La goleta mallorquina Miquel Caldentey

Avarada del Miguel Caldentey: un punt d'inflexi� en aquesta llarga hist�ria

Per si encara existeix algú que pugui seguir aquest blog, que tenc massa abandonat, ho reconec, vos faig cinc cèntims de la darrera notícia: ahir, dimarts 17 de març de 2020, tretze anys després de l'inici de les tasques de recuperació del Miguel Caldentey a la riba del canal de La Robine, a Mandirac, Narbona, França, la goleta mallorquina va ser avarada en una maniobra espectacular en la que es van haver de menester tres braços de grúa i tota una parafernàlia de suradors i què sé jo per estabilitzar el casc en les someres aigues del canal. Avui el vaixell serà depositat a les salades aigues del port de Gruissan per a, d'aquí a un més i mig, més o manco, esser remolcat a Port Vendres, quaranta set anys després de la seva primera arribada en aquell port, aquell pic des de Mallorca. Però millor que les meves paraules, vos adjunt les fotos que l'amic Pierre Legeard va prendre de la maniobra d'ahir. Espectacular.

Maresmar 2018 a Arenys de Mar

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Arenys de Mar el "Maresmar 2018 Trobada de Centenaris", una reunió de vaixells que han cumplit o estan cumplint els cent anys d'existència i de la que podeu trobar informació al seu perfil de Facebook (https://www.facebook.com/maresmar.trobadadecentenaris?lst=681748386%3A100025894702010%3A1528656777)

El meu company i amic Jordi Arbós i jo hi hem aportat el vídeo del que vos adjunt l'enllaç de YouTube, un reportatge de mitja hora de durada sobre la història i el procés de restauració del Miguel Caldentey que vol esser un esboç o avançament del documental definitiu que algún dia, no sabem quin, esperem vegi la llum. Esper que vos agradi.

https://www.youtube.com/watch?v=oq49XJ2jJzw&t=462s

Cinquena visita al Miguel Caldentey

Els tres o quatre que no teniu feines més interessants a fer que seguir aquest blog, per ventura haureu notat el detall, en el seu títol, que he canviat la denominació que sempre he fet servir del nostre vaixell, traduïnt del català -Miquel Caldentey-, al castellà Miguel Caldentey.

El motiu d'aquest canvi té a veure amb una de les questions que el divendres passat vaig plantejar a Jacques Portes durant la meva cinquena visita al pailebot. El president fundador de l 'associació "Amics del Pailebot Miguel Caldentey" em va deixar clar que la intenció dels responsables de la restauració del vaixell mallorquí és la de conservar el seu nom original, voluntat que respón a la tradició de no variar el nom dels vaixells. Val a dir, però, que durant la seva història el Miguel Caldentey haurà canviat de nom tres pics: de l'original a "La Levantina", d'aquest a "Principat de Catalunya", per tornar a ser batejat amb el nom original un cop s'hagi finalitzat la seva restauració.

El passat 3 de novembre, com dic, vaig viatjar a Narbona per trobar-me, al costat del Miguel Caldentey, amb diversos personatges relacionats amb el vaixell. Entre ells el ja mencionat Jacques Portes i un altre que feia ja temps que volia conèixer: Robert Bataille, que l'any 1973 se'n va portar el pailebot cap a Port Vendres per afegir-lo a la flota que ja tenia d'aquest tipus de vaixells, dedicant-el al turisme. Tenint en compte la sort que a Mallorca solien córrer aquests vaixells, probablement Robert va salvar el Miguel Caldentey, independenment del seu destí posterior, que va estar a prop, tanmateix, de ser dramàtic...

Però la realitat actual és que la restauració està en marxa. De forma lenta, sí..., però aparentment segura..

Vos adjunt algunes imatges preses el divendres. Salut!

Jacques Portes

Robert Bataille

Yann Pajot, mestre d'aixa responsable de la restauració, conversant amb Jacques Portes.

