Balears sostenibles & Associates

AIX� �S LA FORMA COM ES SOLUCIONEN ERRADES DE MERCAT.

https://ibmagazine.es/la-ma-15-soporta-julio-septiembre-100-millones-movimientos/?fbclid=IwAR0fYaU8YCc7PkZUlbpg-mg9pzL9kB8Rz8bTvSdZaTlgvKBaHwzhuif8Zrg

PROJECTE DE ECOTAXA JA PRESENTAT AL 2007

https://www.yumpu.com/es/document/read/13541931/universitat-de-les-illes-balears-uib-master-tomeu

Feis click i veureu el que és una vertadera ecotaxa, tots els problemes que ha plantejat darrerament ja no les hauríem patit.

Tomeu.

DE JUECES Y MAGISTRADOS

Soy plenamente consciente que lo que lleva rondándome la cabeza tanto tiempo, no es compatible su traslado en su totalidad, con la Constitución actual,pero que sí lo es con la mayoría que compone el órgano del poder de los Jueces. Y al mismo tiempo, también soy consciente que únicamente los que nos atrevemos a poner el dedo en la llaga, logramos, aunque sea a trompicones y lentamente, hacer avanzar esta triste sociedad de fidalgos venidos a menos y escribientes con ínfulas de más.

Según la C.E., el CGPJ debe ser elegido a pachas por Congreso y Senado, bueno, casi, porque lo que no dice la C.E. lo consagra la LOPJ, es decir, que los dos partidos mayoritarios del momento y algunos más se pusieron de acuerdo para poder designar desde Congreso y Senado los 12 restantes. Ley Orgánica no lo olviden, mayoría cualificada, no basta la mayoría absoluta, ya me parece bien para retratar a algunos.

No voy a entrar en ningún tipo de análisis acerca de los perfiles de algunos de los elegidos en las últimas décadas, todos tenemos nuestro propio baremo y, en virtud del mismo, analizaremos con mayor o menor dureza a algunos de ellos, por mi parte, lo que me interesa, ocupa y preocupa, es el método de elección, ya que, según hemos visto en los últimos años, resulta que el criminal escogía al Tribunal que le iba a poder juzgar si le pillaban, por los mecanismos de remover, apartar, patada hacia arriba, etc, etc.

Todos conocemos los sistemas empleados para llevarlo a cabo, y creo que para llegar a consolidar un sistema democrático de calidad, nada es tan perjudicial como la pérdida de credibilidad que el estamento judicial en su conjunto está sufriendo en los últimos años.

Por ello, creo llegado el momento de poner los puntos sobre las is y exponer un sistema de meritocracia basado únicamente en los méritos acumulados por parte de los Jueces y Magistrados a lo largo de su vida profesional, nada de designaciones ni del Congreso ni del Senado, nada de designaciones por parte del resto de Jueces y Magistrados, es decir, eliminar los favores debidos a partidos políticos y, al mismo tiempo, eliminar cualquier tipo de corporativismo de una u otra índole.

Resulta meridiano que es fácil recoger en un archivo digital en el entorno tecnológico de hoy en día, todas las resoluciones judiciales que han sido firmes y no han sido revocadas por órgano superior, pongamos de los últimos quince años, periodo mínimo de permanencia en el estamento para ser elegible, facilitemos a coste cero para los Jueces y Magistrados, que puedan defender sus sentencias ante instancias superiores en caso de revocación de su fallo, y penalicemos a todos aquellos cuyo criterio ha sido revocado y confirmado, ¿donde nos conduce esto?

Muy sencillo, desde el escalón más humilde de la Judicatura, el más escrupuloso respeto por la legalidad vigente, saben cuántas elevaciones a Tribunales Superiores nos ahorraría esto? Incontables, todos los Jueces y Magistrados de Primera Instancia actuando con el convencimiento que ningún elemento querrá poner en riesgo su posible ascenso por una Sentencia mal encaminada, cuyo ponente inicial puede llevar ante Tribunal Superior, ya sea estatal o cortes internacionales, en defensa de su propio derecho a conservar inmaculado su expediente o, en su caso, con el mínimo de fallos revocados. ¿Y en el caso de los Tribunales Superiores? Ninguna diferencia, sometidos igualmente a la misma norma de revisión de la validez de sus fallos, y con idénticos resultados en sus expedientes personales, es lo que se suele llamar, premiar a los mejores, ralentizar a los menos buenos, y cortar el paso a los mediocres, que seguro que de todo hay en la viña de la señora del fiel y la balanza.

