Anarcoefemèrides
http://anarcoefemerides.balearweb.net
Efemèrides anarquistesefemerides2024-03-19T12:16:37Z[19/03] «L'Anarchie» - Míting Comuna (1890) - Míting Comuna (1894) - «Le Tire-Pied» - Assemblea de Les Arenes - «Germinal» - Míting anarquista - 140 Aniversari de la Comuna - Gambon - Brylicki - Magrini - Héritier - Hansmoennel - Gatti - Gialluca - Portolés - Mallén - Llorens - Alemany - Torremocha - Moreno - Timoneda - Trapero - Faggioli - Baudart - Rouif - Comaschi - Barreiro - Benoît - Izquierdo - Michaud - Cruz - Montero
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139913
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[19/03] «L'Anarchie» -
Míting Comuna (1890) - Míting Comuna (1894) -
«Le Tire-Pied» - Assemblea de Les Arenes -
«Germinal» - Míting anarquista - 140
Aniversari de la Comuna - Gambon - Brylicki - Magrini -
Héritier - Hansmoennel - Gatti - Gialluca -
Portolés - Mallén - Llorens - Alemany -
Torremocha - Moreno - Timoneda - Trapero - Faggioli - Baudart - Rouif -
Comaschi - Barreiro - Benoît - Izquierdo - Michaud - Cruz -
Montero</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides
del 19 de març</big><o></o></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/premsa3.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 641px;" alt="Premsa obrera" title="Premsa obrera" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/premsa3.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Premsa obrera</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Surt </span><i style="font-weight: bold;">L'Anarchie</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
El 19 de març de 1887 surt a París
(França) el primer número del periòdic
<i>L'Anarchie.
Journal des revendications justicières des deux millions de
français privés
arbitrairement de leurs droits par des tribunaux sans mandant.</i>
La redacció
era a la seu del periòdic <i>Le Scandale</i> i
fou redactat per Jules Morel,
amb textos de </span><span lang="CA">Beccaria, </span><span lang="CA">l'«anarquista»
Jesús, </span><span lang="CA">Sòcrates
i Voltaire. Només
sortiran dos números més, el 26 de
març i el 2 d'abril
d'aquell any.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingcomuna1890.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 906px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingcomuna1890.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de l'acte</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Míting de
commemoració de la Comuna:</span> El 19 de
març de 1890 se celebra al South Place Institute
del barri de Finsbury de Londres (Anglaterra) un míting per
commemorar la
proclamació de la Comuna de París organitzat per
la Socialist League (Lliga
Socialista). En el míting intervingueren destacats
intel·lectuals socialistes i
anarquistes, com ara Benjamin Feigenbaum, Robert Bontine Cunninghame
Graham,
Piotr Kropotkin, Errico Malatesta, Edward i Eleanor Marx Aveling,
William
Morris, Charles Wilfred Mowbray, David John Nicoll, Henry Halliday
Sparling i
John Turner, entre d'altres. Durant l'acte es cantaren
cançons revolucionàries
i es va vendre literatura obrera en diferents idiomes.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingcomuna1894.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 883px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingcomuna1894.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de l'acte</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Míting de
commemoració
de la Comuna:</span> El 19 de març de 1894 se celebra
a l'Store Street Hall de Londres
(Anglaterra) un míting de commemoració de la
proclamació de la Comuna de París
organitzat per les English Socialist Societies (ESS, Societats
Socialistes
Angleses). En aquest acte, presidit per Henry Mayers Hyndman,
intervingueren
destacats intel·lectuals socialistes i anarquistes, alguns
d'ells exiliats, com
ara Eleanor Aveling-Marx, Annie Besant, Bordes, John Burns, Adolphe
Smith
Headingley, F. Hicks, Frank Kitz, Piotr Kropotkin, Francesco Saverio
Merlino,
William Morris, Henry Halliday Sparling, Charlotte Wilson, entre
d'altres. Durant
l'acte un cor interpretà cançons
revolucionàries.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/letirepied.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 271px;" alt="Capçalera del primer número de "Le Tire-Pied"" title="Capçalera del primer número de "Le Tire-Pied"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/letirepied.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
del primer número de <span style="font-style: italic;">Le Tire-Pied</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Le Tire-Pied</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 19 de
març de 1890 surt
a Nancy (Lorena, França) el primer número del
setmanari anarquitzant <i style="">Le Tire-Pied. Tribune
Libre. Organe des travailleurs et des
revendications sociales. La Nation. La Loi</i>. Portava una cita
de la <i style="">Declaració dels Drets de
l'Home i del
Ciutadà</i>:
«Quan el Govern viola els drets del Poble, la
insurrecció
és, pel
Poble i per a cada part del Poble, el més sagrat dels drets
i el
més
indispensable dels deures.» Aquesta publicació
rebé
el nom de «Tirapeu» gràcies
a la importància que la indústria sabatera tenia
a la
ciutat de Nancy. D'antuvi
reivindicava la «República Social i
Democràtica» i, més tard, la
«Revolució
Social», suprimint els epígraf de «La
Nació» i «La Llei» de la
capçalera a
partir del número 14 (19 de juliol de 1890). El responsable
de
la redacció va
ser Margonet i el gerent, primer, Prosper Schaff i, després,
Auguste Flageolet. Jacques Boisson va ser el corresponsal a Marsella.
Molts d'articles feien referència al món sindical
–ajudà a crear dues Cambres
Sindicals– i a la indústria sabatera. Trobem
articles de
Camélinat, Sébastien
Colin, Henry Collot, De Vhine, Camille Flammarion, Frascati, Henri
Gaté, G.
Gougeonneau, E. Harmand, E. Henry, Léon Housel,
Eugène
Humbert, Jehan, Jehanpierre,
J. Joly, A. Laisant, Malato, Maringery, Jean Marsal, Léon
Mège, Mélo-Méli, Miserey,
Moignardon, E. Odin, Mariette Pokalska, Quételet, Jean
Richepin,
Séverine,
Aurélien Scholl, Schoumaker, Tire-Larigot, C. Tout,
Véronique, Louis Villate,
etc. En sortiren 26 números fins a l'11 d'octubre de 1890 i
quatre números més
en una segona època entre el 25 d'abril i el 16 de maig de
1891.
Nombrosos
números sortiren amb publicitat. Tenia força
relació amb <i style="">La Révolte</i>,
periòdic anarcocomunista de Jean Grave, del qual va fer
propaganda i publicà articles.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/lesarenes.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 332px;" alt="Exterior de la plaça de braus Les Arenes (19 de març de 1919)" title="Exterior de la plaça de braus Les Arenes (19 de març de 1919)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lesarenes.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Exterior de la plaça
de braus Les Arenes (19 de març de 1919)</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Assemblea de Les Arenes:</span>
El 19 de març de 1919 a la plaça de braus de
Les Arenes de Barcelona (Catalunya) es realitza una gegantesca
assemblea on es
decideix el final de la Vaga de La Canadenca. El dia anterior s'havia
realitzat
un gran míting al Teatre del Bosc de Gràcia
(Barcelona) on el Comitè de Vaga
havia d'informar sobre el resultat favorable de la
negociació del conflicte
(readmissió dels acomiadats, augment dels salaris i jornada
de vuit hores) amb
l'empresa («Riegos y Fuerzas del Ebro», filiat de
l'empresa canadenca
«Barcelona Traction Light and Power»), a traves de
la mediació del governador
civil, i decidir sobre el retorn a la feina; però com que
milers de
treballadors es van quedar a les portes, es va decidir que
s'organitzaria una
assemblea a la plaça dels braus l'endemà. A
l'assemblea de Les Arenes van
assistir entre 20.000 i 50.000 treballadors, ja que la plaça
es va omplir de
gom a gom i milers d'obrers van quedar sense poder-hi entrar. En
iniciar-se
l'acte els assistents ovacionaren el Comitè de Vaga que
durant 44 dies havia demostrat
una gran seguretat i molta habilitat. Començà
Simó Piera donant a conèixer els
acords de la vaga, continuaren Josep Díaz, Rafael
Gironès, Francesc Miranda
Concha i, finalment, Salvador Seguí. Els oradors tenien
grans dificultats per
fer-se escoltar, de primer, per l'entusiasme existent i
després per la
disconformitat que expressaven els sectors més
radicalitzats, partidaris de
continuar la vaga fins que tots, absolutament tots, els empresonats
fossin en
llibertat. La intervenció de Salvador Seguí, en
català, és d'antologia i va fer
que l'auditori canviés de parer; en acabar Seguí,
Piera, com a cap del Comitè
de Vaga, va preguntar a tots els reunits: «Esteu conformes a
anar demà a
treballar?», i un sí unànime li
contestà. El 20 de març els treballadors van
tornar a la feina, però aquella gran vaga encara va ser
represa. Passat el
termini que s'havia concedit perquè fossin alliberats els 79
presos que
quedaven sotmesos a la jurisdicció militar, encara
continuaven en les mateixes
condicions. Joaquín Milans del Bosch, capità
general de Catalunya, i Severiano Martínez
Anido, governador militar de Barcelona, partidaris resoluts de trencar
les
negociacions i d'iniciar la persecució, boicotejaren els
acords del governador
civil i del Govern. El Comitè de Vaga no va tenir altra
sortida que complir la
paraula donada a Les Arenes i llançar la consigna de vaga
general a tot Catalunya
el 24 de març de 1919.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/parlamentseguiarenes.html" target="_blank">Parlament de Salvador Seguí en
l'assemblea de la plaça de braus de Les
Arenes (Barcelona, 19 de març de 1919)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/germinal1920.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 833px;" alt="Portada del primer número de "Germinal"" title="Portada del primer número de "Germinal"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/germinal1920.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
del primer número de <span style="font-style: italic;">Germinal</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Germinal</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 19 de
març de 1920 surt a
Salvador de Bahia (Bahia, Brasil) el primer número del
setmanari socialista i
anarquista <i style="">Germinal. Semanario de
propaganda socialista e defeza do proletariado. Actualidades, artes e
letras</i>.
Aquesta publicació, que nasqué com a
conseqüència de la vaga general de juny de
1919, era l'òrgan d'expressió oficiós
del Sindicato dos Pedreiros, Carpinteiros
e Demais Classes (SPCDC, Sindicat de Paletes, Fustes i Altres Classes)
i va
estar dirigit per Agripino Nazareth. Els seus articles són
de temàtiques molt
diverses (sindicalisme, notícies orgàniques,
teoria, comentaris polítics,
poesies, etc.). El periòdic participà, i
ressenyà, el III Congrés Obrer
Brasiler, celebrat entre el 23 i el 30 d'abril de 1920 a Rio de Janiero
(Rio de
Janeiro, Brasil). Hi trobem textos d'Everardo Dias, Silvio Figueiredo,
Antonio
Galaor, José Dos Santos Gomes, Luis Ma. López,
Eustacho Marinho, Astrojildo
Pereira, Adolpho Porto, Alvaro de Sant'Anna i Lev Tolstoi, entre
d'altres. Publicà
propaganda comercial. Només sortiren dos números
més, el 3 d'abril i l'1 de
maig de 1920. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 559px; height: 477px;" alt="Ressenya del míting publicada en "La Vanguardia" del 21 de març de 1933" title="Ressenya del míting publicada en "La Vanguardia" del 21 de març de 1933" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mitinganarquista1933.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Ressenya
del míting publicada en <span style="font-style: italic;">La Vanguardia</span> del
21 de març de 1933</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Míting
anarquista:</span> El 19 de març de 1933 se celebra al
Palau de les Arts Decoratives
de Montjuïc de Barcelona (Catalunya) un gran míting
de suport a la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) organitzat pels grups i ateneus
llibertaris
barcelonins. Va ser presidit per Tomás Herreros Miguel i hi
van parlar Bru
Lladó Roca, Francesc Isgleas Piernau, Josep Claramunt Creus,
Frederica Montseny
Mañé, Abelardo Saavedra del Toro i Liberto
Callejas, com a director de <i style="">Solidaridad Obrera</i>.
Els oradors atacaren
la política social del govern republicà. En
acabar l'acte, els congregats victorejaren
la FAI i l'anarquia. A la sortida, grups d'obreres efectuaren una
col·lecta a
favor dels presos socials.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 849px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/140aniversaricomuna.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de l'acte</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Celebració del
140 Aniversari de la Comuna:</span> El 19 de març de
2011 se celebra als locals del
Melbourne Anarchist Club (MAC, Club Anarquista de Melbourne) al barri
de
Northcote de Melbourne (Victòria, Austràlia) una
jornada de celebració del 140
aniversari de la proclamació de la Comuna de
París. Els actes, organitzats pel MAC,
comptaren amb una lectura dramatitzada de l'obra <i style="">The
Day of The Commune</i>, versió anglesa de l'obra de
Bertolt Brecht <i>Die
Tage der Commune</i><span style="">; un concert
acústic de Brendan McGloin; una sessió
discogràfica a càrrec del discjòquei
Hamburger
Lady; i la presentació del número zero de la
publicació anarquista <i>Black
Light</i>.</span><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/gambon1.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 629px;" alt="Charles-Ferdinand Gambon" title="Charles-Ferdinand Gambon" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gambon1.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Charles-Ferdinand Gambon</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Charles-Ferdinand Gambon:</span>
El
19 de març de 1820 neix a Bourges
(Centre, França) el revolucionari Charles-Ferdinand Gambon.
Sos
pares es deien Charles Marie Gambon, perit taxador, i Vitoire
Élisabeth Borges.
Advocat d'antuvi i
magistrat després, republicà moderat primer i
socialista revolucionari més
tard, va acabar militant en l'anarquisme i el pacifisme.
Advocat amb 19
anys, es va instal·lar a París on va editar en
1840 <i style="">Le Journal des Écoles</i>.
En 1846 va retornar a Bourges per problemes
de salut i va ser nomenat jutge suplent del Tribunal de
Cosne-sur-Loire, però
va ser suspès l'any següent per haver refusat, en
un banquet, brindar pel rei
Lluís Felip I de França. En 1848 va ser un dels
caps del moviment republicà de
la seva zona i va ser elegit el 23 d'abril de 1848 diputat per la
Nièvre. Es va
oposar a la repressió de juny de 1848 i va ser reelegit en
1849, però, acusat
de complot, va ser condemnat per l'Alta Cort de Versalles el 13 de
novembre de
1848 a la deportació per «incitació a
la guerra civil» i tancat a
Belle-Île-en-mer i després a Còrsega
fins a 1859. Un cop alliberat es va
establir com a agricultor a
Sury-près-Léré, on tenia una
propietat, sempre sota
vigilància regular de la policia política. En
1869 en <i style="">La Marseillaise</i> va fer una
crida perquè tothom que no reconeixia
l'Imperi es negués a pagar els imposts; el fisc en
resposta li va
embargar una vedella i la va posar en venda, però Rochefort
va organitzar una
subscripció popular per rescatar-la i la «Vaca de
Gambon» va esdevenir
llegendària pel gran ridícul imperial. En aquesta
època es va adherir a
l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) i a la
Federació de
Societats Obreres. El 8 de febrer de 1871 va ser un dels quatre
candidats
socialistes revolucionaris elegits per l'Assemblea Nacional. El 26 de
març de
1871 va ser elegit membre de la Comuna de París i designat
com a procurador, va
rebutjar el càrrec, ben conscient dels mals de la
justícia i de la presó. Va
ser partidari d'ajudar a l'aixecament de les poblacions de la
província, amb la
intenció de formar una gran federació de comunes.
Present a les últimes
barricades del 28 de maig, va poder fugir de la carnisseria
gràcies a un
passaport fals i, després d'arribar a Bèlgica i
ser expulsat, es va refugiar a
Suïssa. El V Consell de Guerra el va condemnar en
rebel·lia el 23 de novembre
de 1871 a 20 anys de treballs forçats i un anys
més tard, el VI Consell de
Guerra el condemnar a mort. A Suïssa militarà en la
Federació del Jura i farà
propaganda anarquista, fundant a Ginebra amb Gustave Cluseret <i style="">Le</i> <i>Bulletin de la Commune</i>.
Al seu
retorn a França després de l'amnistia, el 1880,
pren part en el moviment
anarquista al costat de Louise Michel, sense trencar amb els
socialistes
revolucionaris, ja que serà elegit diputat radical per la
Nièvre entre 1882 i
1885. Defensarà els anarquistes lionesos empresonats en el
procés de 1883. És
autor del cèlebre eslògan pacifista
«Guerra a la guerra», que es va publicar en
<i>Le Cri du Peuple</i>. Entre els seus llibres podem
destacar <i>La revanche
de la France et de la Commune</i> (1871) i <i>Réponse
à l'Assemblée
«souveraine» de Versailles. La dernière
Révolution</i> (1872). <span style="">Charles-Ferdinand
Gambon</span> va morir en
la misèria el 16 de setembre de 1887 a Cosne-sur-Loire
(Borgonya, França) a
casa d'uns amics. En 1983 Jean-Yves Mollier va editar les seves
memòries sota
el títol <i style="">Dans les bagnes de
Napoleon III</i>.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/brylicki.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 588px;" alt="Foto policíaca d'Adolf Brylicki (1900)" title="Foto policíaca d'Adolf Brylicki (1900)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/brylicki.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca d'Adolf Brylicki (1900)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Adolf Brylicki:</span> El
19 de març de 1852 neix a Cracòvia (Imperi
Austríac; actualment Polònia)
l'anarquista Adolf Brylicki –també citat com <i style="">Adolphe</i> <i style="">Brilitzki</i>.
Sabater de professió, entre 1875 i 1881 residí a
Budapest (Imperi
Austrohongarès; actualment Hongria), on s'adherí
al moviment anarquista.
Posteriorment s'establí a Viena (Imperi
Austrohongarès, actualment Àustria), on
fou un dels redactors de <i style="">Schuhmacher-Fachblatt</i>,
periòdic del Sindicat de Sabaters. El gener de 1884 va ser
expulsat de l'Imperi
Austrohongarès. Entre 1884 i 1885 visqué a Sankt
Gallen (Sankt Gallen, Suïssa),
on treballà de sabater i, segons els informes
policíacs, passava il·legalment
propaganda anarquista al seu país. En 1885 va ser detingut a
Ginebra (Ginebra,
Suïssa) i el 3 de juny de 1885 es va decretar la seva
expulsió, juntament amb
altres 20 anarquistes (Gaspard Bodenmüller, Jacques Brenner,
Théodore Daschner,
Jean Dorst, François Fitzek, Jean Grave, Charles Halbed,
Louis Heilmann, François
Jonata, Joseph Klinger, Joseph Koubsky, Auguste Leohnard,
Étienne Nikitscher, Antoine
Nowack, Jacques Nowotny, Henri-Frédéric-Jules
Petersen, Jules Remlinger, Paul Schultze,
Jacques Wakenreuter i François Zahradniczek). Encara que no
havia cap prova que
aquestes 21 persones haguessin comès cap delicte, van ser
expulsades pel simple
fet de ser anarquistes. A França sembla que
s'establí d'antuvi a Marsella
(Provença, Occitània) i posteriorment a
París, on col·laborà possiblement en <i style="">La Révolte</i> de Jean Grave. El 7
de maig
de 1892 va ser expulsat de França. Després d'una
estada a Anvers (Anvers,
Flandes), en 1893 retornà a França, on se li va
decretar l'expulsió en dues
ocasions. A Lillers (Nord-Pas-de-Calais, França)
fundà un grup anarquista del
qual formaren part els sabaters Gravelle i Dégrugilliers. La
primavera de 1900
passà de França a Suïssa,
però les autoritats helvètiques, comprovant que
tots
els Estats europeus l'hi tenien prohibida l'entrada, el portaren a la
frontera
austrohongaresa. Detingut immediatament per il·legalisme, va
ser interrogat per
la policia de Cracòvia que sospitava que preparava un
atemptat contra
l'emperador; finalment, però, va ser alliberat un mes
més tard per manca de
proves. A partir d'aquí es va perdre el seu rastre. La
policia austríaca va
enviar el 26 de setembre de 1900 un informe policíac sobre
la seva persona a la
policia sueca. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 456px; height: 349px;" alt="Foto policíaca de Santo Magrini (ca. 1894)" title="Foto policíaca de Santo Magrini (ca. 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/magrini.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Santo Magrini (ca. 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Santo Magrini:</span> El
19 de març de 1861
neix a Imola (Emília-Romanya, Itàlia)
l'anarquista Santo Andrea Magrini. Sos
pares es deien Archange Magrini i Anna Galacci. Es guanyava la vida
fent de
cambrer i de cuiner. Desertà de l'exèrcit
italià i es refugià a França. El 22
de febrer de 1892 se li va decretar l'expulsió de l'Estat
gal, refugiant-se a
Londres (Anglaterra). S'establí al barri londinenc
d'Islington i cada diumenge
es reunia al domicili d'Ernest Delebecque (<i style="">Legoff</i>)
amb altres anarquistes italians exiliats i francesos, com ara
François Duprat, el
sabater Greniti, Armand Lapie, Louis-Auguste Letellier, Errico
Malatesta, Émile
Pouget i Clovis Sicard, entre d'altres. Segons els arxius
policíacs era un
«artista del desvalisament». En 1894 el seu nom
figurava en una llista de la
policia ferroviària dels anarquistes a controlar en els
passos fronterers. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/heritier/heritier01.gif"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 595px;" alt="Louis Héritier [IISH]" title="Louis Héritier [IISH]" src="http://www.estelnegre.org/documents/heritier/heritier01.gif" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Louis
Héritier [IISH]</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Louis Héritier:</span>
El
19 de març de 1862 –algunes fonts citen el 25 de
març de 1861– neix a Ginebra
(Ginebra, Suïssa) l'anarquista, i després destacat
dirigent socialista, Louis
Héritier. Es guanyava la vida fent de mecànic.
Marxà cap a París (França), on
es relacionà amb els grups seguidors de Louis Auguste
Blanqui. El 14 de
desembre de 1880 se li va decretar l'expulsió de
França. Durant un míting
celebrat el 18 de març de 1881 a Ginebra, on els anarquistes
russos parlaren
sobre el recent atemptat mortal contra el tsar, dirigí unes
paraules en honor
dels magnicides, però, encara que va ser escoltat per la
policia, no va patí
represàlies. L'agost de 1881 fou un dels signants, amb
altres (Claude
Thomachot, Georges Herzig, F. Boralay, H. Nicoud, L. Ryss, A. Bongard,
Ed.
Briffod, E. Mayer, L. Dupraz), d'un manifest de protesta contra
l'expulsió de
Piotr Kropotkin. En 1883, després de la
prohibició de l'aferrament d'un gran
cartell roig redactat en francès i en alemany fent una crida
a la commemoració
de la Revolució alemanya de 1848 i de la Comuna de
París, els anarquistes van
aferrar sense autorització un petit cartell en paper vermell
on s'anunciava una
reunió pública per al 17 de març. A
finals de juliol intentaren de bell nou
aferrar cartells, fet que va provocar un enfrontament amb la policia
davant de
l'Ajuntament de Ginebra; detingut, juntament amb el periodista Louis
Grussel i
l'ajudant mèdic rus Pierre Laquière,
restà algunes setmanes empresonat. El 5 de
setembre d'aquell any va ser jutjat i absolt, ben igual que els seus
sis
companys processats, i alliberat immediatament. El setembre de 1884 les
autoritats federals suïsses el consideraven com un dels
principals anarquistes
ginebrins, amb Jean Grave, Antoine Perrare, François
Dumartheray i altres, i,
sense mitjans de subsistència, vivint a costa dels companys
anarquistes. En
1894 el seu nom figurava en un llistat d'anarquistes a controlar
establerta per
la policia ferroviària de fronteres francesa.
Després de diverses estades a
Alemanya (Berlín i Magdeburg), on entrà en
contacte amb els cercles socialistes
reformistes, a partir de 1892 formà part del corrent
sindicalista legalista i,
amb Jean Sigg, fundà aquell any el Parti Ouvrier Socialiste
Genevois (POSG,
Partit Obrer Socialista Ginebrí). Entre el 22 i el 25 de
desembre de 1893
assistí com a delegat del POSG al II Congrés
Internacional dels Estudiants i
Antics Estudiants Socialistes que se celebrà a Ginebra. En
aquesta època
col·laborà en les revistes parisenques <i style="">La
Revue Socialiste</i> (1895) i <i style="">Le
Devenir
Social</i> (1896), i l'alemanya <i style="">Die
Neue
Zeit</i> (1895-1896). Va ser nomenat diputat al Gran Consell de
la República i
Cantó de Ginebra i treballà al Secretariat Obrer
de Llengua Francesa de Lausana
(Vaud, Suïssa). És autor de <i style="">Une
honte
pour notre pays. Brochure écrite au point de vue purement national</i>
(1889),
<i style="">Le parti socialiste ouvrier et son rôle.
</i><i style="">Brochure publiée sous les auspices
du Comité électoral
ouvrier socialiste. (Genève, 5 novembre 1892)</i>
(1892), <i style="">Jean-Paul Marat avant 1789</i>
(1896) i <i style="">Geschichte der französischen
Revolution von 1848 und der zweiten Republik in volksthümlicher
Darstellung</i>
(1898, amb Wilhelm Eichhoff i Eduard Bernstein), entre d'altres.
Considerat un dels
pares del socialisme reformista suís, Louis
Héritier va morir tísic el 19 d'agost
de 1898 a Ginebra (Ginebra, Suïssa).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/heritier/heritier.html" target="_blank">Louis Héritier
(1862-1898)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/hansmoennel/hansmoennel02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 407px;" alt="Notícia de la detenció de Laurent Hansmoennel i Alphonse Roussel apareguda en el diari parisenc "Le Siècle" del 9 de desembre de 1912" title="Notícia de la detenció de Laurent Hansmoennel i Alphonse Roussel apareguda en el diari parisenc "Le Siècle" del 9 de desembre de 1912" src="http://www.estelnegre.org/documents/hansmoennel/hansmoennel02.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la detenció de Laurent Hansmoennel i Alphonse Roussel
apareguda en el diari parisenc <span style="font-style: italic;">Le Siècle</span>
del 9 de desembre de 1912</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Laurent
Hansmoennel:</span> El 19 de març de 1893 neix a
Levallois-Perret (Illa de França,
França) l'anarquista, sindicalista revolucionari i
antimilitarista Laurent
Hansmoennel. Sos pares es deien Louis Augustin Hansmoennel i Marie
Grauffel, i
regentaven una botiga de queviures. El setembre de 1911 era membre de
la
Joventut Sindicalista del Transport del departament del Sena i a
començament de
1912 va ser nomenat secretari del Comitè d'Entesa de les
Joventuts
Sindicalistes del Sena, a les quals representà com a delegat
observador el 18
de febrer de 1912 en el Congrés de les Joventuts
Sindicalistes de l'Oest
celebrat a Rennes (Bretanya) i del qual va publicar una ressenya en <i style="">La Vie Ouvrière</i>. En 1912
col·labora en <i style="">Le Mouvement
Socialiste</i>. El 4 de
desembre de 1912 va ser detingut, juntament amb François
Parmeland, el qual
l'havia succeït al front del secretariat del Comitè
d'Entesa, i Alphonse Roussel,
arran de la detenció de diversos anarquistes
antimilitaristes (Louis Lecoin,
Pierre Ruff, etc.) que van signar un manifest en <i style="">Le
Mouvement Anarchiste</i>, text que va ser acusat per les
autoritats
de «sabotejar la mobilització»,
però finalment ell no va ser processat.
Posteriorment va ser nomenat novament secretari del Comitè
d'Entesa i fou un
dels animadors del Congrés de les Joventuts Sindicalistes
del Sena, celebrat
entre el 27 de juliol i el 10 d'agost de 1913, i on s'oposà,
defensant la línia
confederal, contra la radicalització d'una part de les
Joventuts Sindicalistes.
A finals d'agost de 1913, amb altres 17 membres del Comitè
d'Entesa, cosignà un
cartell antimilitarista titulat «Infamie»; per
aquest fet, el 3 de setembre de
1913 va ser inculpat, amb altes companys (Charles Bedouet, Fernand
Bellenger, René
Bertin, Oreste Capocci, Edgar Davoust, Louis Lebuet i Alphonse
Roussel), per
«incitació de militars a la
desobediència», però tot el
procés va ser
sobresegut el 16 de desembre de 1913. El setembre de 1913 va ser cridat
a files
per a fer el servei militar i destinat com a soldat de segona classe al
167
Regiment d'Infanteria de Toul (Lorena, França). El febrer de
1914 intentà crear
un grup antimilitarista dins de la caserna, però,
estretament vigilat per les
autoritats militars i amb el correu obert i censurat, li va ser
impossible
portar a bon port els seus plans. Quan esclatà la Gran
Guerra, participà
activament en la defensa de França, justificant la seva
presa de posició en una
carta enviada a Pierre Monatte el 5 de novembre de 1914. Enviat a
primera línia
del front, Laurent Hansmoennel va morir oficialment el 12 de desembre
–13 de
desembre segons algunes fonts– de 1914 en acció de
guerra al bosc de Remières (Seicheprey,
Lorena, França). Va ser condecorat pòstumament
amb la Creu de Guerra amb
Estrella de Plata.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/hansmoennel/hansmoennel.html" target="_blank">Laurent
Hansmoennel (1893-1914)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/gatti/gatti01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 397px;" alt="Gino Gatti (ca. 1920)" title="Gino Gatti (ca. 1920)" src="http://www.estelnegre.org/documents/gatti/gatti01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Gino
Gatti (ca. 1920)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Gino Gatti:</span> El 19
de març de
1901 neix a Corana (Llombardia, Itàlia) l'anarquista
expropiador Giuseppe
Baldi, més conegut com <i>Gino Gatti</i>.
Sembla que fou capità d'enginyers de
l'Exèrcit italià i lluità en la Gran
Guerra. Entre 1919 i 1922 desenvolupà al
seu poble i comarca una intensa propaganda subversiva
llibertària, participant
com a orador en diferents actes i en diverses manifestacions. Emigrat a
l'Argentina,
entre 1923 i 1925 treballà de cambrer a Buenos Aires. En
1928 s'instal·là a
Villa La Perla (Temperley, Buenos Aires), on visqué amb
altres companys
anarquistes, com ara Severino di Giovanni. Després
s'integrà en el grup
expropiador de Miguel Arcàngel Roscigna, que preparava una
fuga de militants
anarquistes tancats al penal de Punta Carretas de Montevideo (Uruguai);
aquesta
evasió es realitzà el 18 de març de
1931 i havia estat l'encarregat, gràcies
als seus coneixements sobre construcció de fonaments i
d'explosius, de
realitzar el túnel, autèntica obra d'enginyeria,
que possibilità la fuita. A
partir d'aquesta data serà conegut en els cercles
anarquistes com <i>El
Ingeniero</i>. El 8 d'abril de 1931 l'ambaixada italiana de
Buenos Aires,
gràcies a informacions de la policia política de
la capital, en col·laboració
amb la policia de Montevideo, informà a les autoritats
feixistes romanes de les
seves activitats de contraban i de trasllat de militants anarquistes
gràcies a
una llanxa a motor. En aquesta època, amb sa companya
Primina Romano –germana
de Giuseppe Romano (<i>Remé</i>), anarquista
expropiador del grup de Severino
di Giovanni– i sa filla de set anys, serà
activament buscat
per la policia.
Fins i tot Arturo Bocchini, cap de la Polizia de Stato i creador de
l'Opera di
Vigilanza e Repressione dell'Antifascismo (OVRA), policia
política feixista,
ordenà personalment la seva recerca per evitar que
desembarqués a Europa. L'11
de juny de 1931 fou un dels activistes, amb Juan Antonio
Morán i altres, que
assassinà a Avellaneda el major de l'Exèrcit
José W. Rosasco, cap de la policia
política de La Plata de la dictadura del general
José Félix Uriburu i
interventor policíac d'Avellaneda i responsable de la
repressió contra el
moviment anarquista. El 17 de març de 1933 fou detingut a
Córdoba, jutjat el
juliol i condemnat a set anys de presó a purgar al penal
d'Ushuaia. Durant el
judici confessà que havia participat com a
«tècnic d'evasions» en les obres
d'una dotzena de presons i que gràcies als seus serveis
més de cent presoners
havien recobrat la llibertat. Pels seus coneixements tècnics
s'encarregà de la
planta elèctrica d'Ushuaia, per la qual cosa gaudia d'una
certa llibertat de
moviments a la colònia penitenciaria. A finals dels anys
quaranta recobrà la
llibertat. Gino Gatti va morir el 27 d'agost de 1989 a Buenos Aires
(Argentina). <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/gatti/gatti.html" target="_blank">Gino Gatti (1901-1989)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/gialluca/gialluca01.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 478px;" title="Giuseppe Gialluca en una foto policíaca" alt="Giuseppe Gialluca en una foto policíaca" src="http://www.estelnegre.org/documents/gialluca/gialluca01.jpg" /></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Giuseppe
Gialluca en una foto policíaca</small><span lang="CA"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Giuseppe
Gialluca:</span> El 19 de març de 1901 neix a
Castellammare Adriatico (Abruços,
Itàlia) el militant comunista i després
anarquista Giuseppe Gialluca. Sos pares es deien Alderico Gialluca i
Giovanna De Amicis. L'agost
de 1922, com a militant comunista i treballador mecànic dels
ferrocarrils, va
participar activament en la vaga general antifeixista. En 1923 fou
acomiadat i
començà a treballar amb son germà
Renato i l'antic ferroviari Antonio Colucci
com a ferrer i forjador. A començaments de 1928
emigrà clandestinament a França
i s'instal·là a La Ciutat (Occitània),
on entrà en el cercle llibertari de
Giulio Bacconi, Adarco Giannini, Dario Castellani, Fosca Corsinovi i
Giovanni
Dupuy, esdevenint anarquista. A finals de 1929 marxà a
París, on s'adherí al
grup anarquista editor del periòdic <i>Fede</i>,
el director del qual era
Virgilio Gozzoli. Durant l'estiu de 1931 partí cap a
Barcelona (Catalunya), on
participà en diverses manifestacions. De bell nou a
França, treballà en la
Llibreria Moderna de París. En 1933 fou detingut per
expulsar-lo, però poc després
el trobem a Nantes. A començaments de 1935, ben igual que
molts altres
refugiats italians, fou detingut per no respectar el decret
d'expulsió. En
aquesta època participà activament en les
reunions dels anarquistes italians a
París per organitzar la lluita contra la política
d'immigració de les
autoritats franceses i en favor del dret d'asil. Marxà a
Espanya tot d'una
d'assabentar-se de l'aixecament feixista i el 10 d'agost de 1936
s'enrolà com a
milicià en la «Columna Tierra y
Libertad», combatent a Talavera, Toledo, Madrid
i Terol. L'agost de 1937 retornà a França amb
Vincenzo Mazzone, Luigi Fracassi
i Tomaso Serra. Detingut a Perpinyà, fou condemnat pel
tribunal de Cervera de
la Marenda a 24 dies de presó per
«infracció del decret
d'expulsió». A
començaments de 1939 el trobem a Nantes. Després
de la II Guerra Mundial
retornà a Itàlia. Giuseppe Gialluca va morir el
21 de maig de 1987 a Pescara
(Abruços, Itàlia).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/gialluca/gialluca.html" target="_blank">Giuseppe Gialluca (1901-1987)</a></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 485px; height: 1317px;" alt="Necrològica de José Portolés Rodríguez apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" de l'11 de maig de 1961" title="Necrològica de José Portolés Rodríguez apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" de l'11 de maig de 1961" src="http://www.estelnegre.org/fotos/portolesrodriguez.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de José Portolés Rodríguez apareguda
en el periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">Solidaridad Obrera</span>
de l'11 de maig de 1961</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- José
Portolés
Rodríguez:</span> El 19 de març de 1903
neix a Calanda (Terol, Aragó, Espanya) l'anarquista
i anarcosindicalista José Portolés
Rodríguez, conegut com <i style="">El Cartero</i>.
Sos pares es deien Manuel Portolés i Basilisa
Rodríugez. Militant de la Confederació Nacional
del Treball (CNT), va ser
detingut a Calanda arran de l'aixecament anarquista de desembre de
1933. En
1939, amb el triomf franquista, passà a França.
El 31 de març de 1939, des del
camp de concentració de Judes de Sètfonts
(Llenguadoc, Occitània), demanà a
l'ambaixada de Mèxic, amb altres companys de
barracó (Fernando Hurtado Gómez,
Esteban Labarias Prades i Martín Vidal Garcés),
poder emigrar a aquest país,
sol·licitud que va ser denegada. En el exili
milità en la Federació Local de
Montalban de la CNT. Sa companya fou Joaquina Martín.
José Portolés Rodríguez
va morir el 19 d'abril de 1961 en un accident de circulació
davant del seu
domicili de Montalban (Guiena, Occitània) i va ser enterrat
l'endemà en aquesta
població.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 538px; height: 293px;" alt="Necrològica de Nicolás Mallén Ortín apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 10 de desembre de 1953" title="Necrològica de Nicolás Mallén Ortín apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 10 de desembre de 1953" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mallenortin.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Nicolás Mallén Ortín apareguda en
el periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">Solidaridad Obrera</span>
del 10 de desembre de 1953</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Nicolás
Mallén
Ortín:</span> El 19 de març de 1904 neix a
Montalbán (Terol, Aragó, Espanya)
l'anarcosindicalista Nicolàs Mallén
Ortín. Sos pares es deien Ángel Mallén
i
Teresa Ortín. Militant de la Confederació
Nacional del Treball (CNT), després
del triomf franquista s'exilià a França, on
treballà de jornaler i milità en la
Federació Local de Castres de la CNT. Nicolás
Mallén Ortín va morir el 21 de
novembre de 1953 a Castres (Llenguadoc, Occitània).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/llorens.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 824px;" alt="Necrològica d'Enric Llorens Jaime apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 7 de maig de 1990" title="Necrològica d'Enric Llorens Jaime apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 7 de maig de 1990" src="http://www.estelnegre.org/fotos/llorens.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
d'Enric Llorens Jaime apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Cenit</span>
del 7 de maig de 1990</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Enric Llorens Jaime:</span>
El 19 de març
–algunes fonts citen erròniament el 19 de
novembre– de 1905 neix a Barcelona
(Catalunya) l'anarcosindicalista
Enric Llorens Jaime. Quan tenia nou anys quedà orfe i sense
domicili fixe, tenint
una infància molt
dura. Amb 11 anys entrà com a aprenent en una
fàbrica de vidre al Poblenou de
Barcelona. Més tard, s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i
fou un actiu militant durant l'època del pistolerisme. Quan
el cop militar
feixista de juliol de 1936 participà en les lluites de
carrer i després s'integrà
en les milícies confederals per lluitar al front
d'Aragó. En 1939, amb el
triomf franquista, creuà els Pirineus i va se
reclòs a diferents camps de
concentració. Després de la II Guerra Mundial
milità en la Federació Local de
Bordeus de la CNT. L'última etapa de sa vida la
passà a «Ma
Résidence» de Ivrac (Aquitània,
Occitània). Sa companya fou Rosa Baladà Miralles.
Enric Llorens Jaime va morir el 14 de
gener –algunes
fonts citen erròniament el 7 de gener– de 1990 mor
al Centre Hospitalari Regional de Bordeus (Aquitània,
Occitània).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/alemanyfernandez.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 854px;" alt="Necrològica de Ferran Alemany Fernández apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 7 de gener de 1986" title="Necrològica de Ferran Alemany Fernández apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 7 de gener de 1986" src="http://www.estelnegre.org/fotos/alemanyfernandez.jpg" /></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Ferran Alemany Fernández apareguda en el
periòdic tolosà <span style="font-style: italic;">Cenit</span> del 7 de
gener de 1986</small><span lang="CA"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: black;" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Ferran Alemany
Fernández:</span> </span><span style="color: black;" lang="CA">El 19 de
març de 1908 neix a Barcelona (Catalunya)</span><span style="color: black;" lang="CA"> el militant
anarcosindicalista
Ferran Alemany Fernández. Durant la guerra
civil treballà a la «Casa CNT-FAI» de
Barcelona com a agregat al Comitè
Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) per la
Federació de Sindicats Únics de Barcelona, i com
a secretari d'aquesta
federació fou delegat al Ple Econòmic Nacional
Ampliat que se celebrà a
València (València, País
Valencià) el gener de 1938 i fou un dels signants del
«Dictamen sobre planificació industrial»
en aquest reunió. En acabar la guerra,
com a membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT, fou
enviat en missió a
Alacant (Alacantí, País Valencià). El
9 de febrer de 1939, quan el triomf
franquista era un fet, passà a França i fou
tancat al camp de concentració d'Argelers.
El 18 d'abril de 1940 va ser enviat al camp de concentració
de Vernet. L'11 de
juliol de 1942, amb altres 44 militants anarquistes espanyols, va ser
traslladat al Portvendres (Rosselló, Catalunya Nord) i des
d'allà, per ordre
del govern feixista de Vichy, va ser deportat, a bord del <i style="">Sidi Aïssa</i>,
a Algèria
i internat al camp de Djelfa. Després de la
II Guerra Mundial milità en la CNT d'Orà
(Algèria) i en 1947 va ser nomenat
secretari administratiu del Comitè d'Àfrica del
Nord de la CNT, amb seu a Orà.
A començament dels anys seixanta va ser repatriat a
França i residí a Lió
(Arpitània), on
treballà en una empresa metal·lúrgica
i continuà militant en la CNT. Instal·lat
a Tolosa (Llenguadoc, Occitània), entre el 19 i el 23
d'agost de 1967
participà en
el Congrés de
Marsella, on va ser nomenat secretari del Secretariat Intercontinental
(SI) de
la CNT d'Espanya a l'exili. Ferran Alemany Fernández va
morir l'11 de
desembre de 1985 a la Clínica Pasteur de Tolosa (Llenguadoc,
Occitània)
i deixà el seu cos a la ciència.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/torremochaarias/torremochaarias01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 568px;" title="José Torremocha Arias" alt="José Torremocha Arias" src="http://www.estelnegre.org/documents/torremochaarias/torremochaarias01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>José
Torremocha Arias</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">-
José Torremocha Arias:</span> El 19 de març
–algunes fonts citen erròniament el 19 de
juny– de 1909
neix a Las
Navas de la Concepción (Sevilla, Andalusia, Espanya) <span style="color: windowtext;">el militant anarcosindicalista
José Torremocha Arias. Era fill de Pedro Torremocha,
pagès, i de Rosario Arias. Des de molt jove es va
interessar per la
problemàtica camperola i social i ja en 1928 es va destacar
durant un conflicte
que va tenir lloc durant la construcció d'una carretera a la
zona de
Hornachuelos i El Cabril. Afiliat primer a la CNT de Constantina, quan
només
tenia 12 anys, en 1930 va organitzar el sindicat a Las Navas.
Després de fer el
servei militar a l'Àfrica, va tornar al seu poble enfortit
en el seus ideals
com a conseqüència del contacte amb confederals
catalans i ben aviat va
aconseguir que la CNT absorbís la major part de la UGT. Va
ser detingut
diverses ocasions per la Guàrdia Civil i empresonat quatre
mesos a Sevilla en
1932 amb motiu de la vaga d'oliverers. Boicotejat per la patronal
local, va
haver de guanyar-se la vida per la regió com a llevador de
suro, peó i altres
oficis. Durant els anys republicans, va assistir a reunions comarcals a
Cazalla
i Constantina amb desplaçaments nocturns a peu de fins a
trenta quilòmetres. El
18 de juliol de 1936 va participar activament al seu poble en la
resistència
contra els militars aixecats, encara que es va mostrar en tot moment
contrari a
qualsevol represàlia contra els cacics de la zona i els
veïns del poble
partidaris del cop. Davant la presa imminent del seu poble per
l'exèrcit
franquista, Torremocha i sa família van partir cap a Madrid,
juntament amb un
centenar de cenetistes. Va participar en la defensa de la capital amb
Isabel
Romero, Mena i Mora, i després al front d'Aragó
(Terol i Guadalajara) i
d'Extremadura (Valsequillo), primer com a cap de centúria i,
després de la
militarització, com a tinent (febrer de 1937) i com a
comandant va encapçalar
el batalló Orobón (agost de 1938). Retirada la
seva brigada a Conca, va
aconseguir controlar el complot comunista, detenint tot l'Estat Major
de la
brigada que l'havia condemnat a mort per desertor, i va posar la
brigada al
servei de Mera a Vicálvaro i Torrejón. Derrotada
la República, va llicenciar
les seves tropes i va fracassar en un intent de fugida. Detingut a
Madrid i
tancat a diverses presons (camp de futbol de Vallecas, Getafe,
escorxador de
Vallecas i Alcalá de Henares), va ser condemnat a mort,
però la pena va ser commutada
per la de presidi. En 1942 va escapar-se amb els companys de la
presó d'Alcalá
de Henares i va arribar a Barcelona, i va haver de passar els Pirineus
quan va
ser descobert. A França va treballar en la tala de pins, va
ajudar la guerrilla
i millorà la seva deteriorada salut. A mitjans dels anys
quaranta torna a
Barcelona i fa contacte amb la CNT clandestina (Comitè
Regional de Generoso
Grau), participa en la redacció de <i>Solidaridad
Obrera</i>, treballa com a
empedrador i actua de coordinador dels gremis fins a la seva
detenció.
Alliberat un any després en no ser descoberta la seva
vertadera identitat,
segueix militant fins a la caiguda de 1948. Després de
tornar a sortir en
llibertat, participa de manera destacada en la vaga de tramvies de
1951, que ha
estat considerada com a la primera i significativa mostra de
rebel·lió popular
contra el Franquisme. Poc temps després és
descobert, però salva la vida quan
es requerit pels militars de Sevilla –estava condemnat a mort
per
haver
encapçalat el comitè revolucionari de Las
Navas–, que el condemnen a 20 anys,
tot i que surt en maig de 1952 en aplicació dels indults
pertinents. De tornada
a Barcelona, reorganitza el sindicat d'Espectacles. Amb el seu amic
Cipriano
Damiano González, participa en la preparació d'un
aixecament contra Franco, fet
que provoca una nova caiguda d'ells dos i d'altres 17 companys. Entre
els
detinguts figura Pedro Torremocha Ávila, pare de
José, qui, malgrat la seva
avançada edat, és condemnat a 10 anys de
presó i és reclòs al Centre
Geriàtric
Penitenciari. També és condemnat a 10 anys
José Torremocha, que visitarà
nombroses presons (Barcelona, Carabanchel, Dueso, Logroño,
Bilbao...),
rebutjant les propostes del ministre Solís d'alliberar-lo si
es presta a
integrar-se en el Sindicat Vertical. Alliberat en 1959, contacte de
bell nou
amb la CNT i intervé en la constitució del
Comitè Nacional d'Ismael Rodríguez,
fins que, quan la repressió es va fer intolerable, va fugir
amb Camarasa a
València, després a Madrid i finalment, en 1962,
tot sol a França. Entre 1939 i
1962 José Torremocha va passar 19 anys empresonat. Un cop a
França, i des de
1964, va mantenir una llarga i valuosa correspondència que
es va perllongar
fins al 1985 amb l'historiador i lluitador anarquista Josep Peirats, a
qui va
proporcionar important informació. Des de la seva estada a
França es va
enfrontar, juntament a altres companys (Marcelino Boticario, Roque
Santamaría,
Josep Borràs, Gómez Peláez...), a la
direcció de la CNT en l'exili i va tenir
una participació important en els plens de Tolosa de
Llenguadoc i de Bordeus.
Va acceptar l'encàrrec del Congrés de Tolosa de
retornar a Espanya i fer-se
càrrec de la situació, cosa que va fer durant 43
dies, però les informacions
que va oferir –la gairebé desaparició
de la
CNT– no van agradar a molts i
menys les seves afirmacions posteriors sobre que la CNT de l'exili no
interessava un desenvolupament de la CNT de l'interior. En 1976 torna a
Espanya
i participa en la l'Assemblea de Sants i després milita en
el sindicat de
l'Espectacle com a president. Després d'assistir com a
delegat en el congrés de
1979 a la Casa de Campo de Madrid, que va donar lloc a la
divisió del sindicat,
va fer costat les postures que van donar origen a la CGT. Va
col·laborar en la
publicació <i>Ruta</i>, de Caracas (1967). Es
mantingué fidels als seus ideals
fins que morí el 8 de juny de 2005 al seu domicili de
Barcelona (Catalunya).
Donà el seu cos a
la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.</span></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1903.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-19T12:13:22Zefemerides[18/03] Comuna de París - Manifest de 1874 - Míting aniversari de la Comuna - Bandera Roja - Bandera negra - «L'Anarchia» - «A Gréve» - Atemptat d'Schinàs - Evasió de Punta Carretas - Míting pro amnistia - «L'Internazionale» - Enterrament de Rueda - Míting a Vista Alegre - XI Annual San Francisco Anarchist Book Fair - Jolly - Descaves - Luppi - Pacos - Jupin - Fustero - Bonomini - Del Toro - Verde - Segura - Ochagabias - Rebolé - Vicente - Lahuerta - Ruiz Borao - March - Caballero - Bill - Lami - Portales - Guerdjikov - Carbonari - Suñé - Castán - Pla - Grangel - Ribolini
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139908
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[18/03] Comuna de París - Manifest de 1874 -
Míting aniversari de la Comuna - Bandera Roja - Bandera
negra - «L'Anarchia» - «A
Gréve» - Atemptat d'Schinàs -
Evasió de Punta Carretas - Míting pro amnistia -
«L'Internazionale» - Enterrament de Rueda -
Míting a Vista Alegre - XI Annual San Francisco Anarchist
Book Fair - Jolly - Descaves - Luppi - Pacos - Jupin - Fustero -
Bonomini - Del Toro - Verde - Segura - Ochagabias - Rebolé -
Vicente - Lahuerta - Ruiz Borao - March - Caballero - Bill - Lami -
Portales - Guerdjikov - Carbonari - Suñé -
Castán - Pla - Grangel - Ribolini</title>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);" align="center"><big><big><big><span lang="CA">Anarcoefemèrides
del 18 de març</span></big></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/comunaparis18.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 298px;" alt=""Els canons del 18 de març", de Tardi" title=""Els canons del 18 de març", de Tardi" src="http://www.estelnegre.org/fotos/comunaparis18.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"><span style="font-style: italic;">Els canons del 18 de
març</span>, de Tardi</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Comença la Comuna
de París:</span> El 18 de març de 1871
comença la insurrecció popular que va instaurar
la Comuna de París (França). Mentre que
París és assetjada pels exèrcits
prussians, Thiers, president del govern de Defensa Nacional, ordena a
un
exèrcit de 20.000 soldats regulars d'anar a recuperar els
canons que es troben
en posició a les altures de Montmartre; però la
població, especialment un gran
contingent de dones, que s'oposà a la mesura, envolta la
tropa. El general
Lecomte ordena el foc, però els soldats es neguen a disparar
i el detenen
juntament amb el general Thomas, excomandat de la Guàrdia
Nacional que havia
disparat els treballadors en 1848. Ambdós són
afusellats per la gentada
enfurida; és el començament de la
revolució. Grups d'insurgents s'escampen per
la ciutat i les autoritats atemorides es repleguen
catastròficament a
Versalles. Els revolucionaris s'avenen i els blanquistes proposen
marxar sobre
Versalles per derrocar el govern, però malauradament aquest
idea no és seguida.
La Comuna de París es proclamarà el 28 de
març.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingcomuna1872londres.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 940px;" alt="Cartell del míting" title="Cartell del míting" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingcomuna1872londres.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
del míting</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Míting aniversari
de la Comuna:</span> El 18 de març de 1872 se celebra
al Saint George's Hall de
Londres (Anglaterra) un gran míting de
commemoració del primer aniversari de l'aixecament
insurreccional que donà lloc a la Comuna de París
(França). L'acte va ser
organitzat per l'Associació Internacional de Treballadors
(AIT) marxista, grups
demòcrates londinencs i refugiats <i>communards</i>.
El míting va ser presidit
per Hermann Jung, amb el suport de John Hales i Gabriel Ranvier.
Parlaren en
francès destacats <i>communards</i> exiliats,
com ara Jules Andrieux, Antoine
Arnaud, Louis Désiré Boursier,
Zéphirin Rémy Camélinat,
Frédéric Cournet, Victor
Delahaye, Émile François
Désiré Eudes, Léo Frankel, Jules Louis
Alexandre Joffrin,
Benjamin Constant Le Moussu, Prosper Olivier Lissagaray, Charles
Longuet, Gabriel
Ranvier, Auguste Daniel Serraillier, Albert Theisz i
Édouard-Marie Vaillant; i
en anglès intervingueren Martin J. Boon, Frederick Bradnick,
John Hales, John Johnson,
Karl Marx, McDonnell, Mitchell, George Milner i John Weston.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/manifest1874.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 785px;" alt="El cartell del 1874" title="El cartell del 1874" src="http://www.estelnegre.org/fotos/manifest1874.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>El
cartell del 1874</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Manifest de 1874:</span>
El 18 de març de 1874 apareixen aferrats als carrers de Pisa
(Toscana, Itàlia)
un cartell manifest clandestí en record del
començament de l'aixecament de la Comuna
de París. El pamflet portava el text: «18 marzo
della borghesia spavento, del
proletariato speranza comune ad abbattere i potenti, a sollevare gli
oppressi,
ad eguagliare gli uomini, i rivoluzionari t'invocano, s'apprestano a
combattere»
(18 de març terror de la burgesia, esperança
comuna del proletariat per enderrocar
els poderosos, per sosllevar els oprimits, per igualar els homes, els
revolucionaris
t'invoquen, es preparen per a combatre). <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 278px; height: 308px;" alt="La bandera roja" title="La bandera roja" src="http://www.estelnegre.org/fotos/banderaroja.gif" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>La
bandera roja</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Manifestació de
la Bandera Roja:</span> El 18 de març de 1877, en una
manifestació
que commemora l'aniversari de la Comuna de París que recorre
els carrers de </span><span lang="CA">Berna
(Berna, Suïssa)</span><span lang="CA">, es
produeixen enfrontaments a
la plaça de l'Estació entre els obrers de la
Federació del Jura armats amb
bastons –escalivats que cada any siguin atacats per matons
pagats pel
poder–
i la policia sabre en mà, malgrat que la
manifestació va ser autoritzada pel
governador civil, però amb la prohibició expressa
de no portar cap bandera
roja. El motiu que engegà l'acarament va ser l'intent per
part de la policia de
prendre la bandera roja que portava l'anarquista Adhémar
Schwizguébel. En
aquesta manifestació es va cantar per primer cop la coneguda
cançó anarquista <i>Le
Drapeau Rouge</i>, de Paul Brousse, sobre text de James
Guillaume, basada en la
música d'una cançó
patriòtica suïssa (<i>Armons-nous enfants de
l'Helvétie</i>).
Aquest primer enfrontament a Suïssa entre anarquistes i
policia donarà lloc a
un procés on una trentena de manifestants seran condemnats a
penes entre 10 i
60 dies de presó. Aquest fet històric
serà finalment conegut com la
«Manifestació de la Bandera Roja» i
significarà la radicalització de la
Federació del Jura.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 250px; height: 273px;" alt=""La bandera negra", gravat de Falké" title=""La bandera negra", gravat de Falké" src="http://www.estelnegre.org/fotos/banderanegra.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small><span style="font-style: italic;">La bandera negra</span>,
gravat de Falké</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Adopció de la
bandera negra:</span> El 18 de març de 1882, durant un
míting a la sala Flavié de
París (França), Louise Michel, desitjant
dissociar-se clarament dels
socialistes autoritaris i dels parlamentaristes, es pronuncia sense
ambigüitat
per l'adopció del la bandera negra per als anarquistes:
«Ja n'hi ha prou de
bandera roja, banyada amb la sang dels nostres soldats.
Enarboraré la bandera
negra, portant dol pels nostres morts i per les nostres
il·lusions.» Un any més
tard, el 9 de març de 1883, brandirà un vell
pedaç negre fermat al pal d'una
granera durant una manifestació d'aturats, fet que li
portarà la detenció. El
12 d'agost de 1883, un periòdic editat a Lió
(Arpitània) portarà el títol <i>Le
Drapeau
Noir</i>.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lanarchia.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 796px;" alt="Portada del primer número de "L'Anarchia"" title="Portada del primer número de "L'Anarchia"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lanarchia.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
del primer número de <span style="font-style: italic;">L'Anarchia</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">L'Anarchia</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 18 de
març de 1890 surt a
Marsella (Provença, Occitània) el primer
número del periòdic en llengua
italiana <i>L'Anarchia. Esce quando può</i>
(L'Anarquia. Surt quan pot). El
periòdic va ser fundat per la colònia anarquista
italiana exiliada a Marsella,
força nombrosa aleshores, i que es reunia
diàriament al «Bar de la
Dégustation», al 30 Quai du Port. Entre els
militants d'aquesta colònia destacaven
Alfredo Baccherini, Decimo Garinei, Gorini, Gaetano Naglia, Ugo Parini,
Salvatore,
Ermenegildo Vaccari i Victor Villagi, tots relacionats amb aquest
periòdic. La
publicació no portava preu i convidava els lectors a decidir
amb total llibertat
la forma de participar-hi en el finançament.
Només va sortir un altre número,
l'abril de 1890, per manca de cabals i perquè Naglia va ser
condemnat a un mes
de presó arran de ser detingut portant dinamita. El gerent
del primer número,
consagrat sobre tot a la Comuna de París, fou Charles
Mercier i el del segon
Louis Morel, francesos ambdós. La tresoreria la
portà Victor Villagi. Publicà
alguns textos en francès. Només un article va ser
signat, el poema <i>Justice</i>,
de Théodore Jean.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/agreve.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 782px;" alt="Portada del primer número d'"A Gréve"" title="Portada del primer número d'"A Gréve"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/agreve.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
del primer número d'<span style="font-style: italic;">A
Gréve</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">A Gréve</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 18 de
març de 1908,
aniversari de la Comuna de París, surt a Lisboa (Portugal)
el primer número del
diari sindicalista revolucionari <i style="">A
Gréve.
Diario operario da manh</i><i style="">ã</i>.
Era l'òrgan d'expressió del Grup de Propaganda
Social (GPS), format per
treballadors anarquistes i socialistes i fortament influenciat pel
sindicalisme
revolucionari francès. Evaristo Ferreira fou el seu gerent
responsable i com a
principal redactor tenia a Alexandre Vieira. El periòdic
estava dirigit i
editat per un col·lectiu de redactors i de
tipògrafs que treballaven
gratuïtament i en condicions gairebé artesanes i es
distribuïa als carrers
lisboetes; també hi participaven treballadors i estudiantes,
molts dels quals
havien participat en la primera vaga d'estudiants l'any anterior. El
diari
advocava per una convergència entre socialistes i
anarquistes i, malgrat es va
fundar 15 dies abans de les eleccions legislatives de 1908, es
mantingué
totalment independent de qualsevol grup polític i no
mostrà preferència per cap
candidat. Aquesta publicació i el seu grup editor fou el
catalitzador del
Congrés Sindicalista i Cooperativista de 1909 i de la
intensa lluita obrera que
donà lloc a la Revolució del 5 d'octubre de 1910
i a la instauració de la I
República portuguesa. Hi van col·laborar, entre
ells alguns socialistes, José
Fernandes Alves, Ladislau Batalha, César Nogueira, Augusto
César dos Santos, António
José de Ávila, Pinto Quartim, Jorge Coutinho,
Hilário Marques, João Pedro dos
Santos, Francisco Cristo, José Benedi, Alexandre Vieira,
Luís Calvet de
Magalhães, Campos Lima, José Benedy,
José Falcão, Deolinda Lopes Vieira,
Rosalina Ferreira i Lucinda Tavares, entre <span style="color: black;">d'altres. Durà quatre mesos
i en sortiren 147 números. El 4 d'agost de
1917 sortí u</span>na nova època del
periòdic, amb el subtítol «Setmanari
obrer
sindicalista» i amb Carlos José de Sousa com a
director i redactor principal,
que durà dos anys.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 474px; height: 338px;" alt="L'atemptat d'Schinàs segons un dibuix de l'època" title="L'atemptat d'Schinàs segons un dibuix de l'època" src="http://www.estelnegre.org/fotos/atemptatschinas.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>L'atemptat
d'Schinàs segons un dibuix de l'època</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Atemptat d'Schinàs:</span>
El 18 de març de 1913, a prop de la Torre Blanca de
Tessalònica (Macedònia, Grècia),
l'anarquista Alexandros Schinàs (</span><i style="font-family: Arial;">Alekos</i><span style="font-family: Arial;">)
assassina d'un precís tret el rei Jordi I de
Grècia, de visita a aquesta ciutat
que havia estat recentment presa per l'exèrcit grec en la
guerra contra
Bulgària. Detingut, Schinàs fou torturat per la
policia amb la finalitat de
fer-li confessar els noms de pretesos còmplices. El 6 de
maig d'aquell any va
ser trobat defenestrat des del tercer pis de la comissaria de
Tessalònica;
difícil saber si es va suïcidar per fugir de les
tortures o fou llançat al buit
per la policia.</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/buentrato.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 351px;" alt="Carboneria "El Buen Trato" on es planejà i materialitzà la fuita" title="Carboneria "El Buen Trato" on es planejà i materialitzà la fuita" src="http://www.estelnegre.org/fotos/buentrato.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Carboneria
"El Buen Trato" on es planejà i materialitzà la
fuita</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Evasió de Punta
Carretas:</span> El 18 de març de 1931 al penal de
Punta Carretas, a Montevideo
(Uruguai), tres anarquistes expropiadors catalans, Jaime Tadeo
Peña, Agustí García
Capdevila i Pere Boadas Rivas, i Vicente Salvador Moretti
–que havien
estat
detinguts el 9 de novembre de 1928 després de l'atracament
de la Oficina de
Canvi Messina–, juntament a cinc presos comuns que van
aprofitar la
conjuntura, s'evadeixen d'aquesta cèlebre presó
després d'haver excavat des dels
banys un túnel de 50 metres de llargària i quatre
de profunditat. Dos reclosos
més, l'anarquista Aurelio Rom, cunyat d'Antonio Moretti, i
un pres comú, que
van sortir els últims, van ser interceptats i detinguts. El
túnel, perfectament
equipat, passava per sota calçades i muralles, i anava a
parar en un magatzem
de fusta i carbó («El Buen Trato») obert
l'agost de 1929 per l'anarquista Gino
Gatti, qui serà el veritable «enginyer»
de l'obra, ajudat per José Manuel Paz,
qui s'encarregarà de la instal·lació
elèctrica i de la ventilació, i per Miguel
Arcángel Roscigna, Andrés Vázquez
Parades i Fernando Malvicini. Una pancarta
palesava l'ajuda anarquista: «La solidaritat entre els
anarquistes no és una
simple paraula escrita.»</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 460px; height: 453px;" alt="Ressenya del míting apareguda en "El Heraldo de Madrid" del 19 de març de 1931" title="Ressenya del míting apareguda en "El Heraldo de Madrid" del 19 de març de 1931" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingproamnistia1931.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Ressenya
del míting apareguda en <span style="font-style: italic;">El Heraldo de Madrid</span>
del 19 de març de 1931</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Míting pro
amnistia:</span> El 18 de març de 1931 se celebra a la
Casa del Poble de Gijón
(Astúries, Espanya) un míting pro amnistia. Hi
van parlar Segundo Blanco
González, Niceto de la Iglesia, Dionisio Morán,
Mariano Merediz i Eduardo
Barriobero y Herrán. Els oradors demanaren una amnistia
general, indult i
revisió dels processos en els quals molts de companys
anarcosindicalistes i
anarquistes van ser condemnats per delictes comuns que no havien
comès. Es redactà
un telegrama dirigit a Juan Bautista Aznar-Cabañas,
president del Consell de
Ministres, demanant-li l'amnistia. A l'acte assistiren al voltant de
5.000
persones. Els actes demanant l'amnistia van ser molt nombrosos en els
mesos
anteriors a la proclamació de la II República
espanyola.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 252px;" title="Capçalera de "L'Internazionale"" alt="Capçalera de "L'Internazionale"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/linternazionale.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">L'Internazionale</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Surt <i>L'Internazionale</i>:</span><span lang="CA"> El 18 de març de 1966 surt a Ancona
(Marques, Itàlia) el
primer número del bimensual anarquista <i>L'Internazionale.
Quindicinale Anarchico</i>. La capçalera va ser creada
en 1901 per
Errico Malatesta. La
periodicitat va canviar de bimensual a mensual, per acabar en
bimestral. Va
portar dos subtítols més: «Periodico
anarchico» i «Periodico anarchico iniziato
da Errico Malatesta nel 1901». El gerent responsable va ser
Pio Turroni i el
director Luciano Farinelli. Van col·laborar Massimo Luciano
Consoli i Adelchi
Pantaloni, entre molts altres. S'imprimia a Casa Malatesta d'Ancona.
L'últim
número va ser el de març i abril de 1993.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/rueda/ruedasoli.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 816px;" alt="Especial sobre Agustín Rueda en la "Soli"" title="Especial sobre Agustín Rueda en la "Soli"" src="http://www.estelnegre.org/documents/rueda/ruedasoli.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Especial
sobre Agustín Rueda en la <span style="font-style: italic;">Soli</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Enterrament
d'Agustín Rueda:</span> El 18 de març de
1978 és enterrat a Sallent (Bages, Catalunya)
el jove anarquista, assassinat a cops a la presó de
Carabanchel (Madrid), Agustín
Rueda Sierra. Des de primeres hores del matí la
situació a Sallent i a tota la
conca minera era de vaga general. Els establiments comercials obriren
durant
algunes hores per evitar el desproveïment durant el cap de
setmana. Sobre les
quatre de la tarda es van concentrar més de 3.000 persones
al barri miner de La
Botjosa, on havia viscut Agustín Rueda. La comitiva va
cobrir després en
absolut silenci els dos quilòmetres que separen aquesta zona
del centre de la
localitat. Una bandera roja i negra de la CNT i una altra negra
anarquista,
així com diverses pancartes al·lusives a la mort
d'Agustín Rueda, presidien la
manifestació. Els manifestants no van corejar cap
eslògan. Una comissió es va
dirigir fins al dipòsit de cadàvers i
portà a coll el fèretre, cobert amb una
bandera de la CNT, fins el nínxol on el cadàver
va ser inhumat. Enric Marcos,
secretari del Comitè Regional de Catalunya de la CNT, va
pronunciar unes
paraules de condemna de l'assassinat del jove llibertari i els presents
entonaren <i>A les barricades</i>. El sepeli va ser
constantment vigilat per
forces de la Guàrdia Civil. Aquest mateix dia
també es va conèixer el text
d'una carta oberta que Agustín Rueda havia dirigit a
l'opinió pública a través
d'un excompany de cel·la de la presó de Girona,
on havia estat internat abans
de ser traslladat a la de Carabanchel. En aquesta carta
Agustín Rueda
denunciava la política del Govern en matèria
penitenciària, que no ha millorat
les condicions de vida, alimentació, assistència
mèdica, cultura i tractament
que els presos reben. També fa una crida a la societat i
subratlla el caràcter
no perillós dels presos comuns, que han arribat a la seva
situació a
conseqüència del feixisme; demana una oportunitat
perquè els reclusos puguin
rehabilitar-se, així com un indult que els brindi la
possibilitat de
transformar-ne l'existència en llibertat com un dret que els
pertany. La carta
acaba reiterant la petició d'indult, la reforma del codi
penal i del sistema d'institucions
penitenciàries i la legalització de la
Coordinadora de Presos En Lluita
(COPEL).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 493px; height: 592px;" alt="Ressenya sobre el míting apareguda en el periòdic madrileny "Hoja del Lunes" del 19 de març de 1979" title="Ressenya sobre el míting apareguda en el periòdic madrileny "Hoja del Lunes" del 19 de març de 1979" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mitingvistaalegre1979.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Ressenya
sobre el míting apareguda en el periòdic
madrileny <span style="font-style: italic;">Hoja
del Lunes</span> del 19 de març de 1979</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Míting
confederal:</span> El 18 de març de 1979 se celebra a
la plaça de toros de Vista
Alegre, al barri de Carabanchel de Madrid (Espanya), un
míting de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Intervingueren
Frederica Montseny, que
parlà sobre el «terrorisme d'Estat», i
l'exsecretari del Comitè Nacional
confederal Juan Gómez Casas, que va fer una
crítica dels resultats electorals i
de la repercussió que aquests podrien tenir en les
condicions laborals i
sindicals dels treballadors.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/anachist2006bookfair.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 933px;" alt="Cartell de la fira dissenyat per Hugh D'Andrade" title="Cartell de la fira dissenyat per Hugh D'Andrade" src="http://www.estelnegre.org/fotos/anachist2006bookfair.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de la fira dissenyat per Hugh D'Andrade</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- XI Annual San
Francisco Anarchist Book Fair:</span> El 18 de març de
2006 se celebra al County Fair
Building del Golden Gate Park de San Francisco (Califòrnia,
EUA) l'XI Annual
San Francisco Anarchist Book Fair (XI Fira Anual del Llibre Anarquista
de San
Francisco). La fira va ser organitzada pel Bound Together Books i hi
van posar
parada nombroses editorials, llibreries i grups llibertaris (IWW,
Kerbloom,
Slingshot, Haight Ashbury Literary Journal, Microcosm Publishing,
Crimethinc,
Flor y Canto, Evil Twin Productions, Times Change Press, Black Diaper
Baby,
International Indian Treaty Council, Black Rain Press, Just Seeds, City
Lights,
Manic D Press, Moonshine Books, IDP, Against Sleep and Nightmare, J.L.
Hudson
Seedman, Kieth Knight, Bolerium Books, Project Censored, Dispatch,
Guillotine
the Greedy, Venomous Butterfly, Eberhardt Press, People's Art Works,
Columbia
Anarchist League, Alternative Press Review, Free Mind Media, Regent
Press, War
Resistors League, Catholic Worker, LAGAI, Quit, Green Anarchy, Michael
Smith,
Fifth Estate, Bureau of Public Secrets, See Sharp Press, Peace
Supplies,
Tarantula Dist., Left Bank, IDA, Counterpulse, Organic Collective,
Earth First,
Indybay.org, Maximum Rock & Roll, Kate Sharply Library, Entarte
Kunst,
Balazio Gallery, Noksi Press, Zen Baby 'Zine, Cutlass Pub., Flash
Publications,
Free Radio Berkeley, Bibliomania, Time Tested Books, Groundwork, Bitch,
1984
Printing, AK Press, Research Publications, San Francisco Bike
Messengers
Association). Hi van fer parlaments Joe Biel, Bo Brown, Chaz Bufe, Mat
Callahan,
Ward Churchill, Diane di Prima, Katya Komisaruk, Josh Macphee, Ron
Sakolsky i
Michelle Tea. El cartell de la fira va ser dissenyat per Hugh D'Andrade.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><span style="" lang="CA"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<a href="jollyfrederic.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 748px;" alt="Notícia de la condemna de Frédéric Jolly apareguda en el diari marsellès "Le Petit Provençal" del 7 de desembre de 1882" title="Notícia de la condemna de Frédéric Jolly apareguda en el diari marsellès "Le Petit Provençal" del 7 de desembre de 1882" src="http://www.estelnegre.org/fotos/jollyfrederic.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Notícia de la
condemna de Frédéric Jolly apareguda en el diari
marsellès </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">Le Petit
Provençal</span><span style="font-weight: normal;">
del 7 de desembre de 1882</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Frédéric
Jolly:</span> El
18 de març de 1859 neix a Juèsa
(Vivarès, Llenguadoc, Occitània) l'anarquista
Frédéric-Victorin Jolly –a vegades el
seu nom citat erròniament <i>Ferdinand</i>.
Sos pares es deien Victor Joseph Jolly, perruquer, i Rose Marie
Bonneton,
domèstica. Es guanyava la vida treballant d'obrer torcedor
de seda a Lió
(Arpitània) i posteriorment de revenedor de verdures.
Milità en la Federació
Revolucionària de la Regió de l'Est, la qual
agrupava el març de 1881, setmanes
abans del Congrés Regional del Centre celebrat a
París (França) que marcà
l'escissió
entre anarquistes i socialistes, la majoria d'anarquistes de la zona de
l'Est. La
policia reportà la seva destacada presència en
una reunió publica celebrada el
22 d'octubre de 1882 a la Sala Alcazar, on va fer una crida a resistir
amb les
armes els escorcolls policíacs i a assassinar el president
de la República francesa
i el comissari de policia present a la reunió. Buscat per la
policia dos dies
després, aconseguí escapar-ne per poc i
fugí cap a Suïssa, juntament amb Jean
Célestin Renaud, i arribant el 5 de novembre a Ginebra
(Ginebra, Suïssa). A
Ginebra visqué al domicili d'Adhémar
Schwitzguébel i rebé el suport
econòmic de
mans de Berlioz Arthaud, empleat ferroviari, que portava a Ginebra
l'ajuda que
els companys destinaven als refugiats polítics. El 6 de
desembre de 1882
l'Audiència del Roine el condemnà en
rebel·lia a dos anys de presó i a 3.000
francs de multa per «provocació a l'assassinat i
al pillatge i ofenses al
president de la República»; també van
ser condemnat pels mateixos fets Jean
Célestin Renaud i els companys del setmanari anarquista <i>L'Étendard
Révolutionnaire</i> Joseph Victor Adolphe Bonthoux i
Antoine Marie Cyvoct, tots
fugats. Poc després, el 19 de gener de 1883 va ser novament
condemnat en
rebel·lia, juntament amb altres companys
(«Procés dels 66»), pel Tribunal
Correccional de Lió a cinc anys de presó, a 2.000
francs de multa, a 10 anys de
vigilància i a cinc anys de prohibició dels drets
civils per «reconstitució
d'una associació internacional de treballadors».
De tornada a Lió, el 29 d'octubre
de 1887 va ser detingut. El Tribunal d'Apel·lació
l'absolgué totalment de la sentència
del 19 de gener de 1883 i per un decret del 3 d'abril de 1888 el
president de
la República acordà la remissió de la
pena infligida per la condemna del 6 de
desembre de 1882. Tanta clemència per par de l'Estat va
despertar les sospites
en els cercles anarquistes lionesos, sobretot perquè
l'actitud seva era
sospitosa, ja que el 15 de febrer de 1888, en sortir del Palau de
Justícia,
passejà una llarga estona amb el comissari de policia Arnaud
i l'agent Colomb i
s'acomiadaren donant-se la mà. En una reunió
privada celebrada al número 4 de
la plaça Raspail, els companys lionesos li
adreçaren una vertadera requisitòria
i des d'aquell moment s'allunyà dels cercles anarquistes. En
1894 va ser
esborrat del llistat d'anarquistes sotmesos a vigilància
policíaca. El gener de
1895, a instàncies de sa companya, amb qui estava casat i
tenia dos infants, va
ser internat en un psiquiàtric a Bron (Forez,
Arpitània). Desconeixem la data i
el lloc de la seva defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/descaves1.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 476px;" alt="Lucien Descaves" title="Lucien Descaves" src="http://www.estelnegre.org/fotos/descaves1.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Lucien Descaves</span></small><span style="" lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style=""><span style="font-weight: bold;">-
Lucien Descaves:</span> </span><span style="color: black;" lang="CA">El </span><span style="color: black;" lang="CA">18 de març
de 1861 neix al XIV Districte de
París (França)</span><span style="color: black;" lang="CA">
l'escriptor
i periodista llibertari
Lucien Alexandre Descaves. Sos pares es deien Alphonse
Louis Descaves, gravador, i Marie Louise Hélène
Château. El 18
d'agost de 1887 va signar amb Paul Margueritte, Paul Bonnetain, J. H.
Rosny i
Gustave Guiches, escriptors naturalistes lligats al periòdic
<i>Grenier</i>
d'Edmond de Goncourt, un manifest, publicat en <i>Le Figaro</i>,
contra Émile
Zola («Manifest dels Cinc») quan aquest va publicar
la seva novel·la <i>La
Terre</i>; el manifest reconeix el talent de Zola,
però se li acusa de vulgar,
de poc seriós i de comercial. En 1889 va publicar la seva
novel·la
antimilitarista <i>Sous-offs</i>, basada en les seves
experiències quan va fer
el servei militar, que va acabar com a sergent major, i per la qual va
ser
jutjat en l'Audiència de París per
«injúries a l'Exèrcit i ultratges als
bons
costums», però finalment va ser absolt el 15 de
març de 1890. Després va fer
altre obres en el mateix estil, jutjades per alguns com a excessivament
violentes i per altres com a brutalment sinceres. Va ser redactor del
periòdic <i>L'Aurore</i>
quan va esclatar l'afer Dreyfus, a qui va fer costat. Vídu
de Élisabeth
Célestine Embocheur, el 24 de novembre de 1898 es
casà al X Districte
de París amb a parisenca Marie Pauline Berthe Lancelot. En
aquesta
època vivia al número 129 del boulevard Brune. En
1900 va formar
part,
amb Paul Adam, Jean Ajalbert, Octave Mirbeau, Fernand Pelloutier i
Adolphe
Rette, entre d'altres, d'un «Comitè per
l'organització d'un Congrés
Internacional d'Art Social». En 1901 va publicar <i>La
Colonne</i> i en 1913 <i>Philémon,
vieux de la vieille</i>, novel·les inspirades en la
Comuna de París, sobre la
qual serà un especialista i un important recopilador de
documentació sobre el
tema. Entre 1924 i 1940 va publicar setmanalment una crònica
parisenca en el
periòdic de Buenos Aires (Argentina) <i>La Prensa</i>.
En 1927 va signar,
juntament amb Alain, Louis Guilloux, Henry Poulaille, Jules Romains,
Séverine i
altres, la petició contra la «Llei sobre
l'organització general de la nació per
a temps de guerra», apareguda el 15 d'abril d'aquell any en
la revista <i>Europe</i>,
que abrogava per la independència intel·lectual i
per la llibertat d'expressió.
Entre 1927 i 1946 va ser president de la
«Société J.-K. Huysmans». Fou
secretari general del Sindicat Nacional de Periodistes. Va ser un dels
membre
fundadors de l'Acadèmia Goncourt i del Consell de
Vigilància de l'Administració
General de l'Assistència Pública de
París. Va col·laborar en nombroses
publicacions llibertàries, com ara <i>L'En Dehors</i>,
<i>Albums des Temps
Nouveaux</i>, <i>Les Hommes d'aujoudh'ui</i>, <i>L'Almanach
de la Révolution</i>,
<i>L'Ennemi du Peuple</i>, <i>L'Étoile
Socialiste</i>, <i>Les Temps Nouveaux</i>,
<i>Supplément Littéraire de La
Révolte</i>, <i>La Bataille Syndicaliste</i>,
<i>Le
Grand Soir</i>, <i>L'Amnistie</i>, etc. Va escriure
nombroses novel·les i obres
de teatre de temàtica llibertària –<i>La
cage</i> (1898), <i>La clairière</i>
(1900), <i>Les oiseaux de passage</i> (1904),
etc.–,
algunes en col·laboració
(Georges Darien, Maurice Donnay, René Vergught, P.
Bonnetain, etc.). Va editar
les obres completes de J. K. Huysmans i <i>Les souvenirs d'un
révolutionnaire</i>
(1902) de Gustave Lefrançais.</span> <span><span style="color: black;" lang="FR">Altres
obres seves són <i>La Teigne </i></span><span>(1886) –on farà un
homenatge a son
pare,</span></span><span style="color: black;" lang="FR"> </span><span><span style="color: black;" lang="CA">gravador en talla
dolça–</span></span><span><span style="color: black;" lang="FR">,
<i>La
Caserne, misères du
sabre</i> (1887), <i>La Pelote</i> (1888), <i>Les
Chapons</i> (1890), <i>Les
Emmurés</i> (1894), <i>En
villégiature</i> (1896), <i>Soupes</i>
(1898), <i>La
vie douloureuse de Marceline Desbordes-Valmore</i> (1910), <i>Ronge-Maille
vainqueur</i> (1920), <i>L'Hirondelle sous le toit</i>
(1924), entre d'altres.</span></span><span style="color: black;" lang="FR"> </span><span><span style="color: black;" lang="CA">En
1946 va publicar la seva autobiografia, <i>Souvenirs
d'un ours</i>. Lucien Descaves va morir el </span></span><span style="color: black;" lang="CA">6
de
setembre de 1949 al seu domicili, al número 82 del carrer
Michel
Ange, del XVI Districte de París (França). </span><span><span style="color: black;" lang="CA">El
seu importat arxiu documental sobre la Comuna
de París va ser
adquirit en 1936 per l'International Institute of Social History (IISH)
d'Amsterdam.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/luppi.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 531px;" alt="Giuseppe Luppi" title="Giuseppe Luppi" src="http://www.estelnegre.org/fotos/luppi.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Giuseppe
Luppi</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Giuseppe Luppi:</span> El
18 de març de 1875 neix a Mirandola
(Emília-Romanya, Itàlia) el ferrer anarquista
i anarcosindicalista Giuseppe Luppi. Sos pares es deien Giovanni Luppi
i
Zeffira Mazzola. Començà a destacar a finals del
segle en el moviment
anarquista i en 1894 va ser condemnat per «crits
sediciosos». A començaments
del segle XX fou un dels promotors del moviment sindicalista de la
Baixa Mòdena.
Participà activament en la Cambra del Treball de Mirandola,
on ocupà càrrecs de
responsabilitat en la seva directiva, i participà en
congressos sindicals
esdevinguts a la província de Mòdena
(Emília-Romanya, Itàlia). En el
Congrés
per la Unitat Sindical del 19 de gener de 1913, promogut per la Cambra
del Treball
de Mòdena, Carpi i Mirandola, presentà la
ponència dels anarquistes de Mòdena
que proposava la llibertat per a que cada sindicat es pogués
adherir a la
Confederazione Generale del Lavoro (CGL, Confederació
General del Treball) o a
la Unió Sindical Italiana (USI), creant així una
única Cambra del Treball provincial,
ponència que va ser rebutjada i que donà lloc a
la divisió del moviment obrer
de Mòdena en dues Cambres del Treball provincials, una
d'orientació socialista
i altra sindicalista revolucionària. El maig de 1920
participà en el robatori
de metralletes organitzat pel moviment anarquista de Mòdena
per a defensar-se
en les manifestacions obreres; detingut l'1 de juny d'aquell any, va
ser jutjat
per aquest fet i absolt. Va ser nomenat secretari de la sucursal a
Mirandola de
la Cambra del Treball Sindicalista de Mòdena i amb Giovanni
Bassoli, més tard
assassinat pels feixistes, fou un dels màxims exponents del
moviment anarquista
local. A mitjans dels anys vint, va ser un dels pocs anarquistes que
restaren
actius a la Baixa Mòdena. Entre el 28 i el 29 de juny de
1925 participà, amb
Vincenzo Chiossi, en el clandestí Congrés de
l'USI celebrat a Gènova (Ligúria,
Itàlia), celebrat per reorganitzar el moviment sindicalista
revolucionari. En
1934 va ser esborrat de la llista de subversius ja que segons la
policia no
participava en activitats polítiques. Arran de la caiguda
del feixisme, el
juliol de 1943, el antifeixistes de Mirandola el posaren al capdavant
de les organitzacions
sindicals lliures i formà part del Comitè de
Coordinació Unitari Antifeixista.
Després de l'Alliberament, va ser nomenat secretari de la
Cambra del Treball de
Mirandola i sembla que s'acostà al Partit Comunista
Italià (PCI). Giuseppe
Luppi va morir el 18 de setembre de 1952 a Mirandola
(Emília-Romanya, Itàlia).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/pacoseugene.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 315px;" alt="Notícia de la detenció d'Eugène Pacos, quan era dels «Camelots du Roi», apareguda en el diari parisenc "Excelsior" del 20 de maig de 1911" title="Notícia de la detenció d'Eugène Pacos, quan era dels «Camelots du Roi», apareguda en el diari parisenc "Excelsior" del 20 de maig de 1911" src="http://www.estelnegre.org/fotos/pacoseugene.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la detenció d'Eugène Pacos, quan era dels
«Camelots du Roi», apareguda en el diari
parisenc <span style="font-style: italic;">Excelsior</span>
del 20 de maig de 1911</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Eugène Pacos:</span>
El 18 de març de 1883 neix a Ham (Picardia,
França) l'anarquista individualista Eugène
Jean-Baptiste Corentin Pacos. Era fill de Corentin
Pacos, restaurador, i de Blanche Marguerite Lemaire, que vivien a
París
(França), però van tenir l'infant al domicili
dels avis materns. D'antuvi militant
en la nacionalista i reialista Action Française (AF) i en la
milícia
ultradretana dels «Camelots du Roi»,
mantingué una estreta amistat amb la
família de Maxime Real del Sarte, fundador i cap de la
citada milícia. El 24 de
febrer de 1911 va ser detingut, juntament amb altres ultradretans, per
haver
participat en una violenta manifestació antisemita a les
portes de la
Comédie-Française de París. El 18 de
maig de 1911 va ser detingut a Neuilly
(Illa de França, França), juntament amb Henri Le
Franc, també membre dels «Camelots
du Roi», per haver apallissat a cops de porra un
sotsbrigadier i els inspectors
de de la Brigada d'Investigacions de la Policia Dupin i Grisoni, que
havien
impedit una manifestació l'AF i dels «Camelots du
Roi». En aquesta època vivia
al número 20 del carrer Trévise de
París. En 1932 ja militava en el moviment
llibertari i era gerent de <i>La Revue Anarchiste</i>. A
partir de 1935 formava
part de la Unió Anarquista (UA). Com a gerent de <i>La
Revue Anarchiste</i>, va
ser processat, juntament amb Fernand Fortin, per l'article
humorístic d'aquest
últim «Mon point de vue», publicat en el
número de març de 1935 d'aquesta
publicació; jutjat per aquest fet, el 5 de juliol de 1935 va
ser condemnat a
tres mesos de presó i Fortin a sis per
«provocació al crim i la mort amb la
finalitat de propaganda anarquista». En
l'apel·lació la seva pena va ser
commutada per vuit dies de presó amb llibertat provisional i
a dos mesos fermes
per a Fortin. Després de la II Guerra Mundial
col·laborà en diverses
publicacions anarquistes (<i>Défense de l'Homme</i>,
<i>L'En-Dehors</i>, <i>L'Unique</i>,
etc.). Eugène Pacos va morir el 12 de març de
1965 a l'Hospital de Meulan,
actual Meulan-en-Yvelines (Illa de França,
França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/jupin.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 288px;" alt="Notícia de la detenció de Paul Jupin apareguda en el diari parisenc "Le Journal" del 8 de desembre de 1909" title="Notícia de la detenció de Paul Jupin apareguda en el diari parisenc "Le Journal" del 8 de desembre de 1909" src="http://www.estelnegre.org/fotos/jupin.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la detenció de Paul Jupin apareguda en el diari
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Journal</span> del 8 de desembre de 1909</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Paul Jupin:</span> El
18 de març de 1889 neix a Amiens (Picardia,
França) l'anarcoindividualista i
antimilitarista Paul Bernard Jupin. Sos pares es deien Maximien Jupin,
sabater, i Célina Alexandrine Guilbert, modista. Es guanyava
la vida fent de
serraller i el
7 de desembre de 1909 va ser detingut per haver aferrat cartells
antimilitaristes als murs de Pont-Sainte-Maxence (Picardia,
França) i tancat a
Senlis (Picardia, França). Inscrit en el «Carnet
B» dels antimilitaristes del
departament de Mosa (Lorena, França), fou xofer
d'automòbil a Avocourt (Lorena,
França). El 6 de desembre de 1919 es va casar al XIX
Districte de París, on residia, amb Denise Soing, cadirera.
L'1 de juliol de 1924 va ser esborrat del
«Carnet B», perquè segons la
policia, deixà de fer propaganda anarquista i
antimilitarista. L'octubre de
1924 abandonà Mosa i marxà cap al departament del
Nord o d'Oise. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/fusterocelma/fusterocelma02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 566px;" alt="José Fustero Celma" title="José Fustero Celma" src="http://www.estelnegre.org/documents/fusterocelma/fusterocelma02.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>José
Fustero Celma</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- José Fustero
Celma:</span> El 18 de març de 1901 neix a
Villafranca de Ebro
(Saragossa, Aragó, Espanya)
l'anarcosindicalista José Fustero Celma, conegut com <i>Monterde</i>.
Era fill del jutge de pau de la població. Vidrier de
professió, es dedicà també
a vendre fruita pels mercats. Fou president de la Unió
General de Treballadors
(UGT) i en 1936 era regidor de l'Ajuntament de Villafranca de Ebro.
Arran del
cop militar feixista de juliol de 1936, va ser detingut amb altres
companys pels
feixistes i portat a Alfajarín (Saragossa, Aragó,
Espanya). A punt de ser
afusellat, va ser salvat per un acomodat del poble. Quan les tropes
lleials
ocuparen Villafranca de Ebro, s'integrà com a
milicià en la «Columna Durruti»,
on va ser enllaç, i passà a militar en la
Confederació Nacional del Treball
(CNT<u>)</u>. Sa companya Antonina Continente i sos fills
Mariano, Mercedes,
Pilar i José s'instal·laren durant la guerra a
Monegrillo (Saragossa, Aragó,
Espanya). Amb el triomf franquista, durant la tardor de 1939,
creuà amb sa família
els Pirineus. Després de passar pels camps de
concentració, va ser enviat a la
77 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i destinat a feines a la
«Línia
Maginot». Sa família es va instal·lar a
Vilanova de la Ribera (Rosselló,
Catalunya Nord). Va caure pres per les tropes alemanyes,
després de passar ple
«Frontstalag 140» de Belfort, el 25 de gener de
1941 va ser enviat, sota la
matrícula 87.014, a l'«Stalag XI-B» de
Fallingbostel (Heidekreis, Baixa
Saxònia, Alemanya). Dos dies després va ser
deportat al camp de concentració de
Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), sota la
matrícula 5.254. El 17 de febrer de
1941 va ser enviat al camp auxiliar de Gusen sota la
matrícula 10.864. José
Fustero Celma va morir el 3 de desembre de 1941 al camp de
concentració de
Gusen (Alta Àustria, Àustria). En 1942 sa
família, sense saber res del seu
destí, retornà a la Península. Des
d'octubre de 2022 un carrer de Villafranca de
Ebro porta el seu nom.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="https://www.estelnegre.org/documents/fusterocelma/fusterocelma.html" target="_blank">José Fustero Celma
(1901-1941)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 240px; height: 348px;" alt="Ernesto Bonomini" title="Ernesto Bonomini" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bonomini.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Ernesto
Bonomini</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Ernesto Bonomini:</span>
El 18 de març de 1903 neix a Pozzolengo (Llombardia,
Itàlia) el militant antimilitarista i
activista anarquista Ernesto Bonomini. De ben jovenet es va interessar
per les
idees socialistes i esdevé un actiu antimilitarista. Quan
s'engeguen les
persecucions feixistes, emigra a França (1922). A
París esdevé anarquista i el
20 de febrer de 1924 en un restaurant parisenc, assassina a trets de
revòlver
Nicola Bonservizi, responsable local del <i>fascio</i> i
redactor a París del
periòdic feixista <i>L'Italie Nouvelle</i>.
Detingut després d'aquest atemptat,
pel qual s'arriscava a la pena de mort, va ser jutjat el 24 d'octubre
de 1924 a
l'Audiència del Sena, on va declarar que amb aquest atemptat
volia venjar totes
les víctimes del feixisme i que no tenia cap simpatia pel
comunisme, que
perseguia els anarquistes russos com feia el feixisme
italià. Va ser condemnat
a vuit anys de treballs forçats, pena que serà
commutada per presó simple.
Alliberat el 20 de febrer de 1932, serà expulsat de
França en juny. Es va
refugiar a Bèlgica alguns mesos abans de retornar a
França on va treballar a
Lille, a la Llibreria Moderna del seu company Umberto Marzocchi.
Detinguts
l'abril de 1933, seran condemnats a un mes de presó. De bell
nou a París, va
ser novament arrestat, a la qual cosa va respondre amb una vaga de fam
que va
tenir molt de ressò. En 1935 va participar a
París en el congrés dels
anarquistes italians exiliats. A finals de juliol de 1936 parteix cap a
Espanya
i pren part activa en la revolució i en la lluita contra el
franquisme, formant
part del grup «Els Amics de Durruti» i denunciant
en el periòdic <i>Guerra di
Classe</i> la liquidació dels anarquistes per part
dels estalinistes –més tard,
en 1947, en <i>Volontà</i> escriurà
les seves memòries sobre el Maig de 1937.
En abril de 1938 assisteix a París, sota nom fals, a una
reunió anarquista,
però és detingut i condemnat a un any de
presó per haver violat el decret
d'expulsió. És internat en el camp de Rieucros i,
després d'evadir-se
l'abril de 1939, passa a Bèlgica i després al
Canadà i als EUA, on trobarà
feina de tapisser als estudis cinematogràfics de Hollywood.
Als Estats Units
continuarà amb la seva tasca antimilitarista i
col·laborarà en la premsa
llibertària sota el pseudònim de <i>Dick
Perry</i>. Ernesto Bonomini va morir el 6 de
juliol de 1986 a Miami (Florida, EUA).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 356px; height: 495px;" alt="Domingo del Toro Santana" title="Domingo del Toro Santana" src="http://www.estelnegre.org/documents/deltorosantana/deltorosantana01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Domingo
del Toro Santana</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Domingo del Toro
Santana:</span> El 18 de març de 1910 neix a
Las Palmas (Gran
Canària, Illes Canàries) el tipògraf
anarquista Domingo del Toro Santana.
Fill d'una família treballadora, son pare es deien
Jerónimo del Toro Dieppa.
Encara adolescent, començà a treballar a la
impremta del <i style="">Boletín Oficial del
Estado para la Provincia de Las Palmas</i>. Amb 14
anys participà en el seu primer míting a la
plaça del Pueblo. En 1928 va fer
feina al <i style="">Diario Las Palmas</i>. A
partir
de 1930, i fins a 1954, treballà de linotipista a la sala de
màquines que
imprimia el diari <i style="">La Provincia</i>. En
aquests anys col·laborà en el periòdic
<i style="">La
Voz Obrera</i>, portaveu de la Federació Obrera de
Gran Canària (FOGC). Per la publicació
d'un article, el 22 de març de 1932 va ser condemnat en
consell de guerra –aleshores
era soldat del XI Regiment d'Infanteria– a tres anys i tres
dies de presó per
«insults a les forces armades». Després
d'una campanya que demanà la seva
llibertat, el diputat de dretes Domingo Guerra del Río
presentà una demanda d'indult
al Congrés dels Diputats i a l'Auditoria de Guerra, demanda
que va ser
desestimada, però el maig de 1934 s'aprofità
d'una amnistia. Quan l'aixecament
militar feixista de juliol de 1936, restà amagat llargues
temporades al seu
domicili protegit per les seves germanes Soledad i Rita, molt
religioses. Cap
el 1947, amb son germà José del Toro Santana,
fundà, amb una màquina Minerva,
la impremta artesanal «Gráficas del
Toro», al número 2 del carrer Armas del
barri de Vegueta de Las Palmas. En 1949, per la pressió
social, es casà amb la
portuguesa María Augusto Barbosa, amb la qual vivia des de
feia 13 anys i amb
la qual ja tenia cinc dels vuit fills que nasqueren de la parella
–alguns dels
fills van ser batejats d'amagat per les seves beates ties. En 1954
abandonà la
feina en <i style="">La Provincia</i> i
s'embarcà en
la publicació del setmanal, i després quinzenal, <i style="">Guanarteme</i>, el primer número
de la qual sortí el 22 de juny de 1954
i la qual dirigí els 14 mesos que sortí al
carrer; aquesta publicació es
caracteritzà perquè els articles sortiren sense
signar. En 1967 «Gráficas del
Toro» passà a una nova seu al polígon
industrial de Miller Bajo, però mantingué
el local del carrer Armas que es transformà en una
papereria, que va ser
regentada per sa filla Nereida. Malalt amb un càncer de
pulmó, Domingo del Toro
Santana va morir el 7 de juliol de 1975 a Las Palmas (Gran
Canària, Illes Canàries).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="https://www.estelnegre.org/documents/deltorosantana/deltorosantana.html" target="_blank">Domingo del Toro
Santana (1910-1975)</a></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1803.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-18T12:46:03Zefemerides[17/03] Kronstadt - Conferència d'Emma Goldman - Xerrada de Bertrand - Aniversari de la mort de Bertani - Aldarulls per Rueda - Xerrada de Liarte - Forti - Colombo - Cornu - Alexandrovitch - Grandidier - Torres López - Le Flaouter - Torricelli - Cuadradas - Britannicus - Guisseguére - Balaguer - Domènech - Kopp - Di Giovanni - Colina - Castillo - Galindo - Léger - Cardella - Jouy - Most - Blot - Bueso - Vauloup - Sellenet - Román - Silvestre - Macías - Bergeron - Casado - Aldama - Rosquillas - Simón - Malara - Salinas
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139907
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[17/03] Kronstadt - Conferència d'Emma
Goldman - Xerrada de Bertrand - Aniversari de la mort de Bertani -
Aldarulls per Rueda - Xerrada de Liarte - Forti - Colombo - Cornu -
Alexandrovitch - Grandidier - Torres López - Le Flaouter -
Torricelli - Cuadradas - Britannicus - Guisseguére -
Balaguer - Domènech - Kopp - Di Giovanni - Colina - Castillo
- Galindo - Léger - Cardella - Jouy - Most - Blot - Bueso -
Vauloup - Sellenet - Román - Silvestre - Macías -
Bergeron - Casado - Aldama - Rosquillas - Simón - Malara -
Salinas</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><span lang="CA">Anarcoefemèrides
del 17 de març</span></big><span style="" lang="CA"><o></o></span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/fotos/atacantkronstadt.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 402px;" alt="L'Exèrcit Roig atacant Kronstadt" title="L'Exèrcit Roig atacant Kronstadt" src="http://www.estelnegre.org/fotos/atacantkronstadt.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">L'Exèrcit
Roig atacant Kronstadt</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Kronstadt cau:</span> El
17 i el 18 de març de 1921 la comuna de Kronstadt, a prop de
Petrograd
(Rússia), cau sota els cops d'una tropa de més de
50.000 soldats de l'Exèrcit
Roig bolxevic, comandat per Mikhail Tukhatxevsky, que envaeix la ciutat
després
de sagnats combats –les forces bolxevics patiren prop de
10.000
baixes– i de
grans bombardeigs aeris. Els comunistes, amos del reducte, executaren
centenars
de presoners i ferits. Els supervivents que no van poder fugir a
Finlàndia van
ser internats a camps de concentració on van morir de fam o
bé afusellats per
la policia política soviètica.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA"><img style="width: 600px; height: 318px;" alt="Emma Goldman durant la conferència al City Club de Rochester (17 de març de 1934)" title="Emma Goldman durant la conferència al City Club de Rochester (17 de març de 1934)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/goldman01.jpg" /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Emma
Goldman durant la conferència al City Club de Rochester (17
de març de 1934)</small><span lang="CA"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Conferència
d'Emma Goldman:</span> El 17 de març de 1934
l'agitadora anarcofeminista Emma Goldman
fa una incendiària conferència al City Club de
Rochester (Nova York, EUA). <i>Red
Emma</i> (Emma la Roja) vivia a Canadà
perquè tenia prohibida l'entrada als
Estats Units, però el febrer de 1934 se li donà
un permís de 90 dies per fer
una gira cultural pels EUA amb la condició que
només podia parlar de literatura
i de teatre, i vigilada en tot moment per membres de l'FBI. A Rochester
va fer
una de les seves típiques conferències audaces i
arravatades, on parlà del
«drama» dels esdeveniments mundials d'aleshores
(feixisme, nazisme,
estalinisme, etc.) i de la seva agitada biografia.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 589px; height: 941px;" alt="Portada del fullet de l'edició de la conferència de Julia Bertrand" title="Portada del fullet de l'edició de la conferència de Julia Bertrand" src="http://www.estelnegre.org/documents/juliabertrand/causeriebertrand.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
del fullet de l'edició de la conferència de Julia
Bertrand</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Xerrada de Julia
Bertrand:</span> El 17 de març de 1935 se celebra a la
seu de la Societat contra
l'Abús del Tabac de París (França) una
xerrada de la seva vicepresidenta, Julia
Bertrand, sota el títol «Le tabac. Poison de la
vie en toutes circonstances»
(El tabac. Verí de la vida en totes
circumstàncies). Julia Bertrand era mestra
i una destacada militant anarquista, antimilitarista, feminista i
lliurepensadora. Aquell mateix any s'edità un fullet amb el
contingut de la
conferència.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 417px; height: 817px;" alt="Convocatòria de l'acte apareguda en el periòdic de Montevideo "España Democrática" del 13 de març de 1940" title="Convocatòria de l'acte apareguda en el periòdic de Montevideo "España Democrática" del 13 de març de 1940" src="http://www.estelnegre.org/fotos/aniversarimortbertani.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Convocatòria
de l'acte apareguda en el periòdic de Montevideo <span style="font-style: italic;">España
Democrática</span> del 13 de març de 1940</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Aniversari de la
mort de Bertani:</span> El 17 de març de 1940 es
commemora al Cercle Italo-uruguaià «El
Progreso» de Montevideo (Uruguai) el primer aniversari de la
mort de l'editor i
propagandista anarquista Orsini Bertani, la mort del qual es va
produí el 16 de
març de 1939 en aquella ciutat. Hi van prendre la paraula
oradors de més de 15
institucions i l'acte va ser tancat per Romeo Grompone, president
d'«El
Progreso». L'homenatge consistí en un funeral
laic, en concerts musicals i
corals i en recitats.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/fotos/vetllarueda.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 443px;" alt="Vetlla d'Agustín Rueda (17 de març de 1978)" title="Vetlla d'Agustín Rueda (17 de març de 1978)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vetllarueda.jpg" /></a></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Vetlla
d'Agustín Rueda (17 de març de 1978)</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Aldarulls per
la mort d'Agustín Rueda: </span><span lang="CA">El
17 de març de 1978 familiars i amics del jove
anarquista Agustín Rueda, assassinat a la presó
de Carabanchel (Madrid) el 14
de març, recolliren el cadàver que els fou
lliurat a migdia per ser enterrat a
Sallent (Barcelona, Catalunya). Des de l'Institut Anatòmic
Forense va ser
portat a coll pels seus companys fins a la plaça de Cibeles,
on va ser
introduït en un furgó que el portaria a la ciutat
catalana, mentre més de
tres-cents anarquistes acomiadaven el cadàver cantant els
himnes <i>A les
barricades</i> i <i>Hijos del pueblo</i>, i fent la
salutació llibertària. La
comitiva, de la qual formava part la germana d'Agustín
Rueda, l'encapçalaven
dues corones de flors, d'una de les quals penjava una cinta, on es
podia
llegir-se <i>Tus compañeros anarquistas</i>,
mentre a l'altra, una pancarta
deia: <i>Que tu sangre encienda la chispa de la llibertad. COPEL</i>.
Al pas
per diversos edificis, el personal aplaudia, per les finestres, mentre
els
militants del PCE, que celebraven la conferència del partit
als locals del vell
sindicat, sortiren per saludar amb el puny alt. Mentre, els vint-i-dos
detinguts en la roda de premsa convocada per l'Associació de
Familiars i Amics
de Presos i Ex Presos (AFAPE), processats per propaganda
il·legal, han estat
posats en llibertat. Advocats i membres d'AFAPE han fet saber la seva
disconformitat davant aquestes mesures amb una associació en
tràmit i
considerada legal de fet pel propi director general d'Institucions
Penitenciàries. A partir de les 20.00 hores de la tarda es
van produir
nombroses manifestacions a Madrid en senyal de protesta per la mort
d'Agustín
Rueda. El Govern Civil va facilitar una nota oficial on, entre altres
coses,
assenyalava que «poc abans de les 20.00 hores es concentraren
uns cent joves al
carrer Fuencarral, prop de la glorieta de Quevedo, plaça de
Callao, Red de San
Luis, avinguda José Antonio, San Bernardo, Arenal i
Joaquín García Morato,
essent dissolts en totes les ocasions per la policia».
«Els grups avalotadors»,
afegeix la nota, «que en cap cas va ser superiors a
tres-centes persones, a més
de tallar el trànsit tirant a la calçada diversos
objectes i creuant cotxes,
llançaren pedres i diversos <i>còctels
molotov</i> contra els vehicles
policíacs, intentant bolcar alguns dels cotxes.
També produïren trencaments de
vidres d'aparadors, en especial d'entitats bancàries, i
calaren diversos focs
sense importància.» «En el moment de
redactar aquesta nota es té coneixement de
l'actuació d'aquests grups després de les 21.00
hores, a la plaça d'Espanya, a
les andanes del Metro de Sol, a l'avinguda de l'Albufera, on calaren
foc un
autobús de l'EMT que es va cremar parcialment i va resultar
lleument ferit un
policia armat, a Atocha, a Antón Martín i a la
plaça de Benavente. En total es
calculen que han participat uns mil manifestants.»
«Fins al moment», conclou la
nota, «s'han practicat trenta detencions i no es
té notícia de l'existència de
ferits d'importància.» La manifestació,
convocada per la CNT, no comptava amb
permís.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/xerradaliarte1979.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 850px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/xerradaliarte1979.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de l'acte</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Xerrada de
Liarte:</span> El 17 de març de 1979 se celebra a
l'antiga seu de la Central Nacional
Sindicalista (CNS, «Sindicat Vertical») franquista
de Barcelona (Catalunya) una
conferència del propagandista anarquista i
anarcosindicalista Ramón Liarte Viu
sota el títol «La CNT ante su futuro congreso
nacional». La xerrada va ser
organitzada per la Secretaria de Formació de la
Federació Local de Barcelona de
la Confederació Nacional del Treball (CNT), adherida a
l'Associació
Internacional dels Treballadors (AIT), i preparava el debat per al V
Congrés
Nacional Confederal que s'havia de celebrar entre el 8 i el 16 de
desembre de
1979 a Madrid (Espanya) i que acabà amb el sindicat escindit
en dues tendències.
<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Naixements</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/documents/fortiernesta/fortiernesta01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 612px;" alt="Foto policíaca d'Ernesta Forti (27 de febrer de 1894)" title="Foto policíaca d'Ernesta Forti (27 de febrer de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/fortiernesta/fortiernesta01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><small>Foto
policíaca d'Ernesta Forti (27 de febrer de 1894)</small><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Ernesta Forti:</span>
El 17 de març de 1848 neix a Lodi (Llombardia,
Itàlia) l'anarquista Ernesta
Forti. Sos pares es deien Domenico i Emilia. Treballava a la lleteria
del
carrer Joquelet de París (França), propietat del
destacat anarquista Constant
Martin, aleshores son company; també hi feia feina son fill
Alfredo Forti,
també anarquista. El febrer de 1894 va ser fitxada com
anarquista per la
policia francesa i el 8 de març d'aquell any se li va
decretar l'expulsió,
juntament amb son fill, refugiant-se a Londres (Anglaterra), <span style="color: black;" lang="CA">on ja s'havia
exiliat Constant Martin quan va ser encartat en el famós
«Procés dels Trenta»</span>.
<span style="color: black;" lang="CA">A
Londres es casà immediatament amb un sastre
francès anomenat Siccard, el qual
reconegué son fill, esdevenint aquest
automàticament ciutadà francès amb
tots
els drets. </span><span style="font-family: Arial;">En
1894 el seu nom figura en una llista
d'anarquistes a controlar establerta per la policia
ferroviària de fronteres
francesa. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/fortiernesta/fortiernesta.html" target="_blank">Ernesta Forti (1848-?)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center; font-weight: bold;">
<a href="http://www.estelnegre.org/documents/colombo/colombo01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 553px;" alt="Foto policíaca de Carlo Colombo" title="Foto policíaca de Carlo Colombo" src="http://www.estelnegre.org/documents/colombo/colombo01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center; font-weight: bold;"><small><span style="font-weight: normal;">Foto policíaca de
Carlo Colombo</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Carlo Colombo:</span> El
17 de març de 1855 neix a Merate (Llombardia,
Itàlia) l'anarquista Carlo Luigi
Colombo. Sos pares es deien Serafino Colombo i Giuseppa Consonni. Es
guanyà la
vida fent de sabater i de porter i fou un dels anarquistes
més actius de Milà,
mantenint correspondència amb els llibertaries d'altes
ciutats italianes i
estrangeres, sobretot a Londres (Anglaterra) i Paterson (Nova Jersey,
EUA). Es
va fer amb la flor i la nata dels anarquistes del seu temps, com ara
Pietro
Gori, Giovanni Baracchi, Enrico Carrara, Felice Mazzocchi, Giovanni
Vignati, Francesco
Cafassi, Amos Mandelli, Carlo Frigerio, Arcangelo Faccà,
etc. Signà, amb
centenars d'anarquistes d'arreu d'Itàlia, la crida
«Al popolo italiano!», que
aparegué com a suplement del periòdic d'Ancona
(Marques, Itàlia) <i style="">L'Agitazione</i>
del 31 de març de 1898. El
30 de juliol de 1900 va ser detingut i involucrat en l'atemptat de
Gaetano
Bresci acusat de complicitat amb el regicidi, però va ser
absolt per manca de
proves. A la presó va contreure una greu pleuresia que
minà irremissiblement la
seva salut. Quan en 1902 s'inicià la publicació
del setmanari <i style="">Il Grido della Folla</i>,
la policia considerà
aquest «perillós anarquista
individualista» com el
«capità» del seu grup
editor, encara que, com sabem, foren altres els encarregats de
l'edició, però
com que era un dels màxims difusors de la premsa anarquista (<i style="">L'Avvenire Sociale</i>, <i style="">L'Agitazione</i>,
etc.), se li encolomà l'autoria. Repetidament
incriminat i empresonat, i malmenat per diaris locals (<i style="">Il
Tempo</i>, <i style="">L'Italia del Popolo</i>,
etc.), fins el punt que son advocat parlés de
«persecució sistemàtica», el
maig
de 1902 va ser sorprès, amb Artur Vaj, quan volia enviar
1.500 exemplars d'un
número segrestat i condemnat a un mes de presó.
L'any següent, amb Giovanni
Straneo, va ser condemnat més durament per
difusió d'un manifest programàtic d'<i style="">Il
Grido della Folla</i>. El maig de 1903,
també va ser detingut, amb altres companys (Giovanni
Straneo, Gaetano Abbiati,
Ricciotti Longhi i els germans Mazzocchi) pels anomenats
«Fets del carrer
Legnano». El desembre de 1905 marxà cap a Ginebra
(Ginebra, Suïssa) i visqué al
domicili de l'anarquista Diego Bottazzi. A Ginebra formà
part del grup
«Germinal» i col·laborà en el
mensual <i style="">L'Azzione
Anarchica</i>, destacant la seva posició
antisindicalista, contraposada amb la
d'<i style="">Il Risveglio Socialista Anarchico</i>,
de Luigi Bertoni. Després passà un temps a Berna
(Berna, Suïssa). De bel nou a
Milà el setembre de 1906, assumí la
gerència d'<i style="">Il Grido della Folla</i>.
Fugint d'una nova detenció, el juny de 1907
s'exilià a París (França), on
visqué amb Angelo Emilio Scolari, i, després
d'una estada a Berna (juliol), passà a Lugano (Ticino,
Suïssa), on visità el 29
de juliol sa filla Silvia acompanyat de Giuseppe Campagiorni, i a
Niça el
setembre i octubre de 1908 (País Niçard,
Occitània), fins que retornà a Milà,
on va ser novament detingut el 12 d'octubre de 1908 amb un fullet sobre
fabricació d'explosius a la butxaca, passant un mes a la
presó a causa d'una
vella condemna. El 29 de març de 1909, durant la campanya
electoral, va ser detingut,
amb Armando Luraghi, Angelo Ambrosoli i altres 16 anarquistes, per
haver xiulat
un míting del socialista Filippo Turati. Les dificultats, la
mala salut i l'obsessiu
control policíac li van produir una mena de mania
persecutòria que el va portar
a viure enfollit i de manera clandestina. A Milà
restà hospitalitzat per la
seva tuberculosi durant dos mesos. El març de 1910 el trobem
a Roma i després
novament hospitalitzat a Milà. El 5 d'abril de 1910
assistí a una conferència
de Lorulot a Ginebra i el maig de 1910 passà a
París, on visqué malalt i ajudat
econòmicament pels companys. El 6 d'abril de 1911
tornà a Milà amb sa filla
Silvia ja molt malalt. Carlo Colombo va morir el 2 d'octubre de 1911 a
l'Hospital Major de Milà (Llombardia, Itàlia). Sa
companya fou Angela Molteni.<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/colombo/colombo.html" target="_blank">Carlo Colombo (1855-1911)</a></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/cornueugene.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 629px;" alt="Foto policíaca d'Eugène Cornu (2 de juliol de 1894)" title="Foto policíaca d'Eugène Cornu (2 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cornueugene.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca d'Eugène Cornu (2 de juliol de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Eugène Cornu:</span>
El
17 de març de 1869 neix al XX Districte de París
(França) l'anarquista Eugène
Cornu. Era fill natural de la modista Élisabeth Cornu. Es
guanyava la vida
treballant de sabater. En 1889, en la revisió militar, va
ser declarat no apte
per «sinèquia anterior de l'ull dret i
incisió de la còrnia»; en aquesta
època vivia
la número 200 del carrer Belleville del XX Districte de
París. El 31 de maig de
1892 el seu domicili, al número 45 del carrer Bisson de
París, estava sota
vigilància de la III Brigada d'Investigacions de la
Prefectura de Policia de
París. El 17 de novembre de 1892 la mateixa brigada vigilava
la seva nova
adreça, al número 3 del carrer Jarente i el
desembre de 1893 el número 9 del
carrer Bisson. El 26 de desembre de 1893 figurava en un llistat de
recapitulació
d'anarquistes. L'1 de juliol de 1894, en una gra agafada de la policia
per evitar
aldarulls en els funerals del president de la República
francesa Sadi Carnot, va
ser detingut preventivament al seu domicili del número 9 del
carrer Bisson i aquest
escorcollat sense cap resultat. L'endemà va ser fitxat en el
registre
antropomètric del laboratori policíac parisenc
d'Alphonse Bertillon, processat
per «associació criminal» i posat a
disposició judicial. En els estats de
recapitulació
d'anarquistes dels anys 1894 i 1896 vivia al número 5 bis
del carrer
Présentation, però en el de 1901 estava
desaparegut. El 15 d'abril de 1915
vivia al número 24 del Sainte Ambroise i el 29 d'agost de
1916 al número 95 del
carrer Sorins de Montreuil-sous-Bois (Illa de França,
França). En 1915, durant
la Gran Guerra, va ser integrat en el serveis auxiliars de
l'exèrcit i en 1918
va ser llicenciat definitivament. Desconeixem la data i el lloc de la
seva
defunció.<span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153); font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 324px; height: 482px;" alt="Retrat de Louise Michel realitzat per A. J. Alexandrovitch (ca. 1905)" title="Retrat de Louise Michel realitzat per A. J. Alexandrovitch (ca. 1905)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/michelalexandrovitch.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153); font-family: Arial;" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Retrat de
Louise Michel realitzat per A. J. Alexandrovitch (ca. 1905)</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Alexandre Joseph
Alexandrovitch:</span> El 17 de març de 1873 neix a
Telsiai (Samogícia, Imperi Rus; actualment
Lituània) l'il·lustrador, pintor i
artista anarquista Alexandre
Joseph Alexandrovitch. Sos pares es deien Guerschon Alexandrovitch i
Sarah Kahn. S'exilià a França, on
aconseguí la nacionalitat. Estudià
amb el pintor Jean-Léon Gérôme.
Conreà especialment el retrat, el paisatge, el
nu i la composició simbòlica fent servir diverses
tècniques (oli, aquarel·la, ploma,
carbonet, aiguafort, sanguina, litografia, etc.). Abans de la Gran
Guerra va
realitzar més de tres-cents retrats de militants anarquistes
i homes de lletres
(Lev Tolstoi, Élisée Reclus, Louise Michel,
Charles-Ange Laisant, Francesc
Ferrer i Guàrdia, Eugène Varlin, Paul Lafargue,
Karl Marx, Émile Zola, Amilcare
Cipriani, Alfred Naguet, Piotr Kropotkin, Jean Grave, Vaillant,
Édouard-Marie
Vaillant, etc. Molts d'aquest retrats es publicaran en targetes postals
i entre
1957 i 1958 en <i>Le Monde Libertaire</i>.
Membre del
Saló dels Artistes
Francesos, entre 1903 i 1932 exposà al Saló dels
Independents. Rebé diversos
premis i alguns quadres seus van ser comprats per les administracions
públiques. Tingué taller a Asnières
(Normandia). Una col·lecció important de la
seva obra fou recollida pel militant anarquista Maurice Laisant, molt
lligat a
l'artista. Sa companya fou Félicia Brauda, de qui es va
divorciar. Alexandre Joseph Alexandrovitch va morir el 10 de gener de
1949 al seu domicili de Saint-Maur-des-Fossés
(Illa de França, França).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 496px; height: 377px;" alt="Foto policíaca d'Alfred Grandidier (ca. 1894)" title="Foto policíaca d'Alfred Grandidier (ca. 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/grandidier.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca d'Alfred Grandidier (ca. 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Alfred Grandidier:</span>
El 17 de març de 1875 neix a
Saint-Denis (Illa de França, França) l'anarquista
Alfred Grandidier. Sos pares,
jornalers, es deien Nicolas Grandidier i Marie Louise
Joséphine Richoilley, i
la parella tingué sis infants. Treballava pintant edificis.
