Júlia Roman

Júlia Roman https://juliaroman.balearweb.net Candidata socialista a la batlia de Manacor juliaroman 2026-06-09T20:44:52Z Discurs del fiscal en motiu del nomenament de l’escriptor Miquel Àngel Riera fill il•lustre de Manacor https://juliaroman.balearweb.net/post/81471 Us present el text íntegra que faig llegir al Ple de l'Ajuntament de Manacor, celebrat el 19 de desembre de 2009, en motiu del nomenament de Miquel Àngel Riera com a fill il·lustre de Manacor. M'hauria agradat més defensar la proposta que el nostre grup va presentar mesos abans. Però el reglament del Ple determina que és el govern municipal qui ha d'assumir la defensa. La tasca de fiscal va ser, malgrat tot, una experiència. Probablement, si hagués preparat la defensa, el discurs no hauria estat molt diferent al de la la fiscal. Aquí teniu el text íntegre.Família Riera Vallès, amics i amigues de Miquel Àngel Riera, poetes, narradors, lletraferits, senyor Batle-President de l’Il·lm. Ajuntament de Manacor, regidores i regidors, senyores i senyors:Finalment, sí. Avui l’Ajuntament de Manacor es reuneix en sessió plenària extraordinària, per proclamar l’escriptor Miquel Àngel Riera fill il·lustre del seu poble. Després de la presentació de la seva persona i de la seva obra, ens cal, com a fiscals, analitzar el perquè de tot plegat.En primer lloc, ens formulem la següent pregunta: necessita Miquel Àngel Riera que l’Ajuntament de Manacor l’anomeni fill il·lustre?Rotundament, no. El poeta i narrador manacorí Miquel Àngel Riera i Nadal, desaparegut prematurament el dia de Santa Margalida de 1996, ja gaudeix des de fa molts anys del reconeixement unànime del món literari tant a nivell nacional com internacional. Els crítics contemporanis a Miquel Àngel Riera van destacar l’originalitat i la perfecció estilística del seu llenguatge; així ho considerà l’escriptor manacorí Guillem Vidal i Oliver. Per la seva banda, Maria Aurèlia Capmany l’elevar a la categoria de poeta novel·lista. Al llarg de la seva vida rebé els premis literaris més prestigiosos. Tornarem a recordar-los, perquè és excepcional: el Sant Jordi (1973), el Joan Alcover de Poesia (1974), el de la Crítica Serra d’Or, en dues ocasions (1975 i 1984), el Nacional de la Crítica de la Narrativa Catalana (1978), el Nacional de Literatura Catalana (1988), el Josep Pla (1990), el Ciutat de Barcelona (1990), el Joan Crexells (1990), i el de la Crítica (1990).El reconeixement internacional al conjunt de la seva obra es produí l’any 1987, quan va ser nominat pel Pen Club Català a la candidatura del Premi Nobel de Literatura. Poc després, el 1989 va rebre la Creu de Sant Jordi, la més alta consideració nacional concedida per la Generalitat de Catalunya. La seva obra poètica i narrativa ha estat traduïda a moltes llengües estrangeres, i els seus llibres figuren als prestatges de les biblioteques del món; entre d’altres, a la Biblioteca Nacional d’Estocolm. La valoració de la seva obra no ha minvat amb el temps; ans el contrari, els diferents estudis han contribuït a situar-la en els llocs més alts de la creació literària. Pere Rosselló Bover, l’estudiós més important, sintetitza l’efecte de Miquel Àngel Riera en el pòrtic de la seva biografia. Escriu: “ Miquel Àngel Riera aposta per una obra de qualitat, elaborada sense presses i des d’uns pressupòsits molt personals, que resisteixi el pas del temps. El resultat és un conjunt de sis poemaris, sis novel·les i dos llibres de relats breus que constitueixen algunes de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. La seva atenció per l’ésser humà, que ha begut de les fonts de més qualitat de la literatura europea contemporània, el converteixen en un escriptor l’ interès del qual sobrepassa totes les fronteres, tant geogràfiques i lingüístiques com personals. Per l’originalitat i per la perfecció estilística, la seva producció ha merescut el reconeixement unànime de la crítica i dels lectors”.La crítica ens ha permès conèixer el valor de la seva obra. Però, és Miquel Àngel Riera qui ens revela la transcendència de l’escriptura. A pregunta d’Antoni Miquel Planes, explicà el què significava per ell escriure, regalant-nos una de les millors definicions del que suposa l’ofici de la creació literària, i que ha servit d’exemple a tants dels seus deixebles. L’escriptura és:  “Sobretot és un exercici encaminat a fer una cosa que no se fer, encara que la possibilitat de poder arribar a aprendre’n em té seduït des de la infància. Vaig tenir una gran precocitat per adonar-me que, entre aquelles coses que pot fer un home amb el seu cos i el seu intel·lecte, no hi ha res més il·lustre que la creació literària. [...] El llistó d’escriure bé és arribar a tenir la sensació d’haver fet una obra que representi una veritable aportació a una cultura que estim molt, com la catalana, i que a més a més, tengui unes garanties sòlides de sobreviure’m.[...] El que passa és que tenc un respecte molt gran pel que fa al fenomen de la creació literària. Orquestrar una paraula per a la creació d’un poema o una novel·la fa que el fet de ser escriptor sigui una cosa tan il·lustre que m’ha fet arribar a la conclusió que un escriptor, per definició, no existeix. No hi ha un escriptor dolent, perquè si és xerec ja no ho és. Només s’és escriptor quan de la utilització d’aquest material màgic s’ha fet un ús tan noble que la paraula escriptor passa de ser un substantiu a ser un adjectiu”.Riera tampoc va ser un escriptor que visqués tancat en una torre d’ivori particular, allunyat de tot. Ans al contrari. L’autor manacorí impulsà la literatura mallorquina creant i dirigint la col·lecció de poesia El Turó i la col·lecció de narrativa Tià de Sa Real. Gràcies a elles, i com a homenatge al seu fundador, l’Obra Social de Sa Nostra fundà el premi de Poesia Miquel Àngel Riera. Aquesta vessant social, de compromís, de voler donar a conèixer autors joves i novells l’honora com a escriptor i com a persona. No oblidem mai a Blas d’Otero quan va afirmar que “la poesia és una arma carregada de futur”. Hi ha futur, hi ha poetes. I el compromís real de Riera amb el seu país queda palès amb la dedicatòria d’un dels seus poemaris, Paràbola i clam de la cosa humana, a on treballa la poesia social:  “ Al més travessat i dolorós dels meus vicis: el poble català, enmig del qual vaig néixer, visc i esper un dia, si la meresc, trobar la pau per bé morir”  Per tant, Miquel Àngel Riera ja té el reconeixement crític de la seva obra, l’agraïment dels seus deixebles i la veneració incondicional dels seus lectors i del seu país, del seu vici. No necessita res més.  I ara ens formulem una altra pregunta: necessita Manacor que es proclami a Miquel Àngel Riera fill il·lustre del seu poble? Rotundament, sí. Manacor necessita proclamar fill il·lustre al seu escriptor: per justícia, per dignitat històrica, per convertir-se definitivament en un poble com cal, que honora a les persones que l’han fet gran i que l’han ajudat a créixer intel·lectualment i espiritualment.  En l’àmbit local, Riera va rebre el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí (1984) i se li concedí l’A d’Or de l’Associació Cultural S’Agrícola. Va ser homenatjat per l’Ajuntament l’any 2006 amb la dedicació d’una setmana d’actes. Feia deu anys de la seva mort. Enguany, l’IES Mossèn Alcover decidí posar el seu nom a la biblioteca del centre: Biblioteca Miquel Àngel Riera, sens dubte l’homenatge més sentit. El 2008 va ser homenatjat amb la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma, concedida pel Govern de les Illes Balears.  