PAISSE (en mallorqu�)

Quatre moixos (o quatre gats?)

paisse — Sat, 17 Jul 2010 11:33:10 +0200

Divendres passat vaig assistir involunt�riament a una manifestaci� catalanista. S�, ho han llegit b�. Jo anava a una boda a s'Ajuntament i al final des carrer Conqueridor vaig topar amb tot es desplegament de m�sica i colorets que normalment acompanya aquests actes.

En sortir de sa cerim�nia vaig agafar una grapada d'arr�s i me vaig plantar a esperar sa sortida dels nuvis. Els manifestants encara eren all�, perseverants a pesar de sa calor. Darrera meu sentia els crits de "fora, fora, fora la bandera espanyola". No s� ben b� si se referien a sa bandera espanyola de s'ajuntament o a ses altres que penjaven de les balconades a causa de sa recent euf�ria futbolera des Mundial. En qualsevol cas, jo hagu�s dit que aquelles banderes miraven amb certa indifer�ncia als acalorats manifestants, com en aquella f�bula des c� que cridava a la Lluna.

Va arribar es moment dels discursos, i els nuvis encara no sortien. Feia tanta calor que s'arr�s que duia a sa m� estava literalment cuit. Me vaig entretenir mirant als manifestants. Vaig recon�ixer entre ses primeres files a certa persona de cognoms castellans, que va aprendre el catal� a edad adulta, de pares emigrants andalusos, portant orgullosa el cartell de "som una naci�". Tot un exemple de la Fe del convers... Si �s que realment es tracta de Fe, i no d'una altra cosa.

Tamb� vaig veure entre els assistents al senyor Joan Tard�: S'homo de ERC a Madrid, passetjant entre els manifestants amb ses mans a s'esquena i amb gest dur, ben igual que un comandant que passa revista a sa tropa. Aix� confirmava que, com �s tradici� en aquestes verbenes, havien arribat refor�os des de Catalunya per fer un poc de renou. Per� aquesta vegada ni amb aix� va bastar... No havien aconseguit omplir la pla�a de Cort, que per cert �s bastant petita.

L'endem� vaig poder comprovar que fins i tot es m�s catalanista dels diaris de ses illes, el Balears, no xifrava la participaci� en m�s de 400 persones. Quatre moixos, que deim mallorqu�, encara que a sa vista de sa ideologia dels participants seria m�s correcte dir "quatre gats".

Sa sortida dels nuvis va coincidir amb es final de s'acte, en el qual tots cridaren "visca Mallorca" i cantaren La Balanguera, per� all� no hi havia ni una sola bandera de Mallorca, o de ses Illes, nom�s senyeres independentistes catalanes. "Vivan los novios!", varen cridar els convidats. Hi va haver qualque manifestant que se va afegir a sa festa, aix� va provocar sa reacci� dels altres els quals, amb forces renovades, tornaren a cridar aix� de "som una naci�". Va ser un avis pels despistats: Res de "vivan los novios". Aqu� hem vingut a una altra cosa.

Just despr�s un grup de cinc o sis al�lots varen comen�ar a cantar a favor de s'extint grup terrorista Terra Lliure, que per sort varen ser ignorants per sa resta de manifestants. L'endem�, amb una mica de ressaca, vaig veure a sa tele sa multitudin�ria manifestaci� de Barcelona. Va ser inevitable comparar i reflexionar: Hi ha a Balears una "burbuja nacionalista"? Com �s que els catalanistes, sent percentualment tan poquets, poden condicionar tant sa vida pol�tica i social de ses illes? No s�, aqu� hi ha qualque cosa que no me quadra.

Deixi's normalitzar, collons!

paisse — Thu, 26 Mar 2009 08:20:07 +0100

La gent es queda sense feina, les empreses tanquen, l'economia va cam� del col�lapse, cada dia que passa som tots m�s pobres... A vost� aix� li pot semblar preocupant, per� en realitat �s secundari. Per al Govern de Balears, que sap el que ens conv�, els veritables esfor�os de l'administraci� s'han de centrar en all� que �s realment important: El catal�!

