Bloc de Maties Coll
https://maties-coll.balearweb.net
UN DIA DESPRÉS, A MART<p>Un dia després, a Mart, tot serà diferent. Dins l'habitacle en què respiràvem, interactuàvem i sentíem (en una paraula, vivíem) cap detall fa pensar que s'inaugurarà, en breu, un període de temps distint de l'anterior. I la desgràcia és que no hi ha marxa enrere. Inevitablement, marcarà un abans i un després a les nostres vides. Nosaltres, que vam donar la resta de la nostra vida per explorar aquell planeta desconegut, per fundar una colònia que fos l'esperança de la Terra quan cap de les dues ja no existissin. Nosaltres, que ens pensàvem ser el futur de la humanitat...</p>
<p>Records en ràndom vénen a la meva ment, memòries angoixants per la seva placidesa solar, que no vaig saber valorar al seu moment. Com quan em ficava dins les artèries principals de la gran ciutat, cercant fondre'm entre la societat. Volia ser igual que els altres, sense saber ben bé què significava ser igual. En el fons sabia que era únic, i poc podia fer per evitar-ho. La gent no em cedia el pas com als altres, em mirava als ulls amb mirada escrutadora, i jo acotava el cap, cercant sense èxit passar desapercebut. Com m'hauria agradat, ara, fer valer la meva especificitat. Però en aquell moment no sabia qui era.</p>
<p>Ara ho sé. La meva personalitat es forjà en els cinemes, a les sessions més nocturnes de totes, en pel·lícules de superherois turmentats pel seu passat, en al·legories sobre la perdició humana, de vicis, bales perdudes i peixos dins el rostoll. I era ben humà. Em vénen amb vergonya a la memòria els pets que se m' hi escapaven, a la sala de projecció, fruit dels aliments processats que em fotia abans. Pizzes congelades de microones, noodles instantanis, ensalades de pots de vidre... Ara, tenint en compte el que ens donen per menjar cada dia, em pareixen els aliments més meravellosos i naturals de la història. Sé, tristament, que no els tornaré a provar. I les Coques-coles s'han acabat, també.</p>
<p>Em deman insistentment si s'hauria de fer alguna cosa. I ja sabeu la resposta; per això som aquí. Aquesta vegada no basta posar-se una camiseta verda, però també ho farem. Aquesta camiseta representa a Mart, com bé sabeu, els ideals d'esperança amb els quals ens dugueren aquí. Encara record quan al meu planeta natal el verd era l'esperança d'una educació millor. Ens va costar molt, però ho aconseguirem, tot i les mentides i la manipulació d'un govern que no podia guanyar mai pel seu propi analfabetisme.</p>
<p>Escoltarem una vegada més els violins de Nebraska, que m'han fet volar cap al meu passat i després començarem, no sé si amb èxit o no. Estam sols. Ningú sabrà si hem guanyat o perdut. La desconnexió amb la Terra és total i ningú ens podrà jutjar més que l'ordre que establirem nosaltres. </p>
<p>Queden tres hores per a què comenci un nou dia, i les noves taxes de cobrament d'aire per respirar entraran en vigor a partir d'aquest precís moment. Ens queda poc temps. Agafau el que queda d'arsenal i lluitau. No ho faceu per vosaltres ni per mi, perquè ja som cadàvers. Feis-ho pel futur que ens van prometre i que ens han arrabassat.</p>https://maties-coll.balearweb.net/post/118161LES 10 MILLORS PEL·LÍCULES DE 2013<p>En aquest estrenat 2014, aquestes són les pel·lícules que més m'han impactat del 2013. Aquests dotze mesos m'he enduit grans sorpreses cinematogràfiques que han estat un contrapunt a les males notícies que periòdicament (i malauradament) han estat protagonistes de l'actualitat, ben farcides de fanatisme, manipulació, corrupció, mentides, mala fe i retalls socials...</p>
<strong><p>10- The Cabin in the Woods</p></strong>
<p>O un gran manual per explicar els recursos típics i tòpics que apareixen a la majoria de pel·lícules de por protagonitzades per adolescents. Tots ells van desapareixent fins que només en queda un... L'he elegida per l'originalitat de la proposta i la sorpresa contínua. El final traspassa els límits d'allò imaginable i previsible.</p>
<strong>9- Don Jon</strong>
<p>Josep Gordon-Levit debuta a la direcció protagonitzant una proposta fresca, dinàmica i alegre que va més enllà del cinema convencional pel tractament que fa de les relacions de parella i de l'amor quan apareix un convidat inesperat: l'addicció a la pornografia. Espectaculars Scarlett Johansson i Julianne Moore en els seus rols femenins contraposats.</p>
<strong>8- Gravity</strong>
<p>S'ha de fer un exercici de consciència abans d'anar a veure aquesta odissea de ritme molt mesurat i amb esquitxades de thriller. Ha estat la primera pel·lícula pensada per al 3d (obviant els documentals, és clar) que defuig del cinema més comercial que podem trobar a aquest tipus de sales. Una faula sobre la vida, la mort i les segones oportunitats en un espai infinit ple de metàfores visuals.
