Partim de viatge!

La ciutat de Hanoi

partimdeviatge — Wed, 22 Aug 2007 11:29:28 +0200

Els darrers dies del nostre viatge els passarem a la ciutat de Hanoi, emprant-la com a punt de partida per a les excursions a Sapa, Halong i la Pagoda del Perfum.

Era una ciutat molt transitada a totes hores, a les 4 del matí ja hi havia una gran activitat als seus carrerons. Tenia un cert encant com a gran ciutat asiàtica, però amb encant ens referim a un bullici continuu d'ofertes comercials, motoristes i les voravies totalment ocupades pels xiringuitos de pho.

Varem notar que la nostra activitat turística havia disminuit moltíssim amb l'arribada a Hanoi, però suposarem que es devia a la proximitat de l'acabament del viatge. Potser ens enyoravem una mica...

Com us comentavem, la nostra estada a Hanoi era discontínua, coordinant les visites a la ciutat amb les arribades i sortides de les excursions que ferem a la regió nord del Vietnam.

Ens dedicarem a passejar (no m'atreviria a dir tranquilament) pels carrers de Hanoi, guaitant pels carrers del barri antic, on els carrers s'organitzaven per gremis. A la majoria podies trobar tendes de souvenirs, però es podien observar els carrers del calçat, ferrers, caixes d'estany, seda, làpides, entre d'altres.

Com podeu veure, les voravies estaven estibades i caminaves entre motos i ciclos.

Com a bons ciutadans de Hanoi (adoptius temporalment), gran part del temps el passavem al voltant del llac Hoan Kiem. De ben prest, la gent va a correr, caminar, jugar a badminton, fer gimnàsia o fins i tot ficar-s'hi dins per a pescar peixos radioactius. Una cosa que ens va sorprendre es que les dones d'allà anaven en pijama tot el dia, i no triaven pijames discrets, alguns d'ells duien brodats ossitos amb les zzzzz damunt el cap.

Pont vermell del llac Hoan Kiem

Al llac es suposa que hi ha una espècie de tortugues enormes, i en tenen una de dissecada que fa prop de 2 metres de llarg. Segons conta la llegenda, a mitjan s. XV, el cel va enviar a l'emperador Ly Thai To una espasa màgica que emprà per expulsar els xinesos de Vietnam. L'endemà d'acabar la guerra, una tortuga gegant daurada sortí del llac, recuperà l'espasa i s'endinsà de nou al llac. De llavors ençà el llac duu per nom "el llac de l'espasa recuperada".

Torre de la tortuga al mateix llac Hoan Kiem.

Quan entraves dins una pagoda (arreu de Vietnam), hi havia algunes coses que no podien faltar: encens a tope, bassiots amb peixos o tortugues, i els principals personatges mitol·lògics.

Cavall vermell, poderós i ràpid que regalaren a Quan Cong.

Les pagodes eren molt obscures (llevat dels patis centrals) i tenien un ambientillo difícil de descriure, però que era una mescla de misteri, ferum d'encens i molta tranquilitat.

A continuació, teniu una foto del mausoleu d'Ho Chi Minh. Allà tot estava delimitat per línies blanques, fletxes al terra i xiulets dels policies si la teva conducta no era apropiada. Tot plegat un pèl exigerat, però molts vietnamites encara van a retre-li homenatge.

Dins el mateix recinte del mausoleu, hi podem trobar la pagoda del pilar únic, una curiositat arquitectònica al costat de la resta de pagodes vistes fins el moment.

Ja fa tres setmanes que hem tornat i ens hem torbat un pèl a fer aquests darrers articles, supòs que ens deixarem alguna cosa però ja us la penjarem.

Ja hem tornat

partimdeviatge — Thu, 09 Aug 2007 12:47:00 +0200

S'ha acabat el nostre viatge pel Sudest Asiàtic i tornam a ser per Mallorca.

Aquests dies mirarem de penjar l'article de la ciutat de Hanoi i comentarem també la Pagoda del Perfum. A més, anirem penjant més articles que ens havien passat pel cap però que no hem tengut temps d'escriure.

Ara ens toca gaudir l'estiu de Mallorca.

Creuer per la badia de Halong

partimdeviatge — Sun, 05 Aug 2007 15:02:38 +0200

No podiem partir de Vietnam sense la visita de rigor, la Badia de Halong. Tots vosaltres haureu vist alguna pel.licula alla on els protagonistes van en barca entre grans illots verds, que sembla que surten de la mar. Ido aixo es la badia de Halong.