Però mancaven nosaltres, la classe política. Ai las, els polítics! Ai las, Ajuntament de Manacor! El poeta ens dóna la seva visió subjectiva de la nostra col·lectivitat als “prohoms, potser déus” que tenen cura “del regiment de la cosa pública”. I ara a nosaltres ens toca fer justícia amb l’escriptor, la seva obra i la seva família. La galeria de fills il·lustres de Manacor està copada per religiosos, militars i polítics. Tots homes de batalla, amb biografies carregades de fets excepcionals. Avui obrim aquesta galeria i donam entrada a una nova manera de sentir la nostra història. Avui, hem de reconèixer els mèrits d’una persona a partir del seu llegat més íntim i, a l’hora, més universal: la seva obra escrita.  Miquel Àngel Riera mereix el reconeixement, el record i la perdurabilitat del seu poble. Pel seu impuls a la creació literària en català i per la seva obra absolutament vigent i de gran qualitat. Perquè la seva obra de vocació universal està forjada en la nostra realitat més propera, i per això, tenim el privilegi de copsar el seu llenguatge, la intensitat dels seus matisos. Perquè en la literatura de Miquel Àngel Riera hi trobam la millor paràbola i la més bella descripció del paisatge humà de la postguerra a Mallorca i, després, la seva obra poètica esdevé un clam a la llibertat. Reconeixem Miquel Àngel Riera pel seu art. L’home que va escriure: <<La bellesa de l’home és que crea bellesa>> ha de tenir un lloc en la memòria de Manacor.Atesa la transcendència literària i cultural de Miquel Àngel Riera i atès que compleix els requisits que estableix el Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Manacor, Miquel Àngel Riera és mereixedor de ser nomenat Fill Il·lustre. Hem hagut d’esperar tretze anys per arribar al dia d’avui. Que no torni a passar. Manacor ja és un poble un poc més digne. L’escriptor Miquel Àngel Riera i Nadal és el darrer dels seus fills il·lustres.    Manacor, 19 de desembre de 2009.Signat: Júlia Roman Quetgles, portaveu del Grup Municipal Socialista.    Propostes PSIB-PSOE Manacor 2009-12-30T13:52:25Z juliaroman Serveis Socials a Manacor: mancances de gestió, excuses per fer demagògia https://juliaroman.balearweb.net/post/75250 Al Ple del mes de juliol vàrem presentar una proposta per millorar el pressupost i la gestió del Departament de Serveis Socials. Després d'una sèrie de missatges alarmants que havia llançat la delegada del Partit Popular, vàrem decidir estudiar el cas i fer les aportacions necessàries perquè les persones que pateixen mancances de primera necessitat, tenguessin una resposta immediata per part de l'Ajuntament. La millor eina per fer-hi front és, sens dubte, la nova llei de Serveis Socials que ha aprovat recentment el Govern Balear. Com és evident, la proposta no va tenir el suport del Partit Popular: els mateixos que han respot a la gent necessitada que ja no tenen líquid per afrontar les peticions d'ajud, són els que el mes de juny creaven una partida, entre d'altres, per ampliar els vestidors del camp de futbol de Porto Cristo. Com sempre, el Partit Popular només parla de Serveis Socials per crear alarmisme i fer demagògia. A més, durant el debat varen sortir a la llum algunes de les mentides que havia reiterat en premsa la delegada del PP. Havia repetit en diverses ocasions que s'havien rebut 300 sol·licituds per accedir a l'ajud extraordinari del Govern Balear; en el Ple, va resultar que havien estat 178. La delegada va avançar les rebaixes unes setmanes. Això prova que en el populars no els interessa, per res, solucionar els problemes de les persones que, pot ser, no els votaran mai. La proposta la podeu llegir a continuació:MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER A L’AMPLIACIÓ DE LA DOTACIÓ ECONÒMICA I LA MILLORA DE LA PLANIFICACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE SERVEIS SOCIALS DE L’AJUNTAMENT DE MANACOR     Les necessitats urgents de caràcter social són conegudes pel Govern tal com queda constatat al Conveni de col·laboració signat el mes de febrer de 2009 entre la Conselleria d’Afers Socials i l’Ajuntament de Manacor per a la concessió d’ajuts econòmics d’urgència social.  Atès que al llarg del 2009 s’ha produït un important augment de la demanda de prestacions socials a Manacor i que la partida de 49.088’74€ destinada a atenció benèfica i assistència ha resultat del tot insuficient per atendre les necessitats urgents d’algunes persones i famílies de Manacor.  Atès que l’ajuda a les persones amb situació crítica és urgent i que l’Ajuntament té la capacitat jurídica de modificar els pressupostos  per atendre les despeses urgents i necessàries.  Atès que l’Ajuntament té atribuïdes competències amb serveis socials i que en el marc de la Llei de Serveis Socials està previst que l’administració local disposi de les partides necessàries a prestacions socials i d’ampliar-les en el cas que resultin insuficients.  El Ple de l’Ajuntament de Manacor ACORDA:   <ol start="1" style="margin-top: 0cm" type="1"><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt">L’Ajuntament de Manacor incoarà un expedient de crèdit extraordinari del Pressupost corresponent a l’exercici 2009 amb la quantitat que determini la delegació de serveis socials destinada a cobrir les necessitats urgents i necessàries que han sol·licitat les persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques de subsistència (alimentació, allotjament, educació i salut).</li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt">L’Ajuntament instarà a la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració a fer l’aportació de 50.296’34 € en compliment del conveni de col·laboració signat entre ambdues institucions el 19 de febrer de 2009.</li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt">L’Ajuntament de Manacor elaborarà el Pla Municipal de Serveis Socials, en  compliment del què estableix la Llei de Serveis Socials, per tal de millorar la qualitat del servei, determinar les actuacions necessàries i consignar en el pressupost 2010 les quantitats necessàries per assegurar el dret de la ciutadania a rebre les prestacions que se’ls reconeguin.</li><li class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt">L’Ajuntament de Manacor constituirà el Consell Municipal de Serveis Socials.</li></ol>   Manacor, 30 de juny de 2009  Propostes PSIB-PSOE Manacor 2009-08-03T14:23:15Z juliaroman Miquel Àngel Riera, poeta i narrador https://juliaroman.balearweb.net/post/75249 L'any 1998 el Grup Municipal Socialista va proposar al Ple de l'Ajuntament de Manacor que Miquel Àngel fos nomenat fill il·lustre. La proposta no va prosperar; el Partit Popular no ho va poder pair, qui sap per què! Tretze anys després de que finís el literat, vàrem tornar a presentar la proposta. Entràrem la proposta al registre i aquesta va ser considerada per la junta de portaveus, que hi donà el vistiplau. Així, en el ple del mes de juliol es donà suport a la proposta que presentàrem i que podeu llegir íntegrament: El poeta i narrador manacorí Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-Palma, 1996) és reconegut com a un dels grans creadors de la literatura catalana del segle XX. La valoració de la seva obra no ha minvat des de que finí el 20 de juliol de 1996. Ans el contrari, els diferents estudis sobre la seva obra han contribuït a situar-la en els llocs més alts de la creació literària.Per l’originalitat i la perfecció estilística, la seva obra ha merescut el reconeixement unànime tant a nivell nacional com internacional. Al llarg de la seva vida rebé els premis literaris més prestigiosos com: el Sant Jordi (1973), el Joan Alcover de Poesia (1974), el de la Crítica Serra d’Or (1975 i 1984), el Nacional de la Crítica de la Narrativa Catalana (1978), el Nacional de Literatura Catalana (1988), el Josep Pla (1990), el Ciutat de Barcelona (1990), el Joan