De hecho, el mero conocimiento que esta iniciativa podría contar con el respaldo de los mayores grupos parlamentarios del Congreso, pondría ya en alerta a algunos de los más proclives a dejarse seducir por los amiguismos, las lealtades, o el corporativismo, y no, no hay nada en la C.E. que impida que las sentencias firmes, o revocadas por instancias superiores, sean tenidas en cuenta con la retroactividad deseada, ni en ésta, ni por supuesto debería tener cabida, en la tan deseada y nunca planteada reforma de la C.E., una de nuevo cuño, que nos permita a los que tenemos menos de 58 años poder decir algo acerca de un texto que, si bien ha regido las reglas de nuestra vida desde su aprobación, jamás nadie nos ha pedido opinión.

Como la reforma de la C.E. precisa de un largo y meditado proceso para su Reforma, les dejo aquí la iniciativa para que, tal como prevé la misma, modifiquen ustedes la LOPJ para empezar a aplicar estos criterios en todo lo concerniente a los 12 Jueces y Magistrados que hasta hoy eran elegidos a pachas entre Congreso y Senado, puede que entre un poco de aire fresco en esas Salas, y, de rebote, puede que estén salvaguardando otros elementos como la libertad de prensa, el derecho a no desvelar las fuentes, y tantas otras cosas, que fortalecen el control que nunca debiera de faltar, el control del Poder Ejecutivo por parte del Poder Judicial, un Poder Judicial realmente independiente y libre de toda sospecha, y por parte de la Prensa.

Nada, un abrazo y a ver quien le pone el cascabel al gato.

Tomeu Amengual i Ventolrà

MDPT – GUIA TURISMO – EXECUTIVE COACH – LECTURER.

LA LLENGUA EN PERILL?

Qui es pensi que això va només de llengua va ben errat, per la senzilla raó que la llengua exclusivament no fa un poble.Escric aquestes línies de la profunda i molt íntima convicció que no agradaran a molts dels meus companys de partit, i la veritat, se me’n refot. No per manca de respecte cap a cap d’ells, que això va per barris, n’hi ha que si i n’hi ha que no, i tots ells saben perfectament a quin lloc els tinc col·locats, més aviat per la manca de sentit de país que han demostrat aquests darrers quatre anys, tots els que han tingut tasques de govern, de tots els partits.Que avui la llengua es troba en perill? potser si, però si som en aquesta situació és perquè hi ha lluminàries que es creuen que amb defensar la llengua ja obtenen el vist-i-plau per governar, que és l’únic important, i el territori, mantenir-lo verge, ja veurem el que dura.Tant uns com altres tindran milers d’explicacions per explicar la desfeta, però la única realitat és que, els ciutadans no son ni més curts ni més llests que fa quatre anys, però segueixen donant i llevant amb el seu judici capacitat de governar, i gairebé els mateixos varen elegir PP, mentre que l’esquerra va patir un esclafit d’època. Els que varen anar a votar l’esquerra fa quatre anys –i fa vuit- no hi eren, perquè? La política lingüística ha estat un desastre? No, la protecció territorial ha estat un desastre? No. Què ha passat doncs? Doncs ha passat que en una matèria tan sensible i transversal com el turisme, han ficat la gamba fins al fons, colla de ....Fins que no entenguin tots, que fer animalades contra els seus votants té un cost que hauran de pagar, i que no basta fer-ho bé en un parell de àrees per poder fer animalades en d’altres, no en sortirem.I fins que els defensors de la llengua no entenguin, que només amb això no van en lloc, i que necessiten aliances estratègiques amb d’altres sectors transversals, tampoc arribaran en lloc, això si, en lloc però amb un parell de elements que duen ja vint o més anys cobrant dels sous de diputats o càrrecs, renovació? Me’n ric jo de la seva renovació.Per la meva banda, em dedico ja fa un temps exclusivament a fer la feina que em deixen fer, i a intentar salvar els mobles que queden, després de la cacera a la que he estat sotmès durant anys, per part dels pitjors elements de la nostra societat, aquells que viuen dels altres. Si la naturalesa em dona temps suficient, els he de veure passar ben estirats, que de memòria vaig molt i molt bé.

