Antoni Rodriguez

LA FILLA DE L'AMBAIXADOR

antonirodriguez — Tue, 21 May 2013 19:01:58 +0200

Sense saber com, el rumor de què la nova veïna era filla d'un ex ambaixador espanyol a París es va estendre com una reguera de pólvora pel poble. Mai se'm va ocórrer posar-ho en dubte.

Havia arribat amb la tardor, invertint el flux migratori al qual els habitants del port estàvem avesats, per a treballar a l’escola. Però, malgrat la seva professió, mestre, per a la gent del poble, ella seria, sobretot, "la filla de l'ambaixador". I amb aquest sobrenom la vam conèixer arreu mentre va viure entre nosaltres, sense que ella fes res, que jo sàpiga, per desmentir-ho.

Deixant de banda la seva feina, de la vida personal els veïns just sabíem que era casada amb un mariner, el qual gairebé sempre era absent.

Les primeres imatges que guardo d'ella són les d'una dona fràgil, de mirada tendre i el posat tranquil. Recordo que el que em va cridar més l'atenció en veure-la per primer cop va ser el seu somriure franc.

La presència de la dona per casa meva aviat es convertí en un fet diari. Venia per l'establiment, una petita llibreria de la qual puc malviure però que em deixa, a l'hivern, moltes hores buides per dedicar-me a llegir i a allò que més m'agrada: escriure. Jo li recomanava la lectura de tal llibre o tal autor i ella, per compartir conversa, acabà per contar-me la seva vida. Tot semblava encaixar segons la versió popular. Nascuda a París, filla d'espanyols, amb molt de món a sobre, s'havia llicenciat en filologia castellana a la universitat de Salamanca, una ciutat gèlida. Hi havia passat tant fred mentre estudiava que decidí que el seu primer destí seria un indret on la calor fos abassegadora. Va marxar a ultramar.

Algú li havia dit que arribant a les illes Canàries entre els mesos de setembre i novembre, temporada en que els vaixells de vela salpen rumb a l'altre cantó de l'Atlàntic aprofitant el buf dels alisis, ho tindria fàcil per trobar un vaixell que la portés de franc, sempre que estigués disposada a treballar en les tasques del vaixell els cinc mil quilòmetres que separen les Illes Canàries del mar del Carib. Si partia a principis de setembre arribaria a punt per a l'inici del curs.

Dona de terra endins, mai havia navegat fins llavors, però les ànsies d'aventura l’empenyien a cercar en el desconegut, descobrir sobre la pell les sensacions fins llavors només intuïdes durant la lectura de llibres de viatges que l'havien portada a través dels mars fins a mil ports imaginaris, convertida en l'amant d'un capità corsari de l'illa de les Tortugues.

I s'embarcà. Va enrolar-se com a tripulant gràcies a un jove mariner a qui havia conegut la nit anterior mentre voltava per les tavernes del port cercant qui haguera de menester un grumet, una cuinera o tan sols algú per a netejar la coberta de la nau. L'objectiu primordial era embarcar-se. Partir.

A trenc d'alba es trobava disposada a peu d'escaleta, tal i com havia quedat amb el mariner, el mateix mariner que més tard havia de convertir-se en el seu particular capità pirata i amb qui s'havia de casar en una vella capella a l'illa de Martinica, per a accedir a bord de la goleta que havia de portar-la mar enllà.

Allà van viure i navegar durant uns mesos. Ell treballava contractat per americans que descansaven en aquells indrets, i ella ho feia en una escola, vell edifici colonial, de Fort-de-France.

Acabat el curs, tocava l'hora del retorn i decidiren anar a parar a una illa de la Mediterrània. El sol, la mar. Els havien parlat de Mallorca i hi posaren rumb. Per a ell trobar feina no fou difícil. Ella aconseguí destí a escola del poble.

Dos hiverns durà la felicitat. Ara, al tercer any de casats, ambdós han desaparegut de la meva vida. Ell va morir fa poc en un desafortunat accident d'automòbil. Ella no aguantà el dolor i, afligida, partí sense revelar-me quin rumb prenia. Poc abans de marxar em confessà el que la gent donava per fet, que ella no era filla de cap ambaixador, que el seus pares emigraren a França anys enrere i que allà havia nascut ella. Què sabia com l'anomenava la gent i que li havia caigut en gràcia. Per això mateix mai s'havia preocupat de desmentir-ho. No feia mal a ningú i, en un cert sentit, l'afalagava. No vaig entendre per què m'ho explicava fins que va desaparèixer. No em va voler deixar una mentida d'ella. Tampoc jo vaig deixar de dir-li que amb el temps m'he n'havia enamorat, que amb les seves visites, gairebé diàries, m'havia impregnant del seu cos. Veritat per veritat, la meva va ésser més sagnant.

PSM-IV reclama un pas segur entre la Gran Via i la zona esportiva de Const�ncia, Sallista i Beat

antonirodriguez — Sun, 13 Jan 2013 14:34:15 +0100

Des del PSM-IniciativaVerds consideram necessària la construcció d'un pas segur, proper i directe que connecti la Gran Via amb la zona esportiva de Constància, Sallista i Beat Ramon Llull. En aquest sentit, la nostra coalició presentarà iniciatives a l'Ajuntament d'Inca i al Consell de Mallorca.

Com a portaveu de PSM-Iniciativaverds a l'Ajuntament d'Inca, dir que hem presentat una moció a l'Ajuntament per tal que el consistori inquer insti el Consell de Mallorca a construir un pas segur entre la gran Via i la zona esportiva. El Consell és el titular d'aquesta carretera i li correspon fer aquesta inversió, que és ben necessària.

Fa anys que la ciutat d'Inca reclama un pont que uneixi la Gran Via amb l'altre part de la ciutat on es troben les zones esportives de Constància, Sallista i Beat Ramon Llull, així com un nombre considerables de comerços i aparcaments. Fins i tot, en un futur, aquest pas podria connectar un passeig que uneixi el centre urbà amb l'Hospital d'Inca.

L'any 2004, l'Ajuntament d'Inca aprovà per unanimitat una proposta de batlia en la qual es reclamava al Consell de Mallorca fer aquest pont. Consideram que ara és el moment de tornar a reivindicar aquesta demanda històrica.

Per la seva banda, Joan Font, portaveu de PSM-IV-ExM al Consell de Mallorca, posa de manifest que “en aquests moments el Consell de Mallorca i el Ministeri de Foment del Govern de l'Estat renegocien la distribució dels 431 milions d'euros del conveni de carreteres de Mallorca. És per això que resulta molt oportú tornar a reivindicar aquesta demanada del municipi d'Inca, perquè el Consell de Mallorca disposa de pressupost per dur-la a terme. Només fa falta que hi hagi voluntat política per part de l'equip de govern del Consell de Mallorca. Des de PSM-IV.ExM sol·licitarem a la presidenta Maria Salom que prioritzin aquelles obres que, com aquesta, són de menor impacte i faciliten la mobilitat i la seguretat dels vianants”.

Debat sobre els pressuposts de l'ajuntament d'Inca 2013

antonirodriguez — Fri, 30 Nov 2012 18:54:40 +0100

Fa gairebé un mes que des del PSM-IV els vàrem demanar sobre l'elaboració del pressupost municipal. Els vàrem recordar que la llei preveu que aquest estigui aprovat inicialment el 15 d'octubre, cosa que ja és impossible de complir, el que ens duu a recordar-li al regidor d'hisenda que, com sol dir ell, la llei és la llei. Anàvem i anem amb retard i nosaltres els vàrem mostrar la nostra preocupació. Així mateix des del PSM-IV els reclamàvem uns pressuposts participatius i per participatius vostès varen entendre que des de l'oposició demanàvem participar en els mateixos donant la nostra opinió i aportant idees. I així ens ho han fet saber durant les dues darreres setmanes, quan ens lliuraren els números fa 15 dies i la literatura que omple els pressuposts, la memòria del projecte com ho anomenem tècnicament, en fa 5. I com sempre, en això no han canviat, a darrera hora ens han duit una modificació del pressupost per què el coordinador d’urbanisme, un càrrec de confiança, pugui cobrar un 15% més de sou. Per cert, ara que em acabat de fer el PGOU o el catàleg, amb una baixa important de la feina, vostès van i li amplien l’horari.

