Toni Alorda

Toni Alorda https://tonialorda.balearweb.net tonialorda 2026-06-09T17:38:17Z Responent a la Cartografia de Tresserras https://tonialorda.balearweb.net/post/135205 Més per Mallorca ens convida a reflexionar sobre el futur del sobiranisme al país, així que m'anim a compartir algunes idees improvisades, i dubtes, arran d’una primera intervenció de Joan Manel Tresserras. Vagi per endavant la coincidència amb el plantejament de base: les nacions són construccions socials i mutables, històriques (no entitats sagrades i eternes, vaja), la primacia del principi democràtic sobre el principi nacional i de l’"on anam" sobre el d'"on venim", que cal denunciar els excessos de l’Estat-nació, dels plantejaments ultranacionalistes en general, i no caure en el parany de voler reproduir-los mimèticament, el protagonisme de lo social; etc. De fet, aquest plantejament, que s’expressa per convicció, naturalment, s’ha de tenir molt present en la presentació pública del projecte a fi de desmarcar-se i sortir a camí a la caricaturització del nacionalisme com a sectari i essencialista, i això al marge de fins a quin punt sigui una caricatura infundada, injusta. La superació del PSM en l’operació Més per Mallorca s’insereix en aquesta direcció. Però potser les reflexions de Tresserras, i no només les seves, arriben a un punt d’ambivalència que poden fer dubtar sobre el rol que assignam a la identitat en el projecte polític i, de retruc, en l’actuació que propugnam per part del poder públic en aquesta vessant. Les limitacions de temps fan inevitables les llacunes, que, a més, són completades amb el seguit de sobreentesos que pressuposa un posicionament de Més. Això no obstant, per la rellevància de la qüestió, compartesc aquest contrapunt. En concret, ens diu Tresserras que el republicanisme soberanista d’esquerres no vol un Estat-nació, que no és nacionalista, sinó postnacionalista, que no fa cap proposta identitària, que no vol una nació, sinó una ciutadania compartida... Tanmateix, deu ser impossible compartir ciutadania, sentir que se comparteix ciutadania, que s’és una comunitat política, sense compartir elements identitaris... I impossible eludir el paper de les decisions públiques, del marc «constitucional» que defineix la ciutadania que es comparteix. I, d’entrada, aquesta ciutadania compartida bé ha de tenir uns límits territorials, que algú decideix en base a alguna cosa... Gratem-hi un poc: 1.- La identitat individual i la identitat col·lectiva. a) Subscric d’entrada, satisfet, la reivindicació de Tresserras al protagonisme de la identitat individual. La defensa de la llibertat personal és un bagatge preciós de l’esquerra republicana, que, al meu parer i afortunadament, la diferencia de tots els totalitarismes, incloses les aberracions del comunisme. Però això no lleva, naturalment, que s’hagi d’encaixar amb els drets col·lectius. En concret, pel que ara interessa, els identitaris-comunitaris, els lingüístics, per exemple. Cada individu tendrà dret a una ensenyança en la seva llengua, a ser-hi atès en l’administració, en els serveis al públic? No serà fàcil quan a Mallorca se parlen un centenar de llengües diferents. Però, més enllà de la dificultat, assumir que el poder públic no crea identitat, vol dir renunciar a treballar per una llengua comuna del país? Probablement no és la intenció, però són confuses les fronteres de la tesi, i, avui, els reptes per un exercici efectiu de l’oficialitat de la llengua catalana són de tal magnitud que, al meu parer, mereixen figurar explícitament en la nostra cartografia de futur. b) En aquest sentit, quan se’ns diu que no podem viure d’un nacionalisme que enyora i sublima el passat (qui no hi pot estar d’acord?), inclou que, en la tria sobre una llengua comuna de país, a la llengua històrica no se li reconeix cap plus? c) Quines diferències hi ha entre ser una nació o compartir ciutadania? Si el compartir ciutadania es basa en estar sotmesos a un mateix ordenament jurídic, a un mateix poder públic (democràtic, s’entén), aleshores, no hi ha bastants punts de contacte amb la lògica de l’Estat-nació? I, si és així, què és vàlid d’aquesta construcció (el patriotisme constitucional habermasià?) i què és nociu? d) Quin són els trets d’aquesta ciutadania compartida? Perquè seran aquests els que en definiran la «identitat» (se’n digui o no «nacional»). Imposar una religió, sembla que no. De fet, potser alguns valors cívics s’imposaran sobre mandats religiosos malgrat algú els consideri, en la seva decisió identitària personal, com a superiors. I, hi torn, la llengua, formarà part d’aquesta ciutadania compartida o no? Les tradicions i la cultura popular (alliberades de llastos anacrònics)? En general, la llibertat d’adscripció nacional, de lleialtat o no al projecte compartit, quines conseqüències té en la regulació de drets i deures? 2.