p i c a l s u d

A Rosa Bueno Castellanos (Albacete, 1945 � Palma, 2009)

Bona l'has feta avui, Rosa,
sense dir res has partit!
Saps b� que no ens feies nosa.
Entre nosaltres reposa,
despr�s que tant has patit...

Tu que a Albacete nasqueres
d'on emigrares un jorn;
tu que a l'Escala visqueres,
l'alt Empord� conegueres
abans de c�rrer pel m�n...

Fins que a Menorca aterrares,
i des d'all� a Felanitx,
la joventut t'hi passares,
i all� mateix iniciares
lluites de dia i de nit.

M�s de trenta anys t'has passat
mirant de fer m�s feli�
l'illa que vas estimar
on de tot cor vas muntar
associacions de ve�ns.

Sempre ser�s aquell astre,
que llum de veres infon:
calma assenyada al teu rastre,
lluita i combat les pilastres
d'on albirar un nou m�n...

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, 22 de desembre de 2009

Bones festes i molts d'anys!

Una manera especial
de desitjar bones festes:
mira, qu� et faig arribar,
gloses d'avui com aquestes.

Senyal primer de la neu
que ha caigut damunt Mallorca;
dalt del Teix s'hi veu que en feu,
hi roman damunt les roques.

A Can Topa la font raja
com ho fa poques vegades
l'aigua fresca, quan s'escampa,
fa m�s verdes les marjades.

Coll de S�ller que agombola
bells paratges de la Serra:
on les aus piulen i volen
per damunt la nostra Terra.

Coll de S�ller que netegen
ben curoses les brigades;
per on cotxes serpentegen,
compareixen a tongades.

Des de S�LLER, al cel mirant,
s'hi destria b� la Serra:
Puig Major, ben coronat!
Aigua i neu veur� la terra.

Puig de l'Ofre, singular,
que despunta enmig dels altres
pel seu cim tan angular
que perfila b� un triangle.

FORNALUTX i BINIARAIX
dos bells termes per on passen
per avall i cap a baix
molts corrents de fresques aig�es.

Cada cop m�s prop la neu,
que trobam a cada passa;
�Any de neu �s any de D�u�
aix� es deia a cada casa...

Arribant a dalt del Puig
molta gent ho ve a veure:
de les viles ella fuig,
a un rac� queden els deures...

B� s'ho paga contemplar
i admirar la meravella
que ofereix al visitant,
a la vista ben estesa...

Cap al Nord i cap al Sud,
mirant cap a totes bandes:
d'aqu� dalt i lluny del trull,
s'hi gaudeixen les nevades

I no sols �ssers humans...
que tamb� les bestioles,
en gaudir d'aquests encants
mai no es troben totes soles.

Som a punt d'arribar al punt
on s'acaba aquest viatge;
Si hem pogut fer-lo tots junts,
haur� estat m�s que un miratge!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, desembre de 2009

Companyes i company presidents!

Companyes i company que presidiu les tres institucions p�bliques m�s emblem�tiques, amb seu a l'illa de Mallorca:

Els que encara mantenim ben viu el record d'aquell 21 d'abril de 1979, quan s'iniciava a Palma el primer govern municipal d'esquerres -que s'aconseguia despr�s de la dictadura franquista i que era presidit pel batle socialista Ramon Aguil�-, no ens podem avenir d'haver de conformar-nos a continuar patint una democr�cia tan magra com aquesta que tenim hores d'ara a Mallorca.

L'espectacle que ens oferiu, des d'aqueixes institucions p�bliques, almanco als ulls de certa gent que hem volgut seguir de prop les vostres passes, ja no pot ser m�s llastim�s i lamentable.

En detriment de la credibilitat democr�tica, naturalment.
I en detriment, tamb�, de la vostra pr�pia credibilitat com a governants d'aquest boc� de pa�s nostre que, cada cop m�s clarament, fa la impressi� que navega a la deriva, sense nord ni cap rumb fixat.

Li passa, tamb�, com a certes esquerres que es veuen naufragar dins l'Europa del segle XXI que entre tots anam aixecant!

Massa gent d'aquestes contrades nostres ja comen�am a estar-ne farts, de tanta com�dia mal muntada al si d'aquestes institucions p�bliques que presidiu!