</p>
<strong><p>7- Las Brujas de Zugarramurdi</p></strong>
<p>Estam d'enhorabona. Tornam a tenir (a la fi!) Álex de la Iglesia en estat pur. Després de diversos intents bastant mediocres, a la fi el director torna a la seva millor versió (la de <em>El día de la bestia</em>). Personatges delirants, situacions rocambolesques, violència descontrolada, humor políticament incorrecte i diàlegs amb molta llibertat creativa. El final podria estar més ben parit des del punt de vista dels efectes especials, però així i tot el metratge val molt la pena. La millor comèdia espanyola de l'any.</p>
<strong><p>6- The Butler</p></strong>
<p>Aquest film i <em>12 Years a Slave</em> han estat les aportacions més importants d'enguany sobre la reivindicació dels drets humans per part de la comunitat negra als Estats Units. En el cas de <em>The Butler</em>, però, l'anàlisi és més llarg i profund i és una proposta seriosa i interessant que exposa el tema racial des del carrer i des del poder. Una lliçó d'història magistral. Una curiositat: hi apareix una Mariah Carey que costa de reconèixer i que no arriba a articular cap paraula.</p>
<strong><p>5-The Words</p></strong>
<p>Una d'aquestes rareses que et mantenen amb el cul aferrat a la butaca des del principi fins al final (i et quedes amb ganes de més) sense cap altre recurs que la història en ella mateixa, sense necessitat d'additius de cap tipus (efectes especials o girs argumentals inversemblants). Un conte perfectament mesurat en les seves dosis que té la literatura com a gran company de viatge. Imprescindible.</p>
<strong><p>4- Side Effects</p></strong>
<p>Aquest 2013 ha tengut tres thrillers molt recomanables. Un ha estat Trance, de Danny Boyle, un altre el trobareu un poc més envant en aquest trailer, i finalment, aquesta meravella de Steven Soderbergh que té com a rerefons el tema de la medicació psiquiàtrica. De cap manera sereu capaços de predir el final.</p>
<strong><p>3- Jagten (The Hunt)</p></strong>
<p>Popularment es creu que a la vida els gats i els nins sempre diuen la veritat. La trama d'aquest film parteix de la creença certa del segon supòsit. Però això no té per què ser cert. És més, les mentides dels més petits poden ser molt perilloses si la societat adulta els dóna credibilitat. Les conseqüències poden ser catastròfiques i imprevisibles. Molt dura i angoixant.</p>
<strong><p>
2- Prisoners</p></strong>
<p>Sense cap dubte, el thriller de l'any. Pensava que seria una pel·lícula més de pare que cerca la seva filla desapareguda. D'aquestes n'hi ha a bufetades. No obstant això, el fet que el director fos Dennis Villeneuve, autor de la magistra Incendies, em va decidir a donar-li una oportunitat. I efectivament, des d'un esquema argumental mil vegades executat, la pel·lícula no té res a veure amb les anteriors. La trama és tant o més angoixant que el número tres d'aquest rànquing, però a més s'hi afegeix el qüestionament de les accions dels protagonistes. Un must.</p>
<strong><p>1- La grande bellezza</p></strong>