- Els drets polítics com a correlat de la identitat. De fet, Tresserras dona per suposat que s’adreça a una comunitat, a un subjecte del republicanisme sobiranista, però aquest subjecte, aquesta comunitat, bé deu ser el fruit (no l’esclau) d’una peripècia històrica, d’una cultura. Hem de suposar que ell identifica aquesta comunitat perquè té una identitat. Quan expressam que el principi democràtic exigeix reconèixer als «pobles» el dret a l’autodeterminació, a quins pobles ens referim? Certament podria ser la població en qualsevol territori, delimitat artificiosament amb retxes sobre un plànol, fins i tot discontinu, a lo Tabàrnia, però, en la realitat, se predica de comunitats polítiques que s’auto-reconeixen per... una identitat. Per altra banda, no podem ignorar que qualsevol poder polític de base territorial procura, sempre, crear sentit de pertinença, identitat, o està abocat a la seva desaparició. Parlam d’un procés de retroalimentació de poder i cultura que és anterior a l’Estat-nació, havent-hi civilitzacions i monarquies que ho treballaren a consciència. De fet, fa mal negar que la participació en una mateixa estructura política ha estat determinant en la gènesi de les nacions. I en la seva mutació. Per altra banda, en l’èxit contemporani de l’Estat nació, més enllà del paper indiscutible d’interessos de les classes dirigents que identifica Tresserras, hi ha també un component popular, una interiorització d’aquest sentiment de pertinença «patriòtic», com hi ha elements progressistes en el projecte jacobí, com a projecte de modernitat i com a subministrador eficaç de serveis públics. La reivindicació de lo públic, del paper de lo públic, és consubstancial a una proposta d’esquerres. Al meu parer, que les institucions polítiques de base territorial generin sentiment de pertinença, des de la local a l’europea, és inevitable, i pot ser positiu, si encerta en els termes i la intensitat, si és democràtic, radicalment democràtic, i això implica fer compatibles les distintes lleialtats de cada individu, i que l’adhesió a comunitats territorials pugui funcionar amb caràcter telescòpic. De fet, per a la superació de la clau nacional, caldrà treballar sentiments de pertinença europeus i planetaris. Però, alhora, i precisament en reivindicació del principi democràtic, cal apel·lar, i aprofitar l’atractiu, de petites comunitats, de mida humana, que exerceixen el gruix del poder quotidià. I, com he apuntat, no pareix que la forma ideal d’establir-les sigui amb regla i cartabó, sinó partint de les comunitats «nacionals». En tot cas, un projecte polític ha de precisar quin és el repartiment de poder que proposa entre els diversos ens polítics territorials, superant, és clar, la idea sagrada de sobirania, substituïda per tots els derivats del principi democràtic i dels drets individuals i col·lectius, amb especial relleu per al principi de subsidiarietat i el d’humanitat compartida. He dit que Tresserres s’adreçava implícitament a una comunitat (nacional), i ho explicita quan tracta l’assumpte dels PPCC. Ens parla de «marc nacional compartit», que «una part de la Nació» no pot decidir pels altres territoris, etc. Una mostra més de lo difícil que resulta prescindir dels termes arrelats en la comunicació política. En tot cas, compartesc el missatge de fons, i apuntaria que de la mateixa manera que s’ha d’estar alerta als excessos de l’Estat-nació, també s’hi ha d’estar a la idea que tota nació està cridada a esdevenir (o maldar per esdevenir) un Estat definit per les seves fronteres culturals. Per altra banda, les nacions culturals no estatals poden ser titulars de drets polítics i poden generar estructures institucionals. La dificultat és dissenyar el model d’equilibris. La complexitat i la conflictivitat d’aquestes tesis no se resol negant-ne la problemàtica. 3.- Seguint aquest raonament, però entrant en un altre aspecte, quan Tresserras ens parla d’uns valors, d’una proposta del republicanisme sobiranista d’esquerres per al conjunt de la societat, això no ens pot fer oblidar que la societat és tremendament plural. Per plural que sigui un projecte de partit, o de moviment, la societat sempre ho serà més. I potser avui és especialment rellevant, i delicat, establir pautes sobre com conviure, polemitzar i pactar amb la resta de projectes socials-comunitaris(/nacionals) alternatius al propi. Podria anar estirant més fils, però som conscient que m'he allargat en excés i confio haver suggerit els crulls que veig al plantejament, tot i compartint-ne el gruix. El paper de les senyes d’identitat, de la cultura popular, i singularment de la llengua, és una qüestió bàsica en la reflexió sobre la proposta política, no ha de ser negligida en l’anàlisi, sobretot quan hi ha operacions de castellanització d’una bel·ligerància extrema. Potser són moviments epigonals, anacrònics, però no menysprearia el seu potencial destructor. Hauria de ser innecessari insistir-hi, però ho faré per evitar malentesos. Compartesc, de fet me pareix imprescindible, insistir en el rol amplíssim de la llibertat-identitat personal, amb tota la pluralitat que comporta, que vivim com una riquesa; insistir en la salutació a totes les expressions culturals-nacionals que conviuen al país, de viure-les com una riquesa, etc. Però «la República» no se pot desentendre de forjar una identitat comuna, la que dona sentit a la ciutadania compartida, se li digui nació o se li digui lo que se vulgui (i, en alguns contextos, serà inevitable, útil, dir-ne nació). Que aquesta identitat té un enorme valor per suscitar l’adhesió i aportar sentit al projecte (tot el valor d'apel·lar a la mallorquinitat). Que si volem proposar un nou equilibri, aquest s’ha d’explicitar, madurar, o el missatge resulta incomplert, o, pitjor, contraproduent, afeblint les línies de contenció contra l’Estat-nació espanyol que saludarà encantat el missatge, l’escarnirà, ... i enviarà els bulldozers. En tot cas, certament, com diu Tresserras, la proposta que bastim avui ha de ser perquè ens resulti útil avui, per als nostres ciutadans avui, i que sigui exportable arreu del Planeta com una proposta de convivència democràtica i progrés. General 2020-11-16T20:24:30Z tonialorda Son Bosc i els polítics https://tonialorda.balearweb.net/post/125473 <div>L'editorial de l'Ara saluda i demanda agraïment social als èxits de l'ecologisme. Ho subscric. La mobilització ciutadana en favor del territori, amb un alt protagonisme del GOB per orquestrar-ho, és indiscutible i digne de reconeixements. Son Bosc, com mantén l'editorial, n'és un exemple.