De llavors ençà ens hem anat veient i dient el que ens havíem de dir. He de reconèixer que aquest ha estat un avanç, si ho comparem amb anys i regidors d'hisenda anteriors. Ens hem reunit en diverses ocasions. Els hi hem d’agrair el gest perquè altre cosa no podem fer quan el que realment han fet vostès ha estat convidar-nos a donar el parer sobre misèries. Abans ens arribaven els números amb vuit dies d'antelació i ni ens demanaven parer. Ara hem duplicat l'espai temps i el parer que ens han demanat, la veritat sigui dita, ha estat per veure com repartiríem les miques. Per què d'això es tractava, de demanar-nos que en pensàvem sobre una partida que representa un 1% del pressupost. La partida de inversions viàries vàries. Perquè la resta del pressupost estava tancat. Ja els avanç que si per l'any que ve han d'anar pel mateix camí ja no importa que en parlem. Perquè em sembla que vostès el que no entenen de la nostra proposta, d'uns pressuposts participatius, és que amb aquest concepte des del PSM-IV el que els reclamem és que creim els mecanismes necessaris per a que sigui la societat la que participi en l'elaboració dels mateixos. La que aporti el seu parer i el seu gra d'arena. Volem més participació, més transparència. I això tan senzill vostès sembla que no ho han entès.

Després d'aquesta prèvia, anem a analitzar els comptes per a 2013. D'entrada podem afirmar, a grans trets, que són uns comptes continuistes. Més del mateix, i si diem això és perquè els grans conceptes no han canviat en referència a l'any passat. Continuen per exemple amb les retallades generals a les ajudes a la societat civil d'entre un 30 i un 50 % i no s'han mogut un mil·límetre en aquest concepte.

Pel que fa a les grans xifres veiem que, d'un pressupost de 25,31 milions d'€, destinen 1/3 a despeses de personal, 1/3 a despeses corrents i serveis (per pagar el fems, la neteja o el llum), i del darrer terç dediquen un 50% a transferències a entitats (IMAF, Escola Música, Toninaina o residència) i l'altre 50% a inversions diverses. (bàsicament, ampliació cementiri, pagament dels terrenys de l'hospital i inversions viàries).

I precisament és d'aquesta darrera part d'una part del pressupost, de les inversions viaries vàries, que han demostrat tant interès pel nostre parer. Perquè segons vostès la resta ja està compromesa. Tenen compromesa el pagament de 300 mil euros per pagar un nyarro, que no se m'ocorre altre qualificatiu a haver de fer el vial que rodeja la part posterior de l'hospital i tot per la falta de coordinació entre l'equip redactor de l'hospital i el de l'autopista. I resulta que la mala coordinació de dos equips de feina externs a l'ajuntament ara l'ha de pagar aquest ajuntament. I si ara em de pagar 300 mil euros també és perquè vostès es varen comprometre a permutar-ho per un solar al polígon i resulta que han passat els anys i el polígon continua al limb. I vostès ni mú.

LES XIFRES:

Per a dur a terme aquests pressuposts vostès fan una previsió d’ingressos, que volem analitzar:

1.-Recapten 400 mil euros més que l'any passat en IBI. Tot i que vostès afirmaven que el comput global no pujaria. Davant la discussió que vam tenir sobre la creació de bonificacions o subvencions nosaltres els vam dir que quedava marge per baixar més el tram de l'ajuntament i que el ciutadà no es trobés amb la puja que es trobarà, com queda palès amb els números que ens presenten i vostès no ho feren.

2.- Veim com a positiu la no privatització del servei d'incineració que volem posar en marxa aviat, però des del PSM-IV ens hi posam qualque cosa que, amb la seva manera d'obrar, serà el proper que caurà en mans privades. Enguany vostès s'encarreguen de duplicar la taxa que hi havia establerta fins ara de 229 euros (2009), i passaran a cobrar 435 euros en dia feiner 570 diumenges i festius, tal i com feren l'any passat amb l'aigua que la pujaren un 40% i l'any que ve, si la cosa va bé, vendran el servei perquè ho exploti una empresa privada. Sinó temps al temps i ja en parlarem.

3.- Una curiositat, vostès preveuen que hi haurà menys llicències urbanístiques per a 2013. Per a 2012 tenen previst 150 mil euros i per a 2013 n'han pressupostat 50 mil, 1/3, i en canvi no preveuen que baixi la recaptació de l'import de l'impost de construccions. Admetin que com a mínim resulta curiós.

4.- Han donat el servei de cobrament i inspecció d'obres a una empresa, una altre privatització de feines que hauria de dur endavant l'ajuntament, i en canvi el pressupost preveu que cobraran el mateix. I mentre tant, al nostre parer, es perden per les bardisses les diferencies econòmiques que podrien resultar positives per a les arques municipals. Vostès continuen amb la seva política de privatitzar beneficis i socialitzar pèrdues.

4.- De les entrades que tenia l'ajuntament desapareixen 40 mil euros pel canon de sanejament. Una altre gracieta del govern balear. Hem de continuar fent la feina però no cobrarem per ella. I vostès ni mu.

5.- Desapareix una partida per a recollida selectiva de 30 mil euros. Ara no només importarem fems de fora de les Illes sinó que els seus responsables ens retallen les ajudes per a reciclar. Una jugada rodona per part del Consell. I després diuen que ens duen el fems per no apujar taxes i resulta que abans i tot de posar-ho en marxa ja ens retallen les ajudes per a poder reciclar. I vostès ni mu.

6.- Pressuposen una quantitat de 30 mil euros per a la creació de l'oficina de treball per a suplir o complementar la feina de l'AOL i en canvi veim com al novembre ens notifiquen que ens retallen la partida per aquest concepte per “pèrdua parcial del dret al cobrament total, per incompliment parcial de la justificació de la subvenció atorgada”.

7.- I dues coses “curioses”, com a mínim:

· per una banda pressuposen 220 mil euros amb estudis i treballs. Després ens demanen. I d'on retallariu? Idò aquí ja té un lloc d'on retallariem Sr. Batlle.

· I per altra banda veiem que pressuposen 15 mil euros per a pagar maquinària de neteja. No teníem el servei de neteja externalitzat?

TENIM UN AJUNTAMENT INTERVINGUT I RETALLAT

Tenim un ajuntament intervingut pel Govern Estatal, un govern que per altra banda no només retalla aportacions econòmiques, sinó que també ho fa amb serveis. Tot i que la contribució del govern estatal pel que fa als tributs de 2013, segons les seves previsions, augmentarà un 9'07%, aquesta partida té retorn. Hem de tenir en compte que actualment estem tornant part del que cobrarem amb aquest concepte com a ajuntament els anys 2008 i 2009. A més, pel que fa a enguany, ens estan descomptant més de 22 mil euros mensuals en aquest concepte, el que fa un total de més de 132 mil euros menys del que en un principi ens havien assegurat que ens aportarien. Però no només és això sinó també retalla en serveis com ara el de teleasistència i que els ajuntament o bé han de deixar de donar o es veuen obligats a assumir, com és el cas d'Inca, un servei al qual el govern de l'Estat aportava un 65 % i ara vostès han pres la decisió de fer-s'ho seu i per la qual cosa han hagut d'augmentar la partida de serveis socials un 8'8%, però d'aquest tema ja parlarem amb més profunditat després, ja que hem presentat una moció al respecte.

Per què si alguna cosa ens queda clara és que aquests pressuposts són fruit de la voluntat del Partit Popular de buidar de contingut els ajuntaments. Aquests són uns pressupostos intervinguts pel govern de l’Estat. El PP està llevant poder de decisió als ajuntaments i els ha collat i no ho deim perquè sí: ho podrem constatar en el punt en que tractarem sobre les retallades als funcionaris de la paga extra de nadal. El govern de l’Estat mana i vostès executen dient amen a les lleis imposades pel Partit Popular. I ni piulen.

Són uns pressupostos que no tenen marge de maniobra, ni per a vostès ni per a ningú. I ens venen a demanar parer sobre miques i misèries?

