miquel �ngel coll

Esclarir els fets

mianco — Wed, 12 Aug 2009 23:21:25 +0200

Durant els darrers dies hem presenciat una nova maniobra de confusió del Partit Popular, una d'aquelles accions encaminades a desviar l'atenció del que realment importa: l'esclariment de la mala gestió de la construcció del Palma Arena, constatada en comprovar com el seu cost inicial (50 milions d'euros) ha estat superat en més d'un 100 % -anam per uns 130 milions i va augmentant-.

El PP preten emmarcar el debat en l'emmanillament de diversos dels seus membres, TOTS ells actualment en la mateixa situació processal que Bartomeu Vicens -en llibertat sota fiança-. És inevitable recordar, ara, l'exportaveu del grup parlamentari popular, l'emigrant Estaràs, afirmant que "el Govern es sustenta amb el vot de la corrupció". Ara, l'emigrant Estaràs defensa ni més ni manco que el seu propi portaveu a l'Ajuntament de Palma, un nom dels considerats rellevants -fins i tot ha sonat com a possible candidat a la batlia de Ciutat-. Rafel Duran es troba en la mateixa situació que el diputat del grup mixt. Curiós...

De qualsevol manera entenc que això no és el que importa: no entraré a valorar si els detinguts havien de ser exposats o no, o si el delegat del govern va actuar com pertocava. Hem d'evitar caure en el joc absurd dels conservadors, hem d'evitar fer "de l'anècdota el tema".

Quan sentirem a algú que assumeixi responsabilitats? Quan se'ns explicarà per què el velòdrom ha costat més del doble que el recent estrenat estadi de Cornellà-El Prat, on hi jugarà diumenge rere diumenge el RCD Espanyol, amb capacitat per a 50.000 persones? No hem d'oblidar que la instal·lació en qüestió, amb capacitat per a unes 6.000 persones, ha albergat actes de tot tipus (fins i tot ha esdevingut la seu de la Conselleria d'Esports i Joventut per tal d'optimitzar costos), però nomes UN per la finalitat per la que va ser construit. Quan se'ns explicarà per què encara no ha estat homologat com a velòdrom? Quan se'ns explicarà la utilitat que tenen els ascensors que no duen enlloc? Per quan?

Sens dubte, si parlam de comissions d'investigació per a esclarir els fets, per on hem de començar és pel Palma Arena. Això importa a la ciutadania.

M'agradaria tancar l'article amb una prec: que no es torni a frivolitzar amb la interpretació de la Carta Universal dels Drets humans de 1948 ni a jugar amb un possible desconeixement del seu text. Parlam d'un document massa seriós i massa rellevant per a ridiculitzar-lo amb declaracions burdes.

Les lleis de l'estupidesa humana

mianco — Tue, 04 Aug 2009 23:39:51 +0200

Fa uns quants mesos (i es que el temps passa tan aviat...) la companya Rosamaria Alberdi em va suggerir la lectura d’un breu assaig de l’historiador italià Carlo Maria Cipolla (1922-2000): les lleis de l’estupidesa humana. Cipolla ironitza sobre certs comportaments humans formulant la seva Teoria de l’estupidesa (1988), una obra satírica de gran interès.

En aquest document Cipolla desenvolupa una visió de la gent estúpida com un grup més poderós que grans organitzacions como la mafia, el Complex Militar Industrial, o la Internacional Comunista. El grup dels estúpids, sense reglamentacions, líders o manifests aconsegueix excercir un gran efecte sobre la humanitat amb una coordinació involuntària increíble.

Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana son:

Sempre i inevitablement qualsevol de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids en circulació. Està clar que, generalment, no són fàcilment detectables.
La probabilitat de que una persona en concret sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica d’aquella persona. Cap titulació acadèmica pot acreditar que una persona és una no-estúpida. Trobariem el mateix percentatge d’estúpids a una de les últimes promocions d’enginyeria informàtica de harvard que a la nostra comunitat de veïns, al nostre barri o el nostre poble?
Una persona es estúpida si causa danys a altres persones o grups de persones sense obtenir cap guany personal, o inclús pitjor, provocant-se danys a ella mateixa en el procés.
Les persones no-estúpides sempre subestimen el potencial de la gent estúpida; constantment obliden que en qualsevol moment, a qualsevol lloc i en qualsevol circumstància, associar-se amb individus estúpids constitueix invariablement un error caríssim.
Una persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que pot existir.