</div><div> </div><div>Tanmateix, l'editorial també destil·la un altre missatge, subliminal: el poble, sa i honest, corregeix les maldats de polítics perversos. La tesi és molt popular: el carrer, i només el carrer, pot guanyar a les institucions, inevitablement corruptes. Darrerament, Podemos en fa una versió pròpia: això passava exactament així... fins que ells han arribat; ara, se'n cuiden ells, i només ells. Pens que aquest plantejament, que arrossega conseqüències polítiques, necessita un contrapunt. Vagi per endavant que el tractament de la notícia per part de l'Ara-Balears és impecable, i que només faig servir l'editorial com a excusa-exemple sobre la reflexió entre mobilitzacions i política, precisament a partir del cas de Son Bosc.</div><div> </div><div>No qüestionaré gens, déu me'n guard, el paper central de l'ecologisme ciutadà en els èxits territorials, ni la connivència entre polítics i promotors, que, en el cas de Son Bosc, assoleix fites estrambòtiques, vergonyoses: gosaren reduir un parc natural, aprovaren una llei amb l'únic objecte de derogar un pla de protecció de l'indret, ignoraren missions internacionals (Ramsar), menysprearen informes jurídics i estudis científics, etcètera. Aquests ingredients hi són, certament, però, al meu parer, en falten per explicar el desenllaç, menysté la importància de "els altres polítics". </div><div> </div><div>I no ho dic perquè el plet contra la llicència d'obra del golf, ara declarat il·legal, fos interposat conjuntament pel Gob i un partit polític, el PSM-Entesa, sinó perquè, avui, Son Bosc, malgrat la sentència favorable, ja estaria destrossat si no fos per una decisió política adoptada, a proposta de Biel Vicens, en un Consell de Govern que presidia Francesc Antich (un Govern en minoria parlamentària), em referesc a la declaració de Zona d'especial protecció per a les aus, una figura de protecció amb garantia europea. I si no fos perquè el director general de biodiversitat, Vicenç Vidal, emparat per aquesta declaració, va ordenar aturar les obres que s'estaven executant, auxiliat per agents de medi ambient i de la Guàrdia Civil, una actuació, per cert, que li va comportar una denúncia penal per la qual va haver d'anar fins i tot a declarar. Notem idò que la suspensió no se va concedir en seu judicial, tot i haver-la demanada amb insistència, sinó per via governamental.</div><div> </div><div>O la caiguda del govern municipal progressista de Muro per aquest afer; o l'actuació de Margalida Rosselló que incorporà Son Bosc al Parc Natural; o la votació a la Comissió insular d'urbanisme l'any 99 on denegàrem l'interès general al camp de golf; per no parlar dels esforços d'alguns polítics per a la declaració del parc natural i les discrepàncies en la seva delimitació els anys vuitanta. O anant més enllà, les decisions judicials se basen sempre en normes jurídiques que algú ha aprovat en institucions polítiques.</div><div> </div><div>Conclou l'editorialista que mai estarem prou agraïts als que ens han preservat el territori, i puc entendre que deixi al marge els partits, la política ja té i genera les seves pròpies fonts de reconeixement; però no convé ignorar que el fet de no valorar adequadament la intervenció de polítics i partits en aquestes decisions, durant anys, de no subratllar suficientment la tasca de l'ecologisme polític, en definitiva, pot contribuir a l'etern retorn dels que estan conjurats en encimentar-nos el país.</div><div> </div><div>Quan dic partits, no pens, o no només, amb els càrrecs de cada moment (tot i que el reconeixement dels quals també contribueix al prestigi, o desprestigi, de les marques), sinó a la militància i als votants, als qui duen a les institucions determinades sensibilitats socials, l'ecologista en aquest cas. M'explic: pareix com si la relació lúcidament detectada entre mobilitzacions i èxits puntuals en la trinxera territorial, costés de traslladar al que és el major generador dels canvis en aquesta matèria: les urnes i les majories de govern. I convé prendre'n nota i tenir-ho molt present si aspiram a victòries duradores, irreversibles.</div><div> </div><div>PD: Naturalment encara hi ha més actors, el rol dels mitjans de comunicació és decisiu per incloure un punt en l'agenda política i determinar-ne l'enfocament. En aquesta línia, l'Ara-Balears hi fa un paper encomiable. </div><div> </div><div>En el cas concret de Son Bosc, també hi ha una feina discreta i eficaç de gran transcendència en el resultat i, per tant, que és de justícia destacar: la feina de l'advocat del cas, Josep Masot.</div><div> </div><div> </div><div></div> General 2016-02-20T20:51:04Z tonialorda Bernat Torrandell, la devoció https://tonialorda.balearweb.net/post/117917 <div>Ha mort Bernat Torrandell, fill, i reivindicador apassionat, de Mestre Antoni Torrandell. </div><div> </div><div>El mèrit de l'obra de son pare s'ha guanyat un espai en la història de la música, un espai probablement insuficient (o nosaltres tenim tot el dret a valorar-lo insuficient i mirar d'eixamplar-lo). El paper de Bernat Torrandell no és el d'un Max Brod respecte de Kafka, ni el de Theo Van Gogh i la seva vídua respecte de Vincent; però ben segur que les seves gestions, insistents i perseverants, fundades i rigoroses sempre, han jugat un paper rellevant per mantenir en l'agenda, i per tant, per gaudir, de l'obra torrandelliana. Hem d'estar-li agraïts. En aquest sentit, em sap greu que no fructifiqués la proposta d'atorgar-li el 2013 la medalla d'or de la ciutat, a més de merescuda, hagués estat oportuníssima.