Projecte presentat per Conselleria de Turisme.

1 PROJECTE DE DECRET (tràmit d’audiència) Decret .../2011, d ... d ..., pel qual es regula la professió de guia turístic a les Illes Balears La primera constància que es té de les funcions de guia data del primer terç del segle passat, si bé els primers exàmens que es varen convocar —i que indueixen a considerar aquestes funcions com una professió— no es varen dur a terme fins l’any 1947. Els articles 46 i 47 de la Llei 2/1999, de 24 de març, General Turística de les Illes Balears, recullen la professió dels guies de turisme, havent-se desenvolupat aquesta figura en el Decret 112/1996, de 21 de juny, que regula l’habilitació de guia de turisme a les Illes Balears i en l’Ordre del conseller de Turisme, de 26 de maig de 1997. Aquesta normativa s’ha vist darrerament superada per la normativa europea i la transposició estatal i autonòmica d’aquesta. De fet, d’una banda, la Unió Europea ha aprovat la Directiva 2005/36/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005 i la Directiva 2006/100/CE, del Consell, de 20 de novembre de 2006, relatives al reconeixement de qualificacions professionals, com també a determinats aspectes de l’exercici de la professió d’advocat, i la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior. De l’altra, l’Estat, amb l’objectiu d’incorporar i transposar aquestes directives, ha aprovat el Reial decret 1837/2008, de 8 de novembre, i el Reial decret 1255/ 2009, pel qual s’estableix el títol de tècnic superior en guia, formació i assistències turístiques i se’n fixen els ensenyaments mínims. Finalment, amb idèntic objectiu, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha aprovat la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior que dóna una nova redacció a l’article 46 de la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística, que han incidint sobre aquest àmbit. 2 Per tant, es fa necessari aprovar un nou decret per adaptar la normativa de la professió de guia a aquestes normes. D’altra banda, la Llei 10/1998, de 14 de desembre, reguladora dels col·legis professionals, que defineix aquests com a corporacions de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins, afegeix en l’article 2.2 que han de col·laborar amb el Govern i l’Administració de les Illes Balears per satisfer els interessos generals. Dit això, en l’article 10 assenyala com un dels fins essencials l’ordenació de l’exercici de la professió, i en l’article 11.1 n, que han de col·laborar amb les universitats per a la capacitació dels futurs titulats i facilitar la incorporació d’aquest a l’activitat professional mitjançant les accions formatives corresponents. La Llei 5/2004, de 20 de desembre, crea el Col·legi Oficial de Guies Turístics de les Illes Balears. La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en l’article 30.11 del títol III de la Llei 1/2007, estableix la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma en matèria de “Turisme. Ordenació i planificació del sector turístic. Promoció turística. Informació turística. Oficines de promoció turística a l’exterior. Regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics. Regulació de les línies públiques pròpies de suport i promoció del turisme”, l’article 70.3 estableix la competència pròpia dels consells insulars en matèria de “Informació turística. Ordenació i promoció turística”, i l’article 58.3 disposa que “en les competències que, d’acord amb aquest Estatut, els consells insulars hagin assumit com a pròpies, el Govern de les Illes Balears podrà establir els principis generals sobre la matèria, garantint l’exercici de la potestat reglamentària per part dels consells insulars”. Aquest decret es una norma de caràcter suprainsular, reguladora del sector dels guies turístics, en execució de les facultats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a l’efecte d’establir els principis generals sobre la professió de guia turístic, que té una clara vocació de generalitat. Per tot això, a proposta de la consellera de Turisme i Treball, ........ el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió d .... d ..... de 2011, 3 DECRET Capítol I Disposicions generals Article 1 Objecte i àmbit territorial d'aplicació Aquest Decret té per objecte la regulació de la professió de guia turístic en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Article 2 Definició de la professió de guia turístic La professió de guia turístic consisteix en l’activitat que realitzen les persones que es dediquen professionalment i degudament qualificades, amb caràcter habitual i retribuït, a la prestació de serveis d'informació, orientació i interpretació del patrimoni històric i natural, dels béns d'interès cultural, dels béns catalogats i de la resta de recursos turístics de les Illes Balears als turistes