Mallorc�lia

La �patinada� de J. R. Bauz�

El 8 d�octubre passat, el president del Partido Popular, en una entrevista a Ona Mallorca, va amena�ar que, si governava l�any 2011, derogaria la Llei de normalitzaci� ling��stica. Hores m�s tard explicava que s�havia equivocat de norma i que realment es volia referir al Decret de m�nims i a la normativa que regula els requisits de coneixements ling��stics per accedir a l�Administraci� p�blica.

Costa de creure que tot plegat hagi estat una patinada desafortunada de Bauz�, pels motius seg�ents:

1. Amb el seu suposat lapsus, Bauz� ha aconseguit que parlassin d�ell, encara que fos per criticar-lo, dins i fora de les Balears. La repercussi� medi�tica de les seves declaracions dif�cilment l�hauria aconseguida d�una altra manera.

2. Una vegada m�s, ha convertit la llengua en una q�esti� problem�tica a ulls dels ciutadans, una q�esti� en qu� tot s�hi val. La reacci� de determinats defensors del catal� anunciant un gran conflicte social si arribava a complir l�amena�a li ha acabat d�arrodonir la feina.

3. Quan Bauz� fa veure que rectifica, de fet rebla el clau del que havia dit inicialment, ja que derogar el Decret de m�nims o la normativa que regula els coneixements de catal� per accedir a l�Administraci� suposaria tomar les normes m�s importants desplegades en aplicaci� de la Llei de normalitzaci� ling��stica. Per�, com que ho va dir quan tothom ja havia cremat els cartutxos per defensar aquesta darrera, la seva proposta real haur� quedat gaireb� sense cr�tica o resposta, de manera que pot arribar a semblar un mal menor acceptable.

Massa gols per tractar-se d�una badada, cosa que indueix a pensar que darrere hi ha una estrat�gia ben premeditada.

Davant provocacions de personatges com Bauz� no �s gaire productiu respondre-hi frontalment ni acceptar l'envit a la discussi� en els termes en qu� la proposen. La demag�gia no es pot rebatre amb arguments, perqu� no �s argumentativa, sin� que cerca remoure la visceralitat de la gent.

Ara b�, tampoc no podem quedar mans plegades quan qui podria arribar a ser president de les Illes Balears manyucla la q�esti� de la llengua d�una manera que el converteix en indigne d�ocupar aquest c�rrec algun dia.

Qu� podem fer, aleshores? En una situaci� normal, un discurs com el del president del Partido Popular el desqualificaria autom�ticament davant l�opini� p�blica: quin ciutad� confiaria el Govern a un individu que mostra tanta d�ignor�ncia. Si �s ignorant en les q�estions que afecten la llengua, com podem estar segurs que no ho sigui tamb� en les q�estions relacionades amb l�economia, la sanitat, el turisme, etc.?

Una bona estrat�gia podria ser, per tant, fer evident la ignor�ncia del senyor Bauz�, que el desacredita clarament. I fer-la evident amb arguments que la majoria de la gent pugui entendre. Per exemple, hauria estat molt b� que la periodista que l�entrevistava, quan el senyor Bauz� va dir que aqu� no deim got sin� tass�, li hagu�s demanat en quina posici� quedaven els parlants de Menorca o d�Eivissa, que diuen got. O que, quan va dir que aqu� deim capell i no barret, li hagu�s demanat qu� era el fam�s Rasput�n, si no una casa de barrets, o si a ell no li sabia greu que la gent li pos�s el barret d�ignorant.

