MÉS per Sant Jordi
https://mespersantjordi.balearweb.net
MÉS per Sant Jordi neix amb l'objectiu de ser una plataforma política oberta a tothom.perejoan2024-03-28T12:22:41ZMagdalena Tomàs Mas. Sa Madona de sa Torre. I: context i documents audiovisuals
https://mespersantjordi.balearweb.net/post/125059
<p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>Magdalena Tomàs Mas, coneguda a Sant Jordi com a sa Madona de sa Torre, va néixer en 1894 a Esporles. Era la filla petita de la família, i una de les tres filles que arribà a l'edat adulta. Una altra era la meva padrina per part de pare anomenada Margalida Tomàs Mas (nascuda també a Esporles en 1887 aproximadament). El nom de Madona de sa Torre li ve d’haver viscut a l’hort de sa Torre, Torre Grossa li diu ella de vegades, localitzat a ponent del poble de Sant Jordi, a uns 300 metres.</span></p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/Magdalena%20Tomas%20Mas%201967%20aprox-001.jpg" border="0" width="450" height="297" /></div><div style="text-align: center"><strong><span style="font-size: xx-small">Magdalena Tomàs Mas als 73 anys aproximadament</span></strong> <br /></div><style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif";} </style><p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>En aquest petit article reproduïm una pel·lícula que, devers l’any 1967, el meu pare, Llorenç Carrió Tomàs, nebot de sa Madona de sa Torre, va filmar en súper 8. En aquest enregistrament d’una mica més de cinc minuts hi surten, a més de la meva tia (tia-padrina) de sa Torre, el meu pare, el meu germà Llorenç i jo mateix. La Madona de sa Torre vivia en una casa de l’antic carrer Major de Sant Jordi, nom canviat en 1955 pel de <em>Cristiandad</em>, al número 11. [Gabriel Bibiloni, <em>Els carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat</em>, Palma 2012]. Carrer que hauria de tornar al nom original. En aquesta pel·lícula observam una mica la seva casa, que té molt bones vistes cap al Pla de Sant Jordi, ciutat i la Serra de Tramuntana, també el seu famós Betlem, del qual estava ben orgullosa.</span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>En general, parlar de madona de sa Torre és parlar d’un personatge de gloses, moltes de vegades ben picants, conegudes per tot Mallorca. De tota manera no hi ha una sola madona de sa Torre. I a Sant Jordi ha coincidit que n’hem tenguda una, a la qual de vegades hi atribuïen aquestes gloses. Només en reproduïm aquí una, precisament de les més moderades:</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>Sa madona de sa Torre</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>es pa negre li fa mal,</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>però no n’hi fan ses coques</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>ni es torrons per Nadal.</span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>Magdalena Tomàs va viure uns anys especialment durs, marcats per la Història de Mallorca. Una crisi agrícola i econòmica anomenada de la Fil·loxera. La Guerra de la Independència de Cuba. Emigració a Amèrica, França i Algèria. Les crisis de subsistències de la Primera Guerra Mundial. La Dictadura de Primo de Rivera. La Guerra Civil. Els anys de la fam. La Dictadura Franquista. En aquesta entrevista, podem copsar la lluita d’una dona per pujar uns infants i sobreposar-se a la pèrdua del seu home. Magdalena Tomàs Mas tenia un caràcter fort. Se l'havia guanyat ferm durant tota la seva vida. Tres filles i un fill. Casada de ben jove, segurament cap a l’any 1912. </span><span>Va haver de fer front a deutes que li deixà la mort del seu home, anys després d’haver-s’hi casat, l’any 1926, quan només duien 14 anys de casats i havien tengut cinc fills, encara que un havia mort molt d'hora. <br /></span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>Una dona amb un important sentiment religiós. Amb tot, essent la padrina de fonts del meu padrí de fonts i oncle meu, Francesc Carrió Tomàs, la vaig conèixer bastant bé al coincidir en els dinars familiars que fèiem cada any. En aquests dinars no s’estaven de parlar davant meu, un infant que tenia unes orelles ben obertes, i la boca ben tancada, dels desastres de la Guerra Civil, dels assassinats que s’hi havien comès i de la gent que hi havia participat. Així vaig conèixer la història de la Guerra Civil a Mallorca, ja de molt petit. Una versió que podia comparar amb les lliçons d’història de la meva altra padrina que la va viure des de Barcelona. Actes criminals a Mallorca. Patiment i bombes a Barcelona. Això sentia jo, després he sabut molt més. Una dona, per tant, que sabia ben bé què havia passat i que tenia perfecta consciència del que era el Franquisme, tot i que havia de tirar endavant com tantes altres dones viudes per una raó o una altra.</span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>Podem escoltar que havia nascut a Esporles i que el seu home era de Vilafranca. La seva germana, la meva padrina, també era d’allà i estava casada amb el meu padrí que era de Pòrtol. És la història de Sant Jordi, confluència de població de molts de pobles de Mallorca a partir de la dessecació del Prat de Sant Jordi, a meitat del segle XIX, dirigida per l’enginyer holandès Pau Bouvy. Un poble que veié créixer l’agricultura i la seva població com a conseqüència d’aquell desenvolupament econòmic. </span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>A la transcripció del text hi ha algunes repeticions que no he volgut llevar. La cinta de vídeo és de 1967 més o menys. Però l’entrevista es va fer al 1979. Ella volia que jo li escrivís alguna cosa com la seva biografia en glosa. Estava molt interessada que ho escrivís. He estat molts anys a presentar-ne la transcripció, però tenia el material ben guardat i ara que comptam amb aquests nous mitjans pens que és un bon moment per a donar a conèixer el que ella volia. No he volgut llevar les repeticions perquè expressen la seva dèria per l’hort de sa Torre, on va morir el seu home (de primer llinatge Veny) i on varen tenir els seus fills. I d’altra banda perquè queda ben retratada una època, des de principi del segle XX i els anys 20 i 30, i tal volta també els 40, moment en què els infants estudiaven ben poc temps, si és que ho feien, i aviat s’havien de posar a fer feina per ajudar a pujar la casa, la família. En definitiva, només present la seva veu tal com era.<br /></span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>En aquesta entrevista surten també dues o tres coses importants: les relacions, al camp entre senyors i amitgers per una banda, solidaritat entre pagesos i la seva religiositat; finalment maneres enginyoses i il·legals, aleshores, de cercar-se la vida com ho era vendre oli d’estraperlo.</span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>Magdalena Tomàs Mas també es va fer càrrec del pintor Gabriel Comas Roca (1892-1978), que havia mort quasi un any abans de fer aquesta entrevista. Ella el va acollir a casa seva i el va cuidar fins que morí. Encara record com de nin, amb mon pare que tenia un camió, transportàrem la seves pertinences i quadres des de Son Ferriol a les cases de Cas Quitxero on va ser veïnat de Madò Tomeveta. Uns anys després Gabriel Comas va anar a viure a ca la meva tia. Don Gabriel Comas, amb un carrer al seu nom des de 1980, demanat per l’antiga Associació Cultural del Pla de Sant Jordi, és un personatge que tenim el deure d’estudiar i divulgar. Una persona, d’altra banda, a la qual els santjordiers li devem un reconeixement i una demanda de perdó per no haver-lo tractat com es mereixia. Eren uns temps en els quals la cultura no comptava, i eren precisament les autoritats franquistes que no volien que contàs per a res.</span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>Madò Magdalena de sa Torre va haver de suportar encara una altra prova, un altre dolor molt gran, viure la mort del seu fill Macià Veny Tomàs, no gaire temps abans de morir ella, cosa que es produí entre octubre i novembre de 1985, als 91 anys. </span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>De la transcripció que reproduïm, el que està escrit entre claudàtors són o bé aclariments meus o preguntes que li feia durant l’entrevista. Deman disculpes per dues coses, una per haver tardat tant en reproduir-la, i dues perquè era jove i per això ara trob que li hagués pogut demanar més coses. Ja està fet però. </span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>No tot el que jo dic a l’entrevista surt. No és necessari. En tot cas es pot escoltar íntegrament. </span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>El vídeo el teniu en aquest enllaç, pitjant <a href="https://www.youtube.com/watch?v=JoCbPs4BswE">aquí</a>.</span></p><div style="text-align: center"><br /></div> <span>I la reproducció íntegra de l’entrevista en aquest altre, pitjant <a href="https://www.youtube.com/watch?v=39f2djRaZRU">aquí mateix</a>.</span><p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal"><span>La transcripció de l’entrevista està feta respectant l’ortografia normativa, amb totes les paraules que deia i algun castellanisme en cursiva. A la mateixa transcripció, entre claudàtors, hi ha alguna explicació que crec convenient per a millor enteniment del text.</span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal">Tomeu Carrió</p>Persones. Biografia i entrevistes2017-03-05T11:45:59ZperejoanCatorze mesos després
