Biel Barceló i Milta

Biel Barceló i Milta https://bielbarcelo.balearweb.net Secretari general del PSM-ENTESA, coordinador general de MÉS per Mallorca i portaveu del Grup Parlamentari MÉS

El canvi comença avui. #AcordspelCanvi Aquest és el meu discurs al debat d'investidura d'avui: El 24 de  maig, els ciutadans vàrem triar entre dos models: -     El model que ens ha duit a aquesta duríssima crisi social i econòmica, o -     El de la dignitat i el rescat ciutadà   I la gent vàrem votar per:   1.- Un canvi real de polítiques, no un simple canvi de persones.   2.- Un govern al servei dels ciutadans i no un govern contra la gent.   3.- I per poder decidir des d’aquí sobre totes les qüestions que ens afecten.Des de MÉS vàrem dir que arribaríem a acords amb aquelles formacions que:   1.         Confïin en l’escola i apostin per un increment de recursos educatius. 2.         Amb aquelles formacions que apostin per una millora del model econòmic per crear feina de qualitat. I 3.         Amb aquells que defensin aquesta terra. Per defensar aquí i davant el govern estatal la millora del finançament, la insularitat i la cogestió dels aeroports.   Per això, MÉS estarà en aquest govern. Hi estarà perquè és des d’on es duran a terme una bona part dels canvis que els ciutadans hem reclamat. Perquè tenim capacitat de governar i hem entès el missatge de la gent: que totes aquelles forces que volem aquests canvis, ens entenguem.     I des de quina situació partim per començar a fer feina?   1.- Tenim el pitjor finançament de totes les autonomies: -     Les illes Balears aportam un 14% del nostre PIB. Més que ningú. -     2.000 milions d’euros anuals se’n van i no tornen, una xifra equivalent a la suma de tot el nostre pressupost d’educació i salut. -     Som els que més pagam i els que manco rebem. -     I conseqüència de tot això, som dels darrers en inversió per càpita en educació, en salut, en serveis socials, en recerca i innovació, en universitat,…   2.- Estam molt per davall de la mitjana en inversió via pressuposts generals de l’estat o via fons europeus.   3.- Conseqüència de la insuficiència de recursos, tenim un endeutament que ja arriba als 8.400M d’€.   4.- El nou govern haurà de fer front a una important desviació de l’objectiu de dèficit imposat des del govern estatal. Amb les necessitats actuals dels serveis públics, i el finançament que tenim, és impossible complir amb un objectiu de dèficit que no te per res en compte la nostra precària situació. I les decisions de despesa preses per el govern sortint en època preelectoral, han empitjorat encara aquesta situació.   5.- Ens trobam amb les pitjors retallades patides mai pels nostres serveis públics, principalment en educació i salut.   6.- Ens trobam amb unes llistes d’espera sanitària inassumibles. Que provoquen greus problemes de salut.   7.- Tot i la millora de la situació econòmica, tenim moltíssima gent sense feina encara o molt precària.   -     130.000 persones aquest hivern aturades -     Precarietat amb quasi un 90% de contractes temporals -     Increment de la desigualtat: 5 punts més de pobresa. -     Baixada de la renda per càpita aquests darrers anys.   8.- Ens trobam amb la nostra llengua, cultura i educació menyspreades i menystingudes com mai, amb un govern que no només les ha ignorades, sinó que anat a la contra.   9.- S’ha incrementat el fracàs escolar.   10.- Hem seguit sent notícia per la corrupció política.   11.- Tenim un poder de decisió absolutament limitat:   -     Model educatiu (LOMCE) -     Model comercial (decrets liberalitzadors de Rajoy) -     Aeroports (gestió centralitzada i privatitzada) -     Imposts (no tenim sobirania fiscal)   12.- Per últim, tenim la perspectiva d’un govern estatal totalment a la contra almenys fins a les eleccions generals.     Però tot això ja ho sabíem. No ens ha de fer por. No ens fa por.   Els ciutadans hem volgut una majoria ampla de partits d’esquerres i sobiranistes. 34 diputats de 59.   34 diputats i diputades de MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, de PSIB-PSOE, de Podem i de Gent per Formentera.   Una majoria d’esquerres com mai hi havia hagut en aquesta terra.   Però com deia Albert Camus conscients que “no és difícil tenir èxit. El que és difícil és merèixe’l”.   Les dificultats son grosses, les sabem. Són muntanyes.   Però la gent hem volgut aquest canvi. La gent esperam aquest canvi.   Canvi que també ja hem vist a molts dels ajuntaments de les illes. Canvi que també es veurà als consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa. I la continuïtat de Formentera, l’únic que ja tenia una majoria d’esquerres.   Per això, totes aquestes formacions que he esmentat hem elaborat uns Acords pel Canvi. Amb un programa del qual parlaré ara i que suposen donar el suport avui a la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Govern.   En uns casos des de l’assumpció de la responsabilitat de governar. En altres casos des del suport extern i la coresponsabilitat.   Però tots amb la voluntat que es puguin materialitzar aquests Acords pel Canvi.   Que la transparència, el diàleg, el compromís i la corrupció zero, s’imposin. Que els freds nombres, (del PIB, del dèficit, de l’IBEX,...) no ens facin perdre de vista que el vertader objectiu ha d’esser lluitar contra el patiment i la desigualtat que sofreix molta gent.   Perquè com deia també Albert Camus, “no podem posar-nos al costat dels que fan la història, sinó al servei dels que la pateixen”.   Estam davant una Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera emergents: un país de nous consensos, de nous valors irrenunciables. Per primera vegada, una àmplia majoria social a les illes sap què vol i no està disposada a renunciar-hi.   Per això, ens hem marcat tota una sèrie de reptes, dels quals jo en vull destacar 10.   1.- Corrupció zero i transparència.   Farem passes decidides a favor de la transparència i per fer front a la corrupció.   Entre moltes altres mesures, crearem una Oficina anticorrupció. I la nova Conselleria de Participació, Transparència i Cultura impulsarà una llei de consultes i una llei de transparència. També la memòria històrica, la nostra llengua, el català, i la nostra cultura recuperaran el lloc que mai havíem d’haver perdut. 2.- Aposta pels serveis públics.   Si volem preparar els ciutadans de demà, hi hem de destinar més inversions públiques. Per això augmentarem la inversió en educació.   Però l’educació no només necessita més finançament. També necessita consens. I el Pacte per l’Educació amb la comunitat educativa ens mostra la línia a seguir.     I, sobretot, el nou govern confiarà en la nostra escola i li donarà suport.   3.- Canvi de model econòmic i creació de feina de qualitat   Un model econòmic només basat en els serveis i la construcció crea molts de llocs de feina, però en general de poca qualificació i amb molta temporalitat. Per això elaborarem una estratègia de diversificació econòmica consensuada amb tots els sectors i agents, imprescindible per poder crear prosperitat compartida i llocs de feina de qualitat. Per aconseguir una economia basada en 3 pilars: millor turisme, més indústria i Economia del Coneixement.   El gran repte de les societats desenvolupades és el de generar ocupació i benestar material per a tothom. Per això hem de començar ja a canviar el nostre model: la innovació, la recerca, les noves tecnologies, la qualitat,... són el futur i no podem quedar enrere. No podem quedar en el passat.   I ho podem fer. Tenim els elements, tenim l’experiència i “saber-fer” en aquests tres sectors. En turisme: tenim un paisatge de primera, i una indústria turística puntera. Tenim un teixit industrial que molts altres voldrien: calçat, moble, bijuteria i joieria... Indústries agroalimentàries. I també un important teixit en sectors més nous i emergents: fotografia, disseny, publicitat, fabricació de teixits, arts gràfiques, edició...   A les Illes Balears, ens hem d’especialitzar en activitats que ens permetin vendre sense intermediaris, ni sense la necessitat de grans inversions o grans capitals. Petites produccions, amb segell de qualitat, que ens distingiran de la resta. A Balears no podem competir en quantitat. Això sí, com ja feim en el cas del vi, de la música d’Antònia Font o dels productes d’informàtica que exportam a fora, guanyam per la qualitat i singularitat dels nostres productes.   I com ho farem?     1.- Primer, amb suport públic: per impulsar noves empreses, consolidar les existents, apostant per l’exportació de productes.   2.- En segon lloc, ho hem de fer amb una formació infinitament millor: cursos de formació professional molt especialitzats, com fan a Catalunya o Alemanya. Cursos per aprendre a fer els oficis tradicionals (vidrier, fuster...); i també els nous perfils que demanda el turisme o cursos de formació en les indústries emergents.   3.- I la construcció orientada cap a la rehabilitació. Infraestructures adaptades i dimensionades a un territori fràgil. Res de macroestructures impactants i amb costos inassumibles per a la nostra economia i pel territori.   I 4.- model comercial propi. De comerç de proximitat, de comerç urbà. D’aposta clara per la nostra xarxa de petita i mitjana empresa. Enfront del model de despersonalització comercial en grans àrees a la perifèria urbana, aposta per un model mediterrani. Per un model que aposti pel cooperativisme, per l’economia social, per l’economia verda. Hi ha un gran potencial de creixement i de creació de llocs de feina si en lloc de vendre les illes, potenciam els nostres emprenedors.   Hem de canviar aquesta economia. Perquè no volem més joves illencs preparats fent feina a fora. Els volem aquí.    Quart objectiu: Promoure l’economia del coneixement. La innovació i la recerca.   Les ciutats del nostre voltant s’estan especialitzant en activitats d’innovació i en coneixement: programes informàtics, articles biotecnològics, productes audiovisuals,…   Perquè les illes Balears tenguin com a motor la innovació i el coneixement hem de crear un ecosistema urbà que faciliti aquesta nova economia.   El Parc Bit és una excel·lent iniciativa com a incubadora d’empreses, però ara ho hem d’estendre. A cada una de les illes.   Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera,… necessitam això. Com ho estan fent a Barcelona, a Malta o a Canàries. Els hi està funcionant i noltros no podem quedar enrere.     El cinquè compromís: Aplicar una Taxa de Reinversió Turística per a la millora de la destinació i el medi ambient.   És de sentit comú: si tots els nostres competidors estan cobrant taxes turístiques, i després ho estant destinant a millorar la destinació, això també ho hem de fer noltros.   Per millorar la destinació turística, cal reinvertir constantment. En Medi Ambient, en Formació, en Innovació.   Cercarem el diàleg i el consens amb tots els implicats: residents i els agents turístics privats.   Perquè hem de trobar la manera de compartir la prosperitat.   Aquesta Taxa ens ajudarà a millorar la destinació i a crear llocs de feina de qualitat.   6è repte. Aposta per la sanitat pública.   L’accés a la Sanitat és un principi universal. No podem tenir sanitat a dues velocitats: els que se la poden pagar (privada) i la resta.   Ja ho he dit abans: amb les llistes d’espera ens hi jugam la salut de les persones. Ha de ser una prioritat la reducció de les llistes.   I tornar a donar a l’Atenció Primària tota la importància que es mereix. Perquè és a l’Atenció Primària a on es resolen més del 80% de les demandes en salut de la població.   I també retornar la targeta sanitària a totes les persones que viuen a les Illes Balears: perquè no hi pot haver diferents drets entre les persones que vivim aquí, en funció d’on hem nascut.   7: Establir una Renda Garantida per a les famílies sense ingressos.   La precarietat i la mala qualitat dels llocs de feina provoca que moltes famílies no puguin garantir uns ingressos mínims durant tot l’any: la gent ha de poder cobrir les seves necessitats bàsiques.   En altres paraules: mentre uns altres rescaten bancs, noltros volem rescatar persones        8.- Incrementar la producció d’energies renovables.   Avui, una de les principals amenaces del planeta és el canvi climàtic. L’escalfament global provoca més desastres ecològics, climes extrems i la pèrdua futura de les nostres platges i costes. Hem de pensar en les generacions futures, aquesta és una de les prioritats.   Però és massa fàcil criticar el canvi climàtic i no fer res des d’aquí. Avui, només el 2,5% de l’energia consumida a Balears prové d’energies renovables. I això, a un país amb 300 dies de sol, amb vent i rodejats de la força de la mar i les onades.   9è repte: el de Creixement urbanístic Zero.   1.- El principal recurs que tenim a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera és la natura: un paisatge i entorn natural excepcionals: que tothom vol visitar. Però alhora és un territori fràgil i limitat.   2-. El nostre creixement econòmic no pot anar lligat a més ciment, autopistes i macrorodones. Aquest és el model del segle passat. Necessitam un canvi de model territorial i econòmic des de la sostenibilitat, el creixement urbanístic zero i la potenciació dels espais naturals.   3.- També la nostra mar ha de formar part d’aquest territori protegit. Tenim el repte de recuperar i utilitzar de forma sostenible els recursos marins. A més d’un no rotund a les prospeccions, entre altres iniciatives, ampliarem el parc nacional de Cabrera.   10. I el darrer repte: el finançament de les Illes Balears, el reconeixement de la insularitat i la gestió pròpia dels nostres aeroports.   Volem protegir els més febles, volem oportunitats per als nostres joves, volem preservar la nostra riquesa natural, volem compensar les desigualtats, volem un nou model econòmic, volem que la cultura i la llengua siguin lloc d’enriquiment i trobada, volem defensar l’estat del benestar,...   Però tot això, no ho podem fer sense finançament.   Després de 38 anys de democràcia, tots els sistemes de finançament que s’han aprovat han castigat sistemàticament els ciutadans de les Illes Balears. Tots, independentment d’on hàgim nascut, del que votam o de la llengua que parlam ens hem vists perjudicats.   Idò això s’ha d’haver acabat. Senzillament, volem decidir sobre com gastam els nostros impostos.   Els partits que hem signat els Acords pel Canvi ens hem compromès amb la millora del finançament, el reconeixement de la insularitat, i la cogestió aeroportuària.   Ara s’ha de materialitzar en acords concrets si no volem seguir amb uns serveis públics insostenibles econòmicament, perjudicant sobretot als ciutadans que menys tenen.       Aquests són alguns dels reptes d’aquest nou govern i dels que hi donen suport.   Reptes que es transformen en mesures concretes. Totes lògiques. Totes possibles. Totes per a la gent.   Podríem pensar que són impossibles.   Però en aquest cas, convé recordar al batle republicà de Palma, Emili Darder.   Darder va creure en l’educació fins a l’obsessió, i va treballar incansablement per dignificar-la i estendre-la. Ell no pensava que fos un impossible.   Què hauria sentit Emili Darder, si hagués vist 100.000 persones al carrer, en defensa de l’educació, de l’escola pública i del català? Pareixia un visionari, però ja ho veis: ara és tot un país el que defensa la seva escola.   Aquestes idees, no són la dèria d’uns quants. És el sentiment d’una gran part del país, la voluntat de tot un poble. Voler decidir des d’aquí. Voler invertir més en Educació i voler canviar i millorar el nostre model econòmic, per generar més i millor feina.<s> </s>   A pesar del que alguns voldrien, som un poble. I per això hem de decidir el futur d’aquest país: no podem deixar que ho decideixen per noltros a Madrid.   Per això, el compromís de MÉS amb aquests Acords pel Canvi per dur a terme totes aquestes ambicioses transformacions.   Com deia Pep Guardiola: “Si ens aixecam cada dia ben d’hora i feim feina, sense retrets, serem un país imparable”   Moltes gràcies   https://bielbarcelo.balearweb.net/post/123511

