Realiment Cooperativa
http://realiment.balearweb.net
Realiment.org - Grup de consum de productes sostenibles
<align=right><script language=JavaScript src="http://server01.contadorwap.com/hitv2.php?id=5290d282c98b05f15e7f55bbb1b75df4&s=12&tipo=grafico&t=1265280517"></script> <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/deed.ca"><img alt="Creative Commons License" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-nc/3.0/88x31.png" /></a>
Grups de consum: una altra agricultura i alimentació són possibles<p> </p><div style="text-align: center"><img src="https://gourmets.elperiodico.com/sites/default/files/cesta-ecologica.jpg" border="0" width="300" height="200" /></div><div style="text-align: center"> </div><div style="text-align: center"><span style="font-size: small; font-family: arial black,avant garde">Grups de consum: una altra agricultura i alimentació són possibles</span></div><span style="font-size: small; font-family: arial black,avant garde"></span><p>Per Esther Vivas. Font: <em><a href="https://gourmets.elperiodico.com/ca/punto-de-opinion-ca/grups-de-consum-una-altra-agricultura-i-alimentacio-es-possible" target="_blank">El Periódico Gourmet’s</a></em> </p><p>Què mengem? D’on ve allò que consumim? Com s’ha produït? Són algunes de les qüestions que preocupen cada dia més a una part significativa de persones. Davant l’empobriment de la pagesia, la pèrdua d’agrodiversitat, els escàndols alimentaris… Són molts els qui reivindiquen recuperar la capacitat de decidir sobre les polítiques agrícoles i alimentàries. </p><p>Per aquest motiu, no ens hauria de sorprendre que en els últims anys s’hagin multiplicat a l’Estat espanyol les experiències que, des de l’auto-organització social, promouen models de consum alternatius als convencionals, que donen l’esquena als supermercats i que aposten per un altre consum basat en uns criteris de justícia social i ecològica.</p> <p>Són els anomenats grups de consum agroecològic, persones d’un barri o d’una ciutat que es posen d’acord per comprar conjuntament i adquirir productes i aliments de proximitat, agroecològics, de temporada i camperols, establint una relació directa de compra amb un o diversos agricultors locals. Es tracta d’iniciatives que aposten per una manera de consumir alternativa, creant aliances entre el camp i la ciutat i construint espais de solidaritat mútua en les urbs.</p> <p>Les primeres experiències d’aquest tipus en l’Estat espanyol van sorgir a la fi dels anys 80 i començaments dels 90, especialment a Andalusia i Catalunya. I a partir de principis dels 2000, es van multiplicar i van augmentar en tot el territori, arran del pòsit deixat pel moviment antiglobalització i per l’auge dels escàndols alimentaris.</p> <p>Avui resulta difícil assenyalar quants grups i cooperatives existeixen, ja que malgrat que algunes d’elles estan formalment constituïdes com a cooperatives o associacions, unes altres no estan formalment registrades. A Catalunya, algunes d’aquestes es coordinen en la <a href="http://www.ecoconsum.org/" target="_blank">Coordinadora Catalana d’Organitzacions de Consumidors de Productes Ecològics (Ecoconsum)</a>; a Andalusia en la <a href="http://www.facpe.org/" target="_blank">Federació Andalusa de Consumidors i Productors Ecològics (FACPE)</a>; a Galícia en la <a href="http://www.consomesoudevoras.info/index.php/consumismo/alternativas/235-nace-a-rede-galega-de-consumo-responsabel" target="_blank">Rede Galega de Consum Responsable</a>; i a Aragó en<a href="http://ecoredaragon.blogspot.com.es/" target="_blank"> EcoRedAragón</a>.</p> <p>Hi ha, també, diferents models. Alguns integren consumidors i camperols, que planifiquen conjuntament la producció agrícola i els primers col·laboren puntualment en les tasques del camp, mentre que uns altres estan formts únicament per consumidors que estableixen una relació directa amb els camperols. Hi ha models anomenats de “cistelles obertes”, on cada consumidor pot demanar periòdicament aquells productes que necessita d’un llistat d’aliments de temporada que li ofereix el camperol, i hi ha altres formats de “cistelles tancades”, on el consumidor rep periòdicament una cistella amb productes de l’horta del seu proveïdor.</p> <p>Però malgrat algunes diferències, els grups i cooperatives de consum agroecològic són experiències que busquen retornar la capacitat de decidir sobre allò que mengem a les persones i que defensen un model d’agricultura de proximitat i camperola. En definitiva, un model de consum que rebutja l’actual sistema agrícola i alimentari, monopolitzat per un grapat de multinacionals de l’agroindustria que avantposen els seus interessos particulars, de fer negoci, a les necessitats alimentàries de les persones i al respecte a l’ecosistema.</p>
http://realiment.balearweb.net/post/110762
Tue, 24 Jul 2012 08:45:42 +02006a Diada d'Agricultura Ecològica "Som el que sembram". 22 d'Abril, Porreres.<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://u.jimdo.com/www9/o/s39fc8730784275ad/img/i60e84a147aaa4690/1334143373/std/image.jpg" border="0" width="179" height="318" /></div> <p> </p><p>L'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (<a href="http://www.apaema.com" target="_blank">APAEMA</a>) ens convida un any més a la Diada d'Agricultura Ecològica "Som el que sembram" que es durà a terme el proper dia 22 d'abril al centre de Porreres. </p><p>De les 10 fins a les 17h trobareu mercat d'aliments ecològics i altres productes amb certificació; exposició de maquinària, eines agrícoles, energies renovables, etc.; degustacions i oferta de dinars ecològics; tallers i activitats de temàtiques diverses i per a totes les edats; música i espectacles; actuació castellera dels Al·lots de Llevant; etc.</p><p>És una bona oportunitat per trobar-nos personalment amb els productors que ens subministren i de tastar altres productes. Ens veim a la Diada! </p>
http://realiment.balearweb.net/post/109418
Wed, 18 Apr 2012 08:10:25 +0200Consum: canvi de xip<p>“Hem de viure senzillament perquè altres puguin, senzillament, viure.” Les paraules són de Gandhi i resumeixen al peu de la lletra les conclusions a què es va arribar en la jornada “Cooperatives de consum: model potenciador d’una economia sostenible”, celebrada a Barcelona el passat 24 d’octubre, i on es confirmà que les cooperatives de consum constitueixen una bona eina per difondre el consum responsable. Recordem, sinó, el setè principi cooperatiu: les cooperatives treballen per al desenvolupament sostenible de les seves comunitats.</p><p> </p><p>Per què hem de canviar la nostra manera de consumir? Com fer-ho? Què pot aportar el cooperativisme de consum en aquest sentit? A preguntes com aquestes es va donar resposta en la jornada “Cooperatives de consum” organitzada per Hispacoop en col·laboració amb la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC) i amb el suport de la Direcció General de l’Economia Social del Ministeri de Treball i Immigració. </p><blockquote><p>La jornada d'Hispacoop va aplegar experiències de Catalunya, País Basc, Andalusia, Bèlgica i França </p></blockquote><p>S’ha de canviar la manera de consumir per tres raons, segons Jordi Garcia, autor de la ponència marc que inaugurà la jornada: “En primer lloc, per equitat entre humans, entre espècies i entre generacions. No podem seguir comportant-nos com si fóssim la darrera generació que viurà sobre el planeta. Si no, els nostres fills i néts maleiran la nostra responsabilitat. En segon lloc, per ser més feliços perquè els estudis demostren que més consum no vol dir més felicitat i en tercer lloc, perquè estem degradant el nostre hàbitat fins a extrems irreversibles que amenacen la supervivència de la nostra espècie”.</p><blockquote><p>Cada vegada hi ha més gent que incorpora actes de consum responsable en una vida globalment insostenible.</p></blockquote><p><u><strong>Projectes fora del nostre territori</strong></u></p><p>Les cooperatives clarament poden ajudar a canviar aquests hàbits d’hiperconsum. Una mostra d’aquesta opinió són les experiències innovadores de cooperació per al consum de productes ecobiològics i per a la producció i consum d’energies renovables. En la jornada, hi participaren responsables de grups de consum i producció ecològica procedents d’Andalusia, Catalunya i el País Basc, que van debatre sobre experiències de coordinació i d’intercooperació, així com representants de la cadena francesa de botigues de producte ecològic Biocoop i de dues cooperatives de distribució d’energia verda: Ecopower, també de Bèlgica, i Som Energia, de Catalunya. </p><p>Precisament des de la FCCUC es valorà molt positivament la presentació d’experiències com aquestes: “La consistència dels projectes que s’han desenvolupat des del cooperativisme de consum fora del nostre territori ens anima a aprofundir en aquests àmbits d’activitat emergents, orientats a un model de creixement més sostenible i respectuós amb el medi ambient”.</p><p>Al llarg de la jornada es constatà també que, per desgràcia, <strong>encara hi ha molt pocs consumidors responsable</strong>s; el que sí que hi ha és un sector de la població –una creixent minoria– que incorpora actes de consum responsable en una vida globalment insostenible.</p><p>Tanmateix, hi va haver acord en el fet que no ens podem permetre un discurs pessimista. Segons Jordi Garcia, “cadascun de nosaltres, cadascuna de les organitzacions humanes, poden ser més aviat part del problema o més aviat part de la solució. Crec que el cooperativisme de consum porta ja 170 anys sent part de la solució i ha de seguir-ho sent encara amb més intensitat”.</p><p>Font: <a href="http://www.punt.coop/joomla/index.php?option=com_content&view=article&id=526:canvi-de-xip-&catid=50:consumir&Itemid=69" target="_blank">PuntCoop</a> </p>
http://realiment.balearweb.net/post/109050
Mon, 26 Mar 2012 11:56:09 +0200El perfil del consumidors d'aliments ecològics a l'Estat.<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://www.punt.coop/joomla/images/articles_img/11/pag26b.gif" border="0" width="200" height="168" /></div><p>El perfil dels consumidors de productes ecològics es caracteritza per una major proporció de dones (56%) i de persones més joves –la mitjana d’edat és de 40 anys– que aquells que no en consumeixen, i es distribueixen arreu de l’Estat, encara que amb més presència al nord-est (28%) i a les grans urbs (32%). </p>Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’informe <em>Caracterización de la tipologia y perfil sociodemográfico del consumidor de alimentos ecológicos en España</em>, editat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí amb la consultoria GFK i l’empresa FOCUS. L’informe s’ha elaborat a partir de més de 450 entrevistes fetes a persones d’entre 20 i 69 anys. <blockquote> <p><em>Els consumidors ecològics prefereixen els productes de proximitat i molts d’ells no busquen marques.</em></p> </blockquote> <p>També apareix una major proporció de classe alta (15%) i mitjana alta (19%) entre els consumidors d’aquest tipus de productes. El nivell de formació d’aquests consumidors és superior a la mitjana (22%) i també hi ha més pes de població ocupada (66%).</p><p>Segons l’estudi, els consumidors ecològics prefereixen consumir <strong>productes propers al seu entorn</strong> i molts d’ells no busquen marques en els productes ecològics (76%). Es tracta de persones compromeses amb la sostenibilitat i el medi ambient (el 87% recicla), estan ben informades, llegeixen les etiquetes dels productes que compren i saben identificar l’autèntic producte ecològic (79%). La <strong>preocupació per la salut</strong> és un aspecte que comparteixen la gran majoria d’aquests consumidors (92%), i la freqüència mitjana de consum de productes ecològics és de dues vegades per setmana (30%), concentrades en fruita i verdures. </p>Font: <a href="http://www.punt.coop/joomla/index.php?option=com_content&view=article&id=527:el-perfil-del-consumidors-daliments-ecologics&catid=50:consumir&Itemid=69" target="_blank">Punt.coop</a>
http://realiment.balearweb.net/post/108997
