar els Països Catalans cap a la República Catalana.
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Que
Déu t'ho pag, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Ja
saps que pots comptar sempre amb la meva amistat, sincera i profunda.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Salut,
coratge, energia i resistència!</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Una
abraçada entranyable,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b>Cil
Buele</b>» </div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i><b>(Benvolgut
vicepresident de la Generalitat de Catalunya,</b></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>
</b></i></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i><b>Benvolgut
conseller de la Generalitat de Catalunya,</b></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>
</b></i></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i><b>Benvolguda
consellera de la Generalitat de Catalunya,</b></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>
</b></i></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i><b>Benvolgut
president d'entitat sobiranista catalana)</b></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>
</b></i></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>PERSONATGESGENERALITAT DE CATALUNYAPAÃSOS CATALANSMALLORCA2017-11-06T13:58:52ZcebramcatEstrena mundial de la "Cantata de Randa", del mestre Salvador Brotons, a Manacor
http://promocat.cecili.cat/post/127629
<div style="text-align: justify;">
Aquest tercer diumenge del mes de gener, ens porta una de les bones notícies de l'any 2017 que acabam d'encetar. Ens pot alegrar ben molt saber que, amb un concert excepcional d'homenatge a <b>Ramon Llull</b>, l'<i>Orquestra Simfònica de les Illes Balears</i>, dirigida pel mestre <b><a href="https://youtu.be/BbDG4k93xyU">Salvador Brotons</a></b>, tan fortament vinculat a l'illa de Mallorca, actua la setmana vinent a l'<i>Auditori</i> de la ciutat mallorquina de Manacor.</div><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-k0fTGGEIbcs/WHv14bGQJKI/AAAAAAAAMy8/V686b98DVnMJRdBXCYiGSoGhClD3fOHiACLcB/s1600/brotonsmanacor.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="181" src="https://4.bp.blogspot.com/-k0fTGGEIbcs/WHv14bGQJKI/AAAAAAAAMy8/V686b98DVnMJRdBXCYiGSoGhClD3fOHiACLcB/s200/brotonsmanacor.png" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Es tracta de la <b><i>«Cantata de Randa»</i></b>, una creació conjunta del compositor i director d'orquestra barceloní<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Brotons_i_Soler"> <b>Salvador Brotons</b></a> i de l'artista lloretenca <b><a href="http://www.novaradiolloret.org/cantata-randa-lloretenca-neus-dalmau-palau-musica-barcelona/">Neus Dalmau</a></b>, que s'inspiren en una de les figures literàries més rellevants de la història dels Països Catalans: <b><i>Ramon Llull</i></b> (1232-1316).
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La presentació pública de la Cantata de Randa es fa a Barcelona dimarts 17 de gener, al <i>Palau de la Música Catalana</i>. Pocs dies després s'estrena a Mallorca, concretament a l'Auditori de la ciutat de Manacor, dissabte 21 de gener de 2017, precedida de la interpretació d'altres peces clàssiques de Txaikovski i de León.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
És una peça per a orquestra, cor mixt, soprano, baríton i dues veus que reciten. Neix al poblat de <i>Puig de Castellet,</i> des d’on Neus Dalmau veu l'illa de Mallorca i s'hi inspira. No de bades la muntanya mallorquina de <i>Randa</i> és l'indret on Ramon Llull s'anima a escriure part de la seva obra literària, filosòfica, espiritual, etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="280" src="https://www.youtube.com/embed/BbDG4k93xyU" width="280"></iframe></center></p>
<div style="text-align: justify;">
Com explica molt bé <b><a href="http://sonograma.org/2016/10/la-cantata-de-randa-salvador-brotons">Laura Gené</a></b>, la Cantata de Randa -amb número d’opus 135- deu el seu nom a la muntanya emblemàtica de perfil suau (de 543 metres d’altitud) que s’alça solitària a poc més de vint quilòmetres de Palma. Llull escull aquest entorn natural, des d’on es contemplen gairebé tots els punts de l’illa de Mallorca, per retirar-s’hi i retrobar el camí de la meditació i l’espiritualitat... La cantata té una durada aproximada de quaranta-dos minuts sense interrupcions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'alegra ben molt saber que aquesta obra magna de <b>Salvador Brotons</b> i de <b>Neus Dalmau</b>, amb l’actriu <b>Sílvia Bel</b>, l’<b>Orquestra Simfònica de Balears</b> i l’<b>Orfeó Català</b>, s’estrena el 21 de gener a Mallorca i el dia 28 a Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
NOTA: <br />
A la <b><a href="http://sonograma.org/2016/10/la-cantata-de-randa-salvador-brotons">Revista Sonograma Magazine</a></b> es pot trobar una extensa explicació d'aquesta peça musical, a càrrec de <b>Laura Gené</b>, força recomanable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Llengua catalanaPERSONATGESRAMON LLULLPAÃSOS CATALANSMALLORCA2017-01-16T00:30:54Zcebramcat"Gloses meves", presentades a Petra, amb Mateu Mates "Xurí"
http://promocat.cecili.cat/post/118677
<div class="userContentWrapper aboveUnitContent" data-ft="{"tn":"K"}">
<div class="clearfix" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0">
<span class="userContent">Molt
content d'haver presentat “Gloses meves” a la vila mallorquina de
Petra, el Diumenge de l'Àngel, amb la col·laboració inesperada i sobtada
del mestre glosador margalidà, <b>Mateu Mates Ordinas</b> <i>“Xurí”</i>! <br /> Gràcies, amic, per haver-me donat una sorpresa tan gratificant! </span></div>
<div class="clearfix" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0">
</div>
<div class="clearfix" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0">
<span class="userContent"></span><br />
<center>
<span class="userContent">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="290" src="//www.youtube.com/embed/J5Yw-24V9Rc" width="380"></iframe></span></center>
<span class="userContent">
</span><br />
<div class="" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right">
