caza mallorca
https://cazamallorca.balearweb.net
cazamallorca2024-03-29T10:45:15ZEditorial revista
https://cazamallorca.balearweb.net/post/92930
CAZA MALLORCA
En esta revista, que tiene la intención de estar con vosotros con una periocidad mensual, queremos plasmar el maravilloso mundo de la caza y todo su entorno, el sentido de conservación del medio ambiente, la sensibilidad de ir repoblando casi todo tipo de especies, la lucha constante con la Administración para mantener limpia nuestra apreciada y estimada montaña, que desde hace no se cuanto tiempo se ha permitido que entrara en decadencia y se está convirtiendo en una especie de selva sin llegar a serlo; y a todo esto sin dejar de lado a la zonas que no son montañosas, centro de nuestra Isla, se intentará no dejar ni un solo rincón a lo largo de nuestros números mensuales.
La caza desde siempre ha sido utilizada como medio de alimentación para el hombre y a través de los tiempos ha recibido diversas modificaciones y una innumerable cantidad de aplicaciones. A todo esto, el concepto que ha ido adquiriendo el propio cazador, se le ha descrito con un sin fin de adjetivos.
Pues desde aquí pretendemos cambiar esa imagen a la que tan se nos ha marcado, ya que no solo salimos a cazar por el simple hecho de adquirir piezas.
El principio de un cazador de hoy en día, es el retomar los tiempos, en que la caza, aparte de ser una necesidad era un arte con todas sus consecuencias, desde mi infancia, siempre he escuchado que en esos maravillosos tiempos, cuando se salía a cazar, bien fuera por la montaña como por “el plà”, el cazador podía elegir su caza, quien pudiera! no haciendo grandes destrozos y siempre pensando en el mañana, a ver si aprendemos.
También estaremos con los niños y niñas que quieran subirse a ese maravilloso tren del mundo de la caza, fomentar que se les de pie a que sean nuestros compañeros de viaje, ya que sin ellos, esta magnifica actividad tenderá a ir desapareciendo.
Por supuesto que trataremos e informaremos de todas las modalidades habidas y actuales de caza y sin dejar la vertiente deportiva, por mencionar algunas como tiro con arco, tiro al plato, nuestros famosos “foners” y el maravilloso mundo de la cetrería.
Nuestros fieles y tan necesarios acompañantes tendrán su puesta en escena bien reflejada, con todo tipo de información de cómo cuidarlos, que es el mejor para cada tipo de caza y todo tipo de detalles respecto a ellos.
Las reservas de caza y las zonas protegidas son importantísimas para el buen desarrollo de la caza, ya que gracias a ellas tenemos la seguridad que la continuidad de las especies está asegurada.General2010-10-25T16:53:47Zcazamallorca“SOPA I BULLIT DE TUDONS” per en Xesc Bonnin
https://cazamallorca.balearweb.net/post/92929
Como inicio de la 2ª fase de la caza abierta en Mallorca 2010, así como el alumbramiento de esta interesante revista que ve la luz en el día de hoy, me alegra saber que una de sus prioridades es conocer, dar a conocer y divulgar la cocina de caza mallorquina. Hecho que espero les complazca.
Mallorca, rica en esta materia, guarda con sigilo numerosas fórmulas que espero que cuando vea la luz hagan delicias en sus paladares.
También debo añadir que gracias a esta revista de caza mallorquina, será de gran ayuda para fomentar la grandeza de nuestra siempre desconsiderada e ilustre cocina casi en vía de extinción, sintiéndome muy orgulloso de poder aportar mis conocimientos a tales efectos, agradecer a la vez que se hayan fijado en mi. Puesto que esta es mí lucha desde que comencé las andanzas por los fogones allá por el año 1960 hasta hoy.
Esta vieja y popular receta que hoy les ofrezco era muy apreciada por mi abuelo materno, procedente de Santanyi. Esperando que les agrade, les detallo los ingredientes y les explicaré la técnica y elaboración de este puntual plato.
Para acabar les diré que me gustaría que mi lucha para mantener nuestras tradiciones y los productos mallorquines sea también vuestra lucha.