https://mespersantjordi.balearweb.net/post/126939
<p align="justify">Catorze mesos després dels govens de progrés hi ha moltes opinions a dir. No les comentarem totes. Durant aquest temps MÉS ha fet moltes coses. Moltes sí. Insuficients per alguns. No suficients del tot, fins i tot per a nosaltres mateixos que voldríem un poble, un municipi, un país (Mallorca-Illes Balears)... i un món molt millor. Totalment mal fetes o en gran part mal fetes per altres. En tot cas, tot opinions democràtiques. </p><p align="justify">En un article com aquest no podem parlar de tot. De tota manera, està clar que hi ha moltes coses que no funcionen i no les comparam especialment amb les que no funcionaven fa catorze mesos i mig o vint...</p><p align="justify">El que no es pot negar des d'un punt de vista objectiu és que s'està fent molta feina i que encara no basta. I una altra cosa, tampoc, que els nostres polítics de les diferents coalicions de govern a Palma, Consell de Mallorca i govern de les Illes Balears treballen en cos i ànima per fer que visquem millor.</p><p align="justify">La paraula polític està molt devaluada davant molta de gent. No dubtam que n'hi ha hagut molts de polítics que han fet punts per això. Però molts més han fet punts per poder confiar amb ells. En tot cas, aquestes coses es veuen en perspectiva històrica molt més que en el dia a dia. El dia a dia no ens deixa veure moltes coses perquè la immediatesa no va a favor de la política ni de l'objectivitat. Tenim els pressuposts que tenim i els deutes que tenim. Els tenim perquè els deutes de les institucions públiques són els nostres deutes. I els pagam, i tant... En imposts i en qualitat i quantitat de serveis.</p><p align="justify">Dit això, des de MÉS continuarem treballant, tant com sapiguem, i segurament amb algunes errades, perquè, en primer lloc Sant Jordi o tot el Pla de Sant Jordi, sigui un lloc de cultura, civisme, netedat, benestar i justícia per a tothom; tan nascuts aquí com nouvinguts.</p><p align="justify">Només demanam que també col·laborem totes les dones i homes, de qualsevol edat. L'ajuntament ha de vetlar per fer net, els ciutadans i ciutadanes per no embrutar. L'ajuntament ha de frenar les deposicions dels cans pels carrers i camins i parets. Els propietaris de cans han d'evitar que embrutin. En definitiva tothom ha de fer la seva feina, tothom té uns drets i uns deures. </p><p align="justify">I és cert que de vegades la depuradora no funciona bé. Que els renous de l'aeroport ens perjudiquen especialment. I també és cert que segons quins problemes són competència política nostra i d'altres del govern central. I, siguin d'allà on siguin hem treballat des dels inicis de la democràcia, i treballam, per arreglar-los. Sempre que poguem perquè és cosa d'aquí, o ens deixin perquè són cosa de Madrid (centre del govern de l'estat). </p><p align="justify">Tenim contenidors en mal estat però que de moment serveixen. L'any que ve, al segon semestre, se n'han de comprar uns 8.000 per a tota Palma. Tenim un punt verd devora la depuradora de Sant Jordi (per cert construït durant el passat govern del PP). Tenim un passeig a Sant Jordi en mal estat (per cert construït durant un govern del PP) que hem d'arreglar i que no serà fàcil per la complexitat que té i el que val fer-ho. Tenim una recollida de trastos setmanal (els trastos que EMAYA especifica s'han de deixar al carrer en un lloc visible i que no destorbi, de les 20 a les 22 de cada dijous). I si hi ha problemes ens els podeu fer arribar als membres de l'agrupació de MÉS que els transmetrem on calgui. També els podeu enviar a través de correu-e a emaya@emaya.es o al 010 o al 900724000. També hi ha una App d'EMAYA.</p><p align="justify">Amb tot, des de MÉS no només volem fer feina sobre medi ambient, neteja, contaminació, urbanisme o infraestructures. Tenim un triple repte. Molins i patrimoni etnogràfic i arqueològic, Ruta ciclocultural i Parc agrari. En tots aquests fronts feim feina i esperam oferir resultats en terminis tan breus com siguin possibles.</p><p align="justify">En tot cas, aquest blog està obert a les vostres opinions i crítiques sempre que siguin respectuoses i vagin signades i degudament indentificades. Qui vulgui enviar-nos un article ho pot fer a l'adreça mesperpladesantjordi@gmail.com</p><p align="right">Tomeu Carrió </p><p> </p><p> </p>Article d'opinió2016-12-09T18:17:43ZperejoanVisita a Sant Jordi per Gaspar Valero
https://mespersantjordi.balearweb.net/post/125394
<div style="left: 545.516px; top: 92.1904px; font-size: 23.2211px; font-family: sans-serif; transform: scaleX(0.993676)">Itinerari cultural i patrimonial pel poble de Sant Jordi</div><p align="justify">Vos presentam el dossier de l'excursió que va organitzar MÉS per Palma a Sant Jordi el passat 18 de novembre. Agraïm l'amabilitat de Gaspar Valero en deixar-nos-ho publicar.</p><p align="justify">Aquí teniu l'enllaç: <a id="res_76412" href="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/Sant%20Jordi%2028-11-15%20Dossier%20Valero.pdf">Sant Jordi 28-11-15 Dossier Valero.pdf</a>. </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/IMG_0775.JPG" border="0" alt="Son Ferrer amb en Valero 28 de novembre de 2015" width="450" height="253" /></div> <br /><p> </p>Història2016-12-09T18:17:43ZperejoanActe per la Segona República a Son Sardina
https://mespersantjordi.balearweb.net/post/122911
<span style="font-size: small; font-family: "Times New Roman""> </span><span style="line-height: 115%; font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif; color: #303030"><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"> </span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">El passat dia 11 d'abril MÉS per Son Sardina va fer un acte d'homenatge a la Segona República a la creu de terme. Hi parlaren Antoni Marimon com representant de Son Sardina, Antoni Noguera com a candidat a batle de MÉS per Palma, i Bartomeu Carrió com a convidat i membre de MÉS per Sant Jordi. A continuació oferim les paraules preparades a tal efecte per Tomeu Carrió.</span></span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"> </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/75940-foto.JPG" border="0" width="300" height="169" /></div><div style="text-align: center"> </div> </span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">Alfons XIII no pogué evitar que els partits republicans, que havien signat el Pacte de Sant Sebastià, convertiren per voluntat pròpia unes</span><span><span style="color: #000000"> eleccions municipals en plebiscitàries</span></span><span style="color: #000000"> per proclamar la república, cosa que passà el dia 14 d’abril de 1931. Però recordem que se’n proclamaren dues: la </span><span><span style="color: #000000">república catalana i la república espanyola</span></span><span style="color: #000000">. Al cap de poc l’espanyola transformà la catalana en Generalitat.