La #corruPPció de #sonEspases pas a pas <div style="text-align: justify">L'informe és una mica llarg. Però paga la pena llegir-ho. </div><div style="text-align: justify">"Conclusions del Grup Parlamentari MÉS en relació a la Comissió no permanent d’investigació sobre tot el relacionat amb la selecció dels terrenys, l'adjudicació de les obres, la construcció i el desenvolupament de les obres, modificats i els complementaris relacionats amb aquesta infraestructura hospitalària, la dotació d'equipaments, la posada en marxa, els accessos viaris i les modificacions relacionats amb la construcció, la dotació i la posada en funcionament de l'hospital de referencia de Son Espases (Comissió de Son Espases)."</div><div style="text-align: justify">El Grup Parlamentari MÉS vol donar les gràcies a les persones que han comparegut. Un agraïment sincer a aquelles que han aportat la informació sol·licitada i que s’han mostrat col·laboradores, un agraïment protocol·lari a aquelles que no han mostrat la més mínima intenció de col·laboració. Donar les gràcies a tot l’equip de treballadors i treballadores , professionals i tècnics del Parlament que han possibilitat que la Comissió de Son Espases funcionés adequadament. El grup parlamentari MES vol agraïr als ciutadans i ciutadanes que han aportat informació. Vol mostrar el seu agraïment al Partido X per la seva col·laboració i feina que ha resultat imprescindible especialment en la recerca d’informació. El motiu que va generar la primera petició d'una Comissió d’investigació de Son Espases per part del Grup MES, va ser la informació publicada en premsa l’agost de 2014. La ex-consellera de Salut, Aina Castillo, declarava davant el Fiscal Anticorrupció que l’expresident Matas li havia donat instruccions per adjudicar el concurs de construcció i explotació a la empresa OHL liderada pel Sr. Villar Mir. Per arribar a les conclusions que presentam, el Grup MÉS ens hem ajustat a la documentació aportada a la Comissió, així com als diferents testimonis de les persones que han comparegut, també fem referència a alguns articles periodístics anteriors a la constitució de la Comissió de Son Espases perquè han estat la base d’algunes preguntes que hem fet. Altres informacions aparegudes als mitjans de comunicació, posteriors a la constitució de Son Espases no han estat utilitzades, tot i la temptació de fer-ho, ja que molta de la informació publicada complementava o confirmava la manifestada davant la Comissió de Son Espases. A) En relació a l’expedient administratiu de l’Ajuntament de Palma per a la selecció del terrenys del futur hospital 1- Irregularitats permanents en la tramitació de l’expedient administratiu S'han constatat irregularitats permanents en la tramitació de l’expedient administratiu, incomplint la Llei de Procediment administratiu. Irregularitats que no eren ni errades ni simples “descuits”, el que es pretenien, per part dels responsables del PP, era facilitar que la decisió pogués ser política i no tècnica. Aquestes irregularitats es poden concretar en: 1.A - Manca ordre d’inici de l’expedient. Impedint conèixer: qui va dona l’ordre, les dates concretes, per quin motiu es va iniciar, quines característiques es cercaven als terrenys reservats per a l’hospital. La ex-batllessa de Palma, Catalina Cirer, no ha pogut recordar qui va donar l’ordre d'inici de l'expedient. 1.B - Manca d’informes tècnics que justifiquin la seleccions dels terrenys. El primer document de l’expedient és un conjunt d’onze pàgines que baix el títol “Propuesta Ciudad Sanitaria- Parque. Alternativa a la propuesta de Ib-Salut. Mayo 2003”, recull tota una sèrie de fotografies de terrenys propers a l’antic Hospital de Son Dureta. A partir de l’expedient administratiu no sabem qui va fer aquesta selecció, qui la va encarregar, quin dia (abans o després de les eleccions de 2003) o què significava “propuesta ciudad sanitaria”. Segon document. El següent document inclou una selecció de 9 terrenys: 2 de Son Suredeta. (Base Militar de San Asensio). Son Berga de Gènova. Puigdorfila Vell ( Son Espases). 2 a Paratges de Son Anglada. Son Puig d’Orfila. 2 a Son Sardina. A partir de l’expedient administratiu tampoc no es pot saber qui els va seleccionar, ni qui va realitzar l’encàrrec, ni quines característiques havien de tenir els terrenys. Tercer document. El següent document que apareix a l’expedient, inclou ja la proposta de quatre terrenys per a la ubicació del nou Hospital. No hi ha cap informe que expliqui per què dels 9 seleccionats es descarten cinc, o per què es seleccionen quatre. La Sra Cirer reconeix: “ no tenc cap explicació tècnica que descarti els altre cinc” (Diari de Sessions de la Comissió núm.9 pàg. 94); també explica el Sr Rodrigo de Santos ex-regidor d’Urbanisme: “yo no sé si fue el gerente, si fui yo, o fue el director técnico, si fue el director administrativo, o los arquitectos municipales que lo habían elaborado”. Diari de Sessions de la Comissió núm. 10, pàg. 11). És a través de les declaracions del Sr Segui Perelló on es relata com varen succeir els fets: “... ocurrió en el mes de mayo de 2003, cuando me llamo a su despacho el teniente alcalde de urbanismo Sr Rafal Vidal Roca... Juan búscame unos terrenos donde podamos cambiar el Hospital de Son Dureta II... mira Joan, és una imposició del partit perquè vol presentar a les eleccions en el seu programa un nou emplaçament” (Diari de sessions núm. 49, pàg. 711). El Sr Segui diu que proposà una sèrie de terrenys, aquest document coincideix amb el primer document que consta a l’expedient. Més endavant el Sr Segui, relata: “agost del 2003, quan ja hi havia hagut les eleccions, em cridà el gerent d’Urbanisme..., me dice el regidor don Rodrigo de Santos que le amplíe hasta siete y ocho parcelas y que incluyas éstas dos. Estas dos eran: una en Son Sardina y la otra en el actual emplazamiento de Son Espases. Li dic: bé però i les altres no? Pon las que quieras” (Diari de sessions núm. 49, pàg. 711). El Sr Segui realitza el segon document sol·licitat que coincideix amb el segon document que figura a l’expedient administratiu. Finalment el Sr Segui, explica que el mateix mes d’agost de 2003, el gerent d’Urbanisme el cita per dir-li quines han de ser les quatre finques o terrenys seleccionats: CIR, Son Sardina, Puigdorfila i Son Espases”. Aquestes quatre finques són les seleccionades que consten al document que l’Ajuntament envia al Ib-Salut, el identificat com a tercer document de l’expedient: Base Militar San Asensio. Son Puigdorfila. Son Tugores ( Puigdorfila Vell.- Son Espases). Son Sardina. La manca d’informes tècnics també consta a la declaració del Sr Montserrat Magdalena, enginyer de la oficina de supervisió de l’Ib-Salut, que havia de seleccionar un solar entre els quatre pre-seleccionats per l’ajuntament “...eren simplement uns plànols, és a dir, l’informe firmat per un tècnic de per què s’havien triat aquests quatre solars, idò de tot això no hi havia res.” La selecció dels quatre terrenys enviats a Ib-Salut per triar-ne un, pareixia una selecció dirigida per triar Son Espases, ja que: Un dels terrenys, la Base General Asensio, ja es sabia des de l’any 2000 que “El Plan Estratégico aprobado por el Gobierno en torno a la estratégia de defensa, era la unificación de todos los recursos de la defensa en Mallorca en la Base general de San Asensio“, tal com va dir el Sr de Santos (Diari de sessions de la Comissió núm. 10 pàg. 113), és a dir ja se sabia, quan es va enviar als tècnics d’Ib-salut, que no es podria construir el nou hospital, ja estava descartat. Els altres dos terrenys, diferents dels de Son Espases, tenien inconvenients complicats per poder fer l’hospital, tal com diu el Sr Bartolomé Abad Socías, director tècnic de la gerència d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma que va reconèixer que tenien “ problemes de orografia y de ubicació de una infraestructura” (Diari de Sessions núm. 13, pàg. 139); o tal com ho valoren els tècnic d’Ib-Salut; el Sr Montserrat Magdalena, enginyer de la oficina de supervisió de l’Ib salut, reconeix que havia solars situats a una zona rocosa i muntanyosa que són solars que pràcticament s’auto exclouen i un altre solar estava afectar per un desdoblament de carreteres, (Diari de sessions núm. 21, pàg. 239). En el mateix sentit el Sr Mestre i Casado, tècnic de l’Ib-Salut, expressà que fins i tot una de les propostes era “muy desfavorable” (Diari de sessions núm. 22, pàg. 251). En aquestes circumstàncies, els tècnics manifestaren que va ser molt fàcil triar el terreny de Son Espases. No hi va haver discussió entre els tres tècnics que varen signar l’informe de l’Ib-Salut, (Diari de sessions núm. 21, pàg. 243). 1.C - No hi ha ordres escrites. Això impedeix que hi hagi constància de qui donà les ordres, quan les donà i amb quin motiu; impedeix que es pugui fer un seguiment en el temps, impropi d’un expedient administratiu. Així, per exemple, a l’informe signat pel cap d’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma, a la capçalera del document exposa: “informe a la relación a la petición verbal formulada por el Director Técnico de la Gerencia de Urbanismo” i tal com va manifestar a la seva declaració el Sr Segui. (Diari de sessions núm. 49). També succeeix el mateix amb la selecció dels terrenys per part de l’Ib-Salut, el Sr Montserrat i Magdalena explica que l’ordre de seleccionar entre els 4 terrenys pre-seleccionats per l’Ajuntament va ser verbal (Diari de sessions núm. 21, pàg. 242). 1.D- No hi ha document que justifiqui l’inici de la recerca de terrenys. No hi ha conveni de col·laboració entre la Conselleria de Salut i l’Ajuntament de Palma per a la selecció, compra, cessió i construcció del nou hospital de Son Espases. Ni tan sols hi ha una petició de l’Ib-Salut per a la recerca de terrenys per construir el nou hospital. Fins i tot la Sr Cirer reconeix que “Aquest escrit hi ha de ser”, però no hi és (Diari de Sessions núm. 9). Quina és la relació administrativa entre el Govern i l’Ajuntament que justifica la recerca dels terreny? Com sap l’ajuntament les necessitats de l’Ib-Salut per a la construcció del nou hospital?. La lògica d'aquest procés era purament política, és a dir, la que definia el PP, i no la lògica administrativa que garanteix la seguretat jurídica. S’ha argumentat durant la compareixença que a l’administració no tots els expedients mantenen la pulcritud que haurien de tenir, però l’expedient per a la selecció dels terrenys per al nou hospital de Son Espases no era un expedient ordinari, no era un expedient habitual; possiblement va ser un dels expedients més importants d’aquella legislatura a l’Ajuntament. La tramitació de l'expedient, ajustada a la normativa de procediment administratiu, hauria de ser una de les garanties que malauradament avui no tenim. 2- És un expedient tramitat per un funcionari que era incompatible Tal com ho confirma la Sra. Cirer, quan contestà a les preguntes referides a un informe reservat que havia sol·licitat a la Secretaria de l'Ajuntament, en relació a un funcionari que havia participat en la selecció dels terrenys. Una de les conclusions era: “... que sí, que sí es donaven les circumstàncies que semblava que es donaven hi havia incompatibilitat” del funcionari que justificava fins i tot “iniciar un expedient disciplinari” (Diari de Sessions de la Comissió núm. 9, pàg. 96). Les circumstàncies a les que es refereix són les disposades a l’article 28 de la Lleu 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, on estableix que és motiu d’abstenció tenir parentesc de consanguinitat dins el quart grau d’afinitat o d’afinitat dins el segon amb qualsevol dels interessats i si aquest interessat ho pot ser tant en la qüestió que intervé o en altre en resolució pogués influir la d’aquell. La conclusió és que el Sr JSP podria “haber estado afectado por dicho motiva d’abstención”. 3- Consulta del cadastre posterior a l’informe del Justipreu L’informe del justipreu de la finca de Son Espases, signat per el cpa de servei de l’oficina tècnica de gestió, és en data de 1 de desembre de 2003. La consulta feta al cadastre és del dia 2 de 2003, tal com consta a la documentaciò aportada per l’Ajuntament de Palma. 4- Un expedient caracteritzat per l'extremada rapidesa en la presa de decisions El calendari, des de la recerca dels terrenys fins la compra de la finca de Son Espases, va ser el següent: El mes d’agost del 2003 es fa la primera selecció dels 9 terrenys. No sabem la data exacta del mes d’agost, perquè no consta a l’expedient. Sí que figura, a determinats fulls de l'expedient, que va ser el 4 de setembre de 2003 quan qualcú de l’Ajuntament va fer les consultes de les parcel·les i la titularitat de les finques. 25 de setembre. Quatre terrenys pre-seleccionats per l’Ajuntament de Palma són remesos al Ib-Salut perquè proposi el terreny més adequat per a la construcció del nou hospital. 6 d’octubre. L'Ajuntament rep la proposta signada pel tècnics de l’Ib-Salut seleccionant Son Espases com a finca adequada per a edificar l’hospital. 25 de novembre. Escrit registrat pels propietaris de la finca de Son Espases, oferint els terrenys a l’Ajuntament per 7.212.146 euros. 26 de novembre. Es signa un informe, de pàgina i mitja, per del cap d’àrea d'urbanisme de l’Ajuntament, justificant que Son Espases era la millor ubicació de les quatre pre-seleccionades. El mateix dia es signa l’informe, també de pàgina i mitja, del director tècnic de la gerència d’urbanisme justificant que Son Espases era la millor ubicació de les quatre pre-seleccionades. 1 de desembre. Informe signat per el cap d’àrea de servei de l’oficina tècnica de gestió de l’Ajuntament de Palma, acceptant la proposta dels propietaris de Son Espases. Fitxant un justipreu de 7.224.053’10 2 de desembre. Informe signat pel cap d’àrea de gestió, el Gerent d’urbanisme i Tinent batle,ratificant la proposta de cap d’àrea i proposant la ratificació en sessió plenària. 10 de desembre. La Comissió de Govern adopta l’acord de compra de la finca de Son Espases. 23 de desembre. S’aprova en el Plenari la compra de la finca. 