Quadern de bit�cola

Gr�cies

Mon, 29 Aug 2011 21:03:23 +0200

Moltes gràcies a tots. Als que heu escrit al facebook, als que heu vengut avui vespre a la cerimònia de comiat de mon pare, a na Paquita i en Maties pels seus articles, al Diari de Balears, al Ultima Hora i al Diari de Mallorca, a Esquerra i als d'Esquerra pel seu suport, als Al·lots de Llevant, i molt especialment a en Rafel Serra, en Joan Lladó i en Toni Serra, per la dificil tasca de xerrar en public d'un amic traspassat. Si me deix qualqú, que me perdoni.

Temporalment, mentres mir si desconect es facebook de mon pare, que no vol dir que pugui, deu ser més difícil que donar-se de baixa de l'església catòlica, l'he obert a tothom, perqué crec que val la pena que pugui llegir es comentaris que s'hi han escrit fins hi tot els que no en tenen; ai, il·lusos! que pensen que podran viure tota la vida sense!

Una abraçada i fins aviat.

Carme Rosselló

Dimecres, 24. Sant Bartomeu, teatres

Wed, 24 Aug 2011 15:38:55 +0200

Fins fa uns quants anys, quatre personatges aïllats (relativitzeu, sisplau, tant com calgui, el concepte aïllament) a la cambra d'un hospital, haurien estat una obra de teatre. Bona, segurament.

Avui l'escena es redueix a tres ordinadors engegats cadascú al seu vent, que no comparteixen res, potser una xarxa wifi com a molt. El quart personatge és el que beca en el seu llit, intentant “sentir les notícies”, però no massa fort, que sinó no se'n pot dir migdiada.

Ara, quan em duguin el berenar que torbaré una hora per cruspir-me, si és que ho faig, ho passaré per Becquet, per Ionesco...

Ja estic instal�lat a Caubet.

Mon, 22 Aug 2011 16:52:35 +0200

A la fi sóc a Caubet. Potser ha estat una obsessió, però quan a principis d'agost em varen deixar clar el diagnòstic, vaig pensar que era ell milllor per fer front a un procès que no sé on anirà però que espero sigui llarg.

He passat 22 dies a Son Llàtzer. Cap queixa ni una, ans el contrari; tot seran bons records de metges, infermers, cel·ladors... Molt millor, en tot cas, que els dos mesos que he passat abans, rodolant de mal en mal, gairebé sense dormir.

Encara ara estic molt embullat. Esper, des d'ara, anar aclarint-me, aclarint-ho... i si ho paga potser en sabreu cinc cèntims.

Dilluns, 22 d'agost. A Caubet.

Mon, 22 Aug 2011 13:40:21 +0200

Espero ambulància.

AL�LUCINNANT EFECTE DE L'AUGMENT DE L'ACTIVITAT SOCIAL

Sun, 14 Aug 2011 21:06:29 +0200

Des d'on ens castigam amb la pròpia retransmissió del partit RMA 1 - 2FCB?

Diumenge, 14 d'agost. Mart�nez S�ria, a la TDT.

Sun, 14 Aug 2011 18:11:20 +0200

Fa catorze dies que estic ingressat a Són Llàtzer. Vaig venir amb un maler, una contractura que feia dues setmanes que no dormia. Com me'n sortiré, que serà tot plegat, no ho sé. De moment té la seva gràcia estar veient una pel·li de Martínez Sòria, tot molt modern.

Dimarts, 18 de juliol. Propines generoses

Mon, 18 Jul 2011 23:48:06 +0200

Aquests dies estic aprofitant algunes de les hores que tenc d'obligada inactivitat (fixau-vos en l'elegant eufemisme per no haver de recordar que, senzillament, estic a l'atur) per complir amb una d'aqueixes obligacions que ens hauríem d'imposar com a diari, i que generalment deixam per un dia a la setmana, o per un dia cada sis mesos: tirar paperassa. Arreplegar tots els periòdics ja vells, fulls de diari si més no, revistes setmanals, fulletons de tota mena... que hem anat estotjant des del més íntim convenciment que ens haurien de fer servei, un dia o altra, fins avui que els abocam, polsosos, sense haver-los tornat mirar, a la corresponent bústia de recollida selectiva.