Crexells (1990), i el de la Crítica (1990). El seu reconeixement internacional es produí l’any 1987, quan va ser nominat pel Pen Club a la candidatura al Premi Nobel de Literatura.En l’àmbit local, Miquel Àngel Riera va rebrer el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí (1984) i va ser homenatjat per l’Ajuntament l’any 2006 amb la dedicació d’una setmana d’actes amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Finalment, l’IES Mossèn Alcover ha dedicat la biblioteca del centre a Miquel Àngel Riera.Miquel Àngel Riera ha esdevingut també una fita en l’impuls de la creació literària en català a l’àmbit illenc, amb la creació i direcció de la col·lecció de poesia El Turó i la de narrativa Tià de Sa Real. Aquestes col·leccions han estat el punt de partida per a la creació del Premi de Poesia Miquel Àngel Riera convocat per l’Obra Social de “Sa Nostra” com a homenatge al seu fundador.Més enllà de la valoració crítica de l’obra de Riera, també cal considerar l’aportació al coneixement de les condicions de vida de la postguerra civil. En la seva literatura hi trobam la millor paràbola i la més bella descripció del paisatge humà de la postguerra a Mallorca. Miquel Àngel Riera mereix el reconeixement, el record i la perdurabilitat pel seu impuls a la creació literària en català i per la seva obra absolutament vigent i de gran qualitat. Atesa la transcendència literària i cultural de Miquel Àngel Riera i atès que compleix els requisits que estableix el Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Manacor, el Ple de l’Ajuntament de Manacor pren el següentACORD L’Ajuntament de Manacor iniciarà els tràmits oportuns per tal que Miquel Àngel Riera sigui nomenat Fill Il·lustre de Manacor.   Manacor, 25 de juny de 2009   Propostes PSIB-PSOE Manacor 2009-08-03T14:12:06Z juliaroman Excursió a s'escola des Puig d'Alenar pels camins des Fangar https://juliaroman.balearweb.net/post/62079 Benvolgudes companyes/Benvolguts companys,   diumenge, dia 14 de desembre, se fa la popular i tradicional excursió a l'escola des Puig d'Alenar, passant per es Fangar. Vos record que l'Agrupació Socialista de Manacor hi dóna suport des del primer any. De fet, vàrem esser nosaltres els qui, fa devers cinc o sis anys, vàrem convocar la primera excursió. La veritat és que no va ser un èxit de convocatòria -vàrem ser tres persones: Mercè Amer, Carmen Carpallo i jo mateixa-, però a la llarga s'ha convertit en una trobada reivindicativa a la què hi assisteixen representants d'associciacions de tota Mallorca. Això ha estat possible gràcies a la convició i a la perseverança de la gent de la Plataforma dels Camins Públics Oberts.   Després d'anys de celebrar-se, encara és un acte necessari, perquè molts de camins públics resten tancats; els des Fangar, per exemple.  El Grup Municipal Socialista ha presentat diverses mocions sol·licitant l'obertura dels camins i denunciant el tancament d'altres molt significatius -recordam el de Sa Roca-; hem aportat idees perquè la seva obertura no representi una amenaça pels veïns, com és, impedint el trànsit de vehicles motoritzats; hem demenat el compromís de l'Ajuntament pel seu manteniment, etc. La resposta del PP i AIPC sempre ha estat la mateixa: NO. Pareix que hi ha por a fer les coses ben fetes.   Ara, aquesta situació és incomprensible i l'obertura dels camins, "la restitució de la legalitat" que ara tant preocupa al PP, només depèn de les ordres del super Pastor; aquest batle tant mediàtic que governa la ciutat de Manacor com si fos el poble de Mancor.   L'excursió pels camins públics des Fangar és un acte de reivindicació social i democràtica. Pens que diumenge hi hauria d'haver una bona representació de socialistes. Per això vos anim a participar-hi. La trobada és a les 10 h. a la plaça de Son Macià.    General 2008-12-10T11:42:40Z juliaroman Primera representació de la fira de les vanitats, temporada 2007 https://juliaroman.balearweb.net/post/39670 El primer Ple de la legislatura 2007-2011 celebrat el passat dilluns 10 de setembre, va esdevenir tota una declaració de principis, no gens sorprenent, per altra banda, del pacte PP-AIPC. En la posada en escena, dirigida pel diputat Pastor i batle de Manacor, no hi van faltar els tics dels populars, que conformen el seu art singular d’entendre i fer política: el victimisme, la mentida, la demagògia, la insolència i la prepotència. Pot ser en falta algun més, però per ser la primera posada en escena, ja n’hi va haver prou.   El victimisme. Els populars reclamen, una vegada més, que es tornin a fer les autòpsies a Manacor. Aquest s’ha convertit en el tema recurrent de fer oposició des del govern. Bé ho sap el diputat Pastor i batle de Manacor, que va ser el govern d’Aznar que, enlloc de finançar el servei, amb l’adequació de la sala i dotant-lo de personal qualificat, el va desmantellar –de la mateixa manera que, amb un  decret, va fer desaparèixer les televisions locals-, per formar els instituts anatòmics provincials. El delegat del cementeri argumenta que ara la sala està en condicions; del personal, més val no parlar-ne. Ara, per reinstaurà el servei, caldrà modificar una llei de caràcter estatal, i això és complex. Evidentment, quan era l’hora de protestar, el diputat i balte de Manacor, era del mateix partit que el president del govern, i la protesta no hi cap dins l’estructura piramidal del PP.   La mentida. El delegat de comerç diu que desconeix les denúncies que han formulat els veïnats per les molèsties i la contaminació causades per un taller de lacats. Tot i que hi ha denúncies fetes a la Policia Local i instàncies presentades a l’Ajuntament des del mes de febrer -alguna d’elles, fins i tot, contestada pel mateix delegat- aquest nega conèixer la seva existència. Només reconeix que fa uns dies es va presentar una denúncia. Com que les hem vistes, les denúncies, i el Cent per Cent en va informar, està clar que el delegat nega les evidències; és a dir, utilitza la mentida en la gestió dels afers públics.  La demagògia. Entorn natural privilegiat i d’especial interès mediambiental; aquests arguments han estat utilitzats per l’equip de govern municipal per sol·licitar –via urgència- al govern balear i a l’estatal que comprin Cala Varques. Algú va recordar que, curiosament, quan en Mates era ministre de Medi Ambient, l’anterior equip de govern municipal, format pels mateixos partits i encapçalat pel mateix diputat-batle, no van plantejar mai aquesta necessitat, ni la seva urgència. Celebraria que el PP assumís aquests arguments ecologistes i progressistes, perquè així, indefectiblement, es desintegraria com a partit. Però, senzillament, fan demagògia per la falta d’arguments propis, més enllà dels especulatius. I dic que és demagògia perquè, el govern municipal ha demostrat un total desinterès quan Cala Varques ha estat notícia per problemes relacionats amb l’accés, el tancament dels camins, les merdes de vaca i l’acumulació de brutor a la platja.   La insolència i la prepotència. Dels onze punts de l’ordre del dia, sense comptar el primer de l’aprovació de l’acte i el darrer de pregs i preguntes, sis afectaven els comptes municipals. Amb tota la prepotència del món, ens sol·liciten suport per un reconeixement extrajudicial de crèdit que ascendeix a més de 400.000€, per no haver-se tramitat el corresponent expedient de contractació. Només cal recordar que, l’administració ha de treure a concurs totes les obres que superen el pressupost de 30.000€. Així, si no hi ha concurs, no hi ha ni igualtat d’oportunitats entre les empreses ni transparència en la gestió dels doblers públics. Això és d’escàndol; però encara és més vergonyós la modificació del pressupost per fer front a la pujada del 80% de les retribucions i dietes dels regidors de l’equip de govern. Partides d’un total de 101.510,93€ destinades a la inversió en millores pels ciutadans, s’anul·len i passen a engreixar els regidors del PP que s’han quedat sense càrrecs al govern. Al batle gairebé no l’afecta, perquè, primer de tot és diputat del PP i cobra com a tal; la batlia només és una ocupació parcial, que es compensa amb dietes. Amb aquesta modificació pren cos el que ja vàrem anunciar: el poble de Manacor paga la pèrdua del govern illenc del PP.   