L'ofensiva �s total i es fica a l'�mbit privat, per� com va dir en Maquiavelo,cum finis est licitus, etiam media sunt licita, ja que l'objectiu final �s el benefici de tots noltros, pobres ciutadans ignorants: Els pacients seran atesos per metges catalanoparlants perqu�, tothom ho sap, el coneixement del catal� �s essencial per a un bon diagn�stic m�dic; les m�quines de caf� es retolaran solament en catal�, amb la qual cosa tots podrem gaudir de tallats i capuccinos m�s saborosos i amb m�s aroma; els clubs de futbol hauran d'utilitzar el catal� en tot moment, perqu� l�gicament els jugadors que xutin els penals en aquest idioma tendran m�s opcions de marcar gol que els altres; les misses hauran de ser oficiades en catal�, perqu� les preg�ries en catal� s�n m�s escoltades pels d�us, qualsevol te�leg ho pot certificar. El catal� �s la soluci� a tots els nostres problemes. La panacea. El Govern Balear el vol ajudar, per� necessita tamb� que vost� col�labori, aix� que abandoni ja aquesta absurda idea del biling�isme i aturi d'una vegada la obstinada idea de parlar aquesta llengua minorit�ria i sense import�ncia, el castell�, un idioma feixista i opressor. Deixi's normalitzar, collons!

Si la crisi acaba amb la nostra prosperitat, que ning� es preocupi. El m�s important �s la llengua, si no tenim res m�s per menjar, menjarem llengua. La Direcci� de Pol�tica Ling��stica i els seus comissaris ling��stics vetllaran perqu� aquest pla aconseguieixi els seus objectius, benvolguts camarades, i que els ciutadans de Balears finalment parlem, respirem, fem l'amor, plorem, riguem, visquem i ens morim en bon catal�. Tots en filera, tots ben iguals, com a xotets.

Cinema en catal�

paisse — Fri, 06 Mar 2009 17:02:47 +0100

L'espectacle del nacionalisme sembla no acabar mai. Cada setmana ens sorprenen amb noves idees delirants i mesures impositives. Ja els hi queden pocs �mbits en els quals desplegar el seu enginy i el seu esfor� pel control absolut de la societat. El cap�tol d'aquesta setmana: cinema en catal�, per� amb imposicions, com ja �s habitual.

Deixant de costat el tema dels diners del contribuent tudats en q�estions in�tils, aquesta gent no se�n ad�na que acaba de disparar el tir de gr�cia a la ind�stria del cinema a Catalunya en tot el clatell. Perqu� el problema de les versions en catal� no �s nom�s que suposin aproximadament el 3 % de la cartellera, el problema de bon de veres , encara que faci mal, �s que atreu a molt poquets espectadors. Per tal motiu, han estat els distribu�dors els primers en oposar-se a aquesta mesura.

Li agradi o no als titiriteros catalans en concret, i als espanyols en general, el cinema a m�s d'un art, �s un negoci. I les empreses que es dediquen a aquest negoci han vist que projectar pel�l�cules en catal� no els hi compensa econ�micament. Si hi hagu�s mercat per a aquests doblatges, les productores i distribu�dores ja s�ho haurien fet per versionar-les en catal�, pel seu propi inter�s. Aix� �s una imposici� est�pida i rid�cula, igual que ho son les quotes m�nimes obligat�ries de cinema espanyol a les sales. Per� per al nacionalisme i la seva visi� unidireccional del m�n, tot �s un camp de batalla. El cinema tamb� ho �s. No els preocupa la salut econ�mica del sector, ni la qualitat de les produccions, l'�nica cosa que els importa �s l'aspecte identitari i ling��stic. Un camp de batalla m�s a la seva guerra contra el castell�, contra l'estat opressor. No m'estranyaria gens que a alguna d'aquestes ments brillants se li ocorregu�s fer servir el castell� nom�s a les frases dels dolents de les pel�l�cules (assassins en s�rie, invasors extraterrestres, etc.), a l'estil de Salvador Sostres, que diu que solament usa el castell� per a parlar amb la dona de la neteja.

La millor i m�s r�pida resposta a aquest desprop�sit l'ha donat C�s. En p�blic tracten al castell� com si no exist�s, per� en l'�mbit privat, com que escapa del seu control, han d'intervenir per a posar-lo al 50%. Per collons.

Europa descobreix la nostra realitat virtual

paisse — Thu, 19 Feb 2009 09:19:49 +0100

De vegades, poques vegades, d'Europa ens arriba alguna bona not�cia. Aquesta setmana l'Eurocambra va demanar als seus estats membres que respectin el dret a triar la llengua d'educaci� dels fills, en concret a aquells en els quals existeixi m�s d'una llengua oficial. En altres paraules, que no es pot promoure una llengua a costa dels drets dels parlants d'una altra.