</div><div> </div><div>Bernat semblava sentir-se obligat vers son pare, el degué colpir com visqué el dol per la mort del primogènit quan era un infant, visitant la tomba diàriament durant més d'un any, i, sobretot, l'obligat retorn de l'èxit de París a la provinciana Mallorca quan el padrí den Bernat, vidu i malalt, demanà al fill que tornés: “El fill venç al músic. Des de llavor, Torrandell paga el preu d'aquella victòria”, les paraules són de Joan Maria Thomas, però posaria messions que la idea és de Bernat. </div><div> </div><div>Coincidírem en el concert de la Simfònica al Teatre principal, amb “Vall de Muza” al programa, una obra composada durant la guerra civil en el Rasquell, la caseta dels Torrandell als peus del Puig de Santa Magdalena. Un cant a Mallorca a través de “El Parado”, que passa per totes les cordes de l'orquestra fins al festiu i brillant tutti orquestral. El solo de cello emociona qualsevol humà, i més un mallorquí. Bernat lamentava que el programa de mà no fes esment al 50 aniversari de la mort de son pare (incomprensible i imperdonable) i m'informava, decebut, de les seves gestions amb l'ajuntament. Ni un sol càrrec públic en les llotges del Principal. </div><div> </div><div>Vaig proposar des d'aquesta columna la publicació dels “apunts” de Bernat Torrandell sobre son pare, finalment s'optà per encomanar una biografia, massa bé, tot i que, desgraciadament, no ha arribat durant el 2013 i en vida de Bernat; tanmateix, l'autor de la monografia s'haurà de declarar tributari de les dades que amb tant de zel i encert havia recopilat Bernat Torrandell, n'estic ben convençut.</div><div> </div><div>Bernat estimava la música i estimava la vida. Se coneixia i ho encomanava. Quan ens deixa una persona així, ens temem de com en pot ser de grisa l'existència sense la passió i l'art, sense l'espurna de l'entusiasme i la densitat de la cultura. En el seu comiat, havia demanat la lectura del “Cant Espiritual” de Maragall, quin millor  adéu que fer nostres els versos del poeta: “Dau-me en aquests sentits l’eterna pau, i no voldré més cel que aquest cel blau.”</div><div> </div><div>(article publicat al Setmanari "Dijous" en motiu de la mort de Bernat Torrandell) </div><div> </div> General 2014-02-18T19:01:15Z tonialorda Pere Morell: els inquers no t'engegam https://tonialorda.balearweb.net/post/117862 Vos penj l'article d'avui al Setmanari "Dijous" sobre el trasllat fulminant del director de l'IES Berenguer d'Anoia d'Inca, Pere Morell, deixant sense atendre els cursos que ell impartia. No inclou els episodis posteriors sobre la seva substitució, amb la baixa per un mes de la substituta (...) o la imposició de continuïtat a l'equip directiu... el via crucis absurd de l'IES Berenger d'Anoia, un més dels despropòsits del nostre Govern. No me'n sé avenir com hem arribat a aquest punt de degradació en l'exercici de les responsabilitas polítiques en educació.Pere Morell: els inquers no t'engegam El Director del Berenguer d'Anoia ha estat traslladat. Qui ha sentit algun retret contra Pere Morell? Qui ha sentit dir que calia un canvi en la direcció de l'institut per millorar-ne els resultats o la gestió? Jo no. Jo només he sentit veus que demanaven que quedés. Idò el Govern no ha sabut reconèixer aquesta tasca i ha malmenat la direcció, ho ha fet al Berenguer i a tot Mallorca. N'estan encantats. Pere Morell i l'equip directiu presentaren la dimissió fa mesos, quan trobaren inviable la programació que se'ls imposava, quan se'ls imposava anar contra el parer unànime del consell escolar del centre. Des de la Conselleria, lluny de cercar la conciliació, li entimaren que el càrrec era voluntari i que sempre en trobarien d'altres, un prodigi de sensibilitat i respecte, de savoir faire en la gestió de grups humans i la seva motivació. Tanmateix, han esperat a mitjans curs per executar el cessament... i l'han acompanyat d'un trasllat fulminant, ignominiós. Però, en què està convertint la gestió de l'educació aquest Govern? Per què s'instal·la en l'enfrontament contra els mestres? per què els insulta? per què els persegueix? Al cas esperpèntic dels directors de Maó, s'hi ha sumat el de Jaume March a Marratxí. Una alumna gravava el cap d'estudis del centre, sembla que per escarnir-lo a les xarxes socials i per mirar d'emproar-lo per les seves declaracions (sense sortir-se'n). El director li va obrir expedient..., idò la Conselleria no només s'ha posat de part de l'alumna sinó que ha expedientat... el director!: el Govern vol que els alumnes gravin els seus mestres per promoure delacions sistemàtiques. A quin món ens emmenen? I això mentre diuen que s'ha de reconèixer més “autoritat” als mestres... Així els doten d'autoritat?El Berenguer té bona fama, per resultats i exigència, si hi cercau punts febles, en trobareu a les instal·lacions: crulls, humitat, l'adaptació a discapacitats i emergències, els banys, el gimnàs, els trespols, la calefacció...; seria ben d'agrair una remodelació integral de l'edifici i la seva imatge. Però lo que engresca al Govern és incordiar directius i professors, o perseguir el llaç quatribarrat, el que figura a dues de les quatre banderes que hi ha penjades a la balconada de l'ajuntament d'Inca, el que ha estat declarat d'interès local pel Consistori. Quan els direm que ja n'hi ha prou?El meu reconeixement, Pere, no t'ho mereixes. Una abraçada, i que aquesta perfídia no mini el teu esperit.