Un parell d'enlla�os interessants

Avui he descubert alguns reportatges sobre el Miquel Caldentey. Ja ténen uns anys, però segueixen essent interessants:

https://www.youtube.com/watch?v=Kwr64To7Svc

https://www.youtube.com/watch?v=-hm-k4dFBic

https://www.youtube.com/watch?v=drTqfSFiskY

El Miquel Caldentey, protagonista del futur agermanament S�ller-Port Vendres

Dissabte que ve, 13 de maig, les ciutats de Sóller (Mallorca) i Port Vendres (Rosselló francès) iniciaran, amb un acte a l'ajuntament solleric, un procès d'agermanament que culminarà en un segon acte, més endavant, a l'ajuntament de la ciutat nordcatalana. Els vincles històrics, comercials i mariners entre les dues localitats és més que evident. Protagonista indiscutible d'aquesta relació comercial i marinera va ser el nostre pailebot Miquel Caldentey. Cal recordar que la goleta, un cop finalitzat el seu procés de restauració, romandrà en propietat del municipi de Port Vendres. Podeu trobar més informació al següent enllaç:

http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2017/05/08/ciudad-soller-hermana-municipio-frances/1212918.html

Avan�a la restauraci� del Miquel Caldentey

Sembla que les tasques de restauració del nostre estimat pailebot van avançant. Això puc deduir d'aquesta fotografia que he trobat avui mateix a la pàgina del FB de l'Associació d'Amics del Pailebot Miquel Caldentey.

Aprofit també per compartir un article que he recuperat per casualitat escrit fa gairebé deu anys pel meu desaparegut germà Pep:

http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2008/07/19/quin-patrimoni-maritim-ens-interesa-eservar/377495.html

100 anys

Avui fa cent anys que el Miquel Caldentey fou presentat en societat. La crònica de la portada del diari La Almudaina del 3 d'agost deia així:

Bendición del “Miguel Caldentey”

Ayer tarde a las seis tuvo lugar en los astilleros del Mollet la bendición del nuevo pailebot Miguel Caldentey, propiedad del armador del mismo nombre y apellido.

El Miguel Caldentey, perteneciente a la matrícula de Palma, ha sido construido en el plazo de tres meses en los astilleros del conocido industrial don Sebastián Llompart.

El patrón del nuevo pailebot es don Cristóbal Vila y el primer viaje que realizará será de este puerto a Málaga, a donde llevará un cargamento de corteza de pino. Verificó la bendición el Ilmo. Señor obispo de Lérida Dr. Don José Miralles y Sbert, a quien acompañaban el Canónigo de nuestra Catedral M. I. señor don Antonio Sancho, su capellán de honor don Pedro Jaume y el Pbro. Don Antonio Bosch.

Fueron los padrinos del buque el joven don Juan Caldentey, hermano del propietario del mismo, y la bella y distinguida señorita doña Bienvenida Moll, prima del mismo e hija de nuestro estimado amigo don Miguel.

Al acto asistieron crecido número de invitados, entre los cuales anotamos a las señoras y señoritas siguientes:

Doña Isabel Martorell de Moll, señoritas Isabel, Consuelo y Juana Moll, tías y primas del propietario; doña Teresa Trias, viuda de Trias, doña Carmen Guiscafré, viuda de Rosselló, señoritas Catalina Miralles, Margarita Llobera, Margarita Clar, Antonia Trias, Antonia Bordoy, Anita Palmer, María y Catalina Noguera, Fanny, Margarita y Carmen Rosselló; doña Paula Aguiló de Segura, doña Gertrudis Bonnin de Fuster, doña Mª Josefa Segura de Pomar, doña Josefa Humbert de Bonnin, doña María Fuster de Segura, doña Carmen Sampol de Puig, doña Catalina Moll de Rosselló; señoritas Catalina Segura, Juana, María, Carmen y Jerònima Triay y María Jaume.

Asistieron también además del propietario y el constructor, los tíos de aquel don Miguel Moll y don Juan Caldentey y su hermano don Pedro; el comandante de Marina señor Costa, el presidente de la Junta de Obras del Puerto señor Casasnovas y el Secretario señor Canals, dos P. Mercedarios, los concejales señores Riutort, Llompart y Obrador, representantes de los diarios locales, el corresponsal de “El Día Gráfico” y otras personas.

En la cubierta del Miguel Caldentey se montó una mesa adornada con flores, en torno de la cual tomaron asiento los invitados, que fueron obsequiados con un lunch.