Una legislatura malbaratada
Llegim al Diari de Balears del 20 de juliol que l�OCB insta el Govern a aplicar el pla de normalitzaci� ling��stica aprovat fa m�s d�un any i onze mesures urgents per la llengua per poder fer un balan� positiu d'aquesta legislatura pel que fa a la pol�tica ling��stica.
Ens temem que els incansables amics de l�OCB pequen d�optimisme, perqu� �s dif�cil que en els poc m�s de nou mesos que queden de legislatura es faci el que no s�ha fet en tres anys. I el balan� d�aquests tres anys en t� ben poc, de positiu. Aquesta haur� estat, malauradament, una legislatura tudada en mat�ria de llengua. En el futur potser qualque estudi�s del tema intentar� trobar una explicaci� a una realitat que a nosaltres ens t� tan perplexos com decebuts.
Aquests tres anys hem vist com des d�una direcci� general de pol�tica ling��stica gestionada pel PSM s�ha fet una pol�tica que el PP podria subscriure sense arrufar gens el nas: subvencions i marxandatge, i poca cosa m�s. Com diu el mestre Albert Bastardas, creure que fer pol�tica ling��stica �s subvencionar una llengua demostra una mentalitat pol�tica conservadora. I regalar paraig�es, gorres o camisetes amb esl�gans buits de contingut frega el rid�cul (a part de ser una tudadissa irresponsable de doblers p�blics). El cas �s que l��nica difer�ncia detectable entre Margalida Tous i el seu predecessor, Miquel Meli�, est� en el discurs: aquest darrer desbarrava cada vegada que badava la boca per parlar de llengua, mentre que de la senyora Tous encara no sabem si en t� cap, de discurs sobre la llengua.
El m�s greu no �s que el Bloc confi�s la pol�tica ling��stica del Govern a una gent, amb Margalida Tous al capdavant, que aviat va demostrar que no donava resposta amb efic�cia als reptes que tenia plantejats. El m�s greu �s que no s�hagi sabut reaccionar a temps per redre�ar la situaci�, cosa que ha perm�s que la manca d�idees i d�actuacions amb incid�ncia real sobre la situaci� social del catal� hagin estat la t�nica dominant aquests darrers tres anys. Aix� sense parlar de la incomprensible descoordinaci� institucional en un moment en qu� l�afinitat pol�tica de les �rees que gestionen la pol�tica ling��stica de les principals institucions de les Balears hauria pogut fer cr�ixer exponencialment l�efic�cia de les actuacions.
Potser hi haur� qui ens qualificar� d�imprudents perqu� considerar� que amb la nostra cr�tica nom�s aconseguim donar ales als partits espanyolistes, sobretot al PP, que ja sabem com actua amb el catal�. A aquests els responem que la prud�ncia no ens ha de fer perdre la capacitat d�analitzar la realitat i de criticar-la. S�n molts els qui l�any 2007 varen confiar en el Bloc i que avui se senten defraudats, perqu� la seva actuaci� en pol�tica ling��stica queda molt lluny del que es comprometien a fer en el seu programa electoral (molt m�s lluny del que les inevitables concessions a un govern de pacte feien preveure). Sigui quina sigui la f�rmula de coalici� amb qu� els partits que integraven el Bloc, amb el PSM al capdavant, es presentin a les eleccions de l�any que ve, hauran de fer molta de feina per recuperar la confian�a dels electors en q�estions de llengua. Comen�ar per fer autocr�tica i recon�ixer que les coses no s�han fet b� pot ser una passa en aquest sentit.