A començaments dels
anys 1890 fou membre del grup anarquista de Saint-Denis, del qual
també formava
part son germà Louis Grandidier. Perseguit per les seves
activitats anarquistes,
que implicaven una condemna de quatre anys de presó i 10
anys de prohibició de
residència per «desvalisament»,
l'octubre de 1893 es refugià a Londres
(Anglaterra), on va fer contacte amb l'anarquista Jules Corti. En 1894
el seu
nom figurava en una llista d'anarquistes a controlar establerta per la
policia
ferroviària de fronteres francesa i on es deia que residia
refugiat a
Birmingham (West Midlands, Anglaterra). El 28 de desembre de 1894 el
Tribunal
d'Extradicions londinenc es pronuncià a favor de la seva
extradició a França
acusat d'haver comès un robatori el novembre anterior a
Saint-Ouen (Illa de
França, França). Va ser amagat pel
germà del company anarquista suís Latour al
barri londinenc de Camden. A finals de desembre de 1894, de tornada de
Bèlgica,
va ser detingut a Londres a casa del company Rousseau i sembla que va
ser reenviat
a Bèlgica. Després retornà a
França on, el 3 de desembre de 1904, es casà a
Amiens (Picardia, França) amb Hélène
Hermine Sauval. Sembla que a partir
d'aquesta data deixà de militar. Posteriorment es
casà amb Alphonsine
Léopoldine Poulain, que es guanyava la vida fent i venent
calces. Alfred
Grandidier va morir el 16 de desembre de 1908 al port del Sena de
Saint-Denis
(Illa de França, França), sembla que d'accident
laboral als Ateliers et
Chantiers de la Loire (ACL, Tallers i Drassanes Navals del Loira) on
feia
feina.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 415px; height: 696px;" alt="Necrològica d'Adrián Torres López apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 24 de juny de 1954" title="Necrològica d'Adrián Torres López apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 24 de juny de 1954" src="http://www.estelnegre.org/fotos/torreslopez.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
d'Adrián Torres López apareguda en el
periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">Solidaridad Obrera</span>
del 24 de juny de 1954</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Adrián Torres
López:</span>
El 17 de març de 1877 neix a Caudete de las Fuentes
(Plana
d'Utiel,
País Valencià) l'anarcosindicalista
Adrián Torres López.
Sos pares es deien
Trifón Torres i Juana López. Milità
des de molt jove en els moviments llibertari i cooperativista del seu
poble i
posteriorment en la Confederació Nacional del Treball (CNT)
de
Fuentesrobles
(Plana d'Utiel, País Valencià). En 1924 el trobem
militant a la
Federació Local
de Balsareny (Bages, Catalunya) de la CNT i ocupant càrrecs
sindicals.
Durant
el franquisme s'exilià i milità en la CNT de La
Grand Comba. Sa companya fou Miguela García.
Després d'un atac
de paràlisi i d'anys de patiment, Adrián Torres
López va morir el 5 de juny de
1954 al seu domicili de Trescol (La Grand Comba, Llenguadoc,
Occitània). <o></o></p>
<div style="text-align: center;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 432px; height: 881px;" alt="Notícia del processament de Pierre Le Flaouter apareguda en el periódic "Le Populaire de Paris" del 22 de març de 1924" title="Notícia del processament de Pierre Le Flaouter apareguda en el periódic "Le Populaire de Paris" del 22 de març de 1924" src="http://www.estelnegre.org/fotos/leflaouter.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
del processament de Pierre Le Flaouter apareguda en el
periódic <span style="font-style: italic;">Le
Populaire de Paris</span> del 22 de març de 1924</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Pierre Le Flaouter:</span>
El 17 de març –algunes fonts citen
erròniament el 18 de març– de
1884 neix a An Oriant (Ar Mor-Bihan, Bretanya) l'anarquista i
sindicalista
revolucionari Pierre Marie Le Flaouter, conegut com <i style="">Flotter</i>.
Sos pares es deien Jean Pierre Marie Le Flaouter, ferrer al Fort d'An
Oriant, i Marie Françoise Scuiller.
Entre 1906 i 1907, durant el seu servei militar, assistí
nombroses vegades vestits de militar d'Artilleria a la Borsa del
Treball d'An
Oriant i participà en la creació de les Joventuts
Sindicalistes. Un cop
llicenciat, esdevingué carter rural a Plourin
(Cantó de Ploudalmézeau,
Bretanya), on era considerat com un «republicà
avançat». A finals de 1909 entrà
com a obrer auxiliar a l'Arsenal de Brest (drassanes de vaixells de
guerra) i
s'instal·là en aquesta població. Cap
el 1911 esdevingué secretari del Sindicat
de la Construcció i, segons la policia, fomentà
totes les vagues de la
construcció que tingueren lloc a la localitat en aquells
anys. El febrer de
1913 va ser nomenat dipositari del periòdic <i style="">L'Ouest-Éclair</i>,
a Le Mans (País del Loira, França). El 17 de maig
de 1910 es va casar a Brest
amb Louise Rannou i pocs dies després, 24 de maig, va ser
inscrit per les
autoritats franceses en el «Carnet B» dels
antimilitaristes. Durant la Gran
Guerra, sota el nom de <i style="">Flotter</i>,
col·laborà en <i style="">Le
Libertaire</i>. El març
de 1923 va ser nomenat secretari del Comitè de Defensa
Social (CDS), que
ràpidament es va transformar en el Comitè General
per l'Amnistia (CGA). El
desembre de 1923 abandonà el citat càrrec. En
aquesta època regentà una
llibreria al número 46 del bulevard Beaumarchais de
París (França) i esdevingué
confident de la policia, tenint com a enllaç de la
Prefectura de Policia
l'inspector general Auguste Lannes, cunyat de Raymond
Poincaré, aleshores
president del Consell de Ministres francès. Implicat en
l'«Afer Daudet», molts
consideraren, entre ells André Colomer, que havia estat ell
qui havia denunciat
Philippe Daudet a la policia i que aquesta l'havia assassinat; en 1925
publicà
la seva versió dels fets en el llibre <i style="">Comment
j'ai tué Philippe Daudet. Contribution personnelle
à l'enquête sur la mort d'un
jeune homme</i>. El 21 de gener de 1925 va ser condemnat a sis
mesos de presó i
a 2.000 francs de multa per «tràfic d'objectes
obscens i ultratge a les bones
costums» arran d'haver trobar el soterrani de la seva
llibreria parisenca una
col·lecció d'obres i gravats considerats
pornogràfics. Un mes després, abandonà
París i marxà cap a Nantes (País del
Loira, França). Cap el 1927 va fer de
pastisser a Douarnenez (Douarnenez, Bretanya). En 1935 figurava en una
llista
d'anarquistes del Baix Loira, on es citava que treballava de venedor
ambulat i
vivia a Nantes. Posteriorment es traslladà a Vertou i es
relacionà amb
l'Aliança Obrera Anarquista (AOA). En 1979 la revista <i style="">La Bretagne Réellle</i> li
publicà el llibre <i style="">Pour vivre
très vieux en bonne santé!</i> Pierre Le
Flaouter va morir
l'1 de juny de 1981 al seu domicili de Vertou (País del
Loira,
França). Segons May Picqueray, va
morir portant-se el secret d'«Afer Daudet».</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
</div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/torricelli.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 506px;" alt="Ettore Torricelli" title="Ettore Torricelli" src="http://www.estelnegre.org/fotos/torricelli.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Ettore
Torricelli</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Ettore
Torricelli:</span> El 17 de març de 1885 neix a
Formigine (Emília-Romanya, Itàlia) el
paleta anarquista i anarcosindicalista Ettore Torricelli. Sos pares es
deien
Ottavio Torricelli i Marcellina Farina. Es traslladà a la
petita població de
Madonnina, a Mòdena (Emília-Romanya,
Itàlia), centre llibertari de la ciutat.
El 1913 va ser fitxat per les autoritats com a membre del grup
anarquista
local. Formà part del Sindicat de la Construcció
i de la Cambra del Treball
Sindicalista i en 1917 de la Comissió Executiva
d'Organització d'aquesta. El 5
de juliol de 1919 fou detingut arran d'un escorcoll a la seu del grup
anarquista de Mòdena, al número 14 del carrer de
Sant'Agata. Va ser un dels
principals exponents de la Federació Comunista Anarquista de
Mòdena. El maig de
1920 fou un dels detinguts sota l'acusació d'haver robar
unes metralladores per
a defensar-se en les manifestacions obreres; jutjat, va ser absolt de
tots els
càrrecs. Entre 1922 i 1926, anys d'exaltació
feixista, fou un dels pocs
anarquistes que continuaren amb el compromís llibertari a
Mòdena. Subscrit a la
revista <i style="">Pensiero e Volontà</i>
i a altres
publicacions anarquistes, s'encarregà de la seva
distribució. En diferents
ocasions va ser detingut per distribució de premsa
llibertària i en 1925 la
policia bloqueja un enviament dirigit a ell compost de nombroses
còpies del
fullet d'Errico Malatesta <i style="">Fra contadini</i>.
En aquesta època mantingué
correspondència amb Errico Malatesta i amb Armando
Borghi. Advertit formalment per les autoritats feixistes el desembre de
1926,
en 1931 va ser inscrit en el registre de persones a detenir en
determinades
circumstàncies. En 1932 la policia anotà en la
seva fitxa que conservava tots
els seus sentiments anarquistes, però que no realitzava cap
propaganda. El juny
de 1940 va ser amonestat per les autoritats, després d'haver
estat detingut i
empresonat 18 dies sota la sospita d'«haver escampat algunes
crítiques sobre la
situació actual». Va ser vigilat per la policia
fins el 1942. Després de la II
Guerra Mundial, encara que mantingué els sentiments
llibertaris, no desenvolupà
cap activitat política. Ettore Torricelli va morir el 27 de
desembre de 1966 a
Mòdena (Emília-Romanya, Itàlia).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/cuadradaspol.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 394px;" alt="Foto antropomètrica de Josep Cuadradas Pol (25 de setembre de 1917)" title="Foto antropomètrica de Josep Cuadradas Pol (25 de setembre de 1917)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cuadradaspol.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
antropomètrica de Josep Cuadradas Pol (25 de setembre de
1917)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Josep Cuadradas
Pol:</span> El 17 de març de 1886 neix a la Vila de
Gràcia, actualment Barcelona
(Catalunya), l'anarquista Josep Antoni Jaume Cuadradas Pol. Sos pares
es deien
Josep Cuadradas i Dolors Pol. Va treballar de mecànic i
d'impressor i va
participar activament en els fets revolucionaris de la
«Setmana Tràgica» de
juliol de 1909 a Barcelona. El 10 d'agost de 1914 es va casar a la Vila
de
Gràcia amb Eugènia Anton, amb qui
tingué un infant. Emigrà a França,
arribant-hi
el 12 de setembre de 1917, i va ser qualificat per la policia de
Perpinyà
(Rosselló, Catalunya Nord) com a «anarquista
militant, propagandista perillós i
partidari de l'acció directa». Després
d'haver fet la verema a Cornellà de la
Ribera (Rosselló, Catalunya Nord), va ser enviat pels
serveis de col·locació
estrangera francesos a fer feina a les mines de carbó de
Carmauç (Llenguadoc,
Occitània). Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 531px; height: 343px;" alt="Notícia de la confirmació de la identitat d'Alexandre Britannicus apareguda en el diari parisenc "L'Écho de París" del 10 de febrer de 1912" title="Notícia de la confirmació de la identitat d'Alexandre Britannicus apareguda en el diari parisenc "L'Écho de París" del 10 de febrer de 1912" src="http://www.estelnegre.org/fotos/britannicus.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la confirmació de la identitat d'Alexandre Britannicus
apareguda en el diari parisenc <span style="font-style: italic;">L'Écho de
París</span> del 10 de febrer de 1912</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Alexandre
Britannicus:</span> El 17 de març de 1889
neix a Lambézellec (actualment
pertany a Brest, Bro Leon,
Bratanya) –algunes fonts citen erròniament el 17
de març de 1891 a Brest (Bro
Leon, Bretanya)–
l'anarquista individualista i il·legalista Alexandre
Britannicus. Sos pares es deien Pierre François
Britannicus, primer mestre fuster
calafat de l'Armada, i Marie Renée
Raguénès. Aviat quedà orfe
de pare i de mare. Després de treballar de calderer, el 2 de
desembre de 1908
s'enrolà a Brest en el VI Regiment d'Infanteria Colonial i
l'1 de gener de 1910
desertà del VII Regiment d'Infanteria Colonial acantonat a
Rochefort
(Poitou-Charentes, França). A principis de la
dècada dels deu freqüentà es
cercles anarcoindividualistes de Brest i les xerrades que s'hi feien.
L'octubre
de 1910 va ser detingut a la Casa del Poble de
Mont-dzeu-Mårciene (Charleroi,
Hainaut, Valònia) i acusat de
«vagabunderia», ben igual que els
anarcoindividualistes
i il·legalistes Édouard Carouy i Octave Garnier,
i expulsat de Bèlgica. Lector
del periòdic <i style="">L'Anarchie</i>,
el seu nom
apareix en petits anuncis des de 1911. Durant la nit del 30 al 31 de
gener de 1912, amb l'anarquista
individualista i il·legalista Joseph Renard,
rebentà la porta de l'economat de
l'estació de Les Aubrais-Orleans (Fleury-les-Aubrais,
Centre, França);
sorpresos <i>in fraganti</i> mentre es portaven 150 francs
després d'haver
forçat els calaixos de la caixa, obriren foc i feriren dos
empleats abans de
saltar a un tren en marxa cap a París. A
l'estació d'Étampes la policia
esperava el tren, però els perseguits aconseguiren fugir a
trets i matar d'un dispar
el brigadier Élie-Jules Dormoy. Per complicar més
la situació, un desertor que
viatjava sense bitllet, Jean-Baptiste Pascal, i que res tenia a veure
amb els
anarquistes, quan va veure l'estació plena de policia,
acabà suïcidant-se d'un
tret al cap. Renard i Britannicus fugiren en direcció
contrària perseguits pels
agents. Britannicus –que d'antuvi va ser identificat
erròniament per la policia
com Alexandre-Marie Lebourg– fou abatut al prat
pantanós de Le Petit-Saint-Mars,
entre Étampes i Angerville (Illa de França,
França) –la versió oficial diu que
es va suïcidar, però l'autòpsia
demostrat que el tret que el matà era de la
policia–; Renard va ser detingut arribant a
l'estació d'Étréchy i quan la
policia li va demanar el seu nom, va respondre <i>Oscard Wild</i>
(<i>Oscar
Wilde</i>). Els agents descobriren que les armes que portaven
provenien un cop
comès l'octubre de 1911 en una armeria del carrer Lafayette,
com les pistoles <i>brownings</i>
que havien trobar durant l'escorcoll policíac del 31 de
gener de 1912 a la seu
del periòdic <i>L'Anarchie</i>. La identitat
d'Alexandre
Britannicus sempre es va posar en dubte. El 9 de febrer de 1912 son
germà, Jean Britannicus,
després que les autoritats exhumessin el cadàver
enterrat al cementiri de
Notre-Dame d'Étampes, reconegué que el mort era
son germà Alexandre. No obstant
això, quan l'anarquista Alexandre-Marie Lebourg va ser
detingut el 2 d'agost de
1912 digué que havia parlat feia poc amb Alexandre
Britannicus i que el mort
corresponia a un tal Jules Dupoux. Joseph Renard va
ser jutjat, condemnat a mort i guillotinat el 2 de febrer de 1913 a
Versalles (Illa
de França, França).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/guisseguere.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 438px;" alt="Foto antropomètrica de Léandre Guisseguére (1937)" title="Foto antropomètrica de Léandre Guisseguére (1937)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/guisseguere.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
antropomètrica de Léandre Guisseguére
(1937)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Léandre
Guisseguére:</span> El 17 de març de 1892
neix a Pertús (Provença, Occitània)
l'anarquista i sindicalista revolucionari Léandre Marius
Guisseguére –citat erròniament
de diferents maneres (<i style="">Guisegueri</i>, <i style="">Guiseguerri</i>, <i style="">Guisseguerri</i>,
etc.). Sos pares es deien Marc Enicé Guisseguére,
jornaler, i Marie Augustine Richaud. Es guanyava la vida com a
empresari en la
construcció, però acabà d'obrer en el
sector. El 5 de juny de 1916 es casà a
Nimes (Llenguadoc, Occitània) amb Madeleine
Joséphine Mesme. En 1923 va fer costat
econòmicament l'edició diària de <i style="">Le
Libertaire</i>. En 1926 treballava en la construcció a
Thourotte (Picardia,
França) i en 1927 a Pont-de-Metz (Picardia,
França), on va militar en el
Sindicat de la Construcció, del qual va ser delegat, i va
difondre la premsa
llibertària (<i style="">Le Combat Syndicaliste</i>,
<i style="">Germinal</i>, <i style="">Le
Libertaire</i>, etc.). En 1927 va participar en una
subscripció a
favor de les famílies dels militants italoamericans Nicola
Sacco i Bartolomeo
Vanzetti. En 1934 vivia al barri de Brunet de Toló
(Provença, Occitània).
Membre, amb altres destacats anarquistes (Gabriel Diné,
François Dumas, Émile
Gardebled, Marius Garrec, etc.), de la Federació Comunista
Llibertària (FCL), en
1936 es presentà com a candidat abstencionista a les
eleccions legislatives per
la III Circumscripció de Toló, però
cap cartell es va aferrar i cap butlletí es
va editar. En 1937 vivia al barri de Saint Claude de Grassa
(Provença,
Occitània) amb sa nova companya Joséphine
Carpentier i el fill d'aquesta, el
també anarquista Roland Carpentier (<i style="">Roland
Guisseguére</i>). En aquesta època
treballava com a cap de colla en l'empresa
de construcció «Delagneau» de Grassa i,
segons informes policíacs, formava part
del grup local de Grassa de la FCL, establert al número 2
del carrer Tour de
l'Oratoire, i en el qual militaven destacats anarquistes (Urbano
Andreoli, Jean
Campana, Roland Carpentier, Joseph Feraud, Domenico Nanni,
Félicité Girolimetti,
Kanik Papazian etc.) –posteriorment aquest grup
s'integrà en la Federació
Anarquista (FA). També en 1937 envià
cròniques a <i style="">Le Libertaire</i>.
En 1943 vivia al barri de Saint Jacques de Pertús.
Léandre
Guisseguére va morir el 12 de desembre de 1964 a l'Hospital
Chalucet de Toló
(Provença, Occitània).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 363px; height: 856px;" alt="Necrològica de Nicolás Balaguer Pérez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 25 de setembre de 1977" title="Necrològica de Nicolás Balaguer Pérez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 25 de setembre de 1977" src="http://www.estelnegre.org/fotos/balaguernicolas.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Nicolás Balaguer Pérez apareguda en el
periòdic tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span> del 25 de
setembre de 1977</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Nicolás Balaguer
Pérez:</span>
El 17 de març de 1893 neix a Orrios (Terol,
Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista
Nicolás Balaguer
Pérez. Sos
pares es deien Sebastián Balaguer i Modesta
Pérez. Nascut al barri
d'Alhambra
d'Orrios, emigrà a Puigcerdà (Baixa Cerdanya,
Catalunya), on s'adherí
al
moviment llibertari. En 1939, amb el triomf franquista,
passà a França,
on
milità en la Confederació Nacional del Treball
(CNT). Fou en diferents
ocasions
secretari de la Federació Local de Vic de Fesensac de la CNT
i de
Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA). Sa companya fou Concepción
Felipo. Nicolás Balaguer
Pérez va morir el 28 de maig de 1977 al seu domicili de Vic
de
Fesensac (Llenguadoc, Occitània).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 266px; height: 319px;" alt="Josep Antoni Domènech Agulló" title="Josep Antoni Domènech Agulló" src="http://www.estelnegre.org/fotos/domenech.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Josep
Antoni
Domènech Agulló</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Josep Antoni
Domènech
Agulló:</span> El 17 de març de
1896 neix a Cocentaina (Comtat,
País Valencià)
l'anarquista i anarcosindicalista Josep Antoni Domènech
Agulló, conegut com <span style="font-style: italic;">El
Gato</span>.
Sos pares, jornalers, es deien Miquel Domènech Merin i
Beneta
Agulló González. Sabater de professió,
era membre
de la
Confederació
Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI).
El novembre de 1936, en plena guerra civil, va ser membre del
Consell
Municipal de Cocentaina.
Josep Antoni Domènech Agulló va ser
afusellat el 23 d'agost de 1939 per les tropes franquistes a l'entrada
del
cementiri d'Alcoi (Alcoià, País
Valencià); deixa esposa (Pilar Colomer Aznar) i dos infants.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><o></o><img style="width: 397px; height: 546px;" alt="Guido Kopp" title="Guido Kopp" src="http://www.estelnegre.org/documents/kopp/kopp01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Guido
Kopp</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Guido Kopp:</span> El
17 de març de 1896 neix a Ruderting (Baviera, Imperi
Alemany) el revolucionari
de tendència llibertària Guido Kopp. Quan era
estudiant, el novembre de 1918 va
ser nomenat president del Consell de Soldats de Rosenheim de la
República dels
Consells de Baviera. El 7 d'abril va constituí la
República dels Soviets de
Rosenheim i declarà l'estat de setge. A principis de maig
unitats regulars de
l'exèrcit i escamots dels Freikorps
«Oberland» (grups paramilitars) anihilaren
la resistència revolucionària a les principals
ciutats bavareses. El 4 de maig de
1919 va ser detingut quan fugia de la repressió al barri de
Kolbermoor de
Rosenheim. Fou jutjat en un judici sumaríssim, acusat de
«propaganda contra la
guerra» i de «complicitat en el delicte de
traïció a la pàtria» i
condemnat a
mort. Traslladat a Munic, pogué alliberar-se de
l'execució, però va ser jutjat
en consell de guerra per un tribunal estatal i condemnat a vuit anys de
reclusió que complí en una presó
bavaresa d'Straubing. Un cop lliure s'afilià
al Kommunistische Partei Deutschlands (KPD, Partit Comunista
d'Alemanya). En
1930 emigrà a Àustria i en 1934 va ser detingut
per la seva participació, com a
membre de la Republikanischer Schutzbund (Lliga de Defensa
Republicana),
organització paramilitar controlada pel Sozialdemokratische
Partei Österreichs
(SPÖ, Partit Socialdemòcrata d'Àustria),
en els fets revolucionaris de febrer
d'aquell any i expulsat a Txecoslovàquia. L'octubre de 1936
anar a lluitar en
la guerra d'Espanya. D'antuvi, a Barcelona (Catalunya),
ingressà en la
comunista «Centuria Thälmann»,
però ben aviat, arran de continus conflictes amb
els dirigents estalinistes, canvià, juntament amb altres
voluntaris, a les milícies
anarquistes. Amb Ferdinand Götze, Gerhard Thofern i Eugen
Scheyer, fundà a
començaments de 1937 el Sozialrevolutionäre
Deutsche Freiheitsbewegung (SRDF,
Moviment Llibertari Alemany Socialrevolucionari), dissident de
l'organització Deutsche
Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys). L'SRDF
pretenia agrupar
tots els voluntaris alemanys no comunistes que lluitaven a la guerra
d'Espanya
en una única unitat militar, amb el reclutament d'exoficials
russos i nacionalsocialistes
opositors. Arran dels fets de «Maig de 1937»
fugí de la Península i el 10 de
maig d'aquell any va ser detingut a Salzburg per haver retornat
il·legalment a Àustria
i lliurat a la Gestapo de Munic. Fins al final de la II Guerra Mundial
estigué
reclòs als camps de concentració de Dachau (de
juny de 1937 a setembre de 1939)
i de Buchenwald (de setembre de 1939 a l'11 d'abril de 1945), quan fou
alliberat per les tropes nord-americanes. En 1946, sobre les seves
experiències
en aquests camps, va escriure el llibre autobiogràfic <i style="">Ich aber habe leben müssen... Die Passion
eines Menschen des 20.
Jahrhunderts</i> (Però he de viure... La
passió d'un home del segle XX). Durant
la postguerra s'instal·là a Salzburg, on en 1947
aconseguí la ciutadania
austríaca. Fou membre de la Junta del Consell de Pau de
l'Estat de Salzburg. Guido
Kopp va morir el 5 de desembre de 1971 a Salzburg (Salzburg,
Àustria). <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/kopp/kopp.html" target="_blank">Guido Kopp
(1896-1971)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/digiovanni/digiovanni01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 679px;" title="Severino Di Giovanni" alt="Severino Di Giovanni" src="http://www.estelnegre.org/documents/digiovanni/digiovanni01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Severino
Di Giovanni</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Severino Di
Giovanni:</span><span lang="CA"> </span><span style="color: windowtext;" lang="CA">El 17 de
març de 1901 neix a Chieti (Abruços,
Itàlia) el
tipògraf
i expropiador anarquista Severino Di Giovanni. </span><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="color: black; font-family: Arial;">Va estudiar per a
mestre i encara que no es va
graduar en va exercir
fins que, per fugir del feixisme, s'instal·là a
l'Argentina en 1923 amb sa dona
Teresina i sa filla Laura (dos anys més tard naixerien els
seus dos altres
fills, Aurora i Ilvo). A Buenos Aires va aprendre tipografia
i esdevingué membre
del Cercle Anarquista Renzo Novatore. Publicà la revista <i>Culmine,</i>
que la
imprimeix ell mateix, i que reivindicà l'anarquisme
individual i la
lluita «cara
a cara» contra el feixisme («De la propaganda als
fets»), i organitzà una
manifestació de més de mil persones per exigir
l'alliberament de Sacco i
de Vanzetti. El 16 de maig de 1926 una bomba esclatà davant
l'ambaixada
dels EUA a
Buenos Aires, serà el començament de la
«carrera» de Severino. Quan Sacco i
Vanzetti són executats, el 23 d'agost de 1927, Di Giovanni
passà totalment a l'acció
violenta, juntament amb els germans Scarfó (Alejandro i
Paulino), copejant amb
nombroses bombes </span></span><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="color: black; font-family: Arial;">especialment </span></span><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="color: black; font-family: Arial;">els interessos
nord-americans. A partir
d'aquesta
data Severino vestirà sempre de negre, capell d'ala ampla i
mocador al coll, i
deixarà de beure i de fumar. El 24 de desembre de 1927 el
National City Bank
explotà i el 3 de maig de 1928 li toca al consolat
italià;
aquests atemptats
causaren desenes de víctimes ja que les bombes (dinamita,
gelignita i ferro)
eren absolutament imprecises i potentíssimes.
També van posar en pràctica les
«expropiacions», tècnica apresa de
Buenaventura Durruti després de la seva estada a
l'Argentina. Aquesta ona de violència serà
durament condemnada pels militants
anarquistes de la Federació Obrera Regional Argentina (FORA)
i pel seu periòdic <i>La
Protesta</i>. Severino assassinarà López
Arango, director d'aquesta publicació,
per haver-lo qualificat d'«agent feixista» en un
article. Di Giovanni també
donarà mort a feixistes notoris, entre ells el conegut
torturador coronel
Afeltra. El 29 de gener de 1931 Severino va ser detingut en sortir
d'una
impremta; va intentar escapar i el van perseguir pels carrers i
teulades de
Buenos Aires, la policia va disparar més de cent vegades i
Severino, cinc.
Durant el tiroteig va morir una nina i va haver nombrosos ferits;
atrapat en un
garatge, es va disparar un tret al pit, però la ferida no el
matà i
l'enxamparen amb vida. Després d'horribles tortures,
Severino serà afusellat
per la dictadura d'Uriburu l'1 de febrer de 1931 i el seu company
Paulino Scarfó
l'endemà. La tomba de Severino Di Giovanni al cementiri de
la Chacarita de
Buenos Aires sempre té flores vermelles. L'advocat defensor
de Di Giovanni, el
tinent primer Franco va ser enverinat poc després en un
dinar de companyó per
càstig d'haver defensar un anarquista.</span></span></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1703.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-17T13:54:43Zefemerides[16/03] Míting contra l'expulsió de Kropotkin - «Zsherminal» - Manifest magonista - «Studi Sociali» - «Le Musée du Soir» - Estrena de «Sacco & Vanzetti» - Parsons - Gégout - Converti - Odin - Reinert - Bertrand - Reimeringer - Nolla - Vilas - Carbó - Floristán - Perini - Arisó - Bossu - Vergara - Saladrigas - Ceaglio - Alba - Bertani - Molas - Sánchez Marcos - Maksimov - Froget - Cunard - Dettweiller - Pereira - Bifolchi - Naso - Micelli - López Montesinos - Rogalski - Comas - Olaya - Saudy - Garavini
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139902
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[16/03] Míting contra l'expulsió
de Kropotkin - «Zsherminal» - Manifest magonista -
«Studi Sociali» - «Le Musée du
Soir» - Estrena de «Sacco &
Vanzetti» - Parsons - Gégout - Converti - Odin -
Reinert - Bertrand - Reimeringer - Nolla - Vilas - Carbó -
Floristán - Perini - Arisó - Bossu - Vergara -
Saladrigas - Ceaglio - Alba - Bertani - Molas - Sánchez
Marcos - Maksimov - Froget - Cunard - Dettweiller - Pereira - Bifolchi
- Naso - Micelli - López Montesinos - Rogalski - Comas -
Olaya - Saudy - Garavini</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><b><span lang="CA"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Anarcoefemèrides
del 16 de març</big></big></big><o></o></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><b><span lang="CA">Esdeveniments</span></b></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/miting1896kropotkin.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 406px;" alt="Cartell del míting" title="Cartell del míting" src="http://www.estelnegre.org/fotos/miting1896kropotkin.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Cartell del míting</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Míting contra
l'expulsió
de Kropotkin:</span> El 16 de març de 1896 se celebra
a la Sala Genti del XII
Districte de París (França) un gran
míting en protesta per l'expulsió del
destacat intel·lectual anarquista Piotr Kropotkin. L'acte va
ser organitzat per
la Biblioteca Sociològica dels Treballadors Comunistes
Llibertaris del XII
Districte de París i va comptar amb els parlaments de
Fortuné Henry, Sébastien
Faure, Bernard Lazare i Joseph Tortelier, entre d'altres. A
més del tema de
l'expulsió de Kropotkin, es parlà de la
situació internacional (Cuba, Espanya,
Itàlia, Rússia, etc.), de la Comuna de
París i de la decadència de la burgesia
francesa d'aleshores. L'entrada costava 50 cèntims, destinat
a sufragar el
periòdic anarquista <i>Les Temps Nouveaux</i>,
i es recaptaren 65 francs i 65 cèntims
nets.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/zsherminal.jpg"><img alt="Portada d'un exemplar de "Zsherminal"" title="Portada d'un exemplar de "Zsherminal"" style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 887px;" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/zsherminal.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Portada d'un exemplar
de </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);">Zsherminal</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><b><span lang="CA">- Surt <i>Zsherminal</i>: </span></b><span lang="CA"><span class=""></span>El 16 de
març de 1900 surt a Londres (Anglaterra) el primer
número de la publicació
mensual <i>Zsherminal</i> (Germinal),
òrgan de la joventut anarquista en llengua jiddish.
Editat per Rudolf Rocker, després de
Londres serà publicat pel mateix a Leeds,
qui s’encarregarà, amb sa companya Milly Witkop,
de la impressió per reduir
despeses, fins a març de
1903. El periòdic reapareixerà el gener de 1905 i
serà publicat fins a maig de
1909. Els temes que tractaven versaven sobre el moviment obrer jueu,
els
problemes de la immigració, textos anarquistes, la vida dels
jueus a Gran Bretanya,
etc.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/riveraimagon.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 500px; height: 375px;" alt="Librado Rivera i Enrique Flores Magón a la redacció de "Regeneració" a Los Ángeles (Califòrnia, EUA)" title="Librado Rivera i Enrique Flores Magón a la redacció de "Regeneració" a Los Ángeles (Califòrnia, EUA)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/riveraimagon.jpg" /></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Librado
Rivera i Enrique Flores Magón a la redacció
de <span style="font-style: italic;">Regeneració</span>
a Los Ángeles (Califòrnia, EUA)</small><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/riveraimagon.jpg"><span lang="CA"></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><b><span lang="CA">- Publicació del
manifest «Als anarquistes del món»:</span></b><span lang="CA"> El 16 de març de
1918 en el periòdic <i style="">Regeneración</i>,
editat a Los Ángeles (Califòrnia, EUA), es
publica el manifest «Als anarquistes del
món i als
treballadors en general», de Librado Rivera i de Ricardo
Flores Magón. En
aquest important manifest, s’afirma que la
Revolució social s’acosta i que tots
els anarquistes han de participar-hi amb totes les seves forces i
possibilitats.
Aquest text els ocasionarà detencions i condemnes: 20 anys
de presó i una multa
de 5.000 dòlares per Flores Magón i 15 anys i
igual multa per Rivera, acusats
de sabotejar l’esforç
bèl·lic dels Estats Units, que aleshores
participava en
la Gran Guerra, i el seu «ideal
democràtic». Per al periòdic va
significar la
desaparició definitiva, després de 12
èpoques distintes.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/magon/regeneracion160318.pdf" target="_blank"><span style="font-style: italic; font-family: Arial;">Regeneración</span><span style="font-family: Arial;">, 262 (16 de març de
1918)</span></a></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/studisociali.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 852px;" alt="Portada del primer número d'"Studi Sociali"" title="Portada del primer número d'"Studi Sociali"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/studisociali.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
del primer número d'<span style="font-style: italic;">Studi
Sociali</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-family: Arial; font-weight: bold;">Studi Sociali</i><span style="font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">:</span> El
16 de març de 1930 surt a Buenos Aires (Argentina) i a
Montevideo (Uruguai) el
primer número de la publicació anarquista
malatestiana i antifeixista en
llengua italiana </span><i style="font-family: Arial;">Studi
Sociali. Rivista bimensile di libero esame </i><span style="font-family: Arial;">(Estudis Socials. Revista
bimensual de lliure examen). La
redacció la dirigia
Luigi Fabbri, ajudat per Ugo Fedeli i Torquato Gobbi, des de Montevideo
i
l'administració i la publicació la portava Carlo
fontana, en col·laboració amb
l'editorial del periòdic </span><i style="font-family: Arial;">La Protesta</i><span style="font-family: Arial;">, a Buenos Aires. Hi van
col·laborar
Leonida Mastrodicasa, Camillo Berneri, Luce Fabbri (</span><i style="font-family: Arial;">Lucia Ferrari</i><span style="font-family: Arial;">),
Luigi Battistelli, Virgilio Bottero, Emilio Frugoni, Domingo Rodriguez,
Gaston
Leval, Gianpiero Landi, Luigi Bertoni i Errico Malatesta, entre
d'altres. A
partir de 1932 la malaltia de Luigi Fabbri i la crisi
econòmica d'aquells anys
l'obligarà a interrompre nombroses vegades la
publicació de la revista. En
1935, en morir aquest, l'edició serà continuada
per sa filla Luce Fabbri fins
al 1946. La «Biblioteca di Studi Sociali»
publicà nombrosos llibres i fullets
de diversos autors llibertaris. Una part de l'arxiu d'</span><i style="font-family: Arial;">Studi Sociali</i><span style="font-family: Arial;"> es
troba dipositat a la «Col·lecció
Fabbri» de l'International Institute of Social
History (IISH) d'Amsterdam.</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/museedusoir.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 500px; height: 349px;" alt="Escriptors –d'esquerra a dreta: Valois, Guignard, Léon Gerbe (amb llibres), Maurice Fombeure (militar), Poulaille, Autry i T. Rémy– a la porta de «Le Musée du Soir»" title="Escriptors –d'esquerra a dreta: Valois, Guignard, Léon Gerbe (amb llibres), Maurice Fombeure (militar), Poulaille, Autry i T. Rémy– a la porta de «Le Musée du Soir»" src="http://www.estelnegre.org/fotos/museedusoir.jpg" /></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Escriptors
–d'esquerra a dreta: Valois, Guignard, Léon Gerbe
(amb
llibres), Maurice Fombeure (militar), Poulaille, Autry i T.
Rémy– a la porta de «Le Musée
du Soir»</small><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/museedusoir.jpg"><span lang="CA"></span></a></p>
<p style="text-align: justify; font-family: Arial;" class="MsoBodyText"><b><span lang="CA">-
Inauguració de «Le Musée du
Soir»: </span></b><span lang="CA"><span class=""></span>El 16 de març de 1935
s’inaugura al carrer Fressard número 69 de
París (França), per
iniciativa de l’anarquista Henry Poulaille i del Cercle
d’Escriptors Proletaris
(Paul-Adolphe Loffler, René Bonnet, Ferdinand
Teulé,
Edouard Peisson i J.
Romagne), «Le Musée du Soir».
Més que una
biblioteca de préstec –la mitjana de llibres
deixats cada
mes
era de tres-cents–, és un lloc de trobada, una
mena
d’universitat
popular, on els adherits –va arribar a tenir-ne uns
cinc-cents–, la
major part
obrers i empleats, poden participar en conferències,
exposicions, mítings i
reunions organitzats amb escriptors llibertaris, entre altres
intel·lectuals. A
partir de 1936 el local va esdevenir petit i es va traslladar al
número 15 del
carrer Médéah. Malauradament «Le
Musée du
Soir» no sobreviurà gaire de temps
després de la declaració de guerra i
tancarà les
portes en 1940.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 421px; height: 558px;" alt="Cartell de l'òpera" title="Cartell de l'òpera" src="http://www.estelnegre.org/documents/operacoppola/operacoppola01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de l'òpera</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Estrena de
l'òpera «Sacco & Vanzetti»:</span>
El 16 de març de 2001 s'estrena mundialment,
davant 2.400 assistents, a l'Opera Tampa de la ciutat de Tampa
(Florida, EUA)
l'òpera <i style="">Sacco & Vanzetti</i>,
escrita
i dirigida per Anton Coppola, sota la direcció musical de
Matthew Lata al front
de la The Florida Orchestra. L'òpera –de tres
hores i mitja de durada, composta
d'un pròleg i dos actes (14 escenes), i cantada en tres
idiomes (anglès, italià
i dialecte italià)– està basada en la
música original que Anton Coppola va
compondre per a una pel·lícula documental que son
nebot Francis Ford Coppola
tenia intenció de dirigir en 1995, però que
finalment mai no es filmà. Anton
Coppola, molt influït per les discussions que quan era petit
escoltà als seus
pares i amics sobre el cas dels anarquistes italoamericans Nicola Sacco
i
Bartolomeo Vanzetti, sempre havia desitjat compondre una obra sobre
aquest tema
que el va marcar tant a ell i a sa família i que va acabar
en 1999 gràcies al
suport de son nebot. Francis Ford Coppola supervisà la
direcció artística de l'espectacle.
L'obra també es pogué veure i escoltar els dies
17 i 18 de març. El fet que en
aquesta obra intervinguin més de cent persones (dotzenes de
cantants, cor
gegant, músics, extres, personal de producció,
etc.) i un gran muntatge escènic
fa que sigui molt difícil de representar pel seu alt
pressupost (700.000
dòlars). Aquesta òpera s'ha interpretat en
diverses ocasions en versió reduïda.
L'òpera de Coppola mostra la solidaritat de l'autor cap els
dos obrers
assassinats legalment per l'Estat nord-americà.<o></o></p>
<p style="text-align: center; font-family: Arial;" class="MsoBodyText"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;" class="MsoBodyText"><span lang="CA"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;">Naixements</span></big></big></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/lucyparsons/lucyparsons01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 581px;" alt="Lucy Parsons fotografiada per T. Maub a Chicago" title="Lucy Parsons fotografiada per T. Maub a Chicago" src="http://www.estelnegre.org/documents/lucyparsons/lucyparsons01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Lucy
Parsons fotografiada per T. Maub a Chicago</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Lucy Parsons:</span> El
16 de març de 1853 neix
a Waco (Texas, Mèxic; actual EUA) la propagandista
anarquista Lucía Eldine
González, més coneguda com <i>Lucy Parsons</i>
o <i>Lucy Ella Parsons</i>. Era filla
de Maria del Carmen, una mexicana, possiblement d'origen
africà, i d'un indi <i>creek</i>,
tal vegada anomenat John Waller. Als tres anys es quedà
òrfena i un oncle
matern la va criar en un ranxo texà, probablement com a
esclava. Es va casar
amb Albert Parsons, exsoldat confederat, esdevingut
republicà radical cap el
1871. En 1874 s'instal·laren a Chicago i
començaren a militar en el moviment
obrer revolucionari. Albert va escriure articles sobre els sense sostre
i els
aturats en el periòdic <i>The Socialist</i>
(1878), i participà en la fundació
de la International Working People's Association (IWPA,
Associació
Internacional de Treballadors). En 1884 Lucy
col·laborà en el setmanari <i>The
Alarm</i>. Albert Parsons es farà el defensor dels
drets dels afroamericans
víctimes del racisme i de la pobresa. En 1886 és
acusat en el cas de la bomba
de la plaça Haymarket i serà penjat juntament amb
quatre companys anarquistes
l'11 de novembre de 1887. Són els malauradament coneguts com
a «Màrtirs de
Chicago». Després d'aquesta tragèdia,
Lucy escriurà una biografia del seu
company, així com articles i pamflets en els
periòdics anarquistes: <i>Freedom</i>
(1890-1892), <i>The Rebel</i> (1895-1896), <i>The
Liberator</i> (1905-1906), <i>The
Alarm</i> (1915-1916). Hi va participar en el moviment
revolucionari fins el
final dels seus dies. Lucy Parsons va morir el 7 de març de
1942, en l'incendi
de ca seva, a Chicago (Illinois, EUA).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;">Lucy
Parsons (1853-1942)<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/documents/gegout/gegout01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 638px;" alt="Ernest Gégout (1872)" title="Ernest Gégout (1872)" src="http://www.estelnegre.org/documents/gegout/gegout01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Ernest
Gégout (1872)</small><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;"></span></big></big><o></o></p>
<p style="text-align: justify; font-family: Arial;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Ernest Gégout:</span>
<span style="color: black;">El </span></span><span lang="CA"><span style="color: black;">16 de
març de 1854 neix a Vézelise (Lorena,
França)</span></span><span lang="CA"><span style="color: black;">
el militant i
propagandista anarquista Charles Joseph Ernest Gégout. Sos
pares, propietaris pagesos, es deien François Joseph
Gégout i Eugénie Can. Després de fer
els
estudis secundaris a l'institut de Nancy, quan tenia 16 anys
s'allistà en els
Caçadors d'Àfrica per a les guerres colonials. En
acabar el conflicte retornà
als seus estudis abans de fer el servei militar on fou titllat
d'indisciplinat
i rebel. Alumne d'oficial a Saumur, pel qual va ser batejat com <i style="">Cadet</i>, acabà la mili en les
companyies
disciplinàries algerianes. De tornada a França,
gràcies a les seves relacions
familiars, fou nomenat sotsprefecte de Falaise (Normandia),
però va haver de renunciar
després de rebutjar retre homenatge al bisbe i al diputat
bonarpartista del
districte durant una visita. Nomenat inspector de
l'Assistència Pública
després, haurà de dimitir per motius semblants.
En aquesta època esdevingué
socialista seguidor de Jules Guesde i col·laborà
en <i>Le Cri du Peuple</i>,
fundat per Jules Vallès en 1883. Cap al 1888 es decanta cap
a l'anarquisme i el
juny d'aquell any fundarà setmanari <i>L'Attaque</i><span style="">, que publicà 66 números fins
el maig de 1890</span>. El 28 d'abril de
1890 Gégout i Charles Malato foren condemnats per uns
articles apareguts en <i>L'Attaque</i>
a 15 mesos de presó, que purgaren a la presó
parisenca de Sainte-Pélagie.
Ambdós publicarien les experiències del tancament
en l'obra <i>Prison fin de
siècle. Souvenirs de Pélagie</i> (1891). En
1892, segons la policia, formà
part, amb Jean Grave, Charles Malato i Émile Pouget, d'un
grup creat per
centralitzar les informacions sobre el moviment anarquista europeu,
però sembla
que aquesta oficina no va ser creada finalment. Entre 1895 i 1915 una
nova
sèrie de <i>L'Attaque. Journal Indépendant</i>
fou publicada i on Gégout va ser
el principal redactor, encara que ja no era un periòdic
llibertari. A partir de
l'agost de 1912 va col·laborar en la revista
anarcoindividualista <i>L'Idée
Libre</i>, d'André Lorulot, i l'any següent
en <i>Populaire de l'Est</i>. Al
final de sa vida publicà articles locals a la revista <i>Réveil
Ouvrier</i>,
òrgan de la Unió dels Sindicats de Meurthe i
Mosel·la. És autor de <i>Jésus</i>
(1897) i <i>Les parias. Vie anecdotique des enfants
abandonnés, placés sous la
tutelle de l'Assistance Publique </i>(1898).</span>
Sempre
rebutjà afiliar-se a
un partit polític. Casat amb Louise Henriette Marguerite
Garneur, de
qui es va divorciar, es casà novament amb Marie
Léonie Deraut. </span>Ernest Gégout va
morir e<span style="color: black;">l 2 de febrer </span><span lang="CA"><span style="color: black;">–algunes
fonts citen erròniament el </span></span><span lang="CA"><span style="color: black;">3 de
febrer</span></span><span lang="CA"><span style="color: black;">–</span></span><span lang="CA"><span style="color: black;"> </span></span><span style="color: black;">de 1936 al seu domicili del IV
Districte de
París (França) i fou incinerat.</span></p>
<p style="font-family: Arial;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Ernest Gégout (1854-1936)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;" class="MsoBodyText">
<img style="width: 300px; height: 442px;" alt="Niccolò Converti" title="Niccolò Converti" src="http://www.estelnegre.org/fotos/converti.jpg" /></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;" class="MsoBodyText"><small>Niccolò Converti</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Niccolò
Converti:</span> El 16 de març de 1858 neix a Roseto
Capo Spulico (Calàbria, Itàlia)
l'internacionalista i propagandista anarquista Niccolò
Converti –també Nicolo
Converti–, conegut com <i>Dr. Converti</i>.
Sos pares, de família benestant, es deien Leonardo Converti
i Elisabetta Aletta. Estudià medicina a la Universitat
de Nàpols, d'on sortí diplomat en cirurgia. En
els anys d'estudiant conegué
Errico Malatesta. Després va entrar en
l'Associació Internacional dels
Treballadors (AIT) i fou nomenat secretari de la seva secció
napolitana. En
1878 dirigí a Nàpols el periòdic <i>Il
Masaniello</i>, on col·laboraren Tropea,
Altieri i Tommaso Schettino, entre d'altres. Fugint de les persecucions
de les
autoritats, s'exilià a Marsella (Provença,
Occitània). En 1881 va ser un dels
principals atiadors dels disturbis a Marsella arran de la tornada de
les tropes
de Tunísia. Més tard retornà a
Itàlia i en 1885 va ser el redactor i director
del periòdic napolità <i>Il Piccone.
Bolletino settimanale del movimento
sociale</i>, amb el suport de Gaetano Combatti-Lentini i Pasquale
Pensa. Arran
de la condemna a 22 meses de presó pel Tribunal de
Florència per un «delicte de
premsa», abandonà Nàpols i des de
Liorna embarcà cap a Bastia (Còrsega) i
d'allà s'instal·là novament a
Marsella, on canvià nombroses vegades de domicili
ajudat per la «Cloche de Bois» –grup
activista
d'antipropietaris fundat per
l'anarcoindividualista «il·legalista»
Vittorio Pini que s'encarregava de fer
discretament la mudança dels companys que no podien pagar
els propietaris i
marxaven sense liquidar els lloguers. A Marsella treballà
com a dependent de
l'apotecaria Romeo i a diverses impremtes com a tipògraf. En
aquesta època
tingué com a parella Marie Chantarella i la policia el
qualificà de «anarquista
força perillós». Amb Ugo Acquabona, va
ser un dels principals redactors de la
secció italiana del periòdic bilingüe <i>L'Internationale
Anarchiste</i> (1886)
publicat a Marsella i també distribuït a
Itàlia. El 7 de gener de 1887, amb
Gaetano Grassi, embarcà a bord del vaixell
«Lorraine» des de Marsella cap a
Tunis (Tunísia), on va arribar tres dies després
i va ser rebut per Darniche i
Antonio Filangieri. A més de militar activament,
treballà com a metge cirurgià
a l'Hospital Colonial Italià de Tunis, sanatori que
ajudà a crear. Conegut com
«El Metge dels Pobres», ajudà els
indigents tunisencs i fou considerat com un
dels pares del moviment obrer tunisià. L'agost de 1887, amb
Grassi i Girolamo
Sudiero, va fer una crida a Niça per la
reaparició del periòdic anarcocomunista
<i>Lo Schiavo</i>, que finalment fou publicat el setembre i
on figurà com a
director. El març de 1887 fundà a Tunis el
setmanari anarcocomunista <i>L'Operaio.
Organo degli anarchici di Tunisia e della Sicilia</i>, primera
publicació
revolucionària tunisiana, la qual va dirigir i que
tingué una gran durada
temporal distribuïda en diferents èpoques.
També fundà i dirigí el
periòdic
anarcosindicalista <i>La Voce di Tunisi</i> (1890) i <i>La
Protesta Umana.
Rivista de Scienze Sociali</i> (1896); a més
col·laborà en <i>La Vera Unione</i>,
<i>La Voce dell'Operaio</i>, <i style="">In
marcia</i>,
<i>1º Maggio</i>, etc. En 1888 va ser condemnat a
Tunis a 42 dies de presó i a
500 francs de multa per la publicació d'un manifest
commemoratiu dels «Màrtirs
de Chicago», pena que finalment va ser amnistiada. A ell se
li deu la
celebració a Tunísia de la primera Diada del
Treball, l'1 de maig de 1890. Creà
a Tunis un grup anarquista encarregat de facilitar la fugida i el
sojorn
d'anarquistes italians que havien aconseguit escapar de les diferents
illes
sicilianes on estaven confinats. El 18 de maig de 1899 va se interrogat
per la
policia i va admetre que havia rebut la visita d'Errico Malatesta i
d'altres
dos fugats italians (Vivoli i Epifani). Va col·laborar en
nombroses
publicacions llibertàries a Itàlia i en
periòdics democràtics tunisencs (<i>La
Petite Tunisie</i>, <i>Le Courrier de Tunisie</i>,
etc.). Prengué la paraula en
reunions polítiques i sindicals i en funerals civils de
lliurepensadors. Durant
els anys del feixisme italià continuà amb la
lluita i publicà, amb Vincenzo
Serio i Giulio Cesare Barresi, <i>In Italia. La voce degli
italiani liberi</i>;
formà part, amb Nino Casubolo, Gigi Damiani, Gino Bibbi,
Loris Gallico i Barresi,
de la Lega Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels
Drets de
l'Home) de Tunísia; a més de mantenir contactes
amb destacats militants
llibertaris, com ara Camillo Berneri –amb qui
mantingué una
polèmica sobre
neomaltusianisme i anarquisme–, Max Netllau, Augustin Hamon,
Ugo
Fedeli i Gigi
Damiani. És autor de <i>Repubblica ed anarchia</i>
(1889), <i>I fasci dei
lavoratori di Sicilia</i> (1893), <i>Che cosa è
il socialismo?</i> (1900 i 1905)
i també va escriure una mena d'autobiografia sota el
títol <i>Confessioni e
battaglie</i>. Niccolò Converti va morir el 13 de
setembre de 1939 a Tunis
(Tunísia) i fou enterrat al cementiri europeu de Bab el
Khadra. En 1940 el seu
amic Gigi Damiani publicà <i>Attorno ad una vita.
Niccolò Converti</i>. Un
carrer de Roseto Capo Spulico porta el seu nom.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 576px; height: 445px;" alt="Notícia de les classes de Raoul Odin a l'Escola del Propagandista Anarquista apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 9 d'octubre de 1925" title="Notícia de les classes de Raoul Odin a l'Escola del Propagandista Anarquista apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 9 d'octubre de 1925" src="http://www.estelnegre.org/fotos/odinraoul.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de les classes de Raoul Odin a l'Escola del Propagandista Anarquista
apareguda en el periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">Le Libertaire</span> del 9
d'octubre de 1925</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Raoul Odin:</span> El
16 de març de 1874 neix al XI Districte de París
(França) el pastor evangelista
i després anarquista individualista, a més de
poeta, dramaturg i cançonetista,
Raoul Léon Alphonse. Sos pares, no casats, es deien Alphonse
Michel Odin,
òptic, i Marie Victorine Meillan, brodadors i modista a
màquina de cosir, i el
fill va ser legitimat amb el matrimoni de la parella el 6 d'abril de
1876 al
XIX Districte de París. Seguí la
professió de son pare i esdevingué un
òptic
força pròsper, arribant a tenir tres botigues a
París en els anys posteriors a
la Gran Guerra. Baptista, sembla que va fer de missioner d'aquesta
confessió a
Algèria durant tres anys. El 16 d'octubre de 1887
parlà en el gran míting
d'indignació per protestar contra les condemnes a mort dels
set anarquistes de
Chicago celebra a la Sala
Favié de París. El 9 de juliol de 1896 es
casà a
Marsella (Provença, Occitània) amb Philippine
Fanny Appy, amb qui tingué un fill,
Ismaël. En aquesta època era pastor evangelista. En
1913 publicà articles en <i style="">Revue
Française d'Optique et de Lunetterie</i>.
Posteriorment col·laborà en la premsa anarquista
i anarcoindividualista, com
ara <i style="">L'Ère Nouvelle</i>
(1901-1911), <i style="">Pendant la
mêlée</i> (1915-1916), <i style="">Par-delà
la mêlée</i> (1916-1918), <i style="">L'Insurgé</i>
(1925-1926), <i style="">L'En-Dehors</i>
(1922-1939) i <i style="">L'Anarchie</i>
(1926-1929). També va
col·laborar en <i style="">L'Encyclopédie
Anarchiste</i>,
de Sébastien Faure i fou autor de diversos fullets, com ara <i style="">Les quatre géants</i> (1919), <i style="">Propos subversifs</i> (1925), <i style="">La
rhétorique du peuple</i> (1926) i <i style="">L'amour,
la femme et l'enfant</i> (1927, que
va ser traduït al castellà), entre d'altres. Atret
per la poesia, publicà
poemes a diverses publicacions periòdiques (<i style="">Revue
Littéraire et Artistique</i>, <i style="">Revue
Mensuelle des Lettres Françaises</i>, etc.). En 1922
dirigí la revista <i style="">Mon
Théâtre</i>. El 12 de gener de 1925
participà en una conferència
contradictòria, portat l'opinió
llibertària, de
l'abat Viollet sobre el matrimoni al Théâtre de la
Fourmi de París. En 1925
mantingué un plet amb el Sindicat General d'Oculistes
Francesos. Durant la
tardor de 1925 va fer cursos de dicció i
d'oratòria a l'Escola del
Propagandista Anarquista i en aquesta època era membre del
Comitè
Antiparlamentari, del qual Benoît Perrier era el secretari;
del grup de
cançonetistes «La Chanson de Paris», per
al qual feia lletres de cançons i fins
i tot les interpretava, a més de fer actuacions
humorístiques; de la Societat
Literària «La Flamme», per a la qual
també feia d'actor i va escriure peces
teatrals (<i style="">Amours de moines</i>, <i style="">L'ane et les deux voleurs</i>, <i style="">La
belle Impéria</i>, <i style="">Une bonne
à tout faire</i>, <i style="">Les
colombes</i>, <i style="">La dernière
étape</i>, <i style="">En marge</i>,
<i style="">Entre deux cours</i>, <i style="">Le
fils de
Mariette</i>, <i style="">Le passé de
l'autre</i>, <i style="">Réfractaire</i>,
<i style="">Les sept péchés</i>,
etc.); i del «Club des Insurgés». En
1926
col·laborà en <i style="">Le
Libertaire</i>. El 28 de
febrer de 1926 va fer la conferència
contradictòria «La femme et l'enfant» a
la
Maison des Syndiqués de París, organitzada per
«L'Éveil des Jeunes
Libertaires». El 21 de març de 1926 va fer una
conferència sobre Gaston Couté a
la Sala de les Joventuts Republicanes. Durant la primavera de 1926
defensà la
seva concepció anarcoindividualista en una
conferència de Madeleine Colomer i
de Marguerite Guepet al «Club des
Insurgés». El 7 d'agost de 1926 parlà,
amb
altres companys (Harold Bing, Boudoux, Cané, Fels, etc.), en
un gran míting
antimilitarista a la sala La Bellevilloise, organitzat per la Lliga
Internacional de Refractaris a la Guerra. El 29 d'octubre de 1926 va
fer a la
Sala Émile-Zola de Lió (Forez,
Arpitània) la conferència
«Liberté ou
autorité?», organitzada pel Comitè
d'Acció Llibertària (CAL). El 7 de novembre
de 1916 parlà, amb Elliane Larivière i Schneider,
en una reunió propagandística
en favor de la «Maison Internationale de la
Pensée» a la Sala des Quakers de
París. En 1926 anuncià en <i style="">L'En-dehors</i>
la seva intenció d'instal·lar-se a la
colònia anarquista de Mastatal (Puriscal,
Sanjosé, Costa Rica), fundada per l'anarcoindividualista
Charles Simoneau (<i style="">Pedro Prat</i>), que
encara era poc més que
un projecte. Després de vendre els seus béns,
marxà cap a Costa Rica amb sa
companya i arribà el 12 de gener de 1927 a Mastatal, on
comprà una propietat de
100 hectàrees. Col·laborà en el
periòdic dels colons anarquistes <i style="">Le
Semeur</i> (1925-1928), editat per Miguel
Palomares i Marius Theureau. En 1927 col·laborà
en la revista de San José
(Costa Rica) <i style="">Repertorio Americano.
Semanario de cultura hispánica</i>. En aquests anys
mantingué correspondència
amb l'anarquista E. Armand i envià
col·laboracions al periòdic <i style="">L'En-dehors</i>.
Encoratjat per la vinguda
de nous colons, proposà posar la terra a la seva
disposició. Sis mesos després
de la seva arribada havia perdut 30 quilos. En el número 112
de <i style="">L'En-dehors</i> anuncià
el fracàs del seu
projecte, esgotat per la rudesa de les condicions de vida. A San
José muntà un
basar i creà un magatzem de confecció per a sa
companya. Marxà tot sol cap a
Panamà, amb la intenció de sanejar els seus
negocis. El gener de 1933 E. Armand
li va proposar avançar-li les despeses de tornada cap a
França, però declinà
l'oferta. En 1935 col·laborà en la revista <i style="">Iniciales</i>.
A Panamà fundà diversos comerços,
tots, però, van fer fallida. Raoul Odin va
morir en la misèria, sembla que cap el 1941, a
Panamà. Malcolm Menzies va
publicar en 2009 la novel·la històrica <i style="">Mastatal</i>
on s'explica la seva etapa americana.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 348px; height: 502px;" alt="Charles Reinert (1912)" title="Charles Reinert (1912)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/reinert.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Charles
Reinert (1912)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Charles Reinert:</span>
El 16 de març de 1874 neix a Vitry-le-François
(Xampanya-Ardenes, França)
l'anarcoindividualista Charles Reinert. Sos pares es deien
André Reinert i Arséline Augustine Lignot. Es
guanyava la vida com a obrer
a foneries
i com a fuster i tenia el braç esquerre inútil.
El 8 de juny de 1896 es casà amb Lucie Eugénie
Chenut.
Anarquista individualista
seguidor de Lev Tolstoi i antimilitarista, en 1906
començà a col·laborar en <i style="">L'Anarchie</i>, on defensà que
aquest
periòdic no havia de ser només un
òrgan de discussió entre els anarquistes
convençuts sinó que havia d'estar obert a tothom
i ser un instrument d'educació
dels obrers que encara no s'havien acostat al moviment llibertari.
També
criticà els conferenciants que es desplaçaven
arreu de França, i especialment Maurice
Vandamme (<i style="">Mauricius</i>) que
s'enfrontava
amb auditoris no totalment anarquistes atacant frontalment els
prejudicis
religiosos. En 1907, des de Bar-le-Duc (Lorena, França) on
vivia, col·laborà en
el periòdic <i style="">La Cravache</i>.
En 1908
deixà Bar-le-Duc i s'instal·là a Nancy
(Lorena, França), on freqüentà els
quatre germans Bill, tots anarquistes individualistes, vegetarians i
antialcohòlics
i tots fusters de professió. Una temporada visqué
a Liverdun (Lorena, França),
on, segon la policia, albergà el juliol de 1911
Édouard Carouy, membre de la
«Banda Bonnot». Amb els germans Bill
elaborà una falsa quartada per a exculpar
Eugène Diudonné, amic comú, acusant
d'assassinat en el procés seguit contra la
«Banda Bonnot». Ell i sa companya, Lucie Chenut,
afirmaren haver estat amb
Dieudonné a Nancy el 21 de desembre de 1911 a l'hora precisa
de l'assalt
d'Ernest Caby, recaptador de la
«Société
Générale», i d'Alfred Peemans, el seu
guardaespatlles. Una jove modista, Joséphine Bellot, que
freqüentava els
Reinert i els germans Bill, el va denunciar a la policia i l'1 de maig
de 1912
la parella va ser detinguda al seu domicili (número 16 de
l'impàs de la
Madeleine) de Nancy i empresonada a París
(França), recloent sos dos infants a
l'Hospici Saint-Stanislas de Nancy. Tot enfurismat, Charles Bill, el
més jove
dels germans, per venjar sos amics, assassinà tres dies
després el fuster
Charles-Auguste Blanchet, amic de la jove modista. Acusat per
Joséphine Bellot
d'haver inventat una coartada i d'haver donat refugi als membres de la
«Banda
Bonnot», va ser jutjat per l'Audiència del Sena i
el 28 de febrer de 1913 condemnat
a un any de presó per «encobriment de
criminals»; sa companya Lucie Chenut,
alliberada l'agost de 1912, va ser absolta. En 1926
col·laborà en <i style="">L'Idée
Libre</i>. Posteriorment s'establí a Domont (Illa de
França, França). Charles Reinert va morir el 23
de gener de 1949 al XV Districte de París
(França). <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;" class="MsoBodyText"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/arsenaldetolon.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 365px;" alt="Sortida dels treballadors de l'Arsenal de Tolon" title="Sortida dels treballadors de l'Arsenal de Tolon" src="http://www.estelnegre.org/fotos/arsenaldetolon.jpg" /></span></a></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;" class="MsoBodyText"><small>Sortida dels treballadors
de l'Arsenal de Tolon</small><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/arsenaldetolon.jpg"><span lang="CA"></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><b><span lang="CA">- Antoine
Bertrand:</span></b><span lang="CA"> El
16 de març de 1877 neix a Còrsega el militant
anarquista Antoine
Bertrand. Obrer a l’Arsenal de la Marina Nacional
–drassanes
dels vaixells de guerra– de Toló
(Provença,
Occitània), un
lloc amb molta
història
sindicalista,
membre de l’Associació Internacional
Antimilitarista, i
del grup anarquista «La
Joventut Lliure». Militant sindicalista i del
Comitè de
Defensa Social, va ser
fitxat amb Carnet B, en 1916, després de descobrir
propaganda
antimilitarista
en el local del grup anarquista, fet que va implicar ser acomiadat de
l’Arsenal i mobilitzat. Readmès després
de la
guerra, va continuar amb la
seva tasca anarcosindicalista, criticant tant reformistes com
comunistes. En
1919, va participar en el comitè per l’amnistia
dels
amotinats del Mar Negre i un any més tard, arran d'una vaga,
fou
de bell nou engegat de la feina, a la qual no tornarà fins a
l'amnistia de 1925.
Més tard es lligarà al
grup anarquista «Sébastien Faure»,
successor de
«La Jeneusse Libre». Antoine Bertrand
va morir el 12 de juny de 1964.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 486px; height: 585px;" alt="Notícia sobre la detenció de Georges Reimeringer apareguda en el diari parisenc "Le Petit Journal" del 10 de juny de 1920" title="Notícia sobre la detenció de Georges Reimeringer apareguda en el diari parisenc "Le Petit Journal" del 10 de juny de 1920" src="http://www.estelnegre.org/fotos/reimeringer.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
sobre la detenció de Georges Reimeringer apareguda en el
diari parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Petit Journal</span> del 10 de juny de 1920</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Georges Reimeringer:</span>
El 16 de març –algunes fonts citen
erròniament el 18 de març– de
1886 neix al X Districte de París (França)
l'anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista Georges
Eugène Reimeringer. Sos pares es deien
François
Joseph Reimeringer, mecànic, i Virginie Adolphine Besse.
Ajustador mecànic de
professió, visqué a Saint-Étienne
(Forez, Arpitània) i milità en activament en
les vagues del sector metal·lúrgic. El 8 de
febrer de 1916 es casà al XVIII
Districte de París amb Marie Loouse Robert. En aquesta
època treballava de
mecànic i vivia al número 10 del carrer Saules de
París. L'octubre de 1919 era
membre, amb altres companys (Julia Bertrand, Bidault, Caillaux, Chenet,
Content, Haussard, Hutin, Le Meilleur, Mariette, Rhillon, Rimbault,
Sirolle,
Sauron, etc.), del Buró de Propaganda
Antiparlamentària. En 1919 va ser nomenat
tresorer de la Federació Anarquista (FA) de
París. Entre 1919 i 1922 col·laborà
en <i style="">Le Libertaire</i>. Molt amic de
l'anarquista Pierre Le Meillour, participà sobretot en la
lluita sindicalista.
El 9 de juny de 1920 va ser detingut amb altres companys (Couturier,
Kreutz,
Lévêque i Mathieu) per manifestar-se a favor de
l'anarquista Émile Cottin,
aleshores empresonat per l'atemptat contra el president de Consell de
Ministres
frances Georges Clemenceau del 19 de febrer de 1919. Acusat d'haver
estat amb
Kreutz l'autor d'un cartell de suport a Cottin i als mariners amotinats
al Mar
Negre, va ser condemnat a un any de presó per
«incitació al crim, al pillatge i
a la desobediència»; els altres sis militants
detinguts alhora van ser
condemnats a penes entre quatre i sis mesos de presó. En
aquesta època
treballava en una fàbrica de magnetos a Saint-Ouen (Illa de
França, França). El
19 de febrer de 1921 prengué la paraula en un gran
míting organitzat pel Grup
Anarquista dels XVII i XVIII Districtes de París, celebrat a
la Sala Garrigues
de París, on es parlà de la situació
actual, de la revolució, de la dictadura i
de l'amnistia. Entre el 2 i el 4 de desembre de 1922 va ser delegat per
la Unió
Anarquista (UA) al III Congrés d'aquesta
organització celebrat a
Levallois-Perret (Illa de França, França),
però en la segona jornada abandonà
la sala amb Le Meilleur en senyal de protesta. En les eleccions
legislatives de
1924 figurà com a candidat de la llista
llibertària, amb Le Meilleur i altres
companys, per al departament de Sena i Oise. En aquesta
època treballava de
matricer a Carrière-sur-Seine (Illa de França,
França). El maig de 1924, en
substitució de Séverin Férandel,
s'encarregà de l'administració de <i style="">La
Revue Anarchiste</i>. En 1935 vivia a la
zona d'Houilles (Illa de França, França) i era
secretari de la secció
d'Houilles-Carrières-Motesson de la Lliga Internacional dels
Combatents de la
Pau (LICP), a més de militar en la Confederació
General del Treball
Sindicalista Revolucionària (CGTSR). En 1939 vivia a la
carretera entre
Argenteuil i Carrières-sur-Seine i treballava a l'empresa
«Bardet» de París. Georges Reimeringer
va morir el 22 d'octubre de 1977 a Montfort-l'Amaury (Illa de
França, França). <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 363px; height: 305px;" alt="Necrològica de Francesc Nolla Teigell apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 25 de gener de 1976" title="Necrològica de Francesc Nolla Teigell apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 25 de gener de 1976" src="http://www.estelnegre.org/fotos/nollafrancisco.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Francesc Nolla Teigell apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span>
del 25 de gener de 1976</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Francesc Nolla Teigell:</span>
El 16 de març de 1897 neix a Barcelona (Catalunya)
l'anarcosindicalista Francesc Nolla Teigell. Sos
pares es
deien Josep Nolla i Dolors Teigell.
Exiliat, milità en la Federació Local de
Castèlgelós de la Confederació
Nacional del Treball (CNT). Sa companya fou Josepa Vilella. Francesc
Nolla Teigell va morir el 13 d'octubre de 1975 a l'Hospital
de Castèlgelós
(Aquitània,
Occitània).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 361px; height: 566px;" alt="Necrològica de José Vilas Camarasa apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 31 d'octubre de 1989" title="Necrològica de José Vilas Camarasa apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 31 d'octubre de 1989" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vilascamarasa.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de José Vilas Camarasa apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Cenit</span>
del 31 d'octubre de 1989</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- José Vilas
Camarasa:</span> El 16 de març de 1900 neix a Vallobar
(Osca, Aragó, Espanya)
l'anarcosindicalista José Vilas Camarasa. Sos pares es deien
Juan Antonio Vilas
i María Camarasa. Durant els anys de la guerra civil fou
regidor municipal per
la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Ossó
de Cinca (Osca, Aragó,
Espanya). El novembre de 1937 va ser nomenat president e la CNT.
Lluità als
fronts i treballà en la Col·lectivitat. En 1939,
amb el triomf franquista,
passà a França. S'establí a
Souppes-sur-Loing (Illa de França, França), on
milità en la Federació Local de la CNT. Sa
companya fou Pilar Moret. José Vilas
Camarasa va morir l'1 d'octubre de 1989 al seu domicili de Les Varennes
de
Souppes-sur-Loing (Illa de França, França) a
conseqüència d'un atac cardíac.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 245px; height: 301px;" alt="Proudhon Carbó Garriga" title="Proudhon Carbó Garriga" src="http://www.estelnegre.org/documents/proudhoncarbo/proudhoncarbo01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Proudhon
Carbó Garriga</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Proudhon
Carbó Garriga:</span> El 16
de març de 1904 neix a La Bisbal d'Empordà (Baix
Empordà, Catalunya) el
militant anarquista Proudhon Amor Progrés Carbó i
Garriga. Nascut en una
família de tradició anarquista, sos pares foren
Eusebi Carbó Carbó i Lluïsa
Garriga Morquecho, i son padrí Joaquim
Garriga Pons, tots
militants
llibertaris. En 1905 son pare abandonà sa companya, a la
qual s'havia unit
lliurement, i son fill. A ca seva, entre 1903 i 1909,
s'instal·là una Escola
Moderna promoguda pel seu avi Joaquim. El novembre de 1917 sa
família
s'instal·là a Tànger, on restaren fins
al final de la guerra del Marroc. Sa
mare treballà de modista i ell estudià el
batxillerat a l'escola Aliança
Israelita Universal, patrocinada pe la comunitat sefardita francesa,
alhora que
aprenia cinc llengües. En 1922 va viatjar a França
i després treballà a com a
traductor a les oficines de la Companyia Franco-Espanyola del
Ferrocarril de
Tànger-Fes a Larraix i a Ksar El Kébir. En 1925
es traslladà a Guinea
Equatorial enviat per una companyia constructora colonial, on
intentà
organitzar la població negra contra la classe blanca
explotadora, però en 1930
fou desterrat pel governador general. Després de sis mesos a
la Península, on
es respirava l'ambient prerepublicà, tornà a
l'antiga feina ferroviària a Ksar
El Kébir i després a Meknès, on amb el
comandant Dumont (Legió d'Honor) intentà
aixecar els magribins contra el colonialisme francès. Quan
l'aixecament militar
feixista de 1936 salvà la vida en trobar-se al Marroc
francès, però sa mare fou
detinguda el mateix 17 de juliol pels militars rebels i morí
a causa de les
tortures en negar-se a lliurar son fill. Proudhon aconseguí
arribar a Catalunya
via França. Fou en aquesta època que
conegué son pare i sa futura companya,
Carme Darnaculleta Graupera, de La Bisbal. D'antuvi, per mor dels seus
coneixements d'idiomes, s'integrà en el Comissariat de
Propaganda de la
Generalitat i després s'enrolà com a voluntari al
Batalló de Metralladores C
del X Cos de l'Exèrcit. A finals de 1938, quan feia de
comissari polític d'un
batalló, fou nomenat jutge assessor comissari del X Cos de
l'Exèrcit, que
abandonà tan bon punt pogué, per tornar al seu
càrrec de comissari. En febrer
de 1939, quan feia de comissari i de cap polític de la Seu
d'Urgell i de
Puigcerdà, aconseguir passar a França.
Pogué lliurar-se dels camps de
concentració gràcies al seus contactes amb
policies i periodistes francesos, i
a París treballà amb Frederica Montseny i
Marià Vázquez en una oficina
clandestina dedicada a ajudar els presoners d'aquests camps. Quan
començà la II
Guerra Mundial creuà l'Atlàntic –a bord
del
vaixell </span></span><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">«De la Salle»</span></span><span lang="CA"> </span><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">nasqué
sa filla gran Margarida–
i el desembre de 1939 arribà a Ciudad Trujillo
(República Dominicana), on van
fracassar amb dues parelles més en l'explotació
d'una granja agrícola a prop de
la frontera amb Haití. A San Juan de Managua
viurà amb Llibertat Ródenas, Josep
Viadiu i altres companys anarquistes. Amb l'ajuda de John Dos Passos i
Fabio
Fiallo, va poder abandonar la República Dominicana i,
després de passar per
Cuba, on fou detingut a l'Havana acusat de «propaganda
nazi» per portar un
llibre de Fiallo en contra de l'ocupació nord-americana de
Santo Domingo, el
novembre de 1941 arribarà a Veracruz (Mèxic).
Instal·lat a la Ciutat de Mèxic
va realitzar diverses feines i en 1943 nasqué son segon
fill, Ulisses. A partir
de 1948 treballarà com a encarregat de l'empresa de les
populars begudes
«Sidrals Mundet» del català Artur Mundet
i Carbó i mantindrà la militància
sobretot col·laborant en la premsa anarquista.
Mantingué una estreta amistat
amb la parella anarquista Senya Fléchine i Mollie Steimer.
En 1985 Proudhon i
Carme visitaren La Bisbal, fet que l'animà a escriure les
seves memòries<span style="font-style: italic;">,
</span></span><i style="font-family: Arial;">Yanga
Sácriba. Autobiografía de un libertario</i><span style="font-family: Arial;">, que publicà en
1991. Durant
sa vida va col·laborar en nombroses publicacions
llibertàries, com ara </span><i style="font-family: Arial;">L'Adunata
dei Refrattari</i><span style="font-family: Arial;">,
</span><i style="font-family: Arial;">Espoir</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">Rebelión</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">Solidaridad Obrera</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">Tierra
y Libertad</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">Umbral</i><span style="font-family: Arial;">, etc.; però
també en rotatius «burgesos», com ara
</span><i style="font-family: Arial;">Aspectos</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">El Día</i><span style="font-family: Arial;"> o </span><i style="font-family: Arial;">Excelsior</i><span style="font-family: Arial;">. Proudhon Carbó
Garriga va
morir el 22 de juny de 1996 a la Ciutat de Mèxic
(Mèxic). En 1997 es publicà </span><i style="font-family: Arial;">La
lámpara de bronce</i><span style="font-family: Arial;">, un recull de contes
àrabs transcrits per Proudhon,
recollits a places i carrers de Tànger, mentre estudiava el
batxillerat. A La
Bisbal d'Empordà un carrer porta el seu nom.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/proudhoncarbo/proudhoncarbo.html" target="_blank">Proudhon Carbó Garriga
(1904-1996)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/proudhoncarbo/proudhoncarbo.pdf" target="_blank"><span style="font-family: Arial;">Lluís
Maruny Curto: «Proudhon Carbó i
família», en <span style="font-style: italic;">Revista
de Girona</span>, 247 (març - abril 2008). pp. 36-41</span></a></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1603.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/proudhoncarbo/proudhoncarbo.pdf" target="_blank"><span style="font-family: Arial;"></span></a><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"></span><o></o></span>Anarcoefemèrides2024-03-16T10:57:48Zefemerides[15/03] «L'Insurgé» - «Mother Earth» - «Un Enemic del Poble» - «Les Glaneurs» - «La Mêlée» - «La Jeunesse Anarchiste» - «Die Internationale» - «Plus Loin» - «Elevación» - «La Grande Réforme» - «Noir et Rouge» - «L'Agitazione del Sud» - Acte solidari amb Hongria - «Anarchy» - Grup Primer de Maig - «El Escaparate Libertario» - Gueulle - Reclus - Jacquet - Moucheraud - Grau - Granet - Torrents - Felicani - Esteban - Blanch - Maroto - Peirats - Molina - Ros - Romera - Cappelletti - Ziglioli - Pauwels - Nodot - Tarrida del Mármol - Antona - Chapuis - Hernández Pérez - Campos Lima - Biso - Liern - Louvet - Expósito - Alfonso - Pérez Ibáñez - Prévôtel - Broto - Bernardi - Campbell
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139901
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[15/03] «L'Insurgé» -
«Mother Earth» - «Un Enemic del
Poble» - «Les Glaneurs» - «La
Mêlée» - «La Jeunesse
Anarchiste» - «Die Internationale» -
«Plus Loin» -
«Elevación» - «La Grande
Réforme» - «Noir et Rouge» -
«L'Agitazione del Sud» - Acte solidari amb Hongria
- «Anarchy» - Grup Primer de Maig - «El
Escaparate Libertario» - Gueulle - Reclus - Jacquet -
Moucheraud - Grau - Granet - Torrents - Felicani - Esteban - Blanch -
Maroto - Peirats - Molina - Ros - Romera - Cappelletti - Ziglioli -
Pauwels - Nodot - Tarrida del Mármol - Antona - Chapuis -
Hernández Pérez - Campos Lima - Biso - Liern -
Louvet - Expósito - Alfonso - Pérez
Ibáñez - Prévôtel - Broto -
Bernardi - Campbell</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);" align="center"><big><big><big><span lang="CA">Anarcoefemèrides
del 15 de març</span></big></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center">
<img style="width: 600px; height: 197px;" alt="Capçalera de "L'Insurgé"" title="Capçalera de "L'Insurgé"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/linsurge1885.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Capçalera
de </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">L'Insurgé</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">L'Insurgé</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 15 de
març de 1885 surt
a Brussel·les
(Bèlgica) el primer número del setmanari <i>L'Insurgé.</i>
A partir del número
6, d'abril de 1885, portarà el subtítol
«Òrgan Comunista-Anarquista». El
redactor en cap va ser Pierre Lucien Pemjean i l'editor responsable
Égide
Govaerts. Els articles no portaven signatura. El periòdic
estava
il·lustrat amb
petits dibuixos. En sortiren 9 números, l'últim
del 10 al
17 de maig de 1885.
Nombroses publicacions franceses i belgues posteriors portaren la
mateixa
capçalera.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span></span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-family: Arial; text-align: center;"><img style="width: 384px; height: 599px;" alt="Portada del primer número de "Mother Earth"" title="Portada del primer número de "Mother Earth"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/motherearth1.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(0, 0, 0);" align="center"><small>Portada del primer
número de <span style="font-style: italic;">Mother
Earth</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Surt</span><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;"> </span><i style="font-weight: bold;">Mother
Earth</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
Pel
març de 1906
surt a Nova York (Nova York, EUA) el primer número de la
revista mensual <i>Mother
Earth</i>. Fundada per
l'activista anarcofeminista Emma Goldman, va ser editada per Alexander
Berkman. Els
articles es
centraven en aspectes socials (drets de la dona, control de la
natalitat,
anarcofeminisme, sindicalisme, etc.) polítics (llibertats
cíviques, justícia
social i econòmica, anarquisme, etc.), culturals
(literatura, poesia,
narrativa, assaigs, etc.) i històrics (Gran Guerra,
Revolució russa, etc.)
sempre des de la perspectiva llibertària. La tirada inicial
va ser de 3.000
exemplars, però anys després va triplicar
l'edició. Entre els seus
col·laboradors podem destacar Leonard D. Abbott, Margaret
Caroline Anderson, Max
Baginski, Alexander Berkman, Maxwell Bodenheim, Bayard Boyesen, Georg
Brandes,
Louise Bryant, Voltairine de Cleyre, John R. Coryell, Julia May
Courtney,
Padraic Colum, Floyd Dell, Mabel Dodge, Will Durant, Francesc Ferrer
Guàrdia,
Ricardo Flores Magón, William Z. Foster, Emma Goldman,
Maksim Gor'kij (traduït
per Alice Stone Blackwell i S. Persky), Margaret Grant, Martha
Gruening, Bolton
Hall, Sadakichi Hartmann, Hippolyte Havel, Ben Hecht, Robert Henri, C.
L. R.
James, Harry Kelly, Harry Kemp, Peter Kropotkin, Errico Malatesta, Max
Nettlau,
Eugene O'Neill, Robert Allerton Parker, Charles Robert Plunkett,
Élisée Reclus,
Ben Reitman, Lola Ridge, Rudolf Rocker, Morris Rosenfeld, Margaret
Sanger,
Theodore Schroeder, Lev Tolstoi, Ross Winn, Adolf Wolff i Charles
Erskine Scott
Wood, entre d'altres. Entre els artistes que van il·lustrar
la revista tenim
Jules-Félix Grandjouan, Manuel Komroff, Robert Minor, Man
Ray, Adolf Wolff,
etc. El segrest regular d'alguns números publicats,
l'empresonament de Goldman
i d'altres membres de la redacció, així com les
permanents amenaces de
deportació van ser els recursos que l'Estat va emprar contra
la revista.
L'últim número apareixerà l'agost de
1917, quan va ser prohibida per la censura
en temps de guerra que va acusar la revista de desobeir les lleis
governamentals sobre reclutament i registre militar i de mostrar-se
obertament
en contra de l'entrada dels EUA en la Primera Guerra Mundial. Com que
tot
l'arxiu de <i>Mother Earth</i> va ser confiscat, els 8.000
subscriptors que
figuraven a les llistes de la revista van ser investigats en 1918 per
les
autoritats federals nord-americanes per
«deslleialtat». Goldman i Berkman van
ser declarats culpables de violar l'Acta d'Espionatge i posteriorment
deportats.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/unenemicdelpoble.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 772px;" alt="Portada del primer número d'"Un Enemic del Poble" (Biblioteca de Catalunya)" title="Portada del primer número d'"Un Enemic del Poble" (Biblioteca de Catalunya)" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/unenemicdelpoble.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
del primer número d'<span style="font-style: italic;">Un
Enemic del Poble</span> (Biblioteca de Catalunya)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Un
Enemic del Poble</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
Pel març de 1917 –«III de l'Era del
Crim», en referència a la Gran Guerra–
surt a Barcelona (Catalunya) el primer número del
periòdic anarquista,
pacifista i d'avantguarda
estètica <i>Un Enemic del Poble. Full de
subversió espiritual</i>. La redacció
la portaven l'escriptor Joan Salvat-Papasseit –creador del
projecte i
redactor
en cap–, Josep M. de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i
García.
Salvat-Papasseit va començar a publicar aquesta revista quan
va entrar a
treballar a les Galeries Laietanes, el 1917. L'autor li posa el nom de
la
coneguda obra d'Henrik Ibsen –al·legat a favor de
l'individu enfront de la
majoria. A les seves eclèctiques pàgines trobem
articles referents al pacifisme –posició totalment
contrària a la Guerra
Europea–, al progressisme social, a
l'avanguardisme estètic i el Noucentisme. La revista va ser
portaveu d'un
pensament renovador i amb inquietuds cíviques, en la
línia de l'anarquisme de
Salvat-Papasseit –anarquisme de referents literaris com els
de
Friedrich
Nietzsche, però també amb citacions de Maksim
Gorki, de Karl Liebknecht, de
Romain Rolland, de Piotr Kropotkin– lligat amb un cert
tarannà cristià
tolstoià i adoptant els plantejaments individualistes de Max
Stirner, i, en el
fons, participant del regeneracionisme de l'època. Hi van
col·laborar Dídac
Ruiz, J. M. López-Picó, Àngel
Samblancat, Alfons Maseras, Joaquim Folguera,
Ramón Gómez de la Serna, J. Millàs
Raurell, Valentín de Pedro, Rafael Barradas,
Joan Pérez-Jorba, Josep Carbonell, Eugeni D'Ors, Jaume
Brossa, Francesc Pujols
i els dibuixants Rafael Benet, Domènec Carles,
Torres-García, Josep Obiols,
Joaquim Sunyer, Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas
i Xavier
Nogués. També recollí traduccions
d'escriptors francesos com Paul Dermée, Max
Jacob o I. Greiner. En el número 8 (novembre de 1917),
Joaquim Torres i García
publicà l'influent «Art-Evolució (A
manera de manifest)» –declaració
artística
que propugnava, per obra de la concordança entre l'art i la
vida, la diversitat
de l'expressió plàstica segons el moment, alhora
que reivindicava que hom no ha
de pertànyer a cap escola i anar contra totes, tot sota la
divisa de
l'individualisme, el «presentisme» (viure el
present) i l'internacionalisme. En
la publicació trobem no solament els escrits
teòrics de Salvat-Papasseit (com
és ara el nietzschià «Sóc jo
que parlo als joves») sinó també els
primers
poemes avantguardistes («Columna vertebral. Sageta de
Foc» i «54045»). En
sortiren 18 números, l'últim el maig de 1919. En
1976 i en 1994 es publicaren
edicions facsímils.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lesglaneurs.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 278px;" alt="Capçalera del primer númer de "Les Glaneurs"" title="Capçalera del primer númer de "Les Glaneurs"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lesglaneurs.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
del primer númer de <span style="font-style: italic;">Les Glaneurs</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Les
Glaneurs</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
Pel
març de 1917 surt a Lió (Arpitània) el
primer número del periòdic <i>Les
Glaneurs. Recueil écleptique mensuel</i> (Els
Espigoladors. Recull eclèctic
mensual). Publicat per Albin Cantone (<i>Albin</i>) durant
la Gran Guerra,
patirà nombrosos atacs de la censura.
L'administració i la gerencia la portà
Virginie Blanchard. Hi van col·laborar Hervé
Coatmeur, Ernest Dalget, Charles
Delescluze, Jean-Louis Delvy, Jean Grave, Jean Jaurès, Henry
La Bonne, Pierre
Larivière, Karl Liebknecht, André Lorulot,
Georges Manova, Jean Morr, Eugène
Petit-Strix, Han Ryner, José Sarra i Henri Zisly, entre
d'altres. Publicà
almenys un fulletó, L'Abrutisme, de Jean Morr. En sortiren
19 números, l'últim
el setembre de 1918.<o></o></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center; font-family: Arial;">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 161px;" alt="Capçalera de "La Mêlée"" title="Capçalera de "La Mêlée"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lamelee.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">La
Mêlée</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Surt </span><i style="font-weight: bold;">La
Mêlée</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
El 15 de març de 1918 surt a Déols
(Centre, França) el primer número del bimensual <i>La
Mêlée. Libertaire, Individualiste,
Éclectique</i>. En seran responsables de la
publicació Pierre Chardon, Marcel Sauvage i Alfred
Duchesnay. A partir del
número 32, del 15 de setembre de 1919, s'editarà
a París. En van publicar 39
números, l'últim el de febrer de 1920. Nombrosos
números van ser censurats per
les autoritats. Entre els seus col·laboradors tenim Richard
Aldington, Amare,
Appenzeller, Théo Argence, Pierre Besnard, Léon
Bombary, Léon Bongard, Henri
Bramer, A. Brignon, G. Butaud, A. Caifano, P. Calmettes, L. Casselle,
Chapoton,
Pierre Chardon, Christian, Victor Coissac, Julien Content, J. L. Delvy,
René
Edme, Florent
Fels, Marc Freeman, Froment, Genold, Gerhard, René de
Goumont, Alzir Hella,
José Ingenieros, Dr. Elle Kay, Henry La Bonne, G. de
Lacaze-Duthiers, Gaston
Lehaye, André Lorulot, Alice Manhofer, Alfred-Louis Manoury,
Georges Marcine,
J. Martínez-Ruíz, Mauricius, E. Montigny,
Moreau-Richard, René Morley, Max
Nettlau, Julien Nicolet, Émile Pamprilla, Julio Pereyra,
Pierrot, Dr. A.
Robertson Proschowsky, Léon Prouvost, L. Rigaud, Joseph
Riviere, Auguste
Robert, Walter Ruiz, Han Ryner, Marcel Sauvage, E. Soullier, Hermann
Sterne,
José Tato Lorenzo, B. Tokine, Anne Veronique, Maurice
Wullens, H. Zisly, etc.
El periòdic va editar almenys un fulletó
–<i>Domela
Nieuwnhuis, sa vie, son
œuvre</i>, d'André Lorulot– i
diverses
obres per lliuraments d'autors com
Émile Armand, Pierre Chardon, Han Ryner o Tucker. Aquest
periòdic era
continuació de <i>Pendant la
mêlée. Acrate, Libertaire, Individualiste</i>,
publicat a Orleans entre 1915 i 1916, i de <i>Par
delà la mêlée</i>, publicat a
Orleans per Armand i Chardon entre 1916 i 1918; dues publicacions
llibertàries
editades en plena Gran Guerra amb les dificultats que això
implicava.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 238px;" alt="Capçalera de "La Jeunesse Anarchiste"" title="Capçalera de "La Jeunesse Anarchiste"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lajeunesseanarchiste.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">La Jeunesse
Anarchiste</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Surt </span><i style="font-weight: bold;">La
Jeunesse Anarchiste</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
El 15 de març de 1921 surt a Bagnolet (Illa de
França, França) el
primer número del mensual <i>La Jeunesse Anarchiste.
Organe de la Fédération
des Jeunesses Anarchistes</i>. A partir del número 3
s'imprimirà a París i a
partir del 7 portarà el subtítol
«Organe de la Fédération des Jeunesses
Comunistes Anarchistes». Els responsables de la
redacció en seran André Leroy,
G. Bovet, René Barril i Vaillant, i els gerents G. Bouvet,
G. Baril, E. Mouche
i Braye. Entre els col·laboradors podem citar Bouvet,
Maurice Chambelland, Jean
Charles, Chretien, R. Courtois, P. Doleon, Albert Ducharme, Paul
d'Erio,
Maurice Fister, Henri Gilbeaux, Paul Girard, Lucien Gresinski, Fernand
Jodogne,
Louis Lecoin, Fernand Lenoir, André Leroy, Louis Loreal,
Marcel Levy, Naroy,
Pierre Perrin (<span style="font-style: italic;">Pierre
Odéon</span>),
R. Philippon, Han Ryner, Teachon, Vaillant, L. Viriat, A.
Yorel i
Lucien Wastiaux, entre d'altres. El periòdic
publicarà 12 números, l'últim el del
15 de març – 15 d'abril de 1922. Un
periòdic que portarà el mateix títol
s'imprimirà entre 1946 i 1947.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/dieinternationale.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 931px;" alt="Portada del primer número de "Die Internationale"" title="Portada del primer número de "Die Internationale"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/dieinternationale.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
del primer número de <span style="font-style: italic;">Die Internationale</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Die
Internationale</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
Pel març de 1924 surt a Berlín (Alemanya) el
primer número de la revista <i>Die
Internationale. Organ der Internationalen Arbeiter-Assoziation</i>.
Aquesta
publicació, òrgan de l'Associació
Internacionals dels Treballadors (AIT), de
caire antiautoritària i creada a Berlín el
desembre de 1922, tingué com a
principal redactor August Souchy. Hi van col·laborar, entre
d'altres, Pierre
Besnard, Max Nettlau, Pierre Ramus, Rudolf Rocker, Alexandre Schapiro i
Agnes
Smedley. Predominaren els articles d'anàlisi sobre els
esdeveniments polítics
mundials i sobre teoria anarquista i anarcosindicalista. Aquesta
revista, que
tingué un prestigi internacional, es publicà fins
al 1926. Entre 1927 i 1935 la
capçalera es reprengué com a òrgan de
l'anarcosindicalista Frei Arbeiter-Union
Deutchlands (FAUD), amb el subtítol «Zeitschrift
für die revolutionäre
Arbeiterbewegung, Gesellschaftskritik und sozialistischen
Neuaufbau» (Revista
del moviment obrer revolucionari, la crítica social i la
reconstrucció
socialista), i amb Helmut Rüdiger com a principal redactor. En
1979 l'editorial
berlinesa Topos publicà una edició
facsímil de la primera època (1924-1926).
Posteriorment la FAUD ha editat facsimilarment la
col·lecció completa
(1924-1935) en format electrònic (CD-Rom). <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 156px;" alt="Capçalera de "Plus Loin"" title="Capçalera de "Plus Loin"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/plusloin.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">Plus Loin</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Surt </span><i style="font-weight: bold;">Plus Loin</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
El 15 de març de 1925 surt a París
(França) el primer número de la revista <i>Plus
Loin. Revue mensuelle</i>. L'administració i la
gerència n'estava en mans de
Charles Desplanques i de L. Haussard. La direcció de la
redacció la portava el
Dr. Marc Pierrot. En va treure 169 números,
l'últim el de juliol-setembre de
1939, coincidint amb la declaració de guerra. Entre els seus
col·laboradors
podem citar Cl Alexandre, H. Astier, Ch. Benoit, Auguste Bertrand,
Pierre
Besnard, G. Bastien, Christian Cornelissen, A. Daude-Bancel, Charles
Desplanques, Georges Durupt, Octave Fillonneau, Gustave Franssen, Paul
Gille,
Jean Gabriel Goujon, Jacques Grandjouan, A. Hamon, L. Haussard, Maria
Goldsmith, Ishikawa, Alice Jouenne, F. Jourdain, J. Langevin, M.
Lansac, Dr.
Lebourg, Le Goff, Dr. David Mikol, Charles Malato, Paul Martin, Jules
Moineau,
Mourometz, H. Neuville, Dre. Madelaine Pelletier, Dr. Marc Pierrot, G.
Pernet,
Paul Reclus, Jacques Reclus, Pierre Richard, Léon Rollin, A.
Sadier, J.
Sautarel, J. Savignac, Jules Scarceriaux, Solovine, V. Spielmann, J.
Vinchon,
Dr. Jean Wintsch, entre d'altres. La revista era força
teòrica i sovint els
textos eren d'un nivell molt alt.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/elevacion.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 882px;" alt="Portada d'"Elevación"" title="Portada d'"Elevación"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/elevacion.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
d'<span style="font-style: italic;">Elevación</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Elevación</i><span style="font-weight: bold;">:</span> Pel
març de 1929 surt a
Buenos Aires (Argentina) el primer número de la revista
anarquista <i style="">Elevación.
Publicación ecléctica mensual</i>.
De caire cultural, estava dedicada a l'art, la ciència, la
literatura i la
sociologia. El seu editor fou Juan Raggio. Hi trobem articles de
Camillo
Berneri, Benjamin Casseres, Paul Colin, Junio Gara, P. Lariviere,
Luís
Masciotti, Michael Sadler, Herbert Spencer, entre d'altres. Aquesta
publicació
estava molt lligada a les editorials anarquistes Argonauta i Atlas
–Juan Raggio
era l'administrador d'aquesta editorial
anarcoindividualista–, i en les seves
pàgines es reprodueixen els catàlegs i els
anuncis d'aquestes editorials. L'últim
número conegut és el 3-4, publicat el desembre de
1929.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lagrandereforme1946.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 717px;" alt="Portada de l'últim número de "La Grande Réforme"" title="Portada de l'últim número de "La Grande Réforme"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lagrandereforme1946.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
de l'últim número de <span style="font-style: italic;">La Grande Réforme</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">La Grande Réforme</i><span style="font-weight: bold;">:</span> Pel
març de 1946 surt
a Lisieux (Baixa Normandia, França) el primer
número del periòdic <i style="">La
Grande Réforme. Bulletin privé du Groupe
des «Amis d'Eugène Humbert»</i>.
Òrgan de la Lliga de la Regeneració Humana
(LRH), era la continuació de la primera època del
periòdic del mateix títol
publicat per Eugène Humbert a París
(França) entre 1931 i 1939. Editat per la
seva companya Henriette Jeanne Rigaudin (<i style="">Jeanne
Humbert</i>), Henri Brisemur en fou el gerent. Trobem articles
d'Aimé Bailly,
Gaston Criel, Achille Daude-Bancel, Jane Benizot, Manuel Devaldes,
Gabriel
Giroud, Robert Grosclaude, Jeanne Humbert, Abel Lahille, G. Marchioni,
Jean
Marestan, Pierre Marie, Raoul Nejan, Simon Obispo, Jacques
Prévert, Paul
Reboux, Paul Robin, Nelly Roussel, P. Vaast, etc. En sortiren 32
números,
l'últim el març de 1949 i es deixà de
publicar per manca de mitjans econòmics. Es
finançava de la venda de preservatius. <span style="color: black;" lang="CA">Els arxius de la
publicació i els d'Eugène i
de Jeanne Humbert es troben a l'International Institute of Social
History
(IISH) d'Amsterdam.</span><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><o> </o>***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lagrandereforme1946.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 202px;" alt="Capçalera de "Noir et Rouge"" title="Capçalera de "Noir et Rouge"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/noiretrouge.jpg" /></a></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">Noir et Rouge</span></small></div>
<p style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;"><span>Noir
et Rouge</span></i><span style="font-weight: bold;">:</span>
Pel
març de 1956 surt a París (França) el
primer número de la revista <i>Noir et Rouge. Cahiers
d'Études édités par les Groupes
Anarchistes d'Action Révolutionnaire</i> <span>(GAAR)</span>,
sorgida de l'escissió de la Federació Anarquista
(FA) el desembre de 1953, i després de la
Federació Comunista Llibertària <span> </span>(FCL)
el gener 1956. Els responsables «legals» de la
revista seran Christian Lagant i, a partir de desembre de 1967, Pascale
Claris. En sortiran 46 números fins a juny de 1970.
Portarà altres dos subtítols: «Cahiers
d'Études Anarchistes Communistes» i
«Cahiers d'Études Anarchistes». En foren
redactors Y. F. Antochko, Octavio Alberoloa, Evert Arvidsson, Giovanni
Baldelli, Guy Bourgeois, Daniel Cohn-Bendit, Monique Blanc, Delouvrier,
Jean-Pierre Duteuil, Daniel Guerin, Jivko Kolev, M. Korn, Ivo Kristov,
Christian Lagant, Gaston Leval, Claude Martin, Frank Mintz,
Théo Mitev, Josep Peirats, Jean-Pierre Poli, J. Presly, Paul
Rolland, Sabadell, Schumack, Paul Talet, P. C. Vidal, Walter, Georges
Yvetot, Paul Zorkine, entre molts altres. Del primer número
es van editar en multicopista 50 exemplars i de l'últim
3.500 en impremta. També van editar uns fullets de
temàtica diversa, però sobretot sobre la
Revolució espanyola del 1936. Aquesta revista
tindrà molta influència en les joves generacions
situacionistes i de Maig del 68. En 1972 el «Groupe Noir et
Rouge» va publicar un volum titulat <i>Autogestion,
État, Révolution</i>. El desembre de 1982
es va editar, per iniciativa de les Editions Acratie i dels Cahiers
Spartacus, una antologia dels articles publicats en la revista.</p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><img style="width: 600px; height: 159px;" alt="Capçalera de "L'Agitazione del Sud"" title="Capçalera de "L'Agitazione del Sud"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lagitazionedelsud.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Capçalera
de </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">L'Agitazione
del Sud</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Surt</span><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;"> </span><i style="font-weight: bold;">L'Agitazione
del Sud</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
Pel
març de 1957 surt a Palerm (Sicília,
Itàlia) el primer número del mensual
anarquista <i>L'Agitazione del Sud</i>. El
periòdic sortirà fins a l'octubre de
1971, amb dues interrupcions, de juny a desembre de 1958, i de
març de 1969 a
maig de 1971. Dirigit per Alfonso Failla, en tindrà com a
col·laboradors Gianni
Diecidue, Carmelo Viola, Placido La Torre, Gianni Viola, Vincenzo di
Maria,
Danilo Dolci, entre d'altres.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/actehongria1957.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 793px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/actehongria1957.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de l'acte</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Acte solidari
amb Hongria:</span> El 15 de març de 1957 se celebra,
a la sala Wagram de París
(França), sota el títol «Debout pour la
Hongrie indomptée» (Dempeus per
l'Hongria indomable), un gran míting en suport de la
Revolució hongaresa
d'octubre i novembre de 1956 i contra la repressió del poble
d'Hongria a mans
de les autoritats comunistes i de l'exèrcit
soviètic. Aquest acte, que coincidí
amb l'aniversari de la insurrecció popular hongaresa del 15
de març de 1848,
esclafada per l'exèrcit tsarista, va ser organitzat per
Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA) i hi van intervenir Adrien Lavergne,
de la
Federació de l'Educació Nacional, que
actuà com a president; l'escriptor Albert
Camus; l'anarcosindicalista Nicolas Ivanovitx Lazarévitch;
Jacques van
Broekhuizen, per la Comunitat d'Educació Europea;
György Szabó, del Comitè
Revolucionari de Győr (important ciutat hongaresa); i Balázs
Nagy, del Cercle Petőfi
de Budapest. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 508px; height: 389px;" alt="Portada i contraportada del número 17 d'"Anarchy" dissenyada per Rufus Segar" title="Portada i contraportada del número 17 d'"Anarchy" dissenyada per Rufus Segar" src="http://www.estelnegre.org/fotos/anarchy.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
i contraportada del número 17 d'<span style="font-style: italic;">Anarchy</span> dissenyada
per Rufus Segar</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Surt </span><i style="font-weight: bold;">Anarchy</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
Pel març de 1961 surt a Londres (Anglaterra) el primer
número de la revista
mensual <i>Anarchy. A Journal of Anarchist Ideas</i>.
Publicació de teoria i de
reflexions anarquistes editada per Freedom Press, sota la
direcció de Colin
Ward. Entre els seus col·laboradors podem destacar Paul
Goodman, Nicolas
Walter, Albert Meltzar, Colin Ward, Alex Comfort, Jock Young, Herbert
Read,
Wynford Hics, Lauren S. Otter, Theodore Roszack, Noam Chomsky, Paul
Foot, Dora
Russell, A. Weather i molts altres. Les portades estaven realitzades
pel
dissenyador Rufus Segar. Va deixar de publicar-se en 1970 i va jugar un
important paper en la creació del Peace Movement and the New
Left (Moviment per
la Pau i la Nova Esquerra). En 1987 Colin Ward en va editar una
antologia d'articles
sota el títol <i>A Decade of Anarchy (1961-70)</i>.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/fotos/grup1demaig.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 891px;" alt="Fotomuntatge propagandístic del Grup «Primer de Maig»" title="Fotomuntatge propagandístic del Grup «Primer de Maig»" src="http://www.estelnegre.org/fotos/grup1demaig.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Fotomuntatge
propagandístic del Grup «Primer de Maig»</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Atemptat al
Banc de Bilbao de Londres:</span><span lang="CA"> El
15 de març de 1969 els anarquistes Alan Barlow i Phil
Carver són
detinguts immediatament després d'una forta
explosió al Banc de Bilbao de
Londres (Anglaterra). Portaven una carta reivindicant
l'acció en nom del grup
</span>«<span lang="CA">Primer de Maig</span>»<span lang="CA">.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/elescaparatelibertario.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 852px;" alt="Portada de segon número d'"El Escaparate Libertario"" title="Portada de segon número d'"El Escaparate Libertario"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/elescaparatelibertario.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
de segon número d'<span style="font-style: italic;">El
Escaparate Libertario</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">El Escaparata Libertario</i><span style="font-weight: bold;">:</span> Pel
març de
1977 surt a Madrid (Espanya) el primer número del
periòdic anarcosindicalista <i style="">El
Escaparate Libertario</i>. Editat pel
Sindicat de Comerç de la Federació Local de
Madrid de la Confederació Nacional
del Treball (CNT), se centrà gairebé
exclusivament en les lluites sindicals,
especialment del seu sector. Els articles no hi anaven signats i trobem
dibuixos de Juan A. Cadenas, entre d'altres. En sortiren tres
números, l'últim
el maig de 1977.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><span style="" lang="CA"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/gueulle.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 621px;" alt="Foto policíaca de François Auguste Gueulle (7 de març de 1894)" title="Foto policíaca de François Auguste Gueulle (7 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gueulle.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Foto policíaca de
François Auguste Gueulle (7 de març de 1894)</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- François
Gueulle:</span> El 15 de març de 1822 neix a Beauvais
(Picardia, França) l'anarquista
François Auguste Gueulle, conegut com <i style="">Saint
Denis</i>. Era fill natural de Joachim Guelle i de pare
desconegut. Es guanyava
la vida fent maletes i baguls. El 19 de desembre de 1857 es
casà a París amb
Augustine Claire Gilson. A partir d'abril de 1892 visqué al
número 39 del carrer
Vilin del XX Districte de París. El 4 de març de
1893 assistí a una reunió per
tractar els temes d'actualitat, sota el títol «La
misère et les conséquences.
Supression des bureaux de placement. Legs grans financiers du
Panama»,
organitzada pels anarquistes del XX Districte, celebrada a la Sala du
Commerce,
on es reuniren unes cinc-centes persones. El 2 de juliol de 1893, amb
una
cinquantena de companys, participà en vetllada amical a la
Sala Georget, al
número 31 del carrer Aumaire, per recaptar fons per a
commemorar la mort de
l'anarquista François Koeningstein (<i style="">Ravachol</i>)
en una vetllada familiar a la Sala du Commerce. L'1 d'octubre de 1893
assistí
al míting organitzat per la Lliga dels Antipatriotes
celebrat a la Sala du
Commerce. El 25 de novembre de 1893 assistí al
míting anarquista celebrat a la
Sala du Commerce que arreplegà set-cents anarquistes. El 26
de desembre de 1893
figurava com a «militant» en el llistat de
recapitulació d'anarquistes de la
Prefectura de Policia. El 7 de març de 1894 va ser detingut,
juntament amb
altres 21 anarquistes, i el seu domicili, al número 29 del
carrer Vilin,
escorcollat pel comissari Tirache del barri de Père
Lachaise. Després de ser
fitxat aquell mateix dia en el registre antropomètric del
laboratori policíac
parisenc d'Alphonse Bertillon, va ser posat a disposició
judicial sota
l'acusació de pertinença a
«associació criminal», però
va ser posat en
llibertat dos dies després. El 18 de març de 1894
el seu dossier va ser lliurat
al jutge d'instrucció Henri Meyer. El seu nom figura en els
registres de recapitulació
d'anarquistes de 1894 i de 1896. François Gueulle va morir
el 25 de novembre de
1900 al seu domicili del número 15 del passatge Julien
Lacroix del XX Districte
de París (França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***<o> </o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><img style="width: 364px; height: 512px;" alt="Élisée Reclus fotografiat per Nadar" title="Élisée Reclus fotografiat per Nadar" src="http://www.estelnegre.org/fotos/eliseereclus01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Élisée
Reclus fotografiat per Nadar</span></small><span style="" lang="CA"><o></o></span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-family: Arial; text-align: justify;"><span style="" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Élisée Reclus:</span> El 15
de març de 1830 neix a Senta Fe la Granda
(Aquitània, Occitània) el geògraf,
teòric llibertari i militant anarquista, Jean Jacques
Élisée Reclus, una de les
figures magnes de l'anarquisme mundial. Son pare, Jacques Reclus,
pastor i
professor del col·legi protestant de Senta Fe, i sa mare,
Zéline Trigant, van
tenir 17 infants, dels quals tres no van sobreviure al part;
Élisée Reclus en
serà el quart. Fins als 13 anys va viure amb sa
família a Orthez i després va
ser confiat als avis materns a La Roche-Chalais, a prop de Senta Fe. En
1843
son pare, que desitjava destinar-lo a pastor, el va enviar, juntament
amb son
germà Élie, a Neuwied (Renània,
Prússia), en un col·legi dels Germans
Moravians. Però va suportar molt malament el
caràcter superficial de
l'ensenyament religiós de l'escola i va tornar a Orthez en
1844 després de
passar per Bèlgica; l'únic profitós
d'aquesta estada va ser el començament de
l'aprenentatge de llengües vives (alemany, anglès i
holandès) i de mortes
(llatí i grec). Durant uns anys va viure amb una germana de
sa mare a Senta Fe
i al col·legi protestat de la localitat va preparar el
batxillerat. Un ancià
obrer parisenc el va introduir en els textos de Saint-Simon, Comte,
Fourier i
Lamennais. En 1848 amb son germà Élie es va
escriure a la Facultat de Teologia
Protestant de Montalban, a prop de Tolosa de Llenguadoc,
però van ser exclosos
l'any següent a resultes d'una escapada que van fer el juny
cap a la
Mediterrània. Després d'abandonar definitivament
els seus estudis teològics, va
ser contractar com a professor particular al col·legi de
Neuwied. Però en 1851,
decebut per l'ambient del col·legi, marxa a
Berlín, on viurà fent classes de
francès i s'inscriurà en la Universitat per
seguir els cursos de Geografia de
Karl Ritter. El setembre de 1851 va retrobar-se amb son
germà Élie a Estrasburg
i van decidir anar a Orthez a peu, travessant la França
profunda en una vintena
de dies, fet que contribuirà a formar els seus
caràcters. En aquesta època
redactarà el seu primer text anarquista, (<i>Développement
de la liberté dans
le monde</i>, que serà editat més tard en
1925. Quan va esclatar el cop d'Estat
del 2 de desembre de 1851, els dos germans van manifestar
públicament la seva
hostilitat al nou règim i amenaçats de ser
detinguts, es van embarcar cap a
Londres. Després de conèixer la miserable vida
dels exiliats a Anglaterra i a
Irlanda, on va fer d'obrer agrícola, va embarcar a Liverpool
cap als Estats
Units a finals de 1852, desembarcant a Nova Orleans (Louisiana) a
començaments
de 1853. Després d'exercir diversos oficis, alguns
duríssims, va trobar una
feina com a preceptor de tres infants d'una família de
plantadors d'origen
francesa (els Fortier) de Nova Orleans. Durant aquest
període podrà comprovar
el funcionament del sistema esclavista i acreixerà el seu
odi vers l'explotació
de l'home per l'home. Durant les seves vacances visitarà el
Mississipí i
arribarà fins a Chicago. Malgrat que la família
que l'ha contractat no és
excessivament ferotge amb els esclaus, no podrà suportar
l'ambient i va deixar
els Fortier marxant a Nova Granada (actual Colòmbia) per
realitzar-hi un
projecte d'explotació agrícola a Río
Hacha, a la Sierra Nevada de Santa Marta.
Malgrat l'ajuda financera dels Fortier al seu projecte, dificultats de
tota
mena, especialment unes febres greus que va contreure, el van obligar a
abandonar el seu projecte de crear una plantació de
cafè en règim de comuna
anarquista. El juliol de 1857 va embarcar-se cap a França i
s'instal·larà a
París a casa de son germà Élie. A
més de dedicar-se a fer cursos de llengües
estrangeres i treballar per a l'editorial Hachette, va aconseguir el
seu principal
objectiu, entrar en la Societat de Geografia. A finals de 1858 va
retornar a
Orthez en companyia de son pare que havia tornat d'Anglaterra on havia
buscat
ajudes financeres pel seu projecte d'asil d'ancians que havia creat a
la
localitat. El 14 de desembre de 1858 es va casar civilment amb la
mulata
Clarisse Brian i la parella va anar a París amb
Élie. Entre 1859 i 1862
Hachette va encarregar-li la redacció de guies de viatges
(«Guides Joanne»),
fet que el va portar a realitzar nombrosos i llargs viatges arreu
d'Europa
(Alemanya, Suïssa, Itàlia, Regne Unit,
Sicília, Espanya, etc.). En aquesta
època els dos germans van passar temporades a Vascoeuil
(Normandia) a casa del
seu amic Alfred Dumesnil, gendre de Jules Michelet. En 1860,
Élisée i Élie van
ser admesos en la lògia maçònica
«Les Émules d'Hiram», però no
va ser gaire
actiu i passat un any va deixar la francmaçoneria en no
poder suportar
l'esperit regnant. En 1862 va assistir a l'Exposició
Universal de Londres. L'1
d'octubre de 1863, en col·laboració de nombroses
persones, entre elles son
germà Élisée, Élie funda
una banca, la Societat del Crèdit al Treball,
destinada a ajudar a la creació de societats obreres i a la
difusió del
moviment cooperativista, però que en 1868 farà
fallida. Alhora Élie s'ocuparà
de l'edició del periòdic <i>L'Association</i>,
de la qual serà el director i
principal redactor, i durant les seves absències,
Élisée el reemplaçarà. El
setembre de 1864 els dos germans s'adheriran a la secció de
Batignolles de
l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), acabada
de fundar el 24 de
setembre a Londres. El novembre d'aquell any, els germans coneixeran a
París
Mikhail Bakunin, amb qui entaularan lligams polítics i
d'amistat força forts.
També començaran a militar en la Fraternitat
Internacional, societat secreta
fundada per Bakunin. En 1865 Élisée
marxarà a Florència, on trobarà
Bakunin i
coneixerà diversos revolucionaris italians. En 1867 va
participar en el segon
Congrés de l'AIT a Lausana, entre el 2 i el 7 de setembre, i
en el primer
Congrés de la Lliga de la Pau i de la Llibertat a Ginebra,
entre el 9 i el 12
de setembre. Entre el 21 i el 25 de setembre de 1868 va prendre part
molt
activa en el segon Congrés de la Lliga de la Pau i de la
Llibertat a Berna; hi
va fer una intervenció que generalment es considera com la
seva primera adhesió
pública a l'anarquisme. Élisee, Bakunin i alguns
altres es van oposar a la
majoria dels congressistes sobre la qüestió de la
descentralització i van
acabar abandonant la Lliga. El 22 de febrer de 1869 sa companya,
Clarisse, va
morir, fet que el va deprimir i el va allunyar temporalment de
l'acció
política. Entre el 6 de juliol i el 17 d'agost de 1869 va
ser convidat a una
reunió del Consell General de l'AIT a Londres. Aquest any va
redactar la seva <i>Histoire
d'un risseau</i>. Afanyat en donar una llar a ses filles, ja que
quan va morir
Clarisse van ser confiades a dues germanes
d'Élisée que vivien a Occitània, es
va unir lliurement a la mestra anglesa Fanny Lherminez, arran d'una
reunió
familiar el maig de 1870. Aquest mateix any es va enrolar voluntari en
la
Guàrdia Mòbil i després en el
Batalló Aerostàtic, al costat del seu amic el
fotògraf Nadar. Amb la guerra francoprussiana i a partir de
la Comuna de París,
desenvoluparà activament la seva acció
política. El febrer de 1871 es va
presentar a les eleccions legislatives i després de la
proclamació de la Comuna
el 28 de març de 1871 es va presentar voluntari en la
Guàrdia Nacional, i en
una ofensiva a Châtillon el 4 d'abril de 1871 va caure
presoner de les tropes
de Versalles i fou empresonat a Quélern, després
a l'illa de Trébéron, a prop
de Brest, i finalment a Saint-Germain i a Versalles. El 15 de novembre
de 1871
va ser condemnat per un Consell de Guerra a la deportació
simple (desterrament)
a Nova Caledònia. Una petició internacional
fonamentalment signada per un
centenar de científics britànics i americans va
obtenir el 3 de febrer de 1872
la commutació de la pena a 10 anys d'exili. Durant aquest
període
d'empresonament i malgrat les condicions desfavorables, va
començar a redactar
alguns dels seus grans textos geogràfics, com ara <i>Histoire
d'una montagne</i>
i els primers esbossos de la seva <i>Nouvelle
Géographie Universalle</i>, que
només veurà publicada a partir de 1894.
Élisée i sa família es va exiliar a
Suïssa, a Lugano i després a Vevey. El setembre de
1872 va assistir al Congrés
de la Pau de Lugano. El febrer de 1874 sa companya Fanny
morirà de part. El 10
d'octubre de 1875 es va casar amb Ermance Trigant-Beaumont i es van
instal·lar
a Clarens, a prop de Léman, on la família
restarà fins al 1891. El 3 de juliol
de 1876 va pronunciar un discurs en les exèquies de Bakunin
a Berna. En 1880 es
va concedir una amnistia parcial als <i>communards</i> que
el beneficiava, però
que va rebutjar en solidaritat amb els companys que continuaven
empresonats.
Durant aquest període va acollir nombrosos anarquistes,
entre ells Kropotkin.
Va realitzar viatges (Algèria, Estats Units,
Canadà, Brasil, Uruguai, Argentina
i Xile) i el febrer de 1886 va passar una temporada a
Nàpols, on trobarà el
revolucionari hongarès Kossuth. A començaments de
1891 es va instal·lar a
Sèvres. En 1892 va rebre la medalla d'or de la Societat
Geogràfica de París.
Aquest mateix any, a resultes de la condemna de Ravachol, la
situació va
esdevenir perillosa i va acceptar la càtedra de Geografia
Comparada i el títol
d'agregat de la Universitat Lliure de Brussel·les. En 1893
va anar a Florència
per testimoniar en un procés contra anarquistes italians que
finalment seran
alliberats. A començaments de 1894 aquesta oferta va ser
anul·lada malgrat les
protestes d'una part del cos docent. En 1895, arran de l'afer Vaillant
i de la
repressió desencadenada, va decidir fugir de
França i es va instal·lar a
Brussel·les, on la Universitat Nova, inaugurada el 25
d'octubre de 1894, li va
permetre fer cursos de Geografia –son germà
Élie
en va fer cursos de
Mitologia. En 1898 va perdre amb dolor sa filla segona. Va fundar
l'Institut
Geogràfic, que depenia de la Universitat Nova de
Brussel·les aquest mateix any
i també va crear una editorial de mapes
geogràfics («Société des
Cartes et
Traveaux géographiques Élisée
Reclus») que va fer fallida en 1904. En 1900 va
començar a viure amb Florence de Brouckère a
Brussel·les, encara que sense
divorciar-se de sa tercera esposa, Ermance, per negativa d'aquesta. En
1903 va
acabar d'escriure la seva obra <i>L'Homme et la </i>Terre,
que aplega més de
4.500 pàgines en sis volums. En 1904 morirà son
germà Élie a Brussel·les.
Durant els últims anys de sa vida, després de
patir una angina de pit, va
viatjar a França, a Anglaterra, a Escòcia i a
Berlín. A finals de juny de 1905
va poder observar la revolta dels marins del cuirassat Potemkin, que va
constituir una de les seves últimes alegries.
