Mallorquins al�au es cap

Gr�cies GOB

0 0 1 284 1563 Jaume Bonet Moll 13 3 1844 14.0 Normal 0 21 false false false EN-GB JA X-NONE

Jubilats per Mallorca dona suport a les darreres accions del GOB a Berlín i acusa d’irresponsables i cínics els membres del Govern Balear que han tractat els dirigents del Gob d’irresponsables.

Un govern Balear que per promocionar el turisme fa servir Sa Dragonera, Es Trenc, Cala Mondragó i molts d’altres llocs que s’han conservat gràcies a les lluites en defensa del territori que el GOB ha encapçalat, com gosa dir-los irresponsables???!!!

Un govern Balear que beneeix la importació de fems d’arreu d’Europa per esser cremats a Son Reus quan és més que demostrat que aprop de les incineradores els casos de càncer superen la mitjana general, com gosa tractar d’irresponsables els del GOB que són els qui lideren la lluita contra aqueixa iniciativa assassina???!!!

Un govern Balear que dissenya una normativa turística que desprotegeix zones protegides i que deixa a la conveniència dels polítics que el regeixen l’autoritzar o no construccions a llocs emblemàtics, com gosa tractar d’irresponsables els que surten en defensa d’aquests llocs???!!!

Un govern Balear que dona suport a les polítiques d’abaratir els acomiadaments que han provocat una reducció dràstica de plantilles en el sector hoteler, i una sobreexplotació quasi esclavista de les cambreres de pisos i d’altres treballadors de l’hostaleria, com gosa parlar de defensa dels llocs de treball???!!!

Són les polítiques irresponsables dels nostres governants les que fan minvar la qualitat turística i les que duran a la quebra el sector, si no els aturam els peus d’una vegada, amb totes les armes de la lluita pacifista.

Gràcies GOB per defensar la salut de tots

Gràcies GOB per defensar el territori de tots.

Gràcies GOB per defensar la possibilitat d’un futur de qualitat per la primera indústria de les nostres illes.

Jubilats per Mallorca, dia 6 de març de 2013

El bon viure

http://vimeo.com/31628099

que no empipin embullant fil

No hi ha cap universitat del món que no defensi que es mallorquí, es menorquí, s'eivissenc, es formenterer i es barceloní formen part de sa mateixa llengua, de sa mateixa manera que defensen que s'andalús, es madrileny i es lunfardo de Buenos Aires formen part de sa mateixa llengua. Hi ha molta més diferència entre ses variants de s'alemany, de s'italià, des rus, o des francès, que no entre ses variants des català o des castellà. I si un andalús que diu "me ja caío" ha d'escriure "se me ha caido", o si un madrileny que diu "soldao" ha d'escriure "soldado", a jo que dic "llengo" no me fa res escriure "llengua" que és així com ho diuen a Eivissa capital i no a Barcelona on sa forma és "llenga". I ses paraules totes són bones, res no obliga a escriure got, com diuen a Maó, en lloc de tassó com deim a Mallorca, són igual de bons, igual que en castellà per referir-se a una cadernera és tan bo escriure "jilguero" com diuen a Madrid com escriure "colorín" com diuen a Granada.

Diccionario de la Real Academia Española de la lengua

mallorquín, na.

1. adj. Natural de Mallorca. U. t. c. s.

2. adj. Perteneciente o relativo a esta isla del archipiélago balear, en España.

3. m. Variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca.

Encyclopaedia Britannica

Catalan language, Catalan Català, Romance language spoken in eastern and northeastern Spain, chiefly in Catalonia and Valencia. It is also spoken in the Roussillon region of France, in Andorra, and in the Balearic Isles.

dos links antinuclears- Fukushima �s com 20 tx�rnobils

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=129214

http://english.aljazeera.net/indepth/features/2011/06/201161664828302638.html

tr�iler de converses.- han demanat que el difongu�ssim

http://www.youtube.com/watch?v=p_TgBVi9ip8

Un link que hem rebut fa poc i que vos recomanam

http://www.youtube.com/watch?v=TPG_UAJXWJo

rebem de per tot

Fa temps publicàrem el full que transcrivim altra vegada a continuació, i que pens que si es referís a ara no hi hauria gaire diferència, com no s’ha cansat de denunciar el senador en Pere Sampol, en el Senat Espanyol i com confirma la notícia de la premsa d’avui de que contribuïm a Europa molt més del que en rebem.