Fri, 23 Mar 2012 12:30:33 +0100Recollida i reunió al NOU LOCAL<div><div style="text-align: center"><img src="http://realiment.balearweb.net/get/realiment01.jpg" border="0" width="245" height="213" /></div><br /></div> <p> </p> <p>Avui dimarts 22 de Novembre tenim <strong>recollida i assemblea</strong> </p><p>Hora (<strong>NOVA!</strong>): A partir de les 20h</p><p>Lloc (<strong>NOU!</strong>): C./ Joan Crespí, 49. </p> <p>Si vols participar en el nostre grup de consum o vols saber més del què feim, vine a veure'ns o clica <a href="%5C%22http://realiment.balearweb.net/post/77228%5C%22">aquí</a>. </p> <p>Ens veiem allà!</p><p align="center"> </p><div align="center"> <br /><small>Mostra <a href="http://maps.google.es/maps/ms?vpsrc=0&ctz=-60&ie=UTF8&msa=0&msid=217435546823228840598.00049c4ea5b8491e9b22a&t=m&z=17&source=embed">Realiment Cooperativa</a> en un mapa més gran</small></div>
http://realiment.balearweb.net/post/106685
Tue, 22 Nov 2011 07:52:46 +0100Esther Vivas: “Els grups de consum han de ser un element de transformació social”<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://esthervivas.files.wordpress.com/2011/10/palma1.jpg" border="0" width="340" height="255" /></div><br />N'<a href="http://esthervivas.wordpress.com/2011/11/01/a-mallorca-parlant-dels-grans-lobbies-alimentaris/" target="_blank">Esther Vivas</a>, activista per l'agroecologia i el cooperativisme, va realitzar una <a href="http://realiment.balearweb.net/post/105748" target="_blank">conferència a l'Ateneu Popular de Palma el proppassat 27 d'Octubre</a>. Sota el títol “els grans lobbies alimentaris. Supermercats vs cooperatives de consum agroecològic”, n'Esther Vivas va analitzar el funcionament del sector de la distribució alimentària a l'Estat espanyol i com s'ha anat concentrant en poques mans fins al punt de poder determinar què mengem cada dia. A una segona part, va introduir els grups i cooperatives de consum i va abordar els reptes que tenim en el futur. <br /><p> </p><div align="center"><span style="font-size: small"><strong><span style="font-family: arial black,avant garde">El problema: la concentració de la cadena de distribució en poques mans</span></strong></span></div><div align="center"> </div><p>Els supermercats que ara dominen el canal de distribució de l'alimentació no són més que un producte modern que no té més de 30-40 anys. Emperò, el creixement i la concentració del sector en els darrers anys ha resultat en què el 75% del comerç alimentari es faci a només set empreses (cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra). Aquesta extrema concentració atorga aquestes organitzacions un gran poder de control sobre la cadena que va del productor al consumidor. És més, la diferència de grandària i de poder respecte els proveïdors els permet estipular les condicions de les transaccions, generalment en prejudici del productor qui no disposa de més alternatives per a vendre. I de cara al consumidor, el domini sobre les vendes en certes àrees geogràfiques és tal que s'arriba a donar la situació de “desert alimentari” quan l'empresa decideix abandonar la zona per considerar-la no rendible. </p><p>La concentració en poques empreses resulta també en què, per a reduir costs, la diversitat de l'oferta es limita. El productor té un poder limitat per augmentar els marges, la qual cosa provoca que hagi d'augmentar l'escala de la producció i així entram en la lògica d'una agricultura industrial on es mira la quantitat per sobre de la qualitat i la varietat. Als supermercats no els interessa augmentar la varietat sinó reduir-la a aquelles varietats que afavoreixen la seva comercialització (p. ex.: el cas de les dues o tres varietats de pomes, sempre les mateixes). Els coneixements populars s'abandonen en favor del model intensiu de producció agrària industrialitzada, afavorit per l'ús dels combustibles fòssils no renovables i els seus derivats per a la fertilització dels sòls o per al control de plagues. </p><p>En una passa més recent, les empreses de distribució alimentària han afavorit la deslocalització de la producció agrària. Aleshores, els aliments ja no provenen del nostre entorn més proper sinó que recorren llargs viatges de centenars o milers de quilòmetres per arribar a les nostres llars. Així, les emissions de gasos causants del canvi climàtic es multipliquen. <a href="http://www.grain.org/article/entries/4357-food-and-climate-change-the-forgotten-link" target="_blank">L'associació GRAIN</a> afirma que la meitat d'aquestes emissions estan vinculades al model agroalimentari actual. </p><p>A l'esfera de la gestió pròpia de les empreses, el model de comercialització que desenvolupen les grans cadenes pretén que els treballadors siguin peces d'una màquina que només realitzen tasques repetitives (p. ex.: les caixeres). En molts casos, a més, es nega el dret a la sindicalització. I de cara al client, s'incentiva una nova cultura de l'oci que es desenvolupa dins el centre comercial, a on s'hi va en vehicle motoritzat particular, i on es pot passar el cap de setmana. </p><p align="center"><span style="font-size: small; font-family: arial black,avant garde"><strong>Les alternatives: els grups i cooperatives de consum</strong></span></p><p>Quines alternatives a aquest model trobam? Aquí és on entren els grups i cooperatives de consum com Realiment, a més dels tradicionals mercats de plaça i de les més recents botigues a les finques. Allò que es cerca és el desenvolupament de circuits curts per evitar o reduir el número d'intermediaris entre els consumidors i els productors. Davant l'allargament de la cadena de distribució i la pèrdua de control de consumidors i productors, la resposta és l'escurçament per poder decidir i incidir-hi més i millor. </p><p>Els grups i cooperatives de consum han crescut molt en els darrers deu anys. A Catalunya, han passat de 20 a més de 150. Les raons es troben en la continuació del moviment altermondialista –com una forma de passar a l'acció– o pels repetits escàndols alimentaris que afecten la nostra salut. Entre tots aquests grups i cooperatives, hi trobam una gran diversitat de models. Hi ha alguns que només pretenen consumir una senalla, sigui oberta o tancada, i alguns productes més. Hi ha altres organitzacions que també integren la producció, a més del consum, amb algun hort. I també hi ha cooperatives que tenen botiga pròpia. </p><p>No obstant, Esther Vivas afirma que els grups i cooperatives de consum, a més de dedicar-se a l'activitat de compra conjunta de productes d'agricultura ecològica, també han de desenvolupar un activisme sociopolític. Han de ser un element de transformació del model agrari, de comerç i de producció. En cas contrari, ens trobarem que les opcions d'agricultura ecològica que ofereix el capitalisme (cadenes de supermercats ecològics, franquícies, importació de productes ecològics que han recorregut milers de quilòmetres, línies de productes ecològics de les grans cadenes, etc.) s'imposaran, amb les conseqüents injustícies socioeconòmiques i ambientals que se'n deriven d'aquest model. Els grups i cooperatives de consum han de ser un element de transformació, també, perquè si no prenen part activa en el debat polític acabaran essent engolits pels altres models alimentaris: “si no, tota la producció agrícola serà transgènica per contaminació. Si volem menjar bé, calen canvis polítics”. </p><p>Finalment, una altra qüestió que n'Esther Vivas va destacar és el debat intern que es desenvolupa al sí dels grups i cooperatives de consum sobre la mida, el creixement, la formalització i la delegació de tasques de forma remunerada. El factor revelador de la necessitat de canvis una vegada un grup de consum ha assolit un cert nivell és que la “gestió ens paralitza”. La gestió d'aspectes relativament menors sobre comandes i productes acaba monopolitzant les assemblees. No obstant, com s'ha remarcat anteriorment, els grups i cooperatives de consum han d'anar més enllà. S'ha d'arribar a més gent i s'ha de deixar de ser endogàmic. Per arribar a tenir més temps per militar o difondre les idees i captar nous membres, no hem de tenir por a marcar certs límits i fins i tot contractar gent per fer certes tasques. La sobirania segueix essent del grup de persones. Mai hem de pensar que el grup o cooperativa és un fi en sí mateix. Són un instrument de consum però també de transformació i per això també hem d'intercooperar amb altres grups i cooperatives que poden funcionar de forma diferent. Igual que la diversitat biològica és bona per a la resiliència d'un ecosistema, la diversitat organitzativa és bona per afrontar els reptes que el sistema econòmic imperant imposa i permet adaptar-se a les necessitats de cada grup.</p><p>En definitiva, n'Esther Vivas ens va regalar una lliçó concentrada en una hora de com funciona el sistema de distribució actual, dels riscs socioeconòmics i ambientals que comporta continuar per aquest model i ens va proposar les alternatives més coherents amb la igualtat i les justícies socioeconòmica i ambiental. Ara, allò que necessitam, és que molta gent faci la passa i vulgui formar part d'un grup de consum, que arrelin més grups de consum i, per què no, que es constitueixi una cooperativa de consum que permeti visualitzar millor aquest model alternatiu. <br /></p>
http://realiment.balearweb.net/post/106373
Thu, 10 Nov 2011 07:11:33 +0100Recollida al NOU LOCAL<div><div style="text-align: center"><img src="http://realiment.balearweb.net/get/realiment01.jpg" border="0" width="245" height="213" /></div><br /></div> <p> </p> <p>Avui dimarts 8 de Novembre tenim <strong>recollida</strong> <strong></strong></p><p>Hora (<strong>NOVA!</strong>): A partir de les 20h</p><p>Lloc (<strong>NOU!</strong>): C./ Joan Crespí, 49. </p> <p>Si vols participar en el nostre grup de consum o vols saber més del què feim, vine a veure'ns o clica <a href="%5C%22http://realiment.balearweb.net/post/77228%5C%22">aquí</a>. </p> <p>Ens veiem allà!</p><p align="center"> </p><div align="center"> <iframe frameborder="0" height="350" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://maps.google.es/maps/ms?vpsrc=0&ctz=-60&ie=UTF8&msa=0&msid=217435546823228840598.00049c4ea5b8491e9b22a&t=m&z=17&output=embed" width="425"></iframe><br /><small>Mostra <a href="http://maps.google.es/maps/ms?vpsrc=0&ctz=-60&ie=UTF8&msa=0&msid=217435546823228840598.00049c4ea5b8491e9b22a&t=m&z=17&source=embed">Realiment Cooperativa</a> en un mapa més gran</small></div>
http://realiment.balearweb.net/post/106322
Tue, 08 Nov 2011 08:19:29 +0100La cooperativa d'energies renovables Som Energia arriba a Mallorca<div align="center"><img src="http://a4.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/305713_247836715265274_166298163419130_705265_1354421020_n.jpg" border="0" width="640" height="478" /> </div><div align="center"><span style="font-size: small; font-family: arial black,avant garde">Som Energia a Mallorca: cap a un grup de treball local</span><br /></div><p>El proppassat 26 d'Octubre el vicepresident de la cooperativa <a href="http://www.somenergia.coop/" target="_blank" title="Som Energia">Som Energia</a>, Gijsbert Huijink, va realitzar la primera presentació de la iniciativa a Mallorca, al Centre Flassaders de Palma, organitzat per Amics de la Terra. Davant un públic nombrós (més de 70 persones) que sobrepassava les expectatives i ansiós per conèixer tots els detalls del funcionament d'aquesta nova experiència, Gijsbert va explicar els principals punts sobre la liberalització del mercat elèctric, les tarifes, el funcionament de la cooperativa i els seus objectius. Finalment, va plantejar-nos la possibilitat de que nosaltres, la gent de les Illes Balears, ens facem sòcies i esdevenir així actors transformadors del model energètic insostenible que tenim. </p><p>Gijsbert va prendre el relleu a una intervenció anterior d'Alberto Fraile, qui ens va il·lustrar gràficament quin és el panorama actual a les Illes Balears: <u><strong>només el 0,24% de l'energia elèctrica és d'origen renovable</strong></u> (font: <a href="http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST253ZI42137&id=42137" target="_blank">CAIB, 2009 [en PDF]</a>), amb els conseqüents problemes ambientals i econòmics a mig i llarg termini que això suposa per a la nostra societat. Un altre problema és que les Illes Balears formam un mercat elèctric separat del de la Península. Per això, a hores d'ara, la cooperativa no ens pot vendre directament l'electricitat fins que no assolim un mínim de socis-clients. No obstant, davant els desafiaments, es fa encara més necessària la cooperativa Som Energia perquè els ciutadans, en termes d'igualtat, puguem realment incidir sobre la política energètica. </p><p> </p><p><br /> La cooperativa Som Energia vol entrar com a actor dins dues de les quatre etapes que recorre l'electricitat: la primera de producció o generació (energia solar, eòlica, biomassa, etc.) i la darrera de comercialització al client final. Al mig hi ha el transport –que és un monopoli natural a càrrec de Red Eléctrica de España, S.A.