Élisée Reclus va morir el 4 de
juliol de 1905 a Torhout (Flandes, Bèlgica) pels seus
problemes de
pit. Seguint les
seves darreres voluntats, no es va realitzar cap cerimònia i
va ser enterrat en
una fossa comuna al cementiri d'Ixelles, a prop de
Brussel·les, amb son germà
Élie.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/jacquethippolyte.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 613px;" alt="Foto policíaca d'Hippolyte Jacquet (7 de juliol de 1894)" title="Foto policíaca d'Hippolyte Jacquet (7 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/jacquethippolyte.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca d'Hippolyte Jacquet (7 de juliol de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Hippolyte
Jacquet:</span> El 15 de març de 1845 neix a l'Antic
VI Districte –actual III
Districte– de París (França)
l'anarquista Hippolyte Édouard Jacquet. Sos pares,
artesans en cinturons, es deien Édouard Jacquet, antic
alcalde de Les Lilas
(Illa de França, França), i Henriette
Césarine Lecoutre. Es guanyava la vida
treballant d'albarder. La tardor de 1891 es pronuncià contra
l'organització
d'un congrés internacional llibertari a París. El
26 d'abril de 1892 figurava
en un llistat d'anarquistes i vivia al número 50 del carrer
Rebeval. En aquesta
època formava part del grup anarquista del X Districte de
París, que es reunia
en una taberna del número 94 del Faubourg du Temple. El 21
de maig de 1893 assistí
a una reunió celebrada a la Sala Voisin, al
número 118 del carrer Flandre,
sobre la necessitat de engegar propaganda antipatriòtica de
maner oral i
escrita. El 10 de juny de 1893 assistí a una
reunió a la taverna «A la caise
d'épargne» a Les Lilas, on intentà
demostrar la inutilitat del sufragi
universal i la necessitat de la Revolució Social per a
millorar la vida dels
treballadors. El 24 de juny de 1893 participà en un
míting de protesta contra
la condemna a mort de Jean-Baptiste Foret, celebrada a la Sala Debrune,
al
número 66 del bulevard Victor Hugo. El 2 de juliol de 1893,
amb cinquanta companys,
assistí a una vetllada amical a la Sala Georget, al
número 31 del carrer
Aumaire, per recaptar fons per a commemorar la mort de l'anarquista
François
Koeningstein (<i style="">Ravachol</i>) en una
vetllada familiar a la Sala du Commerce. El 26 de desembre de 1893
figurava en
un llistat de recapitulació d'anarquistes de la policia i en
aquesta època
vivia al número 5 del carrer Corbeau. L'1 de juliol de 1894
va ser detingut
sota l'acusació de pertinença a
«associació criminal» i la policia
descobrí en
l'escorcoll de casa seva un puny americà. El 3 de juliol de
1894 va ser fitxat
en el registre antropomètric del laboratori
policíac parisenc d'Alphonse
Bertillon. El 31 de desembre de 1894 figurava en el llistat de
recapitulació
d'anarquistes i també en el de 1896. El gener de 1896
buscà allotjament per un
company anarquista tafileter italià que acabava d'arribar a
París provenint de
Lió (Forez, Arpitània) i per al qual els companys
Joseph Capette i Georges Lotz
li buscaven feina. En 1901 la policia el donà per
desaparegut a París.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.</p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1503.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-15T13:45:49Zefemerides[14/03] «Ariete Anarquista» - «L'Agitazione» - Atemptat contra Víctor Manuel III - Batalló de la Mort - Conferència de Montseny - Conferència de P. Fàbregas - Conferència de Lapeyre - Magnani - Friedeberg - Dureau - Pellevillain - Gorion - Monteagudo - Puig - Cottin - Badaraco - García García - Etchebéhère - Moneny - Guerrero Sepúlveda - Orselli - Gil Calvo - Usón - Gouillardon - Rubino - Wulz - Pieretti - Béranger - Granach - «El Yayo» - Urrea - Moles - Berneri - Galeazzi - Ishill - Vitoria - Aguilar - Ortuño - Dhermy - Foix - Rueda - Serrano - Pascual - Caioli - Fernández Cabricano - Estorach - Villanova - Zaplana - Dorado
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139894
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[14/03] «Ariete Anarquista» -
«L'Agitazione» - Atemptat contra Víctor
Manuel III - Batalló de la Mort - Conferència de
Montseny - Conferència de P. Fàbregas -
Conferència de Lapeyre - Magnani - Friedeberg - Dureau -
Pellevillain - Gorion - Monteagudo - Puig - Cottin - Badaraco -
García García - Etchebéhère
- Moneny - Guerrero Sepúlveda - Orselli - Gil Calvo -
Usón - Gouillardon - Rubino - Wulz - Pieretti -
Béranger - Granach - «El Yayo» - Urrea -
Moles - Berneri - Galeazzi - Ishill - Vitoria - Aguilar -
Ortuño - Dhermy - Foix - Rueda - Serrano - Pascual - Caioli
- Fernández Cabricano - Estorach - Villanova - Zaplana -
Dorado</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides
del 14 de març</big><o></o></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/arieteanarquista.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 242px;" alt="Capçalera de l'"Ariete Anarquista"" title="Capçalera de l'"Ariete Anarquista"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/arieteanarquista.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Capçalera de l'</span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">Ariete
Anarquista</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Ariete Anarquista</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 14 de
març de 1896
surt a Barcelona (Catalunya) el primer número del setmanari
anarcocomunista <i style="">Ariete Anarquista.
Periódico comunista</i>. Es
distribuïa a Barcelona i a Gràcia. Va ser dirigit
per Emili Hugas i estampat a
la impremta de Jaume Torrents Ros (<i style="">Gran</i>),
que poc després va ser encausat en el
«Procés de Montjuïc».
Publicà notícies
sobre el moviment anarquista de l'interior i de l'exterior. Els
articles anaven
sense signar o amb inicials i trobem un text de Victor Hugo.
Començà a publicar
per lliuraments la novel·la antimilitarista de Georges
Darien <i style="">Biribí. Apuntes del natural</i>.
Només sortí
un segon número, el 21 de març.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lagitazione1897.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 202px;" alt="Capçalera del primer número de "L'Agitazione"" title="Capçalera del primer número de "L'Agitazione"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lagitazione1897.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Capçalera del primer
número de <span style="font-style: italic;">L'Agitazione</span></span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">L'Agitazione</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 14 de
març de 1897 surt
a Ancona (Marques, Itàlia) el primer número del
setmanari anarquista <i>L'Agitazione.
Periodico socialista anarchico</i>. Va ser editat per Errico
Malatesta, que havia
retornat a Itàlia clandestinament, i Adelmo Smorti va ser
l'administrador i
Ciro Bersaglia el gerent. Formaren part del comitè de
redacció Luigi Fabbri,
Benedetto Faccetti, Vivaldo Lacchini, Errico Malatesta, Emidio
Recchioni i
Eugenio Vitali. En seran col·laboradors Felicioli, Pietro
Gori, Felice Vezzani,
entre d'altres. D'aquest periòdic, fortament
antigovernamental i antimarxista,
partidari de l'antiparlamentarisme i de l'antielectoralisme, se'n
tiraven entre
6.000 i 7.000 exemplars i tindrà una bona difusió
entre els obrers del port i
als barris populars. Puntualment va tenir suplements diaris. En
sortiren 18
números, l'últim el 12 de maig de 1898. El nom de
la capçalera serà emprat
posteriorment en diverses publicacions llibertàries.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/dalba/dalba03.jpg" abp="52"><img title="L'atemptat contra el rei Víctor Manuel III d'Itàlia segons el setmanari milanès "La Domenica del Corriere" del 23 de març de 1912" style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 803px;" alt="L'atemptat contra el rei Víctor Manuel III d'Itàlia segons el setmanari milanès "La Domenica del Corriere" del 23 de març de 1912" src="http://www.estelnegre.org/documents/dalba/dalba03.jpg" abp="53" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>L'atemptat
contra el rei Víctor Manuel III d'Itàlia segons
el setmanari milanès <span style="font-style: italic;">La Domenica del Corriere</span>
del 23 de març de 1912</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Atemptat contra
Víctor Manuel III:</span> El 14 de març de
1912, mentre el rei Víctor Manuel III
d'Itàlia i la reina Elena hi anaven del Palau del Quirinal
cap al Panteó de
Roma (Itàlia) per assistir a una missa fúnebre en
memòria del rei Humbert I
d'Itàlia, el paleta anarquista Antonio D'Alba, a l'aguait
entre les columnes
del Palazzo Salviati, disparà dos trets de pistola al pas de
la carrossa reial.
L'atemptat deixà el sobirà indemne,
però va ferir el major dels cuirassers Giovanni
Lang i el cavall del brigadier Marri de l'escorta. Capturat per la gent
que el
va intentar linxar, va ser immediatament detingut. La policia i la
magistratura
tot d'una parlaren de «complot» com a
mitjà de justificació de la repressió
estatal que es desencadenà contra el moviment llibertari
–en els dies
posteriors van ser detinguts i interrogats nombrosos militants
anarquistes (Settimio
Benelli, Felice Boscolo, Getullio Biamantini, Gaetano Di Biasio, Angelo
Rambaldi,
Maria Rygier, Alfio Spampierati, Nicola Tacit, Stefano Torri i Domenico
Zavattero)
que posteriorment van ser alliberats sense càrrecs. L'autor
de l'intent de
regicidi havia actuat amb total independència i sense cap
còmplice, declarant-se
«anarcosolitari» i que no pertanyia a cap grup
anarquista, però això no va
impedir que s'infonguessin un gran nombre d'interpretacions
d'allò més
fantasioses («pista turca», relacions amb el
conflicte cors, conxorxa suïssa,
conspiració clerical, etc.). L'atemptat
esdevingué ràpidament un símbol de la
protesta contra la guerra imperialista de Líbia,
però produí conseqüències
inesperades. La responsabilitat de les forces de l'ordre quedaren
paleses i el
superintendent de la policia romana va ser separat del
càrrec, alhora que les
relacions entre el president del Consell de Ministres italià
Giovanni Giolitti
i el sobirà s'enterboliren greument. Altre efecte indirecte
de l'atemptat va
ser l'expulsió de Leonida Bissolati, Ivanoe Bonomini i
Angiolo Cabrini del
Partit Socialista Italià (PSI), ja que aquests havien
felicitat el rei per haver
sortit sa i estalvi de l'atemptat. Benito Mussolini, aleshores destacat
membre
del PSI, digué sobre l'intent de regicidi:
«L'atemptat i l'infortuni dels reis
es com la caiguda des d'un pont i l'infortuni dels paletes.».
Els anarquistes
van ser els únics que, tot deixant clar que l'acte d'Antonio
D'Alba havia estat
un cas «aïllat», assumiren la defensa del
magnicida.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/dalba/dalba.html" target="_blank">Antonio D'Alba
(1891-1953)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/batallodelamort/batallodelamort01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 410px;" alt="Membres del Batalló de la Mort desfilant per Barcelona (14 de març de 1937)" title="Membres del Batalló de la Mort desfilant per Barcelona (14 de març de 1937)" src="http://www.estelnegre.org/documents/batallodelamort/batallodelamort01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Membres
del Batalló de la Mort desfilant per Barcelona (14 de
març de 1937)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Batalló de la
Mort:</span> El matí del 14 de març de 1937
es presentà al poble de Barcelona
(Catalunya) amb una gran desfilada l'anomenat
«Batalló de la Mort». Aquesta
«força d'assalt i de xoc»
formà a l'Avinguda del Catorze d'Abril, d'on
sortí desfilant en
formació militar en direcció al Passeig de Pi i
Margall, per a continuar
després per les Rambles fins al carrer de Fivaller; en
arribar a la Plaça de la
República, formà davant el Palau de la
Generalitat, on esperaven el president
del govern català Lluís Companys, el primer
conseller Josep Terradellas, el
conseller d'Economia Diego Abad de Santillán i altres
personalitats. Desfilaren
la secció motorista, els batedors, els abanderats, les
bandes de cornetes i de
tambors, les companyies de la unitat i, per acabar, la
secció sanitària del
batalló i un grup de comissaris enarborant la seva bandera
pròpia. Portaven les
senyeres de la República espanyola, amb les inicials UHP
(«Uníos Hermanos
Proletarios»), i la negra, insígnia
pròpia. Va ser acompanyat per la banda de
música del Partit Federal Ibèric (PFI). El
president de la Generalitat dirigí
la promesa dels nous combatents: «Prometeu lluitar fins
vèncer o morir, a
lluitar i vèncer l'enemic fins el sacrifici de les vostres
vides si cal?
Prometeu prosseguir en la lluita fins esclafar el feixisme i donar la
màxima
glòria i el major honor a la vostra bandera?», que
contestaren amb un unànime
«Sí!»
amb els matxets a l'aire. El batalló desfilà per
la Plaça de la República,
després recorregué la Via Durruti i la Ronda
Salvochea fins a la Plaça de Catalunya,
on va fer acte de presència en la inauguració del
monument a l'Heroic Soldat
del Poble, juntament amb la columna formada pel Partit Socialista
Unificat de
Catalunya (PSUC), altres representacions de cossos militaritzats de
l'Exèrcit
Popular, de l'Escola de Comissaris Polítics, etc. El
«Batalló de la Mort» va
ser la columna anarquista de caràcter internacional
més coneguda i estava
formada per uns 600 membres, sobretot per italians exiliats a
França. Aquesta
desfilada de presentació causà una forta
impressió en la ciutadania a causa
dels seus uniformes i posat d'aparença gairebé
feixista, encara que eren una còpia
més o menys reeixida dels «Arditi del
Popolo», els escamots antifeixistes
italians. Aquest batalló va ser equipat i
finançat per la Generalitat de
Catalunya a instàncies de Diego Abad de Santillán
i fou entrenat en una masia
de Sant Adrià de Besòs i al castell de Can
Taió de Santa Perpètua de Mogoda, a
prop de Barcelona, sota el comandament de Cándido Testa (<i style="">Mario Weber</i>) i d'Emilio Strafelini i
l'assessorament de destacats
militants antifeixistes (Nicola Menna, Fausto Nitti, Camillo Berneri,
etc.).
Lluitaren al front d'Aragó i en les batalles
d'Almudévar i de Montalban van ser
derrotats. Durant l'assalt de l'ermita de Santa Quiteria, a prop de
Tardienta,
van ser anihilats. L'octubre de 1937, amb la militarització
de les milícies, va
ser dissolt i els seus efectius van ser enquadrats en la 142 Brigada
Mixta, en
la 32 Divisió, en el «Batalló
Garibaldi» i en altres unitats de l'Exèrcit
Popular
republicà.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/batallodelamort/batallodelamort.html" target="_blank">Batalló
de la Mort</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/factoreseconomicos/factoreseconomicos03.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 438px;" alt="Joan P. Fàbregas en un moment de la seva intervenció [Foto de Pérez de Rozas]" title="Joan P. Fàbregas en un moment de la seva intervenció [Foto de Pérez de Rozas]" src="http://www.estelnegre.org/documents/factoreseconomicos/factoreseconomicos03.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Joan
P. Fàbregas en un moment de la seva intervenció
[Foto de Pérez de Rozas]</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Conferència de P.
Fàbregas:</span> El 14
de març de 1937 al Cinema Coliseum de Barcelona (Catalunya)
l'economista i
anarcosindicalista Joan Porqueras Fàbregas (<i style="">Joan
P. Fàbregas</i>), exconseller d'Economia del govern de
la Generalitat de
Catalunya, pronuncià la conferència <i>Los
factores económicos de la revolución
española</i>. Aquesta xerrada, presentada per Jacinto
Torío Rodríguez (<i style="">Jacinto
Toryho</i>), era l'octava d'un cicle
organitzat per les Oficines de Propaganda de la Confederació
Nacional del
Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI). Aquest acte va ser
radiat per les emissores ECN1, Ràdio CNT-FAI i
Ràdio Barcelona. En la seva
intervenció el ponent defensà les
col·lectivitzacions industrials i agràries i
la creació d'un Consell Nacional d'Economia (CNE). El text
de la dissertació va
ser publicat aquell mateix any en castellà (<i style="">Los
factores económicos de la revolución espanyola.
Conferencia pronunciada en el
Cine Coliseum de Barcelona el día 14 de marzo de 1937</i>)
i en català (<i style="">Els factors
econòmics de la revolució</i>; amb
altres textos i amb un pròleg de Gonçal de
Reparaz Ruiz).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/factoreseconomicos/factoreseconomicos.html" target="_blank">Conferència de P.
Fàbregas (14 de març de 1937)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/communemontseny/communemontseny.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 858px;" alt="Portada del fulletó de la conferència de Frederica Montseny" title="Portada del fulletó de la conferència de Frederica Montseny" src="http://www.estelnegre.org/documents/communemontseny/communemontseny.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
del fulletó de la conferència de Frederica
Montseny</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Conferència de
Frederica Montseny:</span> El 14 de març de 1937 al
Cinema Coliseum de València (València,
País Valencià) la militant anarquista Frederica
Montseny, aleshores ministra de
Sanitat i Assistència Social de la II República
espanyola, pronuncià la
conferència <i>La Commune de París y la
Revolución española</i>. En aquest
acte, presentat per Mauro Bajatierra Morán, Montseny
establí semblances entre
ambdós fets històrics revolucionaris. Aquesta
conferència va se publicada el
mateix any per l'Oficina d'Informació, Propaganda i Premsa
del Comitè Nacional
de la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb una
coberta del dibuixant i
cartellista Artur Ballester. En 2006 va ser traduïda al
català i publicada amb
un pròleg de Susanna Tavera per L'Eixam Edicions. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/communemontseny/communemontseny.html" target="_blank">Conferència de
Frederica Montseny (14 de març de 1937)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 596px; height: 229px;" alt="Propaganda de la conferència de Lapeyre apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 10 de març de 1963" title="Propaganda de la conferència de Lapeyre apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 10 de març de 1963" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lapeyreconferencia1963.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Propaganda
de la conferència de Lapeyre apareguda en el
periòdic tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span> del 10 de
març de 1963</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Conferència
d'Aristide Lapeyre:</span> El 14 de març de 1963 se
celebra, a la Sala Aragó de
l'Ajuntament de Perpinyà (Rosselló, Catalunya
Nord), organitzada per la Libre
Pensée, una conferència de l'anarquista,
pacifista i neomaltusià Aristide
Lapeyre sota el títol «Où en sont nos
libertés?» (On són les nostres
llibertats?).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a style="font-family: Arial;" href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<img style="width: 454px; height: 345px;" alt="Foto antropomètrica de Constant Magnani (ca. 1894)" title="Foto antropomètrica de Constant Magnani (ca. 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/magnaniconstant.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Foto antropomètrica
de Constant Magnani (ca. 1894)</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Costante
Magnani:</span> El 14 de març de 1854 neix a Cremona
(Llombardia, Itàlia) –algunes fonts
citen Pica d'Olma (?)– l'anarquista Costante Magnani,
també conegut per <i style="">Constant Magnani</i>.
Sos pares es deien
Giovanni Magnani i Angela Mantoini. Desertor de l'exèrcit,
passà a finals dels
anys vuitanta a França, establint-se a París, on
treballava en el seu ofici de
sabater. Es relaciona amb els anarquistes Paolo Chiericotti (<i style="">Ricotti</i>) i Annette Soubrier
–fou testimoni
del seu matrimoni en 1885 a l'Ajuntament del XVIII Districte de
París. Per les
seves activitats anarquistes, el 5 de juliol de 1887 va ser detingut,
juntament
amb Paolo Chiericotti, al seu domicili, al número 22 del
carrer Norvins. Membre
del grup anarquista «La Panthère des
Batignoles», el 31 de març de 1892 va ser
detingut, en una gran agafada antianarquista, al seu domicili, al
número 106
del carrer Lepic, i se li va decretar l'expulsió de
França i enviat a Itàlia,
on es trobaven des de 1891 sa companya i sos infants. En 1894 el seu
nom
figurava en un llistat d'anarquistes de la policia
ferroviària de fronteres.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<span lang="CA"><img style="width: 386px; height: 506px;" title="Raphael Friedeberg (1912)" alt="Raphael Friedeberg (1912)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/friedeberg01.jpg" /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Raphael Friedeberg (1912)</span></small><span lang="CA"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Raphael
Friedeberg:</span> El 14 de març de 1863 neix a Tilsit
(Prúsia Oriental, Prúsia) –actualment
Sovetsk (Kaliningrad, Rússia)– el metge,
polític socialdemòcrata
i després socialista llibertari Raphael Friedeberg.
D'antuvi, estudià història,
però en 1887 fou expulsat de la universitat per propaganda
socialista durant
les eleccions. Com a membre del Sozialdemokratische Partei Deutschlands
(SPD,
Partit Socialdemòcrata Alemany), fou membre del Consell
Municipal de Berlín. En
aquests anys col·laborà en <i>Sozialistische
Monatshefte</i>, portaveu del
sector crític de l'SPD i on col·laboraven
nombrosos llibertaris (Max Nettlau,
Élisée Reclus, Gustav Landauer, etc.).
Força actiu en el camp de la medicina
social, s'especialitzà en la prevenció de la
tuberculosi. Fou partidari de la
institucionalització de l'assegurança
mèdica. Contrari a la cúpula política
de
l'SPD, començà a treballar amb el moviment
llibertari i anarcosindicalista,
fins que en 1907, per haver repartit un pamflet antiparlamentari i a
favor de
la vaga general (<i>Parlamentarismus und generalstreik</i>)
a Dresde en 1904,
fou expulsat d'aquest partit socialdemòcrata. Afiliat al
Freie Vereinigung
deutscher Gewerkschaften (FVdG, Associació Lliure de
Sindicats Alemanys) i
partidari de l'autonomia dels sindicats locals (<i>lokalisten</i>,
localistes)
oposats als sindicalisme oficial socialdemòcrata, en aquesta
època es declarà
partidari de l'anarquia, l'ateisme, l'internacionalisme,
antimilitarisme i
l'acció directa. Expulsat d'Alemanya, en 1904
obrí a Ascona un sanatori (Monte
Verità) que es convertí en una mena de comuna
revolucionària anarquista
fonamentada en el vegetarianisme, el naturisme, la teosofia,
l'espiritualitat,
el nudisme, la música, la dansa i altres disciplines
considerades aleshores
«bohèmies». En aquest sanatori
pogué desenvolupar durant 35 anys la medicina
natura, basada en el seu concepte de «psiquisme
històric», que postulava que
l'alliberament humà podia realitzar-se a través
d'una educació no constrictiva,
lliure del dogmatisme socioreligiós de la burgesia. En 1907
participà en el
Congrés Anarquista d'Amsterdam. Mantingué una
bona amistat amb Pietr Kropotkin,
Ferdinand Domela Nieuwenhuis, Luigi Bertoni, James Guillaume, Errico
Malatesta,
Alexander Schapiro, Paul Reclus, Erich Mühsam, Johannes Nohl i
Max Nettlau,
entre altres coneguts anarquistes; i fou també metge de
Kropotkin, Malatesta i
Nettlau. Estava casat amb la teòsofa Emy Lenz. Raphael
Friedeberg va morir el
16 d'agost de 1940 a Ascona (Ticino, Suïssa). El seu arxiu es
troba dipositat a
l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/dureausylvain.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 865px;" alt="Notícia de la detenció de Sylvain Dureau apareguda en el diari parisenc "Le Petit Parisien" del 29 de juliol de 1908" title="Notícia de la detenció de Sylvain Dureau apareguda en el diari parisenc "Le Petit Parisien" del 29 de juliol de 1908" src="http://www.estelnegre.org/fotos/dureausylvain.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la detenció de Sylvain Dureau apareguda en el diari
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Petit Parisien</span> del 29 de juliol de 1908</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Sylvain Dureau:</span> El
14 d'abril de 1877 neix a Trouy (Centre, França)
l'anarquista Sylvain Albert
Dureau. Era fill de Josep Dureau, carreter, i de Louise Mallet. Es
guanyava la
vida treballant de xofer d'automòbil i de mecànic
a París (França). El 14 de
novembre de 1898 va ser cridat a files i llicenciat el 27 de setembre
de 1899. El
28 de juliol de 1908 va ser detingut, juntament amb altres companys
(Louise Duprat,
Ernest Girard i Ernest Jacquart), per apallissar el 16 de juliol
anterior el
comissari de policia Kien al restaurant corporatiu «La
Solidarité», al carrer
Guersant de París, quan aquest volgué arrabassar
uns cartells antimilitaristes
i anarquistes que engalanaven el local. En aquesta època
vivia al carrer
Camille-Desmoulins de Levallois-Perret (Illa de França,
França). En 1909,
durant l'anomenat «Cas Girard-Jacquart»
–dos militants anarquistes i xofers de
Levallois-Perret (Illa de França, França),
membres del Sindicat de Xofers
d'Automòbils de la Confederació General del
Treball (CGT) de París, havien
estat condemnats a tres i dos anys de presó
víctimes d'una maquinació
policíaca–, formà part del
Comitè de Defensa Social (CDS). El 24 de març de
1910 va ser un dels 16 signants del cartell antimilitarista
«À bas Biribi», editat
pel CDS, que reivindicava justícia per al «Cas
Aernoult-Rousset» i feia una
crida a la deserció dels soldats; aquestes 16 persones van
ser processades i
entre el 4 i el 5 de juliol de 1910 jutjades per l'Audiència
del Sena per
«provocació a l'assassinat i a la
desobediència», però totes van ser
absoltes.
Posteriorment s'adherí a la Federació
Revolucionària Comunista (FRC), la qual
el juliol de 1912 passà a anomenar-se Federació
Comunista Anarquista (FCA). En
aquests anys milità en el Grup Anarquista del V i del XIII
Districte de París i
vivia al número 6 del carrer Wurtz del XIII Districte de
París. L'1 de febrer
de 1913 va ser detingut, amb altre company de la FCA, quan manava un
automòbil
que recorria els carrers parisencs portant grans cartells de
convocatòria del
míting de la FCA en favor del dret d'asil d'aquell mateix
dia; aquest míting
feia costat els anarquistes processats en el «Cas
Bonnot» que havien albergat membres
de la banda. Jules Barday, Lucien Belin i Léon Jahane,
militants de la FCA,
també van ser detinguts quan feien el mateix pels carrers
parisencs. Quan
esclatà la Gran Guerra, l'1 d'agost de 1914 va ser cridat a
files i el 25 de
maig de 1915 enviat a un taller militar a Bourges (Centre,
França); l'1 de
juliol de 1917 va ser destinat al I Regiment d'Artilleria i el 24 de
febrer de
1917 va ser llicenciat. En 1919 era membre del CDS i assistia a les
seves
reunions. En 1921 també era membre de la
Federació Anarquista (FA) i aleshores
vivia al número 201 del carret Tolbiac del XIII Districte de
París. El 5 de
novembre de 1932 es casà al XIX Districte de
París amb Marguerite Fourmatgeat.
Aleshores treballava de gerent i vivia al número 4 de
l'avinguda de la Porta de
Pantin. En 1935 la policia el donà per desaparegut de la
població d'Antony
(Illa de França, França). Desconeixem la data i
el lloc de la seva defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 425px; height: 449px;" alt="Notícia sobre la detenció de François Pellevilain apareguda en el diari parisenc "Le Matin" del 15 de gener de 1923" title="Notícia sobre la detenció de François Pellevilain apareguda en el diari parisenc "Le Matin" del 15 de gener de 1923" src="http://www.estelnegre.org/fotos/pellevilain.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
sobre la detenció de François Pellevilain
apareguda en el diari parisenc <span style="font-style: italic;">Le Matin</span> del 15 de
gener de 1923</small></p>
<p style="text-align: justify; font-family: Arial;" class="MsoNormal"><span style="font-weight: bold;">-
François Pellevilain:</span> El 14 de
març de 1883 neix a Rouen (Alta Normandia,
França)
l'anarquista François Albert
Pellevilain –citat
erròniament a vegades com <span style="font-style: italic;">Pellevillain</span>–,
conegut com <i style="">Le Biniou</i>.
Sos pares es deien François Auguste Pellevilain i Marie Rose
Yon.
Estibador de professió, a començament dels anys
vint era secretari de
la Unió Anarquista i
de la Joventut Anarquista de Rouen. El 14 de gener de 1923 va ser
detingut,
davant la Casa del Poble de Rouen, per distribuir un pamflet del
Comitè d'Acció
per a l'Amnistia i Contra la Guerra i, inculpat per «complot
contra la
seguretat de l'Estat», va ser tancat a la presó de
Bonne-Nouvelle de Rouen. François Pellevilain va
morir el 10 d'abril de 1923 a l'Hospital Hôtel-Dieu de Rouen
(Alta Normandia, França). </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 364px; height: 629px;" alt="Auguste Gorion detingut en una foto apareguda en el periòdic parisenc "La Matin" del 28 d'agost de 1910" title="Auguste Gorion detingut en una foto apareguda en el periòdic parisenc "La Matin" del 28 d'agost de 1910" src="http://www.estelnegre.org/documents/gorion/gorion01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Auguste
Gorion detingut en una foto apareguda en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">La
Matin</span> del 28 d'agost de 1910</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Auguste Gorion:</span> El
14 de març de 1885 neix al XIV Districte de París
(França) l'anarquista i anarcosindicalista
Jules Gorion, més conegut com <span style="font-style: italic;">Auguste Gorion</span> o <i style="">Alfred
Breton</i>.
Sos pares es deien Émile Ferdinand Toussaint Gorion,
conreador,
i Marie François Bernardon, jornalera. Patí una
infància desgraciada i
quan tenia 10 anys va haver
d'abandonar l'escola i marxà a una granja a cuidar vaques.
Un obrer socialista
l'orientà en les seves lectures i es formà de
manera autodidacta. Es decantà
per l'anarcoindividualisme i es va veure forçament
influenciat pel <i style="">Manuel du soldat</i>,
de Georges Yvetot. En
1905 milità a Montmorency (Illa de França,
França). L'agost de 1910 va ser detingut amb
Edouard Pavy
durant uns
incidents arran d'una vaga a Margency (Illa de França,
França) i empresonat a
Pontoise (Illa de França, França); jutjat, va ser
condemnat a 18 mesos de presó
per entrebancar la «llibertat del treball», per
«violències amb armes
prohibides» i per «violació de
domicili». Després s'establí a
Pierrefitte-sur-Seine
(Illa de França, França), on
esdevingué
administrador del periòdic
anarcoindividualista <i style="">Le Réveil de
l'Esclave</i> (1920-1925), dirigit per André Lorulot.
També col·laborà en <i style="">Le
Semeur de Normandie</i> (1923-1936) i va
fer difusió del periòdic anticlerical <i style="">La
Calotte</i>.
El 10 d'abril de 1926 es casà
a Pierrefitte-sur-Seine amb
Marguerite Émile Mard. Es guanyava la vida com a obrer
encofrador
i durant els anys trenta es consagrà a la lluita sindical.
En 1933 publicà el fullet,
amb un prefaci de Han Ryner, <i style="">Les mots
croisés
du militant</i>, número 35 dels quaderns de la
«Bibliothèque de
l'Aristocratie», editats per Gérard de
Lacaze-Duthiers. A Pierrefitte-sur-Seine
milità en la Libre Pensée. En 1947
publicà el recull de poesies revolucionàries
<i style="">Cris de révolte contre
l'iniquité sociale
et les exploiteurs du peuple</i>, amb un prefaci de Manuel
Devaldès i
il·lustracions de Louis Moreau, i que va ser reeditat en
1950 en una versió
ampliada. Auguste Gorion va morir el 30 de juny de 1952 a l'Hospital
Bichat de París (França) i fou incinerat
el 7 de juliol al cementiri parisenc de Père-Lachaise.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/monteagudocolas.gif"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 538px;" alt="Foto policíaca de Félix Monteagudo Colás" title="Foto policíaca de Félix Monteagudo Colás" src="http://www.estelnegre.org/fotos/monteagudocolas.gif" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Félix Monteagudo Colás</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Félix Monteagudo
Colás:</span> El 14 de març de 1885 neix a
La Almunia de Doña Godina (Saragossa,
Aragó, Espanya) el propagandista anarquista i
anarcosindicalista Félix Florentino
Monteagudo Colás –el segon llinatge a vegades
citat erròniament de diferents
maneres (<i style="">Cobos</i>, <i style="">Soler</i>,
etc.)–, i que en premsa va fer servir el pseudònim
de <i style="">David Copperfield</i>. Sos pares es
deien
Cecilio Monteagudo García, secretari del jutjat de La
Almunia, i Joaquina Colás
Lidón. Forner de professió, fou un dels
organitzadors de la vaga general de
1904 a Saragossa i parlà, amb altres, en el
míting central d'aquesta que se
celebrà el 9 d'agost. En 1908 col·laborava des de
Madrid (Espanya) en els
periòdics anarquistes <i style="">Liberación</i>
i <i style="">Tierra y Libertad</i>. En 1909, arran
dels
fets de la «Setmana Tràgica», va ser
detingut. Entre el 30 d'octubre i l'1 de
novembre de 1910 representà la barcelonina Societat de
Forners «La Espiga» en
el «Congrés de Belles Arts» de
Barcelona, fundacional de la Confederació
Nacional del Treball (CNT). En 1910, des de Saragossa, envià
diners a <i style="">Tierra y Libertad</i> per al
periòdic i per
als presos. En aquest any mantingué una polèmica
amb Adolfo Bueso García. El 10
de març de 1911 va ser condemnat per un consell de guerra a
dos anys i quatre
mesos de presó correccional per
«injúries a l'exèrcit» per un
article publicat
en <i style="">Tierra y Libertad</i> arran de la
«Setmana Tràgica» –el judici
s'havia de celebrar el 29 d'agost de 1910, però no
es va realitzar perquè es trobava
«desaparegut». Durant 1912 restà pres a
Barcelona (Catalunya). Milità en la Secció de
Forners del Sindicat de
l'Alimentació de la CNT, del qual va ser nomenat secretari.
El 23 de gener de
1916 va ser detingut, amb altres companys (José Coral, Luis
Pérez, Josep
Puyolar, Martí Ricart, Guillem Riera i Patricio Torres), per
«incitació a la
vaga», després d'un míting de forners
al seu local del carrer Guàrdia de
Barcelona. Entre el 28 de juny i l'1 de juliol de 1918
representà els forners
en el I Congrés de la Confederació Regional del
Treball de Catalunya (CRTC)
celebrat a Barcelona («Congrés de
Sants»), on es mostrà contrari a
l'organització acordada per considerar-la centralista. El
juliol de 1918 parlà
en un míting organitzat per la Societat de Forners
«La Espiga». En aquest any fou
orador en diversos mítings i el setembre va fer al Centre
Obrer de Barcelona la
conferència «La misión de la mujer en
la sociedad». A finals de 1918 va ser un
dels oradors, amb Rosario Dulcet Martí, Ricard Fornells
Francesch, Àngel Pallejà
Vall, Joan Peiró Belis, Camil Piñón
Oriola, Libertad Ródenas Domínguez i Josep
Viadiu Valls, de la campanya de propaganda engegada després
del Congrés de
Sants per a explicar-ne els acords arreu de Catalunya. El desembre de
1918
havia de fer la conferència «Las nuevas
orientaciones de la organización
obrera» a Barcelona, però va ser suspesa per
malaltia. Entre el 10 i el 18 de
desembre de 1919 representà els forners en el II
Congrés Confederal de la CNT («Congrés
de la Comèdia») celebrat a Madrid.
També va fer de mestre racionalista a
l'escola de l'Ateneu de Sants, dirigida per Joan Roigé
Rodó. Segons alguns era
contrari a la militància d'intel·lectuals
(«no obrers») en la CNT i expulsà
Federico Urales dels locals sindicals. A finals de gener de 1921 va ser
detingut a Barcelona sota l'acusació d'haver participat en
els atemptats contra
els patrons de fleca i de gastronomia Antoni Figueras i Josep Salvo,
respectivament,
però una setmana després va ser posat en
llibertat sense càrrecs. En aquesta
època figurava en el «Fitxer Lasarte»
dels grups terroristes de la patronal com
a «sindicalista perillós». En 1922 va
fer mítings a Madrid en defensa d'Alfons
Vila Franquesa (<i style="">Juan Bautista Acher</i>
o
<i style="">Shum</i>), aleshores empresonat. El 2 de
setembre de 1922 va fer la conferència
«Orientaciones sindicalies» al Cercle
Republicà Federal de Madrid, organitzada per la
Federació Local de Sindicats
Únics i el Grup Sindicalista de l'Alimentació. El
3 de novembre de 1922,
organitzada per la Secció de Perruquers i Barbers del
Sindicat d'Higiene i
Neteja, va fer la conferència contradictòria
«El sindicalismo como único
criterio de emancipación de la clase trabajadora»,
on la pugna va ser portada
per Juan Ortega des de posicions purament anarquistes. El 30 de
novembre parlà,
en representació del Grup Sindicalista d'Arts Blanques, en
un míting al Teatre
Barbieri de Madrid, organitzat pels Sindicats Únics de la
CNT, on també intervingueren
Juan Gámez i Ángel Pestaña
Núñez. El 7 de febrer de 1923 va fer la
conferència
«Historia de la Pedagogía» a l'Ateneu de
Divulgació Social de Madrid. Aquest
mateix any va ser orador amb Joan Peiró Belis i altres en un
míting de protesta
per l'assassinat de Salvador Seguí Rubinat. El juny de 1923
va fer mítings, amb
Artur Parera Mallí, Joan Peiró Belis, Camil
Piñón Oriola i altres, a Madrid i
Saragossa per explicar la vaga del sector del transport que es portava
a terme
a Barcelona i sobre el pistolerisme. En 1923 va ser detingut, juntament
amb Manuel
Buenacasa Tomeo, i assistí al Ple de Regionals de la CNT
celebrat a Lleida (Segrià,
Catalunya). L'estiu de 1923 parlà en un acte dels forner i
el setembre fou
orador amb Ángel Pestaña
Núñez i altres. El 20 de setembre de 1923 va ser
detingut a Madrid i va ser posat el llibertat el 6 de desembre. A
finals de
gener de 1924 va ser novament detingut a Barcelona, juntament amb
Manuel
Buenacasa Tomeo i altres, quan exercia el càrrec
d'administrador de <i style="">Solidaridad Obrera</i>.
Entre 1925 i 1926
col·laborà en el setmanari <i style="">El
Productor</i>.
El novembre de 1933 va fer la conferència
«Tácticas de la CNT» al Sindicat de
l'Alimentació de Barcelona. A principis de febrer de 1936 va
ser empresonar per
a complir sis anys de presó per penes que havia anant
acumulant. Després de la
guerra civil restà a la Península. En 1941 va ser
jutjat en consell de guerra a
Barcelona i condemnat a 30 anys de reclusió major. Un cop
lliure a la dècada
dels quaranta, molt malalt, va ser acollit per l'anarcosindicalista
Josep
Codina Riba, però morí poc després.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 588px; height: 538px;" alt="Necrològica de Florenci Puig Simon apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 16 de febrer de 1969" title="Necrològica de Florenci Puig Simon apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 16 de febrer de 1969" src="http://www.estelnegre.org/fotos/puigflorenci.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Florenci Puig Simon apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span>
del 16 de febrer de 1969</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Florenci Puig Simon:</span> El </span><span lang="CA">14 de març de
1895 neix a
Gironella
(Berguedà, Catalunya)</span><span lang="CA">
l'anarcosindicalista Florenci Puig Simon </span>–algunes
fonts citen el segon llinatge com <span style="font-style: italic;">Simó</span><span lang="CA">. Sos pares es deien Joan Puig i Dolors
Simon. Milità en el Sindicat
Fabril i Tèxtil de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) de Barcelona (Catalunya). També
treballà en el sector del taxi. En 1939, amb el
triomf
franquista, passà a França. Posteriorment
visqué a Vilalièr (Llenguadoc,
Occitània) i milità en la Federació
Local de Carcassona de la CNT. Florenci
Puig Simó va morir paralític el 6 de desembre de
1968 a
l'Hospital de Carcassona
(Llenguadoc, Occitània).<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big><big><span lang="CA"><img style="width: 240px; height: 340px;" title="Émile Cottin" alt="Émile Cottin" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cottin2.jpg" /></span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Émile Cottin</span></small><big><big><span lang="CA"></span></big></big><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">-
Émile Cottin:</span><span style="color: windowtext;" lang="CA"> El 14 de
març de 1896 neix</span> a Creil (Picardia,
França) l'anarquista Émile Jules Henri
Cottin, conegut com <i>Milou</i>. Sos pares es deien
Lucien Henri Cottin, luminotècnic, i Marie Catherine
Wailliez, bugadera. Fill d'una
família obrera, va passar la seva
infància a Compiègne. Fuster ebenista, llegeix
molt Zola i descobreix de molt
jove les idees llibertàries. A partir de 1915
s'ajuntarà amb els anarquistes
Émile Armand, Pierre Chardon i Sébastien Faure, i
més tard amb Louis Lecoin i
l'exiliat Buenaventura Durruti. En maig de 1918 va veure com la
guàrdia
carregava i disparava contra els obrers de les fàbriques
d'armament en vaga i
va quedar commogut. El 19 de febrer de 1919 va intentar assassinar
Georges
Clémenceau, president del Consell de Ministres i
«trencador de vagues», sense
èxit. Condemnat a mort el 14 de març de 1919 per
un consell de guerra presidit
pel coronel Hyvert, la pena és commutada a 10 anys de
reclusió i 20 d'exili,
gràcies a la campanya que llança el
periòdic <i>Le Libertaire</i> sota el lema:
«L'assassí de Jaurès: alliberat;
Cottin, que no ha matat ningú: condemnat a
mort.» Durant aquests anys, molts militants anarquistes seran
perseguits i
empresonats pel seu suport a Cottin. La Unió Anarquista va
editar en 1922 per
agitar la campanya el fullet <i>Émile Cottin, son
geste, sa condemnation, son
suplice</i>. Tancat a Melun, s'hi va estar 42 dies a la
cel·la dels condemants
a mort. Alliberat el 21 d'agost de 1924, és constret a fixar
la residència a
Haucourt (Oise), on l'anarquista Segond Casteu el va albergar. Va viure
aquest
temps fent capses de fusta de l'arbre del pa a vint francs que eren
publicitades pel setmanari anarquista <i>Germinal</i>.
Tanmateix no deixa de
viatjar i a París coneixerà sa companya, amb qui
tindrà un fill, però de qui se
separarà aviat. En 1930, quan anava a Marsella a veure son
fill, és detingut a
Lió i condemnat a tres mesos de presó. En 1936 va
treballar com a ebenista a
Clichy i el febrer va ser de bell nou detingut i empresonat altres tres
mesos.
En setembre de 1936, marxa a Espanya i s'allista en el Grup
Internacional la
columna del seu amic Durruti. Cottin va morir el 8 d'octubre de 1936 a
Farlete
(Saragossa, Aragó, Espanya), al front, quan es trobava fent
guàrdia encimbellat
en un arbre, a la riba del riu, i una bala d'un franctirador d'elit
l'abaté.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span style="color: rgb(97, 81, 62);" lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 242px; height: 372px;" alt="Horacio Badaraco" title="Horacio Badaraco" src="http://www.estelnegre.org/documents/badaraco/badaraco01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Horacio
Badaraco</small><span style="color: rgb(97, 81, 62);" lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Horacio Badaraco:</span>
El 14 de març de 1901 neix a Buenos Aires (Argentina) el
destacat militant
anarquista Horacio Gregorio Badaraco, que usà el
pseudònim <i>Orazio Vadarazco</i>. Fill
d'una família de banquers enriquits amb el negoci familiar
de drassanes a La
Boca que vivia al barri de Congreso. Des de molt jove
començà a interessar-se
per la cultura llibertària i a partir dels 11 anys sos pares
sempre el trobaven
a la llibreria Perlado fullejant llibres de temàtica
anarquista. En 1915,
mentre observava els anarquistes que es reunien al cafè
Gaumont del barri de
Congreso, el dramaturg Rodolfo González Pacheco el
convidà a formar part de la
tertúlia; fou aquest mateix escriptor que li
proposà col·laborar en el periòdic
anarquista <i>La Obra</i> quan només tenia 16
anys i la repercussió dels seus
escrits va fer que n'esdevingués redactor. A més
d'escriure per a les
publicacions anarquistes, participà activament en
l'agitació revolucionària, en
uns anys marcats per la repressió contra el moviment obrer
impulsada pel govern
radical i els seus grups parapolicíacs (Lliga
Patriòtica Argentina) i els
ressons de la Revolució russa, que dividí en
moviment llibertari entre
anarquistes purs, línia a la qual se sumà
Badaraco, i els anarcobolxevics, que
feien costat el leninisme. Un fet que el marcà
força fou la repressió de
l'Exèrcit contra la rebel·lió
llibertària dels obrers de la província de Santa
Fe, a la Patagònia argentina, en 1921. Quan
arribà l'hora de fer el servei
militar, en comptes de negar-se a fer-ho desertant, fugint a l'Uruguai
o
canviant-se el nom, decidí que el compliria per fer
agitació i propaganda
revolucionaria el si del militarisme reaccionari argentí. El
25 de gener de
1923, davant la caserna de Palermo, on fa de recluta, un anarquista
alemany,
Kurt Wilckens, mata amb una bomba i una pila de trets el tinent coronel
Héctor
Benigno Varela, repressor de la «Patagònia
rebel»; Badaraco repartirà immediatament
pamflets a la caserna recordant les matances del militar. Detingut, fou
acusat
d'assenyalar a Wilckens qui era Varela i, després de
terribles tortures, fou
empresonat vuit mesos a la cel·la contigua on seria
assassinat l'anarquista
alemany. A la garjola va escriure articles, que van ser trets de
diverses
maneres, per al periòdic anarquista <i>La Antorcha</i>,
a més de defensar els
presos del règim carcerari. En sortir de la
presó, es casà amb l'espanyola i
obrera del vidre Ana Romero, alhora que rebutjà
l'herència familiar i es posar
a fer feina com a rentador de cotxes. En el seu temps lliure escrivia
per a <i>La
Antorcha</i>, especialment sobre els seus temes preferits:
l'antimilitarisme,
la defensa de la dona i l'educació
antiautoritària i racionalista. Es mostrà
molt dur amb els assassins que, en nom de la civilització,
assassinaven
impunement els nadius dels pobles oriünds del Chaco i de
Formosa. A mitjans
dels anys vint participà activament en les campanyes de
suport a Sacco i a
Vanzetti, amb vagues, manifestacions i atemptats a ambaixades dels
Estats
Units. Fou detingut amb Alberto Bianchi, també membre de <i>La
Antorcha</i>,
en
una manifestació a la plaça Congrés
acusats de
«traïció a la
pàtria» per cremar
una bandera nord-americana i empresonats. Badaraco
començà una vaga de fam i
dues setmanes després s'hi afegiren tots els presos del
Departament Central de
Policia, obligant els jutges a alliberar els dos anarquistes. Sis mesos
després, fou tancat novament un any, aquesta vegada acusat
de
fer «apologia del
delicte» per publicar un article que havia escrit sobre
Wilckens
on justificava
l'acció del venjador. A la presó
engegà una
campanya per l'alliberament de
Simón Radowitzky responsable de la mort del cap de policia
Ramón Lorenzo
Falcón, autor de la brutal repressió de la
«Setmana
Roja» de 1909 a Buenos
Aires. Amb el seu suport, el 18 de gener de 1926 el grup
d'acció
català «Los
Solidarios» (Buenaventura Durruti, Gregorio Jover, Antonio
Rodríguez, i
Francisco i Alejandor Ascaso), exiliat a l'Argentina, atraca la
sucursal de San
Martín del Banco Nación i l'estació
Primera Junta
del metro Línia A. En 1930,
quan s'instaurà el cop militar de José
Félix
Uriburu, el moviment obrer estava
dividit i més preocupat en lluitar entre si que en fer front
comú contra
l'enemic, fet que l'amoïnà moltíssim, i
la
repressió contra aquest fou
duríssima (censura, clausura de locals,
prohibició de
periòdics, expulsió de
militants estrangers, empresonaments, etc.). Detingut el 2 d'octubre de
1930
com a organitzador de la resistència contra el colpisme, el
portaren amb el <i>Chaco</i> –transport amb
capacitat per a 150 persones–, que anava ple amb 850
presos
polítics (anarquistes, trotskistes, socialistes, comunistes,
etc.) i comuns,
cap al penal d'Ushuaia a la Tierra del Fuego. Després d'un
any i mig a base de
brutals pallisses i sense poder rebre ni enviar cartes a sa
família, fou
alliberat, arribant el 2 de març de 1932 a Buenos Aires des
de Tierra de Fuego
a bord del vaixell «Pampa». En 1932
participà en el II Congrés Anarquista en
representació de <i>La Antorcha</i>, on va fer
costat la postura de la
Federació Obrera Regional Argentina (FORA) que s'oposava a
la creació d'una
organització específica anarquista; la derrota
d'aquesta proposta tingué com a
conseqüència directa la creació del
Comitè Regional de Relacions Anarquistes
(CRRA), que en 1935 es transformaria en la Federació Anarco
Comunista Argentina
(FACA). A la colònia penitenciària d'Ushuaia
conegué companys de diferents
ideologies i simpatitzà amb l'estratègia de
l'espartaquisme alemany, basada en
lluita conjunta entre obrers, pagesos i soldats, i amb els companys
anarquistes
Ernesto Romano, Domingo Varone, Mario Anderson Pacheco,
César Balbuena i
Antonio Cabrera fundà en 1934 l'Aliança Obrera
Spartacus (AOS). A partir
d'aquest any edità també el seu òrgan
d'expressió <i>Spartacus. Obrero y
Campesino. Comunista Anárquico</i>, amb
col·laboradors que provenien de <i>La
Antorcha</i>. La gran victòria d'Spartacus es
veurà en la gran vaga general de
la construcció mantinguda entre octubre de 1935 i gener de
1936, que encara el
Sindicat de Paletes estava dirigit pels comunistes, la clau del triomf
d'aquelles mobilitzacions es fonamentà en la unió
dels treballadors; però aviat
començaren de bell nou les divisions i les disputes. La
predisposició a actuar
en conjunt amb els comunistes dels espartaquistes, així com
l'accentuació de
l'heterodòxia anarquista de Baradaco, que l'havia portat a
reivindicar figures
del marxisme llatinoamericà com ara Julio Antonio Mella i
José Carlos
Mariátegui, marcà definitivament la ruptura amb
Alberto Bianchi i Rodolfo
González Pacheco, dos dels principals animadors de <i>La
Antorcha</i>, que es
mantenien inflexibles pel que feia la
col·laboració amb els comunistes i no
s'afegiren a l'AOS. En aquesta època
col·laborà en el periòdic <i>Claridad</i>.
El maig de 1936 publicarà en <i>Spartaco</i>
una dura crítica a la FORA en
resposta a un article publicat en <i>La Voz del Chauffeur</i>,
l'òrgan de
l'«Unión de Chauffeurs» adherida a la
FORA, que significarà la ruptura
estratègica definitiva. Poc després, Badaraco
marxà a Barcelona (Catalunya) per
lluitar contra el feixisme, s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball
(CNT) i s'allistà en la columna del seu amic Buenaventura
Durruti, a més de
col·laborar en els periòdics <i>Solidaridad
Obrera</i> –sota el pseudònim <i>Ariel</i>,
el nom de son fill–, <i>Tierra y Libertad</i> i <i>Juventud
Libertaria</i> i
d'enviar cròniques sobre la guerra civil espanyola per a la
revista <i>Spartacus</i>.
A principis de 1938, després de veure en persona la
contrarevolució estalinista
sorgida arran dels fets de maig de 1937, tornà de Catalunya
més convençut
encara que calia la unió proletària per guanyar i
criticà la participació
anarquista en els governs republicans en diversos articles. No obstant
això
intentà marxar novament a la Península amb
documentació falsa, però fou
detingut per la policia abans d'embarcar. Creà la filial
argentina de
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), encarregat pels grups
anarquistes
ibèrics. Després d'un primer infart,
continuà concretant la idea de la unió
obrera des d'Spartacus, que a vegades fou criticada per la FORA que la
considerava una «desviació», encara que
ell pertanyia, amb Joaquín Basanta, a
la «Fracción Spartacus de la Unión de
Lavadores de Autos y Limpiabronces»,
adherida a la FORA. En aquesta època se li oferí
la direcció del periòdic
argentí <i>Crítica</i>,
càrrec que rebutjà. Mentre treballava als tallers
gràfics Standard, se solidaritzà amb els
treballadors que estaven en vaga i per
això fou segrestat i apallissat salvatgement. En 1939, en
plena lluita contra
la guerra i desvinculat del grup de l'AOS, que acabarà
autodissolent-se i
integrant-se en el Partit Comunista, començà a
participar amb el mitjà
estudiantil a través de la Federació
Universitària de Buenos Aires. En mig
d'aquesta lluita per la unitat dels moviments obrer i estudiantil, el
17
d'octubre de 1945 irromp el peronisme. Poc després, Horacio
Badaraco va morir el 14 d'agost de 1946 a l'Hospital Salaberry de
Mataderos (Buenos Aires,
Argentina).
En 2001 Juan Rosales publicà la biografia
novel·lada <i>Badaraco, el héroe
prohibido.
Anarquismo y luchas sociales en tiempos de infamia</i>.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/badaraco/badaraco.html" target="_blank"><span style="font-family: Arial;">Horacio
Badaraco (1901-1946)</span></a></span></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1403.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-14T12:23:09Zefemerides[13/03] Atemptat contra Alexandre II - «Nè Dio nè Padrone» - Revolta a Inca - «L'Idée Anarchiste» - «Prometeo» - Festival «Iberia» - Luce - Zielinski - Dupit - Zamboni - Jové - Miguélez - Arana - Aspas - Guiraud - Gómez Núñez - Giua - Lafforgue - Grignard - Pelloutier - Comas - Suberviola - Barrucand - Sayanes - Paraf-Javal - Havel - Arrighi - Teruel - Tudela - Lefebvre - Sabatier - Señer - Segura - García Díaz - Cacucci - Colombo
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139891
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[13/03] Atemptat contra Alexandre II -
«Nè Dio nè Padrone» - Revolta
a Inca - «L'Idée Anarchiste» -
«Prometeo» - Festival «Iberia»
- Luce - Zielinski - Dupit - Zamboni - Jové -
Miguélez - Arana - Aspas - Guiraud - Gómez
Núñez - Giua - Lafforgue - Grignard - Pelloutier
- Comas - Suberviola - Barrucand - Sayanes - Paraf-Javal - Havel -
Arrighi - Teruel - Tudela - Lefebvre - Sabatier - Señer -
Segura - García Díaz - Cacucci - Colombo</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);" align="center"><big><big><big><span lang="CA">Anarcoefemèrides
del 13 de març</span></big></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/fotos/atemptatalexandreII1881.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 200px;" alt="L'atemptat contra Alexandre II segons "The Ilustrated London News"" title="L'atemptat contra Alexandre II segons "The Ilustrated London News"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/atemptatalexandreII1881.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">L'atemptat
contra Alexandre II segons </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">The
Ilustrated London News</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Atemptat contra Alexandre II:</span>
</span><span style="color: black; font-family: Arial;">El
13 de març –1 de març segon el
calendari julià rus de
l'època– de 1881 a Sant Petersburg
(Rússia) el tsar Alexandre II mor en un atemptat de
l'associació secreta
«Narodnaia Volia» (Voluntat del Poble) quan una
bomba esclata en passar el seu
carruatge, que amb aquest gest pretenia «obrir la via cap a
la Revolució
social». Fou el quart atemptat en tres anys contra el tsar.
Els anarquistes
Nikolaï Kibaltxitx, Sofia Petrovskaïa,
Nikolaï Rissakov, Gavril Mikhaïlov,
Andreï Jeliabov, revolucionaris professionals, van ser
detinguts i condemnats a
mort. Hessa Hefmann, que estava embarassada, va ser deportada a
Sibèria. </span><span style="font-family: Arial;">La
mort l'hi provocà l'activista polonès Ignati
Grinevitski, que morí en
l'atemptat, i que actuava motivat per la forta repressió
cultural i política
que es vivia a Polònia. </span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial;">«Narodnaia
Volia» es va
formar l'agost de 1879, després de la escissió de
l'organització «Zemlia i
Volia» (Terra i Llibertat) en «Narodnaia
Volia» i «Txernij Peredel»
(Repartiment Negre) –la palabra </span><i style="font-family: Arial;">volia</i><span style="font-family: Arial;"> significa en rus tant
«llibertat»
com «voluntat»–, i agrupava
revolucionaris
anarquistes, nihilistes i </span><i style="font-family: Arial;">narodniki </i><span style="font-family: Arial;">(populistes).</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/nedionepadrone.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 141px;" alt="Capçalera de "Nè Dio nè Padrone"" title="Capçalera de "Nè Dio nè Padrone"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/nedionepadrone.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">Nè
Dio nè Padrone</span></small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Surt </span><i style="font-weight: bold;">Nè
Dio nè
Padrone</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
El 13 de març de 1910 surt a Pisa (Toscana,
Itàlia) el número únic
del periòdic anarquista <i>Nè Dio
nè Padrone</i>. Portava l'epígraf
«Chi è
povero è schiavo. Chi è governato è
opresso» (Qui és pobre és esclau. Qui
governa és opressor). Aquesta publicació
s'edità per commemorar l'aniversari de
la Comuna de París de 1871 i la mort de Giuseppe Mazzini,
esdevinguda tres dies
abans. L'editor responsable fou Egidio Sivieri i va ser
imprès a la Tipografia
Cooperativa «Germinal» de Pisa. Portà
textos de Mikhail Bakunin i de Vincenzo
Morello.<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/subsistencies1.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 444px;" alt="Revolta de les subsistències" title="Revolta de les subsistències" src="http://www.estelnegre.org/fotos/subsistencies1.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Revolta
de les subsistències</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Revoltes de
les subsistències: </span><span lang="CA">El
13 i el 14 de març de 1919 es desencadena a Inca
(Mallorca, Illes
Balears) una versió repetida dels fets de Palma del 18 de
febrer de 1918 i de
1919. Davant la manca de subsistències i amb una gran
intervenció de les societats
obreres, especialment sabaters i paletes anarcosindicalistes, es
generalitzà el
saqueig de les botigues de queviures. Malgrat l'actuació de
la guàrdia civil i
les detencions, les tensions aviat es complicaren en declarar-se en
vaga els
miners d'Inca, de Lloseta i de Selva, i en produir-se un gran moviment
de
solidaritats amb la vaga de La Canadenca de Barcelona. La
tensió social a Inca
ja es rossegava des de febrer; el dia 20 ja s'havia iniciat un moviment
de
protesta contra el batle i contra el cap liberal de la ciutat, tot
això amb una
gran quantitat de mítings obrers, i el dia 24
l'exèrcit va haver de sortir al
carrer per reprimir els aldarulls.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 198px;" alt="Capçalera de "L'Idée Anarchiste"" title="Capçalera de "L'Idée Anarchiste"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lideeanarchiste.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">L'Idée
Anarchiste</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Surt </span><i style="font-weight: bold;">L'Idée
Anarchiste</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
<span style="color: black;">El 13 de març de
1924 surt a París
(França) el primer número del periòdic
bimensual <i>L'Idée Anarchiste</i>,
editat per Lucien Haussard com a eina d'expressió lliure de
totes les
tendències anarquistes. L'editorial del primer
número («À nos amis, à nos
lecteurs»), del qual es van editar 7.500 exemplars
–dels
quals 5.000 van ser
enviats arreu de l'Estat–, estarà firmada per 21
signataris, molts
col·laboradors de la publicació i militants
internacionals que escriuran sobre
el moviment anarquista d'arreu del món. També van
ser fundadors Louis Anderson,
Kléber Nadaud i Julien Content. Entre els principals
col·laboradors podem citar
Louis Anderson, Alphonse Barbé, Luigi Bertoni,
André Bonder, Pierre Bonniel,
Julien Content, Belaville, Anatoli Gorelik,</span> Jules
Guérin, Charles Hotz, </span><span lang="CA"><span style="color: black;">Marc Klavansky (<span style="font-style: italic;">Marc Mratchny</span>), </span></span><span lang="CA">Arthur Lehning,<span style="color: black;">
Haakon Lerouge, Gaston Leval, Errico
Malatesta, Félix
Michaud, André Mollot, Arthur Muller-Lehning,
Kléber
Nadaud, Max Nettlau,
Rudolf Rocker, Édouard Rothen, Diego Abad de
Santillán, Alexandre Schapiro,
Samuel Schwarzbard, Imre Snaruka, Albert Soubervielle, Ugo Treni, Paul
Veber, etc.
Se'n van
editar 13 números, l'últim del 15 de novembre de
1924.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/prometeo.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 157px;" alt="Capçalera del primer número de "Prometeo"" title="Capçalera del primer número de "Prometeo"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/prometeo.jpg" /></a></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
del primer número de <span style="font-style: italic;">Prometeo</span></small><span lang="CA"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Surt </span><i style="font-weight: bold;">Prometeo</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 13
març de 1926 surt a
Madrid (Espanya) el primer número del periòdic
anarquista <i style="">Prometeo</i>. N'eren
responsables els germans González Inestal. Hi van
col·laborar Francisco Caro Crespo, Juan Gallego Crespo,
Anselmo Lorenzo,
Antonio Moreno, Idilio M. Serrano i Sergio Sevillano, entre d'altres.
Aquest
primer número és l'únic conegut.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/festival1955iberia.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 375px;" alt="Convocatòria de l'acte apareguda en el periòdic tolosà "CNT" del 13 de març de 1955" title="Convocatòria de l'acte apareguda en el periòdic tolosà "CNT" del 13 de març de 1955" src="http://www.estelnegre.org/fotos/festival1955iberia.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Convocatòria
de l'acte apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">CNT</span>
del 13 de març de 1955</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Festival
«Iberia»:</span> El 13 de març de
1955 se celebra al Cine Espoir de Tolosa (Llenguadoc,
Occitània) un festival dominical organitzat per la
Confederació Nacional del
Treball (CNT). L'acte consistí en la
representació de la comèdia teatral <i>¿Quién
me compra un lío?</i>, a càrrec el grup
teatral «Iberia», i de l'actuació del
duo
de cant hispanoamericà «Los Sotos».<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Naixements</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><img style="width: 434px; height: 604px;" title="Maximilien Jules Luce (ca. 1910)" alt="Maximilien Jules Luce (ca. 1910)" src="http://www.estelnegre.org/documents/luce/luce01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Maximilien
Jules Luce (ca. 1910)</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Maximilien
Luce:</span><span lang="CA"> </span><span style="color: windowtext;" lang="CA">El
13 de març de 1858 neix a París
(França) el pintor, gravador i militant
anarquista Maximilien Jules Luce. De nin va ser testimoni de molts fets
tràgics
durant la Comuna de París. Des de 1881 va
freqüentar els cercles anarquistes
parisencs. Lector de <i>La Révolte</i>, va
esdevenir amic de Jean Grave. En
1887, Pissarro, Seurat i Signac el van acollir dins del grup dels
neoimpressionistes. Va signar aleshores nombrosos dibuixos per a
diversos
periòdics anarquistes (<i>Le Père Peinard</i>,
<i>La Révolte</i>, <i>L'En
Dehors</i>, <i>La Feuille</i>, etc.). En 1894, com a
conseqüència dels
atemptats de Ravachol, Vaillant i altres, va ser detingut i empresonat.
Definit
com a «anarquista perillós», els seus
dibuixos van ser jutjats per «incitar el
poble a la revolta» en el famós
«Procés dels Trenta». Sobre la vida
carcerària,
Luce va realitzar una sèrie de litografies, acompanyades
d'un text de Jules
Vallès. Un cop alliberat, va col·laborar amb la
revista <i>Les Temps Nouveax</i>.
En 1934 va assumir la presidència de la Societat d'Artistes
Independents i el
mateix any va signar una crida apel·lant a la lluita
antifeixista. Va pintar
nombroses teles de temàtica obrera i camperola i moltes
sobre la Comuna de
París. Maximilien Luce va morir el 7 de febrer de 1941 a
París (França).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 530px; height: 574px;" alt="Notícia sobre Joseph Zielinski apareguda en el diari parisenc "L'Humanité" del 8 de novembre de 1919" title="Notícia sobre Joseph Zielinski apareguda en el diari parisenc "L'Humanité" del 8 de novembre de 1919" src="http://www.estelnegre.org/fotos/zielinski.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
sobre Joseph Zielinski apareguda en el diari parisenc <span style="font-style: italic;">L'Humanité</span>
del 8 de novembre de 1919</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Joseph Zielinski:</span>
El 13 de març
de 1861 neix a Piotrków (Piotrków, Imperi Rus;
actual Piotrków Trybunalski, Łódź,
Polònia) el metge i militant anarquista i sindicalista
revolucionari Josef
Zielczak, conegut com <i style="">Joseph Zielinski</i>.
Entre 1901 i 1906 estudià medicina a París
(França) i participà en les
activitats del grup editor de <i style="">Les Temps
Nouveaux</i>, publicació anarquista en la qual
col·laborà. També publicà
diversos fulletons, com ara <i style="">La
grève
générale</i> (1901), <i style="">Le
socialisme
hypocrite</i> (1902), <i style="">L'anarchisme
a-t-il
une raison d'être en Pologne</i> (1906) i <i style="">Syndicats
ouvriers de combat</i> (1906). Entre el 3 i el 7 de setembre de
1905 representà
Polònia en el Congrés Internacional de la Libre
Pensée de París i en 1907, sa
companya, Iza Zielinska, amb Josef Schweber, fou delegada de
Polònia en el
Congrés Anarquista d'Àmsterdam. En 1919
signà un manifest en protesta contra el
bloqueig a la Rússia bolxevic. En 1920 marxà a
Polònia, on, partidari del
sindicalisme revolucionari, fou l'introductor d'aquest corrent i dels
seus
pensadors (Émile Pouget, Fernand Pelloutier, Victor
Griffuelhes, etc.) en
aquest país. Posteriorment va ser nomenat cap del Servei
d'Higiene del Treball
i de Malalties Professionals del Ministeri del Treball
polonès. Prengué part
activa en l'elaboració de tot un seguit de lleis socials,
especialment en el
projecte relatiu a les malalties professionals que
esdevingué el Decret del 22
d'agost de 1927. En 1927 publicà el fullet sobre higienisme
laboral a Polònia. Fou
membre de l'Organització Internacional del Treball (OIT), on
destacà en la seva
tasca a favor de la higiene industrial, i conseller del Ministeri del
Treball i
de l'Assistència Social de Polònia. Joseph
Zielinski va morir el 12 de desembre
de 1927 Varsòvia (Polònia). El 15 de desembre de
1934 sa companya Iza Zielinska
morí a Varsòvia (Polònia).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/dupitpaul.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 608px;" alt="Foto policíaca de Paul Dupit (2 de juliol de 1894)" title="Foto policíaca de Paul Dupit (2 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/dupitpaul.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Paul Dupit (2 de juliol de 1894)</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Paul Dupit:</span> El 13
de març de 1874 neix al XVII Districte de París
(França) el sospitós d'anarquista
Paul Léon Dupit. Sos pares es deien François
Dupit, negociant, i Marie
Clémentine Aimée Petier. Vivia a casa dels pares,
al número 10 del carrer Poncelet,
ja que sos pares havien estat agraciats amb una petita
herència. En morir els
pares, treballà com a mosso de magatzem, al
número 5 del carrer Auber, i,
segons la policia, vivia a les costelles dels altres. El 5 de setembre
de 1892
va ser condemnat pel Tribunal Correccional del Sena a tres mesos de
presó per
«robatori», però sortí en
llibertat provisional. A partir de juliol de 1893
visqué al número 45 de l'avinguda Ternes,
però a partir de juliol de 1894 es
trobava sense domicili fixe. El 30 de juny de 1894 el prefecte de
policia
lliurà un manament d'escorcoll i de detenció de
son germà Henri Dupit per
pertinença a «associació
criminal». L'1 de juliol de 1894, en el marc d'una
gran agafada antianarquista, la policia es personà al
domicili de son germà, al
número 2 del carrer Vivienne, i trobà Paul
ocupant l'habitació que son germà
Henri havia deixat després d'haver partit el vespre abans
cap a Sèvres (Illa de
França, França). La policia trobà en
l'escorcoll diversos papers, una clau
falsa i una quinzena de cartutxos de revòlver. Durant
l'interrogatori negà ser
anarquista i ni tant sols saber que era això de
«l'anarquia». L'endemà, va ser fitxat
en el registre antropomètric del laboratori
policíac parisenc d'Alphonse
Bertillon com a «anarquista». En una nota de juliol
de 1894 la Prefectura de
Policia indicà que Paul Dupit no estava controlat pels
serveis de seguretat i
que no figurava com a anarquista, ben al contrari que son
germà Henri Dupit –implicat
aquell any en el cas del grup anarquistes de desvalisadors al voltant
d'Émile
Spannagel i la seva «Banda del Point du Jour».
Denunciat per «vagabunderia» i
per «associació criminal», Paul Dupit va
ser reclòs a la presó parisenca de
Mazas, però el 6 de juliol d'aquell any va ser posat
llibertat provisional. El 4
de juliol de 1895 el seu cas va ser sobresegut pel jutge
d'instrucció Henri
Meyer. El 4 de novembre de 1895 vivia al número 96 de
l'avinguda Villiers i
treballava de comptable. El 28 de novembre de 1895, per mor dels seus
antecedents
judicials, va ser enrolat en el II Batalló d'Infanteria
Lleugera d'Àfrica. El
24 de setembre de 1897 va ser destinat al I Regiment de Zuaus. El 27
d'octubre
de 1898 va ser llicenciat de l'exèrcit. El 8 de novembre de
1899 vivia al
número 97 del carrer Sainte-Catherine de Bordeus
(Aquitània, Occitània). El 19
d'abril de 1899 s'instal·là a Saint-Louis
(Senegal, Àfrica Occidental Francesa;
actualment Senegal), com a empleat de l'empresa Delmas de Bordeus. El
20 de gener
de 1906 es casà al XIV Districte de París amb
Marie Marguerite Maisondieu. En
aquesta època treballava de negociant i vivia al
número 46 del carrer
Saint-Lazare de París. El 8 d'agost de 1914 va ser
llicenciat per «acuïtat
visual insuficient» en la revisió
mèdica militar de Dakar (Senegal, Àfrica
Occidental Francesa; actualment Senegal). Entre 1915 i 1916 fou
representant de
la companyia de tabacs «La Régie» per a
l'Àfrica Occidental Francesa. El 20 de
juliol de 1917 tingué una llicència militar de
tres mesos a Bordeus i l'1 de
novembre de 1920 va ser llicenciat definitivament de
l'exèrcit. Desconeixem la
data i el lloc de la seva defunció.<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/zambonimammolo/zambonimammolo01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 526px;" alt="Mammolo Zamboni" title="Mammolo Zamboni" src="http://www.estelnegre.org/documents/zambonimammolo/zambonimammolo01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Mammolo
Zamboni</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Mammolo Zamboni:</span> El
13 de març de 1882 neix a Lovoleto (Granarolo dell'Emilia,
Emília-Romanya,
Itàlia) l'anarquista i sindicalista, i després
feixista, Mammolo Zamboni, que
va fer servir el pseudònim <i style="">Anteo</i>.
Sos
pares es deien Lodovico Zamboni i Assunta Menini. Per raons
econòmiques va
interrompre els seus estudis en quart de primària,
però va aconseguir una
important cultura autodidacta. Tipògraf de
professió, ja de molt jove s'integrà
en el moviment anarquista. En 1897, amb 15 anys, publicà una
carta en el diari <i style="">L'Agitazione</i>
d'Ancona (Marques, Itàlia)
en la qual expressava les seves idees anarquistes. Tenia relacions amb
l'anarquista bolonyès Ugo Bagnarola, obligat a
residència forçada. Participà
activament en la propaganda llibertària a la seva zona i
rebia i difonia la
premsa anarquista, fins i tot estrangera. Estava afiliat a la Societat
Obrera,
on intentà contrarestar en diverses ocasions l'hegemonia
socialista. Participà
en mítings i debats públics sobre diversos temes,
com ara les condicions
laborals, l'organització sindical, l'antimilitarisme,
l'anticlericalisme,
contra l'assignació de residència, etc. Membre
del Comitè de Propaganda dels
Tipògrafs, formà part de la secretaria de la
Cambra del Treball en el seu
període constituent. S'integrà en la
redacció del setmanari anarquista bolonyès
<i style="">Il Popolino</i>, que sortí el
gener de
1903 i on signà sota el pseudònim <i style="">Anteo</i>,
però que deixà de publicar-se després
del seu tercer número. En 1901 va ser
fitxat per la policia. En 1905 s'uní amb Viola Tabarroni,
amb qui acabà
casant-se civilment en 1908, després del naixement de sos
fills Assunto i
Lodovico, i en 1911 tingué son tercer, Anteo; no
batejà cap dels fills. Cap el
1912 fundà, als números 14 i 16 del carrer
Fondazza de Bolonya, la «Impremta
Zamboni», que també funcionà com a
editorial. Durant la Gran Guerra fou
partidari de la no intervenció i es retirà de la
política activa. Durant la
postguerra, amic de l'exanarquista i aleshores seguidor de Benito
Mussolini,
Leandro Arpinati, s'acostà, segons alguns per
qüestions econòmiques, al
moviment feixista. Encara que no afiliat, a causa de la seva
oposició a la
guerra, freqüentà assíduament els
ambients feixistes locals i donà suport el moviment
feixista i les organitzacions col·laterals, esdevenint
l'impressor oficial de
la Federació Local del Partit Nacional Feixista (PNF). Fou
accionista i soci
fundador de la nova Casa del Fascio promoguda per Leandro Arpinati. En
1923
edità el periòdic humorístic <i style="">Il Canto
della Mosca</i>. En aquesta època es definia com
«anarquista i feixista». El 31
d'octubre de 1926 va ser detingut durant la investigació
arran de l'atemptat
fallit contra Benito Mussolini a Bolonya (Emília-Romanya,
Itàlia), la responsabilitat
del qual va ser atribuïda al seu fill Anteo de 15 anys, linxat
per la multitud
i assassinat al lloc de l'incident per militants feixistes. Va ser
processat
per complicitat en l'atemptat, juntament amb sa companya Viola
Tabarroni, sa
cunyada Virginia Tabarroni i sos fills Assunto i Lodovico.
Després d'una
investigació llarga i contradictòria, Viola i
Assunto van ser posats en
llibertat per manca de proves. El 7 de setembre de 1928, el Tribunal
Especial
per a la Defensa del Estado, presidit pel jutge militar Guido Cristini,
condemnà Mammolo Zamboni i Virginia Tabarroni a 30 anys de
presó, prohibició
perpètua per exercir càrrecs públics i
tres anys de vigilància, i Lodovico va
ser absolt per manca de proves. L'octubre de 1932 l'advocat socialista
Roberto
Vighi, després que s'hagués rebutjat el recurs
presentat al Tribunal Especial
per a la revisió del judici, va presentar a Mussolini, a
través de Leandro Arpinati,
un memorial en el qual se sostenia la innocència de Mommolo
Zamboni i de la
seva família i la manca de proves amb la qual va ser
condemnat. Alhora, va
tenir lloc una misteriosa i secreta negociació entre son
fill Assunto, exiliat
a Suïssa, i l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione
dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la
Vigilància i la Repressió de
l'Antifeixisme) per a l'alliberament dels membres de la
família a canvi de la
seva activitat com a espia entre els refugiats antifeixistes. Mammolo
Zamboni
va ser indultat a través d'un decret reial i posat en
llibertat el 24 de novembre
de 1932. Un mes després, Virginia Tabarroni també
aconseguí la gràcia. Després
d'haver mantingut durant molts anys, juntament amb la seva
incontestable
innocència, fins i tot la més
problemàtica del fill, després de la II Guerra
Mundial, reivindicà en un llibret commemoratiu (<i style="">Anteo Zamboni nel ventennale del suo olocausto (31
ottobre 1926-31
ottobre 1946). Riassunto storico critico dell'attentato a Mussolini e
della
sentenza del tribunale speciale</i>) la voluntat tiranicida
d'Anteo, reobrint
novament el tema. En aquesta època se separa de Viola
Tabarroni. Acostant de
bell nou a la militància anarquista, a finals dels anys
quaranta fundà la
«Libreria Internazionale di Avanguardia» (LIDA),
nom inspirat en la seva nova
companya Lyda Magagni, i es dedicà a l'edició de
publicacions i a la difusió
d'escrits llibertaris (Mikhail Bakunin, Ezio Bartalini, Armando Borghi,
Nikolai
Ghe, Lev Tolstoi, Mario Rapisardi, Élisée Reclus,
Oscar Wilde, etc.). Entre els
seus escrits podem destacar <i style="">Il canzoniere
sociale</i> (sd), <i style="">L'occhio nell'alcova.
Ovvero il sex-appeal e la libertà di concepire</i>
(1946), <i style="">Del metodo anarchico</i>
(1948), <i style="">Construire
l'anarchia. Parole semplici ai compagni e simpatizzanti</i>
(1951). També va
traduir textos de diversos autors (Luigi Bertoni, Rabindranath Tagore,
etc.).
Mammolo Zamboni va morir, deixant sense resoldre molts d'enigmes, l'11
d'agost
de 1952 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) i va
ser incinerat. La tragèdia
d'aquesta família va ser el tema d'una
pel·lícula televisiva que, sota el
títol
<i style="">Gli ultimi tre giorni</i>, va ser
estrenada en 1978 per Gianfranco Mingozzi.<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/zambonimammolo/zambonimammolo.html" target="_blank">Mammolo Zamboni
(1882-1952)</a><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><o></o><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/jovevalles.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 548px;" alt="Necrològica de Joan Jové Vallès apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 23 de setembre de 1982" title="Necrològica de Joan Jové Vallès apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 23 de setembre de 1982" src="http://www.estelnegre.org/fotos/jovevalles.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Joan Jové Vallès apareguda en el
periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">Le Combat Syndicaliste</span>
del 23 de setembre de 1982</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Joan Jové
Vallès:</span>
El 13 de març de 1897 neix a Les Oluges (Segarra,
Catalunya)
l'anarcosindicalista Joan Jové Vallès. Sos pares
es deien Ramon Jové i Manuela
Vallès. Pagès a Cervera
(Segarra, Catalunya), en 1916 es traslladà
a Terrassa (Vallès
Occidental, Catalunya), on treballà d'obrer
tèxtil i s'afilià a la Confederació
Nacional del Treball (CNT). En els anys vint fou membre, amb Gustau
Puig Alegre
(<i style="">Espartaco Puig</i>), Pablo
Rodríguez
Escamilla i altres, de la Comissió Regional Anarquista de
Catalunya. Participà
activament en les activitats culturals de l'Escola Racionalista i del
Centre
Cultural Llibertari en els moments més durs de la
repressió i en 1923
col·laborà en <i style="">La
Revista Blanca</i>. En
1926 fou un dels fundadors, amb Valentí Noguera
Martín, Pablo Rodríguez
Escamilla i Francesc Sabat Romagosa, de la Mutualitat Cultural i
Cooperativista
de Terrassa, membre de la Federació Regional de Escoles
Racionalistes (FRER),
institució que presidí. En 1934
acceptà la proposició d'un empresari,
simpatitzant de les idees llibertàries, de cedir-li un
taller de foneria on es
podrien fabricar els explosius necessaris per als aixecaments
revolucionaris.
Durant la Revolució jugà un paper important en
les col·lectivitzacions agràries
a la comarca del Vallès Occidental. Entre octubre de 1936 i
juliol de 1937 fou
regidor de l'Ajuntament de Terrassa. En 1939, amb el triomf franquista,
passà a
França i s'establí amb sa companya Rita
Prunés, amb qui tingué tres infants (Chantal,
Germinal i Marcel), a Sieisforns de Mar, on continuà
treballant com a obrer
agrícola i militant en la CNT. Joan Jové
Vallès va morir el 28 d'agost de 1982 al seu domicili
de Sieisforns de Mar (Provença,
Occitània).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 502px; height: 565px;" alt="Requisitòria de Manuel Miguélez González publicada en "Gazeta de Madrid" del 15 de maig de 1934" title="Requisitòria de Manuel Miguélez González publicada en "Gazeta de Madrid" del 15 de maig de 1934" src="http://www.estelnegre.org/fotos/miguelezgonzalez.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Requisitòria
de Manuel Miguélez González publicada en <span style="font-style: italic;">Gazeta de Madri</span>d
del 15 de maig de 1934</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Manuel Miguélez
González:</span> El 13 de març de 1900 neix
a Santa Lucía de Gordón (La Pola de
Gordón, Lleó, Castella, Espanya) l'anarquista i
anarcosindicalista Manuel
Miguélez González, conegut com <i>Francés</i>.
Sos pares es deien Francisco
Miguélez i Celestina González. En 1915 vivia a
Vega de Gordón (La Pola de
Gordón, Lleó, Castella, Espanya) i va ser
condemnat per un delicte de pesca
fluvial. Miner de professió, vivia a Fabero
(Lleó, Castella, Espanya) i milità
en la Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1934 va
ser buscat per les
autoritats per la seva participació com a membre del
Comitè Revolucionari pels
fets insurgents de l'11 de desembre de 1933 a Fabero i passà
a la
clandestinitat. En 1936, des de la presó de Lleó,
col·laborà en <i>Tierra y
Libertad</i>. Va ser agraciat per l'amnistia del 21 de febrer de
1936. Durant
la guerra civil, va ser capità de les milícies de
La Pola de Gordón i comandà
el Batalló Confederal 206. Assistí com a delegat
delegat, amb Felipe Cañón, de
les milícies de La Pola de Gordón al Ple Comarcal
de Lleó celebrat el 18 de
novembre de 1936 a Villamanín (Lleó, Castella),
el qual presidí. Patí un greu
accident al coll de Villamanín a Cármenes quan
l'automòbil en el qual viatjava
es va despenyar, sinistre que el deixà invàlid.
Patí durament l'exili, agreujat
pel seu estatut de mutilat de guerra, passant la major part de sa vida
hospitalitzat,
i milità en la CNT i en la Lliga de Mutilats de Bordeus,
població on residia. Fou
membre de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol),
fundada en
1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA). Sa companya fou
l'anarcosindicalista
Gumersinda Carbajal, que patí presó i
desterrament en 1933 i 1934. Manuel
Miguélez González va morir el 3 d'abril de 1956
al seu domicili de Bordeus (Aquitània,
Occitània).<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 300px; height: 400px;" alt="José Ramón Arana" title="José Ramón Arana" src="http://www.estelnegre.org/documents/arana/arana01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>José
Ramón Arana</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
José Ramón Arana:</span>
El 13 de març de 1905 neix a Garrapinillos (Saragossa,
Aragó, Espanya)
l'escriptor anarcosindicalista, i després socialista i
comunista, José Ruiz
Borau, més conegut sota el pseudònim de <i style="">José
Ramón Arana Alcrudo</i>, encara que va fer servir
d'altres (<i style="">Pedro Abarca</i>, <i style="">Juan de Monegros</i>, etc.). En 1913, arran
de la mort per tuberculosi
de son pare, el mestre rural Ventura Ruiz Lara,
s'instal·là amb sa família a
Pina de Ebro, on sa mare –Petra Borau Alcrudo, tia del
cineasta José Luis Borau–
muntà un taller-acadèmia de tall i
confecció, però el projecte no reeixí
i sa
família es traslladà a Saragossa. Per ajudar sa
mare, de ben jovenet hagué de
posar-se a treballar en diferents feines (impremtes,
comerços, tallers,
oficines, etc.) i fins i tot provà sort en el món
de la tauromàquia. En els
anys vint, coincidint amb la dictadura de Primo de Rivera,
marxà cap a
Barcelona (Catalunya) i entrà a fer feina de fonedor a la
factoria «Can Girona»
–a partir de 1947 prengué el nom de MACOSA
(Material i Construccions SA)–, al
Poblenou. En 1926 es casà a Barcelona amb Mercedes Gracia,
amb qui tindrà cinc
infants (Alberto, Augusto, Rafael, Marisol i Mercedes). Afiliat a la
Confederació Nacional del Treball (CNT),
freqüentà els ateneus llibertaris i es
creà una important cultura autodidacta. Entre 1924 i 1926
col·laborà amb versos
en la revista <i style="">Pluma Aragonesa</i>. Poc
abans de l'esclat de la Guerra Civil, retornà a Saragossa,
on entrà a fer feina
com a empleat bancari en el Banc Hispanoamericà i
s'afilià a la socialista Unió
General dels Treballadors (UGT), de la qual va ser vicepresident
provincial de
la seva l'Associació d'Empleats de Banca i Borsa. En aquesta
època fou fundador
i secretari de l'Ateneu Popular de Saragossa. El 17 de juliol de 1936,
quan el
cop militar feixista, es refugià amb sa família a
Monegrillo. Durant els
primers moments de la guerra fou milicià en la
«Columna Durruti», però
després,
amb al suport del moviment anarquista, va fer de mestre a Monegrillo.
El Partit
Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la UGT li van encarregar la
reorganització
d'aquestes dues entitats a l'Aragó republicà. El
8 de desembre de 1936, quan ja
s'havia afiliat en secret al Partit Comunista d'Espanya (PCE), va ser
nomenat
en nom del PSOE conseller d'Obres Públiques i,
més tard, d'Hisenda en el Consell
Regional de Defensa d'Aragó (CRDA, també anomenat
«Consell d'Aragó»),
institució de la qual arribà a ser vicepresident.
També ocupà nombrosos càrrecs
en les files socialistes, com ara membre de les Comissions Executives
Regionals
del PSOE i de l'UGT, del Comitè d'Enllaç UGT-CNT
d'Aragó, caixer del Banc
d'Espanya a Casp, delegat de la Caixa de Reparacions, delegat
interventor
d'Abastaments del Govern de la II República a Terol, etc. En
aquesta època
entaulà relació amb l'escriptora i periodista
María Dolores Arana Ilarduya (<i style="">Marixa</i>),
de qui posteriorment prengué el
llinatge amb el que titulà totes les seves obres, llevat de
la primera, que
sortí amb el seu nom real, i de les dues que
signà amb el pseudònim de <i style="">Pedro
Abarca.</i> Un viatge a la Unió
Soviètica entre abril i maig de 1937 en
representació del Consell d'Aragó per a
les celebracions del Primer de Maig, donà lloc al seu primer
llibre, <i style="">Apuntes de un viaje a la URSS</i>
(1938;
anteriorment publicat entre juny i juliol de 1937 en el diari de Lleida
<i style="">UHP</i>). De tornada d'aquest viatge,
s'afilià oficialment al PCE i formà part del seu
Comitè Regional d'Aragó. En
aquesta època publicà dos llibres de poemes, <i style="">Mar del Norte. Mar Negro</i> (1937) i <i style="">Viva y doliente voz</i> (1938); un llibre de
contes, <i style="">El tío Candela. Cuentos de
la Segunda Guerra
de Independencia</i> (1938); i una obra de teatre, <i style="">El
viejo, la vieja y el olmo</i> (1938). També
col·laborà en periòdics
comunistes (<i style="">UHP</i>, <i style="">Vanguardia</i>,
etc.). Un cop dissolt per decret el Consell d'Aragó,
l'11 d'agost de 1937, va ser nomenat cap de premsa i propaganda del
Comissariat
de la 44 Divisió de l'Exèrcit
republicà i a partir de 1938 començà a
participar
en missions especials del Ministeri de Defensa a França,
essent nomenat cap del
Servei d'Informació i Contraespionatge del Servei
d'Investigació Militar (SIM)
a Baiona (Lapurdi, País Basc), amb el nom de <i style="">José
Ramón Arana Alcrudo</i> (nascut a Sant
Sebastià), que a partir
d'aleshores usaria com a propi. Quan acabà la guerra es
trobava a França i va
ser reclòs al camp de concentració de Gurs, d'on
aconseguí fugir. A França
tingué el primer (Juan Ramón) dels seus dos fills
amb María Dolores Arana
Ilarduya. El juny de 1939, amb el suport de l'activista
quàquera Margaret
Palmer, embarcà des de Marsella amb <i style="">La
Salle</i> cap a La Martinica, fent servir el nom de <i style="">José Ramón Arana Alcrudo</i>,
amb sa nova companya, abandonant la seva
esposa i sos quatre fills supervivents –Mercedes
morí quan encara no tenia dos
anys–, residents a Monistrol (Bages, Catalunya).
Després d'una breu estada a
l'illa caribenya, on tingué son segon fill (Federico),
marxà cap a Ciudad
Trujillo (actual Santo Domingo, República Dominicana), on
publicà el seu llibre
de poemes <i style="">Ancla</i> (1941).
Després d'un
intent d'establir-se a <span style=""> </span>Cuba,
el 14
d'octubre de 1941, gràcies al suport de Manuel
Andújar, arribà a Veracruz
(Veracruz, Mèxic) amb sos fills Juan Ramón i
Federico Arana. A la Ciutat de
Mèxic (Mèxic) començà a
publicar obres poètiques, com ara <i style="">A
tu sombra lejana</i> (1942) i creà
col·leccions (Cuadernos del
Destierro) i revistes, com ara <i style="">Aragón.
Gaceta mensual de los aragoneses en México</i>
(1943-1945), <i style="">Ruedo Ibérico</i>
(1944), <i style="">Las Españas. Revista
literaria</i> (1946-1956)
–fundada amb Manuel Andújar i Anselmo Carretero i
que serà una de les més
importants de l'exili republicà–, <i style="">Crisol</i>
(1953-1960) o <i style="">Diálogo de las
Españas</i>
(1957-1963). Entre 1943 i 1945 portà la secció
«La hora de España» en el diari <i style="">El Popular</i>. En 1945 publicà
l'assaig <i style="">Politiquería y
política</i>. Es guanyà la
vida com a venedor ambulant de llibres, activitat que va ser
novel·lada per
Simón Otaola en la seva obra <i style="">La
librería
de Arana. Historia y fantasía</i> (1952), i
més tard treballà en l'editorial
González Porto. A començament de la
dècada dels cinquanta entaulà una nova
relació
amorosa, amb Elvira Godàs Vila, que feia classes de
música i regentava una
pensió de senyoretes i amb qui es casà el 29 de
desembre de 1960 i tingué un
altre fill (Miguel Veturián)<span style="">
</span>–Elvira
Godàs no conegué l'existència de sa
família espanyola fins 16 anys després. En
1950 publicà el seu recull de contes <i style="">El
cura de Almuniaced</i>, considerada la seva obra mestra. En 1951
s'edità el
drama rural de fort contingut social <i style="">Veturián</i>.
En 1968 se li va diagnosticar un càncer i,
després de 13 dies internat al
Sanatori Espanyol de Mèxic, realitzà els
tràmits per tornar a Espanya. A finals
de 1971 va ser operat d'un tumor cerebral i el juny de 1972
retornà a la
Península i s'instal·là a
Castelldefels (Baix Llobregat, Catalunya). A més de
les obres citades, és autor de <i style="">Fantasmas</i>
(1949), <i style="">Por un Movimiento de
Reconstrucción Nacional</i> (1949, aparegut sota el
nom col·lectiu de <i style="">Las
Españas</i>), <i style="">Esta hora de
España. Contestación a una encuesta de
«Ibérica»</i>
(1957), <i style="">Antonio Machado y Pablo Casals</i>
(1957), <i style="">Romance del ciego Viroque</i>
(1960), <i style="">De pereza mental</i> (1967), <i style="">Cartas a las nuevas generaciones
españolas</i>
(1968), <i style="">¡Viva Cristo Ray! y todos
los
cuentos</i> (1980, pòstuma) i <i style="">Poesías</i>
(2005, pòstuma). El gener de 1973 publicà <i style="">Can
Girona. Por el desván de los recuerdos</i>, primera
part d'unes memòries
novel·lades, testimoni de la Barcelona obrera durant la
dictadura de Primo de
Rivera i en la qual la CNT té un marcat protagonisme, que no
tingueren
continuació a causa de la seva mort. José
Ramón Arana va morir, a conseqüència del
càncer que arrossegava, el 23 de juliol de 1973 a la
clínica Quirón de Saragossa
(Aragó, Espanya) i fou enterrat a Monegrillo (Saragossa,
Aragó, Espanya), al
costat de sa mare. El seu fons personal es troba dipositat des del 2009
a
l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) de Barcelona.<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA">José Ramón Arana
(1905-1973)<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/aspas/aspas01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 524px;" alt="Gabriel Aspas Argilés" title="Gabriel Aspas Argilés" src="http://www.estelnegre.org/documents/aspas/aspas01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Gabriel
Aspas Argilés</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Gabriel Aspas
Argilés:</span> El 13 de març de 1912 neix
a Orea (Guadalajara,
Castella, Espanya) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista
Gabriel
Aspas Argilés. Sos pares es deien Florencio Aspas i
Valeriana Argilés. Metal·lúrgic
de professió, treballà als Alts Forns de Sagunt
(Camp de Morvedre, País
Valencià) i estava afiliat a la Confederació
Nacional del Treball (CNT). Quan
esclatà la guerra civil lluità al front de Terol.
Ferit greument, fou hospitalitzat
a Conca i a Utiel. En aquesta última localitat
conegué Gabriela Lahuerta, que
esdevindrà sa companya en 1938. Després
s'enquadrà en la «Columna de Ferro»
fins el final de la guerra. Amb el triomf franquista, fou detingut a
Alacant i
acabà internat al camp de concentració
d'Albatera. Després de diverses presons,
fou tancat a la de València. Fou amollat en llibertat
condicional per treballar
al pantà de Benaixeve (Serrans, País
Valencià), on creà la CNT clandestina, de
la qual fou secretari, i establí contactes amb la guerrilla.
Denunciat, fou torturat
i empresonat a València. Un cop lliure, marxà a
França. En 1950 s'instal·là a
Besiers, on milità d'antuvi en la CNT i després
en els Grups d'Afinitat
Confederal (GAC). En 1972 formà part de la
Comissió de Relacions de «Frente
Libertario», amb Sara Berenguer, Acracio Ruiz i altres.
Participà activament en
les activitats de la colònia d'exiliats espanyols de
Besiers. Gabriel Aspas
Argilés va morir el 12 d'octubre de 1997 a Besiers
(Llenguadoc, Occitània).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/aspas/aspas.html" target="_blank">Gabriel Aspas Argilés (1912-1997)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/guiraudpujol.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 553px;" alt="Necrològica de Josep Guiraud Pujol apareguda en la revista barcelonina "Polémica" de maig de 1988" title="Necrològica de Josep Guiraud Pujol apareguda en la revista barcelonina "Polémica" de maig de 1988" src="http://www.estelnegre.org/fotos/guiraudpujol.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Josep Guiraud Pujol apareguda en la revista barcelonina <span style="font-style: italic;">Polémica</span>
de maig de 1988</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Josep Guiraud
Pujol:</span> El 13 de març de 1912 neix a
Pollença (Mallorca, Illes Balears)
l'anarcosindicalista Josep Guiraud Pujol, conegut com <i>Pollença</i>,
<i>Pollensa</i>
o <i>J. Pollensa </i>(aquest últim
pseudònim el va fer servir en la premsa).
Era fill d'Alexandre Guiraud i d'Isabel Pujol. Fill d'una
família benestant
progressista, s'establí a Barcelona (Catalunya) per estudiar
periodisme a la Universitat
de Barcelona, on entrà en contacte amb el moviment
llibertari i s'afilià a la
Secció de Periodisme del Sindicat de Professions Liberals de
la Confederació
Nacional del Treball (CNT) de Barcelona. Quan el cop militar feixista
de juliol
de 1936, s'integrà com a milicià en la
«Columna Durruti». Posteriorment, durant
uns mesos, fou corresponsal de guerra en a la 26 Divisió de
l'Exèrcit Popular
de la II República espanyola al front d'Aragó. Va
ser nomenat secretari de la
Conselleria d'Economia i del departament de Proveïments de la
Generalitat de
Catalunya. Col·laborà regularment en <i>Solidaridad
Obrera</i>, periòdic del
qual va ser nomenat director al final de la guerra. En 1939, quan el
triomf era
un fet, passà a França i va ser internat al camp
de concentració de Sant Cebrià,
on va romandre tota la II Guerra Mundial. Durant la postguerra
participà en
reorganització de la CNT de l'exili i, arran de
l'escissió de 1945, defensà les
posicions de la tendència
«col·laboracionista».
Instal·lat a Elna (Rosselló,
Catalunya Nord), ajudà nombrosos companys a passar a la
Península i ell mateix hi
va realitzar nombroses missions orgàniques clandestines. Amb
sa companya, Dolors
Antonieta Calderer, fou membre de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al
Refugiat
Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York,
EUA). En
1955 va ser nomenat secretari del Comitè Regional de
Catalunya de la CNT en
l'exili de la tendència «reformista».
Entre 1957 i 1961 defensà la unitat
d'acció amb la socialista Unió General de
Treballadors (UGT). En aquests anys
col·laborà en diferents publicacions
llibertàries de l'exili, com ara <i>Boletín
Confederal</i>, <i>Cenit</i>, <i>CNT</i>,
<i>Le Combat Syndicaliste</i>, <i>España
Libre</i>, <i>Espoir</i>, <i>Solidaridad
Obrera</i>, <i>Umbral</i>, etc. Josep Guiraud
Pujol va morir el 17 d'abril de 1988 al seu domicili d'Elna
(Rosselló,
Catalunya Nord).<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/gomeznunyez/gomeznunyez02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 481px;" alt="Francisco Gómez Núñez" title="Francisco Gómez Núñez" src="http://www.estelnegre.org/documents/gomeznunyez/gomeznunyez02.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Francisco
Gómez Núñez</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Francisco Gómez
Núñez:</span>
El 13 de març de 1912 neix a Viveiro
(Lugo, Galícia)
l'anarcosindicalista i
resistent antifranquista, i després comunista, Francisco
Gómez Núñez, conegut
com <i>Penabad</i> i <i>Trotsky</i>. Era fill
de Francisco Gómez
Fernández i de Dolores Núñez
Pérez. Mariner de professió, durant els anys
republicans milità en el Sindicat Únic
d'Oficis Diversos de Viveiro de la Confederació Nacional del
Treball (CNT). En
1936 era vocal del Sindicat Pesquer de Celeiro (Viveiro, Lugo,
Galícia) de la CNT.
Va ser un dels que intentà la resistència contra
el cop militar feixista de juliol
de 1936 i el 20 de juliol hagué de fugir a la Corunya (La
Corunya, Galícia) i
després, un cop fracassà la
resistència, cap a les muntanyes, amb el ferrer anarquista
José Neira Fernández (<i>O Nera</i>),
qui va organitzar el primer grup guerriller
gallec. Va ser jutjat en rebel·lia per les autoritats
franquistes a Ferrol (La
Corunya, Galícia). En 1942 s'afilià al Partit
Comunista d'Espanya (PCE). Cap el
1945, després de la mort de José Neira
Fernández, s'integrà en la III
Agrupació
Guerrillera, lluitant en una partida comandada per Ramón
Rodríguez Valera (<i>Curuxás</i>)
que operà a la Terra de Melide (La Corunya,
Galícia) i a A Ulloa (Lugo, Galícia),
i posteriorment en la IV Agrupació Guerrillera, en el grup
de Leonardo Gómez
Pérez (<i>Trancas</i>). En 1946
tingué un enfrontament a Palas de Rei (Lugo,
Galícia), on no resultà ferit, i va ser acusat
per les autoritats franquistes
d'un atracament el juny d'aquell any a Moeche (La Corunya,
Galícia). Necessitats
d'evacuació, durant la nit del 13 de desembre de 1946
formà part del grup de 22
guerrillers que embarcaren a la platja d'O Vicedo (Lugo,
Galícia) a bord del
pesquer <i>Santa Teresa</i>, 18 dels quals desembarcaren
el 20 de desembre a Baiona
(Lapurdi, País Basc); l'endemà van ser
traslladats per les autoritats franceses
al camp de concentració de Merignac (Bordeus,
Aquitània, Occitània). A l'exili
visqué
a Lió (Arpitània) i a Grenoble (Delfinat,
Arpitània). El 30 de març de 1957 es
casà a Lió amb Isabel Valle Madroñal.
Francisco Gómez Núñez va morir el 9
d'agost de 1995 a Tullins (Delfinat, Arpitània)
–algunes fonts citen
erròniament Viveiro.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="https://www.estelnegre.org/documents/gomeznunyez/gomeznunyez.html" target="_blank">Francisco Gómez
Núñez
(1912-1995)</a></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1303.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-13T13:12:46Zefemerides[12/03] «Cultura Proletaria» - Peillon - Matteucci - Bonnard - Seyssel - Le Bourbasquet - Chambon - Benet - Aladrén - Bertran - Bonacini - Gillot - Giné - Tailler - Arnal - Tapiolas - Sartini - Mauget - Edgar Rodrigues - Degalvès - Moucheboeuf - Domingo Germinal - Montseny - Estève - León - Vassev - Aranda - Pacos - Gatell - Ascaso - Piñón - Borda - Lamberet - Barzangette - Martínez Guerricabeitia - Rude - Siles - Monighetti - Alarcón - Roldan
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139890
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[12/03] «Cultura Proletaria» -
Peillon - Matteucci - Bonnard - Seyssel - Le Bourbasquet - Chambon -
Benet - Aladrén - Bertran - Bonacini - Gillot -
Giné - Tailler - Arnal - Tapiolas - Sartini - Mauget - Edgar
Rodrigues - Degalvès - Moucheboeuf - Domingo Germinal -
Montseny - Estève - León - Vassev - Aranda -
Pacos - Gatell - Ascaso - Piñón - Borda -
Lamberet - Barzangette - Martínez Guerricabeitia - Rude -
Siles - Monighetti - Alarcón - Roldan</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);" align="center"><big><big><big><span lang="CA">Anarcoefemèrides
del 12 de març</span></big></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/culturaproletaria.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 167px;" alt="Capçalera de "Cultura Proletaria"" title="Capçalera de "Cultura Proletaria"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/culturaproletaria.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Capçalera
de </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">Cultura
Proletaria</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Cultura Proletaria</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
El 12 de març de 1927 surt a Nova York (Nova York, EUA) el
primer número de <i>Cultura
Proletaria. Periódico de ideas, doctrina y combate. Portavoz
de grupos
anarquistas de lengua castellana en Estados Unidos</i>. Va ser la
segona època
de la publicació en castellà del mateix nom
publicada en 1910 a Brooklyn (Nova
York) per l'anarquista català Pere Esteve i
continuació de <i>Cultura Obrera</i>
(1911-1917 i 1921-1925). En aquesta ocasió fou dirigida per
R. A. Muller i, més
tard, per Marcelino García. La periodicitat fou setmanal
fins al juliol de 1932
i després aparegué irregularment. Hi trobem
textos de Fontaura i Guede, entre
d'altres. A partir de 1931 el periòdic informa sobre la
política de la II
República espanyola i reivindica la revolució a
la Península. En la secció «De
todas partes» apareixen notícies de la realitat
peninsular i europea, a més de
ressenyes de mítings i de conferències, etc. En
sortiren 1.255 números, l'últim
el 20 de novembre de 1953.</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/peillon.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 677px;" alt="Notícia de la detenció de Jacques Peillon, i altres companys, apareguda en el diari tolosà "La Dépêche" del 20 de novembre de 1882" title="Notícia de la detenció de Jacques Peillon, i altres companys, apareguda en el diari tolosà "La Dépêche" del 20 de novembre de 1882" src="http://www.estelnegre.org/fotos/peillon.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Notícia
de la detenció de Jacques Peillon, i altres companys,
apareguda en el diari tolosà </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">La
Dépêche</span><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> del 20 de
novembre de 1882</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Jacques Peillon:</span>
El 12 de març –algunes fonts citen
erròniament el 12 de maig– de 1845 neix a
Saint-Genis-Laval (Lió, Arpitània)
l'anarquista Jacques Peillon. Era fill de
Pierre Peillon, conreador, i de
Marie Dumand. Es guanyava la vida treballant de torner
metal·lúrgic a Lió i
visqué, fins a la seva mort, al número 34 del
carrer Sébastien Gryphe del VII
Districte de Lió. A principis de la dècada dels
vuitanta, fou membre de la
Federació Revolucionària de la Regió
de l'Est (FRRE), que agrupava la major
part dels anarquistes de la regió i la qual, per l'abril de
1881, s'escindí
entre socialistes i anarquistes. L'agost de 1881, durant la campanya
electoral,
fou el signant de dos cartells que van ser aferrats pels carrers de
Lió on es
feia una crida a l'abstenció. En aquesta època
defensa l'abstenció en diferents
reunions polítiques, moltes de les quals presidí,
i on apel·là a la violència,
i col·laborà com a redactor en el setmanari
anarquista lionès <i>L'Étendard
Révolutionnaire</i>. El 19 de novembre de 1882 va ser
detingut, juntament amb
25 companys de la FRRE, a resultes de les violentes manifestacions dels
miners
de Montceau-les-Mines (Borgonya, França) de l'agost anterior
i dels atemptats
amb explosius perpetrats l'octubre anterior a Lió. El 8 de
gener de 1883 va ser
jutjat, dins de la I Categoria («afiliat a una
associació internacional la
finalitat de la qual es suspendre el treball, abolir el dret de la
propietat, la
família, la pàtria, la religió i haver
comès també un atemptat contra la pau
pública»),
pel Tribunal Correccional de Lió en l'anomenat
«Procés dels 66». Durant els
seus interrogatoris el desembre de 1882, havia declarat haver estat el
tresorer
de la subscripció, a traves del periòdic
lionès <i>Le Droit Social</i>, que
arreplegà 31,50 francs, destinada a comprar un
«revòlver d'honor» a Pierre
Fournier, jove obrer desocupat que el 24 de març de 1882
havia disparat contra
el seu patró Bréchard a Roanne (Forez,
Arpitània); també confessà el nom de
la
persona que va comprar el revòlver, fet pel qual alguns
companys l'acusaren de
delator i confident de la policia i demanaren la seva
expulsió de la FRRE.
Durant el judici declarà que no havia format part de cap
associació
internacional, però va dir: «Vaig ser anarquista
ahir, ho soc avui i ho seré
demà, sigui quina sigui la vostra
decisió». El 19 de gener de 1883 va ser
condemnat a 15 mesos de presó, a 200 francs de multa i a
cinc anys de prohibició
dels drets civils, pena que va ser reduïda el 13 de
març de 1883 pel Tribunal
d'Apel·lació de Lió a un any de
presó, 100 francs de multa i cinc anys de
prohibició dels drets civils. Sa companya fou Claudine
Jumeaux. Jacques Peillon
va morir el 21 de gener de 1891 a l'Hospital de la Creux-Rousse del IV
Districte de Lió (Arpitània).<o></o></p>
<div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span></span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/matteucci.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 441px;" alt="Una escena del «Procés de Florència» als internacionals, segons Ettore Ximenes, publicat en «L'Ilustrazione Italiana» de l'11 de gener de 1880. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Florido Matteucci, Francesco Natta, Dante Marzoli, Giuseppe Gomez i Anna Kulisciov" title="Una escena del «Procés de Florència» als internacionals, segons Ettore Ximenes, publicat en «L'Ilustrazione Italiana» de l'11 de gener de 1880. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Florido Matteucci, Francesco Natta, Dante Marzoli, Giuseppe Gomez i Anna Kulisciov" src="http://www.estelnegre.org/fotos/matteucci.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Una escena del
«Procés de Florència» als
internacionals, segons Ettore Ximenes, publicat en <span style="font-style: italic;">L'Ilustrazione Italiana</span>
de l'11 de gener de 1880. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Florido
Matteucci, Francesco Natta, Dante Marzoli, Giuseppe Gomez i Anna
Kulisciov</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Florido
Matteucci:</span> El 12 de març de 1858 neix a
Città di Castello (Úmbria, Itàlia)
l'anarquista Florido Matteucci –també citat <i style="">Matteuzzi</i>.
Sos pares, petits propietaris, es deien Andrea Matteucci i Lucia
Nocetti. A 18
anys, quan estudiava a Pavia (Llombardia, Itàlia),
s'adherí a l'Associació
Internacional dels Treballadors (AIT). Entre maig i octubre de 1876
col·laborà
en el periòdic anarquista <i style="">Patatrac!
Monitore dei perduti della valle tiberina</i>, publicat per
Agostino Pistolesi.
Amb aquest últim, fundà a Città di
Castello el Circolo di Studi
Economico-Sociali (CSES, Cercle d'Estudis Economicosocials), afiliat a
la
Federazione Marchigiana-Umbra (FMU, Federació de les Marques
i Úmbria) de l'AIT,
de la qual assumí la Comissió de Propaganda. En
contacte amb la Secció de
Ceresio <span style="color: black;" lang="CA">(Secció
del Llac de Lugano), grup dissident que se separà de la
Federació del Jura de l'AIT sota l'impuls de
Benoît Malon i en el qual van
entrar formar part destacats anarquistes (Ludovico </span>Nabruzzi,
Joseph Favre, Tito<span style="color: black;"> Zanardelli,
Natale Imperatori, Mattia Schyzerlh, Enrico Bignami,
Rodolfo Morchio, Francesco Pesenti, Domenico Scaglieri, etc.),
s'oposà
ràpidament a les seves tesis legalistes. El gener de 1877
era secretari de
Correspondència de la Federació Napolitana de
l'AIT i el febrer d'aquell any
participà en els treballs del Congrés de la
Federació de l'Alta Itàlia de la
Internacional, que se celebrà a Milà, on
sostingué les posicions de la minoria
insurreccionalista en representació del </span>CSES
de Pavia<span style="color: black;" lang="CA">.
L'abril d'aquell any, participà en la temptativa
d'insurrecció
popular al massís del Matese, al nord de Nàpols
(Campània, Itàlia), dirigida
per Errico Malatesta, Cesare Ceccarelli i Carlo Cafiero,
però va ser detingut a
Pontelandolfo (Campània, Itàlia), amb Cesare
Ceccarelli, </span>Giuseppe Gagliardi i Silvio Fruggieri,
just abans de l'aixecament. A la presó de Benevent
(Campània, Itàlia) estudià
anglès, castellà i alemany. El gener de 1878, a
resultes d'una amnistia, va ser
alliberat<span style="color: black;">. Arran del IV
Congrés de la Federació Italiana
de l'AIT, celebrat clandestinament a Pisa (Toscana, Itàlia)
l'abril de 1878, va
ser nomenat, amb Giuseppe Foglia i Emilio Covelli, membre de la
Comissió de
Correspondència a la nova seu traslladada interinament de
Florència a Gènova.
Partidari de les posicions més intransigents,
tornà a Città di Castello i passà
a la clandestinitat. Defensà la insurrecció
armada i durant la tardor de 1878
assistí a un congrés a Florència on es
discutiren les accions a prendre en
aquest sentit. El 22 d'octubre de 1878 va ser detingut a Perugia
(Úmbria,
Itàlia); jutjat, el desembre d'aquell any va ser condemnat
per «violació
d'amonestació» i per
«utilització de passaport d'alta
persona», però va ser
escarcerat a començaments de 1879. El novembre de 1879 fou
implicat en
l'anomenat «Procés de
Florència», però va ser absolt i
alliberat el gener de
1880. El març d'aquell any va ser condemnat a dos anys
d'assignació de residència
i enviat a Pantelleria (Sicília). Aconseguí fugir
quan els carrabiners el
vingueren a detenir i pogué arribar a Lugano (Ticino,
Suïssa), on poc després
es reuní amb sa companya. El 5 de desembre de 1880, amb
altres companys
refugiats a </span>Lugano (Gaetano Grassi, Carlo Cafiero i
Egisto Marzoli),
participà en el Congrés de la
Federació Italiana de l'AIT celebrat a Chiasso
(Mendrisio, Ticino<span style="color: black;">,
Suïssa); enquadrat en el sector
dels intransigents, signà la declaració de
Cafiero en el congrés. Entre 1880 i
1885 viatjà constantment entre Ginebra (Ginebra,
Suïssa) i Alexandria (Egipte),
on fou responsable de l'edició de premsa clandestina i on en
1881 es va veure
obligat a fugir cap a la Costa Blava (Marsella, Niça, Canes,
Menton). Fou
membre del grup anarquista «Les Fils de la
Misère» (Els Fills de la Misèria),
creat durant la primavera de 1884 a Niça, i del qual </span>eren
membres Giacobi,
Sartoris, Ciao Zavoli i Vanucci. El febrer de 1885 va ser<span style="color: black;"> expulsat de Marsella
(Provença, Occitània), ben igual que
la resta de membres italians del grup, i després d'una
passada el març per Barcelona
(Catalunya), on restà cinc dies empresonat i d'on
també fou expulsat, arribà a
Suïssa. Establert de nou a Lugano,
freqüentà el grup anarquista al voltant de
Cafiero. El 24 de juny de 1885 va ser detingut
«il·legalment» pels carrabiners
italians a Chiasso, acusat d'haver intentat de penetrar clandestinament
a
Itàlia i empresonat durant dos mesos. Arran d'una protesta
formal del Cantó de
Ticino, les autoritats italianes reconegueren l'il·legalitat
d'aquesta detenció
en territori suís, però l'incident es
tancà després que Matteucci marxés cap
a
Amèrica, ja que, un cop lliure, s'embarcà amb sa
família cap a l'Argentina. En
1896 fundà i dirigí a Buenos Aires (Argentina) el
periòdic sindicalista
bilingüe (italià, amb articles en lígur,
i castellà) <i style="">Il Progresso de la
Boca / El Progreso de la Boca. Semanario noticioso y
comercial</i> i col·laborà ocasionalment en
diversos periòdics obrers, com ara <i style="">La
Scintilla</i> i <i style="">La Rivendicazione</i>.
També s'integrà en la lògica
maçònica «Frateli
d'Itàlia». President del Club «Giordano
Bruno», fou el promotor del I Congrés
Anticlerical Sud-americà que se celebrà en 1900 a
Buenos Aires. Sense renegar
dels seus ideals, es retirà de tota militància
anarquista. Treballà d'empleat a
la Casa Internacional Mútua de Pensions i
esdevingué cap de secció i agent
comissionista de l'empresa. En 1924 estava subscrit a la revista <i style="">Pensiero e Volontà</i> i en 1926
participà
en la subscripció a favor d'Errico Malatesta. Desconeixem la
data i el lloc de la
seva defunció.<span style=""></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bonnardalexandre.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 336px;" alt="Notícia de la detenció d'Alexandre Bonnard apareguda en el periòdic parisenc "Gil Blas" del 24 de gener de 1894" title="Notícia de la detenció d'Alexandre Bonnard apareguda en el periòdic parisenc "Gil Blas" del 24 de gener de 1894" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bonnardalexandre.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la detenció d'Alexandre Bonnard apareguda en el
periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">Gil Blas</span> del 24 de
gener de 1894</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Alexandre
Bonnard:</span> El 12 de març de 1861 neix al
XIII Districte de
París (França)
l'anarquista Alexandre Joseph Bonnard, conegut com <i style="">Brière</i>
i <i style="">Le Père Peinard</i>.
Sos
pares, no casats, es deien Jean Baptiste Édouard Bonnard,
adober i cotxer, i
Jeanne Marque Arsène Petit, modista i cosidora, i el fill va
ser legitimat amb
el matrimoni de la parella el 21 de març de 1867 al V
Districte de París. Es va
criar als hospicis parisencs. Es guanyava la vida com a obrer sabater.
Fitxat
com a anarquista, en 1888 va ser condemnat en rebel·lia per
l'Audiència del
Sena per diferents delictes a tres anys de presó i a 10 anys
de residència
obligada. A partir de novembre de 1892 va ser contractat i albergat pel
sabater
anarquista Alphonse Ochart al XIII Districte de París. El 22
de gener de 1894 ambdós
van ser detinguts al domicili comú, al 38 del carrer de
l'Espérance; escorcollat
aquest, es van trobar periòdics anarquistes (<i style="">Le
Père Peinard</i>, <i style="">Le
Prolétaire</i>, <i style="">La
Révolte</i>) i fullets
revolucionaris. A començaments de segle figurava en el
registre d'anarquistes
desapareguts i/o nòmades. Establert a Picardia, en els anys
trenta venia pels
carrers el setmanari comunista llibertari <i style="">Germinal</i>.
Alexandre Bonnard va morir el 29 de desembre de 1940 a Bailleval
(Picardia, França).
<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/seyssel.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 208px;" alt="Notícia de la detenció d'Augustin Seyssel apareguda en el diari parisenc "Le Radical" del 2 de maig de 1892" title="Notícia de la detenció d'Augustin Seyssel apareguda en el diari parisenc "Le Radical" del 2 de maig de 1892" src="http://www.estelnegre.org/fotos/seyssel.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la detenció d'Augustin Seyssel apareguda en el diari
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Radical</span> del 2 de maig de 1892</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Augustin
Seyssel:</span>
El 12 de març de 1861 neix al IV
Districte de Lió (Forez, Arpitània)
l'anarquista Augustin Seyssel. Sos pares es deien
Louis
Seyssel, fabricant de tul, i Louise Matheron, teixidora. Es guanyava la
vida com a teixidor,
conserge i
venedor de diaris. Entre abril i maig de 1892 es va veure implicat en
una acusació
per «associació de malfactors» en
previsió de les celebracions del Primer de
Maig i del judici de Ravachol. El 30 d'abril de 1892 va ser dels
últims
detinguts, amb Ancian, Vincent Berthaud, Léopold Faty,
Lombard, Louise Hugonard
i alguns altres. Alliberat el 6 d'abril, marxà un temps de
Lió. Durant l'estiu
de 1893 participà, amb altres companys (Jean Boget,
Camberousse, Desgranges,
Jean Rocca, Poyet, Lombard, Marius Blain, L. J. Jacomme, Philippe
Sanlaville, i
Puillet), en algunes reunions preparatòries per al
llançament del periòdic <i style="">L'Insurgé</i>.