�s trist que hagi de ser Europa la que ens recordi una cosa tan fonamental i l�gica com aquesta. �s com redactar un text on es recordi als estats membres que la droga �s dolenta o que la Terra �s rodona. Per� a la realitat paral�lela que ens toca viure a les CA amb dues lleng�es cooficials, aix� es viu per part dels nacionalistes com a una declaraci� de guerra i, una vegada m�s, recorren a les seves armes de sempre (�s que en tenen d�altres?): El victimisme i la demag�gia. M'ho s� de mem�ria: "Espanya ataca de nou a Catalunya i a la immersi� ling��stica amagant la realitat ling��stica del pa�s a la UE".

A tot aix� el PSOE, cercant un equilibri impossible entre l'inter�s com� i els seus interessos privats, assaja davant el mirall posturetes progres: Volen elaborar un text alternatiu que parli de multiling�isme i de la variada riquesa cultural d'Europa. El discurset buit de sempre i m�sica d'arpa de fons.

Fa nom�s uns dies, l'eurodiputat catal� Aleix Vidal-Quadras explicava com el president del Parlament Europeu, l'alemany Hans-Gert P�ttering, "va quedar una mica frapat" i "va treure la impressi� que estava davant d'una societat obsessionada per la q�esti� identit�ria i indiferent a coses que s�n bastant m�s importants que no pas si es pot fer servir el catal� a Brussel�les o no".

Benvingut a la realitat virtual catalana (i espanyola).

Abu Yahya, el mallorqu� - Jaume I, el foraster

paisse — Mon, 05 Jan 2009 19:29:34 +0100

Cada canvi d�any em veig obligat a embrutar el blanc immaculat del post escrivint sobre la Festa de l�Estendard, la commemoraci� de la triomfal entrada de Jaume I a Palma (llavors Medina Mayurqa) i l'ab�s que d'ella fan els meus amics els nacionalistes. Aquest any �s una excepci�.

S�ha de recon�ixer que cada any milloren: En aquesta ocasi� no hi va haver "vivas" a ETA, la qual cosa �s d� agra�r, per� s� es van corejar els habituals crits ofensius marca de la casa dedicats a Espanya i els espanyols. Com a novetat, importada de Catalunya, destaca la crema de la bandera espanyola per part de dos al�lots encaputxats, acci� festejada per tota la tribu per la seva vistositat i originalitat. Tamb� s�ha de dir que els organitzadors de l'esdeveniment, sabedors del seu redu�t nombre a les illes, havien sol�licitat refor�os a la "nave nodriza", la metr�poli, on resideixen els nostres nous senyors: Catalunya. Aix� que els dies previs a aquest aquelarre va desembarcar a Mallorca un nodrit contingent de cadells catalanistes, la majoria membres de les Joventuts de ERC, portant les seves estelades i ajudant als seus companys de la sucursal catalanista de Mallorca a fer m�s renou i omplir una miqueta m�s el carrer.

Paral�lelament, el partit Ciutadans/Ciudadanos, amb menys renou, havia organitzat un acte a la pla�a Ab� Yahya de Palma. Que qui �s aquest Ab� Yahya? Id� aquest personatge, amagat dins la hist�ria oficial de les illes, va ser ni m�s ni menys que el governador almohade, el number one de Mallorca fins que va ser ven�ut per en Jaume I a la batalla de Porto Pi a l�any 1229. Una vegada presa Medina Mayurqa, l'ex�rcit del Conqueridor va tallar el coll (literalment) a tota la infidel poblaci� de la ciutat. �s curi�s que els mateixos catalanistes, tan progressistes que diuen ser, aquests que retreuen a Espanya la celebraci�, a prop�sit del 12 d'octubre, del genocidi dels ind�genes americans i que avui s'indignen davant els bombardejos israelians en Gaza, �s curi�s repeteixo, que aquests mateixos s'hagin oblidat que els seus herois tamb� tenen les mans tacades de sang i que la seva p�tria, com totes, va ser constru�da sobre muntanyes de cad�vers

La paradoxa �s que n�Abu Yahya i tots els musulmans que van morir en aquella gloriosa conquesta eren els mallorquins aut�ntics, no aix� en Jaume I i els seus soldats, que eren forasters. Ja ho va recordar al preg� de fa alguns anys l'escriptor mallorqu� Pere Morey, vestit de moro per a l'ocasi�. M�s contradiccions en el discurs d'aquests patriotes-progressistes presumptament laics i tan combatius contra l'Esgl�sia Cat�lica actual: Estan glorificant a un rei que com molts altres monarques medievals, deia lluitar en nom de D�u i la Cristiandat, pel que matar musulmans es convertia en un fet l�cit i fins tot l�gic, que contava amb el benepl�cit del bisbe o Papa de torn.