Los señores Caldentey, Moll y Llompart recibieron muchas felicitaciones.

El Miquel Caldentey al Vilaweb Catalunya Nord

Els amics Maria Benejam i Teo Vidal, responsables de l'edició nord-catalana de Vilaweb, han publicat un article sobre la restauració del Miquel Caldentey:

http://catalunyanord.vilaweb.cat/noticies/la-goleta-miquel-caldentey-continua-a-narbona/

Fotos de Fran�a a la Vall de S�ller

Els amics de l'Associació França a la Vall de Sóller publiquen fotos recents (del passat mes de maig) del treballs de restauració del Miquel Caldentey:

https://drive.google.com/file/d/0BwvS1xJ-4VGWRkp4TElUZlBOLVE/view

Gràcies als amics de FVS pel seguiment del procés. Si tenguéssiu més material vos agrairem ens ho faceu saber....Bon cap d'any a tothom!

Reportatge sobre la restauraci�

Fa pocs dies, trascant per la xarxa, he trobat un reportatge que vull compartir amb tots vosaltres. Té poc més d'any i mig, per tant és anterior a la meva darrera visita al vaixell. Però pot ser interessant. Aquest és l'enllaç:

http://www.dailymotion.com/video/x15arr8_miguel-caldentey_creation

Avís: el reportatge és en francès

Confer�ncia Patrimoni Mar�tim a S�ller

El passat 21 de febrer vaig assistir a una conferència sobre el Comerç Marítim a Sóller pronunciada per l'amic Michel Waller.

No em vaig assabentar gaire del contingut de la conferència, ja que es va produir en francès, idioma que no domin en absolut. Però en tot cas la meva intenció era conèixer al Michel i contemplar l'esposició que acompanyava l'event. Aquest fou organitzat per l'Associació França a la Vall de Sóller (http://afvsoller.blogspot.com.es/) en col·laboració amb el Centre Capvespre, de Sóller (https://www.facebook.com/projectecapvespre), que va oferir les seves instal·lacions tant per a la xerrada com per a la magnífica exposició de pintures de temàtica marinera, on s'hi podien contemplar escenes protagonitzades per vaixells històrics en escenaris de la costa nord de Mallorca. Una d'aquestes estampes la protagonitza el nostre estimat pailebot Miquel Caldentey, al que es pot apreciar sortint del Port de Sóller amb tot el seu velàmen estès. Una imatge espectacular que en Michel ha tengut l'amabilitat d'enviar-me i que jo tenc el plaer de compartir amb tots vosaltres:

https://elilustradordebarcos.wordpress.com/. Roberto Hernández

Un altre preciós document que ens permet gaudir del pailebot fins que d'aquí a no massa temps, esper, el poguem tornar a veure navegant per aigües mediterrànies. Esper que vos agradi!

Imatge de la sala del Centre Capvespre durant la conferència de Michel Waller (foto: Centre Capvespre)

Visita al Miquel Caldentey...a la fi !!!

Entre el 20 i el 24 d’octubre passat, i després de set anys de la meva darrera visita al Miquel Caldentey, a la fi vaig poder visitar de nou el pailebot mallorquí. M’heu de perdonar que fins ara no us en hagi fet cinc cèntims, d’aquesta eixida, però es que entre una cosa i l’altra he anat bastant atavalat aquestes darreres setmanes…De totes maneres els que m’hagueu seguit pel Facebook sí tendreu alguna notícia de la visita a Narbona, a la riba del canal de Robine, allà on el Miquel Caldentey està essent restaurat.