No podem deixar de banda que si ara ens troben en aquest estat es en part causa de què vostès no han fet les coses com tocava aquests darrers 16 anys en que han governat Inca i en que arribaren a acumular més de 20 milions de deute, en que gastaren més del que podien gastar, basta recordar que dels 19 milions d'euros gastats en 5 grans obres 5 milions corresponen a despeses extres i que han resultat l’origen de l’estat catatònic econòmic que viu aquest ajuntament i del qual tots en paguem les conseqüències. Aquesta és l’herència del PP, aquests són els plats romputs que ara hem de pagar tots.

Però no tan sols és el Govern de l'Estat el que tenalla el municipi. També el Govern Balear i el Consell Insular ens han retallant els doblers en relació a l'any passat. Els pressupostos del govern baixen de manera global un 38% la seva aportació als ajuntaments i a Inca podem parlar d'alguns casos molt concrets: l'aportació que feia anualment de 40 mil euros per al cobrament del canon de sanejament, a la Fundació Teatre Principal que ha passat de 48 mil a Mil euros o els cursos de formació en que rebaixa 400 mil euros. Per no parlar del Consell que, per posar dos exemples, fa desaparèixer per primera vegada el Pla d'obres i serveis, i del qual Inca en sortia àmpliament beneficiada, i vostès no piulen, o també la partida de 30 mil euros destinada a la recollida selectiva que a diferencia de 2012, també s'elimina del pressupost de 2013.

Anem a parlar ara del tema estrella que ja ha ocupat les pàgines de la premsa local: la privatització del servei d'aigua vinculant-ho a la restauració del Teatre Principal, i convidant-nos a que li donem el vist i plau. Anem a pams. Ens sembla benissim la restauració del teatre però no a qualsevol preu i si per a restaurar el Teatre hem de vendre un servei nosaltres no hi passem. Hi ha altres fórmules per a tirar-ho endavant. Tenen 5 milions al banc posats a interès fixe i amb aquest 5 milions molt bé es podria continuar millorant la xarxa de clavegueram i iniciar les obres si no fos perquè el govern de l'Estat ens té intervinguts. Estam tan intervinguts que fins i tot el seu partit, el Partit Popular, el seu partit, acaba de votar a les Corts espanyoles en contra de l’esmena que presentarem als pressuposts generals de l’Estat a traves de Compromís i on demanàvem per al teatre de la nostra ciutat 1’5 milions d’euros. Precisament a la darrera reunió de la fundació els vaig demanar suport per aquest fet i ja veig el cas que em va fer, o vostè a mi o el seu partit a vostè. 1’5 milions d’euros enviats a fer punyetes perquè vostès puguin vendre l’aigua tranquil·lament a una empres privada.

Vostès es dediquen a desmuntar serveis municipals i a damunt volen tenir el nostre vist i plau. Ja ho feren amb la neteja de la ciutat i que ens costa més de 900 mil euros anuals. Desmuntaren el servei municipal i recol·locàren els 5 treballadors que estaven fixos dins l'organigrama de l'ajuntament. I tot amb l'excusa de que Inca estaria més neta, cosa que és falsa, com qualsevol ciutadà pot comprovar. Han privatitzat el servei d'inspecció d'obres, han privatitzat les fires, ara privatitzaran les aigües i aviat privatitzaran la incineració. Que serà el proper. Posats a privatitzar perquè no privatitzam el servei de batllia. Posin un gerent i que ell sol dugui tot l'ajuntament. Així ja només els caldrà anar-se'n a casa seva i passar per l'ajuntament a cobrar a final de més. Mai havien estat tants i havien fet tan poc. Ara desmuntaran el servei d’aigua i el convertiran en un servei privat més. Uns serveis que tanmateix acaben pagant els ciutadans. El seu i el nostre són dos models molt diferents d’entendre la vida pública, el servei al ciutadà. Vostès el privatitzen tot, nosaltres cercam la complicitat del ciutadà. El seu model el que fa és que donen la gestió a empreses privades que fan un servei i el cobren evidentment mentre que si el feiem de gestió directa ens sortiria, com a mínim igual de be. Els servei d’aigua ara funciona, veurem com funcionarà d’aquí a tres anys. Per a privatitzar l'aigua al·leguen que no tenen capacitat econòmica per a dur-ho a terme i nosaltres ens negam a donar-hi crèdit. Parlavem abans del Pla d'Obres i Serveis al qual hem tingut accés durant tota una sèrie d'anys i en el qual hem anat presentant diferents projectes . Enguany, el primer any que no es du a terme a vostès els va de meravella com a excusa per a privatitzar. Vull recordar que durant els darrers anys l'ajuntament d'Inca ha invertit amb infraestructura hidràulica i millora de xarxa d'aigua potable en diferents POIS (Sant Bartomeu, General Luque, Sant Francesc i Son Amonda) la quantitat de 2.099.400 euros i en Pla E 1.841.563 euros que fan un total de gairebé 4 milions d'euros. Qualque cosa no ens quadra. Feim una inversió de 4 milions d'euros en els últims anys i ara diuen que per continuar invertit ho hem de privatitzar, jo em deman si no feren aquesta inversió precisament per donar el servei d'aigua amb una inversió que el concessionari no hagi de fer. Realment no veiem el perquè s'hagi de privatitzar i que aquesta privatització no l'acabi pagant el ciutadà.

Ja li dic sr. Batlle que nosaltres, la gent del PSM-IV no volem ser còmplices de “les miques per avui i la fam per demà” que ens estan imposant des de Madrid, el Consolat o el Consell i que al mateix temps vostès estan imposant als nostres ciutadans. Ens demanen parer idò jo li don, passin de Palma, com vostè va dir fa poc, i lluitin pels interessos d'Inca i els inquers, creem un front comú municipal per a reclamar als diferents governs els que ens pertoca com a ajuntament. Si ho fan així ens tindran a la vora, si no, governin sols i no ens cerquin per justificar l’injustificable, per justificar les retallades o la intervenció de l’Estat. Moltes gràcies per escoltar-me i ja li puc dir que nostre vot serà contrari als números que ens presenten.

Sobre les ajudes per a la reutilitzaci� dels llibres de text

antonirodriguez — Sun, 09 Sep 2012 18:53:13 +0200

Pel que fa a la moció del grup municipal PSIB-PSOE relativa a les ajudes per a la reutilització dels llibres de text, al nostre parer les darreres accions en matèria educativa del PP tant a nivell Estatal com de les Illes Balear estan resultant nefastes en molts sentits i també per a l’economia familiar. El PP s’està fent responsable d’un greu atac a la igualtat d’oportunitats de les famílies i podem afirmar que aquests dos governs conservadors tornen a boicotejar el projecte de vida de moltes famílies just en un moment en que tots els indicadors pronostiquen que aquesta tardor i hivern els efectes de la crisi seran encara més dolorosos.

La recent reducció de les ajudes a les famílies més necessitades per a la compra de llibres de text que passen de fins a 100 euros per alumne del curs 2011-12 als 14 euros per alumne del curs 2012-13, reducció que fa pràcticament inviable el programa. O la pujada de l’IVA pel que fa al material escolar que passa d’un 4% a un 21% i que ens permet afirmar que la política educativa del PP és una estocada a les economies familiars dels ciutadans d’Inca i al grup municipal del PSM-IV ens sembla una molt bona proposta la que se’ns presenta en aquesta moció on es demana que es garanteixin les ajudes municipals per la compra de llibres de text per les llars amb menys recursos.

És cert que tal volta aquesta no sigui una competència municipal però volem recordar que hi ha altres municipis que ho han dut a terme fins ara i precisament en podem anomenar dos del seu mateix color polític: Calvià i Palma. Pot ser, deia, que aquesta no sigui una competència que pertoqui al municipi però també és cert que l’equip municipal té llibertat de destinar el pressupost a allò que li sembli més necessari per a la nostra ciutadania i en els moments que ens trobem, de fort recés econòmic, de falta de treball d’una pressió fiscal com mai s’havia dut a terme, des del PSM-IV pensem que seria bo que l’equip de govern de la nostra ciutat es banyés en un tema tan important com el que estem tractant.

L’educació pública hauria de rebre una atenció prioritària perquè és una de les principals eines de cohesió social, de lluita contra l’exclusió i una gran recepta per combatre la crisi.