COCIDO DE PALOMA TORCAZ
“SOPA I BULLIT DE TUDONS”
Para 4 personas
(1) 2 palomos torcaz desprovistos de todas impurezas, cuarteados. Y reserva los cuartos así como los menudillos.
(2) 1 hueso de tuétano de ternera.
(3) 1 hueso de rodilla de ternera.
4 albóndigas mixtas. 150gr de magro de cerdo y 150gr ternera.
Un butifarrón.
Un pellizco de sobrasada.
Una cebolla blanca.
Una col “borraxó”.
3/4 De patatas o patató.
100 gr de guisantes o tirabeques “pesols de bollir”.
Sal y pimienta al gusto.
En una amplia olla de barro pondrás los ingredientes enumerados del 1 al 3, cubrirás generosamente con agua fría. Llevaras al fuego y dejarás que cueza hasta que la carne este tierna.
Acto seguido unirás las patatas, verdura, butifarrón y las albóndigas. Pondrás a punto de sal y dejarás que cueza a fuego lento hasta que las verduras estén a su justo punto de cocción.
Saca el caldo preciso para hacer la sopa, que la pondrás al fuego, echaras los menudillos, guisantes y la sobrasada espizcada. Cuando consideres que los menudillos están tiernos incorporarle el fideuí “cabello de ángel”. Comprobada la sazón podrás pasar a mesa sirviendo la sopa como primer plato y la carne con las verduras como segundo.
Para las albóndigas:
Una dolça de bescuit mojada en leche, una cebolla picada, una cucharada sopera de perejil picado, un huevo entero, sal y pimienta. Son los ingredientes que añadirás a la carne picada para hacer las albóndigas, que enharinarás y freirás en aceite de oliva antes de incorporarlas al cocido.
Xesc BMGeneral2010-10-25T16:50:31ZcazamallorcaSalutació de D. Miquel Llompart Hernàndez, Batle d’Alcúdia.
https://cazamallorca.balearweb.net/post/92928
Alcúdia, a 1 de setembre del 2010.
Benvolguts amics del món de la caça:
No puc evitar començar dient que quan en varen convidar a escriure unes línees amb motiu de la presentació d’aquesta nova publicació sobre la caça, el mon rural i el medi ambient a Mallorca, vaig sentir una gran satisfacció per tenir l’oportunitat de dirigir-me a un col•lectiu que sento tan proper i estimat com sou vosaltres, els caçadors.
Si bé no tinc la sort de ser directament un aficionat de la caça, ja que personalment no la practico, sí es cert que sempre he tingut forts lligams amb aquesta activitat. Molts son els amics, coneguts i cosins que pertanyen a aquest col•lectiu. Tant es així que mon pare, caçador de tota la vida, va esser el meu primer referent a aquest món, i al qui li dec gairebé tots els coneixements que tinc dins aquesta matèria.
Als darrers anys i ja com a servent del Consistori alcudienc, abans com a regidor i ara com a batle, he tingut l’oportunitat de trobar-me en múltiples ocasions amb els caçadors de la Societat de Caçadors d’Alcúdia, una institució en més de cinquanta anys d’història i profundament arrelada en la dinàmica de la nostra ciutat; unes vegades en motiu de reunions de feina, per intentar ajudar-los a desenvolupar les seves tasques de neteja, manteniment i millora del medi natural als tres vedats que tenim, sobretot a la nostra gran joia que son les muntanyes de La Victòria, que son un referent per qualsevol alcudienc; i altres vegades per gaudir amb ells de les seves festes, tirades o competicions de caça menor, que son un vertader exemple de la tasca dinamitzadora del col•lectiu social del nostre poble.
Així dons, des de petit, vaig poder viure les sortides de caça en mon pare, els primer contactes en la natura, amb l’il•lusió del nin que descobreix coses noves, i també conviure a casa amb aquells grans aliats del caçador, que son els cans de caça. Cans que han estat el grans companys de jocs de la meva infantessa, tal com si foren quasi com un integrant més de la família.