Em va acompanyar, durant aquells dies, l’amic Jordi Arbós. Vaig conèixer al Jordi fa uns cinc o sis anys, quan coincidirem a Barri TV, on estàrem fent feina plegats durant alguns anys, fins que ell, per questions derivades de la crisi econòmica que encara patim, va haver de partir cap a la seva terra natal, Sabadell, ara deu fer uns dos anys…Sense la seva ajuda i hospitalitat, que també he d’agrair al seu pare, en Miquel, - els Arbós m’acolliren a casa seva, a Sabadell - no m’en hagués sortit tan bé, ni de bon tros, durant els cinc dies que va durar l’aventura…

Tenint en compte que quan vaig sortir de Palma no tenia cap entrevista concertada, me va anar massa bé la cosa. També he d’agrair la col·laboració dels meus amics a Perpinyà: la Maria Benejam i el Teo Vidal, responsables de l'edició nordcatalana del Vilaweb. A casa del Teo en Jordi i jo hi varem passar totes les nits…

Com deia, varem tenir sort i poguérem fer un bon grapat d’entrevistes a diversos personatges involucrats amb la història del Miquel Caldentey i amb el seu procés de restauració. A saber:

Henri Sicre, exdiputat socialista al Parlament francés, va ser un dels que donàren un primer toc d’atenció envers la situació del Miquel Caldentey, a les primeries de la primera dècada de l’actual segle, quan el vaixell romania abandonat, fent-se mal bé, al fangar del fons del port de Canet de Rosselló. Sicre fou diputat durant vint anys, molts dels quals dedicà a la salvaguarda del patrimoni cultural francès, del que el nostre vaixell en forma part.

Gildàs Girodeau, escriptor i activista cultural, coneix la història del pailebot des d’els anys setanta. Essent secretari de l’associació “Sauvons l’Ideal”, donà el crit d’alarma definitiu quan s’assebentà de l’estat lamentable del vaixell al port de Canet. Probablement sense les seves actuacions i les de Sicre, el vaixell mai hagués estat recuperat, ja que les intencions de les autoritats de Canet envers el Miquel Caldentey no eren gens esperançadores: el buc feia nosa pel projecte d’ampliació del port esportiu i fins i tot es va contemplar la possibilitat de la seva desclassificació com a Monument Històric (proclamada l’any 1988), per així poder desballestar-el i desfer-se’n del problema amb facilitat…

Samuel Villevieille és membre de l’associació Amics del Pailebot Miguel Caldentey, creada en el moment en que s'inicià el procés de restauració del vaixell. Aquesta associació ha fet i está fent força feina pel desenvolupament del projecte de reconstrucció del vaixell.

Yann Pajot és el mestre d’aixa encarregat de dirigir la restauració del Miquel Caldentey des d’el primer moment en que aquest procés es va iniciar, a principis de l’any 2007. Tant Pajot com Villevieille coincideixen en desmentir als qui defensen la teoria de que el que s’està fent amb el Miquel Caldentey és una rèplica i no una restauració.

Bernard Rieu, Eric Duhamel, Jean- Pierre Ballester, president, vicepresident i secretari, respectivament, del SIVU Miguel Caldentey, acompanyats per Robert Daider, membre del mateix syndicat intercommunal à vocation unique, ens reberen a l’ajuntament de Port Vendres. El SIVU Miguel Caldentey és l’entitat propietària del vaixell i els seus membres són i seran els qui faran i desfaran en el que es refereix al futur del Miquel Caldentey: un buc-escola és la idea imperant, pel que vaig poder deduir, però em sembla que encara no ho tenen del tot clar…

La meva impressió general es pot resumir en poques paraules: em sembla que el procés de restauració del Miquel Caldentey va endavant de forma ferma però lenta, i encara està per definir l’ús concret que se donarà al vaixell un cop estigui en condicions de navegar. Les meves indagacions per tal d’esbrinar un termini d’acabament de les tasques de recuperació del pailebot no donàren un fruit massa satisfactori: Pajot assegura que per al 2016 haurà finalitzat el que és la fase corresponent al taller que ell dirigeix, però després encara faltarà efectuar-hi tota la tasca de d’arboradura, velamen, motorització, etc…Tot això no només dependrà de la voluntat dels responsables, si no també, com sempre, de les possibilitats econòmiques. Per això és gairebé impossible fixar una data aproximada pel moment en que el Miquel Caldentey pugui tornar a navegar.