</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">A </span><span><span style="color: #000000">Mallorca</span></span><span style="color: #000000"> guanyà el </span><span><span style="color: #000000">caciquisme</span></span><span style="color: #000000"> de Joan March, i per tant les dretes monàrquiques. L’anul·lació d’aquestes eleccions a la nostra illa</span><span><span style="color: #000000"> </span></span><span style="color: #000000">dugué al triomf republicà i socialista a la seva </span><span><span style="color: #000000">repetició</span></span><span style="color: #000000">. </span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">A </span><span><span style="color: #000000">Palma</span></span><span style="color: #000000"> es formà un </span><span><span style="color: #000000">consistori </span></span><span style="color: #000000">republicà d’esquerres amb el socialista </span><span><span style="color: #000000">Llorenç Bisbal com a batle</span></span><span style="color: #000000">. Es posaren la </span><span><span style="color: #000000">bandera mallorquina</span></span><span style="color: #000000"> i la republicana davant una massiva manifestació de suport. L’Ajuntament de Palma començà una </span><span><span style="color: #000000">gran tasca social i cultural</span></span><span style="color: #000000">. Des d’aquest moment el </span><span><span style="color: #000000">regidor republicà i metge Emili Darder</span></span><span style="color: #000000"> va presidir les </span><span><span style="color: #000000">comissions de sanitat i educació,</span></span><span style="color: #000000"> que concretaren i endegaren una </span><span><span style="color: #000000">reforma dels serveis sanitaris</span></span><span style="color: #000000"> de Palma, i un gran </span><span><span style="color: #000000">pla de construccions escolars</span></span><span style="color: #000000">. </span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">El </span><span><span style="color: #000000">desembre de 1933 Emili Darder fou elegit batle de Palma</span></span><span style="color: #000000"> i només en fou desplaçat pels Fets d’Octubre de 1934. Tornà a ser batle a partir de febrer de 1936, i va ser el cop d’estat militar i feixista de juliol de 1936, que el llevà definitivament, cosa que acabà amb el seu </span><span><span style="color: #000000">assassinat públic el 24 de febrer de 1937, després d’una paròdia de consell de guerra</span></span><span style="color: #000000">, juntament amb el socialista Alexandre Jaume i els altres polítics d’Esquerra Republicana Balear, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques.</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">No va ser fàcil</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000"> aquesta Segona República. Els </span><span><span style="color: #000000">canvis</span></span><span style="color: #000000"> que proposà foren molt importants: </span><span><span style="color: #000000">reforma agrària, legislació laboral avançada, dret a l’autonomia de les regions, democràcia i participació, reforma militar, laïcisme i limitació del poder de l’Església, matrimonis civils, drets per la dona</span></span><span style="color: #000000"> (especialment el dret de vot i la llei del divorci). </span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">El context internacional</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000"> d’enfrontament entre comunistes i feixistes per una banda i també entre feixistes i demòcrates, entre altres coses, </span><span><span style="color: #000000">no permeté que aquella experiència democràtica reexís</span></span><span style="color: #000000">. L’existència del </span><span><span style="color: #000000">nazisme alemany </span></span><span style="color: #000000">i el </span><span><span style="color: #000000">feixisme italià</span></span><span style="color: #000000"> com a </span><span><span style="color: #000000">aliats actius</span></span><span style="color: #000000"> </span><span><span style="color: #000000">a favor del</span></span><span style="color: #000000"> militarisme, l’oligarquia i el </span><span><span style="color: #000000">feixisme</span></span><span style="color: #000000"> </span><span><span style="color: #000000">espanyol</span></span><span style="color: #000000"> destrossà la </span><span><span style="color: #000000">“República democràtica de treballadors de totes clases” (art. 1 de la Constitució)</span></span><span style="color: #000000"> a través d’un </span><span><span style="color: #000000">cop d’estat</span></span><span style="color: #000000"> i d’una </span><span><span style="color: #000000">guerra civil.</span></span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">Aquestes dificultats es manifestaren a tots els pobles de Mallorca i als barris i pobles de Palma també. En el cas de </span><span><span style="color: #000000">Son Sardina, els socialistes </span></span><span style="color: #000000">i la formació d’un important </span><span><span style="color: #000000">sindicat de picapedrers</span></span><span style="color: #000000"> feu que a les </span><span><span style="color: #000000">eleccions </span></span><span style="color: #000000">de </span><span><span style="color: #000000">febrer de 1936 les esquerres republicanes i socialistes del Front Popular</span></span><span style="color: #000000"> guanyassin per poc als cacics. Fou un dels pocs indrets de Mallorca i de Palma on això passà. </span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">Amb tot el que suposà d’</span><span><span style="color: #000000">avenç social </span></span><span style="color: #000000">la</span><span><span style="color: #000000"> República</span></span><span style="color: #000000">, </span><span><span style="color: #000000">no podem obviar</span></span><span style="color: #000000"> que, a </span><span><span style="color: #000000">Mallorca</span></span><span style="color: #000000"> i a les Illes Balears, políticament i culturalment hi hagué uns </span><span><span style="color: #000000">problemes especials</span></span><span style="color: #000000"> derivats de la nostra condició nacional, cultural i lingüística. Les causes vengueren derivades de l’espanyolisme de dretes i, en part d’esquerres. </span><span><span style="color: #000000">Joan Sanxo va escriure al setmanari mallorquí </span><em><span style="color: #000000">República</span></em></span><span style="color: #000000"> sobre el ministre d’Instrucció Pública </span><span><span style="color: #000000">Salvador de Madariaga</span></span><span style="color: #000000">, que quan fou preguntat per uns mallorquins per</span><span><span style="color: #000000"> l’extensió del decret de </span></span><span style="color: #000000">bilingüisme a les Balears respongué cínicament que “davant el dubte de si les </span><span><span style="color: #000000">Illes Balears</span></span><span style="color: #000000"> havien de tenir una </span><span><span style="color: #000000">cultura espanyola o catalana</span></span><span style="color: #000000"> havien resolt </span><span><span style="color: #000000">que no tinguessin cultura</span></span><span style="color: #000000">”.</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">I per comparar una mica més amb la </span><span><span style="color: #000000">nostra realitat actual tenim un precedent en el diputat de la CEDA Josep Zaforteza</span></span><span style="color: #000000"> que demanà a les Corts </span><span><span style="color: #000000">que no es poguessin escoltar a Mallorca les emissores de ràdio catalanes</span></span><span style="color: #000000"> i que les </span><span><span style="color: #000000">Balears fossin segregades del districte de la Universitat Autònoma de Barcelona</span></span><span style="color: #000000">. En el cas de la llengua ho justificà precisament perquè el mallorquí s’assemblava massa al català. Fets, com molts d’altres, que es repeteixen avui en dia.