El Blog d'en Xesc Ramis

El Blog d'en Xesc Ramis https://xescramis.balearweb.net xescramis 2026-06-10T04:41:12Z No vull morir per parlar català a la sanitat pública https://xescramis.balearweb.net/post/129833  <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/galeriaetit.jpg" border="0" /></div>Amb l'única cosa en què estic d'acord amb les declaracions del secretari general de la Federació d'Empleats Públics de FESP-UGT, Miguel Ángel Romero és que el Govern ha d'aclarir d'una vegada que passa amb el català a la sanitat pública.Segons el dirigent d'UGT “la sanidad no está pensada para hacer política lingüística, opinión compartida por la mayoría de las organizaciones sindicales (excepte l'STEI Intersindical) con representación en el IBSALUT”. Hagués estat bé que en Miguel Ángel Romero abans de fer segons quines declaracions hagués llegit la Llei de Normalització Lingüística. Li hagués basta amb llegir l'article primer que diu textualment que la present Llei té per objecte desenvolupar l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia, pel que fa a la normalització de la llengua catalana, com a pròpia de les Illes Balears EN TOTS ELS ÀMBITS, i garantir l'ús del català i del castellà com a idiomes oficials d'aquesta Comunitat Autònoma. L'esmentat article continua dient que l'objectiu de la Llei és, entra altres, fer efectiu L'ÚS NORMAL I OFICIAL DE LA LLENGUA CATALANA i de la castellana en l'àmbit oficial i administratiu, prenent les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement que permetin arribat a la igualtat plena de les dues llengües QUAN AL DRETS DELS CIUTADANS de les Illes Balears.<div align="justify" class="text_exposed_show"> No vull pensar que en Miquel Ángel Romero opini que la sanitat pública de les Illes Balears és un àmbit en el qual els catalanoparlants no tinguem dret a exercir el nostre dret a expressar-nos en la nostra llengua. A més, el dirigent de FESP-UGT demana al Govern “incorporar el catalán de forma progresiva”. Tenint en compte que la Llei de Normalització Lingüística es va aprovar fa 32 anys, de quina progressivitat parla? Els mallorquins hem d'esperar a l'any 2050 per poder exercir els nostres drets lingüístics a la sanitat pública? Pens que declaracions com aquestes són una ofensa als centenars i centenars de professionals de la sanitat pública que al llarg d'aquests anys s'han esforçat en aprendre la la nostra llengua per ser competents per exercir la seva professió a les nostres Illes. Per finalitzar em deman que espera el Govern a publicar les oposicions amb el requisit de català, tal i com exigeix la llei?</div> Llengua 2018-02-02T01:01:50Z xescramis Intervenció a l'acte d'homentage organitzat per l'STEI a en Sebastià Serra https://xescramis.balearweb.net/post/121077 <style> v:* {behavior:url(#default#VML);} o:* {behavior:url(#default#VML);} w:* {behavior:url(#default#VML);} .shape {behavior:url(#default#VML);} </style><style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman","serif";} </style> <div align="justify"> </div><div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/cartell_homenatge_Sebastia%20%282%29.jpg" border="0" /></div> Bon vespre a tothom i gràcies per acompanyar-nos en aquest acte de record i homenatge a en Sebastià. Avui vespre hi haurà companys de l’STEI que parlaran, sobretot, del Sebastià sindicalista, de l'home compromès amb la lluita pels drets socials, polítics i nacionals d’aquest país nostre. Na Margalida i jo us parlarem del company i amic, ja que de tots és conegut que la nostra relació amb en Sebastià anava més enllà del sindicat.<div align="justify"></div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>Vaig conèixer en Sebastià el juliol del 2002 quan me vaig afiliar a l’STEI. Va ser una amistat a primera vista (allò que es diu haver-hi química entre dues persones que s’acaben de conèixer), encara que no ho vaig percebre del tot fins vuit mesos després, quan, a una manifestació contra la guerra d’Iraq, una dona se’m va acostar i em va demanar si jo era en Xisco Ramis. Era na Mercè, la seva dona. Em va dir que el 25 de març, en Sebastià feia els cinquanta anys i que li preparava una festa sorpresa, a Can Morro, amb la família i els amics més íntims; i que trobava que m’ho havia de dir perquè des de feia uns mesos en Sebastià només li parlava d’un tal Xisco. <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/jopetit.jpg" border="0" /></div>  <div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>Des d’aleshores per jo Can Morro és sinònim d’amistat. Al voltant de na Mercè i d’en Sebastià es va anant construint un grup d’amics que al llarg d’una dècada s’ha convertit amb una segona família. Amb l’aparició del whatsapp es va batiar amb el nom de Grup de Can Morro, tot i que, en un principi, els únics que no en formaven part eren els amfitrions, perquè les noves tecnologies encara tardarien un temps a arribar a les seves vides. És per això que avui vull compartir aquest moment amb ells, perquè entre tots ens hem donat suport per afrontar aquests moments tan durs.<div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>Gràcies, Mercè i Aurora, Magí, Joana Lluïsa i Jaume, Caterina i Miquel, Marta i Dani, Joan Antoni i Teresa, i a les seves filles (les nostres nebodes), Marina i Aina. <div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>La millor definició que he sentit d’en Sebastià la va fer na Mercè, quan a l’acte d’homenatge que li va fer el PSM, va dir d'ell que era, sobretot, un home feliç. Això era ben cert, però a més, en Sebastià irradiava la seva felicitat a tots aquells que l’envoltaven. <div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>Qualsevol motiu era bo perquè en Sebastià fes una convocatòria al voltant d’una taula plena de bon menjar i de millor beure: perquè jugava el Barça, perquè per TV3 deien que faria neu a quotes baixes de la Serra de Tramuntana i Can Morro està a 300 metres, perquè era la nit de Sant Llorenç i, com cada any, havíem de veure la pluja d’estels o, simplement, perquè havia passat pel Mercat de l’Olivar i les gambes estaven d’oferta i ens volia fer una paella. <div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>Ara en Sebastià ja no és físicament entre nosaltres. Ha estat un cop dur, però després de la desesperança i la ràbia dels primers moments, els de Can Morro continuam fent festa per qualsevol motiu, ja hem celebrat santa Mercè i sant Francesc, diumenge dinàrem a Llucmajor per la Darrera Fira,  ja fem els preparatius pel pròxim Madrid-Barça de dia 25 i ja pensam què hem de fer per sopar la nit de cap any a Can Morro. I si tenim la força per continuar fent festa, per riure, per menjar i beure és gràcies que al llarg de tots aquests anys en Sebastià ens ha encomanat la seva felicitat, la seva alegria i les ganes d’aprofitar cada minut amb les persones que estimam.