Manacor, Diada de Mallorca, 2007.  General 2007-09-12T14:17:07Z juliaroman Al·legacions al PGOU https://juliaroman.balearweb.net/post/39609   Estant en informació pública el Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Manacor per a la seva aprovació inicial, el Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Manacor  AL·LEGA QUE   A nivell general: Analitzada la documentació per a l’aprovació inicial del PGOU s’observa que s’ha fet un gran esforç per actualitzar el planejament totalment obsolet i confús, que ha marcat les pautes d’urbanització del municipi al llarg dels darrers trenta anys. Tot i això, manquen les anàlisis profundes dels temes que el Pla intenta ordenar. Manca també, la definició d’un concepte general de planificació del territori; més concretament, no es planteja un projecte que generi il·lusió al ciutadà i que resolgui les seves necessitats actuals i futures. Es troba a faltar una proposta que permeti la consolidació del lideratge del municipi de Manacor en l’àmbit de la comarca de Llevant i que estableixi les bases per fer de Manacor una ciutat moderna i amb projecció de futur. Falten propostes clares d’ordenació i planificació en els diferents nuclis urbans. El Pla dóna per bones les errades de les actuacions urbanístiques del passat més recent, enlloc de plantejar les solucions per a superar-les. En el cas de Manacor, el projecte que es presenta, es limita a definir i ordenar l’edificació per sectors urbans, amb les úniques idees generals d’augmentar considerablement el sòl industrial i de serveis, així com de cercar una viabilitat als creixements i zones verdes residencials més enllà de les rondes, que no sorgeixen dels criteris generals sinó de les propostes de particulars. Les noves àrees de creixement que es proposen són extenses i, juntament amb el total desenvolupament dels nuclis urbans consolidats, suposarien un increment desmesurat de la població, que no respon a les necessitats reals del municipi ni a criteris de sostenibilitat social ni mediambiental.  En el cas dels equipaments -que són actualment del tot insuficients- es classifiquen espais, però no segueixen un esquema general i ordenat en la seva disposició, perquè sorgeixen dels convenis urbanístics i de les subvencions que han decidit les institucions de rang superior. Falta una previsió real del nombre i naturalesa dels equipaments necessaris i que la seva distribució es faci en base a criteris d’equilibri i de servei a la ciutadania. A més, es preveuen equipaments culturals i esportius de grans dimensions, de difícil manteniment i amb risc d’infrautilització, però no se proposen espais per a solucionar les necessitats plantejades per les associacions ciutadanes i culturals i per grups socials, com els joves. La realitat urbanística de la ciutat, amb un teixit dens al centre i mancat de zones verdes, no s’encara amb la definició d’actuacions de descongestió concretes i la definició de parcs i places verdes, sempre allunyats més enllà de les rondes. Es descuiden també aspectes importants per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, com són l’accessibilitat als nuclis i la mobilitat interna, especialment de Manacor i Portocristo. A nivell de viari es proposa alguna nova ronda al sector nord de Manacor, mentre que en altres sectors de la ciutat quasi no es defineix res encaminat a la promoció del transport públic, la introducció d’elements dissuassoris d’ús del vehicle privat, la potenciació de la circulació a peu o amb bicicletes, etc. Tampoc existeix una preocupació per a la millora, en termes de comoditat i seguretat, dels accessos als nuclis, ja sigui per carretera o amb tren, ni per la imatge que es projecte, sobretot, en els nuclis de vocació eminentment turística com Portocristo, s’Illot, Cales de Mallorca i Cala Murada. En el cas de Manacor, s’ha d’evitar que tots els accessos a la ciutat es facin per polígons industrials o de serveis, si el que es vol és una ciutat amb bona qualitat urbana. En aquest sentit, sembla que hi ha una preocupació per la imatge desordenada de la carretera de Ciutat, però desprès el Pla no es preocupa de la resta de zones de la ciutat i de la imatge que es percebrà de la resta de fronts ni dels seus accessos. De fet, s’obvien consideracions ja plantejades al Pla Territorial de Mallorca.  El document hauria d’introduir les actuacions que garanteixin la qualitat de vida actual i futura dels ciutadans i que donassin resposta a les necessitats reals de la ciutadania. S’hauria de plantejar un projecte que definís els trets característics del municipi, des dels socials i econòmics, als culturals i mediambientals. Però, mentre existeix una clara preocupació per consolidar les intervencions urbanístiques sorgides de l’impuls més que de la planificació -les quals han resultat clarament errades per a la millora de les condicions de vida de la ciutadania-, no es concreta l’interès per determinar aquells trets. El Pla que es proposa ha de ser sostenible socialment i mediambientalment; ha de garantir la màxima protecció del territori i del patrimoni històric i cultural del municipi. El PGOU que es presenta hauria de donar les garanties de què totes les persones de Manacor poguessin tenir accés a l’habitatge. Entenem que, per descomptat, el Pla haurà de cenyir-se a la nova Llei del Sòl, tant en aquest aspecte com en d’altres; però consideram que haurien de grafiar-se les zones reservades als habitatges de preu taxat.‘En definitiva, el projecte que es presenta no recull les preocupacions que ha manifestat la ciutadania a través dels fòrums d’opinió, com l’Agenda Local 21; per contra, està més atent a les propostes de particulars sobre la classificació urbanística de les seves propietats, condicionant així el futur creixement de Manacor. El projecte es preocupa més per consolidar les errades urbanístiques del passat que de fer una proposta ferma de futur, que sigui garantia de projecció social, cultural i econòmica del municipi de Manacor i dels seus habitants.    A nivell més concret: Sector industrial de Son Jaume Andreu (SUP-M-08 i SUP-M-09) <ul><li>El Pla preveu un creixement que gairebé triplica el sòl industrial existent que, juntament amb el sòl destinat a serveis, planteja una oferta desmesurada per a les necessitats reals del municipi, consumint molt de territori innecessàriament, que no respon a cap anàlisi ni previsió de les necessitats de les indústries i empreses del municipi.</li><li>El Pla hauria de determinar el sistema de desenvolupament del sòl industrial per tal de garantir que hi tenguessin accés les petites i mitjanes indústries i empreses.</li></ul> <ul><li>A la zona del nou polígon existeixen unes antigues pedreres, amb un alt valor paisatgístic, històric i etnològic, que si es desenvolupen els nous creixements desapareixeran. Tanmateix, són terrenys gens òptims per a construir. Amb la seva urbanització es perdria l’oportunitat de conservar la font del material constructiu del Manacor del segles XIX i XX i determinant de la tècnica constructiva amb marès. A més, es perdria l’oportunitat de fer servir les pedreres com a possibles espais de lleure cívic i cultural, tal com s’ha fet en altres pedreres de les illes, per exemple a Menorca.