<div> </div> General 2014-02-13T20:55:40Z tonialorda Pere Rotger i el cas Mapau (article Dijous) https://tonialorda.balearweb.net/post/117794 Dia 13 de gener l'Audiència de Palma dictà sentència, per unanimitat, condemnant a presó, multa i inhabilitació per càrrec públic a tres funcionaris de la Comunitat Autònoma. El frau era incontestable: simularen una entrevista presencial per justificar la contractació de Maria de la Pau Segura... mentre ella era per Bons Aires, en comitiva oficial. L'Audiència diu que el cas ha resultat “un penós sarcasme”, textual, referint-se a què s'hagi circumscrit als autors materials d'aquest episodi, quan queda molt clar que la trama era molt més ambiciosa i tèrbola: empadronar emigrants illencs per garantir vots al PP (de manera especial, grotesca, per assegurar el diputat per Formentera); i quan és evident que la decisió no partia dels funcionaris condemnats. Ells ho paguen per protegir els seus superiors, confonent la lleialtat amb la mesquinesa d'avenir-se a pràctiques corruptes. Hi ha oficials que se sacrifiquen per salvar la seva tropa. N'hi ha que sacrifiquen soldats amb tal de salvar-se ells. Diu molt d'un oficial. Diu molt d'una persona. Tanmateix, el President d'aquell Tribunal, el Sr. Cardona, que no hi va comparèixer, és a la presó, per un altre cas, el del Cola-Cao. Jaume Matas està condemnat a presó, per un altre cas, a l'espera de què en diu el Govern de Rajoy (?!). Rosa Estaràs (que, segons Rotger, era per qui treballava Mapau) és diputada al Parlament Europeu; Pere Rotger, al Parlament de les Illes Balears.<div> </div><div>Rotger era membre d'aquell tribunal, juntament amb els tres condemnats... però ell no hi va anar. Rotger era el gerent de l'empresa pública que contractava la Sra. Segura, una empresa que, per més inri, se dedicava suposadament a ajudar la nostra malmenada indústria. Entre les funcions del gerent (ho recorda la sentència) hi havia la gestió de personal: No se'n va témer de res? No ja de la selecció estricta, sinó, per exemple, d'allò que s'hi valorava, com els coneixements de rus (?); o de quines feines feia (suposadament per a ell) la Sra. Segura? No se'n sent gens responsable? Ni una micona?</div><div>Diré en el seu descàrrec (en el seu descàrrec?) que ell era el gerent però no hi anava mai a fer feina. Cobrava 8 milions de pessetes d'aquell temps (a les que heu de sumar les assignacions de Batle), un bon sou, però no exercia... M'ho va reconèixer un dia, encalçant-me per les escales de la Sala, perquè li vaig retreure a un Ple: “jo he de mantenir una família”, em va dir.Tothom té una família, sr. Rotger. Els funcionaris condemnats, també. Els ciutadans estafats, també.</div> General 2014-02-07T19:26:15Z tonialorda Beques de menjador i el vergonyós infantilisme de la Conselleria d'Educació https://tonialorda.balearweb.net/post/116902 “Aquesta Conselleria no té previst convocar beques de menjador per al curs 2013/14”. Aquesta és la resposta oficial, literal, penjada a la pàgina web del Parlament de les Illes Balears, a una pregunta senzilla i clara formulada per un diputat (un representant del poble, vaja), jo mateix, que deia: “Per quan té previst la Conselleria convocar les beques de menjador del curs 2013/14 i per quina quantia?” Quan la resposta, inequívoca, ha transcendit als mitjans de comunicació, la Conselleria ha declarat que sí que farà convocatòria... i no és que rectifiqui, no, que la resposta que me daren és correcta... perquè no es tracta de “beques” sinó de “ajudes” de menjador. Fan empegueir. Tenim un problema social amb la nutrició dels nostres infants, els menjadors escolars hi haurien de jugar un paper clau, garantint dues o tres menjades al dia als escolars en unes condicions de normalitat no estigmatitzades per les coes als menjadors socials, el Govern fa just el contrari i ara la Conselleria ens diu que s'ha volgut fer la graciosa? A finals de 2011, el Govern devia 1 milió d'euros en beques per a menjadors. Dic “beques” perquè va ser el terme que vaig fer servir en la pregunta parlamentària que vaig formular l'any passat i va ser amb aquesta paraula que em va respondre Rafel Bosch (que potser tenia moltes coses, però que com a mínim no queia en aquests jocs doiuts i vergonyosos). El Govern ha afrontat aquell problema de tresoreria retardant la convocatòria, de fet, treu les convocatòries quan el curs ja ha acabat! La del 2012/13, per exemple, sortí publicada el 3 de setembre d'enguany i encara no s'ha resolt. Per tant, els beneficiaris s'han vist obligats a bestreure íntegrament la despesa durant molts de mesos, amb l'agreujant que les bases obliguen a assistir a un mínim d'un 70% (!) de dies al menjador per poder-hi accedir. Naturalment, no tothom n'ha tengut possibilitats, els qui més ho necessitaven són els primers que han prescindit de l'ajut. Mentrestant, el Govern "aconseguia" amb aquesta pràctica ajornar la convocatòria un any, un any que "estalviava", carregant un benefici de l'"austeritat" a les esquenes dels infants.Com a mínim, un mínim radicalment insuficient, volíem que el Govern garantís públicament que hi haurà ajuts, que, en què sigui tard, garanteix que farà la convocatòria, que els pares (o els centres que bestreuen els doblers) hi puguin confiar, que ni això tenen. Idò la Conselleria se'n riu d'aquest neguit i contesta que no convocarà les beques... quan, segons ells mateixos, en realitat, sí que fan comptes fer-ho! Però, què els donen a aquesta gent?No contestar (com m'ha fet sobre informació dels cursos passats) o, pitjor, contestar transmetent el contrari del que es fa comptes fer, amb l'excusa que el terme no està ben triat, és riure-se'n de la gent, dels diputats i del Parlament, de la democràcia en definitiva. Per paga, l'expressió “beques de menjador” es fa servir habitualment, el PP inclòs. El mes de març el Parlament de les Illes Balears em va aprovar una proposta, per unanimitat, en la que demanàvem a la Conselleria que no anul·lés les “beques de menjador” (per cert, el PP no va acceptar avançar la data de la convocatòria per fer-la dins el curs escolar). Si reparau en la darrera convocatòria de les “ajudes” de menjador feta per la Conselleria, la de 2012/13, hi trobareu la paraula “beques” una dotzena de vegades com a sinònima d'ajuts. A què jugam? A amagar informació fent-se passar per enginyosos? No veuen que parlam d'infants, de temes socials i de control en l'acció del Govern?  