i visitants, tant en les dues llengües oficials com en qualsevol altra llengua estrangera que, en tot cas, ha de ser acreditada. Article 3 Delimitació de la professió de guia turístic 1. La professió de guia turístic només pot ser exercida per les persones que figurin en el registre oficial de l'autoritat que sigui competent sobre la matèria a l’illa en què despleguin habitualment les seves funcions i que disposin de la corresponent habilitació, atorgada per l'autoritat esmentada, d’acord amb el que es disposa en l’article 4. Es dispensa de l’obligació de registre els guies titulats i professionals qualificats al seu país d'origen que es desplacin a les Illes Balears per exercir aquesta professió de manera temporal o ocasional, d'acord amb el que disposa l’article 14 del Reial decret 1837/2008. En aquest darrer cas, aquestes persones han de complir amb el tràmit de declaració prèvia regulat en l’article 13 del Reial decret esmentat i l’autoritat que rep la declaració prèvia i les renovacions d’aquesta ha de trametre una còpia al Col·legi Oficial de Guies Turístics de les Illes Balears. 2. D’acord amb l’article 12.2 del Reial decret 1837/2008, l'Administració ha d’avaluar en cada cas per separat la lliure prestació que com a criteri general ha de tenir en compte l’estacionalitat pròpia de tota activitat turística a les Illes Balears i les definicions següents: a) Es considera prestació ocasional el servei de guia turístic que arriba a les Illes Balears acompanyant un grup i retorna amb el mateix grup. b) Es considera prestació temporal la prestació de servei de guia turístic en períodes no superiors a 14 dies, amb freqüència anual i amb continuïtat en el temps amb l’obligatorietat de renovació de la declaració prèvia segons l’article 13.3 del Reial decret esmentat. Article 4 Obtenció de l’habilitació L’habilitació esmentada en l’article 3 s’obté mitjançant la superació de les proves que l’autoritat competent en matèria de turisme convoqui amb caràcter periòdic establint les bases i el programa en el qual s’han d’especificar els mòduls per matèries i la comissió avaluadora. Els guies de turisme habilitats per altres comunitats autònomes poden exercir l’activitat a les Illes Balears una vegada que l’autoritat competent en matèria de turisme hagi comprovat aquesta habilitació. En cas de considerar que no resulta acreditat el coneixement suficient en les matèries de l’àrea específica de l’àmbit d’actuació del guia de turisme, d’acord amb l’article 6, i els coneixements lingüístics exigits en l’article 5, poden presentar-se a les proves convocades només en els mòduls corresponents a coneixements de l’àrea específica i dels idiomes català i castellà no acreditats. Article 5 Accés a la professió de guia turístic 1. Per accedir a la professió de guia turístic s’ha de tenir acreditada la 5 qualificació professional mínima de guiatge, informació i assistència turística que figura en el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals. Qualificació que disposa una durada de 2.000 hores i un nivell de formació professional de grau superior i dóna accés al títol de tècnic superior en guiatge informació i assistència turística (Reial decret 1255/2009). També poden accedir a la professió els qui acreditin el títol universitari de Grau de Turisme. D’acord amb l’article 71 del Reial decret 1837/2008 i de l’article 46 de la Llei 2/1999, general turística, els beneficiaris del reconeixement de les seves qualificacions professionals han de posseir els coneixements lingüístics de les llengües catalana i castellana necessaris per a l’exercici a les Illes Balears al mateix nivell exigit per als estudis acadèmics que donen accés a la professió a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 2. També poden accedir a la professió de guia turístic les persones que disposin de les acreditacions i les habilitacions que permeten l’exercici professional com a guia turístic en l’àmbit territorial de les Illes Balears atorgades abans de l’aprovació d’aquest Decret. 3. De conformitat amb l’article 21 del Reial decret 1837/2008, les persones que aportin un certificat de competència o un títol de formació exigit per un altre estat de la Unió Europea vàlid per accedir-hi o per exercir la professió de guia turístic o que es trobin en les situacions que es regulen en els punts 3, 4 o 6 de l’article esmentat, poden accedir i exercir la professió de guia turístic a les Illes Balears amb la qualitat de règim de llibertat d'establiment, d'acord amb el que s’estableix en l’article 3 d’aquest Decret. La prestació del servei es considera en règim de llibertat d’establiment a partir dels quinze dies d’activitat en aquesta comunitat autònoma. 