<div class="clearfix UFIImageBlockContent _42ef" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0">
<div class="" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left">
<div class="UFICommentContentBlock" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0">
<div class="UFICommentContent" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0">
<span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:2"> </span><span data-ft="{"tn":"K"}" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body"><span class="UFICommentBody" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0"><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$0:0">No
em digueu que no sigui un regal immens, el Dia del Llibre de 2014,
haver tengut la gran sort de poder comptar, no solament amb la
presència, sinó també amb la paraula enriquidora de qui, avui dia, deu
ser el millor glosador d'arreu dels Països Catalans, el margalidà Mateu
Mates Ordinas, “Xurí”. </span></span></span></div>
<div class="UFICommentContent" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0">
<span data-ft="{"tn":"K"}" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body"><span class="UFICommentBody" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0"><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$0:0"> </span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$1:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$2:0">I,
si això succeeix de manera sobtada i inesperada, al migdia del Diumenge
de l'Àngel, a la plaça pública de la vila mallorquina de Petra, la més
apropada de la vila d'Ariany -d'on conserv amb molt d'orgull la cama
arianyera que em passà mumare, ACS-, això ja arriba a assolir per a mi
uns nivells que superen els més sublims...</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$3:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$4:0">Gràcies, amic Mateu “Xurí”, per aquesta glosa teva tan magistral!</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$5:0" /><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$7:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$8:0">Bon dia a tots i a tu</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$9:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$10:0">i al teu llibre de gloses;</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$11:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$12:0">sempre que escriu qualcú</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$13:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$14:0">jo ho llegesc, com te suposes.</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$15:0" /><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$17:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$18:0">Un llibre de gloses és</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$19:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$20:0">un tresor molt personal</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$21:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$22:0">d'un glosador compromès</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$23:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$24:0">que esdevé universal.</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$25:0" /><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$27:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$28:0">Que cada llibre de mots</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$29:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$30:0">ha de servar sa memòria</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$31:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$32:0">individual, de tots,</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$33:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$34:0">i contar sa nostra història.</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$35:0" /><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$37:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$38:0">Per sa memòria perduda</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$39:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$40:0">de qui ha emmalaltit,</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$41:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$42:0">cada llibre és una ajuda</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$43:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$44:0">que torna a donar sentit.</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$45:0" /><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$47:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$48:0">Per a lluitar contra el drac</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$49:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$50:0">del poder i de la ignorància</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$51:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$52:0">per deixar-hi constància</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$53:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$54:0">del que a tots ens han llevat.</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$55:0" /><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$57:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$58:0">Quan un govern ens oculta</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$59:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$60:0">paraula, llengua i parlar,</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$61:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$62:0">el poble tot sol s'indulta</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$63:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$64:0">per seguir i per avançar.</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$65:0" /><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$67:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$68:0">Per escriure els seus versos</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$69:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$70:0">els seus mots i els sentiments,</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$71:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$72:0">per seguir estant immersos</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$73:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$74:0">dins els nostres pensaments.