No ens serveixen els Plans E imposats des de Madrid, per intentar pal�liar els efectes d'una crisi que fa trontollar i que sacseja fortament els fonaments damunt dels quals es construeix el model capitalista.

No ens serveixen, ni molt manco, les vostres paraules, ni tampoc els vostres gests, quan permeteu que tanta pr�ctica corrupta romangui, s'instal�li i aixoplugui a l'interior d'aqueixes institucions p�bliques que presidiu.

Estam farts de veure que mentre les dretes s'hi estufen les esquerres s'hi arrufen!

I aix�, vos ho hem de dir aix� de clar i catal�, porta els que esper�vem de les esquerres unes altres mires i unes ambicions m�s altes, a sentir-nos molt m�s que orfes i a veure que perdem les messions davant dretes que s'implanten, que s'estufen com a paons i que tenen cuc de tornar a prendre les regnes del Govern un cop en sigueu fora...

I aix� ens dol! Ens deixa l'�nima marcada i malferida, quan esper�vem, aspir�vem i desitj�vem tenir acc�s, amb tots vosaltres, a la rampa d'un m�n nou a construir.

Ho hav�em expressat de manera ben massiva pels carrers i places de Ciutat, abans que comen��ssiu a governar.

El v�deo de MallorcaWeb sobre la manifestaci� "Salvem Mallorca" del 17 de mar� de 2007, ja feia veure clarament la molt�ssima gent que reclamava: Prou destrucci�! Salvem Mallorca! M�s de 50.000 persones ens manifest�vem per la protecci� del territori!

Un cop arribats vosaltres al poder, emper�, res de res! Gens ni mica de cas, de part de la gesti� vostra!

Tot d'una mateix que hi acced�reu, ja ens mostr�reu el llaut�. Vos hagu�rem de demanar que, per coher�ncia, vos n'an�ssiu a ca vostra: hav�eu comen�at a perdre la credibilitat davant dels nostres ulls, en no defensar els valors de l�esquerra, i en incomplir les vostres promeses electorals relatives a l'Hospital de Son Espases.

Quina altra cosa pod�em esperar d'aquell acord d'estabilitat pol�tica i pel futur sostenible de les Illes Balears, signat el 25 de juny de 2007 pel PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, PSM-Verds de Menorca, UM, PSOE-ExC, que no s'esdevengu�s un veritable galimaties?

N'hi havia que, malgrat tot, continu�vem esperant el vostre posicionament clar i catal� davant d'una Directiva europea de vergonya per a les nostres Illes, com era la Bolkestein. Per� res!

N'hi havia que, malgrat tot, cr�iem que considerar�eu primordial la implantaci� de la renda b�sica universal com una de les mesures m�s urgents a prendre, davant dels efectes nefasts d'una crisi que, en lloc d'anar minvant, ha anat engreixant a les totes amb el pas del temps des del mes d'agost de 2007. Per� res!

N'hi havia que, malgrat tot, valor�vem la vostra capacitat de fer front amb dignitat a les exig�ncies que comportava la recuperaci� de la Mem�ria Hist�rica i que tendr�eu la valentia d'enderrocar monuments tan vergonyosos com el mon�lit erigit per la dreta al mateix centre d'un espai p�blic com �s ara sa Feixina, a Palma. Per� res!

N'hi havia que, malgrat tot, vol�em que IB3 es convert�s, amb tots vosaltres, en la r�dio i la televisi� p�blica de qualitat que requereix el nostre �mbit pluriinsular, amb el catal� com a �nica llengua pr�pia, evitant de contribuir-hi a una m�s que previsible reducci� dr�stica de l'oferta audiovisual en catal� amb l'arribada imminent de la TDT. Per� res!

N'hi havia que, malgrat tot, hav�em depositat les nostres esperances en la gesti� p�blica i pol�tica de la solidaritat amb la resta del m�n. Vos v�iem m�s solidaris amb la causa del poble palest�, o del poble sahrau�... Per� res de res de tot aix�!

N'hi havia que vol�em molta m�s gosadia, de part vostra. Vos vol�em veure governar i administrar de la millor manera possible les nostres institucions p�bliques. No que vos conform�ssiu a anar passant els dies, fos com fos, sense parar mica d'esment a un empitjorament de la situaci� que requeria l'adopci� de mesures molt m�s valentes i agosarades.