– i la distribució, que la realitzen unes poques empreses grans com Gesa-Endesa. Per poder incidir i tenir influència en qualsevol d'aquestes quatre etapes i transformar el model, s'ha de ser gran. Per això, l'aspiració de Som Energia és créixer en número de socis.</p><p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://www.somenergia.coop/images/stories/continguts/foto-familia-acte-fundacional1-1024x312.jpg" border="0" width="512" height="156" /></div><p> </p><p>Les cooperatives de consum i producció d'energies renovables no són noves a Europa (Bèlgica, Alemanya, França, Gran Bretanya, etc.) o Estats Units i funcionen molt bé. Els seus avantatges són que no tenen com a objectiu créixer en beneficis per damunt de qualsevol altra cosa (però han de ser viables), la transparència en la relació amb el soci-client o el poder de decisió de cada un en la direcció futura de l'organització. </p><p>La proposta de Som Energia a les Illes Balears que ens va transmetre Gisjbert es va centrar en la possibilitat de que nosaltres formem un grup local de socis i, gràcies al suport i els avantatges d'una organització ja en funcionament (tasques administratives, coneixement, experiència, força davant les administracions, etc.), comencem a difondre la cooperativa, apleguem socis que seran posteriorment clients i cerquem projectes locals de generació d'energies renovables. Per poder començar a funcionar a les Illes Balears, s'estima que es necessitarien uns 300 socis-clients. <br /> <br /> Abans de la visita de'n Gijsbert ja hi havien algunes persones sòcies a les Illes Balears i ben segur que aquest nombre augmentarà en les pròximes setmanes. Per això, alguns socis ja han expressat la seva voluntat de començar a treballar dins un grup local de Som Energia a les Illes Balears perquè efectivament es pugui fer la comercialització i producció d'energies renovables. D'aquesta forma, començarem a assolir els objectius compartits de transformació del sistema energètic balear. Per posar-te en contacte amb el grup local, clica <a href="http://www.somenergia.coop/grups-locals-de-treball" target="_blank" title="Grups locals Som Energia">aquí</a>. </p><p> </p>
http://realiment.balearweb.net/post/106129
Thu, 03 Nov 2011 08:33:12 +0100Experiències cooperatives (X): la cooperativa de consum ecològic Es Lledoner<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://4.bp.blogspot.com/-t2dGXNi1Q54/TVxJ68vKVZI/AAAAAAAAIxc/WrQ6vyNDrqo/s400/17febr11%2B031.jpg" border="0" width="400" height="300" /></div>Dins la sèrie sobre experiències cooperatives en consum sostenible (veure al final per a més articles), avui ens endinsam en el cas de l'única cooperativa d'aquest tipus formalment constituïda que ha existit fins ara a Mallorca i fins i tot ens atreviríem a dir que a les Illes Balears. La cooperativa de consum ecològic Es Lledoner es va fundar l'any 1994 i va tancar el 2002, quan internet només començava a introduir-se en les nostres vides. És per aquest motiu que la recerca de referències a la xarxa respecte a aquest cas tan particular no aporta informació. <p>Degut a la manca de referències, aquesta recerca només es pot basar en les converses que hem mantingut amb antics socis de la cooperativa. El mètode utilitzat ha estat el de preguntes obertes sobre un qüestionari inicial. L'objectiu d'aquesta forma de procedir ha estat el de poder obtenir dades i opinions més completes sobre certs aspectes que es consideren importants tant per descriure el funcionament de les cooperatives de consum com per explicar les raons de la seva discontinuïtat en el temps. L'objectiu fonamental és el d'avaluar les possibilitats o la viabilitat a curt terme d'un projecte semblant a la ciutat de Palma.</p><p> </p><p><span style="font-size: small; font-family: arial black,avant garde">1. Descripció de la cooperativa de consum ecològic Es Lledoner</span></p><p>Es Lledoner va ser el resultat de la voluntat d'un grup de persones per poder dur endavant el consum de productes frescos ecològics del camp mallorquí. Hi va haver dues tongades d'incorporació de socis. La primera va ser la dels fundadors, que varen ser uns 10-15, i a la segona, poc temps després, s'hi varen afegir uns 20-25 socis més. La cooperativa va establir-se a dos llocs diferents al llarg dels seus vuit anys de vida. En un primer moment, es varen instal·lar al barri d'Es Rafal. Més endavant, es varen mudar al barri de Son Espanyolet. </p><p>La raó darrera la fundació de la cooperativa va ser la iniciativa de membres d'Unió de Pagesos d'articular el sector de productes ecològics des del costat del consum i del de la producció. Teòricament, s'havia pensat també constituir una cooperativa de pagesos o productors que funcionaria com a central de compres per a la cooperativa de consumidors. La cooperativa agrícola ecològica no va arribar a constituir-se. Per altra banda, un soci fundador havia estat membre de la <a href="http://www.elbrot.cat/" target="_blank">cooperativa de consum ecològic reusenca El Brot</a>, pionera a Catalunya en desenvolupar aquest model. Va ser promotora en la implantació del model de cooperativa de consum amb punt físic de reunió i de venda a tercers. </p><p><span style="font-family: arial black,avant garde">La condició de soci</span></p><p>Per entrar a formar part d'Es Lledoner, els socis aportaven 5.000 pessetes (30 euros) de capital inicial i retornable. També s'havien de realitzar aportacions periòdiques per contribuir a les despeses fixes, essencialment el lloguer del local. Les aportacions periòdiques eren semestrals i eren devers 1.000 pessetes (6 euros). Ser soci de la cooperativa de consum donava dret a preus amb descompte sobre el preu de venda a clients no-socis. És a dir, la cooperativa també venia a clients externs i els guanys en aquestes vendes contribuïen a la viabilitat de l'organització. La cooperativa venia als socis amb un marge del 20% sobre els preu de cost mentre que per als clients no-socis el marge era del 40%. El descompte per als socis en el preu dels productes –essencialment els frescos– era aleshores de devers el 15%. </p><p><span style="font-family: arial black,avant garde">Governança, treball i activitat social</span></p><p>La cooperativa funcionava en termes polítics igual que qualsevol altra: una assemblea periòdica que elegia un consell rector amb president, secretari, tresorer, etc. El consell rector conduïa la gestió quotidiana de l'organització. Es Lledoner mai no va ser suficientment gran com per a contractar una persona com a gerent. Només en alguns períodes es va poder remunerar una persona a temps parcial perquè pogués obrir el local, rebre el gènere, despatxar, etc. La remuneració no era fixa sinó variable, a comissió sobre les vendes. Bàsicament, la cooperativa funcionava amb treball voluntari dels socis. </p><p>Malgrat els vuit anys d'activitat, es podria dir que la cooperativa no va dur a terme molta activitat de caire social. Es varen realitzar alguns tallers de cuina vegetariana i biològica, conferències sobre agroecologia i alguna cosa més amb la voluntat de crear una cultura de consum responsable. No obstant, els intents de dinamització es topaven amb la manca de temps dels socis per poder dedicar-l'hi. </p><p><span style="font-family: arial black,avant garde">Gestió financera</span></p><p>Com s'ha explicat abans, els socis aportaven capital inicial més una quota semestral que contribuïa a les despeses fixes. Aquesta era bàsicament el lloguer del local, el qual era a preus de mercat. No varen aconseguir mai un local amb un preu menor del que hi havia al mercat. Les despeses variables (bàsicament els productes) en molts casos es feien sota comanda. És a dir, la cooperativa intentava evitar tenir un gran estoc a la botiga-magatzem. Tenir un estoc d'existències és un límit per a possibles inversions en altres demandes. Així, l'estoc va ser limitat i rondava entre 300.000 i 600.000 pessetes (1.800 i 3.600 euros). Quan un soci sol·licitava que la cooperativa vengués un producte no fresc, se'n compraven uns quants més perquè altres socis i clients el poguessin comprar. </p><p><span style="font-family: arial black,avant garde">Oferta de productes</span></p><p>Com a tota botiga de venda de productes ecològics, els productes frescos eren el producte estrella. Emperò, la cooperativa no va posseir mai un frigorífic on guardar els estocs de productes frescos i si en quedaven alguns per al pròxim dia, es corria el risc de perdre aquesta part de l'estoc perquè es feia malbé ràpidament. Per evitar això, els productes frescos es comanaven amb antelació. Es tenia un llistat que s'actualitzava setmanalment. Els socis triaven per avançat sobre la llista els productes frescos que rebrien la setmana següent. La cooperativa hi afegia un poc més de quantitat per oferir tant als socis que no havien pensat en aquell producte com per a vendre als clients externs. El llistat estava disponible fins dilluns, el dimarts se li entregava als pagesos i el dimecres es rebien les caixes. Era, en definitiva, una compra de verdures “a la carta”. </p><p>També s'oferien altres tipus de productes envasats i no duradors. La gamma de productes abastava des dels cereals, les lleguminoses o les begudes fins a productes d'higiene domèstica i personal o cosmètica. Era una oferta relativament limitada en diversitat d'opcions però prou completa quant a les necessitats bàsiques de consum. Per a productes que no es trobaven a l'illa, es proveïen a través de la cooperativa catalana Mónverd. Quan es necessitava algun producte en una quantitat insuficient com per fer una comanda a la península, es recorria al majorista Natural Cash, que aleshores es trobava a Palma i no a Consell. </p><p>Quant als preus, Es Lledoner va ser capaç d'oferir productes relativament barats en comparació als preus d'altres establiments i cadenes de grans superfícies. El seu gran avantatge per a reduir preus de venda era l'autogestió: el treball voluntari dels membres implicava poder oferir un preu de venda avantatjós. El fet que fos una iniciativa ciutadana inspirava molts dels socis a involucrar-s'hi. Quant a la possibilitat de rebre una comanda a domicili, en un principi no era possible però es va arribar a oferir aquesta possibilitat els darrers anys.</p><p><span style="font-family: arial black,avant garde">Perfil dels socis i clients</span></p><p>El perfil dels socis i clients era divers. La majoria dels socis (un 75%) eren actius amb un perfil determinat: eren famílies amb fills que realitzaven compres grosses. El seu volum de consum podria cobrir un 80% de les seves necessitats. I només allò que no trobaven a la cooperativa ho adquirien a altres bandes. Si tres quartes parts dels socis eren actius, això vol dir que hi havia uns 10 o 15 que varen contribuir inicialment en la formació de la cooperativa però no hi consumien habitualment. Quant als clients externs, no hi havia un perfil determinat. No obstant, es de suposar que realitzaven compres més puntuals. </p><p>Els socis de la cooperativa eren persones molt militants, molt compromeses amb uns principis lligats a l'ecologia política i l'agroecologia. El seu militantisme era molt major del que s'observa avui en dia degut a que les dificultats per consumir de forma ecològica i responsable eren molt majors. No obstant, la raó que posaven per damunt de tot per consumir productes ecològics era la salut pròpia i dels infants de la família. </p><p>Per als socis de la cooperativa sembla que els horaris d'obertura limitats (alguns horabaixes entre setmana) no va ser realment un fre a la seva compra. Els horaris d'obertura estaven relativament ben adaptats al perfil del soci. Per als clients no-socis, els horaris d'horabaixa també podien ser interessants, però el fet que no estigués obert cada horabaixa podria limitar la fidelitat de més d'un.