Emylse. Bloc personal

REFLEXIONS PER COMPARTIR

Tue, 07 Jun 2011 20:02:30 +0200

Quan vaig deixar la direcció d'EU, vaig creue que el més oportú i lleial amb l'organizació era no donar-li gaire propaganda a la meva dimissió com a co-coordinadora d'EU de Palma (que es va produir en bloc amb la candidata Nanda Caro, i amb el que compartia co-coordinació, Joan Miró), ni tampoc als motius. Era una època clarament pre-electoal, i malgrat vaig tenir molts desencontres polítics, ideològics i organitzatius que em van dur a la dimissió i no participació en la campanya, creia que l'organització en el seu conjunt, i l'afiliació que es creia el projecte, no es mereixia un debat obert en els termes que a continuació exposaré, a menys de dos mesos dels comicis.

La voluntat d'aquestes reflexions, no és més que la d'exposar els arguments que em dugueren a la dimissió fa uns mesos, i que em porten ara a la baixa del partit.

* * *

Després dels desastrosos resultats electorals, tant pel que fa a l'àmplia victòria de la dreta, com el retrocés de l'esquerra pens que, més enllà d'anàlisis en clau electoral (qui li ha llevat vots a qui, l'efecte de la dispersió de l'esquerra i de la dreta, de la Llei d'Hondt i de les escissions internes...), cal reflexionar sobre el perquè no hem estat capaços de construir una alternativa.

Esquerra Unida és un partit convencional. Un partit amb les estructures piramidals típiques de qualsevol altra organització política. Des del meu punt de vista, avui per avui és una força política gairebé exclusivament electoralista. La feina, l'acció i l'organització té l'únic objectiu d'aconseguir vots.

Esquerra Unida és una força política petita i poc implantada. Amb òrgans de direcció verticalitzats, poc operatius i allunyats de la base del partit. Té una manca d'organització participativa: una esquerra que es reclama alternativa no pot tenir uns òrgans de direcció tan rígids, centralistes, i pensats més per una organització molt nombrosa, que no pas per uns pocs cents d'afiliats en tot el conjunt de les Illes.

Hi ha un clar allunyament de la societat, i una manca de contacte i participació al teixit social, fet que fa impossible que sigui un espai polític atractiu, engrescador i il·lusionant per a la gent d'esquerres.

Hi ha una manca de renovació. Una força política alternativa no pot presentar al mateix candidat a diferents institucions durant més de 20 anys. Les grans figures, que tantes alegries ens donaren anys enrere, és hora que deixin pas (de veres) a la "renovació". I no, no basta que deixin a la "renovació" que surti a la foto, ni basta que la posin la primera de la foto. Cal més que mai, que alguna gent surti de la foto, que deixi pas a la renovació. I sobretot, que deixin de bon de veres de liderar i comandar el projecte.

Crec que és fa necessari construir una alternativa política, on tota aquella gent, que com jo, estam cansades que la dreta ens robi, de les polítiques neoliberals liderades pel PSOE, dels atacs continus (i els que ens esperen) contra el català, que estam decebudes i descontentes dels espais que ens ofereix la política tradicional, que estam cansades d'estructures organitzatives poc funcionals que no permeten que la gent es senti a gust, pugui organitzar-se i fer feina, sense que s'hagi de demanar permís al coordinardor interinsular, perquè convoqui una reunió de la presidència del interinsular, per convocar posteriorment el consell polític, i que el tema es tracti a la comissió política de Mallorca per després donar una resposta a l'assemblea municipal que ha fet la demanda. Malgrat sembli còmic, i propi del millor del germans Marx, aquestes són els tipus de dinàmiques internes amb les quals una es pot trobar amb facilitat. La rigidesa, el control i la por als canvis, crec que predominen de manera clara a EU.

EU fa temps que intenta refundar-se, reconstituir-se, renovar-se... Però no ho aconsegueix. A cada canvi, a cada intent d'avançar, d'obrir-se a la ciutadania, hi ha una reacció de control, d'amarratge, d'immobilisme, principalment per parts d'aquells que han tingut el control del partit gairebé tota la vida. No és cap secret que el darrer procés constituent d'EU a les Illes, no ha acabat amb gaire cosa més que amb una escissió, i algunes persones que es sumaren al projecte i que de bona voluntat es cregueren que realment es produïa un canvi. Però que tal canvi finalment no s'ha produït. Per no canviar, al final, no canviàrem ni el nom.