No ho heu fet fins ara. Ni sabem tampoc si ho fareu en el futur, quan manquen quasi dos anys per a la convocat�ria electoral ordin�ria.

Mentrestant, van sorgint certs titulars que ens fan empegueir i no arribam a saber qu� provoquen entre vosaltres:

Companyes i company que presidiu les institucions p�bliques amb seu a l'illa de Mallorca: qu� pensau fer d'ara endavant, d'aqu� que toquin hores, per redre�ar una situaci� que ja no hauria d'empitjorar gaire m�s d'aix� com est� ara?

Teniu cuc de fer-ho, s� o no?

Contra tot pol�tic corrupte? S�! Per� contra cert votant i funcionari, tamb�!

Venc d'empatar la xerrada amb un vell i savi col�lega de temps passats!

Parl�vem de la corrupci� pol�tica d'avui dia, la que s'est�n de nord a sud, de dreta a esquerra...

La corrupci� pol�tica que es fa p�blica i es coneix arreu dels Pa�sos Catalans...

La que emplena planes de diaris i revistes, hores de r�dio i televisi�, espais d'internet...

La que s'ha de combatre i eliminar d'institucions democr�tiques.

La que cal tallar de soca-rel, en sec.

La que massa sovint acaba esfumant-se com la boira...

I coment�vem:

Certament hi ha gent, -n'hi ha que no se n'amaguen de dir-ho clarament-, que es dedica a la pol�tica per omplir-se les butxaques. I n'hi ha que no ho diuen ni ho fan, per� que ho farien si poguessin...

A m�s d'aix�, destri�vem dos col�lectius que tenen molt a veure amb el manteniment o l'eradicaci� de la corrupci� a l'�mbit de la pol�tica...

Parl�vem obertament de votants i de funcionaris.

Votants? S�.

No veim cap pol�tic corrupte, d�iem, sense una papereta de vot favorable d'una muni� de votants per a la formaci� pol�tica que el col�loca a les institucions.

Sense aquests vots favorables, podria estar col�locat a les institucions? No seria cap pol�tic, cap pol�tic corrupte!

Funcionaris? S�.

No veim cap pol�tic corrupte que, d'una manera o una altra, no rebi qualque tipus d'ajut per part de qualque funcionari que no li fa la contra ni li para els peus, com i quan cal...

Contra pol�tics corruptes, s�! Sens dubte.

Per�, sobretot, contra certs votants i certs funcionaris que, d'una manera o una altra, van nodrint i mantenint la corrupci� a l'interior de les institucions p�bliques.

Sentenciava el meu amic:
�Amb votants i funcionaris incorruptibles, la corrupci� pol�tica no t� cabuda enlloc.�

Veig que aquest vell amic meu, a m�s de bon col�lega, �s un savi de bon de veres.

Candidata rwandesa a la Presid�ncia de la Rep�blica

Conven�uda que si la democr�cia torna a Rwanda hi haur� pau a la regi� africana dels Grans Llacs, la rwandesa Victoire Ingabire Umuhoza (Kigali, 1968) vol plantar cara a les eleccions presidencials de 2010 al r�gim terror�fic del militar Paul Kagame.

Exiliada a Europa, fa comptes de presentar-se el mes d'octubre vinent, juntament amb una desena de persones m�s, com a cap de llista de les Forces Democr�tiques Unificades (FDU).

Coneguda a Mallorca, per la seva amistat i coneixen�a amb Joan Carrero, per les visites que hi ha realitzat, per les entrevistes que ha mantengut amb la batlessa de Palma, Aina Calvo, o amb la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, aquesta rwandesa coratjosa es disposa a enfrontar-se amb un militar que ha contribu�t a sembrar el terror a la regi� africana dels Grans Llacs.

Ingabire Umuhoza (Imatge Pres�ncia, 20-09-2009)

La prestigiosa revista Pres�ncia, al n�mero 1960 (del 18 al 24 de setembre del 2009), presenta en portada i a tota plana una fotografia de les coes de gent que fuig del terror rwand�s, amb la llegenda �Sospitosa indifer�ncia. V�ctimes de l'espoli de la riquesa dels Grans Llacs�.