Per deducció de la tercera llei, Cipolla identifica dos factors a considerar quan s’explora la conducta humana:

Beneficis i pèrdues que un individu es causa a ell mateix.
Beneficis i pèrdues que un individu causa als altres.

Creuant aquests dos factors es delimiten quatre grups d’individus ben diferenciats:

Intel·ligents: Beneficien als altres i a ells mateixos amb les seves accions.
Incauts: Beneficien als altres i es perjudiquen a ells mateixos.
Malvats: Perjudiquen els demés i es beneficien ells.
Estúpids: Perjudiquen els demés i a ells mateixos.

Veritat que és inevitable cercar exemples? ;)

El llegat de Chaplin

mianco — Mon, 15 Jun 2009 14:34:31 +0200

L'exposició “Chaplin en imatges” (Caixafòrum Palma, del 12 de juny al 20 de setembre de 2009) m'ha fet recordar aquelles imprescindibles pel·lícules d'elevadíssim contingut reivindicatiu com “Tiempos modernos” (1936) -on es replantejava la posició de l'home com a mà d'obra dins d'un sistema de producció fordista- o “El gran dictador” (1940).

La gran importància d'aquesta última és precisament que la denúncia de la figura de Hitler com el dictador que avui pecebem tots que va ser es produí de manera simultània amb el seu alçament com a vertader líder de l'Alemanya nazi. El film s'estrenà 5 anys abans de la fi de la segona guerra mundial.

He cregut interessant recuperar un dels discursos polítics més profunds i més emocionants de la història contemporània, un d'aquells documents que tots hauríem de tenir en ment. La lluita per la igualtat, per la solidaritat, la llibertat i la justícia al genial actor i director li costà un exili. El seu propi país, com amb tants d'altres casos, no el va saber entendre. En aquell mateix moment els avantpassats del seu actual president conraven els camps de Guinea.

Chaplin, en ser confós amb el dictador de Tomania, es dirigeix a la multitud així:

“Lo siento.

Pero yo no quiero ser emperador. Ese no es mi oficio, no quiero gobernar ni conquistar a nadie, sino ayudar a todos si fuera posible. Judíos o gentiles. Blancos o negros. Tenemos que ayudarnos los unos a los otros; los seres humanos somos así. Queremos hacer felices a los demás, no hacerlos desgraciados. No queremos odiar ni despreciar a nadie. En este mundo hay sitio para todos y la buena tierra es rica y puede alimentar a todos los seres. El camino de la vida puede ser libre y hermoso, pero lo hemos perdido. La codicia ha envenenado las armas, ha levantado barreras de odio, nos ha empujado hacia la miseria y las matanzas.

Hemos progresado muy deprisa, pero nos hemos encarcelado a nosotros mismos. El maquinismo, que crea abundancia, nos deja en la necesidad. Nuestro conocimiento nos ha hecho cínicos. Nuestra inteligencia, duros y secos. Pensamos demasiado, sentimos muy poco.

Más que máquinas necesitamos más humanidad. Más que inteligencia, tener bondad y dulzura.

Sin estas cualidades la vida será violenta, se perderá todo. Los aviones y la radio nos hacen sentirnos más cercanos. La verdadera naturaleza de estos inventos exige bondad humana, exige la hermandad universal que nos una a todos nosotros.

Ahora mismo, mi voz llega a millones de seres en todo el mundo, millones de hombres desesperados, mujeres y niños, víctimas de un sistema que hace torturar a los hombres y encarcelar a gentes inocentes. A los que puedan oirme, les digo: no deseperéis. La desdicha que padecemos no es más que la pasajera codicia y la amargura de hombres que temen seguir el camino del progreso humano.