A EU ja no em sent a gust. La llunyania i discrepància política, juntament amb el camí que ha pres fa ja un temps EU (i també IU) ha fet que la meva militància al partit no tingui gaire sentit. La distància també ideològica ha fet que em sentís cada dia més fora de lloc. Un fet clar és la creixent espanyolització del partit, on, per exemple, hem passat de tenir el català com la llengua vehicular del partit, a una creixent castellanització de les comunicacions, disfressada de bilingüisme.

Personalment m'he cansat de pegar cops contra la paret. De lluitar per contribuir a construir una EU plural, oberta, amb estructures internes més flexibles i participatives. I d'intentar participar de dinàmiques diferents. No estic ressentida ni dolguda. Estic simplement cansada i decebuda. He discrepat de com s'estaven fent les coses, i he intentat aportar el meu granet d'arena al canvi. Però vist el fracàs de l'intent de canvi, necessit sortir del debat interioritzat d'EU que no ens duu enlloc.

No deix EU pels resultats electorals. Pens que els resultats obtinguts no és allò més greu que li passa a EU. Ni tampoc m'afiliï a cap altre partit. Però sí que pens que si no podem canviar els partits polítics tradicionals, hem de deixar-los per organitzar una altra cosa. Un espai que ofereixi una dinàmica diferent, una alternativa al sistema organitzant-nos, com no, de manera diferent al sistema. Perquè si no, mai el podrem combatre de manera eficient, mai serem cap alternativa.

Crec en la política. Però crec en una política de la gent i per a la gent. I no crec en els partits polítics rígids, controladors i que no són capaços de veure que a cada bugada perden un llençol.

Dels meus prop de nou anys de militància política a EU, em duc també molts bons moments, i molts bons amics i amigues. I des d'aquí vull donar les gràcies a totes les persones amb les que he compartit molts d'aquests moments, que m'han ajudat a créixer políticament i personalment, ja fos des de la discrepància o consonància política. A aquelles persones que vareu estar al meu costat i em vareu donar suport durant els anys que vaig ser coordinadora de Palma. I a EU també li dec la possibilitat que em va donar de poder treballar per una ciutat millor des de l'Ajuntament.

Malgrat avui per avui, no he trobat l'instrument polític que cerc, anticapitalista, ecologista, feminista, municipalista i catalanista, i que continuaré cercant, seguiré fent política, com ho fan cada dia molts de ciutadans i ciutadanes, des dels moviments socials i des del carrer, on ben segur em trobaré amb molta de la gent que participa del projecte que ara deix enrere. Perquè ara més que mai, sigui des d'on sigui, la gent d'esquerres, no ens podem quedar a casa.

LA COALICI� PSM-IV DEIXA ESPAI A L'ESQUERRA

Sat, 19 Feb 2011 13:21:12 +0100

La premsa d'ahir recollia les bases de l'acord entre Entesa i el PSM per reconstruir el nacionalisme mallorquí i anar plegats a les eleccions.

Així, PSM i Entesa aniran junts a les eleccions amb Iniciativaverds. Sembla que entre alguns sectors d'IV l'acord no ha caigut molt bé. Supòs que veure com el projecte s'escora clarament cap a la dreta no deu ser bo de pair per a alguns dels nostres excompanys.

No cal recordar amb detall per què Entesa romp amb el PSM, ni els flirtejos amb Unió Mallorquina. O que un dels seus dirigents més rellevants, Mateu Crespí, aconseguí fins i tot un lloc com a director gerent del Palau de Congressos gràcies a la seva vinculació amb UM.

El PSM a la fi va camí d'aconsseguir allò que es va proposar fa un anys i que no va assolir mitjançant el Bloc: refundar el nacionalisme progressista, refundar el PSM. Ara, a partir d'un moviment majestuós al millor estil “trilero” de s'Arenal, és l'amo del taulell, i Iniciativaverds l'ingenu estafat.... on està la bolleta?

Esper que els nostres amics d'Iniciativa sàpiguen dissimular bé la seva cara de pòquer per no sortir malament a la foto.

És poden fer acords post-electorals amb el centre o inclòs la dreta nacionalista, en base al programa i si la situació política i la ciutadania així ho reclama. Però consider una errada abocar projectes polítics sencers a les escombraries, renunciant de facto a l'esquerra alternativa que alguns volien representar.

Mentre, nosaltres, Esquerra Unida, continuarem essent una força política petita i humil, amb les nostres mancances i dificultats, però amb els principis de l'esquerra transformadora, alternativa i verda fermes, i amb la il·lusió del nostre electorat no defraudada.