</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$75:0" /><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$77:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$78:0">Per tant que visca els teu mots</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$79:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$80:0">que ara tu mateix eleves,</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$81:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$82:0">dius al llibre “Gloses meves”</span><br data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$83:0" /><span data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0.0.$right.0.$left.0.0.0:$comment-body.0.$end:0:$84:0">i són ses gloses de tots.</span></span></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<ul class="UFIList" data-reactid=".i">
<li class="UFIRow UFIFirstComment UFILastComment UFIFirstCommentComponent UFILastCommentComponent UFIComment display UFIComponent UFIUnseenItem" data-ft="{"tn":"R"}" data-reactid=".i.1:3:1:$comment10201938973172163_10201939057854280:0"><br /></li>
</ul>Llengua catalanaEntitatsGLOSESPERSONATGESPAÃSOS CATALANSMALLORCAPAÃSOS CATALANS2014-04-27T22:02:15ZcebramcatEl sobiranisme d'esquerres, a Mallorca
http://promocat.cecili.cat/post/117907
<p>A finals del mes de desembre de 2013, assistesc amb molt d'interès a la conversa que mantenen, al pati de Can Lliro, a Manacor, d'una banda, l'escriptor <b>Miquel López Crespí</b> i, de l'altra, el president d'Esquerra Mallorca, el polític <b>Joan Lladó Binimelis</b>.</p><p>El tema resulta ben interessant: <i>“El sobiranisme d'esquerres a les Illes”</i>.</p><p>La trobada ve motivada pel fet que Esquerra Republicana, des de fa mesos, manté contactes amb representants de <a href="http://www.mespermallorca.cat/qui-som/"><b>MÉS per Mallorca</b></a>, el projecte plural, ampli, que representa l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista de Mallorca.</p><p> Originalment integrat per PSM-Entesa i IniciativaVerds, no s'han estalviat passes perquè també s'hi integri Esquerra Republicana.</p><p> En quatre converses breus, es parla sobre aquests quatre assumptes, que romanen enregistrats en aquests 4 vídeos breus:</p><p>
<ul><li><center><iframe width="380" height="290" src="//www.youtube.com/embed/H1NN1RyyLAA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><b></center>(1) Els motius d'Esquerra Republicana per integrar-se dins MÉS</b></p><p></li>
<li><center><iframe width="380" height="290" src="//www.youtube.com/embed/H1NN1RyyLAA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center><b>(2) Amb el PSM, acords fàcils o difícils?</b></p><p></li>
<li><center><iframe width="380" height="290" src="//www.youtube.com/embed/JUMzQBG91-I" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center><b>(3) Esquerra? Esquerra Republicana? Esquerra Republicana de Catalunya...?</b></p><p></li>
<li><center><iframe width="380" height="290" src="//www.youtube.com/embed/bSMyitB_EeM" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center><b>(4) País Balear?...</b></li></ul>PERSONATGESMIQUEL LÓPEZ CRESPÍPAÃSOS CATALANSMALLORCAJOAN LLADÓ2014-02-18T00:31:32ZcebramcatAl "2014", de Carod-Rovira
http://promocat.cecili.cat/post/117830
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-L1JOI4r_jXg/UvP4kHQxFdI/AAAAAAAAI7w/TJA3SyDznd4/s1600/carod-presentacio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-L1JOI4r_jXg/UvP4kHQxFdI/AAAAAAAAI7w/TJA3SyDznd4/s1600/carod-presentacio.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Prop de dues-centes persones han acudit
a la sala d'actes de l'Estudi General Lul·lià, a Palma, per
assistir a la presentació del llibre<b> “2014”</b> de <b>Josep-Lluís
Carod-Rovira</b>, reeditat a Lleida per <i>Pagès editors</i>.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Artistes escultors, treballadores
socials, economistes, polítics (diputats i diputades balears,
regidors i regidores municipals, militants del PSIB, PSM, ERC,
EU...), artistes músics, conductors d'autobusos, professors i
professores d'institut, jubilats i jubilades, sindicalistes,
llibreters, funcionaris autonòmics, professors universitaris,
periodistes, etc. han tengut l'oportunitat de parar esment a allò
que hi han dit<b> Lluís Pagès</b> (editor), <b>Jaume Garau</b> (economista), <b>Cil
Buele</b> (glosador), <b>Damià Pons</b> (escriptor) i <b>Carod-Rovira</b> (autor).</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;"><br /></div></p><p>
La meva intervenció ha estat aquesta: </p><p>
<center><iframe width="380" height="290" src="//www.youtube.com/embed/2zK9DBTJdC0?list=UUKGcSVnvftkwgIC1qgziCaQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center>
<br />
"Em sent molt honorat d'haver estat
triat per l'ex vicepresident de la Generalitat de Catalunya, el bon
amic i company de lluites ideològiques i polítiques, Josep-Lluís
Carod-Rovira, perquè jo sigui un dels cinc presentadors d'aquest
llibre tan singular i valuós, juntament amb Damià Pons, Jaume
Garau, l'editor Pagès i el mateix autor.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Escrit i editat, primerament a
Barcelona, l'any 2007, reeditat fa poc a Lleida, i presentat avui a
Mallorca, aquest llibre s'esdevé per a mi allò que en puc dir “la
bíblia de l'independentisme als Països Catalans”.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
No només pel seu contengut, sinó
també per les formes didàctiques que empra l'autor, tota l'obra
s'encamina a engrescar-nos en la tasca cívica d'aconseguir la
independència per a la nació catalana sencera.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Trob que s'hi defineix molt bé el
repte veritable d'avui dia: declarar espais, i exercir raons, davant
camins nous... que se'ns obren al davant, cap a la sobirania plena
dels Països Catalans.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Vos convid a adquirir-lo, comprar-lo,
llegir-lo i difondre'n el contengut a tots vuit vents del món i de