</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">Des del punt de vista que ens ensenya la </span><span><span style="color: #000000">història</span></span><span style="color: #000000"> i, davant la repetitiva </span><span><span style="color: #000000">ofensiva ideològica nacionalespanyolista</span></span><span style="color: #000000">, hauríem de tenir present unes quantes coses: </span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">La Guerra Civil no és part de la Segona República, és part de la dictadura franquista</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">, del feixisme i del nacionalcatolicisme. Ho commemoram ara davant un monument als caiguts però amb unes connotacions especials. </span><span><span style="color: #000000">Totes les vides són importants per igual</span></span><span style="color: #000000">, </span><span><span style="color: #000000">però els colpistes no eren demòcrates ni volien justícia, ni igualtat, ni llibertat</span></span><span style="color: #000000">. Els colpistes </span><span><span style="color: #000000">volien acabar de manera violenta</span></span><span style="color: #000000"> amb la democràcia.</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">La República no va ser la causa de la guerra</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">. Ho foren els feixistes. Les </span><span><span style="color: #000000">repressions</span></span><span style="color: #000000"> a les reraguardes republicana i nacional foren </span><span><span style="color: #000000">criminals</span></span><span style="color: #000000">. Però el que </span><span><span style="color: #000000">les provocà a totes dues fou el cop d’estat</span></span><span style="color: #000000">, la contrarevolució feixista. </span><span><span style="color: #000000">Sense cop d’estat no hi hagués hagut cap repressió</span></span><span style="color: #000000">. La revolució social i la repressió a la zona republicana fou conseqüència del cop d’estat feixista, no la causa. </span><span><span style="color: #000000">La repressió</span></span><span style="color: #000000"> a la zona rebel, i després per tota la geografia espanyola </span><span><span style="color: #000000">havia estat perfectament programada pels colpistes</span></span><span style="color: #000000">.</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">Les </span><span><span style="color: #000000">Constitucions republicana i l’actual han posat moltes traves a les llibertats i drets nacionals</span></span><span style="color: #000000">: </span><span><span style="color: #000000">Prohibició de federació de regions o comunitats autònomes</span></span><span style="color: #000000">, </span><span><span style="color: #000000">prohibició de formació d’una autonomia entre un territori insular i un de peninsular</span></span><span style="color: #000000">. </span><span><span style="color: #000000">Impediments als parlants de llengua catalana, basca i gallega,</span></span><span style="color: #000000"> començant per considerar-les tant de segona categoria, que </span><span><span style="color: #000000">ni tan sols hi són esmentades amb el seu propi nom.</span></span></span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"> </p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="color: #000000"><span style="font-size: small; font-family: Verdana,sans-serif">Constitució de 1931</span></span><span style="color: #000000"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"> </span></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="font-size: x-small; color: #000000">Article 4.</span></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="font-size: x-small; color: #000000">El castellà és l’idioma oficial de la República. Tot espanyol té obligació de saber-lo i dret d’usar-lo, sense perjudici dels drets que les lleis de l’Estat reconeguin a les llengües de les províncies o regions. </span></span><a name="7" title="7"></a><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="font-size: x-small; color: #000000">Llevat del que es disposi en lleis especials, a ningú se li podrà exigir el coneixement ni l’ús de cap llengua regional.</span></span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: x-small"></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"> </p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="color: #000000"><span style="font-size: small; font-family: Verdana,sans-serif">Constitució de 1978</span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="color: #000000"><span style="font-size: x-small; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="font-size: x-small">Article 3.</span></span></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="color: #000000"><span style="font-size: x-small; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="font-size: x-small">1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.</span> </span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="color: #000000"><span style="font-size: x-small; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="font-size: x-small">2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.</span> </span></span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="color: #000000"><span style="font-size: x-small; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="font-size: x-small">3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció</span>.</span></span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"> </p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">Si els </span><span><span style="color: #000000">temps actuals</span></span><span style="color: #000000">, la possible </span><span><span style="color: #000000">independència de Catalunya</span></span><span style="color: #000000">, la nostra </span><span><span style="color: #000000">voluntat</span></span><span style="color: #000000"> expressada democràticament, condueixen a </span><span><span style="color: #000000">canvis</span></span><span style="color: #000000"> dins les relacions entre els pobles d’Espanya, </span><span><span style="color: #000000">no hauríem de permetre que </span></span><span style="color: #000000"> </span><span><span style="color: #000000">aquestes coses</span></span><span style="color: #000000"> tornin ser de la mateixa manera, i encara que fos així </span><span><span style="color: #000000">la nostra protesta s’hauria de fer sentir ben alt</span></span><span style="color: #000000">.</span></span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"> </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/75937-foto.JPG" border="0" width="301" height="359" /> <br /></div><p align="center" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: x-small">Mn Gabriel Mairata, rector de Son Sardina en 1936</span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: x-small">Foto de la revista <em>Sa Sella</em> de Sencelles</span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"> </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/placa%20son%20sardina.JPG" border="0" width="300" height="223" /></div><div style="text-align: center"><span style="font-size: x-small">Placa de contextualització de la Creu de Son Sardina</span></div><div style="text-align: center"><span style="font-size: x-small">posada a petició del Grup Municipal MÉS <br /></span></div><span style="font-size: x-small"> </span><br /><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"> <span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">El rector Gabriel Mairata Coll va ajudar a protegir els sardiners progressistes perseguits per les forces franquistes</span></span><span style="color: #000000"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif">. A Sant Jordi, el meu poble, com en alguns altres llocs, passà una cosa comparable encara que no exactament igual. Va ser un capità, Joan Bennàssar Bisquerra, en aquest cas un militar colpista, que amenaçà els falangistes públicament si mataven cap santjordier. </span></span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"> </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/ffjuanbennassarbisquerra.jpg" border="0" width="300" height="440" /></div><p align="center" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"> <span style="font-size: x-small">Capità Bennàssar de Sant Jordi </span></p><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"> </p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">És bo que recordem aquests fets i serà bo que les properes institucions que des de MÉS governarem, també els donin la dignitat que es mereixen</span></span><span style="color: #000000"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif">. Perquè mai més no es repetesquin; no és un tòpic per molt que s’hagi dit. </span><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"></span></span></p><span style="font-family: "Times New Roman"; color: #000000"></span><p align="justify" class="MsoNormal" style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-color: white; margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: normal; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat repeat"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif"><span style="color: #000000">No naixem vacunats contra la intolerància i les guerres</span></span><span style="color: #000000"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana,sans-serif">. La millor medicina és tenir memòria i aquesta s’ha d’ensenyar tant a les escoles com en actes com aquest d’avui.</span></span></p>Història2016-09-01T09:06:11ZperejoanDia Internacional de la Dona. Algunes dades