Dedicarem tres dies a visitar la badia i el parc nacional de Cat Ba. Hi havia una opcio de dos dies, pero aquesta resulta un poc absurda, ja que el primer dia s'aprofita a partir de les 14h, i el segon nomes es neden uns vint minutets, la resta son desplasaments.

Per comensar, el primer dia ferem el trajecte de Hanoi a Halong city en un minibus de tres horetes o un poc mes. Alla coneguerem quatre vascos (tots ells de Bilbao), una parella que nomes feren la opcio de dos dies i llavors pare i filla amb qui varem estar els tres dies.

Despres del trajecte ens varem embarcar, passant de barca en barca aixi com varem poder fins a la nostra. Totes eren iguals, nomes destacant alguna que devia ser de luxe.

Dinarem de marisc (algun trosset de calamar i un peix radioactiu per a cinc persones), i ens aturarem a visitar la cova Sung Sot. Els illots de la badia s'han vist erosionats per l'accio de l'aigua, i en aquest cas apareix una cova enorme, amb pedres que el guia s'inventava a que s'assemblaven.

Vista des de la sortida de la cova Sung Sot.

D'alla ja ens dirigirem al lloc on passariem la nit. Ens quedava horabaixa per aprofitar i pegarem un capfico. L'aigua pareixia xarop, i gairebe no ens veiem els peus de terbola que era, pero flipaves de mirar al voltant d'alla on nedaves.

No tenim cap foto del que mes ens va agradar de la badia, anavem en piraigua i no podiem dur la camera. Ens varem ficar per una cova d'uns deu metres de llargaria (prou alta com per passar amb la piraigua), que sortia a l'interior d'un illot. La unica sortida era per la cova, estavem a una especie de llac envoltats de penyassegats. Realment era impressionant.

Passarem la nit al vaixell (14 persones + tripulacio), feia molt bon estar a coberta un cop post el sol.

El mati seguent ens dugueren a la illa de Cat Ba, on aprofitarem per fer una excursio pel parc nacional de Cat Ba. A mitjan excursio, tres poloneses i dues franceses varen renegar-se i giraren cua. El guia no sabia massa be que fer, i va decidir tornar un poc endarrera i canviar el recorregut arribant al mateix mirador. La pujada va ser dureta, tambe llenegava i hi havia bastant de fang.

Vista des d'un dels punts mes alts de l'illa.

Des d'alla anarem al poble de pescadors de Cat Ba, on passariem la nit. A la tarda anarem a nedar a la illa de les monees, pegarem un capfico en aigues calentetes i terboles i tornarem cap a l'hotel. Aqui en teniu un dels seus habitants (bastant malsofrit):

El vespre passarem de sopar a l'hotel i partirem a sopar de marisc amb en Julio i n'Oiane (pare i filla). Varem menjar cloisses i un crancarro que feia 1.2 quilos.

El darrer dia per Halong va ser de tramit, ja que els trajectes es menjaren practicament tot el dia.

Aqui us deixam un parell de vistes guapes de la badia de Halong:

Sapa, imprescindible

partimdeviatge — Sat, 04 Aug 2007 10:09:34 +0200

No podem dir amb tota certesa que es el que mes ens ha agradat del viatge, pero es una visita imprescindible si es ve per aqui.

Molta montanya, moltissim fang, molt d'arros i bastants de bufals, que es creuen al teu cami.

Hi hem estat tres dies complets, ja que per anar i per tornar ferem nit en un tren nocturn. Alla varem dormir una nit a un Hotel de Sapa (Mountain View) i l'altra nit a una casa del poble Tan Van (que pareixia una casa de colonies).

La nostra estada a Sapa va consistir amb un trekking de tres dies. El primer dia va ser molt senzill, va consistir en una visita al poble de Cat Cat a tres quilometres de Sapa i una cascada marro (espectacular pero poc romantica).

Tot els trajectes els ferem a traves de terrasses d'arros, com els marges, aprofiten terrenys amb desnivells per al cultiu. Era una excursio molt facil perque practicament tot el recorregut es feia per un cami empedrat i a mes tornaves a l'hotel a dinar. L'horabaixa varem visitar el poble de Sapa i el seu mercat, per despres anar a dormir a l'hotel.

El segon dia el trekking ja va ser un poc mes duret. Ens veureu amb un basto, era imprescindible si et volies moure pel fang sense patinar cada dos per tres. Els bastons ens costaren a cada un 5.000 dongs, com una botella d'aigua de 1,5L, i va ser la millor compra del viatge.