El PP i les basques
Que el PP no �s gaire m�s que el bra� pol�tic de poderosos grups econ�mics espanyols, ho sap tothom. Que el seu objectiu principal no �s treballar pel benestar de les persones, sin� controlar els mecanismes del poder perqu� els grups que serveixen puguin satisfer els seus interessos, tamb�. Que practiquen una ideologia nacionalista espanyola excloent, tamb�. Els ciutadans de les Balears en v�rem tenir una bona mostra durant la legislatura passada, amb la gesti� de la sucursal insular dels neoconservadors espanyols al capdavant d�un Govern d�aparador que ens ha deixat nyaps, deutes, destrossa del territori, mesures contra el catal� i un bon grapat de responsables pol�tics empresonats.
Ara sembla que la sucursal del PP a les Balears ha tornat a rebre de Madrid la consigna que toca fer renou amb la q�esti� ling��stica. I els fidels vassalls de la col�nia d�ultramar, com xotets de cordeta, s�estan afanyant a complir l�ordre amb dilig�ncia. Primer va ser l�exconsellera de Sanitat de Matas, Aina Castillo, i l�endem� l�exvicepresidenta de Matas, Rosa Estar�s. Entre altres coses, pretenen que el catal� nom�s sigui un m�rit a la funci� p�blica i a la sanitat, i fins i tot volen derogar la Llei de normalitzaci� ling��stica i el Decret de m�nims (aprovat l�any 1997 pel mateix Matas). Argumenten que aquesta legislaci� contrav� l�equilibri entre les dues lleng�es oficials! Valga�ns D�u! Si el cinisme fos ronya, els del PP tindrien la pell encetada de tant de gratar!
Que tot plegat �s pura estrat�gia pol�tica �s m�s que evident. Nom�s un detall: ara fa devers un any, el Tribunal Superior de Just�cia de les Balears va anul�lar el Decret 162/2003, amb el qual Matas havia rebaixat el nivell de coneixements ling��stics necessaris per fer feina a l�Administraci� auton�mica. Us podeu imaginar que ara un Govern del PP pretengu�s, no rebaixar el nivell de coneixements de catal�, sin� eliminar aquest requisit? La iniciativa quedaria fora de la llei! I aix�, la senyora Estar�s, que �s llicenciada en Dret i a qui tothom reconeix una intel�lig�ncia notable, ho sap perfectament. Per� tant li fa: es tracta de fer tanta demag�gia com sigui possible per tapar els esc�ndols de la seva nefanda gesti� de la legislatura passada i per anar esgarrapant vots de la ultradreta, no fos cas que els ultranacionalistes espanyols de l�UPD els guanyin terreny per aquest costat.
Ara b�, aquesta estrat�gia els pot sortir ben foradada (de fet, ja els hi va sortir a les eleccions del 2007). A les Balears, el PP tradicionalment ha tingut la seva principal pesquera de vots entre la poblaci� aut�ctona catalanoparlant. I a aquesta gent no la podran tenir enganada sempre, encara que qui els vagi a demanar el vot sigui la cara mallorquina i amable del partit que representen gent com Pere Rotger o Antoni Pastor... Com li explicar� la senyora Castillo, a una padrina mallorquina, que entre el metge foraster que no ent�n el catal� i ella, que t� dificultats per expressar-se en castell�, el PP defensa la llibertat del primer de no saber mallorqu�? O com explicar� la senyora Estar�s a qualsevol pare o mare, mallorquins de soca-rel o no, que el bagatge ling��stic que han transm�s als seus fills o que aquests han adquirit a trav�s del sistema educatiu no els suposar� cap avantatge a l�hora d�accedir a la funci� p�blica d�acord amb els principis d�igualtat, m�rit i capacitat?
Els mallorcalians de vegades ens demanam qu� hem fet, com a poble, per mer�ixer uns pol�tics disposats a actuar en contra nostra d�una manera tan immoral i execrable. D�una manera que produeix una sensaci� molt semblant a la n�usea.

El catal�: una porta oberta
Un amic mallorcali� ens conta que un jove immigrant el va aturar pel carrer per demanar-li una adre�a. El nostre amic li va respondre en catal�: �Mira, has d�anar tot dret, per� �s una mica enfora, a m�s de vint minuts caminant...� Per la cara de sorpresa del jove, el nostre amic va pensar que no l�havia ent�s.
Per� aquest temor es va dissipar tot d�una: �Vint minuts?�, va exclamar el jove, en mallorqu� i amb un somriure a la cara. �S�, potser et convindria agafar l�autob�s o un taxi�, el va aconsellar el nostre amic. �Un taxi? No, no... M�agrada caminar... Moltes gr�cies.� El jove va continuar pel carrer que li havia indicat el nostre amic. De sobte, per�, es va aturar i es va girar cap a ell: �M�agrada sentir mallorqu�. �s m�s d�aqu�, no? M�s normal.� Aquell comentari va servir per reprendre la conversa mentre tots dos feien part del cam� plegats. �Tu el parles molt b�. Com l�has apr�s? Has anat a classes?�, li va demanar el nostre amic. �No, amb amics...�, va respondre el jove. La conversa va fluir amb cordialitat. Va resultar que el jove era del Senegal i que feia vuit anys que vivia a Mallorca.
Fixau-vos en el significat que pren aqu� mantenir l��s de la nostra llengua: parlant en catal� al jove immigrant, el nostre amic venia a dir-li: �Et consider mallorqu� i, per tant, et tract com tractaria qualsevol altre mallorqu�.� El somriure cordial que es va dibuixar en el rostre del jove senegal�s o la necessitat de comentar-ho (el mallorqu� ��s m�s d�aqu�, no?�) s�n indicis que aquella situaci� el va sorprendre de manera positiva. Segurament va experimentar �qui sap si per primera vegada� que deixava de ser tractat com un immigrant i que era tractat com un m�s d�aqu�.
Sovint ens inflen el cap amb la idea que la llengua no ha de ser una barrera (un argument que, curiosament, apliquen al catal� els qui converteixen en murs infranquejables les lleng�es que diuen universals). Heus ac�, en canvi, un exemple que la nostra llengua �s precisament tot el contrari: una porta d�entrada que obre el pas a l�arrelament i a la integraci�. A sentir-se d�aqu�.