Per a Ciutadans/Ciutadans no hi ha res que celebrar simplement perqu� els genocidis no han de celebrar-se. Jo no s�c tan radical com ells, penso que �s m�s assenyat relativitzar aquests fets: �s absurd jutjar amb els criteris �tics i morals d'avui el que van fer en Jaume I a Mallorca o en Pizarro a Per�, perqu� ells pertanyen a altres �poques. Per� ja sabem que si un rebusca en la Hist�ria sempre troba els pretextos adequats per a justificar els seus objectius. Si hi ha mallorquins que prefereixen ser catalans a espanyols em sembla b�. Per� que no em diguin que ells s�n els bons mallorquins i la resta som els dolents. No hi ha problema, per mi que segueixin organitzant les seves orgies patri�tiques, si �s possible sense rompre ni cremar res. I que per favor, a la resta ens deixin en pau.

El DNI catal�

paisse — Tue, 25 Nov 2008 13:49:43 +0100

�s la pen�ltima parida dels nacionalistes de la barretina: El DNI catal�. S�, ja ho s�, fa ganes de riure, per� en realitat la iniciativa no �s gens innocent ja que, segons la web que promou aquest rid�cul invent, l�objectiu �s recollir el major nombre possible de peticions pensant en una futura legalitzaci�n del document. I coneixent els pol�tics catalans, capa�os de muntar qualsevol numeret pe tal de guanyar punts en la competici� de "jo som m�s catalanista que t�", la cosa podria ser realitzable.

"Som aproximadamente 13 milions de catalans a tot el m�n", diuen els seus creadors. Per descomptat, com ilustra el mapa que figura a l�anvers del DNI, dins d�aquests 13 milions estam inclosos els valencians, balears, aragonessos de la franja de ponent i francessos del Rossell�. Tots catalans, vost� tamb� tot i que no ho sapiga. Tots desfilant baix la senyera, formant files y cantant Els segadors a una sola veu.

A la part de darrera es pot veure una imatge transparent dels castellers, una tradici� catalana amb la que es suposa mos hem d�identificar la resta de territoris colonitzats. M�haur� d�anar acostumant, perque a Mallorca, de moment, nom�s hi ha una colla de castellers creada fa uns pocs anys per� que, pel que es veu, �s la m�xima repressentaci� de la cultura, la historia i les tradicions seculars de ses illes. �La ensa�mada ha mort, visquen els panellets!

...

Obsessi� per la llengua

paisse — Thu, 30 Oct 2008 20:16:35 +0100

De vegades veig TV3. Hi ha alguns programes interessants i bons professionals, per� al final tot all� de bo que aquesta cadena ofereix queda sepultat pel vern�s pudent del nacionalisme ranci. Tan ranci que fa olor a segle XIX. Vaig sentir aquesta pudor mirant el programa matinal del gran Josep Cun� on uns periodistes parlaven de la seva experi�ncia com infiltrats en la pres� de Can Brians. Ja saben, el periodisme d'investigaci� light, que est� tan de moda. El seu testimoni era molt interessant, no obstant aix�, aquests periodistes perdien tota la credibilitat quan elevaven all� que �s anecd�tic a la categoria de not�cia.

Cun� els va preguntar sobre els controls de seguretat i en concret, per les maquinilles d'afaitar que usaven els presos. Li van respondre que eren maquinilles normals, que podien desmuntar-se per a extreure la fulla i passar a ser d'aquesta manera una perillosa arma dins la pres�. Doncs b�, aix� no era tan important com el fet de que les instruccions d'�s venien en espanyol, angl�s, franc�s i �rab. Per� no en catal�! Aquest fet va cridar molt l'atenci� dels intr�pids reporters. Els va escandalitzar. Intolerable en una pres� catalana "com cal".

Va seguir l'entrevista. Van parlar dels menjars, els torns per a netejar el menjador, el tipus de men� que els presos gaudien, etc. Tot molt interessant, per� no menys que altre fet de vital import�ncia per a la vida carcer�ria: Els flans i les natilles estaven elaborats a Catalunya i, oh aleluya!, etiquetats en catal�, el que suposo constitueix un plus de qualitat per a aquests cadells de periodistes catalans, obertament orgullosos de que els convictes poguessin assaborir aquelles postres tan patri�tiques.