<div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>Gràcies per tot, amics de can Morro, i gràcies Sebastià per tots aquests anys d’amistat i per tots els somriures que m’has regalat. Santa Maria del Camí, 16 d'octubre de 2014 Esdeveniments i saraus diversos 2014-10-20T12:47:27Z xescramis Intervenció en homenatge a Sebastià Serra al Consell de Direcció Política del PSM-ENTESA PER MALLORCA https://xescramis.balearweb.net/post/119318 <xml> <o> <o> <o> </o> </xml> <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/lloll_beltran.jpg" border="0" /></div><xml> <o> <o> <o> </o> </xml> Fa dues setmanes que en Sebastià ens va deixar. En Tià era molt més que un company de l’STEI, molt més que un company del PSM, de l’Obra Cultural Balear, del Grup Blanquerna i molt més que un company de moltes altres lluites en les quals coincidirem. Al llarg d’aquests dies he passat de la desolació dels primers moments per la pèrdua d’un amic, a la ràbia, fins arribar a la tristesa profunda d’aquests darrers dies. Vaig conèixer en Sebastià el juny del 2002, quan vaig anar a l’STEI per demanar una informació laboral. Era una horabaixa i em va atendre ell. Vaig sortir del sindicat amb els dubtes resolts, però també amb un full d’afiliació i amb la proposta de fer feina com a permanent sindical a l’STEI. Han esta 12 anys de convivència diària, a dins l’STEI com a companys i a fora de l’STEI com amics. Normalment l’amistat és un sentiment que necessita d’un cert temps perquè aflori entre dues persones, però en aquest cas fou pràcticament instantani. En Sebastià era la INTERSINDICAL. Fou el dirigent històric de l’STEI que, des del començament de l’obertura de sindicat a altres sectors, més va creure la necessitat de fer de l’STEI el sindicat de classe i nacional de les Illes Balears. Segur que molt de vosaltres heu llegit o sentit aquests dies als mitjans de comunicació que en Sebastià Serra era el responsable de sanitat de l’STEI. Idò no, en Tià era el secretari d’Acció Sindical; però que molts periodistes l’identifiquessin com el responsable de Sanitat és l’exemple del que us he dit. Hi ha una anècdota que explica perquè el nom de Sebastià Serra anirà sempre unit amb el d’Intersindical de les Illes Balears. Un dia, ara deu fer un poc més de 10 anys, arribà un dematí en Tià a l’STEI i ens digué que s’havien convocat eleccions sindicals a Sanitat i que l’STEI s’hi havia de presentar. No el tornàrem a veure durant un mes. Quan li telefonàvem i li demanàvem on era, ens responia que era fent cua a la consulta d’un metge o  una infermera que era el conegut d’una coneguda d’un familiar d’un afiliat de l’STEI que li havia dit que tal vegada estaria disposat anar a llistes per l’STEI perquè era favorable al català. I així, va poder fer llista i l’STEI entrà per primera vegada a Sanitat. Però en Sebastià era un patriota que sobrepassava l’àmbit sindical. Va lluitar, juntament amb la seva companya, na Mercè, primer des de la clandestinitat per l’assoliment de la democràcia i, després per una Mallorca nacionalment lliure i des de la plena sobirania anhelava uns Països Catalans lliures i confederats. I aquest compromís envers el país va fer que un pic jubilat s’impliqués en altres lluites com fou la veïnal en els darrers temps. El país ha perd un patriota, però sobretot un activista, la qual cosa ens ha d’esperonar a seguir lluitant més que mai seguint el seu exemple. Només puc dir que: Sebastià, mai t’oblidaré i que sempre seràs en el meu pensament i que et tindré com exemple de compromís, de lluita i de tolerància. Perquè en Sebastià era sobretot una persona tolerant, que feia de la tolerància i del respecte cap als altres i les seves idees una forma més de lluita. GRÀCIES SEBASTIÀ PER LA TEVA AMISTAT, GRÀCIES PEL TEU EXEMPLE. Algaida, 31 de maig de 2014 <xml> <w> <w>Normal</w> <w>0</w> <w> <w> <w>21</w> <w> <w> <w>false</w> <w>false</w> <w>false</w> <w> <w>ES</w> <w>X-NONE</w> <w>X-NONE</w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> <w> </w> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> <m> </m></w> </xml><xml> <w deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"/""> <w locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"/""> <w locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"/""> <w locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"/""> <w locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"/""> <w locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"/""> <w locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"/""> <w locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"/""> <w locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"/""> <w locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"/""> <w locked="false" priority="39" name="toc 1"/""> <w locked="false" priority="39" name="toc 2"/""> <w locked="false" priority="39" name="toc 3"/""> <w locked="false" priority="39" name="toc 4"/""> <w locked="false" priority="39" name="toc 5"/""> <w locked="false" priority="39" name="toc 6"/""> <w locked="false" priority="39" name="toc 7"/""> <w locked="false" priority="39" name="toc 8"/""> <w locked="false" priority="39" name="toc 9"/""> <w locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"/""> <w locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"/""> <w locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"/""> <w locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"/""> <w locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"/""> <w locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"/""> <w locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"/""> <w locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"/""> <w locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"/""> <w locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"/""> <w locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"/""> <w locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"/""> <w locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"/""> <w locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"/""> <w locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"/""> <w locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"/""> <w locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"/""> <w locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"/""> <w locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"/""> <w locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"/""> <w locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"/""> <w locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"/""> <w locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"/""> <w locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"/""> <w locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"/""> <w locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"/""> <w locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"/""> <w locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"/""> <w locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"/""> <w locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"/""> <w locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"/""> <w locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"/""> <w locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"/""> <w locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"/""> <w locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"/""> <w locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"/""> <w locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"/""> <w locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"/""> <w locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"/""> <w locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"/""> <w locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"/""> <w locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"/""> <w locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"/""> <w locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"/""> <w locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"/""> <w locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"/""> <w locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"/""> <w locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"/""> <w locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"/""> <w locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"/""> <w locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"/""> <w locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"/""> <w locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"/""> <w locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"/""> <w locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"/""> <w locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"/""> <w locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"/""> <w locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"/""> <w locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"/""> <w locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"/""> <w locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"/""> <w locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"/""> <w locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"/""> <w locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"/""> <w locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"/""> <w locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"/""> <w locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"/""> <w locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"/""> <w locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"/""> <w locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"/""> <w locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"/""> <w locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"/""> <w locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"/""> <w locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"/""> <w locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"/""> <w locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"/""> <w locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"/""> <w locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"/""> <w locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"/""> <w locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"/""> <w locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"/""> <w locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"/""> <w locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"/""> <w locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"/""> <w locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"/""> <w locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"/""> <w locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"/""> <w locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"/""> <w locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"/""> <w locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"/""> <w locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"/""> <w locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"/""> <w locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"/""> <w locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"/""> <w locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"/""> <w locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"/""> <w locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"/""> <w locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"/""> <w locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"/""> <w locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"/""> <w locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"/""> <w locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"/""> <w locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"/""> <w locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"/""> <w locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"/""> <w locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"/""> <w locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"/""> <w locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"/""> <w locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"/""> <w locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"/""> <w locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"/""> <w locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"/""> <w locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"/""> <w locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"/""> <w locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"/""> <w locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"/""> <w locked="false" priority="37" name="Bibliography"/""> <w locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"/""> </w> </xml> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:EN-US;} </style> Esdeveniments i saraus diversos 2014-05-31T21:51:36Z xescramis Gràcies Sebastià. https://xescramis.balearweb.net/post/119228 <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/TIA_JO.jpg" border="0" width="543" height="373" /></div>Avui fa una setmana que en Sebastià ens va deixar. Gràcies per tots aquests anys d'amistat. Sempre seràs el meu referent:<a id="res_75126" href="http://xescramis.balearweb.net/get/tia.mp3">tia.mp3</a> Fins sempre amic i mestre.    General 2014-05-25T22:02:39Z xescramis Tot explota (pel cap o per la pota) https://xescramis.balearweb.net/post/117101 <div align="justify">Article publicat a Diario de Mallorca (4 de desembre de 2013) "Fill meu, no et fiquis en política, que, si passa res, són els primers que van a cercar". Això em va dir mon pare quan, de jovenet, vaig començar a militar en organitzacions juvenils. Ell no va viure la persecució política dels anys de la guerra, però va heretar la por de significar-se que la repressió franquista va injectar a la població: em volia protegir d´alguna cosa perillosa que un home nascut en la Mallorca de la Guerra Civil havia sentit a dir de son pare i sa mare.Jo era un jove de vint anys que es pensava que vivia en una societat democràtica i que a la Mallorca de començament dels anys noranta era impensable la repressió per qüestions polítiques.Ara, a Mallorca, el Govern de José Ramón Bauzá vol matar la llengua i la cultura pròpies de les Illes, i el número dos de Noves Generacions del PP, Pedro Álvarez, afirma des del seu perfil de Facebook que José Luís Rodríguez Zapatero "el millor que podria fer és suïcidar-se, sí, sí. Llevar-se d´enmig". Vull pensar que Álvarez és massa jove per saber que hi havia persones que "se suïcidaven" mentre estaven sota custòdia de la brigada políticosocial de la policia política del franquisme, com va passar amb l´estudiant de Dret i militant antifranquista Enrique Ruano el 20 de gener de 1969, mig any abans de néixer jo, dia per dia. Així, per ventura, mon pare no anava tan mal encaminat i ficar-se en política (en el sentit ample del terme) és perillós.Divendres passat es va aprovar al consell de ministres el projecte de llei de seguretat ciutadana, una passa més per injectar a la ciutadania la por de manifestar-se contra les seves contrareformes. És un intent de criminalitzar els moviments socials per impedir que canalitzin els interessos dels