Va ser detingut i el seu
domicili escorcollat en diverses agafades d'anarquistes, com ara les de
l'1 de
gener, del 19 de febrer i del 6 de juliol de 1894, però,
sense cap prova contra
ell, sempre va ser alliberat. Fou present a les quatre
conferències que
Sébastien Faure donà entre el 24 d'agost i el 4
de setembre de 1895 a Lió, a
les quals anaren milers de persones. Entre 1898 i 1899
assistí a algunes conferències
d'oradors (Sébastien Faure, Antoine Cyvoct, etc.) a favor
d'Alfred Dreyfus i de
la Lliga de Defensa Republicana (LDR). El 13 de juliol de 1899 es
casà al I Districte de Lió amb l'empleada Marie
Marthe
Doutre. En aquesta època treballava d'empleat de
comerç i
vivia amb sa mare, ja vídua i llibretera d'ofici, al
número 8 del carrer Merciere. Desconeixem la data i lloc de
la
seva defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/lebourbasquet.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 616px;" alt="Foto policíaca de François Le Bourbasquet (2 de juliol de 1894)" title="Foto policíaca de François Le Bourbasquet (2 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lebourbasquet.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de François Le Bourbasquet (2 de juliol
de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- François Le
Bourbasquet:</span> El 12 de març de 1869 neix a
Gournay (Saint-Avé, Bro Gwened,
Bretanya) l'anarquista François Marie Le Bourbasquet. Sos
pares, guardabarreres
ferroviaris a Gournay, es deien Jean Marie Le Bourbasquet i Marie
Catterine
Loisel. Es guanyava la vida com a mosso en una perruqueria. El 29 de
març de
1888 assistí a una reunió convocada per la Cambra
Sindical de Carregadors i la
Lliga contra les Oficines de Contractació celebrada a la
Borsa del Treball de
París (França), a la qual assistirien unes
cinc-centes persones, de les quals
un centenar eren dones, per demanar la supressió de les
oficines de
contractació. En sortir-ne, un grup d'uns tres-cents dels
assistents es
manifestaren, al crit de «Mort als explotadors!» i
cantant cançons
revolucionàries, pels carrers del Mercat Central
d'Abastaments i algunes oficines
de col·locació resultaren destruïdes. Va
ser detingut, juntament amb un cuiner
anomenat Carrat, sota l'acusació d'haver trencat el
rètol d'una d'aquests
oficines de contractació situada al número 123
del carrer Saint-Honoré; gràcies
a les gestions de Joffrin, vicepresident del Consell Municipal, va ser
posat en
llibertat l'endemà. En 1889 va ser cridat a files,
però va ser declarat exempt
en la revisió mèdica. Encara que considerat com a
no militant, figurava en un
llistat d'anarquistes de la policia i l'abril de 1892 vivia al
número 56 del
carrer Reims. L'1 de juliol de 1894 va ser detingut en una gran
agafada,
juntament amb altres 153 anarquistes, sota l'acusació de
pertinença a
«associació criminal» i
l'endemà va ser fitxat en el registre
antropomètric del
laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon. El 4 de
juliol d'aquell any
el jutge d'instrucció Pasques demanà informacions
sobre la seva persona a la Prefectura
de Policia. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/chambonalvina.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 117px;" alt="Nota sobre la mort d'Alvina Chambon publicada en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 23 de febrer de 1923" title="Nota sobre la mort d'Alvina Chambon publicada en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 23 de febrer de 1923" src="http://www.estelnegre.org/fotos/chambonalvina.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Nota
sobre la mort d'Alvina Chambon publicada en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Libertaire</span> del 23 de febrer de 1923</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Alvina Chambon:</span>
El 12 de març de 1886 neix a Lo Brinhon
(Alvèrnia, Occitània)
l'anarquista Marie Sophie Alvina
Chambon. Sos pares es deien Jean François Regis Chambon,
conreador, i
Sophie Faure,
Domestica. Milità activament en el moviment anarquista
parisenc. Estava casada
amb Jean Chapuy. Alvina Chambon va morir el 15 de febrer de 1923 a
l'Hospital
Necker de París (França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 378px; height: 1014px;" alt="Necrològica de Gregorio Benet Martínez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 26 de maig de 1968" title="Necrològica de Gregorio Benet Martínez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 26 de maig de 1968" src="http://www.estelnegre.org/fotos/benet.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Gregorio Benet Martínez apareguda en el
periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span>
del 26 de maig de 1968</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Gregorio Benet
Martínez:</span>El 12
de
març de 1887 neix a
Navarrés (Canal
de Navarrés, País Valencià)
l'anarcosindicalista Gregorio Benet Martínez. Sos pares es
deien
Ramón Benet Martínez i María
Martínez
Galdón. Emigrà a Catalunya
buscant feina i milità en la
Confederació Nacional del Treball (CNT) de Rubí
(Vallès Occidental, Catalunya).
En diverses ocasions, fugint de la repressió,
s'amagà a la seva població natal.
En una d'aquestes estades forçades, es casà amb
sa companya Maria Cros. Durant les èpoques
que la CNT fou il·legalitzada, participà en
nombroses assemblees clandestines.
En 1930 va fer costat la subscripció organitzada per <i style="">La Revista Blanca</i> a favor dels presos
polítics i dels vells
militants i en 1932 a favor dels obrers presos i deportats organitzada
pel
periòdic <i style="">El Luchador</i>. En
1939, amb el
triomf franquista, passà a França i
milità en la Federació Local de la CNT de
Carcassona. Sa companya fou María Cros. Gregorio Benet
Martínez patí un atac cerebral i 15 dies
després, el 2 de
març de 1968, morí a Carcassona (Llenguadoc,
Occitània).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/aladren.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 571px;" alt="Bernardo Aladrén Monterde" title="Bernardo Aladrén Monterde" src="http://www.estelnegre.org/fotos/aladren.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Bernardo
Aladrén Monterde</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Bernardo Aladrén
Monterde:</span> El 12 de març de 1890 neix
a Saragossa (Aragó,
Espanya)
l'anarcosindicalista, i després socialista, Bernardo
Aladrén Monterde. Quan tenia set anys sa
mare, Tomasa Monterde Vidal, va morir de tuberculosi pulmonar i dos
anys
després, com
que son pare Felipe Aladrén Soro va ser empresonat, fou
ingressat
a instàncies de
l'àvia paterna a l'Hospici Provincial («Hogar
Pignatelli»), on va romandre fins
a fer els 15 anys. En sortir de l'hospici treballà de
tipògraf, professió que
havia aprés a l'internat. Començà a
militar en la Joventut Rebel, organització juvenil
del Partit Radical d'Alejandro Lerroux García, de la qual va
ser president
entre 1915 i 1918. El març de 1920 s'afilià al
Cercle Republicà Autonòmic de
Saragossa, però mesos després es donà
de baixa. Aquell mateix any participà en
la creació el Sindicat d'Arts Gràfiques de la
Confederació Nacional del Treball
(CNT), que va presidir fins el 1923. Posteriorment s'afilià
en l'Agrupació
Socialista (AS) de Saragossa del Partit Socialista Obrer Espanyol
(PSOE), la
qual va representar en el Congrés Extraordinari de 1927 i en
el XII Congrés de
1928, com a delegat de l'AS de Jaca (Osca, Aragó, Espanya),
d'aquest partit
polític. Entre 1927 i 1932 fou vocal del Comitè
Nacional del PSOE. En 1927
assistí com a delegat de diverses societats obreres
saragossanes al Congrés
Extraordinari de la Unió General de Treballadors (UGT). El
gener de 1929 va ser
nomenat president de la Federació Gràfica de
l'UGT i en 1930 president de la
Federació Local d'aquest sindicat socialista i de l'AS
saragossana. Va ser
detingut per la seva participació en l'aixecament
republicà de Jaca de desembre
de 1930. En les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 va ser
elegit
regidor municipal de Saragossa. Responsable de la minoria socialista,
presidí
la Comissió de Foment i fou segon tinent d'alcalde. Quan el
maig de 1931 es
creà la Federació Provincial de l'UGT, en va ser
nomenat secretari general,
càrrec que ocupà fins 1936. Entre 1931 i 1932 va
ser vocal del Comitè Nacional
de l'UGT en representació d'Aragó. En 1932 fou
vocal del Jurat Mixt d'Arts
Gràfiques i president del Jurat Mixt de Treball Rural. En
les eleccions
generals de 1931 va ser candidat provincial del PSOE, però
no resultà elegit.
El febrer de 1933 participà, en representació de
l'AS saragossana, en el Congrés
Constituent de la Federació d'Agrupacions Aragoneses
Socialistes. En 1934
presidí l'AS de Saragossa i entre abril i maig d'aquell any
restà empresonat
com a membre del Comitè de Vaga, que s'havia convocat
l'abril a Saragossa per
la CNT i l'UGT. A finals de novembre de 1934 va ser novament detingut
per la
seva participació en el moviment revolucionari. Arran del
triomf del Front
Popular, el 21 de febrer de 1936 tornà al seu
càrrec de regidor, participant en
la constitució de la nova Comissió Gestora de la
Diputació Provincial de
Saragossa. Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936,
participà en les
reunions entre anarquistes, que demanaven armes al poble, i
socialistes, que es
negaven a donar-les. Dies després, quan l'aixecament
triomfà, va ser detingut
per un escamot de falangistes. Bernardo Aladrén Monterde,
sense judici, va ser assassinat
el 9 d'agost de 1936 a Saragossa (Aragó, Espanya) d'un tret
al cap i llançat en
una fossa comuna del cementiri saragossà de Torrero.
Deixà vídua, Asunción Maza Lalaguna.
El
febrer de 1941 encara
va ser jutjat pel Tribunal Regional de Responsabilitats
Polítiques de
Saragossa. En 2002 es creà la «Fundació
Bernardo Aladrén», lligada a l'UGT
d'Aragó. En 2007 Cándido Marquesán
Millán publicà el llibre <i style="">La
vida dura de un socialista zaragozano:
Bernardo Aladrén</i>.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bertranlagrifa.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 417px;" alt="Foto antropomètrica de Joan Bertran Lagrifa (4 de juny de 1914)" title="Foto antropomètrica de Joan Bertran Lagrifa (4 de juny de 1914)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bertranlagrifa.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
antropomètrica de Joan Bertran Lagrifa (4 de juny de 1914)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Joan Bertran
Lagrifa:</span> El 12 de març de 1893 neix a Sant
Feliu de Guíxols (Baix Empordà,
Catalunya) l'anarquista Joan Baptista Benet Bertran Lagrifa. Sos pares
es deien Teodor
Bertran González, fuster,
i Anna Lagrifa Bas. El 4 de maig de 1910 emigrà al
Rosselló (Catalunya Nord) i treballà
successivament com a obrer de fleca a les poblacions rosselloneses del
Voló (16
mesos), Sureda (un any), Bages (sis mesos) i Perpinyà (des
de l'1 de juny de
1914). Cap el 1918 canvià de professió i
esdevingué xofer d'automòbil al servei
de son germà Jaume Bertran Lagrifa, negociant de vins. Vivia
al número 32 del
carrer Grande la Réale de Perpinyà i era membre
del Centre Espanyol, presidit
per son germà. Segons un informe policíac del 31
de juliol de 1919, va ser
fitxat per la policia de Perpinyà com a
«anarquista, propagandista, bolxevic,
violent» i que aprofitava la seva situació de
xofer per a introduir i
distribuir fullets anarquistes pertot arreu, juntament amb els companys
Pedro
Ferrer López, Recadero Gandol Pinsach i José
Miguel Albareda. Desconeixem la
data i el lloc de la seva defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bonacini.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 541px;" alt="Ugo Bonacini" title="Ugo Bonacini" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bonacini.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><small><span style="font-family: Arial;">Ugo Bonacini</span></small><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Ugo Bonacini:</span> El
12 de març de 1893 neix a Mòdena
(Emília-Romanya, Itàlia) el paleta anarquista
i anarcosindicalista Ugo Bonacini. Era fill d'una família,
segons la policia,
de «tendència extremista». Sos pares es
deien Augusto Bonacini i Massimilla
Grandi. Quan tenia 16 anys va ser condemnat a una curta pena per
«pertorbació
dels serveis religiosos» i per «venda d'impresos
sense permís». Era membre de
la sindicalista revolucionària Lliga dels Paletes de
Mòdena i del grup
anarquista local. En 1912 emigrà a Niça
(País Niçard, Provença,
Occitània),
però a començament de 1914 retornà a
Mòdena. L'abril d'aquest any trobà feina a
Sospèl (Provença, Occitània), en les
obres de la línia fèrria Niça-Cuneo.
Durant la Gran Guerra va ser integrat en la VIII Companyia de
Subsistència de
Florència (Toscana, Itàlia). En 1920 les
autoritats militars informaren que
estava en contacte amb nombrosos anarquistes florentins per a portar a
terme
«activa propaganda revolucionària» dins
de l'exèrcit. Durant el «Bienni Roig»
(1919-1920) va ser un dels més destacats promotors de vagues
i manifestacions i
formà part de l'oficina de col·locació
de la Cambra del Treball Sindicalista,
adherida a l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana
(USI). En aquesta època
també col·laborà en el
periòdic quinzenal <i style="">La
Bandera Operaia</i>, òrgan de la Cambra del Treball
Sindicalista. Amb Vittorio
Messerotti i Vincenzo Chiossi, formà part de la directiva
del Fascio
Libertario-Anarchico (FLA), que desenvolupà una intensa
activitat
propagandística a Mòdena i a la seva
regió. En aquesta època vivia al
número 6
del carrer Santa Agata de Mòdena. Va ser detingut arran del
robatori d'unes
metralladores el maig de 1920 per part dels anarquistes de
Mòdena per a
defensar-se dels atacs feixistes durant les manifestacions obreres,
després de
la massacre policial esdevinguda el 7 d'abril d'aquell any a
Mòdena; jutjat, va
ser absolt. En 1923 es va traslladar a Milà (Llombardia,
Itàlia), on treballà
al magatzem d'una obra de construcció. Segons la policia,
continuà «professant
les idees anarquistes» i va restar vigilat fins el 1941.
Després de la II
Guerra Mundial se'n perd el seu rastre. A mitjans dels anys seixanta
retornà al
seu país d'origen. Ugo Bonacini va morir el 13 de febrer de
1968 a Cavezzo
(Emília-Romanya, Itàlia). <o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 427px; height: 451px;" alt="Notícia sobre Claudius Gillot apareguda en el diari parisenc "Le Populaire" del 13 de desembre de 1921" title="Notícia sobre Claudius Gillot apareguda en el diari parisenc "Le Populaire" del 13 de desembre de 1921" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gillot.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
sobre Claudius Gillot apareguda en el diari parisenc <span style="font-style: italic;">Le Populaire</span> del 13
de desembre de 1921</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Claudius Gillot:</span>
El 12 de març de
1896 neix a Givry
(Borgonya, França)
el
sindicalista comunista i després
anarquista Claudius Gillot. Sos pares es deien Claude Gillot, vinyater
a Barizey (Borgonya, França), i François Dupuis,
jornalera. Es guanya la vida
fent de botoner i el 9 de maig de 1918 es casà a
Méru (Nord-Pas-de-Calais,
França) amb Antin Angèle Heinerance. Cap el 1920
era el
tresorer del Sindicat d'Obrers
Botoners en Nacre de
Méru. Vivia al número 20 del carrer Fessard de
Méru. En aquesta època estava
afiliat al Section Française de l'Internationale Communiste
(SFIC, Secció
Francesa de la Internacional Comunista). El gener de 1921 va ser
nomenat
secretari adjunt de les Joventuts Comunistes de Méru i en
1922 el prefecte del
departament d'Oise el definí com a un dels dirigents de la
secció comunista. No
obstant això, el juny de 1923, l'òrgan comunista <i>Le
Travailleru du Nord-Est</i>
el tractà d'«anarquista». Va ser nomenat
secretari del Grup Anarquista de Méru,
creat el gener de 1925, i va ser inscrit en el «Carnet
B» dels
antimilitaristes. En 1934 vivia al carrer d'Andeville de
Méru i figurava en el
llistat d'anarquistes de la policia del departament de l'Oise. El 28 de
febrer
de 1946 el Tribunal de Justícia del departament del Somme el
volgué jutjar per
«atemptat contra la seguretat exterior de l'Estat»,
però no es va presentar. Claudius Gillot va morir el 28 de
setembre de 1972 a Brienon-sur-Armançon (Borgonya,
França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 564px; height: 611px;" alt="Necrològica de Francesc Giné Ribera apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 3 d'octubre de 1989" title="Necrològica de Francesc Giné Ribera apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 3 d'octubre de 1989" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ginefrancesc.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Francesc Giné Ribera apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Cenit</span>
del 3 d'octubre de 1989</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Francesc Giné Ribera:</span>
El 12 de març
de 1897 neix al Masroig (Priorat, Catalunya) l'anarcosindicalista
Francesc Giné Ribera. Sos pares es deien Francesc
Giné i Magdalena Ribera. Milità des de
l'adolescència
en la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Terrassa.
Durant la
guerra
civil, com a encarregat de vendes, fou membre del comitè
d'empresa del
taller
metal·lúrgic col·lectivitzat on feia
feina. En 1939, amb el triomf
franquista,
passà a França, on milità en la CNT de
l'exili a la regió parisenca. En
1956
s'arrenglerà amb els «ortodoxes». Cap el
1983 retornà a Terrassa.
Francesc Giné Ribera
va morir el 30 d'agost de 1989 al seu domicili de Terrassa
(Vallès
Occidental,
Catalunya) i va
ser enterrat l'endemà.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 394px; height: 644px;" alt="Notícia de l'acomiadament de Roméo Tailler apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 3 de juliol de 1936" title="Notícia de l'acomiadament de Roméo Tailler apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 3 de juliol de 1936" src="http://www.estelnegre.org/fotos/tailler.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de l'acomiadament de Roméo Tailler apareguda en el
periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">Le Libertaire</span> del 3
de juliol de 1936</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Roméo Tailler:</span>
El 12 de març de 1901 neix al V Districte de
París (França) l'anarquista i
sindicalista Roméo Camille Tailler. Sos pares es deien
Clément Honoré Tailler,
controlador d'autobusos, i Julie Marie Joséphine Planet,
tendera. Es guanyava
la vida com a impressor tipogràfic. L'1 de juny de 1922 es
casà al V Districte
de París amb la gelatera Marie Théodora Jossaume,
de qui es va divorciar el 21
de gener de 1929. En aquesta època vivia al
número 8 del carrer Saint-Étienne du
Mont, treballava a la impremta «L'Union» i formava
part de les Joventuts
Sindicalistes. En 1925 participà en una
subscripció de suport econòmic al
periòdic
<i style="">Le Libertaire</i>. Entre 1926 i 1927 fou
el gerent del butlletí <i style="">Veglia</i>,
òrgan
dels anarquistes italians exiliats a França dirigit per
Virgilia d'Andrea. Es
va presentar com a llibertari a les eleccions legislatives d'abril de
1928 per
la I Circumscripció (Combat i La Villette) del XIX Districte
de París. El 7 de
maig de 1932 es casà al V Districte de París amb
la barretaire de senyores
Charlote Élise Marie Daligault. En aquesta època
vivia al número 7 del carrer
de Lanneau. Col·laborà en la cooperativa obrera
«La Fraternelle», fundada per
Sébastien Faure, i fou el que va compondre
tipogràficament gran part de <i style="">L'Encyclopédie
anarchiste</i> finalitzada en
1934. A mitjans dels anys trenta fou membre de la comissió
de control del grup
«L'Entr'aide», amb R. Cirou, Hodet, Roger
Gouttière, Y. Pottier i Edouard Tournoud,
entre d'altres. En 1936, juntament amb Georges Novion, va ser acomiadat
per les
seves activitats sindicals de la impremta del periòdic <i style="">L'Émancipation</i> de Saint-Denis
(Illa de França, França) i en 1938
treballava a la rotativa de <i style="">Le Peuple</i>.
En aquests anys va fer costat Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA). A
començament dels anys cinquanta era tresorer del grup
«Les Amis de Sébastien
Faure» i vivia al número 29 del carrer Marcadet
del XVIII Districte de París.
En els seus últims anys visqué a Palaiseau (Illa
de França, França). Roméo
Tailler va morir el 5 de juliol de 1976 a Suresnes (Illa de
França, França).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/arnalbaron.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 740px;" alt="Necrològica de Gregorio Arnal Barón publicada en el periòdic tolosà "Espoir" del 6 de febrer de 1977" title="Necrològica de Gregorio Arnal Barón publicada en el periòdic tolosà "Espoir" del 6 de febrer de 1977" src="http://www.estelnegre.org/fotos/arnalbaron.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Gregorio Arnal Barón publicada en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span>
del 6 de febrer de 1977</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Gregorio Arnal
Barón:</span> El 12 de març de 1903 neix a
Azara (Osca, Aragó, Espanya)
l'anarcosindicalista Gregorio Arnal Barón. Sos pares es
deien Pedro Arnal i
Matilde Barón. Emigrà a Catalunya a la recerca de
feina, on treballà de ferrer
i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball
(CNT). Estava casat amb
Antonia Cereza, de Binaced (Osca, Aragó, Espanya), amb qui
tingué set infants.
Durant la Revolució, fou un dels responsables de la
col·lectivitat de Binaced i
la dirigí durant l'ofensiva estalinista contra les
col·lectivitats aragoneses.
També fou membre, amb Joaquim Feixas Costa i Artur Forner
Serra, del Comitè
Revolucionari de Casserres (Berguedà, Catalunya) i
d'Avià (Berguedà, Catalunya).
El febrer de 1939, quan el triomf franquista era un fet,
passà amb sa companya
i cinc infants a França. Durant un bombardeig de
l'aviació alemanya a Puigcerdà
(Cerdanya, Catalunya) una filla morí i els altres infants
resultaren greument ferits.
Després de la II Guerra Mundial s'establí a Ausat
(Llenguadoc, Occitània), on
treballà de ferrer en diverses obres de pantans i de mines i
milità en la
Federació Local de la CNT, de la qual va ser secretari un
temps. Patí dos
accidents de treball importants, en un dels quals va perdre un ull i en
l'altre
els cincs dits d'una mà. Malalt, Gregorio Arnal
Barón va morir el 15 d'abril de
1976 al seu domicili de Vic de Sòs (País de Foix,
Occitània) –algunes fonts
citen erròniament Ausat (Llenguadoc,
Occitània)– i va ser enterrat dos dies
després.</p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1203.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><o></o>Anarcoefemèrides2024-03-12T13:04:29Zefemerides[11/03] Atemptat de Ravachol - Atemptat a Llemotges - «Combate» - III Congrés Nacional Llibertari cubà - Duval - Lapique - Villanneau - Tabarroni - Barberis - Foz - Alcoceba - Laisant - Arcal - Vázquez Gómez - Torrens - Castoriadis - Gelabert - Alba - Accame - Dequet - Fernández Zapata - Merino - Lorulot - Grimal - Fernández González - Correas - Rojas - Berner - Manzano - Cercós - Albero - Lamela - Chirat - Conde - Ester
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139887
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[11/03] Atemptat de Ravachol - Atemptat a Llemotges -
«Combate» - III Congrés Nacional
Llibertari cubà - Duval - Lapique - Villanneau - Tabarroni -
Barberis - Foz - Alcoceba - Laisant - Arcal - Vázquez
Gómez - Torrens - Castoriadis - Gelabert - Alba - Accame -
Dequet - Fernández Zapata - Merino - Lorulot - Grimal -
Fernández González - Correas - Rojas - Berner -
Manzano - Cercós - Albero - Lamela - Chirat - Conde - Ester</title>
</head>
<body>
<div style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;"><big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides
de l'11 de març</big></big></big></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><img style="width: 334px; height: 525px;" alt="Efectes de l'atemptat de Ravachol" title="Efectes de l'atemptat de Ravachol" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ravacholsaintgermain.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Efectes de l'atemptat de
Ravachol</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Atemptat de
Ravachol:</span> L'11 de març de 1892 a
París (França) l'anarcoterrorista
François Claudius Koënigstein (<span style="font-style: italic;">Ravachol</span>), amb el
suport de
quatre companys, posa una bomba artesanal al domicili
–número 136 del bulevard
de Saint Germain– del president del Tribunal de
l'Audiència
Edmond Benoît,
qui es va fer malauradament famós per la seva ferocitat el
28 d'agost de 1891
durant el procés dels anarquistes de Clichy Henri Descamps,
Charles Dardare i
Louis Léveillé, acusats de disparar contra la
policia. L'explosió, que es
produí a les 8.12 hores, només va causar
commocions als habitants, però va
destruir part de l'immoble i els danys materials van ser molt
quantiosos,
estimats en 40.000 francs de l'època.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><o> </o>***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><o></o><small><a href="http://www.estelnegre.org/documents/atemptatllemotges/atemptatllemotges01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 649px;" alt="Postal sobre els efectes de l'atemptat a la gendarmeria de Llemotges" title="Postal sobre els efectes de l'atemptat a la gendarmeria de Llemotges" src="http://www.estelnegre.org/documents/atemptatllemotges/atemptatllemotges01.jpg" /></a></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Postal
sobre els efectes de l'atemptat a la gendarmeria de Llemotges</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Atemptat a
Llemotges:</span> L'11 de març de 1909, cap a les 2
hores de la matinada, una bomba
esclata davant la porta de la caserna de la gendarmeria situada entre
la plaça
des Carmes del barri i el carrer del Petit Tour de Llemotges
(Llemosí,
Occitània) causant importants danys materials, fins i tot
als edificis propers.
Els sis esglaons de pedra de l'escaleta d'accés havien
quedat reduïts a
engrunes, la porta arrabassada, el reixat llançat a terra,
els murs interiors
ferits per la metralla i tots els vidres de la zona polvoritzats. No hi
va
haver cap ferit. Aquella mateixa nit, un cartutx de dinamita sense
haver fet
explosió és descobert per un jove al carrer des
Sapeurs, al mur de darrere de
la caserna del 78 Regiment d'Infanteria; sembla que li va caure a
l'autor o
autors de l'atemptat. Aquesta feta és immediatament
atribuïda per diversos
periòdics als anarquistes que veien una resposta a la
circular que el president
del Consell Georges Clémenceau havia emès en
contra dels antimilitaristes. La
investigació determinà que la dinamita que es va
emprar en aquests atemptats
havia estar furtada la nit abans de les barraques de les pedreres
d'Isle, a
cinc quilòmetres de Llemotges; en aquest robatori se'n
portaren cinc cartutxos
de dinamita, nombrosos quilos de pólvora minadora, dos
metres de metxa i 39
francs. La investigació, però, no en
pogué facilitar la detenció dels
responsables. Des de la bomba que havia estat dipositada l'abril de
1905, quan
les importants vagues, davant la porta del domicili del director de
l'empresa
Haviland & Cia, no hi havia hagut cap altre atemptat a
Llemotges.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/combate.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 140px;" alt="Capçalera del primer número de "Combate"" title="Capçalera del primer número de "Combate"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/combate.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
del primer número de <span style="font-style: italic;">Combate</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Combate</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
L'11 de març de 1934 surt a Barcelona (Catalunya) el primer
número del periòdic
anarcosindicalista <i>Combate. Diario sindicalista
revolucionario. Òrgano de
los sindicalistas de la oposición en la CNT</i>.
Editat pels Sindicats
d'Oposició de la CNT, va ser creat per contrarestar i
oposar-se al periòdic <i>Solidaridad
Obrera</i>, però sense massa èxit. Tenia
previst aparèixer l'agost de 1933 a
València, però la seva publicació es
va anar ajornant i finalment sortí a
Barcelona. Trobem articles de Joan d'Agramunt, <i>Bonatesta</i>,
Ricard
Fornells, Tomás Llorca, Manuel Mascarell, Joan
Peiró, Pere Sagarra (<i>Anteo</i>),
N. Vivas, entre d'altres. Just aparèixer el primer
número va ser suspès pel
govern –juntament amb <i>Solidaridad</i> i <i>Adelante</i>
a causa de la
convocatòria de vaga general per al 13 de
març–
fins al 17 de març i només
publicà vuit números, l'últim el 23 de
març de 1934, denunciat pel fiscal de
guàrdia per la publicació d'un article
«excitant a la rebel·lió» i
segrestat
definitivament per la policia per ordre del jutge instructor del
sumari. <span style=""> </span><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/solidaridadgastronomica.jpg"><span lang="CA"></span></a><a target="_blank"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 208px;" alt=""Solidaridad Gastronómica", òrgan de l'ALC que fou prohibit el desembre de 1960 per la dictadura castrista" title=""Solidaridad Gastronómica", òrgan de l'ALC que fou prohibit el desembre de 1960 per la dictadura castrista" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/solidaridadgastronomica.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small><span style="font-style: italic;">Solidaridad
Gastronómica</span>, òrgan de l'ALC que fou
prohibit el desembre de 1960 per la dictadura castrista</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
III Congrés Nacional
Llibertari cubà:</span> Entre l'11 i el 12 de
març de 1950 té lloc a l'Havana (Cuba)
el III Congrés Nacional Llibertari organitzat per
l'Associació Llibertària de
Cuba (ALC) amb la intenció de reorganitzar el moviment
anarquista i d'orientar
l'obrerisme cubà cap a l'apoliticisme, la
revolució i el federalisme, sempre
lliure de les interferències dels polítics i dels
buròcrates, i fent costant la
central anarcosindicalista Confederació General del Treball
(CGT), com
alternativa a la progovernamental Confederació de
Treballadors de Cuba (CTC).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big> <o></o></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/clementduval/clementduval01.gif"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 450px;" alt="Retrat de Clément Duval aparegut en el periòdic parisenc "Le Voleur" del 3 de febrer de 1887" title="Retrat de Clément Duval aparegut en el periòdic parisenc "Le Voleur" del 3 de febrer de 1887" src="http://www.estelnegre.org/documents/clementduval/clementduval01.gif" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Retrat de Clément
Duval aparegut en el periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">Le Voleur</span> del 3 de
febrer de 1887</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Clément Duval:</span> L'11
de març –algunes fonts citen
erròniament el 12 de març– de 1850 neix
a Cérans-Foulletourte
(País del Loira, França) l'anarquista
il·legalista Clément Louis Duval, conegut
com <i style="">Le Père Duval</i>. Sos
pares es deien
Clément Duval, cafeter, i Magdeleine Duaire. Quan tenia 10
anys començà a
treballar de serraller. Ferit dues vegades durant la guerra de 1870,
fou
destituït del grau de caporal per indisciplina. Va ser membre
fundador, amb A.
Ritzerfeld, del grup anarquista «La Panthère des
Batignolles», creat la tardor
de 1882 al XVII Districte de París (França),
partidari de l'acció violenta i de
l'«expropiació
revolucionària». Detingut el 17 d'octubre de 1886,
a resultes
d'un robatori de joies i dargnet en una vil·la del carrer
Monceau de París el 5
d'octubre, va ferir amb un punyal l'agent Rossignol al crit
d'«En nom de la
llibertat!», mentre un dels policies el capturà
«en nom de la llei». Tancat a
la presó parisenca de Mazas, el 24 d'octubre de 1886 va
escriure al diari <i style="">Le
Révolté</i> una carta, que va ser
publicada el 12 de novembre, on justificava les seves accions. L'11 de
gener de
1887 va ser jutjat per l'Audiència del Sena i va ser
condemnat a mort l'endemà;
el febrer d'aquell any la pena li va ser commutada per la de treballs
forçosos
a perpetuïtat. La defensa havia editat 50.000 exemplars d'un
fulletó (<i>Le
Pillage de l'hôtel Monceau. L'anarchiste Duval devant ses
juges. Défense que
devait prononcer le compagnon Duval</i>) per crear una
opinió pública
favorable. Sota el número 21.551 va arribar a la Guaiana
Francesa el 24 d'abril
de 1887 a bord del vaixell <i style="">L'Orne</i>
provenint de Toló (Provença,
Occitània) i va ser enviat a la penitenciaria de
les Illes de la Salvació, Caiena, Guaiana Francesa); hi
restarà 14 anys
sobrevivint gràcies a la seva determinació
llibertària. Després de 18 intents
d'evasió, va ser confinat a Saint-Laurent-du-Maroni (Guaiana
Francesa). En 1890
es realitzaren diverses col·lectes amb la finalitat que sa
companya Louise
pogués reunir-se amb ell i l'estiu d'aquell any, a punt
d'embarcar-se a Le
Havre (Alta Normandia, França), renuncià en
l'últim moment i de bell nou a
París lliurà els 450 francs de la
recaptació al Cercle Anarquista
Internacional, diners que van ser lliurats a Paul Reclus amb la
finalitat de
comprar una premsa d'impressió. El 14 d'abril de 1901 va
aconseguir evadir-se
amb vuit companys i es va refugiar a Guyana i, gràcies a la
solidaritat dels
anarquistes francesos i italians de Nova York (Nova York, EUA), va ser
acollit
en aquesta ciutat en 1903, després de passar una temporada a
San Juan (Puerto
Rico). Va redactar unes memòries que van ser publicades en
1907 en fulletó en
el periòdic italià novaiorquès <i>Cronaca
Sovversiva</i>, traduïdes per Luigi
Galeani –algunes pàgines van ser publicades entre
octubre de 1926 i maig de
1931 a França en <i>L'En Dehors</i>–,
i que finalment van ser editades a Nova
York en 1929, sota el títol <i>Memoire autobiografiche</i>,
pels editors de <i>L'Adunata
dei Reffratari</i>. Quan es desencadenà el cas de la
«Banda Bonnot», defensà
aquesta anarquistes il·legalistes i criticà el
moviment anarquista que restà al
marge. A partir de 1929 va col·laborar en <i>La Revue
Anarchiste</i> de París.
Clément Duval va morir el 29 de març de 1935 al
barri de Brooklyn de Nova York
(Nova York, EUA). Marianne Enckell, responsable del Centre
Internacional de
Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) de Lausana (Vaud, Suïssa),
va recuperar una
part del manuscrit original en 1980, que el vell militant
anarcoindividualista
italià Raffaelle Schiavina (<i>Max Sartin</i>)
conservava, i el va editar en
1991 sota el títol <i>Moi, Clément Duval,
bagnard et anarchiste</i>.<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/clementduval/clementduval.html" target="_blank">Clément Duval
(1850-1935)</a><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/lapique.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 621px;" alt="Maurice Lapique en una postal de l'època [cartoliste.ficedl.info]" title="Maurice Lapique en una postal de l'època [cartoliste.ficedl.info]" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lapique.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Maurice
Lapique en una postal de l'època [cartoliste.ficedl.info]</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Maurice Lapique:</span>
L'11 de març de 1859 neix a Nancy (Lorena,
França) l'obrer sabater anarquista
Anselme Maurice Lapique. Sos pares es deien Josep Lapique, draper, i
Josephine Jouvency. Antic seguidor del general Georges
Boulanger,
esdevingué anarquista i, segons la policia, era
«molt perillós» i portava la
corresponsalia de diferents periòdics llibertaris. Separat
de la seva esposa,
vivia emparellat amb Marie Cognevant, antiga institutriu esdevinguda
modista
cosidora a màquina i que participava també en les
reunions anarquistes. Fou
responsable del Cercle «L'Essor Socialiste» fins a
la tardor de 1890, quan fou
reemplaçat per Eugène Humbert, fundador del grup
anarquista «Guerre aux
Préjugés» i del qual va ser membre ell
i sa companya. Posteriorment participà del
grup «Liberté», nou nom de l'anterior
grup, i durant la primavera de 1891 va
fer costat Eugène Humbert en la formació d'un nou
periòdic, <i style="">L'Indépendant</i>,
que començà a publicar-se
a partir del 14 de juliol de 1891. Estretament vigilat en 1892, va ser
considerat
per la policia com un element que podia «esdevenir
perillós». En 1894 residia
al número 7 del carrer del Tapis Vert i estava subscrit a <i style="">La Révolte</i>. A
començament dels anys noranta, venia pels carrers de
Nancy diverses publicacions revolucionàries i anticlericals,
entre elles <i style="">Les Corbeaux</i>, i va fer
una conferència a
la Universitat Popular d'aquesta ciutat. El març de 1898
participà en la
subscripció popular per a l'adquisició d'una
medalla per homenatjar l'escriptor
Émile Zola <span style=""> </span>i
desembre d'aquell any signà
una proclama, amb altres llibertaris, en suport del coronel
Marie-Georges
Picquart, en el marc del cas Dreyfus. El diumenge 26 d'abril de 1903 va
ser
detingut a l'interior de la catedral de Nancy després de
cridar «A bas la
calotte!» (Fora el capellanum!) en el moment de
l'elevació de l'hòstia; en
sortir de l'edifici religiós es produí un tumult
entre els seus seguidors i
diverses persones que criticaven aquesta acció anticlerical
que donà a la
detenció de la costurera Anne-Félice Gaulin i del
sastre François Krier, ambdós
contraris a Lapique. El 7 de maig de 1903 va ser jutjat al Tribunal
Correccional de Nancy i condemnat a 16 francs de multa, la pena
mínima, per
«interrupció del culte
religiós»; Gaulin també va ser
condemnada a la mateixa
multa i Krier absolt. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/villanneau.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 629px;" alt="Foto policíaca d'Henri Villanneau (2 de juliol de 1894)" title="Foto policíaca d'Henri Villanneau (2 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/villanneau.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca d'Henri Villanneau (2 de juliol de 1894)</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Henri Villanneau:</span>
L'11 de març de 1859 neix a Poitiers (Poitou-Charentes,
França) l'anarquista
Henri Fernand Villanneau, conegut com <i>Belhomme</i>. Sos
pares es deien
Pierre Alfred Villanneau, barber i després empleat, i Marie
Louise Radegonde
Philomène Lagrange. El 2 de juny de 1881 es casà
al VII Districte de París
(França) amb l'empleada de telègrafs, i
després representant comercial, Adélaïde
Jeanne Marcenac. En aquesta època treballava d'empleat
d'assegurances i vivia
amb l'àvia materna, Thérèse Benon, al
número 49 de l'avinguda de La Bourdonnaye
de París. El 7 de juny de 1889 va ser detingut davant la
Cambra de Notaris, a
la plaça Châtelet de París, armat amb
un revòlver en actitud sospitosa. En
aquesta època treballava de passant de notari i vivia al
número 5 del carrer de
la Tombe-Issoire; interrogat pel comissari Véron de la
comissaria de policia de
les Halles, confessà que tenia intenció
d'assassinar el notari Révillon, secretari
de la Cambra de Notaris, perquè aquest havia parlat malament
d'ell al seu patró
i aquest l'havia acomiadat de la feina. El 19 de febrer de 1892 es
divorcià al
III Tribunal Civil del Sena de sa companya Marcenac i en aquesta
època vivia al
número 24 del carrer Frileuse de Gentilly (Illa de
França, França). L'abril de
1892 va ser condemnat pel Tribunal Correccional a 100 francs de multa
per «amenaces
de mort i possessió d'arma prohibida»
després d'haver intentat assassinar l'hostatgera
de la seva excompanya, al número 120 bis del carrer Ginous,
després que aquesta
es negués a la donar-li la correspondència de
Marcenac. Malalt i sense feina,
el 7 de novembre de 1893 va ser condemnat pel Tribunal Correccional del
Sena a
un mes de presó després de ser denunciat pel
notari parisenc Georges Chevillard
per «xantatge». El 2 de juliol de 1894 va ser
fitxat com a «anarquista» en el
registre antropomètric del laboratori policíac
parisenc d'Alphonse Bertillon.
El seu últim domicili va ser al número 74 del
carrer de l'Ouest de París i
tornava a viure amb Adélaïde Marcenac. Henri
Villanneau va morir el 8 de març
de 1901 a l'Hospital Necker del XV Districte de París
(França) i va ser
enterrat tres dies després al cementiri de Bagneaux (Illa de
França, França).<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/tabarroni/tabarroni02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 641px;" alt="Foto policíaca de Virginia Tabarroni (1928)" title="Foto policíaca de Virginia Tabarroni (1928)" src="http://www.estelnegre.org/documents/tabarroni/tabarroni02.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Virginia Tabarroni (1928)</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Virginia
Tabarroni:</span> L'11 de març de 1888 neix a
Malabergo (Bolònia, Emília-Romanya,
Itàlia) la tipògrafa anarquista Virginia
Tabarroni, coneguda com <i style="">Danda</i>. Sos
pares es deien Luigi
Tabarroni i Rosa Falchieri. El febrer de 1907 portà
l'estendard de la Federació
Anarquista de Bolonya en els funerals del poeta anarquista
Giosuè Carducci. Vivia
a casa del seu cunyat, l'anarquista Mammolo Zamboni, que segons la
policia era
el seu amant, i treballava a la seva impremta. El 31 d'octubre de 1926
son
nebot Anteo Zamboni, de 15 anys d'edat, va ser acusat d'atemptar a
Bolonya
contra la vida de Benito Mussolini. Aquella mateixa nit, va ser
detinguda,
juntament amb sa germana Viola Tabarroni i els seus nebots Assunto i
Ludovico
Zamboni, sota l'acusació de complicitat amb l'intent de
magnicidi. Després de
gairebé dos anys de presó i d'una llarga i
contradictòria instrucció judicial,
va ser jutjada entre el 5 i el 7 de setembre de 1928 per un Tribunal
Especial
per la Defensa de l'Estat, presidit pel jutge militar Cristini, i
l'endemà, 8 de
setembre de 1928, condemnada, juntament amb son cunyat, a 30 anys de
presó,
prohibició perpètua per exercir
càrrecs públics i tres anys de
vigilància, per
complicitat amb el fallit atemptat atribuït a son nebot.
Després de la
duríssima presó de Trani (Pulla,
Itàlia), va ser reclosa a la de Perusa
(Umbría, Itàlia) i el 23 de desembre de 1932, un
mes després que Mammolo
Zamboni, va ser alliberada mitjançant un decret de
gràcia reial, gràcies a la
intervenció del jove advocat socialista Roberto Vighi, que
va demostrar les
incongruències del procés. Virginia Tabarroni va
morir el 12 de desembre –algunes
fonts citen el 29 de desembre– de 1977 a Bolonya
(Emília-Romanya, Itàlia). La
tragèdia d'aquesta família va ser el tema d'una
pel·lícula televisiva que, sota
el títol <i style="">Gli ultimi tre giorni</i>,
va
ser estrenada en 1978 per Gianfranco Mingozzi. <o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/tabarroni/tabarroni.html" target="_blank">Virginia Tabarroni
(1888-1977)</a><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/barberis.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 560px;" alt="Giovanni Barberis" title="Giovanni Barberis" src="http://www.estelnegre.org/fotos/barberis.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Giovanni
Barberis</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Giovanni
Barberis:</span> L'11 de març de 1896 neix a Cossila
San Giovanni (Biella, Piemont,
Itàlia) l'anarquista Giovanni Barberis, també
conegut com <i style="">José Gómez</i>.
Sos pares es deien Felice Barberis i Domenica Tondella.
Mecànic de professió, s'establí a
Torí (Piemont, Itàlia). En 1919 va ser ferit
per un escamot feixista a Torí i fou portat a un hospital
del qual fugí per por
a ser assassinat. En 1921 passà clandestinament a
França i cap al 1931
s'establí a Barcelona (Catalunya) sota el nom de <i style="">José Gómez</i>, on
treballà de camioner. Quant l'aixecament feixista de
juliol de 1936, transformà el seu camió en un <i style="">tiznao</i>
(automòbil blindat) i marxà cap al front, a
Bicién
(Osca,
Aragó, Espanya), on s'enrolà en la
Secció Italiana
de la «Columna Ascaso». Durant
l'ofensiva sobre Osca, 1 de setembre de 1936 va ser greument ferit a
Almudébar
(Osca, Aragó, Espanya) quan el seu camió
s'incendià després de rebre una granada. Giovanni
Barberis va morir l'endemà, 2 de setembre de 1936, en un
hospital de
Lleida (Segrià, Catalunya). Tres companys seus que anaven al
camió, Guido Bruna,
Giuseppe Gabbani i Amedeo Gianotti, que finalment morirà a
causa
de les
ferides, també resultaren greument cremats.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 477px; height: 813px;" alt="Aportació solidària de Miguel Foz Bel apareguda en "Solidaridad Obrera" de l'exili del 3 de desembre de 1959" title="Aportació solidària de Miguel Foz Bel apareguda en "Solidaridad Obrera" de l'exili del 3 de desembre de 1959" src="http://www.estelnegre.org/fotos/foz.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Aportació
solidària de Miguel Foz Bel apareguda en <span style="font-style: italic;">Solidaridad Obrera</span>
de l'exili del 3 de desembre de 1959</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Miguel Foz Bel:</span>
L'11 de març de 1898 neix a Beseit
(Matarranya,
Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Miguel Foz Bel –el
primer llinatge citat
erròniament de diverses maneres (<span style="font-style: italic;">Fol</span>, <span style="font-style: italic;">Foix</span>, <span style="font-style: italic;">Fox</span>, etc.).
Militant, amb son germà
Joaquín Foz Bel, de la
Confederació Nacional del
Treball (CNT) de la
comarcal de Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent), es
mostrà força actiu
en les lluites socials i laborals contra la dictadura de Primo de
Rivera,
especialment durant la construcció del pantà del
riu de Pena. Durant la II
República espanyola destacà en la forta
Federació Local de Vall-de-roures de la
CNT. En 1931 presidí un míting amb
José Dalmau Canals, Miguel Benito Abella i
altres. Participà en l'aixecament llibertari
aragonès del 8 de desembre de
1933 a la zona de Vall-de-roures. Quan l'aixecament feixista de juliol
de 1936 formà part del Comitè Revolucionari i
four regidor municipal.
Durant la guerra civil fou milicià i lluità
a la batalla de Villalba de
los Arcos; més tard formà part de la
col·lectivitat agrària local que l'estiu
de 1937 va ser destruïda per les tropes comunistes d'Enrique
Líster Forján. Amb el
triomf franquista creuà els Pirineus i va ser internat a
diversos camps de
concentració. En 1940 sa companya Pilar Gil fou repatriada a
l'Espanya franquista
pel govern feixista de Vichy. Després de viure amagada a
Barcelona (Catalunya),
aconseguí, no sense dificultats, a finals de 1947 passar a
França amb son fill
José que havia desertat de l'exèrcit franquista
al Marroc
–José Foz Gil (<i style="">Tario</i>),
arribà a ser secretari de la Federació Local de
Ganges,
però morí sobtadament en 1956 amb 32 anys.
Després de la II Guerra Mundial
milità amb sa companya en la Federació Local de
la CNT de Ganges (Llenguadoc,
Occitània) i en la comarcal de Vall-de-roures en l'exili.
Durant els
anys seixanta fou secretari de la Federació Local de Beseit
en l'exili.
Poeta aficionat,
col·laborà en la premsa confederal (<i style="">Le
Combat Syndicaliste</i>, <i style="">Espoir</i>,
etc.). Miguel Foz Bel va morir el 24 de
juliol –algunes fonts citen
erròniament el 27 de juliol– de 1982 a la
Clínica Beau-Soleil de
Montpeller (Llenguadoc,
Occitània). Sa companya Pilar Gil, que havia nascut en 1903
a Beseit,
morí el 9 d'agost de 1973 a Montpeller. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 588px; height: 268px;" alt="Notícia professional de Constantina Alcoceba Chicharro publicada en el diari de Sòria "El Avisador Numantino" del 23 d'agost de 1930" title="Notícia professional de Constantina Alcoceba Chicharro publicada en el diari de Sòria "El Avisador Numantino" del 23 d'agost de 1930" src="http://www.estelnegre.org/fotos/alcoceba.jpg" /></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><small>Notícia
professional de Constantina Alcoceba Chicharro publicada en el diari de
Sòria <span style="font-style: italic;">El
Avisador Numantino</span> del 23 d'agost de 1930</small></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Constantina
Alcoceba Chicharro:</span> L'11 de març de 1899 neix a
Vildé (Sòria, Castella,
Espanya) la comare i militant anarcosindicalista Constantina Alcoceba
Chicharro. Filla d'una família de llauradors humils, quan
era molt jove es
traslladà a la ciutat de Sòria per a fer de
minyona i així poder estudiar. Seguí
cursos en la Facultat de Medicina de Madrid (Espanya) i en les
clíniques dels
doctors Recasens i Varela. En 1930, un anys abans d'obtenir la
plaça, el
Col·legi de Practicants la va reconèixer com a
Sòcia d'Honor. Fou la llevadora
municipal de Sòria, adscrita a la Beneficència
Municipal, des del 6 de juny de
1931, on destacà per la seva feina humanitària i
el seu caràcter bondadós. El 4
de novembre de 1931 es va casar amb Matías
Fernández Orte, ebenista de
professió i militant de la Confederació Nacional
del Treball (CNT), amb qui no
va tenir fills. Durant l'etapa republicana
col·laborà en l'Ateneu de Divulgació
Social (ADS), centre cultural d'orientació
llibertària, on participà en les
sessions literàries amb el metge anarquista Arminio Guajardo
Morandeira,
afusellat l'estiu de 1936; també
col·laborà, sota el pseudònim <i style="">Luna</i>, en el periòdic <i style="">Trabajo</i> de Sòria. Relacionada
amb el
metge anarquista Isaac Puente Amestoy, fou la militant més
destacada de la CNT
de Sòria, desenvolupant tasques de responsabilitat
orgànica en la Federació
Comarcal. Bona oradora, durant la primavera i estiu de 1936
participà en actes
de propaganda anarcosindicalista en diverses poblacions de
Sòria (Casarejos,
Cabrejas del Pinar, etc.). El 20 d'agost de 1936 va ser detinguda a
Sòria i portada
a la presó. Encara que el seu certificat de
defunció consta que Constantina
Alcoceba Chicharro va morir el 18 de novembre de 1936 a causa d'una
malaltia a
l'Hospital Provincial de Sòria (Castella, Espanya), diverses
fonts afirmen que
va ser assassinada a la presó, probablement aquell mateix
agost de 1936. Son
marit, empresonat a El Burgo de Osma (Sòria, Castella,
Espanya), no pogué
assistir a l'enterrament i les seves restes mortals passaren a la tomba
familiar. En la sessió extraordinària del 29
d'agost de 1936 de l'Ajuntament de
Sòria se li va obrir expedient de destitució
juntament amb altres empleats
municipals; poc després, en la sessió del 21 de
setembre de 1936, s'acordà per
unanimitat la seva destitució i absoluta
separació del servei com a comare de
la Beneficència Municipal declarant vacant el seu lloc de
feina. Actualment
existeix un Ateneu Llibertari a Sòria que porta el seu nom.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/laisantmaurice/laisantmaurice01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 812px;" alt="Maurice Laisant venent "Le Libertaire" en una manifestació antinuclear (30 de juny de 1991)" title="Maurice Laisant venent "Le Libertaire" en una manifestació antinuclear (30 de juny de 1991)" src="http://www.estelnegre.org/documents/laisantmaurice/laisantmaurice01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Maurice
Laisant venent <span style="font-style: italic;">Le
Libertaire</span> en una manifestació antinuclear (30
de juny de 1991)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Maurice
Laisant:</span> L'11 de març de 1909 neix al XVI
Districte de
París (França)
l'escriptor anarquista i antimilitarista Maurice Laisant,
també conegut com <i style="">Hemel</i>.
Nét de Charles-Ange Laisant, fill
d'Albert Laisant i de Marie Jeanne Charton i germà de
Charles
Laisant, tots destacats
llibertaris. Carter
primer i representant de comerç després,
militarà activament en les
organitzacions pacifistes i s'adherirà en 1935 en la
Unió de Joventuts
Pacifistes Franceses (UJPF). En juny de 1936 és nomenat
secretari provisional
de la secció francesa de la Internacional de Joventuts
Pacifistes i el desembre
dirigeix amb son germà Charles el Centre de Defensa dels
Objectors de
Consciència. L'11 de desembre de 1937 es casà a
Brest
(Bretanya) amb Renée Louise Marie Martin, de qui es va
divorciar
el 5 de febrer de 1947. A partir de 1939 comença a
col·laborar en <i>Le Libertaire</i>,
periòdic de la Unió Anarquista.
Després de l'Alliberament, presideix una reunió
preparatòria organitzada per la Unió Anarquista a
París (18 de febrer de 1945)
i pren part en les tasques organitzatives (6 i 7 d'octubre) del
congrés que
donarà lloc a la nova organització
llibertària, la Federació Anarquista
Francesa (FAF). En 1955 va esdevenir secretari adjunt de les Forces
Lliures de
la Pau. El 26 de gener de 1955 va ser condemnat per la 17 Sala
Correccional a
una multa de 12.000 francs per haver signat, sota el
pseudònim d'<i style="">Hemel</i>, un
cartell contra una possible
mobilització general, convocant la població a una
reunió al centre
administratiu d'Asnières. Laisant va rebre el suport de
molts intel·lectuals
entre ells el seu amic Albert Camus. La seva influència en
el si del moviment
llibertari troba el seu apogeu després de l'<i>afer
Fontenis</i>, en 1953, i el
desmantellament de la FAF. Juntament amb Joyeux i Fayolle crearan de
bell nou
la Federació Anarquista (FA). En el congrés de
Vichy de maig de 1956 serà
designat com a membre del comitè de redacció de <i>Le
Monde Libertaire</i>,
l'òrgan de premsa de l'FA; i a Nantes, el juny de 1957,
serà nomenat secretari
general de l'FA, càrrec que abandonarà el 1975.
Rebutjant l'evolució cap a una
organització més estructurada i
l'adopció de la noció de classe social en el
pacte associatiu, Maurice Laisant va tallar amb la Federació
Anarquista. En
1977 és un dels principals fundadors de la Unió
dels Anarquistes i del periòdic
mensual <i>Le Libertaire</i>, creats pels militants que
havien deixat l'FA. Entre
les seves obres podem destacar <i style="">Flammes</i><span style="font-weight: normal;"> (1967), <i style="">La
pilule ou la bombe</i> (1976), <i style="">Stephen
Mac Say, l’éducateur, l’humaniste,
l’ami des bêtes</i> (1978), <i style="">Si
tu veux la paix, prépare la paix:
conférence tenue à Valence le 11 mai 1984</i></span><span lang="CA"> </span><i style=""><span style="font-weight: normal;" lang="CA">, sous
l'égide de l'Union
Pacifiste</span></i><span style="font-weight: normal;" lang="CA"> (1986), <i style="">Regard
sur le mouvement libertaire (1938-1972)</i> (1995,
pòstuma), etc. </span><span style="font-weight: normal;" lang="CA">El seu
últim domicili va ser a Asnières (Illa de
França, França). </span><span style="font-weight: normal;" lang="CA"></span><span style="font-weight: normal;" lang="CA">Maurice
Laisant</span> va morir el 29 de setembre de 1991 al XV Districte
de París (França).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/arcalpalacioantonio.png"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 418px;" alt="Antonio Arcal Palacio" title="Antonio Arcal Palacio" src="http://www.estelnegre.org/fotos/arcalpalacioantonio.png" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Antonio
Arcal Palacio</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Antonio Arcal
Palacio:</span> L'11 de març de 1917 neix a Bujaraloz
(Saragossa, Aragó, Espanya)
l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Arcal Palacio. Era fill de
Paulino
Arcal i de Balbina Palacio, i tingué un germà,
Leonardo Arcal Palacio, que
també va ser militant llibertari. Va ser un dels
organitzadors de les Joventuts
Llibertàries de Bujaraloz i de Villamayor de
Gállego (Saragossa, Aragó,
Espanya), on vivia i treballava de barber. Participà
activament en l'aixecament
revolucionari de 1934, fet pel qual va ser amenaçat de mort
i hagué de fugir de
la seva població. Entre l'1 i el 10 de maig de 1936
assistí al IV Congrés de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) a Saragossa. Quan el
cop militar de
juliol de 1936 sembla que va ser capturat pels feixistes i assassinat.
Cal no
confondre'l amb Antonio Arcal Giménez, també de
Bujaraloz, que aconseguí passar
a França al final de la guerra.<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/vazquezgomez.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 688px;" alt="Manuel Vázquez Gómez" title="Manuel Vázquez Gómez" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vazquezgomez.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Manuel
Vázquez Gómez</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Manuel Vázquez
Gómez:</span> L'11 de març de 1917 neix a A
Angustia (Betanzos, la Corunya, Galícia)
el jornaler anarcosindicalista Manuel Vázquez
Gómez. Sos pares es deien José
Vázquez Fernández, llaurador nascut a Aranga, i
Antonia Gómez Gándara, de
Betanzos. Militant de la Confederació Nacional del Treball
(CNT), va ser
detingut el 22 de setembre de 1936 a Betanzos pels feixistes i
«passejat» el
mateix dia a Osedo (Sada, la Corunya, Galícia). No se sap on
és enterrat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 400px; height: 537px;" alt="Guillem Torrens Sastre" title="Guillem Torrens Sastre" src="http://www.estelnegre.org/documents/torrenssastre/torrenssastre01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Guillem
Torrens Sastre<o></o></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Guillem Torrens
Sastre:</span> L'11 de
març de 1918
neix a Palma (Mallorca, Illes Balears)
l'anarcosindicalista Guillem Torrens Sastre. Sos pares es deien Guillem
Torrens
Tomàs,
paleta, i Joana Aina Sastre Bonet. Militant de la
Confederació Nacional del
Treball (CNT), sembla que a Girona (Gironès, Catalunya), el
febrer de 1939, quan
el triomf franquista era un fet, passà a França i
va ser internat en diversos
camps de concentració. Quan esclatà la II Guerra
Mundial, va ser enrolat en una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) al servei de
l'Exèrcit francès.
Duran la primavera de 1940 va caure presoner dels alemanys i va ser
enviat a
l'Stalag XVII-A. El 4 d'abril de 1941 va ser deportat al camp de
concentració
de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria). El maig de
1945, amb l'alliberament del
camp per part de les tropes aliades, va ser repatriat a
França. Fou membre de
la Federació Espanyola de Deportats i Internats
Polítics (FEDIP). Visqué a Rosny-sous-Bois
(Illa de França, França). Sa companya fou Marie
Marguerite Rougerie. Guillem
Torrens Sastre va morir el 31 de juliol de 1987 a l'Hospital
Manhès de Fleury-Mérogis
(Illa de França, França) –algunes fonts
citen erròniament Rosny-sous-Bois– i va
ser enterrat a Castelló d'Empúries (Alt
Empordà, Catalunya). El 16 desembre de 2018
l'artista Gunter Demnig va col·locar a la plaça
de la Pescateria de Palma una pedra
«Stolperstein» en el seu record.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/torrenssastre/torrenssastre.html" target="_blank">Guillem Torrens
Sastre (1918-1987)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/documents/castoriadis/castoriadis01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 400px;" alt="Cornelius Castoriadis fotografiat per Martine Franck a París" title="Cornelius Castoriadis fotografiat per Martine Franck a París" src="http://www.estelnegre.org/documents/castoriadis/castoriadis01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cornelius
Castoriadis fotografiat per Martine Franck a París</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Cornelius
Castoriadis:</span> L'11 de març de 1922 neix a
Istanbul
(Turquia) –el certificat de defunció
cita Atenes (Grècia)– el
filòsof i psicoanalista Cornelius
Castoriadis (<i>Corneille</i>, pels amics). Sos pares es
deien César Castoriadis i Sophie Papachela. Es va criar a
Atenes (Grècia), d'on va ser
membre de les joventuts comunistes gregues amb 14 anys i va participar
en la
resistència durant la Segona Guerra Mundial. En 1945 es
trasllada a París, on
es va llicenciar en Dret i Econòmiques en la Sorbona. Va
exercir d'economista
en l'Organització de Cooperació i del
Desenvolupament Econòmics (OCDE) entre
1948 i 1970. Dissident de la IV Internacional, funda en 1949, Claude
Lefort, el
moviment «Socialisme o Barbàrie» i de la
revista trimestral del mateix nom fins
la seva dissolució en 1966 (la revista editarà el
seu darrer número la
primavera de l'any següent). A partir de 1964 es va fer membre
de l'Escola
Freudiana de París (EFP), fundada per Jacques Lacan, amb qui
va començar a
tenir desavinences en 1967. En 1968 Castoriadis es casa amb Piera
Aulagnier. En
1969 abandona l'EFP i participa en la creació de l'anomenat
Quart Grup. També
va participar en la creació de la revista <i>Libre</i>
en 1970 amb Lefort,
Abensour, Gouchet i Clastres. A finals dels anys setanta escriu en <i>Topique</i>
i va criticar el pensament estructuralista en general (Foucault,
Barthes,
Althusser, Deleuze, Guattari). En 1980, Castoriadis és
nomenat director
d'estudis de l'Escola d'Alts Estudis de Ciències Socials.
Precursor
intel·lectual de Maig del 68
–influència
reconeguda per Cohn-Bendit mateix,
qui en 1981 signaria el llibre <i>De l'ecologie a l'autonomie</i>–,
va trencar
amb el trotskisme, el leninisme i el marxisme, per reivindicar
l'«autoinstitució permanent de la
societat», una idea personal del pensament
llibertari. Va ser el pioner de la condemna de tota
burocràcia (tant als móns
capitalista com comunista) i va reivindicar un règim
vertaderament democràtic
on cadascú participi en la instauració de les
lleis que regeixen la seva vida,
és a dir, la democràcia directa. La seva forma de
veure el món va ser
enciclopedista, cosmopolita i poliglota. Ha creat una escola
intel·lectual de
fervents seguidors que van des de dissidents marxistes a llibertaris,
passant
per ecologistes, sense oblidar els psicoanalistes freudians. Estava
casat amb Zoé Christophides. <span style="font-weight: normal;">Cornelius Castoriadis</span>
va morir el 26
de desembre de 1997 a l'Hospital Laënec de París
(França) durant el
postoperatori d'una intervenció
quirúrgica de cor. Entre els seus llibres podem destacar: <i>La
Société
bureaucratique</i> (1973), <i>L'Expérience
du mouvement ouvrier</i> (1974), <i>L'institution
imaginaire de la société</i>
(1975), <i>Les Carrefours du labyrinthe</i> (1978), <i>Le
Contenu du socialisme</i>
(1979), <i>Capitalisme moderne et révolution</i>
(1979), <i>Devant la guerre</i>
(1981-1983), <i>Domaines de l'homme</i> (Les carrefours du
labyrinthe II) (1986),
<i>Le Monde morcelé</i> (Les carrefours du
labyrinthe III) (1990), <i>La Montée
de l'insignifiance</i> (Les carrefours du labyrinthe IV) (1996), <i>Fait
et à
faire</i> (Les carrefours du labyrinthe V) (1997), <i>Figures
du pensable</i>
(Les carrefours du labyrinthe VI) (1998), <i>Sur</i> Le
Politique <i>de Platon</i>
(1999), <i>Sujet et vérité dans le monde
social-historique, Séminaires
1986-1987, La création humaine 1</i> (2002), <i>Ce
qui fait la Grèce, 1.
D'Homère à Héraclite, La
création humaine 2</i> (2004), <i>Une
société à la
dérive, entretiens et débats 1974-1997</i>
(2005), <i>Fenêtre sur le chaos</i>
(2007).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 389px; height: 581px;" alt="Libertario Gelabert Mayol" title="Libertario Gelabert Mayol" src="http://www.estelnegre.org/documents/libertariogelabert/libertariogelabert03.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Libertario
Gelabert Mayol</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Libertario
Gelabert Mayol:</span> L'11 de març de 1933 neix a
Palma
(Mallorca, Illes Balears)
l'anarquista Libertario Gelabert Mayol, conegut com <i style="">Tàrio</i>.
Son pare, Joan Gelabert Vallori (<i style="">Pinyol</i>),
va ser un obrer del vidre de Casa Llofriu del barri de
Santa Catalina de Palma i un destacat militant del Sindicat del Vidre
de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la
Federació Anarquista Ibèrica
(FAI); sa mare es deia Maria del Carme Mayol Cerdà i era
profundament catòlica.
Tingué tres germans: Antoni, Aurora i Galileo. Quan el cop
militar feixista de
juliol de 1936, son pare aconseguí fugir a Barcelona
(Catalunya) via Cabrera.
Després de la Guerra Civil, son pare va ser detingut i
empresonat a Maó
(Menorca, Illes Balears), on restà fins a 1943. En aquesta
època, les
autoritats franquistes el van obligar a canviar-se el nom pel de <i style="">Juan</i> i son germà Galileu pel
de <i style="">Jaime</i>. De jove, amb son
germà Antoni,
ajudà son pare en la distribució de propaganda i
premsa llibertàries
clandestines, qui va ser detingut i empresonat en diverses ocasions.
Quan tenia
14 anys abandonà els estudis per ajudar sa
família i es posà a fer feina en un
taller de fusteria regentat per un antic militant de les Joventuts
Llibertàries. Després treballà en
diferents feines, sobre tot en l'artesania en
fusta. Després de la mort del dictador Francisco Franco
participà en la
reorganització de la CNT a l'illa i fou membre de
l'associació per a la recuperació
de la memòria històrica
«Memòria de Mallorca», fent
conferències pels instituts
d'ensenyament de l'illa. En 2009 ell i son germà Galileo
recuperaren
oficialment els seus noms originaris. Libertario Gelabert Mayol va
morir a
conseqüència d'un càncer el 8 d'abril de
2011 al seu domicili de Palma (Mallorca, Illes
Balears). Deixà inèdites unes memòries.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/libertariogelabert/libertariogelabert.html" target="_blank">Libertario Gelabert Mayol (1933-2011)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/gelabert/gelabert.html" target="_blank">Joan Gelabert
Vallori (1899-1950)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/albasebastiao/albasebastiao01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 501px;" alt="Sebastião Alba" title="Sebastião Alba" src="http://www.estelnegre.org/documents/albasebastiao/albasebastiao01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Sebastião
Alba</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Sebastião Alba:</span> L'11
de març de 1940 neix a Cividade (Braga, Nord, Portugal)
escriptor i poeta llibertari
Dinis Albano Carneiro Gonçalves, conegut com <i style="">Sebastião
Alba</i>. Sos pares es deien Albano Moaz dos Santos
Gonçalves,
mestre, i Adelaide Sebastiana Peixoto de Oliveira Carneiro,
domèstica. Després
de viure de petit amb sa família a Torre de Dona Chama
(Mirandela, Nord,
Portugal), en 1949 s'instal·là amb pares i
germans a Tete (Tete, Moçambic, Àfrica
Oriental Portuguesa; actualment Moçambic). A finals de la
dècada dels cinquanta
s'instal·là a Quelimane (Zambezia,
Moçambic). Al país africà
estudià periodisme,
va fer classes a diverses escoles i es relacionà amb la
intel·lectualitat local.
En 1965 va publicar <i style="">Poesies</i>, obra
inspirada en la seva pròpia biografia. De
formació marxista-leninista, acabà
acostant-se al pensament llibertari. Considerat desertor per
l'exèrcit portuguès,
va ser empresonat dos anys i mig en aïllament, sense judici i
sota tortura. Posteriorment
es relacionà amb el Frente de
Libertação de Moçambique (FRELiMO,
Front
d'Alliberament de Moçambic), fet pel qual va ser detingut.
Casat amb una
moçambiquesa, quan Moçambic aconseguí
la independència en 1975 es naturalitzà
d'aquest país i fins i tot va assumir càrrecs
polítics amb el nou règim. En
1983, desencantat per la situació política
moçambiquesa, retornà a Portugal amb
sa companya i ses dues filles, residint en diverses poblacions (Braga,
Torre de
Dona Chama, Miratejo, Lisboa, etc.). En 1997 va ser guardonat amb el
«Gran
Premi de Literatura Domingos da Silva Teixeira»). Entre les
seves obres podem
citar <i>O ritmo do presságio</i><span style="">
(1974 i 1981), <i>A noite dividida</i> (1982 i 1996), <i>Uma
pedra ao lado da evidência</i>
(2000), <i>Albas</i> (2003, pòstum) i <i>Ventos
de minha alma</i> (2008,
pòstum). </span>Problemes personals de tota casta
(divorci dels pares, mort
dels pares, son divorci, etc.), el decantaren per tabac i la beguda
sense fre.
Després de diverses temptatives de
desintoxicació, va caure en la marginalitat,
passant per presons i hospitals psiquiàtrics, fins acabar
vivint i dormint als
carrers de Braga. Sebastião Alba va morir el 14 d'octubre de
2000 a Braga (Nord,
Portugal), atropellat en una carretera per un conductor que
fugí; el seu cos
trigà tres dies a ser reconegut i va ser enterrat al
cementiri de Torre de Dona
Chama, d'on eren sos pares.</span></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1103.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-11T12:23:20Zefemerides[10/03] «Le Bulletin de "La Ruche"» - IV Congrés de l'USI - Atemptat contra Seguí i Comas - Conferència de Goldman - Repressió Bulgària - «Dag van de Anarchie» - Bahonneau - Frasson - Soufflet - Cazal - Citoler - Seidenari - Bernal - Cunard - Moscatelli - Peruzzi - Gilabert - Francisco Cáceres - Sansovini - Mahler - Seguí - Salamero - Zubiarraín - Guerra - Thériez - Checa - Montoya - Barba - Fedeli - Ascaso - Mac say - Pujalte - Pérez Segura - Vierge - Wafner - Estruch - Viñas - Arroyo - Grelaud
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139884
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[10/03] «Le Bulletin de "La Ruche"»
- IV Congrés de l'USI - Atemptat contra Seguí i
Comas - Conferència de Goldman - Repressió
Bulgària - «Dag van de Anarchie» -
Bahonneau - Frasson - Soufflet - Cazal - Citoler - Seidenari - Bernal -
Cunard - Moscatelli - Peruzzi - Gilabert - Francisco Cáceres
- Sansovini - Mahler - Seguí - Salamero -
Zubiarraín - Guerra - Thériez - Checa - Montoya -
Barba - Fedeli - Ascaso - Mac say - Pujalte - Pérez Segura -
Vierge - Wafner - Estruch - Viñas - Arroyo - Grelaud</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides
del 10 de març</big><o></o></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lebulletindelaruche.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 276px;" alt="Capçalera de "Le Bulletin de 'La Ruche'"" title="Capçalera de "Le Bulletin de 'La Ruche'"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lebulletindelaruche.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Capçalera
de </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">Le Bulletin
de 'La Ruche'</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;"><span style="">Le
Bulletin de «La Ruche»</span></i><span style="font-weight: bold;">:</span>
El 10 de març de 1914 la impremta de la colònia
llibertària «La Ruche»
(Rambouillet, Illa de França, França) edita el
primer número de
<span style="font-style: italic;">Le</span> <i>Bulletin
de «La Ruche»</i>. Abans, entre 1906 i 1908,
s'havia editat un butlletí anual
semblant a aquest sobre l'obra solidària i
d'educació llibertària que feia «La
Ruche» i del qual en van sortir tres números. El
butlletí que Sébastien Faure
publicarà en 1914 serà bimensual i
durarà fins al 25 de juliol de 1914, data de
la declaració de guerra, editant-ne 10 números.
Hi col·laboraran intel·lectuals
llibertaris interessats en l'acció educativa com Casimir
Albenque, Charles
Brandt, Eugénie Trébuquet (<span style="font-style: italic;">Eugénie Casteu</span>),
Léon Clément,
Henri Einfalt, Dr. Fernand Élosu,
Marcello Fabri, Sébastien Faure, André Girard,
Urbain Gohier, Georges Houlle,
C. A. Laisant, Maurice Lecoq, Jean Marestan, Dr. Alfred Mignon, Dr.
Georges
Petit, Léon Rouget, Eugénie Trebuquet, Madeleine
Vernet, Marcel Voisin, Georges
Yvetot, entre d'altres. El butlletí consistia en la
crònica pedagògica de la
colònia escrita pels mestres i notes sobre higiene escolar,
medicina i
neomaltusianisme redactades pels doctors Mignon i Élosu.
També va publicar en
cada número la lletra i la música d'una
cançó de diversos autors (Sébastien
Faure, M. Vernet, Louis Demeure, L. V. Dupre, Maurice Bouchor, S. C.
Altroff,
etc.). L'epígraf de la capçalera era molt
expressiu: «Pensar, voler, actuar.».
Va tenir un milenar de subscriptors.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/IVcongresUSI.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 418px;" alt="Delegats del IV Congrés Nacional de l'USI (1922)" title="Delegats del IV Congrés Nacional de l'USI (1922)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/IVcongresUSI.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Delegats
del IV Congrés Nacional de l'USI (1922)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- IV Congrés de l'USI:</span>
Entre el 10 i el 14 de març de 1922 té lloc a
Roma (Itàlia) el IV Congrés Nacional de la
Unió Sindical Italiana (USI). Hi van
ser presents Cambres del Treball i Unió Sindicals d'Andria,
Arezzo, Bolonya,
Bari, Brescia, Carrara, Casteggio, Cerignola, Cesena, Fano, Ferrara,
Gazzada,
Gènova, Imola, Liorna, Lucca, Luzzara, Milà,
Minervino Murge, Mòdena, Nàpols,
Parma, Piacenza, Piombino, Elba, Maremma, Pisa, Pistoia,
Riomaggiore-Gènova,
Roma (Fascio Sindacale d'Azione Diretta), Sampierdarena, San Giovanni
Valdarno,
Savona, Santa Sofia, Serravezza, Sestri Ponente, La Spezia, Suzzara,
Taranto,
Terni, Torí, Vada Ligure, Venècia, Verona,
Vicenza, Viareggio. En el congrés es
tractaren diversos temes, com ara la repressió que patia el
moviment anarquista
a Itàlia, les relacions internacionals, l'adhesió
o no a la Internacional
Sindical Roja (ISR), la Unitat Proletària, el Sindicat de
Fàbrica, etc. N'hi
havia dues tendències, la representada per Nicola Vecchi i
Giuseppe Di
Vittorio, partidària de l'adhesió a la
Internacional de Moscou, i l'altra
defensada per Armando Borghi i Nencini, que reivindicava la
unió amb la nova Associació
Internacional dels Treballadors (AIT) antiautoritària que
s'havia acabat de
crear a Berlín (Alemanya); la positura
antiautoritària va ser la triomfadora.
Pel que feia al tema de la Unitat Proletària, és
a dir, a l'adhesió de l'USI a
la Confederazione Generale del Lavoro (CGL, Confederació
General del Treball),
defensada per Angelo Faggi i Giuseppe Di Vittorio, es va resoldre que
cada Cambra
de Treball o sindicat tenia autonomia per fer-ho. Altra tema molt
discutit va
ser l'adopció d'una nova estructura organitzativa basada en
el Sindicat de
Fàbrica, postura defensada per Alibrando Giovannetti i que
tingué com a
resultat que les organitzacions locals tenien autonomia per aprovar el
nou
esquema. Aquest va ser l'últim congrés d'aquesta
central anarcosindicalista
abans de la pressa del poder pel feixisme l'octubre d'aquell any, data
a partir
de la qual l'USI que va ser durament perseguida i reprimida. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/mortsegui.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 488px;" title="Apunts de Ricard Opisso sobre la mort de Salvador Seguí publicats a "La Campana de Gràcia"" alt="Apunts de Ricard Opisso sobre la mort de Salvador Seguí publicats a "La Campana de Gràcia"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mortsegui.jpg" /></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Apunts
de Ricard Opisso sobre la mort de Salvador Seguí publicats
a <span style="font-style: italic;">La Campana de
Gràcia</span></small><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/mortsegui.jpg"><span lang="CA"></span></a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Atemptat a
Salvador Seguí i
Francesc Comas:</span> El 10 de
març de 1923, al carrer Cadena, cantonada amb Sant Rafael,
del barri del Raval
de Barcelona (Catalunya), uns pistolers pagats per la patronal i pel
governador
civil assassina d'un tret el cap l'anarcosindicalista Salvador
Seguí i
Rubinat, <i>El Noi del Sucre</i>, i deixa malferit el
també anarquista Francesc
Comas i Pagès, <i>Perones</i>, que
morirà tres dies
després. Les autoritats per evitar la
gran manifestació que es preparava, van treure el
cadàver de Seguí de
l'Hospital Clínic de matinada i es va enterrar d'amagat a
Montjuïc. Quan va
morir <i>Perones</i>, es va exigir un enterrament
públic, que va tenir lloc amb
l'assistència de més de 200.000 persones. Amb la
mort de Seguí, que tota sa
vida va compartir la seva feina de pintor i la tasca
anarcosindicalista, es dóna per acabada una determinada
línia
sindical en
l'anarcosindicalisme, que alguns criticaven aleshores per reformista.
La
creació de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI) en 1927 i el seu posterior domini en la
Confederació Nacional del Treball (CNT) va donar pas a
altra línia sindical més radicalitzada en les
formes. Sis mesos després de
l'assassinat de Segui es va produir l'autocop monàrquic
d'Estat que va donar el
poder al general Primo de Rivera, qui va clausurar i perseguir la CNT.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/rafaelcampalans.pdf" target="_blank">Rafael Campalans: «Pobre Salvador
Seguí», en <i>Justicia Social</i>
(08-03-1921)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/butlleti/126.pdf" target="_blank">Josep M. Huertas Claveria: «Aroma
i espines de la Rosa de Foc. 80 anys
de l'assassinat de Salvador Seguí», en <i>Butlletí
Estel Negre</i>, 126 (març
2003)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/lluisalegret.pdf" target="_blank">Lluís Alegret: «La
caiguda de Salvador Seguí, <span style="font-style: italic;">el Noi del Sucre</span>»,
en <span style="font-style: italic;">Joan Garcia Oliver.
Retrat d'un revolucionari anarcosindicalista</span>.
Pòrtic. Barcelona, 2008. pp. 71-72</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/goldman/goldman1934.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 789px;" alt="Cartell de la conferència d'Emma Goldman de New Haven [IISH]" title="Cartell de la conferència d'Emma Goldman de New Haven [IISH]" src="http://www.estelnegre.org/documents/goldman/goldman1934.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de la conferència d'Emma Goldman de New Haven [IISH]</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Conferència
d'Emma Goldman:</span> El 10 de març de 1934 se
celebra a l'estadi Arena de New Haven (Connecticut,
EUA) una conferència de la destacada militant
anarcofeminista Emma Goldman.
L'acte consistí en una lectura comentada de la seva
autobiografia <i style="">Living my life</i>
(Vivint ma vida) i en una
dissertació de temes de l'actualitat d'aleshores sota el
títol <i style="">Today's international probles</i>
(Problemes
internacionals d'avui). Aquest acte multitudinari formà part
d'una gira de tres
mesos que realitzà arreu dels Estats Units amb el
permís del govern
nord-americà.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://anarcoefemerides.balearweb.net/get/stalinidimitrov.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 360px;" title="Georgy Dimitrov, dictador comunista búlgar, amb Stalin, dictador comunista soviètic, planejant la repressió" alt="Georgy Dimitrov, dictador comunista búlgar, amb Stalin, dictador comunista soviètic, planejant la repressió" src="http://www.estelnegre.org/fotos/stalinidimitrov.jpg" /></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Georgy
Dimitrov, dictador comunista búlgar, amb Stalin, dictador
comunista soviètic, planejant la repressió</small><a href="http://anarcoefemerides.balearweb.net/get/stalinidimitrov.jpg"><span lang="CA"></span></a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Desmantellament de la FACB:</span>
El 10 de
març de 1945, en un apartament de Knjaschevo, a prop de
Sofia
(Bulgària), els 120 delegats de la
Federació Anarquista Comunista Búlgara (FACB)
reunits clandestinament en sessió
extraordinària, amb la finalitat d'estudiar la manera de
resistir-se al nou
poder comunista, que imposa el tancament de tots els locals de
reunió i
prohibeix la premsa llibertària, són detinguts
per la milícia comunista. La
repetida utilització dels banys de l'apartament pels
delegats, que havien
prèviament acordat no utilitzar-los durant la
reunió, alarmà un veí que pensant
que es tractava d'una fuita cridà un lampista i,
després, la policia. Els més
de 90 delegats detinguts, entre ells Jordan Sotirov (<span style="font-style: italic;">Manol Vassev</span>) i
Stefan Tonev, van ser enviats als camps de
concentració, on seran
torturats i després sotmesos a treballs forçats.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA"><img style="width: 593px; height: 401px;" title="Cartell del «Dag van de Anarchie», dissenyat per Willem, i una instantània de l'esdeveniment" alt="Cartell del «Dag van de Anarchie», dissenyat per Willem, i una instantània de l'esdeveniment" src="http://www.estelnegre.org/fotos/provoamsterdam.jpg" /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
del «Dag van de Anarchie», dissenyat per Willem, i
una instantània de l'esdeveniment</small><span lang="CA"></span><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- «Dag
van de Anarchie»:</span> El 10 de març de
1966, a Amsterdam
(Països Baixos), amb ocasió de les controvertides
noces de la
princesa Beatriu,
futura reina d'Holanda, amb Claus von Amsberg, un antic
diplomàtic alemany que
va ser membre de les Joventuts Hitlerianes i de l'Exèrcit
nazi d'ocupació, el moviment
Provo, nascut un any abans, fa una crida per fer d'aquella jornada el
«Dia de
l'Anarquia» (<i>Dag van de Anarchie</i>). Es van
llançar bombes de fum durant
el trajecte nupcial i la policia va intervenir brutalment, provocant un
aixecament. Dies després un grup d'estudiants i d'artistes
no vinculats al
moviment provo va realitzar una exposició
fotogràfica de la repressió
desencadenada durant aquest dia que havia estat silenciada pels mitjans
de
comunicació.</p>
<div style="text-align: center;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<img style="width: 437px; height: 1315px;" alt="Necrològica d'André Bahonneau apareguda en el periòdic parisenc "L'Humanité" del 21 d'abril de 1918" title="Necrològica d'André Bahonneau apareguda en el periòdic parisenc "L'Humanité" del 21 d'abril de 1918" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bahonneau.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Necrològica
d'André Bahonneau apareguda en el periòdic
parisenc </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">L'Humanité</span><span style="font-weight: normal;"> del 21 d'abril de 1918</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- André Bahonneau: </span>El
10 de març de 1848 neix a Trélazé
(País del Loira, França) el sindicalista
revolucionari i anarquista André Bahonneau. Sos pares es
deien
André Bahonneau, obrer de pedrera, i Françoise
Cocu.
Treballà esberlant pissarra a la
pedrera dels Petits-Carreaux a Trélazé i entre
1870 i 1871, quan la guerra
francoprussiana, fou sergent de la Guàrdia Nacional
Mòbil destinat al pantà de
la Grand'Maison (Roine-Alps, Arpitània). El febrer de 1880
creà la Cambra
Sindical dels Obrers Pissarrers d'Angers; aquesta
organització sindical, de la
qual esdevingué president, encara que tolerada, no va ser
legalitzada per les
autoritats i tingué escàs ressò. En
1884, amb son amic Ludovic Ménard,
pissarrer com ell, fundà la Secció d'Angers de la
Federació dels Treballadors
Socialistes de França (FTSF) i l'octubre d'aquell any
representà aquesta secció
en el Congrés Nacional de l'FTSF que se celebrà a
Rennes (Bretanya). En 1884 el
cantautor anarquista Jean-Baptiste Clément li
dedicà la cançó <i style="">Aux
loups</i>. En 1889, gràcies a l'acció de
Joseph Tortelier que havia vingut a Trélazé,
entrà a formar part, amb Ludovic
Ménard, en el moviment anarquista. A partir de 1890 es
consagrà enterament a
l'acció sindical i entre 1892 i 1895 va ser constantment
vigilat per la
policia. El desembre de 1890 participà en la
reorganització, gràcies a
l'entrada en vigor de la Llei de 1884, del Sindicat de Pissarrers de
Trélazé i
a partir de 1902, data de la inscripció d'aquest sindicat en
la Borsa del
Treball d'Angers, el representà en les reunions d'aquesta.
El setembre de 1904,
en el VIII Congrés de la Confederació General del
Treball (CGT) que se celebrà
a Bourges (Centre, França), assistí com a delegat
de la Federació Nacional de
Pissarrers, que s'acabava de crear i que s'havia adherit a la CGT el
mes
anterior. També fou membre de l'Associació
Internacional Antimilitarista (AIA)
i de diversos grups llibertaris, sempre fent costat els partidaris de
l'acció
directa i del sindicalisme. El març de 1906 va ser nomenat
secretari general de
la Borsa del Treball d'Angers; aquest càrrec el
mantingué fins el 1908 i durant
aquest període aquesta organització sindical
tingué una gran difusió i una
forta combativitat. Assistí als congressos nacionals de la
CGT d'Amiens (1906),
Marsella (1908), Tolosa de Llenguadoc (1910) i La Havre (1912),
així com a les
conferències nacionals de la CGT de 1909 i 1911. Es
preocupà força pels
problemes sindicals dels obrers rurals i l'octubre de 1910
representà el <span style=""> </span>Sindicat
dels Obrers Jardiners d'Angers al XI
Congrés Nacional de la CGT celebrat a Tolosa (Llenguadoc,
Occitània). El juliol
de 1913, en conformitat amb les decisions del Congrés de la
CGT d'octubre de 1912
celebrat a La Havre, preparà la constitució de la
Unió Departamental dels
Sindicats de Maine i Loira (País del Loira,
França) i el 5 de març de 1914 va
ser nomenat a Cholet (País del Loira, França)
secretari general d'aquesta Unió
Departamental, càrrec en el qual es mantingué
fins a la seva mort. També fou
secretari de la Secció d'Angers del Comitè de
Defensa Social (CDS). Durant la
Gran Guerra es mantingué proper a la majoria confederal
partidària de la «Unió
Sagrada» contra les Potències Centrals.
André Bahonneau va morir sobtadament el
19 d'abril de 1918 a Angers (País del Loira,
França) i fou enterrat dos dies
després en aquesta localitat. Actualment un carrer de
Trélazé porta el seu nom.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/frasson.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 236px;" alt="Notícia orgànica d'Auguste Frasson apareguda en el periòdic parisenc "La Révolte" del 5 de desembre de 1890" title="Notícia orgànica d'Auguste Frasson apareguda en el periòdic parisenc "La Révolte" del 5 de desembre de 1890" src="http://www.estelnegre.org/fotos/frasson.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
orgànica d'Auguste Frasson apareguda en el
periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">La Révolte</span>
del 5 de desembre de 1890</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Auguste Frasson:</span>
El
10 de març de 1858 neix a Lo Vigan (Llenguadoc,
Occitània) l'anarquista i
sindicalista, i després socialista revolucionari, Auguste
Frasson. Era fill de
Jean-Baptiste Frasson, conreador, i d'Étiennette Cartier. Es
guanyava la vida
treballant de cardador tèxtil. En els anys vuitanta
milità activament en el
moviment anarquista del departament del Gard. El 6 de juny de 1889
coorganitzà
amb el mecànic anarquista Émile Berthezenne una
conferència de Sébastien Faure a
Lo Vigan a resultes de la qual ambdós van ser condemnats l'1
de juliol següent
a cinc francs de multa per «infracció a la Llei
del 30 de juny de 1881 sobre
reunions públiques». El 30 de juny de 1889
presidí, amb Eugène Planche i Louis Poujol,
la conferència de Sébastien Faure
«Réformes ou révolution sociale:
stérilité
des reformes, fatalité de la
révolution» a Lo Vigan. El desembre de 1890, com a
responsable del Grup d'Estudis Socials (GES), de caire anarquista,
demanà a la
redacció de <i>La Révolte</i>
l'adquisició d'un exemplar en gran format de <i>Le
Procès de Lyon</i>. En aquesta època vivia
al carrer Pougadon de Lo Vigan. En
1891 era secretari de la Cambra Sindical d'Obrers Cardadors de Lo Vigan
i
d'Aulaç (Llenguadoc, Occitània), la qual
prengué com a òrgan d'expressió
oficial el diari socialista parisenc <i>L'Égalité</i>,
aleshores dirigit per
Michel Zévaco i amb una línia anarquitzant. El 6
de maig de 1893 va ser un
fundadors al Café du Midi de Lo Vigan d'un nou Grup
d'Estudis Socials (GES),
format per «socialistes revolucionaris» (Jean
Arcaïs, Alexandre Belais, Georges
Cambon, Romain Chaix, Ricard Claude, Lucien Cramp, Benjamin Fayssat,
Marius
Ferrières, François Montessuy, Léon
Morel, Alphonse Nouguier, <span style=""> </span>Léon
Pelon, Auguste Porte, Louis Poujol,
Eugène Planche, Ernest Sagat, Gustave Soulier,
Émile Thérin i Gédéon Ubac)
i va
ser nomenat membre de la seva Comissió de Control; aquest
GES s'adherí al marxista
Partit Obrer (PO). En 1894 es casà a Alès
(Llenguadoc, Occitània) amb la
filadora Anna Marie Nadoulet. En 1906 era cap dels conserges de
l'Ajuntament de
Lo Vigan. Auguste Frasson va morir el 15 de febrer de 1924 al barri des
Arènes
de Lo Vigan (Llenguadoc, Occitània). <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<img style="width: 572px; height: 795px;" alt="Fitxa policíaca d'Alphonse Soufflet" title="Fitxa policíaca d'Alphonse Soufflet" src="http://www.estelnegre.org/fotos/soufflet.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Fitxa policíaca
d'Alphonse Soufflet</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Alphonse
Soufflet:</span>
El 10 de març de 1858 neix a Reims
(Xampanya-Ardenes, França)
l'anarquista Alphonse Aimé Soufflet. Era fill natural
de Julie Ismérie Soufflet, obrera treballadora de la llana.
Es
guanyà la vida fent de pintor ornamentista i de cellerer.
Durant els anys 1880
formà part del grup anarquista que operava a Reims. El 14
d'abril de 1884 es
casà a Reims. Segons la policia, va ser ell qui en 1885
s'encarregà
d'acompanyar Joseph Tortelier durant la seva visita a Reims quan va
anar a fer
una conferència. En una llista establerta per la Prefectura
de
Reims el 29 de
març de 1892 figurava com a «militant».
L'11 de
març de 1922 es casà a Reims amb Eugenie Irma
Blondel.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/cazal/cazal01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 622px;" alt="Foto policíaca d'Antoinette Cazal (28 de febrer de 1894)" title="Foto policíaca d'Antoinette Cazal (28 de febrer de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/cazal/cazal01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca d'Antoinette Cazal (28 de febrer de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Antoinette Cazal:</span>
El
10 de març de 1862 neix a La Maréthie (Lo
Falgós, Alvèrnia, Occitània)
l'anarquista Toinette Cazard, més coneguda com <i>Antoinette
Cazal</i> –alguns informes
policíacs i premsa citen com a segon nom <i>Blanche</i>
i de llinatge <i>Cazals</i>–,
i també coneguda sota els pseudònims de <i>Trognette</i>
i <i>Trognon</i>. Sos
pares es deien Antoine Cazard, domèstic a Rochemonteil de Lo
Falgós, i Catherine
Bergeron. Conegué l'anarquista il·legalista
Julien Léon Ortiz (<i>Léon Ortiz</i>)
a la cerveseria Pompadour, al carrer Turbigo de París
(França), on treballava
de cambrera, i esdevingué el seu company. Posteriorment
treballà de modista.
Malalta de tuberculosi, son company tingué cura d'ella
abnegadament al seu
domicili, al número 65 del carrer Lepic. El juliol de 1892,
encalçat per la
policia, Léon Ortiz es refugià a Londres
(Anglaterra) i ella passà a viure amb
sa família a l'Alvèrnia. En 1893, arran d'una
baralla amb son company Léon
Ortiz, que tenia una nova amant anomenada Augustine Curry, el va
denunciar a la
policia acusant-lo de diversos atracaments i atemptats, però
la confessió de
l'anarquista Émile Henry desmuntà tota la seva
història i el 28 de febrer de
1894 va ser detinguda a Aubervilliers (Illa de França,
França) per agents de la
III Brigada d'Investigació de la Prefectura de Policia de
París. Aquell mateix
dia va ser fitxada com a anarquista en el registre
antropomètric del laboratori
policíac parisenc d'Alphonse Bertillon. Després
de sis dies tancada a
comissaria, va ser inculpada en l'anomenat «Procés
dels Trenta» i traslladada a
la presó de Saint-Lazare fins a l'obertura del judici el 6
d'agost d'aquell any
a l'Audiència del Sena de París. Durant el judici
la parella s'enfrontà davant
el jutge d'instrucció i ella negà formar part de
la banda d'expropiadors de la
qual formava part son company. Va ser absolta, mentre que
Léon Ortiz va ser
condemnat a 15 anys de treballs forçats. El 15 de desembre
de 1894 es casà al
XI Districte de París amb Léon Ortiz
–en aquest matrimoni canvia el seu
llinatge Cazard per Cazal–, abans que aquest
marxés cap a l'illa de Ré i de la
seva deportació a la Guaiana Francesa, tot amb la
intenció de poder marxar amb
ell. Sense recursos, però, no pogué traslladar-se
a la Guaiana i restà vivint amb
sa sogra, al número 23 del carrer Roussel. El setembre de
1894 el seu nom
figurava en un llistat d'anarquistes a vigilar de la policia de
fronteres. El 31
de desembre de 1894 continuava vivint al número 23 del
carrer Roussel i figurava
en el registre de recapitulació d'anarquistes. En la
recapitulació del 31 de
desembre de 1896 no se sabia on vivia i en el de 1901 tenia la
residència al
número 16 del carrer Guilhem. El seu últim
domicili va ser al número 28 del
carrer Parmentier. Antoinette Cazal va morir l'11 d'abril de 1902 al
seu
domicili de l'XI Districte de París (França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/cazal/cazal.html" target="_blank">Antoinette Cazal
(1862-1902)</a><o></o></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 479px; height: 599px;" alt="Necrològica de Francisco Citoler Piquer apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 23 d'octubre de 1966" title="Necrològica de Francisco Citoler Piquer apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 23 d'octubre de 1966" src="http://www.estelnegre.org/fotos/citober.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Francisco Citoler Piquer apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span>
del 23 d'octubre de 1966</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Francisco
Citoler Piquer:</span> El 10 de març de 1877
neix a
Binacet
(Osca, Aragó, Espanya)
l'anarcosindicalista Francisco Citoler Piquer –algunes fonts
citen erròniament el primer llinatge com a <span style="font-style: italic;">Citober</span> i el segon
llinatge citat erròniament en la partida de
defunció com <span style="font-style: italic;">Piquet</span>.
Sos pares es deien Francisco Citoler Cugota, jornaler, i
Teresa Piquer Melo. Militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT)
aragonesa, en 1939, amb el triomf franquista passà a
França. Després de la II
Guerra Mundial milità en la Federació Local de
Briva de la CNT. Sa companya fou Francisca Rua. Francisco Citoler
Piquer va morir el 15 de juny –algunes
fonts citen erròniament el 13 de juny com a data
d'enterrament– de 1966 al seu domicili de
Briva
(Llemosí, Occitània).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 318px; height: 326px;" alt="Umberto Seidenari" title="Umberto Seidenari" src="http://www.estelnegre.org/fotos/seidenari.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Umberto
Seidenari</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Umberto
Seidenari:</span> El 10 de març de 1884 neix a
Saliceto (Piemont, Itàlia) l'anarquista
i sindicalista Umberto Seidenari. Sos pares es deien Giuseppe Seidenari
i
Iginia Grappi. A començament de segle
s'instal·là amb sa família primer a
Oneglia i després a Gènova (Ligúria,
Itàlia). A la capital lígur treballà
de
barreter artesà i després en el sector
marítim. En aquesta època s'acostà al
moviment anarquista i al sindicalisme revolucionari, destacant com a
orador. En
1912 s'embarcà com a reboster en un vapor mercant, que
sobretot feia la línia
França i Anglaterra, i l'any següent
retornà a Gènova, on entrà a formar
part
de la Federació de Treballadors del Mar, juntament amb Luigi
Bertani i Giuseppe
Conte. Freqüentà destacats anarquistes genovesos,
com ara Elio Caviglia, Emilio
Grassini i Adelmo Sardini. Perseguit per les autoritats, va ser
constantment
denunciat i processat. El juliol de 1920 va ser jutjat per
«incitació a l'odi
de classe», l'abril de 1921 per
«associació criminal i atacs
terroristes», el
febrer de 1923 amb Emilio Grassini per
«organització d'atemptats terroristes»,
etc. No obstant això, no patí condemnes ja que va
ser absolt per insuficiència
de proves o per sobreseïment dels casos. El novembre de 1926,
per la seva actitud
conspiradora, se li va decretar el confinament a l'illa de Lipari per
«activitats anarquistes i socors a les víctimes
polítiques». El març de 1931 va
ser detingut per contravenció del confinament obligat,
però dies després va ser
posat en llibertat. Enviat a Gènova després
d'expiar la condemna, va ser sotmès
a una estricta vigilància i va ser inscrit en el registre de
la policia de
fronteres. En els anys posteriors es dedicà, amb altres
companys (Caviglia, Grassini,
Sardini, Stanchi, Toccafonod, etc.), a la reorganització
clandestina del
moviment anarquista a Gènova. En 1939 va ser proposat per a
una amonestació
formal. El novembre de 1940 va se detingut per «propaganda
antifeixista» i el 7
de gener de 1941 va ser novament detingut per «derrotisme
polític» i confinat
durant dos anys a l'illa de Ventotene. Quan va caure el feixisme,
durant el nou
govern de Pietro Badoglio, va ser traslladat amb altres anarquistes al
camp de
concentració de Renicci d'Anghiari (Toscana,
Itàlia); el 8 de setembre de 1943
aconseguí fugir-ne. En acabar la II Guerra Mundial,
milità en la Federació
Comunista Llibertària Llombarda (FCLL) i en la
Federació Anarquista Lígur (FAL),
en els grups anarquistes de Gènova-Centre. Desconeixem la
data i el lloc de la
seva defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span style="font-size: 12pt;" lang="CA"><img style="width: 355px; height: 504px;" alt="Juan Antonio Bernal Ramírez" title="Juan Antonio Bernal Ramírez" src="http://www.estelnegre.org/documents/bernal/bernal01.jpg" /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Juan
Antonio Bernal Ramírez</small><span style="font-size: 12pt;" lang="CA"></span><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Juan Antonio
Bernal Ramírez:</span> El 10 de
març de
1895 neix a Sevilla (Andalusia, Espanya)
l'anarcosindicalista
Juan Antonio Bernal Ramírez –el certificat de
defunció només cita com a nom Antonio–,
conegut com
<i style="">El
Andalúz</i>. Emigrà a Barcelona (Catalunya)
i visqué al barri
obrer de les Cases Barates, on
regentà el Bar Andalucía i milità en
la Confederació Nacional del Treball
(CNT). Arran del cop militar feixista de juliol de 1936,
entrà a formar part de
les Patrulles de Control. El maig de 1937, durant els enfrontaments
contra la
reacció estalinista, va ser detingut per
«tinença d'armes». Després de
la
guerra civil, el 13 de juliol de 1939 va ser detingut per les tropes
franquistes; jutjat el 17 de maig de 1940 en consell de guerra a
Barcelona, va
ser condemnat a mort. El 29 d'agost de 1940 la pena li fou commutada
per la de
30 anys de presó. Juan Antonio Bernal Ramírez va
morir el 9 de desembre de
1945 de tuberculosi (oficialment de miocarditis) a la presó
Model de Barcelona
(Catalunya) i va ser enterrat al cementiri de Montjuïc de la
ciutat.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/bernal/bernal.html" target="_blank">Juan Antonio
Bernal Ramírez (1895-1945)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
</div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/cunard01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 520px;" alt="Nancy Cunard, fotografiada per Man Ray (1926)" title="Nancy Cunard, fotografiada per Man Ray (1926)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cunard01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Nancy Cunard, fotografiada per
Man Ray (1926)</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Nancy Cunard:</span> El
10 de març de
1896 neix al castell medieval de </span>Nevill Holt
(Market Harborough, Leicestershire, Anglaterra<span style="font-family: Arial;">)
l'escriptora, poeta, periodista, editora i militant anarquista Nancy
Clare
Cunard. Filla única d'un família acomodada,
capitalista i burgesa. Son pare, </span><i style="font-family: Arial;">Sir </i><span style="font-family: Arial;">Bache Edward Cunard (1851-1925),
tercer
baronet de Cunard, havia heretat la companyia
naviliera «Cunard Line»
–propietària,
entre altres, del transatlàntic «Queen
Mary»– i tot just s'interessava pel polo, per la
pesca
esportiva i per la caça
del guineu; sa mare, Maud Alice Burke (1872-1948), fou una acabalada
hereva
nord-americana que, quan esdevingué </span><i style="font-family: Arial;">Lady</i><span style="font-family: Arial;"> Emerald Cunard, es
dedicà a
rebre del «millor» de la societat londinenca i fou
íntima de la duquessa de
Windsor. D'antuvi Nancy es crià a la propietat familiar a
Nevill Holt, però
quan sos pares se separaren en 1910 s'instal·là a
Londres amb sa mare. S'educà
en nombrosos pensionats del Regne Unit, França i Alemanya.
Durant la Gran
Guerra, es casà amb Sydney Fairbairn, jugador de criquet,
oficial de l'Exèrcit
i veterà ferit de guerra; però el matrimoni
només durà dos anys. En aquesta
època es relaciona amb «La Coterie»
–selecte grup d'aristòcrates i
intel·lectuals britànics caracteritzats per
sortir a les revistes de moda de
l'època– i freqüentà
especialment la
poetessa i actriu bohèmia Iris Tree. Promogué
l'antologia poètica </span><i style="font-family: Arial;">Wheels</i><span style="font-family: Arial;">, de la família dels
Sitwell, i hi participà
amb un poema. Son amant, Peter Broughton-Adderley, trobà la
mort en combat a
França un mes abans de l'armistici. En 1920
s'intal·là a França, on
participà
activament dels corrents avantguardistes literàries i
artístiques, especialment
el dadaisme i el surrealisme, i publicà nombrosos poemaris
en aquesta línia,
especialment </span><i style="font-family: Arial;">Outlaws
</i><span style="font-family: Arial;">(1921), </span><i style="font-family: Arial;">Sublunary</i><span style="font-family: Arial;"> (1923) i </span><i style="font-family: Arial;">Parallax </i><span style="font-family: Arial;">(1925). Durant aquests primers
anys francesos, va estar molt lligada a
l'escriptor Michael Arlen. Una breu relació amb Aldous
Huxley influenciarà
nombroses novel·les d'aquest escriptor: fou la
inspiració del personatge de
Myra Viveash en </span><i style="font-family: Arial;">Antic
hay</i><span style="font-family: Arial;"> (1923) i
de Lucy Tantamount en </span><i style="font-family: Arial;">Point
counter point </i><span style="font-family: Arial;">(1928).
En aquests anys esdevindrà addicta a l'alcohol i a altres
drogues. En 1927 s'instal·là en una granja a La
Chapelle-Réanville, a
Normandia. L'any següent, per fer costat els joves autors que
assajàvem amb
poesia experimental, creà «The Hours
Press», una petita impremta i editorial
que també rebé el nom de «Three
Mountains Press» i amb la qual es podia prendre
córrer més riscos empresarials que altres editors
a causa de la fortuna
heretada. Aquesta editorial col·laborà amb
William Birod, periodista
nord-americà que vivia a París i que havia editat
les obres d'Ezra Pound. «The
Hours Press» es caracteritzà per l'alta qualitat
de les obres publicades i per
les seves edicions exquisides. Aquesta editorial tragué la
primera obra que
Samuel Becket publicà per separat, el poema </span><i style="font-family: Arial;">Whoroscope</i><span style="font-family: Arial;"> (1930) i també
edità els </span><i style="font-family: Arial;">XXX
Cantos</i><span style="font-family: Arial;"> de
Pound. En 1931 Wyn Henderson prengué la direcció
de l'editorial i aquell mateix any publicà </span><i style="font-family: Arial;">The revaluation of obscenity</i><span style="font-family: Arial;">,
del sexòleg Havelock Ellis. En 1928, després
d'una relació de dos anys amb el
poeta Louis Aragon –que l'afiliarà al Partit
Comunista
Francès (PCF) el gener
de 1927–, comença una altra amb Henry Crowder, un
músic de jazz afroamericà
que treballa a París. Aleshores esdevingué una
intensa activista antiracista i
defensora dels drets civils als Estats Units, realitzant viatges a
aquest país
i vivint al Harlem. En 1931 publicà una obra
polèmica, </span><i style="font-family: Arial;">Black
man and white
ladyship</i><span style="font-family: Arial;">, atac
contra les actituds racistes; també publicà </span><i style="font-family: Arial;">Negro: An
anthology</i><span style="font-family: Arial;">,
conjunt de poesies i de relats realitzats per escriptors
afroamericans i altres autors en suport de la seva causa (Langston
Hughes, Zora
Nealie Hurston, George Padmore, etc.). Com que la premsa
parlà d'aquest
projecte a partir de maig de 1932, dos anys abans de ser publicat el
llibre,
Nancy Cunard rebé amenaces anònimes i cartes
farcides d'odi racista, algunes de
les quals publicà en el llibre. A mitjans de la
dècada dels trenta, participa
en la lluita contra el feixisme, escrivint sobre l'annexió
d'Etiòpia per
Mussolini i sobre la guerra civil espanyola, deixant ben clar que els
fets
esdevinguts a la Península eren el preludi d'una nova guerra
mundial. Els seus
relats sobre els patiments dels refugiats espanyols donaren lloc a una
subscripció de suport en </span><i style="font-family: Arial;">The Manchester Guardian</i><span style="font-family: Arial;">. Ella mateixa
contribuí
amb diners i materials de socors i en diverses organitzacions
llibertàries
d'ajuda (Solidaritat Internacional Antifeixista, etc.), però
la seva
deteriorada salut –en part a causa de les males condicions
que
trobà als camps
de concentració del sud de França– la
forçaren a tornar a París, on
organitzà
col·lectes pels carrers parisencs per recaptar fons per als
refugiats. En 1937
publicà una col·lecció de fullets amb
poemes sobre la guerra i obres de W. H.
Auden, Tristan Tzara i Pablo Neruda. Aquest mateix any,
distribuirà per Europa
un qüestionari als escriptors sobre la guerra, les respostes
del qual foren
publicades en </span><i style="font-family: Arial;">The
Left Review</i><span style="font-family: Arial;">
sota el títol «Autors take sides on the
spanish war»; dels 200 escriptors enquestats, 147 contestaren
i 126 van fer
costat la II República espanyola. Durant la II Guerra
Mundial treballà, fins
l'esgotament físic, com a traductora a Londres al servei de
la Resistència
francesa i publicà l'antologia </span><i style="font-family: Arial;">Poems for France</i><span style="font-family: Arial;"> (1944). Després de
la
guerra s'adonà que els alemanys havien destruït la
major part de les seves
possessions i deixà de viure a Réanville,
realitzant nombrosos viatges. Amb la
salut mental i física força deteriorada, agreujat
tot per l'abús de l'alcohol,
la ruïna econòmica i els comportaments
autodestructius, fou internada en un
hospital psiquiàtric arran d'un altercat amb un policia a
Londres, però, un cop
lliure, la seva salut encara s'agreujà més. Entre
les seves últimes
publicacions destaquen </span><i style="font-family: Arial;">Grand
man: Memories of Norman Douglas </i><span style="font-family: Arial;">(1954), </span><i style="font-family: Arial;">GM:
Memories of George Moore </i><span style="font-family: Arial;">(1956)
i </span><i style="font-family: Arial;">These were
the hours </i><span style="font-family: Arial;">(1965),
llibre
de memòries publicat pòstumament.
Només pesava 35 quilos quan va ser trobada
errant pels carrers parisencs, confusa i incapaç de recordar
el seu nom;
traslladada per la policia a l'hospital de caritat de Cochin de
París (França),
morí dos dies després, el </span>16
de març de 1965 –algunes fonts citen
erròniament el 17 de març<span style="font-family: Arial;">. El seu cos fou incinerat a
Anglaterra i les seves cendres reposen en l'urna 9.016 del cementiri
parisenc
de Père-Lachaise. Nancy Cunard fou una gran
col·leccionista d'art africà i fou
musa de nombrosos escriptors i artistes de la dècada dels
anys vint i trenta,
com ara Wyndham Lewis, Aldous Huxley, Tristan Tzara, Ezra Pound, Louis
Aragon,
etc., i entre els seus amants podem citar Ernest Hemingway, James
Joyce,
Constantin Brancusi, Langston Hughes, Man Ray i William Carlos Williams.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/moscatelli.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 359px;" alt="Secondo Moscatelli, a l'esquerra marcat amb el número 2, amb altres companys "garibaldins" en una platja de València durant la guerra civil [Istituto Storico Parri]" title="Secondo Moscatelli, a l'esquerra marcat amb el número 2, amb altres companys "garibaldins" en una platja de València durant la guerra civil [Istituto Storico Parri]" src="http://www.estelnegre.org/fotos/moscatelli.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small style="font-family: Arial;">Secondo
Moscatelli, a l'esquerra marcat amb el número 2, amb altres
companys "garibaldins" en una platja de València durant la
guerra civil</small><span style="font-family: Arial;">
</span><small style="font-family: Arial;">[Istituto
Storico Parri]</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Secondo
Moscatelli:</span> El 10 de març de 1899 neix a
Chiusdino (Toscana, Itàlia) el paleta
anarquista, encara que algunes fonts l'adscriuen filiació
comunista, <span style=""> </span>i
lluitador antifeixista Secondo Moscatelli.
Son pare es deia Virgilio Moscatelli. Quan encara era jove, abans de
1911, sa
família es traslladà a Montieri (Toscana,
Itàlia). El 20 de setembre de 1923
s'expatrià legalment a Bèlgica i a
Châtelet (Hainaut, Valònia) treballà
com a
obrer en una fàbrica de ciment i formigó. A
l'estranger continuà amb les seves
activitats antifeixistes. En 1925 va ser condemnat pel Tribunal de
Charleroi (Hainaut,
Valònia) per portar il·legalment un arma i per
amenaces. El 6 d'abril de 1930
va ser novament detingut a Charleroi perquè havia intentant
entrar als locals
de la Borsa on se celebrava la cerimònia de lliurament de la
nova bandera dels
excombatents italians. Durant aquesta època patí
nombroses denúncies i detencions
per part de la policia i, fugint d'aquesta pressió, el gener
de 1933 es
traslladà a Jemeppe-sur-Sambre (Namur, Valònia),
però l'abril d'aquell any
retornà a Châtelet. L'octubre de 1933 es trobava a
Herstal (Lieja, Valònia),
treballant al canal Liegi-Maestricht, i després va fer feina
de peó en la
construcció de la resclosa de l'Ile Monsin (Lieja,
Valònia). Fins al 1935
visqué a Herstal, però el desembre
abandonà la ciutat i no retornà. El novembre
de 1936 partí com a voluntari cap a la guerra d'Espanya i
l'any següent
pertanyia a la XII Brigada Internacional, amb el Batalló
Garibaldi, i
posteriorment formà part de la XII Brigada Garibaldi. Les
autoritats policials
italianes el fitxaren com a «subversiu
perillós» i l'inscrigueren, com a
combatents antifranquista, amb l'anotació que fos detingut
en els butlletins de
busca i cerca. El setembre de 1937 va ser ferit en la batalla d'Osca
(Aragó,
Espanya) i el mes següent creuà els Pirineus,
establint-se a Montalban (Guiena,
Occitània). En plena II Guerra Mundial, el setembre de 1942,
va ser detingut a
Montalban i internat en un camp de concentració
francès del qual pogué fugí en
1943. Fugí de França sense
documentació i es traslladà a Linz (Alta
Àustria,
Àustria), on treballà d'obrer. De bell nou a
Itàlia en data imprecisa, retornà
a Toscana i participà en la Resistència enquadrat
en la Brigada «Spartaco
Lavagnini» que operava a la zona de Siena (Toscana,
Itàlia). Desconeixem la
data i el lloc de la seva defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 382px;" alt="Foto antropomètrica de Vittori Peruzzi (1925)" title="Foto antropomètrica de Vittori Peruzzi (1925)" src="http://www.estelnegre.org/documents/peruzzi/peruzzi01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
antropomètrica de Vittori Peruzzi (1925)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Vittorio Peruzzi:</span>
El
10 de març de 1901 neix a Colagnola ai Colli
(Vèneto, Itàlia) l'anarquista
il·legalista Vittorio Peruzzi, conegut com <i>Aldo</i>
i que va fer servir infinitat
de pseudònims (<i>Giuseppe d'Aldegheri</i>, <i>Carlo
Aldigheri</i>, <i>Natalo
Grenniato</i>, <i>Victor Peruzzi</i>, <i>Natalino
Tregnano</i>, etc.). Després
d'exercir diverses professions (paleta, pintor, sabater, etc.), a
principis
dels anys vint, fugint del feixisme, es refugià a
París (França), vivint al
número 21 del carrer Vicq d'Azir del X Districte. El 31 de
juliol de 1924, amb
el company anarquista Guido Dainelli, i altres dos que restaren
desconeguts, s'enfrontà
a trets amb uns agents ciclistes de ronda que els havien
interpel·lat al pont
del canal de Saint-Martin, al X Districte de París, i
resultat greument ferit de
dos trets a l'abdomen –alguns mitjans d'informació
el donaren per mort– i
portat a l'Hospital de Saint-Louis; Dainelli, d'antuvi,
aconseguí fugir, però
finalment va ser detingut. Un cop recuperat, el 10 de desembre de 1924
va ser
jutjat pel XI Tribunal Correccional del Sena i condemnat a tres anys de
presó i
500 francs de multa –Dainelli a dos anys i 200
francs–, però dos mesos després
es pogué beneficiar d'una amnistia. Segons la policia hauria
participat també
en atemptats contra locals del moviment feixista italià a
París. El 19 de
desembre de 1925 va ser detingut amb sa companya Germaine Rose
Bertrand, talladora
de metalls, sota l'acusació haver comès diversos
desvalisaments a fàbriques i
foneries de la regió parisenca (Bondy, Montreuil,
Noisy-le-Sec, Saint-Denis,
etc.) i a diversos magatzems i joieries de París; en
l'escorcoll del seu
domicili, al número 11 del carrer Vilin del XX Districte de
París, la policia
trobà un arsenal (pistoles, munició, etc.),
material per fer robatoris de tota
casta (claus mestres, palanquetes, pinces, punyals, rossinyols, serres
per a
metalls, trepadores, etc.) i objectes furtats dels indrets citats, a
més de
periòdics llibertaris francesos i italians i retrats
d'anarquistes i antifeixistes
notoris (Francesc Ferrer i Guàrdia, Giacomo Matteotti,
etc.). Dies després
d'aquesta detenció, es continuaren donat robatoris de les
mateixes
característiques, demostrant així que es tractava
d'una banda organitzada i que
quedaven membres en llibertat. El febrer de 1926 s'havien detinguts
nombrosos
militants anarquistes acusats de pertànyer a aquesta mateixa
banda de desvalisadors
(Marcel Casteu, Spartaco Cerro, Tomas Ciappelloni, Humberto Colombo,
Louis
Dallanegra, Marius Desgens, Angelo Garibbo, Lazare Limonier, Gino
Manetti,
etc.). No sabem quan va recobrar la llibertat, però el 5 de
maig de 1932 va ser
novament detingut, juntament amb Paolo Cicalini i Carlo Abiatti, en un
soterrani
d'un immoble del número 37 del carrer d'Aboukir quan
intentaven desvalisar la
joieria Marchal situada als baixos de l'edifici. Desconeixem la data i
el lloc
de la seva defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;">Vittorio
Peruzzi
(1901-?)</p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1003.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-10T13:24:24Zefemerides[09/03] Manifestació a París - Victòria de Mera - Fueyo - Rose - Tresca - Massot - Delorme - Tommasini - Nan - Jullien - Guillén - Fontserè - Wilbur - Bouchet - Alonso - Ginestet - Marcos - Pons - Moreau - Parra - Salvo - Conejos - Capdevila - Papiol - Puigvert - Vicente Castells - Maso - Castaños
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139882
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[09/03] Manifestació a París -
Victòria de Mera - Fueyo - Rose - Tresca - Massot - Delorme
- Tommasini - Nan - Jullien - Guillén - Fontserè
- Wilbur - Bouchet - Alonso - Ginestet - Marcos - Pons - Moreau - Parra
- Salvo - Conejos - Capdevila - Papiol - Puigvert - Vicente Castells -
Maso - Castaños</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);" align="center"><big><big><big><span lang="CA">Anarcoefemèrides
del 9 de març</span></big></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span lang="CA">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><img style="width: 400px; height: 289px;" alt="Louise Michel: "El Pa o la Mort" (1883)" title="Louise Michel: "El Pa o la Mort" (1883)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/michelpa.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Louise Michel: </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">El Pa o la
Mort</span><span style="font-weight: normal;"> (1883)</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">-
Manifestació de desocupats: </span><span lang="CA">El
9 de març de 1883 a París (França) una
gran manifestació de més de
600 desocupats –des de l'esplanada dels Invàlids a
la
plaça Maubert on és
dispersada per la policia– que demanen pa, assalta tres
fleques del
recorregut
i s'enfronta a les forces de l'ordre al crit de «Pa, treball
o plom». Hi
participen Louise Michel, amb un mocador negre fermat al pal d'una
granera, i Émile
Pouget, instigador de la manifestació; aquest darrer
és detingut i Michel, tot
i que de tot d'una pogué escapar, ho fou setmanes
després. Acusats d'«incitació
al pillatge»; Pouget serà condemnat a vuit anys de
presó i Michel a sis. Hi ha
autors que pensen que en aquesta manifestació va ser la
primera vegada que es
va fer servir la bandera negra en comptes de la bandera roja,
tradicional en el
moviment anarquista.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA">Manifestació de desocupats
(París, 9 de març de 1883)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/fotos/ciprianomeramilitar.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 565px;" alt="Cipriano Mera, cap de la 70a Brigada, fotografiat per Albero y Segovia" title="Cipriano Mera, cap de la 70a Brigada, fotografiat per Albero y Segovia" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ciprianomeramilitar.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cipriano
Mera, cap de la 70a Brigada, fotografiat per Albero y Segovia</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Victòria de
Cipriano Mera:</span> El 9 de març de 1939 a Madrid
(Espanya) l'anarquista Cipriano
Mera, tinent coronel del IV Cos d'Exèrcit del Centre de la
II República
espanyola, derrota les tropes comunistes colpistes que assetgen el
Consell
Nacional de Defensa. Aquest consell va ser creat a iniciativa dels
partits polítics
i dels sindicats, en resposta al Decret de 3 de març de 1939
que consagrava
tots els posts de comandament militars a l'hegemonia del Partit
Comunista
d'Espanya (PCE), per negociar la fi de la guerra amb garanties per als
antifeixistes. Durant una setmana els comunistes a Madrid combateren
amb uns
30.000 soldats, que venien automàticament en gran part del
front que, en
teoria, havien de vigilar, mentre en altres zones encara republicanes
les
unitats comunistes no es movien en absolut. El mateix 9 de
març els comunistes
aixecats a Madrid publicaren un número de <i style="">Mundo
Obrero</i> amb una nota oficial del coronel Lluís
Barceló Jover, que havia fet
promesa de lleialtat al Consell Nacional de Defensa, però
que finalment s'havia
autoproclamat «Cap accidental de l'Exèrcit del
Centre», en la qual es parlava
de la defensa de la legalitat afirmant que el govern de Juan
Negrín encara
restava a Espanya: «Manca a la veritat qui digui el
contrari», deia la capçalera.