Solidaritat sí, robatori, no

Un estudi de la FUNCAS (Fundació de les caixes d'estalvi espanyoles) calcula que l'any 2.002, governant n'Aznar i el PP en es govern central, i essent ministre de Medi Ambient en Jaume Matas, els habitants de les Illes Balears pagàrem 3.652,4 milions d'euros més dels que rebérem (607.642,5 milions de pessetes). (1)

Mentre fan això som la comunitat autònoma que reb més pocs doblers per infant escolaritzat, més pocs doblers per escola, més pocs doblers per sanitat. Som la comunitat amb més poc territori públic per habitant, amb més pocs espais naturals protegits, amb més poques infraestructures ferroviàries, amb les pensions de jubilació més baixes, etc.

Si el nostre dèficit "per capita" és aproximadament de 700.000 pessetes per persona i any ( 2.800.000 pessetes a l'any per família de quatre, 56 milions de pessetes durant la vida mitjana de 80 anys d'una persona, 224 milions de pessetes per família de quatre membres en 80 anys), darrere hi venen Catalunya i Madrid, amb un dèficit que és, aproximadament, la meitat del nostre, tot i que en el cas de Madrid alguns estudis consideren que romandria situat entorn de l'empat fiscal o, fins i tot, en terreny de superàvit, si s'hi comptabilitzaven les despeses que s'hi fan en concepte de capitalitat i deixaven de comptabilitzar-se ingressos que, en realitat, s'han produït a altres indrets de l'estat (1)

Resulta evident que el dret i la justícia, el medi ambient i la salut, l'educació i el benestar social, el turisme i un futur econòmic sostenible per al nostre poble, exigeixen que l'estat deixi de sucar-nos com qui suca una llimona.

1. Veure la revista "Papeles de Economía Española" nº 99-2004

NO �S INJUST, PER� S� SOSPIT�S

Des membres de "Mallorquins, alçau es cap" no en coneixem cap que tengui simpaties per Unió Mallorquina i més de dos teniem ja sospites des delictes que s'imputen a molts des seus ex alts càrrecs, no creim que sigui injust

que els inspeccionin el local ni que els revisin els documents, ni que els acusin de determinades malifetes. No ho consideram injust, però sí que consideram altament sospitós que tal cosa succeeixi dos dies després de que es facin públiques les conclusions de la jutgesa instructora del cas contra l'ex.conseller i ex-dirigent del PP Josep Juan Cardona, i els seus ad-laters Antònia Ordinas i Kurt Viaene, en les quals expressa que els esmentats peperos lo primer que feren quan arribaren als seus càrrecs va ser posar-se d'acord per veure com ho havien de fer per enriquir-se amb so maneig des doblers públics.

I no trobam sospitós, només, que ses fotos de caixes de documents uemites surtin dos dies després d'haver-se fetes públiques aqueixes conclusions d'una jutgesa sobre el comportament pressumñptament delictiu d'alts càrrecs del PP, teobam també sospitós que, a rel d'això de les caisxe3s de documents, hi hagi molta gent que comenci a demanar que UM desapareixi i/o que canvii de nom i, en canvi, ningú demani que desapareixi el PP, n i que canvii de nom; per1què, si sa llista d'imputats d'UM és llarga, més ho és sa des PP, i si sa suma de pressumptes estafes de membres d'UM és alta, més ho és sa de pressumptes estafes de membres del PP.