El Bloc susp�n a Pol�tica Ling��stica
L�estiu de l�any 2007 molts ens v�rem alegrar de saber que el Bloc es faria c�rrec de la pol�tica ling��stica del Govern. El record de la bona gesti� de Joan Meli� ens feia ser optimistes despr�s del quadrienni negre de desbarats del PP. Per� les expectatives no s�han complert, ni de bon tros. Al comen�ament, la directora general, Margalida Tous, va demanar paci�ncia perqu� el seu equip era novell i necessitava rodatge. I n�hem tinguda, de paci�ncia, per� tot t� un l�mit.
A hores d�ara, Margalida Tous ja ha pogut gestionar el seu primer pressupost, dissenyat d�acord amb el seu projecte d�actuaci� pol�tica. Els sis milions d�euros adjudicats al seu departament per a l�any 2008 no s�n gaire cosa si pensam en la quantitat de fronts en qu� s�hauria d�intervenir, per� semblen un exc�s si tenim en compte la magror dels resultats que han produ�t aquests mil milions de pessetes. De fet, sorpr�n que institucions m�s petites, com l�Ajuntament de Palma o el Consell de Mallorca, amb pressuposts molt m�s redu�ts, siguin capaces de tirar endavant iniciatives molt m�s ambicioses que les promogudes per l�equip de Tous, la majoria de les quals no tenen gaire m�s volada que les que feia el PP, quan no s�n exactament les mateixes (n�hi ha prou que faceu una ullada a la seva p�gina web per comprovar-ho). Qu� se n�ha fet del pressupost? Convindria que qualc� ho explic�s.
Tamb� hem tingut paci�ncia esperant un pla de normalitzaci� ling��stica que no arriba mai. El mes de maig passat, Margalida Tous va anunciar a la premsa que havia iniciat una roda de contactes amb representants de diferents �mbits de la societat perqu� fessin contribucions a aquest pla, que havia d�estar enllestit a final d�any. La majoria ens v�rem alegrar d�aquell anunci, tot i que n�hi va haver que ho interpretaren com una maniobra per curar-se en salut just dos dies abans d�un acte reivindicatiu de l�OCB per demanar una acci� m�s decidida del Govern en pol�tica ling��stica. Finalment, el temps sembla haver donat la ra� als m�s esc�ptics, perqu�, superat de molt el termini anunciat, no tenim not�cia que s�hagi aprovat cap pla.
Ja ha passat una tercera part de la legislatura i els mallorcalians tenim la sensaci� que la inefic�cia i la manca d�idees que v�rem denunciar fa uns quants mesos continuen presidint el departament que dirigeix Margalida Tous. Fer pol�tica ling��stica no �s aconseguir titulars a la premsa espanyolista perqu� s�ha editat un tr�ptic o s�ha enviat una carta a una companyia a�ria. Fer pol�tica ling��stica no �s fer campanyes publicit�ries buides de contingut. Fer pol�tica ling��stica �s planificar i executar accions eficaces que incideixin en la societat i que tenguin repercussions reals en la vida de les persones.
Estaria b� que els responsables del Bloc comen�assin a valorar cr�ticament la situaci� i es plantejassin si la nostra societat es pot permetre el luxe de continuar malbaratant aquesta oportunitat. Si no s�n capa�os de reaccionar aviat, costa d�imaginar amb quina cara ens vindran a explicar el seu programa en pol�tica ling��stica quan, d�aqu� a no res, ens truquin a la porta per demanar-nos el vot. Qui ser� el babau que se�ls creur�, aleshores?