31 de desembre. Es produeix el primer pagament a la família per un valor de 1.800.000 euros. En menys de cinc mesos, es pre-seleccionen els terrenys, es selecciona per part de l’Ib-Salut i de l’Ajuntament la finca de Son Espases, es valora el preu, s’acorda a la Comissió de Govern, s’aprova al Plenari i es paga la primera part. No es gens habitual aquesta rapidesa per a la selecció de terrenys, per a ubicar altres serveis necessaris per a la població, com ara centres de salut, centres educatius, etc. s'han necessitats en alguns casos dos o més anys. Per explicar l'extremada rapidesa en la gestió d’aquest expedient, la compareixença del Sr Segui també és decisiva. El Sr Segui manifestà que el 26 de novembre “siendo las 13’40h ... baja a mi despacho el director técnico de urbanismo, el Sr Abad... y me dice: Juan tienes que hacer el informe favorable de Son Espases. Dic: Tomeu perdona, jo necessito un parell de dies... No, no, no, l’has de fer ara, avui matí... perquè a les quatre i mitja es reuneix donya Catalina Cirer i Jaume Matas per dir que han triat aquest” (Diari de sessions núm. 49, pàg. 712). Aquesta extremada rapidesa explicaria perquè els informes de l’Ajuntament de Palma que justifiquen la selecció de Son Espases, són escassament d’un full i mig. Informes on es valora, l'impacte ambiental, el potencial de creixement de la ciutat de Palma, l’impacte socioeconòmic per a la zona, les comunicacions i altres qüestions. L'extremada rapidesa va impedir que, una vegada triat Son Espases, es fessin els informes adequats, com per exemple l’informe arqueològic o l’hidràulic. Uns dels arguments donats, per justificar la rapidesa, era que es va fer per evitar l'especulació. Especulació que no es va poder evitar. Tres constructors de Mallorca varen comprar, entre el segon semestre de l'any 2002 i l'any 2003, finques properes a Son Espases: Sr Bartolome Cursach comprà la finca de Son Cabrer el 17 de novembre de 2003, prèvia opció de compra. Aquesta finca es va segregar el setembre de 2003, per acord del Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma. Això va permetre la compra de la finca amb dues meitats. D'una part era propietari exclusiu el Sr Cursach, l’altre part la compartia el Sr Cursach amb el Sr Juan Bartolome Segui Gamundí. Família Grande. El Sr Grande Prohens, a la seva declaració, reconeix que l'empresa de la seva família va comprar una finca propera a la de Son Espases, el mes juny de 2002. Sr Mateu Sastre. Comprà el solar de Cas Fornés. Adquirint-la per escriptura pública el 10 de juliol de 2002. Les dates de les compres de finques posteriors a abril de 2002 són significatives. Hi ha diverses informacions periodístiques (Diario de Mallorca i Ara) fent referència a una denuncia davant fiscalia anticorrupció, que situen un sopar el mes d'abril de 2002 entre el Sr Jaume Matas i diversos representants d’empreses constructores. A aquest sopar, el Sr Jaume Matas va informar, presumptament, que si el PP guanyava les eleccions volia construir un hospital a Son Espases. Tot i que dels empresaris que han comparegut, tres neguen que tenien aquesta informació, l’adquisició de les finques sempre és posterior a aquesta data. Cal destacar que cap d’aquest constructors varen fer una proposta per comprar la finca de Son Espases abans que l’Ajuntament acordés comprar-la. Així ho relaten dues de les propietàries de la finca, “no tuvimos ofertas ni tampoco buscamos nada" (Diari de sessions núm.18, pàg. 202). Els constructors justament compraren les finques de devora. Es dedueix d'aquest conjunt de coincidències que tenien informació de que a la finca de Son Espases s’ubicaria l’Hospital i, per tant, els interessava comprar els terrenys propers perquè podrien fer un bon negoci. La interpretació no resulta massa agosarada. Aquesta coincidència amb la compra, els constructors l’atribueixen al potencial de creixement de la ciutat de Palma per aquella zona, però no argumenten perquè no varen mostrar interès justament per la de Son Espases. Un aspecte rellevant de la Comissió de Son Espases és l’estranya circumstància que relata la Sra. Maria Puigdorfila Villalonga, una de les propietàries de la finca. Mentre estaven negociant amb l’Ajuntament de Palma la venda de la finca, es va posar en contacte amb ells el Sr. Gilet i els hi va oferir una quantitat superior, sense precisar la quantia. La família Puigdorfila no va mostrar interès perquè ja ho tenien aparaulat amb l’Ajuntament i amb la documentació molt avançada. (Diari de Sessions núm. 60, pàg. 918). L'extremada rapidesa de l'Ajuntament, en tot allò relacionat amb Son Espases, també s'evidencia amb la concessió de la llicència d'obres. El dia 15 gener de 2007 es va sol·licitar la llicència, el 17 de gener ja estava concedida. Habitualment, es tarden mesos per a una obra habitual. Però, l'expedient de l'obra de l'hospital de Son Espases consta de diverses capses de documentació i centenars de pàgines i plànols que es varen valorar en dos dies. (Diari de Sessions núm. 55) Resum de les conclusions en relació a l’expedient administratiu de l’Ajuntament de Palma per a la selecció del terrenys del futur hospital L’expedient administratiu estava organitzat i dissenyat, per facilitar que la selecció dels terrenys del nou l’hospital de Mallorca fos una decisió política i no tècnica. La finca, seleccionada políticament, era la de Son Espases. L’expedient està viciat administrativament per una incompatibilitat d’un dels tècnics que varen participar en la selecció dels terrenys i que un familiar seu tenia interessos urbanístics a la zona. Tot i que durant la compareixença de Son Espases no es va poder conèixer com es va trametre la informació, importants constructors de les Illes varen adquirir finques properes a Son Espases durant el període en el que es seleccionava i es negociava la compra de la finca de Son Espases. En el cas del Sr Cursach és molt possible, que entre d’altres, el nexe de coneixement fos a través del fill del Sr Segui, ja que el Sr Cursach i el Sr Segui Gamundí varen adquirir conjuntament la meitat de la finca de Son Cabrer, finca situada devora la de Son Espases. La llicència de l'obra es va donar en dos dies, generant dubtes, més que raonables, que amb aquest temps es poguessin fer una lectura i una anàlisis acurades de tota la documentació. B) En relació al funcionament de la mesa de contractació i a l’adjudicació del contracte 1- Una mesa de contractació lligada a nomenaments polítics La mesa de contractació de la concessió d’obra pública per a la construcció, explotació i conservació del nou hospital estava formada per vuit persones de les que sis havien estat nomenats políticament. Els components de la mesa eren: -Sr. Juan Sanz Guijarro (finat). Director econòmic financer de l’Ib-Salut. Càrrec Polític. President de la Mesa. -Sr. Josep Corcoll Reixac. Director General de Coordinació i Planificació. Càrrec Polític. -Sr. Antonia M Estarellas Torrens. Secretària general de la Conselleria de Salut i Consum. Càrrec Polític. -Sr. Bernat Salvà Alloza. Director General de Pressuposts. Càrrec Polític. -Sr. Luis Miguel Alegre la Torre. Director assistencial del Servicio de Salut. Lliure designació, nomenat per el Sr Sergio Beltran, Director general de l’Ib-Salut del Govern Matas. -Sr. Jose Maria Fiol Ramonell. Cap de Departament de l’Advogacia de la Comunitat Autònoma de lliure designació per el Govern Matas. Amb substitució de la Sra. Felisa Vidal Mercadal que tot i el seu nomenament mai va participar de la Mesa. -Sr. Javier Vázquez Garranzo. Funcionari. Designat per l’Assessoria Jurídica de l’Ib-Salut. Funcionari -Sr. Jose Amengual Antich. Vice-interventor general de la CAIB. Funcionari. -Sra. Pilar Ramos. Secretària d’actes. Cap de Servei de contractació de l’Ib-Salut. Funcionaria. Substituïda, a finals de l’any 2006, per el Sr. Fernando Nadal Roig. Estatutari en comissió de serveis. -Sr. Alfredo Fernández Rancaño. En funcions d’assessoria, complint amb una de les condicions del Contracte per assessorament de l’elaboració del contracte de concessió d’obra pública per a la construcció, explotació i conservació del nou hospital. Contracte que va guanyar l’UTE formada per Bearingpoint Busines Consulting España SL i J &A Garrigues. SL per un valor de 385.500 euros. Aquest tipus de composició de la mesa, on hi ha més polítics que tècnics, no generen garanties ni d’objectivitat ni de neutralitat i, en cas de dubtes, com és el cas, provoca desconfiança. 2- Les actes no reflecteixen el que realment succeïa a la mesa Durant les compareixences hi ha hagut contradiccions entre els membres de la mesa, per exemple, quan es prenia la decisió de sol·licitar el dictamen del Consell Consultiu, uns diuen que no es va produir debat i altres diuen que hi va haver un debat ample. Peticions importants de membres de la mesa no quedaren reflectides, com per exemple, l'exigència per part d'alguns membres de la Mesa de que l’informe Global PM fos validat per funcionaris, que sinó no seria acceptat. (Diari de Sessions núm. 28, pàg. 378). Es va celebrar una reunió amb membres de la mesa i personal de Global PM. Aquesta reunió no consta, no hi ha acta. Per tant, no s’ha pogut conèixer quins membres de la Mesa estaven presents, quin dia es va celebrar, si es varen convocar tots els membres o no, quin responsable de Global PM va fer les explicacions, quines explicacions va donar, si es varen mantenir les exposades al text o hi va haver canvis de criteri etc. El Degà del Col·legi Professional d’Enginyers de Camins, Canals i Ports expressà acta del dia 7 de desembre de 2006 sols recull una de les respostes que ell va contestar a les diferents preguntes que els membres de la Mesa li formulaven. 3- Una de les actes no se va redactar al llarg de la sessió o al final, sinó que ja estava redactada a l'inici de la sessió L’acta del dia 6 d’octubre de 2006 la va redactar la secretària del Sr Juan Sanz, la Sra. Margalida Ensenyat Catalunya, explica amb detall que “... el Sr Sanz me dio un papel escrito a ordenador con un texto y me pidió que lo trasladara o lo picara en una plantilla de acta de la Mesa de contratación.” (Diari de Sessions núm. 52, pàg. 772) recalcant que era un full que ja duia escrit, i que això no ho havia fet “ni abans, ni desprès, ni en cap altre expedient” (Diari de Sessions núm. 52, pàg. 773). 4- Una de les actes la va redactar el secretari de la mesa conjuntament amb el director L'acta del 7 de desembre de 2006, on es seleccionà l'UTE liderada per Dragados, va ser una acta redactada entre el Secretari de Mesa, que tenia l'obligació i el Director de Finances de l'Ib-Salut, responsable polític. Quedà recollit a la compareixença del secretari d'actes de la Mesa, Sr Nadal (Diari de Sessions núm. 57, pàg. 864), la pròpia ex-secretaria de la Conselleria considera que "això no és normal" (Diari de Sessions núm. 58, pàg. 894) 5- Mesa dirigida per part dels màxims responsables polítics Les ingerències del Consell de Govern respecte a la mesa, es poden constatar per diferents fets: A- La mesa de contractació de dia 7 d’abril de 2006 es va acordar “Solicitar informe económico y técnico a la Dirección Económica Financiera del Ib-Salut y a la subdirección de Obras y servicios Generales del Ib-Salut, que podrán designar a los técnicos que estimen oportunos”. Doncs bé, l’Ib-Salut ja havia iniciat tota la tramitació administrativa necessària per poder encarregar aquest estudi a una empresa. Inicià els tràmits el 20 de març de 2006 i el contracte és adjudicat el 6 d’abril de 2006 (un dia abans de la petició de la Mesa) a Global PM, mitjançat negociat sense publicitat. Així consta a l'expedient de l'Ib-salut i a les conclusions del Dictamen del Consell Consultiu. L'Ib-Salut és el que pren la decisió i la mesa ho acorda, no és la mesa la que pren la decisió i l'Ib-Salut ho executa, tal i com hauria d'haver passat. B- La mesa de contractació de dia 26 de juliol de 2006 acordà enviar al Consell Consultiu l’Informe de Global PM. Ho varen fer encara que cap membre de la Mesa, amb experiència en Meses de contractació, ho havia fet així cap vegada; i que cap membre de la Mesa va tenir la percepció de que aquesta petició fos necessària. Els funcionaris, especialment, varen mostrar la seva sorpresa (Diari de Sessions núm. 24, pàg. 291). Per a tots i totes va ser determinat l’escrit remès per la Consellera Castillo que “suggeria” a la Mesa la proposta de sol·licitar dictamen al Consell Consultiu. Diversos membres de la mesa entenien molt bé que aquest suggeriment era un ordre: Sr Josep Corcoll i Reixach “... el president de la Mesa en aquell moment ens va comentar que es volia, o la consellera volia, no ho sé, el president de la mesa o la consellera que s’havia de passar l’expedient” (al Consultiu) (Diari de Sessions núm. 23, pàg. 265). Sra Pilar Ramos “... y la siguiente mesa, que es la que tenía que ser de recepción de informes y proposición como se hace siempre, debía proponer la adjudicación; fue cuando nos llego que la consellera nos pidió el informe del Consell Consultiu” (Diari de Sessions núm. 24, pàg. 288). “... lo recomendó la consellera y el presidente también hizo hincapié” (Diari de Sessions núm. 24, pàg. 292). Sr Vázquez i Garranzo ... "usted ha dicho que estaban reunidos en la mesa y que el presidente dijo que iba a recoger una petición, una propuesta de la consellera. Si... y es con esta propuesta que se toma la decisión (de sol·licitar el dictamen al Consell Consultiu)”. (Diari de Sessions XX) Sr Amengual i Antich “...reproduint una petició de la consellera de Salut que ens demana que demanem aquest dictamen.” (Diari de Sessions núm. 28, pàg. 377) C- La mesa de contractació, de dia 6 d’octubre, acordà sol·licitar informes per valorar les diferents propostes al “Col·legi Professional d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, que haurà de revisar la part tècnica; així com al Col·legi professional d’Economistes, que haurà de revisar la valoració econòmica de les ofertes”. El Sr. Garau Fullana, com a degà del Col·legi Professional d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, explica a la seva compareixença, que la Sra. Cabrer, ex-consellera d'obres públiques amb el Govern del President Matas, el va telefonar per informar-li que el President de la Mesa de Contractació es posaria en contacte amb ell perquè el Col·legi fes l'informe. Que efectivament, ho va fer abans de que la Mesa de contractació ho demanàs oficialment i que entenia que la Sra. Cabrer ho demanava en nom del Govern. (Diari de Sessions núm. 65, pàg. 1019). El fet és més greu perquè la decisió de la mesa es pren el dia 6 d'octubre del 2006 i el mateix dia el president de la mesa envia un fax als col·legis per expressar la petició. Així consta a la documentació: l’acta de dia 6 d’octubre consta que”el President declara conclòs l’acte, essent les 12.hores”, i el fax al col·legi d’Enginyers s’envia a les..12’29 h. La compareixença del Sr Garau Fullana és clara: - “Recorda si ve ser el mateix dia que va rebre el fax? - No, no, no. - Va ser abans? - Sí, sí va ser abans”. És a dir, la telefonada de la Sra. Cabrer és abans que es reuneixi la mesa, no sols abans que el president de la mesa es poses en contacte amb el Col·legi. És a dir, una vegada més, membres del Govern no presents a la mesa, prenien decisions que després la mesa acordava. D- Dos membres de la Mesa tenen la sensació de que la Mesa estava dirigida (Diari de Sessions núm. 24, pàg. 299 i Diari de Sessions núm. 27, pàg. 359), casualment els dos compareixents amb aquesta sensació eren funcionaris. 6- La decisió final de la mesa és una decisió poc consistent i amb poc fonament Es pot concloure que l’adjudicació de la contractació semblava que havia de recaure sobre OHL, així ho indicaven els diversos informes favorables a que el contracte s’adjudiqués a aquesta empresa: Els informes de Global PM. La validació del informe de Global PM per part de funcionaris de l’Ib-Salut. El dictamen del Consell Consultiu. L’Informe del Col·legi d’Enginyers. Tots aquets informes consideraven que les prestacions tècniques que presentava el projecte de l’UTE liderada per OHL era el millor, i així ho valoraven. No en la part econòmica, ja que aquesta UTE era la més cara, però sí en les qüestions tècniques. Sols l'informe del Col·legi d'Economistes valorà millor l’UTE liderada per Dragados, donat que presentà una proposta uns 100 milions més barata que l’UTE d'OHL. La percepció de diversos membres de la mesa era que l’adjudicatària havia de ser OHL, però la publicació al diari El Mundo, anunciant que l’adjudicatari seria OHL el dia abans de que la Mesa es reunís per adjudicar-lo, va fer que tot canviés: Sra Pilar Ramos: “El día que convocamos a la mesa íbamos a hacer la propuesta de adjudicación, según lo que yo tenia entendido... los tres informes decian que OHL... y al llegar allí surgió lo del Consell Consultiu”. Sr Vázquez i Garranzo: “El Mundo sacó la noticia de que se adjudicaba de... no sé si fue el 21 o el 26, pero sí sé que el día en que se suponía que íbamos a adjudicar y que finalmente, efectivamente, no se decidieron a adjudicar... a mi me viene el presidente de la Mesa, pues yo no sé si estábamos citados a las nueve o a las diez, y me dice que no se va a hacer, que no se va a proponer la adjudicación.“ Sr Amengual Antich. Pregunta: "...podem dir que OHL es va veure perjudicada amb aquesta informació, per què si no s’hagués publicat vostès haguessin continuant amb Global PM?" No va ser tant el diari sinó la petició d’objectivitat, idò efectivament haguéssim continuat” Segons diversos membres de la mesa, dos varen ser el motius per adjudicar a l'UTE de Dragados: 1- Les explicacions del Degà del Col·legi de Enginyers. Segons l’acta de dia 7 de desembre, les explicacions del degà es van centrar en un sols aspecte concret de l’informe, el punt de la inversió econòmica actualitzada, equipament A32, que donava un punt més a la oferta de Dragados en relació a la puntuació de Global PM. Destacar que el Sr Garau Fullana, degà del Col·legi d’Enginyers va expressar, a la seva compareixença, que ell no es va centrar en un punt, sinó que va respondre a les preguntes formulades "... i ens varen fer una sèrie de preguntes a les quals vàrem contestar... jo vaig contestar el que em varen demanar." (Diari de Sessions núm. 65, pàg. 1013). Cal dir que aquesta acta és la redactada entre el secretari d'actes de la Mesa i el Director de finances de l'Ib-Salut, president de la Mesa i càrrec polític. La conclusió del l’informe del Col·legi d’Enginyers és “la mejor ofertya tècnica es la encabezada por OHL, en total coincidencia con las conclusiones del informe de Global PM” 2- L'informe del Col·legi d'Economistes. L'únic informe que valorava millor l'UTE liderada per Dragados. 