https://mespersantjordi.balearweb.net/post/122573
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif"">Com a aportació al Dia Internacional de la Dona oferim aquí algunes dades i documents al respecte que no volen ser en cap cas exhaustius. La seva lectura ens pot il·lustrar sobre el llarg camí cap a la plenitud de drets i igualtat en tots els sentits entre dones i homes.</span></p><style>/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif";} </style><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif""><strong>Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana</strong> (redactat per <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Olympe_de_Gouges">Olympe de Gouges</a> el <strong>1791</strong>, executada a la guillotina per les seves idees polítiques). Text adaptat als drets de la dona a partir de la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà (1789) durant la Revolució Francesa:</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">Les mares, filles, germanes, representants de la nació, demanen que se les constitueixi en Assemblea Nacional. Per considerar que <strong>la ignorància, l'oblit i el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs</strong>, han resolt exposar en una declaració solemne, els <strong>drets naturals, inalienables i sagrats de la dona</strong> per a què aquesta, sempre present per a tots els membres del cos social, els recordi constantment els seus drets i deures, per a què els actes del poder de les dones i els del poder dels homes puguin ser, en tot moment, comparats amb l'objectiu de tota institució política i siguin més respectats per ella, per a què les reclamacions de les ciutadades, fonamentades a partir d'ara en principis simples i indiscutibles, es dirigeixin sempre al manteniment de la Constitució, dels bons costums i de la felicitat de tots.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa i en coratge, com en els sufriments materns, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis del Ser Suprem, els Drets següents de la Dona i de la Ciutadana.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">1- <strong>La dona neix lliure i roman igual a l'home en drets</strong>. Les distincions socials només poden ser fonamentades en la utilitat comuna.[…]</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">6- <strong>La llei</strong> ha de ser l'expressió de la voluntat general; totes les Ciutadanes i Ciutadans han de participar en la seva formació personalment o per mitjà dels seus representats. <strong>Ha de ser la mateixa per tots</strong>; totes les ciutadanes i tots els ciutadans, per ser iguals als seus ulls, <strong>han de ser igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i ocupacions públiques</strong>, segons les seves capacitats i sense més distinció que la de les seves virtuts i els seus talents.</span></p><p align="justify"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif"">El <strong>1848 </strong>a <strong>Seneca Falls</strong>, estat de Nova York, es reuní la primera convenció organitzada per dones per a la defensa dels seus drets. En aquesta reunió cent dels seus assistents (68 dones i 32 homes) signaren la <strong>Declaració de Drets i Opinions</strong>, un text adaptat també de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica de 1776. La seva principal redactora fou <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_Cady_Stanton">Elizabeth Cady Stanton</a>, una de les organitzadores de la convenció:</span> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif""><strong>Quan</strong>, en el curs dels esdeveniments humans, <strong>s’esdevé necessari</strong> per a un part de la família humana <strong>assumir </strong>entre els pobles de la Terra <strong>una posició diferent de la que fins al moment ocupava</strong>, però justificada per les lleis de la natura i de l’entorn que Déu li ha entregat, el respecte merescut per les opinions humanes <strong>requereix que declari les causes que impulsen a tal empresa.</strong></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><strong><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">Sostenim com a evidents</span></strong><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif""> per si mateixes <strong>les següent veritats</strong>, que <strong>tots els homes i dones són creats iguals</strong>; que estan dotats pel Creador de certs drets inalienables, entre els quals figuren <strong>la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat</strong>; que per assegurar aquests drets els governs han estat establerts, els justs poders dels quals provenen del consentiment dels governats. <strong>Sempre que qualsevol forma de govern atempti contra aquests fins</strong>, el<strong> dret</strong> dels que sofreixen per aquest motiu consisteix en<strong> negar-li la seva lleialtat</strong> i reclamar la formació d’un nou govern, les bases del qual se sustentin en els esmentats principis i els seus poders s’organitzin de la manera que els sembli més adequada a la seva seguretat i felicitat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><strong><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">La prudència, és clar</span></strong><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif""><strong>, dictarà que els governs establerts d’antic no es canviïn per motius lleus i transitoris</strong>; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a què està acostumada. <strong>Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions,</strong> dirigida invariablement al mateix Objectiu, <strong>demostra el designi de sotmetre la humanitat a un Despotisme absolut, el seu deure consisteix en derrocar aquest Govern</strong> i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient tolerància de les dones respecte a aquest govern i <strong>tal és ara la necessitat que les empeny a exigir la igualtat a què tenen dret</strong>. <strong>La història de la humanitat és una història de repetits greuges i usurpacions per part de l’home contra la dona, </strong>encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre ella. [...]</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><strong><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">Decidim: </span></strong></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">-Que <strong>totes</strong> <strong>aquelles</strong> <strong>lleis que siguin conflictives en alguna manera amb la</strong> vertadera i substancial <strong>felicitat de la dona</strong>, són contràries al gran precepte de la naturalesa i <strong>no tenen validesa</strong>,<span> </span>ja que aquest precepte té preeminència sobre qualsevol altre.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">-Que <strong>totes les lleis que impedeixin que la dona ocupi en la societat la posició que la seva consciència li dicti, o que la situïn en una posició inferior a la de l'home, són contràries al gran precepte de la naturalesa i, per tant, no tenen ni força ni autoritat</strong>.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">-Que <strong>la dona és igual a l'home</strong> -que així ho va pretendre el Creador- i que pel bé de la raça humana exigeix que sigui reconeguda com a tal.