�Ara �s la teva. Parla en catal�: cr�tica raonada a un esl�gan desafortunat
Aquests dies s�ha presentat a la premsa la campanya �Ara �s la teva. Parla en catal�, promoguda pel Govern, el Consell de Mallorca i l�Ajuntament de Palma. Ens alegram que aquestes tres institucions hagin decidit coordinar esfor�os. I ens agradaria poder felicitar-les pel bon resultat d�aquesta coordinaci�. Per�, francament, vist el que es va presentar l�altre dia a la premsa i el que podem veure aquests dies pels carrers, ens temem que haurem de reservar la nostra felicitaci� per a una ocasi� millor.
La campanya consisteix en una s�rie d�anuncis que es difonen a la premsa, a trav�s de tanques publicit�ries i mitjan�ant diversos productes de marxandatge (gorres, camisetes, etc.). L�esl�gan central (i no sabem si �nic) de la campanya �s �Ara �s la teva. Parla en catal�. �s un esl�gan que trobam poc encertat. I intentarem explicar per qu�.
La primera part juga amb el doble sentit de l�expressi� �ara �s la teva�. Els ciutadans que pensam que, efectivament, el catal� �s la nostra llengua entenem que el missatge que ens volen fer arribar �s: �ara ha arribat la vostra oportunitat, el moment tan esperat de poder emprar el catal� sense entrebancs sempre que vulgueu�. Per� els mallorcalians no hem notat cap canvi significatiu que ens faci pensar que ara aix� �s aix�. I, �s clar, la realitat no deixar� de ser com �s perqu� un esl�gan publicitari proclami com ens agradaria que fos. D'altra banda, qu� deu voler dir, aquest ara? Quina �s la difer�ncia entre ara i abans? Hi ha hagut cap canvi qualitatiu remarcable en la pol�tica ling��stica del Govern de les Illes Balears, per exemple, que faci pensar que ara resulta m�s f�cil emprar el catal� que abans? O aquest ara vol dir, simplement, �ara que governam nosaltres, els qui defensam la llengua�? L'experi�ncia d'aquest darrer any ens ha demostrat, ai las!, que el fet que governin els defensors de la llengua no �s necess�riament una garantia de gesti� pol�tica efica� a favor de la llengua i dels qui la parlam.
L'altre sentit de l'afirmaci� deu anar adre�at a les persones que consideren que la seva llengua no �s el catal�, sin� una altra. Els mallorcalians ens demanam com deuen rebre el missatge, aquestes persones? Si s�hagu�s expressat d�una altra manera, m�s com un oferiment a compartir, els qui parlen altres lleng�es podrien haver-se sentit convidats a incorporar el catal� al seu bagatge personal, al costat de l�altra llengua o les altres lleng�es que tenen per pr�pies. En canvi, l�esl�gan de la campanya (�ara �s la teva�) sona tan impositiu i excloent, que sembla m�s aviat un intent d�intromissi� institucional en la vida privada dels individus. Una intromissi� que en el millor dels casos ser� rebuda amb indifer�ncia.
Per� segurament la part m�s criticable de l�esl�gan �s la segona: �parla en catal�. El publicista a qui se li va acudir no degu� passar de primer de carrera, perqu� tothom sap que fa d�cades que en publicitat s�evita expressar de forma imperativa el comportament que es pret�n induir en els individus. Des del �Beba Soberano!�, dels televisors en blanc i negre dels anys seixanta, al �T�agrada conduir?�, dels nostres dies, la publicitat ha evolucionat molt en les formes i en la sofisticaci� del missatge. Sembla, per�, que els caps pensants de la nostra pol�tica ling��stica no han passat de les estrat�gies de m�rqueting de fa quaranta anys.
En definitiva, molts de recursos malbaratats en una campanya de contingut i objectius poc clars, amb un esl�gan desencertat i que dubtam que tengui cap efecte sobre el comportament dels ciutadans o sobre la seva visi� de la nostra llengua. Segons com, de fet, que no tengui cap efecte �s el millor efecte que en podem esperar.