7- Una contractació farcida d'excepcionalitats Aquesta contractació i adjudicació reuneixen tota una sèrie de excepcionalitats que no són pròpies d'una mesa de contractació: - Sol·licitar el Dictamen del Consell Consultiu. Tots els membres de la mesa amb experiència de Meses de contractació diuen que mai ho havien fet. També en el Dictamen del Consell Consultiu hi ha dos vots particulars que consideren que aquest òrgan no és competent per valorar la contractació de la mesa. - Sol·licitar informe als col·legis professionals. Tots el membres amb experiència de Meses de contractació diuen que mai ho havien fet. El Degà del Col·legi d'Enginyers va dir que mai havien tingut una petició així. - Una acta que arriba redactada, la del 6 d'octubre de 2006, a l'inici de la Mesa. No s'ha fet la reunió, però ja se sap amb tot detall quines seran les conclusions de la Mesa. - Durant el procés de deliberació de la Mesa arriben "suggeriments" de la Consellera, orientant la feina de la mesa. - La petició del president de la mesa, a Global PM, de que una part del treball que havia de fer per contracte amb l'Ib-Salut, ho donàs a fer a una altra empresa, en aquest cas Ernest-Young. Aquesta petició la va fer el director de finances de l'Ib-Salut i president de la Mesa. No consta petició per escrit, la va fer verbalment. Així ho explicà el propietari de l'empresa Global PM, afegint que una petició així no era gens habitual. (Diari de Sessions núm. 64, pàg. 984). - L'adjudicació de la mesa, fa que fins i tot el Sr. Villar Mir, que mai havia posat un recurs impugnant una adjudicació, es veiés obligat a fer una impugnació: "Para mi es absolutamente excepcional, ...hace 27 años que compré la empresa que hoy es OHL... y que en 27 años jamás habíamos presentado un recurso impugnando una adjudicación de la administración." (Diari de Sessions núm. 29, pàg. 397). Sembla que li va fer molta ràbia la irregularitat del procés o que tenia molta confiança en obtenir l'adjudicació. Resum de les conclusions en relació al funcionament de la mesa de contractació i a l’adjudicació del contracte El procediment per a l’adjudicació del contracte de construcció, gestió i manteniment del nou hospital estava dissenyat perquè es poguessin prendre les decisions que es consideressin oportunes, no des de la mesa, sinó per part dels màxims responsables polítics del Govern de les Illes. Això va ser possible degut a que la mesa va estar constituïda per una majoria de representants polítics: sis dels vuit membres. Els sis jeràrquicament lligats al president i als consellers i conselleres. Les decisions s’acordaven de manera fictícia a la mesa, però eren decisions preses a altres àmbits polítics, així: El Director de l’Ib-Salut encarregà un estudi per valorar les diferents ofertes abans que la mesa de contractació sol·licitàs aquest estudi. El degà del Col·legi d’Enginyers rep una crida telefònica de la Sra. Cabrer, en aquells moments consellera d’Obres Públiques, informant-li que rebrà la petició de la mesa perquè el Col·legi elabori un informe en relació a les característiques tècniques de les diferents propostes, abans que la mesa prengués la decisió. La decisió d’enviar al Consell Consultiu és “suggerida” per la consellera Aina Castillo, “suggeriment” que arriba a la mesa a través d’un escrit oficial dirigit en primera instància al director de l’IB-Salut. La mesa estava dirigida políticament, de tal manera que hagurien pogut seleccionar qualsevol altra adjudicatària si així ho hagués decidit el Govern. La diferència d'un sol punt entre la primera i la segona propostes millor situades, s'hauria pogut justificar, si hagués convingut. No s'ha pogut entrevistar al Sr. Joan Sanz, però pels diferents testimonis sembla que va jugar un paper important en la direcció de la presa de decisions, va ser el lligam entre el Govern i la Mesa: Va ser qui va proposar elevar-ho al Consell Consultiu; Va ser qui va donar l'ordre de redactar l'acta abans de la mesa; Va ser qui va convidar al degà del Col·legi d'Enginyers per a la reunió del dia 7 de desembre de 2006, sense cap tipus de petició per part dels membres de la mesa; Posteriorment, va ser qui va redactar conjuntament amb el secretari de la mesa l'acta d'aquest dia, Va ser qui va demanar a Global PM que part del seu informe ho fes una altra empresa. S’ha adjudicat el contracte públic més important de la Comunitat Autònoma amb decisions poc consistents i influenciables. La publicació al diari El Mundo de la possible adjudicació a OHL, impedeix que el dia assignat per a què s’adjudiqués el contracte, dia 26 de juliol de 2006, es produís l’adjudicació. Fins aquell dia tot apuntava que la seleccionada seria OHL. Dels cinc informes sol·licitats per la mesa, quatre seleccionaven l’UTE liderada per OHL per a ser l’adjudicatària, la qual cosa coincideix amb les declaracions realitzades per la Sra. Castillo al fiscal anticorrupció, segons la informació publicada al mitjans de comunicació. C) Son Espases i Over Marketing Una de les línies que des del Grup MÉS es volia investigar a la Comissió era la relació entre Over Marketing i Son Espases, ja que Over Marketing va fer el Pla de comunicació de Son Espases. Pla que havia de fer la concessionària, però que va fer finalment aquesta empresa per indicacions de la consellera de Salut. No s’hi va poder aprofundir perquè els qui podrien tenir més informació es varen acollir a no contestar; ens referim a la Sra. Castillo i al Sr. Matas. Tot i això, el Sr. Bárcenas, a la pregunta en relació a Over Marketing, va contestar que el Sr. Mercado, propietari d’Over Marketing, tenia relació amb el Partit Popular en l’àmbit estatal, i que a través de la participació d’actes va mantenir contacte amb els diferents autonòmics, i sap que va oferir el seus serveis per fer les campanyes, una d’elles la de Balears: “pero insisto, es una relación decisión y una contratación directa de Baleares”. Que l’arribada d’Over Marketing a les Balears no és a través del Govern de les Illes Balears, “sino por el secretario general del Partido Popular, en aquel momento el Sr. Rodríguez, que disponía entre la documentación que tenía en su conselleria, de un tarjetón muy famoso en aquel momento en el cual se hablaba de los acuerdos que tenían para colocar publicidad en el Gobierno y también se hablaba de la campaña electoral que les haría unos años más tarde, como así sucedio que el hizo”. D) En relació a la construcció de l’Hospital de Son Espases Durant les diverses compareixences s'ha constatat que: 1- Hi va haver una paralització de les obres. Aquesta paralització va ser una decisió política, tal com recollia l'acord de governabilitat de la legislatura 2007-2011. El Consell de Govern va donar l'ordre a l'Ib-Salut que valorés la conveniència de paralització de les obres. (Diaris de Sessions 34, 35, 36 i 37) 2- Durant aquesta paralització és va intentar evitar la continuació de l'Hospital a la finca de Son Espases. Es va descartar la paralització definitiva perquè es va valorar que suposaria un sobre-cost d'uns 135 milions d'euros i un retard de més d'entre tres i quatre anys. La decisió de continuar les obres a Son Espases mai es va acordar en el Consell de Govern. El Bloc sempre es va manifestar en contra de la Construcció de l'Hospital a Son Espases. (Diaris de Sessions 34, 35, 36 i 37) 3- Una vegada reiniciades les obres de l'Hospital, es va fer un modificat del Contracte de Concessió per millorar el Pla Funcional que datava de l'any 2001; millorar la sostenibilitat de l'edifici, protegir millor l'entorn i protegir el territori. Aquest modificat va suposar, entre d'altres: Disminuir l'alçada de l'edifici industrial i apropar-lo a l' hospital. Compliment del Codi Tècnic de l'Hospital, que suposava fer l'edifici més sostenible i un estalvi energètic. Adaptar l'edifici a una millor accessibilitat. Adaptació de tots els banys de l'hospital, rampes d'accés, aparcaments de reserva, eixamplar les portes de les habitacions. Augment de quiròfans de cirurgia major. Àrea d'urgència per a traumatologia. Unitat de trastorn de conducta alimentària. Unitat de patologia infecciosa. Espai d'investigació biomèdica, etc El modificat va suposar un increment de 69 milions de nova inversió i equipament. La inversió a 29 anys va passar de 1.636 milions d'euros a 1.794 milions d'euros. Aquesta quantia inclou totes les despeses no clíniques i el manteniment (Diaris de Sessions núm. 36, 38, 39). 4- S’ha constatat que L'any 2007 no estaven planificats els accessos per arribar a l'Hospital. Per indicacions tècniques es va optar per fer l'accés conegut com a Pont de Son Espases. Es va optar per aquesta infraestructura per garantí que quan s’inaugurés en no Hospital l’accés al mateix estigués garantit. Un pont que, segons indicacions tècniques, amb la legislació vigent no necessitava l'estudi d'impacte ambiental. "El estudio de impacto ambiental de esta obra, los técnicos del Consell dictaminaron que no era preciso, no era necesario hacer el estudio de impacto ambiental, y no un ingeniero, sino cuatro de ellos, más el ingeniero autor del proyecto ". (Diari de Sessions núm. 45, pàg. 654 ) El finançament d'aquest pont estava inclòs en el Conveni de Carreteres amb el Ministeri d'Obres Públiques (Diari de Sessions núm. 44 i 45 ) 5- L'Ajuntament de Palma no va poder aplicar la bonificació d'un 95% de l'impost sobre instal·lacions i obres, perquè no s'havia sol·licitat adequadament ni per l'empresa adjudicatària ni pel Govern del President Matas. S'havia d'haver pagat, i en conseqüència sol·licitar la bonificació, tres mesos després de la concessió de la llicència d'obra, i no es va fer. (Diaris de Sessions, núm. 54 i 55). 6- Es va protegir la zona a través de la Llei 4/2008 ampliant la zona d'equipament comunitari sanitari. (Diari de Sessions núm. 35 pàg. 485) E) En relació a la paralització de la reforma de Son Dureta 1- Va ser una decisió política i no recolzada amb informes tècnics. Cap dels compareixents ha pogut justificar el motiu de la paralització de les obres de la reforma de Son Dureta. Alguns com el Sr. De Santos o la Sra. Cirer fan referència a opinions, però no hi cap informe tècnic que justifiqui la inviabilitat de la reforma. 2- Dragados va rebre la indemnització d'1.200.000 euros. En relació a la pregunta de si Dragados havia rebut indemnització per paralitzar l’obra de reforma de Son Dureta, el Sr. Esteban Rodríguez constestà: “creo recordar que fueron unos 1.200.000 euros o algo de ese estilo” (Diari de Sessions núm. 50, pàg. 741). F) Indicis de possibles delictes sorgits a la Comissió de Son Espases 1- Informació privilegiada La compra de terrenys al voltant de la finca de Son Espases per part de diferents constructors no és atribuïble a la casualitat. Especialment, si és té en compte que: La compra es va fer posteriorment al suposat sopar amb en el Sr. Matas. Que cap constructor mostrés el més mínim interès per la finca de Son Espases, com si ja coneguessin que tenia una altra finalitat. Que tots comprin en un termini de temps relativament reduït. Una menció especial mereix el cas dels propietaris de la finca del Son Cabrer. Hi ha una relació familiar directa entre el funcionari de l'Ajuntament que va seleccionar Son Espases i un dels dos nous propietaris de la finca de Son Cabrer. La finca de Son Cabrer va ser adquirida definitivament quan l'Ajuntament ja havia seleccionat Son Espases. 2- Tràfic d’influències Compareixença del Sr. de Santos, explicant com el Sr. Gabriel Cañellas el telefonava per a què l'Ajuntament de Palma facilités la declaració d’interès general per a la construcció d’un geriàtric, lligat a l'empresa del Sr. Cursach i del Sr. Segui, a la finca de Son Cabrer, just devora de la finca de Son Espases. (Diari de Sessions núm. 10, pàg. 117). A la compareixença del Sr. Bartomeu Vicens Mir, ell valora com a molt probable que els presidents del PP, Sr. Matas, i la presidenta d’UM, Sra. Munar, es posessin d’acord per a vincular el tema de Can Domenge i de Son Espases. (Diari de Sessions núm. 11, pàg. 125). A la compareixença del Sr. Bartomeu Vicens Mir, consta que prèvia a la reunió dels tècnics que havien de valorar possibles canvis del Pla Territorial, polítics representants del PP i d’UM es reunien per valorar políticament les diverses peticions que havien arribat per intercanvia terrenys, per recalificar sols, etc . (Diari de Sessions núm. 10, pàg. 125). 3- Pagament de comissions il·legals A la compareixença del Sr. Barcenas, aquest reconeix ingressos de grans empresaris a la caixa B del PP. Les qualifica de donacions. A la compareixença del Sr. Miquel Nadal aquest va explicar a preguntes que "sí, sí, sí", que era coneixedor del pagament de comissions per temes relacionats amb la construcció pública o per facilitar la construcció privada, i que "no només es paguen o s'han pagat comissions, sinó que estic complint una condemna al centre penitenciari per aquestes qüestions." (Diari de Sessions núm. 67, pàg. 1.048). 4- Relacions empresarials de polítics amb empresaris de l’UTE de Son Espases Compareixença del Sr Jaime Mascaró. No negà la inversió d'1.200.000 euros que la seva família va realitzar a la SICAV Balear Ahorro Sicav. Un dels gerents d'aquesta SICAV és o era el Sr. Areal, cunyat del Sr. Matas (Diari de Sessions núm. 31, pàg. 421). Compareixença del Sr. Joan Antoni Ramonell Amengual. Ex-batle i ex-parlamentari del PP, i empresari. En contestació a les preguntes, respon que les seves empreses han mantingut contractes amb empreses lligades a l’UTE de Son Espases, concretament amb FCC, des del 2003, “... dos o tres anys crec que vàrem estar” (Diari de Sessions núm. 8, pàg. 85). També va explicar que les seves empreses mantenien contractes amb les empreses del Sr. Grande. Aquestes dues relacions són confirmades per el Sr Grande Prohens. (Diari de Sessions núm. 51, pàg. 762) i per el Sr. Mateo Estrany que confirma que el Sr. Ramonell estava contractat per la FCC de Madrid i que a la delegació de Balears no tenia encarregada cap tipus de tasca. (Diari de Sessions núm. 62, pàg. 961) 5- Donacions il·legals al Partit Popular A la Compareixença del Sr. Bárcenas, ex gerent del PP, aquest confirmà, que el PP tenia una caixa B de fons que provenien d’aportacions que feien els empresaris o importants executius dels consells d’administració. Que feien les donacions a títol personal i ,en molts de casos, amb quanties superiors a les permeses per la llei. Que eren empreses a les que s’adjudicava obra pública, tot i que el Sr. Barcenas ha volgut deslligar els dos fets. (Diari de sessions núm. 17, pàg. 196). D'aquests diners, segons el Sr. Barcenas, es va pagar el lloguer d'un pis al Sr Matas, per un valor d'entre 6 mil i 8 mil euros. (Diari de sessions núm. 17). 6- Finançament il·legal de la seu del Partit Popular A la compareixença del Sr. Barcenas, contestant a les preguntes, explicà “yo sé que en el caso de Balears, porque hubo una reunión con un empresario, creo que gallego, que se reunieron con el tesorero nacional y no sé si en su momento con el secretario general incluso, que hubo una empresa que cuando el partido de Balears decidió comprar la sede, tema para el que el tesorero nacional Álvaro Lapuerta emitió un poder concreto que les autorizaba a comprar la sede, creo que solicitaron un crédito hipotecario, se pidieron aportaciones a una serie de empresarios ..." (Diari de sessions núm. 17, pàg. 192). 