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">-Que <strong>les dones d'aquest país han d'estar informades</strong> pel que fa a les lleis sota les quals viuen, <strong>que no han de seguir proclamant la seva degradació</strong>, declarant-se satisfetes amb la seva actual situació, ni la seva ignorància asseverant que tenen tots els drets que desitgen. [...]</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">-Que <strong>la dona s'ha mantingut satisfeta durant massa temps dins d'uns límits determinats que uns costums corromputs i una interpretació tergiversada de les Sagrades Escriptures li han assenyalat</strong> , i que ja és hora que es mogui en el mitjà més ampli que el Creador li ha assignat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 10pt; font-family: "Arial","sans-serif"">-Que <strong>és deure de les dones</strong> d'aquest país assegurar-se <strong>el sagrat dret del vot</strong>. [...]</span></p><p align="justify"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif"">Els drets de la dona foren impulsats durant la Segona República Espanyola en el sentit de la seva igualtat i dret a vot. La Constitució de 1931 va ser la primera que concedí aquests drets. La llei del divorci del 26 de febrer de 1931 en fou un pas més. Amb la Guerra Civil i el Franquisme els drets de la dona sofriren un greu retrocés. Amb la transició democràtica a partir de 1976 es tornaren a fer lleis per a la igualtat. </span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif"">Amb tot recordem però la campanya “Jo també sóc adúltera” de 1976. Aleshores estava vigent l’article 449 del Codi Civil pel qual la dona podia ser tancada a la presó per aquest delicte i l’home, en canvi, només podia ser-ne acusat en el cas d’un escàndol notori. A més l’home podia demanar la custòdia dels fills en el cas d’acusar la seva exdona. Aleshores només existia la separació, no el divorci.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif"">Per acabar, recordem només tres dones de moltes més de l’època de la Segona República i la Guerra Civil a Mallorca:</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif""><a href="http://www.ibalears.cat/mariamayol/index.htm"><strong>Maria Mayol Colom</strong></a> (Sóller 1883. Republicana, catalanista, activista de la dona i la cultura. Exiliada per trobar-se a Madrid quan començà la guerra. Tornà a Mallorca a mitjans anys 40 i morí a Palma en 1959).</span> </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/13maria_mayol01.jpg" border="0" width="300" height="382" /></div> <br /><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif""><a href="http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20picornell%20-%20aurora.htm"><strong>Aurora Picornell Femenies</strong></a> (Palma 1912. Comunista i feminista, assassinada pels feixistes a Porreres el 5 de gener de 1937).</span> </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/Aurora_Picornell.JPG" border="0" width="300" height="272" /></div> <p> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif""><a href="http://politica.elpais.com/politica/2014/04/01/actualidad/1396377078_469461.html"><strong>Matilde Landa Vaz</strong></a> (Badajoz 1904. Comunista i feminista, se suïcidà a la presó de dones de Can Sales de Palma per les pressions perquè es deixàs batejar el 26 de setembre de 1942).</span> </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/matilde-landa4.jpg" border="0" width="300" height="348" /></div>Història2016-09-01T09:06:11ZperejoanWhich political regime would MÉS per Mallorca like? Bartomeu Carrió
https://mespersantjordi.balearweb.net/post/122492
<p align="justify" class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; font-family: "Arial","sans-serif"">Which political regime does <em>MÉS per Mallorca </em>(“MORE for Majorca” in English) want? Someone might well ask why I am raising this question now.<span> </span>Well, on 26 February the Catalan-language newspaper <em><span style="color: #e36c0a"><a href="http://www.arabalears.cat/balears/Cort-ple-MES-Emili_Darder-Antoni_Noguera_0_1310869037.html"><strong>ARA Balears</strong></a> </span></em>printed the accusation leveled at us by Fernando Gilet, a PP (Partido Popular) Palma councilor in which he linked us with the “Chavist” Venezuelan regime. It was his way of justifying PP Palma’s decision to reject MÉS per Palma’s proposal that the Council petition the Spanish Ministry of Defence for the return of Emili Darder’s house to his family (he was the last republican mayor of Palma and was murdered by General Franco’s fascists in 1937 as well as having his house confiscated). There are people, some of them in the PP, who seem to go out of their way to justify Franco’s regime during and after the Civil War.</span></p> <style>/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif";} </style><p align="justify" class="MsoNormal"><strong><em><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; font-family: "Arial","sans-serif"">MÉS per Mallorca </span></em></strong><strong><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; font-family: "Arial","sans-serif"">is a federation of two parties- </span></strong><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; font-family: "Arial","sans-serif"">the Majorcan Socialist Party (PSM-E, not the Spanish Workers’ Socialist Party- PSOE) and the Green Party in Majorca (IV) which are in turn associated at European level with the <strong>European Free Alliance (EFA)</strong> and the <strong>European Green Party (EGP)</strong> respectively. These two parties join forces in the European Parliament to form the <strong><a href="http://www.greens-efa.eu/"><span style="color: #e36c0a">Greens/EFA political group </span></a></strong>with 50 MEPs. This already gives us a fairly clear idea of <em>MÉS per Mallorca’s </em>ideology: <strong>a Majorcan-based democratic and republican political association, in favour of sovereign powers first and foremost for the Balearic Islands and later for the Catalan Countries within a federal Europe, left-wing and eco-socialist.</strong> We could add more but would agree that this sums up MÉS pretty well.</span></p> <p align="justify" class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; font-family: "Arial","sans-serif"">In certain areas we might <span> </span>have similar views to <em>Podemos</em> (“We can” in English, a new political group in Spain not unlike SYRIZA) but not in all. We understand politics as something that should be bottom-up, starting from individual citizens and moving up through various stages (as opposed to <em>Podemos’</em> more top-down approach). We might have similar views to SYRIZA, which won the last Greek elections, but this is made more difficult by the fact that we could not agree with the political regime that the Greeks have had so far. We do agree on criticizing corruption, although we have a head start of many years on them here.</span></p> <p align="justify" class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; font-family: "Arial","sans-serif"">Given all this, and in the light of the historical development, statutes and programmes of the constituent parties (PSM-E and IV), anyone can see that MÉS is not “Chavist”. The fact is that PP councilor Fernando Gilet slung this at MÉS per Mallorca councilor Antoni Noguera in a pre-electoral campaign context and the term he used was “political regime”.</span></p> <p align="justify" class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; font-family: "Arial","sans-serif"">I don’t remember our ever having defined our favourite political regime. However, the writer of this article does have- building on MÉS’ ideology- a number of preferences such as an independent or sovereign republic, federated to the European Union, with an economic organization based on an advanced welfare state, with justice and equality of rights and duties and international solidarity with the citizens and countries of the world.