ciutadans. Una mesura arbitrària i totalment desproporcionada que &bdquo;amb multes de fins a 600.000 euros&bdquo; vol coartar la llibertat d´expressió i infondre la por entre la població per dissuadir-la de participar en mobilitzacions i protestes.El Govern de Mariano Rajoy vol liquidar les protestes dels ciutadans contra les seves polítiques de retallades, contra la corrupció, per impedir els desnonaments, reclamar la independència de qualsevol de les nacions que conformen l´Estat, o qualsevol de les reivindicacions que, en l´actualitat, mobilitzen milers i milers de ciutadans a tot l´estat.Aquesta gent que ens governa hauria de saber que &bdquo;com cantava Ovidi Montllor, "tot explota, pel cap o per la pota"&bdquo; per moltes lleis de seguretat ciutadana que aprovin, no podran impedir que cada dia siguin més els ciutadans que es manifestin per defensar els drets socials, polítics, nacionals o qualsevol altre dret que aquesta gent amenaci. És per això que l´eslògan més cridat a totes les manifestacions de les illes d´aquests darrers mesos és el de "no tenim por".Francesc M. Ramis TrujilloSecretari de moviments socials de l´STEI Intersindical</div> Política 2013-12-04T17:54:55Z xescramis País Basc /Illes Balears: cercau les diferències https://xescramis.balearweb.net/post/117100 Publicat a tribubamallorca (27 de setembre de 2013) Una de les notícies d’aquest estiu a Palma ha estat la decisió del tinent de batle de Medi Ambient, Infraestructures i Coordinació Territorial i president d’EMAYA, Andreu Garau, de tancar definitivament el sistema de recollida pneumàtica de fems i l’anunci que l’Ajuntament de Palma emprendrà accions legals contra les empreses integrants de l’UTE instal·ladora d’aquest sistema, inaugurat el 2002, que roman fora de servei des del 16 de maig del 2012, tot i que la seva vida útil s’estimava en 30 anys. <div align="justify"> </div>Sense entrar a valorar si aquest és el millor sistema de recollida de residus, el que sí s’ha demostrat és que, deu anys després de la seva instal·lació, els responsables polítics d’aleshores optaren per un sistema desastrós des d’un punt de vista tècnic i ruïnós des d’un punt de vista econòmic. <div align="justify"> </div>L’any 2002, la ciutat basca de Gasteiz també inaugurava el sistema de recollida pneumàtica de residus en el seu centre històric. Deu anys després, no només continua en funcionament sinó que el sistema s’ha implantat a altres barris de la ciutat com Ibaiondo, Salburra, Zabalgana i Mariturri. <div align="justify"> </div>Però la recollida pneumàtica no és l’únic nyarro que ens han deixat els responsables polítics del PP als ciutadans de Mallorca. Hi ha dos exemples paradigmàtics, com són el metro i el Palau de Congressos de Palma, que també els podem comparar amb l’èxit del metro de Bilbao i del Palau de Congressos Kursaal de Donostia. <div align="justify"> </div>El metro de Palma fou inaugurat pel condemnat per corrupció Jaume Matas i la seva consellera d’Habitatge i Transports Mabel Cabrer, el 25 d’abril de 2007, a 33 dies de les eleccions autonòmiques. Sis mesos després hagué de tancar provisionalment perquè –com a conseqüència d’unes pluges de 15 l/m2– s’anegà gran part de la infraestructura. A més, ha demostrat ser una infraestructura totalment deficitària perquè amb prou feines arriba transportar un milió i mig de passatgers anuals, quan l’estàndard europeu considera que la construcció d’un metro només és justificable si ha de tenir més de vint milions de passatgers anuals. En canvi, el metro de Bilbao, dissenyat per un dels arquitectes més innovadors i importants de l’actualitat, Norman Foster, i inaugurat el 1995, és un dels emblemes de la transformació de la ciutat i transporta més de vuitanta-vuit milions de passatgers anuals. <div align="justify">L’any 1999 s’inaugurava a Donostia el Palau de Congressos Kursaal. Malgrat les reticències inicials de gran part de la població com a conseqüència del seu impacte urbanístic a una ciutat caracteritzada per la seva arquitectura clàssica d’estil francès, després d’un període d’adaptació i gràcies a l’impacte positiu de l’edifici sobre l’economia, el turisme i la vida cultural sobre la ciutat s’ha convertit en un emblema de la capital guipuscoana. En canvi, a Palma sobre la concepció del Palau de Congressos i la seva situació actual sobren els comentaris. </div><div align="justify"> </div>Per acabar, podem fer dues comparacions més: mentre les Illes Balears estan al capdavant en casos de corrupció, el País Basc està a la coa. I una altra: mentre el País Basc ha estat governat per partits bascos des del restabliment de l’autonomia, a les Illes Balears el govern que ha pres aquestes decisions estava en mans un partit espanyol. Cal demanar-se si això pot explicar per què les seves infraestructures són un èxit i un element de transformació social i econòmica i en canvi, les nostres són una nyarros. Política 2013-12-04T17:46:47Z xescramis Que la justícia actuï amb contundència https://xescramis.balearweb.net/post/116068  <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/cort_penal_internacional.jpg" border="0" width="634" height="321" /></div>  <div align="center"> </div> Article publicat a <a href="http://www.tribunamallorca.cat/" target="_blank">tribubamallorca.cat</a> Finalment han estat 2335 les hectàrees cremades a l’incendi d’Andratx. Sembla que ha estat la imprudència d’un veí d’Andratx l’origen d’aquesta tragèdia per la qual el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, demana a la justícia que actuï amb “contundència” davant qui ha obrat “sense cap tipus de prevenció” provocant que es cremi una “part important del nostre patrimoni”.  Idò, parlem de la destrucció del nostre patrimoni. Quan el farmacèutic, president de les Illes Balears a hores perdudes, parla del nostre patrimoni se sobreentén que ho fa del patrimoni col·lectiu dels mallorquins; és a dir, del patrimoni cultural. Podem definir el patrimoni cultural com l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i el transmet a generacions futures. Resumint el podem definir com els béns i valors culturals que són l’expressió de la identitat, és a dir, de la nacionalitat d’un poble. I quin són aquests béns i valors? Són el conjunt dels béns materials i immaterials que identifiquen la col·lectivitat. Efectivament, un d’ells és el patrimoni natural. Però, i això ho sap Bauzá, el que més identifica els mallorquins com a poble és el seu patrimoni lingüístic, és a dir, la llengua catalana. És aquest el motiu de la seva fòbia i el seu odi contra la llengua catalana. Com a bon nacionalista espanyol sap que l’única forma de destruir la Mallorca nascuda l’any 1229 és liquidar els mallorquins. També sap que mallorquí és tot aquell ciutadà que viu a Mallorca, indistintament del seu lloc d’origen, que té o adopta la llengua catalana com a pròpia. Per tant, és conscient que en l’actualitat l’única forma viable de liquidar els mallorquins és exterminant-ne la llengua. I això té un nom: genocidi cultural i lingüístic. I els delictes de genocidi són jutjats a la Cort Penal Internacional de la Haia, responsable de la persecució de les persones físiques que hagin comés crims de guerra, genocidi o crims contra la humanitat. Jo també desig que la justícia actuï amb contundència contra qui actua contra el nostre patrimoni cultural i lingüístic i, per això, esper  veure