Això no sols vol ser de ser una declaració de bones intencions, si no un ineludible deure on tots hi tenim l’obligació de contribuir-hi, des de les administracions, institucions, autoritats, col•lectius de caça i, sobretot, la ferma implicació personal de cadascú de noltros mateixos.
Des d’aquí, vull encoratjar-vos perquè continueu desenvolupant aquesta gran labor, com a vertaders gestors medi ambientals, en el manteniment i cura de la natura.
En aquests temps en que pel món rural “els tords volen baixos”, on la pagesia malauradament esta abandonat el camp, foravila ja no esta lo ben atesa que tots desitjaríem i que les muntanyes ja no tenen els aprofitaments ramaders i agrícoles d’abans que les mantenien netes de brutor, desig que voltros continueu contribuint en la vostra feina a seguir les tasques de neteja, vigilància i manteniment del medi ambient, en la cura i dedicació que sempre heu demostrat, d’una manera gairebé alturista, natural i sostenible.
Sobretot per evitar una de les pitjors catàstrofes que puguin ocórrer al medi, el foc; que malauradament veiem com s’engoleix part del nostre patrimoni cada estiu, on aquets dies en viscut varis infortunats capítols a les nostres illes.
També demanar-vos que sigueu exemple i paradigma de lo que ha de ser un vertader caçador, actuant en clau de sostenibilitat, respectant els conreus, els marges, la propietat privada, els pagesos, les normes i l’ordre de vedes escrupolosament, perquè el vostre “fair play” sigui el mirall on tot el col•lectiu es vegi reflectit.
En la meva opinió la caça a les nostres illes va molt més enllà de la pura pràctica esportiva... es una tradició profundament arrelada a la cultura, la gastronomía i al tarannà del nostre poble, un tret d’identitat del mallorquins.
No vull acabar sense donar la més grata enhorabona a la gent que ha dut a terme aquesta valenta iniciativa, convertida avui en realitat, la publicació “Caza Mallorca”; de la que esper que tingui una llarga i fructífera singladura, i sigui un vertader for de debat i punt de trobada per tots els caçadors d’arreu de la nostra benvolguda illa.
Enhorabona, endavant i que tingueu una magnífica temporada de caça!General2010-10-25T16:46:14ZcazamallorcaSECCIÓ: SA BARRACA DES VEDAT.
https://cazamallorca.balearweb.net/post/92926
Benvolguts companys, amics de la caça:
De vegades ses coses venen com venen. Quan un dia vaig topar en Toni Ferragut i em va parlar del seu projecte de fer una publicació del món de la caça a l’àmbit de la nostra illa i varem començar a parlar i engrescar-nos xerrant de lo humà i lo diví envers dels diferents temes que ens preocupen al nostre món cinegètic, mai m’hauria imaginat que això acabaria així. La qüestió es que varem quedar que jo escriuria habitualment una secció d’actualitat a la revista.
Idó be... passada l’eufòria del primer moment, i ja amb el pensament més reposat, us puc assegurar que vaig sentir la preocupació pròpia del qui ha de fer una cosa que no té acostumada, pensant que m’havia ficat dins una camisa d’onze vares.
Ho dic perquè sapigueu que no pretenc, perquè no ho som ni ho seré mai, fer de periodista o de crític, però sí som caçador.., i de qualque manera m’encoratja emprendre aquesta aventura en l’ànim de ser constructiu i contribuir de qualque manera a fer el que pugui per defensar la nostra afecció i intentar que vagi a millor, en bé del nostre col•lectiu, del medi ambient i del món rural.
Dit això, ja us demano perdó per anticipat, per si no aconsegueixo estar a l’altura de les circumstàncies, però sí que vull que sapigueu que intentaré fer-ho lo millor que el capet em doni.
Des d’aquesta tribuna, intentaré parlar de tots aquells temes que vos preocupen, i que dia darrera dia vos sent discutir. Faré l’esforç d’intentar aglutinar les vostres opinions i plasmar-les aquí... i, en definitiva, no serà la meva secció personal... si no de totes les vostres curolles, d’una manera clara i llampant.