En realitat, Negrín havia fugit a França el 8 de
febrer. La lluita entre les
forces comunistes i llibertàries va ser dura,
però hagué presos i ostatges
recíprocs que, en certa mesura, frenaren els
ànims. Hagué treves i represes
dels combats. La xifra total de baixes és difícil
de quantificar, però com a
mínim un milenar entre morts i ferits. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-weight: bold; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span lang="CA">Naixements</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 380px; height: 471px;" alt="Bautista Fueyo" title="Bautista Fueyo" src="http://www.estelnegre.org/documents/fueyo/fueyo01.gif" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Bautista
Fueyo</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Bautista Fueyo
Gutiérrez:</span> El </span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">9 de març de 1875
neix a Villoria (Laviana, Astúries, Espanya)</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"> el llibreter
i editor anarquista Bautista Fueyo Gutiérrez. En 1889
emigrà a Buenos Aires
(Argentina) i en 1901 muntà una llibreria
(«Librería y Cigarrería de Bautista
Fueyo»), desenvolupant una intensa tasca de llibreter,
d'importador i d'editor
de publicacions anarquistes. En aquesta època fou
l'administrador dels
periòdics anarquistes </span><i style="font-family: Arial;">La Protesta</i><span style="font-family: Arial;"> i </span><i style="font-family: Arial;">Vía Libre</i><span style="font-family: Arial;">. En 1905, durant
l'estat de setge que seguí a la Revolució Radical
de febrer d'aquell any, va
ser deportat a Montevideo (Uruguai), juntament amb altres companys
(Francisco
Jaquet, Dante Silva, etc.). Quan retornà a Buenos Aires,
reemprengué, amb
dificultats, la seva tasca editora. En 1908 assumí la
representació de l'Escola
Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia a Buenos Aires.
També representà les
publicacions </span><i style="font-family: Arial;">Salud
y Fuerza</i><span style="font-family: Arial;">, de
Luis Bulffi de Quintana; </span><i style="font-family: Arial;">El
Productor</i><span style="font-family: Arial;">,
de Barcelona (Catalunya); </span><i style="font-family: Arial;">Boletín El hombre y
la Tierra</i><span style="font-family: Arial;">; </span><i style="font-family: Arial;">Tierra y
Libertad</i><span style="font-family: Arial;">, de
Madrid (Espanya); i</span><i style="font-family: Arial;">
Les Temps Nouveaux</i><span style="font-family: Arial;">,
de París
(França). Fou membre de la Lliga Espanyola Neomaltusiana. El
15 de maig 1910
calaren foc el seu establiment, al número 1.342 del Paseo de
Julio, davant
l'estació Retiro de Buenos Aires, i ell es va defensar a
trets, ferint diversos
atacants abans de ser detingut per la policia sense que se
sabés res d'ell
durant una setmana. Descontent amb algunes pràctiques
anarquistes, quan el 10
de febrer de 1912 el Congrés de la Nació
Argentina sancionà l'anomenada «Llei
Sáenz Peña», que establí el
vot universal secret i obligatori per als ciutadans
(només homes) argentins natius o naturalitzats majors de 18
anys, amb Santiago
Locascio, intentà crear, sense abandonar les seves idees
anarquistes, un partit
obrer per a participar en les eleccions generals, projecte que mai no
arribà a
port. En 1913 creà a Buenos Aires l'empresa editora
«B. Fueyo», que publicà un
gran nombre d'obres d'escriptors anarquistes. Gran aficionat al teatre,
la seva
llibreria destacà pel nombrós número
d'obres d'aquest gènere literari, edità la
col·lecció «Biblioteca Fomento del
Teatro Asturiano», amb publicacions en
bable, i a partir de l'1 d'agost de 1913 publicà, com a
administrador, la
revista quinzenal </span><i style="font-family: Arial;">Nuestro
Teatro</i><span style="font-family: Arial;">,
dirigida per Santiago Locascio. El 15
de gener de 1923 començà a publicar la revista </span><i style="font-family: Arial;">Sembrando Ideas. Revista
quincenal de divulgación sociológica</i><span style="font-family: Arial;">, que deixà
d'editar-se dos anys
després, i creà la
col·lecció «Librería
Sociológica», en record de l'editor anarquista
Fortunato Serantoni. Va ser molt amic de l'editor Joaquín
Alejo Falconnet (</span><i style="font-family: Arial;">Pierre
Quiroule</i><span style="font-family: Arial;">), de
qui va publicar els seus llibres. Entre els autors dels quals
va editar obres podem destacar Joaquín Abati, Alpe, Mikhail
Bakunin, Honoré de
Balzac, Rafael Barret, Besséde, Roberto Bracco, Luis Bulffi,
Buranelli,
Caccuri, Cachero, Carlo Cafiero, Juan Carulla, R. Chaughi, Teresa
Claramunt,
Jorge San Clemente, Coppée, Cordón, Manuel
Costa-Iscar, Antonio Curzo, Joaquín
Dicenta, Denis Diderot, José Famadas, Sébastien
Faure, Máximo Fernández,
Agustín Fontanela, Galio, Enrique E. García,
Eduardo G. Gilimón, Mario Gino,
González de Castro, Gorki, Pietro Gori, Jean Grave, Alfonso
Grijalvo, Pepita
Guerra, Àngel Guimerà, Federico A.
Gutiérrez, Max Halbe, Havaux, Huidobro,
Ibsen, Ignacio Iglesias, Jacquinet, Pietr Kropotkin, Kuhne, Delisle de
Lachevetiére, Paul Lafargue, Larra, Palmiro de Lidia,
Santiago Locascio,
Enrique Lustonó, Errico Malatesta, Maginot, Marchese,
Vicente Martínez Cuitiño,
Ricardo Mella, Francesco Saverio Merlino, Octave Mirbeau, Manuel
Montero, Mota,
Max Nettlau, Onrubia, Palermo, Pi Arsuaga, Pedro E. Pico, Josep Prat,
Pierre
Quiroule, Miguel Rey, Roba, Z. Ruiz de Albornoz, Santiago
Rusiñol, Vicente
Salaverri, Florencio Sánchez, Shakespeare, E. Sue, Sutor,
Dante Silva, Federico
Urales, Vacarezza, Adrián del Valle, Veyan, Klara Vidas,
Vital Aza, Georges
Yvetot, Émile Zola, etc. Bautista Fueyo Gutiérrez
va morir el </span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">14 de juliol de 1934 a Buenos
Aires (Argentina).</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"> </span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;">Bautista
Fueyo
(1875-1934)</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><img style="width: 400px; height: 301px;" title="Seu de la CGT-U al carrer Grange aux Belles de París (1922)" alt="Seu de la CGT-U al carrer Grange aux Belles de París (1922)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/seucgtu1922.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="font-weight: normal; color: rgb(0, 0, 0);">Seu de la
CGT-U al carrer Grange aux Belles de París (1922)</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">-
François Rose:</span><span lang="CA"> <span style="color: windowtext;">El 9 de març de 1879
neix a
Armentières (Nord-Pas-de-Calais, França) el
militant anarquista i
sindicalista Carloman François
Rose. Pintor d'edificis, pren part en la redacció del
setmanari anarquista
d'Amiens <i>Germinal</i> i va vendre <i>Le
Libertaire</i> pels carrers molts
anys. Militant sindical de la Confederació General del
Treball (CGT), després
de la Gran Guerra, serà durant el període de
reconstrucció de la postguerra el
delegat regional de la Construcció. Entusiasmat per la
revolució bolxevic, es
va acostar als comunistes, però sense adherir-se al Partit.
Entre 1920 i 1921
prendrà part en la campanya en favor de l'alliberament dels
amotinats del Mar
Negre. En 1921 es produeix l'escissió sindical en la CGT i
sorgeix una nova
Confederació General del Treball Unificada (CGT-U) que
reagruparà els elements
comunistes i anarquistes, i en 1922 Rose en serà el
secretari de la Unió
Departamental. François Rose va morir el 3 de gener de 1961
a París (França).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/tresca/tresca03.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 686px;" alt="Carlo Tresca" title="Carlo Tresca" src="http://www.estelnegre.org/documents/tresca/tresca03.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Carlo
Tresca</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Carlo Tresca:</span> El
9 de març de 1879 neix a Sulmona (Abruços,
Itàlia) el periodista i, d'antuvi
socialista i després, propagandista anarquista i
anarcosindicalista Carlo
Tresca, que va fer servir el pseudònim de <i style="">Renato
Morgante</i>. Sos pares es deien Filippo Tresca i Filomena
Fasciani. A causa de
la mala situació econòmica de sa
família, s'hagué de conformar amb assistir
l'Institut Tècnic sense aconseguir la titulació.
Quan la insurrecció de Creta
(1897-1898) contra el domini otomà, sembla que
intentà unir-se com a partisà de
la «Legió Cipriani» o amb els voluntaris
de Ricciotti Garibaldi, però no ho va
aconseguir a causa de la seva minoria d'edat. En 1900
organitzà amb èxit la
manifestació del Primer de Maig a la seva ciutat. El
trasllat per càstig a
Sulmona d'alguns membres destacats del personal ferroviari, maquinistes
sobretot,
a la zona central dels Abruços, va fer que el juliol de 1900
es creés el
Sindicat de Conductors de Locomotores (SCL), fet que va ser aprofitat
pel jove
Tresca per entrar en contacte amb les idees socialistes.
S'afilià al Partit
Socialista Italià (PSI), desenvolupà una intensa
propaganda entre els joves
obrers i prengué part en manifestacions
públiques. El juny de 1902 va ser
detingut per primera vegada i va ser condemnat per primer cop a tres
mesos de
presó per «crits sediciosos» durant una
desfilada monàrquica. Com a
col·laborador d'<i style="">Il Germe</i>,
periòdic
socialista sortit el 1901 a Sulmona, destacà per la
vehemència dels seus
articles i pel to polèmic i d'enfrontament contra les
autoritats, el clergat,
els notables locals i la Camorra, aconseguint amb això una
nova condemna el
novembre de 1902 i una més de 70 dies de presó en
la primavera de 1903. En
aquesta època fou secretari de l'SCL, estretament lligat a
la Mútua de
Maquinistes i Fogoners de Milà (Llombardia,
Itàlia). El 20 de setembre de 1903
es casà amb Helga Guerra. L'octubre de 1903
assumí la gerència d'<i style="">Il
Germe</i> i la publicació d'articles que
van ser denunciats per difamació per alguns notables del
poble li portaren, tot
i la defensa de l'advocat Enrico Ferri, a patir dures condemnes, com
ara una de
dos anys i mig i altra de 17 mesos de reclusió. A
conseqüència d'aquesta
repressió, decidí emigrar als Estats Units, on
residia son germà Ettore Tresca,
però la seva esposa decidí restar a
Itàlia. Els diners per al viatge van sortir
dels lectors italians d'<i style="">Il Germe</i>
residents a Filadèlfia (Pennsilvània, EUA) que
crearen el «Circolo Risveglio
Giovenile Italiano» (Cercle Despertar Juvenil
Italià) per a recaptar fons per a
facilitar l'exili dels perseguits a Amèrica.
Viatjà als EUA, via Lugano
(Ticino, Suïssa), on conegué Benito Mussolini,
aleshores socialista d'extrema
esquerra, antimilitarista i desertor, i Le Havre (Alta Normandia,
França), i el
26 de juliol de 1904 desembarcà al port de Nova York (Nova
York, EUA). S'establí
a Filadèlfia, on s'afilià a la
Federació Socialista Italiana (FSI), fundada en
1902 per Giacinto Menotti Serrati, i dividida per la
polèmica entre els membres
dels dos partits socialistes –el Socialist Labor Party (SLP,
Partit Socialista
Laborista) d'Amèrica i el Socialist Party of America (SPA,
Partit Socialista
d'Amèrica)– i els treballadors que es mantenien
neutrals a les dues tendències.
El setembre de 1904 assumí la direcció d'<i style="">Il
Proletario</i>, òrgan oficial de l'FSI, que
deixà de publicar-se a Nova York i
reprengué l'edició a Filadèlfia.
Després de distingir-se en diverses activitats
anticlericals, a començament de 1905 jugà un
paper important en la vaga dels
obrers de la fàbrica de barrets John B. Stanton Co. Amb el
naixement, en 1905,
del sindicat Industrial Workers of the World (IWW, Treballadors
Industrials del
Món), cada vegada més convençut de la
necessitat de l'ús de l'acció directa
anarcosindicalista, acostà les seves posicions al pensament
anarquista i el
juny de 1906 abandonà l'FSI i la direcció d'<i style="">Il
Proletario</i> i, després de passar un temps per <i style="">La Voce del Popolo</i>, dirigit per Giovanni
Di Silvestro a Filadèlfia,
l'agost de 1908 fundà a Pittsburgh (Pennsilvània,
EUA) el seu propi periòdic, <i style="">La
Plebe</i>, que va ser definit per la
policia com «periòdic anarcoide
setmanal» i que es caracteritzà per la
propaganda subversiva i l'antimilitarisme, però sense deixar
de banda les
crítiques als mediadors en les contractacions, els patrons,
les autoritats
consulars, l'exèrcit, la casa reial, el clergat i tot el que
ensumés a poder.
Aquesta publicació li va portar detencions, un intent
d'assassinat i
l'excomunió pública. El gener de 1909 va ser
jutjat sota l'acusació d'haver
difamat un sacerdot catòlic que tenia una relació
amorosa amb la seva mestressa
de claus en un article il·lustrat en <i style="">La
Plebe</i>; condemnat a sis mesos de presó,
també es va prohibir la publicació. Un
cop lliure abandonà Pittsburgh i es traslladà a
Steubenville (Ohio, EUA), on
donà vida a <i style="">L'Avvenire</i>.
El juny de
1910 va ser novament empresonat amb una condemna de nou mesos i de 300
dòlars
de multa per «difamació» a un altre
sacerdot, però sota el pseudònim de <i style="">Renato Morgante</i> publicà en el
seu
periòdic l'article «L'Ammazzatoio», que
contenia una apologia del regicidi d'Humbert
I a mans de l'anarquista Gaetano Bresci. El maig de 1912 va ser
detingut novament
a Lawrence (Massachusetts, EUA), on els <i style="">wobblies</i>
dels IWW havien engegat una gran vaga dels obrers tèxtils de
l'American Woolen
Company (AWC, Companyia de Llana Americana) que va triomfar el
març d'aquell
any, quan portaven una campanya per l'alliberament dels militants
Joseph James Ettor
i Arturo Giovannitti, acusats de complicitat moral en la mort de la
manifestant
Anna LoPizzo per haver incitat els piquets i la vaga. En aquesta
circumstància
fou quan conegué la sindicalista <i style="">wobbly</i>
Elizabeth Gurley Flynn, coneguda com <i style="">The
Rebel Girl</i> (La Noia Rebel), que esdevingué sa
companya fins el 1925 –la seva
esposa li va demanar el divorci el març de 1913 per
«abandonament de la llar
conjugal». Encara que mai no es va afiliar als IWW,
després de l'alliberament
d'Ettor i Giovannitti, continuà amb Flynn en la tasca
propagandística,
organitzant vagues, com ara la de Little Falls (Nova York, EUA), la
dels
treballadors dels hotels i cambrers de Nova York, la dels barbers
novaiorquesos
o la llarga vaga de Paterson (Nova Jersey, EUA) de 1913, que
desencadenà noves
detencions, nous processos i noves sentències
absolutòries. Les autoritats
consulars italianes el consideraven com el promotor,
mitjançant el seu
periòdic, d'una «atroç campanya
difamatòria setmanal contra la Casa de Savoia,
contra el Reial Exèrcit i contra la
pàtria» i «un dels propagandistes
més
perillosos del moviment anarquista», ja que
contínuament estava fent gires de
conferències. Des de mitjans de 1914 a principis de 1915 es
dedicà a
reivindicar la llibertat de reunió i d'expressió
a Paterson, on la policia
reprimia sistemàticament totes les iniciatives dels IWW. En
1915 participà en
la marxa dels desocupats novaiorquesos i el juliol de 1916 va ser
detingut als
turons de ferro de Mesabi (Mesabi Iron Range), a Minnesota (EUA), on
portava a
terme una vaga dels treballadors de l'Oliver Iron Mining Company (OIMC,
Companyia de la Mena de Ferro Oliver), i va ser acusat, amb el perill
de ser
condemnat a cadena perpètua, de complicitat en homicidi per
haver atiat la
violència amb els seus discursos. Tant als Estats Units com
a Itàlia, encara
que ambdós Estats patien la Gran Guerra, es
desencadenà una intensa
mobilització pel seu alliberament. Fins i tot els
polítics intervencionistes,
com ara Leonida Bissolati, del Partit Socialista Reformista
Italià (PSRI), o el
sindicalista Giuseppe Giulietti (<i style="">Capitan
Giulietti</i>), participaren en una campanya
encapçalada per anarquistes i
socialistes, com ara el diputat Arturo Caroti, que visqué
als EUA entre 1905 i
1913. El desembre de 1916 l'acusació va ser retirada i fou
excarcerat; però la
polèmica amb el sindicalista <i style="">wobbly</i>
William Dubley Haywood (<i style="">Big Bill Haywood</i>)
sobre la gestió del procés, portà
Tresca, i amb ell Ettor i Flynn, que havien
organitzat la defensa sobre el terreny, a trencar les relacions amb els
IWW.
Després de l'entrada dels EUA en la Gran Guerra l'abril de
1917, fou un dels
que portà la campanya contra la guerra i contra el
reclutament militar. El 30
de setembre de 1917, en el marc d'una gran operació contra
els <i style="">wobblies</i> de Chicago (Illinois,
EUA) que
incriminà 168 persones, acusades per les autoritats federals
d'haver promogut
vagues i agitacions contra els EUA, d'«afavorir directament o
indirectament les
potències centrals» i de
«conspiració contra l'Estat», va ser
detingut,
juntament amb Flynn, Ettor, Giovannitti i Giovanni Baldazzi. Contraris
a la
tàctica de Haywood de centralitzar el procés a
Chicago, Tresca, Flynn, Ettor i
Giovannitti exigiren la llibertat sota fiança i obtingueren
la separació de les
causes, i finalment no van ser processats. Baldazzi, però,
en 1918 va ser
condemnat a 10 anys de presó i posteriorment va ser expulsat
del país. En
aquest interí, però, el seu periòdic <i style="">L'Avvenire</i>
va ser obligat a tancar acusat de difondre «propaganda
pacifista». A finals de
1917 comprà la capçalera del periòdic
novaiorquès <i style="">Il Martello. Giornale
politico letterario artistico</i>, fins aleshores
dirigit per Luigi Preziosi, i la transformà en un dels
periòdics més vius del
moviment obrer italoamericà, de la tendència
anarcocomunista en particular i del
moviment anarquista internacional en general. Després de la
I Guerra Mundial la
seva activitat periodística es desenvolupà en
diferents fronts: denúncia de les
expulsions i deportacions dels subversius als seus països
d'origen (Luigi
Galleani a Itàlia, Emma Goldman i Alexander Berkman a
Rússia, etc.), campanya a
favor dels anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolemeo
Vanzetti,
oposició a la penetració feixista en les
organitzacions dels emigrants, suport
als intents de creació d'organitzacions sindicals
autònomes entre els
treballadors, etc. L'abril de 1923 fou un dels promotors més
actius de la
creació d'un «front únic»
dels antifeixistes italians als EUA, l'Alleanza
Antifascista del Nord America (AAFNA, Aliança Antifeixista
Nord-americana), i
els seus atacs contra el feixisme portaren a les autoritats
nord-americanes,
sota la pressió de l'ambaixada italiana, a intentar posar-lo
fora de lloc. El
14 d'agost de 1923 va ser detingut argumentant la Federal Obscenity Law
(FOL,
Llei Federal d'Obscenitat) per haver publicat en <i style="">Il
Martello</i> publicitat del control de natalitat. Jutjat, el 10
de
desembre de 1923 va ser condemnat a un any i un dia de
presó, va ser enviat a
la penitenciaria d'Atlanta (Georgia, EUA), on obtingué una
reducció de la pena
a quatre mesos signada pel president Calvin Coolidge,
gràcies a la pressió
d'una gran mobilització i de la intervenció de
Fiorello La Guardia, futur
alcalde de Nova York. Mentrestant, en 1921, després de la
fase inicial
d'entusiasme per la Revolució russa,
començà a criticar el govern soviètic,
prenent distàncies del leninisme i posteriorment condemnant
obertament
l'estalinisme. Fins i tot en els cercles anarquistes, les seves
relacions amb determinats
sectors van ser cada vegada més tenses. En 1926, el
feixistes van atemptar contra la seva vida
fent esclatar una bomba en un congrés. En 1928
l'anarquista Osvaldo Maraviglia organitzà des de les
pàgines del periòdic
antiorganització del moviment llibertari <i style="">L'Adunata
dei Refrattari</i> una campanya contra la seva persona. El maig
d'aquell any,
alguns anarquistes es reuniren a Hartford (Connecticut, EUA) i emeteren
un
veredicte desqualificant la seva persona, que va ser publicat en <i style="">L'Adunata dei Refrattari</i>. Segons un
informe de la policia italiana d'agost de 1928, es devia principalment
a
Armando Borghi el conflicte amb Tresca, que acusava de convertir-se en
el
cavall de Troia de l'anarquisme nord-americà. En 1932 <i style="">Il Martello</i> suspengué la seva
publicació per manca de fons, però la
reprengué en 1934. Quan esclatà la
Revolució espanyola i la guerra civil, va
fer costat el «front únic antifeixista»
i la participació dels anarquistes en
els governs de la II República espanyola, però
els fets posteriors van fer que
la dissensió amb els comunistes esclatés. Molts
durs van ser els seus atacs
contra els comunistes arran de la repressió exercida contra
els anarquistes i
els membres del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el
maig de 1937 a
Catalunya i després dels processos estalinistes (cas Julient
Stuart Poyntz, cas Robinson-Rubens,
etc). Entre 1937 i 1938 participà en l'American Committe to
Defend Leon Trotsky (ACDLT, Comitè Americà de
Defensa de Lev Troski) i el 19 de
març de 1938 participà, al costat de Suzanne
LaFollette, Eugene Lyons i Bertram
David Wolfe, en el gran míting contra els processos de
Moscou organitzat per
l'ACDLT a Nova York. Després d'abandonar l'AAFNA, en mans
dels comunistes,
esdevingué una persona força influent en la
«Mazzini Society», juntament amb
Alberto Tarchiani que, curiosament, en 1916, quan la
mobilització a favor de
Tresca, havia enviat al subsecretari d'Assumptes Estrangers una carta
acusatòria contra ell per les seves «activitats
antipatriòtiques». Durant la II
Guerra Mundial col·laborà amb l'Office of War
Information (OWI, Oficina
d'Informació de Guerra) en la creació d'un
Italian-American Victory Council
(IAVC, Consell Italo-Americà per a la Victòria),
que hauria d'haver acollit
tots els grups antifeixistes. Però la seva
oposició a la inclusió dels
comunistes i de persones com Generoso Pope, editor d'<i style="">Il
Progresso Italo-americano</i>, que en el passat havien sostingut
la
dictadura feixista, només li van portar enemics. El clergat,
la hipocresia i la
corrupció seran altres dels seus objectius, i sempre va
estar en el punt de
mira de l'FBI –el seu expedient té 1.358
pàgines. Des de les pàgines del seu
setmanari <i>Il</i> <i>Martello</i> va
engegar una campanya en contra de la
Màfia durant els últims anys de sa vida. El 9 de
gener de 1943, aleshores en
llibertat vigilada i a tota hora controlat per la policia, un
automòbil va
intentar atropellar-lo. Dos dies més tard, l'11 de gener de
1943, Carlo Tresca
va ser assassinat a la Quinta Avinguda de Nova York (Nova York, EUA) a
trets de
pistola. Tot d'una es desencadenaren diverses
hipòtesis sobre els autors de l'assassinat (comunistes,
feixistes, els baixos
fons, la Màfia), però la comissió
especial d'investigació que es creà mai no va
donar una resposta definitiva. Sembla
que l'assassí va ser un pistoler anomenat Carmine Galante, a
les ordres del
mafiós feixista Vito Genovese, sicari de Mussolini;
però ni Galante ni Genovese
no van ser mai incriminats. Altra versió, també
amb molt de pes, apunta que
l'assassí fou l'estalinista Vittorio Vidali, conegut sota
nombrosos pseudònims
(<i style="">Vittorio Vidale, Enea Sormenti, Jacobo
Hurwitz Zender, Carlos Contreras, Comandante Carlos</i>). En
morir, una plaça
de Sulmona
que es deia Vittorio Emanuele II, per disposició municipal,
va ser rebatejada
amb el seu nom. En 2003 Nunzio Pernicone edità i
publicà <i style="">The Autobiography of Carlo
Tresca</i>, obra que retocà en 2005 i que
publicà sota el títol <i style="">Carlo
Tresca.
Portrait of a Rebel</i>.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/tresca/tresca.html" target="_blank">Carlo Tresca
(1879-1943)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 407px; height: 453px;" alt="Notícia de la detenció de Jules Massot apareguda en el diari parisenc "La Lanterne" del 3 de febrer de 1923" title="Notícia de la detenció de Jules Massot apareguda en el diari parisenc "La Lanterne" del 3 de febrer de 1923" src="http://www.estelnegre.org/fotos/massotjules.jpg" /></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><small>Notícia
de la detenció de Jules Massot apareguda en el diari
parisenc <span style="font-style: italic;">La
Lanterne</span> del 3 de febrer de 1923</small></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Jules Massot:</span>
El 9 de
març de 1880 neix a Chalon-sur-Saône (Borgonya,
França)
l'anarquista i sindicalista revolucionari Jules Massot. Sos pares es
deien Jean Claude Massot, torner
metal·lúrgic, i Marie Louise Berthenet. Obrer
torner
metal·lúrgic,
el 16 de maig de 1903 va ser condemnat pel Tribunal
d'Apel·lació de Dijon
(Borgonya, França) a dos mesos de presó amb
llibertat provisional per
«violències i cops». Cap el 1908
s'instal·là a París
(França) i en 1912 estava
adherit al «Foyer Populaire» (Llar Popular) de
Bellville, afiliat a la
Federació Comunista Anarquista (FCA) i era membre del
consell d'administració
del periòdic <i style="">Le Libertaire</i>.
L'abril
de 1912 cosignà el cartell «À M.
Georges Berry, pourvoyeur de bagnes», editat
pel Comitè d'Entesa per a l'Acció Antimilitarista
(CEAA). El 28 de juliol de
1912, com a membre del Consell Sindical del Sindicat dels Metalls del
departament del Sena, cosignà el manifest contra la
«Llei Berry-Millerand» –tothom
que fos condemnat a penes de presó de més de tres
mesos per qüestions de vaga,
per rebel·lió a l'autoritat o per propaganda
antimilitarista, seria enviat als
batallons disciplinaris africans (Bat' d'Af)–, on s'afirmava
que el sindicat
sortiria en suport dels joves companys que escollissin la
deserció per a
fugir-ne de la llei; també aquest manifest feia una crida a
la «vaga de
ventres» de les dones. Entre gener i abril de 1913, alberga
son germanastre
Charles Gandrey, un dels animadors de l'FCA. En aquesta
època vivia al número
52 del bulevard de Bellville del XX Districte de París. Com
a militant del
Sindicat dels Metalls del Sena, aprovà l'11 de gener de 1914
l'exclusió
d'Alphonse Merrheim en l'assemblea general d'aquest sindicat.
Posteriorment
aquest sindicat es va fer autònom i es constituí
com a Unió Sindical dels
Treballadors dels Metalls de la Regió Parisenca i el 6 de
juny de 1914 en va
ser elegit tresorer. Sobre això publicà el 21 de
febrer de 1914 en <i style="">Le Libertaire</i>
l'article «Un conflit
syndical». Quan esclatà la Gran Guerra, va ser
mobilitzat, inscrit en el «Carnet
B» dels antimilitaristes i destinat el 24 d'octubre de 1914
com a torner al
taller de precisió de la Secció
Tècnica d'Artilleria, a la plaça
Saint-Thomas-d'Aquin,
del VIII Districte de París. El 2 de juny de 1915 el coronel
director del
taller l'assenyalà com a sospitós i va ser posat
sota vigilància, sense cap
resultat. En 1916 freqüentà les reunions dels
«Amis du Libertaire», del
periòdic <i style="">Ce qu'il faut
diré</i> i dels
exmembres del «Foyer Populaire» de Belleville. El
28 de juliol de 1916 s'adherí
al Comitè per a la Represa de les Relacions Internacionals
(CRRI) i era membre
del Sindicat del Personal dels Establiments Militars del Sena. El
març de 1919
signà, en nom del Sindicat dels Metalls, amb altres companys
(Jean-Sellenet Boudoux,
Dondon, Pierre Le Meillour, Remeringer, Henri Sirolle, etc.) una
protesta
contra els escorcolls a la seu de <i style="">Le
Libertaire</i>, arran de l'atemptat comès per
Louis-Émile Cottin contra Georges
Clémenceau, president del Consell de Ministres
francès. Després de la guerra
fou un dels principals animadors de la minoria
revolucionària de la Federació dels
Metalls. El juliol de 1921, amb Jean-Louis Berrar, fou cosecretari del
Sindicat
dels Metalls del Sena, adherit als Comitès Sindicalistes
Revolucionaris (CSR). Després
de l'escissió confederal, participà en la
creació i la posada al punt de la
Federació Unitària dels Metalls. Durant el I
Congrés Federal, celebrat entre el
24 i el 25 de juny de 1922 a Sain-Étienne
(Arpitània), s'oposà amb èxit a
Théo
Argence i Henri Raitzon, que proposaren que la seu de la
Federació s'establís a
Lió (Arpitània). Consagrà els seus
esforços a la reorganització dels sindicats
del departament del sena, però no va ser elegit secretari
federal sinó Lucien
Chevalier; malgrat tot, va obtenir 17 vots i va ser designat per a
portar l'oposició
a Alphonse Merrheim en el Congrés dels Metalls
d'Alsàcia-Lorena, i va ser també
nomenat tresorer de la Federació Unitària dels
Metalls. Durant el I Congrés de
la Confederació General del Treball Unitària
(CGTU), celebrat entre el 25 de
juny i l'1 de juliol de 1922 a Saint-Étienne,
votà, amb Jean-Louis Berrar, la
moció de Gaston Monmousseau, partidari aleshores de la
independència del
sindicat del Partit Comunista Francès (PCF), i va ser elegit
membre de la
Comissió Executiva de la CGTU. Entre 1922 i 1923
intervingué freqüentment a
París i en províncies en les reunions sindicals i
en les vagues, i sobretot en
la campanya contra l'impost sobre els salaris. El gener de 1923
assistí, com a
delegat de la CGTU, a Essen (Rin del Nord-Westfàlia,
Alemanya), a un míting
contra l'ocupació del Ruhr organitzat pel Comitè
d'Acció Contra l'Imperialisme
i la Guerra. El 10 de gener, de bell nou a França, va ser
detingut a Saint-Quentin
(Picardia, França) i inculpat per «atemptat contra
la seguretat interior i
exterior de l'Estat». Durant el seu tancament a la
presó parisenca de la Santé,
tingué diverses discussions amb Gaston Monmousseau sobre
orientació sindical i
prengué consciència que aquest, a partir d'aquell
moment, seria favorable a
l'aliança orgànica entre el PCF i la CGTU.
Alliberat el 7 de maig, el seu cas
va ser sobresegut el 13 de juny de 1923. Entre el 29 i el 31 de juliol
d'aquell
any va ser delegat en el II Congrés de la
Federació Unitària dels Metalls, on
s'arrenglerà
amb la minoria, juntament amb Théo Argence, Henri Bott,
Benoît Broutchoux i
Lucien Chevalier, i durant les sessions denuncià la
infiltració de les
«comissions sindicals» del PCF en els sindicats; en
acabar el congrés, la
minoria rebutjar participar en la Comissió Executiva
Federal. L'octubre de
1923, quan s'havia de celebrar el Congrés de Bourges
(Centre, França), els
Grups Sindicalistes Revolucionaris (GSR) el presentaren en la seva
llista de
candidats a la Comissió Executiva Federal de la CGTU. El 27
d'octubre de 1923,
durant l'assemblea general del Sindicat dels Metalls del Sena, de cara
al
congrés federal, va caure en minoria. Entre el 12 i el 17 de
novembre de 1923
fou delegat en el Congrés de la CGTU que se
celebrà a Bourges; arrenglerat fins
el moment amb els GSR, es radicalitzà en el curs dels debats
i entrà a formar part
dels grup dels anarcosindicalistes del Comitè de Defensa
Sindicalista (CDS) i
votà les seves mocions. Després de
Congrés de Bourges, va pertànyer a la
Minoria Sindicalista Revolucionària (MSR), que reagrupava
els GSR i els CDS.
Després de l'assassinat de Nicolas Clos i Adrien Poncet,
l'11 de gener de 1924,
nombrosos sindicats minoritaris trencaren amb la CGTU, ell,
però, resta en la
CGTU i continuà militant durant un any. No obstant
això, després del Congrés de
Fàbriques Metal·lúrgiques del 30 de
març de 1924, se sentí insultat,
abandonà
el seu càrrec, dimití del sindicat i no se'n va
tornar a parlar d'ell. El juny
de 1924, en nom del Sindicat Unitari dels Metalls, sostingué
la creació del
Grup de Defensa dels Revolucionaris Empresonats a Rússia, el
secretari del qual
fou Jacques Reclus. Cap el 1929 participà, amb Victor
Labonne i Charles Salembier,
en la creació de l'Amical de Vells Sindicalistes de la
Metal·lúrgica, grup
format per una seixantena de membres i que tenia com a finalitat la
solidaritat
entre els seus membres, reunint-se un cop al mes i celebrant un banquet
fraternal anual al bulevard de Bellville. El 3 d'agost de 1931 va ser
esborrat
del «Carnet B». En 1936 es casà a
Champigny-sur-Marne amb Marie Vigneulle. Després
d'això
deixà la
militància i les activitat polítiques. Jules
Massot va morir el 5 d'abril de
1952 a Champigny-sur-Marne (Illa de França,
França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/delormebenoit.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 489px;" alt="Benoît Delorme, primer per l'esquerra de la primera fila, amb altres membres del grup socialista del Consell General del Pas-de-Calais (octubre de 1937)" title="Benoît Delorme, primer per l'esquerra de la primera fila, amb altres membres del grup socialista del Consell General del Pas-de-Calais (octubre de 1937)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/delormebenoit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Benoît
Delorme, primer per l'esquerra de la primera fila, amb altres membres
del grup socialista del Consell General del Pas-de-Calais (octubre de
1937)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Benoît Delorme:</span>
El 9 de març de 1881 neix a Montchanin-les-Mines (Borgonya,
França) –alguns fonts
citen erròniament Montceau-les-Mines (Borgonya.
França)–
el miner
anarquista i anarcosindicalista,
i posteriorment socialista, Benoît Delorme. Sos pares es
deien
Jean Delorme, fuster, i Claudine Vindiolet. Membre del grup
anarquista de
Montceau-les-Mines, deixà els seus documents d'identitat al
company Benoît
Broutchoux mentre acomplia el servei militar, d'aquí la
segona identitat de
Broutchoux. Militant anarcosindicalista, durant els primers anys del
segle XX
fou un dels fundadors de la Federació Sindical dels Obrers
Miners del
Pas-de-Calais, «jove sindicat»
encapçalat per Benoît Broutchoux, oposat al
«vell sindicat» d'Émile Basly. El 17
d'octubre de 1902, durant la vaga de la
conca minera de Pas-de-Calais, Benoît Delorme (en realitat
Benoît Broutchoux)
va ser detingut per temptativa de destrucció de forns de coc
a les mines de
Lens; jutjat, va ser condemnat a 40 dies de presó. El 29
d'agost
de 1903 es casà a Montceau-les-Mines amb Marie Doufou. El 14
de
juny de 1908
presidí el Congrés Regional Extraordinari de la
Federació Sindical dels Obrers
Miners del Pas-de-Calais. El 13 de juny de 1909, després
d'un Congrés Regional
de Miners, celebrat a Liévin (Nord-Pas-de-Calais,
França), participà en una
conferència pública contradictòria amb
Eugène Fallot i François Plouvier. Entre
1909 i 1910 col·laborà en <i style="">L'Action
Syndicale</i>, òrgan de la Confederació
General del Treball (CGT) del
Pas-de-Calais i del Nord. Posteriorment, arran de la
reunificació socialista,
s'afilià a la Secció Francesa de la Internacional
Obrera (SFIO) i esdevingué un
dels administradors del Sindicat de Miners de Pas-de-Calais.
Després de la Gran
Guerra, s'encarregà especialment dels serveis
jurídics del citat sindicat.
Secretari de la Secció Sindical dels Miners de
Liévin, en 1919 va ser nomenat
regidor municipal en la llista encapçalada per
Léon Degréaux d'aquesta
població, però en 1925 no va ser renovat en el
càrrec. Fidel a la CGT després
de l'escissió, continuà servint a la
comissió administrativa del Sindicat de
Miners. L'octubre de 1933 signà, amb
Désiré Coine, Julien Priem, Paul Sion i
Kléber Legay, un manifest de protesta contra la
concessió del grau de cavaller
de la Legió d'Honor de la República francesa al
militant socialista Henri
Mailly. El desembre de 1935 va ser nomenat secretari del Sindicat
Reunificat de
Miners del Pas-de-Calais durant el Congrés Departamental
d'Unitat. El 10 de
setembre de 1936, amb Kléber Legay, Julien Priem,
Désiré Coine, Alfonse Leroy, Edourd
Duparcq i François Delartre, representants de la classe
obrera del
Nord-Pas-de-Calais, dirigí una carta d'homenatge a
Léon Blum. El 29 de juliol
de 1937, en qualitat de candidat, participà en un gran
míting socialista a
Bully-les-Mines (Nord-Pas-de-Calais, França). En les
eleccions cantonals de
Lens-Ouest de 1937, va ser elegit regidor de districte. Durant
l'Ocupació formà
part de la delegació especial encarregada d'administrar
Liévin arran de la
detenció del seu alcalde comunista Henri
Thiébaut. El juny de 1943 va ser
nomenat membre del Consell departamental del Pas-de-Calais.
Després de la II
Guerra Mundial va ser exclòs de la Secció Local
de l'SFIO de Liévin. Benoît
Delorme va morir el 6 de febrer de 1956 a Liévin
(Nord-Pas-de-Calais,
França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/tommasini/tommasini01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 438px;" alt="Foto antropomètrica d'Umberto Tommasini (23 de desembre de 1925)" title="Foto antropomètrica d'Umberto Tommasini (23 de desembre de 1925)" src="http://www.estelnegre.org/documents/tommasini/tommasini01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
antropomètrica d'Umberto Tommasini (23 de desembre de 1925)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Umberto
Tommasini:</span> El 9 de març de 1896 neix a Vivaro
(Friül) l'anarquista i resistent
antifeixista Umberto Tommasini. Sos pares es deien Angelo i Bernardina,
obrers
no qualificats que emigraren a Trieste i esdevingueren socialistes. En
1902
quedà orfe de mare i amb 13 anys
començà a treballar com a aprenent en un obrador
de ferreria. El 14 d'octubre de 1909 participà en la seva
primera manifestació,
una protesta contra l'execució del pedagog anarquista
Francesc Ferrer i
Guàrdia. Amb sos germans Vittoria, Leonardo i Angelo,
freqüentà els grups
socialistes i l'afamat Cercle d'Estudis Socials (CES). Son pare,
també assidu
del CES, recuperà vells llibres socialistes i
muntà a la seva llar de Vivaro
una Biblioteca Popular, que serà la primera de la
regió. Quan esclatà la Gran
Guerra sa família retornà a Vivaro pensant que el
conflicte bèl·lic duraria poc
temps. Mentrestant ell fou destinat a un destacament de metrallers i en
una
acció de guerra va ser ferit. En 1917 va ser fet presoner en
la derrota de
Caporetto i internat al camp de presoners de Mauthausen. En 1919 va ser
llicenciat i retornà a Trieste, on reprengué la
seva feina de ferrer i
freqüentà els cercles socialistes i anarquistes. En
1920 seguí intensament el
debat sorgit en el moviment socialista, però
quedà profundament decebut del
vaig nivell de la polèmica i no renovà el seu
carnet socialista ni s'afilià al
nounat Partit Comunista d'Itàlia (PCI), que considerava
excessivament
jeràrquic. S'adherí al moviment anarquista,
seguint les passes del seu germà
major Vittorio, que havia conegut a Sardenya anarquistes provinents de
Trieste
que, com a antimilitaristes, havien estat internats durant la guerra.
Durant la
postguerra participà en totes les iniciatives
polítiques i sindicals que es
desenvoluparen a Trieste i molt especialment en els grups de defensa
contra els
escamots feixistes. En 1921 va ser ferit per un grup de feixistes que
havien
irromput a la fàbrica on treballava. L'estiu d'aquell mateix
any participà en
una «expedició punitiva» contra membres
d'un escamot feixista que retornaven
d'una acció contra el «barri roig» de
San Giacomo, de la qual resultaren ferits
una trentena de feixistes arran de l'explosió d'una bomba;
son pare, que no
suportava aquesta mena d'accions violentes, trencà tota
relació amb son fill. En
1925 assistí al congrés de la Unió
Anarquista Italiana (UAI) que se celebrà a
Milà, on conegué Camillo Berneri i Gino Bibbi,
amb els qui entaulà una estreta
amistat. L'11 de setembre de 1926 participà en l'intent
d'atemptat contra
Benito Mussolini portat a terme per Gino Lucetti, subministrant a
aquest els
explosius, encara que sembla que no estava al corrent de
l'ús que se li havia
de donar-hi. Considerat perillós pels seu radicalisme, les
autoritats feixistes
el detingueren en diverses ocasions i fou un dels primers antifeixistes
que va
ser confinat, durant un període de sis anys, a Ustica i a
Ponça. Durant el seu
confinament es mostrà indisciplinat i lluità
contra els abusos per part dels
vigilants, alhora que va fer amistat amb el comunista Luigi Calligaris
i
l'enginyer republicà Giobbe Giopp. A finals de 1931
retornà a Trieste i
setmanes després, el gener de1932, passà
clandestinament a França després d'una
breu estada al domicili de la família Zanolli de Zuric i a
Ginebra, on Luigi
Bertoni i Carlo Frigerio, del Comitè Pro Víctimes
Polítiques, li recomanà
marxar a París a causa de les dificultats
polítiques i econòmiques de romandre
a Suïssa. A la capital gala s'integrà en la lluita
antifeixista portada a terme
pels exiliats italians, encara que no tenia una situació
legal estable. Amb
Camillo Berneri i Giobbe Giopp estudià la possibilitat de
portar accions
antifeixistes a l'interior d'Itàlia. En 1934 es
posà a viure en parella amb la
triestina Anna Renner, amb qui tindrà un fill (Renato).
Entre l'1 i el 2 de
novembre de 1935 assistí al Congrés Anarquista
Italià («Congrés d'Entesa dels
Anarquistes Emigrants Europeus») que se celebrà a
Sartrouville, a prop de París;
promogut per Camillo Berneri, reuní una cinquantena de
militants d'arreu de
França, de Suïssa i de Bèlgica (Giulio
Bacconi, Angelo Bruschi, Antonio Cieri,
Enzo Fantozzi, Carlo Frigerio, Gusmano Mariani, etc.) i donà
lloc al Comitato
Anarchico d'Azione Rivoluzionaria (CAAR, Comitè Anarquista
d'Acció
Revolucionària), els responsables del qual van ser Camillo
Berneri, Bernardo
Cremonini, Umberto Marzocchi, Carlo Frigerio i Giuseppe Mariani. El
juliol de
1936, arran del cop feixista a Espanya, marxà a Barcelona
(Catalunya) a fer
costat la Revolució i s'adherí a la
Secció Italiana de la Columna Ascaso de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la
Federació Anarquista Ibèrica
(FAI), comandada per Carlo Rosselli. El 28 d'agost de 1936
lluità a la batalla
de Monte Pelado, al front d'Aragó, entre Osca i
Almudébar. Ocupà càrrecs de
responsabilitat en l'Exèrcit republicà, encara
que es mostrà força crític amb
la militarització de les milícies. El febrer de
1937, durant una temptativa de
sabotatge contra una nau de la marina franquista al port de Ceuta, va
ser
detingut pels comunistes, juntament amb Giobbe Giopp, Alfredo Cimadori
i
Giovanni Fontana, i tancat a València, on va ser durament
interrogat per la
policia estalinista. Aconseguí fugí,
però es va veure obligat a retornar a la
presó per a no entrebancar les negociacions que el ministre
de Justícia,
l'anarquista Joan García Oliver, estava fent per a alliberat
tot el comando –finalment,
resultà que Cimadori era un confident de la policia
feixista. A finals d'abril
de 1937, després de patir un simulacre
d'execució, va ser alliberat. En un
carrer barceloní troba Berneri, pocs dies abans de ser
assassinat pels
estalinistes. Després dels tràgics fets de
«Maig del 1937» retornà a
França i
es dedicà a planejar un atemptat contra Mussolini,
però les autoritats
feixistes s'assabentà del projecte gràcies a la
delació de Mario Buda,
anarquista confident de la policia. En 1940, com a
conseqüència de l'esclat de
la II Guerra Mundial, va ser detingut i internat al camp de
concentració de
Vernet. Després de l'armistici italofrancès, va
ser extradit a Itàlia. Entre
1941 i 1943 fou confinat, amb altres anarquistes, a Ventotene, on es va
fer
càrrec de la cuina de la cantina dels llibertaris. A l'illa
tirrena conegué
Giussepe Di Vittorio, que durant l'estiu de 1937 havia calumniat
Berneri. El 25
de juliol de 1943 nombrosos presos polítics van ser
alliberats, però ell i
altres companys anarquistes i iugoslaus hi restaren. Després
va ser traslladat
al camp de concentració de <span style=""> </span>Renicci,
a Anghiari
(Toscana), i no va ser alliberat pel govern de Pietro Badoglio fins al
8 de
setembre de 1943, poques hores abans de l'arribada de les tropes nazis.
Mentre
molts d'anarquistes entraren en la Resistència, ell es
negà a causa del control
que hi exercien els comunistes, amb els qui no volia cap tracte, i
marxà als
Apenins septentrionals, on reprengué contacte amb els
companys anarquistes i
ajudà els refugiats. Després de la guerra
retornà a Trieste, on amb altres
companys (Biordano Bruch, Libero i Primo Vigna, etc.) que venien de
l'exili i
de la lluita partisana, fundà el grup anarquista
«Germinal» i un periòdic
homònim,
que sorgí tots els dies del Primer de Maig i en ocasions
assenyalades. En 1945
assistí a Carrara al congrés constitutiu de la
Federació Anarquista Italiana
(FAI), a la qual s'adherí el grup
«Germinal». En aquests anys de postguerra
s'oposà al comunisme iugoslau i a les maniobres republicanes
i socialistes dels
partits polítics italians. Després de reprendre
la seva feina de ferrer, va ser
elegit, malgrat l'hegemonia comunista, delegat sindical en el seu lloc
de
treball i promogué diverses iniciatives (Primer de Maig,
conferència
commemorativa de Ferrer i Guàrdia, etc.). En 1954 va ser
condemnat a presó pel
govern militar d'ocupació angloamericà, que
aleshores administrava Trieste, per
propaganda il·legal anarquista. En aquests anys
ajudà alguns anarquistes
búlgars a fugir del règim comunista i a passar
clandestinament a França. En
1965 acceptà el «pacte associatiu» de la
FAI, però entrà a formar part del
sector dissident que acabà constituint el Grup d'Iniciativa
Anarquista (GIA). Durant
els anys setanta va ser un punt de referència per a les
noves generacions
d'anarquistes i amb 74 anys, l'agost de 1970, defensà tot
sol la nova seu del grup
«Germinal» de l'atac d'un escamot feixista. Entre
1971 i 1979, en substitució
de Alfonso Failla, dirigí el periòdic <i style="">Umanità
Nova</i> i patí una condemna arran d'un article
publicat contra un «capellà mafiós
calabrès». En 1973 un informe policíac
el qualificava com a «element de
caràcter impulsiu i bregós, constantment
insatisfet i obertament intolerant amb
l'Autoritat i la llei de l'Estat». Octogenari,
participà en marxes
antimilitaristes, congressos de la FAI, activitats contrainformatives
contra
les malifetes estatals, etc., però sovint s'havia de retirar
a la seva
localitat natal per enfortir-se de les malalties de la vellesa. Umberto
Tommasini va morir el 22 d'agost de 1980 a Vivaro (Friül) i el
seu funeral al
cementiri de la localitat dos dies després fou una gran
manifestació de condol
del moviment anarquista italià. En 1984 Claudio Venza
publicà en llengua vèneta
la llarga entrevista autobiogràfica <i style="">Umberto
Tommasini. L'anarchico triestino</i>, traduïda a
l'italià en 2011 sota el títol
<i style="">Il fabbro anarchico. Autobiografia fra
Trieste e Barcellona</i>; aquest mateix 2011 es va publicar la
traducció al
català (<i style="">L'anarquista de Trieste. Un
indignat del segle XX</i>). En 2005 el Centro Studi Libertari
(CSL, Centre
d'Estudis Llibertaris) de Trieste inaugurà la Biblioteca
Social «Umberto
Tommasini». <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;">Umberto
Tommasini
(1896-1980)</p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0903.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-09T09:25:20Zefemerides[08/03] Borsa de Treball - Atemptat contra Dato - Xerrada de Geuffroy - Reynard - Soulage - Mazzoleni - Calandri - Filiberto - Aubin - Anciaux - Naranjo - Schiff - Torres - Monzó - Fournier - Prat Coll - Atarés - Fayolle - Karl - Sanz - Gröndahl - Monsant - Joubert - Villanneau - Viel - Sadier - Beylie - Abad Donoso - Pallarès - Rueda - Ponce de León - Turón
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139875
<html lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type">
<title>[08/03] Borsa de Treball - Atemptat contra Dato -
Xerrada de Geuffroy - Reynard - Soulage - Mazzoleni - Calandri -
Filiberto - Aubin - Anciaux - Naranjo - Schiff - Torres -
Monzó - Fournier - Prat Coll - Atarés - Fayolle -
Karl - Sanz - Gröndahl - Monsant - Joubert - Villanneau - Viel
- Sadier - Beylie - Abad Donoso - Pallarès - Rueda - Ponce
de León - Turón</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);" align="center"><big><big><big><span lang="CA">Anarcoefemèrides
del 8 de març</span></big></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><b><span lang="CA"><img style="width: 594px; height: 200px;" title="Així quedà la Casa del Poble el 4 de març de 1921 per un atac feixista" alt="Així quedà la Casa del Poble el 4 de març de 1921 per un atac feixista" src="http://www.estelnegre.org/fotos/siena.jpg"></span></b></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Així
quedà la Casa del Poble el 4 de març de 1921 per
un atac feixista</span></small><big><big><b><span lang="CA"></span></b></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Atac feixista a
la Borsa de Treball:</span> El 8 de març de 1920 a
Siena (Toscana, Itàlia) feixistes i
carrabiners assalten la Borsa de Treball que és defensada
per un centenar de
militants anarquistes i socialistes. Són nombrosos els
treballadors ferits
durant l'enfrontament, entre ells l'anarquista Regoli Giuseppe, qui
morirà a
causa de les ferides. Es realitzarà una vaga general com a
protesta.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/fotos/cotxedato.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 378px;" title="L'automòbil d'Eduardo Dato després de l'atemptat" alt="L'automòbil d'Eduardo Dato després de l'atemptat" src="http://www.estelnegre.org/fotos/cotxedato.jpg"></span></a></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>L'automòbil
d'Eduardo Dato després de l'atemptat</small><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/fotos/cotxedato.jpg"><span lang="CA"></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Assassinat d'Eduardo Dato:</span>
El 8
de març de 1921 el president del Consell de Ministres
espanyol Eduardo Dato
Iradier és assassinat a Madrid (Espanya) per
Lluís Nicolau Fort, Pere Mateu
Cusidó i Ramon Casanelles Lluch,
metal·lúrgics de la Confederació
Nacional del
Treball (CNT). L'Estat era el responsable de la repressió
antisindical dirigida
pel governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido i
que va produir
nombrosos morts a la capital catalana. Des de gener de 1921
començà a
aplicar-se la «Llei de fugues», que consistia a
alliberar un detingut per
abatre'l instants després amb l'excusa que fugia: tres
anarcosindicalistes en
van ser víctimes el 20 de gener. El Comitè
Regional de Catalunya de la CNT,
format per Ramon Archs Serra (secretari), Joan Pey, Andreu Nin
Pérez, Gener
Minguet i Alberti, havia decidí assassinar Dato com a
resposta fulminant de
l'anarcosindicalisme barceloní a la duresa repressiva de
Martínez Anido.
L'acció la finançà Evarist
Fàbregues Pàmies, important i acabalat empresari
reusenc simpatitzant del moviment anarquista, el qual lliurà
5.000 pessetes per
a les despeses. Joan Pey, Medí Martí
Augé, Jaume <i>el Pelao</i>, Espinal i
Joan García Oliver van ser membres d'una comissió
que anà a Madrid a gestionar
la creació d'un Comitè Cotoner que, juntament amb
el govern de Dato,
intervingués en el problema dels dèficits de les
fàbriques tèxtils a causa dels
elevats preus del cotó d'importació. La
comissió fou tan sols un pretext per
estudiar sobre el terreny les possibilitats de portar a terme
l'acció i aplegar
informació sobre els recorreguts diaris del cap de Govern,
així com els
edificis, les sortides i els carrers que serien l'escenari de
l'atemptat
planejat. García Oliver en dibuixà el croquis. El
20 de febrer de 1921,
l'escamot anarquista que havia d'executar l'acció, va
comprar per 5.100
pessetes una motocicleta Indian amb sidecar gris amb un motor de 7 cv
matrícula
84-M-846 –que canviaren per M-410 per realitzar
l'atemptat– en una
botiga del
carrer Trafalgar de Barcelona i es va posar en contacte amb altres
anarquistes
a Madrid, on es va desplaçar per cometre l'acció,
ciutat que desconeixien. De
camí a Madrid, els activistes van tenir un accident a la
Muela (Saragossa) del
qual van sortir sans i estalvis, però la moto
tingué una avaria que va ser
reparada per Pere Mateu, mecànic de professió.
Van rebre el suport de Veremundo
Luis Díez (<i>Luis Bataille Díaz</i>),
Ignacio Delgado Oroz i Mauro Bajatierra
Morán –qui ja havia estat implicat en dos intents
de
magnicidi contra Alfons
XIII– per comprar les armes a Eibar i dur-les a Madrid; de
José Miranda
Lorenzo, qui els va allotjar a la capital de l'Estat; Tomás
de la Llave López Laguna,
per guardar la moto; i d'Adolfo Díaz Herráez i de
Mauro Bajatierra per preparar
la fugida. El 3 de març es va preparar un assaig, una vegada
estudiats els
recorreguts i comprovat que no duia escolta. A les 20.15 hores del 8 de
març,
des de la moto amb sidecar conduïda per Ramón
Casanellas –Nicolau hi anava al
seient posterior i Mateu al sidecar–, els tres anarquistes
van
disparar, al
crit de «Visca l'anarquia!», més de vint
trets –amb tres pistoles diferents:
una Mauser, una Bergman i una Star, totes tres de calibre
7.65– contra
Dato,
quan aquest passava amb el seu automòbil, un vehicle militar
Hudson <span style="font-family: Arial;">matrícula
ARM-121, per la plaça de la Independencia del
carrer d'Alcalá, en ple centre de Madrid, que venia del
Congrés de Diputats. Va
resultar mort el polític conservador i ferits el conductor
Manuel Ros, sergent
d'Enginyers, i l'ajudant Juan José Fernández
Pascual. Pere Mateu es va quedar a
Madrid i va ser capturat per la policia el 14 de març. Amb
l'ajuda dels
companys madrilenys, Lluís Nicolau Fort va fugir amb sa
companya a Alemanya,
però la policia teutona el va detenir a Berlín i
el van extradir amb la
condició que no fos executat –l'Estat alemany va
rebre
850.000 marcs de
recompensa que oferia el Senat espanyol–; Ramon Casanellas va
fugir a
Moscou
(URSS), des d'on va escriure una carta inculpant-se dels fets i
exculpant els
seus companys que anaven a ser jutjats. Entre el 2 i el 9 d'octubre de
1923
Pere Mateu i Lluís Nicolau van ser jutjats i finalment
condemnats a mort, però
van rebre l'indult per Primo de Rivera i les penes van ser commutades
per
cadena perpètua. Tots dos foren amnistiats durant la II
República espanyola en
1931.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/xerrada1939geuffroy.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 432px;" alt="Convocatòria de l'acte publicada en el periòdic parisenc "Terre Libre", òrgan de la FAF, de març de 1939" title="Convocatòria de l'acte publicada en el periòdic parisenc "Terre Libre", òrgan de la FAF, de març de 1939" src="http://www.estelnegre.org/fotos/xerrada1939geuffroy.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Convocatòria
de l'acte publicada en el periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">Terre Libre</span>,
òrgan de la FAF, de març de 1939</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Xerrada de Geuffroy:</span>
El 8 de març de 1939 se celebra a la Sala de la
Federació Anarquista Francesa
(FAF) de París (França) la xerrada i
debat-contradictori «Ce qu'est
l'anarchisme» (Allò que és
l'anarquisme) feta pel militant de la FAF i de la
Confederació General del Treball - Sindicalista
Revolucionària (CGT-SR) Henri
Charles Geuffroy. L'acte va ser organitzat pel pels Grups del IX i X
Districte
de París del Cercle d'Estudis Socials (CES).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Naixements</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center">
<img style="width: 429px; height: 401px;" alt="Notícia de la baralla de Jean-Baptiste Reynard publicada en el diari de Saint-Étienne "Mémorial de la Loire et de la Haute Loire" del 20 de maig de 1906" title="Notícia de la baralla de Jean-Baptiste Reynard publicada en el diari de Saint-Étienne "Mémorial de la Loire et de la Haute Loire" del 20 de maig de 1906" src="http://www.estelnegre.org/fotos/reynard.jpg"></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small style="font-weight: normal;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Notícia de la
baralla de Jean-Baptiste Reynard publicada en el diari de
Saint-Étienne </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);">Mémorial
de la Loire et de la Haute Loire</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"> del 20 de maig de 1906</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Jean-Baptiste
Reynard:</span> El 8 de març de 1862 neix a
Saint-Étienne (Forez, Arpitània) l'anarquista,
sindicalista i pacifista Jean-Baptiste Reynard, conegut com <i style="">Le Père Reynard</i>. Sos pares es
deien Jean
Reynard, armer, i Mariette Vallant, modista. Es guanyava la vida ben
igual que
son pare d'armer i en els anys vuitanta participà activament
en els lluites
obres de la regió (Le Chambon, Firminy, La Ricamarie, etc.).
A partir de la
dècada dels noranta milità a
Saint-Étienne. En 1892, arran d'una escissió del
grup «L'Alliance Anarchiste», esdevingué
animador d'un dels grups, el que es
reunia al carrer de l'Hôpital; l'altre grup, animat per
Claude Chapoton, es
reunia al carrer Mouliniers. En aquesta època s'encarregava
de la difusió del
periòdic lionès <i style="">L'Insurgé</i>.
A finals
d'abril de 1892, com altres companys, va ser detingut preventivament
abans de
la manifestació del «Primer de Maig» i
processat per «associació criminal»,
però
el juny d'aquell any el seu cas va ser sobresegut. En 1895
participà en la
fundació del periòdic <i style="">Le
Libertaire</i>,
de Sébastien Faure, i col·laborà en <i style="">Le
Père Peinard</i>, d'Émile Pouget. En
aquesta època participà activament en tots
els moviments vaguístics de la conca del Loira. En 1896 fou
un dels
responsables de la biblioteca del grup literari i artístic
«Le Cénacle
Plébéien», establert al
número 11 del carrer Chambon. El 18 de maig de 1906, a
resultes d'una reunió antimilitarista a Le
Chambon-Feugerolles (Forez,
Arpitània), va participar en una baralla entre partidaris i
adversaris. Abandonà
l'ofici d'armer i es dedicà a fer de firaire a
Saint-Jean-Bonnefonds (Forez,
Arpitània) a partir de mitjans de la dècada dels
vint, participant en la
creació del Sindicat de Firaires, del qual va ser nomenat
secretari l'estiu de
1925. En 1928 fou candidat abstencionista a les eleccions legislatives
per a la
III Circumscripció de Saint-Étienne i va obtenir
dos vots a la primera volta.
Pacifista convençut, en els anys trenta distribuí
el periòdic anarquista <i style="">La Patrie
Humaine</i>.
Durant els seus
últims anys es dedicat a l'enfortiment del Sindicat de
Firaires. Sa companya fou Marie Brun. Jean-Baptiste Reynard va morir el
12 de febrer de 1937 al seu domicili
d'Andrézieux-Bouthéon (Forez,
Arpitània).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/documents/soulage/soulage01.jpg"><img title="Foto policíaca d'Alphonse-Charles Soulage (1 de març de 1894)" style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 626px;" alt="Foto policíaca d'Alphonse-Charles Soulage (1 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/soulage/soulage01.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Foto
policíaca d'Alphonse-Charles Soulage (1 de març
de 1894)</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Alphonse-Charles
Soulage:</span> El 8 de març de 1863 neix al II
Districte de
Lió (Arpitània) el fuster anarquista
Ernest-Alphonse-Charles Soulage. Sos pares es deien Charles Julien
Soulage, fuster, i
Marie
Perian, cotillaire. A començament dels anys 1890 va ser
fitxat per la
policia del
departament del Sena com a «perillós».
L'1 de març de 1894 va ser detingut, amb
altres 27 companys en una gran agafada antianarquista, a casa seva, al
número
22 del carrer Saint-Claude de París (França). En
1894 figura en el llistat
d'anarquistes a controlar establerta per la policia
ferroviària de fronteres. Exiliat
a Londres (Alemanya), posteriorment va ser detingut, en 1896, al carrer
Turenne
de París. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/soulage/soulage.html" target="_blank">Alphonse-Charles Soulage (1863-?)</a> <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/mazzolenipasqualeluigi.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 585px;" alt="Pasquale Luigi Mazzoleni" title="Pasquale Luigi Mazzoleni" src="http://www.estelnegre.org/fotos/mazzolenipasqualeluigi.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Pasquale
Luigi Mazzoleni</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Pasquale Luigi
Mazzoleni:</span> El 8 de març de 1869 neix a Stezzano
(Llombardia, Itàlia) el
rellotger anarquista Pasquale Luigi Mazzoleni. Sos pares es deien
Giovanni
Rocco Mazzoleni i Angela Ronzoni. Era amic de l'advocat Federico
Maironi, cap
dels socialistes de Bèrgam (Llombardia, Itàlia) i
posteriorment diputat. El 22
de novembre de 1898 el Ministeri de l'Interior va enviar una carta
reservada i
urgent al prefecte de Bèrgam on informava que en una carta
segrestada a Errico
Malatesta figuraven els nom de dos habitants d'aquesta ciutat, Pasquale
Luigi
Mazzoleni i Pietro Caleffi, sobre els quals demanava
informació. Els dies 6, 14
i 20 d'abril de 1899 l'oficina de correus de Torí (Piemont,
Itàlia) segrestà
tres paquets postals dirigits al seu nom prevenients de Paterson (Nova
Jersey,
EUA) amb exemplars del periòdic anarquista <i style="">La
Questione Sociale</i>. El 6 de juny de 1899 un inspector de la
policia informà
al jutge d'instrucció del Tribunal de Bèrgam que
era «un apassionat de la
lectura, especialment de llibres que tracten temes socials i de
periòdics
subversius, que sovint rep», però la
població del barri de Colognola de Bèrgam,
principalment «agrícola, tranquil·la i
religiosa», no permet que Mazzoleni i
Caleffi facin propaganda. Per tot això, va ser acusat de
difondre escrits
subversius al seu poble i als limítrofes, alhora que el
Tribunal de Bèrgam li
va obrir quatre processos arran d'una denúncia del
procurador reial, que
tingueren lloc els mesos de juny, juliol, agost i novembre de 1899, i
instruïts
basant-se en el material interceptat (cartes, postals,
periòdics, gravats,
etc.) al seu domicili. De tots aquests processos va ser absolt, ja que
no va
quedar provat el delicte de difusió de <i style="">La
Questione Sociale</i>, donat que en realitat no existí
cap delicte ja que els
periòdics havien estat segrestats abans. El desembre de 1900
el seu nom apareix
en els registres segrestats a la seu del periòdic anarquista
<i style="">L'Agitazione</i> d'Ancona (Marques,
Itàlia),
fet que obligà a la prefectura de Bèrgam a
continuar amb les seves
investigacions per a relacionar-lo directament amb Errico Malatesta.
Una nota
de la prefectura de l'1 de març de 1904<span style="">
</span>diu que, segons alguns rumors, tenia la
intenció de buscar refugi a l'estranger,
però que finalment havia renunciat a tal
propòsit. El juliol de 1926 es
traslladà al barri de Redona de Bèrgam, on sempre
havia treballat de rellotger.
En aquesta època estava subscrit als periòdics <i style="">L'Avanti</i> i <i style="">Quarto
Stato</i>,
a més d'altres «publicacions
subversives». El maig de 1927 es traslladà de bell
nou a Bèrgam i en 1928 vivia de rendes com a propietari
d'una casa, però,
segons la policia de Bèrgam, no havia res a dir en contra
seva. Durant els anys
trenta es desinteressà per la política i a partir
de juny de 1936 la seva salut
no va ser bona i es va veure obligat a portar una vida retirada. L'1
d'agost de
1936 va ser esborrat de la llista dels subversius «per haver
donat proves de penediment».
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/calandri/calandri01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 895px;" alt="Ressenya del fullet d'Henri Poulaille sobre Jean Calandri publicada en el periòdic tolosà "Espoir" del 7 de novembre de 1971" title="Ressenya del fullet d'Henri Poulaille sobre Jean Calandri publicada en el periòdic tolosà "Espoir" del 7 de novembre de 1971" src="http://www.estelnegre.org/documents/calandri/calandri01.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Ressenya
del fullet d'Henri Poulaille sobre Jean Calandri publicada en el
periòdic tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span> del 7 de
novembre de 1971</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Jean Calandri:</span> El
8 de març de 1883 neix a Mondovi (Piemont,
Itàlia) l'anarquista, sindicalista
revolucionari, lliurepensador i músic Giovanni Calandri,
més conegut com <i style="">Jean Calandri</i>
–a vegades el llinatge
citat <i style="">Calendri</i>. Sos pares es deien
Spirito Calandri, obrer fonedor, i Anna Olivero, bugadera.
Arribà a França amb
sa família quan encara era un infant i son pare va morir amb
les cames cremades
en un accident de treball. S'educà de manera autodidacta i
ben aviat començà a
militar en el moviment llibertari, mantenint estretes relacions amb els
cercles
anarcoindividualistes de Romainville i Les Lilas (Illa de
França, França). Quan
es desencadenà el cas de la «Banda
Bonnot», aconseguí que Florence Trinquet (<i style="">Anna Dondon</i>), companya de René
Valet,
pogués fugir de la policia. A principis de la
dècada dels deu, entrà a formar
part de la Lliga Antialcohòlica i a finals de 1912
acompanyà Gustave Cauvin,
aleshores conferenciant oficial d'aquesta, en unes gires
propagandístiques per
les regions parisenca i lionesa, encarregant-se de les projeccions que
acompanyaven les xerrades. Abans de la Gran Guerra,
col·laborà en les «Xerrades
Populars» que se celebraren a Romainville i a Les Lilas. En
aquests anys
participà activament en la campanya del Comitè de
Defensa Social (CDS) a favor del
terrelloner anarquista empresonat Émile Rousset i contra les
companyies disciplinàries i colònies
penitenciàries establertes a les possessions franceses
d'Àfrica del Nord
(<i style="">Biribi</i>),
i acompanyà René de Marmande
en una gira a Algèria per a denunciar el cas. Va estar una
temporada a Londres
(Anglaterra), sembla que durant la Gran Guerra, i conegué
Errico
Malatesta.
Posteriorment s'establí a Canha de Mar (Provença,
Occitània), on treballà de lampista
especialitzat en galvanització i participà en les
activitats del moviment
llibertari francès i en les dels seus companys italians
exiliats
a la Costa
Blava. També milità en la Confederació
General del
Treball (CGT), en «La Libre
Pensée» de Niça (País
Niçard,
Occitània), en el grup
«Élisée Reclus»
de la
Federació Anarquista (FA) i en l'Association des Vieux
Travailleurs (AVT, Associació
de Vells Treballadors), i col·laborà amb les
«Universitats Populars». En 1917
va fer costat els revolucionaris russos. Entrà a formar part
del
que es va
anomenar «cultura proletària» i es
relacionà
molt amb l'escriptor llibertari
Henri Poulaille. En la seva faceta musical, va compondre
cançons
i va escriure
poemes musicals, com ara <i style="">Oraison
funèbre
à mon charreton</i>, <i style="">Les
cloches</i>, <i style="">Chanson bachique</i>,
etc. Entre 1956 i 1959
col·laborà en el periòdic anarquista
de Nova York (Nova York, EUA) <i style="">L'Adunata dei
Refrattari</i>. Sa companya
fou Lucia Porrera. L'abril de 1970 Henri Poulaille publicà
el llibret <i style="">Mon ami Calandri</i> en
homenatge al seu
amic. Jean Calandri va morir l'1 de desembre de 1972 al seu domicili de
Menton
(Provença, Occitània) i va deixar el seu cos a la
Facultat de Medicina de Niça.
<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/filiberto/filiberto01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 545px;" title="Juan de Dios Filiberto" alt="Juan de Dios Filiberto" src="http://www.estelnegre.org/documents/filiberto/filiberto01.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Juan de
Dios Filiberto</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Juan de Dios
Filiberto:</span>
El 8 de març de 1885 neix al número 200 del
carrer
Necochea del
popular barri de La Boca de Buenos Aires (Argentina) el compositor,
director
d'orquestra, instrumentista (piano, guitarra, violí i
harmònium) i
anarcosindicalista Oscar Juan de Dios Filiberti Rubaglio,
més
conegut com Juan de Dios Filiberto. Fill de Juan Filiberti, <i>Mascarilla</i>,
d'origen sicilià i propietari d'un local nocturn molt
famós a l'època, va ser
el major de vuit germans. De nin va començar a treballar en
diversos oficis
(enllustrador, calderer, confiter, venent loteria, paleta, estibador,
carregador, mecànic...) i en 1904 va començar a
treballar als tallers Navales
Mihanovich fins 1910. La seva afició per la
música el va portar a aprendre a
tocar d'oïda l'harmònica i la guitarra
–la primera
que va tenir la va robar a
un mariner anglès–, i en 1915 durant un viatge a
Mendoza va
compondre el seu
primer tango (<i>Guaymallén</i>); anys
després en va escriure més: <i>Suelo
argentino</i>, <i>Cura segura</i>, <i>De mi
tierra</i>, <i>Se recomienda solo</i>
i <i>La planchadorita</i>. En 1923 assoleix popularitat
amb <i>El ramito</i> i <i>El
besito</i> i es consagra amb el popularíssim tango <i>Caminito</i>
l'any
següent. Entre la seva magnífica obra es troben
tangos tan famosos com <i>Malevaje</i>
o <i>Quejas de bandoneón</i>. Vinculat de
sempre a grups anarquistes, va ser un
dels organitzadors de les vagues de les drassanes en 1907. Va
fundar una
orquestra «Orfeón Los del Futuro» amb
militants anarquistes. Va ser un gran
admirador de l'escriptor Bonifacio Palacios <i>Almafuerte</i>.
En 1933 crearia
la Societat d'Autors Nacional per defensar els drets d'autor dels
artistes i
que després seria la Societat Argentina d'Autores i
Compositors de Música
(SADAIC). En 1932 va crear una nova modalitat orquestral,
l'«Orquesta Porteña»
i va dirigir infinitat d'orquestres populars, folklòriques i
de cambra durant
tota la seva vida. Juan de Dios Filiberto va morir l'11 de novembre de
1964 a
ca seva, al carrer de Magallanes número 1.140, de Buenos
Aires (Argentina).
Carlos Gardel va enregistrar 16 tangos seus.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 226px; height: 300px;" alt="Émile Aubin (1923)" title="Émile Aubin (1923)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/aubinemile.jpg"></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Émile
Aubin (1923)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Émile Aubin:</span>
El
8 de març de 1886 neix al XI Districte de París
(França) l'anarquista,
antimilitarista i sindicalista, i després polític
socialista, Émile Aubin,
conegut com <i style="">Marat</i>. Era fill natural
de
la jornalera i bugadera Marie Léontine Julie Roy i l'infant,
juntament amb son
germà Georges, va ser recogut pel matrimoni d'aquesta amb
Antoine Jean Aubin, treballador
dels Ferrocarrils de l'Oest, celebrat el 14 de gener de 1888 al XII
Districte
de París. Entre juny i juliol de 1908, quan feia el servei
militar com a
mariner al cuirassat <i style="">Vérité</i>,
es
rebel·là en agües escandinaves durant el
viatge del president de la República
Francesa Armand Fallières quan el tsar de Rússia
arribà al vaixell i es negà a
crida «Visca la República!». Un
escorcoll revelà que, sota el pseudònim <i style="">Marat</i>, era l'autor de nombroses
cançons
revolucionàries i se li van trobar fullets i publicacions
anarquistes i
antimilitaristes. Processat, reconegué ser antimilitarista i
seguir les idees
de Sébastien Faure i de Gustve Hervé,
però finalment el seu cas va ser
sobresegut; no obstant això, durant la tardor de 1908 va ser
enviat des de la Presó
Marítima de Brest (Bro Leon, Bretanya) a les companyies
disciplinàries
africanes («Biribi»). En recobrar la llibertat en
1910, va ser nomenat
secretari adjunt del Sindicat de Treballadors de les
Indústries Elèctriques
(STIE) de París i, en absència d'Émile
Pataud, organitzà les manifestacions.
L'11 de febrer de 1910 va ser detingut, després deixar a les
fosques el Teatre
de la Renaissance, durant una vaga de maquinistes i attrezzistes. El 10
de maig
de 1910 cofundà el «Grup d'Alliberats dels
Presidis Militars», que comptà amb
una quarantena d'afiliats, entre ells Gandon, Lefranc, Pêne,
Arcole Vauloup, i
que es reunia cada dimarts al número 206 del carrer
Saint-Maur de París. Membres
d'aquest grup (Bechezle, Corbet, Fernand, Grandjean, Hanouet,
Prêtre, Titeux i
Vennet) signaren una crida als soldats per a defensar-se
físicament dels
oficials que els atacaven, que va ser publicada el 21 de setembre de
1910 en <i style="">La Guerre Sociale</i>. El 26 de
novembre de
1910 edità el cartell «Liberté,
égalté, fraternité. Armée
territoriale. Soldats
morts pour la patrie». El desembre de 1910 dimití
del càrrec de secretari
d'aquest grup, però el febrer de 1911 en va ser novament
elegit secretari i
publicà el cartell «Galonnés
assassins». Va participar activament en la
campanya de suport al «Cas Aernoult-Rousset» i
reivindicà l'abolició del
«Biribi». Processat per un discurs antimilitarista
pronunciat l'1 d'octubre de
1910 a Lagny-sur-Marne (Illa de França, França),
va ser jutjat per l'Audiència
de Melun (Illa de França, França) i el 4 de maig
de 1911 va ser condemnat a 18
mesos de presó, a 100 francs de multa i a pagar les despeses
del judici; no
obstant això, el judici va ser anul·lat el 19 de
maig en cassació. El 7
d'octubre de 1911 va ser condemnat per l'Audiència de Yonne
a cinc mesos de
presó i a 500 francs de multa per
«injúries a l'exèrcit». El 4
de novembre de
1911 va ser novament condemnat pel mateix tribunal a sis mesos de
presó i 100
francs de multa per «difamació i
injúries a l'exèrcit». En aquest judici
tingué
el suport de destacats militants i organitzacions, com ara la Lliga
dels Drets
de l'Home i el Comitè de Defensa Social (CDS). El 16 de
juliol de 1912 va ser
posat en llibertat, juntament amb Gustave Hervé. L'1 de
setembre de 1912 fundà <i style="">Le Cri du
Sodat</i>, el gerent del qual fou
Arcole Vauloup. En 1913 publicà el fullet <i style="">Hervéisme
et militarisme</i>. El març de 1913, en una
reunió de l'Escola de Propaganda de
la Federació Comunista Anarquista (FCA), va ser nomenat, amb
Jacques Long, per
reemplaçar definitivament Édouard Boudot com a
«professor d'energia i
d'eloqüència», mentre Havane, de la
Joventut Anarquista (JA), s'encarregà de la
formació d'oradors; aquests cursos tenien lloc al
«Foyer Populaire» (Llar
Popular) del barri parisenc de Belleville, al número 5 del
carrer Henri
Chevreau. Arran d'un altercat amb reclutes en una desfilada celebrada
el 20 de
maig de 1913 a Boulogne, el 2 de juny d'aquell any va ser condemnat pel
IX
Tribunal Correccional a dos mesos de presó per
«cops, ferides i violències». En
aquesta època vivia al carrer Sept-Arpents de Pantin (Illa
de França, França). El
18 d'abril de 1913 presidí la tercera jornada del
Congrés Anarquista Nacional
que se celebrà a París. El juliol d'aquell any,
reemplaçà Silvaire en la secretaria
de redacció de <i style="">Le Libertaire</i>,
càrrec
que exercí fins l'esclat de la Gran Guerra. En aquests anys
també fou un dels
responsables de l'Impremta Comunista
«L'Espérance». El novembre de 1913 va
ser
gerent del número únc de <i style="">Liberiamo
Masetti</i>, periòdic editat pels llibertaris italians
de París, i amb el
suport del CDS, en suport del soldat anarquista Augusto Masetti, qui
disparà un
oficial per protestat per la guerra imperialista a la Tripolitana. En
aquesta època
era membre de «Les Amis du Libertaire», del
«Foyer Anarchiste» del XIX
Districte de París i del grup anarquista del XIX Districte
adherit a la
Federació Comunista Anarquista Revolucionària
(FCAR). En l'últim número de <i style="">Le
Libertaire</i>, publicat l'1 d'agost de
1914, fou autor del text «Silence, les gueulards!».
Mobilitzat com a caporal en
el 236 Regiment d'Infanteria, en 1915 va ser ferit al front
–Pierre Martin,
quan s'assabentà de la notícia,
desitjà la mateixa sort a tots els anarquistes
que feien costat la «Unió Sagrada». El
21 d'octubre de 1915 es casà al XVIII
Districte de París amb Louise Ismérie Ernestine
Point, amb qui tingué dos
infants i amb qui es va divorciar cap el 1924. Transformat en
polític
socialista, en 1919 va ser elegit regidor municipal a Aubervilliers
(Illa de
França, França) per la Secció Francesa
de la Internacional Obrera (SFIO).
Esdevingué ferroviari de la xarxa
«État-Rive Droite» i en 1920
participà
activament en la vaga del sector. El 7 de maig de 1920
prengué la paraula en un
míting de vaguistes per protestar contra destitucions i
exigir la tornada del
personal revocat. L'1 de juliol de 1920 prengué la paraula
en un míting
celebrat a Pantin a favor de l'amnistia dels soldats amotinats durant
la Gran
Guerra. Després del Congrés de Tours (Centre,
França) de l'SFIO de desembre de
1920, passà a militar en la Secció Francesa de la
Internacional Comunista
(SFIC). En aquesta època era secretari de la
Secció de Drancy (Illa de França,
França) de l'Associació Republicana d'Antics
Combatents (ARAC). El desembre de
1924 s'afilià al Partit Socialista Francès (PSF),
el qual el 30 d'abril de 1926
es fusionà amb el Partit Republicà-Socialista
(PRS). El 25 d'abril de 1925 es
casà a Drancy amb Yvonne Augustine Denis. El 30 de juny de
1926 participà en un
míting del CDS, celebrat a la Sala Cinéma, a la
plaça de l'Ajuntament de
Drancy, en favor dels militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco
i
Bartolomeo Vanzetti. En 1926 era secretari adjunt de l'Ajuntament de
Drancy i
vivia al número 3 de l'avinguda Jean Jaurès. El
16 de maig de 1931 va ser
esborrat del «Carnet B» dels antimilitaristes. A
començament dels anys trenta,
comminà el consistori socialista de Drancy a fer costat la
creació d'una
cooperativa de desocupats, organitzada per l'anarquista Louis Dorlet.
Émile
Aubin va morir el 5 d'agost de 1949 al seu domicili de Drancy (Illa de
França,
França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 240px; height: 339px;" title="Marie-Adèle Anciaux" alt="Marie-Adèle Anciaux" src="http://www.estelnegre.org/fotos/anciaux.jpg"></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Marie-Adèle
Anciaux</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Marie-Adèle
Anciaux:</span> El 8 de març de 1887 neix a Le Grand
Béart de Prisches
(Nord-Pas-de-Calais, França) la militant i pedagoga
llibertària Marie-Adèle
Anciaux, també coneguda com <i>Mary Smiles</i>.
Sos pares es deien Jean
Baptiste Anciaux, obrer especialitzat en entaular sostres de palla, i
Marie
Eulalie Lesne, tavernera. Companya d'Stephen Mac Say, va ensenyar entre
1906 i
1910 a «La Ruche», escola llibertària
creada per Sébastien Faure. Juntament amb
el seu company va lluitar en defensa dels animals en la Lliga contra la
Vivisecció. Marie-Adèle Anciaux va morir el 9 de
febrer de 1983 a Chartres
(Centre, França), 11 anys després que el seu
company.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(153, 51, 153); font-weight: bold;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/fotos/naranjo.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 452px;" alt="Necrològica de Juan Naranjo Muñoz apareguda en el periòdic tolosà "España Libre" del 27 de setembre de 1953" title="Necrològica de Juan Naranjo Muñoz apareguda en el periòdic tolosà "España Libre" del 27 de setembre de 1953" src="http://www.estelnegre.org/fotos/naranjo.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(153, 51, 153); font-weight: bold;" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Necrològica
de Juan Naranjo Muñoz apareguda en el periòdic
tolosà </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">España
Libre</span><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> del 27 de
setembre de 1953</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Juan Naranjo Muñoz:</span>
El 8 de març de 1891 neix a Izaba (Navarra) l'anarquista i
anarcosindicalista Juan
Naranjo Muñoz. Sos pares es deien Juan Naranjo i Magdalena
Muñoz. Milità en el Sindicat del Vidre de la
Confederació Nacional del
Treball (CNT) de Gijón (Astúries, Espanya) i, a
partir de 1937, en el grup
«Solidaridad», adherit a la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI). Durant els anys
de la guerra civil fou suplent, en representació de la FAI,
en el Tribunal
Popular i formà part del Comitè Local d'aquets
organització anarquista. Quan
Astúries va ser ocupada per les tropes feixistes, va ser
capturat en un vaixell
en alta mar pel cuirassat franquista <i style="">Cervera</i>
i portat a un camp de concentració. Després de
molts d'anys d'empresonament,
que el deixaren molt capolat, un cop lliure s'establí a
Barcelona. Malalt de càncer, Juan Naranjo Muñoz
va morir el 28 de juny –algunes fonts citen
erròniament el 29 d'agost– de 1953 al seu domicili
de Barcelona (Catalunya) i va ser enterrat al cementiri de
Montjuïc d'aquesta ciutat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/schiff/schiff01.png"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 385px;" alt="Salvator Schiff segons un retrat publicat en el periòdic parisenc "Le Carnet de la Semaine" del 12 de març de 1922" title="Salvator Schiff segons un retrat publicat en el periòdic parisenc "Le Carnet de la Semaine" del 12 de març de 1922" src="http://www.estelnegre.org/documents/schiff/schiff01.png"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Salvator
Schiff segons un retrat publicat en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Carnet de la Semaine</span> del 12 de març de 1922</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Salvator Schiff:</span>
El 8 de març de 1891 neix al XI Districte de
París (França) el poeta, dramaturg
i propagandista anarquista i sindicalista Salvator Schiff, que va fer
servir
els pseudònims <i>Cultivateur de Bégonias</i>
i <i>Salvator</i>. Fill d'una
família estrangera d'origen rus, sos pares es deien Charles
Schiff, empleat, i
Slava Liebekinde, domèstica, i tingué vuit
germans. El 27 de juliol de 1908 va
ser condemnat pel Tribunal Correccional del Sena a dos mesos de
presó, amb
llibertat condicional, per «ultratges i
rebel·lió a agents». En 1911 treballava
de diamantista. Entre 1914 i 1918 col·laborà amb
contes (<i>L'appel de l'or de
l'aigle bleu,</i> <i>Le charmeur de rêves</i>,
<i>L'homme né dans la nuit</i>, <i>L'oiseau
du plus profund lointain</i>, <i>Le vendeur de Dieu</i>,
etc.) en la revista <i>Mercure
de France</i>, molts d'ells inspirats en llegendes escandinaves.
El 8 d'octubre
de 1915 va ser incorporat al IV Regiment d'Infanteria. Va fer la
campanya
contra alemanya del 2 d'agost de 1914 al 3 de maig de 1915, data en la
qual va
ser llicenciat per «gastritis crònica» i
«enteritis crònica» i enviat al Servei
Auxiliar. L'abril de 1918 va ser nomenat secretari del
Comitè d'Entesa de les
Joventuts Sindicalistes, càrrec del qual dimití
l'agost d'aquell any. L'1 de
desembre de 1918 va fer la conferència «Art,
Science et Peuple» a la Salle des
Sociétés Savantes de París,
organitzada per la Joventut Sindicalista del Sena. El
febrer de 1919 sortí el primer número de la
revista artística <i>Art, Science
et Peuple</i>, de la qual va ser director, la intenció
de la qual era promoure
la «creació d'obres socials d'educació
popular». El 5 de setembre de 1919 va
fer, a La Nouvelle Tribune, la conferència «La
philosophie des bals musettes»,
organitzada per les Joventuts Sindicalistes. El gener de 1920
s'integrà en la
Unió Anarquista (UA) i va fer nombroses
conferències. També milità en la
Confederació General del Treball (CGT). Sota el
pseudònim de <i>Salvador</i>,
col·laborà en <i>Le Libertaire</i> i
sota el de <i>Cultivateur de Bégonias</i>
en <i>La Revue Anarchiste</i>. En 1920 fou membre fundador
del grup artístic
«Idéal et
Réalité», per al qual va fer
conferències. El febrer de 1921 publicà
en la revista <i>Art, Science et Peuple</i> l'obra en cinc
actes <i>La voix
lointaine</i>. El 10 de març de 1922
s'estrenà al Nouveau Théâtre la seva
farsa
tràgica en cinc actes <i>La montée vers
l'amour</i>, dirigida per Irenée Maugé
–els companys de <i>Le Libertaire</i> i de la
CGT tingueren descompte en
l'entrada i André Colomer li va fer la crítica
artística en el número de març
de <i>Le Libertaire</i>. El 24 de març de 1922
va fer la conferència
contradictòria «L'agonie de
l'élite» a Salle des <span style=""> </span>Sociétés
Savantes, on André Colomer va fer
també una altra sota el títol «Un
chef-d'oeuvre ou la mort». El 13 de juliol de
1922 es llegí a La Potinière la seva
peça teatral <i>La Saccaïa</i>, acte
organitzat pels «Amis du Nouveau
Théâtre». L'11 d'agost de 1922
parlà en el
gran míting de l'UA, celebrat a la sala del carrer
Grange-aux-Belles de París,
on també intervingueren destacats anarquistes (Francis
Boudoux, André Colomer,
Sébastien Faure, Létrange, Louis Lecoin, Georges
Pioch, Han Ryner, Surleau,
Teulade, Jean-Louis Thuilier, Quinton, etc.), i al qual assistiren unes
tres-mil persones. L'11 de febrer de 1923 va fer una xerrada en una
gran festa
a la Casa dels Sindicats del XV Districte de París en profit
de la Joventut
Comunista Anarquista (JCA). L'11 d'abril de 1923 va fer, amb
André Colomer, la
xerrada «Votre opinion et la nôtre»,
organitzada per «La Pensée Libre» a la
Universitat Popular de Le Kremlin-Bicêtre (Illa de
França, França). El 27
d'abril de 1923 va fer, a la Maison Commune de París, la
conferència «Ibsen»,
organitzada per la Federació de Joventuts Anarquistes. El 8
de juny de 1923 va
fer, també a la Maison Commune, la conferència
«Une doctrine de régression: le
marxisme», organitzada per les Joventuts Anarquistes. El
novembre de 1935
dirigí el grup teatral de l'UA. El 29 de desembre de 1925,
en una reunió del
Comitè d'Iniciativa de l'UA, nombrosos assistents el van
proposar per
reemplaçar Jules Chazanoff (<i>Chazoff</i>) en
una gira de conferències arreu
de França, però alguns militants s'oposaren
argumentant que no militava
regularment. El 8 de gener de 1927 assistí al
míting celebrat a la Sala Wagram
de París en suport dels militants anarquistes Francisco
Ascaso, Buenaventura
Durruti i Gregorio Jover. El 28 de maig de 1929 assistí a la
reunió del Grup
Anarquista dels V, VI i XIII Districtes de París. El maig de
1930 vivia al
número 64 del bulevard Jean-Jaurès de Clichy
(Illa de França, França). El març
de 1937 participà, amb altres companys francesos i
espanyols, en la compra de
material de guerra per a lluitar contra el feixisme a la
Península. L'agost de
1937 s'estrenà al Théâtre 1937 el
ballet <i>Finance</i>, de temàtica
anticapitalista, amb llibret seu i música del
coreògraf Constantinoff. Des de
novembre de 1937, visqué al número 3 del carrer
Cité Universitaire del XIV
Districte de París, que va ser el seu domicili definitiu.
Citat a tots els
registres oficials com a «home de lletres»,
treballà a més a més en nombroses
feines (lampista, galvanitzador, electricista, ferrer, encerador,
diamantista,
oficinista, administrador de societats, etc.). El 9 de desembre de 1937
es casà
al XV Districte de París amb la parisenca Marguerite Justine
Lucienne Jobard,
amb qui vivia des de 1928. El 1938, en relació amb Chazoff i
amb la Missió
Comercial Francoespanyola, se'l va comissionar per adquirir material de
guerra
per a l'Espanya republicana. En 1939 s'encarregà de diverses
empreses, la major
accionària de les quals era la seva cunyada Lucie Estelle
Jobart, vídua del banquer
Gaston Fossey, propietària d'una important fortuna que havia
invertit en
societats immobiliàries. El 9 de juny de 1942, denunciat com
a propagandista
contra el Govern de Vichy, el seu domicili va ser escorcollat,
però sense cap
resultat. Després de la II Guerra Mundial es
consagrà al món teatral i en
l'escriptura de guions cinematogràfics. El 25 de febrer de
1945 assistí a una
reunió del Grup Anarquista «Elisée
Reclus», celebrada al número 6 del carrer
Douane del X Districte de París, on va prendre la paraula.
Dos mesos més tard,
lliurà 500 francs per al llançament del diari <i>Ce
qu'il faut diré</i>. El 27
de maig de 1945 participà en una reunió privada
celebrat al domicili de Louis
Louvet, en el curs de la qual va ser nomenat membre del
comitè encarregat de
crear una nova organització, la qual prengué el
nom de «Égalité» (Moviment
Federatiu dels Llibertaris Racionalistes), que tingué una
existència efímera.
El seu nom figurà en diverses ocasions en les llistes
d'anarquistes del
departament del Sena el domicili dels quals s'havien de verificar
periòdicament. Salvator Schiff va morir el 31 de gener de
1949 –una nota
marginal del seu certificat de naixement cita erròniament el
31 de desembre de
1948– al seu domicili del XIV Districte de París
(França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;">Salvator
Schiff
(1891-1949)<o></o></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">***</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/torresvalles.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 640px;" alt="Necrològica de Josep Torres Vallès apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 22 de maig de 1990" title="Necrològica de Josep Torres Vallès apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 22 de maig de 1990" src="http://www.estelnegre.org/fotos/torresvalles.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Josep Torres Vallès apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Cenit</span>
del 22 de maig de 1990</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Josep Torres
Vallès:</span> El 8 de març de 1897 neix a
Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat,
Catalunya) l'anarcosindicalista Josep Torres Vallès. Sos
pares es deien Bonaventura
Torres i Teresa Vallès. Jornaler i obrer tèxtil
de professió, durant la seva
adolescència fou un dels fundadors del Sindicat
Únic de Sant Feliu de Llobregat
de la Confederació Nacional del Treball (CNT), que
presidí. Durant tota la
guerra civil fou el tresorer de la Col·lectivitat
Agrícola de la CNT del seu
poble. En 1939, amb el triomf franquista, passà a
França i va ser internat als
camps de concentració d'Argelers, Barcarès i
Brams. Quan l'Ocupació alemanya,
va participar en la Resistència. Capturat pels nazis, va ser
enviat a un <i style="">stalag</i> de triatge del
qual pogué fugir,
evitant així la deportació a un camp d'extermini.
Després de la II Guerra
Mundial treballà d'obrer en la construcció i
milità en la Federació Local de
Pàmies de la CNT. Sa companya fou María
Martínez. Josep Torres Vallès va morir
l'11 d'abril de 1990 a l'Hospital de Pàmies (Llenguadoc,
Occitània).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/monzo.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 823px;" alt="Necrològica de Vicent Monzó Cervera apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'11 d'octubre de 1981" title="Necrològica de Vicent Monzó Cervera apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'11 d'octubre de 1981" src="http://www.estelnegre.org/fotos/monzo.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Vicent Monzó Cervera apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span>
de l'11 d'octubre de 1981</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Vicent Monzó Cervera:</span>
El 8 de març
de 1901 neix a Cervera del Maestrat
(Baix Maestrat, País Valencià) l'anarquista i
anarcosindicalista
Vicent Monzó Cervera –el certificat de
defunció cita com a segon llinatge <span style="font-style: italic;">Ververa</span>. Sos pares
es deien Antoni Monzó i Antònia Cervera. Fill de
pagesos,
quan tenia dos mesos son pare
morí i arran d'aquest fet sa família
patí grans dificultats. En 1908
s'instal·là
amb sa mare a França, on va créixer.
Insubmís al servei militar espanyol, en
1923 ja militava en el moviment llibertari. Aquest mateix any, amb
altres companys
(Capelles, Gil, Ciurana, etc.) organitzà un grup
artístic i de propaganda
anarquista a Bedarius (Llenguadoc, Occitània). Quan
l'aixecament feixista de
juliol de 1936 retornà a la Península. A partir
del 2 d'abril de 1937 presidí
al seu poble natal el Comitè Local i la
col·lectivitat, a més de ser regidor de
Cultura i Propaganda del Consell Municipal, organisme que
passà a presidir a
partir del juny d'aquell any. Amb Ramon Fonollosa, a primers de
desembre
d'aquell any, constituí a Cervera del Maestrat
l'Agrupació Anarquista «Fecundidad»,
adscrita a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
El 10 d'abril de 1938,
pressionat per la reacció comunista encapçalada
per Enrique Líster Forján, fugí
cap a Barcelona (Catalunya), on entrà a formar part de la
col·lectivitat de
Sant Boi (Baix Llobregat, Catalunya). Poc després, quan el
triomf franquista
era un fet, creuà els Pirineus per Sant Llorenç
de Cerdans (Vallespir,
Catalunya Nord) amb sa companya Manuela i son fill Afelio i, separat
d'aquests,
fou tancat al camp de concentració de Sant
Cebrià. Després de la II Guerra
Mundial, amb altres companys, organitzà la
Federació Local d'Argelers de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Després
agafà una masoveria a Sant
Pèire dels Camps (Llenguadoc, Occitània) i en
1947 s'instal·là a Sant Laurenç
de la Cabrerissa (Llenguadoc, Occitània), la
Federació Local de la CNT de la
qual representà en diversos plens interdepartamentals a
Perpinyà. El setembre
de 1959 es traslladà a Narbona, on ocupà la
secretaria de la CNT un temps;
després passà a residir a Cucçac
d'Aude (Llenguadoc, Occitània). En els últims
anys de sa vida patí hospitalitzacions a Narbona i a
Montpeller. Vicent Monzó
Cervera va morir el 22 d'agost de 1981 a l'Hospital de Narbona
(Llenguadoc,
Occitània) i fou
enterrat dos dies després a Cuçac d'Aude.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA"><img style="width: 400px; height: 316px;" title="Manifestació d'objectors de consciència" alt="Manifestació d'objectors de consciència" src="http://www.estelnegre.org/fotos/objectorslondres.jpg"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Manifestació
d'objectors de consciència</small><span lang="CA"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Clément Fournier:</span>
El 8 de març de 1904 neix a París
(França) el militant anarquista i pacifista
francès Clément Fournier. Nascut en una
família llibertària, militarà en la
Unió Anarquista (UA), on arribarà a ser designat
secretari en el congrés de
París del 20 i 21 de maig de 1934. Com a pacifista va ser
elegit en 1938
secretari de la secció de Sartrouville de la Lliga
Internacional dels
Combatents de la Pau (LICP). Després de la guerra,
col·laborarà en el periòdic <i>Ce
qu'il faut dire</i> (CQFD), de Louis Louvet, i pren part en la
reconstrucció
del moviment llibertari dins de la Federació Anarquista
(FA), participant en la
creació del Comitè de Relacions Internacionals
Anarquistes (CRIA) editant un
butlletí. En 1957 serà nomenat tresorer de l'FA i
assumirà també
l'administració del <i>Bulletin Interior</i> de
l'organització. Serà, amb André
Prudhommeaux, delegat de l'FA al Congrés Anarquista
Internacional de Londres
entre el 25 de juliol i l'1 d'agost de 1958. Més tard
serà nomenat secretari de
Relacions Internacionals de l'FA. Entre 1966 i 1967 serà
l'administrador del <i>Bulletin
Europeen des Jeunesses Anarchistes</i>, publicat pel
Comité de Liaison des
Jeunesses Anarchistes (CLAJ). Va col·laborar amb Guy
Malouvier en la preparació
del Congrés Internacional Anarquista de Carrara
(Itàlia) de setembre de 1968.
Clément Fournier va morir el 2 de març de 1969 a
l'hospital francomusulmà de
Bobigny (Illa de França, França) i va donar el
seu cos a la Facultat de Medicina parisenca.</span></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0803.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-08T20:21:28Zefemerides[07/03] «L'Audace» - «A Lanterna» - «La Batalla» - Conferència de Martí Ibáñez - Míting de la FAI - Acte contra l'assassinat de Puig Antich - Simonin - Carpentier - Ernest - Frigerio - La Chiesa - Cociancich - Souplet - Larroca - García Pacheco - Malet - Vimes - «Ramonín» - Casasín - Arrieta - Schindler - Rouge - Perron - Pinel - Laviña - Coissac - Parsons - Hellín - Garrigós - Burón - Carod - Montoya - Lavilla - Massagué - Frager - Walter - Fernández Canto
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139872
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[07/03] «L'Audace» - «A
Lanterna» - «La Batalla» -
Conferència de Martí Ibáñez
- Míting de la FAI - Acte contra l'assassinat de Puig Antich
- Simonin - Carpentier - Ernest - Frigerio - La Chiesa - Cociancich -
Souplet - Larroca - García Pacheco - Malet - Vimes -
«Ramonín» - Casasín - Arrieta
- Schindler - Rouge - Perron - Pinel - Laviña - Coissac -
Parsons - Hellín - Garrigós - Burón -
Carod - Montoya - Lavilla - Massagué - Frager - Walter -
Fernández Canto</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides
del 7 de març</big><o></o></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><img style="width: 600px; height: 238px;" alt="Capçalera de "L'Audace"" title="Capçalera de "L'Audace"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/laudace.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Capçalera
de </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">L'Audace</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;"><span style="">L'Audace</span></i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 7 de
març de
1885 surt a París (França) el primer
número del setmanari <i>L'Audace. Organe
communiste anarchiste</i>, que substituïa el
periòdic <i>Terre et Liberté</i>,
l'administrador del qual, Antoine Rieffel, havia estat condemnat a dos
anys a
la presó, 200 francs de multa i cinc anys de
vigilància. El gerent en va ser V.
Leperchey i els articles sortiran sense signar. Només
aparegueren tres números,
l'últim en paper vermell en commemoració de la
Comuna de París del 21 al 28 de
març. En la capçalera d'aquesta
publicació hi havia dues cites de dos dels
protagonistes de la Revolució francesa: «Per
vèncer que cal? Audàcia, audàcia i
més audàcia.» (Danton), i «Si
cal, mata, però digués la veritat.»
(Marat).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/alanterna/alanterna01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 886px;" alt="Portada d'un número d'"A Lanterna"" title="Portada d'un número d'"A Lanterna"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/alanterna/alanterna01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
d'un número d'<span style="font-style: italic;">A
Lanterna</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">A Lanterna</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 7 de
març de 1901 surt a São Paulo (São
Paulo,
Brasil) el primer número del periòdic anarquista
i anticlerical <i style="">A Lanterna. Orgam da Liga
anticlerical</i>.
D'antuvi fou el portaveu de les Lligues Anticlericals de l'Estat de
São Paulo i
es distribuí gratuïtament amb un tiratge de 10.000
exemplars. Aquesta longeva
publicació, de la qual sortiren més de
quatre-cents números, tingué tres
èpoques ben marcades: la primera, dirigida per l'advocat
anarquista i maçó
Benjamin Motta, durà fins el 1904; la segona, dirigida pel
propagandista anarquista
Edgar Leuenroth, va del 17 d'octubre de 1909 –com a
reacció a l'execució del
pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia quatre dies
abans– al 19 de
novembre de 1916; i la tercera, també dirigida per Edgar
Leuenroth, va del 13
de juliol de 1933 fins a octubre de 1935. En tot aquest temps la
publicació
portà diversos subtítols: «Anticlerical
i de combat», «Periòdic de combat al
clericalisme», etc. La periodicitat passà de
setmanal, a diària i a quinzenal,
segons els períodes, els problemes financers i les pressions
del clergat. Dos periòdics
anticlericals (<i style="">O Livre Pensador</i> i <i style="">L'Asino</i>) se li van fusionar. Aquesta
publicació denuncià, sobretot,
l'opressió i els privilegis de l'Església
catòlica, i dels seus sectors més integristes,
des d'una perspectiva
anticlerical i llibertària, sense deixar de banda les
influències que exercia la
religió en els poders polític i
econòmic i en els diversos sectors socials
(educació, cultura, etc.). A més d'articles
anticlericals i de crítica
religiosa, trobem de molts altres temes, com ara
convocatòries, cròniques, informes
socials, notes orgàniques dels grups anarquistes
(Federação Operária de São
Paulo, Salão das Classes Laboriosas, Centro de Cultura
Social, etc.), temes
sindicals, articles antimilitaristes, crítiques
literàries, temes pedagògics,
ressenyes, fulletons per lliuraments, poemes, etc.; i tot amb bones
il·lustracions. En 1912 denuncià, juntament amb
el periòdic anarcocomunista <i style="">La
Battaglia</i>, els crims sexuals comesos
pel pare Faustino Consoni, acusat de violar i assassinar Idalina, una
nina que
havia acabat d'arribar a l'Orfenat de São
Cristóvão, al barri d'Ipiranga de São
Paulo. En 1934, un festival artístic i teatral al seu
benefici fou denunciat
per la Policia de Costums per l'obscenitat de les seves peces. Els
articles
eren anònims o signats amb pseudònims,
però hi van col·laborar Carlos de
Andrade, Pedro Atallo, Tito Batini, Olavo Bilac, Miguel Bombarda,
Florentino de
Carvalho, J. Cristão, Jaime Cubero, Gigi Damiani, Rodolfo
Felipe, Antonio
Avelino Foscolo, Luca Gabriel, Giménez Moreno, Edgard
Leuenroth, Helio Negro, José
Oiticica, Edgar Rodrigues, L. Rogerio, Oswaldo Salgueiro, Marino
Spagnolo, Gil
Souza Passos, Venancio Pastorini, Adelino Tavares Pinho, Emilio
Vandelvarde,
Neno Vasco i P. R. Walter, entre d'altres. A Portugal i
França s'editaren
periòdics amb el mateix nom i amb el mateix objectiu. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><i style="">A Lanterna</i> (1901-1935)</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/labatalla.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 144px;" alt="Capçalera de "La Batalla"" title="Capçalera de "La Batalla"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/labatalla.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">La Batalla</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">La Batalla</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 7 de
març de 1910 surt a
Buenos Aires (Argentina) el primer número del diari
vespertí anarquista <i style="">La Batalla.
Diario anarquista de la tarde</i>.
Era el diari de la tarda del periòdic anarquista <i style="">La Protesta</i> i, d'aquesta manera,
esdevingué el primer diari
anarquista del món que editava dues publicacions
diàries en el mateix país i en
la mateixa ciutat. La tirada era d'uns 20.000 exemplars. La
redacció la portaren
Teodoro Antilli i Rodolfo González Pacheco i l'administrador
fou Carlos Balsan.
Aquesta publicació organitzà l'abril de 1910 un
plebiscit per a conèixer la
opinió dels lectors sobre una possible
organització d'una vaga general per al
centenari de la Revolució de Maig argentina que s'estava
organitzant i sobre
diverses qüestions referides als presos socials. En sortiren
63 números,
l'últim el 13 de maig de 1910, quan va ser clausurat i la
redacció destruïda i
incendiada aquell mateix dia arran de la repressió
desencadenada per a protegir
els actes de celebració del centenari de la
Revolució de Maig. Els redactors
d'aquesta publicació van ser deportats a la
colònia penitenciària d'Ushuaia.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/conferencia1937ibanyez/conferencia1937ibanyez02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 925px;" alt="Portada del fullet de la conferència (1937)" title="Portada del fullet de la conferència (1937)" src="http://www.estelnegre.org/documents/conferencia1937ibanyez/conferencia1937ibanyez02.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Portada
del fullet de la conferència (1937)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Conferència de
Martí Ibáñez:</span> El 7 de
març de 1937 se celebra al Cinema Coliseum de Barcelona
(Catalunya) la conferència «Grandezas y miserias
de la revolución social espanyola»
del metge anarquista i anarcosindicalista Félix
Martí Ibáñez, aleshores director
general de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de
Catalunya. Aquesta
conferència era la setena d'un cicle organitzat per les
Oficines de Propaganda
de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la
Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). Jacinto Toryho, secretari de les Oficines de
Propaganda de la
CNT-FAI i director de <i>Solidaridad Obrera</i>,
presentà l'acte. En aquesta
conferència Martí Ibáñez
tractà nombrosos temes, com ara l'individu i la
col·lectivitat, la justificació
científica de les revolucions, els perills del
sectarisme, la CNT davant la polític, les
crítiques al procés revolucionari, la
reconstrucció econòmica, el paper dels sindicats,
el nacionalisme, la justificació
de la participació llibertària en les
institucions estatals, etc. La
conferència es va transmetre en directe per les emissores
ECN 1, Radio CNT-FAI,
Ràdio Barcelona i Radio Associació de Catalunya
per a tota la Península. Aquell
mateix any s'edità la conferència en
fulletó, amb el mateix títol, per les
Oficines de Propaganda de la CNT-FAI. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="https://www.estelnegre.org/documents/conferencia1937ibanyez/conferencia1937ibanyez.html" target="_blank">Conferència de Martí
Ibáñez (7 de març de 1937)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/miting1938fai.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 427px;" alt="Un moment del míting" title="Un moment del míting" src="http://www.estelnegre.org/fotos/miting1938fai.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Un
moment del míting</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Míting de la FAI:</span>
El
7 de març de 1938 se celebra al Monumental Cinema de Madrid
(Espanya) un míting
de la Federació Local de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). L'acte va ser
presentat per Melchor Rodríguez García, de la
Confederació Nacional del Treball
(CNT) i de la FAI, i hi van parlar Gregorio Gallego García,
en nom de les
Joventuts Llibertàries; José García
Pradas, membre del Comitè de Defensa del
Centre; i Suceso Portales, en representació de
«Mujeres Libres». En aquest
míting se celebrà la unitat aconseguida en
l'Aliança de Joves Antifeixistes i
es va fer una crida a aconseguir la unitat entre tots els sectors en un
Front Popular
Antifeixista i en una Aliança Obrera
Revolucionària. També es va celebrar
l'enfonsament el dia anterior del creuer de l'armada franquista <i>Baleares</i>.
L'acte acabà amb la intervenció d'Antonio Agraz,
que recità poesies, i la
interpretació de diversos himnes confederals i
revolucionaris.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/actepuigantich1974.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 500px; height: 670px;" alt="Cartell anunciador de l'acte" title="Cartell anunciador de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/actepuigantich1974.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
anunciador de l'acte</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Acte contra
l'assassinat de Puig Antic:</span> El 7 de març de
1974 se celebra al Union Hall de
l'Aston University de Birmingham (West Midlands, Anglaterra) un acte de
denúncia contra l'execució cinc dies abans a
Barcelona (Catalunya) del militant
anarquista Salvador Puig Antich. En aquest acte, organitzat per la
Confederació
Nacional del Treball (CNT) sota el títol <i style="">Who
Killed Salvador Puig? </i>(Qui ha matat Salvador Puig?) i en el
qual
intervingueren el militant anarcosindicalista Miguel García
García, exiliat a
Anglaterra des del 1969, i Albert Meltzer, de la Creu Negra Anarquista,
es va
passar el film <i style="">Amanecer sobre
España</i>
(<i style="">Dawn over Spain</i> o <i style="">The
Will of the People</i>, en anglès), film
documental de 1938 dirigit per Louis Frank sobre la
Revolució espanyola.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a style="font-family: Arial;" href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/fotos/simonin.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 619px;" alt="Foto policíaca de Joseph Simonin (6 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Joseph Simonin (6 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/simonin.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Foto policíaca de
Joseph Simonin (6 de març de 1894)</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Joseph Simonin:</span> El
7 de març de 1868 neix a Saint-Maurice (Illa de
França, França) l'anarquista
Joseph Simonin. Sos pares es deien Ferjeux Simonin, empleat a l'Asil
Imperial de Vincennes, i Anastasie Allaux, cuinera. Es guanyava la vida
fent de faixaire i vivia al
número 9 de
l'Impasse Ménilmontant de París
(França). A començament de 1893 va ser
sospitós
per part de la policia d'haver participat en l'enganxament de manifests
antipatriòtics
en ocasió del sorteig de quintes. El 9 de març de
1893 participà, amb una
cinquantena de companys, en les anomenades «Corredisses
anarquistes» en favor
de l'abstenció, organitzades per Eugénie Collot a
la plaça de la République de
París. El desembre de 1893 (o el gener de 1894) va ser
detingut juntament amb
una desena de companys de la regió parisenca. El 6 de
març de 1894 va ser
fitxat a París (França) en el registre
antropomètric del laboratori policíac
d'Alphonse Bertillon, després d'haver estat detingut al seu
domicili del número
144 del carrer Oberkampf de París. Un altre germà
seu també va ser fitxat com a
anarquista i un dels germans Simonin va ser controlat com a assistent
en 1887
de reunions anarquistes i com a membre del grup «La
Sentinelle». El 16 de desembre de 1899 es casà al
X
Districte de París amb Marie Françoise Courtois.
Desconeixem la
data i el lloc de la seva defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/carpentieredmond.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 387px;" alt="Notícia d'una de les condemnes d'Edmond Carpentier apareguda en el diari "Le Guetteur de Saint-Quentin et de l'Aisne" del 23 d'abril de 1901" title="Notícia d'una de les condemnes d'Edmond Carpentier apareguda en el diari "Le Guetteur de Saint-Quentin et de l'Aisne" del 23 d'abril de 1901" src="http://www.estelnegre.org/fotos/carpentieredmond.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
d'una de les condemnes d'Edmond Carpentier apareguda en el
diari <span style="font-style: italic;">Le
Guetteur de Saint-Quentin et de l'Aisne</span> del 23 d'abril de
1901</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Edmond
Carpentier:</span> El 7 de març de 1873 neix a
Montreuil-sur-Mer (Picardia, França)
l'anarquista Auguste Julien Edmond Carpentier, conegut com <i style="">Edmond Carpentier</i>. Sos pares es deien
Denis Edmond Carpentier,
paleta, i Marie Fannie Théophanie Savreux. Sabater de
professió, vivia al
número 14 del carrer Marissons d'Amiens (Picardia,
França). En 1893 va ser
cridat a files, però a causa de
«palpitacions» va ser destinat a serveis
auxiliars. A finals de la dècada dels noranta la policia el
donà com a
«desaparegut» a Amiens. Entre gener i setembre de
1900 visqué al número 49 del
carrer de l'Aventure d'Amiens, al domicili del company Jules Lemaire, i
posteriorment
s'establí al número 2 de la plaça del
Marché-aux-Chevaux. El 4 de juliol de
1900 va ser jutjat amb Benjamin Crépel per
«violències». En 1901 fundà
un grup
anarquista a Amiens. L'11 de gener de 1901 va ser desnonat del seu
habitatge
per manca de pagament i va escriure a l'exterior de la seva
habitació «La
propiété c'est le vol» (La propietat
és un robatori) i al sòcol de la xemeneia
«Vive l'anarchie» (Visca l'anarquia). El 10 de
març de 1901 participà en el
carnaval en el curs del qual diversos anarquistes (Bastien, Ferdinand
Calazel, Dubourguet,
Ducamp, Foullin, Gosselin, Goullencourt, Alice Marcellin,
Péchin, Edmond Pépin,
Ségard, Émilien Tarlier i Camille Tarlier)
llançaren des d'un carro que
representava «El Capital esclafant el Treball»
pamflets amb textos
revolucionaris, anarquistes, feministes i antimilitaristes.
Organitzà diferents
reunions polítiques, com ara la conferència de
Ferdinand Calazel sobre la
«Revolució obrera» del 17 de
març de 1901 o la de Julie Pajaud (<i style="">Séraphine</i>)
celebrada a la Sala Alcazar
d'Amiens. El 3 d'abril de 1901 va ser denunciat per haver exhibit una
pancarta
amb el text «Vive la Liberté» i el 16
d'abril de 1901 va ser condemnat pel
Tribunal Correccional a 15 dies de presó per haver xiulat,
el 15 de març
anterior, des de la finestra del seu domicili, al número 56
del bulevard Jardin
des Plantes, el pas del VIII Batalló de Caçadors
a Peu. El 30 de maig de 1901
va ser desnonat per un algutzir del seu habitatge del bulevard Jardin
des Plantes
i una colla de companys de la «Lliga dels
Antipropietaris» el van ajudar al
desallotjament dels mobles, portant-los a mà pels carrers de
la ciutat tot
cantant cançonetes contra els propietaris. El 2 de juny de
1901 s'instal·là al
número 8 del carrer Saint-Germain, juntament amb altres
anarquistes (Jules
Lemaire, Edmon Pépin, Émilien Tarlier i Camille
Tarlier), on muntaren un taller
de sabateria, decorat a la façana amb propaganda anarquista
i una gran pancarta
«Ligue des Anti-Proprios» (Lliga dels
Antipropietaris), i on cantaven durant tot
lo dia cançons anarquistes, alhora que xiulaven i insultaven
els membres del
clergat que hi passaven per la porta. El 8 de juny de 1901 <i style="">Le</i> <i style="">Journal
d'Amiens</i> li va
dedicar un article i <i style="">Le Progrès de
la
Somme</i>
un altre on li donava la paraula. Vigilats per la policia, va ser
denunciat
per un gravat de Ravachol on posava «Si tu veux
être
heureux, nom de dieu,
pends ton propiétaire» (Si vols ser
feliç,
redéu, penja el teu propietari). El
2 de juliol de 1901, després d'haver aferrat a l'interior
d'un
local ocupat com
a seu de la «Lliga dels Antipropietaris», al
número
8 del carrer Saint-Germain,
un cartell que deia «L'Armée est
l'école du
crime» (L'Exèrcit és l'escola del
crim), va ser condemnat, juntament amb Jules Lemaine i
Émilien
Tarlier, a dos
mesos de presó per «provocació a
l'assassinat amb
la finalitat de propaganda
anarquista»; però, en
l'apel·lació de
l'Audiencia del 24 d'octubre de 1901 el
seu cas va ser sobresegut. El 20 de juny de 1902, en un nou desnonament
del seu
domicili, al número 34 del carrer Grand-Vidame, va ser
detingut
i denunciat per
«escàndol nocturn i
rebel·lió». El 14
de juliol de 1902 vivia al carrer Corps-Nus-Sans-Tête
i des de la finestra del segon pis penjà una bandera negra,
la
qual va ser
decomissada pel comissari central i el van processar. El setembre de
1902, amb
Edmond Pépin i Tarlier, van ser denunciats a
Épernay
(Xampanya-Ardenes, França),
on havien anat a fer la verema, per distribuir el fullet <i style="">La
peste religieuse</i>. L'octubre de 1902 va ser interceptat, amb
Jules
Lemaire, per circular a peu sense cap finalitat per la zona de
Xampanya. En
1904 el seu nom figurava com a «nòmada»
en un registre d'anarquistes
«desapareguts i/o nòmades».
Posteriorment visqué maritalment amb la costurera Marie
Antoinette Maloigne i els dos infants d'aquesta al número 16
del carrer Perreau
i el 24 de març de 1904 l'acompanyà al domicili
del seu marit on, després d'una
discussió, ella trencà set vidres de les
finestres; jutjat el 20 d'abril de
1904 per aquest fet, ell va ser condemnat a 15 dies de presó
per «complicitat».
El juny de 1917 va ser mobilitzat. Després de la Gran Guerra
vivia al número 3
del carrer Petite Rue de la Veillère d'Amiens. Edmond
Carpentier va morir el 13
d'octubre de 1930 al seu domicili d'Amiens (Picardia,
França) i va ser
enterrat dos dies
després al Cementiri Nou de Saint-Pierre d'aquesta ciutat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/ernestvictor.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 623px;" alt="Notícia de l'alliberament de Victor Ernest publicada en el periòdic parisenc "Le Parti Ouvrier" del 2 de setembre de 1895" title="Notícia de l'alliberament de Victor Ernest publicada en el periòdic parisenc "Le Parti Ouvrier" del 2 de setembre de 1895" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ernestvictor.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de l'alliberament de Victor Ernest publicada en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Parti Ouvrier</span> del 2 de setembre de 1895</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Victor Ernest:</span> El
7 de març de 1875 neix a Brussel·lès
(Bèlgica) l'antimilitarista llibertari,
neomaltusià,
i després polític socialista, Victor Charles
Julien Joseph Ernest. Sos pares es
deien Joseph Ernest i Annette Mas. En 1895 era membre de les Joves
Guàrdies
Socialistes (JGS). Entre 1895 i 1898 fou corresponsal de
Bèlgica del periòdic
parisenc <i>Le Parti Ouvrier</i>. En 1895 va ser
condemnant per unes
declaracions antimilitaristes per un tribunal belga a 16 mesos de
presó, però
recobrà la llibertat el setembre de 1895 després
romandre sis mesos empresonat.