Una conclusió important que sí vaig poder extreure de tot plegat, i amb la que tots els personatges entrevistats coincidiren, és la necessitat i/o possibilitat d’una col·laboració de les institucions balears amb les franceses per a seguir amb el procés de recuperació d’aquesta emblemàtica peça del patrimoni marítim mallorquí. Les portes hi són obertes. Tant Samuel Villevieille, com els responsables del SIVU així m'ho manifestàren. Tenint en compte, però, que ja en el seu moment els responsables del Consell de Mallorca descartàren, equivocadament, la possibilitat que el Miquel Caldentey fós restaurat, dubt que aquesta col·laboració es pugui donar. Però ens hem d’aferrar a la màxima que "tot està per fer i tot és possible" (Miquel Martí i Pol).

Vos deix algunes imatges de la visita al Miquel Caldentey:

A punt d'encetar l'any que fa 10 des que conec la hist�ria del Miquel Caldentey...

...vull demanar disculpes a qui encara segueixi aquest bloc per la manca d'entrades noves des de fa ja no sé quant temps. La meva intenció era, i encara és, poder oferir notícies de primera mà sobre el procès de restauració del Miquel Caldentey, però els meus contactes amb els seus responsables són gaire bé nuls, i no precisament per culpa meva...

Tot i així, i amb motiu de rebre l'acostumada felicitació nadalenca de Samuel Villevielle, de l'associació Amics del Pailebot Miguel Caldentey, he pogut accedir a algunes fotografies recents del vaixell. Vos adjunt l'enllaç:

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=588178161254622&set=a.588178127921292.1073741825.408576652548108&type=1&theater

Bon any 2014 a tothom!!!

Maqueta del Miquel Caldentey

Fa un bon grapat de mesos va contactar amb mi Saturnino Benítez, constructor naval a escala, per fer-me saber que havia descobert aquest bloc i per dir-me que tot d'una que pogués s'entretindria en començar una maqueta del Miquel Caldentey.

Va ser dit i fet, ja que ens pocs mesos ha tengut acabada la maqueta, de la que vos adjunt algunes fotografies preses pel propi Saturnino. Com ja li he dit al creador de la maqueta, en un principi el resultat em va "xocar", acostumat a veure fotografies del vaixell pintat, sobre tot de blanc. M'explica en Saturnino que prefereix no pintar les seves maquetes ja que així queden al descobert els possibles defectes de la construcció que ell no hagi pogut advertir, i donar així oportunitat a altres observadors a fer-lis veure. Diu en Saturnino que està en continu aprenentatge...

Tenc intenció de visitar a Saturnino en alguna ocasió. Crec recordar que em va dir que viu a Badalona. No n'estic gaire segur...Pot ser durant la meva propera visita al Miquel Cadentey, que esper que sigui prest, em passi a veure'l i a veure la maqueta. Podeu veure tot el procés de construcció de la maqueta i altres obres de Saturnino a http://mimarina.webcindario.com/

De moment, com deia, aquí teniu algunes imatges de la maqueta acabada del Miquel Caldentey. Jutjau vosaltres mateixos...

XV Diada de Mallorca de Vela Llatina

Varem desaprofitar la XV Diada de Vela Llatina, organitzada en el marc de la Diada de Mallorca, que en lloc de celebrar-se l'11 de setembre, com hauria de ser, com és a la resta dels PPCC, es celebra el dotze, per voluntat de MAM, que se va treure de la mànega aquesta fita mallorquina.

Dic vàrem desaprofitar l'ocasió, per que a mi m'hagués vengut de gust que les barques participants haguéssin enarborat una banderola amb l'anagrama de la Televisió de Mallorca, [M], per fer costat al centenar i busques de treballadors d'aquest canal que aniran al carrer, i en solidaritat amb nosaltres mateixos, tots el mallorquins i mallorquines que ens quedarem sense un mitjà de comunicació audiovisual així com cal. I tu diràs: ho haguéssis proposat...! I jo te diré: idò tens tota la raó...! La idea se'm va ocòrrer, però el cap no em dóna per més, i els aconteixements familiars esdevinguts durant el darrer mes m'han ocupat la majoria de temps i de neurones. Ja que hi som vos ho contaré, i així de pas serviran aquestes línies per retre merescut homenatge al meu germà Josep Joan, que el 28 d'agost ens va deixar víctima d'un càncer de pulmó diagnosticat només vin-i-set dies abans. Sempre serà viu en la meva memòria i en la dels que el varen conèixer. Adeu, Pep.