Vuit p�gines, amb fotografies a tot color, destina aquest n�mero de la revista a la candidata presidencial rwandesa, basant-se en l'entrevista que li va fer un dia de finals de juliol a Mallorca en una de les cases que la Fundaci� s'Olivar mant� a Estellencs, en plena serra de Tramuntana.

L'Associaci� Drets Humans de Mallorca, vinculada estretament a la causa rwandesa, s'ha fet ress� de la situaci� que est� patint la regi� africana dels Grans Llacs i ha contribu�t fortament a divulgar-ne, explicar-ne i denunciar-ne la situaci�, de moltes i molt diverses maneres, com es pot veure en aquests enlla�os adjunts.

. Tant de bo que Victoire Ingabire Umuhoza es converteixi en la primera dona rwandesa que presideix el pa�s i que hi esdevengui exemple de governant dem�crata a l'�frica negra del segle XXI.

(Imatge Pres�ncia 20-09-2009)

(1).- Di�leg interwand�s a Palma

(2).- Entrevista amb la presidenta del Consell de Mallorca

(3).- Ordre judicial d'arrest internacional contra 40 militars rwandesos

(4).- Admesa querella presentada davant Audi�ncia Nacional, es dicta Ordre d'arrest contra alts c�rrecs militars rwandesos

(5).- Roda de premsa i manifestaci�-carnaval per Rwanda, a Brussel�les

(6).- Rwandesos i mallorquins demanen just�cia a Brussel�les

(7).- Rwandesos i mallorquins reclamen just�cia

(8).- Reclamen a Brussel�les just�cia

(9).- Assassinat de Flors Sirera

(10).- Querella contra genocidi rwand�s

(11).- S'Olivar i la querella contra militars rwandesos

(12).- Processament de militars rwandesos

(13).- Entrevista a Joan Carrero

(14).- Opinions sobre judici internacional

(15).- M�xims responsables militars rwandesos

(16).- Americans amb c�rrecs de consci�ncia

(17).- Perseguir fins al final els genocides

(18).- Espanya inculpa militars rwandesos

(19).- Proc�s per genocidi a Rwanda

(20).- Jutge espanyol processa militars rwandesos

El meu primer v�deo a la xarxa...

En complir 10 anys de navegar per dins internet, m'ha passat pel cap penjar-hi el meu primer v�deo.

D'acord amb les meves minses capacitats t�cniques, hi he volgut agrair les primeres passes que m'ajud� a fer MallorcaWeb, amb una entrevista per correu electr�nic -la primera- que em va trametre n'Elena Vera el 29 d'agost de 1999.

Carrer de Palma dedicat a moss�n Ramon Serra

Amb la pres�ncia de la batlessa socialista, Aina Calvo, la regidora de Cultura, Nanda Ramon, l'ex batlessa de Palma, Catalina Cirer, i d'altres personalitats rellevants, el 22 de juliol de 2009 -festa de Santa Magdalena- s'inaugura a Palma un carrer que porta el nom de moss�n Ramon Serra, fundador dels Clubs d'Esplai de Mallorca.

Es troba situat al barri del Camp Rod�, just darrere de l'esgl�sia de Sant Francesc de Paula... No gaire lluny d'all� on va morir l'any 2007, quan residia a l'asil de les Germanetes dels Pobres...

Amb un acte d'aquestes caracter�stiques, l'Ajuntament de Palma fa una passa m�s en la tasca noble de substituir la denominaci� de carrers que porten noms evocadors de la guerra espanyola per uns altres noms que facin m�s present el record i la mem�ria de tasques m�s democr�tiques i c�viques.

A banda de compartir amb moss�n Ramon Serra Isernla condici� de condeixeble, cosa que ens comporta haver estudiat plegats la llarga i intensa carrera eclesi�stica al Seminari Dioces� de Mallorca, m'hi uneixen uns lligams d'amistat molt forts amb qui va dedicar tota la seva vida a implantar, consolidar i impulsar una iniciativa que durant d�cades ha marcat generacions de gent jove en la tasca c�vica d'educar la inf�ncia i adolesc�ncia d'aquesta terra nostra: els Clubs d'Esplai.