Es clar, li havia de posar un nom a la secció, tasca difícil per un principiant. Però després de demanar opinions i rompre-me es cap, se’n va acudir una idea que esper vos agradi. La cosa es que amb l’ intenció de que això fora una secció crítica, d’actualitat i que de qualque manera sembri el debat, vaig pensar amb aquestes casetes o barraques que tenim als vedats, on després d’una bona jornada de caça, els caçadors ens reunim per fer un berenar o dinar i ens engresquem a discutir dels nostres temes i de les nostres preocupacions, on les opinions volen com els tudons a la mitja veda... alts, baixos, fàcils, difícils, un per aquí un per allà... i ens contem les veritats i qualque mitja mentida entre rialla i rialla, això sí, amb una bona teca parada a la taula, i sempre en companyonia i gaudint de bon de veres d’estar uns amb els altres, entorn a la taula o a la foganya.
De veritat que conec pocs plaers que siguin tan autèntics com estar reunits amb els amics després d’un dia de caça.
Idò així va sorgir l’idea del nom d’aquesta secció “Sa barraca des vedat”, la qual pretenc que sigui aquesta “taula” d’opinió i debat on tots i podeu participar, sempre amb l’ànim de poder contribuir a millorar aquest món que tant ens agrada i gaudim... el món de la caça.
A tal efecte, posaré a la vostra disposició un correu electrònic, a banda de la direcció electrònica i postal de la revista, perquè faceu arribar les vostres opinions, temes, crítiques, desacords i el que vulgueu que aquí es parli. Estic completament a la vostra disposició.
Be, una vegada fets aquets preliminars, que de bon segur més d’un haurà trobat llarguíssim, anem a tractar el tema que vull dur avui a la palestra: el foc.
Malauradament aquets darrers dies hem viscut els terribles episodis d’incendis a les nostres illes. Sens dubte, de tot lo dolent que pot passar, és una de les catàstrofes mes virulentes pel medi natural.
Tots els caçadors hem viscut amb inquietud i por aquests fets, que destrueixen el nostre patrimoni natural d’una manera tan dràstica.
Idò be, mes dolorós i trist ha estat quan hem sentit per part dels directius del GOB, declaracions publicades a la seva pàgina web i a diferents medis informatius (ho podeu llegir a la seva pagina web, apartat de notícies data del 30 d’agost, aneu a http://www.gobmallorca.com/comuni/com2010/100830html) , on hem llegit que ens donaven la culpa als caçadors d’haver provocat, pel nostre profit, els incendis de Son Real i de Son Doblons. Com?. Que deis???
No, senyors, noltros no pegam foc!
Les societats de caçadors i els vedats privats ens esforcem dia a dia i des de fa mots d’anys, en gestionar de la manera més ecològica, natural i sostenible els nostres vedats, fent molta feina a hores guanyades a les nostres famílies i sense cobrar un duro, per tenir en les millors condicions possibles els nostres terrenys, i probablement (no som amant de les estadístiques) deu vegades més del temps que vostès fan feina al medi natural, per dir qualque cosa.
Així i amb aquest gratuït judici, demanen vostès a la administració que ens “castiguin” als caçadors a no poder caçar als terrenys cremats durant cinc anys com a mínim....
A veure si ho entenc... segons vostès, els caçadors pegam foc al medi natural pel nostre profit, i som culpables de tots els mals, incendis inclosos, i com a col•lectiu sens ha de punir. No és un pensament de lo més maquiavèl•lic? Tenen vostès, senyors del GOB, proves de que això sigui així... per que vostès me perdonaran, però si les tenen, el que han de fer es anar al SEPRONA, a la Direcció General de Biodiversitat (a patir d’ara DGB), que per cert, ara ho tenen millor que mai... o al Jutjat, i presentar denúncia en ferma del que saben, i no fer hipòtesis o conjetures gratuïtes que no tenen cap sentit, i tan de mal fan, provocant el mal estar i l’enfrontament entre el col•lectiu de caçadors i els anomenats ecologistes.
Trobem realment que noltros pegam foc?... o es una maniobra més per confondre l’opinió publica en contra del món de la caça? Per què ho fan? De veritat hi guanyen res?