la bolla!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/--g_a6tmx0Mw/UvKmRHbyxnI/AAAAAAAAI7g/klk1jES1l-s/s1600/carod2014.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/--g_a6tmx0Mw/UvKmRHbyxnI/AAAAAAAAI7g/klk1jES1l-s/s1600/carod2014.JPG" height="320" width="208" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Dic jo:</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Com que em diuen glosador</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
i m'agrada molt glosar,</div>
ara m'he volgut posar</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
el vestit de conrador.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Ve de Pagès editors</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
el llibre que presentam</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
de Carod-Rovira, clam</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
que aquí es fa repetidor...</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Vet ací petita mostra</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
del que diu i del que escriu,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
del que amolla quan somriu,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
des d'aquí, des de ca nostra...</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Ell diu:</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
“Tenim dret a somiar (15)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
en un nou catalanisme, (51)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
en un nou sobiranisme</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
que ens millori el benestar (73)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
i la qualitat de vida,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
per molts anys que siguin sans</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
als Països Catalans!”</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Clarament ens hi convida!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>I diu així:</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
“Són els pobles que no saben (20)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
cap on van, per on caminen,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
els que més ràpid s'empinen,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
i no 'nant enlloc acaben...”</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<center><iframe width="380" height="290" src="//www.youtube.com/embed/ZdOy1ruQHVI" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center>
<b>I diu també:</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
“L'autodeterminació (132)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
tan ben vista des de l'ONU</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
i des d'algun altre fòrum</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
favorable a la nació</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
catalana en construcció (168)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
des de fa tants i tants segles,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
trenca motles, segueix regles,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
cerca regeneració, (213)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
una regeneració
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
de la vida sobirana</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
que a la terra catalana</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ja esdevé una obligació.”</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>I dic jo:</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
És un llibre que molt parla</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
-res a veure amb tirania-,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
del que en diu <b>SOBIRANIA</b>:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
molt a veure amb defensar-la.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Ell diu:</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Declarant sobirania</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
tot el poble consultant,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
podem fer-ho exultant!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Com ho diu Carod-Rovira!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Espais de sobirania</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
construïts gradualment (113)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
van omplint-se amb molta gent</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
gràcies a Carod-Rovira.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Són espais d'afirmació</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
o bé de complicitat</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
a un nivell sol·licitat</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
a favor de la nació.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Exercint sobirania</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
dins quin marc territorial? (279)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Para esment a l'historial</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
el company Carod-Rovira.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Raons de sobirania</b> (59)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
són ben nostres: drets històrics (61)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
que ens empenyen a anar eufòrics</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
amb l'amic Carod-Rovira.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Davant la sobirania</b>,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
quins són els condicionants (211)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
que se'ns posen al davant?</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Ho diu clar Carod-Rovira!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Reptes de sobirania</b> (147)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
de real identitat,
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
garantint continuïtat (67)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
de la llengua teva i mia.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Camins de sobirania</b> (91)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