Traducci� simult�nia a IB3... en castell�
Una amiga mallorcaliana ens comenta que fa unes quantes setmanes, en el programa d�IB3 Illes de cinema, varen convidar una actriu alemanya a participar en el col�loqui que es va fer despr�s de la projecci� de la pel�l�cula en qu� ella actuava. En comen�ar la seva intervenci�, la senyora va dir que entenia una mica el mallorqu�, per�, com �s natural, va expressar-se en alemany. La sorpresa va ser que la traductora contractada per IB3 per fer entenedores al p�blic no german�fon les paraules de l�actriu s�expressava... en castell�!
En diverses ocasions hem valorat positivament el canvi que ha fet IB3 en l�aspecte ling��stic durant aquesta nova etapa: un gir de cent vuitanta graus respecte de l��poca del PP. Ara b�, detalls com el que denuncia la nostra amiga s�haurien de vigilar m�s, perqu� contribueixen a donar la idea que sempre hem de menester la crossa de l�espanyol per relacionar-nos amb l�exterior, com si la nostra llengua no fos prou v�lida per comunicar directament el que s�ha dit en una altra llengua.
Costa de creure que els productors del programa en q�esti� no poguessin trobar cap traductor o traductora que parl�s alemany i catal� (nosaltres, de fet, en coneixem uns quants). Si la televisi� auton�mica de les Illes Balears ha de funcionar en catal�, hi ha de funcionar en tots els sentits. Com s�ent�n que, amb doblers p�blics, es contractin professionals (una traductora, en aquest cas) que no tenen la compet�ncia necess�ria per treballar en catal�, quan n�hi ha que s� que la tenen, aquesta compet�ncia?

Pol�tica Ling��stica: entre la inoper�ncia i el desencert (II)
A la p�gina web de la Direcci� General que dirigeix Margalida Tous hi ha penjat un tr�ptic amb el t�tol El catal� sempre i per tot (sic). N�hi ha la versi� catalana i versions en onze lleng�es m�s. El tr�ptic, que s�adre�a als immigrants, cont� algunes inexactituds hist�riques que clamen al cel, com quan diu que a partir dels anys 60, amb el boom tur�stic i l�arribada d�immigrants espanyols, �es va generalitzar l��s del castell� entre tota la poblaci�. A part que aix� �s fals, no sembla un argument gaire feli� per convidar els immigrants a aprendre el catal� i a usar-lo: �Si l��s del castell� �s general entre la poblaci�, quina excentricitat �s aquesta de pretendre que nosaltres aprenguem catal�?�, poden pensar, amb ra�, els immigrants a qui arribi el tr�ptic.
Per� la part m�s irritant del document �s, precisament, la que apareix destacada a la p�gina web, que diu literalment:
�Pots usar el catal� a tots els �mbits: al carrer, als comer�os, als mitjans de comunicaci�, en bars i restaurants... A m�s, �s la llengua de l'administraci�, de l'escola i de la universitat. �s �til a tota hora�.
De quin pa�s deu parlar, la senyora Tous, quan diu aix�? Perqu� la nostra experi�ncia ens duu a pensar que es tracta d�una afirmaci� rotundament falsa. La realitat �s que els catalanoparlants tenim moltes dificultats, en la nostra vida quotidiana, per emprar la nostra llengua: al carrer, als comer�os, com a consumidors de mitjans de comunicaci�, a bars i restaurants, a la consulta del metge, a l�administraci� de just�cia, amb les forces de seguretat, a l�Administraci� perif�rica... i fins i tot a l�Administraci� auton�mica. L�obligaci� de la senyora Tous i del Govern del qual forma part (els ho deim per si encara no ho saben) �s, precisament, treballar perqu� aquestes dificultats desapareguin. Fins avui, per�, no sabem de cap iniciativa de la Direcci� General de Pol�tica Ling��stica que vagi en aquesta l�nia. I �s evident que la realitat no canviar� perqu� en un tr�ptic es proclami que �s d�una determinada manera.
S�n moltes les vies per fer que qualsevol ciutad� que viu a les Balears, independentment del seu origen, se senti convidat a aprendre la nostra llengua i a usar-la (el mateix tr�ptic cont� alguns arguments encertats en aquest sentit), per� no �s honest (i pot acabar sent contraproduent) enganyar la gent amb missatges que falsegen la realitat.