No fa gaires setmanes assist�em a la sala de plens del consistori palmes� a la concessi� del Primer Premi Emili Darder a la Conviv�ncia i al Civisme. L'atorgava l'Ajuntament de Palma a un altre condeixeble nostre, moss�n Bartomeu Suau, rector de la parr�quia de sa Indioteria i impulsor d'una altra iniciativa molt potent, adre�ada a la gent jove: el Club Jovent.

Cecili Buele, Bartomeu Suau i Ramon Serra, a Valldemossa, any 1968

No hi ha dubte que aquesta �generaci� del 68� -l'any en qu� v�rem ser ordenats capellans- deixa ben marcades certes petjades encaminades a aportar el nostre particular granet d'arena en la construcci� d'un altre m�n que sigui millor que el que tenim.

Les eines educatives adre�ades a la joventut hi esdevenen imprescindibles i insubstitu�bles, a l'hora de promoure h�bits, costums i pr�ctiques de participaci� c�vica en la construcci� de les nostres societats democr�tiques.

N'hi ha que creim i pensam, fruit d'aquella engrescadora lluita seixantavuitena que com m�s participaci� c�vica, m�s democr�cia. I com m�s democr�cia, m�s progr�s, m�s cultura, m�s ci�ncia, m�s pau, m�s riquesa, m�s igualtat, m�s solidaritat, m�s llibertat...

Benvengut sia aquest canvi de noms de carrers al barri del Camp Rod�. I que no s'aturi aqu� on s'ha arribat avui... Sobretot si aix� tamb� comporta un canvi de model en la governan�a municipal, de manera que s'hi intensifiquin i aprofundeixin cada cop m�s les vies de participaci� c�vica a la nostra ciutat de Palma.

DdB

Renous i brutors, parella estable a Palma

Com dues de les grans mancances municipals que es detecten a Ciutat, les brutors i els renous que s'hi escampen i reprodueixen, sobretot durant l'estiu, s�n objecte de cr�tica ciutadana des de fa un bon grapat d'anys.

S'hi critica la manca d'atenci� dispensada per part de l'autoritat municipal. Massa sovint, aquesta pren el costum d'abstenir-se'n deixant de sancionar-ne l'autoria.

Hi fa els ulls grossos! Com deien els antics.

En escrit publicat l'any 2003 a la premsa local de Palma (Diari de Balears, 29/08/03; Diario de Mallorca, 25/08/03), els renous i les brutors que s'escampen a Ciutat, obtenien la consideraci� de parella estable.

Si aleshores presidia el Consistori palmes� la batlessa conservadora Catalina Cirer, el mateix contengut d'aquell escrit continua aplicable, tamb� sis anys despr�s, a la presid�ncia de la batlessa socialista Aina Calvo.

No s'hi han detectat gaires avan�os!

Potser haurem de renunciar a trobar-hi el remei i la soluci�! Una vertadera ll�stima que en lloc d'esmolar hi facem osques!

Es tracta d'un assumpte que, si m�s no per a certa gent de la ciutat, t� molt a veure amb l'alt nivell de qualitat de vida que es mereix i desitja una societat tan �culta i c�vica� com la que massa sovint bravejam de constituir.

N'hi ha que encara somniam en una Palma, reconvertida en ciutat europea que envia a porgar fum una parella tan estable com mala d'aguantar: la que roman constitu�da per la senyora brutor i pel senyor renou!

En aix�, que semblava m�s o manco factible temps enrere, enguany s'ha vist ben clar que hem fet anques enrere...

Durant l'estiu veim i patim una Palma aixecada en obres pertot arreu de la ciutat...

Amb l'excusa o el pretext d'una crisi provocada... els renous i les brutors que es produeixen a Ciutat serveixen, sobretot, per fer bona comparsa a enriquiments empresarials d'altres contrades que en romanen m�s tost for�a allunyades...

Res. Com en els temps de les col�nies d'ultramar...

Mol�sties d'estiu ins�lites, a barriades de Palma!

Els barris de Bons Aires i Camp Rod� -com tants altres de Palma- durant aquests mesos estiuencs de 2009 pateixen totes les mol�sties que comporta l'arribada de l'estiu: als renous i les brutors, la malaurada parella estable de ciutats tan mediterr�nies com la nostra, se n'hi afegeixen enguany algunes altres que porten la marca d'ins�lites.