Podem afirmar que les dades econòmiques de principi de curs per a les famílies d’Inca són un greu atac contra la seva economia: La Conselleria d’Educació elimina les beques de menjador. L’aportació de la Conselleria d’Educació al fons de llibres passa de 100 euros a 14 per família. Una reducció del 86%. L’IVA del material escolar puja del 4% al 21%

I mentre el Govern del PP diu que no hi ha més doblers per a l’educació, en particular per als sectors més empobrits de la nostra societat i en general per a l’educació pública, ha aprovat destinar 2 milions d’euros a la construcció d’un “bulevard” del Palau de Congressos. Amb això queda clar que tenen doblers pel que volen.

És per això que des del PSM-IV pensem que des de l’ajuntament cal fer un esforç i dedicar una partida per a reactivar les ajudes per a la reutilització dels llibres de text per tal de complementar l’ajuda establerta pel Govern Balear del curs actual. I és per això que tot i que el batlle hagi votat en contra de la moció des del nostre grup municipal hem demanat una reunió de la junta de portaveus per intentar trobar una solució que permeti amb la continuació del programa.

Manifestaci� per la llengua a Inca

antonirodriguez — Tue, 13 Mar 2012 17:58:12 +0100

MEMORIAL ANTONI MATEU, 75 ANIVERSARI

antonirodriguez — Fri, 24 Feb 2012 22:39:51 +0100

La matinada del 24 de febrer de 1937, Antoni Mateu (batle d'Inca), Emili Darder (batle de Palma), Antoni Maria Ques (polític i empresari) i Alexandre Jaume (diputat i regidor de Palma) varen ser afusellats al cementeri de Palma pels militars feixistes.

Aquests afusellaments varen ésser concebuts pels colpistes com a un càstig exemplar contra el republicanisme mallorquí i va representar la decapitació de l'avantguarda intel·lectual i ideològica del país.

75 anys després som aquí per presentar els nostres respectes a una gent que va morir o va ser perseguida per creure i practicar uns valors. Els valors de la democràcia, de la república, del progrés del poble i de la llibertat.

75 anys d’ignomínia, de voler-nos amagar la realitat d’uns crims execrables. 75 anys de voler amagar els culpables. De voler fer creure que el que va passar era el que havia de passar i nosaltres, 75 anys després, encara esperam justícia. Volem saber. Volem saber on són aquells que treien de casa per a dur-los a can Mir i d’allà desapareixien qualsevol nit rere la paret d’un cementeri o apareixien a la cuneta de qualsevol camí.

Clamem justícia! I l’extrema dreta l’altre dia vindicava a les Corts un Nuremberg per al País Basc quan ells no han estat capaços durant 75 anys d’admetre aquests crims. Clamem justícia i un judici just i saber on són els desapareguts. És tan difícil?

I tot perquè hi ha hagut institucions polítiques que durant tots aquests anys no han volgut fer els seus deures.

El passat 23 de febrer de 2010 l’ajuntament d’Inca, on ja fa anys que hem aconseguit anar tots endavant i en el mateix sentit, va aprovar una moció per unanimitat per tal de sol·licitar a l’Estat Espanyol que adoptés les mesures necessàries per declarar nul·les de ple dret les sentències il·legítimes dels tribunals repressius de Franco, així com la nul·litat del consell de guerra contra Antoni Mateu, Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Maria Ques. A dia d’avui hem hagut de tornar aprovar aquesta mateixa moció perquè qui havia de fer la seva feina no l’ha feta. Vagi per davant el nostre particular agraïment a la resta de partits per a sumar-se a aquesta petició.

El 24 de febrer ha esdevingut una data especial per al record d'aquests màrtirs que foren assassinats per defensar la democràcia, la llibertat i l'estat de dret, i també per a la reivindicació dels més de 3.000 morts i desapareguts durant la repressió franquista.

I a Inca ja fa una sèrie d'anys que l'agrupació del PSM, i enguany també s'hi ha afegit la gent d'IniviativaVerds, venim organitzant el “MEMORIAL ANTONI MATEU”, amb una sèrie d’actes amb els quals volem recordar i retre un més que merescut homenatge a totes aquelles persones que perderen la vida o foren perseguides per defensar els ideals de democràcia i un model de societat lliure, de la qual ens volen sentir dignes hereus.

Enguany, en aquest 75 aniversari, ens hem volgut tornar reunir vora aquest monument “Silenci”de l’artista inquer Antoni Garreta, erigit en memòria de les víctimes de la intolerància per unes raons molt simples, pel seu simbolisme i com a homenatge del poble d'Inca als defensors de la democràcia, davant l'esperança d'un nou dia. I perquè hem volgut fer d'aquest acte un acte de carrer convidant als altres representants polítics de la nostra ciutat a compartir aquest moment, perquè volíem omplir amb la nostra veu aquesta plaça i rompre el silenci. Que la nostra presència sigui la veu de tots aquells que hagueren de guardar un silenci forçós perquè els botxins els varen arrabassat la vida, les propietats, la paraula i l'esperança.

75 anys després tornem recordar a Antoni Mateu i als inquers que foren assassinats impunement com el germà d'Antoni Mateu, Bernat Mateu Ferrer. Els germans Antoni, Emili i Josep Sancho Forges i els també desapareguts, Ramón Rodríguez Quiroga y Antonio Rubio Aragón. Als qui foren assassinats en una treta de can Mir, com el socialista Andreu París Martorell i els membres de la CNT i La Justícia Adolfo Quesada Ripoll, Antoni Bestard, Antoni Fe, Miquel Maimó i Rafel Llompart. O aquells que foren afusellats al cementeri d'Inca, com Llorenç Beltrán, Gabriel Buades Pons i el mancorí Jordi Sampol Riera. O el soldat Rafael Fiol Seguí, afusellat a Illetes. A tots ells, a totes les persones que foren assassinades o represaliades per defensar la democràcia i la llibertat, els retem avui homenatge i exigim que se repari el dolor causat. D'altra manera, no podem dir amb plenitud que som una societat orgullosament democràtica.Per acabar, volem manifestar que és necessari investigar els crims del franquisme per completar la transició a la democràcia amb una adequada aplicació dels principis, internacionalment reconeguts, de veritat, justícia i reparació. I deixar clar que, com a demòcrates, rebutjam fermament als intents d’impedir i criminalitzar les investigacions dels crims de la guerra civil espanyola i de la dictadura franquista. Reclamam memòria i honor per als defensors de la democràcia.

Visca Mallorca i visca Inca!Visca la democràcia i la llibertat!

No a una pujada del 40% en el rebut de l'aigua

antonirodriguez — Fri, 03 Feb 2012 16:05:00 +0100

En el Ple de l'Ajuntament d'Inca celebrat el 27 de gener, el PP d'Inca aprovà una pujada del 40% de la tarifa de l'aigua potable. Des de PSM-IniciativaVerdsconsideram que en aquest moment de crisi, que afecta la majoria de les famílies, és desproporcionat i inoportú una pujada tan abusiva del 40% en el rebut de municipal d'un bé públic imprescindible com és l'aigua.

Si tu també vols al·legar contra aquesta pujada del rebut de l'aigua, aquí trobaràs un formulari per a poder-ho fer: http://bit.ly/zq4a7W

Sobre la modificaci� pel PP de la Llei de Funci� P�blica i la Llei de Normalitzaci� Ling��stica.

antonirodriguez — Fri, 27 Jan 2012 20:17:38 +0100

La modificació propugnada pel PP de la Llei de Funció Pública cerca buidar de contingut la Llei de Normalització Lingüística i deixa de considerar necessari el català per accedir a l'administració.

Des del PSM-IV defensem el manteniment del català com a requisit per a garantir la igualtat de drets i la igualtat jurídica entre les dues llengües oficials de les Balears.

El termini d'al·legacions va acabar dia 14 però com que l'avantprojecte de llei encara no ha entrat al Parlament, l'ajuntament es pot pronunciar igualment encara que sigui fora de termini La proposta que els hem presentat i que hem negociat fins al darrer moment es pot adreçar als grups parlamentaris perquè ho tenguin en compte a l'hora de presentar esmenes.