Ja vaig viure un episodi similar, amb el mateix insultant discurs, quan al Puig de Sant Martí d’Alcúdia es varen declarar uns incendis, i des dels mateixos “foros” d’opinió es va apuntar a “qualque” caçador de la Societat de caçadors d’Alcúdia com a responsable de tan execrable delicte. No us podeu imaginar la ràbia i l’ impotència que com a directiu i caçador d’aquesta Societat vaig sentir. Al final va ser una torre d’alta tensió, i uns excursionistes estrangers els causants de la malifeta ...
Mirin... endemés i segons pareix, i així els informes ho determinaran, el focus de l’incendi de Son Real es va ocasionar a la cuneta de la carretera, brutísima, és clar, molt probablement per una cigarreta llançada per la finestra d’un cotxe.
Per que no son vostès objectius i pensem tots en les males condicions de brutor en que estan les nostres muntanyes, les nostres garrigues, el nostre medi natural?
Malauradament, el medi natural esta sent abandonat de cada vegada més per la pagesia, perque la gent del camp ja no pot viure d’això... foravila va de mal en pitjor, i les muntanyes, sense aprofitaments agrícoles ni ramaders s’ofeguen dins la brutor. No vull donar la culpa a l’administració del Govern, segur que fan el que poden amb els seus recursos, encara que penso que es podria fer més i millor, però les coses són con són.
Vagi aquí un crit d’ànim a la pagesia del nostre camp, i a les associacions i cooperatives de pagesos i ramaders que lluiten pel manteniment i pervivència del camp mallorquí, força!, estem amb voltros.
Bono, anam a lo que anam... per aquest mateix pensament maquiavèl•lic, es a dir, per la mateixa regla de tres que vostès apliquen, me deixin fer una hipòtesi: el foc ho ha provocat el GOB... per donar la culpa als caçadors per que no puguin caçar en cinc anys o més als llocs cremats... No es certament una burrada pensar això? Clar que sí, no te ni cap ni peus; ido igualment per la mateixa raó que vostès ens acusen d’aquets delites. Unes acusacions sense fonament, i fetes només amb l’ànim de menysprear el nostre col•lectiu, que li recordo que esta format per mes de vint-i-cinc mil individus, gent regulada, d’ordre i que estimen la natura més que ningú altra.
Ido per això no es de rebut per una institució com la seva fer acusacions de forma tan gratuïta, amb aquesta actitud insultant i provocadora, tan sectària i totalitarista ..., si ho han de fer, ho facin, pero amb la raó i les proves a la mà.
Escoltin, si hipotèticament fora un caçador el que ha pres foc, no estaríem parlant d’un “caçador”, si no d’un piròman, es a dir, d’un delinqüent... i noltros seriem els primers en denunciar-lo.
Un altra tema es que les zones cremades, i amb motiu de la seva recuperació hagin d’estar protegides un temps, no se quin, de la caça.. però també de l’excursionisme, dels visitants, dels “domingueros”, dels caragolers, dels cercadors d’esclata-sangs, dels ciclistes de mountain-bike, de les empreses organitzadores d’excursions amb ànim de lucre, escaladors, parapentistes, barranquistes, ... –istes, -istes, etc, ... i de qualsevol element que distorsioni la correcta regeneració de l’hàbitat.
I un altra dia, amb mes calma, parlarem de perquè a les zones cremades prolifera la fauna, no només la cinegètica, si no tota... Ho heu pensat? Perdoneu, no som biòleg, però el tio “Xisco fava”,un home pagès i de muntanya de tota la vida, bè.. sense carrera, diu que on és net, hi ha animals, que ningú viu dins sa brutor... ahh, ja ja, ara me direu que per això els caçadors pegam foc... siguem seriosos. Ja em parlarem en el pròxim capítol.
Lo que pareix que sí està provat, es que l’incendi de Benirràs a Eivissa no ho provocaren els caçadors, si no una genteta que feia esoterisme o no se què, amb espelmes enceses per les coves, que no anaven de lo mes be, i que per lo vist les espelmes no es l’únic que feia fum... ja m’enteneu, en definitiva... no eren caçadors.