Avui mat�, per exemple, terrasses de pisos que envolten el recinte de s'Escorxador s'han vist enva�des per una casta de petits insectes que ni la gent m�s vella no recordava haver-hi vist mai...
Deu ser cosa de la calor estiuenca, deien algunes veus expertes...

Aquesta calor de l'estiu, emper�, no impedeix que, en nombre ingent pertot arreu de la ciutat, es realitzin les obres que porten el nom de Plan ~E (de tan dif�cil accentuaci�!)

Unes obres que, potser, deixaran la ciutat m�s bella, un cop hagin quedat enllestides. Per� que, sens dubte, tamb� hauran causat moltes de mol�sties a molta de gent durant molt de temps i amb intensitat diversa...

Algunes queixes ja han estat adre�ades a la m�xima autoritat municipal que representa la senyora batlessa, Aina Calvo, a qui certes comunitats de propietaris del barri de Bons Aires han exposat alguns dels greus problemes produ�ts per les obres municipals que s�estan realitzant en aquesta zona de Palma.

�Un d�aquests problemes ve derivat per la maquin�ria emprada en la realitzaci� de les obres del carrer Blanquera i Antoni Marqu�s. La pot�ncia de la maquin�ria que s�est� emprant est� posant en perill �a parer d�alguns arquitectes consultats- els fonaments de les cases que envolten les obres i, molt especialment a l�edifici que engloba les finques del carrer de Blanquerna n�mero 18 i carrer Antoni Marqu�s n�mero 20.

El tremolor constant de les parets des dels dies 7 i 8 de juliol de 2009 i que ha continuat dia 9; la caiguda d'alguns objectes penjats a les parets d�alguns pisos de la finca de carrer Antoni Marqu�s, n�mero, 20 fan pensar que l�estructura dels edificis abans esmentats pot estar en perill amb possible ressorgiment de cruis a les parets i problemes �ara encara invisibles- en els fonaments de la finca.

Cal recordar que aquesta finca es va construir a finals dels anys quaranta i per tant, fonaments i parets mestres no estan condicionades a resistir la pot�ncia de la maquin�ria que s�est� emprant en aquestes obres municipals".

Es vol fer arribar a la batlessa de Palma, la senyora Aina Calvo, la greu preocupaci� per la seguretat de l�edifici i per la pr�pia seguretat f�sica dels residents a les finques abans esmentades.

Per evitar possibles esbucaments, cruis a les parets i altres accidents que poguessin afectar la seguretat de l�edifici i l�exist�ncia dels seus residents, es demana que abans de prosseguir amb aquestes obres i amb aquesta maquin�ria els experts municipals estudi�n la q�esti�, valorin amb un escrit oficial el problema que es planteja i facin arribar aquesta resoluci� oficial a la comunitat de propietaris, garantint la seguretat de l�edifici i de les persones.

En definitiva, es demana que aquest estudi es tramiti amb la m�xima urg�ncia possible, a fi d�evitar mals majors.

Exposici� de pintures i escultures a Can Torr� (Alc�dia)

Faig comptes de visitar l'exposici� �Camins alternatius�, amb pintures d'Andreu Company i escultures de Toni de la Mata, que roman oberta des del 10 de juliol al 2 d'agost de 2009, al soterrani de la Biblioteca d'Alc�dia Can Torr�.

He estat convidat a la inauguraci� que es fa divendres, dia 10 de juliol, a les 21 hores, seguida d'un petit concert de Bartomeu Payeras Bisbal.

�Pels que coneixen i admiren l�obra d�Andreu Company (pintor), la brusca topada amb aquest nou repertori art�stic de l�autor pobler �una quinzena d�obres a les que coexisteixen els dimonis amb escenes de rondalles, la poesia amb imatges on�riques, la llum i les atmosferes t�triques- resultar�, probablement, altament colpidora, per� tamb� profundament il�lustrativa de l�amplitud d�alternatives que maneja Andreu Company a l�hora de donar sortida a una cab�ria creativa tan original com imprevisible�. Francesc Gost

�Produccions tridimensionals de la realitat, jocs d'ombres que Toni de la Mata (escultor) fa sorgir de dintre les ferralles de ferro. Est�tic, oxidat, inert, est�tica i alqu�mia de metalls que transforma els detalls vulgars en �nics, reflexos del seu creador... art quotidi�.� Marga G. Cresp