Sembla inevitable, emperò, que sempre els ulls acabin dipositant la seva atenció en un titular de premsa, en una fotografia ja una mica esblanqueïda; a vegades això suposa la supervivència del paper durant alguns mesos més, perllongant la seva inútil funció. Jo avui m'he aturat a un titular del Diario de Mallorca, de fa així mateix un més llarg, perquè parlava del vertigen; perquè encara que sigui de forma molt lleu, n'estic una mica tocat d'aquesta malaltia que també li deim per ca nostra rodament de cap, he tornat llegir l'entrevista que li feien al doctor Fritz Nobbe, especialista a una clínica privada de Palma. No hi he trobat res d'especial, no res que m'hagi encuriosit fins que, a punt de plegar del tot el diari i llençar-lo, he reparat en la darrera pregunta, la que el company Iñaki Olaizola, s'havia guardat per tancar la feina; i la resposta, clar:

“– Per que tots els problemes de salut comencen a partir dels quaranta?

– Perquè l'ésser humà està dissenyat per viure aquest període de de temps. Tota la resta és una propina.”

No se m'ha ocorregut pensar sinó que he tingut surt, i em va tocar un dissenyador generós.

Tanmateix, i abans d'aparcar definitivament la qüestió, he complert amb un dels meus acostumats ritus: contrastar amb els diccionaris. El DIEC2 defineix: “Petita gratificació que el consumidor, el client, dóna a qui el serveix.” Uns anys abans, el DCVB establia gairebé la mateixa especificació: “Gratificació voluntària que el superior, el client o el consumidor dóna a qui el serveix.” La desaparició del superior com a figura gratificadora suposo que és fruita del temps. En canvi, l'aparició en el diccionari de l'Institut del qualificatiu “petita” m'ha fet pensar si els canonges de la Seu devien ser, el segle passat, més esplèndids. O potser també és, senzillament, la crisi.

No cal normalitzar res, tot va com una seda

Mon, 04 Jul 2011 20:17:56 +0200

Poc a poc, xino-xano però sense aturall, el Partit Popular va donant forma administrativa a l'aclaparadora majoria absoluta que va obtenir a les eleccions del proppassat 22 de maig. Les dones i homes que a partir d'ara hauran de fer funcionar l'Ajuntament de Palma, el govern de José Ramón Bauzá i els Consells de Mallorca, Menorca i d'Eivissa ja tenen cara. (Bé, els de Formentera també, però deixarem de banda aquesta espècie de paratge polític progressista, esperem que no en vies d'extinció).

José Ramón Bauzá ha tirat pel dret, pel camí més fàcil per començar a fer veure que governarà així com ha anunciat des que el feren president del PP. Per començar una mesura estrictament demagògica i, per fer-ho més atractiu una de les promeses electorals que més ha repetit, ha explotat i, possiblement, millor resultat li ha donat. En definitiva, una dràstica retallada en els nivells més alts del govern i, ja que hi som, aprofitar per fer desaparèixer la Política Lingüística.

Hi ha molt poca gent, tant la que treballa i/o ha treballat a l'Administració com aquella que és veu venir la maror, que cregui que es pot fer funcionar tota la maquinària executiva amb només set consellers. El mateix es podria dir de Cort o del Consell. Per això, molt gent està arribant a la conclusió que un de dues: o no fan comptes fer-ne ni brot, tot deixant que les coses vagin rutllant al seu ritme, una espècie de laissez faire, laissez passer autonomista; o tot això és una maniobra de pot durar els mesos que Bauzá vulgui, fins que torni reconduir les coses, no a a l'estat en que estaven en els darrers temps de govern Antich, sinó en els millor moments de Jaume Matas, que els euros anaven i venien sense que ningú sabés d'on i de quina manera...

La catalanofòbia no sorprèn ningú. S'ha instal·lat fins i tot a la taula del Consell de Govern, a la cadira del titular de Turisme, un Carlos Delgado que ha fet de la ignorància i la mentida la seva personal bandera “històrica”, aquella que ja portava el rei espanyol Jaime I quan va incorporar terra de moros a los reinos hispanos. Això ha amarat el discurs de Bauzà i res més senzill que suprimir totes les direccions de Política Lingüística, la qual cosa ha permès crear, per exemple, una conselleria de Família o una direcció insular de Caça.

Potser el primer error ha estat creure, com els lladres, que tots són de la seva condició, i llançar acusacions difamatòries contres els dinamitzadors lingüístics pel fet que fessin part de les candidatures del PSM. Esperem que l'Obra Cultural Balears faci honor a la seva paraula i, a partir d'ara, respongui amb fermesa a qualsevol maniobra del PP contra la nostra llengua i la nostra cultura.

(Publicat al BGS, el 3 de juliol de 2011)

El PP ha arrasat a les Illes pel mal cap del govern

Mon, 04 Jul 2011 20:03:59 +0200

Dimarts passat, dos dies després de publicar el meu darrer post a aquest BGS, vaig rebre un comentari al meu blog personal on, de forma anònima o més ben dit sota pseudònim, L'esquella de la b, em reclamava una anàlisi electoral. “M'estranya que no hagis fet una anàlisi sobre les eleccions autonòmiques i municipals. O has quedat totalment astorat dels resultats (més que previsibles) o encara restes empagüeit per l'elecció democràtica que han fet els teus conciutadans.” Tot un repte. És ver que encara no m'he refet de l'empegueïment pels resultats, ben previsibles i ben democràtics, de les recents eleccions autonòmiques i municipals. Sobretot, pel que fa a les autonòmiques, que l'àmbit municipal sempre és tot un altre món.