4. Malgrat l’establert en l’apartat anterior, les persones interessades que es trobin en les situacions que disposa l’article 22 del Reial decret 1837/2008, referent a mesures compensatòries i per garantir els coneixements necessaris de l'àrea especifica d'actuació, han d'escollir entre fer un període de pràctiques o superar 6 una prova d'aptitud, d'acord amb la regulació que la conselleria competent en matèria de turisme estableixi respecte d’això. L’administració competent ha de convocar i tramitar les proves d’aptitud d’acord amb el programa i les bases que han de ser regulats mitjançant ordre, tot i que aquesta pugui encomanar la seva gestió al Col·legi Oficial de Guies Turístics de les Illes Balears. El període de pràctiques és d’un mínim de 728 hores repartides en un període màxim de tres anys, acompanyats d’un guia turístic en exercici i en l’activitat pròpia de l'àmbit d’actuació del guia turístic, tal com queda detallat en l’article 5 d’aquest mateix Decret. Article 6 Àmbit d’actuació Són activitats per a les quals és necessària la presència de guia turístic les visites i els desplaçaments en les excursions turístiques en l’itinerari de les quals figuri la visita o l’aturada en algun dels llocs següents: a) Museus, coves i jaciments arqueològics. b) Esglésies, convents, santuaris i monestirs. c) Monuments, castells, fortaleses i torres d’aguait. d) Béns declarats d'interès cultural i béns catalogats. e) Nuclis antics de poblacions. f) Mercats tradicionals i altres mercats amb tradició centenària. g) Monuments naturals. h) Espais naturals protegits a nivell d’ANEI, parc natural o reserva natural i cales i platges protegides, que es visitin amb transport col·lectiu o modalitat de senderisme. i) Possessions tradicionals obertes als visitants que siguin o incloguin en el seu recinte béns catalogats. 7 Article 7 Transports turístics Els transports turístics han de disposar de la presència de guia turístic, quan la normativa en matèria de transports així ho exigeixi. Article 8 Excepcions No és necessària l’actuació de guia turístic en els casos següents: a) Els serveis d'acompanyament i assistència en ruta a grups de turistes o visitants, no inclosos en l’article 6 d’aquest mateix Decret, que són de lliure exercici. b) Els serveis prestats per funcionaris o personal al servei de l’Administració pública així com per professionals de l’ensenyament que realitzin activitats d'informació com a conseqüència de les seves activitats d'acompanyament d'alumnes de centres d'ensenyament situats a les Illes Balears, sense rebre cap retribució per aquest concepte. c) Els transport següents: trasllats a creuers marítims, pràctiques esportives, encants i platges, establiments d’espectacle i d’oci, sempre que no incloguin la visita a algun lloc del prevists en l’article 5. d) Les activitats que organitzi o tuteli la Conselleria de Medi Ambient als espais naturals gestionats per aquesta. Capítol III Dels drets i deures Article 9 Dels drets Els guies turístics, en l’exercici de la seva professió, tenen el drets següents: a) Percebre d’aquell que els requereixi per als serveis propis de la professió els honoraris que lliurement estipulin. b) Contractar lliurement els seus serveis amb empreses, entitats i particulars, tant en règim professional com en règim laboral. 8 Article 10 Dels deures Són obligacions dels guies turístics les següents: a) Complir totalment el programa de visites concertat i pel temps convingut. b) Dissenyar els itineraris, quan així es requereixi. c) Informar objectivament, en l’àmbit de la seva professió, sobre totes les qüestions que siguin d'interès per al turista i especialment sobre tots i cadascun dels aspectes històrics, artístics, culturals, socioeconòmics, etnològics, ecològics o geogràfics dels llocs que es visitin o transitin. d) Atendre degudament el turista o visitant i complir les normes d’ètica professional. e) Complir les obligacions empresarials, laborals i fiscals que es requereixin per a l’exercici de la professió, d'acord amb la normativa pròpia que les regula. f) Exhibir l’acreditació o el distintiu professional assignat pel col·legi professional durant l’exercici de l’activitat o prestació del servei. En el cas de l’exercici de les activitats de guia turístic sense complir allò que disposa aquesta norma reglamentària, s’ha d'estar a allò que disposa el títol IV sobre les infraccions i sancions de la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística de les Illes Balear. Disposició addicional única Habilitació competencial 1. El que disposa aquest Decret es dicta en virtut de la competència de la Comunitat Autònoma en matèria de principis generals establerta, a l’empara de l’article 58.3 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 2. A l’efecte de l’exercici de les competències pròpies, els consells insulars poden establir les disposicions que considerin adients amb relació al que estableix l’article 6. 9