qualque dia José Ramón Bauzá, i els seus col·laboradors, asseguts davant la Cort Penal Internacional acusats de genocidi cultural contra els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers i que la justícia internacional actuï amb tota contundència. Si al llarg d’aquests dos anys de legislatura, el Govern Bauzá hagués tingut la mateixa cura a l’hora de legislar en prevenció d’incendis i gestió del medi ambient que la que ha tingut per legislar contra la llengua catalana de l’Administració, els mitjans de comunicació i de les escoles o per prohibir els símbols que des del 1229 ens identifiquen  com a poble, ben segur que les hectàrees cremades a la Serra de Tramuntana haguessin estat moltes menys. <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif";} </style> Política 2013-08-26T15:54:17Z xescramis És la ideologia, estúpid! https://xescramis.balearweb.net/post/115825 <xml> <o> <o> </o> </xml>  <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/privatitzaciosanitat.jpg" border="0" width="449" height="299" /></div> Publicat a <a href="http://www.tribunamallorca.cat/" target="_blank">tribunamallorca.cat</a> Al començament de la legislatura, el que aleshores era conseller d’Administracions Públiques, José Simón Gornés, s’enfadà moltíssim amb mi quan –en una reunió amb els membres de la Junta de Personal de funcionaris del Govern– li vaig dir que el projecte de modificació de la Llei de funció pública pel qual el català deixava de ser un requisit per als empleats públics de les Illes Balears formava part d’un pla de genocidi cultural. Me’n record que s’exaltà: “Això que dius és molt fort, perquè genocidi implica matar persones”. Li vaig haver d’explicar el significat del terme i que un genocidi cultural no implica assassinar ningú. Han passat gairebé dos anys d’aquesta reunió, ja han arraconat el català de l’Administració, José Simón Gornés ha cessat de conseller i, efectivament, la política lingüística del Govern Balear, que forma part d’una estratègia de genocidi cultural i lingüístic, no ha suposat cap mort. Però el que sí que ha provocat la mort d’una persona ha estat la política sanitària del Govern Bauzá. Alpha Pam, de 28 anys, va morir el 21 d’abril a ca seva de Can Picafort, a conseqüència d’una tuberculosi que no li varen diagnosticar perquè no tenia targeta sanitària. La mort d’Alpha Pam no és només la conseqüència d’una política de retallades en sanitat. És cert que a les Illes Balears patim un espoli fiscal que es tradueix que aquest 2013 tinguem un dels pressuposts més baixos de l’Estat, sobretot pel que fa a la despesa en serveis essencials. Això provoca que tinguem el tercer pitjor pressupost en matèria sanitària i d’afers socials i el segon pitjor en política educativa. Però la causa que a les Illes Balears pugui morir una persona tota sola a ca seva, de tuberculosi, l’hem de cercar en la ideologia dels qui ens governen. Governants que pensen que la sanitat és una mercaderia i no pas un dret. Cal recordar les paraules de José Ramón Bauzá quan prometia una revolució sanitària a les Illes Balears i deia: “Creim en la sanitat en majúscules i no diferenciam entre sanitat pública i privada”. Alpha Pam va morir perquè no tenia recursos per anar a la sanitat privada i perquè li negaren el dret de ser tractat igual que qualsevol altre ciutadà a la sanitat pública. Per què vull posar en relació la mort d’Alpha Pam i la persecució de la llengua dels mallorquins? Perquè totes dues coses tenen un mateix origen. Ens governa una gent que subordina qualsevol decisió política a la seva ideologia. Si han pres als immigrats el dret a la sanitat no és per motius econòmics. No és l’economia, és la ideologia. La mateixa ideologia que els fa pensar que la gent que parla en català hem de tenir menys drets que els altres. Quan vaig concloure aquest article encara no havia començat l’incendi a la Serra de Tramuntana i a l’hora d’enviar-lo a la redacció de Tribuna Mallorca encara continuava en actiu i descontrolat. De moment són més de 1.800 hectàrees abrasades pel pitjor incendi dels darrers 14 anys, han hagut de desallotjar Estellencs (Establiments, segons el president de les Illes Balears) i sent el renou dels motors dels hidroavions que passen per damunt ca meva per amarar a la badia de Palma i carregar aigua. Sembla que ha estat una presumpta negligència, a l’hora de cremar rostolls, el motiu de l’incendi. Però també ha estat la ideologia dels qui ens governen la causa que a hores d’ara el foc continuï descontrolat. Des del novembre de l’any passat, els sindicats denuncien retallades i acomiadaments de personal a l’Institut Balear de la Natura (IBANAT) i a Espais de Natura Balear. Retallades que afecten no només  l’extinció d’incendis, sinó també la prevenció.  Fa uns mesos, el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, afirmà que “hi havia gent acostumada a viure del medi ambient i això s’ha acabat”. Idò, ara sembla que si no hagués acomiadat aquesta gent que “vivia del medi ambient”, possiblement el foc es podria haver controlat a temps sense la necessitat d’importar-la des de la Península, un pic que el foc ja estava descontrolat. “Una guarda d’ovelles fan més feina que una brigada forestal”, aquestes també són paraules del conseller Gabriel Company. Una granera com a conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori hagués estat més eficient que l’expresident d’Asaja Balears, com a mínim no hagués empitjorat la situació. Esper que en publicar-se aquest article l’incendi s’hagi extingit i que s’assumeixin les responsabilitats polítiques del pitjor incendi dels darrers 14 anys, però això segon és somiar truites. Esdeveniments i saraus diversos 2013-07-31T23:46:45Z xescramis El vol CAT2014: Punt de no retorn https://xescramis.balearweb.net/post/115662  <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/puntdenor.jpg" border="0" width="483" height="251" /></div>Publicat a <a href="http://www.tribunamallorca.cat/" target="_blank">tribunamallorca.cat</a> El punt de no retorn és aquell punt en el camí a partir del qual tornar enrere deixa de ser una opció enfrontada a la de continuar endavant. És un concepte utilitzat fonamentalment en aviació i descriu aquell punt en un vol en què, per mor del combustible que queda al dipòsit, un avió ja no és capaç de tornar al seu aeroport d’origen. Després de passar el punt de no retorn, l’avió no té cap altra més opció que continuar volant i cercar un altre aeroport de destí. Per això, si hi ha intenció de fer tornar l’avió a l’aeroport de partida, el punt de no retorn determina la distància màxima a què ens en podem allunyar.La lògica de l’argument del punt de no retorn és aplicable a altres conceptes, com és el cas del procés sobiranista que viu el Principat, que, si ja no ha arribat a aquest punt, està ben a prop d’arribar-hi. Fa uns dies el Consell Territorial del PSOE reunit a Granada aprovà per unanimitat la seva proposta de reforma federal de la Constitució espanyola que han anomenat “Declaració de Granada”. Tant el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, com el primer secretari del PSC, Pere Navaro, presentaren el pacte com un acord que ambdós partits polítics “ofereixen al conjunt dels ciutadans d’Espanya” i que vol donar resposta a les tensions nacionalistes de CiU i ERC a  Catalunya i frenar les ànsies de recentralització del PP. No han entès res. En primer lloc les tensions nacionalistes no vénen precisament del Principat de Catalunya; els que han estirat la corda han estat, efectivament, els nacionalistes; però el nacionalistes espanyols. El problema no és Catalunya (Principat), el problema és Espanya. Una Espanya, que en paraules de Vicent Partal, “no sap veure’s a si mateixa sinó com a única, recelosa, autoritària i menyspreadora d’allò que ignora”.  