El odio de los hombres pasará y caerán los dictadores, y el poder que se le quitó al pueblo se le reintegrará al pueblo, y, así, mientras el Hombre exista, la libertad no perecerá.

Soldados.

No os rindais a esos hombres a eso que en realidad os desprecian, os esclavizan, reglamentan vuestras vidas y os dicen qué tenéis que hacer, qué decir y qué sentir.

Os barren el cerebro, os ceban, os tratan como a ganado y como carne de cañón. No os entreguéis a estos individuos inhumanos, hombres máquina, con cerebros y corazones de máquina.

Vosotros no sois ganado, no sois máquinas, sois Hombres. Lleváis el amor de la Humanidad en vuestros corazones, no el odio. Sólo lo que no aman odian, los que nos aman y los inhumanos.

Soldados.

No luchéis por la esclavitud, sino por la libertad. El el capítulo 17 de San Lucas se lee: "El Reino de Dios no está en un hombre, ni en un grupo de hombres, sino en todos los hombres..." Vosotros los hombres tenéis el poder. El poder de crear máquinas, el poder de crear felicidad, el poder de hacer esta vida libre y hermosa y convertirla en una maravilosa aventura.

En nombre de la democracia, utilicemos ese poder actuando todos unidos. Luchemos por un mundo nuevo, digno y noble que garantice a los hombres un trabajo, a la juventud un futuro y a la vejez seguridad. Pero bajo la promesa de esas cosas, las fieras subieron al poder. Pero mintieron; nunca han cumplido sus promesas ni nunca las cumplirán. Los dictadores son libres sólo ellos, pero esclavizan al pueblo. Luchemos ahora para hacer nosotros realidad lo prometido. Todos a luchar para liberar al mundo. Para derribar barreras nacionales, para eliminar la ambición, el odio y la intolerancia.

Luchemos por el mundo de la razón.

Un mundo donde la ciencia, el progreso, nos conduzca a todos a la felicidad.

Soldados.

En nombre de la democracia, debemos unirnos todos.”

Deu raons per a votar els Socialistes Europeus

mianco — Thu, 04 Jun 2009 12:51:43 +0200

Mai ha estat senzill sintetitzar les idees. Transmetre el missatge que es vol, de manera idònia, per tal que sigui percebut com volem per tots els públics no és tasca fàcil -no tots percebem la informació de la mateixa manera-. No es tracta de transmetre missatges diferents segons el públic, no (tots sabem que n'hi ha que hi recórren sovint a aquesta barroera estratègia). Estic parlant de transmetre BE, i estic pensant en aquella frase que diu que "lo bueno, si breve, dos veces bueno".

En aquest sentit, hem intentar reunir totes aquestes idees en un decàleg del votant socialista europeu, per afavorir la reflexió i la difusió de principis. I, és clar, perquè en faceu l'ús que trobeu adient. Aqui el teniu:

1,- Perquè és necessària una majoria progressista al Parlament Europeu per a sortir d'aquesta crisi econòmica mundial, provocada pels plantejaments neoconservadors que només es poden combatre amb polítiques socials.

2,- Perquè els reptes que ara ens trobam, com el canvi climàtic, només es poden afrontar des de la Unió Europea i, per a fer-ho, és necessària la força d'un partit compromès com el Partit Socialista i no un partit com el PP que fins i tot negà l'existència del canvi climàtic.

3,- Perquè els Socialistes defensam la diversitat cultural i lingüística com a font de riquesa de la identitat cultural de la Unió Europea i no ens manifestam en contra de la nostra història com fa el PP.

4,- Perquè el projecte socialista és modern i impulsa un creixement econòmic i social més sostenible i respectuós amb el medi ambient i el territori, mentre que el PP ja ha demostrat aquí, a Mallorca, que quan ells governen impulsen models especulatius i de destrucció del territori.