Després de valorar el que pretén el seu partit queda molt clar que amb aquesta modificació el PP només cerca posar per davant els interessos de partit als interessos del País.

Des del PSM-IV afirmem que amb la modificació que propugna el sector més reaccionari del PP no està complint cap promesa electoral. Basta recordar quan al Sr Bauza se li escapà públicament que modificaria la Llei de Normalització i davant la reacció de la societat civil rectificà tot d'una i després va dir que el que ell havia volgut dir era que volia modificar el Decret de mínims.

La camarilla del Consolat de Mar ha manat tancar files però per sort hi ha gent dins el seu partit que tenen clar que Mallorca, que els balears i la seva llengua, han de prevaldre per damunt dels interessos partidistes.

Els hem convidat a negociar i hem intentat arribar a un acord fins al darrer moment. Sols les pressions de Ciutat sobre vostè i sobre gent de la seva agrupació impediran que avui arribem a l’acord que el país necessita. No serà perquè no ho haguem intentat i encara esper per part seva, per part de l’equip municipal, un exercici de responsabilitat envers el país, que NO posin per davant els interessos d’una part del partit als interessos del País.

Trob que el batlle ha estat feble davant Palma i en canvi al final de la negociació amb l’oposició d’Inca per treure endavant un document comú ha presentat uns arguments difícils de creure per qualsevol. De moment ha estat molt bo de convèncer per part dels que promouen els canvis a la llei. Però encara hi som a temps. Vostè té la possibilitat de desmarcar-se, com en altres ocasions ho va fer el Sr. Pere Rotger, dels manaments de la Camarilla del Consolat de Mar i demanar com a vicepresident del partit Popular que l’escoltin. Pot demostrar que com a mínim té criteri i que no es deixa acovardir per les pressions de la dreta més reaccionaris del seu partit instal·lada a l’entorn del Consolat de Mar, que per davant són els interessos d’Inca, de Mallorca, de les Illes Balears assolits ara fa 25 anys quan es va arribat a un acord entre tots els partits per treure endavant la Llei de Normalització Lingüística.

Davant les afirmacions d'algun càrrec popular sobre que aquestes modificacions no tenen un gran calat jo els proposo una cosa: on diu Català que hi posin castellà també i ja veurem que passa, on demanen l'excepció del català que hi posin també l’exempció del castellà, que qualsevol persona per fer feina a les Illes pugui venir sense conèixer gens qualsevulla de les dues llengües oficials. Evidentment molts dels que avui protesten pel tema del català no entendrien de cap manera que un metge els atengués només en romanès, en polonès, o per que no, en xinès. Ho trobaran un disbarat i evidentment pensaran que s’ha de conèixer la llengua del país. Efectivament, la llengua del país per poder atendre millor a la gent que hi viu.

Perquè la llengua, Srs. del PP, no és que sigui un pilar fonamental pel que fa a la nostra cultura i al nostre país. La llengua és el PILAR d’aquest país. La paret mestre de la casa comuna i ara vostès entren amb un buldòzer per tomar-la, per convertir-la en una llengua de segona fins assolir el seu extermini.

El PP està jugant amb foc. Està prenent l’actitud d’un piròman que juga i es diverteix amb un misto i un bidó de benzina dins la biblioteca d’Alexandria, una biblioteca meravellosa formada per obres de Ramon Llull, Ausiàs March, Costa i Llobera, Alcover, Josep Mª Llompart o el pare Colom, fill adoptiu de la nostra ciutat. I tantíssims d’altres representants d’una llengua i d’un país que són les nostres Illes. I jo em deman si entre tots vostès no hi haurà una persona bona disposada a fer una passa endavant. I jo em deman si tots podran dormir igual de bé quan al Parlament Balear, gràcies a una majoria conjuntural, el seu partit trenqui un consens de 25 anys d’una llei que es va treure endavant precisament en temps del President Canyelles el qual no fa gaire afirmava per la premsa (DM. 17/01/2012) “Una batalla de llengua és el que menys necessitem” i per altra banda també deia “En un partit les decisions unipersonals sempre són “Fotudes”. Hi ha temes que requereixen diàleg intern” I es aquí quan em deman si la camarilla que rodeja el president al Consolat de Mar els ha demanat parer, a vostè Sr. Torres que és vicepresident del seu partit? O a vostès militants del PP que diuen que són regionalistes.

Estimin el seu país per alguna cosa més que per a fer-hi negoci, demostrin amb fets i no amb paraules el seu “regionalisme”. Demostrin que estimen aquesta llengua que ja parlaven els nostres avantpassats des de fa més de 700 anys. Li diguin com vulguin però l’estimin, no la maltractin com aquell marit gelòs que per què la dona no el deixi prefereix acabar amb ella.

Sembla que ara no hi ha doblers per a carregar-se el territori, per fer polítiques desenvolupistes d’agressió al territori i per això alguns al consolar de Mar han decidit carregar-se el País. Vostès en seran còmplices. De continuar per aquest camí ens trobarem que allò que semblava impossible es faci realitat i resulti que el sr. Bauzà encara faci bo al sr. Matas.

Pensin que el que el seu partit farà ara és a obrir la caixa dels trons, la caixa de Pandora i un cop iniciat el camí de trencar el consens social entorn a la llei farà molt mal tornar a rere. Pensi que d’aquí 3 anys i tornarà haver eleccions i per al partit que jo represento serà com a mínim condició sine-quanon tornar a l’estat actual pel que fa a la llengua i he dit com a mínim perquè qui ens impedirà, un cop trencat el consens per la seva part de fa 25 anys, reclamar més en matèria lingüística? Res més Sr. Batlle. Sols demanar-los que votin pel país.

Un cop finalitzada la votació i a la vista del seu resultat permeti’m Sr. Batlle unes paraules. Fa més de 10 anys que som representant del meu partit a l’ajuntament d’Inca. Durant aquest període n’hem viscudes de molts diferents colors però en tot moment hem anat capejant el temporal tant vostès, al poder, com nosaltres, a l’oposició, però cap situació comparable a la d’avui i la d’aquests darrers dies pel que fa a un tema tan capital. Avui Sr. Batlle el Partit Popular ha traspassat una línia vermella que mai hauria d’haver trencat. Per primera vegada estic empegueït. Empegueït de formar part d’aquest consistori i sols el sentit institucional ha fet que no abandonés la sala. Moltes gràcies per l’atenció.

PRESSUPOSTS D'INCA 2012. PA PER AVUI I FAM PER DEM�

antonirodriguez — Fri, 23 Dec 2011 16:07:25 +0100

(Una prèvia abans d’iniciar el debat dels pressuposts i que fa referencia a un tema que ja ha tret el Sr Garcia. Primer de tot demanar a Intervenció si han fet l’informe sobre la legalitat de la subvenció de 40 mil euros a l’empresa que explota la piscina municipal i que havíem demanat per a dia d’avui)

Vostès han qualificat els pressuposts que avui ens duen a aprovació de ser “els més austers i realistes de la història recent” Què han volgut dir Sr Batlle? Que els que havien fet fins ara no eren realistes? Bé, això nosaltres ja ho sabíem. Ja els ho advertíem any rere any, de què si els pressuposts pecaven d’alguna cosa era precisament de poc realistes, sinó basta repassar les actes dels plenaris, i ara amb l’arribada de la nova legislatura i amb un regidor d’hisenda nou ens dona la raó.

Després d’escoltar-lo Sr. Aguilar sembla que vostè arreglarà la situació mundial i ens demanem perquè el Sr. Mariano no l’ha fixat com a ministre d’hisenda.

I la veritat és que dels del PSM-IV trobam que no hi ha per tant: aquest és un pressupost en el qual preveuen bàsicament els mateixos ingressos que l’any passat i això no hauria de ser cap problema sinó fos que per a enguany, segons vostès, aquests són uns pressuposts austers i després d’escoltar el Sr. Aguilar per a arreglar una situació apocalíptica. En canvi l’any passat, a les portes d’unes eleccions per res parlaven d’austeritat. Tot i que havien baixat 9 milions. En un pressuposts de crisi hi hauria d’haver una gran diferencia en els ingressos d’un any per l’altre i en canvi aquesta baixada enguany no s’ha donat. O al menys és el que vostès han procurat. Perquè per quadrar els números si és necessari vostès estan disposats a vendre’s el que faci falta, com ha resultat que faran amb els servei d’aigua. És a dir: els pressuposts d’enguany de l’ajuntament d’Inca són pa per avui i fam per demà.