La Diada es va veure reduïda a la meitat degut al mal temps de dissabte, anul·lant-se la prova d'aquell dia. El diumenge, però, vam passar-ho d'allò més bé, amb un dia assolellat i un cel decorat amb espectaculars núvols blancs.

Com a activitats complementàries a la regata cal destacar el taller de nusos impartit pel mestre xarxer Jaume Amengual, el diumenge, i l'exposició de maquetes o models navals dels mestres Guillem Amengual i Toni Topa, aquest darrer a més a més el vàrem tenir a bord de l'Alzina. El dinar de paella del diumenge , al que no vaig poder assistir, va servir de colofó a la jornada, que acabà amb el lliurament de trofeus de s'horabaixa. Pel que fa al desenvolupament de la regata i la classificació, podeu trobar l'oportuna informació a la web del Club Nàutic de Cala Gamba, seu de la Diada: http://www.cncg.es/es/noticias/

Aquí me limitaré, com de costum, a oferir-vos les quatre fotos que des d'abord de l'Alzina, entre maniobra i maniobra, vaig poder obtenir. Esper que vos agradin!

Nostra Mar, Nueva Catalina i Santa Bàrbara

Taller de nusos impartit per Jaume Amengual

Exposició de modelisme naval

Sortida de la prova de diumenge

Nostra Mar

Nueva Catalina

Tripulació de l'Alzina

Nueva Catalina i Santa Bàrbara

Nueva Catalina

Balear

Mestre Toni Topa a l'arjau de l'Alzina

Ant�nia M� Llin�s Caldentey i Mateu Ferrer Ginard

Fa cosa d'any i mitg el company Eric Roselló va contactar telefònicament amb les dues nétes de Miquel Caldentey Ginard. A la Pilar Llinàs la vaig poder visitar fa uns mesos i en vaig deixar constància en aquest blog. El cap de setmana passat vaig procedir a visitar a l'altre neta de Miquel Caldentey, n'Antònia Maria Llinàs Caldentey, que em va rebre molt amablement acompanyada pel seu marit, Modesto, i per un altre personatge que no m'esperava però que em va agradar conèixer: Mateu Ferrer Ginard, de 91 anys i cosí germà de l'armador del Miquel Caldentey.

Vam estar una bona estona, tots quatre, parlant del padrí de n'Antònia Maria i cosí den Mateu. A ells dos els vaig enregistrar en vídeo per incorporar el seu testimoni al futur documental que Eric i jo estam preparant sobre el vaixell.

Em van contar algunes anècdotes sobre el personatge en qüestió, i en el que més insistiren va ser en la seva bonhomonia envers tots els que l'envoltàven i en la seva perspicàcia comercial.

Si voleu conèixer una mica millor a l'empresari que es féu construir un dels darrers pailebots mallorquins que encara existeixen, haureu d'esperar a l'estrena del documental. Així és la vida!

N'Antònia Maria em va facilitar una fotografia en la que se'ns mostra un Miquel Caldentey Ginard d'uns 63-65 anys, acompanyat de les seves nétes: n'Antònia Maria del seu braç dret i na Pilar al seu costat esquerra. Aquí la teniu, junt amb la preceptiva de recordatori que em vaig voler fer amb el cosí i néta de Miquel Caldentey.

III Trobada d'Embarcacions Cl�ssiques. S'Estalella 2011

El cap de setmana del 23 i 24 de juliol es va dur a terme a S'Estalella la Tercera Trobada d'Embarcacions Clàssiques. Es pot dir que aquesta edició va ser la de consolidació de la Trobada, a la que tots desitjam un bon futur. Hi participaren una dotzena d'embarcacions i s'hi ajuntàren una seixantena bona de persones.

Organitzada com sempre pel Club Nàutic S'Arenal i el Club Nàutic S'Estanyol, sota els auspicis del municipi de Llucmajor, la trobada d'enguany es va veure una mica deslluïda per la pluja del diumenge. Però la jornada sabatina va compensar de sobra la tormenta dominical.