</p><p><span style="font-size: small; font-family: arial black,avant garde">2. Dificultats i motius del tancament de la cooperativa</span><br /><br />Durant vuit anys la cooperativa va funcionar i va acomplir l'objectiu que els seus socis s'havien proposat: l'abastiment de productes ecològics. No obstant, l'any 2002 es va haver de prendre la decisió de tancar definitivament les portes. Les raons d'aquest tancament probablement són múltiples i difícilment es pot atribuir a un factor més que a un altre. La intensitat en la contribució de cada factor al tancament ara per ara és difícil de veure. Però l'objectiu fonamental d'aquest treball és poder conèixer justament els aspectes que no es varen ajustar correctament per respondre a un entorn comercial, social i econòmic que no deixa mai d'evolucionar.</p><p>Els entrevistats han coincidit bàsicament en dos factors fonamentals. El primer és la <strong>limitació i la manca de fiabilitat de l'oferta dels productes ecològics</strong>. L'oferta de proveïdors ecològics a Mallorca en aquells moments era extraordinàriament reduïda. Era molt difícil sobretot dur a terme l'activitat d'agricultura ecològica professionalment. La falta d'oferta de productes frescos, que s'obtenia principalment de la finca Sa Taulera de Manacor i d'un pagès de Sencelles (Manolo M.), es veia a més perjudicada per la manca de fidelització i de fiabilitat en les entregues i en les comandes. També la qualitat del producte es va veure greument disminuïda en certs moments. La relativament baixa quantitat que demanava la cooperativa en relació a altres grans superfícies suposava que els proveïdors posassin més esment en mantenir la qualitat en les entregues dels seus clients principals, reduint així la qualitat del producte a la cooperativa. </p><p>A més, no existia un únic interlocutor per al subministrament d'un ample ventall de productes sinó que la cooperativa havia de contactar amb múltiples pagesos per obtenir un únic producte (taronges d'aquí, prunes d'allà, etc.). Aquesta dispersió de l'oferta en combinació amb la gestió voluntària de la cooperativa conduïa a la difusió dels esforços i que fallés la comunicació. No es podia oferir de tot i en tot moment perquè la cadena logística era molt complicada, fràgil i difícil de mantenir amb qualitat. Poder contactar amb tots els proveïdors per obtenir una quantitat relativament petita i puntual requeria un gran esforç voluntari de la cooperativa i del productor. Aquesta causa entronca amb la inexistència d'una cooperativa de productors que facilitàs el subministrament. </p><p>El segon factor en el que es coincideix és en el fet que, a final de cada exercici, les despeses superaven els ingressos. La cooperativa va tenir <strong>sempre pèrdues anuals</strong>. No obstant, gairebé sempre obtenia fons d'alguna banda o d'altra que la permetien continuar amb la seva activitat. Les pèrdues constants s'atribueixen a diferents causes. Els costs fixes no eren coberts amb els ingressos de les vendes. És a dir, els marges comercials tant per al soci com per al client extern no eren suficients per cobrir les despeses fixes. L'opinió dels entrevistats és que el marge comercial era significativament baix. Per cobrir aquestes pèrdues operatives es va proposar d'augmentar les quotes periòdiques però això significava penalitzar els socis. Aquesta opció hauria fet que els socis haguessin de sostenir les pèrdues de la gestió comercial independentment del seu nivell de consum. </p><p>Davant aquest problema, i vist a posteriori, les opcions tal vegada més raonables haguessin estat augmentar els marges comercials i la base de socis i clients. <strong>Augmentar la base social</strong> (i aleshores augmentar el capital) hagués permès ampliar el ventall de productes oferits i iniciar un cercle virtuós. Però com que la base social no es va augmentar en els vuit anys de la cooperativa –no hi va haver un increment de socis– quan es va voler arreglar el problema econòmic ja no s'arribava a la massa crítica necessària perquè fos viable la continuïtat del projecte. La cooperativa no havia crescut en tot aquest temps, malgrat les evidències anuals de que la seva talla no era viable. La manca de creixement va impedir la professionalització de l'activitat o la possibilitat d'un horari d'obertura més ampli i adaptat a més famílies. </p><p>Una altra raó comercial relacionada amb l'estancament orgànic i que va contribuir al tancament final de la cooperativa va ser la <strong>manca de visió comercial</strong> de l'activitat que es duia a terme. Els socis fundadors eren persones molt militants, però no professionals en aquesta àrea, que imposaven poc rigor en la gestió econòmica i que desconeixien molts aspectes del cooperativisme de consum. En paraules d'un dels seus socis fundadors, aquest projecte es podria haver dut a terme amb una associació enlloc d'una cooperativa perquè es tractava més d'un grup de persones petit amb una visió bastant endògena. El concepte de cooperativa atreia molt més perquè contenia un element ideològic major de moviment transformador anticapitalista o contrari a la visió mercantil dominant de qualsevol altre tipus de figura jurídica. </p><p>Els membres de la cooperativa provenien sobretot de moviments ecologistes i socials però no tenien –o no volien tenir– una visió comercial. La cooperativa no va agafar volada perquè algunes coses no s'arribaven a fer per manca de visió comercial i de voluntat de créixer. Així, no s'arribava a la massa crítica necessària o al punt mort per a la viabilitat autònoma del projecte. Els valors preponderants dels socis eren bastant incompatibles amb la visió comercial necessària. És més, aquests valors de justícia ambiental i social eren difícils d'aplicar sense oblidar que la cooperativa duia a terme una activitat comercial o econòmica que funciona sota uns altres principis que s'han de respectar perquè sigui viable. </p><p><span style="font-size: small; font-family: arial black,avant garde">3. Conclusions: cap a una nova cooperativa de consum ecològic?</span></p><p>Els membres que hem entrevistat han expressat que ells s'hi tornarien a interessar per un projecte de cooperativa de productes ecològics si es complissin certes condicions. Els hàbits de consum, els dietètics, la mobilitat o la flexibilitat horària han evolucionat i ells creuen que una nova cooperativa hauria de considerar aquests factors per ser factible. Hi ha una demanda creixent pels productes ecològics i això obre noves oportunitats per a un projecte del tipus Es Lledoner. Però també hi ha una major oferta i el diferencial de preus s'ha reduït prou com perquè les classes mitjanes puguin accedir a productes ecològics. </p><p>Malgrat les possibles amenaces sobre un projecte semblant, per al consumidor-treballador que té poca flexibilitat horària i que vol ser coherent amb els seus valors no només ecològics sinó també socials l'opció d'una cooperativa de consum no existeix ara per ara a Mallorca. Tenim hipermercats, botigues especialitzades, mercats setmanals i grups de consum de productes ecològics però una cooperativa de consum no existeix en el panorama d'opcions organitzatives a Mallorca. És pot ser hora de reobrir aquest camí? L'estancament dels grups de consum ecològic, amb una filosofia semblant a la del cooperativisme, en un entorn de creixement de demanda, no seria un senyal de les limitacions que tenen per als consumidors conscients? S'ha desenvolupat ja un aprenentatge col·lectiu i una base social crítica i suficientment ampla perquè es pugui donar suport inicial i continuat a un projecte semblant? Potser encara haurem d'esperar un temps per tenir la resposta. </p><p> </p><p><u><strong>La sèrie "experiències cooperatives"</strong></u></p><p>Des de fa ja un temps estam realitzant una sèrie amb estudis de casos, sense entrar en profunditat, d'experiències en cooperativisme ecològic. L'objectiu principal és adquirir coneixements de quines són les formes de funcionar d'altres persones que s'han unit amb el mateix objectiu de consumir de forma ecològica i responsable, quines han estat les seves dificultats i solucions i com han evolucionat. Els estudis es basen en la informació que ens arriba per internet i per altres mitjans, si escau. Fins ara, la sèrie es compon dels següents projectes: </p><p> <a href="http://realiment.balearweb.net/post/83363"> Experiències cooperatives (I): Mespilus, cooperativa de consum ecològic </a></p><p><a href="http://realiment.balearweb.net/post/83578">Experiències cooperatives (II): El Brot, cooperativa de consum ecològic </a></p><p><a href="http://realiment.balearweb.net/post/85541">Experiències cooperatives (III): La Llavoreta, associació de consumidors de productes ecològics </a></p><p><a href="http://realiment.balearweb.net/post/86546">Experiències cooperatives (IV): Mercatrèmol. Associació de consumidors de productes ecològics </a></p><p> <a href="http://realiment.balearweb.net/post/88204"> Experiències cooperatives (V): El Rebost, cooperativa de consum ecològic </a></p><p><a href="http://realiment.balearweb.net/post/90117">Experiències cooperatives (VI): L'associació Tuatu </a></p><p><a href="http://realiment.balearweb.net/post/90781">Experiències cooperatives (VII): Cooperativa Ecoilla </a></p><p><a href="http://realiment.balearweb.net/post/94165">Experiències cooperatives (VIII): Ecogermen Sociedad Cooperativa de Consumo Ecológico</a></p><p><a href="http://realiment.balearweb.net/post/94438" target="_blank">Experiències cooperatives (IX): Landare, associació de consumidors</a></p><p> </p><p> </p>
http://realiment.balearweb.net/post/105864
Tue, 25 Oct 2011 15:00:51 +0200Conferència d'Esther Vivas a l'Ateneu de Palma: "Els grans lobbies alimentaris: Supermercats vs. Cooperatives de consum agroecològic"<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://revoltamallorca.files.wordpress.com/2011/10/cartell-conferc3a8ncies-esther-vivas.jpg?w=460&h=650" border="0" width="460" height="650" /></div><p>N'Esther Vivas arriba a Palma a fer un parell de conferències interessants per al moviment de consum sostenible i responsable. En altres ocasions, hem reproduït articles seus en aquest bloc ("<a href="http://realiment.balearweb.net/post/83200">Terror a l'hipermercat</a>", "<a href="http://realiment.balearweb.net/post/85879">consum agroecològic, una opció política</a>", "<a href="http://realiment.balearweb.net/post/90760">supermercats sense fronteres</a>", "<a href="http://realiment.balearweb.net/post/90765">què mengem</a>" o el darrer "<a href="http://realiment.balearweb.net/post/105402">avançant en un cooperativisme agroecològic</a>"). També és co-autora del llibre, juntament amb Xavi Montagut, <em>Supermercats, no gràcies</em> (2007, Icaria, Barcelona) que inclou articles d’investigadors i activistes socials i que <a href="http://realiment.balearweb.net/post/80815">hem comentat també en aquest bloc</a>. Per a saber més sobre la conferenciant, visitau la pàgina dels organitzadors: <a href="http://revoltamallorca.wordpress.com/2011/10/20/conferencies-de-nesther-vivas-a-palma/" target="_blank">Revolta Global</a>. </p><p>N'Esther Vivas realitzarà una primera conferència a l'<a href="http://ateneupopularpalma.blogspot.com" target="_blank">Ateneu Popular de Palma</a>, dijous 27, 19h, al carrer Missió, 19, on hem estat instal·lats fins ara. El títol de la conferència ("Els grans lobbies alimentaris: Supermercats vs. Cooperatives de consum agroecològic") ho diu tot: tractarà sobre <strong>el model de grups i cooperatives de consum agroecològic com el nostre</strong> o com molts d'altres que s'han anat desenvolupant en els darrers anys aquí i arreu del món i el poder de les grans societats capitalistes transnacionals de la distribució. </p><p>I si no podeu assistir-hi, també teniu l'oportunitat d'escoltar-la el dia següent a la UIB a les 12h a l'aula de Graus de l'edifici Ramon Llull. La conferència es titula en aquest cas: <a href="http://cooperacio.uib.cat/altres/?contentId=229608" target="_blank">“La cara oculta del model agroalimentari actual. Què podem fer? Alternatives anticapitalistes”</a>. </p>
http://realiment.balearweb.net/post/105748