7- Hi ha indicis suficients per pensar que el contracte del negociat, sense publicitat, per a la valoració de les empreses que es presentaven al concurs de concessió publica de l'hospital estava acordat Les empreses convidades varen ser Global PM, Siena, Projects Facilies & Management. L'empresari de Global PM defineix que entre aquestes empreses hi ha una gran competència y que totes són molt experimentades en la presentació de concursos públics. Però, no dona cap explicació per argumentar que davant un negociat sense publicitat, que no pot ser superior a 30.000 euros, una de les empreses presentés una oferta de 31.500 euros i l'altre no presentés la documentació requerida; els dos fets suposaven l'exclusió automàtica i, per tant, l'adjudicació directa a Global PM. Aquestes errades són més pròpies d'empreses sense experiència amb aquest tipus de contractes. (Diari de Sessions núm. 64, pàg. 987) No es gens habitual que una empresa que ha aconseguit un contracte de l'administració accepti, a petició de la pròpia Administració, i una vegada que ha guanyat el contracte, que una altra empresa faci una part de la feina. Tal com va succeir amb Global PM. Això suposa indicis de excessiva "cordialitat", de connivència, entre l'empresa i l'Administració. L’empresa Global PM tenia diferents tipus de contracte amb institucions governades per el PP, als més importants pels aparcaments subterranis de l’Ajuntament de Palma i per la SMF, com el propi Sr Peinado va reconeixer a la compareixença. Per tots aquets motius el grup parlamentari MES proposa que el Parlament de les Illes Balears lliuri a la Fiscalia Anticorrupció les següents declaracions Compareixença del Sr. Catalina Cirer Adrover . Compareixença del Sra. Javier Rodrigo de Santos López. Compareixença del Sr Ramonell Fiol. Compareixença de tots els membres de la Mesa de Contractació. Compareixença del Sr Jaime Mascaro Martorell. Compareixença del Sr Miquel Nadal. Compareixença del Sr Bartomeu Vicens. Compareixença de la Sra. Margalida Ensenyat Catalunya. Compareixença de la Sra. Maria Isabel de Puigdorfila Villalonga. Compareixença del Sr. Jesús Peinado Ruiz. Compareixença del Sr. Segui Perello. Compareixença del Sr Mateo Estrany. Compareixença del Sr Jesús Peinado. Compareixença del Sr Luis Barcenas. G) Propostes de canvis normatius A partir de tota la informació recopilada, a través de la documentació i les compareixences de la Comissió de Son Espases, el Grup Parlamentari MES creu que és necessari, com a mínim, reflexionar sobre diversos aspectes que s'han mostrat molt millorables, ens referim a: 1- La modificació de la normativa que regula la composició de la Mesa de Contractació Modificació de la normativa legislativa autonòmica que permet que una Mesa de contractació tengui una majoria de càrrecs polítics o de lliure designació. Que aquesta revisió inclogui l'obligatorietat de que les Meses que tenguin que adjudicar contractes, amb una quantia igual o superior a 200.000 euros, siguin gravades i sigui arxivada la gravació. Aquesta gravació donarà més garanties, generarà mes confiança i també obligarà a un major compromís i objectivitat per part dels components de la Mesa. La tecnologia ho permet fer que resulti dificultós el seu arxiu o custodia. Que a l’acta d’adjudicació constí el vot motivat de cada membre de la Mesa. 2- La modificació de la Llei Ambiental de Balears de 2006 i la Llei de Carreteres de l'any 1990. És necessari revisar les diferents lleis i normatives perquè les estructures com el pont de Son Espases i altres que s’han fet, precisin d'un informe d'impacte ambiental. 3- Revisió de la llei d’incompatibilitats L'abusiva externalització de serveis, que l'administració pública està realitzant, fa que molts professionals, tècnics i empresaris, de les empreses adjudicatàries tenguin accés a molta informació administrativa sense que se'ls apliqui cap incompatibilitat. Durant l’exercici del càrrec i desprès d’un període de carència S'hauria de revisar la normativa referida a les incompatibilitats, especialment a aquells contractes de serveis públics de concessions de molt llarga durada i/o de quanties econòmiques molt elevades. H) Tancament El procés d’adjudicació de la construcció de l'hospital de Son Espases s'està investigant per part de la Fiscalia Anticorrupció, moltes de les persones que han comparegut, davant la Comissió parlamentària, després han estat citats i han declarant davant la fiscalia anticorrupció, entre d’altres :Sr Javier Rodrigo de Santos,Sra Aina Castillo, Sr Bestard, Sr Jaume Matas. Sr Jesús Peinado, Sr Carlos Garau, Sr Luis Barcenas, Sr Florentino Pérez, Sr Villar Mir. Per la informació obtinguda durant la Comissió d’Investigació de Son Espases, i per la informació que publiquen els mitjans de comunicació, sobre les declaracions que fan davant del fiscal o davant dels jutges, aquestes i altres persones, el grup MES està convençut que el "Cas Son Espases" ha sigut un dels casos més vergonyosos de la corrupció política que va caracteritzar la legislatura 2003-2007, presidida per el Sr Matas i el seus Consellers i Conselleres. El conjunt de tot els casos de corrupció lligats amb el Partit Popular durant la legislatura 2003-2007, alguns en condemnes fermes, i altres amb processos judicials, com és el cas de Son Espases, apunten a suficients indicis per parlar de delinqüència organitzada. Segons La Unió Europea (Enfopol,161/1994) es pot delimitar conceptualment el crim organitzat sobre la base d’onze criteris, dels quals s’han de complir al manco sis per poder considerar delinqüència organitzada. Aquets indicador són: 1- Col·laboració de més de dues persones. 2- Distribució de tasques. 3- Actuació continuada o per temps prolongant. 4- Utilització de formes de disciplina i control intern. 5- Sospita de comissió de delictes greus. 6- Operativitat a l’àmbit internacional. 7- Utilització de violència u altres formes d’intimidació. 8- Us de estructures de negocis o comercials. 9- Activitats de capital. 10- Exercici de la influència. 11- Recerca de benefici o poder. Palma 5 de març de 2015</div> https://bielbarcelo.balearweb.net/post/122542

Conferència cicle “model d’estat i república” La meva conferència ahir al Club @diariodemallorca: Un Estat espanyol fracassat   Hem de constatar ,-com magníficament ha explicat Pere Sampol al seu darrer llibre-, el fracàs de l’Estat espanyol com a projecte de convivència democràtica i equilibrada entre els pobles que l’integren.   Així, assistim a l’emergència de moviments que qüestionen aquest marc i aposten per construir un estat propi (especialment el moviment sobiranista a Catalunya).   Així mateix s’ha de dir que arran del moviment 15-M també han sorgit propostes polítiques que cerquen la regeneració d’Espanya.Perquè parlam de fracàs de l’estat espanyol com a model de convivència? S’ha donat aquests darrers anys, la confluència de tres crisis, o de tres eixos d’una mateixa crisi en el temps,- la crisi econòmica i social, una crisi de valors democràtics i de confiança en la política, i la crisi política i territorial de l’Estat espanyol,-. Això ha provocat canvis importants en l’economia, en la societat, en la política, en la identitat, en l’experiència vital i en les expectatives de moltes persones. Però bona part de la crisi social i de valors democràtics ve d’enrera, no és nova. Ve d’un sistema teòricament democràtic, que bàsicament ha cercat des de fa vàries dècades defensar un statu quo que beneficia els poderosos i que perpetua el bipartidisme en el poder. Un sistema que sobretot ha volgut afavorir una oligarquia empresarial i política, amb un sistema centralista en les inversions (totes les infraestructures des de fa 300 anys, centrades en Madrid com explica l’economista Germà Bel a “Espanya, capital Paris” ) i que ha incentivat i permès la corrupció. Per començar, la monarquia. Herència del franquisme, protegida per un pacte de silenci informatiu, que només s’ha romput després de molts anys i escàndols. De fet la monarquia i la familia reial mai havien estat tan qüestionats com els darrers anys. El cunyat i la germana del rei, investigats per diversos delictes de corrupció presumptament comesos a través de les seves empreses i els negocis fets en connivència amb els governs del PP del País Valencià i les illes Balears. El rei que se’n va de cacera d’elefants en el moment que el país pateix la crisi econòmica més greu dels darrers 40 anys. De fet, els escàndols protagonitzats per l’anterior rei, ja són antics, i alguns, -pocs-, s’havien atrevit a investigar i denunciar l’opacitat dels negocis del rei amb personatges com Mario Conde, Tchokotua i d’altres, o fins i tot el seu obscur paper en tota la trama del cop d’estat del 23F.  En tot cas, la resposta no ha estat rompre amb el sistema imposat per una transició massa vulnerable. No ha estat anar cap a una República on el cap d’estat sigui triat democràticament pels ciutadans. No, la resposta ha estat canviar el rei, per perpetuar i blindar la monarquia. La nostra postura és ben clara. Dret a decidir el model d’Estat. La Constitució va recollir una monarquia heretada del franquisme. La majoria, per edat, no hem pogut decidir sobre aquesta monarquia, i els que ho féren en el seu moment, ho varen fer molt condicionats. I precisament els valors republicans ara més que mai son ben vigents i és ben necessari reivindicar-ne la recuperació. La corrupció i la manca de transparència en l’actuació pública també han estat i són habituals. Hem sabut que la seu del PP es va pagar amb doblers negres. La comptabilitat B del PP segueix sent investigada. La recent operació Púnica a diversos municipis de Madrid ha destapat un escàndol que afecta a càrrecs de PP i PSOE. A Balears encara s’està investigant el finançament il·legal del PP a través d’Over Marketing. A més de les sentències ja existents que entre d’altres afecten l’expresident Matas i altres alts càrrecs del seu Govern. I també coneixem tots els casos de corrupció protagonitzats per nombrosos càrrecs de l’extinta UM, també amb diverses sentències condemnatòries. Però el primer cas de finançament il·legal de partits polítics és de 1989 i va afectar al PSOE (cas Filesa, amb sentència de 1997). El mateix partit que va aplicar el terrorisme d’Estat ha través de la creació dels GAL. La guerra bruta del tot val. S’ha de dir ben alt, clar i fort: ja està bé, ja n’hi ha prou de corrupció. Els ciutadans n’estam ben farts. Ben farts de que ens robin. L’altre dia es publicava un estudi que calculava un cost de la corrupció de 1200M d’€ anuals només a Balears. Un altre problema greu i habitual a l’estat espanyol: el frau fiscal i l’evasió d’imposts. I els governs espanyols, primer del PSOE i ara del PP han incentivat el frau fiscal amb distintes amnisties fiscals, el 1984, el 1991 i la més recent de 2012 del govern Rajoy. De fet, l’Estat espanyol té una de les taxes de frau fiscal més altes de la Unió Europea, entre el 20 i el 25% (podrien ser entorn als 70.000 milions d’euros anuals, segons ATTAC), el doble de la mitjana europea. Frau fiscal que s’estén a tots els nivells: des de la petita escala (la factura sense IVA), fins als grans nivells d’evasió a través d’entramats societaris i/o paradisos fiscals. I mai cap govern (ni de dretes ni dels teòrics governs d’esquerres, ha atacat realment aquest problema, més bé s’ha mirat cap a una altra banda). De fet, a l’estat espanyol s’ha implantat un sistema econòmic i social que ha incentivat la picaresca, l’especulació i el frau, abandonant la productivitat, l’emprenedoria, l’eficiència, la investigació i la innovació. Així s’expliquen taxes d’atur entorn al 25%, de les més altes d’Europa, per mor d’un sistema econòmic que ha aguantat pitjor la crisi econòmica. A Balears, a pesar dels rècords de turistes, no ens va gaire millor, i el nostre atur està entorn al 20%, quan la mitjana europea és del 13%. Un sistema que es basa en benificis per uns pocs, i socialització de les pèrdues. Que diu que sortim de la crisi, però baixa salaris i augmenta la càrrega laboral. Els anys del boom immobiliari, incentivat des del govern Aznar amb la complicitat del sector financer, varen propiciar una bombolla immobiliària que quan va esclatar, va fer que les conseqüències de la crisi econòmica a l’Estat espanyol es multipliquin en forma d’acomiadaments, tancaments d’empreses, desnonaments, etc.... A Balears, encara patim el desnonament de 6 famílies cada dia. I la bombolla immobiliària va dur a l’especulació urbanística i aquesta a la vegada va propiciar la corrupció. Sobretot a la costa en forma de requalificacions urbanístiques injustificades i altres fórmules. Marbella i tota la costa mediterrània n’està farcida. El cas Andratx (Massot, Hidalgo,..) és un dels exemples a Mallorca. Una corrupció que afecta molts estaments empresarials i polítics. Més de 300 polítics implicats en presumptes casos de corrupció, era el recompte que sortia als mitjans de comunicació (amb una ampla majoria del PP). Avui aquest recompte segur que ja ha pujat. I les illes Balears i el País Valencià al capdavant en polítics implicats. Però no només polítics. També han estat implicats en trames de corrupció: policies, militars, empresaris,... recordem entre d’altres l’expresident de la patronal espanyola. Per si això no bastàs, hi podem afegir la connivència entre determinats partits polítics i els poders econòmics. Les grans companyies energètiques i elèctriques beneficiades per les successives normatives del govern de torn permetent el robatori continuat als consumidors a través per exemple del multimilionari escàndol del dèficit tarifari. Amb les conseqüents compensacions després en forma de fitxatges milionaris. Les famoses i vergonyoses portes giratòries. Nombrosos ex-ministres han acabat a les files de grans companyies. Fins i tot els propis ex-presidents: Aznar fitxà per ENDESA com assessor i González com a conseller per Gas Natural-FENOSA. Com es pot legislar i governar amb objectivitat amb aquestes connivències? I els bancs? Durant anys algunes de les caixes d’estalvi més importants varen estar dirigides des del poder polític. Hem vist com es perdonaven deutes a partits polítics: per exemple, una caixa perdonà crèdits electorals al PSC per valor de 6,5 M€. I recordem l’exministre Rato, al front de Bankia, obligat ha sortir per la porta falsa, i finalment a pesar de la seva nefasta gestió recompensat com a conseller assessor de Telefónica. Bé idò, la gestió de bancs i caixes com Bankia, CAM, etc... ens ha costat 100.000 milions a tots els ciutadans en forma de rescats bancaris, al mateix temps que els membres del seus consell d’administració abusaven de les targetes negres per pagar les seves despeses particulars. Se’ns han rigut a la cara. Una vergonya. Recordem també l’impost sobre dipòsits bancaris creat pel govern Rajoy amb un tipus de gravamen del 0% per evitar que les CCAA puguin cobrar als bancs. Tot el sistema està “podrit”? El cert i segur és que els representants del bipartidisme polític a Espanya durant anys s’han procurat repartir tot el poder que el sistema creat per ells mateixos els permet. El sistema d’elecció dels membres del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional garanteix que PP i PSOE sempre hi tendran la seva quota, i a la vegada es carrega la separació de poders entre el legislatiu i el judicial. De fet, del TC ja no n’esperam res, més que sentències polítiques.  