</li></ul> <ul><li>El sector en la seva banda sud, està delimitat pel traçat del tren, cosa que implica que l’arribada amb aquest transport es farà vorejant un polígon industrial, deteriorant l’atractiu paisatgístic que ofereix tot el recorregut del tren Palma-Manacor.</li></ul>Sector industrial carretera de Felanitx (SUP-M-11) <ul><li>El fet de què, en aquest accés ja existeixi alguna nau, no justifica la gran extensió que proposa el nou urbanitzable, i més si es té en compte la quantitat de sòl que per aquest usos ja es defineixen en altres sectors de la ciutat (SUP-M-8, SUP-M-9, SUP-M.10). La consolidació i creació d’aquest nou polígon només seria justificada si es dedicàs exclusivament a empreses de reciclatge de materials.</li></ul> <ul><li>A més, s’hauria de considerar en aquesta zona una intervenció per a matisar l’impacte visual de l’accés a Manacor per Felanitx i que, a la vegada, fos amable com a única via d’accés a la zona d’usos funeraris.</li></ul>Eix de la carretera de Palma<ul><li>Es proposa triplicar el creixement existent, el qual encara no està totalment desenvolupat. L’eix de la carretera de Palma s’ha de replantejar sota nous criteris, sorgits d’un estudi detallat que hauria d’abastar des de la subestació elèctrica fins a l’Hospital Comarcal, i des de l’Oliv-art fins a l’Hipòdrom de Manacor.</li></ul> <ul><li>No s’ha tingut en consideració la peculiaritat de l’Hospital Comarcal. L’edifici sanitari està plantejat com una gran pantalla, bastant tancada al costat de ponent, on se situen els serveis, i oberta cap a llevant, on hi ha les habitacions dels pacients, les quals miren cap els camps en direcció a Sant Llorenç. Si es desenvolupa tot el sòl proposat amb aquests criteris, l’edifici sanitari quedarà envoltat per polígons de serveis.</li></ul> <ul><li>El creixement que es proposa no sols sobrepassa l’hospital, sinó que també sobrepassa el nou curs del torrent. Si s’aprova tal com està plantejat, es complica més el desenvolupament innecessari d’aquest sector, que haurà de costejar ponts per travessar el viari i habilitar els sistemes per a construir les infraestructures de la seva urbanització.</li></ul>Sector residencial s’Hort den Roig (SUP-M-2, SUP-M-3, SUP-M-4 i UA-M-07) <ul><li>Es proposa també un creixement desmesurat i que de nou també traspassa el llit del desviament del torrent, creant un sector de ciutat que sempre quedarà deslligat de la ciutat amb un desenvolupament tècnicament molt complex. </li></ul> <ul><li>S’hauria d’ampliar la zona de protecció entorn el nou torrent, que doniàs garanties de què no es reprodueixin accions catastròfiques que formen part de la història més recent de Manacor.</li></ul> <ul><li>Es classifica una gran zona verda i es plantegen dos equipaments contigus, auditori i recinte firal -els quals superen les possibilitats de manteniment econòmic que té el municipi de Manacor i que plantegen serioses dubtes de la possible infrautilització-, i no es preveu un projecte unitari de desenvolupament del conjunt.</li></ul> Sectors residencials resta de rondes (SUP-M-14 i UA-M-12) <ul><li>Les propostes es limiten a redefinir i fer més viables les zones verdes de l’anterior planejament. No s’ha intentat reorganitzar ni estructurar tots aquests sectors per aconseguir donar una imatge més ordenada de la ciutat. En definitiva, els creixements es grafien on han marcat les propostes de particulars, encara no aprovades, en detriment de l’interès públic.</li></ul>  Sectors centre i eixamples de Manacor <ul><li>El nou plantejament no fa propostes per millorar les condicions d’aquestes zones, bastant denses; manquen propostes de formació de nous espais lliures o eixos d’accés, connectivitat i de mobilitat, i centres cívics que minimitzin la manca d’aquests espais.</li></ul> <ul><li>Manquen propostes de millora dels serveis de les barriades ubicades més enllà de les rondes i de la seva accessibilitat.</li></ul> Portocristo <ul><li>Manquen propostes atractives per a la consolidació del nucli com a centre turístic per excel·lència del municipi de Manacor. Ans el contrari, s’expressa la voluntat de sortir de la zona POOT.</li><li> </li><li>No es preveuen mesures de descongestió de tràfic i millora de la mobilitat, fonamentalment a la primera línia de mar.</li><li> </li><li>La previsió dels equipaments i serveis per resoldre les mancances actuals i de futur és insuficient.</li></ul> <ul><li>El Pla no preveu la protecció ferma de les cales verges situades a l’entorn de Portocristo, com Cala Petita.</li></ul> Son Macià  <ul><li>Per tal de garantir el futur econòmic, basat en l’activitat agrària, seria important donar la màxima protecció a l’entorn pagès, evitant el creixement urbà.</li><li> </li><li>El Pla no soluciona definitivament la classificació del centre del poble com a sòl rústic; entenem que hauria de plantejar-se una solució lògica i definitiva per possibilitar el desenvolupament d’aquest espai, atenent a criteris socials i d’harmonia en el creixement urbanístic.</li><li> </li><li>S’haurien de preveure els equipaments culturals i esportius.</li></ul> Cales de Mallorca i Cala Murada <ul><li>El Pla no posa prou atenció a les necessitats socials d’aquests nuclis, que varen sorgir com a centres turístics, però que han esdevingut poblacions importants. Per tant, manca establir criteris clars de desenvolupament, delimitar els creixements, proposar actuacions de remodelació i rellançament turístic, i preveure els equipaments socials, educatius, sanitaris i culturals actualment inexistents.</li><li> </li><li>El Pla no preveu potenciar l’atractiu de les cales verges properes a aquests nuclis.</li></ul> S’Illot<ul><li>En la proposta manca aportar solucions a les necessitats d’equipaments dels habitants.</li><li> </li><li>Manquen propostes que accentuïn l’atractiu turístic del nucli.</li><li> </li><li>Manca la protecció ferma de les cales verges vinculades a s’Illot, com és es Caló d’en Rafalino.</li></ul>   SOLICITA QUE  A nivell general: <ul><li>Es revisi la proposta presentada per tal de planejar una proposta general de municipi més amable i pensat per a la gent, definint un projecte engrescador per a tots els ciutadans, que inclogui les demanes de la ciutadania i respongui a les seves inquietuds, i que no es limiti sols a urbanitzar.</li></ul> <ul><li>El nou plantejament redueixi el seu creixement desmesurat, en base a criteris de les necessitats econòmiques i empresarials reals i de sostenibilitat social i mediambiental. </li></ul> <ul><li>Es considerin aspectes importants per a la planificació i ordenació de la ciutat, com són la qualitat ambiental i paisatgística, preocupant-se pels fronts generals i dels seus accessos. Això haurà d’implicar minimitzar l’impacte dels polígons industrials a les carreteres d’accés i arran de les vies de tren.</li><li>S’incorpori un estudi de les zones aptes per a la instal·lació de parcs eòlics. </li></ul> <ul><li>Es defineixi un model de ciutat amb una estructura viària clara; que defineixi els esquemes bàsics de circulació de vehicles, vianants i bicicletes; que defineixi clarament el traçat de la continuació del tren i que inclogui un baixador a l’hospital; i, que defineixi els eixos per on ha de passar el transport públic.</li></ul> <ul><li>Que s’inclogui una previsió clara dels equipaments i la classificació del sòl, especialment pels més urgents com:</li></ul> <ul><li>  <ul><li>L’ampliació de l’Hospital Comarcal.</li><li>Centres de salut en tots els nuclis.</li><li>Nou edifici de jutjats.</li><li>Centres d’educació primària a tots els nuclis del municipi.</li><li>Escoletes de 0 a 3 anys en tots els nuclis del municipi.