s'obrin al nostre davant</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
i hem de fer-los, avançant!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Ho veu clar Carod-Rovira!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>I dic jo:</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Voluntat de democràcia! (83)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Lluita armada, popular</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
de revolta militar?</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Noés la nostra idiosincràsia!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Experiències ben nombroses (110)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
de diverses secessions</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
que comporten escissions</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
democràtiques i honroses,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
fan que digui amb veu ben forta</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
a qui em vulgui escoltar</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
que aquest any ho tenim clar,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
també aquí, nostra Mallorca:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Diu ell:</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
“Parla, poble, parla enguany!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Que és ben arribada l'hora</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
d'aixecar-te! Ja ressona</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
el rebuig a tot parany!”</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<center><iframe width="380" height="290" src="//www.youtube.com/embed/lGLTgbNb3EQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Acab i dic:</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
M'ha agradat que em convidassis</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
avui vespre, a presentar</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
i també a comentar</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
aquest llibre teu. Si anassis</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
on t'espera molt més gent</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
amb grans ganes d'escoltar-te,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
de veure't i saludar-te,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
n'estaries ben content.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Pep-Lluís Carod-Rovira,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
amic meu, de temps enrere,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ara et dic jo la darrera:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
La nació sencera mira't!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Desplegant les quatre barres</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
cap a tots vuit vents del món!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Desplegant-les ben ufanes,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
sense por ni cares llargues,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
amb l'orgull de ser qui som!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Cloenda</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Trob que defineixes molt bé
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
el repte veritable d'avui dia:
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
declarar espais,</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
i exercir raons,
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
davant camins nous...
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
que se'ns obren al davant,
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
cap a la sobirania plena</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
dels Països Catalans."</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Estudi General Lul·lià</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Ciutat de Mallorca, 6 de febrer de 2014</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<p><u><b>Alguns enllaços interessants</b></u></p>
<p><u><b>Alguns enllaços interessants</b></u></p>
<ul><li><a href="http://www.ara.cat/ara_tv/entrevistes/Josep-Lluis_Carod-Rovira-Antoni_Bassas_3_1075722424.html"><b>Espanya no admet diàleg, només victòries</b></a><br />ara.cat (02-02-2014)</li><li><a href="http://dbalears.cat/actualitat/balears/carod-rovira-presenta-aquest-dijous-palma-seu-nou-llibre.html"><b>Carod-Rovira presenta dijous a Palma la reedició del llibre '2014'</b></a><br />Diari de Balears (04-02-2014)</li><li><a href="http://dbalears.cat/actualitat/tema/2014.html"><b>Carod-Rovira presenta dijous a Palma la reedició del llibre '2014'</b></a><br />Diari de Balears (04-02-2014)</li><li><a href="http://www.manacornoticias.com/comunicat.php?id=8550"><b>Carod-Rovira presentarà demà el llibre 2014</b></a><br />Manacor noticias (05-02-2014)</li><li><li><a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/64697"><b>A Balears sobren motius per a demanar la independència d'Espanya</b></a><br />Nació Digital (06-02-2014)</li><li><a href="http://dbalears.cat/actualitat/balears/carod-rovira-1.html"><b></b></a><br />Diari de Balears (07-02-2014)</li><li><a href="http://radiocatalunya.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=18010:card-qa-balears-sobren-motius-per-demanar-la-independencia-despanya-q&catid=35:noticies"><b>A Balears sobren motius per demanar la independència d'Espanya</b></a><br />Ràdio Catalunya (07-02-2014)</li><li><a><b>Carod Rovira defensà a Palma una política lingüística "positiva, inclusiva, atractiva i simpàtica</b></a><br />Folc (07-02-2014)</li><li><a href="http://www.arabalears.cat/premium/politica/Carod-reivindica-proces-catala-vaticina_0_1080492109.html"><b>Carod reivindica el full de ruta del procés català que vaticinà fa sis anys</b></a><br />arabalears (07-02-2014)</li><li><a href="http://www.mallorcadiario.com/balears-tiene-mas-motivos-que-catalunya-para-la-independencia/"><b>Balears tiene más motivos que Catalunya para la independencia</b></a><br />Mallorcadiario (09-02-2014)</li></ul>PERSONATGESPAÃSOS CATALANSCAROD-ROVIRA2014-02-11T00:37:45Zcebramcat