I ja diuen allò de que d'un gran mal surt un gran bé. I aquesta coalició deixarà un espai electoral molt ample a la seva esquerra, que esper que sapiguem aprofitar bé.

FINA SANTIAGO NO �S DIPUTADA D'INICIATIVAVERDS

Wed, 16 Feb 2011 12:42:05 +0100

Des de que algunes i alguns dels nostres companys d'EU varen partir a formar una nova organització política es podria dir que públicament no m'havia manifestat al respecte, o al menys, no més d'allò imprescindible, i fent una nul·la valoració política d'allò succeït.

Malgrat fa ja prou mesos com per fer una valoració prou freda i política sobre el tema en qüestió, pensava que tampoc tenia gaire sentit continuar furgant en la ferida... Però ara que s'apropa la campanya electoral hi ha alguns comportaments que crec que estan fregant la retxa d'allò mínimament ètic.

Ho deia al títol d'aquest article: Fina Santiago no és diputada d'Iniciativaverds. Això que en principi hauria de semblar una qüestió òbvia, els nostres col·legues del PSM i Initivativaverds es dediquen a fer-ho confús i inclús a intentar “vendre” una altra cosa. És veritat que és complicat a vegades distingir quan un fa de secretari general o de portaveu del bloc, i que la situació de ruptura del Bloc complica més encara però... però bé, entre poc i massa la mesura passa. I la vergonya també, sobretot per impulsar nous partits polítics a partir del lloc on ha estat designada per EU en el marc d'una coalició.

Tots i cada un dels quatre diputats que va treure la coalició del Bloc per Mallorca, Biel Barceló, Miquel Àngel Llauger, Antoni Alorda i Fina Santiago són, lògicament, del Bloc per Mallorca (PSM-EU-EV-ERC), i Fina Santiago va ser designada directament per EU per estar allà on està. Però el que és encara més important, aquests diputats són de totes i cada una de les persones que feren possible aquella campanya electoral, de totes i cada una de les persones independents que feren del Bloc per Mallorca el seu projecte polític, i sobretot, aquests diputats són de tot l'electorat que va depositar en el Bloc per Mallorca la seva confiança i que feren possible que s'obtingessin aquells resultats electorals.

Per tant, i dit tot això, simplement vull mostrar la meva vergonya de veure com s'empra de manera tant descarada i electoral la feina de tantes i tantes persones per impulsar nous partits polítics. I es traeixi a la gent que posaren en el Bloc per Mallorca el seu vot, el seu temps, el seu esforç i les seves esperances. I es traeixi també a tota aquella militància d'EU que posà en Fina Santiago la seva il·lusió i confiança per sentir-se representada.

I aquí teniur, per mostra... una web:

http://www.psm-iniciativaverds.cat/muestranoticies.php?id=34

http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/local/cumbre-politica-en-la-jaima-de-es-born.html

CARTA OBERTA

Sun, 22 Aug 2010 10:12:21 +0200

Benvolgudes companyes i benvolguts companys,

En referència a les darreres notícies aparegudes als mitjans d'informació sobre la meva marxa de l'equip de l'Ajuntament vull posar en el vostre coneixement i de primera mà quines han estat les circumstàncies que han propiciat aquesta decisió.

En primer lloc vull fer un reconeixement als equips de Participació Ciutadana i de l'IMFOF, on he tingut l'oportunitat de fer feina d'ençà que varem començar a governar a Cort el 2007, perquè la cordialitat i el companyerisme han estat la tònica general. Una menció apart mereix el nostre company i regidor Eberhard Grosske qui ha dipositat en mi la seva confiança i que m'ha permès viure en primera persona l'experiència, sempre gratificant, de gestionar una part de l'Ajuntament per tal de servir a la ciutadania.

En segon lloc no vull perdre l'oportunitat d'aclarir-vos els motius subjacents d'aquesta decisió que és exclusivament per motius personals i que ja vaig exposar a la darrera reunió de la Comissió Política de Palma on es va acordar el canvi a l'Ajuntament, i la meva substitució pel company Alejandro Aparicio. D'ençà que vaig acabar els meus estudis de Magisteri m'he dedicat professionalment a la política, primerament com a secretària d'organització d'EU Mallorca i després a les àrees esmentades de l'Ajuntament de Palma. Dit d'una altra manera, encara no he pogut exercir pel què vocacionalment em vaig preparar. Una de les meves conviccions més profundes és que la política ha de ser un compromís i un sacrifici professional lligat a la confiança que una organització diposita a una persona durant certs períodes de temps, i no una professió per tota la vida a la que aferrar-se.