</li><li>Centres d’entitats ciutadanes i culturals en tots els nuclis del municipi.</li><li>Concreció gràfica en el plànol de Manacor de l’Escola d’Adults i de l’Escola de Mallorquí.</li><li>Que l’antic quarter dels militars de Manacor sigui classificat com a equipament educatiu amb ús esportiu.</li><li>Equipaments esportius a tots els nuclis de Manacor.</li></ul></li></ul> <ul><li>Que la classificació del sòl per aquests serveis segueixi una estructura clara, equilibrada per sectors residencials i no segons conveniències de disponibilitats fàcils de sòl.</li></ul> <ul><li>Que es prevegui una estructura clara de zones verdes, connectades i relacionades amb les zones residencials.</li></ul> <ul><li>Previsió dels serveis que garanteixin la sostenibilitat mediambiental del municipi, com l’ampliació i construcció de noves depuradores.</li></ul> <ul><li>Que es classifiqui una zona destinada a oci nocturn.</li></ul> <ul><li>Que el desenvolupament del sòl industrial es prevegui per cooperació de manera que l’Ajuntament de Manacor exerceixi un control per tal de garantir l’accessibilitat de les petites i mitjanes empreses.</li></ul> <ul><li>Incloure, com a document informatiu i bàsic per a definir els criteris d’ordenació, el Catàleg dels Camins i Camades del Municipi, actualitzat.</li></ul> <ul><li>Incloure, com a document informatiu per a la planificació i subjecte a la normativa urbanística, el Catàleg del Patrimoni Històric i Arquitectònic, revisat, actualitzat i ampliat.</li></ul> <ul><li>Incloure, com a document informatiu per a la planificació i subjecte a la normativa urbanística, el Catàleg dels Béns Industrials, revisat, actualitzat i ampliat.</li></ul> <ul><li>Incloure com a document informatiu l’estudi de les zones urbanes més deteriorades del municipi i les construccions amb risc de ruïna i esbucament.</li></ul> <ul><li>Incloure com a document informatiu un mapa de les zones amb contaminació acústica, per delimitar zones destinades a activitats amb risc de contaminació acústica.</li></ul>   A nivell més concret i per zones.  MANACOR Sector industrial de Son Jaume Andreu <ul><li>Es redueixi la quantitat de sòl disponible, per un plantejament més d’acord amb les necessitats del municipi.</li><li> </li><li>Es defineixi un coixí verd arran de les vies per minimitzar l’impacte paisatgístic del polígon.</li><li> </li><li>Es protegeixin les antigues pedreres, aplicant la llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears, i es plantegin un programa d’usos que no interfereixi en el normal desenvolupament dels seus propietaris i que garanteixi la protecció, conservació i coneixement d’aquest patrimoni.</li></ul>Sector industrial carretera de Felanitx <ul><li>Es redueixi el sector i que es reservi el sòl per a activitats relacionades amb el reciclatge de materials.</li></ul> <ul><li>Es projecti un coixí verd que minimitzi l’impacte visual del polígon.</li></ul>Sector de serveis de la carretera de Palma <ul><li>Es redueixi la quantitat de sòl disponible, per un plantejament més d’acord amb les necessitats del municipi.</li><li> </li><li>S’elimini el creixement que es proposa entre la ronda nord i la subestació elèctrica i es limiti el creixement del polígon de serveis fins a l’Hospital Comarcal, per tal de preservar la qualitat dels usuaris d’aquest equipament i no arribar a la línia del nou traçat del torrent.</li></ul>Sector residencial de s’Hort d’en Roig i Hipòdrom <ul><li>Limitar el creixement fins el límit natural que és el llit del desviament del torrent.</li></ul> <ul><li>Ampliar la zona de protecció entorn el nou torrent.</li></ul> <ul><li>Fer una proposta per millorar la qualitat d’aquest element del territori que és el torrent, definint un possible corredor verd pel seu traçat.</li></ul> <ul><li>Fer una proposta conjunta de desenvolupament de la zona verda i els equipaments projectats, per tal de construir una zona harmonitzada, que respongui als mateixos criteris de paisatge urbà.</li></ul> <ul><li>Per tal de mantenir i impulsar l’afició al trot, ja consolidada a Manacor, s’ha de considerar una nova delimitació del polígon de l’Hipòdrom, que contempli l’ordenació de l’entorn, establint una continuïtat paisatgística amb el sector residencial, i adequar-lo a les necessitats del sector.</li></ul>Sectors residencials resta de rondes  <ul><li>Intentar donar una imatge més unitària i ordenada de tots aquests sectors, preservant les traces dels antics camins, que en alguns casos es veuen interromputs, i definint un front urbà més homogeni.</li></ul>Sectors centre i eixamples  <ul><li>Definir un seguit d’eixos cívics, per solucionar la manca d’espais lliures i permetre la connectivitat del centre amb els equipaments i les zones situades més enllà de les rondes. Que siguin uns eixos on el vianant sia el protagonista i que permetin als ciutadans anar a passejar i desplaçar-se cap els distints equipaments esportius (Torre dels Enegistes), industrials, sanitaris (hospital) i culturals (pedreres, museu) situats més enllà de les rondes. Demanam que es contemplin com a eixos cívics:</li><li> <ul><li>La reconversió de l’antic torrent que connectaria amb el corredor verd arran de les vies del tren i les antigues canteres per un costat i per l’altre amb el torrent i el seu desviament</li><li>Crear l’eix cívic-cultural que discorri pel carrer comtessa, passi pels per els molins de Fartarix i que continuï per un recorregut separat de la carretera de Cales de Mallorca, que finalitzi a la zona esportiva i cultural de la Torre dels Enegistes.</li><li>Tancar l’actual carril de bicicletes que discorre des de la carretera de Portocristo i el Passegi Ferrocaril, fet-lo extensiu a totes les rondes, passant pel cementeri i la Torre dels Enegistes.</li></ul></li></ul> <ul><li>Definir sectors de la ciutat a on no es permeti edificar el 100% de les plantes baixes per crear interiors d’illa lliures.</li></ul> <ul><li>Classificar l’antic cine Goya com a equipament cultural.</li></ul> <ul><li>Definir amb criteris de major seguretat dels usuaris l’accés als barris de son Fangos i de Ses Tapareres, on està en projecte un equipament escolar.</li></ul> <ul><li>Classificar els edificis industrials situats al voltant de l’estació del tren, com equipaments culturals.</li></ul> <ul><li>Promoure les mesures per no perdre definitivament l’aspecte original del passeig de na Camel·la.</li></ul> <ul><li>Remodelar l’Avinguda Salvador Juan, Mn. Alcover i Juníper Serra, per milllorar-ne l’estètica i fer-la una zona comercial més atractiva.</li></ul> <ul><li>Preveure aparcaments.</li></ul> <ul><li>Fer una previsió d’aparcaments a la piscina municipal, el teatre i el parc, per evitar aglomeracions de vehicles a la via pública.</li></ul> <ul><li>Estudiar solucions per evitar el deteriorament del centre històric.</li></ul> <ul><li>Classificar els terrenys destinats als habitatges de preu taxat.</li></ul>  PORTOCRISTO <ul><li>Recuperar la idea projectada al Pla d’Excel·lència inicial, d’intervenció a la zona del Rivet per tal de recuperar la zona humida i habilitar-la com zona que permeti l’ús recreatiu, exclusivament.</li></ul> <ul><li>Replantejar la primera línia de mar per millorar-ne l’atractiu comercial i turístic, eliminant el tràfic de vehicles mecànics i possibilitant l’extensió de terrasses.</li></ul> <ul><li>Preveure aparcaments.</li></ul>  SON MACIÀ <ul><li>Classificar un punt verd.</li></ul> <ul><li>Donar solució definitiva a la zona rústica del centre del centre del poble amb la classificació d’urbana.</li></ul> <ul><li>Assegurar la protecció de l’entorn pagès, Protegir l’entorn.</li></ul>   CALES DE MALLORCA I CALA MURADA <ul><li>Classificar els terrenys per a la construcció dels equipaments educatius, sanitaris i culturals.