5,- Perquè només quan hi ha hagut una majoria progressista al Parlament Europeu és quan s'han impulsat plans d'igualtat i, a més, ara els socialistes espanyols som un referent a Europa per la llei d'igualtat del govern de Zapatero.

6,- Perquè les polítiques socials sempre han estat les senyes d'identitat del Partit Socialista i ara hem adquirit el compromís de defensar, consolidar i ampliar les conquestes socials per construir una Europa Social més forta front als conservadors.

7,- Perquè els socialistes defensam que el principi de cohesió que impulsa Europa reconegui la insularitat de les Illes Balears.

8,- Perquè va ser un Socialista espanyol qui va prendre la paraula al Parlament Europeu per tal de que no s'aprovàs la directiva que ampliava la jornada laboral a 65 hores setmanals com havien proposat els conservadors.

9,- Perquè els Socialistes ens prenem seriosament el projecte europeu i ho demostra la llista que presentam, amb gent treballadora i amb experiència com Juan Fernando López Aguilar i Teresa Riera, mentre que el PP ha aprofitat la llista europea per a donar una sortida d'emergència a Rosa Estaràs pels conflictes interns que viuen.

10,- Perquè aquest partit es juga a Europa i ara som els europeus, després de que ho hagin fet els americans, els que tenim l'oportunitat de demostrar que creiem en les mesures progressistes que defensam els Socialistes per lluitar contra la crisi, el canvi climàtic i els altres reptes que només podem afrontar des de la Unió Europea.

Quo vadis Europa?

mianco — Mon, 01 Jun 2009 20:12:40 +0200

Les campanyes electorals (si, aquests 15 dies frenètics abans d'unes eleccions en que rebem més informació dels partits i dels polítics que en tot un any) comprenen multitud d'accions orientades a fins determinats, a objectius marcats, a intencions clares.

Cada partit planteja -gairebé tots amb moltíssima convicció- que la seva és la millor opció: tots demanen el vot de la ciutadania per a la seva candidatura (fet i fet una obvietat, no?). Primer objectiu a acomplir. Però que hi ha darrere un vot? Què votam? Per què votam? A qui votam?... Votam?

I en realitat és comprensible que la gent plantegi aquestes qüestions. Els partits han de ser capaços de fer pedagogia mitjançant les campanyes electorals, especialment en el cas de les europees, que han de ser exposades com unes municipals, unes autonòmiques o unes generals, com un fi en si mateixes i no com un procés que derivi en altres lectures polítiques.

Cal que els partits vagin més enllà de demanar el vot per a la seva candidatura, sense cap tipus de fons, sense més intencions ni objectius que el 7-J, sense plantejar aquelles “respostes globals a problemes globals”, sense més projecte que l'atac a qui governa, sense anàlisi, sense autocrítica, sense estendre la mà. No és possible plantejar aquestes eleccions europees com una revàlida de totes les derrotes sofertes.

Els socialistes sentim la responsabilitat de sortir a explicar el nostre projecte per Europa, a cada debat i a cada taula rodona, a cada mitjà de comunicació i en qualsevol format, a la xarxa o al carrer, tant se val! La qüestió és plantejar dubtes i resoldre'ls. En aquest sentit, una vegada hagi acabat la campanya haurem estat presents a tots i cada un dels municipis de la nostra illa, molts dels quals han comptat amb el testimoni d'una persona tan qualificada i tan propera com és Teresa Riera.

Ella si que ha sortit a parlar d'Europa, totes les seves accions van encaminades a difondre la idea progressista de com ha de ser l'Europa social. Aquest és el seu objectiu, el seu fi, la seva intenció. Per a ella Europa no és “una sortida digna”, per a ella Europa és un projecte a construir i a renovar dia a dia. Europa és una il·lusió, una garantia de pau, de cohesió i d'igualtat.

En parlarem durant els propers dies.