En tercer lloc vull reafirmar el meu compromís amb Esquerra Alternativa i Verda – Esquerra Unida ja que és la formació política amb la que més m'identific, negant així qualsevol especulació sobre la meva emigració a un altre partit o espai polític. Vull recordar que aquest compromís queda reflectit amb la meva reelecció, fa unes poques setmanes, com a coordinadora d'EAiV-EU a Palma, en aquest cas conjuntament amb en Joan Miró sota la figura de la co-coordinació. Una reelecció que, com vos deia abans, està subjecta al meu compromís amb EAiV-EU i també al compromís personal per fer possible tot allò que sigui necessari per apropar-nos a aquest altre món possible que somniem i que ara més que mai és tan necessari.

Cordialment, la vostra companya

Emylse Mas

Co-coordinadora d'Esquerra Alternativa i Verda -EU de Palma

PER UNA PALMA AMIGA DELS ANIMALS

Wed, 26 May 2010 05:31:56 +0200

Dilluns es debatrà al Ple una moció presentada pel Bloc per Palma per declarar Palma Ciutat lliure de circs amb animals, com ja varem fer sense èxit l'intent de declarar “Palma, ciutat antitaurina”.

Des d'Esquerra Unida hem impulsat en diverses ocasions mesures i propostes d'aquest tipus. La relació dels humans vers als animals ha de canviar, i hem d'aconseguir desterrar totes aquelles pràctiques que no suposin respectar-los.

De igual manera, les administracions locals tenen la capacitat i el deure d'afavorir i potenciar conductes cíviques i de respecte de la ciutadania cap el nostre entorn naturals. I el respecte al medi ambient i a la natura també comporta el respecte a aquells éssers amb els que compartirm el planeta Terra.

Els animals al circ són amb massa freqüència, víctimes de maltractament, d'esforços desmesurats i espectacles violents. I les curses de bous són una rèmora de la barbàrie del passat. Respectar els animals, respectar la naturalesa i respectar les persones, és el futur.

Per una Palma lliure de circs amb animals, i per una Palma antitaurina.

EU I EL PROC�S CONSTITUENT (I)

Mon, 17 May 2010 20:44:39 +0200

Mentre tots i totes anam paint el que passa al si d'Esquerra Unida, vos deix per a l'anàlisi i la reflexió, aquest enllaç al vídeo d'una roda de premsa de gener d'aquest mateix any feta pels membres del Grup Facilitador del Procés Constituent.

Vos recoman especialment la visió d'aquest vídeo a partir del minut 9'20 aproximadament, on es demana sobre la relació que tindrà el nou subjecte polític amb IU Federal. I posteriorment quan es fa referència a que un dels reptes del Procés és rompre amb la tradició de l'esquerra de rupturisme i la capacitat que tenim de dividir-nos fins a l'infinit.

vídeo roda de premsa

SOBRE EL PROC�S CONSTITUENT

Tue, 11 May 2010 19:45:58 +0200

A continuació vos deix dos documents per a la reflexió de cara al Procés Constituent de l'Esquerra Alternativa i Verda.

El primer és un article d'opinió que vaig escriure i que avui ha publicat el Diario de Mallorca, i que vos deix aquí:

CONSTRUINT L'ESQUERRA ALTERNATIVA I ECOLOGISTA DE LES BALEARS

I l'altre, és un manifest davant el Procés Constituent signat per diverses persones, que també vos anim, no sols a llegir, sinó a signar.

MANIFEST DAVANT EL PROCÉS CONSTITUENT DE L'ESQUERRA ALTERNATIVA I VERDA

S�ACABA LA COM�DIA I CERD� DIMITEIX

Mon, 03 May 2010 14:34:04 +0200

Sembla ser que després de tanta comèdia comença a canviar alguna cosa entre l’oposició de Cort.

Aquest cap de setmana es finalitzava el culebrón de la moció de censura més anunciada i menys feta de la història, i avui dimiteix Cerdó com a regidora, deixa UM i la política.

Ambdues notícies són positives per a la ciutadania. La primera, com deia el nostre regidor, perquè els ciutadans tenen la garantia de que al menys durant un any no se’ls continuarà robant. I la segona, perquè dimiteix Cerdó, i en aquest sentit avançam positivament de cara a la democratització del Consistori.

La dimissió de la portaveu d’UM és encertada donada que ella va ser la segona de la llista d’UM a Cort, candidatura que sembla ser, va obtenir vots de manera fraudulenta a través de l’operació de llocs d’ocupació ficticis per fer campanya electoral.