Se'n regalen.L'objectiu és enredar i embullar a fi de no passar la informació. Sospitam que el canvi de mecànica de les beques de menjador, exigint tant als beneficiaris i deixant-los en el dubte, pot haver provocat una baixada important dels beneficiats efectius, com a mínim n'ha exclosos i no reflectirà l'augment previsible de la demanda que la crisi ha comportat, pares que no estan per bestreure tants de serveis i durant tants de mesos sense cap garantia de rescabalar-se'n. Per comprovar-ho, hem demanat els nombres del cursos anteriors... però el Govern no ens facilita la informació amb l'excusa que el Govern “no fa convocatòries de beques de menjador”. S'ha de ser ... (bé aquí que cadascú ho empleni com trobi, enteneu-ho com a una convidada a la participació del lector).La polèmica ha tengut una vessant positiva, hem aconseguit que el Govern rectifiqui i digui clarament que farà una convocatòria per “ajudes” de menjadors escolars en el curs 2013/14. Per cert, sabeu en quin programa pressupostari està prevista la dotació? És el 423A, que reb el nom de “Beques”.El tàndem Camps/Estarellas són una vergonya en la gestió de l'educació del país, són una vergonya per a qualsevol que entengui l'activitat política com una activitat de servei públic, per a tots els que defensin un exercici digne de les regles democràtiques. General 2013-11-17T14:05:14Z tonialorda Premi per al CEIP Miquel Duran. Art i educació (article Dijous) https://tonialorda.balearweb.net/post/116752 L'escola Miquel Duran i Saurina ha rebut el premi estatal Acció Magistral 2013, un premi prestigiós per a projectes innovadors en valors. A més de merescut, no podia ser més oportú. El projecte FusióArt reivindica el paper de l'art, de la creativitat, en l'educació. En l'educació de tots i cada un, perquè l'art no és per a les elits, l'art és una experiència a l'abast de tothom, enriquidora i humanitzadora. FusióArt és una convidada a alliberar-se creant, perquè l'art no es limita al gaudi d'espectador dels millors talents, que també, sinó que ens permet ser protagonistes. L'enhorabona a Jenny Loren, responsable d'aquest projecte que acosta l'art als menuts i els fa més expressius i desimbolts, amb més recursos per evitar o afrontar conflictes. “'L'educació -diu- ha d'ajudar les persones a comprendre el món que els envolta i a desenvolupar un sentiment d'identitat, una idea sobre el seu lloc al món” (el Miquel Duran és un centre “enllaçat”). Enhorabona també a l'equip directiu que tant anima aquesta mena d'iniciatives, en especial la magnífica cap d'estudis i el seu director. Dic que el premi és oportú perquè, tot i que el Ministeri d'Educació hi participa (i la nostra Conselleria n'és col·laboradora), els seus atacs contra el paper de l'art en l'educació (i el paper de l'educació a la societat) són duríssims. La llei Wert menysprea les arts: assignatures optatives “no prioritàries”. En aquest context, l'existència i el reconeixement a FusióArt són un petit miracle, un miracle possible perquè encara hi ha art i màgia en aquest món envilit per la panmercantilització. Per això, aquest escrit no és tant d'enhorabones com per dar les gràcies. <img border="0" width="2" height="2" name="Objeto2" /> Les gràcies per insistir en què no només de “continguts acadèmics”, o d'anglès, viu l'home, la persona, els ciutadans, els humans. Per dar-nos el gust de sentir-nos orgullosos dels nostres docents en un moment en què se'ls dejecta des d'un sectarisme tancat i hostil. Gràcies pel compromís i la generositat, perquè amb el gest de lluir un llaç verd a Madrid heu ofert el premi a la comunitat educativa de les Illes Balears rebel·lada contra l'autoritarisme i l'antimallorquinisme del Govern, reivindicant consens i recursos, i una educació de servei públic per desplegar la personalitat lliure i la igualtat d'oportunitats. Som molts, ho podeu ben creure, els que vos estam profundament agraïts.Fóra bo que el PP repari com la mobilització educativa ha generat complicitats i sintonies mai vistes amb el món de l'art: el suport de la simfònica o els donatius dels artistes plàstics en són bona mostra. És ben hora de rectificar. General 2013-11-02T16:25:02Z tonialorda Despesa de personal en educació https://tonialorda.balearweb.net/post/116739 En les dades d'educació és interessant sempre reparar en la part destinada a personal: Idò, per a 2014, són 459 milions d'euros. I novament crec que és interessant recordar la posició del PP. En els pressupostos per a l'any 2010, el Govern progressista va haver d'anunciar una retallada en personal docent, el PP va posar el crit en el cel (d'aquell moment és el video de la diputada Aguiló protestant contra el Govern). La suma d'aquesta mesura i la baixada estatal del 5% del sou va suposar passar de 537 milions de capítol I per a personal d'educació l'any 2009 a 520 milions el 2010. El PP donava a entendre que ell volia les dades de 2009. Idò bé, els 537 milions de llavor serien, amb l'ipc, 589 milions d'avui. Quants n'hi posen? Ho repetesc: 459. No els de 2009 actualitzats, no els de 2009 sense actualitzar, no els de 2010 actualitzats, no, 61 milions menys que els gastats el nefast any 2010. Han demanat disculpes? No: diuen que la culpa era dels anteriors gestors... perquè gastaven massa! Com diuen ara que els diners no són importants a l'educació... Vull recordar una anècdota, perquè la trob molt demostrativa de la manera d'argumentar del PP. Afirmaven, l'anterior legislatura, que