És simptomàtic com els dos líders polítics apostaren per una “profunda revisió” i una “actualització urgent” del model autonòmic que ha estat “un èxit” en aquests 35 anys. Hom es demana per què si l’Estat autonòmic ha estat un èxit, trenta-cinc anys després, s’ha de modificar amb urgència. El problema és que ni ells mateixos es creuen la seva proposta federal. Cal recordar al secretari general dels socialistes espanyols que d’aquest trenta-cinc anys de democràcia a l’Estat espanyol, més de vint-i-un governaren ells. Tingueren temps a bastament per crear una altre model d’Estat.  Però el més greu de tot és que al llarg de tots aquells anys de democràcia l’esquerra espanyola, sobretot el PSOE, no hagi fet pedagogia sobre la realitat plurinacional de l’Estat espanyol. Tal vegada sigui perquè el PSOE, de federal, només en tingui el nom de la direcció: Direcció Federal. Hom no pot predicar allò que no creu.  Però el que realment no han entès és que la pilota ja no està a la teulada dels partits polítics ni dels governats –sense voler llevar la importància ni dels partits, ni de les institucions. Ja no hi ha pactes possibles d’oferir ni a CiU, ni al Govern de la Generalitat. Ja no és possible cercar la solució des d’alt. Perquè el que és del tot impossible és cercar una solució sense reconèixer el dret a decidir. La societat catalana ja no acceptarà cap “solució” que: primera, no surti des del Principat i segona, no sigui referendada per ella mateixa.  És la societat civil catalana la que ha agafat el timó del procés sobiranista. Sense tenir en compte aquet fet no és possible explicar per què un milió i mig de persones sortiren al carrer el passat 11 de setembre, per què fa uns dies s’omplí el Camp Nou pel Concert per la llibertat o per què el proper 11 de setembre una cadena humana recorrerà de nord a sud el Principat.  Ha estat necessari veure que el risc de ruptura de Catalunya respecte a Espanya és factible perquè els socialistes espanyols, molts dels quals a contracor, proposin a correcuita el seu pacte de reforma federal. Però la qüestió és si la societat del Principat no es troba ja en el punt de no retorn.  Al començament de l’article deia que el punt de no retorn és un concepte que s’aplica a nombrosos àmbits. En sexologia el punt de no retorn és el punt en el qual l’excitació, l’orgasme és inevitable. Fent un símil podríem dir que l’excitació democràtica en la qual viu la societat catalana és tal que l’orgasme democràtic és inevitable. I quin millor orgasme que la llibertat. <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:EN-US;} </style> Política 2013-07-16T19:07:04Z xescramis De l'autoodi a l'odi https://xescramis.balearweb.net/post/115548  <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/mao.jpg" border="0" /></div>  Publicat a <a href="http://www.tribunamallorca.cat/" target="_blank">tribunamallorca.cat </a>Podem qualificar aquests dos anys de Govern Bauzá de bienni negre, sobretot pel que fa a la política lingüística. Després de més de trenta anys de democràcia i autogovern han bastat vint-i-quatre mesos per desfer, en gran mesura, el camí recorregut en el procés de normalització lingüística i cultural. I tot sembla que vol aprofitar els vint-i-quatre mesos restants per desfer-lo del tot.  Quan el 1986 s’aprovava en el Parlament de les Illes Balears la Llei de normalització lingüística, s’obria la porta redreçar els efectes devastadors que tres-cents anys d’ocupació havien tingut en la situació social i institucional del català. Hom coincideix que aquesta era una bona Llei i sorprèn com es va poder elaborar amb el Govern de l’aleshores president Gabriel Cañellas. Amb l’aprovació per consens d’una bona Llei de normalització lingüística es pretenia desactivar el moviment en defensa de la llengua i cultura catalana. Cañellas sabia que una Llei, per molt bona que sigui, si no es desenvolupa és simplement un text articulat publicat al BOIB (aleshores BOCAIB).  De totes formes s’ha de reconèixer que al llarg d’aquests anys d’autogovern s’han desplegat diferents mesures de política lingüística, això sí més o manco ambicioses segons el color del Govern, que varen permetre que la llengua catalana recuperés presència i prestigi social, sobretot al món educatiu i a l’Administració.  Si els presidents Cañellas i Matas no es creien el tema de la necessitat de normalitzar la seva llengua, el català, no era perquè no se l’estimassin, sinó perquè tenien interioritzat el que es coneix com autoodi. Tres-cents anys d’alineació nacional ham donat els seus fruits i han aconseguit que bona part de mallorquins, menorquins, eivissencs i formentencs interioritzin una actitud de negació de la pròpia identitat nacional i cultural.  De totes formes, en la segona legislatura de Jaume Matas s’observà un canvi en la política lingüística del PP. De no fer res en contra ni a favor de la normalització de la llengua i cultura catalana de l’època en Canyelles (neutralitat que sempre anava en contra del procés de normalització), veiem els primers intents d’aplicar polítiques contràries a l’esperit de la Llei de normalització lingüística. No de bades, fou en aquesta legislatura quan s’aprovarà el conegut Decret Rodríguez que reduïa els nivells de coneixement de llengua catalana exigibles per accedir a la Funció Pública de les Illes Balears i quan començà l’intent d’introduir el trilingüisme amb la intenció de reduir la presència del català al sistema educatiu. En aquesta segona etapa del Govern Matas, observam un increment del grau d’autoodi dels governants del PP.  Però la situació s’agreuja amb l’arribada al poder en José Ramón Bauzá, L’obsessió malaltissa d’aquest personatge no és fruit de l’autoodi. José Ramón Bauzá és un madrileny (perquè va néixer en aquella ciutat de la Meseta)  que directament odia la cultura i la llengua, amb totes les seves modalitats, dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formentencs. És aquest odi el que el du a legislar per minoritzat el català i substituir-lo pel castellà en tots els àmbits, fins i tot aquells que semblaven intocables.  Però amb el que no comptava José Ramón Bauzá és que no tots els hem nascut a les Illes Balears i Pitiüses tenim interioritzat l’autoodi; i que no tots els que han escollit aquestes Illes per viure-hi odien la seva llengua i la seva cultura. El seu odi ens reafirma en el nostre amor per la llengua catalana i la seva cultura.  <style>/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:EN-US;} </style> Política 2013-07-08T16:26:54Z xescramis Bauzà no confon decrets i lleis https://xescramis.balearweb.net/post/93230  <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/delgado-bauza.jpg" border="0" /></div>Article no publicat al Diari de Balears.   