Què vol dir que els ingressos no hagin baixat i així i tot vostès proclamen que són uns pressuposts austers?

Els números canten i aquests números estan fets per quadrar un pressuposts que vostès mateixos aniran desquadrant així com vagi passant l’any i el que hem de tenir clar, molt clar, és que la crisi de l’ajuntament d’Inca no ve donada tant pels ingressos sinó per les despeses que aquesta casa es veu obligada a efectuar.

Per què els nostres ciutadans ens entenguin: anem cap enrere 7 anys, l’any 2006 en que aquesta casa presentava un pressuposts de despeses molt semblants als de 2012.

2006: 23.591.531 €

2012: 23.151.187 €

Així veiem que entre aquests dos anys només hi ha una diferencia aproximada de 440.000 € i en canvi aquell any per res la regidora de torn qualificà els pressuposts d’austers. Què passa idò en aquests diferencia en el seu discurs? Bàsicament la diferencia està en la partida que anomenem DEUTE PÚBLIC: aquell any (2006) l’ajuntament destinava a pagar el que devia als bancs 589 mil euros, en canvi el 2012 estem condemnats a retornar 3 milions 24 mil euros. Aquesta és la qüestió: el deute que repetits equips de govern del PP d’aquesta ciutat ha anat acumulant al llarg d’aquesta anys. Més de 3 milions d’euros, uns euros fonamentals en època de crisi per anar pagant a proveïdors i per poder dur a terme unes polítiques municipals més d’acord amb les necessitats de la nostra ciutadania. I ja li avancem senyor batlle des del grup municipal del PSM-IV la nostra exigència sobre un punt molt concret: LA MÀXIMA TRANSPARENCIA en la despesa i en el desenvolupament dels mateixos.

L’any passat ja els advertíem sobre la semblança entre els números de 2006 i els de 2011 i veim com van les coses es tornarà repetir el mateix per a 2012. Uns números molt semblants en les grans xifres. Sí, per què que passa quan aprofundim una mica en els mateixos? Idò ja hem dit el que destinava l’equip de govern d’aquell any destinava a pagar Deute Públic. En canvi ja l’any passat es varen veure obligats a pagar-ne 2’25 milions d’€, o el que era el mateix: un 381% més que el 2006. i al 2012 haurem de pagar un 534% més que el 2006: Sí, ho han sentit bé: un 534% més que el que pagaven el 2006.

Per altra banda també, si miram els impostos directes, podem veure com aquell any es feia comptes recaptar uns 6’1 milions d’€, mentre que per a aquest exercici vostès preveuen recaptar 10 milions 600 mil euros. O el que és el mateix: un 178 % més.

És, al nostre parer, en aquestes dues xifres on es troba la clau de la seva gestió. En 5 anys s’han vist obligats a pagar un 381% més de deute, per la qual cosa han apujat en aquest mateix període un 172 % la recaptació dels impostos directes. Aquells impostos que paguen tots el inquers i que vostès durant anys i panys afirmaven per pa i per sal no haver apujat de cap manera.

Es evident que aquest increment no és obra de l’esperit Sant, aquest increment significa que en aquest període de temps han pujat els ingressos per inversions, però també la pressió fiscal i evidentment l’endeutament municipal. I això el ciutadà ho ha de recordar i tenir ben present per què la lliçó que hem d’aprendre és que aquestes 4 legislatures del PP han estat una bacanal pel que fa a la despesa i una sangonera pel que fa als impostos.

Anem a veure ara partida per partida les grans xifres:

Pel que fa al capítol de Despeses de personal segons els seus números resulta que redueixen el pressupost en poc més de 500 mil € perquè “netegen” el catàleg de llocs de feina. Ho podem entendre com un apropament entre la realitat i els números del pressupost però resulta que això no és una reducció de la despesa per què en no tenir les places atorgades la despesa no existia. És curiós però com apliques les tisores en aquesta partida. Eliminen la plaça de direcció del Museu de la Sabata i i la de tècnic arxiver. Vostès saben com hem lluitat aquests darrers anys per a que es cobrissin aquestes dues places per la necessitat que te la nostra ciutat d’ambdues figures i en canvi a la primera de canvi vostès l’eliminen del catàleg de llocs de feina. I ens fa fixar en la primera incongruència en el discurs de l’equip de govern. Quantes vegades ens ha dit que l’equip de govern el PP d’Inca vol apostar pel turisme cultural i a la primera de canvi i d’una tacada elimina dues figures tan essencials per a poder dur a terme aquests tipus de turisme amb futur per a les nostres illes però ja veiem que no serà per a la nostra ciutat.

Al capítol 2 de béns corrents i serveis trobem que, tot i que el cost aproximat de consum elèctric per part d’aquest ajuntament ha pujat aproximadament d’1 milió d’euros aquest capítol disminueix. Afirmen que es continuaran adoptant mesures d’estalvi per rebaixar el consum elèctric, la qual cosa ve a demostrar que l’anunciada a través dels mitjans de comunicació com a gran mesura posada en marxa per aquesta majoria de fer tancar els llums intermitentment a 3 carrers d’Inca no ha servit més que per aconseguir un titular de diari. Des del nostre grup trobem a faltar una partida d’inversions coherent amb l’eficiència energètica.

I és en aquest capítol quan ens sembla descobrir la vena artística del regidor d’hisenda quan diu textualment: Es mantén la despesa a àrees tan necessitades com... neteja i manteniment de carrers. Deu ser un acudit, o millor un XISTE. I tant necessitada com està Inca d’una bona neteja i manteniment de carrers! Però que no sen recorden que varen ser vostès que varen privatitzar la neteja dels carrers per un import de 950 mil euros durant 10 anys, quan teníem un servei municipal que realitzava aquesta tasca. 950 mil euros. I no veiem el gran canvi anunciat per enlloc. De cap manera els inqueros i inqueres perceben que hi hagi una gran millora en la neteja dels nostres carrers en referència a quan es feia des dels serveis municipals. Inca estava bruta i continua estant bruta: amb dues grans diferencies això sí: que ara que Inca estigui bruta ens costa a tots 950 mil euros i que així el batlle ha pogut col·locar un amic en la direcció d’aquesta empresa privada que paguem entre tots.

A sí, també diuen que mantenen la despesa en una àrea tan necessitada com és serveis socials, deixi’m que els faci un suggeriment, s’estalviïn l’apartat de serveis socials referit a obres de teatre, Tornar a gastar 6000 euros en una obra de teatre que no veu gairebé ningú no surt a compte Sr. Batlle. Ho dediquin a una altre cosa.

Pel que fa al capítol 3 ja n’hem parlat prou, penso. Més de 3 milions d’euros per pagar a bancs els AQUELARES urbanístics duits a terme pel Partit Popular en les darreres legislatures. Ara ens toca pagar els seus excessos o, com diuen vostès per Palma, les festes del Sr. Rotger i la Sra. Salom quan va ser regidora d’Hisenda de la nostra ciutat i que tant de mal varen causar a la hisenda pública inquera en renegociaren préstecs per pagar només interessos i prorrogar la mota. Ara ha sortit tot, com ara ha sortit que una obra com la del Mercat Cobert que no havia de costar res als inqueros (el Sr. Rotger no es va cansar de repetir-ho una i mil vegades però ja veim que la realitat és caparrudai la veritat arriba a surar, i ara resulta que aquest mercat duu un sobrecost d’un 50% sobre el seu preu inicial. De 6 milions ja sobrepassem els 9 i clar, aquesta diferencia s’ha de pagar i d’on s’ha de pagar? De la butxaca dels inqueros. Per no parlar del sobrecost de la Piscina Coberta, l’Escoleta Toninaina, Museu del Calçat o la Plaça Mallorca. Unes obres que havien sortit amb un preu inicial total de 14’7 milions i que al final costaren més de 20 milions. Ja ho veuen gairebé 6 milions han costat els akelarres urbanístics del PP d’Inca.