Fri, 21 Oct 2011 17:06:22 +0200Recollida i assemblea<div><div style="text-align: center"><img src="http://realiment.balearweb.net/get/realiment01.jpg" border="0" width="245" height="213" /></div><br /></div> <p> </p> <p>Avui divendres 21 d'Octubre tenim <strong>recollida</strong> <strong>i assemblea</strong>. </p> <p>Hora: com sempre, a les 19h.</p> <p>Lloc: <a href="http://ateneupopularpalma.blogspot.com/" target="_blank" title="Ateneu Popular de Palma">Ateneu Popular de Palma</a> al <a href="http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=Carrer+de+la+Missi%C3%B3,+19,+Palma&aq=1&sll=40.396764,-3.713379&sspn=7.644835,19.753418&ie=UTF8&hq=&hnear=Carrer+de+la+Missi%C3%B3,+19,+07003+Palma,+Illes+Balears&ll=39.574444,2.65101&spn=0.00189,0.004823&z=18" target="_blank">carrer Missió, núm. 19</a>. </p> <p>Si vols participar en el nostre grup de consum o vols saber més del què feim, vine a veure'ns o clica <a href="%5C%22http://realiment.balearweb.net/post/77228%5C%22">aquí</a>. </p> <p>Ens veiem allà!</p><p align="center"> </p><div align="center"> <br /><small>Mostra <a href="http://maps.google.es/maps/ms?hl=ca&ie=UTF8&source=embed&t=h&msa=0&msid=217435546823228840598.00049c4ea5b8491e9b22a&ll=39.57463,2.651696&spn=0.002328,0.00478&iwloc=0004a0c86a4098c0d3f34">Realiment Cooperativa</a> en un mapa més gran</small></div>
http://realiment.balearweb.net/post/105705
Fri, 21 Oct 2011 06:45:06 +0200Agrohoritzontal: "Portes obertes al carrer de Terrasanta!"<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://agrohoritzontal.files.wordpress.com/2011/10/a4_inauguracic3b321octubre.png?w=250" border="0" width="250" height="353" /></div> <p><a href="http://agrohoritzontal.wordpress.com/" target="_blank">Agrohoritzonal</a> farà aquest divendres 21 d'Octubre, a partir de les 18h, la "inauguració oficial" del seu nou local. Després de molts de mesos de no tenir notícies del col·lectiu pioner en els grups de consum ecològic, hem rebut aquesta convocatòria amb molta satisfacció. A la fi, pareix que un grup de consum s'estableix definitivament a un lloc i ens obre les portes de bat a bat per compartir aquest moment amb nosaltres.</p><p>Els d'Agrohoritzontal darrerament s'han estat ocupant de preparar casa seva: un petit local al centre de Ciutat que ara es disposen a presentar al barri i a les amistats. Estam convidats a anar dia 21 d’octubre al número 3 del carrer de Posada de Terrasanta (entre sa Quartera i Quadrado). L'horari és:</p><ul><li>A les 18:00 obriran les portes.</li><li>A les 19:00 presentaran el projecte d’espai autogestionat que impulsen.</li><li>A partir de les 20:00 oferiran una mica de menjar i farem gresca (fins a una hora prudent, per no molestar a les veïnes!)</li></ul><p>Feis-ne difusió!</p><p>Però si tot això et ve de nou, t’expliquem una mica com han arribat fins aquí:</p><p align="center"><img src="http://mercatsocial.org/files/company/thumbs265x/agrohoritzontal.jpg" border="0" width="265" height="66" /> </p><p>Fa més de set anys que Agrohoritzontal existeix com a cooperativa de consum ecològic i, durant aquests anys, s'han sentit molt ben rebuts a casa d’altri; llegint les pàgines del seu <a href="http://agrohoritzontal.wordpress.com/" target="_blank">bloc</a> veureu quants canvis de casa han fet. Per marcar un punt d’inflexió i crèixer una mica més, fa cosa de dos anys que es varen proposar trobar casa pròpia i, des d’allà, obrir el projecte més enllà. Han dedicat molts esforços a trobar un espai adequat (havíen de tenir en compte moltes coses i arribar a molts de consensos) i finalment, fa poc més d’un any van entrar a treballar al local que ara ens volen presentar.</p><p>En aquests moments el local està per omplir d’experiències i activitats compartides. El col·lectiu que és un bon moment per treure arrels i aportar alguna cosa al lloc on s'han instal·lat. També, després de tant temps de feina portes endins, tenen ganes de retrobar-se amb els amics que s’han anat repartint per l’illa. A més, volen trobar companys i companyes d’aventures: col·lectius i persones que facin d’aquest espai el seu i, entre totes, avencem en l’autogestió de les nostres vides. <br /> </p>
http://realiment.balearweb.net/post/105675
Wed, 19 Oct 2011 07:42:53 +0200La falta de fons per a pagar els combustibles converteix un poble austríac en líder en energies renovables<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://3.bp.blogspot.com/-TJjv1eFahL8/Tp8fPNjBvVI/AAAAAAAAWu0/T_fOcnhnIww/s400/GussingEcologica.jpg" border="0" alt="Güssing: municipi més innovador d'Àustria i premi mondial de l'energia 2005" title="Güssing: municipi més innovador d'Àustria i premi mondial de l'energia 2005" width="400" height="189" /></div> <p>Na Núria ens fa arribar aquesta notícia apareguda al <a href="http://www.diariodemallorca.es/economia/2011/10/17/gussing-icono-verde-europa/712299.html" target="_blank">Diario de Mallorca</a> del dilluns 17 d'Octubre. Es tracta d'un cas exemplar de com un municipi, davant la crisi econòmica que l'assolia en la dècada dels 90, va optar per no importar més recursos energètics forans (petroli, gas, etc.) i emprar els recursos naturals de la zona. El resultat d'aquesta iniciativa, que no va ser motivada tant per la consciència ecològica com per les necessitats econòmiques, ha estat espectacular: el municipi produeix un <strong>excedent d'energia</strong> a partir de renovables que fins i tot exporta a la xarxa elèctrica del país. A més, es va iniciar un cercle virtuós perquè la producció d'energia a nivell local va crear nous llocs de treball que, a la vegada, han <strong>dinamitzat l'economia local</strong> atraient nous professionals qualificats per a projectes innovadors en els sectors econòmics lligats a l'ecologia. </p><p>Un altre element interessant a retenir és que la iniciativa no va partir de les grans empreses elèctriques ni dels poders polítics més alts, si no del batle d'un municipi de la grandària d'Inca o Manacor. Això indica que, si hi ha voluntat de canvi, es pot fer un <strong>canvi de model energètic des de la base</strong>. No hem d'esperar que siguin els de més a dalt qui ens treguin dels problemes climàtic i de les energies fòssils. Qualsevol població o grup de persones amb iniciativa i ganes, tot organitzant-se, pot transformar el seu model energètic. </p><p>Finalment, el darrer factor a remarcar és el fet que tampoc es tracta de grans instal·lacions elèctriques que centralitzen la producció en un sol punt. Aquí a Mallorca, per a una població d'uns 750.000 habitants més els turistes, es pot dir que tenim únicament dos o tres centres de producció a partir de petroli, carbó o gas, p. ex.: la central d'Es Murterar a Alcúdia. Al poble de Güssing, a Àustria, hi una uns <strong>25 centres de producció d'energia </strong>que poden generar-la a partir de residus agrícoles, forestals, ramaders, del sol, del vent, etc. Es tracta, aleshores, d'un <strong>sistema descentralitzat</strong> que permet tenir un millor 'mix' energètic i assegurar el subministrament sense interrupció.</p><p>Però el cas de Güssing no és l'únic. Hi ha <strong>altres experiències</strong> molt interessants de generació d'energies renovables des de la base ciutadana, de forma organitzada i cooperativa, que permeten fins i tot oferir electricitat i altres formes energètiques (calefacció, biomassa en boletes, etc.) a les famílies en condicions molt més avantatjoses i barates. Les <strong>cooperatives de consum elèctric</strong> són un cas d'èxit a molts països i que, aviat, tendrem també a Mallorca. Per a més informació sobre les possibilitats de cooperatives de consum elèctric a partir d'energies renovables, podeu escriure a Realiment o esperar pròximes notícies. A continuació, es reprodueix l'article íntegrament: </p><div align="center"><span style="font-size: medium; font-family: arial black,avant garde">Güssing, el icono verde de Europa</span><br /></div><div align="center">La falta de fondos para pagar el combustible ha convertido un pequeño pueblo austríaco en paro en líder de la revolución ecológica<br /></div><p>La localidad austríaca de Güssing ha pasado en menos de veinte años de ser un lugar olvidado, cuyos habitantes tenían que elegir entre la emigración o el desempleo, a un icono exitoso de la ´revolución verde´ en Europa.</p><p>Güssing, un pueblo de 4.000 habitantes, es el único municipio en la Unión Europea (UE) que ha reducido desde 1995 sus emisiones de efecto invernadero en más del 95 por ciento, lo que además ha ayudado para atraer inversiones, pleno empleo, trabajos de alta cualificación y a unos 30.000 turistas ecológico cada año.<br />Es, además, el único municipio de Europa que, desde 2005, crea más energía renovable de la que necesita y cuya venta excedente supone alrededor de cuatro millones de euros anuales en ingresos para las arcas municipales.</p><p>La transformación es aún más llamativa si se tiene en cuenta que Güssing era en 1992 uno de los municipios más pobres de la región más atrasada de Austria, Burgenland. Y con un saldo demográfico devastador, el pueblo se estaba vaciando porque los jóvenes emigraban para encontrar trabajo en ciudades como Viena o Graz.</p><p>La transformación empezó con una crisis. El alcalde conservador Peter Vadasz, que llegó al poder en 1992, descubrió que no tenía los seis millones de euros que costaba cada año las facturas de los combustibles derivados del petróleo y de gas. El regidor ordenó entonces que todos los edificios públicos dejarán de usar combustibles fósiles. El resultado: Güssing ha desarrollado toda una industria de renovables que han creado más de 1.000 puestos de trabajo y que generan energía a partir del sol, maíz, estiércol, serrín y desechos agrícolas.</p><p>Todo comenzó cuando Vadasz buscó el asesoramiento del ingeniero Rheinhard Koch, un vecino de Güssing que trabajaba en Viena y tenía un gran interés en las energías renovables, para estudiar cómo podrían gastar menos dinero en energía.</p><p>"Teníamos dos ideas en la cabeza: crear puestos de trabajo y traer dinero al pueblo. El dinero que se gastaba en energía se perdía, se iba fuera. Y vimos una oportunidad. Queríamos que parte de ese dinero se quedara, porque éramos una región moribunda", declaró Koch a Efe.</p><p>"Vimos que el dinero estaba ahí para comprar energía. Es un gasto corriente, la gente no tiene alternativa a ese gasto. Y vimos que la materia prima también estaba ahí, los bosques. Sólo necesitábamos la tecnología y las infraestructuras", resumió.</p><p>Pero Vadasz y Koch también tuvieron suerte, contaron con financiación de los fondos estructurales de la UE y lograron que la Universidad Técnica de Viena desarrollara en 1998 una tecnología innovadora en Güssing, que dio lugar a una transformadora que convierte la biomasa en gas de calefacción o en biocombustible. Esa biorefinería es una de las piezas centrales, pero en total hay alrededor de dos docenas de centros de generación de energía, e incluso, una estación de servicio de biogás, según relató Koch, director del Centro Europeo de Energías Renovables de Güssing.</p><p>Al controlar el Ayuntamiento los precios de la energía, ha podido no sólo ofrecer energía un 30 % más barata a los vecinos, sino ofertar rebajas a las empresas que se instalen en el pueblo, lo que ha creado también empleos adicionales.</p><p>Güssing, que además es la capital de un distrito de casi 30.000 personas, se ha propuesto como objetivo que en 2015 toda su comarca sea autosuficiente, cuando ahora la generación de energía renovable cubre el 60% del consumo. </p>
http://realiment.balearweb.net/post/105640