Mai m'hauria pensat que 35 anys després de la mort de Franco, i amb un Estat de dret suposadament democràtic, el procés de normalització lingüística es trobaria més atacat que mai. Aquests dies la qüestió de la llengua catalana a les Illes Balears i la seva normalització ha passat a ser un tema de primera actualitat als mitjans de comunicació. L'anunci del candidat a president del Govern de les Illes Balears del PP, José Ramón Bauzá, que derogarà, si guanya les eleccions, la Llei de normalització lingüística i establirà el català com a mèrit i no com a requisit per accedir a la funció pública, ha fet esclatar la polèmica. De res serveixen les rectificacions i els aclariments posteriors Tanmateix ha deixat clar que vol modificar tot el marc legal que faci falta per minoritzar encara més la presència del català a la vida pública. A la fi, els nous dirigents del PP, Bauzá i el seu ideòleg Delgado, s'han llevat la careta i han expressat clarament quines intencions tenen: consolidar i accentuar l'anormalitat que representa que la llengua catalana, la pròpia d'aquest país, estigui cada cop més arraconada. Quan Bauzà anuncià que pretén derogar la Llei de normalització lingüística, sabia què deia, i no va confondre la Llei amb el Decret de mínims com ens va voler fer creure en la rectificació posterior. Els dirigents actuals del PP saben que l'única forma de desmuntar tota la legislació que vetlla per l'assoliment de la normalització lingüística és derogar la Llei que l'empara, és a dir, la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat del Parlament de les Illes Balears l'any 1986. Ho sabem perquè ja s'han topat amb aquest “problema”. L'exemple el tenim a la passada legislatura, quan José Maria Rodríguez des del seu despatx a la Conselleria d'Interior (no sé si un dilluns o qualsevol altre dia de la setmana), mitjançant un decret, conegut com a Decret Rodríguez, va rebaixar els nivells de coneixement de català pel que fa a l'ingrés en els procediments selectius d'accés a la funció pública. Aquest decret va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, arran del contenciós interposat per l'STEI-i Intersindical. Segons la sentència “s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua pròpia de la comunitat autònoma, respectant-se plenament el principi de proporcionalitat o nivell d'exigència d'un determinat coneixement, que haurà d'estar relacionat, en qualsevol cas, amb les places o funcions de què es tracti”. A més, afegeix més endavant, que alguns preceptes del Decret Rodríguez evidenciaven una clara regressió en l'exigència dels coneixements de la llengua catalana, pròpia de la comunitat, que va clarament en contra de l'esperit del legislador. El PP sap que per exterminar definitivament el català de l'esfera pública ha de fer una feina prèvia: derogar tota la normativa que en defensa la normalització. S'oposaren que el nou Estatut d'autonomia establís el deure genèric de conèixer el català i, ara s'han temut que la normativa autonòmica en matèria de normalització lingüística, aprovada en temps de Cañellas per consens, estableix el deure de l'Administració de garantir el dret dels ciutadans a usar la llengua catalana i, per tant, és obligatori que la coneguin els treballadors públics, amb la qual cosa és un requisit per accedir a la funció pública. En poques paraules, el deure dels empleats públics a conèixer la llengua dels ciutadans no deriva de l'Estatut, sinó que és exigit per la Llei vigent de normalització lingüística i, fins que aquesta no es derogui, no es pot modificar cap altra normativa si això representa un retrocés en el procés de normalització lingüística. El més greu de tot és que aquesta deriva cap a posicionaments d’extrema dreta en qüestions de llengua dels nous dirigents del PP posa en perill la cohesió social de les Illes Balears. Segons l’esquema mental de Bauzà i Delgado a les Illes només hi ha dues llengües: el català, la pròpia del país, i l’espanyol oficial a la nostra terra des del Decret de Nova Planta (llengua imposada “por justo derecho de conquista”). Però a les Illes Balears hi ha més de cent seixanta comunitats lingüístiques, fruit de l’arribada de persones de diferents parts del món que ja formen part de la nostra societat. Aquests immigrants tenen dues formes d’integrar-se: aprenen les dues llengües oficials o només el castellà. El PP ha optat per aquesta segona via, privant d’aquesta manera els nouvinguts i els seus fills que puguin participar de la nostra societat i pugin, alhora, enriquir-la amb els elements que hi aporten. Però el més trist de tot és que mirant cap al centreesquerra, el panorama de la normalització lingüística del català és també desencoratjador. El Govern espanyol del PSOE acaba de menysprear la iniciativa legislativa popular presentada per més 600.000 persones que pretenia consolidar l’àmbit comunicatiu de la llengua catalana. I el PSIB d'Antich practica la mateixa política que el canyellisme dels anys 80: no qüestionar la Llei de normalització lingüística, però no aplicar-la. Però això donaria per un altre article. Francesc M. Ramis, secretari de Moviments Socials de l'STEI-i Intersindical Llengua 2010-11-02T15:04:30Z xescramis L’STEI-i denuncia l’intent de l’Executiu espanyol d’aturar la ILP Televisió Sense Fronteres https://xescramis.balearweb.net/post/92704  <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/steinormalitzacio.jpg" border="0" /></div>L’STEI-i vol fer constar el seu malestar davant l’escrit de la Secretaria d’Estat d’Assumptes Constitucionals i Parlamentaris del Ministeri de la Presidència, adreçat a la Mesa del Congrés, en el qual no presta conformitat a la tramitació de la Iniciativa Legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir la lliure recepció dels canals de televisió en llengua catalana, basca i gallega arreu del domini lingüístic de cada llengua.Trobam molt greu l’intent de l’executiu espanyol que, per primera vegada en la història, vol impedir que una ILP amb les signatures requerides arribi al Congres per ser debatuda. A més, trobam lamentable que el Govern socialista s’excusi en qüestions econòmiques per a refusar la ILP i, intentar que ni tan sols pugui ser debatuda al Congrés. És, al manco, sorprenent que des de posicions suposadament progressistes s’intenti callar la veu de més de 600.000 ciutadans que han donat suport amb la seva signatura a la ILP, de les quals gairebé 30.000 són de ciutadans de les Illes Balears. Tot i això, l’STEI-i es mostra satisfet que la Mesa del Congrés espanyol no hagi acceptat la proposta del Ministeri de la Presidència i l’hagi retornat la petició amb l'intenció d’ampliar l’argumentació sobre el suposat cost econòmic. Llengua 2010-10-19T19:25:59Z xescramis Comunicat de la Universitat de les Illes Balears https://xescramis.balearweb.net/post/92403 <div align="justify"><div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/Le_Castillet_Perpignan.jpg" border="0" /></div>La Universitat de les Illes Balears, com a institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, en relació amb el debat suscitat en les darreres hores sobre l'eliminació de la Llei de normalització lingüística, vol fer constar el següent:   Que el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i, per això, la Universitat rebutja qualsevol qüestionament sobre la seva unitat.   En aquest sentit, vol recordar que el mateix article 35 de l'Estatut posa de manifest que "normalitzar la llengua catalana serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma”.   Finalment, la UIB es reafirma en el compromís de seguir treballant per tal d'aconseguir la normalització de la nostra llengua, tal com ha fet des de la seva creació.