Aquestes dones H'mong varen fer amb nosaltres el cami de Sapa fins Lao Chai, i quan va ser necessari ens donaven un cop de ma, evidentment una vegada arribarem al seu poble els hi varem comprar a cada una un detallet. Quan haguerem dinat, elles quedaren i nosaltres partirem cap a Tan Van.

Els bufals son presents alla on hi hagi arros sembrat. Sempre els menen nins de menys de sis anys amb un verguero o estirant-lis la coa quan no van per on volen. En un dels regateigs amb na Chi (una nina molt guapa de 9 anys que parlava vietnamita, H'mong, Dzao i angles) el tema de discussio fou qui havia de besar un bufal.

La nit que passarem al poble de Tan Van varem coincidir amb uns estudiants de medicina francesos que feien les practiques a un hospital de Hanoi, una parella de catalans que viatjaven amb la petita Iris (1 any i mig), tres israelians (un d'ells clavat al padri jove d'en Rafel) i un nord-america que repartia llenya contra en Bush.

Aixi ens quedaren les sabates despres de llenegar, potejar i ficar els peus dins el fang durant aquells dies. A Sapa, t'ofereixen netejar-les i secar-les be de preu en dues hores.

El darrer dia anarem de Tan Van fins a la cascada, i aprofitarem per pujar al poble de ...(no ho recordam ara mateix), habitat per Dzaos vermells (la nina que teniu abaix).

De la cascada a Sapa ens varen tornar en Jeep, ja haviem caminat prou pel fang.

Es una llastima que quan fas l'excursio estas mes concentrat en no caure pel fang que en gaudir del lloc on et trobes, havies de vigilar cada passa.

Conductor professional de bufals.

Hue, ciutat imperial

partimdeviatge — Sat, 28 Jul 2007 11:14:59 +0200

Visita llampec a la ciutat que va acollir tants d’emperadors vietnamites (tan sols els cinc primers pogueren comandar un poc).

A la ciutat va onejar la bandera dels Vietcong durant uns 25 dies fins que torna a estar sota control nord-america.

Dedicam un dia i mig a visitar la ciutat i els seus voltants. L’horabaixa del primer dia, passejarem per la ciutat. Tot i ser una ciutat relativament petita, a dins les murades hi ha molta terra de conreu. Aixo es deu a que gran part va ser destruida pels bombardejos (un altre pic) i posteriorment es va emprar el terreny per al cultiu d’arros.

El segon dia el dedicarem a fer una excursio amb les seguents parades :

Poble artesa de fabricacio d’encens

Tomba de l’emperador Tu Duc

Tomba de l’emperador Khai Dinh Tomba de l’emperador Minh Mang

Despres visitarem la ciutadella imperial, un recinte tancat dins les propies murades. Tan sols en queda un 25%. Hi ha un pla per a reconstruir el 100% abans de 30 anys.

Pagoda de Thien Mu. Una pagoda normaleta, que es va fer famosa degut a les protestes contra el govern de Diem a Vietnam del Sud, quan un dels seus monjos es va immolar a ciutat Ho Chi Minh.

Ferem la tornada pel riu del Perfum i anarem directes al bus que ens portaria a Hanoi (14 hores de bus nocturn). No hi va haver manera de dormir.

Hoi An, patrimoni de la humanitat

partimdeviatge — Tue, 24 Jul 2007 15:00:23 +0200

Sembla que estam jugant al joc de la oca, perque anam de patrimoni en patrimoni (de la humanitat). La Unesco ha vengut a guaitar molt per Vietnam.

Hoi An es una ciutat costanera petita molt tranquila, famosa pels seus cosidors i cosidores que et poden fer un traje a mida en tan sols mig dia, copiant infinitat de dissenys.

Aqui s'hi poden trobar cases "antigues" d'uns 200 anys, i per ells aixo es tot un record. Les cases d'aqui han hagut de sobreviure invasions xineses, saqueigs francesos i bombardeigs dels EEUU, a mes de les constants inundacions de la zona. Aixo fa que la ciutat en conjunt tengui un cert encant i hagin decidit conservar-la tal com era.

La recepcionista de l'hotel estava un pel sumbada, pero va ser divertit tractar amb ella. Ens va trobar bon preu per a l'estada a Sapa i a la badia de Halong i l'estada a l'hotel ens va sortir gratis.

Com toca en aquesta ciutat, en Rafel es va fer fer dues camises a mida, ja les veureu (fadetes com era d'esperar). La modista era la meitat d'alta que en Rafel, pesava uns 30 kg, tot i que pareixia major d'edat.