Eluana per la llibertat

mianco — Mon, 09 Feb 2009 22:08:38 +0100

Ha mort Eluana Englaro, la jove italiana que, en estat de coma, respirava assistida des de feia 17 anys. El seu cas ha fet resorgir l'etern debat de la llibertat de les persones a decidir sobre la seva pròpia vida. Des del punt de vista de la filosofia humanista s'entèn la mort com a part del procés vital: la mort és l'irremeiable acte final de la vida.

El cas d'Englaro ha estat, una vegada més, el de la incomprensió i la intransigència d'unes institucions, terrenals o divines. Ha estat el de la lluita per la defensa de la persona com a centre de tota acció conscient, de la lluita per la llibertat, per la fi del sofriment, de l'angoixa i de l'agonia.

Ens trobarem amb més Eluanas pel camí, trobarem més famílies que lluitaran perquè la ja pertorbada moral catòlica deixi d'impregnar les decisions racionals i paganes: les decisions en base a la condició humana i no en base a uns dogmes que cada vegada semblen més rancis i reaccionaris. Podria assegurar que per a cap família serà una decisió senzilla, qui ho dubta? Però qui pot dubtar que cada vegada serà un acte d'amor a la persona i a la vida?

Trobarem més vaticans (tal vegada vestits de Rouco) pel camí. És clar que ells mai en tendran de família.

Els Cavallistes no troben la seu! El PP no coneix l'autocr�tica.

mianco — Sat, 10 Jan 2009 01:00:14 +0100

Trescant pel facebook fa uns mesos vaig localitzar un grup –d’aquests als quals ets pots afegir com a membre amb un sol click- que em va semblar prou simpàtic: els seguidors incondicionals dels fiscals anticorrupció de Balears (206 membres a data de 9 de gener de 2009). Evidentment no podem dir que sigui una mostra sociològica molt fiable, però és una curiositat més que reforça la impressió que tenc de que Carrau i Horrach –o viceversa- s’han guanyat el respecte i fins i tot l’admiració de la ciutadania.

Tot plegat em fa pensar que sense l’acció de la fiscalia anticorrupció mai ens n’hauríem assebentat dels múltiples casos de corrupció del Govern Matas. L’atac de dijous passat a la fiscalia, davant la decisió d’aquesta de recórrer la sentència del Cas Cavallistes, ens confirma que el PP és un partit incapaç de fer la més mínima autocrítica respecte les malifetes dels seus exresponsables públics.

Entrem de ple en el tema: els Socialistes de Mallorca hem acatat i respectat la sentencia del Cas Cavallistes, tot i haver reconegut que no ens satisfà l’absolució de tots els acusats. La sentència reconeix la nul·litat de totes les certificacions, ja que tots aquells que varen signar no són considerats competents per a fer-ho.

En aquest sentit la irregularitat urbanística del xalet de Vidal segueix vigent en tot cas: amb la invalidesa dels certificats signats -reconeguda a la pròpia sentència- podem interpretar que es confirma la impossibilitat de que el Consell de Mallorca atorgui l’interès general necessari per a executar la reforma de la “seu de l’agrupació cavallista”, motivació per la qual es varen emetre els documents.

Així, per què Vidal ha interposat un contenciós-administratiu davant la retirada d’aquest interès general per part del Consell? Primer dubte a resoldre.

La sentència tècnicament és molt clara: queda comprovat que es varen signar uns documents que afirmaven coses que no eren certes. El PP, per la seva part, va convertir Sebastià Vidal en el Cap de turc d'una trama dirigida des d’altres esferes i ha estat l'únic que n'ha pagat les conseqüències, a nivell polític. Ningú més assumirà responsabilitats, encara que sigui per haver actuat de manera negligent? Segon dubte a resoldre.

Una vegada demostrada la falsedat documental s’ha llençat un avís clar pel PP: no es poden utilitzar ni les influències ni els càrrecs públics en benefici propi. La voluntat dels Socialistes de Mallorca no és enviar ningú a la presó, sinó fer arribar un missatge de transparència i de rigor a la ciutadania.