Membre de la Lliga Neomaltusiana de Bèlgica,
mantingué correspondència amb l'anarquista
Paul Robin. Col·laborà en el periòdic
neomaltusià anarquista <i>Génération
Consciente</i> (1908-1914), dirigit per Eugène
Humbert. A principis de segle
fou redactor del <i>Journal de Charleroi</i>. Entre 1911 i
1938 va ser regidor
municipal del Partit Socialista Belga (PSB) i entre 1912 i 1920 regidor
adjunt
al burgmestre de Charleroi i en 1922 de Jumet. Durant la Gran Guerra
s'encarregà d'una important missió d'espionatge
per a l'autoritat militar consistent
a cartografiar els combois ferroviaris alemanys i transmetre aquesta
informació,
via Països Baixos, al servei
d'intel·ligència britànic
«Cameron»; detingut,
aconseguí evadir-se i passar als Països Baixos i
després a Jumet (Charleroi,
Valònia), obtenint la Creu de Guerra francesa amb mencions
honorífiques. Entre
1918 i 1940 va ser diputat de Charleroi. Combaté el flamenc
a la Universitat de
Gand (Flandes Oriental, Flandes) i el bilingüisme dels
sotsoficials i oficials
de l'exèrcit i en l'administració; pronunciant-se
a favor d'una Bèlgica federal
de nou Estats provincials, única forma, al seu parer, de
compaginar els interessos
valons i la unitat de Bèlgica. En 1930 patrocinà
el I Congrés de la
Concentració Valona. Entre les seves obres podem destacar <i>L'Almanach
Socialiste</i> (1897, amb altres), <i>Socialisme et
malthusianisme</i> (1901) i
<i>La Commune de Paris</i> (1931). El seu últim
domicili va ser a Jumet. Sa companya
fou Marie Joséphine Clémentine Lampert. Victor
Ernest va morir el 14 d'agost de
1940 a Canes (Provença, Occitània).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/fotos/frigerio.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 489px;" alt="Carlo Frigerio" title="Carlo Frigerio" src="http://www.estelnegre.org/fotos/frigerio.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Carlo Frigerio</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: black;" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Carlo Frigerio:</span> El 7 de març de 1878 neix a
Berna (Berna, Suïssa) l'impressor,
comptable, periodista, traductor, editor i propagandista anarquista
Carlo Frigerio,
també conegut com <i>Charles Frigerio</i>. Sos
pares, l'italià Giuseppe
Frigerio i suïssa alemanya Erichetta Selhofer, l'abandonaren
aviat i fou criat
per l'àvia materna que en 1886 es traslladà a
Milà (Llombardia, Itàlia). A
partir de 1891 formarà part del moviment anarquista
milanès i freqüentarà el
cercle de Pietro Gori. Fou amic de Sante Caserio, que
l'hostatjà a ca seva, i
mantingué correspondència amb Errico Malatesta
exiliat a Londres. En 1898 fou
expulsat d'Itàlia i s'establí de bell nou a
Berna. El desembre de 1899, amb
Luigi Bertoni i Émile Held, publica <i>L'almanacco
socialista-anarchico per
l'anno 1900</i>, dins del qual es reprodueix la crida de
Malatesta «Contra la
monarquia». Per pressions del govern italià, van
ser processats pel Tribunal
Federal de Lausana el maig de 1900 per l'edició d'aquesta
obra. En 1901 emigrà
a Londres i participà activament en el cercle
malatestià (Malatesta, Attilio
Panizza, Carlo colombo, Enrico Carrara, etc.) i en les iniciatives
editorials
dels anarquistes italians, esdevenint redactor de <i>Lo Sciopero
Generale / La
Grève Générale</i> (1902) i de <i>La
Rivoluzione Sociale</i> (1902-1903) i
col·laborant en l'únic número editat
de <i>La Settimana Sanguinosa</i> (1903).
En maig de 1905 marxà a París, d'on fou expulsat,
i partirà cap a Bèlgica.
L'agost de 1907 participà en el Congrés
Anarquista Internacional d'Amsterdam
com a membre de la delegació britànica. Expulsat
de Bèlgica, el juliol de 1908
tornà a Londres, però en 1909 marxà a
Suïssa, on col·laborà en <i>Risveglio
/
Réveil</i> i en periòdics italians com <i>La
Protesta Umana</i> i <i>Il Grido
della Folla</i>. Entre el 20 de març de 1911 i el 30
d'agost de 1914 treballà
com a director comercial de l'empresa «Cuiros i Pells M.
Tedeschi» a
Laval-en-Brie, a prop de París. En aquesta època
col·laborà en <i>Risveglio</i>
de Ginebra i en el setmanal sindicalista revolucionari <i>La
Voix du Peuble</i>
de Ginebra-Lausana. En 1915 s'instal·là novament
a Londres, on signa, el març
d'aquell any, amb Malatesta, Bertoni, Emma Goldman, i altres, el
«Manifest
internacional anarquista contra la guerra». L'abril de 1919
fou expulsat,
després d'haver estat sis setmanes detingut, per no haver
declarat el canvi de
direcció i com a sospitós d'imprimir passaports
espanyols falsos. De bell nou a
Ginebra, el maig de 1919, amb els companys de <i>Risveglio /
Réveil</i>,
prendrà posicions contra la Rússia bolxevic,
qualificada d'«immensa caserna».
El novembre de 1919 tornà a Milà, esdevenint
redactor d'<i>Umanità Nova</i>,
ocupant-se especialment de la política exterior. Detingut
amb Malatesta, fou
alliberat després. En 1921 se'l va implicar en un
procés per «conspiració
contra el poder de l'Estat» obert contra els redactors i
principals
col·laboradors d'<i>Umanità Nova</i>.
Absolt el març d'aquell any, fou novament
detingut com a sospitós de complicitat amb els responsables
de l'atemptat al
teatre Diana de Milà del 21 de març de 1921 i no
fou alliberat fins al juny.
Quan la redacció d'<i>Umanità Nova</i>
es traslladà a Roma, s'establí també a
la capital italiana. No obstant l'arribada del feixisme,
romangué a Itàlia i a
partir de 1924 fou redactor de la revista malatestiana <i>Pensiero
e Volontà</i>.
Amb la intensificació de la repressió,
s'amagarà clandestinament a Torí i,
després d'un temps a Marsella, tornarà a Ginebra
en 1927, on, a més de
col·laborar intensament amb Luigi Bertoni i d'ajudar els
exiliats, editarà <i>L'Almanacco
libertario pro vittime politiche</i>, editat anualment des del
1919 i fins al
1941. En 1926 acabà la traducció del
francès a italià –que ho havia estat de
l'alemany al francès per Otto Karmina–, i amb el
consentiment de l'autor, de
l'obra <i>L'anarchismo</i>, de Paul Eltzbacher. Amb Paolo
Flores tradueix el
llibre de Max Nettlau <i>Bakunin e l'Internazionale in Italia</i>,
que serà
editat en 1928 per l'editorial de <i>Risveglio</i> a
Ginebra. En 1935
participarà en representació dels companys
suïssos en una conferència secreta
d'aliança entre els anarquistes italians emigrats a Europa
tinguda a
Sautrouville, i fou nomenat membre del Comitato Anarchico d'Azione
Rivoluzionaria (Comitè Anarquista d'Acció
Revolucionària), amb Camillo Berneri,
Leonida Mastrodicasa, Gusmano Mariani, Umberto Marzocchi i Bernardo
Cremonini.
Entre 1933 i 1937 fou president de la secció ginebrina de la
Federació Suïssa
de Tipògrafs. Com a membre de la Liga Italiana dei Diritti
dell' Uomo (LIDU,
Lliga Italiana dels Drets de l'Home) redactà un manifest con
criticà durament
la Societat de Nacions per la debilitat demostrada contra l'atac
imperialista
de l'Itàlia feixista contra Etiòpia. Sempre actiu
en les relacions amb el
moviment anarquista francès, s'encarregà dels
contactes orgànics durant la
Revolució espanyola i en 1938 edità el fullet <i>Gli
anarchici e la rivoluzione
spagnola</i>, de Luce Fabbri i de Diego Abad de
Santillán. Després de la
guerra, en 1947, arran de la mort de Bertoni, serà l'editor
del periòdic
mensual <i>Risveglio / Réveil anarchiste</i>,
juntament amb Alfred Amiguet.
Suspesa la publicació en 1950, la capçalera
–sempre bilingüe, i amb Carlo
Frigerio, Pietro Ferrua i Claudio Cantini com a responsables de la
secció
italiana– reapareixerà a començaments
de 1957
per deixar de publicar-se
definitivament en 1960. Carlo Frigerio va morir el 18 de gener de 1966
a
Ginebra (Ginebra, Suïssa).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 368px; height: 1179px;" title="Notícia de l'expulsió de Damiano La Chiesa, i d'altres companys, apareguda en el diari socialista parisenc "Le Populaire" del 22 de novembre de 1935" alt="Notícia de l'expulsió de Damiano La Chiesa, i d'altres companys, apareguda en el diari socialista parisenc "Le Populaire" del 22 de novembre de 1935" src="http://www.estelnegre.org/documents/persici/persici03.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de l'expulsió de Damiano La Chiesa, i d'altres companys,
apareguda en el diari socialista parisenc <span style="font-style: italic;">Le Populaire</span> del 22
de novembre de 1935</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Damiano La
Chiesa:</span> El 7 de març –algunes fonts
citen l'11 de març– de 1883 neix a
Tàrent
(Pulla, Itàlia) el ferroviari anarquista Damiano La Chiesa.
Sos pares es deien
Pietro La Chiesa i Maria Celeste Inquieto. El juny de 1921 era el
secretari de
la secció tarentina de l'organització
«Arditi del Popolo» (Esquadrons del
Poble), constituïda sobretot per la Lliga Anarquista i el
Cercle dels Joves
Anarquistes per defensar els locals de les organitzacions obreres
contra els
atacs feixistes. El novembre de 1923 emigrà a
França i s'instal·là a
Saint-Cloud (Illa de França, França); l'octubre
de 1926 s'establí a Bèusoleu
(Provença, Occitània). A començament
dels anys trenta retornà a la regió
parisenca on, segons la policia, establí contactes amb els
anarquistes Domenico
Nanni, Eugène Simonetti, Carlo Girolimetti i Randolfo Vella.
Després marxà a
Canes (Provença, Occitània) on regentà
una gelateria napolitana al bulevard
d'Itàlia i que el febrer de 1934 traspassà a un
tal Manzoni. El 6 de novembre
de 1935 se li va decretar l'expulsió de França i,
gràcies a la campanya portada
a terme pel Comitè del Dret d'Asil de la
Confederació General del Treball
(CGT), el 12 de gener de 1937 n'aconseguí una
pròrroga i una autorització
d'estada de sis mesos. Després de la caiguda del feixisme
formà part del grup
de Tàrent de la Federació Anarquista Italiana
(FAI) i, entre 1944 i 1945,
assistí, amb Franco Greco, a diversos congressos i reunions
d'aquesta
organització. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/cociancich/cociancich01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 591px;" alt="Foto policíaca de Pietro Cociancich" title="Foto policíaca de Pietro Cociancich" src="http://www.estelnegre.org/documents/cociancich/cociancich01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Pietro Cociancich</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Pietro
Cociancich:</span> El </span><span lang="CA">7
de març de 1884 neix a Umag (Ístria,
Imperi Austrohonagares; actualment
Croàcia)</span><span lang="CA">
l'anarquista i resistent
antifeixista Pietro
Cociancich, també conegut com <i style="">Pietro
Canziani</i> i <i style="">Il Triestino</i>.
Sos pares es deien Antonio Cociancich i Maria Vouk
(o Vocek). Fuster
de professió, esdevingué anarquista quan era molt
jove, al voltant del moviment
obrer llibertari de les drassanes de San Rocco (Muggia, Friül)
i entrà a formar
part dels grups anarquistes de Trieste (Friül), molt actius,
però també molt
controlats per la policia imperial. Durant la Gran Guerra va ser
enrolat en la
Marina austrohongaresa i després del conflicte
bèl·lic es va dedicar a
recuperar armes i municions abandonades a les trinxeres a prop de
Monfalcone
(Friül) per a incrementar els petits arsenals anarquistes
locals. Participà en
diversos enfrontaments amb els escamots feixistes i
participà en la defensa de
la Cambra del Treball de Trieste. La seva casa familiar d'Istria va ser
cremada
per aquests escamots. El setembre de 1925 va ser denunciat per
possessió d'una
granada trobada en un escorcoll policíac a casa seva. El
maig de 1926 va ser
detingut per la policia d'Oneglia (Ligúria,
Itàlia), probablement durant un
intent d'expatriació clandestina. En 1927, per un decret
d'italianització dels
noms eslaus, el seu llinatge passà a ser <i style="">Canziani</i>.
El juny de 1928, quan buscava feina, o una via de fugida, va ser
detingut al
Fiume sota l'acusació de «falsificació
de moneda». Un informe de la Comandància
de la Milícia Voluntària de Seguretat Nacional de
Torí (Piemont, Itàlia) de
juliol de 1928 el considerà com «l'anarquista de
Trieste més actiu». Després
d'una breu estada laboral a Trieste, on treballà de
peó, aconseguí l'abril de
1930 passar a França, però deixà sa
companya i son infant a Trieste. A Marsella
(Provença, Occitània) treballà per a
l'empresa Coder i, un cop va ser
acomiadat, per al constructor Romeo Tonarelli. En aquesta
època va fer contacte
amb els anarquistes italians exiliats i amb la maçoneria
local. Amb altres
companys, entre ells Fiorello Del Conte (<i style="">Fiore</i>),
entrà en la lluita violenta contra les estructures i els
capitosts del règim
feixista. El 14 de gener de 1932, després de comprovar que a
l'edifici no hi
havia gent, llançà, juntament amb el
republicà Dante Fornasari, una bomba contra
la «Casa dels Italians» d'Aubanha
(Provença, Occitània), seu
l'Associació
d'Excombatents, cau dels feixistes enviats des de Roma per a controlar
i
provocar l'exili antifeixista. Detingut per aquest fet, juntament amb
son
company, va ser jutjat l'any següent i reivindicà
tota la responsabilitat
política i moral de l'acció, excloent totalment
Dante Fornasari. Aquest procés,
que començà el 26 de gener de 1933 a
l'Audiència d'Ais de Provença
(Provença,
Occitània), es convertí realment en un judici
contra la dictadura feixista,
gràcies a les accions dels comitès que es crearen
en el seu suport, però ell va
ser condemnat a cinc anys de presó i a cinc anys de
prohibició de residència –Dante
Fornasari va ser absolt. Un cop complida la pena, dos dies
després del seu
alliberament de la presó de Nimes (Llenguadoc,
Occitània), el 17 de juny de
1937, arribà a Barcelona (Catalunya) i s'integrà
en la Revolució llibertària.
Gràcies a la seva experiència militar de la Gran
Guerra, s'integrà en el servei
de guardacostes a bord del <i style="">Francisco</i>,
enquadrat en la Columna «Tierra y Libertad», on va
romandre fins el febrer de
1939, que passà a França i va ser internat en un
camp de concentració. Aconseguí
fugir-ne i, amb el suport d'alguns companys, arribar clandestinament a
Brussel·les (Bèlgica) per evitar ser extradit. El
novembre de 1940 va ser detingut,
jutjat, condemnat per «residència
il·legal i falsificació de passaport»,
i
empresonat. Quan l'ocupació de Bèlgica pels
alemanys, va ser detingut per la
Gestapo i extradit a Itàlia. El maig de 1941 va ser
condemnat a tres anys de
confinament a l'illa de Ventotene, on va conèixer altres
anarquistes, però va
ser traslladat a la presó romana de Regina Coeli coimputat,
en un procés
reobert feia poc per la magistratura militar, per la massacre del 12
d'abril de
1928 a la plaça Giulio Cesar de Milà, on moriren
18 persones. Malgrat la situació
crítica del feixisme, el 27 de juliol de 1943 va ser
interrogat sobre les seves
relacions amb Giobbe Giopp, Emilio Lussu i altres antifeixistes
italian. Va ser
transferit a la presó de Castelfranco Emilia, on
conegué el jove militant antifeixista
Claudio Pavone. Pietro Cociancich va morir el 17 de setembre de 1944 a
resultes
d'un bombardeig aeri de la presó de Castelfranco Emilia
(Emília-Romanya,
Itàlia). <o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA">Pietro Cociancich
(1884-1944)<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/souplet.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 285px;" alt="Notícia sobre la detenció de Georges Souplet aparegut en el diari parisenc "Le Matin" del 4 de maig de 1905" title="Notícia sobre la detenció de Georges Souplet aparegut en el diari parisenc "Le Matin" del 4 de maig de 1905" src="http://www.estelnegre.org/fotos/souplet.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
sobre la detenció de Georges Souplet aparegut en el diari
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Matin</span> del 4 de maig de 1905</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Georges Souplet:</span>
El 7 de mars de 1884 neix al I Districte de París
(França) el
pintor en esmalt i fotògraf
anarquista Georges Souplet, també conegut com <i style="">Armand
Lebrun</i>.
Sos pares es deien Pierre Marie Souplet, sastre, i Françoise
Julie Simon, modista. En 1905 vivia al carrer Godefroy-Cavaignac de
París
i l'abril d'aquest any va ser detingut, juntament amb el pintor en
vidre Lucien
Mignotte, a prop de Saint-Cyr-l'École (Illa de
França, França), sota l'acusació
de fabricació de moneda falsa. Posteriorment
s'instal·là a Amiens (Picardia,
França), on vivia al número 109 del carrer des
Corroyers. En 1935 figurava
fitxat com «anarquista militant» en la llista de la
policia del departament del
Somme. Georges Souplet va morir el 4 d'abril de 1980
a l'Hospital Hôtel-Dieu de Chartres
(Centre, França).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/larrocavendrell.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 503px;" alt="Josep Larroca Vendrell" title="Josep Larroca Vendrell" src="http://www.estelnegre.org/fotos/larrocavendrell.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Josep
Larroca Vendrell</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Josep Larroca
Vendrell:</span> El 7 de març de 1899 neix a
Lleida
(Segrià, Catalunya) l'anarcosindicalista
Josep Larroca Vendrell, conegut com <i style="">Lo
Manco</i>. Sos pares es deien Domènec Larroca i
Mercè Vendrell. Ferroviari
de professió –s'encarregava d'enganxar els vagons
a l'Estació de Ferrocarril de
Lleida–, durant els anys republicans fou un dels membres
destacats de la Secció
de Ferroviaris de Lleida de la Confederació Nacional del
Treball (CNT),
adscrita a la Federació Nacional de la Indústria
Ferroviària (FNIF). Entre el
18 d'agost i el 28 d'octubre de 1936 presidí, al Palau de la
Paeria, el primer
Tribunal de Justícia Popular de Lleida, tribunal
revolucionari del qual també
formaren part Domingo Blanco, Francisco Clavero, José Lecea,
Francesc Pelegrí
Garriga, Agustí Martí i Jordi Pons
Argilès, entre d'altres, i que va dictar,
sense cap garantia processal, 145 penes de mort. En 1939, amb el triomf
franquista, passà a França. El 4 de gener de 1942
va ser detingut i, acusat de
pertànyer a la Resistència, internat al camp de
càstig de Vernet i, després
d'un temps reclòs a Bordeus (Aquitània,
Occitània), el 30 de juny de 1944
deportat amb la matrícula 94.228, juntament amb 402 persones
més, amb
l'anomenat «Tren Fantasma», al camp de
concentració nazi de Dachau (Baviera,
Alemanya), on arribà el 28 d'agost. Després de la
II Guerra Mundial milità en
la Federació Espanyola de Deportats i Internats
Polítics (FEDIP) i residí al
Pertús. Josep Larroca Vendrell va morir el 6 de desembre de
1974 al seu domicili del Pertús (Vallespir,
Catalunya Nord) i va ser enterrat amb les banderes de la CNT i de la
FEDIP.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/garciajose.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 827px;" alt="Necrològica de José García Pacheco apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 19 de juny de 1990" title="Necrològica de José García Pacheco apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 19 de juny de 1990" src="http://www.estelnegre.org/fotos/garciajose.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de José García Pacheco apareguda en el
periòdic tolosà <span style="font-style: italic;">Cenit</span> del 19 de
juny de 1990</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- José
García Pacheco:</span>
El
7 de març de 1902 neix a Oriola (Baix Segura,
País Valencià) l'anarcosindicalista
José García Pacheco. Sos pares es dien Juan
García
Riqueline, llaurador, i Josefa Pacheco Pérez. Pastor des
d'infant, quan
tenia 18
anys emigrà a França i
s'instal·là
a Bordeus (Aquitània, Occitània), on
milità en el moviment anarquista francès. Fou
membre del Grup Anarquista «Sébastien
Faure» de la Federació Anarquista (FA) i,
amic dels germans Lapeyre, mantingué bones relacions amb La
Libre Pensée i la
Unió Pacifista. Quan esclatà la
Revolució de 1936 retornà a la
Península i, amic
íntim de David Antona Domínguez, va ser enviat
per la Confederació Nacional del
Treball (CNT) a l'Hospital de Sang d'Ontinyent (Vall d'Albaida,
País Valencià).
També fou responsable d'un quiosc de premsa confederal de la
CNT. En 1939, al
final de la guerra, va ser capturat per les tropes franquistes i tancat
un
temps. Un cop lliure retornà a Oriola, on
treballà de pastor i participà en la
lluita clandestina. En 1946 creuà, amb sa companya Carmen
Molinero Esteban,
els Pirineus i
s'instal·là a Bordeus, on visqué de la
venda de plantes medicinals a les apotecaries.
Gran lector (E. Armand, Manuel Devaldès,
Sébastien Faure, Han Ryner, Élisée
Reclus, etc.), s'oposà a qualsevol mena de
violència. El seu últim domicili va ser a Dormont
(Aquitània, Occitània). José
García Pacheco
va
morir el
23 de març –algunes fonts citen
erròniament el 22 de març– de 1990 a
l'Hospital
Saint-André de
Bordeus (Aquitània,
Occitània) i va ser incinerat tres
dies després.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/malet/malet01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 569px;" alt="Léo Malet" title="Léo Malet" src="http://www.estelnegre.org/documents/malet/malet01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Léo
Malet</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Léo Malet:</span>
El </span></span><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">7 de
març de 1909 neix a Montpeller (Llenguadoc,
Occitània)</span></span><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"> el novel·lista i
poeta, d'antuvi,
llibertari, després, trotskista i,
finalment, conservador, Léon Jean Malet, més
conegut
com </span><i style="font-family: Arial;">Léo
Malet</i><span style="font-family: Arial;"> i que en
la seva obra va fer servir diferents pseudònims, com ara </span><i style="font-family: Arial;">Frank Harding</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">Léo
Latimer</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">Lionel Doucet</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">Jean de Selneuves</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">Noël Letam</i><span style="font-family: Arial;">,
</span><i style="font-family: Arial;">Omer Refreger</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">Louis Refreger</i><span style="font-family: Arial;"> i, amb els escriptors Serge
Arcouët
i Pierre Ayraud, el col·lectiu </span><i style="font-family: Arial;">John-Silver Lee</i><span style="font-family: Arial;">.
Era fill natural de la modista Louise Nathalie Refréger i
l'infant va ser legitimat pel matrimoni d'aquesta amb el funcionari
Jean Marie Gaston Malet celebrat el 6 de juny de 1910. Un
germà seu va
morir de tuberculosi quan
encara no havia fet
els tres anys. Orfe, va ser criat per Omer Refreger, son avi boter, que
l'introduí de manera autodidacta en el món de la
literatura. Un cop obtingué el
certificat d'estudis primaris en 1923, es posar a fer feina com a
venedor de
teixits i, a partir dels 15 anys, com a empleat d'un banc. En 1925
assistí a
una conferència de l'anarquista André Colomer al
Cercle d'Estudis Socials (CES)
de Montpeller titulada «Deux monstres, Dieu et la Patrie,
ravagent l'humanité»
(Dos monstres, Déu i la Pàtria, assolant la
humanitat) que l'influí força i el
decantà pel pensament anarquista. Després
d'això seguí una correspondència amb
el conferenciant. Decidí que necessitava nous aires i l'1 de
desembre d'aquell
mateix 1925 arribà a París. A la capital francesa
començà a actuar com a
cantautor a Montmartre, especialment al cabaret «La Vache
Enragée», i s'introduí
en els cercles anarquistes, especialment el «Foyer
Végétalien» (Fogar
Vegetarià) del carrer de Tolbiac, on dormia, i que
més tard serà protagonista
de moltes de les seves novel·les. A més de
cantar, va fer de tot: oficinista, empleat
bancari, netejador d'ampolles a l'empresa Félix Potin,
manobre, gerent de
botigues de moda, figurant de cinema, telefonista, venedor ambulant de
diaris,
embalador a l'editorial Hachette, secretari d'un cantant, etc. Es
resguarda del
fred a la biblioteca de Sainte-Geneviève. En 1926 va ser
detingut per
vagabunderia i tancat a la Petite Roquette de París; en
sortir de la presó
intentà arribar a Montpeller pujant als trens sense pagar,
però en arribar a
Mâcon s'assentà en un bordell. També va
fer de periodista per a publicacions
llibertàries (</span><i style="font-family: Arial;">En
Dehors</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">L'Insurgé</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">Journal de l'Homme aux
Sandales</i><span style="font-family: Arial;">, </span><i style="font-family: Arial;">La Revue Anarchiste</i><span style="font-family: Arial;">, etc.) i de
«negre» d'escriptors
reconeguts. En 1928 conegué Paulette Doucet, que
esdevindrà sa companya. El seu
interès per la poesia el portà entre 1930 i 1949
a participar en les
publicacions del moviment surrealista, fet que el va acostà
al trotskisme i
entre 1936 i 1939, amb Benjamin Péret, milità en
el Partit Obrer
Internacionalista (POI) d'aquesta tendència comunista.
Assidu del cafè Cyrano,
fou íntim d'André Breton, Jacques
Prévert, René Magritte, Yves Tanguy,
Dalí i
altres artistes surrealistes. En 1936 va ser detingut amb uns amics per
esbroncar l'actriu Marcelle Géniat. El 16 d'abril de 1940 es
casà amb Paulette Léonce Doucet –Oscar
Domínguez i Jacques Prévert van ser els
testimonis de les noces– i ambdós
fundaren el «Cabaret du Poète Pendu». El
25 de maig de 1940 va ser detingut per
«atemptat contra la seguretat interior i exterior de
l'Estat» per haver signat
un pamflet subversiu i tancat a la presó de Rennes,
però els guardes
l'alliberaren davant la proximitat de les tropes alemanyes. Un cop
lliure va
ser detingut pels nazis quan tornava a París a peu pensant
que era un desertor
i fou reclòs només 18 mesos al camp de
concentració de Sandbostel [Stalag X-B]
(Baixa Saxònia, Alemanya) ja que un metge seguidor dels
surrealistes li va fer
un diagnòstic mèdic fals. A
començaments dels anys quaranta
començà a escriure
novel·les policíaques, negres i de
«capa i espasa». Durant l'Ocupació
formà
part de l'organització semiclandestina «La Main
à Plume» que intentava mantenir
l'esperit surrealista durant la guerra. En 1942
s'instal·là a Châtillon, on el
13 de juliol nasqué son fill Jacques. Aquest mateix any, amb
la novel·la
policíaca </span><i style="font-family: Arial;">120,
rue de la Gare </i><span style="font-family: Arial;">posarà
en escena el detectiu Nestor Burma, que serà protagonista de
33 obres seves i
portarà l'autor a la popularitat. Aquest personatge
inspirarà una sèrie
televisiva i quatre obres seves seran portades al cinema. En 1948 va
ser
guardonat amb el «Gran Premi de Literatura
Policíaca», en 1958 la seva sèrie de
novel·les </span><i style="font-family: Arial;">Les
Nouveaux Mystères de Paris </i><span style="font-family: Arial;">aconseguí el
«Gran Premi de l'Humor Negre» i en 1984
rebé el «Gran Premi del
Club dels Detectius». El dibuixant llibertari Jacques Tardi
adaptarà algunes de
les seves obres al món del còmic. En 1981 sa
companya Paulette Doucet morí. Una
entrevista seva publicada en el diari </span><i style="font-family: Arial;">Libération </i><span style="font-family: Arial;">de l'11 de juny de 1985
causà un gran escàndol per les seves declaracions
considerades xenòfobes i racistes. En 1988
publicà la seva autobiografia </span><i style="font-family: Arial;">La
vache enragée</i><span style="font-family: Arial;">.
Léo Malet va morir el 3 de març de 1996 al seu
domicili de
Châtillon (Illa de
França, França) d'una crisi cardíaca.
Pòstumament, en 1997, va ser publicat el
seu </span><i style="font-family: Arial;">Journal
secret</i>.</span></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0703.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-07T12:47:39Zefemerides[06/03] «La Vengeance Anarchiste» - Vaga de sabaters - Festa pro Escola Moderna - Vaga general a Còrdova - Gira escocesa de Goldman - Águila Aguilera - Homenatge a Puig Antich - Prenant - Chabard - Humbert - Pérot - Collazo - Domeque - Ledrappier - Ferrer - Huguet - Jeanson - Lodovici - Gurnés - Royo - Lamberet - Hiraldo - Gallego - Flores - Garemi - Teresa - Skirda - Arrieta - Insabato - Ponce - Calafell - González Pardo - Granero - Silva - Mancuso - Reverter - Campion - Meckert - Rumney - Escudero - Maraia
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139871
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[06/03] «La Vengeance Anarchiste» -
Vaga de sabaters - Festa pro Escola Moderna - Vaga general a
Còrdova - Gira escocesa de Goldman - Águila
Aguilera - Homenatge a Puig Antich - Prenant - Chabard - Humbert -
Pérot - Collazo - Domeque - Ledrappier - Ferrer - Huguet -
Jeanson - Lodovici - Gurnés - Royo - Lamberet - Hiraldo -
Gallego - Flores - Garemi - Teresa - Skirda - Arrieta - Insabato -
Ponce - Calafell - González Pardo - Granero - Silva -
Mancuso - Reverter - Campion - Meckert - Rumney - Escudero - Maraia</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);" align="center"><big><big><big><span lang="CA">Anarcoefemèrides
del 6 de març</span></big></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><img style="width: 600px; height: 214px;" alt="Capçalera del primer número de "La Vengeance Anarchiste"" title="Capçalera del primer número de "La Vengeance Anarchiste"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lavengeanceanarchiste.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Capçalera
del primer número de <span style="font-style: italic;">La Vengeance Anarchiste</span></span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Surt </span><i style="font-weight: bold;">La
Vengeance Anarchiste</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
El 6 de març de
1883 surt a París (França) el primer
número del setmanari <i style="">La Vengeance
Anarchiste. Organe hebdomadaire</i>. Es va presentar com
el successor parisenc del periòdic lionès <i style="">L'Étendard
Révolutionnaire</i>. Per finançar la
publicació una cinquantena de companys de
diferents grups de París i de la regió parisenca
es reuniren en una plenària on
s'acordà que cada grup aportaria 10 francs per al
sosteniment del setmanari i
l'anarquista François-Louis Duprat s'encarregà,
com a tresorer, de recaptar-ne els
fons. El gerent fou Prosper Legrand. Hi van col·laborar
Émile Gautier,
Marguerite Leloup i Louise Michel, entre d'altres. En sortiren
només dos
números, el segon l'1 d'abril de 1883. <o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/sabaters.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 300px;" alt="Una colla de sabaters" title="Una colla de sabaters" src="http://www.estelnegre.org/fotos/sabaters.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Una colla
de sabaters</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Vaga de
sabaters a Palma:</span><span lang="CA"> El 6 de
març de 1912 el sindicat de sabaters «La
Igualdad» realitza
una important vaga a Palma (Mallorca, Illes Balears). Els sabaters
demanen a la
patronal «ses bestretes», és a dir, el
pagament del material emprat en la
confecció de les sabates (fil, punta, cera, etc.), fins
llavors a càrrec dels
treballadors, i l'establiment d'uns preus mínims per parell
i classe de sabates
amb l'objectiu d'aconseguir una anivellació a Palma. La
comissió que havia de
negociar amb la patronal estava formada pels socialistes
Llorenç Bisbal i Julià
Ferretjans, per l'anarcosindicalista Cosme Salvà, i pels
independents Josep
Ferrà i Antoni Negre. Com a complement de la vaga es
realitza un míting davant
de més de 600 sabaters. Aquesta situació d'estira
i arronsa entre la patronal i
el treballadors durarà fins a l'estiu.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/proescolamodernamila/proescolamodernamila01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 776px;" alt="Publicitat de la festa pro Escola Moderna apareguda en el setmanari anarquista milanès "Coerenza" del 25 de febrer de 1915" title="Publicitat de la festa pro Escola Moderna apareguda en el setmanari anarquista milanès "Coerenza" del 25 de febrer de 1915" src="http://www.estelnegre.org/documents/proescolamodernamila/proescolamodernamila01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Publicitat
de la festa pro Escola Moderna apareguda en el setmanari anarquista
milanès <span style="font-style: italic;">Coerenza</span>
del 25 de febrer de 1915</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Festa pro «Escola
Moderna F.
Ferrer»:</span> El 6 de març de 1915 se
celebra al teatre Arte Moderna, a la Via Campo
Lodigiano de Milà (Llombardia, Itàlia), una festa
familiar en suport de l'«Escola
Moderna F. Ferrer» de la capital llombarda. Hi va haver
actuacions, jocs, premis,
balls i altres entreteniments. Per a finançar l'Escola
Moderna milanesa
s'editaren 200.000 segells que es venien al preu de 10
cèntims. El Comitè pro «Escola
Moderna F. Ferrer» havia estat creat el novembre de 1912 al
voltant del pedagog
anarquista Luigi Molinari, de la seva Universitat Popular i de la seva
revista <i style="">L'Università Popolare</i>.
Amb l'excusa de
la Gran Guerra, aquesta escola va ser clausurada poc després
per un decret del
21 d'agost de 1915.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/proescolamodernamila/proescolamodernamila.html" target="_blank">Festa pro «Escola Moderna F.
Ferrer» (6 de març de 1915)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/vagageneralcordova1919.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 230px;" alt="Forces de la Guàrdia Civil pels carrers de Còrdova durant la vaga general de 1919" title="Forces de la Guàrdia Civil pels carrers de Còrdova durant la vaga general de 1919" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vagageneralcordova1919.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Forces
de la Guàrdia Civil pels carrers de Còrdova
durant la vaga general de 1919</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Vaga general a
Còrdova:</span> El 6 de
març de 1919 esclata la vaga general a Còrdova
(Andalusia, Espanya), promoguda
tant pels anarquistes com pels socialistes, per protestar contra la
crisi de
feina (paletes, jornalers, etc.) a causa de la inflació
sorgida arran de la
Gran Guerra. Fou tan intensa que l'Exèrcit ocupà
militarment la ciutat i es
perllongà tot el mes, sobretot des del sector
anarcosindicalista. Des de Còrdova
s'escampà el moviment als pobles: Almodóvar,
Fernán-Núñez, La Carlota, Castro
del Río, Baena, Espejo, etc. Quan gairebé s'havia
assossegat al camp, la
revolta s'estengué a la serra. A Velalcázar a la
vaga li seguí un motí, i
l'alcalde imposà a les botigues la baixa de preus. A finals
d'abril l'ona de
vagues afectava més de trenta pobles de la regió.
Una explosió de vagues
generals o parcials, d'atemptats, d'operacions de sabotatge i de
campanyes de
boicots s'escampà a tota Andalusia i a Extremadura durant
aquell 1919. Assolirà
la seva màxima intensitat entre maig i juny amb la
proclamació de l'Estat de
guerra a la província de Còrdova i es
desencadenarà una forta repressió
governamental.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 533px; height: 293px;" alt="Propaganda de la gira escocesa de Goldman apareguda en el periòdic londinenc "Spain and the World" del 4 de març de 1938" title="Propaganda de la gira escocesa de Goldman apareguda en el periòdic londinenc "Spain and the World" del 4 de març de 1938" src="http://www.estelnegre.org/fotos/giraescocesagoldman.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Propaganda
de la gira escocesa de Goldman apareguda en el periòdic
londinenc <span style="font-style: italic;">Spain
and the World</span> del 4 de març de 1938</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Gira escocesa de
Goldman:</span> Entre el 6 i el 13 de març de 1938 la
propagandista anarquista Emma
Goldman realitza una gira informativa sobre la Revolució
espanyola a Escòcia.
Organitzada pel grup de Glasgow de l'Anarchist Communist Federation
(ACF,
Federació Anarquista Comunista), la gira consistí
en quatre conferències: tres
amb el títol <i style="">The Betrayal of the
Spanish
People</i> (La traïció al poble espanyol),
que se celebraren el 6 de març al
St. Andrew's Hall de Glasgow, el 7 de març al Oldfellows
Hall d'Edinburgh i el
13 de març al Hamilton Co-op Hall de Glasgow; i una amb el
títol <i style="">The Constructive
Achievements of CNT-FAI</i>
(Els èxits constructius de la CNT-FAI), que se
celebrà al Shettleston Public
Hall de Glasgow. L'ACF s'havia creat l'agost de 1937 amb els
anarquistes
dissidents de l'Anti Parliamentary Communist Federation (APCF,
Federació
Comunista Anti Parlamentària) i mantingué una
estreta col·laboració amb el
periòdic londinenc <i style="">Spain and the
World</i>
i l'Anarcho-Syndicalist Union (ASU, Unió
Anarcosindicalista), que s'havia
fundat l'abril de 1937. La gira escocesa d'Emma Goldman es va realitzar
quan
les relacions entre l'ACF i els marxistes de l'APCF i de l'United
Socialist
Movement (USM, Moviment Socialista Unit) eren menys cordials arran dels
fets de
«Maig de 1937» a Barcelona i a la resta de
Catalunya.<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 480px; height: 339px;" alt="Desfilada feixista pels carrers d'Almeria" title="Desfilada feixista pels carrers d'Almeria" src="http://www.estelnegre.org/fotos/somatenalmeria.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Desfilada
feixista pels carrers d'Almeria</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Afusellament
dels germans Águila Aguilera: </span><span lang="CA">El 6 de març de 1941 són
afusellats a Almeria (Andalusia, Espanya) per
la dictadura franquista els germans Francisco, Juan i Rafael del
Águila
Aguilera. Francisco del Águila Aguilera va néixer
a Almeria el 1916 i era
paleta. En 1935, juntament amb Abel Paz, Cueto i altres,
militarà en les
Joventuts Llibertàries, a les quals va representar en el
Comitè de Guerra
d'Almeria a finals de setembre de 1936 i </span><span lang="CA">en el Comitè Central Antifeixista
d'Almeria, i</span><span lang="CA">
per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) en el
Comitè Permanent del
Front Popular d'Almeria a finals de 1936. Juan del Águila
Aguilera va néixer a
Almeria en 1913, xofer de professió, també
militarà en les Joventuts
Llibertàries; després de la derrota feixista de
1936
representarà la FAI en el Comitè Central
Antifeixista
d'Almeria i en el Comitè del Front Popular fins al 1937; va
presidir el Comitè de Presos i el seu òrgan
substitut, la
Delegació de Presos,
dissolta el gener de 1937, i també va ser inspector de la
Comissaria de
Vigilància, encarregant-se de l'ordre públic i de
la
gestió de les presons. Fou autor de nombroses execucions
sumàries de religiosos i de dretans. De Rafael del
Águila
Aguilera res no sabem.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span style="color: black;" lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/homenatge2014puigantich/homenatge2014puigantich01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 849px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/documents/homenatge2014puigantich/homenatge2014puigantich01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de l'acte</small><span style="color: black;" lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: black;" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Homenatge a Puig Antich:</span> El 6 de març de 2014
se celebra al restaurant-llibreria
Anònims de Granollers (Vallès Oriental,
Catalunya) un acte d'homenatge a
l'anarquista Salvador Puig Antich en el 40 aniversari del seu
assassinat. Organitzat
per l'Assemblea Llibertària del Vallès Oriental
(ALVO), comptà amb les
intervencions de Jann Marc Roullian i Ricard de Vargas Galarons,
exmembres del Movimiento
Ibérico de Liberación (MIL, Moviment
Ibèric d'Alliberament) i amb la
presentació de Lluís Guix Moreno, membre de
l'ALVO. Durant l'acte es va palesar
el context social en el que va néixer el MIL (lluites obres,
autònomes i
anticapitalistes; vagues; etc.) i es va denunciar el paper jugat per
alguns
partits antifranquistes en l'assassinat de Puig Antic que van fer tot
el
possible per desmobilitzar la població en la seva
solidaritat. A l'acte
assistiren una seixantena de persones.<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: black;" lang="CA"><a href="https://www.estelnegre.org/documents/homenatge2014puigantich/homenatge2014puigantich.html" target="_blank">Homenatge
a Puig Antich (6 de març de 2014)</a><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><span style="" lang="CA"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/documents/prenant/prenant01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 809px;" alt="Portada en solidaritat amb César Prenant del periòdic marsellès "La Calotte" del 6 d'abril de 1902" title="Portada en solidaritat amb César Prenant del periòdic marsellès "La Calotte" del 6 d'abril de 1902" src="http://www.estelnegre.org/documents/prenant/prenant01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Portada en solidaritat amb
César Prenant del periòdic
marsellès </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">La Calotte</span><span style="font-weight: normal;"> del 6 d'abril de 1902</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
César Prenant:</span>
El
6 de març de 1845 neix a Dontilly (Illa de
França, França) l'anarquista César
Victor Prenant. Fill d'una família pagesa, sos pares es
deien
Louis Isidore Prenant, ferrador, i Eléonore Augustine Goix.
Entre
1870 i
1871 lluità en la
guerra francoprussiana i fou ferit i fet presoner. El març
de 1871, quan
esclatà la Comuna de París, es trobava en la
capital francesa i participà en
els fets revolucionaris. Després de la caiguda de la Comuna,
va ser jutjat pel
XV Consell de Guerra i el 9 de gener de 1872 va ser condemnat a la
deportació
simple i enviat a l'Île des Pins (Nova Caledònia).
Durant la seva deportació va
ser castigat per mesures disciplinàries a 19 meses i sis
dies a pa i aigua,
entre el 5 de febrer de 1875 i l'11 de setembre de 1876. Amnistiat
juntament
amb 187 deportats, arribà al port de Brest (Bretanya) el 4
d'abril de 1880. A
París s'arrenglerà en les files blanquistes i
esdevingué anarquista,
declarant-se «exdeportat i col·lectivista
revolucionari». Molt impressionat pel
que passava a Nova Caledònia i per les
injustícies que va patir, volgué atreure
l'atenció del govern i un dia, amb una carta a la
mà, abordà Charles de
Freycinet, ministre d'Obres Públiques, que inaugurava un
port a Occitània;
acusat d'haver intentat assassinar-lo, va ser jutjat i condemnat a
presó i a l'estada
prohibida en determinades ciutats, entre elles París.
Restà 20 mesos a la presó
de Sainte-Anne d'Avinyó (Provença,
Occitània) i va ser alliberat gràcies a la
campanya de suport que es realitzà. Un cop lliure es
dedicà a enviar cartes al
president de la República i als seus ministres per denunciar
les injustícies
que havia patit durant la seva deportació. En 1882
aferrà al carrer Saint-Maur
de París un cartell, signat amb el seu nom i llinatge, on
amenaçava de mort Jules
Grévy, president de la República francesa, i als
seus ministres; dies després,
el 4 de març de 1882, va ser detingut al seu domicili del
carrer de Saint-Maur.
Jutjat el 25 de març de 1882 pel IX Tribunal Correccional
del Sena, que el
considerà «dèbil
psíquicament i anèmic, però
responsable dels seus actes», va
ser condemnat a un any de presó, a 100 francs de multa i a
vigilància policíaca
especial durant cinc anys. El 5 de juny de 1883 va ser alliberat, no
sense
abans apallissar-lo de valent, i fins el setembre de 1885
treballà de manobre a
Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord).
Posteriorment treballà en diferents poblacions
de la zona (Nimes, Aigüesmortes, Tolosa de Llenguadoc, etc.) i
patí diferents detencions.
En 1888, amb Constant Martin, també exblanquista, i altres
companys, formà part
del comitè de redacció del periòdic
parisenc <i style="">Ça Ira</i>
(1888-1889), però aquesta publicació
hagué de cessar víctima
de la repressió judicial. El 25 d'octubre de 1888 va ser
detingut a la Cambra
de Diputats francesa després de llançar des de
les tribunes un gran full tot
cridat «Justícia!». En 1891 era
secretari de redacció de <i style="">Le
Père Peinard</i> i, segons la policia, havia estat
condemnat en 12
ocasions per «ultratges als agents o als
magistrats». El 29 de juny de 1891 va
ser detingut a París, ciutat en la qual tenia prohibida la
residència; jutjat
el 3 d'agost de 1891, va ser condemnat pel XII Tribunal Correccional a
sis
mesos de presó per infracció de la
prohibició de residència i reclòs a la
presó
parisenca de Mazas. El 22 de desembre de 1895 entrà a
treballar com a
oficinista en el periòdic <i style="">Renaissance</i>
i, després de dos mesos sense cobrar, denuncià en
els jutjats aquesta publicació.
El 28 de març de 1896 es presentà al domicili de
Charles de Freycinet,
aleshores senador, per lliurar-li una carta i davant la seva negativa a
ser
rebut, entrà en còlera i finalment va ser
novament detingut. En el judici
contra el periòdic <i style="">Renaissance</i>
no
només no li van donar la raó, sinó que
el van condemnar a pagar les despeses i
indignat replicà els magistrats i per aquest motiu va ser
detingut el 29 de
juliol de 1896. Declarat malalt mental, restà
reclòs en aplicació d'una llei de
1838 («Règim dels alienats»), que
permetia perllongar preventivament els
empresonaments dels declarats folls. Va estar tancat a l'hospici
parisenc de Bicêtre,
després a Clarmont d'Alvèrnia
(Alvèrnia, Occitània) i finalment a Sainte-Anne,
i no va ser posat en llibertat fins el 12 de juliol de 1902, arran
d'una
important companya de suport portada a terme per Charles Malato des de
les
pàgines del diari <i style="">L'Aurore</i>,
a la qual
se sumà la Lliga dels Drets de l'Home i del
Ciutadà i diverses lògies
maçòniques, i després que un equip de
metges (Jouffroy, Brouardel i Raymond) el
declaressin «sa d'esperit». En sortir, algunes
organitzacions demanaren la
necessitat que fos indemnitzat pel seu injustificat empresonament. El 9
d'agost
de 1902 participà en la gran vetllada artística i
literària a benefici de la
gira de conferències d'Émile Girault, on
també van participà Laurent Tailhade,
el cantautor Montéhus, el grup teatral «Antoine et
Galilée» i diversos poetes
montmartrians, i que es va celebrar a la Sala Alhambra de
París. El 5 d'octubre
de 1902 va fer la conferència <i style="">Ce
que sont
les asiles d'aliénés</i> a la Universitat
Popular «Germinal» de Nanterre (Illa
de França, França) i el 9 d'abril de 1903 la
titulada <i style="">Les cages de fer en France au XXe
siècle </i>a la Sala Vermillet de
l'XI Districte de París. A començament de 1911,
atacat de paràlisi, César
Prenant va ser admès a l'Hospital Tenon de París
i declarat incurable, va ser
traslladat a Ivry (Illa de França, França), on
morí el 4 de maig de 1911.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/chabardpaul.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 309px;" alt="Notícia de la confiscació de la correspondència de Paul Chabard apareguda en el diari parisenc "L'Éclair" de l'11 de gener de 1894" title="Notícia de la confiscació de la correspondència de Paul Chabard apareguda en el diari parisenc "L'Éclair" de l'11 de gener de 1894" src="http://www.estelnegre.org/fotos/chabardpaul.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la confiscació de la correspondència de Paul
Chabard apareguda en el diari parisenc <span style="font-style: italic;">L'Éclair</span>
de l'11 de gener de 1894</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Paul Chabard:</span> El
6 de març de 1869 neix a Vichy (Alvèrnia,
Occitània) l'anarquista Paul Vincent
Gabriel Chabard –algunes fonts citen erròniament
el seu llinatge com <i>Chabart</i>–
conegut com <i>L'Architecte</i> i <i>Paul Vincent</i>.
Era fill de Louis Chabard,
fuster, i de Louise Petot. En 1890 era secretari del Cercle d'Estudis
Socials
del VII Districte de París, lligat a la Federació
de Treballadors Socialistes
de França (FTSF). En aquesta època va fer costat
econòmic els vaguistes dels
departaments del nord. Posteriorment milità en el moviment
anarquista de la
regió parisenca i destacà com a oradors en les
reunions. Tingué un germà que
milità en el moviment anarquista del barri parisenc de
Genelle i un altre germà
va morir en 1892, després de sortir de la presó
per «robatori». Signà com <i>Paul
Vincent</i> diversos cartells llibertaris. Tingué com
a companya l'anarquista Éliska
Coquus (<i>Brugière</i>), vivint
ambdós al número 118 del bulevard Montparnasse
de París. En 1892 vivia al número 19 de
l'avinguda Breteuil. També amb sa
companya assistí regularment a les reunions del Cercle
Anarquista Internacional
(CAI) a la Sala Horel de París. En 1893 estudiava
arquitectura, d'aquí el seu
malnom de <i>L'Architecte</i>. El 10 de gener de 1893 va
ser detingut,
juntament amb altres 14 persones (Martial Bucher, Jules Dejoux, Pierre
Garnes,
Ernest Humbert, Laroche, Edmond Leboucher, Alexandre Magnin,
Eugène Moucheraud,
Eugène Renard, Eugène Richard, Étienne
Robineau, Eugène Sabatier, Edmond Souday
i Louis Varennes), a prop del Palais Bourbon, seu de la Cambra de
Diputats
francesa, per «negativa a circular». Entre juliol i
octubre de 1893 va realitzar
amb sa companya dos viatges a Londres (Anglaterra) i sempre per a una
estada de
pocs dies. Durant la tardor de 1893 va fer una gira de
conferències a la zona
nord francesa. Quan les grans agafades d'anarquistes de gener i de
febrer de
1894, el seu correu va ser confiscat per l'administració de
correus que el va
lliurar a la policia. En 1894 vivia al número 179 del carrer
Vaugirard de
París. Segons algunes fonts, Paul Chabard va morir a finals
de 1897, però el
febrer de 1898 l'administració de <i>Le Libertaire</i>
buscava la seva adreça.
En 1908 un arquitecte del mateix nom era oficial de l'ensenyament
públic a
Nimes (Llenguadoc, Occitània).<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><img style="width: 328px; height: 501px;" alt="Eugène Humbert fotografiat per Sabourin (París, abril de 1921)" title="Eugène Humbert fotografiat per Sabourin (París, abril de 1921)" src="http://www.estelnegre.org/documents/humbert/humbert01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Eugène Humbert
fotografiat per Sabourin (París, abril de 1921)</span></small><span style="" lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: black;" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Eugène Humbert:</span> El 6 de març de 1870
neix a Metz (Lorena, França) el militant
llibertari, pacifista i neomaltusià Eugène Jean
Baptiste Humbert. </span><span lang="CA"><span style="orphans: 2; widows: 2; word-spacing: 0px;">Era fill
natural de la cigarrera Marie Humbert. </span><span style="color: black;"><span style="orphans: 2; widows: 2; word-spacing: 0px;">Sabater de
professió, descobrí de ben jove l'anarquisme.
Durant la tardor
de 1890 substituí Charles Lapique al front del cercle
«L'Essor Socialiste» de
Nancy (Lorena, França). A partir d'aquest any fou el
distribuïdor de <i>La
Révolte</i> a Nancy i des de 1891 un dels animadors
del grup llibertari «Guerre
aux Préjugés» d'aquesta ciutat, grup
que a partir de juny de 1891 prengué el
nom de «Liberté». Entre juliol i agost
de 1891 publicà tres números de <i>L'Indépendent.
Journal des travailleurs</i>, editat pel grup anarquista de
Commercy (Lorena,
França). Per totes aquestes activitats, va ser fitxat per la
policia com a
«anarquista perillós». Durant la tardor
de 1895, amb Timothée Joubert, fundà a
Nancy el grup «L'Éducation Sociale», que
organitzava conferències per als
cercles obreristes. En 1896 s'instal·là a
París (França) i participà en la
Lliga de Regeneració Humana, fundada per Paul Robin el 31
d'agost d'aquell any,
esdevenint posteriorment l'administrador del seu òrgan
d'expressió, la revista
neomaltusiana <i>Régéneration</i> (1904-1908).
Entre 1897 i 1898, amb
Manuel Devaldès, va ser redactor de la revista
literària, artística i
científica <i>Le Libre</i>, que
també va informar sobre el cas Dreyfus. El
desembre de 1905, en un congrés celebrat a Lieja
(Valònia), va ser nomenat
secretari administrador de la Unió Internacional de les
Lligues Neomaltusianes.
En 1908 conegué la taquígrafa anarquista
Henriette Jeanne Rigaudin, amb qui acabà
casant-se el 26 de juny de 1924 al XX Districte de París, i
que col·laborà en
les seves publicacions de son company. Perseverant en el vessant
neomaltusià,
edità a partir de l'abril de 1908 el
periòdic <i>Génération
Consciente</i> –amb
Sébastien Faure, Gabriel Giroud, Fernand Kolney i Victor
Méric. Organitzà
nombroses conferències amb altres companys (Auguste
Courtois, Sébastien Faure,
Nelly Roussel, etc.) i distribuí mitjans anticonceptius,
fets pels quals va ser
denunciat, jutjat i condemnat en diferents ocasions. En 1911 va ser
tancat a la
presó parisenca de La Santé. En aquesta
època era membre del Grup Revolucionari
del XVIII Districte de París, adherit a la
Federació Revolucionària Comunista
(FRC). Quan esclatà la Gran Guerra es declarà
insubmís i es refugià a Barcelona
(Catalunya), on participà activament en la lluita contra la
guerra, i fou un
dels organitzadors del «Congrés Internacional
contra la guerra» entre el 30
d'abril i el 2 de maig de 1915 a Ferrol (Galícia). En 1919
va tornar a França
clandestinament. Detingut, va ser jutjat el 4 de maig de 1921 a
París i
condemnat l'endemà en un consell de guerra a cinc anys de
presó per
insubmissió. El 5 de novembre de 1921 va ser de bell nou
condemnat, juntament
amb sa companya Jeanne, a dos anys de presó
suplementària i a 3.000 francs de
multa cadascun per propaganda neomaltusiana i
«provocació d'avortament». Ell va
ser finalment alliberat el 13 de gener de 1924 i continuà la
seva tasca, alhora
que començà a treballar en el servei de
publicitat dels periòdics <i>Paris-Soir</i> i <i>Le
Merle Blanc</i>. En aquests anys col·laborà
en <i>L'En Dehors</i>. En 1928 va
dirigir la «Llibreria del progrés i dels llibres
per tothom» de Montmartre i en
1929 va fundar la «Lliga Mundial per la Reforma
Sexual». A partir de 1931, i
fins 1939, edità <i>La Grande
Réforme</i>, que esdevingué
òrgan de la
Lliga de la Regeneració Humana, organització de
la qual va ser nomenat en 1932
secretari<i>.</i> Entre 1931 i 1938
col·laborà en <i>Simplement</i>. Va
col·laborar en l'únic número del
periòdic <i>L'Amnistie</i> (París,
14 de gener de 1933), del qual es van editar 120.000 exemplars per
demanar un
projecte d'amnistia per a les víctimes de la Llei de 1920,
que condemnava els
militants neomaltusians pels avortaments provocats. En aquesta
època va
col·laborar en <i>L'Encyclopédie
Anarchiste</i>, de Sébastien Faure, i va
ser membre del buró de la Unió dels
Intel·lectuals Pacifistes (UIP), el
president de la qual era Gérard de Lacaze-Duthiers i que
publicava el
periòdic <i>La Clameur</i> (1932-1936).
En 1939, quan esclatà la guerra,
deixà París i amb sa companya marxà
cap a Lisieux (Baixa Normandia, França),
per reunir-se amb sa filla. L'11 de març de 1943 va ser
condemnat pel Tribunal
Correccional de Vervins (Picardia, França) a 18 mesos de
presó per distribuir
un llibre vetat per la Llei de 1920, que prohibeix qualsevol propaganda
antinatalista, pena que va ser confirmada a la de dos anys el 7 de maig
de 1943
pel Tribunal d'Apel·lació d'Amiens.
Purgà la pena a Amiens (Picardia, França),
però, malalt, fou traslladat a un hospital civil. El 25 de
juny de 1944, un dia
abans de ser alliberat, Eugène Humbert va morir durant un
bombardeig aliat a l'Hospital
d'Amiens (Picardia, França) on recobrava la salut. El seu
arxiu documental es
troba dipositat a l'International Institute of Social History (IISH)
d'Amsterdam.</span> En 1947 sa companya Jeanne Humbert
publicà la biografia <i>Eugène
Humbert, la vie et l'oeuvre d'un néo-malthusien</i> i
1970 Émile Bauchet
publicà el fullet <i>Deux grandes figures du moviment
pacifiste libertaire: Eugène
Humbert et Sébastien Faure</i>.<o></o></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: black;" lang="CA"><a href="https://www.estelnegre.org/documents/humbert/humbert.html" target="_blank">Eugène
Humbert (1870-1944)</a><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/perotgaston.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 631px;" alt="Foto policíaca de Gaston Pérot (4 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Gaston Pérot (4 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/perotgaston.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Gaston Pérot (4 de març
de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Gaston Pérot:</span>
El 6 de març –algunes fonts citen
erròniament el 16 de març– de 1872 neix
al XVIII Districte de París (França)
l'anarquista Gaston Auguste Pérot –el llinatge a
vegades citat erròniament <i>Perrot</i>.
Sos pares es deien Auguste Vincent Pérot, guardià
de la pau, i Joséphine
Félicité Scheck, cosidora. Jornaler de
professió, la seva natura malaltissa i
la seva tuberculosi feien que treballés de manera irregular.
Vivia amb sos
pares, al número 9 del carrer Chaudron del X Districte de
París. Des de 1889
freqüentà les reunions socialistes i anarquistes i
esdevingué lector de <i>Le
Père Peinard</i>. En 1893, segons informes
policíacs, assistí a nombroses reunions
anarquistes, especialment a les de la «Lliga dels
Antipatriotes» i l'estiu
d'aquell any participà en la campanya abstencionista en les
eleccions
legislatives, assistint com a esvalotador en mítings
electorals. A començament
del gener de 1894, quan les agafades anarquistes, va ser detingut
juntament amb
12 companys més i durant l'escorcoll de casa seva la policia
trobà nombrosos
escrits i correspondència; entre aquestes cartes hi havia
dirigides a Anne de
Rochechouart de Mortemar, duquesa d'Uzès, que
intentà acostar-la al moviment
anarquista i a qui sol·licità l'enviament de fons
econòmics. El 4 de març de
1894 va ser detingut i fitxat en l'anomenat «Fitxer
Bertillon», encara que la
policia el considerava incapaç d'«actes
reprensibles», i tancat a la presó
parisenca de Mazas sota l'acusació d'haver assistit a les
reunions anarquistes
al domicili del comerciant de vins Philippeau, al carrer Lepic de
París, i de
llegir periòdics anarquistes com <i>Le
Père Peinard</i>. El 10 de març de 1894
vaser posat en llibertat. El 16 de novembre de 1894 va ser incorporat
al 153
Regiment d'Infanteria, però va ser llicenciat dies
després, el 24 de novembre,
per «tuberculosi pulmonar». El 19 de desembre de
1901 es casà al XIX Districte
de París amb la cartonera Pauline Marie François.
El seu últim domicili va ser
al número 39 del carrer Petit i al final de sa vida
treballava de fotògraf. Gaston
Pérot va morir el 2 de desembre de 1902 al seu domicili del
XIX Districte de
París (França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/collazo/collazo01.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 480px;" alt="María Collazo parlant als congregats en l'enterrament de Miguel Pepe, mort durant la Vaga dels conventillos (26 d'octubre de 1907)" title="María Collazo parlant als congregats en l'enterrament de Miguel Pepe, mort durant la Vaga dels conventillos (26 d'octubre de 1907)" src="http://www.estelnegre.org/documents/collazo/collazo01.jpg" /></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>María
Collazo parlant als congregats en l'enterrament de Miguel Pepe, mort
durant la Vaga dels conventillos (26 d'octubre de 1907)</small><span lang="CA"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Maria Collazo:</span> El
6 de març de 1884 neix a Montevideo (Uruguai) la pedagoga,
periodista i activista
feminista i anarquista Maria Collazo, coneguda com <i style="">Abuelita
del Pueblo</i>. Havia nascut en una família
d'emigrants
espanyols catòlica i propietària d'un magatzem.
Era la cinquena de nou germans.
Passà la seva infància al barri de La Aguada de
Montevideo i s'educà en un
col·legí de monges, del qual sempre
rebutjà el seu règim autoritari. D'adolescent
es va veure influenciada per les idees llibertàries de son
germà Luis,
establert a Buenos Aires (Argentina), idees que implicaren la ruptura
amb sa
família. En 1902 es casà i tingué cinc
fills, que batejà amb noms mitològics i
literaris (Themis, Espartaco, Hebe, Leda i Venus). De Montevideo
passà a Buenos
Aires i en aquesta ciutat es relacionà amb els centres
anarquistes i participà
en multitud de lluites socials i sindicals. En 1907
organitzà, al costat de
Juana Rouco Buela, Virginia Bolten, Elisa Letour, María
Reyes, Violeta García,
Marta Neweelstein, Teresa Caporaletti i altres, el «Centre
Femení Anarquista»,
primer local llibertari exclusivament de dones del país, que
tenia com a seu la
Societat de Resistència de Conductors de Carros. Durant la
popular «Vaga d'Inquilins»,
també coneguda com «Huelga de las
Escobas», en protesta per l'apujada dels
lloguers i pels desallotjaments dels <i style="">conventillos</i>,
amb Juana Rouco, destacà en les manifestacions i en els
mítings. Detingudes en
una manifestació, van ser deportades segons la Llei de
Residència; Juana Rouco
a Espanya i ella a l'Uruguai. A començaments del segle XX,
durant els períodes
de 1904 a 1907 i de 1911 a 1915, gràcies a les
polítiques liberals del
president José Batlle y Ordoñez, es pogueren
desenvolupar les idees
llibertàries i sindicalistes amb certa
tranquil·litat, i milità en les
Societats de Resistència de les dones treballadores
(bugaderes, planxadores,
venedores de fòsfors i cigars, etc.). En 1908, pocs mesos
després de néixer sa
quarta filla, va quedar vídua i pocs anys després
es casà i tingué sa quinta
filla. En 1909 cofundà, amb Virginia Bolten, Juana Rouco
Buela i alguns
anarquistes homes, el periòdic anarquista <i style="">La
Nueva Senda</i>. Aquest mateix any, amb Juana Rouco i
Belén de Sárraga,
participa en la campanya en suport del pedagog anarquista Francesc
Ferrer i
Guàrdia. El 26 de març de 1911, amb Virginia
Bolten, María Casal y Candas, i
altres companyes, creà el Centre Feminista
«Emancipación». En 1915, a
Montevideo, fundà i dirigí el periòdic
<i style="">La
Batalla</i>, publicació anarquista que
tractà molt el tema pedagògic i on,
clarament antiparlamentària, es mostrà
contrària al sufragisme femení. Durant
els 12 anys que durà la publicació, aparegueren
nombrosos articles en defensa
dels obrers, i especialment de les dones, i on es denunciaven les dures
condicions del treball, a més de col·laboracions
de tota mena (art, poesia,
literatura, música, etc.). A partir de 1918, amb la
creació de l'Organització
Internacional del Treball (OIT), incrementà els seus
esforços en la lluita
contra la discriminació salarial de les dones i contra els
«anarcobatllistes»,
militants llibertaris que s'emmotllaven als sectors oficialistes del
poder.
Participà activament en la sagnant vaga general d'agost de
1918. En 1921 fou
una dels fundadors de la Unió Sindical Uruguaiana (USU).
Entre 1933 i 1938,
durant la dictadura de Gabriel Terra Leivas a l'Uruguai, es
convertí en un
referent de les mobilitzacions contra el govern. María
Collazo va morir el 22
de març de 1942 </span><span lang="CA">a
Montevideo (Uruguai)</span><span lang="CA">. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/collazo/collazo.html" target="_blank"><span lang="CA">María
Collazo
(1884-1942)</span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 1149px;" alt="Necrològica de Miguel Domeque Nadal apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 6 de gener de 1972" title="Necrològica de Miguel Domeque Nadal apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 6 de gener de 1972" src="http://www.estelnegre.org/fotos/domeque.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Miguel Domeque Nadal apareguda en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Combat Syndicaliste</span> del 6 de gener de 1972</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Miguel Domeque
Nadal:</span> El 6 de
març de 1885 neix a
Gurrea de
Gallego (Osca, Aragó, Espanya)
l'anarcosindicalista Miguel Domeque Nadal. Sos pares es deien Alejandro
Domeque Suz, llaurador, i Valera Nadal Sarraseca. Militant de la
Confederació Nacional del
Treball (CNT), el juliol de 1936, després de la presa del
seu poble natal per
les tropes franquistes, fugí a les muntanyes amb sos fills i
altres companys,
i, amb el suport d'altres militants, passà a zona
republicana. Sa companya,
Felisa Til Montori, de família confederal, que no
pogué fugir de Gurrea de
Gallego, va ser detinguda i afusellada aquell mateix 1936. Amb el
triomf franquista,
passà a França. Després de la II
Guerra Mundial treballà com a obrer tècnic als
camins i pantans de l'Alta Viena i de Cantal. Membre del
Comitè Regional d'Aragó,
Rioja i Navarra de la CNT en l'exili, s'instal·là
posteriorment a Fleurance. Miguel
Domeque Nadal patí un atac d'apoplexia el 12 de novembre de
1971 i morí dos
dies després a Florença (Llenguadoc,
Occitània). Els seus fills, Alejandro i
Miguel Domeque Till, també militants confederals, lluitaren
durant la guerra
civil en una unitat guerrillera a Aragó i el juny de 1944
aconseguiren fugir de
la presó d'Osca i creuar els Pirineus. Miguel Domeque Nadal
va morir el 14 de novembre de 1971 a Florença
(Llenguadoc, Occitània).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 587px; height: 620px;" alt="Necrològica d'Albert Ledrappier apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 20 de novembre de 1966" title="Necrològica d'Albert Ledrappier apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 20 de novembre de 1966" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ledrappier.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
d'Albert Ledrappier apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span>
del 20 de novembre de 1966</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Albert Ledrappier:</span>
El 6 de
març –algunes fonts citen erròniament
el 5 de març–
de 1885 neix al XIV Districte de París (França)
el tipògraf i
corrector d'impremta anarquista, antimilitarista i sindicalista
revolucionari
Albert Charles Léon Ledrappier, conegut com <i style="">Vuacheux</i>
o <i style="">Visacheux</i>. Sos
pares es deien Léon
Joseph Ledrappier, mecànic als ferrocarrils, i Marie
Jéronima Adam. Era
fill
d'una família nombrosa de 10 infants. Durant la
primavera de 1914,
després d'haver estat cridat per a realitzar la
instrucció militar, es declarà
insubmís i fugí amb sa companya Madeleine Pauline
Delacroix a Suïssa. Mesos després,
quan esclatà la Gran Guerra, publicà la revista
pacifista <i style="">L'Aube</i>, la qual va ser
denunciada alguns números després i es va
veure obligat a refugiar-se a Itàlia. Quan aquest
país entrà en guerra, retornà
a Suïssa, on treballà de tipògraf a
Ginebra (Ginebra, Suïssa) i fou
l'administrador de la revista pacifista <i style="">Les
Tabletes</i>
(1916-1919), editada per Cécile Noverraz
i Jean Salives i
il·lustrada per Frans Masereel. El 10 de desembre de 1919 es
va casa a
Bex (Vaud, Suïssa) amb sa companya Madeleine Pauline
Delacroix. En 1919 va ser
detingut
per
«trastorns a la pau
pública» i va ser expulsat a Alemanya.
Retornà immediatament a França amb la
documentació del company <i style="">Vuacheux</i>,
identitat sota la qual va viure fins a la prescripció del
seu delicte
d'insubmissió. Treballà a La Cootypographie de
Courbevoie (Illa de França,
França) i l'1 de setembre de 1935 va ser admès al
Sindicat de Correctors de la
Confederació General del Treball (CGT),
organització de la qual va ser membre
del seu comitè sindical en 1941. En 1939 fou membre, amb
Louis Anderson, Maurice
Chambelland, Victor Godonèche, Louis Lecoin, Julien
Rémy i Henry Poulaille, del
grup «Amics de Piller», en suport a
l'insubmís detingut Pierre Piller. Traduí
de l'italià al francès els fullets de Giovanna
Berneri <i style="">La Société sans
État</i> i de Luigi Fabbri <i style="">Qu'est-ce
que l'anarchie?</i>, publicats conjuntament en 1947, i de
l'anglès al francès el de Maurice Cramston <i style="">Dialogue
imaginaire entre Marx et Bakounine</i>, publicat en 1965. Albert
Ledrappier va
morir el 26 d'octubre de 1966 al seu domicili de Cachan (Illa de
França,
França) i fou incinerat
cinc dies després al cementiri parisenc de
Père-Lachaise.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 363px; height: 345px;" alt="Necrològica de Josep Ferrer Ferreres apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 31 de març de 1968" title="Necrològica de Josep Ferrer Ferreres apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 31 de març de 1968" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ferrerferreres.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Josep Ferrer Ferreres apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span>
del 31 de març de 1968</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Josep Ferrer
Ferreres:</span> El 6 de març de 1893 neix a Morella
(Els Ports, País Valencià)
l'anarquista i anarcosindicalista Josep Ferrer Ferreres. Sos pares es
deien
Felip Ferrer i Magdalena Ferreres. Milità en la
Confederació Nacional del
Treball (CNT) i acabà exiliat. Establert a Privas,
milità en la Federació Local
de La Vòuta-Privas de la CNT. Sa companya fou Julia Prats.
Josep Ferrer
Ferreres va morir el 27 de novembre de 1967 al seu domicili de Privas
(Roine-Alps, França) i va ser enterrat l'endemà
al cementiri d'aquesta
localitat.<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/huguetcanyelles.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 403px;" alt="Necrològica de Ramon Huguet Cañelles apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 24 d'octubre de 1989" title="Necrològica de Ramon Huguet Cañelles apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 24 d'octubre de 1989" src="http://www.estelnegre.org/fotos/huguetcanyelles.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Ramon Huguet Cañelles apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Cenit</span>
del 24 d'octubre de 1989</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Ramon Huguet
Cañelles:</span> El 6 de març de 1897 neix
a Sant Martí de Maldà (Sant Martí de
Riucorb, Urgell, Catalunya) l'anarcosindicalista Ramon Huguet
Cañelles. Sos pares es deien Francesc Huguet i Carme
Cañelles. Pagès
de professió, de ben jovenet es traslladà al Prat
de Llobregat (Baix Llobregat,
Catalunya) on milità en la Confederació Nacional
del Treball (CNT). Quan el cop
militar feixista de juliol de 1936, amb Demetrio Beriain Azketa,
organitzà des
del Comitè Antifeixista la defensa contra l'aixecament al
Prat de Llobregat. Va
ser nomenat tinent d'alcalde de l'ajuntament d'aquesta localitat i fou
un dels
responsables de la col·lectivitat agrícola local.
Sa companya, Josefina Rofes, dirigí
en els anys bèl·lics l'Escola Racionalista del
Prat de Llobregat. En 1939, amb
el triomf franquista, passà a França i
milità en la Federació Local de
Montalban (Guiena, Occitània) de la CNT. Ramon Huguet
Cañelles va morir el 3
d'agost de 1989 al seu domicili de Bellegarde (Sent Naufari, Guiena,
Occitània).<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/jeanson01.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 446px;" title="Henri Jeanson" alt="Henri Jeanson" src="http://www.estelnegre.org/fotos/jeanson01.jpg" /></span></a></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Henri
Jeanson</small><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/jeanson01.jpg"><span lang="CA"></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Henri Jeanson:</span><span lang="CA"> El 6 de
març de 1900 neix al XIII Districte de París
(França) el
periodista, guionista de cinema,
pacifista i propagandista llibertari Henri Jules Louis Jeanson. Sos
pares es deien Jules Jean Baptiste Jeanson,
professor, i Marie Perret, barretaire de senyores. En
1917, després de diverses petites feines, entrà a
fer feina
en el periòdic <i>La
Bataille</i>, òrgan de la Confederació
General del Treball (CGT). Caracteritzat
per ser una ploma terrible, treballarà en diversos
periòdics, com ara <i>Journal
du peuple</i>, <i>Hommes du Jour</i>, <i>Le
Canard Enchaîné</i>,
etc. El 16 de juny de 1928 es casà al I Districte de
París amb l'artista dramàtica Germaine Marie
Ernestine
Debo, de qui es va separar el 2 de febrer de 1962 a París.
Apassionat pel teatre, va escriure nombroses obres, però com
a guionista per al
cinema és com va trobar notorietat amb films com <i>Pépé
le Moko</i> i <i>Carnet
de bal</i> en 1937, <i>L'entrée des artistes</i>
i <i>Hôtel du Nord</i> en
1938, etc. Antimilitarista, els seus articles publicats en el
periòdic <i>Solidarité
International Antifasciste</i> i la seva signatura en l'opuscle
de Louis
Lecoin, <i>Paix immédiate</i>, faran que sigui
arrestat el 6 de novembre de
1939 a Meaux, encara que havia respost l'ordre de
mobilització. El 20 de
desembre de 1939 és condemnat per un tribunal militar a cinc
anys de presó per
«provocació als militars a la
desobediència». Però gràcies
al suport de
diverses personalitats del cinema i de la literatura, és
alliberat després de
cinc mesos. Durant l'ocupació intentarà treure el
periòdic independent <i>Aujourd'hui</i>,
però a principis de 1941 es detingut i empresonat pels
alemanys. Un pic fora de
la presó, restarà en la clandestinitat fins a
l'Alliberament. Aleshores
reprendrà el seu ofici de periodista (<i>L'Aurore</i>,
</span><span lang="CA"><i>Le Canard
Enchainé</i>, </span><span lang="CA"><i>Combat</i>, </span><span lang="CA"><i>Le Crapouillot</i></span><span lang="CA">)
i de guionista pel cinema (<i>Boule
de suif</i>,
1945). El 31 de gener de 1967 es casà a
Équemauville amb
Marcienne Odette Vaudrey. Henri Jeanson va morir el 6 de novembre de
1970 al seu domicili d'Équemauville (Baixa Normandia,
França) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta
població.</span></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0603.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-06T12:32:43Zefemerides[05/03] Acció de Gallo - Conferència de Roussel - «L'Etna» - Exposició de cartells - Detenció de Pelissero - Cana - Coindre - Desgranges - Gama - Bossard - Angelozzi - Caminita - Marsden - Sabaté - Raitzon - Doucet - Fornasari - Martínez Cabrera - Eulogi - Muñoz - Giné - Gibanel - Valles - Tilli - Garcés - Martínez Pausa - Baissat - Perrare - Fernández García - Binazzi - Broto - Canudas - Olivares - Cebrián - Saldaña
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139865
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[05/03] Acció de Gallo -
Conferència de Roussel - «L'Etna» -
Exposició de cartells - Detenció de Pelissero -
Cana - Coindre - Desgranges - Gama - Bossard - Angelozzi - Caminita -
Marsden - Sabaté - Raitzon - Doucet - Fornasari -
Martínez Cabrera - Eulogi - Muñoz -
Giné - Gibanel - Valles - Tilli - Garcés -
Martínez Pausa - Baissat - Perrare - Fernández
García - Binazzi - Broto - Canudas - Olivares -
Cebrián - Saldaña</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides
del 5 de març</big><o></o></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;" lang="CA">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><img style="width: 596px; height: 392px;" alt="Borsa de París" title="Borsa de París" src="http://www.estelnegre.org/fotos/borsaparis.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Borsa de París</span></small><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;" lang="CA"></span></big></big><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">-
Acció
de Charles Gallo:</span> El 5 de
març de 1886, a les 3 de la tarda, l'anarquista Charles
Auguste Gallo llança des de les
galeries superiors un flascó de 200 grams d'àcid
prúsic en mig de la Borsa de
París (França). L'ampolleta no esclata,
però escampa una olor nauseabunda que
provoca el pànic i seguidament Gallo va disparar tres trets
de revòlver a
l'atzar que no van ferir ningú. Detingut, va ser internat a
la presó de Mazas,
des d'on va escriure diversos articles per al periòdic <i style="">Le Révolté</i>. Jutjat
el 26 de juny de 1886 i el 15 de juliol de 1886
serà condemnat a 20 anys de treballs forcats i constret a
relegació com a
reincident.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/nellyroussel/nellyroussel21.jpg"><big><span lang="CA"><img title="Cartell de la conferència neomaltusiana" style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 882px;" alt="Cartell de la conferència neomaltusiana" src="http://www.estelnegre.org/documents/nellyroussel/nellyroussel21.jpg" /></span></big></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Cartell de la
conferència neomaltusiana</span></small><a href="http://www.estelnegre.org/documents/nellyroussel/nellyroussel21.jpg"><big><span lang="CA"></span></big></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Conferència de
Nelly Roussel:</span> El 5 de març de 1903 se celebra
al Salon de l'Harmonie de París
(França) una conferència
«pública i contradictòria»
sota el títol «Le
néo-malthusianisme et la révolution»
(El neomaltusianisme i la revolució).
Organitzada per la Lliga de la Regeneració Humana, va ser
presidida per
l'anarcofeminista Nelly Roussel i hi van participar el pedagog
anarquista Paul
Robin i el llibertari neomaltusià Auguste Courtois (<i style="">Liard-Courtois</i>). Segons l'informe
policíac assistiren unes 400
persones de les quals 150 n'eren dones.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/letna.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 338px;" alt="Capçalera de "L'Etna"" title="Capçalera de "L'Etna"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/letna.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">L'Etna</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">L'Etna</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 5 de
març de 1921 surt a
Palerm (Sicília) el primer i únic
número del periòdic <i style="">L'Etna.
Numero unico degli anarchici sicialiani</i>. El director i
gerent d'aquesta publicació fou Paolo Schicchi. Era
continuació de <i style="">La Scure. Numero
unico degli anarchici
siciliani</i>, publicat el 30 de gener d'aquell any a la mateixa
ciutat també
per Schicchi.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/expocartells1955.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 608px;" alt="Convocatòria de l'acte publicada en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 3 de març de 1955" title="Convocatòria de l'acte publicada en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 3 de març de 1955" src="http://www.estelnegre.org/fotos/expocartells1955.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Convocatòria
de l'acte publicada en el periòdic parisenc <span style="font-style: italic;">Solidaridad Obrera</span>
del 3 de març de 1955</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Exposició de
cartells:</span> Entre el 5 i el 6 de març de 1955 se
celebra als locals del
Confederació Nacional del Treball (CNT) de París
(França) una exposició de
cartells de la guerra d'Espanya organitzada per les Joventuts
Llibertàries.
L'exposició, que comptà a més de
cartells amb periòdics i altres documents, va
ser presentada, entre altres, per René Lamberet.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 494px; height: 299px;" alt="Un escorcoll d'aquest muntatge policíac" title="Un escorcoll d'aquest muntatge policíac" src="http://www.estelnegre.org/fotos/pelissero.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Un
escorcoll d'aquest muntatge policíac</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">-
Detenció de Pelissero, Massari i Rosas:</span> El 5 de
març de 1998 són detinguts a Torí
(Piemont, Itàlia)
els anarquistes italians Silvano Pelissero i Edoardo Massari, i
l'anarquista
argentina Maria Soledad Rosas, acusats de realitzar sabotatges amb
explosius a
les obres del tren d'alta velocitat a Val Susa. El 28 de
març, a la presó
d'homes de Torí, se suïcidarà Edoardo
Massari i més tard, l'11 d'abril, ho farà
Maria Soledad Rosas al pavelló de dones. El gener de 1999
Silvano serà
condemnat per «ecoterrorisme» a més de
sis anys de presó. En 2002 és alliberat
i l'Estat ha de reconèixer la inconsistència de
les proves contra ell. El
periodista Martín Caparrós escriurà un
llibre editat a l'Argentina sobre
aquests episodis titulat <i>Amor y Anarquía. La vida
urgente de Soledad Rosas</i>
(2003).</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;" lang="CA">Naixements</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/fotos/canapierreeugene.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 613px;" alt="Foto policíaca de Pierre Eugène Cana (2 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Pierre Eugène Cana (2 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/canapierreeugene.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Foto policíaca de
Pierre Eugène Cana (2 de març de 1894)</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Pierre Eugène
Cana:</span> El 5 de març de 1847 neix al VIII
Districte de París (França)
l'anarquista Pierre Eugène Cana –a vegades el seu
nom escrit erròniament <i style="">Canat</i>.
Sos pares es deien François Marie
Cana, fuster, i Adèle Pauline Legou. Es guanyava la vida com
a muntador de
peces de coure i de bronze. El 2 d'octubre de 1869 es casà
al XI Districte de
París amb la bugadera parisenca Augustine Delpuech, amb qui
va tenir set
infants. En aquesta època vivia amb sos pares al
número 190 del bulevard de
Charonne del XX Districte de París. En 1871
nasqué son fill Eugène Louis Cana,
que treballarà en el mateix ofici que son pare i
també esdevindrà anarquista.
En aquesta època Pierre Eugène Cana vivia al
número 31 del carrer Amelot de
París. El 13 de juny de 1884 el seu nom figurava en un
llistat d'anarquistes i formava
part dels grups llibertaris del XX Districte (Amandiers i Alarme).
L'abril de
1892 freqüentà amb son fill el grup
«Cercle Internacional», que es reunia tots
els diumenges a la tarda a la Sala Horel de París. En 1894
pare i fill
figuraven en un llistat d'«anarquistes perillosos»
i ambdós treballaven al
mateix taller, especialitzat en la confecció de vitrines i
aparadors de coure i
de bronze, al número 135 del carrer Ménilmontant,
i ell vivia al número 24
d'aquest mateix carrer. El 2 de març de 1894 en el marc
d'una gran batuda de
les Brigades d'Investigació de la Prefectura de Policia dels
comissaris Fédée i
Boy, que detingueren una trentena de militants anarquistes, el seu
domicili va
ser escorcollat sense cap resultat; detingut, va ser portat a
comissaria i
fitxat en el registre antropomètric del laboratori
policíac parisenc d'Alphonse
Bertillon. Cinc dies després, el 7 de març, va
ser posat en llibertat ben igual
que son fill. El 31 de desembre de 1894 figurava en el registre general
d'anarquistes i vivia al número 56 del carrer Sedaine.
Durant els anys següents
figurà en els registres policíacs i en 1898 vivia
la número 2 del carrer
Keller. Pierre Eugène Cana va morir el 20 de setembre de
1900 al seu domicili de Draveil (Illa de
França, França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/fotos/coindre.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 121px;" alt="Notícia de la detenció de Jean-Antoine Coindre apareguda en el periòdic parisenc "Le Temps" del 13 de desembre de 1882" title="Notícia de la detenció de Jean-Antoine Coindre apareguda en el periòdic parisenc "Le Temps" del 13 de desembre de 1882" src="http://www.estelnegre.org/fotos/coindre.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Notícia de la
detenció de Jean-Antoine Coindre apareguda en el
periòdic parisenc </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">Le Temps</span><span style="font-weight: normal;"> del 13 de desembre de 1882</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Jean-Antoine Coindre:</span>
El 5 de març de
1850 neix al barri de la Croix-Rousse de Lió
(Arpitània) l'anarquista, i
després socialista, Jean-Antoine Coindre, conegut com <i style="">Joanny</i>. Sos pares es deien Jean Marie
Coindre, teixidor, i Julienne Morand. Es guanyava la vida com a
envernissador de fusta i fou
membre de la secció del barri de La Guillotière
de la Federació Revolucionària
de Lió (FRL); aquesta secció, de
tendència anarquista, s'havia fundat cap el
1881 i es reunia al domicili de Toussait Bordat. El 9 de novembre de
1882
participà en una manifestació de teixidors
organitzada pels grups llibertaris
lionesos i fou un dels organitzadors de la gran reunió del
18 de novembre de
1882 a la Salle de l'Èlysée i de la
col·lecta de fons per al periòdic <i style="">L'Étendard
Révolutionnaire</i>, periòdic
anarquista lionès successor de <i style="">Le
Droit
Social</i>,
que tingué com a responsables Claude
Crestin, Antoine Cyvoct i Jean
Marie Bourdon, i que, perseguit per les autoritats, hagué de
deixar de
publicar-se. A finals de novembre de 1882, arran de les primeres
detencions
d'anarquistes, abandonà Lió i es
refugià a Suïssa fins el 6 de desembre. De
bell nou a Lió, el 10 de desembre de 1882 va ser detingut,
amb Michel Sala, i
jutjat per un Tribunal Correccional el gener de 1883 juntament amb
altres
anarquistes acusats de reconstituir l'Associació
Internacional dels
Treballadors (AIT); aquest sumari judicial va ser conegut com
«Procés dels 66».
El 19 de gener va ser condemnat a sis mesos de presó, 50
francs de multa i cinc
anys de privació dels drets cívics, civils i
familiars, pena confirmada el 13
de març de 1883 pel Tribuna
d'Apel·lació de Lió. La
presó li va resultà molt
dura i, penedit d'haver-se llançat en «aquesta
política innoble», demanà al
director de la presó la llibertat provisional.
Després del seu alliberament,
trencà amb l'anarquisme i s'adherí al grup del
III Districte del Partit Obrer
Francès (POF), seguidor de Jules Guesde, i a la
Federació Nacional de Sindicats
(FNS). En 1890 fou un dels organitzadors del Primer de Maig. Segons la
policia
que el vigilava era un «socialista revolucionari
convençut i actiu». El 14 de setembre de 1901 es
casà a Lió amb Antoinette Blanc, vídua
de Claude
Chorlet. Desconeixem la data i el lloc
de
la seva defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><img style="width: 356px; height: 1171px;" alt="Notícia sobre Antoine Desgranges apareguda en el periòdic lionès "Le Réveil Lyonnais" del 7 d'octubre de 1881" title="Notícia sobre Antoine Desgranges apareguda en el periòdic lionès "Le Réveil Lyonnais" del 7 d'octubre de 1881" src="http://www.estelnegre.org/fotos/desgranges.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Notícia sobre
Antoine Desgranges apareguda en el periòdic
lionès </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">Le
Réveil Lyonnais</span><span style="font-weight: normal;"> del 7 d'octubre de 1881</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Antoine
Desgranges:</span> El 5 de març –algunes
fonts citen erròniament el 5 de maig–
de 1852 neix a
Saint-Étienne (Forez, Arpitània) l'anarquista i
sindicalista revolucionari Antoine Desgranges. Sos pares es deien Jean
Claude Desgranges, sabater, i Marie Berlande. Després de
perdre la feina de
sabater esdevingué tintorer. L'abril de 1877 va ser nomenat
secretari d'una
secció de la Cambra Sindical de la Tintoreria de
Villefranche-sur-Saône
(Roine-Alps, Arpitània) que s'acabava de crear, i entre 1878
i el març de 1881
fou secretari general d'aquesta organització. El novembre de
1879 va ser elegit
regidor municipal de Villefranche, però l'any
següent, renovat en el carrer, el
rebutjà. El setembre de 1881, arran del fracàs i
de la dura repressió de la
vaga de tintorers de Villefranche, de la qual va ser secretari de la
seva
comissió executiva, esdevingué anarquista i fou
un dels creadors del grup
llibertari d'estudis econòmics «Le
Glaive». Com que no trobava treball,
s'instal·là a Lió
(Arpitània), on visqué al domicili del company
anarquista
Toussaint Bordat. El 21 d'octubre de 1882, durant una reunió
pública a
Villefranche, va fer una apologia dels atemptats dels grups anarquistes
de
miners de Montceau-les-Mines (Borgonya, França), tot dient
que la burgesia
tenia els dies comptats i que per trobar burgesos només
calia anar al
restaurant Assommoir del teatre Bellecour de Lió.
Vint-i-quatre hores més tard,
una bomba explotà a l'Assommoir. Encartat en l'anomenat
«Procés dels 66»,
sumari instruït arran de les manifestacions dels miners de
Montceau-les-Mines
d'agost de 1882 i dels atemptats amb bomba perpetrats l'octubre
d'aquell any a
Lió, el 8 de gener de 1883 va ser jutjat pel Tribunal
Correccional de Lió en la
Primera Categoria i condemnat per «afiliació a una
associació internacional de
treballadors amb la intenció de provocar la
suspensió del treball, l'abolició
del dret de propietat, de la família, de la
pàtria, de la religió i d'haver
comés un atemptat contra la pau
pública» a tres anys de presó, 500
francs de
multa, 10 anys de vigilància i cinc anys de
prohibició d'exercir els drets
civils, cívics i familiars. El 13 de maig de 1883 aquesta
pena va ser
confirmada pel Tribunal d'Apel·lació de
Lió. Sa companya, Mathilde Manasses,
planxadora anarquista, va ser acusada d'haver participat en l'atemptat
d'octubre de 1882, però finalment les investigacions se
suspengueren. Un cop purgada
la pena, retornà a Villefranche on continuà
animat grups anarquistes. El 14 de
novembre de 1885 va ser condemnat en rebel·lia a sis mesos
de presó per
ultratges vers l'alcalde de Villefranche, però el 31 de
març de 1886 va ser
detingut. En 1892 el grup anarquista de Villefranche, format per una
trentena
de membres, es reunia al seu domicili i en 1893 participà en
les reunions
preparatòries per a la publicació del setmanari
anarcocomunista lionès <i style="">L'Insurgé</i>,
del qual fou el seu
dipositari a Villefranche. En 1894 encara era vigilat per la policia i
el 29
d'agost d'aquell any en un escorcoll de casa seva es van trobar
periòdics
anarquistes. En aquests anys va ser membre de la Libre
Pensée de Villefranche.
El 10 d'octubre de 1911 va ser inscrit en el «Carnet
B» dels antimilitaristes
del Roine, però el maig de 1914 en va ser esborrat en una
revisió. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/gamajoseph.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 616px;" alt="Foto policíaca de Joseph Gama (6 juliol de 1894)" title="Foto policíaca de Joseph Gama (6 juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gamajoseph.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Joseph Gama (6 juliol de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Joseph Gama:</span> El 5
de març de 1853 neix al I Districte antic (actual IX
Districte) de París
(França) l'anarquista Joseph Constant Hippolyte Gama. Sos
pares es deien Jean
Hippolyte Gama, cotxer, i Marie Allard. Es guanyava la vida treballant
de gravador
en joies. En 1873 va ser sortejat al VIII Districte de París
i va ser declarat
exempt de fer el servei militar perquè un germà
seu ja servia a l'exèrcit. El 9
d'octubre de 1886 va ser condemnat a tres mesos de presó per
complicitat en
robatori. El 4 de juliol de 1894 el comissari de policia de
Levallois-Perret
(Illa de França, França) escorcollà el
seu domicili, al número 21 del carrer
Valentin, controlat com a refugi habitual de dones
prostituïdes i proxenetes. Juntament
amb 12 homes, vuit d'ells anarquistes, i tres dones, va ser detingut
quan es
trobava al llit amb Marie Legrand, a la qual tenia prostituïda
al seu càrrec.
Detingut, va ser portat a comissaria i interrogat. A més de
reconèixer-se
anarquista, declarà que es dedicava des de feia set anys a
la venda d'antiguitats
pels mercats pel seu compte, que no tenia estoc, que treballava a
comissió i
que aquesta activitat li reportava cinc francs diaris de mitja.
Reconegué que coneixia
des de feia molts d'anys Marie Legrand i que es prostituïa des
de feia un any –ella
confessà que ho feia des de feia nomes 15 dies i que no era
anarquista. Dos
dies després, 6 de juliol de 1894, va ser fitxat en el
registre antropomètric
del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon i
presentat davant el
jutge d'instrucció sota l'acusació
d'«associació criminal i vagabunderia
especial (proxenetisme)». Segons informes
policíacs, freqüentava destacats
anarquistes, com ara Émile Bocquet, Jean Bouchet, Jules
Chatillon i Louis
Léveillé. La instrucció del cas no
arreplegà càrrecs suficients per mantenir-lo
tancat i el 13 d'agost de 1894 va ser posat en llibertat. El 30 de
juliol de
1895 aquest cas va ser sobresegut. Desconeixem la data i el lloc de la
seva
defunció.<o></o></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;">***</div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bossard.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 638px;" alt="Fotografia policíaca de Célestin Bossard (2 de juliol de 1894)" title="Fotografia policíaca de Célestin Bossard (2 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bossard.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Fotografia
policíaca de Célestin Bossard (2 de juliol de
1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Célestin
Bossard:</span>
El 5 de març de 1861 neix a La
Gaubretière (País del Loira, França)
l'anarquista i sindicalista Célestín
Félix Onésime Marie Bossard. Sos pares es deien
Célestin Auguste Bossard, transportista, i Marie Antoinette
Planchot. Sabater de
professió, des del 1891 treballava a domicili a compte del
fabricant de sabates
Guitaux, al número 23 del Fauburg Saint-Honoré de
París. L'1 de març de 1892 es
casà amb Antoinette Rigaud, però a partir del 21
de novembre de 1892 vivia tot
sol al segon pis del número 13 del carrer Lavieuville del
XVIII Districte de
París. Considerat un bon treballador, tot els diners que
aconseguia els gastava
en ajudar els companys anarquistes més necessitats i en
cotitzacions a diversos
grups. Anarcocomunista, rebia al seu domicili nombrosos companys i
formà part
de la Cambra Sindical de Sabaters de la Borsa del Treball. El 30 de
juny de
1894 el prefecte de policia lliurà una ordre d'escorcoll i
de detenció al seu
nom sota l'acusació d'«associació
criminal». L'1 de juliol de 1894 el comissari
de policia del barri parisenc de la Chapelle es presentà al
seu domicili on treballava
amb un altre sabater i li trobaren <i style="">L'Almanach
de la Question Sociale</i> de 1893, cinc actes de reunions de la
Cambra
Sindical de Sabaters, dos números de <i style="">La
Révolote</i>
del febrer i març de 1894 i
dos carnets electorals de l'any 1893
al seu nom. Dos dies després va ser tancat a la
presó parisenca de Mazas, però
va ser posat en llibertat provisional el 9 de juliol d'aquell any.
Durant la
tardor de 1900 formà part, amb François Liegeois,
Pierre Louvet, Noël i altres,
d'un petit grup de sabaters anarquistes que es reunien setmanalment al
cafè
«Aux Lions Caulaincourt», al número 17
del carrer Caulaincourt de París. Més
tard, en 1902 fou membre, amb altres companys (Boulun, Liegeois, Louvet
i
Saulnier), de la Cooperativa de Producció de Sabateria, que
es trobava al
número 18 del carrer Molière de París.
El 5
d'abril de 1902 es casà al XVIII Districte de
París amb
Eugenie Robinat.
Potser es tracti del mateix Bossard,
militant anarquista que en 1907 substituí Auguste
Delalé al front de la
secretaria del Sindicat de Sabateria de París, lloc que
ocupà anteriorment en alternança
amb ell. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 305px; height: 400px;" alt="Alberico Angelozzi" title="Alberico Angelozzi" src="http://www.estelnegre.org/fotos/angelozzi.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Alberico
Angelozzi</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Alberico Angelozzi:</span>
El 5 de març de
1874 neix a Ancona (Marques, Itàlia) el propagandista
anarquista i sindicalista
revolucionari Alberico Angelozzi, conegut sota el pseudònim
de <i style="">Leonidas</i>. Sos pares es deien
Armando Angelozzi i Maria Elisa Parmiani. En 1892 i 1897 va ser
processat per activitats anticlericals i arran dels avalots de 1898
entrà en
contacte amb el moviment anarquista, lligant-se posteriorment amb
destacats
llibertaries locals, com ara Augusto Giardini, Ferrucio Mariani, Nicola
Farinelli, Felipe Felici, Enrico Ricciardelli o Raniero Cecili. Membre
del grup
«Carlo Cafiero», mantingué
correspondència amb destacats militants anarquistes,
com ara Errico Malatesta i Felice Vezzani. El 17 de juliol de 1900,
durant un
escorcoll a la seu del periòdic clandestí <i style="">L'Agitazione</i>,
nombrosos documents i correus seus van ser confiscats. L'octubre
d'aquell any,
reemplaçà Arturo Belleti en la
gerència de <i style="">L'Agitazione</i>,
abans de ser substituït per Augusto Crinelletti. A
començaments de desembre de
1900, durant una manifestació pública per a retre
homenatge a Oreste Regni,
paleta anarquista assassinat en un aldarull setmanes abans, va ser
detingut
portant una corona amb cintes roges i negres i empresonat cinc dies.
Poc
després, el 19 de desembre, el Tribunal d'Ancona el
condemnà a 15 mesos de
presó a resultes des documents descoberts en l'escorcoll del
juliol anterior;
després de l'apel·lació,
però, va ser posat en llibertat provisional. El 22 de
gener de 1901 va ser declarat culpable d'haver participat en una
concentració
anarquista durant l'enterrament d'Aristodemo Traghini i algunes
setmanes
després va ser condemnat a nou mesos de presó per
«incitació a l'odi de
classes»; alhora, va ser acusat d'haver participat en un
complot per a
assassinar el president del Tribunal de Gènova i va ser
finalment empresonat
per purgar una pena de 15 mesos. A la presó
continuà rebent la premsa
anarquista, especialment <i style="">La Tribuna
Libera</i>, de Alexandria, i <i style="">La Nuova
Civilta</i>, de Buenos Aires. En sortir de la garjola l'estiu de
1902,
participà activament en les activitats de la Cambra del
Treball i durant aquest
mateix any en va ser nomenat secretari, càrrec del qual va
dimitir després de
veure l'apatia dels treballadors locals. Durant els anys de 1910
realitzà una
important tasca sindical, mentre mantenia una diligent
correspondència amb els
moviments anarquistes italià i internacional. Va ser un dels
fundadors dels
periòdics d'Ancona <i style="">La Vita Operaia</i>
i <i style="">Lo Sprone</i>. En 1911 fou un dels
redactors,
amb Casimiro Accini, Luigi Bertoni, Luigi Fabbri, Charles Malato i
Libero
Merlino, del setmanari anarquista d'Ancona <i style="">Germinal</i>.
El 28 de setembre de 1911 participà en una reunió
a la Cambra del Treball on es
pronuncià contra la guerra a Líbia. En aquesta
època la policia el considerava
un dels principals propagandistes anarquistes de la regió i
membre fundador
dels grups «Picconieri», «Paolo
Chiarella» i «Katuko». L'abril de 1912,
juntament amb sa companya i sos quatre infants, abandonà les
Marques i
s'instal·là buscant feina a París
(França). Entre el 17 i el 18 de maig de 1914
assistí al Congrés Anarquista de l'Ombria i de
les Marques, que es va celebrà a
Fabriano (Marques, Itàlia). Quan esclatà la Gran
Guerra, es va veure obligat el
setembre de 1914 a retornar a Ancona, on s'integrà en el
Circolo di Studi
Sociali (CSS, Cercle d'Estudis Socials). En 1915 treballà de
porter a la Cambra
del Treball i el maig d'aquell any va ser detingut per
«activitats sedicioses».
En 1917 la policia requisà una carta signada <i style="">Leonidas</i>
dirigida a Armando Borghi on explicava la seva estada a
París,
el seu obligat retorn a Itàlia i el desenvolupament del
moviment llibertari a
Ancona. En 1919 per les seves activitats va ser novament detingut. A
començament dels anys vint obrí una petita
llibreria, la qual finalment va fer
fallida. Durant el feixisme deixà de banda tota activitat
política i en 1940 va
ser esborrat dels fitxers de vigilància policíacs
dels «subversius comunistes».
Després de la II Guerra Mundial s'adherí a la
Federació Anarquista de les
Marques (FAM), adscrita a la Federació Anarquista Italiana
(FAI). Alberico
Angelozzi va morir l'11 d'octubre de 1948 a Ancona (Marques,
Itàlia).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/caminita/caminita01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 339px;" alt="Foto policíaca de Ludovico Caminita (1908)" title="Foto policíaca de Ludovico Caminita (1908)" src="http://www.estelnegre.org/documents/caminita/caminita01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Ludovico Caminita (1908)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Ludovico
Caminita:</span> El 5 de març de 1878 neix a Palerm
(Sicília) el periodista, poeta,
dramaturg, dibuixant i propagandista anarquista Michele Caminita,
més conegut
com <i style="">Ludovico Caminita</i>, <i style="">Duvico Caminita</i> o <i style="">Ludwig
Caminita</i>, i que signava <i style="">Ludovico
M. Caminita</i>. Sos pares es deien Vincenzo Caminita i Giovanna
Pizzo.
Freqüentà els cercles socialistes de Palerm abans
d'emigrar en 1902 als Estats
Units, amb son germà Ludovico, insubmís al servei
militar. En arribar a Nord-Amèrica
es posà a fer feina de miner a Jessup
(Pennsilvània, EUA) i es decantà per
l'anarquisme després d'un debat amb el català
Pere Esteve, seguidor d'Errico
Malatesta. Posteriorment, va ser un dels animadors de la vaga dels
tintorers de
seda de Paterson (Nova Jersey, EUA). Després
residí a Barre (Vermont, EUA), on
treballà d'impressor en la publicació anarquista
de Luigi Galleani <i style="">Cronaca Sovversiva</i>,
en la qual també
col·labora. En 1904 era portaveu de la Secció
Socialista del Nucleo dell'Arte
Ediliria Italiano (NAEI, Nucli de l'Art Editorial Italià) de
Barre. El 31 de
desembre de 1904 estrenà a l'Opera House de Barren el drama <i style="">L'Idea cammina</i>, publicat en 1905 en
aquesta ciutat, amb un prefaci de Raimondo Fazio, i del qual es tiraren
1.200
exemplars. El 8 d'abril de 1905 organitzà una festa de ball
al Pavillon Hall de
Barre a benefici dels condemnats polítics i per a
l'edició de <i style="">L'idea cammina</i>.
En 1905 va ser fitxat
per la policia com a «actiu propagandista
anarquista». En aquesta època també
publicà el llibre de poemes <i style="">Versi</i>.
Però el vertader Ludovico no només no figura en
el registre de subversius, sinó
que resulta que va morir el 13 de març –el 12 de
febrer, segons Michele– de
1903 a l'Hospital General de Mont-real (Quebec) –a Winnipeg
(Manitoba, Canadà),
segons la versió de Michele– a causa d'una
fractura en una cama després de
caure d'un tren en marxa. L'enigma es resol mitjançant una
carta que Michele
mateix dirigeix, l'octubre de de 1906, al prefecte de Palerm,
responsable
d'haver interrogat sa inassabentada mare. Per evitar comunicar als
pares la
mort de Ludovico, Michele havia pres com a pseudònim el nom
de son germà.
Profundament anticlerical –anomenà son fill
Lucifero–, en 1906 l'impressor
anarquista Camillo Di Sciullo li va publicar el fullet <i style="">Che
cosa è la religione</i>, amb un prefaci de Guido
Podrecca, i <i style="">Free country! Gli Stati Uniti
sono un paese
libero</i>. El 4 de febrer de 1906 tingué una
conferència contradictòria amb
Nicola Barbato al Malnati's Hall de Barre. Fou un dels oradors, amb
Trueba i
Cavalazzi, en la festa-conferència celebrada en
ocasió del Primer de Maig de
1906 als locals del Circolo di Studi Sociali (CSS, Cercle d'Estudis
Socials) de
Barre. El 25 d'octubre de 1906 es representà al Circolo
Filodrammatico «Enrico
Ibsen» de Nova York la seva obra <i style="">L'idea
cammina</i>. També en 1906
col·laborà en <i style="">The
Emancipator</i> i <i style="">Il Lavoratore Italiano</i>.
En aquest mateix 1906, els informes nord-americans el situen com a un
dels
anarquistes italians «més reputats i
perillosos» i membre del «Gruppo Diritto
all'Esistenza» (Grup Dret a l'Existència). Actiu
conferenciant, va fer
intervencions a Rhode Island, Massachussetts, Connecticut.
S'instal·là a
Paterson i esdevenint redactor, amb Pere Esteve, del
periòdic anarquista <i style="">La Questione
Sociale</i>, on publicà
articles amenaçadors contra el president dels Estats Units
Theodore Roosevelt i
la reina mare italiana o glorificant el regicidi d'Humbert I
d'Itàlia a mans de
l'anarquista Gaetano Bresci. El setembre de 1907 fou un dels tres
delegats per
Paterson per assistir al III Congrés Nacional dels
Industrial Workers of the
World (IWW, Treballadors Industrials del Món), reivindicant
la vaga com a mitjà
de lluita. El 24 d'abril de 1908 va ser detingut a Buffalo (Nova York,
EUA), on
segons les autoritats atacà les «institucions
nord-americanes i al president
Rooselvelt». Dos dies després, el 26 d'abril de
1908, va ser novament detingut
a Syracusa (Nova York, EUA) després de fer una
conferència en nom dels IWW,
però va ser posat en llibertat dos dies després
amb la condició que mai no
tornès a la regió; un mes després, va
ser acusat a Nova Jersey<span style=""> </span>d'«incitació
a la revolta» arran d'uns
articles publicats en <i style="">La Questione
Sociale</i>. En 1908 tingué una sonada
relació amb una dona casada, Amalia
Canova (Amalia Fontanella, de fadrina), que esdevingué sa
companya, donant lloc
a un gran escàndol local; ella va ser repudiada per sa
família i va perdre la
custòdia de sa filla de tres anys –en 1917 encara
la mare demanava al pare
poder veure la filla. En 1908 publicà <i style="">Il
diritto d'amare</i> i <i style="">L'educazione
dè
fanciulli</i>. Perseguit per les autoritats, el maig de 1908
desaparegué de
Paterson amb sa companya i es reuní amb Emma Goldman i
Alexander Berkman amb la
finalitat de treballar en les oficines de <i style="">Mother
Earth</i>. A començament de 1909
començà a publicar a Filadèlfia
(Pennsilvània,
EUA) la revista quinzenal anarquista <i style="">L'Internazionale</i>.
També col·laborà en <i style="">Cronaca
Sovversiva</i>,
de Lynn (Massachussetts, EUA), i dirigí, amb Franz Widmar i
Camillo Rosazza Riz,
<i style="">L'Era Nuova</i>, de Paterson. A Chicago
(Illinois, EUA), promogué el suport al moviment
revolucionari mexicà entre els
membres de la comunitat italiana i formà part de la Chicago
Mexican Liberal
Defense League (CMLDL, Lliga Mexicana de Defensa Liberal de Chicago),
de la que
Honoré Jaxon era secretari i Voltairine de Cleyre tresorera.
En 1910 es
traslladà a Los Ángeles (Califòrnia,
EUA), on promogué la integració dels jornalers
italians i mexicans en l'American Federation of Labor (AFL,
Federació Americana
del Treball), i per això participà, com a orador
en italià, en el «Gran Míting
Internacional», celebrat el 14 de desembre de 1910 a
l'Italian Hall. El maig de
1910 participà en la formació del
Comitè Internacional del Partit Liberal
Mexicà (PLM), integrat per treballadors italians,
nord-americans, alemanys,
russos, polonesos i mexicans. Aquest comitè es
proposà difondre
internacionalment les posicions del PLM davant el govern de Francisco
Ignacio
Madero i la seva primera acció fou publicar una
«Crida als Treballadors del
Món». En aquest mateix 1910 el «Gruppo
La Demolizione», de Latrobe
(Pennsilvània, EUA), li va publicar <i style="">I
delinquenti</i>. Entre juliol i octubre de 1911 edità
la columna italiana del
periòdic mexicà magonista <i style="">Regeneración</i>
i posteriorment també col·laborà amb
articles i il·lustracions en aquesta
publicació. El desembre de 1911 el PLM l'envià a
realitzar una gira
propagandística entre els treballadors italians arreu els
EUA. El 4 de febrer
de 1912 participà, amb Filippo Perrone, en una
conferència contradictòria sobre
la Revolució mexicana al Roosevelt Hall de Chicago. El
març de 1912 va ser
detingut a Paterson a causa d'un antic procés cinc anys
abans per uns articles
publicats en <i style="">La Questione Sociale</i>.
En
sortir de la presó el primer que va fer fou una
conferència a Nova York (Nova
York, EUA) sobre el caràcter llibertari de la
Revolució mexicana. L'octubre de
1912 va ser detingut, i posteriorment alliberat sota fiança,
juntament amb
Firmino Gallo: Caminita «per haver dibuixat i Gallo per haver
exposat al
mostrador de la seva llibreria [Llibreria Sociològica de
Paterson] del carrer
Straight una figura que volia ser una sàtira contra l'obra
civilitzadora
d'Itàlia a Líbia»; la caricatura
(«El Triunfo de Italia sobre Turquía»),
que va
ser publicada en primera plana de <i style="">Regeneración</i>
i l'octubre de 1912 en <i style="">Mother Earth</i>,
havia
suscitat el «ressentiment» d'alguns italians
residents a Paterson i va ser
acusada d'«atiar una guerra entre els Estats Units i
Itàlia». En 1913
col·laborà amb il·lustracions en el
periòdic <i style="">Land and Liberty</i>.
El 14 d'abril de 1917 agents federals envaïren
l'oficina de <i style="">L'Era Nuova</i> a Paterson
i
el van detenir com a editor responsable, prohibint l'edició
d'aquesta
publicació. Ente 1917 i 1918
col·laborà amb articles i dibuixos en <i style="">The Blast</i>, revista editada per Alexander
Berkman a San Francisco (Califòrnia, EUA). En 1919, de
tornada a Paterson,
edità el periòdic clandestí <i style="">La Jacquerie</i>,
que va treure pocs números a causa de la
repressió. En aquest mateix any dirigí
a Paterson <i style="">Il Boletino de l'Era Nuova</i>.
La creació de la Cambra del Treball de Nova York,
més radical que els IWW, va provocar
dures crítiques d'aquest sindicat cap a Caminita, acusant-lo
d'«espia pagat per
la burgesia». Les acusacions llançades per
l'òrgan propagandístic de la
Federació Italiana del Socialist Party of America (SPA,
Partit Socialista
d'Amèrica) provocaren una gran batuda a Paterson. <span style="color: black;" lang="CA">El 14 de febrer de
1920
John Edgar Hoover, com a cap de la General Intelligence Division (GID,
Divisió
General d'Intel·ligència) de la Bureau of
Investigation (BI, Oficina
d'Investigació) nord-americana, amb el suport de dotzenes de
voluntaris de
l'American Legion (AL, Legió Americana), realitzaren una
gran batuda a Paterson
que portà a la detenció de 29
«perillosos terroristes» anarquistes locals,
entre ells Ludovico Caminita i altres destacats militants (Pietro
Baldisserotto, Firmino Gallo, Serafino Grandi, Alberto i Paulo
Guabello,
Beniamino Mazzotta, </span>Franz<span style="color: black;" lang="CA"> Widmar, etc.).</span>
Empresonat a Ellis Island, va ser condemnat a la deportació
a Itàlia, però la
mesura es va suspendre uns mesos i finalment va ser revocada,
probablement per
les admissions que va fer durant l'interrogatori davant John Edgar
Hoover, portat
a terme el 8 de març de 1920. Posat en llibertat sota una
fiança de 10.000
dòlar el maig de 1920, va ser novament detingut el setembre
de 1921 i el gener
de 1922, essent novament interpel·lat. La
informació treta de tots aquests
interrogatoris portaren a la detenció dels anarquistes
Andrea Salsedo, Roberto Elia
i Gaspare Cannone, acusats d'uns atemptats de 1919. Per aquest motiu,
en 1922 <i style="">L'Avvenire Anarchico</i>
parlarà de la seva
col·laboració amb la policia i Carlo Tresca
serà un dels seus detractors. En
1922 va escriure les seves memòries <i style="">Twenty
Years of Experience in the Radical Movement</i>, que resten
inèdites. En 1924
publicà el llibre autobiogràfic <i style="">Nell'isola
delle lagrime: Ellis Island</i>, sobre el seu empresonament en
una cel·la
aïllada en aquesta illa.<i style=""> </i><span style=""> </span>L'única cosa
certa, però, és que en 1926, per
evitar la deportació, va prometre al cònsol de
Nova York que «mai no havia
militat en el partit anarquista». Després de
l'afer de 1920, abandonà completament
l'anarquisme i es dedicà al «periodisme
burgès». El 16 de maig de 1921 la
representació del seu drama en quatre actes <i style="">Sonata
elegiaca</i>, al Teatre Olimpic de Nova York i interpretada per
Mimì Aguglia,
obtingué un gran èxit de públic i va
ser publicat finançat per sa companya
Amalia Fontanella. En 1922 es «retractà
completament» del seu passat anarquista
en articles publicats en els diaris <i style="">New
York World</i> i <i style="">New York Herald</i>.
En
1924 col·laborava en <i style="">Corriere
d'America</i>
i en 1926 era redactor d'<i style="">Il Bolletino
della Sera</i>, declarant que professava «sentiments
patriòtics». En 1930 la
policia d'Scranton (Pennsilvània, EUA), on publicava el
periòdic <i style="">Il Minatore</i>, va
ser informada per les
autoritats de Palerm del seu passat «sense pàtria
i desertor», però que segons
les investigacions de les autoritats consulars «exerceix una
apreciable obra
d'italianitat» i que a hores d'ara era «un gran
admiradors del Duce i del
Feixisme». Per tot això, es va proposar que fos
esborrat del registre de subversius.
No obstant tot això, el novembre de 1931 va ser detingut
acusat d'estar
implicat en la col·locació d'una bomba al
domicili de Fortunato Tisca, vicecònsol
italià a Scranton, i només posat en llibertat
després de pagar una fiança de
2.500 dòlars. L'abril de 1933, amb Angelo Fiorani,
creà a Scranton l'empresa
radiofònica «Italian Reveries Broadcasting
Company», però l'abandonà el juny
d'aquell any. En 1936 publicà el llibre <i style="">In
Nuova York</i> i en 1943 una biografia del multimilionari Amedeo
Obici (<i style="">Peanut King</i>) sota el
títol <i style="">Obici. Biografia</i>.
Traslladat a Virginia,
Ludovico Caminita va morir cap a la segona meitat dels anys cinquanta. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;">Ludovico
Caminita
(1878-?)</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/documents/marsden/marsden01.gif"><img style="border: 0px solid ; width: 500px; height: 499px;" alt="Dora Marsden" title="Dora Marsden" src="http://www.estelnegre.org/documents/marsden/marsden01.gif" /></a></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Dora
Marsden</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Dora
Marsden:</span> El 5 de març de
1882 neix a Marsden, petit poble a prop de la ciutat industrial de
Huddersfield
(Yorkshire, Anglaterra), l'anarquista individualista i militant
sufragista Dora
Marsden. En 1890 son pare abandona la família
després del fracàs econòmic de la
fàbrica
tèxtil que els mantenia. Va aconseguir amb dificultats
estudiar a la
Universitat de Manchester i va haver de treballar
obligatòriament com a
professora cinc anys en aquesta ciutat per poder pagar els seus tres
anys
d'estudis. Mentre estudiava va participar en el moviment de les
sufragistes,
que lluitaven pels drets de les dones. En 1909 va ser detinguda per les
seves
activitats polítiques. Va formar part de la Women's Social
and Political Union
(WSPU), organització feminista que va abandonar en 1911 per
considerar-la
moderada, i va participar en la fundació de la Women's
Freedom League (WFL). Va
editar un important nombre de publicacions llibertàries: <i>The
Freewoman</i>
(1911-1912), amb Mary Gawthorpe; <i>The New Freewoman</i>
(1913); <i>The Egoist</i>
(1914-1919), etc., sufragades per acabalades mecenes, com ara Harriet
Shaw
Weaver. A més del seu feminisme radical, entre 1912 i 1914
va estar molt
influenciada per l'anarquisme individualista i la filosofia
egoistaexistencial
de Max Stirner. Va estar en contacte amb Benjamin R. Tucker, editor del
periòdic anarcoindividualista <i style="">Liberty</i>.