Tue, 18 Oct 2011 07:43:58 +0200Avançant en un cooperativisme agroecològic. Per Esther Vivas<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://3.bp.blogspot.com/_fBtY0sYLp44/TIEIDDZv_PI/AAAAAAAAAM4/VTd02bN9B1I/s400/agricultura+de+proximitat.jpg" border="0" width="400" height="300" /></div> <p> </p><p>Enfront d'un model de consum i producció agrícola capitalista que ens condueix a una crisi alimentària, climàtica, i del camp sense precedents, s'anteposen altres pràctiques des de baix i a l'esquerra en la producció agrícola, la distribució i el consum. Es tracta d'experiències que busquen establir una <strong>relació directa entre el productor i el consumidor</strong>, a partir d'unes relacions solidàries, de confiança, cooperatives, locals, plantejant alternatives viables al sistema actual.</p><p>El nombre d'aquestes iniciatives, arreu del món, s'ha multiplicat de manera exponencial en els últims temps. En molts països d'Amèrica Llatina, Europa, Àsia, Amèrica del Nord ... trobem cada vegada més iniciatives que posen en contacte cooperatives de productors amb grups de consumidors, que organitzen models alternatius de distribució d'aliments, que aposten per "un altre consum", que estableixen relacions directes i solidàries entre el camp i la ciutat o que reconverteixen terrenys abandonats en les grans urbs en hortes urbanes per a l'autoconsum i/o la distribució local.</p><p>Als països del Sud, l'enfonsament del camp al llarg de les últimes dècades, com a resultat de les polítiques neoliberals, va intensificar la migració camp-ciutat, provocant un procés de "descamperolització" (1). En les últimes dècades aquesta dinàmica, en molts països, no va prendre la forma d'un procés clàssic, on els excamperols anaven a les ciutats a treballar en fàbriques en el marc d'un procés d'industrialització, sinó que es va produir, el que Davis (2) en diu una "urbanització desconnectada de la industrialització", on els excamperols empesos a les ciutats van passar a engrossir les seves perifèries vivint molts de l'economia informal i configurant un "proletariat informal". Al Brasil, per exemple, es va passar del 31% de la població vivint en les grans ciutats el 1940 al 81% en l'actualitat (3). Aquests processos explicarien la creació de nous mecanismes de producció i distribució de menjar a les metròpolis del Sud global davant l'abandonament del camp.</p><p>Davant la crisi del model agroalimentari actual, diversos estudis demostren com la producció camperola a petita escala és altament productiva i capaç d'alimentar la població mundial. La investigació duta a terme per la Universitat de Michigan (5) el 2007, que comparava la producció agrícola convencional amb la agroecològica, ho deixava ben clar. Les seves conclusions apuntaven, fins i tot les estimacions més conservadores, que l'agricultura orgànica podia proveir almenys tant menjar de mitjana com el que es produeix en l'actualitat, encara que els seus investigadors consideraven, com a estimació més realista, que l'agricultura ecològica podia augmentar la producció global de menjar fins a un 50%.</p><p>D'aquesta manera, sorgeixen experiències que demostren que és possible una altra manera de treballar la terra, produir aliments i comercialitzar-los. Cadascun d'aquests models s'adapta a les necessitats dels seus membres i al seu entorn. Les iniciatives que existeixen al Brasil, per exemple, disten d'altres que es porten a terme a França i aquestes a la vegada de les que s'impulsen als Estats Units. Però malgrat aquestes diferències hi ha un denominador comú: solidaritat productor-consumidor, cooperativisme i autoorganització.</p><p>Al Brasil hi ha actualment 22.000 Emprendiments Econòmics Solidaris que incorporen les persones excloses del mercat de treball, un 48% dels quals es troben en l'àmbit rural i estan formats per associacions de petits productors. Actualment, aquests ocupen més d'un milió set-centes mil persones en el marc del moviment de l'economia solidària (5), inserint-se, una part, en el conjunt de les alternatives a l'actual model de producció, distribució, comerç i consum.</p><p>A Cuba, els horts urbans agroecològics són una de les experiències de producció agrícola més reeixides. Un model que es va posar en marxa com a resposta a la crisi agrícola que vivia l'illa en els 90 després de l'enfonsament de l'URSS, quan aquesta havia de importar el 50% dels aliments necessaris per al seu consum com a conseqüència d'un model agrícola que havia convertit el país en exportador de mercaderies de luxe i importador d'aliments per als seus habitants. El pla de xoc de principis dels 90, consistent en invertir en agricultura urbana (plantant a la ciutat, a part del camp, i reduint l'ús del transport, la refrigeració i altres recursos), va tenir més èxit del previst. A finals dels 90, hi havia, a l'Havana, més de vuit mil granges i horts urbans on treballaven unes trenta mil persones. Un model que es va multiplicar per tota l'illa amb una producció en augment del 250% al 350% (6).</p><p>A França, s'han desenvolupat xarxes de solidaritat entre productors i consumidors a través de les <strong>AMAP</strong> (Association pour le Maintien de l'Agriculture Paysanne). Una experiència que parteix d'un "<strong>contracte solidari" entre un grup de consumidors i un pagès local agroecològic</strong>, en base al qual els primers paguen per avançat el total del seu consum per un període determinat i el camperol els proveeix setmanalment dels productes de la seva horta. Des de la creació de la primera AMAP, el 2001, aquestes s'han multiplicat per tot el país arribant a sumar 750 AMAP, que subministren a unes trenta mil famílies (7).</p><p>En altres països d'Europa, experiències com les de les AMAP es remunten als anys 60, quan a Alemanya, Àustria o Suïssa es van començar a desenvolupar iniciatives similars com a resposta a la creixent industrialització de l'agricultura. A Gran Bretanya, aquestes iniciatives van començar a funcionar en els anys 90 amb el nom de CSA (Community-Supported Agriculture) o Vegetable box scheme i a principis del 2007 hi havia unes 600 iniciatives d'aquest tipus (8).</p><p>A l'Estat espanyol, els primers grups de consum van sorgir a finals dels 80 i principis dels 90, però no va ser fins a mitjans dels anys 2000 que aquests van tenir un creixement important. En xifres totals, es tracta d'experiències que sumen un nombre reduït de persones, però la seva tendència va en augment, mostrant una creixent preocupació per l'actual model agroalimentari i la voluntat de dur a terme un consum que sigui solidari amb el camp, amb criteris socials i mediambientals.</p><p>Malgrat compartir uns criteris comuns hi ha una gran varietat de models organitzatius, de relació amb el camperol, de format de compra, etc. Alguns s'integren en el seu si consumidors i productors i altres només estan formats per consumidors. Hi ha alguns models on el consumidor pot escollir aquells productes de temporada que desitgi i altres que perceben cada setmana una cistella tancada amb fruites i verdures de l'horta. La major part d'experiències funcionen a partir del treball voluntari dels seus membres, encara que hi ha alguns iniciatives professionalitzades que inclouen també venda a la botiga.</p><p>La multiplicació d'aquestes experiències <strong>planteja una sèrie d'oportunitats</strong> per desenvolupar un altre model de consum des del que és local, recuperant el nostre dret a decidir sobre com, quan i qui produeix allò que mengem. El <strong>gran repte</strong> és com <strong>arribar a més gent</strong>, fer aquestes experiències <strong>viables</strong>, mantenir uns <strong>principis</strong> de ruptura amb l'actual model agroindustrial, seguir vinculades a una producció i a un consum <strong>local </strong>i rebutjar els intents de cooptació i el màrqueting verd.</p><p>Les cooperatives i els grups de consum <strong>han de aliar-se amb altres actors socials</strong> (camperols, treballadors, dones, ecologistes, ramaders, pescadors...) per canviar aquest model agroalimentari, però alhora han d'anar més enllà i participar en espais amplis d'acció i debat per aconseguir un canvi global de paradigma. Aquestes iniciatives <strong>no deuen quedar-se només en el discurs de l'alternativa concreta, a petita escala</strong>, sinó inserir dins d'una <strong>estratègia general de transformació social</strong>.</p><p>La lògica capitalista que impera en l'actual model agrícola i alimentari és la mateixa que afecta altres àmbits de les nostres vides. Canviar aquest sistema agroalimentari implica un canvi radical de paradigma i la crisi múltiple del capitalisme en què estem immersos ho posa clarament de manifest.<br /> <br /> 1/ Bello, W (2009). The Food Wars. Londres. Verso.<br /> 2/ Davis, M. (2006) Planet of slums. Londres. Verso.<br /> 3/ Marques, P. (2009) La dimensión sociopolítica del movimiento de la Economía Solidaria en Brasil: Un estudio del Foro Brasileño de Economía Solidaria, Universidad de Granada.<br /> 4/ Chappell, M.J. (2007) Shattering myths: Can sustainable agriculture feed the world? a: http://www.foodfirst.org/node/1778<br /> 5/ Ibid.<br /> 6/ Murphy, C. (2000) Cultivating Havana: Urban agriculture and food security in the years of crisis a: http://www.foodfirst.org/pubs/devreps/dr12.pdf<br /> 7 / Per a més informació sobre les AMAP veure: López García, D. (2006) AMAPs: contratos locales entre agricultores y consumidores en Francia a: http://bah.ourproject.org/article.php3?id_article=86<br /> 8 / Per obtenir més informació sobre aquestes experiències a Gran Bretanya veure: Soil Association, (2005) Cultivating communities farming at your Fingertips a: http://www.soilassociation.org</p><p>* Article publicat al llibre Democracia económica d'Antoni Comín i Luca Gervasoni (coord.) (Icaria editorial, 2011).</p><p>+ Info: <a href="http://esthervivas.wordpress.com" target="_blank">http://esthervivas.wordpress.com</a> </p><p>Font: <a href="http://www.eldebat.cat/cat/notices/2011/10/avancant_en_un_cooperativisme_agroecologic_91114.php" target="_blank">El Debat.cat</a> </p>
http://realiment.balearweb.net/post/105402
Tue, 11 Oct 2011 06:17:05 +0200Creix el comerç just tot i la crisi. Informe Comerç Just a Espanya 2010<p> </p><div style="text-align: center"><a href="http://www.comerciojusto.org/mm/file/INFORME%20COMPLETO.pdf" target="_blank"><img src="http://www.saltrasenalla.org/spip/local/cache-vignettes/L200xH279/portada_cj_2010-856a1.jpg" border="0" width="200" height="279" /></a></div> <p> </p><p>La facturació total per la venda de productes de Comerç Just a Espanya ha augmentat un 24 per cent el 2010, amb un valor de 22,5 milions d’euros, respecte a l’any anterior i un 33 per cent en comparació amb 2008, malgrat la crisi econòmica, segons ha explicat el responsable de l’àrea d’Estudis de la <a href="http://www.comerciojusto.org/es/" target="_blank">Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ)</a> , Gonzàlo Donaire. </p><div class="surlignable"> <div class="texte"> <p><span class="spip_document_793 spip_documents spip_documents_left" style="float: left; width: 200px"></span>Durant la presentació de l’informe anual <strong>’El Comerç Just a Espanya el 2010. Crisi, impactes i alternatives’</strong>, Donaire ha indicat que aquest increment suposa "un augment lineal" de les vendes, "que s’han triplicat des de l’any 2000". Així, ha apuntat que "cal relativitzar aquesta dada perquè el consum mitjà del ciutadà espanyol en articles de Comerç Just és de 0,48 euros a l’any.</p> <p>Igualment, ha afegit que "Espanya encara es troba lluny de la mitjana europea", ja que la despesa mitjana anual a Espanya és de 478 euros per cada mil habitants, mentre que la dada a Europa és "aproximadament deu vegades més gran". A més, ha precisat que, mentre que les vendes de productes certificats han augmentat un 82 per cent en l’últim any, les vendes de les 34 organitzacions membres de la CECJ han descendit un 10,8 per cent.</p> <p>Segons ha comentat Donaire, això es deu a l’existència de models diferenciats de Comerç Just i, concretament, a la presència de productes certificats pel segell Fairtrade, que certifica quins articles compleixen amb els requisits per poder incloure en aquest tipus de comerç, però que són posats a la venda per organitzacions que no pertanyen a la Coordinadora.</p> <p>D’aquesta manera, i segons ha precisat Donaire, les vendes de productes certificats sota el segell Fairtrade han assolit el 2010 els 14,5 milions d’euros. En aquest sentit, el president de la CECJ, Antonio Ball, ha comentat que els productes que compten amb aquest certificat es venen per canals de distribució diferents als utilitzats per la coordinadora.</p> <p>Entre els canals de distribució de la coordinadora en què es realitzen les vendes d’aquests articles es troben, segons precisa l’informe, les botigues de les organitzacions del Comerç Just (51 per cent), el petit comerç (9,2 per cent) i botigues especialitzades com les herboristeries (5 per cent). Així mateix, Ball ha explicat que la coordinadora està intentant vendre els seus articles en centres comercials o hostaleries.</p> <p><strong>ELS ALIMENTS, EL MÉS VENUT</strong></p> <p>Pel que fa als productes més venuts, Donaire ha precisat que es tracta dels aliments (el 70 per cent del total), "que s’han confirmat com el motor de creixement" del Comerç Just i "amb prou feines han patit l’impacte de la crisi ", ja que suposen el 65,4 per cent de les vendes totals. En segon lloc es troben els productes d’artesania (25 per cent), que segons ha indicat Donaire, ha patit un descens d’un 44 per cent a causa de la crisi econòmica.</p> <p>Entre els productes alimentaris més venuts es troben el cafè (32,2 per cent), el cacau (12,3 per cent) i el sucre (6,5 per cent). En relació amb el fet que l’alimentació sigui el motor de creixement del Comerç Just, Donaire ha assegurat que el creixement futur de les vendes, que, segons ell, "està assegurat", anirà de la mà dels productes alimentaris. No obstant, ha aclarit que "fer previsions a curt-mitjà termini és complicat".</p> <p>Finalment, ha precisat que "més del 90 per cent de les organitzacions que pertanyen a la CECJ proveeixen el mercat espanyol des d’abans de 2007 - un 50 per cent des del 2000 -". Segons la seva opinió, aquestes dades "corroboren l’estabilitat del Comerç Just en comparació amb la volatilitat d’altres tipus de comerços que anteposen els beneficis a la justícia social".</p> <p>Podeu llegir els articles sobre l’estat acutal del Comerç Just a Espanya, la presentació i el próleg en català, <a class="spip_out" href="http://www.comerciojusto.org/mm/file/Catal%C3%A0.zip">aquí</a>.</p> <p>Descàrrega <a class="spip_out" href="http://www.comerciojusto.org/mm/file/INFORME%20COMPLETO.pdf">informe complet</a></p> <p>Descàrrega <a class="spip_out" href="http://www.comerciojusto.org/mm/file/Nota%20informe%20anual.pdf">nota de premsa</a></p> <p>Font: <a class="spip_out" href="http://www.europapress.es/sociedad/consumo-00648/noticia-crece-comercio-justo-pesar-crisis-20110929131947.html">Europa Press</a></p></div> </div>