OBRA	PREU INICIAL	EXTRES PAGATS	PREU FINAL	AJUDA EXTERNA
MERCAT COBERT	6’3 milions €	3 milions	9’4 milions €	CONSELLERIA COMERÇ I INDUSTRIA GOVERN BALEAR
ESCOLETA TONINAINA	1’5 milions €	400 mil €	1’9 milions €	CONSELLERIA EDUCACIO GOVERN BALEAR
MUSEU DEL CALÇAT	3 milions €	900 mil €	3’9 milions €	CONSELLERIA TURISME GOVERN BALEAR
PISCINA COBERTA	2’007 milions €	1’27 milions €	3’27 milions €	PLA OBRES I SERVEIS CIM
PLAÇA MALLORCA	1’95 milions €	122 mil €	2,07 milions €	PLA MIRALL
Total	14’75 milions €		20’56 milions€

Pel que fa a la partida número 4 que és d’on s’alimenta als organismes públics de la nostra ciutat (IMAF, Escoleta, escola de música i residència Miquel Mir, al grup municipal del PSM-IV ens fa una “certa gràcia” quan diuen que mantenen els doblers destinats a temes socials. Senyors regidors del PP, no crec que faci falta explicar-los que les ajudes de l’IMAF als nostres esportistes, als nostres clubs, organitzant cursets per als nostres infants; l’Escoleta o l’escola de Música i com no de la Residència Miquel Mir, també són doblers destinats a temes socials. I en canvi vostès estan disposats a pujar preus a l’escoleta o a l’escola de música, per no parlar de la fiblada que ja han pegat a la Residència Miquel Mir o la rebaixa en un 30 % en les ajudes als nostres esportistes. Que podríem fer si la seva pèssima gestió amb els crèdits no ens obligués ara a tornar més de 3 milions d’euros?

Vostès insisteixen en la paraula dèficit. Sr. Batlle: no hi dèficit en la gestió d’aquests serveis. En tot cas hi ha un cost, com un cost té la polícia local. És despesa pública. Quan Miquel Mir te una despesa aquesta no és un dèficit. Aquesta despesa és el cost del servei. I punt.

Per cert i ja que parlem de l’IMAF, varem demanar un informe tècnic sobre la legalitat de donar una subvenció directe de 40 mil euros a l’empresa que explota la piscina coberta i per la qual cosa l’ajuntament d’Inca percep uns 6000 euros en concepte d’explotació: a hores d’ara no l’hem rebut. Al nostre entendre és necessari tornar a treure el concurs amb unes noves condicions. Segons el nostre parer el que vostès van a realitzar és una il·legalitat. I crec que abans de votar els pressuposts ho hauriem de tenir tots clar.

Pel que fa a al capítol d’inversions, destaquen que l’any 2012 serà un any on no s’iniciaran noves inversions, sinó es dedicarà la partida prevista per inversions a necessitats urgents puguin sorgir durant l’exercici. Si em permet ser franc Sr. Batlle no crec que m’allunyi del parer de moltissims inqueros quan li dic que. Millor no fer res a nivell de carrer. No toquin res, tot i la necessitat de reforma d’algunes zones de la nostra ciutat però cal tenir molt present que hi ha crisi, una profunda crisi al comerç de la nostra ciutat i començar ara amb obres de carrer seria una altre rebombori.

També manifestem el nostre desencant envers les intencions d’aquesta majoria i lamentem veure com tiren la tovallola en temes tan prioritaris per a la nostra ciutat com ara la Ronda Nord d’Inca, el Teatre Principal i la rehabilitació del Col·legit Públic de Llevant. Que ja no es recorda del seu discurs d’investidura? Que se n’ha fet del pla de rehabilitació de teatres nacionals? Del qual varem aprovar una moció per unanimitat per tirar endavant amb aquesta iniciativa. Que l’hem d’acompanyar a veure la Ministre Sr. Torres? Sí és necessari ho podem fer. Ara governaran els seus a Madrid. Ara si que ho tenen tot per aconseguir-ho tot. No s’acovardi Sr. Torres i pensi que en presentar-se a les eleccions que de tot allò que va prometre i no complirà només vostè en serà el responsable.

Pel que fa als ingressos congelen impostos, ja els han apujat prou fins ara però posen en marxa una tasca d’inspecció privada pel que fa al tema de les obres que diuen que reportarà uns beneficis. Des del PSM-IV ens demanem però per què aquesta tasca es va deixar de realitzar durant els anys de boom constructor i ara que les grans empreses han desaparegut d’Inca els tornen a posar en marxa? Al cap i a la fi qui continuarà pagant serà l’usuari de peu. I sobretot no entenen com no es duu directament des de l’àrea d’Urbanisme si en aquesta àrea han baixat el ritme de feina, com vostès mateixos han afirmat en nombroses ocasions. Ja veiem que aquí de lo que es tracta és de privatitzar. Quan no hi ha doblers per a realitzar grans obres i remenar el xocolate del lloro, privatitzen. Privatitzen per crear moviment de doblers. Privatizen el servei de neteja: 950 mil euros avall. Privatitzen el servei d’aigua: 700 mil euros amunt. Privatitzen el servei d’Inspecció: 400 mil euros amunt. La qüestió és remenar i remenar i fer creure que quadrem els comptes.

Per què ara ens vindrà una altre pujada: el del servei d’aigua, i el pujaran abans que l’agafi l’empresa privada i quan diuen que fa 16 anys que no han pujat l’aigua podem començar a tremolar. I si fa 16 anys que no han pujat idò malament abans i malament ara per què amb aquest cuento ja veim a venir que faran el mateix que feren al la residència: Pujar-ho tot de cop. I qui pagarà? El ciutadà. Al cap i a la fi el que vostès volen es augmentar el preu de l’aigua i així l’empresa que entri l’any que ve ja es trobarà la feina bruta feta. Preveuen cobrar 925 mil euros d’aigua i 750 mil euros de l cavegueram i 3.200.000 euros per recollida de fems. I qui ho pagarà? El ciutadà.

Per altre banda veim que en una època de crisi constructora com l’actual vostès son molt optimistes i preveuen un increment de 30 mil euros en taxes d’obra. Els inqueros construirem més que al 2011. Dificil de creure no? I en canvi veiem com per a ocupació de via pública preveuen cobrar el mateix que l’any passat i en canvi no veiem que prevegin ingressos per la nova taxa als caixers automàtics del bancs proposada pel nostre grup i aprovada fa poc per aquest ajuntament.

Pel que fa al fiançament extern: ha disminuït la participació en els tributs de l’Estat . ( Cada cop ens queda més clar que Espanya és un mal negoci per als inquers i des del PSM-IV aprofitam l’ocasió per a reclamar-li Sr. Batlle que ja que el seu partit governarà els propers 4 anys facin la reforma necessària per a millorar el finançament municipal i evitar que torni ocórrer un fet tan lamentable com el que ara ens obliga a tornar 400 mil euros perquè l’Estat va fer malament els comptes. (Demanem el concert econòmic.)

Deixim dir-li que la previsió que fan en aquesta mateixa partida d’un ingrés de 437.000 € corresponent a la participació amb el fons de Compensació municipal de la CAIB de l’any 2012 i al 25% del fons de Compensació Municipal de la CAIB de l’any 2011 és, al parer del PSM-IV el compte de la lletera. El que és cert és que enguany encara no hem cobrat un cèntim d’aquest fons, que per l’escrit que vérem la Comunitat fa comptes pagar un 75% de 2011 i que del 25% restant i que vostes preveuen que l’ingressin per a l’any 2012 a nosaltres ens dona la sensació que res de res, i a més, sense saber quina serà la quantitat exacte que ens aportaran per a 2012. i això que em pensava que el sr. Aguilar havia dit que si no ens presentava els pressuposts per a 2012 el mes passat era per que encara no sabia quina seria l’aportació de la Comunitat. Veim que continua sense tenir-ho clar però aquest més sí que ens els presenta. Com quedam? Què és que, en la soledat d’algun monestir, ha tingut una mena d’inspiració divina?

Per sort vostès diuen que no preveuen cap endeutament per finançar despeses que es duran a terme durant 2012. Bona carta als reis mags. També ho preveia el Sr. Rotger fa 2 anys i al cap i a la fi va haver de demanar un préstec bancari de 3 milions per a poder pagar proveïdors.