davallar 10 milions d'euros en el capítol I comportava 400 docents menys a les aules. Dividien 10 milions per 28.000 euros, una operació simple (i ximple), té el problema de no ser rigorosa, però certament té l'avantatge de ser senzilla. Si 10 milions suposen 400 docents, 78 milions, que és la diferència entre el capítol I de 2009 i 2014, suposaria més de 3.000 docents menys. Ja els dic jo que això no és així, però centenars i centenars, sí: d'ençà que el PP és al Govern ha davallat en més d'un miler el nombre de professors a les aules. General 2013-10-31T19:13:15Z tonialorda Pressupostos en educació 2014 https://tonialorda.balearweb.net/post/116724 Els pressupostos per a 2014 preveuen 741 milions d'euros en educació a les Illes Balears, el 2,8% del nostre PIB. Aspiram al 6%, que és el que hi dedica Finlàndia... i Extremadura (sí, també Extremadura). En el debat sobre els pressupostos de l’any 2010, enmig d’una espectacular caiguda d’ingressos, el PP acusava el govern progressista de “no creure en l’educació”, de “no creure en el coneixement”. Literal. Eren retrets durs, sense miraments. Idò comparem: aquell any nefast de 2010, any de retallades, el Govern va gastar 861 milions d'euros en educació, si hi aplicam l'ipc, representen 921 milions d'euros d'ara. Què va preveure el PP en els seus primers pressupostos, l'any 2012, després de prometre autopistes de l'educació?: 742 milions. El 2014, ho repetesc, 741. Baixar els pressupostos d'educació, deia el PP en aquell debat de pressupostos per a 2010, és "negar el futur". General 2013-10-30T14:24:03Z tonialorda Interpel·lació sobre política educativa https://tonialorda.balearweb.net/post/116416 (el PP que menysprea una manifestació de més de 100.000 ciutadans, m'acusa, a mi, de poc demòcrata per demanar en aquesta intervenció més i millor democràcia, la vos deix per si voleu fer-vos-ne una opinió, tot i que certament en la intervenció a tribuna sempre hi pot haver matisos -no estarà molt a estar penjada al diari de sessions, amb la rèplica, on insistesc que el que ens cal és més democràcia, democràcia quotidiana de ciutadans lliures-): Sr. President, Sra. Consellera: en política educativa, ho han espenyat tot. Ara, ho arreglin. I aviat. Avui. És la seva responsabilitat. Tothom vol tornar a escola. Per què volen esperar dimecres? 9 dies de vaga sense reunir el comitè i ara les citen per dimecres? És avui que volem una solució. Ahir. En un país normal, encara no hauria acabat la manifestació de diumenge, i, en vista de la seva enormitat, ja tendríem el President anunciant per televisió la retirada del til i una negociació sense condicions, a més de demanar disculpes per no haver atès abans un clam popular de tan gran abast. Perquè ha estat apoteòsica, Sr. President, apoteòsica i cívicament exemplar. Enhorabona i gràcies als convocats i als assistents. Ha estat tota una lliçó. Potser fins i tot Vós vos n'heu temut. I què heu fet? Res. Pitjor. Instal·lats en la xuleria castrense: “ni un pas enrere”, els ha dit el Vicepresident. “Ni un mm”, dèieu Vós. Un mm! Diumenge vos daren 100.000 motius contra la política educativa. Tothom esperava alguna reacció, amb una mínima sensibilitat democràtica. Moltíssima gent, molts més dels que es manifestaren diumenge. Una manifestació és un iceberg, només se'n veu la part que emergeix... Però s'han trobat una indiferència sociòpata. (...) Però, què pot fer el poble, en una democràcia, per influir en el govern, perquè se'l tengui en compte? Què?! No pot fer una consulta popular, no pot promoure una iniciativa legislativa, i d'una manifestació monumental diuen que no expressa el sentit popular. Idò, què? La democràcia NO és votar una dictadura cada quatre anys. Això no és democràcia... I la gent n'està farta. N'està farta i té raó. Té raó. No la poden ignorar així. De cada vegada més, venir aquí és venir a perdre el temps. Totes les institucions perden el sentit si no se'n respecta l'ànima, la raó de ser. I si no sabem, no ja vostès, tots, les institucions, atendre aquesta exigència social, ens passarà per damunt. I vostès fins i tot se'n riuen de les resolucions judicials. És també contra aquestes formes autoritàries que ens manifestàvem diumenge. I l'èxit de la manifestació té una conseqüència política de primer ordre, Sr. President, la manifestació d'ahir vos lleva legitimitat per seguir al front del Govern. Vos heu cavat, a consciència, la pròpia fossa política. Sic transit gloria mundi. En mans del PP està si mantén aquesta agonia durant 1 any i mig, amb un mort vivent com a President, o si tenen la decència i la responsabilitat de renovar dirigents o convocar eleccions. D'això parlam avui quan parlam de política educativa. És certament aberrant, amb tots els reptes que viu l'educació i el paper estratègic que ha de jugar pel futur. Perquè aquest és el sector més important per al futur, més que el turístic, més que els econòmics, el sector educatiu. Però, avui, després de la major manifestació que hi ha hagut mai a les Illes Balears contra polítiques del nostre propi Govern, avui, parlar de política educativa és, sobretot, parlar de democràcia, és parlar de respecte als ciutadans i, molt especialment, de respecte als mestres i professors. ...Seria absurd parlar de la distribució de les habitacions, mentre la casa s'enfonsa. Sra. Consellera, en aquesta polèmica s'han traspassat tots els límits tolerables. Amenaçar els pares, com ha fet aquest Govern, de què poden perdre la custòdia dels seus fills per dar suport a una mobilització, no és només absurd, és imperdonable.  