La conclusi� de tot aix�: A la societat catalana, o millor dit, a una part d'ella, se li ha imposat una obsessi� pel tema ling��stic que va m�s enll� de l'�mbit filol�gic del que mai hauria d'haver sortit. L'obsessi� per la llengua com el gran signe d'identitat, que passa per sobre de tota la resta, inclosos alguns drets fonamentals de l'individu. Tot va en un mateix pack: p�tria, bandera, llengua. El ver� ha penetrat tan profundament que ni tan sols els propis catalans, nacionalistes o no, s'adonen de fins a quins extrems s'ha arribat. Per descomptat, vist des de fora l'escenari �s ben trist, per� clar, qualsevol opini� externa �s desautoritzada autom�ticament pels gur�s del catalanisme, etiquetada de feixista o catalan�foba, i les veus que des de dins de Catalunya s'aixequen per a denunciar aix� s�n atacades sense pietat. En l'oasi catal� en el qual tot �s normal no hi ha lloc per als dissidents.

Veig amb preocupaci� aix� que passa a Catalunya perqu� s� que aqu� anem nom�s un parell de passes per darrere. I jo no vull viure en un matrix.

Fora de la tribu

paisse — Tue, 21 Oct 2008 17:32:55 +0200

Pau Gasol: "Soy catal�n, pero tambi�n espa�ol."

Unes declaracions, no ja assenyades, sin� simplement �bvies, s'interpreten com un acte d'alta tra�ci� per part dels patriotes de la barretina. Ve a ser una mica com el que passa a Mallorca amb en Rafa Nadal. Sembla que molesta que existeixin persones que hagin superat aquest estat primitiu del patriotisme tribal i, per si aix� no �s ja suficientment greu, encara triomfin.

Un dels avantatges de les ideologies nacionalistes �s que no exigeixen massa esfor� intel�lectual. Divideixen el m�n en blanc i negre, bons i dolents, tot o res. O est�s amb ells o contra ells. S�ha de seguir el ramat i complir amb els ritus tribals. Cantar himnes i ondejar banderes, (i cremar les del "enemic"). �s tan f�cil ser nacionalista... �s una cosa que est� a l'abast de qualsevol beneit.

Despr�s estan els que obren un poc m�s la ment i surten de la foscor insana de la cova. No reneguen dels seus or�gens, simplement descobreixen i comprenen que el m�n �s m�s ampli del que deien els xamans de la tribu. Per� ja �s massa tarda per a ells, han com�s un error fatal: Pensar. Han de ser expulsats del grup.

Pels serveis prestats

paisse — Mon, 13 Oct 2008 15:18:06 +0200

Els retalls presupuestaris de�n Solbes no afecten al cinema espanyol. S�, estam en crisis i els doblers no sobren per� en Zapatero ha de pagar favors (amb els nostros impostos) als cineastes que tan bona campanya han fet per ell.

Al 2007 el cinema espanyol va seguir amb la seva caiguda lliure i va perdre 5 milions i mig d�espectadors. No obstant aix�, segueix rebent generosos donatius del govern. No nom�s �s una questi� d�agra�ment, sino tamb� de reciprocitat. Amb tots aquests doblers es podr�n fer m�s pel�cules de la Guerra Civil i continuar obrint ferides i divisions, la benzina amb la que es mou aquest pais.

Jo propos que deixin de subvencionar-los i els assignin directament una n�mina ben gruixada de funcionaris al Ministeri de Propaganda, de propera creaci�.

La m� al foc

paisse — Mon, 13 Oct 2008 09:21:25 +0200

Diu na Rosa Estar�s que no posaria la m� en el foc per cap dels seus. Com a declaraci� d'intencions no est� malament i fins i tot �s una m�xima molt prudent per anar per la vida. Un s'estalvia decepcions i desagradables sorpreses. Res a dir, nom�s un detall sense import�ncia, i �s que qui diu aix� �s ni m�s ni menys que la l�der del PP a Balears. En una paraula, que si ella no es fia dels seus com vol que noltros, que ni tan sols els coneixem personalment, els donem el nostre vot. No �s d�un cinisme total demanar als ciutadans que realitzin semblant acte de fe, sobretot despr�s de tot el que s�ha vist. .