</span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal; background: none repeat scroll 0% 0% white"><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif"; color: #303030">In this regard there are a number of countries that have my preference as political regimes but that does not mean they always apply the principles of social justice, welfare state and international solidarity, although they could. For example,<strong> French secularity, Dutch economic development, the Finnish linguistic model, the Scandinavian welfare state, the model from the Maltese islands, federalism and republicanism in the United States or Germany, political representation in the British parliamentary system, Canadian democracy.... all these for me, a member of <em>MÉS per Mallorca</em>, are role models.</strong></span><span style="font-size: 9pt; font-family: "Verdana","sans-serif"; color: #303030"></span></p> <p align="justify" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal; background: none repeat scroll 0% 0% white"><strong><span style="font-size: 12pt; font-family: "Arial","sans-serif"; color: #303030">International solidarity, pacifism and environmental commitment would be the proposals that a future Majorcan and/or Catalan independent state could contribute to the world.</span></strong><span style="font-size: 9pt; font-family: "Verdana","sans-serif"; color: #303030"></span></p><p><span class="short_text"><span style="font-size: x-small"><span class="hps">English</span> <span class="hps">revised</span> </span><span class="hps"><span style="font-size: x-small">version by Dick Fleming and Margalida Colom</span><br /></span></span><style>/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif";} </style></p>Article d'opinió2016-09-01T07:05:42ZperejoanEl canvi poble a poble. MÉS per Sant Jordi
https://mespersantjordi.balearweb.net/post/123129
<p align="justify">Adjuntam el programa electoral resumit per a Sant Jordi. Si voleu accedir al programa sencer podeu accedir a l'article <a href="http://mespersantjordi.balearweb.net/post/123028"><em>Llorenç Carrió, el poble que volem</em></a>.</p><p align="justify">El programa reduït el podeu consultar aquí mateix: <a id="res_76014" href="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/canvipobleapoblemespersantjordi.pdf">canvipobleapoblemespersantjordi.pdf</a><em></em>. </p><p align="justify"> </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/messantjordi01.jpg" border="0" width="450" height="638" /></div><p align="justify"> </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/messantjordi02.jpg" border="0" width="450" height="638" /></div><p> </p> <br /><p> </p>Propostes2016-08-31T04:05:35Zperejoan"El Pla de Sant Jordi una prioritat". Llorenç Carrió, candidat a Palma
https://mespersantjordi.balearweb.net/post/123156
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: justify"><strong><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">Entrevista a Llorenç Carrió Crespí, candidat a regidor per MÉS a l'Ajuntament de Palma. Per Catalina Garau Mesquida i Laura Ramis Bauçà.</span></strong></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: justify"><strong><span style="font-family: "Arial","sans-serif""></span></strong></p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/_MG_0467r.JPG" border="0" width="450" height="306" /></div><div style="text-align: center"><strong><span style="font-size: xx-small">Conversa a cal candidat de MÉS per Sant Jordi</span></strong></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><strong><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">-L'entrevista es realitza a la casa del candidat. El primer que feim és demanar-li que ens parli un poc sobre la seva vida.</span></strong></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Què he de dir de jo mateix... Som en Llorenç Carrió, santjordier de 35 anys. He viscut quasi sempre a Sant Jordi, primer a l'hort de cas Mestre, que va ser on vaig passar els primers anys de la meva vida i després vàrem anar a viure al carrer Gabriel Comas. Vaig anar a l’escola Mata de Jonc i després, als 7 anys, vaig passar a l'escola de Sant Jordi, de la qual tenc molts bons records, dels mestres: don Llorenç, don Pedro, don Biel... i de les mestres: na Xisca, n'Antònia i molts d'altres que ara no record.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">Amb altres santjordiers vaig passar després per l'institut de Llucmajor, que en aquell moment encara es deia Maria Antònia Salvà i ara es diu IES Llucmajor, nom despersonalitzat que no m'acaba d’agradar. A l'institut també record haver tengut molt bons professors i molt bons companys i hi vaig passar una de les millors etapes de la meva vida</span></p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/llcc15.JPG" border="0" width="400" height="519" /></div><div style="text-align: center"><strong><span style="font-size: xx-small">En Llorenç cap als 15 anys </span></strong><br /></div> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">Després d'això vaig anar a la universitat on vaig estudiar Història fins acabar la llicenciatura. Vaig continuar estudiant. Ara estic matriculat en el doctorat, vaig fer la memòria d'investigació sobre les eleccions democràtiques de 1977 a les Illes Balears, les primeres de la Transició. També tenc un postgrau en resolució de conflictes per la Universitat Oberta de Catalunya i el CAP, curs de preparació per ser professor de secundària. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">Abans de tot això vaig fer de pagès un estiu, als 16 o 17 anys, amb en Toni Feliu, una gran experiència que me va ensenyar a respectar la terra i els aliments que surten d'ella. També vaig fer feines esporàdiques durant els meus anys d'estudis com la de maleter a l’aeroport o de guàrdia de nit en un alberg de la Platja de Palma.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">En acabar la carrera, vaig fer de becari d'en Sebastià Serra en diferents projectes, un d'ells el <em>Diccionari de partits polítics de les Illes Balears de 1900 a 2008</em>, una gran oportunitat que me va ajudar a especialitzar-me en història política contemporània.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">Entrar a fer de professor d'institut és molt difícil. Primer vaig </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">fer</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif""> </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">d’altres feines com la de professor de català. De professor a l'escola d'adults de Calvià. O de becari al Centre Balears Europa a Brussel·les, experiència molt bona i on vaig conèixer la meva al·lota Margalida. Allà vaig veure com funcionaven les institucions europees i com hi treballen i cooperen els diferents països i regions. Tot plegat me va dur a pensar que la política pot ajudar a millorar les coses.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">Després ja vaig començar a treballar de professor d’institut, primer d'interí a l’IES Sant Agustí d’Eivissa, lloc del qual tenc molt bon record. I després, aprovades les oposicions de professor de Geografia i Història, a Mallorca, on he estat als instituts Damià Huguet de Campos, al de Sant Marçal-Santa Maria i ara al de Sineu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">També vull remarcar que som membre del Grup d'Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporari de l’UIB dirigit pel catedràtic Sebastià Serra.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><strong><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Què te va dur a presentar-te a llistes?</span></strong></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Jo pens que allò que m'ha mogut més per presentar-me a llistes ha estat la situació actual, veure les retallades que hem patit m’ha encès. A més, consider que ara que tenc 35 anys i una certa experiència és el meu moment per fer política. D’altra banda, he de reconèixer que sempre m’ha preocupat molt la política, però amb unes altres circumstàncies no m'ho hauria plantejat de la mateixa manera.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><strong><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Què aportaràs en cas de ser elegit?</span></strong></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Molt bona pregunta, encara que probablement seria millor fer-la d'aquí a quatre anys per a veure què he aportat. Pens que som una persona molt voluntariosa, que m'esforç molt i crec que ara tenc joventut i experiència, ganes de fer feina i sobretot il·lusió per intentar canviar les coses.