Molts de vostès tenen fills, amb això no hi juguin. Amb això, no hi juguin. Però, com gosen dir als pares aquesta barrabassada? Una institució del Govern! I llavor una diputada... i que aquí no passi res! És intolerable. Parlar de llevar-te els fills! És que han perdut el cap? Pitjor, és que han perdut l'ànima? De què serveix guanyar les eleccions si se perd l'ànima?Idò, el vice-president, en les primeres declaracions que fa després de 100.000 ciutadans exigint un canvi, animar els pares a denunciar professors. Com si no hi hagués ja prou indignació, prou crispació a les aules.En puc dir “responsable polític” a un dirigent que, en comptes de cercar ponts per restablir la normalitat, anima a encendre les escoles?  Però, quina idea tenen dels nostres mestres? Quina idea tenen dels directors? Perquè ells també han dat suport a la manifestació. Els represalarian a tots, com a Maó? Per cert, a quants més? En concret, m'expliqui el cas vist i no vist de Ferreries, l'expliqui. Quantes reputacions cremaran en actes de fe inquisitorials contra la bubota absurda de la dictadura catalanista? Per quantes bruixes tenen preparada foguera? Ben al contrari, el nivell de civilització d'una societat es valora pel respecte que té pels seus professors. I vostès els han dit de tot. De tot. Veig que no se n'han temut, però fan passar vergonya a tota la societat pels desbarats que diuen: ni els seus els poden seguir en aquest deliri. No poden seguir tractant els mestres d'adoctrinadors i manipuladors, de gent perillosa, són els responsables de l'educació del país. Ara fins i tot resulta que la gent va venir diumenge perquè els mestres els han intoxicat. Ells, que no en treuen cap profit. Al contrari, hi perden doblers. Però, vostès s'escolten? No veuen que no poden tractar la gent com si NO tengués criteri ni personalitat? Ja els dic jo que diumenge n'hi havia molta de personalitat pels carrers de Palma, molta personalitat i molt de criteri, és insultant que es tracti els ciutadans de titelles malinformats. No ho són.En tot cas, són vostès que tergiversen amb propaganda fraudulenta sobre el TIL, i amb els doblers de tots. M'ho digui, Sra. Consellera: què li ha costat aquesta vergonyosa campanya de propaganda sobre el til: no té doblers per convocar les beques de menjador d'aquest curs i en té per intoxicar?Com també dejecten la Universitat. La Universitat que, arreu del món, però sobretot a Occident, és una metonímia de la comunitat científica, de l'objectivitat i el saber. Idò vostès la menyspreen. Un Govern que insulta la Universitat és un govern de fanàtics. I, sinó, hi pensin: Quins governs coneixen que dejectin així la Universitat? A on passa això?Sra. Consellera, creu vostè que aquest inici de curs, de la qual vostè és responsable, contribueix a millorar el fracàs escolar? Creu que, en aquest pas, aquest curs aprendran més anglès gràcies a vostè? Creu que, aquest curs, gràcies a vostè, aprendran més matemàtiques? Encara no veu que imposant mesures contra els docents, amb una contestació social impressionant, apoteòsica, no pot contribuir a millorar res de res de res de res? Però me contesti algunes preguntes més: Som l'octubre. En aquestes alçades, improvisaran projectes lingüístics? Vostè ens deia dimarts que “tots els centres havien presentat el seu projecte TIL”. Fals. N'hi ha que no. Jo en sé. Quants són Sra. Consellera?Però, sobretot, se va oblidar de dir que, molts dels presentats, la Conselleria no els va autoritzar. A quants de projectes de la via escapatòria de l'article 20 ha dit que no, sra. Consellera, a quants?I, realment, enviaran la inspecció a imposar projectes per AQUEST CURS? en el mes d'octubre? Quants n'han redactat fins ara? M'ho digui clarament. A quantes escoles han imposat el projecte lingüístic, a quantes de públiques i a quantes de concertades? perquè som s'octubre! Hauria d'estar aprovat fa mesos!I, m'ho confirmi: la inspecció anirà a col·legis concertats a imposar projectes lingüístics? En nom de la llibertat? Ja li han dit que no hi seran ben rebuts, tant les cooperatives com Escola Catòlica.Me contesti una altra pregunta: creu realment que el fracàs escolar en matemàtiques o ciències socials minvarà enguany si les classes es donen en anglès? que és la premissa del til. (referència Berenguer)Facem-ho bé, tothom vol reduir el fracàs escolar i tothom vol millorar en anglès, escoltem els entesos i pactem una fórmula. No segueixin dient el doi que hi ha qui vol fracàs i no vol anglès, no té ni cap ni peus, i no se'ls creuen. I és clar que no hi ha cap pare que no vulgui el millor pels seus fills, no els insultin dient-los que són beneïts o, pitjor, que són mals pares. ...Tenen un problema: volen oposar la credibilitat dels mestres amb la dels polítics (a la d'un govern, a la del partit den Bàrcenas) i això, ho poden ben creure, és una guerra perduda.Sr. President, Sra. Consellera, els nins han de tornar a escola. S'ha de recuperar la normalitat que vostès han destrossat. Els mestres volen dar classes, els pares volen que els nins vagin a escola, els nins necessiten anar a escola. Tothom vol anar a classe.Vostè (en què en aquestes alçades soni a coverbo) és la màxima responsable de l'educació a les Illes Balears. Totes les qüestions d'aquesta interpel·lació es resumeixen en una: Què fa comptes fer per garantir, per garantir, dic, per garantir que efectivament la normalitat torni als centres?En democràcia, sobretot després de diumenge, només hi ha una via. Només una. I tret d'uns ultres irredents, tothom l'aplaudiria. Potser en una dictadura n'hi ha una altra, però en democràcia només n'hi ha una, és evident, i l'han d'adoptar avui. Avui.Per l'amor de déu, per sentit elemental de la responsabilitat, abandonin aquesta actitud prepotent i fanàtica i resolguin el desgavell que han provocat. Avui. Ara. Moltes gràcies General 2013-10-01T19:48:58Z tonialorda