Minuts després de les set del matí es reunien a l'alçada de Cap Enderrocat un total de set embarcacions. Les que venien de la zona de la badia de Palma: Balear, Alzina, Santa Bàrbara, Brandó, San Antonio de Pàdua, Savanna i Nabab. Motorada cap a S'estalella, amb aturada tècnica, per berenar, poc abans d'arribar a l'antiga torre de vigilància. Amb la panxa plena, arribada a S'Estanyol, on esperàven ja quasi tota la resta d'embarcacions. El pla era fer una navegadeta a vela pels voltants. I així ho férem, arribant fins per devers l'alçada de Ses Covetes i Es Trenc. Desprès, abarloats a la Balear o fondejats a prop seu, davant les antigues cases de pescadors de S'Estalella, la flota es reunia per dinar tots plegats a bord de la barca de bou. Una bauxa impressionant!

Després de dinar es pot dir que, pel que a mi afecta, gairebé es va acabar la Trobada, ja que al sopar oferit pel Club Nàutic de S'Estanyol no hi vaig poder assistir i l'endemà, com deia abans, la pluja ens va fer prendre la decisió de no tornar a sortir amb les barques. Aixímateix, però, no ens varem estar d'un bon berenar i de quatre rialles ben fetes. Aquestes estones de passar-ho bé entre amics són, al cap i a la fi, el que dóna sentit a aquestes reunions.

Aquí teniu un grapat d'estampes que ens va deixar la jornada del dissabte. Es per que vos agradin.

Si a la protagonista d'aquesta darrera foto o a algun dels seus familiars li molesta la seva publicació, li agrairé que em disculpi i m'ho faci saber per procedir a la seva immediata retirada. La meva intenció és purament artística.

Cap de setmana de celebracions envers el patrimoni mar�tim

Si el diumenge disfrutàvem d'una suculenta fideuà a vorera de la mar, el dia anterior celebràvem un aconteixement d'alta magnitut: el centenari del llaüt San Antonio de Pádua.

Xavier Mulet és l'actual propietari del San Antonio de Pádua, un llaüt de 29 pams d'eslora i 2,13 metres de mànega que si bé sabem que fou construït l'any 1911, es desconeix la data exacta i qui fou el mestre que el va fer. Es tracta d'un dels pocs llaüts que encara podem trobar d'aquells de plantilles antigues, dissenyat per a la navegació a la vela, com també és el cas de l'Alzina. Per saber més coses d'aquesta barca valdrà la pena esperar l'aparició d'un llibret que en motiu del centenari estan preparant el propi Xavier i el company Bernat Oliver.

La celebració de dissabte va ser senzilla però emotiva: una sortideta a navegar i un dinar d'una bona paella. Les embarcacions que es sumàren a l'event per acompanyar al San Antonio fóren: el Pandora, el Brandó, l'Alzina, el Savanna, el Nueva Catalina, el Volga, i algun altre del que no conec o no record el nom, i que esper que els seus respectius armadors m'ho sàpiguen perdonar...Una bona representació del patrimoni marítim flotant que encara podem trobar a Mallorca. A segons quina trobada no n'hi arriba a haver-hi tantes, d'embarcacions...

Aquí teniu algunes imatges de la jornada:

Proa de l'Alzina

El Savanna és a punt d'esser avançat pel San Antonio.

Tot i que no es tractava d'una regata, els "piques" són inevitables

El Savanna, den Toni Jover

El San Antonio de Pádua

Xavier Mulet a l'arjau del San Antonio

Una altra estampa del San Antonio de Pádua

El Nueva Catalina, den David Oliver

L'altra celebració a la que em refereixo a l'encapçalament d'aquesta entrada és un dels dos dinars anuals que l'associació alcudienca Amics de n'Agustina organitza per tal de mirar de treure fons pel manteniment del llaüt Agustina, una altra peça clau dins el patrimoni marítim flotant del nostre país. N'Agustina fou construït l'any 1977 pel mestre Joan Domingo, Es Curret. Fa 39 pams, d'eslora -7.91 m.- i 2,93 metres de mànega. L'associació Amics de n'Agustina es va crear l'any 2002 amb l'intenció de salvar del desballastament aquesta barca de pesca. El llaüt s'ha convertit en l'emblema de l'associació, que preten defensar el patrimoni marítim del moll d'Alcúdia en totes les vessants de la cultura de la Mar. De la fideuà, responsabilitat de Toni Vera, en varen gaudir devers setanta convidats. Ho féren a un lloc d'excepcional bellesa: Alcanada, amb l'illa del mateix nom co-presidint l'event amb n'Agustina, fondejada a pocs metres.