També va editar entre 1911 i 1919 publicacions de
literatura avantguardista,
on van publicar primícies Wyndham Lewis, Herbert Read, Ezra
Pound, T. S. Eliot,
D. H. Lawrence, James Joyce –va editar el seu <i style="">Portrait
of the artist as a young man</i>–, etc. En 1920
abandona els
ambients literaris i polítics, aïllant-se amb sa
mare en un llogaret de la
regió dels Llacs i dedicant-se a escriure la seva inacabada <i>opera
prima</i>
sobre filosofia, matemàtiques, física, biologia i
teologia, de la qual serien
publicat per Harriet Shaw Weaver dos volums del sis projectats, <i>The
Definition of the Godhead</i>, en 1928, i <i>Mysteries of
Christianity</i>, en
1930; any que tindrà una etapa de fortes depressions que
s'aguditzaran a partir
de 1935, arran de la mort de sa mare. Dora Marsden va morir el 13 de
desembre
de 1960 d'un atac de cor en un sanatori mental de Dumfries
(Dumfries and Galloway, Escòcia), on va
viure els últims 25 anys de sa vida. El seu arxiu es troba
dipositat a la
biblioteca de la Universitat de Princeton (Nova Jersey, EUA).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/marsden/marsden.html" target="_blank">Dora Marsden (1882-1960)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/fotos/pausabater.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 494px;" title="Pau Sabaté i Lliró ("El Tero")" alt="Pau Sabaté i Lliró ("El Tero")" src="http://www.estelnegre.org/fotos/pausabate.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Pau Sabaté i
Lliró (</span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">El Tero</span><span style="font-weight: normal;">)</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Pau Sabaté
Lliró:</span> <span style="color: black;">El
5 de març de 1884 neix a Algerri (Noguera,
Catalunya) el militant anarcosindicalista Pau Sabaté i
Lliró </span></span>–moltes fonts
citen erròniament el primer llinatge com <span style="font-style: italic;">Sabater</span>–<span lang="CA"><span style="color: black;">, conegut
com <i>El
Tero</i>. Sos pares es deien Antoni Sabaté Rubies i
Maria Lliró Ramells. Arran dels fets de la
«Setmana
Tràgica» de 1909, marxà a
l'Àfrica, on
es dedicà a caçar cocodrils. Afiliat a la
Confederació Nacional del Treball
(CNT), treballà a la tintoreria
«Canilla» del Poble Nou. En 1916 fou nomenat
secretari president del Sindicat de Tintorers del Ram Tèxtil
de Barcelona de la
CNT i destacà durant la vaga de «La
Canadenca» (1919). Era assidu del Centre
Obrer del carrer Serrallonga de Barcelona. En el moment de la seva
mort, com a
president de la comissió negociadora del Ram de l'Aigua,
portava una vaga en
marxa. Com que figurava en la llista negra de la patronal, no podia
trobar
feina i subsistia gràcies a un petit comerç que
portava sa companya Josepa Ros
Lleugé, amb qui tingué tres fills. A la una de la
nit del 18 de juliol de 1919,
dos cotxes van aparcar davant la fàbrica de cervesa La
Bohemia, a la barriada
de Sant Martí de Provençals de Barcelona
(Catalunya), i una banda de pistolers formada
per quatre individus de l'anomenat «Sindicato
Libre», finançat per la patronal
i dirigit per l'excomissari Manuel Bravo Portillo –dos en van
ser
reconeguts:
Luis Fernández García i Joan Serra, fill d'un
empresari– van anar al domicili
de Pau Sabaté (Dos de Maig, 274 baixos), i identificant-se
com a
policies
segrestaren el sindicalista portant-lo a una riera del Camp de l'Arpa,
a la
carretera de Montcada, prop de Torre Baró, on li van
disparar sis trets, dos de
mortals. El cadàver el van trobar l'endemà, 19 de
juliol, i la notícia va
sortir el diumenge 20 juliol en la premsa, assabentant-se
així Josepa Ros del
seu assassinat. Durant el seu enterrament, el 24 de juliol,
més de vuit mil
obrers seguiren el seguici des de l'Hospital Clínic fins al
cementiri de
Montjuïc. Va circular entre els treballadors el rumor, sembla
que sense gaire fonament, </span></span>que
l'industrial de l'automòbil Arturo Elizalde havia estat un
dels patrons que havia finançat el seu assassinat<span lang="CA"><span style="color: black;"> i el
fill d'aquest, Arturo Luis Elizalde, patí un atemptat per
militants cenetistes el 19 de desembre del
mateix any del qual resultà il·lès,
però en el qual morí el seu xofer Florencio
Palomar Valero. El judici per l'assassinat de Sabaté, ple
d'irregularitats, se
celebrà entre el 10 i l'11 de maig de 1992 i
l'únic acusat, Luís Fernández
García, va ser absolt. Pau Sabaté va ser, de fet,
una de
les primeres víctimes
del terrorisme patronal (<i>Terrorisme Blanc</i>) que es
desenvoluparà a
començaments dels anys vint del segle passat, especialment a
Catalunya, i que
tindrà tres principals instigadors: el capità
general Milans del Bosch, el
governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido i el
cap de policia
Miguel Arlegui Bayones. El «Fitxer Lasarte»,
conegut a la caiguda de Primo de
Rivera, va permetre descobrir-ne la trama. Alfonso Vidal y Planas
novel·là la
mort de Sabaté en la seva obra <i>Bombas de Odio</i>.
Des
del 2001 un carrer
de Barcelona porta el seu nom.</span></span></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0503.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-05T12:23:11Zefemerides[04/03] «Avenir» - Vetllada solidària - Conferència de Pérez Combina - Homenatge a Puig Antich - Rabouin - Teissier - Terry - Tannenbaum - Theureau - Melli - Gialluca - Gimeno - Piolatto - Girardin - Lozano - Moreno - Amat - Montoya - Castells - Cerezo - Galindo - Arrufat - Duquesne - Rubio - Alberola - Delgado - Bragantini - Parodi - Agudo - López Turón - Vallejo - Aldave - García Grima - Mantovani - Tarín - Belli - Benaiges - Ventura
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139862
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[04/03] «Avenir» - Vetllada
solidària - Conferència de Pérez
Combina - Homenatge a Puig Antich - Rabouin - Teissier - Terry -
Tannenbaum - Theureau - Melli - Gialluca - Gimeno - Piolatto - Girardin
- Lozano - Moreno - Amat - Montoya - Castells - Cerezo - Galindo -
Arrufat - Duquesne - Rubio - Alberola - Delgado - Bragantini - Parodi -
Agudo - López Turón - Vallejo - Aldave -
García Grima - Mantovani - Tarín - Belli -
Benaiges - Ventura</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides
del 4 de març</big><o></o></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/documents/cortiella/avenir.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 270px;" alt="Capçalera del primer número d'"Avenir" amb una nota manuscrita de Cortiella: "Periòdic anarquista, el primer i únic, fins al present, en català, segons creu el seu fundador i director Felip Cortiella. Barcelona, juny de 1920" (Biblioteca de Catalunya)" title="Capçalera del primer número d'"Avenir" amb una nota manuscrita de Cortiella: "Periòdic anarquista, el primer i únic, fins al present, en català, segons creu el seu fundador i director Felip Cortiella. Barcelona, juny de 1920" (Biblioteca de Catalunya)" src="http://www.estelnegre.org/documents/cortiella/avenir.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Capçalera del primer
número d'</span><span style="font-style: italic; font-weight: normal;">Avenir</span><span style="font-weight: normal;">
amb una nota manuscrita de Cortiella: "Periòdic anarquista,
el
primer i únic, fins al present, en català, segons
creu el
seu fundador i director Felip Cortiella. Barcelona, juny de 1920"
(Biblioteca de Catalunya)</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Avenir</i><span style="font-weight: bold;">:</span> <span style="color: black;">El 4 de març de 1905
surt a Barcelona (Catalunya) el primer número de la revista <i>Avenir.
Publicació setmanal de nous horitzons de perfecció</i>.
Fundada i promoguda per
l'escriptor i dramaturg llibertari Felip Cortiella i Ferrer arran de
fracassar
en l'intent de crear un centre cultural obrerista (Centre Fraternal de
Cultura). La publicació sortia en català, amb
alguns articles en castellà i en
francès, i els col·laboradors (Felip Cortiella,
Jaume Bausà, Josep Mas-Gomeri,
Claudio Jóvenes, Pere Papiol, Maria Vila, Josep Yxart, J.
Pérez Jorba, Valentí
Giménez, J. Uson, Josep C. Noguera, Pere Esteve, Ernest
Vendrell, etc.)
formaven una barreja entre anarquisme, sindicalisme, naturisme,
intel·lectualitat noucentista i catalanisme progressista.
Publicà textos
d'autors no catalans, com ara Kate Austin, Jean-Marie Guyau,
Élisée Reclus, Henrik
Ibsen, Charles Albert, Jean Grave, etc. La revista volia succeir i
superar les
revistes modernistes des del punt de vista de la militància
obrerista. Va
criticar durament el politicisme dels medis obrers i el catalanisme
burgès, a
més de l'autoritat, l'Estat, l'Església i el
capitalisme. Se'n van editar cinc
números, l'últim l'1 d'abril de 1905. Aquesta
publicació també edità fulletons
sota el títol «Biblioteca d'Avenir», amb
textos de Felip Cortiella, Maria Vila,
Octave Mirbeau, Henrik Ibsen, Lucien Descaves i Paul Hervieu.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/cortiella/cortiella.html" target="_blank">Felip Cortiella i Ferrer (1871-1937)</a><span style="color: black;"> </span><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/cortiella/enricgallen.pdf" target="_blank">Enric Gallén: «Felip
Cortiella i Ferrer», en <i style="">Història
de la literatura catalana</i>, 8. Ariel. Barcelona, 1985. pp.
427-429</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="https://www.bnc.cat/content/download/2733/22528/cortiella.pdf" target="_blank">Inventari del Fons Felip Cortiella de la
Biblioteca de Catalunya</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a style="font-family: Arial;" href="http://www.estelnegre.org/documents/cortiella/catalanismeianarquisme.pdf" target="_blank">Enric Olivé i Serret:
«Catalanisme i anarquisme. L'anarquisme i el fet
nacional català (1900-1907)», en <i style="">Mayurqa</i>,
18 (1978-1979), pp. 21-27</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/amoreegiustizia.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 870px;" alt="Pamflet anunciant l'acte" title="Pamflet anunciant l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/amoreegiustizia.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Pamflet
anunciant l'acte</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Vetllada
solidària:</span> El 4 de març de 1922 se
celebra al Prospect House de Yonkers
(Westchester, Nova York, EUA) una vetllada extraordinària en
solidaritat amb
les víctimes polítiques, organitzat pel Comitato
Anarchico Pro Vittime
Politiche (CAPVP). L'acte consistí en la
representació del drama social en tres
actes <i style="">Amore e giustizia</i>, a
càrrec de
La Filodrammatica Aurora de Nova York, i altres entreteniments (cants,
declamacions i ball).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 465px; height: 322px;" alt="Convocatòria de la conferència apareguda en el diari barcelí "Solidaridad Obrera" del 4 de març de 1933" title="Convocatòria de la conferència apareguda en el diari barcelí "Solidaridad Obrera" del 4 de març de 1933" src="http://www.estelnegre.org/fotos/conferencia1933combina.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Convocatòria
de la conferència apareguda en el diari
barcelí <span style="font-style: italic;">Solidaridad
Obrera</span> del 4 de març de 1933</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Conferència de
Pérez
Combina:</span> El 4 de març de 1933 se celebra a
l'Ateneu Racionalista de Barcelona
(Catalunya) la conferència «La
persecución de los anarquistes en Rusia» de
Vicente
Pérez Viche (<i>Vicente Pérez Combina</i>),
aleshores membre del Comitè
Nacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 845px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/homenatge2016puigiantich.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de l'acte</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Homenatge a Puig Antich:</span>
El 4 de març de 2016 se celebra al Centre Cultural
«Casa del Reloj» de Madrid
(Espanya), sota el títol «La impunidad
permanece», un homenatge a l'activista
anarquista Salvador Puig i Antich, executat el 2 de març de
1974 per la dictadura
franquista. Hi van parlar Luisa Gavasa, Gutmaro Gómez,
Carlos Olalla, Elena
Ortega, Jaime Pastor, Merçona Puig i Antich i Carlos Slepoy,
i comptà amb les actuacions
de Coro de Mujeres Endredós, Cuca Escribano, Bernardo
Fuster, Luis Mendo, Rojo
Cancionera i Eduardo Velasco.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;">Naixements</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/documents/rabouinemile/rabouinemile01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 616px;" alt="Fotografia policíaca de Pierre Émile Rabouin (28 de febrer de 1894)" title="Fotografia policíaca de Pierre Émile Rabouin (28 de febrer de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/rabouinemile/rabouinemile01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Fotografia
policíaca de Pierre Émile Rabouin (28 de febrer
de 1894)</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Émile Rabouin:</span>
El 4 de març de 1853 neix a Ouzouer-sur-Loire (Centre,
França) l'anarquista Pierre
Émile Rabouin –en ocasions citat
erròniament com <i style="">Raboin</i>.
Sos pares es deien Donatien Rabouien i Victoire Varry.
Destil·lador de professió, a
començament dels anys noranta vivia, amb sa mare i
son germà Paul Rubouin, al número 15 del carrer
de l'Épinette de Choisy-le-Roy
(Illa de França, França). Amb sos germans Paul i
Victor i sa germana Émile,
animà un grup de joves anarquistes a Choisy-le-Roy.
Considerat per la policia
com «anarquista perillós», el 22 d'abril
de 1892 va ser detingut preventivament,
juntament amb altres companys de la regió parisenca, abans
de la manifestació
del Primer de Maig. El 28 de febrer de 1894 va ser novament detingut
sota
l'acusació d'«associació
criminal». Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/rabouinemile/rabouinemile.html" target="_blank">Émile Rabouin
(1853-?)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 599px; height: 1546px;" alt="Necrològica d'Éleonore Teissier apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 14 de setembre de 1969" title="Necrològica d'Éleonore Teissier apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 14 de setembre de 1969" src="http://www.estelnegre.org/fotos/teissiernonore.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
d'Éleonore Teissier apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span>
del 14 de setembre de 1969</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Éleonore Teissier:</span>
El 4 de març de 1886 neix a
Toló (Provença, Occitània)
l'anarquista Marie
Louise Régina Teissier –a vegades el seu llinatge
citat erròniament de diverses
maneres (<i>Tessier</i>, <i>Teyssier</i>,
etc.)–, coneguda com <i>Éleonore
Teissier</i> o simplement <i>Nonore</i>. Era filla
de l'obrer calderer Claude Marius
Teissier i de l'ocultista anarcoindividualista Marie Andrieux (<i>Marie
de
Saint Rémy</i>). El 23 de febrer de 1905 es
casà a Toló amb Louis Alexandre
Eugène Coulomb, funcionari de contribucions indirectes, de
qui es divorcià el 5
de gener de 1928. El 5 de novembre de 1907 va ser detinguda a Marsella
(Provença,
Occitània) per encobriment després d'haver cobrat
unes lletres de canvi
dubtoses a l'agència marsellesa del Comptoir d'Escompte de
París. En aquesta
època vivia a la Villa Rose, al barri de Brunel de
Toló. En 1914 s'instal·là a
Niça
(País Niçard, Occitània), al
número 14 del bulevard Mac Mahon, i en aquesta
població
obrí un comerç de cotilleria.
Mantingué un estret contacte amb els anarquistes
Sébastien Faure i Frédéric
Stackelberg. Durant els anys trenta fou membre del
Grup d'Estudis Socials (GES) de Niça, animat per Jean i
Yvonne Lhuillier i
adherit a la Unió Anarquista (UA). En 1936 s'uní
sentimentalment al militant
sindicalista revolucionari Robert Louzon. A finals de 1937,
després de la
sortida d'Henri Roques de l'UA i el seu ingrés al grup
«Nouvel Âge», que
s'encarregava de la difusió de <i>Le Libertaire</i>
a la seva llibreria, es
dedicà a la venda d'aquest periòdic pels carrers.
En 1938, ben igual que son
company Robert Louzon, entrà a formar part de Solidaritat
Internacional
Antifeixista (SIA), grup local creat el 21 de desembre de 1937 a la
llibreria
regentada per la parella formada per Nelly Meylan i Henri Roques i del
qual fou
secretària. Arran de la primera festa organitzada per SIA a
principis de febrer
de 1938, es responsabilitzar d'anar a Perpinyà
(Rosselló, Catalunya Nord) per a
lliurar a una delegació espanyola un carregament de
queviures i de roba, a més
de 1.500 francs recol·lectats per a la compra d'aliments,
especialment llet per
als infants de la Granja Escola «Sebastián
Faure» de Llançà (Alt
Empordà,
Catalunya). El 13 de maig de 1938 va ser una de les organitzadores de
la
conferència de Maurice Duwiquet (<i>Maurice Doutreau</i>)
«Pourquoi nous ne
tendrons pas la main aux catholiques», organitzada per l'UA i
a la qual
assistirien, segons la policia, unes cent-cinquanta persones. Cada
diumenge
organitzà trobades amb els vells companys a la seva
residència de prop de Niça
i albergà nombrosos companys de pas (Paul Delasalle,
Sébastien Faure, Louis
Lecoin, Jean Marestan, May Picqueray, etc.). Fins a la seva
jubilació en 1965, recollí
la correspondència de nombrosos companys.
Éleonore Teissier va morir el 6 de febrer
de 1969 al seu domicili, a la Villa L'Auracaria, del barri de Pertuades
de Valàuria
(Provença, Occitània).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 561px; height: 619px;" alt="Notícia orgànica de Gaston Terry apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 7 de setembre de 1929" title="Notícia orgànica de Gaston Terry apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 7 de setembre de 1929" src="http://www.estelnegre.org/fotos/terrygaston.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
orgànica de Gaston Terry apareguda en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Libertaire</span> del 7 de setembre de 1929</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Gaston Terry:</span> El 4
de març de 1887 neix a Saint-Claude (Franc Comtat,
França) l'anarquista i sindicalista
revolucionari Célien Gaston Louis Terry –algunes
fonts citen erròniament <i>Tery</i>.
Sos pares es deien Louis Terry, torner, i Marie Louise
Chavériat. Es guanyà la
vida treballant d'obrer fabricant de pipes i vivia al número
64 del carrer de
la Poyat de Saint-Claude. El 6 de setembre de 1908
representà els metal·lúrgics
de Saint-Claude en el congrés fundacional de la
Unió Regional de Sindicats Obrers
de l'Ain i del Jura celebrat a la Borsa del Treball de la Casa del
Poble de
Saint-Claude. Va ser un dels fundadors del Sindicat Unitari de
Marqueteria. El
setembre de 1921 era el portaveu del Comitè Sindicalista
Revolucionari (CSR) de
Saint-Claude i aquest any col·laborà en <i>La
Vie Ouvrière</i>. El febrer de
1922 va ser nomenat delegat suplent al Consell Nacional Federal. El 28
de maig
de 1922, com a secretari general de la Unió de Sindicats del
Jura de la Confederació
General del Treball Unitària (CGTU), presidí el
congrés constitutiu de la Unió de
Sindicats Unitària de l'Ain, celebrat a l'Aurore Sociale de
Oyonnax
(Roine-Alps, França). El juliol de 1923 era secretari de la
Unió Departamental
Unitària del Jura. A finals dels anys vint militava en la
Confederació General
del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR). A partir
de l'1 de juliol
de 1929 es mostrà especialment actiu durant la vaga de
més de dos mesos dels
obrers fabricants de pipes de Saint-Claude de la CGT-SR. Sembla que
l'agost de
1933 llogà per administrar una botiga de venda de
cafè a Villeurbanne (Forez,
Arpitània). En 1935 figurava en un llistat d'anarquista del
departament del
Jura. En 1936 era secretari del Sindicat Autònom dels Obrers
de la Pipa de
Saint-Claude. En 1937 va fer costat econòmic <i>Le
Libertaire</i>. Gaston Terry
va morir el 14 de maig de 1941 a Saint-Claude (Franc Comtat,
França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;"></span></big></big>
<a href="http://www.estelnegre.org/documents/tannenbaum/tannenbaum04.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 513px;" alt="Frank Tannenbaum (1915)" title="Frank Tannenbaum (1915)" src="http://www.estelnegre.org/documents/tannenbaum/tannenbaum04.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Frank
Tannenbaum (1915)</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Frank Tannenbaum:</span>
El 4 de març de 1893 neix a Brody (Galítsia,
Imperi austrohongarès; actualment
pertany a Lviv, Ucraïna), en una família jueva
pagesa, l'historiador, sociòleg,
economista, criminalista, sindicalista i activista llibertari Frank
Tannenbaum.
En 1904 emigrà amb sos pares i sos germans petits (Louis i
Estelle)
als Estats Units d'Amèrica. En una granja de Berkshire Hills
(Great Barrington,
Massachusetts, EUA) passà la infància i
assistí a l'escola elemental, alhora
que estudià les bases teològiques del judaisme.
Quan tenia 13 anys marxà a la
ciutat de Nova York, treballant durament en diferent feinetes (mosso,
ascensorista, cobrador d'autobusos, etc.). Durant les nits
estudià a l'Escola
Moderna Ferrer de Manhattan i entrà en contacte amb el
moviment anarquista,
coneixent a diferents activistes i intel·lectuals
llibertaris (Emma Goldman,
Alexander Berkman, Lincoln Steffens, Sasha Berkman, etc.). A mitjans de
1910
s'afilià al sindicat anarcosindicalista Industrial Workers
of the World (IWW,
Treballadors Industrials del Món), del qual
esdevingué ràpidament un destacat
militant. L'1 de març de 1914
encapçalà una marxa de l'Exèrcit dels
Desocupats,
grup format per uns tres-cents treballadors sense feina, que
ocupà pacíficament
l'església de St. Alphonsus, al West Broadway del sud de
Manhatttan, demanant pa
i sostre; dies després a aquesta iniciativa es van anar
sumant altres
concentracions a altres esglésies, demanant una jornada
laboral màxima de vuit
hores diàries i un salari mínim de tres
dòlars al dia. Detingut per aquest fet,
va ser portat a la penitenciaria de Blackwell's Island de Nova York; en
el seu
judici es defensà ell tot sol i va ser condemnat a un any de
presó i a 500 dòlars
de multa. Entre 1915 i 1916 participa activament en les vagues de les
refineries petrolíferes de Bayonne (Nova Jersey, EUA) i el
juny de 1915 va ser
detingut com a «agitador» –Emma Goldman
va escriure sobre la seva detenció i
empresonament en les seves memòries <i style="">Living
my life</i> (1931). Max Eastman li va oferir una feina temporal
en el periòdic <i style="">Masses</i>,
òrgan <i style="">wobblie</i>, on
col·laborà durant tres mesos i on va escriure
tres articles
sobre les condicions i les precarietats de la vida
carcerària. Amb aquest punt
de partida, s'interessà per l'anàlisi
sociològic del crim i per l'organització
de les presons nord-americanes, recorrent setanta penitenciaries.
Gràcies al
seu amic Thomas Mott Osborne, director de presons, obtingué,
amb identitat
falsa, un confinament voluntari d'una setmana a la presó de
Sing Sing i amb
aquesta experiència va escriure tres llibres: <i style="">Wall
Shadows. A Study in American Prisons</i> (1922), <i style="">Osborne
of Sing Sing</i> (1933) i <i style="">Crime and the
community</i> (1938). L'estiu
de 1915 ingressà al Columbia College, on conegué
l'editor jueu Joseph Freeman,
que més tard publicarà les revistes <i style="">The
Liberador</i> i <i style="">The New Masses</i>.
En
1917 ingressà en el sindicat reformista American Federation
of Labor (AFL, Federació
Americana del Treball). Entre agost de 1918 i febrer de 1919
realitzà el servei
militar en un destacament de Carolina del Sud i en aquest temps
pogué observar
de prop les plantacions de cotó, el racisme i la
violència del Ku Klux Klan,
experiència que li va servir per al seu llibre <i style="">Darker phases of the South</i> (1924). En
1921 es graduà amb menció
honorífica en Economia i Història al Columbia
College i aconseguí entrar en la
prestigiosa societat acadèmica Phi Beta Kappa. En 1921
publicà la seva primera
obra, <i style="">The Labor movement. Its
Conservative Functions and Social Consequences</i>, que
dedicà al professor
anarquista John Dewey. Entre 1922 i 1923
col·laborà en la revista <i style="">Century</i>
i viatjà a Mèxic per conèixer de
base la seva problemàtica política i social. En
1924 aquesta revista canvià el
nom per <i style="">Survey</i> i passà a
ser dirigida
per Thomas Mott Osborne, col·laborant
intel·lectuals esquerrans de primera
línia (John Dewey, Samuel Gompers, Ernest Gruening, Samuel
Guy Inmman, etc.). Com
a corresponsal a Mèxic d'aquesta revista,
realitzà nombroses entrevistes a
personatges en ple procés revolucionari (Plutarco
Elías Calles, Felipe Carrillo
Puerto, Manuel Gamio, Carleton Beals, Pedro Enríquez
Ureña, José Vasconcelos,
Ramón Negri, Dr. Atl, Diego Rivera, etc.), a més
de escriure articles sobre
diversos temes mexicans (la revolució, la reforma educativa,
l'estabilitat
política, la reforma agrària, les associacions
agràries i laborals, les
relacions Església i Estat, l'art, l'indi, etc.), recorrent
els Estats Units de
Mèxic de punta a punta. En aquesta època
formà part de la Confederació Regional
Obrera Mexicana (CROM). En el seu segon viatge a finals de 1923 i 1924
fou
testimoni dels conflictes entre Álvaro Obregón i
Adolfo de la Huerta (Rebel·lió
delahuertista), fent costat el primer. A finals de 1924 amb Samuel
Gompers com
a delegats de l'AFL viatjaren des de Texas a la ciutat de
Mèxic per assistir a
la presa de possessió de Plutarco Elías Calles el
30 de novembre. Realitzà
diverses investigacions sobre l'educació rural mexicana i
fou assessor del president
Lázaro Cárdenas, que esdevingué un
dels seus millors amics. En aquests anys va
estar constantment vigilat per agents de l'FBI. A Washington
ingressà en el
primer programa de doctorat de l'acabada de crear Facultat d'Economia
de
Brookings Institution i escrigué la tesi <i style="">The
mexican agrarian Revolution</i>, que fou publicada en 1929. En
1932 ensenyà
criminologia a la Universitat de Cornell. En 1935 entrà com
a professor d'Història
d'Amèrica Llatina a la Universitat de Columbia (Nova York) i
en 1944 fundà la
càtedra «Latin American Seminar» en
aquest centre universitari. En 1965 es
retirà de la tasca docent. Entre les seves obres destaquen <i style="">Wall Shadows</i> (1922), <i style="">The
Mexican agrarian revolution</i> (1930), <i style="">Peace
by revolution</i> (1933), <i style="">Whither Latin
America?</i> (1934), <i style="">Slave and citizen.
The Negro in the Americas</i> (1947), <i style="">Mexico:
the struggle for peace and bread</i> (1950), <i style="">Crime
and the Community</i> (1951), <i style="">A
philosophy of labor</i> (1951), <i style="">The
United States and Latin America</i> (1959) i <i style="">Ten
Keys to Latin America</i> (1962), entre d'altres. Frank
Tannenbaum
va morir l'1 de juny de 1969 a Nova York (Nova York, EUA). El seu arxiu
es
conserva a la Biblioteca Butler de la Universitat de Columbia.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/tannenbaum/tannenbaum.html" target="_blank">Frank Tannenbaum
(1893-1969)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 578px; height: 290px;" alt="Notícia de la detenció de Marius Theureau apareguda en el diari parisenc "Le Rappel" del 21 de juliol de 1926" title="Notícia de la detenció de Marius Theureau apareguda en el diari parisenc "Le Rappel" del 21 de juliol de 1926" src="http://www.estelnegre.org/fotos/theureau.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la detenció de Marius Theureau apareguda en el diari
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Rappel</span> del 21 de juliol de 1926</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Marius Theureau:</span>
El 4 de març de 1893 neix al IV Districte de
París
(França) el pintor decorador
anarcoindividualista i antimilitarista Marius Ferdinand Theureau. Sos
pares es deien Ferdinand Theureau,
guardià de la Pau, i Jeanne Legaud. Des de 1923
mantingué
correspondència amb E. Armand a fi i
efecte de trobar una comunitat per veure-hi. El novembre de 1924,
durant el V
Congrés de la Unió Anarquista (UA), va ser
nomenat membre del consell
d'administració del diari <i style="">Le
Libertaire</i>.
El 20 de juliol de 1926 va ser detingut a París, juntament
amb André Daudel,
Léon Rollet i Roger Bodeven, per repartir pamflets en suport
dels militants
anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. En la
primavera
de 1927 partí, amb sa companya Fernande Miquet i l'escriptor
Georges Vidal, cap
a Costa Rica per a organitzar-hi una comunitat anarquista.
Entaulà una estreta
relació amb Miguel Palomares, un dels animadors de la
Colònia de Mastatal
(Puriscal, San José, Costa Rica), fundada per Charles
Simoneau (<i style="">Pedro Prat</i>). Durant
l'estiu de 1927, en
el diari <i style="">El Sembrado.</i> <i style="">Le Semeur</i> de Santiago de Puriscal
(Puriscal,
San José, Costa Rica), llançà amb
Palomares un projecte d'associació de suport
a les persones que es volien instal·lar a Costa Rica,
però per diverses raons
el projecte fracassà, retornà a França
i se separà de sa companya. A París
fundà, amb altres companys (Lucien Barbedette,
Sébastien Faure, Victor
Margueritte, Victor Méric, etc.), la «Lliga dels
Refractaris a totes les
Guerres», que publicà entre octubre de 1927 i
desembre de 1932 13 números de <i style="">Le
Réfractaire</i>, el seu òrgan
d'expressió. El febrer de 1931 va ser nomenat administrador
d'aquesta lliga en
substitució de A. Martin. En aquesta època vivia
al número 12 del carrer
Vicq-d'Azir, al X Districte de París, seu de la seva
Cooperativa d'Edicions
Franco-Espanyola, que publicà traduccions al
castellà d'obres d'anarquistes
francesos, com ara Sébastien Faure. Partidari de l'anomenada
«síntesi anarquista»
‒formulada per Sébastien Faure i que volia agrupar totes les
tendències de
l'anarquisme‒,
abandonà l'UA i entrà a formar part de
l'Associació dels Federalistes Anarquistes
(AFA), fundada per Faure. En 1928 representà l'AFA en el
Comitè de Defensa
Social (CDS) i l'any següent va ser nomenat secretari del
Comitè Internacional
de Defensa Anarquista (CIDA). En 1929, quan vivia al número
84 del bulevard de
Port-Royal, al V Districte parisenc, participà en la
constitució de la colònia
infantil llibertària «Nos enfants à la
campagne» (Els nostres infants al camp),
grup format per Pierre Lentente, Maurice Langlois, Gaston Rolland i
Jane Morand,
els quals acollirien a casa seva durant l'estiu cinc infants de
companys. Des
d'aleshores i fins el 1939 participà
activament en el grup editor de <i style="">La Voix
Libertaire</i>, periòdic publicat a Llemotges
(Llemosí, Occitània) en el qual també
col·laborà. En aquests anys, a més de
les publicacions citades, publicà
articles en <i style="">L'Anarchie</i>
(París,
1926-1929), <i style="">Le Réveil du
Bâtiment</i>
(Lió, 1927-1932) i <i style="">L'Éveil
Social</i>
(Aulnay-sous-Bois, 1932-1934), a més de <i style="">L'Encyclopédie
Anarchiste</i>. En 1935 el seu nom figurava en la llista de
domicilis
d'anarquistes a controlar establerta per la policia. El 22 de juliol de
1939 es casà al IX Districte de París amb Yvonne
Pourtoy. Durant els anys
cinquanta
signà nombrosos articles en <i style="">Le
Monde Libertaire</i>,
òrgan de la Federació Anarquista (FA), i
posteriorment fou membre de «La Ruche
Culturelle et Libertaire», formada al voltant de May
Picqueray i que agrupava
conferenciants i artistes llibertaris. L'1 de juny de 1962 se
separà d'Yvonne Pourtoy i el 4 de maig de 1964 es
tornà a casar a Aulnay-sous-Bois (Illa de
França, França) amb Marie
Demeure, assistenta social molt més
jove que ell. És autor dels
llibres <i style="">L'Église et la guerre</i>
(1928),
<i style="">Les crimes du militarisme</i> (1930?), <i style="">L'objection de conscience et l'idéal
anarchiste</i> (1930?) i <i style="">Heureux les
pauvres d'esprit!</i> (1966). Marius Theureau va morir l'1 de
febrer
de 1969 al seu domicili d'Aulnay-sous-Bois (Illa de França,
França) ‒algunes fonts citen
erròniament Les
Pavillon-sous-Bois (Illa de França, França)‒ i
fou enterrat al
cementiri parisenc de Père-Lachaise quatre dies
després.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/melli.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 569px;" alt="Maria Amalia Melli" title="Maria Amalia Melli" src="http://www.estelnegre.org/fotos/melli.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Maria
Amalia Melli</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Maria Amalia
Melli:</span> El 4 de març de 1895 neix a Lucca
(Toscana, Itàlia) l'anarquista Maria
Amalia Melli. Sos pares es deien Rodolfo Melli i Cristina (o Giustina)
Paglia,
i sa germana Elena va ser la companya d'Errico Malatesta. El 17
d'octubre de
1915 emigrà, amb con marit Isidoro Prati, a
França i s'establí a Ate (Provença,
Occitània), on el 24 de gener de 1918 nasqué sa
filla Armida, que també
arribarà a ser una destacada militant anarquista.
Més tard s'uní amb
l'anarquista Edel Squadrani i ambdós desenvoluparen una
intensa activitat revolucionària
a Marsella (Provença, Occitània),
freqüentant Ugo Boccardi, Emilio Giammattei,
Gino Belli i Léopold Faure. En 1931 va ser inclosa en el
registre de la policia
de fronteres amb l'anotació «escorcoll, fitxatge i
vigilància» i en 1932 en el
butlletí de recerca policíac amb l'ordre de ser
detinguda. A França visqué amb
moltes penalitats. Com a membre del Comitè Anarquista Pro
Perseguits Polítics
(CAPPP), va ser una de les que s'encarregà del cas d'Angelo
Sbardellotto,
proporcionant-li l'advocat Mario Trozzi entre d'altres coses,
després de la
seva detenció el 4 de juny de 1932 a Roma
(Itàlia) acusat de voler atemptar
contra la vida de Benito Mussolini. En 1935 encara vivia a Marsella i
militava
activament en el moviment llibertari, fent d'enllaç postal
amb nombrosos
companys refugiats a França. El 26 d'octubre de 1936
creuà amb sa filla a
Perpinyà la frontera amb Espanya, juntament amb altres
destacats anarquistes i
antifeixistes (Lucette Bled, Giovanni Dettori, Camillo Lanzillotta,
Karl Ernst
Teuffel, etc.), per a trobar-se amb son company Edel Squadrani, que
s'havia
enrolat en la «Columna Italiana»,
majoritàriament anarquista. El 10 de desembre
de 1936 ella també s'enrolà en la columna. El
desembre de 1937 retornà a
França. A finals de 1938 va ser detinguda, juntament amb
Edel Squadrani, i
condemnada pel Tribunal d'Ais de Provença
(Provença, Occitània) a dos mesos de
presó per haver hostatjat son company, que tenia ordre
d'expulsió; ell va ser
condemnat a un any de presó. En 1939 la seva
inscripció en el registre de
fronteres va ser confirmada amb l'ordre de detenció i els
seus intents de
obtenir el permís de residència a
França per a la seva germana Elena no
reeixiren. Després de la II Guerra Mundial
romangué a Marsella, des d'on
mantingué correspondència amb sa germana.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/giallucarenato.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 389px;" alt="Renato Gialluca" title="Renato Gialluca" src="http://www.estelnegre.org/fotos/giallucarenato.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Renato
Gialluca</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Renato Gialluca:</span>
El 4 de març de 1900 neix a Castellammare Adriatico
(Abruços, Itàlia) –algunes fonts
citen Pescara (Abruços, Itàlia)–
l'anarquista i resistent antifeixista Renato
Gialluca. Sos pares es deien Alderico Gialluca, empleat de banca, i
Giovina De
Amicis. Amb la mort de son pare, abandonà els estudis
després de fer el primer
nivell d'estudis tècnics i aconseguí una bona
cultura política autodidacta llegint
els fullets que l'anarquista Camillo Di Sciullo li deixava. Cridat a
files, va
servir en els batallons d'assalt durant la Gran Guerra. Obrer ferrer en
els Ferrocarrils
Estatals, participà activament en els agitacions del
«Bienni Roig» (1919-1920)
i destacà especialment en la vaga antifeixista de d'agost de
1922. En 1923 va
ser acomiadat de la feina per la seva militància
política i, amb son germà
Giuseppe Gialluca, va estar treballant en un taller fins al maig de
1926, data
en la qual emigrà clandestinament a França,
fitxant la seva residència a La
Ciotat (Provença, Occitània). Posteriorment
passà a viure a Marsella (Provença,
Occitània), on milità en el moviment llibertari i
freqüentà la Cambra del
Treball de la ciutat. En 1931, arran de la proclamació de la
II República
espanyola, es va traslladar a Barcelona (Catalunya) amb son
germà Mario
Gialluca. Poc després també va arribar son
germà Giuseppe Gialluca i els tres
germans freqüentaren els anarquistes italians i catalans
més combatius,
participant en accions subversives. El 29 de setembre de 1931 la
Prefectura de
Policia de Pescara proposà al Ministeri de l'Interior
sotmetre'l a mesures
policíaques tant bon punt es repatriés, alarmat
pel seu activisme anarquista.
De bell nou a Marsella, després de passar cinc mesos a
Catalunya, amb una
companya espanyola i decebut de la política republicana
espanyola, continuà amb
la seva tasca de propaganda anarquista. En 1932, amb Luca Bregliano i
Angelo
Girelli, va se un dels promotors del Comitè Pro
Víctimes Polítiques creat per a
defensar l'anarquista Pietro Cociancich i el republicà Dante
Fornasari,
detinguts després un atemptat amb explosius a la Casa dels
Italians d'Aubanha
(Provença, Occitània). En els anys
següents freqüentà el socialista
maximalista,
antic anarquista i ara republicà, Alfredo Tinacci, a
més d'Antonio Chiodini i
altres exiliats, i continuà militant activament en els grups
llibertaris marsellesos,
tot mostrat la seva hostilitat cap el règim feixista. El
novembre de 1936 va
ser present en la conferència sobre la Revolució
espanyola que va fer el
socialista maximalista Giuseppe Bogoni, que havia combatut al front
d'Aragó. El
gener de 1937 marxà cap a Barcelona i s'enrolà en
una unitat militar no
identificada. Restà a la Península fins a la
caiguda de Barcelona, el 26 de
gener de 1939, i pogué arribar als Pirineus
després de moltes penalitats. El 7
de febrer de 1939 passà a França, sortejant els
camps de concentració i trobant
refugi a Marsella, al costat de Pietro Sini i altres companys
llibertaris.
L'octubre de 1939 va ser identificat a Campagne Brun (Bauduen,
Provença,
Occitània) i en 1941 encara era a l'estranger.
Després de la II Guerra Mundial
retornà a Itàlia i s'establí a
Montesilvano. Renato Gialluca va morir el 10
d'octubre de 1969 a Montesilvano (Abruços,
Itàlia) arran d'un accident de
trànsit.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 359px; height: 698px;" alt="Necrològica de Pablo Gimeno Valero apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 17 de juny de 1976" title="Necrològica de Pablo Gimeno Valero apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 17 de juny de 1976" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gimenovalero.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Pablo Gimeno Valero apareguda en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Combat Syndicaliste</span> del 17 de juny de 1976</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Pablo Gimeno
Valero:</span> El 4 de
març de 1900 neix a
Paniza (Saragossa, Aragó, Espanya)
l'anarcosindicalista Pablo Gimeno Valero. Sos pares es deien
Francisco Gimeno i
Carmen Valero. Ocupà càrrecs en el Sindicat de la
Telefònica de Barcelona
(Catalunya) de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i
a Portbou (Alt
Empordà, Catalunya). En 1939, amb el triomf franquista,
passà a França i durant
l'Ocupació va ser internat en diversos camps de
concentració, entre ells de Cerelhac.
Després de la II Guerra Mundial s'establí a
Llemotges, on milità en la
Federació Local de la CNT, de la qual va ser tresorer. Pablo
Gimeno Valero va
morir el 13 d'abril de 1976 a Llemotges (Llemosí,
Occitània) i va ser enterrat
dos dies després al cementiri d'aquesta localitat. <span style=""> </span><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/piolatto/piolatto02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 541px;" alt="Caterina Piolatto" title="Caterina Piolatto" src="http://www.estelnegre.org/documents/piolatto/piolatto02.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Caterina
Piolatto</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Caterina
Piolatto:</span> El 4 de març de 1900 neix a Vische
(Piemont, Itàlia) la costurera i
obrera tèxtil anarquista Caterina Piolatto –citada
a vegades com <i style="">Silvana Piolatto</i>–,
coneguda com <i style="">Rina</i> i que va fer
servir el pseudònim de
<i style="">Maria Gaiazzo</i>. Sos pares es deien
Carlo Piolatto, pagès i anarquista, i Caterina
Anarò. Sa família es traslladà a
Milà quan son pare aconseguí feina de conserge al
cadastre. Son pare la
introduí en el moviment anarquista i es formà a
l'Escola Moderna, on a més de
classes de costura i de màquina de cosir estudià
literatura, història,
esperanto, teoria anarquista, higiene social i laboral, sistemes
anticonceptius, amor lliure, etc. Es diplomà en l'Escola
Comercial de Maria
Laetitia i durant un temps treballà d'ajudanta d'un notari.
Es va veure molt influenciada
per Pietro Gori i per les accions de la francesa «Banda
Bonnot». La Prefectura
de Policia de Alessandria (Piemont, Itàlia) la
definí com a «fervent anarquista
i perillosa» i formà part d'un grup llibertari
molt actiu durant el Bienni Roig
(1919-1920) al barri de Barriera di Milano de Torí (Piemont,
Itàlia), on també
participà en les activitats del Circolo «Francisco
Ferrer», al carrer Palermo i
després al número 63 del carrer Vercelli
d'aquesta barriada. El 29 de desembre
de 1919 acollí Errico Malatesta que havia vingut del seu
exili londinenc i va
fer un míting a la Cambra del Treball i a la tarda es
realitzà una gran festa
al seu honor al Circolo «Francisco Ferrer».
Companya de l'anarquista expropiador
Giuseppe De Luisi (<i style="">Gigi</i>), el 7 de
gener de 1922 participà amb ell en un tiroteig al
Caffè Reale del carrer Regina
Margherita de Torí on l'anarquista Raffaele Milesi
resultà mort i un policia
ferit de gravetat. Per aquest fet, aquest mateix any va ser condemnada
a dos
anys i un mes de reclusió, però fugí
cap a París (França) abans de ser
capturada. En aquest 1922 entrà a formar part de la banda
il·legalista de Sante
Pollastro (o Pollastri) i esdevingué companya de Luigi
Peotta, membre del grup.
En 1926 retornà a Itàlia, establint-se amb Luigi
Peotta, que aleshores feia
servir el nom de <i style="">Garibaldi Pedrocco</i>,
a Rho, a prop de Milà (Llombardia, Itàlia), on
visqué a casa de l'actor Michele
De Rosa sota la falsa identitat de <i style="">Maria</i>
(o <i style="">Rosa</i>)<i style="">
Gaiazzo</i>, fins que va ser detinguda el novembre de 1926 a
Milà. El
20 de novembre de 1929, durant el judici a la «Banda
Pollastro» a Milà, va ser
condemnada a tres anys i quatre mesos de reclusió per
complicitat en
l'assassinat de dos suboficials de la Seguretat Pública, que
tingué lloc a Milà
durant un robatori realitzat per Sante Pollastro. En 1930 va ser
alliberada i
s'ocupà de l'assistència als detinguts de la
banda de Pollastro i de De Luisi, dissenyant
plans d'evasió i distribuint el suport econòmic
que els anarquistes italians
emigrats als Estats Units enviaven a través de <i style="">L'Adunata dei Refrattari</i> i d'Osvaldo
Maraviglia i des de França o
des d'<i style="">Il Risveglio</i> de
Suïssa. Durant
el règim feixista, el seu domicili al número 92
del carrer Vercelli de Torí, on
vivia amb son germà Francesco, esdevingué centre
de correspondència i
propaganda del moviment anarquista clandestí. En 1931 va ser
amonestada
formalment per les autoritats i posteriorment fitxada en el registre de
«terroristes». En 1938 es casà amb
l'anarquista Amleto Moiso i, denunciada per
un confident, en 1940 va ser detinguda i internada a la
colònia penitenciària
de Ventotene i a Pisticci, però fou alliberada en 1941 i
s'exilià. Desconeixem
la data i el lloc de la seva defunció.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/piolatto/piolatto.html" target="_blank">Caterina Piolatto
(1900-?)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 376px;" alt="D'esquerra a dreta: Achille Lausille, Jules Chazanoff, Jean Girardin i Jean Bucco (1927)" title="D'esquerra a dreta: Achille Lausille, Jules Chazanoff, Jean Girardin i Jean Bucco (1927)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/girardinjean.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>D'esquerra
a dreta: Achille Lausille, Jules Chazanoff, Jean Girardin i Jean Bucco
(1927)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Jean Girardin:</span>
El 4 de març de 1902 neix al V Districte de
París (França)
l'anarquista, pacifista i sindicalista Jean
Girardin, conegut com <i style="">Bouboule</i>.
Sos pares es
deien Jean François Girardin, jornaler, i Marguerite
Eugéne Lombal, modista, i
son germà Georges Girardin també va ser un
destacat anarquista. Es guanyava la
vida empaquetant diaris a la sortida de la rotativa. Entre 1919 i 1922
fou
membre de les Joventuts Sindicalistes del XIII Districte de
París, de les quals
va ser secretari, i el febrer de 1921 va ser nomenat secretari adjunt
del Buró
del Comitè d'Entesa del Sena. També
milità en el grup de les Joventuts
Revolucionàries
de París. L'11 de maig de 1922 va ser cridat a files i
incorporat en el 56
Regiment d'Infanteria; va ser llicenciat el 17 de juny d'aquell any. En
1923
s'adherí al Grup Anarquista del XV Districte de
París. A finals de 1924 va ser
corresponsal internacional en esperanto de la Joventut Sindicalista, el
secretari de la qual fou Charles Cibois. El 15 de maig de 1925
reemplaçà Achille
Lausille en la gerència de <i style="">Le
Libertaire</i>.
L'agost de 1925 va ser denunciat, juntament amb Jules Chazanoff (<i style="">Chazoff</i>) i Maurice Lacroix, per
«provocacions de militars a la desobediència amb
la finalitat de fer propaganda
anarquista», arran de la publicació en <i style="">Le
Libertaire</i> del cartell «À bas la
guerre!», que va ser aferrat als murs
d'arreu França. Tots tres van ser tancats a la
presó parisenca de La Santé i
demanaren la reducció d'un quart de la pena, realitzant una
vaga de fam durant
25 dies, gràcies a la qual tots tres obtingueren la seva
reivindicació. Entre
el 15 de gener i el 12 de juliol de 1926 va ser secretari de la
Federació Anarquista
de la Regió Parisenca (FARP). El 21 de gener de 1926 va ser
condemnat a un mes
de presó i a 500 francs de multa per
«provocació de militars a la
desobediència
amb la finalitat de fer propaganda anarquista». L'abril de
1926 va ser jutjat i
condemnat a tres mesos i a una pena suplementària d'un any
de presó, per mor de
multes no pagades en processos anteriors de <i style="">Le
Libertaire</i>. El 24 de maig de 1926 va ser detingut en un
enfrontament amb un
grup de feixistes davant la tomba del Soldat Desconegut de
París, on era
present l'ambaixador italià. L'octubre de 1926 va ser
detingut i tancat a la
presó parisenca de Fresnes i després a la
secció de polítics de La Sante, on
purga una pena de tres mesos de presó. A finals d'octubre de
1926 va ser substituït
per Louis Loreal en la gerència de <i style="">Le
Libertaire</i>. El desembre de 1926 va ser condemnat en
rebel·lia a 500 francs
de multa i a 5.000 francs per danys i perjudicis arran de la
denúncia d'un
capellà de Vitry-sur-Seine (Illa de França,
França) després de publicar-se
l'article «Entre curés»,
d'Émile Rousset, en <i style="">Le Libertaire</i>
del 8 de gener de 1926. Durant la seva detenció, l'11
de gener de 1927 va ser condemnat pel XI Tribunal Correccional a quatre
mesos
de presó com a gerent de <i style="">Le
Libertaire</i>
per un article aparegut el 24 de setembre de 1926, signat per <i style="">FDLR</i>, on l'autor comentava l'atemptat de
l'anarquista Gino Lucetti contra Benito Mussolini. El 21 de gener de
1927 va
escriure al ministre de Justícia demanant purgar sa pena per
multes acumulades
d'un any de presó a la secció de
polítics de La Santé i no a Fresnes amb les
presos comuns, tot anunciant que si no era acceptada la seva
petició engegaria
una vaga de fam. El 4 de febrer de 1927 <i style="">Le
Libertaire</i> anunciava que havia estat traslladat a la
secció de polítics. A
finals de maig de 1927, amb Jean Bucco, Chazoff i Lausille, es
posà en vaga de
fam per obtenir la reducció d'un quart de la pena que des de
feia vint anys es
donava als detinguts polítics sense excepció;
després de 18 dies de vaga, van
ser traslladat a l'Hospital Cochin. El 15 de juny de 1927, quan feia
nou dies
que es trobava a l'hospital, va ser agraciat. A partir d'octubre de
1927 visqué
amb sa companya, Henriette Désirée Pronier (<i style="">Henriette
Royo</i>), al número 13 del carrer Eugène
Varlin de París. Després del Congrés
de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària
(UACR), celebrat entre el 30
d'octubre i l'1 de novembre de 1927 a París, en
formà part de la comissió
administrativa en representació de la Federació
del Nord i va ser nomenat
tresorer de la FARP, càrrec que va ser renovat el 27 d'agost
de 1928. També formà
part de la comissió de control de <i style="">Le
Libertaire</i>. El 17 de gener de 1928, en la causa del
capellà de
Vitry-sur-Seine, va ser condemnat pel XII Tribunal Correccional per
«difamació
a mossèn Covin» a 300 francs de multa i a 1.000
francs per danys i perjudicis. Oposat
a l'anomenada «tesi de síntesi» de
Sébastien Faure, intervingué en el
Congrés
de l'UACR celebrat entre el 12 i el 15 d'agost de 1928 a Amiens
(Picardia,
França) i va ser elegit membre de la comissió
administrativa en representació,
juntament amb Gabriel Even i Pierre Mualdès, dels XIX i XX
Districtes de París.
També va ser nomenat representant de l'UACR en el
Comitè d'Entesa. S'adherí,
des de la seva fundació a principis de 1928, al grup
«Les Amis du <i style="">Libertaire</i>»,
del qual Nicolas Faucier era
el secretari. A més a més, fou gerent del
periòdic anarquista en castellà <i style="">Tiempos
Nuevos</i>, prohibit a França.
L'abril de 1928 va ser candidat anarquista-comunista a les eleccions
legislatives
per la II Circumscripció del XIX Districte de
París. El maig de 1929 va ser
candidat «formalment» a les eleccions municipals
pel V Districte de París. El
gener de 1930 proposà, amb Louis Lecoin i Pierre
Mualdès, que el proper congrés
de l'UACR es dividís en dues parts: una primera amb
anarquistes-comunistes,
membres de la Unió Anarquista (UA) i militants de
l'Associació dels
Federalistes Anarquistes (AFA), i altra amb els militants de l'UACR,
tot això
amb la finalitat d'unir el moviment anarquista. Entre el 19 i el 21
d'abril de
1930 participà en el Congrés de l'UACR que se
celebrà a París i va ser elegit
administrador de <i style="">Le Libertaire</i> i de
la Llibreria «Éditions Sociales», a
més de membre de la comissió
administrativa. En 1931 era tresorer del Comitè de Defensa
del Dret d'Asil. En
el Congrés de l'UACR, celebrat entre el 17 i el 18 d'octubre
de 1931 a Tolosa
(Llenguadoc, Occitània), va ser novament elegit membre de la
comissió en
representació, juntament amb sa companya Henriette Royo,
dels X, XVIII i XIX
Districtes de París. A partir de 1931 fou tresorer del
Comitè d'Acció contra
les Presons Militars i per l'Amnistia i, fins octubre de 1932,
secretari del grup
parisenc de «Les Amis du <i style="">LIbertaire</i>»,
en substitució de Jean-Paul Gravereau –sa companya
Henriette Royo va ser
reemplaçada en la tresoreria del grup per Rachel Lantir. El
3 d'abril de 1932
presentà la dimissió de la comissió
administrativa de l'UACR, després de
dissensions sobre la gestió de <i style="">Le
Libertaire</i>, i va ser reemplaçat com a
administrador delegat de <i style="">Le Libertaire</i>
per René Frémont.
Posteriorment s'adherí a la Lliga Internacional dels
Combatents de la Pau
(LICP), dirigida per Victor Méric, esdevenint-ne tresorer de
la X Secció. El 26
de juny de 1932 assistí al I Congrés de la LICP.
El 7 d'octubre de 1932 trencà
amb l'UA i <i style="">Le Libertaire</i> i
dimití de
la secretaria del grup parisenc de «Les Amis du <i style="">Libertaire</i>», essent
reemplaçat per Jean Gravereau. Malgrat tot,
continuà subscrit a <i style="">Le Libertaire</i>
i
freqüentant les reunions anarquistes. En 1933 va ser nomenat
gerent del
periòdic anarquista italià <i style="">Lotta
Anarchica</i>, on publicaven destacats anarquistes (Amleto
Astolfi, Remo
Franchini, Virgilio Gozzoli, Leonida Mastrodicasa, etc.).
També fou gerent del
periòdic pacifista <i style="">La Patrie
Humaine</i>,
en substitució de Louis Raffin (<i style="">Loréal</i>),
que havia estat detingut el 7 de febrer de 1936, i de <i style="">La
Voix Nouvelle</i>, el gener de 1937. Membre de la
comissió
administrativa de l'UA, des de l'anomenat «Congrés
de la Unitat», celebrat
entre el 20 i el 21 de maig de 1934 a París,
també assistí al Congrés de l'UA
que se celebrà entre el 12 i el 13 d'abril de 1936 a
París. A partir de 1935
fou membre de «La Phalange», grup de suport de <i style="">Le Libertaire</i>. En aquesta
època vivia al número 13 del carrer
Eugène Varlin del X Districte de París i figurava
en un llistat de domicili
d'anarquistes a controlar per part de la policia. Segons alguns, el
maig de
1936 fou, amb Nicolas Faucier, René Frémont i
Jean Ribeyron, delegat de l'UA a
l'assemblea constitutiva del Front Popular. En 1939 encara militava en
l'UA i
vivia al passatge Sainte-Avoie del III Districte de París.
Durant l'Ocupació
treballà en el periòdic <i style="">Paris-Soir</i>,
del qual va ser acomiadat el setembre de 1940. Entre el 2 d'abril de
1942 i
l'abril de 1945 visqué al número 216 bis del
carrer Pyrénées del XX Districte
de París, edifici del qual sa companya Henriette Royo era
conserge. El 6 de
març de 1947 es casà al XX Districte de
París amb sa companya, ja vídua,
Henriette Désirée Pronier (<i style="">Henriette
Royo</i>).
Després de la II Guerra Mundial treballà en el
servei d'impressió de <i style="">L'Humanité.</i>
En 1950 continuava vivint al
carrer Pyrénés i encara figurava en el llistat de
domicilis anarquistes a
controlar. Jean Girardin va morir el 16 d'agost de 1954 a l'Hospital
Tenon del
XX Districte de París (França).</p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0403.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-04T12:43:16Zefemerides[03/03] «Der Eigene» - «Der Mistral» - Conferència de Bertoni - «L'Amico del Popolo» - Atemptat de l'OAS - Grup Primer de Maig - Fets de Vitòria - «Vigència de l'anarcosindicalisme» - Godwin - Iwanowski - Bordes - Nic - Marcellin - Solier - Chambon - Florentino de Carvalho - Gilles - Lambin - Gordin - González Caldevilla - Callea - Rosa - Fernández Alonso - Ballestero - Ginestet - Lozano - Laude - Peukert - Pengam - Aguggini - Coudereau - Schwartzbard - Héro - Giménez Ferrer - Masetti - Llop - Bouffanais - Vicente - Hernández Gil - Merino - Malet
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139860
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[03/03] «Der Eigene» -
«Der Mistral» - Conferència de Bertoni -
«L'Amico del Popolo» - Atemptat de l'OAS - Grup
Primer de Maig - Fets de Vitòria -
«Vigència de l'anarcosindicalisme» -
Godwin - Iwanowski - Bordes - Nic - Marcellin - Solier - Chambon -
Florentino de Carvalho - Gilles - Lambin - Gordin - González
Caldevilla - Callea - Rosa - Fernández Alonso - Ballestero -
Ginestet - Lozano - Laude - Peukert - Pengam - Aguggini - Coudereau -
Schwartzbard - Héro - Giménez Ferrer - Masetti -
Llop - Bouffanais - Vicente - Hernández Gil - Merino - Malet</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);" align="center"><big><big><big><span lang="CA">Anarcoefemèrides
del 3 de març</span></big></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/dereigene/dereigene01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 1000px;" alt="Portada d'un exemplar de "Der Eigene"" title="Portada d'un exemplar de "Der Eigene"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/dereigene/dereigene01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Portada
d'un exemplar de </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Der
Eigene</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Der Eigene</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 3 de
març de 1896 surt a
Berlín (Imperi Alemany; actual Alemanya) el primer
número de la revista anarcoindividualista
de cultura homosexual <i style="">Der Eigene</i>
(L'Únic). Dirigida per l'escriptor anarquista Adolf Brand,
està considerada la
primera publicació homosexual de la història. Els
10 primers números sortiren trimestralment
i després la revistà tingué una
periodicitat mensual. Portà diverses subtítols,
com ara <span style=""> </span>«Ein
Blatt für Alle und Keinen»
(Diari per a tothom i per a ningú), «Monatsschrift
für Kunst und Leben»
(Revista mensual sobre l'art i la vida), «Ein Blatt
für männliche Kultur, Kunst
und Literatur» (Full de la cultura, l'art i la literatura
masculines), «Zeitschrift
fûr Freundschaft und Freiheit» (Revista al servei
de l'amistat i de la
llibertat), etc. El títol de la publicació
està tret de l'obra <i style="">Der Einzige
und sein Eigentum</i> (L'Únic
i la seva propietat) del filòsof anarcoindividualista Max
Stirner. A més de
tractar temes masculins i alguns de femenins, engegà debats
d'idees, tant
polítics (filosofia de Max Stirner, anarquisme, etc.) com
culturals (art,
literatura, etc.), a més dels que aleshores estaven en voga
(naturisme, cultura
física, ocultisme, teosofia, paganisme, etc.). La revista
arribà a tenir uns
1.500 subscriptors. A partir del gener de 1898, per por a la censura,
especialment al paràgraf 175 del Codi Penal alemany que
criminalitzava des del
1871 l'homosexualitat masculina, posà el seus personatges
obertament gais en el
pla de la ficció. Des de finals de 1898 fins a 1902 la
revista va ser
il·lustrada amb gravats, lleugerament eròtics i
de temàtica homosexual. El
gener de 1899 sortí una nova sèrie amb nova
numeració i maquetat segons l'estil
<i style="">art nouveau</i>. En 1903, arran de la
publicació d'un poema titulat «Die
Freundschaft» (L'amistat), l'Estat prussià
atacà directament la revista; denunciada, durant el
procés Adolf Brand revelà
que el poema era del poeta nacional Friedrich Schiller i, evidentment,
la causa
va ser sobreseguda. A part del número únic
enquadernat que sortí en 1906, la
revista continuà publicant-se de manera irregular i entre
1907 i 1909, arran de
l'anomenat «Afer Harden-Eulenburg» (processos
militars i civils d'importants
membres del Govern de l'emperador Guillem II de Prússia
acusats de comportament
homosexual) de manera clandestina. Interrompuda la
publicació durant la Gran
Guerra, en 1919 es reprengué l'edició fins el
1932. En aquesta nova època la
revista abandonà la línia llibertària
i passà a fer costat la democràcia
liberal de la República de Weimar i especialment el
Sozialdemokratische Partei
Deutschlands (SPD, Partit Socialdemòcrata d'Alemanya). A
partir de 1920
s'introduïren fotografies de joves nus. Adolf Brand
mantingué estretes
relacions amb el metge investigador de la sexualitat humana Magnus
Hirschfeld,
però se n'allunyà quan els seus treballs
científics deixaren de ser
«estètics».
En 1933, suspesa la publicació, el domicili de Brand va ser
escorcollat i
assaltat en diverses ocasions pels escamots nazis i tots els seus
arxius van
ser confiscats pel dirigent nacionalsocialista homosexual Ernst
Röhm. Hi trobem
articles d'Erwin Bab, Hans Bethke, Adolf Brand, Erich Bruckner, Ernst
Burchard,
Moritz von Egidy, Hans Heinz Ewers, Maximilian Ferdinand, Benedict
Friedlaender, Wilhelm von Gloeden, Johannes Guttzeit, Peter Hamacher,
Eduard
von Hartmann, Karl Herman, Kurt Hiller, Hugo Reinhold Karl Johann
Höppener (<i style="">Fidus</i>), Ewald
Horn, Eugenie Jacobi,
Elisar von Kupffer, Theodor Lessing, R. Ed. Liesegang, John Henry
Mackay, Klaus
Mann, Thomas Mann, Ernst Manuel, Karl Merz, Eric Mühsam, Franz
Oppenheimer,
Robert Reitzel, Emil F. Rüdebusch, Saxnot, Eugen Heinrich
Schmitt, Sascha
Schneider, Heinrich Vormann i Bruno Wille, entre d'altres. En 1981
l'editorial
Foerster en publicà una edició
facsímil de tota la col·lecció. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153); font-family: Arial;" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/dermistral.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 320px;" alt="Capçalera de "Der Mistral"" title="Capçalera de "Der Mistral"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/dermistral.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153); font-family: Arial;" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Capçalera
de </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Der
Mistral</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">Der Mistral</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 3 de
març de 1915 surt a
Zuric (Zuric, Suïssa) el primer número del
periòdic expressionista predadaista
de caire anarquista <i style="">Der Mistral.
Literarische Kriegszeitung</i> (El Mestral. Periòdic
literari de combat). Els
editors responsables van ser Hugo Kersten, Walter Serner, Konrad Milo i
Emil
Szittya, i fou imprès per Julius Heuberger. Hi van
col·laborar Guillaume
Apollinaire, Hugo Ball, Johannes R. Becher, Max Herrmann-Neisse, Lajos
Kassák, Filippo
Tommaso Marinetti i Walter Serner (<i style="">Wladimir
Senakowski</i>), entre d'altres. Immersa en el conflicte
bèl·lic mundial,
criticà la «gramàtica de la
guerra», fonamentada en les estructures
lingüístiques burgeses i blasmà contra
la religió, la llei, la política i la
indústria cultural d'aleshores. Romain Rolland
atacà durament la sortida de <i style="">Der
Mistral</i>, acusant-la de «cubista» i
considerant-la una de les «malalties
intel·lectuals» del seu temps. En sortiren
tres números, l'últim el 26 d'abril de 1915, que
portà com a subtítol «Zeitschrift
für Literatur und Kunst» (Revista de Literatura i
Art). En 1977 es reedità en
facsímil.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/conferenciabertoni1917.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 638px;" alt="Octaveta anunciant la conferència" title="Octaveta anunciant la conferència" src="http://www.estelnegre.org/fotos/conferenciabertoni1917.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Octaveta
anunciant la conferència</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Conferència de
Luigi Bertoni:</span> El 3 de març de 1917 se celebra
a la sala del Restaurant «Zur
Sonne», al barri d'Aussersihl de Zuric (Zuric,
Suïssa), una conferència
contradictòria del propagandista anarquista Luigi Bertoni
sota el títol Come
farla finita? (Com acabar-la?), fent referència a la Gran
Guerra. En l'acte, organitzat
pel Grup Llibertari local, es va fer una crida als treballadors a
oposar-s'hi
al conflicte bèl·lic.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lamicodelpopolo1946.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 185px;" alt="Capçalera de "L'Amico del Popolo" [CIRA-Lausana] Foto: Éric B. Coulaud" title="Capçalera de "L'Amico del Popolo" [CIRA-Lausana] Foto: Éric B. Coulaud" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lamicodelpopolo1946.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">L'Amico del
Popolo</span> [CIRA-Lausana] Foto: Éric B. Coulaud</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">L'Amico del Popolo</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 3 de
març de 1946
surt a Gènova (Ligúria, Itàlia) el
primer número del periòdic <i style="">L'Amico
del Popolo. Edito dalla Federazione
Comunista Libertaria Ligure</i>. Fundat per Aladino Benetti
–que feia menys
d'un mes que havia mort–, en figura com a responsable
Vincenzo Toccafondo i el
seu primer director fou Virgilio Mazzoni. Era l'òrgan de la
Federació Comunista
Llibertària Lígur (FCLL), organització
fundada l'any anterior i adherida a la
Federació Anarquista Italiana (FAI). Encara que el primer
número d'aquesta
publicació porta la especificació
«Número únic», en sortiren
bimensualment,
però de manera irregular, números fins el 30 de
maig de 1950, en que fou
substituït de qualque manera per <i style="">Guerra
di Classe</i>, l'òrgan de la reconstituïda
Unió Sindical Italiana (USI). A
partir del número de l'11 de novembre de 1946 el
subtítol serà «Periòdic de
la
Federació Anarquista Lígur», sense
referència al comunisme. Trobem articles d'Umberto
Marzocchi, Virgilio Mazzoni, Lorenzo Parodi i Cesare Guilio Zanetti,
entre
d'altres. Aquesta mateixa capçalera va ser emprada sovint
pel moviment
anarquista italià. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style="font-family: Arial;">***</span><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><img style="width: 413px; height: 410px;" alt="Seu de "Le Monde Libertaire" després de l'atemptat" title="Seu de "Le Monde Libertaire" després de l'atemptat" src="http://www.estelnegre.org/fotos/lemondelibertairedestruit.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Seu
de </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Le
Monde Libertaire</span><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">
després de l'atemptat</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Atemptat de
l'OAS:</span><span lang="CA"> El
3 de març de 1962, quan la guerra d'Algèria era a
punt d'acabar, la seu social
i la llibreria de <i>Le Monde Libertaire</i> del carrer
Ternaux, número 3, de
París (França), són totalment
destrossades per un atemptat amb bomba de
l'Organització Armada Secreta (OAS). L'OAS, creada pels
ultradretans després
del cop d'Estat fracassat dels generals facciosos el 21 d'abril de
1961,
aleshores va multiplicar els atemptats tant a França com a
l'Algèria contra
tots aquells que militaven pel final de la guerra i per la
independència
algeriana. De fet aquest atemptat es va produir un mes
després de la «Matança
del metro Charonne», del 8 de febrer de 1962, on nou
manifestants van ser
assassinats per la policia quan participaven en un
manifestació contra les
accions de l'OAS. El 18 de març de 1962 van signar-se els
acords d'Evian que
posaven fi al conflicte i declaraven la independència
d'Algèria.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/fotos/grup1demaig.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 891px;" alt="Fotomuntatge propagandístic del Grup «Primer de Maig»" title="Fotomuntatge propagandístic del Grup «Primer de Maig»" src="http://www.estelnegre.org/fotos/grup1demaig.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Fotomuntatge
propagandístic del Grup «Primer de Maig»</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Ona
d'atemptats a Europa:</span><span lang="CA"> El 3 de
març de 1968 sis bombes fan malbé edificis de les
seus
diplomàtiques espanyola, grega i portuguesa i de centres
militars
nord-americans a Londres, a l'Haia i a Torí. Aquestes
accions
van ser reivindicades
per l'anarquista </span><span lang="CA"></span><span lang="CA">Grup </span><span lang="CA">«</span><span lang="CA">Primer de Maig</span><span lang="CA">»</span><span lang="CA">, sota el nom de Moviment Solidari
Internacional Revolucionari (MSIR).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span style="color: windowtext;" lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small><a target="_blank" href="http://www.estelnegre.org/fotos/vitoria1976.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 436px;" alt="Manifestació de Vitòria (2 de març de 1976)" title="Manifestació de Vitòria (2 de març de 1976)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vitoria1976.jpg" /></a></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Manifestació
de Vitòria (2 de març de 1976)</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Fets de
Vitòria:</span><span lang="CA"> El 3
de març de 1976, a Vitòria (Àlaba,
País Basc), la repressió policíaca
contra
la tercera vaga general convocada des de gener de 1976 provoca la mort
de cinc
treballadors –Francisco Aznar Clemente, treballador de
Panificadora
Vitoriana
de 18 anys, d'un tret; Pedro María Martínez Ocio,
treballador de Forges
Alaveses de 27 anys, tres trets; Romualdo Barroso Chaparro, treballador
d'Agrator de 19 anys; José Luis Castillo García,
treballador de Basa de 32
anys; i Bienvenido Perea, treballador de «Grupos
Diferenciales» de 30 anys, que
moriria dos mesos després–, més de 150
persones
pateixen ferides de bala, 20
d'elles greus, i una mala fi de detinguts. Durant el mes de gener de
1976 uns
sis mil treballadors van començar una vaga en contra del
decret de límits
salarials i en defensa de millors condicions de feina. Dos mesos
més tard
convocaven per tercera vegada una vaga general que va ser seguida en
massa el 3
de març. Aquest dia la Policia Armada va entrar a
l'església de Sant Francesc
d'Assís, al barri de Zaramaga de Vitòria, on
estava previst realitzar una
assemblea de treballadors i, fen cas omís de la
decisió del capellà i del
contingut del Concordat, va comminar al desallotjament. Uns segons
després
disparaven gasos lacrimògens en un recinte tancat i farcit
de gent creant
indignació i sobretot pànic. Els que van sortir
primer mig asfixiats i amb mocadors
a la boca van ser apallissats i cosits a trets de pistola i de
metralleta. El
responsable directe dels fets va ser Manuel Fraga Iribarne, ministre de
la
Gobernació i cap màxim de les forces d'ordre
públic. La versió oficial,
recollida en la sentència d'un tribunal militar,
és que la policia va fer ús de
la «legítima defensa per respondre a una
agressió dels treballadors»; la
justícia militar va reconèixer que es tractava
d'«homicidis», però va arxivar
el cas en no trobar culpables. La lluita a Vitòria va sorgir
de plataformes i
assemblees obreres, al marge de les organitzacions i dels sindicats que
van
pactar la Transició amb la dictadura. La mateixa nit dels
esdeveniments, el
cantautor català Lluís Llac va compondre la
cantata <i>Campanes a morts</i> en
memòria dels treballadors assassinats.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 600px; height: 849px;" alt="Cartell de l'acte" title="Cartell de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/fotos/vigenciaanarcosindicalisme.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Cartell
de l'acte</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Sopar-Debat
«Vigència de l'anarcosindicalisme»:</span>
El 3 de març de 2012 se celebra als locals
de l'«Espai Obert» de Barcelona (Catalunya) el
Sopar-Debat «Vigència de
l'anarcosindicalisme». En aquest acte, organitzat per la
revista llibertària <i>La
Rosa dels Vents</i>, hi participaren membres dels sindicats
Confederació
Nacional del Treball (CNT) i Solidaritat Obrera (SO).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Naixements</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><img style="width: 296px; height: 384px;" alt="William Godwin" title="William Godwin" src="http://www.estelnegre.org/fotos/godwin1.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">William
Godwin</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
William Godwin:</span>
El 3 de març de 1756 neix a Wisbeach, al comtat de Cambridge
(Anglaterra), el
pensador i teòric anglès, precursor de
l'anarquisme, William Godwin. D'antuvi
pastor protestant dissident, abandona la religió i publica,
en 1793, <i>Disquisició
sobre la justícia política</i>, obra
filosòfica que conté les principals bases
polítiques i econòmiques de l'ideal llibertari.
Considera que «tot govern és un
mal», ja que és una
«abdicació del nostre propi judici i de la nostra
consciència», un fre en la recerca de l'harmonia
entre els homes, un objectiu
que es realitzarà per mitjà de
l'educació lliure, únic mitjà de
destruir les
supersticions de la religió i de la temptació
totalitària. Sa primera esposa,
Mary Wollstonecraft, qui publicà en 1792 <i>Reivindicació
dels drets de les
dones</i>, li donarà una filla, Mary, qui
esdevindrà més tard companya del
poeta Percy Busshe Shelley, qui es veurà conquistat per les
idees de Godwin –Mary
Wollstonecraft Shelley (Mary Shelley) serà l'autora del
cèlebre <i>Frankenstein</i>. Godwin
serà víctima de la premsa conservadora i,
enfonsat en la misèria, morirà el 7
d'abril de 1836 a Londres (Anglaterra). El seu pensament
tindrà una
considerable influència en el moviment socialista i
anarquista, tan britànic
com europeu i americà.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/iwanowski.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 614px;" alt="Foto policíaca de Casimir Iwanowski (6 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Casimir Iwanowski (6 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/iwanowski.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Casimir Iwanowski (6 de març de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Casimir Iwanowski:</span>
El 3 d'abril de 1837 neix a Chalon-sur-Saône (Borgonya,
França) l'anarquista
Casimir Iwanowski –també citat
erròniament <i style="">Ivanowski</i>–,
conegut com <i style="">Pierre Kasnin</i>. Era fill
del polonès Stanislas Iwanowski,
professor de llengües al
Col·legi de Chalon-sur-Saône, i d'Agathe Julienne
Langlois. Fou alumne, fins a
1849, de l'Escola Polonesa del barri de Batignoles de París
(França) i
posteriorment membre de l'Associació d'Antics Alumnes de
l'Escola Polonesa. El
18 de març de 1871 es casà a Vanves (Illa de
França, França) amb la modista
Geneviève
Ginisty (<i style="">Rose</i>). En aquesta
època
treballava de mecànic i vivia al carreró Canuel
de Vanves. En els anys vuitanta
milità en el moviment anarquista de París, on
vivia al número 16 del carreró Vandal
del XIV Districte de París. En 1887 fou un dels fundadors
del grup anarquista
del XIV Districte de París, també conegut en 1891
per «La Revanche de Fourmies»,
que es reunia al Cafè Apollon, al número 25 del
carrer Gaité, i del qual
formaven part Barbier, Delesalle, Guyot i Villeval, entre d'altres.
També en
aquesta època assistia a les reunions del grup anarquista
del XV Districte de
París. El 24 de febrer de 1892 el seu domicili va ser
escorcollat arran del
robatori d'un dipòsit de dinamita a
Soisy-sous-Étiolles (actualment
Soisy-sur-Seine, Illa de França, França). El 18
de març de 1892, en un control
de domicilis d'anarquistes, va ser declarat «en
fuita». El 26 de desembre de
1893 el seu nom figura en un registre de recapitulació
d'anarquistes. El 6 de
març de 1894 va ser detingut al seu domicili, al
número 16 del carreró Vandal
de París, i va ser fitxat en el registre
antropomètric del laboratori policíac
parisenc d'Alphonse Bertillon; vidu des de feia 15 dies i amb una filla
de 20
anys, va ser posat en llibertat sis dies després. A finals
de 1894 figurava en
un registre confidencial d'anarquistes estrangers no expulsat residents
fora de
França. En el registre de recapitulació
d'anarquistes del 31 de desembre de 1896
s'anotà que vivia al número 253 del carrer
Fourneaux de París. Al final de sa
vida treballava d'ortopedista i vivia al número 127 del
carrer Castagnary del
XV Districte de París. Casimir Iwanowski va morir el 26 de
maig de 1898 a
l'Hospital Hôtel-Dieu del IV Districte de París
(França). <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/bordes/bordes01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 619px;" alt="Foto policíaca d'Auguste Bordes (29 de febrer de 1894)" title="Foto policíaca d'Auguste Bordes (29 de febrer de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/bordes/bordes01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca d'Auguste Bordes (29 de febrer de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Auguste Bordes:</span>
El 3 de març de 1853 neix a Entraigas (Llenguadoc,
Occitània) l'anarquista
Guillaume Auguste Bordes, conegut com <i style="">Sedob</i>
o <i style="">Sedrot</i>, i també citat
com <i style="">Léon Bordes</i>. Sos
pares es deien
Hippolyte Bordes, sastre, i Catherine Calvet. Figura en els arxius
policíacs que
treballava de sastre de dones i com a gravador. Desertà de
l'exèrcit i en 1884
es refugià a Londres (Anglaterra). A finals de 1884
creà, amb altres companys (Émile
Gautier, Raoux, Heydeaux, Lucca, etc.), el «Cercle Anarquista
Francès de
Londres». A partir de 1885, amb altres anarquistes francesos
(els germans Henri
i Martial Bourdin, Gustave Brocher, Auguste Coulon, etc.),
col·laborà, sense
afiliar-se, amb la Socialist League (SL, Lliga Socialista). El 12 de
juny de
1885 parlà, juntament amb altres companys (Harry Quelch,
Victor Dave, Henry M. Hyndman,
Frank Kitz, Joseph Lane, Charles Mowbray, J. MacDonald, William Morris,
Edward
Aveling, Belfort Bax, Keir Hardie i J. E. Williams, en un
míting en
commemoració de la Comuna de París. En 1888, amb
Piotr Kropotkin, Saverio Merlino
i la flor i nata del socialisme britànic, prengué
la paraula en un acte sobre
el mateix tema organitzat per la Social Democratic Federation (SDF,
Federació
Socialdemòcrata). El maig de 1890 creà, amb Luigi
Parmeggiani, Henry Dupont i
Jean Molas, el periòdic mensual anarquista
clandestí francès <i style="">L'International</i>,
òrgan «oficiòs» del
grup «La Libre Inicitive», que actuava al si del
«Club Autonomie» de Londres, i
del qual va ser un dels seus principals redactors; aquest grup es
caracteritzava pel seu anarquisme il·legalista i contrari a
tota mena
d'organització. També formà part del
Cercle Revolucionari Internacional de
Llengua Francesa (CRILF) del «Club Autonomie» i del
grup antiorganitzacional
«L'Anonymat». Entre 1890 i 1891
col·laborà en el periòdic
anarcocomunista <i style="">Le Réveil des
Mineurs</i>. El novembre de
1893, arruïnat i gràcies al suport
econòmic de la Société de Bienfaisance
Française (SBF, Societat Benèfica Francesa),
abandonà amb sa família la capital
anglesa i retornà a França. En 1894 el seu nom
figura en un registre
d'anarquistes a controlar establerta per la policia
ferroviària de fronteres
francesa. Novament marxà cap a Anglaterra i en 1896 residia
al Charlotte Street
de Londres. A Anglaterra destacà pels seus intents de
relacionar els cercles
internacionals entre si. En 1899 encara residia a la capital anglesa i
volia
publicar un periòdic anomenat <i style="">Le
Droit au
Bonheur</i>, que no sabem si finalment sortí. Son fill
també era anarquista i
també es deia Auguste Bordes. En 1886 existia un Bordes que
era membre del grup
de sastres anarquistes «L'Aiguille»,
però no sabem si es tracta de la mateixa
persona. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/bordes/bordes.html" target="_blank">Auguste Bordes (1853-?)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/niccelestin.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 604px;" alt="Foto policíaca de Célestin Nic (26 de febrer de 1894)" title="Foto policíaca de Célestin Nic (26 de febrer de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/niccelestin.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Célestin Nic (26 de febrer de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Célestin Nic:</span>
El 3 de març de 1873 neix a
Conflans-Sainte-Honorine
(Illa de França, França) l'anarquista
Célestin Nic. Sos pares es deien Jean Baptiste Nic, pedraire
i empresari de la construcció, i Marie Jouanin. Es
guanyava la vida com a
embalador. En 1893 va ser sortejat i declarat apte per a fer el servei
militar.
El 26 de febrer de 1894 el comissari Garnot de la Prefectura de Policia
escorcollà el seu domicili, al número 22 del
carrer Norvins de París, però
només va trobar un article retallat del periòdic <i>L'Éclair</i>,
on parlava de
l'execució d'Auguste Vaillant. Detingut, va ser fitxat
aquell mateix dia en el
registre antropomètric del laboratori policíac
parisenc d'Alphonse Bertillon.
El 2 de març de 1894 va ser posat en llibertat. El 16 de
novembre de 1894 va
ser destinat al VIII Regiment d'Artilleria i el 19 de setembre de 1897
tornà a
la vida civil. L'1 de juliol de 1899 es casà al XVII
Districte de París amb la
modista parisenca Marie Henriette Pizello, de qui es va divorciar. En
aquesta època treballava
d'empleat. Durant
la Gran Guerra, lluità als fronts entre el 24 de
març de 1915 i el 8 de gener
de 1919. En 1919 vivia a Montigny-Beauchamp (Illa de França,
França). En 1925,
sembla, era empleat municipal a París. Célestin
Nic va morir el 15 de desembre de 1946 al seu domicili de
Taverny (Illa de
França,
França). <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/marcellin.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 320px;" alt="Notícia de la mort d'Alice Marcellin apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 27 d'abril de 1923" title="Notícia de la mort d'Alice Marcellin apareguda en el periòdic parisenc "Le Libertaire" del 27 d'abril de 1923" src="http://www.estelnegre.org/fotos/marcellin.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la mort d'Alice Marcellin apareguda en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Libertaire</span> del 27 d'abril de 1923</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Alice Marcellin:</span>
El 3 de
març de 1874 neix a Angulema (Poitou-Charentes,
França)
l'anarquista Alice Blanche Marcellin, també coneguda com <i style="">Alice Calazel</i>, pel llinatge de son
company. Era filla de
François Laurent Marcellin, barretaire, i de Marie Louise
Bertelière. Amb son
company, l'anarquista Ferdinand Joseph Calazel, es guanyava la vida
fent de
firaire, treball que aprofitava per a fer propaganda
llibertària arreu França. L'octubre
de 1892 va ser interceptada per la policia a Reims (Xampanya-Ardenes,
França),
juntament amb son company, venint de Chaumont-la-Ville
(Xampanya-Ardenes,
França), on havien partit sense pagar l'allotjament i on
havien deixat una
caixa amb roba, utensilis i periòdics, fullets i cartells
anarquistes. En
aquesta època vivien venent de manera ambulant guixos,
colorants, pols per
encerar els mobles i netejar els metalls, esmoladors de dalles i altres
eines.
El 13 de juliol de 1894 va ser detinguda a Angers (País del
Loira, França) i
portada per dos gendarmes a Montluçon (Borbonès,
Occitània), on estava
reclamada per un jutge d'instrucció per
«associació criminal». A Nimes
(Llenguadoc, Occitània) ambdós van ser fitxats
com a «anarquistes molt
perillosos» per la policia i posats sota
vigilància, de la qual van poder fugir
el març de 1895. A finals de 1896 ja vivien a Marsella
(Provença, Occitània) i
se n'establiren al número 8 de l'avinguda Cours Belsunce. Va
ser fitxada en diversos
llistats d'anarquistes establerts per les autoritats. Sembla que va
formar part
amb son company del grup «La Jeunesse
Internationale» (Maurice Chaumel, Jules
Cheylan, Marius Escartefigue <i>Jouvarin</i>, Alexandre
Jacob, Frédéric Gros,
Émile Rampal, Victor Rapallo, etc.) i que edità
el febrer de 1897 la tercera
època del periòdic anarquista
marsellès <i style="">L'Agitateur</i>.
El 10 de març de 1901 a Amiens (Picardia,
França), població on residia
aleshores, participa, amb son company i altres anarquistes (Carpentier,
Dubourgute, Gosselin, Goullencourt, Lemaire, Péchin,
Pépin, els germans Camille
i Émilien Tarlier, etc.), en una petita
manifestació on recorregueren la
població amb un carro que representava «Le Capital
écrassant le Travail» (El
Capital humiliant el Treball) i des d'on es llançaren
paperets multicolors amb
textos revolucionaris («Fora el Capital! Ni amo ni
criat!», «Fora l'autoritat!
Visca l'anarquia!», «L'Exèrcit, escola
del crim», «La dona és igual a
l'home»,
«La propietat és un robatori. Fora la
propietat!»). L'estiu de 1901 va ser
processada, amb Carpentier, Lemaire, Marie Mécrent i els
germans Camille i
Émilien Tarlier, per «injúries a
l'exèrcit», però finalment tots van ser
exonerats. Posteriorment recorregué amb son company tot el
Migdia com a venedora
ambulant. El 9 d'octubre de 1910 es casà <i style="">in
extremis</i> per un metge amb Ferdinand Joseph Calazel, ja que
ell es trobava
malalt al llit, al seu domicili, a la Caseta Núm. 7 del
número 42 del carrer
parisenc de la Goutte d'Or; matrimoni que va ser ratificat dos dies
després a
l'Ajuntament del XVIII Districte de París. En 1914 va morir
son company. El seu
últim domicili va ser al número 15 de Villa
Poissonnière de París. Alice
Marcellin va morir el 4 d'abril de 1923 a l'Hospital
Lariboisière de París
(França) i va ser incinerada quatre dies després
al cementiri parisenc de Père
Lachaise.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/solier/solier01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 614px;" alt="Foto policíaca de Fernand Solier (12 de gener de 1894)" title="Foto policíaca de Fernand Solier (12 de gener de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/solier/solier01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Fernand Solier (12 de gener de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Fernand Solier:</span> El
3 de març de 1875 neix a Cernay-la-Ville (Illa de
França, França) l'anarquista
Fernand Louis Émile Solier. Fill d'una família
benestant, sos pares es deien
Jean Pierre Solier, comissionista de mercaderies, i Louise Honorine
Ursule Buchère,
que vivien a París (França), però que
decidiren tenir l'infant a casa dels avis
materns a Cernay-la-Ville. Després d'abandonar els seus
estudis de clàssiques,
entra a l'Escola d'Arts Decoratives, on va fer disseny. Delineant de
professió,
treballava amb l'arquitecte Boyart i vivia a casa de sos pares, al
número 69 de
l'avinguda d'Orléans. Examinant la documentació
requisada a casa d'anarquistes
fruit dels escorcolls que a partir de l'1 de gener de 1894 es
desencadenaren en
els cercles anarquistes, el jutge d'instrucció Meyer
trobà un cert nombre de
cartes de Fernand Solier que contenien «incitacions a la
violència», esbossos
d'articles dirigits als periòdics <i style="">Le
Père
Peinard</i> i <i style="">La Révolte</i>,
i una carta
dirigida a Élie Reclus on es declarava anarquista. En una
d'aquestes missives
havia jurat matar el primer agent que el detingués. El 12 de
gener de 1894 el
comissari Bernart, sota ordre del jutge d'instrucció Meyre,
el va detenir quan
tornava a casa. En l'escorcoll de la seva habitació, segons
la premsa, la
policia va trobar periòdics il·lustrats relatant
diverses detencions d'anarquistes,
nombrosos números de <i style="">Le
Père Peinard</i>,
de <i style="">La Révolte</i> i de <i style="">La Revue Anarchiste</i>, l'<i style="">Almanach
du Père Peinard de 1894</i>,
fullets revolucionaris, nombroses fórmules d'explosius i una
barba postissa.
Segons la Prefectura de Policia, era una anarquista solitari que no
militava en
cap grup i que s'havia exaltat molt arran de la detenció de
l'anarquista
Auguste Vaillant, qui havia atemptat contra la Cambra dels Diputats
francesa.
Segons el periòdic catòlic <i style="">La
Croix</i>,
era un habitual de les reunions anarquistes. El 25 de gener de 1894 va
ser
posat en llibertat. Fernand Solier va morir el 10 de gener de 1949 al
seu domicili de
Cernay-la-Ville
(Illa de França, França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/solier/solier.html" target="_blank">Fernand Solier
(1875-1949)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 253px; height: 371px;" alt="Jean-Louis Chambon" title="Jean-Louis Chambon" src="http://www.estelnegre.org/fotos/chambonjeanlouis.gif" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Jean-Louis
Chambon</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Jean-Louis
Chambon:</span> El 3 de març de 1879 neix a Gouise
(Alvèrnia, Occitània) el jornaler
agrícola, apicultor i militant anarquista i
anarcosindicalista Jean-Louis
Chambon. Sos pares, masovers de Les Roux de Guoise, es deien
François Chambon i Louise Charpin. Era membre de la
Federació de Treballadors de la
Terra (FTT) del Borbonès,
organització independent de la Confederació
General del Treball (CGT) fundada
en 1905 per Michel Bernard. De tendència anarcosindicalista,
amb Antoine Dumont,
va ser un dels militants més favorables a
l'adhesió de l'FTT a la CGT, però en
el VIII Congrés de la FTT, celebrat el 9 d'octubre de 1908,
aquesta proposició
va ser rebutjada ja que els seus membres no volien restar
diluïts dins del gran
sindicat, però també perquè, arran
d'una manifestació a la regió de la CGT
contra l'augment dels preus dels productes alimentaris, els pagesos van
vendre
els seus productes al mercat. En 1909, amb Antoine Dumont,
projectà la creació
d'una comunitat comunista llibertària. En 1910
col·laborà en <i style="">Le
Travailleur Rural</i>,
on va escriure
contra les eleccions. El 19 d'agost de 1911 es casà a
Neuilly-le-Réal (Alvèrnia, Occitània)
amb Angeline Philomène Garguilo. Durant la Gran Guerra
lluità als fronts com a caporal en el 89 Regiment
Territorial
d'Infanteria. Llicenciat, Louis Chambon va morir de peritonitis
bacteriana el 6
de maig de 1915 a Neully-le-Réal (Alvèrnia,
Occitània) a
resultes de
les ferides patides al front de guerra.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 566px; height: 322px;" title="Foto policíaca de Florentino de Carvalho" alt="Foto policíaca de Florentino de Carvalho" src="http://www.estelnegre.org/documents/carvalho/carvalho01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Florentino de Carvalho</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Florentino de Carvalho:</span>
El 3 de març de 1883 –algunes fonts citen
erròniament
1871 i 1879– neix a Campomanes (Astúries, Espanya)
el
propagandista i pedagog anarquista
Primitivo Raimundo Suárez Alves, també citat per
la seva versió en portuguès de
<i>Primitivo Raymundo Soares</i>, però
més conegut sota el nom de <i>Florentino
de Carvalho</i>. Sos pares es deien José
Suárez i Francisca Alves. Quan tenia
sis anys emigrà amb sa família a São
Paulo (São Paulo, Brasil). Son pare era un
comerciant i mestre catòlic que el matriculà al
col·legi religiós del Sagrat
Cor de Jesús d'aquella ciutat amb la perspectiva que
acabés ordenant-se
sacerdot. Sense cap vocació, en 1898 s'allistà,
fugint del seminari, en la Força Púbica
(policia) de São Paulo, però, després
de llegir <i>A conquista do pão</i> de
Piotr Kropotkin, abandonà en 1901 el cos amb el grau de
sergent. Poc després
s'instal·là a Santos (São Paulo,
Brasil) –aleshores anomenada la «Barcelona
brasilera»–, on va fer feina carregant i
descarregant al
port i, més tard, a
causa de la seva fràgil salut, de tipògraf,
alhora que militava en el grup
local de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).
Fugint de les
persecucions per la seva militància, emigrà a
l'Argentina. A Buenos Aires fundà
una escola segons el model de Francesc Ferrer i Guàrdia. En
1910 va ser
expulsat de l'Argentina i posat en un vaixell amb destí a
Espanya, però
aconseguí evadir-se gràcies a un grup
d'estibadors del port de Santos i
s'instal·là en aquesta ciutat sota el nom de <i>Florentino
de Carvalho</i>.
Juntament amb León Antonio Vidal, Carlos Zaballo i Garrido
Gutiérrez fou un
dels propagandistes llibertaris més destacats al Brasil
d'aleshores. En 1911 va
ser expulsat amb destí a Portugal i l'any següent
també arran de la vaga
d'estibadors portuaris. Fou assidu dels congressos obrers i
impartí nombroses
conferències. Fundà i dirigí diverses
escoles a diferents Estats brasilers (Rio
Grande do Sul, Minas Gerais i São Paulo) i creà
la Universitat Popular de
Cultura Racional i Científica de São Paulo.
Publicà articles en diferents
periòdics (<i>A Plebe</i>, <i>O Libertario</i>,
<i>Germinal! - La Barricata</i>,
<i>A Obra</i>, <i>Nova Era</i>, <i>Arte
e Vida</i>, <i>O Comentario</i>, <i>Prometeu</i>,
<i>Renascença</i>, <i>A
Rebelião</i>, <i>La Guerra Sociale</i>, <i>Revista
Liberal</i>, <i>A Voz do Trabalhador</i>, etc.),
alguns dels quals dirigí. Fou
partidari de la creació d'una organització
purament anarquista, però s'oposà a
l'anarquisme exaltat. En 1917 formà part, amb Edgard
Leuenroth i Gigi Damiani,
del Comitè de Defensa Proletària (CDP). En 1920
fou un dels primers anarquistes
a denunciar la dictadura bolxevic i s'oposà durament a la
creació del Partit
Comunista del Brasil (PCB). En la dècada dels vint
fundà amb Fábio Luz, José
Oiticica, Carlos Dias i altres, el col·lectiu de propaganda
anarquista «Os
Emancipados». El seu domicili es transformà en una
mena de posada anarquista de
fugitius i exiliats, on es feien cursets, reunions i vetllades de
teatre social,
amb el suport de sos germans Maria Antonia, Matilde, Manolo i Pilar, sa
madrastra Paulina
Soares i son nebot Arsénio Palácio, tots
militants llibertaris. Durant la
dictadura d'Artur Bernardes fou detingut amb altres companys i ficats
en un
vaixell de càrrega amb ordre de desembarcar-los al primer
país que els
acceptessin, però com que aquest fet no es donà,
visqueren durant uns mesos en
alta mar. És autor de <i>Da escravidão
à liberdade</i> (1927), <i>A guerra
civil de 1932 em São Paulo</i> (1932) i <i>Anarquismo
e sindicalismo</i> (2008,
pòstum); i deixà nombroses obres
inèdites (<i>Crise do socialismo</i>, <i>Filosofia
do sindicalismo</i>, <i>Revolución
española</i>, <i>A revoluçao de 24</i>,
<i>Sintese
de una filosofia anarquista </i>–fou destruït
el
manuscrit a la impremta per
la policia–, <i>Constituçao socialista
libertaria</i> –idem–, <i>Os
anarquistas e os movimentos politicos</i>, etc.). Florentino de
Carvalho va
morir el 24 de març de 1947 en una petita hisenda de
Marília (São Paulo,
Brasil) on encara feia de mestre racionalista. En 2000
Rogério H. Z. Nascimento
publicà la biografia <i style="font-family: Arial;">Florentino
de Carvalho,
pensamento social de um
anarquista</i><span style="font-family: Arial;">.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/carvalho/carvalho.html" target="_blank">Florentino de Carvalho (1883-1947)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/gilles.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 813px;" alt="Manifest abstencionista de Maurice Gilles aparegut en el primer número de "La Révolte" d'Alger de l'1 de maig de 1906" title="Manifest abstencionista de Maurice Gilles aparegut en el primer número de "La Révolte" d'Alger de l'1 de maig de 1906" src="http://www.estelnegre.org/fotos/gilles.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Manifest
abstencionista de Maurice Gilles aparegut en el primer
número de <span style="font-style: italic;">La
Révolte</span> d'Alger de l'1 de maig de 1906</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Maurice Gilles:</span> El
3 de març de 1883 neix a Le Pont de Las Olièras
(Vivarès, Occitània) el propagandista anarquista
Maurice Zéphirin Gilles, conegut com <i style="">Judex</i>.
Sos pares es deien Zéphirin Jean Pierre Guilles, ferroviari
a París (França), i Alixe Léa Serre.
Emigrà a Alger (Algèria) i es guanyava la vida
com a
fotògraf retratista i
publicista, regentant la botiga fotogràfica
«Société Artistique
Algérienne», al
carrer Tànger d'Alger. Entre maig i novembre de 1904 fou un
dels editors i
col·laboradors de la primera etapa del periòdic
anarquista <i style="">La Révolte</i>,
d'Alger, del qual va ser gerent. El maig de 1906 fou
candidat abstencionista per a les eleccions legislatives a Alger. Fou
membre
del grup anarquista algerià «Les
Précurseurs». Entre 1908 i 1910
col·laborà en
el periòdic satíric, humorístic i
antipolític <i style="">Papa-Louiette</i>,
d'Alger. Entre el juliol de 1909 i el gener de 1910
fou gerent de la nova sèrie del setmanari anarquista <i style="">La Révolte</i>. L'agost de 1909 va
ser detingut arran de la publicació d'un
article; processat per «incitació a
l'assassinat», després de tres mesos de
presó preventiva, va ser finalment absolt. A partir del
número 9 (4 de setembre
de 1909) d'aquesta publicació, va ser substituït en
la seva gerència per Jules
Labonne i F. H. Emeric. Entre 1909 i 1914
col·laborà en el periòdic parisenc <i style="">Les Temps Nouveaux</i>. Cap el 1911
retornà a
la metròpoli i s'instal·là a
Montpeller (Llenguadoc, Occitània). En 1911
publicà el fullet <i style="">Bagnes d'enfants</i>.
En aquests anys col·laborà en <i style="">Le
Libertaire</i> (1895-1914). Durant els anys de la Gran Guerra, va
estar
estretament vigilat per les autoritats. Durant la postguerra
col·laborà en <i style="">Le
Libertaire</i> i <i style="">Le Raffût</i>.
Entre el març de 1919 i el maig de 1920 edità a
Montpeller el setmanari <i style="">Le Poilu
Déchaîné</i>,
òrgan dels soldats desmobilitzats, que feia costat les tesis
revolucionàries
del la Confederació General del Treball (CGT);
col·laborà en aquesta publicació
signant com <i style="">Judex</i>, i
desaparegué poc
després arran d'un procés que
interposà De Baichis, dirigent realista de l'Erau
i director de <i style="">L'Éclair</i>,
a més de ser
condemnat a quatre mesos de presó, per no pagar la multa de
911 francs a la
qual havia estat condemnat. El 12 de març de 1921 va fer la
conferència
«Les<span style=""> </span>bagnes
militaires et les bagnes
d'enfants» al Teatre de Montmartre de París. El
desembre de 1921 fundà
a Montpeller el periòdic <i style="">Le Fouet</i>,
que defensà les tesis del sindicalisme revolucionari de la
Confederació General
del Treball Unitari (CGTU) i del qual fou gerent fins el febrer de
1922. En
desacord amb alguns companys, fundà el periòdic <i style="">Esprit de Tous</i>, que publicà
quatre números i s'oposà a tota mena de
política i a tota mena de sindicalisme. El 4 de gener de
1923, al Théatre de la
Fourmi de París, realitzà la
conferència «Le gran mystère:
Avons-nous déjà
existé? La réincarnation.». L'1 de maig
de 1923 es va casar a Vincennes (Illa
de França, França) amb Blanche Marin. El 28
d'abril de 1924
prengué part en un debat contra les
colònies penitenciàries militars (<i style="">Biribi</i>),
al Théâtre de la Fourmi de París, on
intervingueren Albert Londres, Émile Rousset,
el comandant Balland, Margue, Camoscasse i exdeportats (Malheurthy,
Cochon,
Laurent,etc.). El 15 de gener de 1925 participà en nom de <i style="">Le Journal du Peuple</i>, amb altres companys
d'altres periòdics (Noël
Garnier, Louis Roubaud, Jacques Dhur, Pierre Plessis, Louis
Loréal, etc.), al
Club du Faubourg del Théâtre de la Fourmi de
París, en el debat «La verité sur
les bagnes d'enfants. Le scandale des colonies correctionnelles.
Comment on
martyrise des gosses! Les solutions». El 23 de febrer de 1931
participà en un
acte de protesta a la Salle des Sociétés Savantes
de París, presidit per Émile
Rousset, contra la detenció d'uns militars a la
presó de Cherche-Midi, on van
intervenir destacats intel·lectuals esquerrans (Fernand
Corcos, Gaston Guiraud,
Zyromski, Georges Augé, Georges Pioch, Victor
Méric, Ernest Lafont, Le
Meillour, Pierre Odéon, Germaine Decaris, etc.). Membre de
la Lliga
Internacional dels Combatents per la Pau (LICP), el 20 de gener de 1932
participà, amb altres companys (Georges Pioch, Bernard
Lecache, Victor Méric,
Marc Sangnier, Jean Piot, Pierre Odeon, Sirolle, Charles Lussy, Victor
Basch,
etc.), en un acte contra les provocacions feixistes organitzat per la
LICP a la
Salle des Sociétés Savantes de París <span style=""> </span>i el
25 de gener d'aquell any participà, amb Victor
Méric i Louis Loréal, en un acte
per la pau a Angers (País del Loira, França),
organitzat per la LICP, on parlà
sobre els problemes financers de la Gran Guerra. Amb Roger Monclin, el
març de
1932 participà en una gira propagandística de la
LICP contra la guerra a
l'Avallonnais (Guillon, Isle-sur-Serein, Coulanges, Châtel,
Censoir i
Saint-Léger-Vantan). Desconeixem la data i el lloc de la
seva
defunció.</p>
<div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0303.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-03T11:19:49Zefemerides[02/03] Expulsió dels germans Praet - «Le Tocsin» - «La Calle» - «La Revista Anárquica de Juventudes Libertarias» - Multatuli - Colombo - Gross-Fulpius - Augendre - Delesderrier - Héro - Spivak - Kaiser - Salvador - Relgis - Ferrer - Ribolini - Baeza - Abadía - Berbegal - Escartín - Llumà - Lorente - Meler - Leggio - Biel - Bachero - Palagos - Benet - Fournier - Vidal - Fernández Agüero - Puig Antich - Faure - Fernández Piñero - Vinazza - Vorobieff
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139857
<html lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type">
<title>[02/03] Expulsió dels germans Praet -
«Le Tocsin» - «La Calle» -
«La Revista Anárquica de Juventudes
Libertarias» - Multatuli - Colombo - Gross-Fulpius - Augendre
- Delesderrier - Héro - Spivak - Kaiser - Salvador - Relgis
- Ferrer - Ribolini - Baeza - Abadía - Berbegal -
Escartín - Llumà - Lorente - Meler - Leggio -
Biel - Bachero - Palagos - Benet - Fournier - Vidal -
Fernández Agüero - Puig Antich - Faure -
Fernández Piñero - Vinazza - Vorobieff</title>
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center; font-weight: bold;"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big>Anarcoefemèrides
del 2 de març</big></big></big><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><big><big><span lang="CA"><img style="width: 397px; height: 354px;" title=""Sans patrie"" alt=""Sans patrie"" src="http://www.estelnegre.org/fotos/sanspatrie.gif"></span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><small>"Sans
patrie"</small><big><big><span lang="CA"></span></big></big><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;"></span></big></big><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Expulsió de
França dels germans Praet:</span> El 2 de
març de 1894 són expulsats de França
Laurent Van Praet, nascut el 30 de gener
de 1859 a Vilvoorde (Flandes, Bèlgica), i son
germà Jules
François Praet, nascut el 9 de novembre de 1861 a Gand
(Flandes, Bèlgica). Tots dos eren membres del grup
anarquista
antimilitarista «Els Sense Pàtria»,
creat a Charleville (Ardenes, França) el 1891.
Van ser víctimes de l’aplicació de les
«Lois Scélérates» (Lleis
Perverses), en
trobar la policia a ca seva exemplars de la premsa
llibertària.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/letocsin.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 197px;" alt="Capçalera de "Le Tocsin"" title="Capçalera de "Le Tocsin"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/letocsin.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">Le Tocsin</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-family: Arial; font-weight: bold;">Le Tocsin</i><span style="font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">:</span> El 2 de
març de 1934 surt a Antony (Illa de
França, França) el primer número del
periòdic bimensual anarcocomunista </span><i style="font-family: Arial;">Le Tocsin.
Contre tous les fascismes! Pour la liberté!</i><span style="font-family: Arial;"> El responsable d'aquesta
publicació dedicada especialment a la lluita contra el
feixisme fou Pierre
Perrin (</span><i style="font-family: Arial;">Pierre
Odéon</i><span style="font-family: Arial;">)
i l'administrador Charles Durand.
En sortiren quatre números, l'últim l'11 de maig
d'aquell any.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lacalle.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 166px;" alt="Capçalera del primer número de "La Calle"" title="Capçalera del primer número de "La Calle"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lacalle.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
del primer número de <span style="font-style: italic;">La Calle</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">La Calle</i><span style="font-weight: bold;">:</span> El 2 de
març de 1936 surt a la
Corunya (la Corunya, Galícia) el primer número
del periòdic obrerista <i style="">La Calle.
Semanario popular</i>. Era l'òrgan
oficiós del Partit Sindicalista (PS) d'Ángel
Pestaña Núñez i estava obert a
totes les tendències esquerranes (anarquistes,
anarcosindicalistes,
republicans, galleguistes, etc.). Tractà temes locals i molt
variats (qüestions
municipals, treball, activitats polítiques, problemes de
barris, esports, etc.)
i alguns articles es publicaren en gallec. Trobem articles de P. Boleo,
Plácido
R. Castro, Victoriano Crémer Alonso, Manuel
Fernández, Manuel Martínez Pérez,
Gonzalo Pantín, Carlos Pereira (<i style="">Karper</i>),
Pérez Hervada, Manuel Porto Casás, B. Varela do
Campo i José Villaverde (<i style="">Juan
José</i>), entre d'altres.
L'il·lustrador fou Cebreiro. En sortiren set
números, l'últim el 13 d'abril de
1936. Una col·lecció completa fou conservada per
l'anarcosindicalista José
Villaverde Velo que actualment es conserva a la Reial
Acadèmia Gallega.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/larevistaanarquica.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 535px;" alt="Capçalera del número 0 de "La Revista Anárquica"" title="Capçalera del número 0 de "La Revista Anárquica"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/larevistaanarquica.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Capçalera
del número 0 de <span style="font-style: italic;">La
Revista Anárquica</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Surt </span><i style="font-weight: bold;">La Revista Anárquica
de Juventudes
Libertarias</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
El 2 de març de 1978 surt a Santa Coloma de Gramanet
(Barcelonès, Catalunya) el número 0 del
periòdic <i style="">La Revista
Anárquica de Juventudes Libertarias. Órgano de
expresión de
la FL de Sta. Coloma de las JJLL</i>. Portà
l'epígraf «Ni Dios, Ni Amo, JJLL». Cap
article va ser signat. Tractà temes molt diversos:
organització anarquista,
repressió, presos (COPEL), feminisme,
delinqüència, esperanto, poesia, acció
directa, antimilitarisme, violència estatal,
antiparlamentarisme, pedagogia,
marxisme, etc. El número 3 és un especial
monogràfic contra la Llei
antiterrorista. En sortiren cinc números, l'últim
el 4, que portà el subtítol
«Portavoz de la FIJL» (Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries), de l'11 de
desembre de 1978 i deixà de publicar-se per problemes
econòmics.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><o> </o><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;">Naixements</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><img style="width: 400px; height: 526px;" alt="Multatuli fotografiat per C. Mitkiewicz (Brussel·les, 1864)" title="Multatuli fotografiat per C. Mitkiewicz (Brussel·les, 1864)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/multatuli01.jpg"></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><small>Multatuli
fotografiat per C. Mitkiewicz (Brussel·les, 1864)</small><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big><span style="font-weight: bold;"></span></big></big><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Multatuli:</span> </span><span style="color: black; font-family: Arial;" lang="CA">El
2 de març de
1820 neix al carrer Korsjespoortsteeg d'Amsterdam (Països
Baixos) l'escriptor
anarquista Eduard Douwes Dekker, més conegut com a <i>Multatuli</i><span style=""> («Molt he patit», en
llatí, i fa referència
a un famós passatge de <i>Tristia</i> d'Ovidi)</span>.
Fill d'un capità de
navili, en 1838 va viatjar a bord del vaixell comandat per son pare a
les
Índies Orientals Holandeses (actual Indonèsia), a
la capital de les quals,
Batavia, van arribar en 1839. D'antuvi va exercir de funcionari en
aquestes
terres, però va dimitir del càrrec fastiguejat
del tractament reservat als
indígenes i per les dures crítiques que havia
rebut per la seva gestió
comptable. Després de la seva renúncia es va
quedar sense feina i va viatjar
durant anys tot sol per Europa (Holanda, Bèlgica, Alemanya i
França). En 1859
sa muller, la baronessa de Wijnbergen, i sos dos fills es van reunir
amb ell a
Europa. Aquest mateix any es va consagrar a la literatura i va publicar
amb
èxit <i>Max Havelaar </i><span style="">(1860)</span>,
obra anticolonialista i antiesclavista. Multatuli, crític
irònic del
conformisme burgès, posarà en pràctica
el seu ideal llibertari i escandalitzarà
els seus contemporanis, vivint en harmonia amb ses dues companyes i amb
sos dos
fills. Els seus escrits contra l'Estat i contra el parlamentarisme, i
els seus
atacs contra la religió, la família i els
prejudicis de tota mena (racistes,
sexistes o sexuals) van tenir una gran influència dins els
àmbits socialista i
llibertari. Multatuli va morir </span><span style="color: black; font-family: Arial;" lang="CA">el
19 de febrer de 1887 </span><span style="color: black; font-family: Arial;" lang="CA">a
Nieder-Ingelheim (Renània-Palatinat, Alemanya) i
fou el primer holandès que optà per la
incineració. Existeix la «Multatuli
Genootschap» (Societat Multatuli), que té com a
objectiu donar a conèixer
l'autor i ressaltar la seva vigència actual, tot
administrant el Museu
Multatuli, ubicat a la casa natal de l'escriptor. El juny de 2002, la
«Maatschappij der Nederladse Letterkunde» (Societat
de Literatura Holandesa) va
proclamar Multatuli com el més gran escriptor
holandès de tots els temps.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 494px; height: 380px;" alt="Foto policíaca de Giovanni Colombo (ca. 1894)" title="Foto policíaca de Giovanni Colombo (ca. 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/colombo.jpg"></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Giovanni Colombo (ca. 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Giovanni
Colombo:</span> El 2 de març de 1855
–algunes fonts citen el 27 de març– neix
a Borgosesia
(Piemont, Itàlia) el lampista anarquista Giovanni Ottavio
Colombo, també
conegut per la seva transcripció francesa <i style="">Jean-Octave
Colombo</i>. Sos pares es deien Giuseppe Colombo i Teresa
Franchoni. Casat i amb
sis infants, emigrà a França. El 29 de
març de 1892 se li va decretar
l'expulsió d'aquest país per les seves activitats
anarquistes. Refugiat a
Londres (Anglaterra), freqüentà Charles-Jean Capt,
destacat membre del grup
anarquista «Club Autonomie». En 1894 el seu nom
figurava en una llista
d'anarquistes a controlar establerta per la policia
ferroviària de fronteres
francesa, que citava que es refugiava a Suïssa. En 1896
residia al Charlotte
Street de Londres. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/fotos/grossfulpius.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 611px;" alt="Jacques Gross-Fulpius fotografiat per O. Meistring (1896) [IISH]" title="Jacques Gross-Fulpius fotografiat per O. Meistring (1896) [IISH]" src="http://www.estelnegre.org/fotos/grossfulpius.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Jacques
Gross-Fulpius fotografiat per O. Meistring (1896) [IISH]</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Jacques Gross-Fulpius:</span>
El 2 de març de 1855 neix a Mülhausen
(Alsàcia)
el bibliòfil, lliurepensador, maçó i
militant anarquista Jacques Gross-Fulpius,
conegut sota els pseudònims d'<i>André</i>,
<i>Jean Guise</i> i <i>Jean-qui-marche</i>.
Sos pares es deien André Gross i Suzanne Julienne Muller.
Viatjant de comerç
per a la fàbrica de tabacs Burrus de Boncourt (Jura,
Suïssa), d'antuvi
participà en el moviment antibonapartista. En 1870
s'adherí a la Federació del
Jura de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).
Entre el 26 i el 29
d'octubre de 1876 fou delegat, sota el nom d'<i>André</i>,
per les seccions
obreres de Porrentruy i de Boncourt al VIII Congrés General
de l'AIT
antiautoritària celebrat a Berna. El 18 de març
de 1877 participà en la
manifestació de commemoració de la Comuna de
París («Manifestació de la Bandera
Roja») celebrada a Berna. Gràcies a la seva feina,
pogué passar de contraban
periòdics i llibres clandestins, com ara <i>L'Avant-Garde</i>,
de Paul Brousse,
i <i>Freiheit</i>, de Johann Most. Amic
d'Élisée Reclus, Piotr Kropotkin, Jean
Grave, James Guillaume, Luigi Galleani i Max Nettlau
–ajudà
aquest en les
seves investigacions històriques–, entre d'altres,
organitzà clandestinament
l'ajuda als companys empresonats o expulsats, com ara Errico Malatesta
o Zamfir
Arbore (<i>Z. Ralli</i>). Finançà
discretament publicacions anarquistes, com
ara <i>Le Révolté</i>, i
destacà com a bibliòfil. Subscrit a <i>Les
Temps
Nouveaux</i>, col·laborà en <i>Le
Réveil Anarchiste</i> sota el pseudònim de <i>Jean-qui-marche</i>.
En 1905 entrà en la francmaçoneria
(lògies «Grand-Orient» i «La
Fraternité») i
realitzà nombroses conferències i
publicà llibres sobre el tema, com ara <i>La
Franc-Maçonnerie sous la Commune (1871).
Conférence</i> (1908) i <i>La
franc-maçonnerie exposée aux profanes</i>
(sd). Sa companya, Elisabeth Fulpius,
filla del lliurepensador Charles Fulpius i escultora,
redactà l'article
«Sculture» per a l'<i>Encyclópedie
Anarchiste</i>. En 1920 una part important
de la seva col·lecció bibliogràfica va
ser venuda al Frankfurt Institut für
Sozialforschung (Institut per a la Investigació Social de
Frankfurt). Jacques
Gross-Fulpius va morir el 4 d'octubre de 1928 a Ginebra (Ginebra,
Suïssa). Els
seus arxius constituïren un dels primers fons del Centre
Internacional de
Recherches sur l'Anarquisme (CIRA) fundat en 1957 a Ginebra. Una
important
correspondència seva amb nombrosos anarquistes (Nettlau,
Reclus, Ettore
Molinari, etc.) es conserva a l'International Institute of Social
History (IISH)
d'Amsterdam.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/augendre.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 621px;" alt="Foto policíaca d'Ernest Augendre (1 de març de 1894)" title="Foto policíaca d'Ernest Augendre (1 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/augendre.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca d'Ernest Augendre (1 de març de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Ernest Augendre:</span>
El
2 de març de 1856 neix a Saint-Pierre-le-Moûtier
(Borgonya, França)
l'anarquista René Augendre, més conegut com <i>Ernest
Augendre</i>. Sos pares
es deien Charles Augendre, jornaler, i Simone Brodat. Des de gener de
1893 treballava
de paleta per a l'empresari Guillemot, del carrer Joufrroy d'Abbans de
París
(França). L'1 de març de 1893 el seu domicili, al
número 11 del carrer Simart,
va ser escorcollat per la policia; detingut sota l'acusació
de pertinença a
«associació criminal»,
protestà enèrgicament argumentant que no era
anarquista.
El desembre de 1893 el seu nom figurava com a anarquista militant en el
registre d'anarquistes departamental de la Prefectura de Policia.
També
figurava en una llista d'anarquistes fadrins o separats de menys de 40
anys,
indicant que estava separat de sa companya i que tenia dos infants, del
20 de
febrer de 1894 i en aquesta època vivia al número
6 del carrer Simart. A més a
més, també estava inscrit en un llistat
d'anarquistes que havien fet propaganda.
L'1 de març de 1894 va ser detingut sota la
inculpació d'«associació
criminal»
i el comissari Labat, del barri de la Goutte d'Or,
escorcollà sense èxit el seu
domicili, al número 6 del carrer Eugène Sue;
aquell mateix dia va ser fitxat en
el registre antropomètric del laboratori policíac
parisenc d'Alphonse Bertillon
i va ser posat en llibertat el 7 de març d'aquell any. L'1
de juliol de 1894 patí
un nou escorcoll al mateix domicili sense cap resultat. El 10 de
setembre de
1894 figurava en un llista d'anarquistes controlats per la III Brigada
de la
Prefectura de Policia de París i en un llistat d'anarquistes
del XVIII
Districte. El 31 de desembre de 1896 el seu nom estava inscrit en un
estat de
recapitulació d'anarquistes. En 1900, segons la Prefectura
de Policia, vivia al
número 51 del carrer Mont-Cenis. Desconeixem la data i el
lloc de la seva
defunció.<sup><o></o></sup></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/delesderrier.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 621px;" alt="Foto policíaca de Louis Delesderrier (16 de març de 1894)" title="Foto policíaca de Louis Delesderrier (16 de març de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/delesderrier.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca de Louis Delesderrier (16 de març de
1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Louis Delesderrier:</span>
El 2 de març de 1860 neix al III
Districte de París (França) l'anarquista Lois
Delesderrier, conegut com <i style="">Le Ciseleur</i>.
Sos pares es deien
Jean Delesderrier, joier, i Eugénie Rottembourg,
venedora
de roba i
abillaments de segona mà. Es guanyava la vida com a
cisellador i gravador. El 3
d'abril de 1886 es casà al XI Districte de París
amb la jornalera Arsène
Eugénie Dubois i amb aquest matrimoni legitimaven dos
infants nascuts de la
parella: Louis (1882) i Georges Louis (1885). En aquesta
època vivia al número
14 del passatge Vaucouleurs. El 16 de març de 1894 va ser
detingut juntament
amb altres 11 anarquistes i el seu domicili, al número 25
del carrer Haxo, va
ser escorcollat. Els 12 anarquistes van ser portats a la Prefectura de
Policia
i, després de ser fitxats en el registre
antropomètric del laboratori policíac
parisenc d'Alphonse Bertillon i interrogats l'oficial de Pau de la III
Brigada
d'Investigació Fédée, van ser tancats.
El 29 de març de 1894 va ser posat en
llibertat sota l'acusació d'«associació
criminal». El 26 de desembre de 1894
figurava en un registre de recapitulació d'anarquistes de la
policia i vivia la
número 25 del carrer Haxo. També figurava en
diversos registres d'anarquistes
establerts per la policia en anys posteriors i en domicilis diferents.
El 27 de
setembre de 1901 es va divorciar a París d'Arsène
Eugénie Dubos i es va quedar
amb la custòdia dels infants. En aquesta època
vivia al número 22 del carrer
Tourelles de París. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 557px; height: 692px;" alt="Notícia de la detenció de Raoul Héro apareguda en el diari de Reims "L'Indépendant Rémois" del 15 de setembre de 1901" title="Notícia de la detenció de Raoul Héro apareguda en el diari de Reims "L'Indépendant Rémois" del 15 de setembre de 1901" src="http://www.estelnegre.org/fotos/heroraoul.jpg"></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la detenció de Raoul Héro apareguda en el
diari de Reims <span style="font-style: italic;">L'Indépendant
Rémois</span> del 15 de setembre de 1901</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Raoul Héro:</span>
El 2
de març de 1882 neix a Orleans (Centre, França)
l'anarquista i
anarcosindicalista Raoul Eugène Héro. Sos pares
es deien Joseph Héro, muntador
de fusteria en la construcció, i Amélie Alisse
Hivert, domèstica. Es guanyà la
vida treballant d'obrer tapisser i després d'obrer en la
construcció. El
setembre de 1901 va ser detingut, juntament amb Jules Gérard
i Désiré Huny,
venedors tots tres del periòdic <i>La Libre Parole</i>,
després de causar
escàndol a la caserna de la gendarmeria de
Clermond-en-Argonne (Lorena, França).