http://realiment.balearweb.net/post/105308
Mon, 10 Oct 2011 05:50:24 +0200Això és Vida Cooperativa: Carta als consumidors<p><img src="http://aixoesvidaprueba.files.wordpress.com/2011/05/bannerfurgo6.jpg" border="0" width="950" height="200" /> </p><p>Reproduïm a continuació la carta que la <a href="http://aixoesvidaprueba.wordpress.com/2011/10/06/carta-als-consumidors/" target="_blank">cooperativa Això és Vida</a> que ens proveeix de senalles de verdures ha enviat a tots els seus clients amb les novetats i pròximes convocatòries.</p><p>Estimats consumidors i consumidores responsables,</p><p>Ens dirigim a vosaltres per comunicar-vos les darreres noves; després d’haver participat a unes reunions amb els grups de consum <strong>Realiment </strong>i Puig de St.Pere i entenent que els temes tractats poden haver afectat a altres grups, s’ha convocat una reunió amb els pagesos de la cooperativa per xerrar de les crítiques i possibles solucions que varen sortir dels consumidors. </p><p>Els punts més importants destacats pels consumidors afectats han estat:</p><ul><li>la falta d’informació des de la cooperativa</li><li>la baixa qualitat d’alguns productes, en concret: remolatxa, alls, faves, lletugues, bròquils, etc.. a les caixes de l’hivern.</li><li>el dubte de si compensa comprar la senalla respecte anar al mercat, ja que molts pensen que el fet de poder escollir el producte pot compensar més, sobretot en èpoques de l’any concretes</li></ul><p>En resposta a les vostres demandes, us volem fer saber les nostres apreciacions. </p><p>Som conscients de la importància fonamental que té per al bon funcionament del nostre projecte la vostra confiança, les verdures passen per les nostres i les vostres mans, des de la terra a la taula. Assumim les nostres responsabilitats i demanem disculpes per les molèsties i malentesos que això us hagi pogut causar. La força del nostre projecte radica indiscutiblement en la confiança dels consumidors.</p><p>El tragí de la feina diària i l’esforç per aconseguir treure els productes amb una millor qualitat ens ha fet deixar de banda allò més important, el manteniment d’una bona comunicació amb els consumidors, imprescindible per a què es puguin entendre les nostres dificultats.</p><p>Respecte a la baixa qualitat dels productes, els pagesos assumeixen que haurien d’haver avisat a temps i afegeixen que cada vegada que un producte no estava en òptimes condicions s’han ajustat els preus de manera adequada. Som conscients que el problema és que si no hi ha una informació sobre tot això, vosaltres desconeixeu el procés i es provoquen queixes i malestars.</p><p>Els pagesos estan treballant durament per millorar la qualitat dels seus productes. Per part de la cooperativa seria inviable assumir una despesa per un control extern de qualitat del producte de tal manera que els pagesos prometen ser més exigents amb ells mateixos a l’hora de vendre els seus productes a la cooperativa.</p><p>Després d’haver reflexionat hem concretat algunes possibles solucions per millorar el nostre servei i adaptar-nos a les vostres inquietuds:</p><ul><li>Avisar amb temps si hi ha una oferta d’un producte que es posarà a la caixa amb una menor qualitat.</li><li>Millorar la qualitat dels productes mitjançant el compromís dels pagesos de posar un filtre més exigent de qualitat dels seus productes abans de sortir de les finques.</li><li>Llevar els 2€ de gestió de la cooperativa, sense incrementar els preus, de tal manera que la caixa ara mateix dur 15 i 20€ de productes (de fet ja fa dues setmanes que esta en marxa).</li><li>Crear una senalla més petita de valor de 10€ per aquelles persones que viuen totes soles o que no consumeixen moltes verdures</li></ul><p>Aquestes mesures <strong>suposaran un esforç enorme per l’economia de la cooperativa</strong> i per això us demanem que ens acompanyeu en aquest esforç, fent més sòlids els grups de consum, reprenent seriosament el compromís de fomentar el consum dels productes ecològics i locals que feu tots i totes a través de les nostres caixes.</p><p>Necessitem que com a mínim tots els grups arribin a tenir <strong>10 unitats familiars</strong> que consumeixen setmanalment o bisetmanalment per tal de fer més efectiu el transport al vostre local.</p><p>Per ajudar-vos a aconseguir aquest objectiu hem pensat. Una altra idea és la d‘intercanviar feina per senalles, si hi ha algú que hi pugui estar interessat pot contactar amb nosaltres.</p><p>A nivell d’informació, des de la cooperativa sabem que és molt necessari millorar les nostres eines per tornar a apropar-vos al nostre camp. A través de la nostra pàgina web, correu electrònic, carta i jornades de feina a les finques intentem cuidar el fil que ens uneix.</p><p>Amb l’objectiu de mostrar-vos una part fonamental de la cooperativa, de manera transparent, hem pensat de fer la primera jornada, amb un especial èmfasi a la economia de la cooperativa, serà el 22 d’octubre a Son Durí, hi assistiran tots els pagesos per veure’ns les cares i començar una nova temporada amb la reunió d’ “Enllaç” a on voldríem, entre altres coses, fer conèixer més detalladament els números contables de la cooperativa per tal de donar-vos una imatge més transparent del projecte que esteu fomentant.</p><p>I les properes jornades seran:</p><ul><li>19 novembre Finca Binifela on farem un petit curs de compostatge.</li><li>17 desembre Finca Son Ravanell on farem torró pel Nadal.</li><li>28 gener Finca So n’Amengual on farem feines d’hort.</li></ul><p>Gràcies pel vostre suport,</p><p>Vos mantindrem informats!</p><p>15-09-2011</p><p>Això és vida </p>
http://realiment.balearweb.net/post/105306
Sun, 09 Oct 2011 07:41:03 +0200França i Itàlia afavoreixen els circuits curts de comercialització agrària<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://www.laregioninternacional.com/resize.php?pic=imagenes/elementos/337_productos%20agrarios.jpg&tipo=350" border="0" width="270" height="180" /></div> <p><span style="font-size: medium"><strong>A França, afavoreixen els circuits curts de productes agraris al Codi de la contractació Pública</strong></span></p><p>La reforma del Codi de la Contractació Pública permet a les institucions públiques afavorir els circuits curts en les seves compres de productes agraris. Amb aquesta mesura s'amplien els criteris per a la compra a altres motius addicionals als preus dels productes. D'acord amb l'article 53 del Codi de Contractació Pública, per adjudicar el contracte a un candidat que hagi presentat l'oferta més avantatjosa, l'òrgan de contractació es basarà tant en criteris de preu com en una pluralitat de criteris no discriminatoris i relacionats amb l'objecte del contracte. </p><p>Un decret emès el 26 d'agost inclou en la llista de criteris del Codi "les prestacions en el desenvolupament dels subministraments directes de productes agraris". D'acord amb el Ministeri d'Economia, aquest criteri té com a objectiu promoure els circuits curts per maximitzar el valor per al productor, reduir el cost incorregut pels intermediaris i preservar el medi ambient mitjançant la limitació del transport de mercaderies. </p><p><span style="font-size: medium"><strong>I a Itàlia, la venda directa alimentària es troba en plena expansió</strong></span></p><p>Es calcula que les vendes d'aliments realitzades directament pels pagesos italians aquest passat estiu han superat els mil milions d'euros, segons una enquesta realitzada per l'organització agrària Coldiretti. Per afavorir aquesta forma de venda s'ha posat en marxa una xarxa de 800 mercats en les zones d'estiueig en el marc del projecte "Campagna Amica", llançat per aquesta organització fa dos anys. S'està estudiant, així mateix, un projecte de botigues epecializadas. El 2010, 8,3 milions de persones italianes van realitzar compres directes a persones agricultores a Itàlia, sobretot d'hortalisses (72%), fruites (51%), formatges (49%) i vi (16%).</p><p>Sergio Marini, president de Coldiretti subratlla que "evitar els intermediaris i la manipulació dels aliments, salvaguardar les tradicions, ajudar a la zona i comprar a un preu just són les principals motivacions que expliquen aquest fenomen i el seu èxit". </p><p>Fonts: <a href="http://www.baserribizia.info/index.php?option=com_content&view=article&id=2744&Itemid=141" target="_blank">Baserribizia.info(a)</a> i <a href="http://www.baserribizia.info/index.php?option=com_content&view=article&id=2727&Itemid=135" target="_blank">Baserribizia.info(b)</a></p>
http://realiment.balearweb.net/post/105281
Fri, 07 Oct 2011 17:30:36 +0200Recollida<div><div style="text-align: center"><img src="http://realiment.balearweb.net/get/realiment01.jpg" border="0" width="245" height="213" /></div><br /></div> <p> </p> <p>Avui divendres 7 d'Octubre tenim <strong>recollida</strong><strong></strong>.</p><p>Hora: com sempre, a les 19h.</p> <p>Lloc: <a href="http://ateneupopularpalma.blogspot.com/" target="_blank" title="Ateneu Popular de Palma">Ateneu Popular de Palma</a> al <a href="http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=Carrer+de+la+Missi%C3%B3,+19,+Palma&aq=1&sll=40.396764,-3.713379&sspn=7.644835,19.753418&ie=UTF8&hq=&hnear=Carrer+de+la+Missi%C3%B3,+19,+07003+Palma,+Illes+Balears&ll=39.574444,2.65101&spn=0.00189,0.004823&z=18" target="_blank">carrer Missió, núm. 19</a>. </p> <p>Si vols participar en el nostre grup de consum o vols saber més del què feim, vine a veure'ns o clica <a href="%5C%22http://realiment.balearweb.net/post/77228%5C%22">aquí</a>. </p> <p>Ens veiem allà!</p><p align="center"> </p><div align="center"> <br /><small>Mostra <a href="http://maps.google.es/maps/ms?hl=ca&ie=UTF8&source=embed&t=h&msa=0&msid=217435546823228840598.00049c4ea5b8491e9b22a&ll=39.57463,2.651696&spn=0.002328,0.00478&iwloc=0004a0c86a4098c0d3f34">Realiment Cooperativa</a> en un mapa més gran</small></div>
http://realiment.balearweb.net/post/105248