Disposició transitòria única Competències del Consell Insular de Mallorca Fins que el Consell Insular de Mallorca no assumeixi les funcions i els serveis amb relació a les competències en matèria d’ordenació del turisme que li corresponen, d’acord amb la Llei orgànica 1/2007, el Govern i l’Administració de les Illes Balears han de continuar exercint les funcions a què es refereix aquest Decret. Disposició derogatòria Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a aquest Decret i, en particular, el Decret 112/1996, de 21 de juny, pel qual es regula l’habilitació de guia turístic a les Illes Balears, i les modificacions posteriors; l’Ordre del conseller de Turisme de 26 de maig de 1997, per la qual es desenvolupen alguns aspectes del Decret 112/1996, de 21 de juny, i l’Ordre de 8 de novembre de 2005 per la qual s’estableixen el programa i les bases que han de regir les convocatòries de les proves per a l’habilitació de guia turístic a les Illes Balears. Disposició final primera Desenvolupament Es faculta la Conselleria de Turisme i Treball perquè dicti les disposicions necessàries per aplicar i desenvolupar aquest Decret, en l’àmbit de les seves competències. Disposició final segona Entrada en vigor Aquest Decret comença a vigir l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Deixo completament l'anàlisi d'això perquè el faceu voltros.

EN FRANCO VA MARCAR EL FUTUR DE LES ILLES. I NINGU LI VOL FER EL CONTRARI?

Este cuentecillo es muy bueno para entender lo que nos está pasando....

Un hombre de negocios norteamericano estaba en el embarcadero de un pueblecito costero de México cuando llegó una barca con un solo tripulante y varios ATUNES muy grandes.

El norteamericano felicitó al mexicano por la calidad del pescado y le preguntó cuánto tiempo había tardado en pescarlo.
El mexicano replicó:
- Oh! Sólo un ratito.
Entonces el norteamericano le preguntó por qué no se había quedado más tiempo para coger más peces. El mexicano dijo que ya tenía suficiente para las necesidades de su familia.
El norteamericano volvió a preguntar:
- ¿Y qué hace usted entonces con el resto de su tiempo?
El mexicano contestó:
- Duermo hasta tarde, pesco un poco, juego con mis hijos, duermo la siesta con mi mujer, voy cada tarde al pueblo a tomar unas copas y a tocar la guitarra con los amigos. Tengo una vida plena y ocupada, señor.
El norteamericano dijo con tono burlón:
- Soy un graduado de Harvard y le podría echar una mano. Debería dedicar más tiempo a la pesca y con las ganancias comprarse una barca más grande. Con los beneficios que le reportaría, podría comprar varias barcas. Con el tiempo, podría hacerse con una flotilla de barcas de pesca. En vez de vender su captura a un intermediado, se la podría vender al mayorista; incluso podría llegar a tener su propia fábrica de conservas. Controlaría el producto, el proceso industrial y la comercialización. Tendríaque irse de esta aldea y mudarse a Ciudad de México, luego a Los Ángeles y finalmente a Nueva York, donde dirigiría su propia empresa en expansión.
- Pero señor, ¿cuánto tiempo tardaría todo eso?
- De quince a veinte años.
- Y luego ¿qué? - preguntó el mexicano
El norteamericano soltó una carcajada y dijo que eso era la mejor parte:
- Cuando llegue el momento oportuno, puede vender la empresa en bolsa y hacerse muy rico. Ganaría millones.
- ¿Millones, señor? Y luego ¿que?
- Luego se podría retirar. Irse a un pequeño pueblo costero donde podría dormir hasta tarde, pescar un poco, jugar con sus nietos, hacer la siesta con su mujer e irse de paseo al pueblo por las tardes a tomar unas copas y tocar la guitarra con sus amigos.
- Bueno, pero eso es lo que hago ahora señor ¿Por qué tengo que esperar veinte años?