El 16 de novembre de 1907 es casà al XX Districte de
París (França) amb la cosidora
a màquina parisenca Marie Louise Gilliard. En aquesta
època vivia, amb sa mare
ja vídua, al número 118 del carrer d'Avron de
París i treballava de mecànic. En
1926 va ser nomenat secretari del Sindicat de la Construcció
de Grenoble
(Delfinat, Arpitània) de la Confederació General
del Treball Unitària (CGTU).
Oposat a la ingerència dels comunistes en els sindicats,
entrà en conflicte amb
els quadres del Partit Comunista Francès (PCF) i
acabà dimitint. En els anys
trenta entrà a formar part de la Confederació
General del Treball -
Sindicalista Revolucionària (CGT-SR), de la qual va ser un
dels grans animadors
amb Alfred Lobel. El desembre de 1937 participà amb el
metal·lúrgic Isidore
Dauthun i Alfred Lobel en la fundació del grup llibertari i
pacifista «Les Amis
de la Patrie Humaine». En plena Ocupació, el 14 de
desembre de 1943, va ser
detingut arran d'una manifestació celebrada l'11 de novembre
anterior i
deportat a Alemanya el 22 de gener de 1944 des del camp de
trànsit de Royallieu
(Compiègne, Picardia, França). Raoul
Héro va morir el 3 de març –el
certificat
de naixement cita en nota marginal el 3 de gener– de 1944 al
camp de concentració
de Buchenwald (Weimar, Turíngia, Alemanya).<sup><o></o></sup></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span style="font-weight: normal;" lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 525px; height: 356px;" alt="De dreta a esquerra: Jacob Abrams, Mary Abrams, Joseph Spivak i la companya d'Spivak" title="De dreta a esquerra: Jacob Abrams, Mary Abrams, Joseph Spivak i la companya d'Spivak" src="http://www.estelnegre.org/fotos/spivak.jpg"></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>De
dreta a esquerra: Jacob Abrams, Mary Abrams, Joseph Spivak i la
companya d'Spivak</small><span style="font-weight: normal;" lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Joseph Spivak:</span><span lang="CA"> El 2 de març de 1882 neix a Uman
(Txerkassy, Ucraïna, Imperi Rus) el militant anarquista
Joseph Spivak. En 1902 emigra als Estats Units,
instal·lant-se a Nova York,
però torna a Rússia quan esclata la
revolució de 1905, participant en
l'agitació antitsarista i en la defensa contra els pogroms
antijueus
que assolaren la regió. Va retornant Nova York en 1906, quan
la revolució es va
transformar en reacció. Va treballar en una
fàbrica de cigars mentre estudiava
química els vespres a Cooper Union, on es va llicenciar en
1915 i acabant
després llicenciat en farmàcia i treballant com a
d'apotecari a Nova York,
Cleveland i Niagara Falls. Durant la Primera Guerra Mundial participa
activament en els cercles anarquistes i en la campanya antimilitarista
contra
el reclutament duta per Emma Goldman i Alexandre Berkman. Va prendre
part en la
campanya d'agitació en pro de Tom Mooney i Warren Billings,
falsament acusats
de posar una bomba durant la desfilada per la mobilització a
San Francisco el
22 de juliol de 1916. Malgrat les persecucions, detencions i amenaces
d'expulsió, continuarà amb la
militància. Va traslladar-se a Los Ángeles en
1921, on es va adherir a la secció Kropotkin del Workmen's
Circle, així com a
la secció local dels Industrial Workers of the World (IWW).
Amb l'anarquista
escocès Tom Bell va organitzar el Libertariam Forum, que
programava
conferències i debats setmanals sobre temes diversos, i un
Free Worker's
College (Col·legi Lliure Obrer), espècie
d'universitat obrera, pel 1925.
Col·laborà en nombrosos periòdics
anarquistes, especialment en <i>The Road to Freedom</i>,
d'Hippolyte
Havel, i en <i>Fraye Arbetr Shtime</i>. Amb l'establiment
de la dictadura
bolxevic va perdre la fe en la revolució de masses i es va
fer stirnerià,
alhora que participava en activitats anarcocomunistes i
anarcosindicalistes. En
1927, va retornar a Nova York, es va adherir a la secció
Francisco Ferrer del
Workmen's Circle, a la Jewish Anarchist Federation i al grup New
Trends,
organitzat a finals de la Segona Guerra Mundial per Alexander Shapiro.
Però on
va desenvolupar la tasca de sa vida va ser en el Libertarian Book Club
(Club
del Llibre Llibertari), publicant <i>La revolució
desconeguda</i>, de Volín (1954-1955); <i>Men
against the State</i>, de James J. Martin (1957); <i>L'anarquisme</i>,<span style=""> </span>de Paul Eltzbacher; <i>L'únic
i la seva
propietat</i>, d'Stirner (1963), i altres obres
fonamentals del pensament anarquista. Militant actiu fins al final
–algunes
setmanes abans de finar encara va fer una conferència sobre <i>El
moviment cooperatiu</i>–, Joseph
Spivak va morir amb 90 anys el 7 de novembre de 1971 a Nova York (Nova
York, EUA).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/kaiserlouise.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 317px;" alt="Notícia de l'alliberament de Louise Kaiser apareguda en el diari parienc "La Liberté" del 2 de març de 1912" title="Notícia de l'alliberament de Louise Kaiser apareguda en el diari parienc "La Liberté" del 2 de març de 1912" src="http://www.estelnegre.org/fotos/kaiserlouise.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de l'alliberament de Louise Kaiser apareguda en el diari
parienc <span style="font-style: italic;">La
Liberté</span> del 2 de març de 1912</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Louise Kaiser:</span> El
2 de març de 1890 neix a Nancy (Lorena, França)
l'anarquista individualista Louise
Kaiser –a vegades citada erròniament <i style="">Kayser</i>.
Sos pares es deien Pierre Kaiser, paleta empleat en el manteniment
d'infraestructures públiques, i Marie Anne
Élisabeth Vidal, i tingué dos
germans majors, Marie Isabelle Kaiser i Pierre Kaiser. Es guanyava la
vida com
a planxadora i cosidora. Entre 1906 i 1908 fou assídua de
les conferències
anarquistes i socialistes que es portaven a terme a Nancy i en una
d'aquestes
conegué el fuster ebenista anarquista Camille
Eugène Marie Dieudonné, amb el
qual es casà el 20 de juliol de 1907 a Nancy. L'11 de
desembre de 1907 la
parella tingué un infant, Charles Pierre
Dieudonné. En 1911 abandonà son
company i s'instal·là a la seu del
periòdic <i style="">L'Anarchie</i>,
a Romainville (Illa de França, França), i
esdevingué companya de l'anarquista
André Roulot (<i style="">André
Lorulot</i>). El 28
de febrer de 1912 va ser detinguda, juntament amb son marit
Eugène Dieudonné,
amb qui havia tornar a reprendre vida conjugal, sota
l'acusació de complicitat
amb la «Banda Bonnot». Dos dies després
va ser posada en llibertat i no va ser
imputada. La premsa la va qualificar com <i style="">La
Vénus Rouge</i>.
Eugène Dieudonné va ser condemnat a la
deportació
perpètua. El
18 de març de 1919 el Tribunal Civil de Primera
Instància
del Sena declarà el
divorci de la parella. L'octubre de 1927, després de
beneficiar-se d'una gràcia
presidencial, fruit d'una campanya portada a terme pel moviment
anarquista que
comptà amb el suport de Louise Kaiser –va escriure
una
llarga carta on proclamava
la innocència de son company que va ser publicada en
diferents
diaris parisencs
el novembre de 1926–, Eugène Dieudonné
retornà de la colònia penitenciària de
Caiena
(Guaiana Francesa) i
s'instal·là com a ebenista al número
75 del carrer
Faubourg de Saint-Antoine de
París, vivint de bell nou amb sa companya. El 31 de gener de
1928 la parella es
tornà a casar al XI Districte de París,
però es va
tornar a divorciar el 7 de
desembre de 1934 al VIII Districte de París. Louise
Kaiser va morir el 19 de desembre de 1971 a l'Hospital Jacques Parisot
de
Bainville-sur-Madon (Lorena, França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 590px; height: 698px;" alt="Necrològica d'Eugenio Salvador Mollá apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'11 d'abril de 1971" title="Necrològica d'Eugenio Salvador Mollá apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'11 d'abril de 1971" src="http://www.estelnegre.org/fotos/salvadormolla.jpg"></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
d'Eugenio Salvador Mollá apareguda en el periòdic
tolosà <span style="font-style: italic;">Espoir</span>
de l'11 d'abril de 1971</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Eugenio Salvador
Mollá:</span> El 2 de març de 1894 neix a
Queretes (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Eugenio
Salvador
Mollá –a vegades el segon llinatge citat <i>Malla</i>.
Sos pares es deien José
Salvador i Dolores Mollá. Llaurador de professió,
milità en la Confederació
Nacional del Treball (CNT). L'abril de 1934 va ser condemnat a 10 anys
de presó
per la seva participació en l'aixecament revolucionari de
desembre de 1933,
pena que purgà a les presons de Valls-de-roures (Matarranya,
Franja de Ponent),
Terol (Aragó, Espanya) i, a partir de maig de 1934, a
Saragossa (Aragó,
Espanya). En 1936 fou secretari de la Junta de la CNT i membre del
Comitè
Revolucionari local. Durant la Revolució
participà activament en les
col·lectivitats de la comarcal de Vall-de-roures i quan
l'avanç franquista
passà amb nombroses famílies a Catalunya. En
1939, amb el triomf franquista,
s'exilià a França i després de la II
Guerra Mundial fou un dels organitzadors
de les Joventuts Llibertàries i de la Federació
Local de la CNT de
Condat-Fumèl. Sa companya fou Serafina Prospera Fons.
Eugenio Salvador Mollá va
morir el 10 de desembre de 1970 al seu domicili de Limouzy de
Fumèl (Aquitània,
Occitània) i va ser enterrat l'endemà al
cementiri de Fumèl.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/relgis/relgis01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 608px;" alt="Eugen Relgis" title="Eugen Relgis" src="http://www.estelnegre.org/documents/relgis/relgis01.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Eugen
Relgis</small><o></o></p>
<div style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: windowtext;" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Eugen Relgis:</span> </span><span lang="CA">El 2 de març de 1895 neix a Iasi
(Moldàvia, Romania) l'escriptor,
poeta, pacifista, eugenista i militant llibertari Eugen Sigler Watchel,
més
conegut com <i>Eugen Relgis</i>. Apassionat per la poesia,
va publicar, a
partir de 1912, nombrosos reculls (<i>Follia</i>, <i>El
triomf del no ésser</i>,
etc.). A Bucarest, a partir de 1914 va començar a estudiar
arquitectura i en
1916 va fer estudis a la Facultat de Lletres i de Filosofia; estudis
que va
haver d'abandonar a partir de la Gran Guerra quan Alemanya ocupa
Romania. En
aquesta època viatjarà a Constantinoble, illes
del Mar de Màrmara, Àsia Menor i
Atenes. Marcat pel primer conflicte mundial, esdevindrà un
ardent militant
pacifista. En 1920 va fundar la revista <i>Umanitatea</i>
(Humanitat), que serà
prohibida per la censura. Admirador de Rabindranath Tagore,
després va fer
amistat amb dos famosos escriptors europeus pacifistes exiliats a
Suïssa durant
la Gran Guerra, el francès Romain Rolland i
l'austríac Stefan Zweig; també es
va veure molt influït per l'obra de Georg Nicolai <i>Biologia
de la guerra</i>
(1917), de qui va traslladar les seves idees del terreny
biològic al camp
social en l'obra <i>Principis humanitaristes</i>,
publicada en romanès en 1922
amb pròleg de Nicolai. En aquesta època va
llançar un projecte d'Internacional
dels Intel·lectuals de caire anticapitalista però
allunyada també de la III
Internacional Comunista, a la qual s'havien acostat Henri Barbusse i el
grup
«Clarté», en el qual va
col·laborar Blasco Ibáñez. En 1922 va
ser nomenat
director de la Biblioteca de la Societat Cultural
«Libertatea» (Llibertat), on
coneixerà l'anarquista Panait Mosoiu. El gener de 1923 va
llançar una «Crida
als intel·lectuals i als treballadors
il·luminats», signat per diversos
escriptors i intel·lectuals llibertaris (Henri Barbusse,
Manuel Devaldès,
Philéas Lebesgue, Stefan Zweig, Pierre Ramus, Upton
Sinclair, Rabindranath
Tagore, Fabio Luz, Campio Carpio, etc.) i que va ser traduït a
diversos
idiomes; aquest mateix any va crear a Bucarest el Primer Grup
Humanitarista, al
qual s'adherirà Han Ryner, qui després
trobarà a París el setembre de 1930. En
1925 és membre de la Internacional de Resistents a la Guerra
(War Resisters
International) i participa en la conferència pacifista
d'Hodeston (Londres) i
en la de Sonntagsberg (Àustria) entre el 27 i el 31 de
juliol de 1928. En
aquest anys editarà les revistes <i>Cugetul Liber</i>
(Lliure Pensament,
1928-1929) i <i>Umanitarrismul</i> (Humanitarisme,
1929-1930). Perseguit tant
pel règim feixista com pel comunista, fugirà
clandestinament de Romania en
1947, passant temporades a París, Gènova i
Venècia. Finalment passarà a
residir, amb l'ajuda d'Alfredo Palacios i Justino Zavala Muniz, primer
a
l'Argentina, on sos fils estaven refugiats des de 1942, i
després a l'Uruguai,
on s'instal·larà amb sa companya Ana Taubes. A
Montevideo, va començar a
publicar les seves obres en castellà, gràcies a
les traduccions de Vladimiro
Muñoz, i va començar a col·laborar en
la premsa uruguaiana i a fer
conferències. Membre del grup d'Abraham Guillen, Gerard
Gatti i altres, es va
encarregar de la preservació dels arxius llibertaris enviats
des d'Europa, però
la policia en descobreix l'amagatall, assalta el local i roba tot el
que troba.
Malgrat tot Eugen Relgis aconsegueix, després de moltes
dificultats, fugir de
la policia. A finals dels anys quaranta va publicar dos importants
fullets en
l'editorial anarquista «Ediciones Universo» de
Tolosa de Llenguadoc: <i>Las
aberraciones sexuales en la Alemania nazi</i> (1949) i <i>Humanitarismo
y
eugenismo</i> (1950), on molts es van veure sorpresos pel fet que
un anarquista
humanitarista i pacifista defensés i reivindiqués
l'eugenèsia, entesa com a
higiene de l'espècia humana que «aparti de la vida
pública degenerats, folls,
invertits físics i intel·lectuals». En
1953 va viatjar al Brasil i a Rio de
Janeiro va fer amistat amb l'anarquista José Oiticica. En
1955, a l'Uruguai, en
ocasió del seu seixantè aniversari, va ser
proposat per un «Comitè Nacional
d'Adhesió a la Candidatura d'Eugen Relgis al Premi Nobel de
la Pau» a aquesta
distinció, però aquell any no es va concedir. En
1962 va estar-se amb sa
companya quatre mesos a Israel, abans de passar per Suïssa,
Itàlia i l'Argentina,
comissionat per la Universitat de la República de l'Uruguai.
Durant els seus
darrers anys es va mantenir gràcies a una pensió
que li havia concedit el Senat
i la Cambra de Representants de la República Oriental de
l'Uruguai. Eugen
Relgis va morir el 22 de març de 1987 a Montevideo
(Uruguai). El seu arxiu
personal es troba dipositat a l'International Institute of Social
History
(IISH) d'Amsterdam i a la Jewish National and University Library de
Jerusalem.</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left; font-family: Arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/relgis/relgis.html" target="_blank">Eugen Relgis (1895-1987)</a></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="border: 0px solid ; width: 591px; height: 732px;" alt="Necrològica de Domingo Ferrer Chordi apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 4 de desembre de 1972" title="Necrològica de Domingo Ferrer Chordi apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 4 de desembre de 1972" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ferrerdomingo.jpg"></p>
<p style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica de
Domingo Ferrer Chordi apareguda en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Combat Syndicaliste</span> del 4 de desembre de 1972</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Domingo Ferrer Chordi:</span>
El 2 de març
de 1897 neix a Binèfar
(Osca, Aragó, Espanya) l'anarquista i
anarcosindicalista Domingo Ferrer Chordi. Sos pares es deien Domingo
Ferrer i Casilda Chordi. Des de jove emigrà a
Catalunya, on s'integrà en el
moviment llibertari i en la Confederació Nacional del
Treball (CNT). Per la
seva activitat revolucionària fou condemnat abans de la
guerra civil a 80 anys
de presó a Barcelona. En 1939 s'exilià a
França, on fou tancat als camps de
concentració. Durant l'ocupació alemanya fou
deportat als camps de concentració
nazis. En 1946 s'instal·là a Rodés i
l'any següent fou nomenat secretari de la
CNT d'aquesta localitat, càrrec que ocupà durant
la resta de sa vida. En 1947
fou delegat de Caors en el Congrés de la CNT i del Moviment
Llibertari Espanyol
(MLE) de Tolosa (Llenguadoc, Occitània). Sa companya fou
Gumersinda Ardanuy. Domingo Ferrer Chordi va morir l'11
de novembre de 1972 al seu domicili de Rodés (Roergue,
Occitània) i va ser enterrat dos
dies després al cementiri d'aquesta localitat.</p>
<p style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/ribolini.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 300px; height: 430px;" alt="Aristide Ribolini" title="Aristide Ribolini" src="http://www.estelnegre.org/fotos/ribolini.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Aristide
Ribolini</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Aristide
Ribolini:</span> El 2 de març de 1899 neix a Carrara
(Toscana, Itàlia) l'anarquista
Aristide Carlo Ribolini, que va fer servir els pseudònims <i style="">Batista Leonardi</i> i <i style="">Battista
Izze</i>. Sos pares es deien Carlo Ribolini i Teresa Faggiani.
Assistí a l'escola
elemental i de molt jove s'adherí al moviment anarquista.
Pedraire a les
pedreres de marbre de Carrara, desenvolupà una intensa tasca
propagandística a
la feina i tingué una certa influència dins del
moviment llibertari local ja
que sempre era present a totes les reunions. En 1919 era secretari del
Cercle Juvenil
«Germinal» i l'any següent de la Lliga
Proletària dels Invàlids de Guerra. Fou
gerent i col·laborador de la redacció dels
periòdics de Carrara <i style="">Il Cavatore</i>
(1911-1921) i <i style="">Il '94</i> (1911-1920),
bimensual
anarcocomunista dirigit per Alberto Meschi. També
assistí a les reunions de la
Cambra del Treball. El 21 d'octubre de 1920 va ser detingut sota
l'acusació de
ser l'autor de l'explosió d'una bomba a la Banca
d'Itàlia de Carrara en senyal
de protesta per l'arrest d'Errico Malatesta i d'Armando Borghi,
però va ser
absolt per manca de proves. Immediatament va ser acusat de ferir un
feixista,
però també va ser absolt. Després
d'aquests episodis repressius, marxà de
Carrara fugint de les represàlies dels escamots feixistes i
s'instal·là a Vilafranca
de Mar, a prop de Niça (País Niçard,
Provença, Occitània). En 1925 vivia amb sa
companya Giuseppina Morelli a Marsella (Provença,
Occitània), acollit al
domicili de l'anarquista Gino Lucetti. El maig de 1926, a
petició de les
autoritats italianes, arran de l'atemptat de Lucetti contra Benito
Mussolini, s'ordenà
la seva detenció, però pogué fugir i
marxà cap a Amèrica, instal·lant-se a
Baltimor (Maryland, EUA). En 1929 va ser inscrit en el registre de la
policia
de fronteres amb l'ordre de detenció. En 1933 va ser fitxat
com a antifeixista
a Bèlgica. Entre els anys 1934 i 1935 residí a
Marsella sota el nom fals de <i style="">Batista Leonardi</i>
–també va fer servir el
de <i style="">Battista Izze</i>–, on
treballava de
marbrista i sempre destacant com a anarquista militant. En 1935 va se
inscrit
pel Ministeri de l'Interior italià en el registre de
persones a detenir. Entre
1936 i 1937 lluità en una columna anarquista durant la
Revolució espanyola. En
1938 va ser descobert per les autoritats franceses, jutjat i condemnat
a dos
anys de reclusió, que finalment se'n reduïren a 18
mesos, per «violació del
decret d'expulsió» i per
«incitació a l'odi de classes», pena que
acomplí a la
presó de Nimes (Llenguadoc, Occitània). En 1940,
quan estava tancat a la presó
marsellesa de Chave, en aplicació de l'acord d'armistici
entre Itàlia i França,
les autoritats italianes exigiren a les franceses l'alliberament i
lliurament
dels ciutadans italians detinguts a França, però
ell es negà retornar a Itàlia
i en 1942 encara residia a França. Aquest mateix any es
traslladà a Califòrnia
(EUA). En 1952 obtingué la ciutadania nord-americana i en
1958 treballava en
una botiga de menjars exquisits i altres delicadeses a San Mateo
(Califòrnia,
EUA). El 25 d'agost de 1970 era a Carrara de viatge. Aristide Ribolini
va morir
el 18 de març de 1994 –algunes fonts citen el 19
de novembre de 1973– a Berkeley
(Alameda, Califòrnia, EUA).<i style=""><o></o></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/baeza.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 552px;" alt="Juan Baeza" title="Juan Baeza" src="http://www.estelnegre.org/fotos/baeza.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Juan
Baeza</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Juan Baeza:</span> El 2
de març de 1902 neix a Almería (Andalusia,
Espanya) l'anarquista Juan Baeza,
conegut per la seva transcripció al francès <i style="">Jean
Baeza</i> o com <i style="">Jean l'Espagnol</i>.
Emigrà a França i
s'instal·là, d'antuvi a Bois-Colombes (Illa de
França,
França), i des de 1929 a Le Blanc-Mesnil (Illa de
França, França), on treballà
de lampista i participà en els cercles llibertaris
parisencs. En 1935, quan es
trobava desocupat des de feia mig any, prengué part en les
vasectomies
voluntàries realitzades a companys anarquistes de la zona de
Bordeus
(Aquitània, Occitània) al domicili de la parella
formada per André i Andrée
Prévotel, juntament amb Louis-Émile Harel, com a
assistent del doctor Norbert
Bartosek. Denunciats, els protagonistes d'aquest episodi
(«Afer de les Esterilitzacions
o de les Mutilacions») van ser detinguts. No obstant
això, ell aconseguí fugir
el 31 de març de 1935, però hagué de
deixar abandonats sa companya i sos dos
infants. Durant l'escorcoll de casa seva es va trobar nombrosa
propaganda
anarquista i neomaltusiana. Activament buscat per la policia francesa i
estrangera, mai no va ser trobat. Jutjat el 2 de maig de 1936 amb la
resta de
companys, va ser condemnat en rebel·lia a dos anys de
presó, a 100 francs de
multa i a 10 anys de prohibició de residència.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/afusellats.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 388px;" alt=""Afusellats republicans", per Torsten Jovinge" title=""Afusellats republicans", per Torsten Jovinge" src="http://www.estelnegre.org/fotos/afusellats.jpg"></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small><span style="font-style: italic;">Afusellats republicans</span>,
per Torsten Jovinge</small><span lang="CA"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Celedonio Abadía
Arrastia:</span> El 2 de març de 1903 neix a Lodosa
(Navarra) el jornaler cenetista
Celedonio Abadía Arrastia. Va ser assassinat pels feixistes
el 1936 juntament
amb el seu germà anarquista Marco Bruto. Son altre
germà Mateo, membre de la
junta de Sindicat Únic de CNT, va ser assassinat </span><span lang="CA">el 24 de setembre
de 1936 </span><span lang="CA">a Dicastillo
(Navarra).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/berbegal/berbegal04.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 300px; height: 369px;" alt="Daniel Berbegal Rico (París, 1960)" title="Daniel Berbegal Rico (París, 1960)" src="http://www.estelnegre.org/documents/berbegal/berbegal04.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Daniel
Berbegal Rico (París, 1960)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Daniel Berbegal
Rico:</span> El 2 de
març de 1911 neix a la Canyada (Alt Vinalopó,
País Valencià) <span style="color: black;">–algunes
fonts citen
erròniament </span>Villena
(Alt
Vinalopó, País Valencià)<span style="color: black;">–</span> l'anarquista
i
anarcosindicalista Daniel Berbegal Rico. Sos pares es
deien Juan Bautista Berberal i Margarita Rico. Barber de
professió, en 1934 ja militava en les
Joventuts Llibertàries i col·laborava en <i style="">Tierra
y Libertad</i> de Barcelona (Catalunya). El març de
1934 va ser detingut per
repartir fulls clandestins. A partir de setembre de 1936 fou membre del
Comitè
Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) i del
Comitè Regional de Catalunya de la Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries
(FIJL). Entre el 5 i el 6 de desembre de 1936 representà la
Federació Local de
Barcelona de la CNT en la I Jornada de la Nova Economia, celebrada al
Palau
Nacional de l'Exposició de Montjuïc per explicar la
importància del decret de
col·lectivització en la Revolució. En
aquesta època col·laborà en <i style="">Solidaridad Obrera</i>. El gener de 1937
demanà la seva integració en el grup anarquista
«Eliseo Reclus», adherit a la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona. El febrer de 1937
assistí com a delegat
de Catalunya al Ple de l'FIJL que se celebrà a
València (València, País
Valencià). El juny d'aquell any dimití del
Comitè Regional de Catalunya de
l'FIJL per integrar-se l'1 de juliol d'aquell any, arran del Ple
Nacional de
Regionals de l'FIJL, en el Comitè Peninsular de l'FIJL com a
delegat del Comitè
Nacional de la CNT. El setembre de 1937 va ser nomenat president del
Consell
Nacional de l'Aliança Juvenil Antifeixista (AJA), que
reagrupava les Joventuts
Llibertàries, les Joventuts Socialistes Unificades (JSU),
les Joventuts
Republicanes i la Unió Federal d'Estudiants Hispans (UFEH).
Durant aquest any
va fer nombrosos mítings al País
Valencià (Russafa, València, Mislata, etc.).
En 1938 va ser reemplaçat per Serafín Aliaga
Lledó. En 1939, amb el triomf
franquista, passà a França, on trobà
feina de planxador. En 1941 vivia a
Bordeus (Aquitània, Occitània) i, amb Pedro Mas
Valois i Germinal Sentís
Biarnau, defensà les posicions
«col·laboracionistes». Membre de la
Comissió de
Relacions de la CNT, s'encarregà dels contactes amb la Zona
Lliure (Marsella),
especialment amb Diego Camacho Escámez (<i style="">Abel
Paz</i>). En 1944 era membre del Comitè Regional
clandestí de París i amb
altres companys (Manuel González Marín, Olegario
Pachón Muñoz, Liberto Ros
Garro, etc.) participà en la reconstrucció de la
CNT a la zona ocupada. Després
de participar en els combats per l'alliberament de París
entre el 19 i el 24
d'agost de 1944, s'enrolà voluntari en la II
Divisió Blindada del general Philippe
Leclerc de Hauteclocque, però sense fer-ho de manera
oficial, com altres
companys (José Mariño Carballada, Liberto Ros
Garro, etc.). Després de
l'escissió del moviment llibertari en 1945,
s'arrenglerà amb les posicions del
Subcomitè Nacional de tendència
«col·laboracionista», en el
Comitè Nord (Aurelio
Pernia Álvarez, Liberto Ros Garro, etc.), i
col·laborà en el seu òrgan
d'expressió tolosà <i style="">España
Libre</i>. A
finals dels anys quaranta fou membre, amb altres companys (Carlos Calpe
Pastor,
José Mariño Carballada, Lorenzo Roig,
Matías Suñer i Juan Zafón Bayo), del
petit grup animat per Horacio Martínez Prieto i el 23 de
gener de 1948 fou un
dels signants del manifest pro creació d'un Partit
Llibertari. En 1957, sota
els consell de Horacio Martínez Prieto, retornà a
les posicions ortodoxes de la
CNT. En aquesta època vivia amb sa companya Monserrat
Rodríguez en un edifici
noble al carrer de la Huchette del Barri Llatí de
París; posteriorment es traslladà a Bagnolet
(Illa de França, França). Després de
prohibir-li
qualsevol responsabilitat orgànica dins de la CNT
«ortodoxa» i una mica
enemistat amb Horacio Martínez Prieto, Daniel Berbegal Rico
va morir el 22 de
maig de 1965 a l'Hospital Cochin de París
(França) a resultes d'una malaltia als
ronyons. <o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/berbegal/berbegal.html" target="_blank">Daniel Berbegal
Rico (1912-1965)</a></p>
<p style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/antonioescartin.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 459px;" title="Antonio Escartín Gracia (1936)" alt="Antonio Escartín Gracia (1936)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/antonioescartin.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Antonio
Escartín Gracia (1936)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Antonio
Escartín Gracia:</span> El 2 de
març de
1911 neix a
Los Arañones (Canfranc, Osca, Aragó,
Espanya)
l'anarcosindicalista
Antonio Escartín Gracia. Sos pares es deien Antonio
Escartín Guillén, ferrer, i Julia Gracia. Quan
tenia tres anys
quedà orfe
de mare i va ser
lliurat per son pare
a sa germana que vivia a Sipán (Loporzano, Osca,
Aragó,
Espanya). Quan tenia 12
anys son germà gran el portà a Saragossa i el
posà
a pidolar pels carrers; mort
de vergonya, una persona ben mudada li lliurà un duro tot
dient-li: «Tu no has
de demanar, has de prendre el que és teu, t'ho diu un
anarquista.» Durant una
vaga de tramvies son germà, que aleshores s'havia afiliat a
la
Falange, li
proposà fer feina en la companyia en vaga, però
ell
refusà l'oferiment i
abandonà el domicili de son germà per no tornar a
veure'l
pus. Després va
aprendre l'ofici de rellotger, feina que exercia de manera ambulant
recorrent
els pobles aragonesos. El 19 de juliol de 1936 va ser detingut pels
falangistes
i, sota l'amenaça de ser executat, es va veure obligat a
allistar-se en
l'exèrcit feixista. Durant un subministrament d'armes al
front,
obligà el xofer
a passar-se a zona republicana i arribà a una zona
controlada
pel grup
llibertari «Los Ciervos» (o «Los
Cuervos»).
Trobà aquest grup força
indisciplinat i s'allistà en la 47 Divisió,
creada el
juny de 1937 sota
comandament comunista. Va ser nomenat tinent i capità,
però va rebutjar els
graus militars. Quan se li va ordenar afusellar 17 militants de la
Confederació
Nacional del Treball (CNT) durant la Retirada, en comptes d'acatar
l'ordre fugí
amb ells i creuà els Pirineus amb el grup. A
França
participà durant la II
Guerra Mundial en la Resistència enquadrat en el grup
Osiris,
que operà a la
zona de Dordonya, i sempre lluitant contra l'intent de control dels
estalinistes. Treballà d'obrer agrícola i en 1948
s'afilià a la Federació Local de la CNT
de
Bordeus, on milità fins el
seu final. Durant els seus últims anys visqué a
Cuers
(Provença, Occitània). Sa companya fou Julia
Concepción Buil. Antonio
Escartín Gracia va
morir el 9 de juliol de 1969 al barri de la Tour Sainte-Anne de La Crau
(Provença, Occitània).</p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0203.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg"></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;">Anarcoefemèrides2024-03-02T13:19:28Zefemerides[01/03] «L'Agitateur» - Tremiti - «Le Naturien» - Ocupació de fàbriques - «Lucifer» - Conferència de Goldman - Salvoche - Ponchia - Bagaglino - Russo - Godard - Antiglio - Witkop - Burcklé - Samblancat - Castelló - Catalán - «Ánxelu» - Labara - Continente - Wolf - Brualla - Vignoli - Ruíz de Pinedo - Berneri - Zarza - Vilarte - Salucci - Rivera - Gunscher - Biófilo Panclasta - Lefèvre - Donnay - «Vileta» - Solomon - Aubron - Coutant
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139854
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[01/03] «L'Agitateur» - Tremiti -
«Le Naturien» - Ocupació de
fàbriques - «Lucifer» -
Conferència de Goldman - Salvoche - Ponchia - Bagaglino -
Russo - Godard - Antiglio - Witkop - Burcklé - Samblancat -
Castelló - Catalán -
«Ánxelu» - Labara - Continente - Wolf -
Brualla - Vignoli - Ruíz de Pinedo - Berneri - Zarza -
Vilarte - Salucci - Rivera - Gunscher - Biófilo Panclasta -
Lefèvre - Donnay - «Vileta» - Solomon -
Aubron - Coutant</title>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);" align="center"><big><big><big><span lang="CA">Anarcoefemèrides
de l'1 de març</span></big></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span style="" lang="CA">Esdeveniments</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><img style="width: 600px; height: 150px;" alt="Capçalera de "L'Agitateur"" title="Capçalera de "L'Agitateur"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lagitateur.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Capçalera
de <span style="font-style: italic;">L'Agitateur</span></span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Surt</span><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;"> </span><i style="font-weight: bold;">L'Agitateur</i><span style="font-weight: bold;">:</span> L'1 de
març de 1892
surt a Marsella (Provença, Occitània) el primer
número del
setmanari <i>L'Agitateur</i>,
subtitulat «Òrgan anarquista» a partir
del número 4. El periòdic va tenir
diversos responsables (Louis Morel, Victor Louis, Louis Breysse),
però el més
important va ser Sébastien Faure, qui
finançarà la publicació
gràcies als
beneficis trets de les seves conferències antireligioses
–el seu principal
antagonista va ser mossèn Bourrier, que serà
durament criticat en el periòdic.
Alguns dels articles es publicaran en italià. Els articles
contràriament a l'ús
de l'època aniran signats i entre els
col·laboradors podem destacar Albert Abeille, Achard, P.
Amilcare, A. Antignac, L. Benard, Charles Cival, Sébastien
Faure, P.
Kropotkin, Victor Louis,
Charles Malato, Charles Maury, S. Merlino, Alphonse Montant, Paul
Paillette, Marius Raphael,
Élisée Reclus, Daniel Roche, Adrien i Marie
Salel, Jean Tourn,
André Veidaux, entre d'altres. Després
dels atemptats de Ravachol el periòdic serà
víctima de la repressió policíaca i
obligat a cessar la publicació el maig de 1892
–l'últim número serà el 12
del
15 al 22 de maig. Va reaparèixer el 14 de gener de 1893 i es
van publicar sis
números –l'últim el 18 de febrer de
1893–,
però en diferents llocs de
publicació (Marsella, Avinyó, Toló,
Dijon i també a la ciutat suïssa de La
Chaux-de-Fonds). Els responsables en van ser A. Senes, Maurice Manuel,
E.
Lavisse i Louis Aiguier. Contràriament al precedent, els
articles no anaven
signats, llevat dels poemes i cançons (Théodore
Jean, E. Pottier i André
Veidaux), però els redactors del primer número
van ser Joseph Barnouin, Baudy, J.
Dumas, Ernest Lavisse i Maurice Manuel (<i>Perrier</i>). La
incessant
persecució judicial (multes, citacions,
requisitòries, judicis) va obligar el
periòdic a suspendre la publicació.</span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-family: Arial; text-align: center;">***</p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-family: Arial; text-align: center;"><img style="width: 447px; height: 349px;" alt="Colònia penal de Tremiti" title="Colònia penal de Tremiti" src="http://www.estelnegre.org/fotos/tremiti.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Colonia
penal de Tremiti</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Enfrontaments
a Tremiti:</span><span lang="CA"> L'1 de
març de 1896, a l'illa de San Nicola, a
l'arxipèlag de Tremiti
(Itàlia), on són aïllats els confinats
polítics, durant uns enfrontaments entre
militants anarquistes i la policia sorgits arran de les protestes
contra les
infrahumanes condicions de vida del penal, mor el militant llibertari
Argante
Salucci –nascut en 1868 a Santa Croce sull'Arno (Toscana,
Itàlia)– i 10 dels
seus companys i 12 guàrdies carceraris són ferits
greument. En 1996 Bartoloni
Valerio publicarà <i>I fatti delle Tremiti. Una
rivolta di coatti anarchici
nell'Italia umbertiana</i>, on explica aquests fets. Durant el
feixisme, un
grup dels «Arditi del Popolo» del barri
romà de Testaccio portarà el seu nom.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA"><img style="width: 600px; height: 184px;" alt="Capçalera del primer número de "Le Naturien"" title="Capçalera del primer número de "Le Naturien"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lenaturien.jpg" /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA"><small>Capçalera del primer
número de <span style="font-style: italic;">Le
Naturien</span></small></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Surt</span><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;"> </span><i style="font-weight: bold;">Le Naturien</i><span style="font-weight: bold;">:</span> L'1 de
març de 1898
surt a París (França) el primer número
del periòdic mensual <i>Le Naturien.
Revendiquant l'indépendance absolue par le retour
à la nature (et non à l'état
primitif</i>). L'administrador en va ser Honoré Bigot
i el gerent Gustave
Mayence, i els principals col·laboradors Émile
Gravelle i Henri Zisly, a més de
J. Barian, Beaulieu, Honoré Bigot, H. de la Blanchere,
Fouques, Alfred Marne,
J. Moris, Spirus-Gay, entre d'altres. El periòdic tenia
distribució a Bordeux,
Dijon, La Havre, Llemotges, Marsella, Montpeller, Roubaix,
Saint-Nazaire, Toló
i Tours. Només en sortiren quatre números,
l'últim de l'1 de juny, ja que es va
fusionar amb <i>La Nouvelle Humanité</i>.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/fabricaocupadatori1920.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 428px;" alt="Fàbrica ocupada a Torí (1920)" title="Fàbrica ocupada a Torí (1920)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/fabricaocupadatori1920.jpg" /></a></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA"><small><span style="font-family: Arial;">Fàbrica
ocupada a Torí (1920)</span></small></span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-family: Arial; text-align: center;"><o></o></p>
<p style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Ocupació de fàbriques:</span> L'1 de
març de
1920 a Milà (Llombardia, Itàlia), durant la vaga
general
convocada arran dels esdeveniments
del dia anterior que van dur com a conseqüència la
mort de dos obrers a mans
dels carrabiners, Errico Malatesta formularà la idea
d'ocupar les fàbriques, ja
que la vaga general és considerada ineficaç en
aquells moments pel pensador
anarquista. Armando Borghi i els sindicalistes revolucionaris de la
Unió
Sindical Italiana (USI) esdevindran immediatament partidaris d'aquest
mètode
d'acció directa. En un article aparegut en <i>Umanità
Nova</i> el 17 de març
d'aquell any, Malatesta concretarà la seva idea, remarcant
que les vagues de
protesta havien esdevingut amb el temps armes esmussades, que no
motivaven
ningú, ni obrers, ni patrons; calia fer una passa endavant i
aquesta passava
per l'ocupació de fàbriques, «una
gimnàstica de preparació per a
l'expropiació
general i definitiva». La proposta serà un
èxit i a Itàlia, durant agost i
setembre de 1920, centenars de fàbriques seran ocupades i
autogestionades per
uns 500.000 treballadors.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA"><img style="width: 600px; height: 225px;" alt="Capçalera de "Lucifer"" title="Capçalera de "Lucifer"" src="http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lucifer.jpg" /></span></p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><small>Capçalera
de <span style="font-style: italic;">Lucifer</span></small></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Surt </span><i style="font-weight: bold;">Lucifer</i><span style="font-weight: bold;">:</span>
L'1 de març de 1929 surt a Bordeus (Aquitània,
Occitània) el primer número del
periòdic mensual <i>Lucifer.Organe de
Pensée Libre et de Culture Individuelle</i>.
Fou promogut per l'anarquista Aristide Lapeyre, qui redactà
la major part dels
articles i els quals signà sota el pseudònim de <i>Lucifer</i>.
També hi van
col·laborar Pierre Allie, Émile Armand, L.
Barbedette, Boussinot, Sébastien
Faue, R. Garnier, Jeanne Humbert, Paul Lapeyre, H. Mariave, Joseph
Remaut,
Henri Zisly, etc. Serge Grassiot realitzà alguns dibuixos.
Publicà 11 números
fins al setembre de 1930, després dos números
més (juny i agost de 1931) i una
nova sèrie de 13 números entre l'1 de gener de
1934 i l'1 de gener de 1935. El
número 4, de juny de 1929, es publicà en paper
vermell amb un cartell titulat
«Déu no existeix!» i el
número 11, de setembre de 1930, es redactà
enterament en
castellà amb articles d'Apolo, Tirto i Diego Abad de
Santillán. Fou continuat
el febrer de 1935 per <i>La Révolte. Organe
anarchiste du Sud-Ouest.</i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/goldman/conferenciaberlin1932goldman.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 483px;" alt="Full volant de l'acte" title="Full volant de l'acte" src="http://www.estelnegre.org/documents/goldman/conferenciaberlin1932goldman.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Full
volant de l'acte</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Conferència de
Goldman:</span> L'1 de març de 1932
se celebra a la Musikersälen de Berlín
(República de Weimar; actualment
Alemanya) la conferència de la destacada militant
anarcofeminista Emma Goldman
«Das kind un seine feinde» (L'infant i els seus
enemics). L'acte, emmarcat en
una gira de conferències a Alemanya, va ser organitzat per
l'Anarcho-Syndikalistischer
Frauenbund (ASF, Lliga Anarcosindicalista de Dones).<o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoBodyText2" style="text-align: center; font-weight: bold; font-family: Arial;" align="center"><span style="" lang="CA"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Naixements</big></big></span></p>
<p class="MsoBodyText2" style="text-align: center; font-weight: bold; font-family: Arial;" align="center"><big><big><span lang="CA"><img style="width: 400px; height: 482px;" title="Fermín Salvochea, pintat per Federico Godoy de Castro (Museu Històric Municipal de Cadis)" alt="Fermín Salvochea, pintat per Federico Godoy de Castro (Museu Històric Municipal de Cadis)" src="http://www.estelnegre.org/documents/salvochea/salvochea01.jpg" /></span></big></big></p>
<p class="MsoBodyText2" style="text-align: center; font-weight: bold; font-family: Arial;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Fermín Salvochea,
pintat per Federico Godoy de Castro (Museu Històric
Municipal de Cadis)</span></small><big><big><span lang="CA"></span></big></big><span style="" lang="CA"><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style=""><span style="font-weight: bold;">-
Fermín Salvochea y Álvarez:</span> </span><span style="color: black;" lang="CA">L'1 de
març de 1842 neix a Cadis (Andalusia, Espanya)
Fermín
Salvochea y Álvarez, una de les figures més
importants de l'anarquisme hispà
del segle XIX, que va arribar a ser alcalde de la seva ciutat natal i
president
del seu cantó. Va néixer al primer pis del
número 32 de la plaça de las Viudas
(avui carrer Fernando García de Arboleya), en una
família de la burgesia
liberal gaditana d'origen navarrès; el seu avi patern
s'havia establert a Cadis
procedent de Navarra per dedicar-se a l'exportació de vins
de la comarca
(Jerez, Sanlúcar de Barrameda, Puerto de Santa
María) i la seva mare, Maria del
Pilar Álvarez, era cosina del polític i
economista Juan Álvarez Mendizábal. Quan
tenia 15 anys, son pare, Fermín Salvochea Terry, seguint les
tradicions de la
burgesia mercantil gaditana a la qual pertanyien, l'envia al Regne Unit
perquè
es familiaritzi amb les tècniques comercials i aprengui
idiomes; hi roman cinc
anys, repartits entre Londres i Liverpool. Però es va
dedicar a estudiar més
els problemes socials de l'època –entrà
en
contacte amb cercles radicals,
progressistes i humanistes– que els pròpiament
mercantils,
sense deixar
l'estudi de Robert Owen, de Thomas Paine, de Charles Berdlow
–a qui va
conèixer personalment– i de Charles Fourier.
Retorna a
Cadis en 1864 i amb
ànsies de reformar la societat, ben influït per les
doctrines del «socialisme
utòpic» i de l'ateisme. És conegut per
tothom per la seva tolerància i generositat.
En 1866 adquireix notorietat per la seva participació en un
projecte
d'alliberament d'un presos polítics tancats a les casamates
gaditanes de San
Sebastián i de Santa Catalina. El seu activisme s'incrementa
en la Revolució de
1968 («La Gloriosa»), com a home de
confiança dels conjurats i enllaç del
general Prim: membre de la Comuna de Cadis, vocal del Comitè
Democràtic
l'octubre, eix de l'aixecament gadità del 5 de desembre de
1868, nomenat segon
comandant d'un dels batallons de «Voluntaris de la
Llibertat» amb el qual
defensà Cadis fins a l'11 de desembre, quan es va lliurar i
fou tancat a la
fortalesa de Santa Catalina. El gener de 1869 fou elegit diputat a
Corts
Constituents, sense que el Govern provisional reconegués
aquesta elecció, i el
febrer de 1869 el nou parlament li aplica l'amnistia. Reempren la seva
campanya
andalusa d'agitació pel federalisme i fa costat el moviment
d'octubre de 1869.
Organitza, juntament amb Cristóbal Bohórquez,
José Paúl y Angulo i Rafael
Guillén Martínez, escamots armats contra el
govern a la Serra de Cadis, prenent
Alcalà de los Gazules, però són
derrotades per les tropes governamentals i
l'obliguen a buscar refugi a Gibraltar, París –on
el 12 de
gener de 1870
encapçala una manifestació antibonapartista arran
de l'enterrament del
periodista Victor Noir– i Londres. En 1871,
gràcies a
l'amnistia promulgada
per Amadeu de Savoia, torna a Cadis; és en aquesta
època quan s'introdueix en
la Internacional anarquista, establint una bona amistat amb els
bakuninistes
Anselmo Lorenzo i Francisco Mora, encara que segueix donant suport a
les idees
republicanofederals. Amb l'establiment de la I República, el
23 de març de 1873
fou nomenat alcalde de Cadis. Líder indiscutible del
revolucionari Cantó de
Cadis, sense deixar de banda el fusell, va ser triat president del seu
comitè
administratiu. Fou detingut per les tropes del general Pavía
quan la desfeta de
l'episodi cantonal gadità, jutjat a començaments
de 1874 per un Consell de
Guerra a Sevilla i condemnat a cadena perpètua, romanent dos
anys empresonat al
Peñon de la Gomera i a Ceuta a partir de 1876,
però novament fou traslladat a
La Gomera. Els anys passats a les presons li van permetre
conèixer a fons el
pensament anarquista i comprendre la insuficiència del
republicanisme federal,
alhora que va conèixer nombrosos independentistes cubans.
Renuncia a l'indult
que l'ajuntament gadità li aconsegueix en 1883, ja que no
abraçava tothom. En
1884 aconsegueix fugir del presidi i amb un veler magribí
arriba a Gibraltar;
després d'una temporada a Lisboa i Orà,
s'establirà a Tànger. Va retornar a la
Península, després de l'amnistia que
seguí a la mort d'Alfons XII, i es va
lliurar a una intensa campanya de propagació de les idees
anarcocomunistes. El
febrer de 1886 fundà el periòdic <i>El
Socialismo</i>, on reivindica la vaga
general com a eina de lluita, i que serà força
perseguit per les autoritats,
fet pel qual haurà de romandre diverses vegades a la
presó. En 1891 participà
en el Congrés del Pacte a Madrid i feu un míting,
amb Ricardo Mella i Juan José
García, a Còrdova. Quan el febrer de 1891 es van
convocar, per primera vegada a
l'Estat, eleccions generals per sufragi universal masculí,
va preconitzar
l'abstenció, ja que pensava que només la
revolució social podia salvar el
proletariat. El 29 d'abril de 1891 fou detingut, amb José
Ponce i Juan José
García Ríos, jutjat el 7 de desembre per la
col·locació de bombes a Cadis i
empresonat en aquesta ciutat. Quan estava tancat es produí
l'aixecament de
Jerez del 8 de gener de 1892; considerat un dels caps, fou condemnat el
12 de
febrer de 1893 a 12 anys de presó. L'agost d'aquell any fou
tancat a la presó
de Valladolid sota règim d'incomunicació, per
negar-se a escoltar missa, i les
condicions eren tan penoses que va intentar suïcidar-se
tallant-se les venes;
després d'un temps a l'hospital, el 21 d'agost de 1898 fou
traslladat a la
presó de Burgos, on la seva situació
millorà. En 1899 fou excarcerat juntament
amb els presos del procés de Montjuïc i 8.000
gaditans el va rebre
clamorosament a la seva ciutat. Amb la vista molt dèbil, es
va establir a
Madrid amb Pedro Vallina Martínez, on viu pobrament amb els
ingressos d'una
representació de vins i escrivint per a diversos
periòdics (</span><i><span lang="CA">El
Liberal</span></i><span style="color: black;" lang="CA">,</span><span lang="CA"> <i>El
Heraldo</i>, <i>El País</i></span><span style="color: black;" lang="CA">). Durant aquests
anys madrilenys freqüentarà el Centre
Federal del Horno de la Mata, el Casino Federal, la Societat de
Lliurepensadors, la redacció de <i>La Revista Blanca</i>
i <i>Tierra y Libertad</i> –apreciava
força Soledad Gustavo. En 1900
participà activament en
l'organització de l'enterrament de Pi i Margall, en
l'estrena d'<i>Electra</i>
de Pérez Galdos i en la preparació del
Congrés d'aquell any. Des de Madrid
participà en l'organització de la vaga general de
Barcelona de 1902. En 195 a
La Línea es reuní amb Vallina per preparar un
atemptat contra el rei com a
esperó d'un moviment insurreccional. En aquests anys
traduirà i editarà
fullets, activitat que li va obligar a fugir cap a Tànger
acusat de delictes
d'impremta. A començaments de 1907 va tornar a Cadis. Va
escriure en nombrosos
periòdics de la premsa anarquista i republicana, com ara <i>Acción
Libertaria</i>,
<i>La Alarma</i>, <i>La Anarquía</i>,
<i>Bandera Social</i>, <i>Boletín de la
FRE</i>, <i>El Corsario</i>, <i>El Cosmopolita</i><span style="">, </span><i style="">La Huelga
General</i><span style="">, </span><i style="">La
Idea Libre</i><span style="">, </span><i style="">El Heraldo</i><span style="">, </span><i style="">El Látigo</i><span style="">,
</span><i style="">El
País</i><span style="">, </span><i style="">El Porvenir del Obrero</i><span style="">,
</span><i style="">El Productor</i><span style="">, </span><i style="">El Progreso</i><span style="">, </span><i style="">El
Pueblo</i><span style="">, </span><i style="">La Revista Blanca</i><span style="">,
</span><i style="">Tierra y Libertad</i><span style="">, </span><i style="">El
Trabajo</i><span style="">, </span><i style="">La Voz del Obrero del Mar</i><span style="">,
etc. És autor de </span><i style="">La
contribución de sangre. Al esclavo </i><span style="">(1900), </span><i style="">Cantos
de la Escuela Moderna </i><span style="">(1905, en
col·laboració) i de diverses traduccions (Milton,
Louise Michel, Kropotkin,
Flammarion, etc.). Conegué multitud d'anarquistes i fou molt
amic de Blasco
Ibáñez, Nicolás Estévanez,
de la família Urales i de Sánchez Rosa. </span>Fermín
Salvochea va morir el 27 de setembre de 1907 a Cadis (Andalusia,
Espanya) d'una
lesió de columna produïda quan va caure de la taula
on dormia –oficialment
«meningomielitis aguda»– i amb
situació
econòmica desesperada. El seu
enterrament va ser una gran manifestació de dol popular amb
més de 50.000
persones. Durant el seu enterrament, va començar a ploure a
bots i barrals quan
la comitiva pa<span class="">ssava per l'ajuntament;
l'alcalde va ordenar que el
fèretre
entrés a la casa consistorial tot dient: «Aquesta
és casa seva. Que no en surti
fins que no acabi la pluja.» A Cadis hi ha una dita popular
que diu: «Plou més
que el dia que enterraren</span></span> <i>Bigote</i>.»,
nom afectuós amb el qual era conegut Salvochea. La seva
figura fou novel·la per
Blasco Ibáñez en <i>La bodega</i> i
per Valle-Inclán en <i>Baza de espadas</i>,
i és el protagonista de molts <i>tanguillos</i>
populars gaditans.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style=""><a href="http://www.estelnegre.org/documents/salvochea/salvochea.html" target="_blank">Fermín
Salvochea y Álvarez (1842-1907)</a></span></p>
<p style="text-align: center; font-family: Arial;" class="MsoNormal"><span lang="CA">***</span></p>
<p style="text-align: center; font-family: Arial;" class="MsoNormal"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/ponchia/ponchia01.jpg"><span lang="CA"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 630px;" alt="Foto policíaca d'Albino Ponchia (2 de juliol de 1894)" title="Foto policíaca d'Albino Ponchia (2 de juliol de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/ponchia/ponchia01.jpg" /></span></a></p>
<p style="text-align: center; font-family: Arial;" class="MsoNormal"><small>Foto policíaca
d'Albino Ponchia (2 de juliol de 1894)</small><a href="http://www.estelnegre.org/documents/ponchia/ponchia01.jpg"><span lang="CA"></span></a></p>
<p style="text-align: justify; font-family: Arial;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Albino Ponchia:</span>
L'1 de març de 1862 neix a
Montanaro (Piemont, Itàlia) el fuster anarquista Carlo
Albino Ponchia, també
conegut per la seva transcripció al francès com <i style="">Charles-Albino Ponchia</i>. Sos pares es
deien Pietro Ponchia i Mariana
Vacca. Emigrà a França. El 29 de març
de 1892 se li va decretar l'expulsió del
país i el 2 d'abril va ser traslladat a la frontera belga.
En 1894 el seu nom
figurava en una llista d'anarquistes a controlar establerta per la
policia
ferroviària de fronteres francesa. Desconeixem la data i el
lloc de la seva defunció.</span></p>
<p style="text-align: justify; font-family: Arial;" class="MsoNormal"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/ponchia/ponchia.html" target="_blank"><span lang="CA">Albino
Ponchia (1862-?)</span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/bagaglino/bagaglino01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 383px;" title="Foto antropomètrica d'Alfredo Bagaglino" alt="Foto antropomètrica d'Alfredo Bagaglino" src="http://www.estelnegre.org/documents/bagaglino/bagaglino01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="color: black;" lang="CA"><small><span style="font-family: Arial;">Foto
antropomètrica d'Alfredo Bagaglino</span></small><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: black;" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Alfredo Bagaglino: </span>L'1
de març de 1868 neix
a Torí (Piemont, Itàlia) el militant anarquista
Alfredo Bagaglino. Orfe, vivia a Mathi (Piemont, Itàlia). En
1904 va ser expulsat de França. El 20 de desembre de 1906
emigrà als
Estats Units des del port de Nàpols (Campània,
Itàlia) a bord del vaixell <span style="font-style: italic;">Cedric</span>.
S'instal·là al comtat de LaSalle County
(Illinois, EUA), on visqué amb sa companya, Domenica
Cariglio, i sos fills.
Partidari del corrent antiorganitzatiu del moviment anarquista en la
línia de Luigi Galleani, estava
subscrit
al periòdic <i style="">Cronaca Sovversiva</i>.
Mantingué una estreta correspondència amb
anarquistes italians emigrats als EUA.
Després
de nombrosos anys d'activisme llibertari, especialment a les mines de
carbó d'Spring
Valley (Illinois, EUA) on treballava, el març de 1921 va ser
deportat pel
govern nord-americà,
juntament amb Virgilio Foli, Cacsare Saccoro i J. Lorenzin, a
Itàlia per mor del
seu anarquisme. En 1926 va ser detingut, amb Giuseppe Russo i Vittorio
Messerotti, pel règim feixista italià; jutjat, va
ser condemnat a la deportació
en colònia penitenciària, on romandrà
alguns anys. En 1928 estava confinat a
l'illa siciliana d'Ustica. Alfredo Bagaglino va morir el 13 de maig de
1936 a
Torí (Piemont, Itàlia).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: black;" lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/bagaglino/bagaglino.html" target="_blank">Alfredo Bagaglino (1868-1936)</a></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/russogiuseppe/russogiuseppe01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 701px;" alt="Fitxa policíaca de Giuseppe Russo ("Bolletino delle Richerche" de l'1 de desembre de 1921)" title="Fitxa policíaca de Giuseppe Russo ("Bolletino delle Richerche" de l'1 de desembre de 1921)" src="http://www.estelnegre.org/documents/russogiuseppe/russogiuseppe01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Fitxa
policíaca de Giuseppe Russo (<span style="font-style: italic;">Bolletino delle Richerche</span>
de l'1 de desembre de 1921)</small><span lang="CA"><o></o></span></p>
<p style="text-align: justify; font-family: Arial;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Giuseppe Russo:</span>
L'1 de març de 1873 neix en
un vaixell a l'Atlàntic l'anarquista individualista Giuseppe
Russo, també
conegut com <i style="">Joe Russo</i>, <i style="">L'Unico</i> i <i style="">Augustus
Antonio Leon</i>. Sos pares es deien Antonio Russo i Andromeda
De Bernice. Segons les seves declaracions, el seu naixement, en ple mar
a bord
del vaixell que portava sos pares als Estats Units, no s'hauria
notificat a cap
municipi, però en altres ocasions declarà haver
nascut a Chiaravalle Centrale (Calàbria,
Itàlia). En 1908 treballava a les mines de carbó
de Diamond i de Hammond
(Indiana, EUA) i posteriorment, també de miner, a Colorado,
Pennsilvània,
Illinois, Bisbee (Arizona, EUA) i a la Federal Mine de Superior
(Montana, EUA),
entre altres indrets. També va fer feina d'obrer niquelador
i va viure a
Califòrnia (Los Angeles, Sacramento, Oakland, Engelmine,
etc.). En 1911 formava
part del «Circolo di Studi Sociali» (CSS, Cercle
d'Estudis Socials) de Los
Angeles (Califòrnia, EUA) i engegà una campanya
contra la repressió
desencadenada a Catalunya arran dels fets de la «Setmana
Tràgica». En 1913
col·laborà econòmicament des de
Sacramento (Califòrnia, EUA) per a la
construcció d'un monument a la memòria de
Francesc Ferrer i Guàrdia organitzat
per la Universitat Popular de Luigi Molinari.
Col·laborà en <i style="">Cronaca
Sovversiva</i>, de Luigi Galleani,
fent servir els pseudònims <i style="">L'Unico</i>
i <i style="">Augustus Antonio Leon</i>. En 1913
l'anarquista
Luigi Parenti, des de les pàgines del periòdic <i style="">Prolettario</i> de Nova York (Nova York,
EUA), l'acusà de ser un agent
provocador i un espia i la polèmica que es
desencadenà en la premsa llibertària
nord-americana durà anys. Després d'una estada
als EUA de 25 anys, en 1921 va
ser expulsat del país. En 1922
s'instal·là a Torí (Piemont,
Itàlia) i va ser
condemnat a set mesos i quinze dies de presó per
«ultratges i amenaces als
agents de la força pública». Considera
un «irreductible enemic del regim
feixista», va ser inclòs en el llistat de persones
a detenir en determinades
circumstàncies. En 1926 va ser detingut per
«activitat antifeixista», juntament
amb els anarquistes Alfredo Bagaglino i Vittorio Messerotti, i
condemnat a cinc
anys de confinament a purgar a Favignana (Sicília) i a
l'illa de Lipari. En
acabar la pena retornà a Torí i
s'integrà en un grup anarquista (Giuseppe
Baroni, Ilio Baroni, Spartaco Bastoni, Giuseppe Bollin, Eugenio Botto,
Carlo
Cacciolato, Antonio Garino, Giovanni Gravela, Ferdinando Milani, Mario
Neggia,
Giuntini Telemaco, Tilio Ticciati, etc.) especialitzat en organitzar
expatriacions il·legals del país, en reclutar
milicians per lluitar a Espanya i
en la propaganda a fàbriques. El desembre de 1937 va ser
detingut de bell nou
per «activitat antifeixista i propaganda
anarquista» i condemnat a confinament
durant cinc anys a les illes de Ponça i Tremiti. Condemnat
en quatre ocasions per
negar-se a fer la salutació anarquista, en acabar la
condemna va ser novament
detingut i només aconseguí la llibertat en 1943
amb la caiguda del règim
feixista. Durant l'època de la resistència,
distribuí a les fàbriques de la
regió el periòdic clandestí
torinès <i style="">Era
Nuova</i> (1944-1945). Després de la II Guerra Mundial
va ser el promotor del
«Fons per a l'Obra de Luigi Galleani», amb la
intenció de publicar l'obra
completa d'aquest propagandista anarquista. Giuseppe Russo va morir en
1957.<sup><o></o></sup></span></p>
<p style="font-family: Arial;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/russogiuseppe/russogiuseppe.html" target="_blank">Giuseppe Russo (1873-1957)</a><o></o></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/godard/godard01.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 596px;" alt="Foto policíaca d'Armand Godard (6 de gener de 1894)" title="Foto policíaca d'Armand Godard (6 de gener de 1894)" src="http://www.estelnegre.org/documents/godard/godard01.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Foto
policíaca d'Armand Godard (6 de gener de 1894)</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Armand Godard:</span> L'1
de març de 1875 neix al XVII Districte de
París (França)
l'anarquista Armand Alexandre Godard. Sos pares es deien Alexandre
Félix Godard, pintor
de la construcció, i Léontine
Joséphine Lainé, cosidora. Es
guanyava la vida com a electricista. El
juny de 1893 sa mare el va sorprendre amb altres joves, entre ells
Étienne
Large, a la plaça de Clichy amb un home d'uns quaranta anys
que repartia
exemplars del periòdic anarquista <i style="">Le
Père
Peinard</i> i els incitava a participar en reunions anarquistes i
a la revolta;
en arribar sa mare el venedor s'esfumà i segons el
periòdic llibertari <i style="">La Libre Parole</i>
es tractava d'un agent
provocador de la Prefectura de Policia i fins i tot aquesta es va veure
obligada a publicar una nota desmentint la pertinença
d'aquest individu a la
policia. En 1893 un tal Godard assistí a nombroses reunions
anarquistes, però
com que els informes policíacs no citen el nom és
difícil de saber si es tracta
de la mateixa persona en ser Godard un llinatge força
comú. El 26 de desembre
de 1893 figurava en un llistat de recapitulació
d'anarquistes i en aquesta
època vivia amb sa mare i sa germana al número 20
del carrer Lepic de París. El
5 de gener de 1894 va ser detingut amb altres companys sota
l'acusació de
pertinença a «associació
criminal», fitxat en el registre antropomètric del
laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon i
només va recobrar la
llibertat el 20 de març d'aquell any. En el registre
d'anarquistes del 31 de
desembre de 1894 figurava com a exiliat a Londres (Anglaterra). En 1895
va ser
sortejat a Clichy (Illa de França, França),
però va ser llicenciat de l'exèrcit
per «alienació mental». El desembre de
1896 vivia amb l'anarquista Clotilde Adnet
a Lieja (Valònia) a casa del llibertari belga Jacques
Berré, implicat en 1892
en l'anomenat «Cas dels dinamiters de Lieja»;
fabricava, amb aquest grup,
monedes falses. El 4 d'octubre de 1897
s'instal·là amb Clotilde Adnet al
número
175 de la plaça de la Station d'Uccle
(Brussel·les, Bèlgica). Dedicats a la
fabricació
de moneda falsa, pocs dies després van ser detinguts,
juntament amb Jacques
Berré, i tancats a la presó de Saint-Gilles. El
25 d'abril de 1897 tots tres
van ser jutjats per l'Audiència de Brabant (Flandes) i ell
condemnat a 12 anys
de presó (Adnet a sis anys i Berré a vuit anys).
El 3 de desembre de 1914 es
casà a Clichy amb la professora de música belga
Marie Hélène Raes i en aquesta
època vivia amb sa mare vídua al
número 100 del bulevard National de Clichy. El
seu últim període va viure al número 9
del passatge de Saint Michel de París. Armand
Godard va morir el 4 de febrer de 1929 a l'Hospital Bichat del XVIII
Districte
de París (França).<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/godard/godard.html" target="_blank">Armand Godard (1875-1929)</a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***<o></o></span></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;" class="MsoNormal"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/antiglio.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 1004px;" alt="Fitxa de Primo Antiglio de la policia de Niça (5 de setembre de 1896)" title="Fitxa de Primo Antiglio de la policia de Niça (5 de setembre de 1896)" src="http://www.estelnegre.org/fotos/antiglio.jpg" /></a></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;" class="MsoNormal"><small>Fitxa de Primo Antiglio de la
policia de Niça (5 de setembre de 1896)</small></p>
<div style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Primo Antiglio:</span> L'1 de març de 1877 neix a
Carrara (Toscana, Itàlia) l'anarquista Primo Antiglio
–també citat <i style="">Primo
D'Antiglio</i> o <i style="">Primo Dantiglio</i>.
Sos pares es deien Alfonso Antiglio i Adelaida
Corchiana. Marbrista de professió, d'antuvi seguí
les idees col·lectivistes de
Giuseppe Mazzini. Destacà per les seves tasques
propagandístiques i es dedicava
a la venda de periòdics i fullets anarquistes. El 20 de
desembre de 1892 va ser
detingut a Carrara quan escrivia als murs «Visca l'anarquia!
Visca la Revolució
social! Mort al Rei!». Va estar molt unit a l'anarquista
Mario Larzoni. El 22
de febrer de 1896 va ser condemnat pel Tribunal de Massa i Carrara a
dos mesos
i mig de presó per «violències i
rebel·lió contra els agents de la
força
pública». L'1 de mars –l'1 de maig
segons altres fonts– de 1896 va ser detingut
per «incitació a la vaga». Segons
informes policíacs, que el consideraven
«perillós»,
freqüentà els anarquistes posats en llibertat arran
de l'amnistia
del 14 de març de 1896. A principis de juliol de 1896
passà a Niça (País
Niçard, Occitània) i s'establí al
número 12 del carrer Emmanuel Philibert. Va
ser contractat com a obrer per l'empresari marbrista Annibal Pesenti,
establert
a la plaça de la République de Niça,
on treballà només tres dies. Abandonà
el
taller, juntament amb Filippo Bava, i marxaren cap a Marsella
(Provença,
Occitània). El 5 de setembre de 1896 va ser fitxat per la
Comissaria Central de
Niça. El 19 de setembre de 1896 el seu nom figurava en un
registre
d'anarquistes amb residència fixa. En aquesta
època vivia al camí de
Ròcabilhiera (Provença, Occitània). El
20 de desembre de 1896 marxà amb tren
cap a Carrara. El 17 de gener de 1897 va ser acusat per la policia
italiana de
complicitat, amb Carmelindo Bedaglio (<i style="">Chioni</i>),
de temptativa d'assassinat del comissari de policia de Carrara Saltano,
que
dies abans havia detingut nombrosos anarquistes els quals havien
assaltat i
desarmat dos carrabiners; aquest comissari va patir quatre ganivetades
i dos
trets de revòlver. La policia italiana pensava que podia
fugir cap a França via
Còrsega. A partir d'aquí es va perdre el seu
rastre.<o></o></span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center; font-family: Arial;"><a class="" href="http://www.estelnegre.org/documents/witkop/witkop09.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 547px;" alt="Milly Witkop fotografiada per Senya Fléchine" title="Milly Witkop fotografiada per Senya Fléchine" src="http://www.estelnegre.org/documents/witkop/witkop09.jpg" /></a></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;" class="MsoNormal"><small>Milly
Witkop fotografiada per Senya Fléchine</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;" lang="CA">- Milly Witkop:</span><span lang="CA"> L'1 de març de</span><span lang="CA"> <span style="color: windowtext;">1877
neix a Slotopol (Ucraïna)</span> la militant
anarcosindicalista i anarcofeminista Milly Vitkopski,
més coneguda com a <i>Milly Witkop</i>. Nascuda
<span style="color: windowtext;">dins la comunitat jueva
de la
localitat, era la major d'una família de quatre germanes
–la més petita, Rose,
també militarà en el moviment anarquista. Fugint
dels pogroms russos,
va marxar a Londres en 1894, on va militar activament en el moviment
llibertari
jueu, especialment amb el grup que editava el periòdic en
jiddisch <i>Arbayter
Fraynd</i>. En 1895 coneix l'intel·lectual llibertari
Rudolf Rocker qui
esdevindrà son company. El maig de 1898 la parella va marxar
a Nova York en
busca de feina, però no van ser admesos al país
ja que no van voler casar-se
legalment i van haver de tornar al Regne Unit amb el mateix vaixell amb
el qual
havien entrat als EUA; l'afer va tenir un gran ressò
mediàtic («la parella de
l'amor sense matrimoni»). A partir d'octubre de 1898, Witkop
i Rocker van
coeditar <i>Arbeyter Fraynd</i>, i a partir de
març de 1900 van començar a
publicar <i>Zsherminal</i>, també en jiddisch i
centrat en temes culturals. En
1907 va néixer el fill de la parella, Fermín, que
esdevindrà amb el temps un
artista de renom. La parella va oposar-se a la Gran Guerra
d'ençà que va
esclatar en 1914, a diferència d'alguns anarquistes, com
Kropotkin, que van fer
costat la causa aliada. Per alleugerir la pobresa i les privacions
causades per
la guerra, Witkop i Rocker van obrir un menjador popular. El desembre
de 1914,
Rocker, com molts altres alemanys i austríacs al Regne Unit,
van ser internats
en qualitat d'«estranger enemic». Witkop va
continuar les seves activitats
antibel·licistes fins que va ser detinguda per les mateixes
en 1916 i va ser
condemnada a dos anys de presó. Un cop alliberada, va marxar
a Holanda a
reunir-se amb Rocker i son fill. El novembre de 1918 la parella va
instal·lar-se a Berlín, on van participar en la
creació de l'anarcosindicalista
Freie Arbeiter Union Deutschlands (FAUD, Sindicat Lliure dels
Treballadors
d'Alemanya). En 1920 Witkop va fundar, amb altres companyes
anarquistes,
la Unió de Dones de Berlín. El 15 d'octubre de
1921 les militants dels
sindicats de dones, entre les quals es trobava Witkop, van celebrar un
congrés
nacional a Düsseldorf i es va fundar a nivell estatal la
Syndikalistische
Frauenbund (SFB, Unió Sindicalista de Dones), que
tindrà molta empenta durant
els anys 20 i que realitzarà accions
«escandaloses» com la «vaga de
ventres» o
demostracions d'«amor lliure». A partir de 1921
l'SFB publicarà <i>Frauenbund</i>,
com a suplement de l'òrgan d'expressió de la FAUD
<i>Der Syndikalist</i>, i
Witkop en serà una de les principals redactores. Poc
després publicarà <i>Was
will der Syndikalistische Frauenbund?</i> (1922), com a text
programàtic d'SFB.
En febrer de 1933 l'incendi del Reichstag obliga la família
Rocker a exiliar-se
als Estats Units –a través de Suïssa,
França i Regne Unit–, on continuaran la
lluita, organitzant, entre altres campanyes, el suport a l'Espanya
llibertària
durant la Guerra Civil. En 1937 es van instal·lar a la
comunitat anarquista de
Mohegan, a prop del llac Mohegan (Crompond, Nova York). Quan va
esclatar la
Segona Guerra Mundial Witkop i Rocker, ben igual que Max Netllau i
Diego Abad
de Santillán, van fer costat els aliats, perquè
segons ells el nazisme no podia
ser derrotat per mitjans pacífics. Després de la
guerra, Witkop va mostrar
certa simpatia pel moviment sionista, però molt
escèptica pel que feia a la
creació d'un «Estat nacional jueu»,
secundant la idea llançada per Martin Buber
i Achad Haam de «nacionalitat binacional
araboisraeliana». Milly Witkop va
morir el 23 de</span> novembre de 1955 a Peekskill (New
York, EUA) a conseqüència de problemes respiratoris.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/witkop/witkop.html" target="_blank">Milly Witkop (1877-1955)</a></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 555px; height: 475px;" alt="Notícia de la detenció de Paul Burcklé apareguda en el diari parisenc "Le Petit Journal" del 30 de gener de 1902" title="Notícia de la detenció de Paul Burcklé apareguda en el diari parisenc "Le Petit Journal" del 30 de gener de 1902" src="http://www.estelnegre.org/fotos/burckle.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la detenció de Paul Burcklé apareguda en el
diari parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Petit Journal</span> del 30 de gener de 1902</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Paul Burcklé:</span>
L'1 de març de 1885 neix a
Dieuze (Alsàcia-Lorena,
Imperi Alemany; actualment pertany a França) l'anarquista
i anarcosindicalista
Paul Burcklé –també citat
erròniament <i style="">Burklé</i>–,
que va fer servir el pseudònim de <i style="">Paul
Changleur</i>. Sos pares es deien Antoine Durcklé i
Marie Louise Kramer. De
nacionalitat alemanya, es
guanyà la vida treballant d'obrer fuster en la
construcció. Implicat en el
robatori i l'assassinat per ofegament d'una rendista, Mathilde Gin
(vídua Grobéty),
el 24 de gener de 1902 a Nancy (Lorena, França), va ser
detingut el 29 de març
de 1902 a Dieuze, juntament amb son còmplice
Eugène Adrien André. L'estat
francès va demanar la seva extradició,
però com a ciutadà alemany i menor
d'edat no va ser autoritzada. Jutjat pel Tribunal Criminal Regional de
Metz (Alsàcia-Lorena,
Imperi Alemany; actualment pertany a França), va ser
condemnat l'1 de maig de
1902 a 12 anys de presó per «robatori i
assassinat» --Eugène Adrien André va
ser extradit a França, jutjat i condemnat a mort l'agost de
1902. Tancat a la
presó de Mulhouse (Alsàcia-Lorena, Imperi
Alemany; actualment pertany a França),
va aconseguir fugir-ne i passar a França. L'Estat alemany va
demanar la seva
extradició, que en 1905 va ser rebutjada i posteriorment
acceptada per l'Estat
francès. Desertor de l'exèrcit alemany, en 1916
va ser detingut a
Charlottenburg (Berlín, Imperi Alemany), moment en el qual
va declarar
anomenar-se <i style="">Paul Changleur</i> i ser de
nacionalitat francesa, essent internat a la presó berlinesa
de Moabit. En 1919
s'instal·là a Estrasburg, on milità en
el moviment anarquista. Entre 1925 i
1934 col·laborà en <i style="">Le
Libertaire</i>. En
1928 va ser nomenat secretari del Sindicat Lliure de Fusters
d'Estrasburg. En
1930 col·laborà amb poemes en el
periòdic d'Estrasburg <i style="">Freie
Presse. Sozialistisches Organ für den Nieder-Rhein und
für
Lothringen</i>. En els anys trenta visqué al
número 8 del carrer Hunswihr, al
barri de Neudorf d'Estrasburg, i al número 17 del carrer
Île-de-Epi, i formà
part del grup d'Estrasburg de la Unió Anarquista (UA). Casat
amb Caroline Kraus,
l'11 d'octubre de 1934 tingué una filla, Francis. En 1937
figurava en un llista
d'anarquistes de la Direcció General de Seguretat com a
«terrorista» sospitós
de cometre atemptats en els viatges oficials dels sobirans i
personalitats polítiques
estrangeres. Després de la II Guerra Mundial, sota el nom de
<i style="">Paul Changleur</i>, fou membre de la
Federació Anarquista (FA) i de la Confederació
Nacional del Treball Francesa
(CNTF) d'Estrasburg. En els anys cinquanta
col·laborà en <i style="">Le Combat
Syndicalista</i> i en els seixanta sostingué el
periòdic <i style="">Contre Courant</i>,
de Louis Louvet. Fou un
dels qui va posar en contacte el militant anarquista René
Fugler amb la
Federació Local de la CNT espanyola en
l'exili. Paul
Burcklé va morir el 18 de febrer de 1968 a
l'Hospital Universitari d'Estrasburg (Alsàcia).</p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0103.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"> <o></o>Anarcoefemèrides2024-03-01T11:17:47Zefemerides[29/02] Repressió a Milà - Reconstitució de la CNT - Esteve - Rodrigues Franco - Arpinati - Peincedé - Mañas - Rojo - Zabala - Fénéon - Bordes - Dumas - Radowitzky - Lara
http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/139844
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca">
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
<title>[29/02] Repressió a Milà -
Reconstitució de la CNT - Esteve - Rodrigues Franco -
Arpinati - Peincedé - Mañas - Rojo - Zabala -
Fénéon - Bordes - Dumas - Radowitzky - Lara</title>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1" http-equiv="content-type" />
</head>
<body>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big><big><big style="color: rgb(153, 0, 0);">Anarcoefemèrides
del 29 de febrer</big><o></o></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Esdeveniments</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><img style="width: 300px; height: 411px;" alt="Errico Malatesta" title="Errico Malatesta" src="http://www.estelnegre.org/fotos/malatesta2.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Errico Malatesta</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Repressió a
Milà:</span> El 29 de febrer de
1920 a Milà (Llombardia, Itàlia) en sortir d'un
gran míting de protesta,
celebrat a prop del gimnàs de l'Escola de Porta Romana i
organitzat per la
Lliga Proletària de Mutilats i Invàlids de Guerra
(LPMIG), al qual han
participat diversos oradors, entre ells Errico Malatesta i Pasquale
Binazzi, i
Armando Borghi en representació de la Unió
Sindical Italiana (USI), els
carrabiners intervenen per impedir qualsevol manifestació,
encara que fos
pacífica, i obren foc contra la gentada a la
plaça Missori matant dues persones
que viatjaven en un tramvia –un invàlid de guerra
i un
tramviaire– i
ferint-ne cinc. Els escamots feixistes també actuaren i
atuparen diverses persones,
entre elles el diputat socialista Luigi Repossi. A resultes
d'això la Cambra
del Treball de Milà va convocar una vaga general en protesta
d'aquesta fets per
a l'1 de març.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/convocatoriasantmedir.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 573px;" alt="Convocatòria clandestina de l'assemblea de Sant Medir" title="Convocatòria clandestina de l'assemblea de Sant Medir" src="http://www.estelnegre.org/fotos/convocatoriasantmedir.jpg" /></a></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Convocatòria
clandestina de l'assemblea de Sant Medir</small><o></o></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: justify;" class="MsoBodyText"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Reconstitució de la
CNT:</span> El 29 de febrer
de 1976 a la sala d'actes de l'església parroquial de Sant
Medir, al barri de
Sants de Barcelona (Catalunya) es realitza una assemblea clandestina de
reorganització de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) amb la
participació d'unes 500 persones –de 700
convocades– de
diversos sectors
productius (arts gràfiques, construcció, metall,
ensenyament i sanitat), de
grups estudiantils i de cercles llibertaris i contraculturals sorgits
d'ençà el
Maig del 68 –segons la mesa que coordinava l'assemblea, 373
persones
van
deixar constància de la seva activitat laboral, sindical o
militant: activitats
diverses, 82; arts gràfiques, 14; banca, 15;
construcció, 14; ensenyament, 29;
espectacles, 12; metall, 16; sanitat, 33; tèxtil, 11;
comarques, 83; grups
llibertaris, 13; i estudiants, 51. L'assembleisme en la presa de
decisions i
l’acció directa com a força de lluita
per a la resolució dels conflictes sense
cap tipus d'intervenció de l’Estat eren els
elements fonamental d'unió de tots
aquests grups, a més de l'autogestió com a norma
i el federalisme com a
estructura orgànica. Però es trobaven gent de dos
grups d'edat ben
diferenciats: els menors de 30 anys i els majors de seixanta. A
l'abisme
generacional s'afegí un conglomerat de projectes de les
diverses tendències
(anarcosindicalistes, anarquistes, sindicalistes, consellistes,
marxistes
llibertaris, trotskistes...) tan diversos que generaria fortes tensions
internes i conflictes al si de l’organització
anarcosindicalista. El sector de
la CNT de l'Exili dominava les estructures orgàniques del
sindicat en part per
l'admiració i el respecte que se'l tenia. En aquells dies
existien a Catalunya
quatre comitès regionals que es disputaven les segles de
l'anarcosindicat. La
majoria dels grups convocants després de l'assemblea de Sant
Medir es van
autodissoldre, ja que entenien que el que es tractava era de crear a
cada
població i a cada empresa estructures (comitès,
federacions locals, federacions
comarcals, sindicats, publicacions confederals) sota les sigles de la
CNT. En
aquesta assemblea es va nomenar el primer Comitè Regional de
Catalunya de la
CNT.</span></p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;" class="MsoBodyText"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><big><big><span lang="CA">Naixements</span></big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center">
<a href="http://www.estelnegre.org/fotos/pereesteve.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 400px; height: 576px;" alt="Pere Esteve" title="Pere Esteve" src="http://www.estelnegre.org/fotos/pereesteve.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Pere Esteve</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Pere Esteve:</span> El
29 de febrer de 1866 neix a Sant Martí de
Provençals (Barcelona, Catalunya)
l'intel·lectual i propagandista anarquista Pere Esteve.
Tenia pensat estudiar medicina,
però quan tenia 14 anys son pare morí i
hagué de posar-se a fer feina. Aprengué
l'ofici de tipògraf a
«L'Acadèmia», al costat d'Anselmo
Lorenzo i d'Antoni
Pellicer Paraire, i formà part de «La Societat
Tipogràfica», fundada a
Barcelona l'agost de 1879 i que era l'equivalent de la madrilenya
«El Arte de
Imprimir». En aquesta època estava lligat al grup
d'impressors anarquistes de
Gaietà Oller Minguella i de Jaume Torrens Ros, de clara
tendència
antisocialista. Cap a mitjan de 1882 abandonà «La
Societat Tipogràfica»,
junt<span style=""> </span>amb Pellicer,
Josep Llunas i
d'altres, per ingressar en «La
Solidària», societat de caire anarquista
adherida a la Federació de Treballadors de la
Regió Espanyola (FTRE). En 1883
assistí a Sabadell al Congrés Comarcal
Català; aquest mateix any fou membre de
la comissió d'iniciativa del periòdic <i>La
Asociación. Órgano de los obreros
tipógrafos de Barcelona</i>. Durant aquest temps
participà en la reorganització
de l'FTRE, lluità en les principals campanyes del moviment
anarquista barceloní,
especialment, per la consecució de les vuit hores de
treball. En 1887 fou
redactor, administrador i director d'<i>El Productor</i> de
Madrid, i secretari
de la Comissió Federal de l'FTRE. Aquest mateix any fou
nomenat secretari de la
Federació Local de Barcelona i, poc després, va
començar a manifestar
públicament la seva opinió crítica
enfront de l'autoritarisme de l'FTRE, i va
consagrar-se com a un dels principals representants del corrent
intel·lectualista de l'anarquisme; la síntesi de
les seves idees es troba en
una sèrie de quatre articles («Una
evolución socialista»), apareguts en <i>El
Productor</i> entre juny i juliol de 1888, en què
manifestà que l'organització
de l'FTRE, controlada per un nombre limitat d'individus, feia el joc al
socialisme autoritari i ocasionava la ruïna del socialisme
llibertari; aquests
articles van donar lloc a una important polèmica amb el seu
amic Ricardo Mella,
que defensava l'organització com a mitjà per a
enfortir la federació i començar
un nou període d'agitació mitjançant
la resistència. A la tardor d'aquell 1888
participà en el Congrés Regional extraordinari de
València, on va triomfar el
seu criteri d'establir les bases per a l'Organització
Anarquista de la Regió
Espanyola (OARE) que reemplacessin els estatuts i reglaments de l'FTRE;
aquesta
decisió ocasionà la dissolució gradual
de l'FTRE. El 10 de novembre de 1889 fou
membre del jurat del II Certament Socialista de Barcelona. En aquesta
època
participà activament en les activitats del centre obrer
barceloní
«Regeneració». En 1890 va fer un
míting a l'Ateneu Barcelonès i jugà un
important paper en la celebració del Primer de Maig a
Barcelona. Entre el 22 i
el 25 de març 1891 representà els
tipògrafs en el Congrés del Pacte
d'Unió i
Solidaritat a Madrid, en el qual es va fer costat la lluita
antipolítica i
s'acordà donar suport una vaga general per al Primer de Maig
d'aquell any.
També aquest any signà el <i>Manifiesto
del Círculo de Trabajadores de Madrid</i>,
dirigit a tots els proletaris d'Espanya i resposta d'un nucli del
moviment obrer
a les primeres eleccions amb sufragi universal, que refusava
l'organització
política i prestava suport a l'organització de la
classe obrera, la celebració
del Primer de Maig i l'obtenció de la jornada de vuit hores.
L'agost de 1891
formà part de la delegació anarquista, amb
Fernando Tarrida del Mármol, al II
Congrés de la II Internacional celebrat de
Brussel·les i on practicà
l'obstruccionisme. Pel novembre del mateix any, conegué
Errico Malatesta en un
congrés a Milà i la que serà la seva
companya, l'anarquista stirneriana
italiana Maria Roda Balzarini, amb qui tindrà vuit fills,
tots nord-americans i
dels quals només un serà anarquista, l'escriptor
Sirio Esteve. Entre novembre
de 1891 i febrer de 1892 acompanyà Malatesta en una gira
propagandística per la
Península, que pretenia llimar les diferències
entre anarcocomunistes i
anarcocol·lectivistes, fins a l'aixecament anarquista de
Jerez. Perseguit per
les autoritats, amb Adrián del Valle, fugí cap
Europa (París, Brussel·les,
Oostende, Londres), sortida gràcies a la qual
conegué destacats militants
anarquistes (Jean Grave, Charles Malato, Émile Pouget, Piotr
Kropotkin,
Malatesta). Després entrà clandestinament a
Barcelona i immediatament, durant
el mateix 1892, per mor de les persecucions governamentals,
emigrà als Estats
Units. A Paterson dirigí el periòdic anarquista <i>El
Despertar</i>. Instal·lat
a Nova York, mantingué fructíferes relacions amb
els moviments anarquistes de
Cuba, Florida i l'àrea metropolitana novaiorquesa,
especialment en qüestions
relatives a la premsa. El setembre de 1893 fou delegat, amb Vicente
García i
representant el moviment anarquista espanyol, a la
Conferència Anarquista
Internacional de Chicago, on presentà l'informe <i>Apuntes
sobre la situación
española</i>, on va fer un repàs de la
situació de l'anarquisme peninsular des
de la dissolució de l'FTRE fins al moment de la seva
delegació. En 1894 passà
tres mesos a l'Havana on publicà el setmanari <i>Archivo
Social</i>, va fer
amistat amb Enrique Creci i es mostrà contrari a
l'independentisme cubà, ja
que, en la seva opinió, no solucionava cap problema. Durant
els anys posteriors
el seu prestigi com a periodista, orador, congressista, conferenciant i
polemista va créixer notablement. Després
passà a residí a Filadèlfia, on va
estar a punt de ser linxat pel seu activisme llibertari. Entre 1901 i
1911
s'establí a Tampa (Florida), on va treballar de lector en
una fàbrica de tabac,
participant en el moviment sindical (vaga de tabaquers), publicant un
petit
periòdic anarquista a Ybor City i formant part del
«Grup Ferrer Guàrdia» –en
aquesta ciutat conegué Manuel Pardiñas Serrato,
que en 1912 assassinaria el
president del Govern espanyol Canalejas–, però
hagué de fugir a causa de la
pressió patronal i de la persecució
policíaca que l'empaitaven per penjar-lo.
En 1910 fundà la revista <i>Cultura Proletaria</i>.
En 1911 mantingué
correspondència amb Ricardo Flores Magón sobre la
revolució llibertària
mexicana. En 1912 de bell nou s'instal·là a
l'àrea metropolitana novaiorquesa,
on serà l'ànima del prestigiós
periòdic <i>Cultura Obrera</i> (1911-1917 i
1921-1925), continuador de l'anterior <i>Cultura Proletaria</i>,
i durant un
breu temps serà secretari dels Industrial Workers of the
World (IWW,
Treballadors Industrials del Món) de Nova York per ajudar,
juntament amb Jaume
Vidal, els mariners i estibadors hispans, però
l'autoritarisme dels <i>wobblies</i>
l'obligà a dimitir per evitar debats púbics. En
1917, durant la Gran Guerra,
fou detingut, amb Frank González, per mostrar-se contrari a
la contesa; <i>Cultura
Obrera</i> fou prohibit, però no fou expulsat. El 29
de juliol de 1923 dissertà
en castellà, amb Urberto Martignago, Arturo Galvani, Ghetti
i altres, en un <i>picnic</i>
a Detroit per commemorar el regicidi de Gaetano Bresci.
Col·laborà, dirigí i
redactà nombroses publicacions llibertàries i
gremials, moltes vegades fent
servir pseudònims (<i>Lirio Rojo</i>, <i>Gráfico</i>,
<i>Avizor</i>, etc.) com
ara <i>Boletín de la Sociedad de Impresores</i>,
<i>El Despertar</i>, <i>Doctrina
Anarquista Socialista</i>, <i>El Esclavo</i>, <i>Mother
Earth</i>, <i>El
Productor</i>, <i>La Questione Sociale</i>, etc., i
en les quals mostrà la seva
tendència antimaltusiana i contrària al
reformisme socialista. A la seva casa
de Weehawken organitzà reunions dominicals de militants
hispans i italians, ja
que parlava molt bé la llengua de sa companya. Entre les
seves obres destaquen <i>A
los anarquistas de España y Cuba. Memoria de<span style="">
</span>la Conferencia Anarquista Internacional, celebrada en
Chicago en
septiembre de 1893</i> (1893, 1899 i 1900), <i>A proposito
de un regicidio</i>
(1900), <i>I Congressi socialisti internazionali</i>
(1900, amb altres), <i>Socialismo
anarquista: la ley, la violencia, el anarquismo, la
revolución social</i> (1902
i 1927), <i>La legge</i> (1911), <i>Reflexiones
sobre el movimiento obrero en
México</i> (1911), <i>Emancipaçao
social</i> (1915), <i>Reformisme, dictadura,
federalismo</i> (1922) i <i>La Revolución en la
práctica. Réplica</i> (1935,
pòstum, amb Errico Malatesta i Gaston Leval). Pere Esteve va
morir d'una
congestió cerebral el 14 de setembre de 1925 a Weehawken
(New Jersey, Estats
Units), una setmana abans havia pronunciat la seva primera
conferència en
anglès.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/rodriguesfranco.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 487px;" alt="Francisco Rodrigues Franco i Sabina Lopes Condeça Franco" title="Francisco Rodrigues Franco i Sabina Lopes Condeça Franco" src="http://www.estelnegre.org/fotos/rodriguesfranco.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Francisco
Rodrigues Franco i Sabina Lopes Condeça Franco</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Francisco
Rodrigues Franco:</span> El 29 de febrer de 1879 neix a Faro
(Farro, Algarve,
Portugal) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Rodrigues Franco,
conegut
com <i style="">Chico Franco</i>. Cap el 1910
s'instal·là a Setúbal
(Setúbal, Lisboa, Portugal), on treballà de
pescador i
s'afilià a l'Associação de Classe dos
Trabalhadores do Mar (Associació de
Classe dels Treballadors del Mar), adherida a l'anarcosindicalista
Confederació
General del Treball (CGT). Participà activament en la
fundació del local
sindical dels seu ram, conegut com «Casa dos
Pescadores» (Casa dels Pescadors),
a la Rua dos Trabalhadores do Mar, i fou un dels iniciadors de la
pràctica de
batejar les embarcacions de la Cooperativa de Pescadors amb els noms de
militants anarquistes coneguts. Fou un dels principals militants que
contribuïren a donar al sindicalisme local
l'orientació anarquista que es
consolidà fortament a Setúbal, que
arribà a ser coneguda com la «Barcelona
portuguesa». Durant sa vida animà tres importants
i multitudinàries vagues,
entre elles una de dones, que acabaren reprimides amb obrers morts. En
1918, en
plena dictadura de Sidónio Pais, va ser detingut, juntament
amb altres
militants (Manuel Rebelo, Alftrdo Bilha, Norberto Valedo,
José dos Reis Couto,
Antonio Casimiro, José Quaresma, etc.), i torturat pel
policia Ferraz. Després
d'un temps a les masmorres del Govern Civil de Lisboa, va ser
empresonat al
Fort de Monsanto (Benfica, Lisboa, Portugal). En 1931, amb Jaime
Rebelo, animà
la gran vaga marítima, que passà a la
història amb el nom de «Vaga dels 92
dies». Francisco Rodrigues Franco va morir cap el 1953 a
Pedrouços (Maia,
Porto, Portugal). Estava casat amb Sabina Lopes Condeça
Franco i sa filla, Luísa
Carmo Franco Elias Adão, també va ser una
destacada militant anarquista.<o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><img style="width: 399px; height: 646px;" title="Leandro Arpinati" alt="Leandro Arpinati" src="http://www.estelnegre.org/fotos/arpinati01.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Leandro
Arpinati</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">-
Leandro Arpinati:</span>
El 29 de febrer de 1892 neix a Civitella di Romagna
(Emília-Romanya, Itàlia) el
militant anarcoindividualista i després dirigent feixista
Leandro Arpinati. Abans
de la Gran Guerra milità en el moviment anarcoindividualista
i fou amic de
Benito Mussolini, amb qui col·laborà en <i>La
Lotta della Classe</i>. A partir
d'agost de 1914 es convertí en un ardent intervencionista.
Més tard s'establí a
Bolonya on treballà com a electricista ferroviari i a
començaments dels anys
vint fou un dels creadors del «II Fascio di
Combatimento» a Bolonya. El 21 de
novembre de 1920 fou el cap d'un dels escamots que prengueren part en
la
baralla entre socialistes i feixistes a la Piazza Nettuno i a la Piazza
Maggiore de Bolonya, episodi que a passat a la història com
la «Matança del
Palazzo d'Accursio», on resultaren 10 morts i 58 ferits, tots
socialistes, la
majoria per arma de foc. En 1921 esdevingué diputat i,
després de la «Marxa
sobre Roma», vicesecretari general del Partit Nacional
Feixista (PNF). En 1926
fou elegit alcalde de Bolonya. Entre 1929 i el 4 de maig de 1933 fou
secretari
d'Estat del ministre de l'Interior. Després ocupà
diversos càrrecs en el sector
esportiu: com ara president del Comitè Olímpic
Nacional Italià i de la
Federació Italiana de Futbol. A començaments dels
anys trenta, les relacions
amb el secretari del PNF, Achille Starace, es malmenen i es acusat
d'organitzar
l'atemptat contra Mussolini el dia de la inauguració de
l'Estadi de Bolonya el
31 d'octubre de 1926, ja que l'autor material del complot, el jove
anarquista
Anteo Zamboni, era fill d'un amic seu. Etiquetat com a enemic del
règim, fou
detingut durant la nit del 26 al 27 de juliol de 1934, jutjat i
condemnat a
cinc anys de confinament d'antuvi a Lipari entre 1934 i 1937 i
després a la
seva finca de Malacappa, a prop de Bolonya, en arrest domiciliari.
Rebutjà la
invitació personal de Mussolini d'adhesió a la
República Social Feixista de
Saló (1943-1945) i fins i tot es posà en contacte
amb grups de la Resistència.
Leandro Arpinati fou executat per un grup de partisans antifeixistes el
22
d'abril de 1945 a Malacappa (Argelato, Emília-Romanya,
Itàlia), l'endemà de
l'alliberament de Bolonya.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/peincede.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 201px;" alt="Necrològica de Serge Peincedé apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 30 de desembre de 1976" title="Necrològica de Serge Peincedé apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 30 de desembre de 1976" src="http://www.estelnegre.org/fotos/peincede.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Serge Peincedé apareguda en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Combat Syndicaliste</span> del 30 de desembre de 1976</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Serge Peincedé:</span>
El 29 de febrer –algunes fonts citen
erròniament
el 15 de
febrer–
de 1896 neix a Poissy (Illa de França, França)
l'anarquista Serge Peincedé.
Sos
pares es deien Jules
Peincedé i Léontine Marie Roger. En 1939, quan la
Retirada, acollí
nombrosos refugiats que
fugien de l'Espanya franquista al seu domicili de
Passy-lès-Tours.
Durant la II Guerra Mundial va ser
deportat a Alemanya.
Després de l'Alliberament passà a residir a Le
Bertins (Narcy, Borgonya,
França) i milità en la V Regió de la
Federació Anarquista (FA) i en Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA), mantenint la subscripció a
diverses
publicacions llibertàries (<i style="">Le Monde
Libertaire</i>, <i style="">Le
Réfractaire</i>, <i style="">Le Combat
Syndicaliste</i>, <i style="">Espoir</i>,
etc.). En els anys seixanta
col·laborà en <i style="">Le Combat
Syndicaliste</i>.
En 1970 establí contactes amb l'Organització
Revolucionària Anarquista (ORA) i
fou subscriptor del seu òrgan d'expressió <i style="">Front
Libertaire des Luttes de Classes</i>. Es guanyà la
vida com a empleat d'assegurances i visqué amb
sa companya Renée –s'havia divorciat de
Paulette Germaine Olme– un temps a La
Charité-sur-Loire (Borgonya, França). Serge
Peincedé va morir el 14 d'octubre
de 1976 al seu domicili de Passy-lès-Tours de
Varennes-lès-Narcy (Borgonya,
França)
i fou enterrat dos dies
després al cementiri de Varennes-lès-Narcy.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><img style="border: 0px solid ; width: 432px; height: 1184px;" alt="Necrològica de Miguel Mañas Santiago apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 7 de març de 1976" title="Necrològica de Miguel Mañas Santiago apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 7 de març de 1976" src="http://www.estelnegre.org/fotos/manyas.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold; color: rgb(153, 51, 153);" align="center"><small><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Necrològica
de Miguel Mañas Santiago apareguda en el periòdic
tolosà </span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">Espoir</span><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> del 7 de
març de 1976</span></small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Miguel Mañas
Santiago:</span>
El 29 de febrer de 1904
neix a Oliete (Terol,
Aragó, Espanya)
l'anarquista i anarcosindicalista
Miguel Mañas Santiago. Sos pares es deien José
Mañas i Isabel Santiago. Emigrà
a Barcelona (Catalunya) i milità en la
Confederació Nacional del Treball (CNT).
En 1923, per la seva participació en la vaga de transports
de Barcelona, va ser
acomiadat de la feina i retornà al seu poble, on va fer
propaganda anarcosindicalista
fins que, pressionat, en 1924 marxà cap a França.
Establert a Marsella
(Provença, Occitània), formà par dels
grups anarquistes d'exiliats espanyols de
la ciutat. En 1929, arran d'un accident laboral, perdé una
cama. En 1931, amb
la proclamació de la II República espanyola,
retornà a la Península. Al seu
poble va ser detingut en diverses ocasions i s'establí a
Madrid (Espanya), on
es mostrà força actiu a l'Ateneu Llibertari de
Vallecas. Durant la Revolució
espanyola formà part de la col·lectivitat
d'Oliete, localitat que hagué
d'abandonar arran de la reacció estalinista, trobant refugi
en la «Columna Los
Aguiluchos». Amb el triomf franquista passà a
França. En 1946 fou secretari
adjunt de la Federació Comarcal d'Origen de la CNT
d'Híjar (Terol, Aragó, Castella)
en l'exili. Sa companya fou Margarita Aceña. Miguel
Mañas va morir el 7 de juliol de 1975 al seu domicili de
Legavin (Llenguadoc,
Occitània) i fou enterrat sota la bandera confederal.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 356px; height: 467px;" alt="Necrològica de Josep Rojo Pegueroles apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 9 d'octubre de 1975" title="Necrològica de Josep Rojo Pegueroles apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 9 d'octubre de 1975" src="http://www.estelnegre.org/fotos/rojojose.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Josep Rojo Pegueroles apareguda en el periòdic
parisenc <span style="font-style: italic;">Le
Combat Syndicaliste</span> del 9 d'octubre de 1975</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Josep Rojo Pegueroles:</span>
El 29 de febrer de 1904 neix Alcover (Alt Camp,
Catalunya) l'anarcosindicalista
Josep Rojo Pegueroles. Sos pares es deien Josep Rojo i Fidela
Pegueroles. Militant de
la Confederació Nacional del Treball (CNT), en 1939, amb el
triomf franquista,
s'exilià amb sa companya Josepa Vilaubí a
França, on treballà de pagès.<o></o>
Josep Rojo Pegueroles va morir el 6 de
juliol de 1975 al seu domicili de Montpeller (Llenguadoc,
Occitània).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><span lang="CA">***</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/consuelozabala.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 342px;" alt="Consuelo Zabala, tercera per l'esquerra, juntament amb Lily Litvak i dos companys de la Fundació Anselmo Lorenzo" title="Consuelo Zabala, tercera per l'esquerra, juntament amb Lily Litvak i dos companys de la Fundació Anselmo Lorenzo" src="http://www.estelnegre.org/fotos/consuelozabala.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Consuelo
Zabala, tercera per l'esquerra, juntament amb Lily Litvak i dos
companys de la Fundació Anselmo Lorenzo</small></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: black;" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Consuelo Zabala
Martínez:</span> El </span><span style="color: black;" lang="CA">29 de febrer de 1920
neix a
Madrid (Espanya)</span><span style="color: black;" lang="CA"> l'anarcosindicalista
Consuelo Zabala
Martínez. Nascuda al madrileny carrer de
Tribulete, va
créixer al castís barri de Lavapiés.
Sa mare, Consuelo Martínez, era muy religiosa i son pare,
Francisco Zabala, militant del Sindicat de la Construcció de
la Confederació
Nacional del Treball (CNT). Quan el cop militar de juliol de 1936
estudiava
batxillerat amb una beca de 10 pessetes que li havia aconseguit el
dramaturg
Alejandro Casona. El febrer de 1937 s'afilià a les Joventuts
Llibertàries i va
fer de mecanògrafa al local del madrileny barri de
Chamartín d'aquesta
organització. També va col·laborar en
el periòdic <i>Frente Libertario</i>. En
la segona meitat de 1937 va llegir tres conferències a la
madrilenya «Unión
Radio» que van tenir molt ressò (<i>Labor a
realitzar de los ateneos
libertarios</i><span style="">, <i>Méjico
nación
hermana</i></span> i <i>Sacrifiquémonos
por los niños</i>). Després del triomf
franquista, va ser empresonada per les seves activitats, especialment
per aquelles
conferències radiades i per haver ocupat el
càrrec de secretària de les
Joventuts Llibertàries de Chamartín el setembre
de 1938. Empresonada a la
massificada presó madrilenya de dones de Las Ventas, i
encausada inicialment en
el mateix sumari que les militants comunistes conegudes com
«Las Trece Rosas»,
ella es va salvar de morir afusellada per les autoritats franquistes
perquè va
negar ser comunista, tot remarcant el seu pensament llibertari. El juny
de 1940
va ser condemnada a sis mesos de presó per «ajuda
a la rebel·lió» i alliberada
a finals de 1940. En sortir va participar en activitats de solidaritat
amb els
presos, essent la intermediària entre ells i el Secretariat
Intercontinental
(SI) a l'Exili. Així una companya li va donar el nom d'un
jove anarquista
condemnat a mort perquè li escrigués i, d'aquesta
manera, va conèixer qui seria
son company de tota la vida, Ángel Urzáiz
Simón –la pena de mort li va ser
commutada després de tres anys de presó.
Ambdós van treballar en el moviment
anarquista clandestí i Ángel va ser detingut i
empresonat a finals de 1947.
Acusat d'intentar reorganitzar la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI), va ser
condemnat per un consell de guerra a 30 anys de presó, a
complir al penal
valencià de Sant Miquel dels Reis. Es va
instal·lar amb els seus dos fills,
José Ángel i Paco, a València
(País Valencià) per estar més a prop
de son
company, treballant en un restaurant, fins que va ser alliberat en
1959. Van
donar refugi Cipriano Mera fins que va poder fugir a França
quan aquest va
sortir de la presó i estava amenaçat de mort pels
comunistes. Després de la
mort de Franco va participar en la reorganització confederal
i després de
l'escissió de la CNT, va col·laborar amb la
Fundació Anselmo Lorenzo (FAL). En
1998 va morir Ángel Urzáiz Simón i
ella va patir
problemes de salut durant els seus
últims anys. Va prologar el llibre de María A.
García-Maroto <i>La mujer en la
prensa anarquista. España (1900-1939)</i>
(1996). Consuelo Zabala Martínez va morir el 21 de
març de 2004 al seu
domicili de Móstoles (Madrid, Espanya) i va ser enterrada al
cementiri
d'aquesta localitat.</span><o></o><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"></span>
</p>
<p style="font-family: Arial; text-align: center;" class="MsoBodyText"><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/calendari.html"><img style="border: 0px solid ; width: 121px; height: 147px;" title="Anarcoefemèrides" alt="Anarcoefemèrides" src="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/diversos/anarcoefemeridespetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><big style="color: rgb(153, 51, 153);"><big>Defuncions</big></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/documents/feneon/feneon02.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 500px; height: 772px;" alt="Félix Fénéon fotografiat per Paulhan (París, 1886)" title="Félix Fénéon fotografiat per Paulhan (París, 1886)" src="http://www.estelnegre.org/documents/feneon/feneon02.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; font-weight: bold;" align="center"><small><span style="font-weight: normal;">Félix
Fénéon fotografiat per Paulhan (París,
1886)</span></small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="color: black;" lang="CA"><span style="font-weight: bold;">- Félix
Fénéon:</span> El 29 de febrer de 1944 mor
a
Châtenay-Malabry (Illa de França,
França) el periodista, crític literari i
artístic, esteta, galerista d'art i militant anarquista
Louis Félix Jules
Alexandre Élie Fénéon. Havia nascut el
29 de juny de 1861 a Torí (Piemont,
Itàlia). Sos pares es deien Pierre Marie Jules
Fénéon, viatjant de comerç
borgonyó, i Louise
Jacquin, suïssa. Va fer els estudis secundaris intern a
l'Institut Lamartine de
Mâcon, aconseguint un excel·lent nivell en estudis
clàssics. Després de fer el
servei militar en Infanteria, el març de 1881 va guanyar una
plaça de
funcionari com a redactor en el Ministeri de la Guerra traslladant-se a
París –van ser col·legues seus en el
Ministeri el poeta Louis
Denise i l'escriptor
Jules Christophe. Fou funcionari entre 1881 i 1894 i en aquestes anys
col·laborava en la premsa anarquista sota
pseudònims. En 1883 va ser nomenat
secretari de redacció de <i>La Libre Revue</i>,
on publicà els seus primers
articles literaris i de crítica artística, i
l'any següent va fundar, amb
Georges Chevrier, <i>La Revue Indépendante</i>,
de la qual serà redactor en
cap. Va ser en aquest any de 1884 quan descobrí al
Saló dels Artistes
Independents el quadre de Georges Pierre Seurat <i style="">Une
baignade à Asnières </i>i des d'aquell
moment defensà els pintors
impressionistes i neoimpressionistes a mort, publicant en 1886
l'opuscle <i style="">Les Impressionnistes</i>, que
ràpidament
esdevingué el manifest d'aquest moviment
artístic. Va ser molt conegut sobretot
com a descobridor de talents i en aquests anys esdevingué
amic de molts pintors
impressionistes anarquistes, com ara Maximilien Luce, Georges Seurat o
Paul
Signac. En 1885 col·laborà en <i style="">La
<span style="">Revue Wagnérienne</span></i>,
de Téodor de
Wyzewa, i entre 1885 i 1890 animà <i style="">La
Vogue</i>, publicació dirigida per Gustave Kahn. A
partir de 1886 es va
comprometre totalment amb el moviment anarquista i va
col·laborar en nombrosos
periòdics i revistes llibertaris: <i>L'Endehors</i>
–on assumirà el paper de
director durant l'exili de Zo d'Axa–, <i>Le
Père
Peinard</i>, <i>La
Renaissence</i>, <i>La Revue Anarchiste</i>, <i style="">La Revue Libertaire</i>, etc.;
també va col·laborar en el periòdic
socialista de Narbona <i style="">L'Émancipation
Sociale</i>. Fénéon va ser acusat de ser
l'autor de l'atemptat al restaurant
Foyot, el 4 d'abril de 1894, i després d'un escorcoll al seu
despatx
ministerial es va descobrir material per fabricar explosius (mercuri i
detonadors), que pertanyien sens dubte a l'anarquista Émile
Henry i que Louis Matha
li havia passat per amagar-lo. Arran d'això, va ser
detingut, tancat a la presó
parisenca de Mazas, destituït el 2 de maig de 1894 de la seva
feina en el
Ministeri de la Guerra i jutjat en el «Procés dels
Trenta» entre el 6 i el 12
d'agost d'aquell any a l'Audiència del Sena.
Gràcies els nombrosos artistes i
escriptores (Gustave Kahn, Bernard Lazare, Stéphane
Mallarmé, Louise Michel,
Octave Mirbeau, Henri Rochefort, Séverine, etc.) que li van
fer costat, va ser
absolt. En sortir de la presó va ser contractar per
Thadée Natanson com a
secretari de redacció de <i style="">La Revue
Blanche</i>,
de la qual esdevingué redactor en cap en 1896, fet que
«acratitzà» aquesta
publicació. En 1896 col·laborà en <i style="">La
Renaissance</i> i <i style="">Lar Revue Rouge de
Littérature et d'Art</i>. El 17 de juny de 1897 es
casà amb Stéphanie Adéle Gombaux
(<i style="">Fanny</i>), una amiga de sa
família
divorciada. Convençut per Bernarde Lazare, aquest any
esdevingué un dels
partidaris més engrescats en la reivindicació de
la revisió del procés del capità
Alfred Dreyfus i <i style="">La Revue Blanche</i>
en
fou centre d'aquest combat. Després de la
desaparició de <i style="">La Revue Blanche</i>,
l'abril de 1903, trobà una plaça d'administratiu
en <i>Le Figaro</i>. A partir de 1906 va escriure les
«Nouvelles en trois
lignes» per <i>Le Matin</i>. Altres revistes on
va escriure, sempre signant com
<i>F. F.</i>, van ser: <i style="">L'Art
Moderne</i>,
<i>Le Chat Noir</i>, <i>La Cravache</i>, <i>Entretiens
politiques et
littéraires</i>, <i>La Libre Revue</i>, <i>La
Plume</i>, <i style="">La Revue Blanche</i>, <i style="">La Revue
Indépendante</i> <i>La Revue Moderniste</i>,
<i>Symboliste</i>, <i>La Vogue</i>,
etc. Va descobrir i publicar autors que després van ser
famosos, com ara Jules
Laforgue, Jarry, Mallarmé, Apollinaire, Rimbaud, Huysmans,
etc. Interessat en
tots els moviments culturals i artístics de
l'època, ajudà a la difusió de
joves pintors i artistes, com ara Cross, Marquet, Pissarro, Seurat,
Signac, Van
Dongen, Matisse, Maurin, Bonnaire, etc. Entre 1906 i 1925 va ser un
dels
directors de la galeria d'art Bernheim-Jeune. En 1908 un informe de la
policia
anotava que «continua militant en els cercles anarquistes de
la capital i
col·labora en nombrosos òrgans de propaganda
llibertària». En 1912 organitzà la
primera exposició futurista, titulada «Les
peintres futuristes italiens».
Durant la Gran Guerra realitzà diversos viatges a
l'estranger (Regne Unit en
1915, Suïssa en 1917, etc.) i albergà un desertor.
En 1917, arran de l'esclat
de la Revolució russa, s'allunya del moviment llibertari i
es declarà
comunista, redactant un testament on anunciava que llegava al poble rus
tota la
seva col·lecció artística.
Després de la Gran Guerra succeí Blaise Cendras
en
la direcció literària de les edicions de La
Sirène i entre 1920 i 1926 dirigí <i style="">Le
Bulletin de la Vie Artistique</i>. En
1923 va publicar el <i>Dedalus</i>, de James Joyce. En
1936, amb la pujada del
Front Popular al poder, hissà la bandera roja a la teulada
de l'immoble on
vivia, al número 10 de l'avinguda de l'Opéra de
París. En 1943 intentà de bell
nou, sense èxit, llegar la seva
col·lecció pictòrica a un museu
moscovita. Els
seus escrits complets, per ordre expressa seva, només es van
editar un cop
mort, en 1970, sota el títol d'<i>Oeuvres plus que
complètes</i>. Félix
Fénéon
va morir el 29 de febrer de 1944 a la mansió que
Chateaubriand habitava a
Vallée-aux-Loups, a Châtenay-Malabry (Illa de
França, França), reconvertida en
llar de jubilats i en la qual s'havia instal·lat dos anys
abans. Un premi,
creat per la seva vídua Stéphanie Gonbaux en 1949
arran d'un llegat seu a la
Sorbona, fruit de la venda de la seva important
col·lecció de quadres que
l'Estat francès refusa acceptar, porta avui el seu nom (Prix
Fénéon) i permet
descobrir els autors considerats més prometedors. Una part
important dels seus
manuscrits, correspondència i arxius iconogràfics
es troben dipositats al Fons
Paulhan de l'Institut Mémoires de l'Édition
Contemporaine (IMEC) a Caen
(Normandia, França).</span><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><a style="color: rgb(0, 0, 238);" href="http://www.estelnegre.org/documents/feneon/feneon.html" target="_blank">Félix Féné</a><a style="color: rgb(0, 0, 238);" href="http://www.estelnegre.org/documents/feneon/feneon.html" target="_blank">on (1861-1944)</a><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><a href="http://www.estelnegre.org/fotos/bordesvicent.jpg"><img style="border: 0px solid ; width: 600px; height: 1449px;" alt="Necrològica de Vicent Bordes apareguda en el periòdic novaiorquès "Cultura Proletaria" del 20 de març de 1948" title="Necrològica de Vicent Bordes apareguda en el periòdic novaiorquès "Cultura Proletaria" del 20 de març de 1948" src="http://www.estelnegre.org/fotos/bordesvicent.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Necrològica
de Vicent Bordes apareguda en el periòdic
novaiorquès <span style="font-style: italic;">Cultura
Proletaria</span> del 20 de març de 1948</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Vicent Bordes:</span> El
29 de febrer de 1948 mor a Phoenix (Arizona, EUA) l'anarquista Vicent
Bordes.
Havia nascut cap el 1896 a València (València,
País Valencià). Emigrà als Estats
Units i s'establí a l'Estat de Connecticut, on
fundà agrupacions i nuclis de
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). Malalt del pit, cap el
1944 els
metges l'aconsellaren establir-se a Phoenix per si podia millorar la
salut.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center">***</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><img style="width: 480px; height: 345px;" alt="Notícia de la detenció de Francis Dumas apareguda en el diari "L'Écho d'Alger" del 31 d'agost de 1935" title="Notícia de la detenció de Francis Dumas apareguda en el diari "L'Écho d'Alger" del 31 d'agost de 1935" src="http://www.estelnegre.org/fotos/dumas.jpg" /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;" align="center"><small>Notícia
de la detenció de Francis Dumas apareguda en el
diari <span style="font-style: italic;">L'Écho
d'Alger</span> del 31 d'agost de 1935</small><o></o></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: Arial;"><span style="font-weight: bold;">- Francis Dumas:</span> El
29 de febrer de 1952 mor a Masamet (Llenguadoc,
Occitània) el propagandista
anarquista Francis André Jean Dumas, també citat
com <i>François Dumas</i>. Havia nascut el 6 de
juny de 1898 al III Districte de Lió
(Arpitània). Era
fill natural de la cosidora Adélaïde Nourrisson i
va ser legitimat el 25
d'abril de 1899 pel matrimoni amb Jean André Dumas celebrat
al III Districte de
Lió. Obrer torner ajustador, va ser mobilitzat el 16 d'abril
de 1917 com a
mecànic i destinat a l'arma d'aviació.
Posteriorment s'instal·là a Toló
(Provença, Occitània) i fou membre de la
Federació Comunista Llibertària (FCL).
En 1935 era secretari del grup de Toló de la
Federació Anarquista Provençal
(FAP) i responsable del <i>Bulletin Intérieur de la
FAF</i>,
que edità 11
números a Toló entre octubre de 1935 i agost de
1936, butlletí que es
decidí
publicar arran del congrés regional celebrat el 22 de
setembre de 1935
a La
Ciutat (Provença, Occitània), en el qual
assistiren 13 grups. Durant la
nit del
29 d'agost de 1935 va ser detingut a Toló quan aferrava pels
arbres i
els pals
elèctrics de l'Avinguda del XVème Corps, a prop
de l'arsenal de
vaixells de
guerra de Castagneau, el pamflet anarquista «Bas les
masques» (Sota les
màscares). En el moment de la detenció portava
encara 121 exemplars
d'aquest
pamflet i a finals d'aquell mateix any va ser condemnat a una multa per
haver
aferrat un pamflet sense el timbre reglamentari. També era
membre del
grup
«Jeunesse Libre» (Joventut Lliure).
Després de la II Guerra Mundial
s'instalà a Masamet (Llenguadoc,
Occitània),
fou membre de la Federació Anarquista (FA), secretari de la
Unió Local
de la
Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF)
i pel seu activisme
va
ser inscrit en les llistes negres de la patronal. Francis Dumas va
morir el 29 de febrer de 1952 al seu domicili de Masamet (Llenguadoc,
Occitània). Existí
un F. Dumas, militant de la FA i que el juny de 1947 publicà
a
Cormoranche-sur-Sâone (Roine-Alps, Arpitània) un
número de <i>Cahiers de la
Libération Sociale</i>.</p>
<div style="text-align: center; font-family: Arial;"><span style="color: rgb(243, 243, 243);">---</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial;"><big><a href="http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2902.html" target="_blank"><big style="color: rgb(153, 0, 0);"><big><big><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Continua...</span></big></big></big></a></big></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-family: Arial; color: rgb(243, 243, 243);">---</p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><a href="mailto:estelnegre@gmail.com"><img style="border: 0px solid ; width: 206px; height: 99px;" title="Escriu-nos" alt="Escriu-nos" src="http://www.estelnegre.org/logoateneupetit.jpg" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Arial; text-align: center;"><o></o>Anarcoefemèrides2024-02-29T12:57:34Zefemerides