En Xavier i en Lluc van amenitzar les postres fent sonar algunes peces amb la xeremia en Xavier, i el tamboret i el flabiol en Lluc.

Vos en deix, també, algunes imatges:

N'Agustina i l'illa d'Alcanada

Preparant la fideuà

Una bona taulada!

Sa Colla de n'Agustina

Fins l'any que ve!

L'Alzina a l'Expo de Sevilla

La presència de l'Alzina al pavelló de les Illes Balears a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992 és un fet que tots coneixem. En aquella època, als meus 26 anys, el meu interés per les barques i el patrimoni marítim no era, ni a prop fer-s'hi, el mateix que en l'actualitat.

Així mateix ja feia devers set anys que exercia la meva professió de fotògraf de premsa al diari ULTIMA HORA quan els meus caps decidiren enviar-me a la inauguració de l'Expo de Sevilla i també, dies més tard, al dia dedicat a la nostra Comunitat. En aquells moments no espublicaven fotografies en color, als diaris de les illes, així és que quasi tot el que he conservat d'aquells dies són negatius en blanc i negre. Sort que se'm va ocórrer tirar algun rodet de diapositives en color que també he conservat fins avui.

En ocasió de l'encàrrec de la revista ARGO d'escriure un reportatge sobre l'Alzina, vaig recordar que havia fet aquelles fotos i que per algun lloc havien de ser. Així és que les vaig cercar i les vaig trobar. Vos pot semblar una beneitura, però el fet de trobar aquestes fotos hem va omplir d'alegria: l'Alzina, llaüt del qual, en aquell moment, jo no en sabia res, i del que ara em sent tan orgullós de formar part, se m'apareix en aquestes imatges de fa vint anys.

Qui m'hauria dit a mi, en el momet d'espitjar aquell dia el disparador de la meva càmera, que vint anys més tard aquell barca formaria part de la meva vida i jo, en certa manera, formaria part de la seva història!

Són reflexions per ventura sense importància, però que vull compartir amb vosaltres, acompanyades d'aquella foto. Gràcies.

Pilar Llin�s Caldentey

Fa uns dies vaig poder contactar amb Pilar Llinàs Caldentey, néta de Miquel Caldentey Ginard, l'armador del nostre vaixell. La meva intenció era entrevistar-la per al documental que estam preparant sobre el pailebot.

Pel meu desencís, Pilar no està per la labor de ser entrevistada. Argumenta que considera que el seu padrí no feu res especialment interessant com per fer-el mereixedor de figurar en un documental. (!!!???) Els meus intents de convèncer-la varen ser inútils. El meu argument per a aconseguir-ho era evident: per parlar del vaixell hem de parlar del seu armador, i per això hem de menester testimonis de primera mà. Na Pilar n'és un de ben interessant. Però...què hi hem de fer...! No perd l'esperança de que na Pilar s'ho re-pensi i l'entrevista es pugui realitzar.

El que sí vaig poder treure de profit de la reunió amb la néta de Miquel Caldentey són una sèrie de fotografies ben interessants que na Pilar guarda gelosament en un àlbum. Aquí reprodueixo les que consider més importants. Entre elles destaca una del moment de la inauguració del vaixell. Heu de disculpar la manca de qualitat: es tracta de reproduccions fetes amb escasos mitjans tècnics.

Miquel Caldentey Ginard.

Segons na Pilar, aquest retrat estaria realitzat per devers la mateixa època de la construcció del pailebot

Un moment de la festa d'inauguració del vaixell

No hem pogut determinar la data de la presa d'aquestes imatges

Aquesta foto, així com la resta de les en color, foren realitzades per Miquel Caldentey Cabrer, un altre nét de l'armador.

Na Pilar assegura que aquestes fotografies tenen uns deu anys

Jo sospit que foren preses devers 1994, quan el vaixell es va treure de l'aigua per ser sotmès a reparacions d'emergència