El Consell d’Estat (un dels darrers fitxatges en aquest organisme fou l’expresident Rodríguez Zapatero), les caixes d’estalvis, les diputacions provincials (es pot escriure un manual sobre el nepotisme amb l’actuació de Baltar a la Diputació d’Ourense o la Diputació de Lleó investigada ara a l’operació Púnica), .... tot perfectament controlat perquè res es mogui. Els abusos de poder s’estenen a altres àmbits. Per exemple, en l’ús de la figura dels indults: banquers, empresaris, càrrecs públics condemnats per corrupció, policies condemnats per tortures,... primer condemnats i després indultats arbitràriament pel govern. Un escàndol del qual han abusat tant els governs conservadors com els socialistes per indultar als poderosos i als amics del poder. La llei electoral feta a mida del bipartidisme, impedint una vertadera representativitat. Aquí a Balears, a les darreres eleccions autonòmiques, un 20% de l’electorat va quedar sense representació al Parlament. I amb un 44% dels vots, Bauzá aconseguí un 55% dels diputats. A nivell d’Estat la divisió provincial de circumscripcions electorals i la Llei d’Hont beneficia clarament al bipartidisme. La llei de finançament de les comunitats autònomes feta per treure recursos dels territoris amb una economia més productiva, per enviar-los a territoris amb economia subvencionada. Un vertader espoli fiscal en nom d’una falsa solidaritat que empobreix progressivament els territoris aportadors (una sentència del TC alemany prohibeix una situació així amb els landers alemanys). Els ciutadans de les illes Balears han perdut 17 punts de la seva renda per càpita disponible en els darrers 10 anys. Hem passat de tenir una renda per càpita de les més altes de la Unió Europea, a una renda per càpita per davall de la mitjana espanyola. I quasi el 25% de la població de Balears està en situació de risc de pobresa. Però el sistema segueix traient recursos dels ciutadans i les empreses de Balears cap a l’Estat, recursos que mai tornen. Un Estat que carrega damunt les comunitats autònomes la culpa de l’excessiu endeutament, quan en realitat el 80% de l’endeutament total de les administracions correspon a l’Estat. La resta de l’endeutament es reparteix entre comunitats autònomes i entitats locals. I així i tot l’Estat es permet un dèficit 4 vegades més gran que el que permet a les comunitats autònomes, obligant-les a retallar de la seva despesa, que bàsicament és despesa social: la major part dels recursos de les comunitats autònomes son per destinar a les competències sanitàries, educatives i de serveis socials. El mateix Estat que no vol fer retalls en la seva estructura: Ministeris amb competències transferides a les autonomies; Diputacions Provincials que no tenen sentit si ja hi ha municipis i mancomunitats; el Senat que no compleix la seva feina de cambra de representació territorial, sinó que s’ha convertit en un cementeri d’elefants,.... perquè personatges com Monago viatgin gratis total per les seves qüestions particulars. Encara esperam la seva dimissió, però de moment rep els aplaudiments dels seus, inclòs els de’n Bauzá. I el comportament d’una part de l’electorat (sobretot de dretes) ha propiciat aquestes situacions per no castigar determinats comportaments, i fins i tot premiar-los. Durant anys alguns partits entraren en una guerra de subhasta electoral, de promeses electoralistes, per veure qui oferia més construccions inútils, més subvencions clientelars, més inversions partidistes, més desgravacions fiscals i menys imposts,.... i d’aquí vengueren despeses milionàries i absurdes com aeroports sense passatgers, l’AVE (l’AVE espanyol, -50.000 milions ja duim gastats,- és el més ineficient del món en la relació de número de quilometres i passatgers transportats: 2,8 passatges per quilòmetre, comparats amb els 41,5 de França),...  A Balears es construïen infraestructures excessives i milionàries com el Palma Arena, el metro, el Palau de Congressos, les autopistes d’Eivissa (sumen més de 650M€),...  I mentrestant el govern socialista llevava imposts als rics: l’impost de patrimoni, l’impost de successions, la tributació mínima de les SICAV,...  I gent que amb l’objectiu d’aconseguir un lloc de treball s’apuntava amb entusiasme a militar a determinats partits que s’oferien pràcticament com agències de col·locació. Subhastes electorals i agències polítiques de col·locació, un sistema nefast incentivat per determinats partits i aplaudit per una part de l’electorat. Els exposats nomès son uns exemples del que passa a aquest Estat des de fa anys. Ja és ben hora de canviar les coses. Les institucions, en teoria, haurien de ser els instruments per construir una societat que gaudís de benestar, prosperitat i igualtat. Si aquestes institucions no funcionen per aconseguir mantenir l’estat del benestar i una societat pròspera i igualitària, vol dir que s’ha de canviar el sistema.  Els avanços en transparència, pluralitat, participació,... no han de quedar simplement en el terreny de les paraules i les bones intencions. Han de tenir aplicacions pràctiques i concretes en el dia a dia. Les decisions s’han de prendre amb la gent, no contra la gent. Els grans partits estan en contra de les consultes, en contra del dret a decidir. Tenen por del que puguem dir els ciutadans. No només no ho volen a Catalunya, tampoc a Canàries amb les prospeccions. La qüestió es governar per el poble, però sense el poble. Al més pur estil despòtic. I aquesta reflexió és vàlida en aquests moments per tot el món democràtic, ja que la crisi és global. Especialment per la Unió Europea i la zona euro, que està experimentant convulsions decisives i que es caracteritza per unes institucions amb un funcionament poc transparent i democràtic. A tot el que hem comentat, s’ha d’afegir el problema del marc territorial: les qüestions no resoltes de la plurinacionalitat, del reconeixement de la diversitat lingüística i cultural de l’Estat espanyol, del dret a decidir dels pobles,... Per una banda, Espanya només entén una manera de ser espanyol: la castellana. I davant la petició d’una consulta catalana, n’hi ha que defensen l’statu quo amb amenaces: Cospedal (recuperar el delicte de convocatòria de referèndum), Aznar (reclama conseqüències penals), Aleix Vidal-Quadras (reclama la intervenció de la Guardia Civil),.... I ara la intervenció de la Fiscalia en el procés participatiu del 9N. Les sentències del TC cada vegada més partidista, amb sentències clarament polítiques: contra l’Estatut de Catalunya, contra la immersió i contra el català (la darrera la sentència a favor del Govern Bauzá en relació a la llei de funció pública que relega el català a l’administració pública). Ara hi hem d’afegir la suspensió de la consulta del 9N i la previsible sentència en contra. Per altra, la resposta de l’Estat espanyol a la crisi, que com he comentat, ha estat donar la culpa de tot a les autonomies. El Govern espanyol actual, atiat pels sectors més rancis del nacionalisme espanyol, ha posat en marxa un procés recentralitzador que pretén buidar progressivament de competències les CCAA i eliminar la diversitat cultural i nacional existent. El marc de la crisi econòmica i social, i la crisi de deute que afecta les administracions públiques, ha exacerbat les pulsions centralistes de les institucions de l’Estat, que pretenen carregar els esforços de reducció del dèficit públic damunt les CCAA (i com estam veient amb efectes nefasts per a l’estat del benestar, ja que les CCAA presten els serveis públics bàsics de sanitat, educació i serveis socials). A més, el sistema de finançament actualment en vigor ha demostrat que no és capaç de regular d’una manera justa i equitativa el flux i el repartiment dels fons públics entre els diferents territoris de l’Estat. Les Illes Balears som els més perjudicats per aquest sistema (balança fiscal negativa del 14% del PIB), que també perjudica Catalunya (-9% del PIB) i el País Valencià (-6% del PIB). Després que en Montoro maquillàs els resultats repartint l’IVA que deixen els turistes aquí, com si el deixassin a tota Espanya, així i tot sortia un dèficit fiscal anual de 1.483 milions, diferència entre el que pagam i el que rebem a Balears. El maltracte cap a les illes, ho hem vist amb els PGE2014 que ens deixen un any més, a la coa de les inversions estatals, només Navarra per darrera (ja voldríem tenir el concert econòmic de Navarra, no caldrien les inversions de l’Estat). I els PGE2015 que ens han deixat els darrers en inversió per càpita. Una dada: la inversió estatal a tota Espanya els 10 darrers anys, és una mitjana: 4.628€ per càpita, a Balears: 1.786€. Davant les dificultats de finançament de les CCAA i les dificultats d’aquestes per mantenir els serveis públics bàsics de l’estat del benestar, i davant els intents de recentralització del Regne d’Espanya per part de les classes dirigents espanyoles de l’Estat, una part important de la població (especialment d’aquells territoris amb trets nacionals propis) està prenent consciència de la necessitat que la ciutadania exerceixi la capacitat de decidir per tal de protegir les administracions més properes als ciutadans i que gestionen els serveis públics més sensibles, i per tal de protegir la diversitat cultural i nacional. Les Illes Balears davant aquest escenari Davant aquest escenari, en quin lloc queden les Illes Balears, i quin paper hem de jugar?  Davant un Estat en decadència política, econòmica i social, davant aquest fet incontestable, convé fer el nostre camí com a país. Necessitam un Estat que defensi els drets i interessos dels ciutadans. La pregunta és: el tenim ara? Si volem avançar en democràcia hem de defensar el dret de decidir. Els ciutadans i ciutadanes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, hàgim nascut on hàgim nascut, hem de poder prendre les decisions sobre tot allò que ens afecta: -      Hem de poder decidir quina part dels nostres imposts es destina a la solidaritat amb la resta de pobles de l’Estat i del món, i quina part es dedica a finançar la nostra sanitat pública, el nostre sistema educatiu, els serveis socials... Sobirania fiscal en deim. -      Hem de poder decidir aquí si volem arriscar la nostra activitat turística i el nostre medi ambient amb prospeccions petrolíferes o no ho volem. No ha de ser una decisió pressa en un despatx a Madrid. -      Hem de poder decidir sobre la gestió dels nostres aeroports, com element fonamental que són de la nostra economia. No podem estar subjectes a decisions preses fora d'aquí; a vegades fins i tot amb interessos contraposats als nostres. El Govern de l'Estat vol entregar la gestió dels aeroports a empreses privades mentre ens nega als ciutadans de les illes Balears que hi poguem participar.   S’ha de poder decidir tot, i tot s’ha de poder decidir des d’aquí. El país necessita un model econòmic propi,... un projecte de país propi,... i una estratègia política pròpia per fer possible el futur. El país necessita confiança, ambició i compromís.  Estic convençut que el país se’n sortirà. Tenim gent innovadora, gent emprenedora, gent preparada,... sempre mos n’hem sortit. Empresaris, treballadors, professionals,... decidits a tirar endavant perquè siguem capaços, entre tots, de construir un futur millor.  La crisi com a oportunitat per fer un salt qualitatiu i quantitatiu Des de la coalició MÉS pensam que el context actual de crisi econòmica i política és decisiu per fer avançar el moviment social i polític que defensa la sobirania de les Illes Balears, la democratització radical de les institucions, la supressió dels privilegis dels poderosos i un canvi de model econòmic i social. Ho hem comprovat a les darreres eleccions a Catalunya, Galícia i al País Basc i a les darreres europees: els ciutadans d’esquerres cerquen alternatives que ofereixin solucions a la crisi des d’una perspectiva clarament social i propera a la gent i al territori. Els electors d’esquerres volen opcions que prioritzin les persones, volen opcions allunyades de la partitocràcia PP-PSOE, centrada en Madrid i submisa als poders estrangers i no democràtics. La nostra responsabilitat és ser alternativa i contribuir al canvi que demana la societat. A Balears, hem viscut aquestes darrers anys una autèntica primavera verda. La vaga dels docents ha provocat una mobilització mai vista a les illes. En contra del decret llei de trilingüísme, però també en defensa de l’ensenyament en català, en defensa d’una educació de qualitat, i també en contra de les imposicions autoritàries del Govern Bauzá. Tota la comunitat educativa, pares i mares, docents i alumnes. 120.000 persones als carrers de les 4 illes. Un moviment assembleari, transversal, que ha estat seguit per tot l’Estat: uns amb preocupació i altres amb interès. Aquesta mobilització ha mostrat el camí a seguir. El nostre horitzó: una Europa radicalment democràtica, al servei dels ciutadans i dels pobles I el nostre horitzó és Europa. Una Europa diferent a l’actual. Una Europa radicalment democràtica, en la qual les institucions comunes estiguin al servei dels ciutadans i dels pobles. No pot ser que Europa estigui en mans del Banc Central Europeu i del Govern alemany. No pot ser que Europa només estigui al servei dels poderosos, del sector financer. En mans d’institucions no democràtiques. Europa ha de canviar, i l’han de canviar els ciutadans i els pobles. Ha de canviar la relació de les institucions europees amb els ciutadans i també amb els pobles que la integren.  Conclusió: la plenitud nacional de les Illes Balears, en una nova Europa Com a conclusió, apuntaré algunes idees que resumeixen la posició de MÉS davant els escenaris que se’ns estan plantejant: -      Hem de treballar per aconseguir avançar en la sobirania de les Illes Balears, per poder tenir un estat que vertaderament defensi els interessos i drets dels ciutadans de les illes Balears, com a manera de garantir el benestar col·lectiu davant els atacs i les injustícies que ja estam patint i que continuarem patint per part del Govern espanyol. Dins MÉS algunes persones pensen que un Estat que ens garanteixi aquests drets s’aconseguirà a través d’un procés constituent dins l’Estat actual, altres amb la sobirania plena. Però aquesta pluralitat té el mateix objectiu de benestar, democràcia i dret a decidir. En qualsevol cas, son els ciutadans que han de decidir quines estructures d’Estat, quin model, i quina relació hem de tenir amb la resta dels Països Catalans, i amb la resta de pobles d’Espanya i d’Europa.-      En qualsevol cas aquest camí exigirà molts esforços, molta determinació i molta capacitat de resistència, ja que les classes dirigents de l’Estat espanyol hi posaran tots els entrebancs imaginables.-      Aquest camí cap al dret de decidir és indestriable del procés de democratització radical de les institucions europees. Europa ha d’estar al servei dels ciutadans i dels pobles, no al servei dels poderosos. Com he dit al principi hi ha un moviment que cerca la via del sobiranisme i una altra via que cerca la ruptura amb la transició. La força tant d’un moviment com de l’altre és la gent, la ciutadania. Com si fos un riu que baixa amb força i que no es pot aturar. Es pot modular el seu curs, però no posar-hi una barrera que ho aturi de cop. MÉS en certa mesura representa les dues corrents, la del moviment ciutadà que cerca la democràcia real, participativa, i la reivindicació del dret a decidir i de la sobirania pròpia. Aquests dos rius ciutadans son compatibles i que poden agafar més força encara. MÉS pot ser la confluència d’aquests dos rius, perquè ja hi son presents totes dues forces. Perquè en realitat, ambdues representen el mateix: el dret de la ciutadania a decidir el futur.   https://bielbarcelo.balearweb.net/post/121406

Propostes per avançar en #sobirania, igualtat i democràcia al #ParlamentIB <div style="text-align: justify">Ara es debaten al Parlament les propostes de resolució que cada grup parlamentari fa després del debat de política general de la setmana passada. Mentres que les propostes del PP ens mostren un partit que està encantat d'haver-se conegut, que vol fer creure que tot va beníssim, que el Govern no ho pot fer millor,... des del grup MÉS,  presentam propostes que impliquen canvis importants en la situació econòmica i social actual.</div>Algunes d'aquestes propostes son:- Sobirania fiscal per a les illes Balears, amb un concert econòmic solidari.- Reforma de la llei electoral per aconseguir major pluralitat, representativitat i proporcionalitat.- Estalviar el mailing electoral.- Una llei de consultes popular que garanteixi el dret a decidir dels ciutadans, inclosa sobre la nostra sobirania.- Cogestió aeroportuària, enfront de la privatització d'AENA, que serà molt negativa per Balears.- Pla Industrial d'acord amb la aposta europea de reindustrialització.- Aposta per l'economia Digital.- Renda bàsica garantida per les famílies sense ingressos.- Acabar amb el copagament de medicaments que han de fer els pensionsites.- Cobrir les baixes de personal sanitari per acabar amb les llistes d'espera.- Suport al Pacte per l'Educació de les illes Balears.- Retirada dels recursos contra les sentències que anul·len el TIL.- .....  https://bielbarcelo.balearweb.net/post/121168