Res més allunyat de ses nostres intencions que defensar es comportaments fraudulents que puguin haver tengut

alts càrrecs d'UM, ni de limitar a una qüestió personal unes malifetes que difíciment podien fer-se sense que es partit, com a tal, no se n'enteràs, però ¿qualcú considera creïble que el sr. Rodríguez del PP telefonàs a n'Hidalgo a Andratx, el dia que el deteingué sa guàrdia civil, per dir-li 2hoy es lunes y estoy en mi despacho"? ¿Qualcú considera creïble que el PP, com a partit, no sospitàs res ni de Rodrigo de Santos, ni del Palma Arena, ni de l'Opera, ni del Cola Cao, Ni del palauet de Matas, ni d'en Vidal, ni d'Ibatur, ni de jospe juan Cardona, ni de la preparació dels pelotassos diversos, de Son Espases i d'altres, `ni etc. etc. etc.? ¿Perquè idò demanar només que desapareixi UM o que canvii de nom UM?

Des de "Mallorquins alçau es cap" demanam que desapereixin UM i el PP, per esser, tots dos, partits dels quals no creim en absolut que els membres "honrats"de les seves directives no estassin de qualque manera assabentats de les malifetes que feien els imputats. Si dels dos partits només n'hagués de desaparèixer un, pensam que aquest hauria de ser el PP, les malifetes del qual pensam que són més pernicioses que les que ha fet UM

La fusi� de caixes d'estalvi. Sa Nostra

Convé que Sa Nostra es fusioni amb altres caixes de fora? A qui és que li convé?

Quins interessos defensen es qui volen fer aqueixa fusió? I es qui la impulsen des des Govern i des des banc d'Espanya?

Malgrat es problemes i es negocis malfets, Sa Nostra és viable si es fa allò que toca fer, però s'ha de treure a llum d'on vénen es forats i s'ha de fer que els seus responsables paguin el que ens deuen, que responguin amb el seu patrimoni i que no es faci una fuita cap envant per tal de tapar-los ses vergonyes.

D'on vénen es problemes que es posen com excusa per fusionar Sa Nostra? De sa mala sort? D'una gestió poc intelligent? D'una gestió negligent? D'una gestió fraudulenta?

Si s'han fet atorgaments de crèdits sense seguir ses normes, s'han fet fraudulentament.

I si un directiu donàs un crèdit a qualcú perquè compràs moltes sèries d'un número de loteria amb base a que aquell li assegura que ho té compost amb sos responsables del sorteig perquè a aquell número li toqui sa grossa, estaria delinquint?

I si canviam loteria i deim que aqueix crèdit s'ha concedit per comprar un terreny rústic, sobrevalorant-lo molt per damunt d'allò que val, perquè se suposa que la cosa està arreglada perquè els requalifiquin, haurà delinquit?

La funció de ses caixes no ha estat mai la de promoure negocis d'especulació, però ara les mos volen prendre per salvar es mobles del desastre de sa especulació financera. Quan ja ha hagut de ser allò públic que salvàs allò privat, encara les volen bancaritzar per acabar privatitzant-les

Però ses caixes d'estalvi no són dels seus gestors, Sa Nostra és nostra, des treballadors, des clients, de sa comunitat de ses illes Balears. I si els seus gestors haguessin estat incompetents, no els hauríem d'engegar? I si haguessin comès il·legalitats, no els hauríem d'embargar?

Però si Sa Nostra es fusiona amb diverses caixes de sa península, continuarà essent nostra?

Perquè la qüestió no és si ses caixes fusionades conservaran, o no, el seu nom, el problema és de qui en serà el control? Qui dirigirà la seva obra social? Qui en controlarà es controladors? On es faran ses assemblees i els consells d'administració?

Llevar es control de Sa Nostra a sa comunitat que la va crear i que l'ha sostengut fins ara, no és una manera de robar-nos allò que és nostro?

Si la societat civil permetés aqueixa programada fusió de Sa Nostra amb altres caixes de fora de ses nostres illes, hauríem permès que ens robassin una institució que ja no podríem recobrar de cap manera.

- Perquè es forats de ses caixes d'altres bandes no els hem de pagar els illencs.

- Perquè no s'han de tapar mútuament ses vergonyes amb retallades de personal ni amb difuminació d'allò que es dedica a Obra Social.

- Perquè sa dèria centralista i contrària al manteniment de sa nostra personalitat com a poble que ténen en Rajoy i en Zapatero no els autoritza a robar-nos es control d'allò que és nostro.