MERECE LA PENA LLERLO CON ATENCION PORQUE CREO QUE HAY ALGO EN LO QUE NOS ESTAMOS EQUIVOCANDO...

Penseu que el que ha passat a les Illes Balears és que el graduat de Harvard

es deia Franco o Fraga, que en lloc de fer-mos rics, hem estirat del carro de

les altres regions més pobres de l'Estat, avui una mica menys opresor que

abans, que no varem poder decidir si volíem o no carregar-mos les nostres

Illes com ho han fet, i després penseu si és o no hora de agafar el bou per

les banyes i dir BASTA!

A Sevilla hi pot haver de tot.

Quan en Guardiola ho diu, per alguna cosa és.

http://www.marca.com/2011/03/12/futbol/equipos/barcelona/1299933487.html

El Arsenal se'n dur un jove de 16 anys cap a Angleterra.

Fixau-vos bé al final de s'article, els diners que es comencen a veure a partir de la signatura del primer contracte, i així sabreu perquè hi ha tanta gent interessada en monopolitzar les carreres dels futbolistes joves.

Per això mateix, el CTF és una necessitat.

http://www.elpais.com/articulo/deportes/Toral/prefiere/ser/Harper/elpepudep/20110222elpepudep_8/Tes

Declaracions de Xavi del Bar�a. Fa sis anys.....

http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2011/02/11/futbol/1297418515.html

ESTALVIA BENZINA - AHORRA GASOLINA.

El autor de este texto trabaja en una refinería desde hace 31 años. Así que puede usted tomar en serio los trucos que a continuación expone para aprovechar al máximo su combustible y, por consiguiente, su dinero. Esperamos que le sean provechosos.

> 1er Truco: Llenar el depósito por la mañana temprano.La temperatura ambiente y del suelo es más baja. Todas las estaciones de servicio tienen sus depósitos bajo tierra. Al estar más fría la tierra, la densidad de la gasolina y del gasóleo es más pequeña. Al contrario pasa durante el día, que la temperatura del suelo sube, y los carburantes tienden a expandirse. Por esto último, si usted llena el depósito al medio día, por la tarde o al anochecer, el litro de combustible no será un litro exactamente.

> En la industria petrolera, la gravedad específica y la temperatura de un suelo, juegan un papel muy importante.

> Donde yo trabajo, cada carga de combustible en los camiones es cuidadosamente controlada en lo que respecta a la temperatura. Para que cada galón vertido en la cisterna del camión sea exacto.

> 2º Truco: Cuando llene el depósito, no apriete la manilla del surtidor al máximo.

> Según la presión que se ejerza sobre la manilla, la velocidad del surtidor puede ser lenta, media o alta. Elija siempre el modo más lento y ahorrará más dinero.
> Al surtir más lentamente, se crea menos vapor, y la mayor parte del vertido se convierte en un lleno eficaz. Todas las mangueras surtidoras devuelven el vapor a al tanque.
> Si llenan el depósito apretando la manilla al máximo un cierto porcentaje del precioso líquido que entra en el depósito se transforma en vapor y vuelve por la manguera del surtidor al depósito de la estación. Con lo cual, consiguen menos combustible por el mismo dinero.

> 3er Truco: Llenar el depósito antes de que este baje de la mitad.
> Mientras más combustible haya en el depósito, menos aire hay en el mismo. El carburante se evapora más rápidamente de lo que usted piensa.
> Los grandes depósitos cisterna de las refinerías tienen techos flotantes en el interior, manteniendo el aire separado del combustible, con el objetivo de mantener la evaporación al mínimo.

> 4º Truco: No llenar el depósito cuando se están rellenando los tanques de la gasolinera ni inmediatamente después.

> Si llega usted a la estación del servicio y ve un camión cisterna que está rellenando los tanques subterráneos de la misma, o los acaba de rellenar, evite, si puede, repostar en dicha estación en ese momento.

> Al rellenar los tanques, se remueve el combustible restante en los mismos y los sedimentos del fondo. Así que corre el riesgo de repostar combustible sucio.

> Sería interesante que eso lo sepa más gente, porque el precio del barril del petróleo está por las nubes, y va a seguir subiendo, así que si se lo mandas a tus contactos les harás un favor, ahorrándoles dinero.