#DarrerDebatBauzá #DebatIB14 Sr. Bauzá, deu estar content. Ja té un lloc a la història. Perquè ara ja ho podem dir: “Vostè haurà estat el pitjor president de la història de les Illes Balears”. I això que n'hi ha un que és a la presó. Avui matí ens ha dit que estava satisfet. Al mateix temps que hem sabut que ha aconseguit desfer-se del batlle de Palma. Les seves lluites pel poder han passat per davant dels ciutadans. D’això està satisfet?El balanç del seu desgovern és ben trist, sr. Bauzá. Tot ha estat fum, confusió, imposició i obsessió. Incompliments, retallades, fracàs de gestió i falta de projecte propi de país. Pensi una mica, què es recordarà d’aquesta legislatura? Què deixa a les futures generacions? Jo li diré. L’execució d’uns plans dissenyats a despatxos fora d’aquí, que l’únic que provoquen és més pobresa, precarietat laboral i privatització dels serveis públics. I vostè ha estat l’eina entusiasta per executar aquests plans. I tot això ho ha fet: Amb autoritarisme: governant a cop de decret llei, promovent llistes negres (llistes de treballadors; llistes d’alumnes, llistes de professors...); obrint expedients polítics als directors d’instituts de Maó i Marratxí; (expedients que han tengut la barra de mantenir oberts durant més d'un any. I sabien que es tractava d'una injustícia); aplicant una política repressiva amb multes i amb detencions d’estudiants; incentivant als seus sectors més radicals a fer denúncies al més pur estil del maccarthisme. En qualsevol cas, com va dir en aquesta mateixa Cambra la pitjor consellera d'Educació que hem tengut, defenestrada per cert per seguir les seves ordres: “la història els jutjarà”.   Avui matí ens ha dit que anam per bon camí. Les previsions de creixement del PIB milloren, l’atur registrat  baixa, estiu rècord de turistes. Vol dir que realment anam bé? O més enllà de les grans xifres la realitat és una altra? És cert que sortirem de la crisi. Però a quin preu? Jo li diré: al preu d’incrementar cada vegada més la pobresa, les desigualtats i la precarietat. Saben que actualment Espanya se situa a la coa d'Europa en prosperitat i en equitat? Saben que Espanya és el país europeu amb més desigualtat social? I saben quin lloc ocupam les illes Balears? Supòs que s’ho imaginen, però per si de cas jo els hi diré: Balears és de les comunitats amb més desigualtat social. El que no ha dit avui matí és que la taxa de risc de pobresa en el seu mandat, sr. Bauzà, ha pujat set punts i ja afecta a un de cada quatre ciutadans. No deixa de créixer el nombre de famílies amb dificultats per arribar a finals de mes i 1 de cada 5 famílies simplement no hi arriba. La renda dels ciutadans està per davall de 2011, quan vostè entrà al govern. En plena temporada turística hem tengut 65.000 persones d’atur registrat, un 40% duen més d’un any aturats i un 38% no té cap prestació. Un país que veu com els seus joves han d’emigrar per trobar feina. I tot i que no en parli, molta gent encara perd ca seva, tenim 6 famílies desnonades de la seva llar cada dia. Les seves polítiques d’austeritat han provocat prescindir de milers de professionals formats i preparats, d’aquests a qui vostè avui matí ha agraït la seva feina. Els agraeix la feina però ha tret al carrer 1.200 professionals a sanitat; 400 a serveis socials; 1.000 a educació,… I tot això passa amb un sistema de finançament que enfonsa les illes Balears. Sigui amb Aznar, Zapatero o Rajoy. Segons les balances fiscals (i això que en Montoro les va fer maquillar perquè sortís una xifra baixa), cada any l’aportació que feïm els ciutadans de Balears és de 1.483 milions d’euros, doblers que se'n van i no tornen. Però la realitat és molt pitjor i la xifra acumulada des de 1986 és d’un 370% del PIB. Aquest greuge fiscal provoca que tenguem el pressupost de sanitat i serveis socials per habitant més baix de totes les CCAA; destinam a educació només un 2,8% del PIB, lluny de la mitjana espanyola (4,7%) i europea (5,3%). L'Estat es queda els nostres recursos mentre les pensions i els salaris a Balears estan un 10% per davall de la mitjana espanyola. En qualsevol cas, si una part significativa dels recursos que se'n van a Madrid quedàs aquí, quants de projectes educatius, socials o sanitaris es podrien dur a terme? I davant això, senyor Bauzá, enlloc d’exigir al govern espanyol, per totes les vies polítiques i judicials que s'acabi aquesta injustícia, l’únic que ha fet ha estat anar a Madrid a fer capades. No ha aconseguit ni el nou règim especial, ni les inversions estatutàries, ni millorar el finançament. Res. Fracàs absolut. Ahir mateix el govern espanyol ens tornava dir que “ara no toca”. Hi farà res? Perquè ho tornam a veure amb els pressuposts del govern Rajoy per a 2015. Uns comptes que una vegada més discriminen les illes Balears i ens deixen a la coa de les inversions estatals. Els darrers. No podem estar més enrere. Hi farà res?   Avui matí ens ha parlat d’economia. Estic content perquè convé parlar-ne molt. Convé parlar d’on ens duen i on hauríem d’anar en realitat. El seu model econòmic només duu a l’afebliment i a la privatització dels serveis públics perquè ens acostumem a tornar pagar per serveis que ja pagam via imposts. El seu model duu a la precarietat laboral perquè la majoria de llocs de feina són temporals. Dels contractes que s’han fet en el que duim d’any, un 90% son temporals. N’Aina i na Maria varen ser contractades per una de les grans superfícies comercials d’aquestes que vostè li agrada tant anar a inaugurar. N’Aina va fer feina 3 setmanes i na Maria 3 dies. Sí, han sentit bé, un contracte de 3 dies. Això és el que vostès no diuen dels llocs de feina que estan creant. El seu model ens duu al fenomen dels treballadors pobres. Les persones que a pesar de tenir una feina, estan en risc d’exclusió social. El seu model duu una política fiscal que afavoreix els poderosos. Les grans fortunes, les rendes altes i les grans empreses sempre son les vertaderes beneficiades. Avui matí ens ha anunciat una baixada d’imposts. En primer lloc, volem constatar que una part d’aquestes mesures ja les hi havíem proposat, sense que n’haguessin acceptat cap fins ara: deduccions a les energies renovables, deduccions per investigació o la supressió de les taxes per avaluar la dependència o incapacitat. En segon lloc, convé recordar que aquesta legislatura vostès havien pujat pràcticament totes les taxes i imposts. Ara que estam a uns mesos de les eleccions, es volen guanyar el favor dels ciutadans amb una mesura clarament electoralista. Permeti’m que li digui, amb això no ha estat gaire original, era un guió previsible. No enganaran a ningú: els ciutadans estan cansats d’esser tractats com a mercaderia electoral. En tot cas, convé recordar que el PP ha dedicat els doblers de les retallades de l'educació i la salut al rescat dels bancs. A rescatar als mateixos que fins el mateix moment del rescat es gastaven milers d'euros a traves de targetes negres. El seu model duu a l’enfonsament de la indústria. Els interessa més l’economia especulativa que l’economia productiva. És molt significatiu que avui matí no ha dedicat ni una sola paraula al sector industrial. El seu model duu al creixement de les desigualtats. Càritas ens recorda al seu informe de 2013 que a les Illes Balears ha hagut d’atendre un 17% més de persones desafavorides.   Quina és la seva proposta de futur? Què han sembrat aquests anys? La seva aposta ha estat molt clara: casinos, grans superfícies comercials, projectes urbanístics, tornar a la destrucció de territori i a un turisme sense alt valor afegit (el cas de Magaluf amb habitacions a 14€ resulta paradigmàtic). Un model que fa que amb 13 milions de turistes siguem més pobres que quan en teníem 5. Hem passat d’esser la primera comunitat en renda per càpita a ser actualment la setena. No és ben hora que ens plantegem que està passant i cap on anam? De perquè amb 13 milions de turistes tenim una renda per càpita pitjor que quan en venien 5? La presentació del nou centre comercial de Ses Fontanelles a la que vostè va acudir la setmana passada ho diu tot: És una oportunitat perduda per posar en valor una zona humida protegida i apostar per un turisme d'alt valor afegit. És l'estocada definitiva al comerç local substituït definitivament per franquícies i multinacionals. És la mostra de l'autoodi que vostè tant ha fomentat, canviant el topònim de ses Fontanelles per un despersonalitzat “Palma Springs”. És una icona més de la balearització, una destrossa territorial més, aquesta vegada de la darrera zona humida de Palma. És la constatació que torna el llop, que l'únic que pretenen es tornar al model de hipertròfia de la construcció. No han après res d’aquesta crisi?   Avui s’ha presentat com a protector del territori. Quin cinisme! Amb les lleis turística, comercial, del sòl i agrària han posat les bases per seguir urbanitzant i construint. Aquest model ja l’hem viscut. Ja sabem on ens duu. I amb aquests projectes quins llocs de feina estan creant? Llocs de feina com els de na Magdalena que l’han explotada laboralment a un conegut centre de cerveses de s’Arenal, on aquest estiu ha fet més hores i cobrant manco del que deia el contracte? Llocs de feina com els de’n José que a l’hivern malviu i a l’estiu fa de fregaplats a un hotel obligat a fer la feina de dues persones? El de’n Daniel que té un contracte de dues hores setmanals a una pizzeria, tot i que en fa moltes més? Són aquests els llocs de feina que segons el president ens prendrà la gent de fora si els nostres estudiants no apliquen el TIL? On són els llocs de feina qualificats? On són els llocs de feina que els nostres joves preparats cerquen? On és l’aposta per la recerca, la innovació i les noves tecnologies? Quin és el futur del que ens queda d’indústria? Quin és el futur del nostre sector primari? Han de tancar més editorials com la Moll, perquè apostem per la nostra indústria cultural?   Veus dins el sector turístic reclamen compromís d’obertura dels hotels de mínim 8 mesos a l’any. Veus expertes reclamen la implicació del sector turístic en el benestar general a través per exemple d’un impost sobre estades turístiques. O aplicam premises de prosperitat compartida, d’economia del bé comú, de responsabilitat social, o el futur serà de més desigualtats socials i de més patiment per les famílies. I el compromís ha de venir de les empreses i dels governants. Ara que xerram de turisme convé recordar que el Govern està interferint en competències pròpies dels consells: és el cas del reglament de la llei turística. O que la transferència de la promoció turística de la que avui matí ha bravejat en realitat té el desacord del Consell de Mallorca i el rebuig total dels sectors empresarials de Menorca i Eivissa. Degut a la mala dotació econòmica i a les poques garanties d’autonomia en l’execució de la competència. I avui mateix el Consell de Menorca també s’afegeix a la crítica i troba que la dotació per la promoció no és suficient.   Què necessitaria el país davant la complicada situació social i econòmica que tenim? Hauríem de tenir un president conscienciat dels problemes de la ciutadania, un president que cercàs el consens, que lluitàs contra la fractura social; un president que volgués ésser el president de tothom; que no fos submís al govern central; que prioritzàs a la seva agenda allò que afecta als ciutadans de Balears; un president que escoltàs.   I enlloc d'això, què tenim? Un president que sap “loquehayquehacer”. Un president que ha cessat per inútils als que han seguit les seves ordres. Un president que s'amaga del seu poble. Un president que fa empegueir els seus batles, que ja han dit que no el volen en campanya electoral. Un president que troba un problema per cada solució. Un president que no compleix les seves promeses. Com la tarifa universal pel transport aeri entre illes, o la residència a son Espases per als malalts i familiars que s’han de desplaçar des de Menorca, Eivissa i Formentera. Un president que parla de seguretat jurídica i de compliment de sentències però que fa tot el contrari. La seguretat jurídica d'un president que després que el TIL hagi estat declarat nul i suspès pels tribunals, encara vol mantenir la ficció que el seu trilingüísme és vigent. Idò miri, més de 104 centres educatius ja el desmenteixen i han aprovat projectes lingüístics sense TIL. Recorda el que li dèiem fa un any? Recorda que li dèiem que no era possible gestionar l’educació del país en contra de TOTA la comunitat educativa? Recorda que li dèiem la necessitat d’arribar a consensos? Que les urnes no el legitimaven per fer i desfer el que volguessin sense tenir en compte els criteris pedagògics? Recorda que li dèiem que havia de destituir la senyora Camps i el seu equip per la seva mala gestió? Bé, el temps ha posat cadascú al seu lloc. Els tribunals, la mobilització social i especialment la feina dels docents,- als quals hem d’agrair la seva preocupació pel futur de l’educació dels nostres infants-, han aconseguit de fet redreçar la situació caòtica que el Govern ens volia abocar a les aules. Després d’aquest balanç encara té el cinisme de venir amb ofertes de pactes educatius? Com deia Bertolt Brecht “quin temps aquest en què encara hem de defensar el que és obvi”.   Avui curiosament i a diferència de l’any passat no ha parlat de regeneració política. És clar, quina regeneració pot oferir? La regeneració política dels estomacs agraïts, que proposen els seus a Calvià? Regeneració política aprovant normatives contra la llibertat d’expressió, contra l’autonomia dels centres escolars i contra la llibertat de càtedra? Regeneració política imposant un consell de direcció de la ràdio televisió pública, és a dir la de tots, en mans exclusivament de consellers del PP? El seu balanç al front d'IB3 és molt indicatiu de la seva manera de governar. Va posar al senyor Gómez a dirigir directament la televisió pública des de la Conselleria de Presidència, al més pur estil dictatorial; després posa un exsenador del PP que deixa la direcció per ser candidat del PP a Calvià; i finalment deixa IB3 en mans d’un càrrec de confiança del PP a l'Ajuntament d'Inca. Una mostra del seu respecte a la pluralitat i a la imparcialitat, sr Bauzá. ... I les retallades, sr. Bauzá. Vostè ha volgut ser el número u de l'austericidi. L'alumne més avantatjat de les retallades per fer cas als mateixos que ens deien als ciutadans que havíem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Mentre ells es gastaven milers d'euros en restaurants, discoteques, lenceria i alcohol a costa de targetes opaques. En lloc de solucionar els problemes dels ciutadans s'ha estimat més fer punts davant els poderosos, davant Rajoy i davant la troica. I li posaré exemples: Ha fet pagar als pensionistes els medicaments que abans no pagaven. Fins i tot, el president del Col·legi d'Apotecaris advertia que hi ha jubilats que han deixat de prendre la seva medicació per no poder pagar. Ha aconseguit empitjorar la llista d'espera sanitària que es va trobar el 2011, que ha passat de 51 dies d'espera a 114. Té gairebé 50.000 persones esperant especialista i més de 61.000 esperant proves diagnòstiques. Al mateix temps que té llits buits i quiròfans tancats. Avui no hi ha fet cap referència ni ha dit una paraula de com ho arreglarà. En Joan ha hagut d'esperar 7 mesos perquè li fessin una prova que li descartàs una malaltia que podia provocar càncer. Sap quina angoixa ha hagut de patir en Joan i la seva família? I sap que si la malaltia de'n Joan finalment hagués estat greu, el deteriorament després de tant de mesos faria més difícil i cara la seva recuperació? A diferència d'altres comunitats que s'hi han negat, vostè ha retirat la targeta sanitària a 16.000 persones que viuen a les illes Balears. Una part d'ells són menors. Oblida que va signar en aquesta mateixa Cambra un Pacte per a la  protecció de la infància. Demostra que la seva paraula val ben poc. Des del seu govern practiquen una política d’apartheid: no sols retira la targeta sanitària als immigrants sinó que han donat instruccions politiques que tampoc no els hi concedeixin rendes bàsiques. I a més a més han donat