</div> Esdeveniments i saraus diversos 2010-10-11T20:05:15Z xescramis Amb el suport de l'Ajuntament de Palma i l'incompliment del Reglament de Normalització Lingüística https://xescramis.balearweb.net/post/92077  <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/assveinssondameto.gif" border="0" /></div>  Ha arribat a les meves mans el número 75 de “Sa Veu de Son Dameto”, la revista informativa de l'Associació de veïns de Son Dameto-Son Pisà. La primera cosa que m'ha cridat l'atenció és que a la portada l'única cosa escrita en català és el nom de la revista i el petit anunci que informa que té el suport de l'Ajuntament de Palma. Després llegint la revista he comprovat que és íntegrament en castellà. Les úniques planes redactades en català són dos anuncis institucionals. Un de l'Ajuntament de Palma, cosa que m'ha sorprès perquè l'Ajuntament de Palma, a excepció de les àrees controlades pel PSM, es caracteritza per un bilingüisme sistemàtic, quan no monolingüe en castellà directament. L'altre anunci és de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i i Immigració, del qual ja em parlaré més endavant. És impresentable que l'Ajuntament de Palma doni suport a una revista, en aquest cas veïnal, sense demanar cap requisit lingüístic. Però no és d'estranyar aquesta nul·la sensibilitat per la llengua dels responsables polítics del PSOE a l'Ajuntament, els quals en les seves intervencions públiques s'expressen, gairebé sempre, en castellà. Una vegada més l'Ajuntament Palma incompleix el Reglament de Normalització Lingüística, ja que l'article 23 diu que “per a la concessió de subvencions i ajudes econòmiques a les activitats promogudes per associacions i entitats privades, l'Ajuntament de Palma valorarà, entre d'altres aspectes, que aquestes activitats propiciïn, directament o indirecta, l'ús del català. Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció la col·laboració de la Conselleria d'Afers socials, Promoció i Imigració i del Ministerio de Trabajo e Immigración. Aquesta consisteix en un anunci d'una plana redactada en català contra el racisme i, un suplement especial titulat “Nuestros nuevos vecinos” de quatre planes redactades en castellà. Trob que és interessat analitzar l'us que aquestes dues administracions fan de la llengua. Si als nous veïns, els immigrants, s'adrecen en castellà, als catalanoparlants ens diuen que som una colla de racistes; i per això ens demanen, segons diu l'anunci, un “compromís contra el racisme”. El suplement especial tampoc té desperdici. Es parla d'un projecte d'acollida i integració d'immigrants; resumint l'article diu: “... Tras el campeonato de fútbol que organizamos este verano, entre nuestros alumnos de la escuela de castellano para inmigrantes, nos reunimos profesores, voluntarios, colaboradores y alumnos para compartir unas viandas y unos refrescos reparadores después del esfuerzo realizado...” . No sé si els alumnes de l'escola de català no saben jugar a futbol o, simplement, no hi ha escola de català. Supòs que serà això segon. Després es parla d'una interessat trobada intercultural en Son Dameto on “agrupaciones de Bolivia, Ecuador, Argentina, Chile, Uruguay, Senegal, Mali y Bulgaria se dieron cita con los vecinos de Son Dameto a favor de la convivencia e interculturalidad”. L'única referència que es fa a l'article de la cultura mallorquina és que “ hubo una muestra gastrónomica a cargo de los grupos de Ecuador y Chile que con la gastronomia mallorquina fueron ofrecidas a todos los asistentes”. Pens que trobades interculturals com aquestes són molt interessats, però el que és vergonyós que la cultura catalana sigui sempre la gran absent i, fins i tot, menyspreada. És una llàstima que la bona feina feta per l'Associació de Veïns de Son Dameto-Son Pisà es vegi enterbolida pel menyspreu constant a la llengua i cultura catalana. És molt lloable interessar-se per les cultures de les persones que han vingut de fora a conviure amb nosaltres, però és una llàstima que no vagi acompanyat amb la defensa de la cultura pròpia i l'oferiment d'aquesta, amb la llengua com al seu màxim exponent, als immigrants perquè ens ajudin a estimar-la i protegir-la. Llengua 2010-10-03T20:59:56Z xescramis Malparits i fills de puta https://xescramis.balearweb.net/post/80744 <meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE" /><title></title><meta content="OpenOffice.org 2.4 (Win32)" name="GENERATOR" /><style type="text/css"> </style>  <div style="text-align: center"><img src="http://xescramis.balearweb.net/get/nacionalistaslx3-1.png" border="0" /></div>Des de fa uns anys els moviment per la recuperació de la memòria històrica treballa, entre altres coses, per l'eliminació dels monuments feixistes a les ciutats i als pobles de Mallorca; al mateix temps els hereus ideològics dels que assassinaren a més de 3.000 persones a Mallorca a partir del juliol de 1936 intenten continuar la feina que la dictadura franquista no va poder acabar: el genocidi dels mallorquins. És dins aquest contest que cal situar la polèmica que ha suscitat la col·locació de la bandera espanyola a la rotonda de Palmanova per part d'en Carlos Delgado.<div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>El batle de Calvià representa el prototipus del genocida del segle XXI. Aquest genocidi silenciós consisteix en l'eliminació d'un grup humà sense necessitat fer-lo físicament. El fet que en la majoria dels casos el genocidi cultural no comporta una agressió física, fa que, sovint, no sigui percebut com a tal pels membres del poble agredit. <div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>El fet que en Carlos Delgado aprofités la festa de la Constitució és també simbòlic. És curiós observar com els feixistes més rabiosos són aquells que més defensen la Constitució espanyola de 1978, la qual cosa demostra que el Règim constitucional actual no és més que el Franquisme sense Franco i adaptat als nous temps.<div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>No sé si és de malparits no sentir-se representats per la bandera espanyola, però el que sí estic ben segur és que s'ha de ser molt fill de puta per aprofitar-se de l'assassinat de dos guàrdies civils per fer política. <div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>Tampoc sé quant de temps els mallorquins haurem de sofrir la presència de la bandera espanyola a la rotonda de Santa Ponça, monument feixista per antonomàsia, però estic segur que, a l'igual de tota la simbologia franquista que encara resta als nostres carrers, aquesta bandera també acabarà caient. <div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>El passat divendres al migdia els mallorquins ja aconseguirem la nostra primera victòria deslluint l'acte. En Carlos Delgado esperava, millor dir desitjava, una contramanifestació i aldarulls. Però el que ha de saber aquest personatge és que la millor arma que tenim els mallorquins és la raó. Aquesta arma, juntament amb la paciència i la feina, ens durà cap a la victòria final i, qualque dia aprofitarem el pal de la bandera de la rotonda de Palmanova per hissar la senyera. L'experiència ens demostra que els polítics d'aquesta terra nostra mentre amb una mà enarboren la bandera espanyola, ens roben la cartera amb l'altra. Només cal esperar. Política 2009-12-09T22:42:32Z xescramis