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><strong><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Què milloraries de Sant Jordi?</span></strong></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Sant Jordi ha de recuperar l’empenta econòmica que tenia antigament i que ha anat perdent progressivament a partir dels anys vuitanta. Qualsevol govern municipal que es formàs a Palma hauria de considerar una prioritat el Pla de Sant Jordi. És una vergonya que l’Ajuntament permeti tenir el patrimoni cultural de la manera que el tenim, sobretot de molins. Pens també que si no som capaços de donar-los un valor econòmic per ells mateixos igual que el nostre camp, la situació serà irrecuperable.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">D'infraestructures culturals, esportives i socials afortunadament en tenim però s'haurien de millorar. Parlam del centre cultural, de l'escola, el centre de salut ... </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">També m'agradaria dir que no sembla possible tenir un regidor de Sant Jordi que dirigeix EMAYA i que s'hagi mirat tan poc en aquests quatre anys per la neteja del poble i els voltants.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><strong><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Quines han estat les teves influències per arribar en aquest punt?</span></strong></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- La primera persona que m'ha influït molt ha estat mon pare. I també molt importants han estat moltes santjordieres i santjordiers que han lluitat i ho segueixen fent pel poble. Són moltes, però ara no les anomenaré per por a deixar-ne alguna. Han format part de la xarxa social del poble, les associacions com la de Veïnats, Mares i Pares, Prat de Catí, en el PSM mateix, en el futbol, etc.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">A la Universitat també vull dir que vaig tenir bons professors que m’han ajudat a fer el meu propi pensament ideològic. Sobretot en voldria destacar tres: en Sebastià Serra, en Toni Marimon i en Miquel Duran.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">De MÉS també pens que n’estic aprenent molt ara mateix. Veig un discurs molt sòlid a gent com en Biel Barceló, en Miquel Ensenyat o en Toni Noguera i na Neus Truyol<span> </span>que m'ajuden i me fan reflexionar i madurar les meves idees.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><strong><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- En què te podem diferenciar d'altres candidats?</span></strong></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- En primer lloc que som de Sant Jordi. Hi ha candidats que ni tan sols saben on és aquest poble... Després que tenim un projecte per al poble i això me diferencia d'altres candidats que també són de Sant Jordi però que no s'han preocupat ni ocupat dels santjordiers.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">Jo me consider una persona feinera, dialogant i honesta i, encara que avui en dia sembla que no és així, jo crec que la majoria de candidats i polítics també ho són i que prioritzarem, com deia l’escriptor Eduardo Galiano, el sentit comunitari a l’egoïsme.</span></p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/lcarriocrespi.JPG" border="0" width="400" height="603" /></div><div style="text-align: center"><strong><span style="font-size: xx-small">Foto recent </span></strong><br /></div> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><strong><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Quines seran les teves prioritats com a regidor?</span></strong></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- La primera prioritat han de ser les persones sense cap dubte. Ho hem passat molt malament en aquests quatre anys i la priorització serà recuperar el benestar social perdut i si és possible millorar-lo i tot. Així, Sanitat, Educació i Serveis Socials per damunt de res més.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><strong><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Com convenceries la gent de Sant Jordi perquè votàs MÉS per Mallorca?</span></strong></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"">- Crec que la majoria ja estan convençuts, tant per votar-ne uns o per votar uns altres. Jo els faria reflexionar sobre el que ha passat durant aquests darrers anys. Jo no me present tot sol. Me present de la mà de gent que ha fet molta feina per a Sant Jordi. La gent del poble, sigui de la ideologia que sigui, vol el bé de tots. Així, encara que no estiguin d'acord amb tot el nostre projecte, saben que MÉS lluitarà per sobre de tot pel bé del poble.</span></p><style>/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman","serif";} </style>Entrevista2016-08-31T04:05:35ZperejoanProposta de Ruta ciclocultural per al Pla de Sant Jordi
https://mespersantjordi.balearweb.net/post/123871
<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://mespersantjordi.balearweb.net/get/Ruta%20ciclocultural%20pel%20Pla%20de%20Sant%20Jordi%20II.jpg" border="0" width="450" height="203" /></div><div style="text-align: center"><span style="font-size: xx-small">Pla de Sant Jordi. Proposta de Ruta Ciclocultural aprofitant els camins existents i algun de nou. Tota aquesta ruta és compatible amb el carril bici que hi ha a tota la Platja de Palma i, amb nous carrils bici per connectar amb Palma o amb la Platja</span><br /></div><p align="justify">Un els eixos principals del programa de MÉS ha estat la recuperació i potenciació del Pla de Sant Jordi. Fins ara totes les administracions o bé s'han oblidat de l'horta de Palma i els seus pobles, o bé han donat caramel·lets en forma de piscina, centre cultural, subvencions...</p><p align="justify">El que interessa és preservar i potenciar la riquesa cultural i l'agrícola del Pla de Sant Jordi com a única manera d'explotar dignament una terra que pot donar grans beneficis econòmics i de qualitat de vida als palmesans en general i als habitants dels pobles de Pla de Sant Jordi en particular, en combinació amb la seva zona costanera i turística de la Platja de Palma.</p><p align="justify">Sant Jordi, s'Aranjassa, es Pil·larí, ses Cadenes, sa Casa Blanca, Son Ferriol, s'Hostalot són el Pla de Sant Jordi. Però en part, també, geogràficament, ho és tota la part de la Platja de Palma; la mateixa, s'Arenal, Can Pastilla, Coll d'en Rabassa i es Molinar. La Platja de Palma ha d'existir sense girar l'esquena al Pla de Sant Jordi, i una i altre s'han d'interrelacionar de manera sostenible, moderna i productiva. </p><p align="justify">El Pla de Sant Jordi no ha de ser l'abocador de Palma ni un lloc que el turisme ignora. Tenim una gran riquesa cultural, etnogràfica, arqueològica, literària, històrica, arquitectònica, paisatgística (ses Fontanelles, els torrents, els horts, els molins i les sínies, les pedreres, els camins, les antigues vies de tren i ponts, les possessions, la toponínia, els glosats, la memòria històrica...). Tenim la platja, Torre d'en Plau, es Carnatge, etc.</p><p align="justify">En principi la nostra política va encaminada a fer compatible, perquè és necessari, el Pla de Reforma Integral de la Platja de Palma amb un Pla Integral del Pla de Sant Jordi. Un parc agrari (tenim l'exemple del <a href="http://parcs.diba.cat/web/BaixLlobregat">Parc Agrari del Delta del Llobregat</a>) i una ruta ciclocultural com la que estam treballant per a mostrar a les entitats i empresaris, especialment de la petita i mitjana empresa, i que oferim en un petit mapa aquí mateix.</p><p align="justify">El potencial cultural, educatiu (rutes didàctiques), i econòmic és molt interessant i necessari per canviar el model de la nostra illa. </p>Pla de Sant Jordi2016-08-31T04:04:34ZperejoanBiel Barceló: «Hem de poder decidir sobre els nostres aeroports»
https://mespersantjordi.balearweb.net/post/128165
<p>El vicepresident del Govern trasllada a la direcció d’AENA i d’Aviació Civil les reivindicacions de les Illes Balears</p><p>Obriu l'enllaç <a href="http://www.mespermallorca.cat/actualitat/article/biel-barcelo-hem-de-poder-decidir-sobre-els-nostres-aeroports">aquí</a>. </p>Propostes2016-08-29T19:22:41Zperejoan