<p>Paolo Sorrentino signa un espectacle visual lleugerament surrealista ple de bellesa estival, llum, nit, excessos, música, vida, mort i tempus fugit. Roma i el seu llegat és un personatge més. El protagonista és la variant italiana del nostre Esteban Mercer i les cròniques socials que surten al Diario de Mallorca. De fet, la crítica principal va dirigida cap a aquest tipus de personatges suposadament vip, però que no són més que el reflex d'una decadència moral llargament instal·lada i consentida. Jep ha estat un d'ells, però ha complit 65 anys, està de tornada i es considera suficientment vell com per poder dir obertament el que pensa. La introducció visual i musical del principi és ja un avís del que ens espera com a espectadors. La podeu veure actualemnt en VO al Cineciutat de Palma.</p><img style="margin: 5px;" alt="" src="http://maties-coll.balearweb.net/get/The-Great-Beauty_redim_site.jpg" />
<p>I fins aquí. Són recomanables també <em>Promised Land, Hasta la vista, 7 cajas, Django Unchained, Trance, The </em><em>Angel's Share i Liberal Arts</em>. L'exponent màxim d'avorriment des del meu punt de vista l'han representat pel·lícules com<em> Amour, Los amantes Pasajeros</em> i la infumable <em>The Wolverine</em>.</p>
Fins l'any que ve!https://maties-coll.balearweb.net/post/117399STREETLIGHTS (part V i última)<p>I efectivament, el matí següent va pensar com podia fer-s’ho per llevar-se na Mary de damunt, tot i que a les nits era ell qui ocupava aquell lloc de domini sexual. Paradoxalment, mentre pensava això, el mòbil sonà. Pensà que seria sa mare, cridant a deshora. Però era ella. No recordava haver-li donat el seu número, però era probable que ho hagués fet la primera nit de totes i que no ho recordés.</p>
<p>-Què fas?</p>
<p>-Ehhh... Res, llegia un poc...</p>
<p>-He pensat que podríem fer altres coses...</p>
<p>-Ah, sí? Com a què?</p>
<p>-No sé... Tal vegada podríem quedar per anar al casino plegats, de compres, a un dels shows de per aquí...</p>
<p>-Sí, sí... Tal vegada és una bona idea...</p>
<p>-Com que tal vegada? No t’ho pareix?</p>
<p>-Sí, és clar que sí! No, és que... Saps què passa? Que ara no puc xerrar perquè ha vengut ma mare... Te telefonaré tot d'una que pugui!</p>
<p>No feia comptes telefonar-la ni de bon tros. En aquell moment, amb els testicles no buits, sinó assecats, descobrí que no volia saber res més d’ella i que la tenia avorrida. Però aquell sentiment tan clar havia aparegut en un mal moment. No li agradava faltar a la seva paraula i ja havia quedat amb ella, amb la qual cosa al final la va telefonar, va posar una excusa qualsevol per no quedar-hi al capvespre i finalment feren el mateix pla de sempre: sopar i llit.</p>
<p>Des del punt de vista de’n Frankie aquella cita fou la més tediosa de la seva vida. La seva consciència en cada moment li recordava que no volia estar amb aquella dona. Es sentia segrestat, fora de lloc, però pensava que aquest sacrifici era necessari per a l’alliberament. Durant el sopar va començar a beure molt d’alcohol per intentar animar-se i eliminar aquelles idees negatives del cap que l’incapacitaven per dissimular la seva incomoditat. Però no funcionava. Els defectes que trobava a aquella cara i a aquell cos s’incrementaven i pensar que més tard havia de ficar-se al llit amb aquella imitació de dona jove li feia vomitera. Però, a més, na Mary havia encetat un nou tema de conversa: “plans per passar temps plegats de dia”. </p>
<p>Inequívocament, per a aquella cougar ja era hora de passar a una nova etapa, tot i que aquesta no havia estat consensuada amb l’altra part de la parella. Contràriament al que pensava en Frank al principi d’ella, na Mary no era una explotadora sexual, tot i que es vestís com a tal, sinó una ànima desesperada a la recerca d’una relació de llarga durada. El sexe era per a ella el mateix que l’alcohol per a en Frank: una eina per aconseguir el que volien. Mentre es succeïen una darrera l’altra totes les ofertes d’oci possibles amb un entusiasme renovat, en Frank no deia res. I això era preocupant, perquè el temps que estava callat era el que invertia en beure alcohol mentre esperaven els plats.</p>