Pol�tica Ling��stica: entre la inoper�ncia i el desencert (I)
Aquestes darreres setmanes hem ensopegat a la premsa amb algunes not�cies sobre la Direcci� General de Pol�tica Ling��stica que dirigeix Margalida Tous. Aix� ens ha omplert d�alegria, perqu� vol dir que al Govern encara hi ha una tal Direcci� General. Com que no n�hav�em sabut res des d�abans de Nadal (fins fa ben poc el darrer comunicat de premsa penjat a la seva p�gina web era de novembre de l�any passat), ten�em por que Francesc Antich no hagu�s decidit prescindir-ne. Per� no, ser-hi, encara hi s�n. Ara, qu� fan �s un misteri dif�cil d�esbrinar. Durant aquests mesos de silenci, hem esperat amb paci�ncia i una mica d�il�lusi� l�anunci dels projectes que el departament de Margalida Tous �supos�vem� estava enllestint. Al capdavall, per�, del part de la muntanya n�ha eixit un ratolinet en forma de tr�ptic informatiu sobre l��s del catal� a l�Administraci� auton�mica. Un tr�ptic, d�altra banda, tan ben pensat que t� la virtut de vendre com una prohibici� del castell� all� que la normativa de refer�ncia (el Decret 100/1990) fixa com la necessitat positiva d�emprar el catal� de manera preferent. Vaja, que la senyora Tous ha regalat als enemics del pa�s i de la llengua carnassa fresca per alimentar el seu pamflet p�trid. I, com era previsible, els llops antimallorquins no han perdut l�ocasi� de fer-hi sang.
D�aix� se�n diu tenir pipella pol�tica, senyora Tous!

Personal sanitari i llengua... a Espanya
L'endem� de Sant Jordi, Gabriel Bibiloni va publicar a Diari de Balears un article ben interessant sobre l'�s del catal� al sistema sanitari. Deia el professor Bibiloni: �si els nostres hospitals es van poblant de metges i altre personal sanitari que no fan un �s efectiu, oral i escrit, de la llengua pr�pia del pa�s, estam construint una sanitat que priva la comunitat catalanoparlant del dret d'una atenci� m�dica �ptima, encara que nom�s sigui perqu� aquesta optimitat requereix el clima de comoditat i confian�a que nom�s es produeix quan metge i pacient es comuniquen en el mateix idioma. Consentirien una cosa diferent els hispan�fons de territoris monoling�es all� en els seus pa�sos?�
I tant que no la consentirien; ni la consenten, de fet.
L'Estat espanyol, sempre vigilant a defensar els drets de l'�nic grup ling��stic amb el qual s'identifica, tot d'una que ha vist que la importaci� de facultatius estrangers podia suposar algun entrebanc per al bon funcionament del seu sistema sanitari, ha fet els ajustaments necessaris a la seva legislaci� a fi de corregir la situaci�.
Vegeu, per exemple, la import�ncia que el Ministerio de Sanidad y Consumo espanyol d�na a la q�esti� a l'hora de regular l'acc�s a les places per fer la formaci� sanit�ria especialitzada (el conegut MIR), que els metges i altre personal sanitari han de rebre abans d'incorporar-se al sistema sanitari espanyol. Citam literalment de l'Ordre SCO/2705/2007 (BOE n�m. 225, de 19 de setembre de 2007):
�Finalmente, la experiencia adquirida en anteriores procesos selectivos respecto al incremento de aspirantes procedentes de estados cuyo idioma oficial no es el castellano [...] ha determinado que en esta convocatoria se exija a dichos aspirantes un conocimiento suficiente del castellano, a fin de garantizar, a trav�s de diplomas oficiales, que los adjudicatarios de plaza est�n en condiciones de adquirir, en el per�odo limitado de tiempo en el que se imparte el programa formativo, los conocimientos, habilidades y aptitudes previstos en cada uno de ellos, mediante la adquisici�n progresiva de responsabilidades y la participaci�n activa del residente en las actividades del centro en el que se est� formando. [...]
�3. Los aspirantes nacionales de estados cuya lengua oficial no sea el castellano, s�lo ser�n admitidos a las presentes pruebas si acreditan un conocimiento suficiente del mismo [...].�
El Decret especifica, m�s envant, quins documents oficials serveixen per a acreditar els coneixements de castell�. Val a dir �i aix� �s important� que el Decret no preveu que es faci cap prova pr�via a aquells aspirants que no puguin acreditar que saben castell�. Ni, per descomptat, preveu cap pla de normalitzaci� adre�at als metges no competents en castell�. L'Estat espanyol �s molt m�s expeditiu a l'hora de regular la q�esti�: exclou de la possibilitat d'integrar-se al sistema sanitari espanyol tothom que no acrediti dominar la llengua del grup ling��stic que l'Estat representa i protegeix.
Els mallorcalians no podem evitar sentir una enveja sana dels nostres ve�ns de ponent. No us passa tamb� a vosaltres, a vegades, de desitjar ser com els espanyols i tenir, com ells, un estat al costat que vetli pels nostres drets i els nostres interessos?