</li></ul> <ul><li>Preveure actuacions d’harmonització urbana.</li></ul>   S’ILLOT <ul><li>Classificar els terrenys per a la construcció dels equipaments educatius, sanitaris i culturals.</li></ul>       Pregam que siguin tingudes en compte totes i cada una de les consideracions i al·legacions que s’expressen en aquest document.  Manacor, 31 d’agost de 2007.La portaveu del Grup Municipal SocialistaJúlia Roman Quetgles Propostes PSIB-PSOE Manacor 2007-09-11T08:55:51Z juliaroman QUÈ HI HA QUALCÚ? https://juliaroman.balearweb.net/post/37089 Sembla que el mes d’agost s’hagi avançat a l‘Ajuntament de Manacor. Políticament està paralitzat. Com la marxa, que d’un cap de setmana per l’altra s’ha desplaçat a Portocristo. Passat el primer dilluns del mes –quan és habitual fer el ple ordinari- i quan gairebé tots els ajuntaments han celebrat la primera sessió, els regidors de l’Ajuntament de Manacor, al manco els de l’oposició, no tenim cap notícia oficial de quan té previst el batle convocar el primer ple ordinari. És cert que el de Manacor és un ajuntament complex, però no tant com el de Palma o el de Calvià, on ja s’han pres les primeres decisions, radicalment oposades, per cert.  Per altra banda, no és que no hagi passat res des del 16 de juny; ans el contrari. La premsa ha reflectit tot un seguit de problemes importants. La manca de pressió a la xarxa d’aigua ha deixat sense subministre durant alguns dies moltes famílies del centre de Manacor. Un obrer ha mort en una obra pública, el centre de Salut de Portocristo, la qual cosa, a banda de les conseqüències personals, ha suposat la paralització i el precinte de l’obra. Pares i professors es queixaven la setmana passada de problemes de radicalització per part d’una part de l’alumnat que professa la religió musulmana, i això és greu, per sí mateix i per l’alarma que provoca. Han hagut de ser els tècnics de l’Ajuntament que han sortit a apagar el foc. Però en totes aquestes qüestions no s’ha donat cap explicació ni política ni oficial. I, avui mateix, s’anuncia que Manacor no participarà en la mancomunitat de Llevant, tot i que cada projecte que va anunciar el batle en l’anterior legislatura tenia com a un dels objectius reforçar la idea de fer de Manacor la capital d’una comarca de la que ara s’autoexclou.  No sé si l’absència del batle és per falta d’il·lusió en un legislatura que ha començat amb el peu girat. Tal vegada és per avorriment. O perquè ara mateix està més enfeinat amb el què passa per Ciutat, entre fer oposició en el Parlament i fer-se un home decisiu en el PP, després de la fuita del seu president. Ara bé, és cert que no es perd cap festa, ni les de les barriades de Manacor ni les de Ciutadella, per descomptat.  Sigui el què sigui, el batle Pastor haurà de donar explicacions dels afers que abans he esmentat. I també haurà d’aclarir als ciutadans i ciutadanes de Manacor quines són les seves vertaderes prioritats: millorar Manacor, fer oposició al Parlament o fer-se un home fort en el PP.   Per cert, enguany hi va haver novetats en el Ple de constitució. Enlloc d’oferir el tradicional refrigeri al claustre, per a tots els assitents, el batle va decidir fer una celebració més íntima, a la seu del PP. General 2007-07-04T08:49:56Z juliaroman MOCIÓ SOBRE EL CATÀLEG DELS CAMINS PÚBLICS DE MANACOR https://juliaroman.balearweb.net/post/36789 Els camins públics constitueixen un patrimoni d’inqüestionable valor natural i etnològic. Així ho recull el catàleg municipal aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Manacor l’any 2001. Tot i l’existència d’aquest document, a l’actualitat aquests camins presenten molts problemes que afecten:  -         l’estat de conservació, en alguns casos molt deficient;-         la manca de vigilància, que propicia actes delictius per les propietats per on discorren;-         l’eliminació d’alguns camins públics o d’ús públic;-         l’obstaculització de l’accés públic en camins que són públics;-         la dificultat per accedir a les Cales Verges.  Així doncs, la xarxa de camins del terme de Manacor, a la pràctica, presenta deficiències perquè difícilment pot garantir i vehicular la comunicació des de l’interior a la costa. A més, el mal estat dels camins públics i d’ús públic ha estat denunciat a l’Ajuntament per diferents col·lectius ciutadans de caràcter proteccionista, preocupats per la progressiva degradació i pels atemptats contra la propietat pública i la vulneració de la legalitat. A més han entrat a l’Ajuntament peticions de ciutadans sol·licitant les millores en el traçat d’alguns camins. Per altra part, els serveis tècnics de l’Ajuntament han apreciat algunes mancances i deficiències.  Finalment, hem constatat el consens entre els diferents grups polítics envers l’interès general de l’existència d’una xarxa de camins públics. Per tant, correspon a l’Ajuntament establir els mecanismes necessaris per fer possible el manteniment de la xarxa de camins i camades públiques i d’ús públic, que garanteixin els diferents usos i els interesssos de tots els ciutadans i ciutadanes. Per tot això, i una vegada informats pels serveis tècnics d’aquest Ajuntament, el Grup Municipal Socialista presenta al Ple de l’Ajuntament de Manacor la següent proposta d’acord:   PRIMER. Instar la incorporació del catàleg de camins a l’Inventari de Béns i Drets de l’Ajuntament d’acord amb el procediment previst a la legislació local (RBCL, article 20.g) per tal que serveixi de base per a la protecció d’aquests béns i dels drets de l’entitat local en l’exercici de les facultats que li corresponen.  SEGON. Instar la Demarcació de Costes que a través del procediment previst garanteixi l’accés a les Cales Verges del terme de Manacor.  TERCER. Es dissenyarà un programa de manteniment i de vigilància dels camins públics.    Manacor, 31 de març de 2004.Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat. Encara no s'ha fet efectiva. Esperam que en aquesta legislatura que comença, s'executin els acords de Ple. Propostes PSIB-PSOE Manacor 2007-06-26T16:55:33Z juliaroman Els jardins de Can Rubert (Fundació Natzaret) https://juliaroman.balearweb.net/post/36781   La declaració de jardí històric és encara un fet excepcional a la nostra comunitat. Ho evidencia el fet que només tres hagin estat declarats: el d’Alfàbia, Son Berga Nou i Natzaret. Però ho és encara més la seva restauració. Per això és lloable la iniciativa del Consell de Mallorca per a la recuperació d’una part del què van ser els jardins de Can Rubert (El Terreno, Palma) actualment, seu de la Fundació Natzaret.   Del què van ser els jardins, que ocupaven tota la punta oriental de Can Barbarà, juntament amb l’hort, s’ha conservat fins a l’actualitat, bona part del conjunt que es desplegava en la pendent de baixada a la mar, datable al darrer terç del segle XIX. La seva particular configuració, amb pasteres de perfils capritxosos, i la mateixa ubicació, a ran de mar, van provocar l’admiració dels poetes, artistes i intel·lectuals que visitaren El Terreno, essent especialment significativa la visita de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena. Els canvis en la percepció del paisatge i en la valoració dels jardins varen propiciar l’oblit i, en conseqüència, l’abandó i el deteriorament d’aquests jardins.  