<p>Al primer plat el món ja li donava voltes i lamentà trobar-se indispost, tot i que ho digué tímidament. Pocs minuts després ella s’excusà i anà al bany. Quan tornà trobà un bitllet de 100 dòlars per pagar la factura i a damunt aquesta escrit. “No me trob bé, me n’he hagut d’anar. Perdona”.</p>
<p>Quan passà això ell ja era dins un taxi, pensant si li feia més oi l’alcohol que havia ingerit o la recent imatge d’ella enfront seu dient barbaritats sobre el futur. Tot i això, es lamentà de ser tan feble i covard de no poder mirar-la a la cara per dir-li que la relació que tenien s’havia acabat. Quan arribà finalment a cases, tirà la targeta sim del telèfon a la paperera i, abans d’aclucar els ulls tirat al sofà davant la televisió encesa, pensà que no seria mala idea mudar-se a un altre apartament, qui sap si a Atlantic City, on també hi havia bars, casinos i llums.
</p>
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=80o_Yz6zkAs">http://www.youtube.com/watch?v=80o_Yz6zkAs</a>https://maties-coll.balearweb.net/post/115625STREETLIGHTS (part IV)<p>En Frank necessità aquella mateixa nit i part del dia següent per recuperar-se d’aquella ressaca infernal. El sendemà dematí ja només li quedava la sequedat de boca i el mal de cap, i anà a la farmàcia a comprar unes pastilles que certament li anaren molt bé. Una hora abans de la cita amb na Mary, més o manco recuperat, reflexionà profundament sobre com havia perdut aquell dia sencer. No havia pogut llegir ni escriure. S’havia hagut de conformar amb escoltar música, ajagut al llit amb un peu en terra, i fluixet. Allò no podia tornar a passar. Sentia com havia perdut el temps miserablement. Vessava de ràbia i impotència, i pensava que no havia de perdre el nord. Si el que volia era consumar un coit, l’alcohol havia de ser un mitjà per aconseguir-ho, i no un enemic del seu propòsit. Tengué al davant una dona preparada sexualment tota la nit i se n’havia anat tot en orris per un estúpid joc de resistència alcohòlica que ella clarament havia guanyat. Havia quedat com un nin petit. Es pensava tenir el control de la situació, i no era més que la il•lusió que li proporcionava la graduació de les diferents begudes. Ella l’havia tengut des del principi on volia i simplement l’havia posat a prova.</p>
<p>No obstant això, alguna cosa bona li degué trobar per donar-li una segona oportunitat. I aquesta, sens dubte, havia de ser victoriosa. S’animà veient-se damunt ella d’esquena, penetrant-la a una velocitat percutora, mentre na Mary, amb les cames difícilment més eixancades, li demanava cridant de plaer que s’aturés per favor davant de la impossibilitat del seu cos d’assimilar tal sobrecàrrega de volum de plaer.</p>
<p>El resultat no fou tan espectacular com el de la imatge descrita al paràgraf anterior, però sí que es pogué considerar satisfactori. Aquesta vegada begueren poc i barrinaren molt. Fou en perspectiva la millor nit de totes les que vengueren després. I tots dos estigueren d’acord en que aquella cita ideal s’havia de repetir.</p>