De igual manera, la dimissió és encertada, donat els indicis de mala gestió, clientelisme i la falta de rigorositat en els concursos i contractacions, que es desprèn de l’Auditoria encarregada pels actuals responsables de l’IMFOF de la gestió feta per UM d’aquest Institut.

A més a més, amb aquesta dimissió sembla que també finalitza una situació anòmala a la gestió d’EMAYA, i obre portes per a una millor resolució de la situació.

Malgrat tot, és decepcionant veure que segons sembla, la dimissió no es fruit de la responsabilitat política i la regeneració democràtica necessària i imprescindible en les files d’UM.

Primer de maig i una can�� d'esperan�a

Sat, 01 May 2010 11:54:00 +0200

Avui les manifestacions del 1r de maig han estat com sol ser ja habitual, bastant descafeïnades, no molt participades, massa institucionalitzades i en general, amb una evident falta d'esperit combatiu... Que sobretot en moments de crisi com l'actual es troba més a faltar.

Sembla que quan el sistema capitalista és posa en dubte, quan la crisi podria haver estat una oportunitat per a l'esquerra per canviar les regles del joc, al final resultarà que el sistema s'enforteix i que passa allò de que tot canvia perquè al final no canviï res. Però amb tot, pens que encara estem a temps per treure de la crisi la part positiva, per repensar la societat i el model econòmic.

Ahir vaig assistir al concert d'Ismael Serrano, i aprofitant que avui és el dia dels treballadors i les treballadores, vos deix una cançó del seu darrer disc, que precisament reivindica una cosa tan elemental com un treball digne. Perquè avui és un dia per aturar-se especialment a mirar darrera les xifres de l'atur, on es troba tot un drama personal i quotidià. I recordar també que és el moment de que deixin de pagar la crisi els que menys tenen a veure amb el seu origen, que son els treballadors i les treballadores.

AMENA�A vs FEINA

Fri, 30 Apr 2010 15:52:01 +0200

La moció de censura és el procediment pel qual el plenari pot exigir la responsabilitat política al poder executiu, per així, poder forçar la substitució, en aquest cas de la batlessa, Aina Calvo. La moció de censura sorgeix de l’oposició, normalment davant un episodi de crisis política que hagi provocat la pèrdua del recolzament majoritari del Ple en l’acció de govern.

En el cas de l’Ajuntament, està clar quin ha estat l’episodi (o episodis) de crisi política que ha provocat la pèrdua del recolzament majoritari: la corrupció. Que és la que ha portat al govern en minoria.

L’amenaça constant de l’oposició amb la moció de censura no és altra cosa que un intent clar de frenar les investigacions sobre els casos de presumpta corrupció de la passada legislatura, així com les irregularitats aparegudes en la gestió d’UM a Cort. El sols pensament de veure a Cirer novament de batlessa (la batlessa que tenia el tinent de batlessa a Rodrigo de Santos malbaratant doblers públics amb la Visa, a Rafael Duran al cas Palma Arena o la regidora Marina Sans pagant viatges privats amb doblers de la Funerària Municipal) sembla una broma de mal gust.

Malgrat el que pugui finalment succeir, cada dia surt informació contradictòria als mitjans de comunicació, l’oposició enlloc de fer oposició que és la seva feina, amb Rodríguez al capdavant, sembla que ara organitzen una “comedia del figurón” (aquelles que es feren molt populars al segle XVII caracteritzades per tenir com a suport fonamental el “figurón”, un personatge grotesc i de ridícul orgull...). No fa falta vos digui qui és el “figurón” de l’obra... ara moció sí, ara no... ara és UM que no ho veu clar, ara és el PP que no té consens intern...

I mentrestant el govern progressista fa feina.

Un exemple. Avui mateix s’han reallotjat tres famílies més que fins avui habitaven a Son Banya, i les tres barraques que ocupaven fins ara aquestes famílies estan ja en procés de demolició.

El sentit de l’enderrocament de totes les barraques pertanyents a famílies que s’acullen al programa de reallotjament i reinserció social és que aquestes edificacions no sigui ocupades per cap altra persona, garantint que el procés de desmantellament del poblat no pateixi cap passa enrere.

Les nou persones reallotjades començaran així la seva vida normalitzada a la ciutat, i el seu procés de reinserció serà seguit pels professionals dels serveis socials de l’Ajuntament de Palma per garantir que aquest es produeixi amb èxit.

Doncs el que s'ha dit, uns amenacen i altres fan feina.