El Partido Popular, el més ultraconservador i espanyolista PP de la nostra història, ha arrasat a les Illes Balears i Pitiüses. Ara només ens resta esperar que no arrasin les Illes. Però no ens hauríem de deixar enganyar per les xifres i els percentatges: la realitat ens demostra que el creixement del PP en els darrers quatre anys no ha estat tan gran com la majoria absoluta obtinguda podria fer creure. Han estat poc més de 4.500 vots els que li han suposat augmentar en set el nombre de diputats al Parlament; només 4.500 vots i busques... Com s'explica, doncs, això: evidentment, i a més de la mil vegades denunciada irregularitat del sistema espanyol d'atribució d'escons, la raó fonamental és l'ensorrada del PSOE, que a la seva grisa gestió a les Illes ha sumat el descrèdit absolut del govern Zapatero.

Convé deixar clara, a parer meu, aquesta responsabilitat socialista. De fet, trob que tothom l'ha entesa: de fet, les nombroses veus que durant els mesos anteriors a la campanya s'aixecaren primer per demanar la unitat de l'esquerra nacional, i després per denunciar-ne la impossibilitat, no han reclamat ara uns resultats diferents que en res haurien modificar la correlació PP-PSOE. De fet, la maniobra endegada pel PSM, presentant la seva coalició amb Iniciativa Verds, a la que es va sumar a darrera hora l'Entesa per Mallorca, com a única possible tercera via, li ha funcionat força bé. El mallorquinisme polític, amarat d'eco-socialisme, ha sabut mantenir gairebé els mateixos resultats que el Bloc va tenir el 2007 al Parlament; i sembla clar que si hagués sumat els 15.000 molt que va rebutjar, d'EU i d'Esquerra, segurament tendria un diputat més, però que s'hauria restat del grup socialista, sense modificar la majoria conservadora.

Els resultats municipals són prou complexos com per entrar-hi en detall. Entre les votacions i els acords que aquest cap de setmana hem vist, a l'hora de configurar majories i elegir alcaldes, hi ha per llogar-hi cadiretes. És en aquest terreny, per exemple, on han salvat una mica la cara partits com Convergència per les Illes (ex UM), que esdevé tercera força en nombre de batles, o la Lliga Regionalista de l'ex PP Jaume Font. O Esquerra Republicana que, enfront de la davallada al Principat, pot exhibir un creixement del 200% respecte de la darrera vegada que s'havia presentat com ERC, amb un potencial de regidors que li permet mirar amb un cert optimisme cap endavant; si el procés renovador intern del partit li ho permet, clar. I és també en aquest terreny on es donen els majors i més inexplicables matrimonis de conveniència, que ens permeten veure l'esquerra fent alcaldes candidats de dretes; o tot el contrari; o pactes de tots contra la candidatura més votada; o candidats més votats que sí arriben a l'alcaldia pel mal enteniment de la resta...

Només dos apunt analítics de contingut. La campanya electoral ha deixat totalment de banda el debat identitari, com era d'esperar i témer: aquí ningú no parla d'independència, ni de sobiranisme, tret altra vegada d'Esquerra. Però també ha desaparegut el debat sobre la corrupció: el PP ha tingut majoria absoluta mentre segueix tenint desenes d'ex dirigents entrant i sortint dels jutjats. En aquest punt, l'actitud de José Ramón Bauzá li ha funcionat i s'ha pogut treure de sobre la pols que embrutava el partit que presideix. És curiós, en aquest sentit, com allò que ha funcionat al PP no va servir per a UM, que va haver de desaparèixer i anar a les eleccions amb un nou cartell i encara no net de sospites. Les raons pregones de perquè ha anat així, del perquè la diferència entre un partit espanyol i espanyolista i un de mallorquí i mallorquinista, potser seria motiu també d'una anàlisi. Però no serà avui, ni seré jo.

(Publicat al BGS, el 12 de juny de 2011)

Els fets de Sineu, una an�cdota?

Sun, 05 Jun 2011 01:57:13 +0200

Avui fa vuit dies, el diumenge 29 de maig, a la vila mallorquina de Sineu tingué lloc un suposat homenatge al rei Jaume II, fill segon del Conqueridor i primer monarca del regne privatiu de Mallorca, d'acord amb el testament de son pare, que decidí repartir els seus dominis entre el referit Jaume i el seu germà gran, Pere III d'Aragó. Aquest recordatori històric no és de bades, perquè és a les arrels dels fets que s'esdevingueren diumenge passat a la vila reial mallorquina.