Fri, 07 Oct 2011 06:32:54 +0200Mallorca Lliure de Transgènics 2011: primers resultats de la campanya<p> </p><div style="text-align: center"><img src="http://transgenicsfora.balearweb.net/resource/preview/Copia%20de%20panel%20transgenics.jpg" border="0" width="120" height="120" /></div><br /><br />Per tercer any consecutiu, la campanya Mallorca Lliure de Transgènics publica les localitzacions de parcel·les on s’ha conreat blat de les índies modificat geneticament a la nostra illa. En aquest informe que ara vos presentam trobareu els resultats de les prospeccions que hem fet a la zona de sa Pobla, allà on més blat de les índies es conrea a la nostra illa. Al document veureu que s’han localitzat diferents parcel·les als municipis de Campanet, Muro i sa Pobla. Però allò més novedós d’aquest informe és que per primera vegada indica’m on són les parcel·les quan encara no han estat segades. <br /><p> </p><span style="font-size: medium"><strong>Introducció</strong></span> <p>A l’espera de la publicació de les dades oficials sobre superfície de cultius genèticament modificats i llavors transgèniques venudes a l’any 2011, la campanya Mallorca Lliure de transgènics ofereix les primeres dades.</p> <p>Tot i així, sabem que enguany tindrem menys dades oficials que als darrers anys. Donats els canvis normatius. Amb el nou reglament de registre de varietats comercials es dona una major privacitat a les dades de les cases comercials de llavors i es deixaran de publicar les dades sobre les varietats de llavors transgèniques venudes per municipis.</p> <p>Amb els resultats obtinguts a la darrera campanya, s’ha decidit arrancar aquesta a sa Pobla, on s’han incrementat notòriament aquests cultius -i als municipis veïns de Muro, Búger i Campanet- a més de ser el municipi que presenta major superfície cultivada de blat de les índies.</p> <p>Un altre motiu és que s’han trobat diverses varietats locals d’aquest cultius, mantingudes tradicionalment a aquesta zona. Tot això planteja un escenari de possibles contaminacions genètiques en presència de cultius de blat d’índies transgènic.</p> <h1><span style="font-size: medium">Marc legislatiu i context a Mallorca</span></h1> <p>Durant el mes de maig de 2007, en un període governat pel Partit Popular, es va aprovar el Decret 66/2007 que estableix la creació d’un Registre d’Organismes Modificats Genèticament a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’obligatorietat dels agricultors d’informar de les dades de la localització i de la superfície dels seus cultius transgènics per incloure en el Registre. En el mateix Decret es va crear també la Comissió de Bioseguretat, el principal objectiu de la qual és el control i el seguiment dels cultius transgènics a les Illes Balears. Desprès de 3 anys des de la seva aprovació, va tenir lloc la primera reunió d’aquesta Comissió durant el febrer de 2010. Ha passat més d’un any desprès d’aquest reunió i no s’ha tornat a convocar, tot i l’acord que estableix que la periodicitat de les seves reunions en sessió ordinària serà de sis mesos.</p><p>L’octubre de 2007, durant el govern del Pacte, el Parlament Balear va aprovar la Declaració de les Illes Balears com a Territori Lliure de Cultius Transgènics. Però sembla que no hi hagi hagut voluntat política suficient per fer efectiva aquesta declaració de bones intencions. La tendència a Mallorca de conrear blat de les índies transgènic ha continuat augmentant any rere any. Tant sols a Menorca s’ha aconseguit aturar el cultiu de transgènics fins ara.</p><p>Des de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics, hem sol·licitat en repetides ocasions informació al Registre sobre les quantitats i la localització dels transgènics sembrats. Tant sols en una ocasió hem rebut resposta amb les dades globals de hectàrees i nombre de parcel·les, però sense especificar la seva localització ni el municipi al qual pertanyen. Consideram que es una falta de transparència i un risc pels agricultors ecològics o simplement pels que vulguin mantindre els seus cultius lliures de la possible contaminació genètica.</p> <h1><span style="font-size: medium">Resultats de la campanya de detecció de cultius transgènics</span></h1> <p>Enguany i a diferència dels dos darrers anys ens hem avançat a fer la recollida de mostres i la posterior anàlisi d’aquestes. A més, hem incrementat notablement l’esforç. En total, a la conca de sa Pobla hem recollit 44 mostres repartides pels municipis de Campanet, Búger, sa Pobla i Muro.<br /> Una vegada realitzades les analítiques pertinents, 9 han donat positiu i la seva localització està repartida entre els tres municipis.</p><p>La següent taula mostra la ubicació de les parcel·les que han donat un resultat positiu a les analítiques de les mostres recollides; el que vol dir que ens trobem amb camps de blat d’índies transgènics de la varietat Mon-810 de Monsanto.</p> <p><span style="color: #000000"><strong></strong></span></p><div style="text-align: center"><strong><img class="aligncenter" src="http://www.autistici.org/mallorcasensetransgenics/wp-content/uploads/2011/09/cadastre_parcel-les.png" border="0" width="270" height="217" /></strong></div><p> </p> <p><strong>Localitzacions dels camps cultivats amb llavors transgèniques</strong></p><p>Dues de les mostres que han donat positiu: la de Campanet (Pol 1- Par 28) i la de sa Pobla (Pol 12 Parc 146) són de camps que es troben arran del torrent de Sant Miquel que desemboca dins el Parc Natural de s’Albufera.<br /> Llavors unes altres fan referència a camps que es localitzen entre el Camp de Ca, el camí de Can Fornari, el camí de Don Xim i el camí de Can Llaveta, tots ells dins el municipi de sa Pobla (Pol 6 Parc 18; Pol 9 Parc 107; Pol 10 Parc 99-100 i 294; Pol 10 Parc 93). Mentre que un altre camp transgènic ha estat localitzat al camí d’en Totxo també dins el municipi de sa Pobla, just abans d’arribar al torrent de Muro (Pol 15 Parc 126).<br /> Finalment, les dues darreres mostres que han donat positiu pertanyen al municipi de Muro.<br /> Els dos camps afectats es troben al voltant de la carretera MA-3430 direcció sa Pobla – Muro. Un just després de passar el torrent de Muro, a l’esquerra aprop de Vinromà (Pol 3 Parc 90) i un altre a la dreta de la carretera (Pol 2 Parc 235).</p><p>Tot i el nombre de mostres recollides, els nostres resultats tan sols són una petita aproximació a la realitat present. Ja que hem deixat molts de camps amb presència de blat de les índies sense mostrejar. Car tampoc era la nostra intenció fer-ho tot. Però si suficient per detectar la presència de cultius transgènics.</p> <h1><span style="font-size: medium">Risc de contaminació genètica d’altres cultius</span></h1>La informació que vos presentam en aquest document té un caràcter agredolç -tot i la presència de transgènics, la majoria de pagesos opten per sembrar varietats no transgèniques- que es torna més agre si valorem les possibilitats de contaminació.<br /><p> En el cas del blat de les índies, la contaminació transgènica no és una possibilitat sinó una realitat més que demostrada. Dos informes de 20061 i 20082 ens mostraven com els conreus de blat de les índies no modificats genèticament a l’Aragó i a Catalunya han estat contaminats any rere any fins a crear una situació d’abandonament d’aquest cultiu de la gran majoria de pagesos que no volen saber res de transgènics. </p><p>El blat de les índies fa servir el vent com a mitjà per pol·linitzar-se, i el seu pol·len pot volar grans distàncies. Així, el pol·len dels conreus de blat de les índies MON810 de sa Pobla, Muro o Campanet haurà volat i hi ha grans possibilitats de què hagi fecundat altres conreus. Si analitzem els grans de blat de les índies provinents d’aquestes fecundacions veurem com tenen presents els gens del MON810, amb tots els inconvenients que això representa. Ara mateix no hi ha cap estudi, ni cap interès per part de l’administració per estudiar la contaminació transgènica a la nostra illa, però unavegada més ens hem de remetre als informes esmentats amb anterioritat que mostren i demostren com la contaminació s’ha generalitzat a Catalunya i l’Aragó en els darrers anys. Només per salut democràtica, convindria que l’assumpte de la contaminació s’abordés seriosament i es fessin estudis.</p><p>Els pagesos que opten per no sembrar transgènics tenen els seus motius, igual que els consumidors que opten per no consumir-los.</p><p>A més els informes ens mostren les negatives conseqüències econòmiques que la contaminació transgènica ha tengut en alguns pagesos que havien compromès una producció lliure d’OMG i en els pagesos ecològics (la presència d’OMG està totalment prohibida en l’agricultura i la ramaderia ecològiques). Així mateix, dins el context europeu en què la majoria de la població no vol transgènics i on diferents països (entre ells Alemanya, Àustria, França o Itàlia) prohibeixen aquests conreus, produir conreus transgènics o productes contaminats genèticament no té sentit i representa engrunar-se els dits de cara al futur. Es pot arribar al punt que els productes derivats d’aquest blat de les índies o dels animals alimentats amb ell siguin rebutjats pels consumidors locals i europeus.</p><p>Una altra conseqüència de la contaminació transgènica és la pèrdua de biodiversitat. Si hi ha pagesos de la zona que conserven varietats tradicionals -que ens consta que sí-, aquestes tenen moltes possibilitats d’empeltar-se amb gens de MON810, hibridant-se i perdent-se per sempre més<br /> aquesta varietat tradicional.</p> <p>Notes:<br /> 1- Informe <a href="http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/copy-of-la-imposiblecoexisten/">La impossible coexistència</a><br /> 2- Informe <a href="http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/la-coexistenciasigue-%20siendo-i/">La coexistencia sigue siendo imposible </a></p> <h1><span style="font-size: medium">Demandes</span></h1><ul><li> Demanam que l’administració aporti informació pública sobre la localització exacta dels cultius transgènics sembrats a les Balears.</li><li>Denunciem a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i concretament als responsables polítics per la seva absoluta passivitat en el tema. Fa més d’un any que s’hauria d’haver reunit la Comissió de Bioseguretat i, a dia d’avui, encara no ho ha fet. Així mateix, demanam el compliment de les seves funcions de seguiment i control dels cultius OMG.</li><li>Denunciem el fet que la carn és venuda a les carnisseries sense informar als consumidors que la carn procedeix d’animals alimentats amb pinsos transgènics.</li></ul> <h1><span style="font-size: medium">De cara al futur</span></h1> <p>Tenim previst:</p><ul><li>Difondre informació adreçada als consumidors/eres i als pagesos/es sobre el risc i la problemàtica que impliquen els transgènics a l’agricultura i a l’alimentació.</li><li>Accions de denúncia dins de la setmana estatal per la diversitat agrícola cultivada (1 a 9 d’octubre).</li><li>Seguim amb la campanya de detecció de cultius transgènics.</li></ul> <h1><span style="font-size: medium">Més informació</span></h1> <p>Descarregau l’<a href="http://www.autistici.org/mallorcasensetransgenics/wp-content/uploads/2011/09/Informe-2011_web.pdf" title="informe transgènics zona sa Pobla 2011">informe en .pdf</a></p> <p>e-mail: mallorcasensetransgenics@riseup.net</p> <p>Web: http://www.autistici.org/mallorcasensetransgenics/</p> <p><a href="http://maps.google.es/maps/ms?msid=203616570950674122037.0004acd74b67ac2cb2a55&msa=0"></a></p><div style="text-align: center"><a href="http://maps.google.es/maps/ms?msid=203616570950674122037.0004acd74b67ac2cb2a55&msa=0"><img class="alignleft" src="http://www.autistici.org/mallorcasensetransgenics/wp-content/uploads/2011/09/Mapa_transgenics_saPobla.png" border="0" width="510" height="660" /></a></div><p> </p>
http://realiment.balearweb.net/post/105190
Wed, 05 Oct 2011 06:19:33 +0200Realiment: Nota informativa de l'assemblea del 30 de Setembre de 2011Els i les membres del grup de consum Realiment ens vàrem reunir el proppassat divendres 30 de Setembre i vàrem adoptar els següents acords:<br /><ul><li>A causa de la infrautilització que es fa del <strong>local </strong>on estam ara ubicats (<a href="http://ateneupopularpalma.blogspot.com/" target="_blank">Ateneu Popular de Palma</a>) i del cost que això representa per a les compres del grup de consum, s'ha acordat que per al mes de Novembre hauríem de tenir un altre lloc de trobada i recollida de les comandes. S'han proposat vàries alternatives que s'estudiaran al llarg d'aquest mes d'Octubre i entre les quals, a la pròxima reunió (divendres 21 d'Octubre), s'haurà de decidir. També es podran plantejar noves opcions per debatre durant aquest mes. </li></ul><ul><li>El grup de consum Realiment va acordar ser present a la <a href="http://realiment.balearweb.net/post/105073" target="_blank">3a Trobada de <strong>Creant Xarxa</strong></a> (dissabte 1 d'Octubre) amb l'objectiu d'intercooperar per millorar diversos aspectes del funcionament en grup i amb la Xarxa.</li></ul><ul><li>Finalment, es va adoptar un preacord en què el grup de consum es doti d'un únic <strong>tresorer </strong>per dur a terme els ingressos i pagaments a proveïdors. Paral·lelament, es va acordar donar-li un nou impuls a l'eina informàtica per a fer les comandes.</li></ul>
http://realiment.balearweb.net/post/105187
Tue, 04 Oct 2011 07:13:02 +0200