Creieu-me. En cap cas vull entrar amb una picabaralla amb el GOB, institució que per un altra banda té més que demostrat el seu bon fer i tarannà en la conservació de la natura al llarg de la seva història, fet innegable, del que tots els mallorquins hem d’estar orgullosos. Però sí vull dir que amb aquest tipus de declaracions fan un magre favor a aquesta institució. Una organització com la seva mereix ser, com sempre ha estat, més seriosa i conseqüent.
Els caçadors som veritables gestors mediambientals, i de les nostres accions a la natura no només se’n beneficien les especies cinegètiques, si no tota la fauna autòctona. Si fem net, fem net per a tots, si donam menjar, tothom menja i de les nostres basses i abeuradors tots beuen.
Oh dic amb el cor a la mà, enteneu que encara que pareixi que de vegades xerram diferents idiomes, caçadors i ecologistes estem per lo mateix, perquè els caçadors també som ecologistes. Si deixàssim d’enfrontar-nos per res, de bon segur que podríem fer moltíssimes coses de profit, que la natura, i la societat illenca ens agrairia.
Crec que per avui ja he fet massa llarg. Deuen ser les ganes de parlar...
Però no vull acomiadar-me sense abans donar la més efusiva enhorabona a aquesta iniciativa que avui comença, que es diu “Caza Mallorca”, a tots els que han fet possible aquesta idea, i també donar-los les gràcies per donar-me l’oportunitat per poder contribuir amb la meva modesta aportació a la publicació... Deu vulgui que aquesta revista sigui el punt de referència de l’activitat cinegètica i del medi ambient a Mallorca. Enhorabona i per molts d’anys...
i a voltros, en bones, tira-a-tira i ens tornam a trobar a Sa Barraca des vedat, ja en parlarem...molt bona caça!
Joan HernàndezGeneral2010-10-25T16:38:59ZcazamallorcaEnhorabona!
https://cazamallorca.balearweb.net/post/92914
Enguany és un any de canvis en el món de la caça balear, almenys pel que fa a les unitats administratives competents en la matèria. Estem a punt de transferir les competències en matèria de caça als Consells Insulars. L’1 d’octubre serà el torn del Consell de Mallorca i l’1 de gener de 2011 el dels altres Consells.
Els centres cinegètics de cada illa continuaran funcionant com fins ara, i aquestes transferències redundaran en una administració més propera i àgil, especialment pel que fa a Menorca i a les Pitiüses, on per primera vegada tindran una unitat administrativa dedicada a la caça.
I també és l’any en que aquesta revista veu la llum, una aportació significativa al món cinegètic mallorquí, i que ve a cobrir un espai que mancava a les nostres illes.
Enguany estem treballant per aconseguir una llicència única a nivell estatal. De fet no serà una llicència comú, per raons competencials i d’hisenda, sinó que es tractarà d’una habilitació estatal comuna, que permetrà expedir als habilitats la corresponent llicència de caça en aquelles comunitats autònomes conveniades. Aquesta habilitació s’aconseguirà mitjançant l’aprovació de l’examen del caçador corresponent per a nous caçadors. El compromís és que l’1 de gener de 2012 l’habilitació estatal sigui una realitat.
L’aprofitament cinegètic de les finques es vist cada vegada més com el motor dinamitzador del medi rural. I pel que fa a la caça major, allà on és viable practicar-la, també com un element desestacionalitzador de l’oferta turística, i a més dirigida a un col•lectiu d’alt poder adquisitiu, que pot ajudar a fer variar, almenys parcialment, el model turístic adoptat, especialment a l’illa de Mallorca i concretament a la Serra de Tramuntana. Una activitat sostenible en el temps, compatible amb l’espai natural protegit i que rep tot el nostre suport.
Només em resta donar tot el meu recolzament i els meus millors auguris a aquesta nova iniciativa que de ben segur acompanyarà als nostres caçadors i donarà més i millor difusió a l’activitat cinegètica de les Illes Balears, tant entre el col•lectiu cinegètic com amb la resta de la societat.
Viçens Vidal Matas
Director general de BiodiversitatGeneral2010-10-25T15:38:43Zcazamallorca