<p>Per tant, la segona nit no només quedaren a un bar, sinó que també anaren a sopar a un restaurant. El sopar fou un tràmit i el sexe fou increïblement millor que el de la nit anterior. La tercera nit quedaren també per anar a sopar i en Frank començà a adonar-se que havia adquirit un domini del cos de na Mary que li permetia controlar-la sexualment, cosa que li va agradar. La quarta nit es repetí el ritual. Quan acabà dins ella, a en Frank li vengué al cap una idea que fins a aquell moment romania inèdita: ja podia passar pàgina.</p>
(Part V i darrera... <strong>dissabte</strong>!)https://maties-coll.balearweb.net/post/115624STREETLIGHTS (part III)<p>Era una dona d’una quarantena i busques d’anys, amb un vestit vermell obscur d’una sola peça, ben conservada segurament gràcies a un règim estricte, un bon maquillatge, alguna petita intervenció quirúrgica i una tenyida impecable. Ell era gras, quasi calb i malgirbat, i conscient que no podia demanar duros a quatre pessetes, va decidir que no podia deixar passar aquella oportunitat de caràcter clarament sexual. S’acostà a la taula d’aquella desconeguda per agrair-li el detall de la beguda, i demanà permís per asseure’s amb ella. Aquest gest de gentleman li encantà, a na Mary. Així era com nomia. I per això l’havia convidat a un Bloody Mary. O això li va fer creure.</p>
<p>-Saps per què t’he convidat a un Bloody Mary, estimat?</p>
<p>-Una elecció peculiar sens dubte, però no... No ho sé</p>
<p>-Pensa en el nom i en mi, i trobaràs la resposta...</p>
<p>-Mary?</p>
<p>-Encantada...</p>
<p>-Jo em dic Franklin...</p>
<p>-Molt bé, Frank. Farem una cosa, doncs. El pròxim dia tu em convides a un San Francisco... amb alcohol... –I li va aclucar l’ull-.</p>
<p>Aquella referència a una pròxima vegada, ja d’entrada, el va relaxar moltíssim. Ja no havia de passar pena per consumar el coit, que era l’única cosa que li preocupava. L’amor, que l’havia duit a Las Vegas, s’havia anat transformant a mesura que passaven els dies en fortor. I ja no estava segur de si volia estar amb algú. Ja només pensava en alleugerir el pes dels seus testicles. Fins i tot la seva lectura, que al principi li pareixia un testimoni de rebel•lia i superació personal en el nom d’Emma Bovary, se li havia capgirat totalment, i ara ella tenia un amant i quedava per barrinar d’amagat del seu marit, descuidant totalment la seva pròpia filla i endeutant-se sense límits. Si la seva estimada Emma havia tornat una puta capritxosa, per què ell no podia corrompre’s pel sexe i oblidar l’amor? Al cap i a la fi, era a Las Vegas, no estava lligat per cap compromís i, el més important, de tot el que fes allà ningú sabria res.</p>
<p>Van demanar més Bloody Marys. I tequiles, whiskies, limoncellos, gin-tonics, vodkas... Agafaren una gatera tan grossa que amb prou feines van poder arribar a l’apartament d’ella, que era relativament a prop del bar. Just passar el portal, es tiraren al llit i feren una dormida que en el cas masculí es perllongà fins a les tres del migdia, només interrompuda per alguna incursió al vàter per vomitar.</p>
<p>Na Mary despertà en Frank. Ella estava clarament en millors condicions. Quan ell obrí els ulls, ja havia tengut temps de maquillar-se, dutxar-se, vestir-se i fer-se presentable. L’animà a anar-se’n a cases i a quedar el sendemà, al mateix bar. Ella li prometé que no el deixaria beure tant, perquè li interessava més fer altres coses a part de dormir quan arribessin al seu apartament.</p>
<p>-Al cap i a la fi, crec que al final demanarem San Franciscos sense alcohol...</p>
(<strong>Dijous</strong>... més!)https://maties-coll.balearweb.net/post/115623