Gràcies a la iniciativa d’ARCA, i a l’especial implicació dels tècnics de patrimoni de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca, el jardí de baixada a la mar va ser declarat BIC en categoria de Jardí Històric el 25 de setembre de 2004. Una vegada declarat, s’han posat les mesures per frenar el seu deteriorament, però amb un projecte que no compleix les espectatives d’una rehabilitació. Les causes són fonamentalment dues: la manca d’una línia política de restauració amb una metodologia apropiada i el desconeixement del jardí en qüestió. El tema metodològic es podria cobrir seguint les recomanacions de la Carta de Florència per a la defensa i restauració dels jardins històrics, elaborada per l’ICOMOS com a complement de la Carta de Venècia. El nivell de desconeixement del jardí obligava a fer els estudis previs pertinents abans d’enllestir el projecte de recuperació, com ho serien l’estudi històric, l’anàlisi del terreny i de la capacitat de plantació, de les tècniques constructives, de patologies i dels sistemes de reg.  La manca dels estudis previs exhaustius -que haurien de ser prescriptius- ha determinat que el projecte tengui dificultats d’execució, amb objectius que són contradictoris amb el disseny i funcionament del jardí històric, que no disposava de reg i estava poblat per espècies amb resistència a la mar, fonamentalment tamarells, pins, garballons i ullastres. En canvi, la vegetació prevista en el projecte ha fet necessària la instal·lació d’un sistema de reg i el nombre d’espècies previstes, a prop de 200, està sobredimensionada en relació al potencial de sòl fèrtil existent. Tampoc no hi ha encara cap estudi que relacioni la càrrega de visites que podrà suportar el jardí amb la seva futura condició d’espai públic.  Per tant, no es pot parlar en aquest cas de restauració o rehabilitació, sinó de l’enjardinament d’un espai amb un disseny peculiar, per recrear-hi un jardí que respon al gust actual, molt lluny de la seva configuració original. Patrimoni 2007-06-26T15:20:37Z juliaroman DECLARACIÓ DE PRINCIPIS EN EL PLE DE CONSTITUCIÓ DE L'AJUNTAMENT PER A LA LEGISLATURA 2007-2011 https://juliaroman.balearweb.net/post/36419 Els socialistes assistim a la constitució del Ple de l’Ajuntament de Manacor contents pel què representa aquest acte: la màxima expressió del sistema democràtic. El sistema, del qual aquests dies en celebram els 30 anys de funcionament, que va suposar la fi de la dictadura fascista, contra la que hi van lluitar i morir moltes persones; recuperar el seny polític, perdut l’any 1936; iniciar el camí cap a la recuperació social i econòmica, i alliberar l’art i la cultura de dogmatismes obsolets i absurds al servei del poder establert. Però, sobretot, va significar fer política a partir del debat i el diàleg, enlloc de la imposició.  Estam contents perquè representam una opció política que ha merescut la confiança dels ciutadans, que ens ha permès incrementar el grup socialista, passant a tenir tres regidors. Per això, venim a fer política a l’Ajuntament de Manacor, perquè estam convençuts que els valors i el projecte polític que defensam són vàlids i necessaris: és urgent fer una política progressista i d’esquerres a Manacor.  Manacor ha estat protagonista de canvis importants que afecten tots els àmbits. El segle XXI es presenta complex, amb nous problemes, que suposen nous reptes polítics. És urgent encarar la nova realitat social, econòmica i cultural. S’ha de donar prioritat a les persones, invertir en projectes socials, treballar per a la igualtat, encarar els problemes que dur implícita la immigració, treballar i incloure els joves com a col·lectiu prioritari en la política municipal, donar resposta a les exigències educatives, desplegar les mesures que preveu la Llei de Dependència per atendre les persones majors i les que que pateixen alguna discapacitat, augmentar i millorar els serveis sanitaris. Posar l’Ajuntament a l’alçada de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. Fer un urbanisme sostenible i amb garanties de futur social, econòmic i cultural. Cal cercar solucions que no estiguin sotmeses a les regles del mercat i de l’especulació.   El nostre objectiu és ben clar: fer política per a les persones i amb les persones. I això només és possible tenint molt clars els principis de la llibertat, la solidaritat i la igualtat. Això significa donar cabuda a tothom, defensar els béns públics, valorar el nostre patrimoni, la nostra cultura i la nostra gent. És responsabilitat de tots els polítics treballar per construir una societat cohessionada, treballar perquè Manacor sigui un espai de convivència.   Per aquestes raons, el Partit Socialista va optar per conformar un govern de pacte entre els partits d’esquerra i de centre, com a garantia de progrés social i econòmic, sostenible, lliure i solidari. Però això no ha pogut ser. Per tant, continuarem treballant des de l’oposició, com ho hem fet durant la passada legislatura: amb responsabilitat i honradesa. I estarem molt atents a l’acció del govern municipal. Perquè, pensam que la reedició del pacte PP-AIPC no és el què convé a Manacor: l’herència de la legislatura 2003-2007 és encara fresca. Ha estat marcada pels projectes virtuals i la política mediàtica; la improvisació; l’augment de la degradació urbana i social; la inexistència de polítiques i projectes pels joves; la perpetuació dels problemes quotidians, la manca de solucions als problemes de la manca d’aigua potable, el tràfic, els aparcaments, la manca de serveis a les barriades i als nuclis de població consolidats, etc.; l’atenció als interessos d’uns pocs; la política urbanística desgavellada que ens ha portat a la situació del solar de Majorica i a la deixadesa del govern municipal davant la macrourbanització de Cala Muruda, o la permesivitat del creixement de creixement de Cala Domingos; i, finalment, l’incompliment dels acords municipals.  Aquesta setmana hem vist l’escenificació de l’acord entre els representants del PP i AIPC, en el teatre del poble. Un acord que s’ha signat enmig de la protesta dels militants d’un i altre partit, i que, esperam, pel bé de tots, que no sigui un sainete digne del millor Sebastià Rubí. Un pacte que ens fa dubtar, en definitiva, de la seva legitimitat política, perquè no sabem amb certesa si respon als interessos públics. Per això, la nostra oposició:-         estarà atenta a les decisions d’aquest govern, vetllant perquè es fonamentin en criteris raonables i siguin de l’interès de tothom;-         vetllarem perquè es faci un urbanisme atent a les demandes socials i al marge dels interessos particulars;-         exigirem il·lusió en la feina per a Manacor, però també professionalitat i sensibilitat;-         exigirem que s’atengui a les necessitats de tot el municipi, perquè els de Cales de Mallorca, Cala Murada, s’Illot, Son Macià, Cala Anguila i Cala Mendia, Manacor i Portocristo, són ciutadans de Manacor. Per això, exigirem una política d’inversions equilibrada; -         exigirem el compliment dels acords del Ple; -         vetllarem per la bona inversió i recaptació dels doblers públics, posant en el punt de mira l’enriquiment personal; -         vetllarem perquè cap centre o institució política, cultural, educativa, sanitària, sigui utilitzada com a reducte de col·locació de persones amb currículum de poca solvència.  Portam quatre anys d’experiència en aquest Ajuntament, començam la nova legislatura 2007-2011 amb un  equip reforçat. Coneixem les errades que han comès l’equip de govern i el batle en l’anterior legislatura. Per això demanam al batle que compleixi amb els requisits bàsics de la democràcia: el diàleg abans de decidir i el consens abans d’imposar. Tots hi sortirem guanyant.  Per la nostra part, farem tot el possible per aconseguir el finançament i el recolzament de la resta d’institucions per aquells projectes i actuacions que permetin millorar Manacor.   Ajuntament de Manacor, 16 de juny de 2007.Grup Municipal Socialista. Propostes PSIB-PSOE Manacor 2007-06-18T17:57:19Z juliaroman