L'acte convocat a Sineu ja feia mala olor des d'un bon principi. La iniciativa va partir d'un grup de particulars, que comanaren i pagaren l'estàtua de 300 quilos de bronze que representa el rei Jaume II i que donava cos a l'homenatge. L'escultura és original de Ricardo Gago, un artista castellà de segona fila, resident a la vila des de fa anys. No ha restat prou aclarida la participació que l'Ajuntament de Sineu, en funcions després de les eleccions, va tenir en l'organització de l'acte: en tot cas, el tinent d'alcalde en funcions –el batle era de viatge– hi era present, com també i entre d'altres el conseller insular del PP Rafel Bosch, de qui es comenta aquests dies que potser serà titular d'Educació i Cultura del govern de José Ramón Bauzá, el candidat conservador cridat a succeir el socialista Francesc Antich.

Entre el públic present, cridà fortament l'atenció d'un col·lectiu de gent vinguda de fora i liderats per Jorge Campos, president de l'anomenat Círculo Balear, una entitat caracteritzada pel seu espanyolisme virulent, per la seva reivindicació d'un idioma mallorquí diferent del català i la seva permanent denúncia d'un suposat i imminent perill de desaparició de la llengua espanyola a les Illes.

Les coses anaven discretament bé fins que, ja a les acaballes de l'acte, la banda del poble va atacar les primeres notes de La Balanguera, el poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives i que l'any 1996 esdevingué himne oficial de Mallorca. Sembla que la presència, coincidint amb la interpretació, d'un parell de senyeres estelades va molestar especialment un grup de senyores de les que anaven amb Campos, que no van estar-se de manifestar-ho amb crits de “Putos catalanes” i “Catalanes de la hostia”. La gent de Sineu, no massa conformada amb que gent de fora anàs a ca seva a insultar-los, va respondre l'escridassada i només la presència i intervenció de la Policia Local va evitar que la discussió acabàs a tocs.

Finalment, no va passar res de nou i l'afer ha entrat en un nivell de discussió política que, així mateix, podria modificar la composició del futur Consistori sinever, perquè el PP necessita per recuperar l'alcaldia els vots dels regidors de Convergència per les Illes –ex UM–, que no estan massa contents amb l'actuació conservadora en tot l'afer. D'altra banda, hi ha obert un front administratiu, perquè l'Ajuntament en funcions va donar el vist i plau a la col·locació de l'estàtua sense tenir en compte la preceptiva intervenció del departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, atesa la condició de Bé d'Interès Cultural que té tot aquell entorn. Podria donar-se la circumstància que la institució insular ordenàs la retirada del monument i que el Consistori hagués de fer front a una sanció considerable.

Potser us preguntareu perquè us he contat aquesta espècie de rondalla. Què passà realment a Sineu? Doncs a parer meu tot va ser una mostra de com van d'inflats els elements de la dreta mallorquina més reaccionària, espanyolista de mena i catalanòfoba visceral. Fins ara, en tota Mallorca mai no hi ha hagut una estàtua dedicada al rei Jaume II, del qual convé aquí recordar que com a rei de Mallorca s'aixecà contra el seu germà Pere, a la croada francesa de 1283 contra la Corona d'Aragó. Aquest fet, juntament amb la seva condició primera de monarca del Regne de Mallorca, s'ha fet servir sovint com a argumentació històrica –avui més que mai hem sabut fins on es fàcil reescriure la història– per sostenir el secessionisme anticatalà de la dreta gonella mallorquina.

Per quins motius van aquests grupuscles tan enreveixinats? Lògicament, per la victòria electoral d'un PP que, a les Illes, ha fet de l'anticatalanisme bandera durant tota la campanya electoral; perquè anuncien com a cosa feta el desmuntatge de tota la feina feta els darrers 25 anys en favor de l'ús social del català i la seva presència al sistema escolar. Perquè, en definitiva, deuen trobar que si José Ramón Bauzá dóna per bo el programa educatiu de Paco Camps, bé poden ells agafar la bandera del blaverisme valencià dels pitjors temps.

Això és, ens temem molts per aquí, el que ens espera durant els propers anys d'un PP que, per damunt totes les corrupcions que encara sobrevolen el partit i amb menys de cinc mil vots més que l'any 2007, se'ns instal·larà un dia d'aquests a tots els àmbits de govern del nostre petit i malmès país. Ai las!

(Publicat al BGS, el 5 de juny de 2011)