La tarda del primer dia la destinarem a visitar la ciutat, seguint el recorregut recomanat per la Lonely Planet. Hi ha a la disposicio dels turistes uns abonaments amb cinc tiquets. Cada un d'ells correspon a una categoria diferent (per exemple Pagodes). Cada un es lliure de triar quina opcio vol sense repetir cap categoria (a no ser que paguis l'entrada a part). La guia recomanava: museu de ceramica, taller d'artesania, casa Tan Ky, sala de reunions Fu Kien i temple de Quan Cong.

Pont japones.

Sala de reunions Fu Kien

L'endema ferem una excursio d'un dia a les runes cham de My Son (es suposa que un Angkor en petit). La veritat es que nomes queda un 20% ja que la resta va ser destruit pels bombadejos d'EEUU. Un arqueoleg nord-america escrigue una carta al seu president dient:"matau a tots els vietnamites que volgueu, pero aturau-vos de bombardejar la zona".

Ja haviem acabat les visites previstes per a Hoi An i el mati seguent partirem cap a Hue amb el bitllet obert que teniem comprat des de Ho Chi Minh. Pel cami ens aturarem a les Muntanyes de Marbre (antiga cantera de marbre), que estan ambientades com si fos uns descens a l'infern. Estava ple de rates pinyades, algunes et passaven arran de closca!!!

Nha Trang, sol i platja

partimdeviatge — Tue, 24 Jul 2007 14:25:36 +0200

Pareix mentida que, dos illencs com nosaltres, hagin esperat a nedar per primer cop a la Mar de la Xina, aquest estiu.

A Nha Trang nomes hi varem estar dos dies, que aprofitarem per menjar, nedar i posar-nos morenos (i un pel vermells)

El de dalt a la dreta es en Rafel, que fa de super guiri bevent dins la mar un copi de vi rosat amb pinya.

A Nha Trang varem fer una excursio per les illes mes properes. Era diumenge i a dins el vaixell estava ple de vietnamites. L'excursio va estar be perque t'acosta a les illes que d'altre manera no hi podries arribar. Va durar tot el dia i hi havia alguns moments que feia empegueir (en tornar a Mallorca farem un recull freak on podreu veure un video del guia cantant la canso de titanic).

A dins el vaixell varem coneixer una familia al complet i una parella d'enginyers acabats de casar. A la foto hi sortim gairebe tots:

Hello! here you have our photo. Thanks for the fruit, the lizard roll and your company.

Una cosa que recordarem amb nostalgia, va ser el dinar que ens varem clavar a Nha Trang. Ens dugueren caliu i a la taula ens varem torrar unes gambetes, calamar marinat i vedella trempada. Tot regat amb un bon vi de Dalat. D'escandol!!! Mes endavant farem una especie de resum d'allo mes destacat i recomanable a cada ciutat, on, per exemple, us posarem el nom del restaurant que ara no recordam.

Us penjam un parell de fotos mes de la nostra estada a Nha Trang:

Sortida de sol al mar de la Xina

Llibertat, aquest va per tu

partimdeviatge — Tue, 24 Jul 2007 14:16:24 +0200

Tens tota la rao amb aixo dels cables electrics, a nosaltres tambe en va cridar molt l'atencio. Pareix impossible que els pals aguantin i que els electricistes tenguin clar quin cable cerquen a cada moment.

Per cert, aixo del coco encara ho tenim pendent, pero de suc de canya de sucre n'anam servits. En Rafel tambe ha descobert els cafes amb doble raccio de llet condensada i gel.

Saigon o Ho Chi Minh city? vosaltres triau

partimdeviatge — Fri, 20 Jul 2007 10:50:31 +0200

Vos imaginau que a Barcelona li haguessin canviat el nom per ciutat Franco? A Vietnam, quan guanya l'aliansa Vietnam del Nord - Vietcong, canviaren la capital de Saigon a Hanoi, i a mes li canviaren el nom a Saigon per Ho Chi Minh city. (mes informacio d'Ho Chi Minh).

Els perdedors (favorables del Govern de Vietnam del Sud i EEUU) encara prefereixen dir-li Saigon. Aixi ens ho contava Tan, guia de viatges i ex-sargent de l'exercit de Vietnam del sud. Ens conta algunes peripecies que visque ell mateix durant la guerra, pero preferia no parlar massa d'aquest episodi de la seva vida.