Per acabar permeti’m dos apunts sobre educació, cultura i joventut:

Educació: disminueixen la partida en manteniment tenint com tenim una escola amb les mancances estructurals com és Llevant baixen de 35 mil a 28 mil. O els problemes de Miquel Duran. O el CP Ponen que d’ençà que han fet el pati nou té humitats. En canvi mantenen la mateixa despesa d’energia elèctrica i combustible. No pensen aplicar cap tipus d’acció per a implantar mesures d’eficiència energètica? Les despeses diverses (activitats escolars) que passen de 34 mil a 13 mil un 60% menys, i desapareixen els cursos d’adults. Els cursos de Normalització que pasen de 11 mil a 6 mil, suposam que per tenir content al sr. Bauzà. I el Centre universitari baixa de 5000 a 2500. O una partida tan important com ara la neteja dels centres que passen de 70 mil a 50 mil.

En Cultura: la partida de la biblioteca baixa 25% de 18 mil a 14 mil premsa, revistes, llibres... La partida que baixa més percemptualment més d’un 60 % és la d’edicions de llibres, suposam que per que no estem en any electoral, passa de 18 mil a 5 mil. Activitats culturals passa de 100 mil a 80 mil. I la Quartera de 10 mil a 8 mil. En transferències corrents (subvencions a entitats culturals baixa un de 110000 a 74 mil un 35% menys) banda, OCB, Arpa.....amb les dificultats que han tingut fins ara per cobrar les subvencions que els deu l’ajuntament amb aquests números no els basta per pagar el que deven de 2011.

En Joventut: 100 mil euros que desapareixen de festes i passen a fires i festes. Les activitats informació juvenil passen de 41000 a 29000 euros Infojove. Transferències corrents passa de 15000 a 10.000 euros: que corresponen a les subvencions als Esplais, per exemple.

Ja per acabar veiem que tiren la tovallola en el tema de la radio municipal. Desapareix la partida de 130000 euros. Des del PSM-IV hem deixat sempre manifest en la manera com es donava aquesta subvenció, a una entitat privada per a fer quatre programes de publicitat pel batlle. Ara és el moment de fer un canvi de gestió en aquest ens i des del nostre grup demanem la gestió directa per part de l’ajuntament. Evidentment concertada amb les entitats socials i culturals d’Inca.

Això és tot de moment però com comprendran després de les meves paraules ja els hi podem avançar que aquests pressuposts tampoc contaran amb el nostre vist i plau. Sobretot per què en cap moment aquest equip de govern ha intentat cercar consens amb els partits de l’oposició ni amb la ciutadania en un tema tan important com es com s’han de gastar els doblers dels nostres ciutadans en una època tan difícil com és l’actual.

Moltes gràcies per la seva atenció.

SEGONA INTERVENCIÓ:

- Després d’escoltar la interventora, el Sr. Aguilar ha dit que lleven els 40 mil euros de subvenció de l’empresa que explota la piscina municipal, on els col·loquen? A quina partida van? Com queda el pressupost de l’IMAF?

- En referència al deute: han dit que queden les inversions: “en 16 anys han canviat la ciutat”. I tant que l’han canviada: ho devem en extres. 7 milions d’extres en obres. Unes obres que havien de costar 14 milions superen els 20 milions d’euros i no hem parlat dels extrajudicials. Hem comparat amb 2006. Les entrades eren impostos directes: 2006: 6’1 milions, 2012: 10’6 milions. No digui que no hi ha ingressos. Digui que deuen moltíssim per mor dels akelarres urbanístics del passat i la pèssima gestió econòmica d’alguna regidora d’hisenda. Per cert, després de mesos de demanar quines són les entrades reals del mercat Cobert, aquests famosos 6 milions que no hanvien de costar res a Inca i a hores d’ara encara no han contestat.

- A afirmat que les concessions no han donat el resultat que pertoca. I la neteja? Han afirmat que privatitzen perquè els falten doblers. Idò municipalitzin, recuperin la neteja municipal i s’estalviaran 950 mil euros. El que es cert és que privatitzen perquè han de remenar el xocolate del lloro. No hi ha obres i hem de moure els doblers en grans quantitats perqè qualque cosa quedi.

- Coincidim amb les Garcia plenament quan diu que aquesta majoria privatitza beneficis i socialitza pèrdues.

- Una mostra més del que a nosaltres ens sembla prioritzar, preferenciar la despesa on no toca: fa dos anys que no gasten res en la festa de la patrona de la policia de l’administració local i en canvi any rere any financen la patrona de les forces de seguretat que depenen d’una altre administració. Tot són maneres de gastar.

- Sr. Aguilar, a vostès no els quadren els números ni que les toqui la loteria. I com que aviat serà Nadal, li explicaré amb una nadal el que són aquests pressuposts: FUM, FUM, FUM.

Moltes gràcies per la seva atenció.

L�ajuntament d�Inca es nega a implantar un sistema de bono-taxi per als m�s necessitats

antonirodriguez — Fri, 29 Jul 2011 16:45:50 +0200

Avui a l’ajuntament d’Inca hem tingut el primer ple ordinari d’aquesta legislatura. Un dels punts que ens han duit a votació ha estat la imposició de taxímetres i les conseqüents tarifes per tal d’adaptar-se a la llei que pretén ordenar el sector. Fins ara els taxis d’Inca cobraven per carrera feta dins la nostra ciutat un total de 5 euros. A partir de gener de 2012, un cop s’hagi aprovat definitivament aquesta normativa es pagarà segons la tarifa estipulada.

Entenem aquest canvi com a una mesura que ve imposada per una llei i sobre els preus podem també entendre que siguin fruit del consens entre l’ajuntament i el sector, ara bé, des del grup PSM-IV avui hem volgut tornar fer una aportació en positiu i hem volgut afegir un suggeriment per què es tengui en compte a l’hora de la redacció final de l’ordenança.

Donat que l’experiment posant en pràctica per l’equip de govern del PP en anteriors legislatures sobre el funcionament d’un servei de bus urbà va ser un fracàs, voldríem que es tingues en compte la possibilitat de que l’ajuntament subvencionés el servei públic de taxi per a certs serveis, com ara els viatges a les persones amb discapacitat o als majors d’edat, amb una tarifa reduïda a través d’un servei de bono-taxi, que funciona com els abonaments de 10 viatges o setmanals o mensuals del tren, metro i bus, en el qual qui compri aquest abonament podrà disposar d’uns certs descomptes en el transport.

Algunes ciutats compten amb aquest programa de “Bono-Taxi” per a persones amb discapacitats. És un programa que es posa a disposició de les persones afectades amb greus dificultats de mobilitat i amb baixos ingressos que per aquesta raó no poden fer us de manera general del transport públic. Unes ajudes econòmiques de caràcter individual que afavoreixen el desplaçament dins la ciutat a través del servei públic de taxi, i que no poden desplaçar-se amb altre mitjà públic, com ara metro o bus, ni poden conduir, en el cas d’algunes grans ciutats i en al cas d’Inca en concret hem de tenir molt en compte que no existeix cap altre tipus de transport públic.

Per això mateix ens ha estranyat molt la resposta del regidor d’Hisenda que s’ha negat a subvencionar aquest servei per falta de liquidesa de les arques municipals. Precisament és en moments difícils com els actuals en que l’administració pública ha de vetllar pels seus ciutadans més desvalguts, majors i minusvàlids, a més d’ajudar de manera indirecta també al sector del taxi local que també està passant per una situació econòmica molt difícil. El que és cert és que a partir d’ara tindrem un mes per a presentar al·legacions i les presentarem.

Sempre ens quedarà una esperança, ja que aquesta és una manera habitual d’actuar de la majoria del PP, que no accepta en principi les propostes positives de l’oposició i al cap d’una temporada presenten aquestes propostes com si fossin seves. Ja ha ocorregut en altres ocasions en què des de l’oposició s’han presentat propostes en positiu. En principi ells si han negat i al cap d’un temps ho han presentat com si la idea fos seva. Esperem que per bé dels usuaris ho tornin fer en aquesta ocasió si es que després d’haver presentat les al·legacions continuen negant-se a donar-nos la raó.