Decidirem no presentar cap tipus de recurs. Va ser una decisió debatuda i consensuada per molts. A pesar d’haver preferit una sentència exemplar –en especial en el cas de Sebastià Vidal- aconseguirem llançar el missatge que ens interessava, el de la igualtat d’oportunitats. Cal que recordem que allà on no hi pot haver una vivenda particular no n’hi haurà. Ni a Ses Salines ni a una altra banda. Ni per a Vidal ni per a ningú.

No teníem sortida: si haguéssim presentat algun tipus de recurs, dijous ens haurien atacat. No hem presentat cap recurs i dijous ens varen atacar. Ens hem acostumat a ser el plat fort de les rodes de premsa del PP. No passa res, no ens esqueixam la vestimenta, forma part del joc polític i és una actitud totalment habitual en un partit sense estratègia, sense líder i sense rumb. Allò que tal vegada no és tan usual és atacar amb tanta vehemència la fiscalia anticorrupció (amb acusació de conspiració política inclosa, com amb l’11-M!)…

S’ho haurien de fer mirar.

Software lliure al Parlament

mianco — Fri, 05 Dec 2008 15:10:26 +0100

Després de desinstal·lar tot tipus de programari privat del meu ordinador i renovar-lo amb programari lliure (i fer-ho públic) ha arribat el moment de sol·licitar aquest canvi, tècnic i mental, al major nombre d'àmbits possibles. Dimarts que ve veurem una Proposició no de Llei al Plenari del Parlament, a la qual hi podreu accedir en el següent link:software lliure_2_.pdf.

N'estic convençut: el Govern de les Illes Balears ha de seguir les passes d'altres governs autonòmics que han fet grans avanços en aquest aspecte: les Juntes d'Extremadura i d'Andalusia tenen els seus pròpis Sistemes Operatius amb nucli Linux -Linex i Guadalinex, respectivament-, Castella- La Manxa també hi ha fet grans esforços, així com Ajuntaments de grans ciutats com Barcelona, Munich o Viena.

La implantació i difusió de programari lliure és una qüestió d'igualtat d'oportunitats: permet l'accés a la Societat del Coneixement de tota la Ciutadania. Parlam d'un accés a la consulta i gestió de la informació 100 % públic, amb independència de cap corporació. Parlam d'eines fetes per la gent per a la gent, compatibles, potents i gratuïtes.

Tot plegat, parlam d'una aposta clara pel progrés del desenvolupament tecnològic. Què en pensau?

Are you the brain specialist?

mianco — Sat, 15 Nov 2008 00:15:06 +0100

Vaig descobrir els Monty Python uns anys enrere, just en aquell moment en que el Canal 33 emetia els seus capítols ben entrat el vespre. Monty Python's Flying Circus (El Circ ambulant dels Monty Python) era el títol de la sèrie.

El seu humor irreverent i absurd, políticament incorrecte, pura sàtira de la societat del Regne Unit dels anys 60 i 70 em va fascinar. M'agradaria publicar un post una mica diferent i, de passada, compartir una estona de rialles amb tots aquells que accedeixin al meu blog: avui publicaré un sketch d'un grup d'actors que va canviar el concepte de l'humor.

Esper que sigui tan del vostre gust com ho és del meu!

Congratulations President Obama!

mianco — Wed, 05 Nov 2008 08:21:50 +0100

Ha triomfat el canvi i Barack Obama és el nou president dels EUA. Ha triomfat la lluita per la igualtat i contra els prejudicis més absurds, el "yes we can", les il·lusions americanes d'evolució cap una societat més respectuosa amb la diversitat i la democràcia (66 % de participació). Obama s'ha convertit amb una icona mundial, una d'aquestes a les que la història els va donant cada vegada més pes, perqué impliquen la ruptura amb el passat més recent i tenen el recolzament popular, com el mateix Martin Luther King.

Obama ha guanyat per 364 a 174 vots electorals i per un 52 a un 48 % dels vots directes. El Partit Demòcrata ha sortit reforçat al Congrés, on gairebé obtenen els 60 escons que els permeten no dependre del vot dels Republicans.