No es una manifestacio de motoristes, es una cruilla qualsevol de la ciutat. Encara que no ho sembli, es la millor manera de desplasar-se per la ciutat. Tantes motos i tantes bicis fan imprescindible la figura del mecanic de dues rodes.

A Saigon (mes bo d'escriure) hi hem passat tres dies. El primer dia varem fer un circuit a peu recomanat per la Lonely Planet. Visitarem gran part d'allo mes destacat del districte 1 (centre de la ciutat). El segon, visitarem la Santa Seu de Cao Dai i els tunnels de Cu Chi. Avui hem anat a Cholon (barri xines), amb les pagodes corresponents i el Palau de la Reunificacio.

Fotos destacades de la nostra estada a Saigon (que han quedat minimament be):

Teatre municipal

Hotel de Ville. Seu actual del Comite Popular. Prohibida l'entrada als guiris.

Museu dels crims de guerra. Tant aquest museu com al Museu de la ciutat, no ens recrearem a fer fotos, ja que era un poc sordid.

Pagoda de l'emperador de Jade. De les moltes pagodes que hem visitat, hem fet una ofrena a la Pagoda Ke Te Truch per la bona ventura de'n Miquelo.

Santa Seu de Cao Dai. La religio mes freak (amb perdo dels caodaistes). Mes info: Cao Dai

Tunnels de Cu Chi. Tunnels utilitzats contra els francesos i mes tard contra els EEUU per comunicacions, atacs, refugi, magatzem, etc.

Pagodes diverses repartides pel barri xines (Cholon).

Presidenta de la Republica Vietnamita al balco presidencial del Palau de la Reunificacio.

Good Morning Vietnam!!!

partimdeviatge — Fri, 20 Jul 2007 09:45:03 +0200

Emulant a Robin Williams amb la pel.licula que porta el mateix nom, posam aquest titol tan poc original que es pot veure a camisetes, locals, etc.

Ferem el pas de Cambodja a Vietnam a traves del riu Mekong. Despres que passassim de ma en ma per diversos vietnamites que no parlaven ni papa d'angles (excepte un que nomes sabia dir "follow me"– Seguiu-me–), ens embarquen en una barca llargaruda i estreta que ens va dur fins a Chau Doc, ja en territori vietnamita.

En aquesta ciutat erem un espectacle digne de veure, la gent ens mirava i ens saludava efusivament. No volien els nostres dolars, ho feien perque eren aguts. Aqui va ser on notarem la diferencia de tracte amb la gent, es molt millor des de que som a Vietnam.

En epoca de pluges, el temps canvia rapidament.

El trajecte de Phnom Penh a Saigon el varem contractar amb una agencia local (Capital Tours) col.legues dels del Sinh Cafe. Realment, varem pagar els trasllats i un intermediari per a fer els tramits de pas de frontera, perque la resta de dies ens varen deixar un poc a lloure. Tot i aixi, el tour consistia en:

Dia 1:

recollida a Phnom Penh i trasllat a Chau Doc, travessant la frontera Cambodja-Vietnam.
Visita de la ciutat pel nostre compte. Un vellet ens va oferir dur-nos amb el cyclo a fer una volta. Parlava angles molt be (gairebe ningu a la ciutat ens havia entes abans). Sabia greu que ell fos qui pedalava dels tres.

Dia 2:

Visita a les cases que suren amb granges de peixos davall. Ens va acompanyar en Hoai (sonava aixi, crec), un nin de 8 anys que anava xop com un pop i la seva mare. Pel cami ens va ploure aigua de bombolla, tant d'anada com de tornada i varem quedar ben xops.
Despres visitarem una granja de cocodrils. Obviable en contingut, pero necessaria per anar al bany, ja que ens dirigiem a Can Tho.
Cercant l'estatua d'Ho Chi Minh, varem fer totes les rondes de Can Tho a peu. Al final, com diu la Lonely Planet, sembla un conegut personatge del Mag d'Oz.

Pel nostre compte anarem a sopar de granotes i altres plats locals (i cerveses!).

Dia 3:

Mercat flotant de Cai Rang. Pere Garau enmig del riu Mekong. Cada barca duu penjant d'una canya els productes que ven.

Mes tard ferem una passejada en barca pels canals mes estrets del voltant del mercat. Ja s'assemblava mes al que ens haviem imaginat que seria el delta del Mekong.

D'aqui ens varem a una fabrica esclovelladora d'arros, on tastarem vi d'arros acompanyat d'envinagrat.
Trajecte cap a Saigon i fi del tour.