- Perquè els interessos despersonalitzadors a escala mundial dels impulsors de la nefasta globalització neoliberal, no només no són cap dogma de fe d'obligada obediència ans que ja han demostrat esser una fàbrica de misèria per a la immensa majoria.

- Perquè es projecte d'alguns bancs d'apoderar-se de ses caixes forma part de l'estratègia des capital financer d'apoderar-se des poder absolut i de mantenir s'estat (els estats) al seu servei.

Aturem sa fusió, Salvem Sa Nostra

L'autoestima i els mallorquins

Sovint ens han menystingut la llengua i ens han abocat a una minsa autoestima, a partir del menyspreu, de l'ocultament dels elements dels quals podríem sentir-nos orgullosos i de predicar-nos glòries, grans empreses i grans homes que no eren del nostre redol i que no parlaven la nostra llengua. Sense caure en cap actitud xovinista ni de menyspreu dels mèrits dels altres, és bo, creim, que es conegui que, malgrat sa modèstia demogràfica, la nostra llengua s'estudia a moltes universitats d'arreu del món; que la presència del català a Internet supera la de moltes llengües més parlades, que és de les poques que hi té un tant per cent de presència superior al tant per cent de parlants sobe la població mundial (un 0,2 de presència a Internet quan som un 0,1 per cent de la població mundial, i, més significatiu encara, quan l'anglès hi té el 94 per cent); que hi hagué una època d'or de la literatura catalana, als segles XIII, XIV, XV i començament del segle XVI, que influí poderosament sobre altres literatures que tengueren el seu segle d'or amb posterioritat; que a la famosa escola de navegació de Portugal els primers mestres foren navegants mallorquins, que ja havien descobert les illes Canàries i bona part de la costa africana molt abans de les expedicions portugueses, amb Abraham Cresques i   Jafuda Cresques com a màxims exponents, autors de l'Atlas Català que es conserva a París (amb la possibilitat, encara no del tot demostrada, de que Cristòfol Colom fos també mallorquí i format entre navegants mallorquins). És bo que es difonguin els noms dels nostres esportistes campions del món, dels nostres inventors, científics, etc., antics i actuals, dels nostres artistes, literats, etc. Tot i que no és aquest el lloc de fer-ne una relació total, si que volem fer, per la seua importància, una ressenya sobre Ramon Llull.
            Un personatge que brilla a tan gran altura, en filosofia, en ciència, en lingúística, en novel.lística, en poesia, en esforç religiós i missioner, en mística, en teologia, etc., l'obra del qual, tota soleta, bastaria per a omplir tota una literatura, sovint ens ha estat amagat als mallorquins, o citat de passada, com qui no parla de ningú important, o tan escassament que ens hem quedat sense sebre d'on era i en quina llengua escrivia.
             Ramon Llull, nascut a Palma al segle XIII, és considerat l'autèntic creador del català literari i autor de llibres genials i superiors a tot el que fins a llavors s'havia escrit i a molt del que s'escriuria posteriorment, fins al punt que ell tot sol ompl tot un capítol de la cultura medieval universal. Escriptor en català i en àrab, i també en llatí i en un provençal molt acatalanat, al llarg dels segles l'estudi de les seves obres, especialment al centre d'Europa, ha tengut una repercusió filosòfica i científica molt gran, notablement sobre l'obra de Leibniz        ( 1646-1716) i, per mitjà d'aquesta, sobre la de Max Planck (1858-1947) i la de Niels Bohr    (1865-1962). A més de ser considerat precursor de la informàtica i de la teoria quàntica, també ho és de l'ecumenisme. Continua essent estudiat arreu del món, però molt especialment a les universitats alemanyes i dels Estats Units d'Amèrica. Es conserven 243 obres autèntiques de Ramon Llull, (el Llibre de Contemplació en Déu, l'Art Magna de trobar veritat, l'Art abreujada, el "Blanquerna", el "Fèlix", etc.etc.etc.), sense comptar les que li han atribuit però que probablement no escrigué, ni les que s'han perdut, tot i estar referenciades a altres escrits.