instruccions a les treballadores socials perquè no ofereixin l'ajuda econòmica a les famílies de persones amb dependència. No sigui cosa que més persones s'hi acullin. Presumeix que paga el deute de dependència, però no diu que no incorpora ningú a aquesta prestació econòmica. Avui ha recordat que han modificat la llei de Serveis Socials per poder concertar amb les entitats del tercer sector. De fet, a petició de les entitats, els hi donàrem suport. Però que és el primer que fan desprès de la seva aprovació? Llevar la gestió del servei d'autonomia personal a la “Federació de persones amb discapacitats físiques”. Aquesta és la seva idea de concertar amb les entitats socials. Per cert, encara es recorden les espantoses declaracions de la Consellera de Família i Serveis Socials que per justificar-ho va explicar que els treballadors d’aquesta Federació guanyaven massa. Ella, que cobra un sou de consellera, dietes del Parlament i dietes de l’ajuntament, troba que un sou de 1.300 euros nets per professionals qualificats és elevat. Però el sr. Bauzá ens ha fet veure que sí que hi ha doblers per allò que interessa al PP. No hi ha doblers per cobrir el professorat de baixa, però hi ha doblers pels concerts educatius amb l’Opus. No hi ha doblers per garantir que tots els ciutadans tenguin atenció sanitària, però hi ha doblers per concertar amb clíniques privades. No hi ha doblers per la dependència però sí que hi ha doblers per acabar el Palau de congressos, 91 milions ens ha dit avui,…   Fa uns dies ens va alertar del suposat caos dels pactes d'esquerres i va bravejar de l'estabilitat del PP. L'estabilitat que ens ofereix és la que ha tengut l'ajuntament d'Eivissa aquesta legislatura? O l'estabilitat que ha tengut el seu propi Govern? Que en tres anys i mig ha tengut: 3 consellers de salut, 3 d'Educació, 3 de Serveis Socials, 2 d’Economia, 2 de Turisme, 3 d'Interior, 3 responsables del SOIB, 4 gerents a l'IB-Salut, 4 directors a iB3,... Això és estabilitat? Estabilitat és carregar-se el batlle de Palma perquè li fa nosa i per no obeir les seves ordres? Estabilitat és tenir els tribunals escandalitzats de la seva gestió? Avui ha agraït la feina als treballadors de l’IBANAT. Després d’haver acomiadat a bona part dels treballadors d’espais naturals. Ara els tribunals estan condemnant el Govern a readmetre i a pagar importants quantitats a aquests treballadors per no haver negociat la reducció del sector públic instrumental. Estaven advertits que duien a terme centenars d'acomiadaments a les empreses públiques sense les garanties legals i laborals. Això és bona gestió? Bona gestió és tenir treballadors públics que cobren per no anar a fer feina? Bona gestió és acomiadar amb una indemnització a un treballador que li queden pocs mesos per jubilar-se? És aquesta la bona gestió del PP de la que braveja? No vulgui prendre el pel als ciutadans: són molt mals gestors. Però molt. Ineficaços i amb tics dictatorials,....   Però fins aquí hem arribat. Ja n'hi ha prou. D'aquí uns mesos no hi serà. Així que és el moment de xerrar del futur. I el moment dels agraïments. Perquè no tot han de ser retrets. També li volem donar les gràcies. Sí, sí, li volem donar les gràcies per tot el que ha fet per aquest país. Un servei impagable. En primer lloc, gràcies perquè ha aconseguit acabar amb els tòpics històrics de la dreta a Balears. Primer tòpic. Que son eficaços i bons gestors. Ens podem remetre a les sentències laborals o educatives que han perdut, o com han gestionat la Conselleria d'Educació, els hospitals, el Palau de Congressos o la Simfònica. El PP només gestiona bé la salvació dels mals gestors (Bankia, CajaMadrid,..) Segon tòpic. Que les Balears són de dretes. A les darreres europees vostè va aconseguir que la dreta perdés les eleccions, el pitjor resultat de la dreta en 30 anys. Tercer tòpic. Que un Govern de dretes es més estable que un govern d'esquerres. Tan estable que un 65% de càrrecs del seu govern entre consellers, directors generals, gerents i assessors ha dimitit o ha estat cessat. Quart tòpic. Que la dreta genera benestar i prosperitat. Aquests anys de gestió seva han generat més pobres, s’han incrementat les dificultats de les famílies per arribar a finals de mes i els sous son cada vegada més baixos. I cinquè tòpic que cau. Que la dreta defensa els interessos de la classe mitjana i de les petites empreses. En tot cas han defensat les grans superfícies comercials de Sóller, ses Fontanelles o es Coll de'n Rabassa i han deixat que centenars d’empreses familiars o petites empreses caiguin. ... I en segon lloc gràcies també sr Bauzá molt especialment perquè mai no havíem estat tant conscients, tant forts i tant units. Realment vostè ha aconseguit mobilitzar les consciències. Ha provocat un país capaç de treure 100.000 persones al carrer a les 4 illes per defensar l'educació dels seus fills. Milers de persones defensant la nostra llengua i cultura, la nostra Orquestra, els serveis públics, la dignitat laboral,... Ens ha passat allò que deia Gandhi: “Quan hi ha tempesta els ocellets s'amaguen, però les àguiles volen més alt”. Ara tenim un país viu, capaç de volar alt, amb aspiracions,... aspiracions que no passen per vostè. I això ens ha encoratjat. Gràcies.   I per això xerrarem de futur. Perquè des del grup MÉS volem un futur que avanci en democràcia, en participació, en transparència, en benestar social, amb un model econòmic que no estigui al servei dels de sempre. Així que el primer que farem, ara que el naufragi del TIL s'ha consumat, serà dur a terme un pacte educatiu pensat i preparat amb i per la comunitat educativa. Una proposta que apostarà per la qualitat i no per les retallades. Que millorarà l'ensenyament de les llengües estrangeres aplicant models d’èxit no imposats. I que respectarà l'autonomia dels centres.   L’ensenyament de l’anglès serà un dels objectius de la millora de l’educació en aquest país. I es farà de manera consensuada amb els directors, docents, pares i mares... Es farà amb un sistema fonamentat en criteris pedagògics i no en criteris partidistes. I dotat de recursos suficients. L’ensenyament de l’anglès deixarà de ser l’excusa per arraconar la nostra llengua. Sí, senyor Bauzá, l’únic que està obsessionat amb la idea que el problema de l’educació és la llengua és vostè. Per això, el nostre objectiu prioritari serà la lluita contra el fracàs escolar. Amb els recursos que calguin, l'esforç que calgui i el diàleg que calgui.   La segona qüestió que plantejam pel futur és invertir les prioritats: les decisions de govern cercaran la prosperitat compartida, no l'enriquiment dels de sempre. No pot ser que la Conselleria del Deute sigui la principal conselleria del Govern. Sobretot quan aquí podríem tenir recursos suficients, però se’n van i no tornen. No pot ser que mentre es destinen un de cada quatre euros als bancs, es retallin les partides per polítiques d’ocupació. El pròxim Govern tendrà com a prioritat els aturats i no els bancs. Una de les primeres decisions que prendrà el pròxim Govern serà garantir una renda bàsica per totes les famílies que no tenen cap ingrés. I consensuar un model econòmic de futur entre tots els agents econòmics i socials que permeti generar llocs de feina de qualitat i estables. Amb una aposta per una indústria turística responsable, de qualitat, compromesa amb el país, compromesa amb l'economia local, que aposti pel productes i proveïdors d'aquí; amb bones pràctiques laborals. S'ha d'acabar mirar cap a un altra banda davant les contractacions abusives. Es regularà el tot inclòs, les party boats, el turisme residencial (que és una realitat agradi o no al lobby hoteler). El nostre model no pot ser el del pub crawling. Ja que no ho han volgut fer vostès, el pròxim govern afrontarà un necessari Pla d'Indústria. El pes de la indústria en el PIB no pot seguir caient. Ha de millorar. S'ha d'apostar per les noves tecnologies, la innovació i la investigació. Com ja estan fent els britànics, estudiarem la creació d'una conselleria de l'economia digital. Les decisions que prendrem des de l'Administració seran sempre a favor del teixit empresarial local, a favor de la micro i petita empresa. En definitiva, a favor de la realitat econòmica balear, no a favor dels mercats financers o les grans corporacions. El pròxim Govern assegurarà els serveis públics essencials. Enfront de l'austericidi apostarem per uns serveis públics de qualitat. Els ciutadans exclosos de la targeta sanitària la recuperaran; no es privatitzaran serveis bàsics com han fet vostès permetent que una empresa obtengui beneficis del tractament de malalts de càncer a Eivissa. Tractament de radioteràpia que encara esperen a Menorca i Eivissa (avui no s’ha atrevit a donar cap data). No es destinaran doblers a clíniques privades mentre hi hagi recursos públics disponibles, no com ara, amb llits i quiròfans tancats. I es farà front a la pobresa i a les desigualtats. Ens comprometem que la signatura del Pacte contra la Pobresa de la setmana passada no quedi en paper banyat. I una altre proposta si volem avançar en democràcia: el dret de decidir. Els ciutadans i ciutadanes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, hàgim nascut on hàgim nascut, hem de poder prendre les decisions sobre tot allò que ens afecta: -      Hem de poder decidir quina part dels nostres imposts es destina a la solidaritat amb la resta de pobles de l’Estat i del món, i quina part es dedica a finançar la nostra sanitat pública, el nostre sistema educatiu, els serveis socials...   -      Hem de poder decidir aquí si volem arriscar la nostra activitat turística i el nostre medi ambient amb prospeccions petrolíferes o no ho volem.   -      El Govern de l'Estat entrega la gestió dels aeroports a empreses privades mentre ens nega als ciutadans de les illes Balears que hi poguem participar. No és acceptable que el Govern i els Consells no hi tenguin cap presència. Hem de poder decidir sobre la gestió dels nostres aeroports, com element fonamental que són de la nostra economia. No podem estar subjectes a decisions preses fora d'aquí; a vegades fins i tot amb interessos contraposats als nostros.   S’ha de poder decidir tot, i tot s’ha de poder decidir des d’aquí. El país necessita un model econòmic propi,... un projecte de país propi,... i una estratègia política pròpia per fer possible el futur. El país necessita confiança, ambició i compromís. Estic convençut que el país se’n sortirà. Tenim gent innovadora, gent emprenedora, gent preparada,... sempre mos n’hem sortit. Empresaris, treballadors, professionals,... decidits a tirar endavant perquè siguem capaços, entre tots, de construir un futur millor. ... Però ja no es preocupi de tot això, sr Bauzá. Li hem estat proposant tota la legislatura. Ara ja és massa tard. Perquè sent el Tic-tac? 5 mesos per la convocatòria i 7 mesos per les eleccions i ja haurà acabat. De fet tots farem un alè. Perquè ha estat una legislatura perduda, que tothom vol veure acabada. I que li podríem demanar així en unes circumstàncies com aquestes? Poca cosa, francament. En tot cas, li demanarem que faci un únic servei al país. Li demanarem que se'n vagi a Madrid (on li agrada tant anar, i d'on no ha aconseguit res, ni finançament, ni aturar les prospeccions, ni inversions), que se’n vagi a Madrid i els hi expliqui amb quin país haurà de dialogar en Rajoy a partir del maig. Poc temps tendrà Rajoy també és cert. Però així i tot li expliqui que trobarà un país diferent, valent, segur de sí mateix i dels seus drets. Perquè s'ha acabat la por, perquè som ciutadans i no súbdits, perquè tenim clar que les persones seran primer. Perquè li expliqui també a tots els que han abusat del poder, a tots els que s'han corromput, a tots els que ens han enganat, els hi expliqui que s'ha acabat. Ho ha entès, sr president? El darrer servei al seu país. Se'n va a Madrid i els ho conta. I miri que li dic, que ja s'hi pot quedar. Que allà també passaran coses ben interessants. Moltes gràcies. https://bielbarcelo.balearweb.net/post/121091

Em present a les #PrimàriesperMallorca per encapçalar la llista al Parlament. Avui faig publica la meva intenció de presentar-me a les primàries obertes que MÉS per Mallorca ha iniciat. Per primera vegada en una formació política de Balears, tant el cap de llista com la resta de components de la llista podran ser triats per la ciutadania en llistes obertes. El procés no només està obert a militants i simpatitzants sinó també a tots els ciutadans que hi vulguin participar. Basta tenir més de 16 anys, no militar en un altre partit supramunicipal i compartir els objectius de MÉS. Es un procés molt engrescador per tant, que la meva candidatura pugui ser votada presencialment o per internet per qualsevol ciutadà el pròxim 15 de novembre.Em present a encapçalar la llista al Parlament i per tant també com a candidat a president del Govern. Em present perquè guanyem. Perquè hi guanyem tots. Perquè guanyem al govern del PP que aqui i a Madrid ha actuat amb autoritarisme, ha governat sense cap tipus de consens i diàleg, fent crèixer les desigualtats, afavorint als poderosos i enfonsant la classse mitja i als que menys tenen. Per guanyar al PP que s'ha enfrontat amb tots els col·lectius (excepte les cadenes hoteleres), que ha governat contra la gent, que odia tant Mallorca i les Balears que ha atacat tot allò que és l'essència del país, llengua, cultura, territori i sobretot la gent, especialment la més desvalguda. Perquè guanyem també al bipartidisme que ha perjudicat les Balears hagi governat qui hagi governat a Madrid. El bipartidisme que ha consentit les targetes opaques, que ha abusat dels indults, que ha consentit les portes giratòries de polítics que després de governar han acabat a consells d'administració de grans empreses a les quals sempre han afavorit. El bipartidisme que mai ha volgut incentivar la participació ciutadana, que ha negat el dret a decidir, que es consulti als ciutadans perquè puguem decidir el nostre futur. Perquè guanyem el nostre futur. Perquè hem d'avançar en sobirania. Perquè no podem estar supeditats al govern central i no poder decidir sobre els nostres recursos, els nostres aeroports o la nostra educació. Atès que MÉS és un projecte jove, que comença a caminar ara, he cregut que hi havia de ser, que ara és el moment de, juntament amb els companys i companyes que sortin de les llistes obertes que feim, duguem a terme aquest projecte que pensa amb la Mallorca i Balears de les pròximes dècades. Alguns demanen quins pactes farem. Jo els hi diré. Farem els pactes que no s'han volgut fer aquesta legislatura. Un pacte per a l'educació amb la comunitat educativa, una comunitat educativa que ja està treballant en les bases per l'educació del futur. Un pacte per un model econòmic de futur i sostenible amb tots els agents socials i econòmics. Que creï llocs de feina de qualitat, enlloc de la precarietat i els abusos laborals d'ara. I finalment un pacte amb tota la ciutadania, el pacte per a la participació ciutadana i per a la regeneració democràtica (s'ha acabat governar a cop de decret llei i perquè tenc els vots faig el que me dona la gana). Hem obert a la participació el nostre projecte polític. Hem començat per noltros mateixos. Ara aquesta manera de fer política arribarà a les institucions, a l'elaboració dels pressuposts, a la pressa de decisions, a les consultes ciutadanes, a les iniciatives populars,.... Perquè hem de creure amb aquest país que es rebela contra l'austericidi i contra uns governants que només mirin per ells i pels seus i no per l'interés general. Esper comptar amb els vostre suport Aquests dies estic demanant els avals necessaris per presentar la candidatura formalment. Els pròxims dies per tant la faré arribar oficialment a la seu de MÉS per Mallorca. Gabriel Barceló Milta https://bielbarcelo.balearweb.net/post/121046

Ara és l'hora de la democràcia #YesScotland <div style="text-align: justify">Avui Escòcia decideix lliure i democràticament el seu futur. Avui Escòcia exerceix el seu dret a decidir. Sortirà un sí a la independència o sortirà un no. Però Escòcia haurà pogut exercir el dret a votar. Avui estarem ben pendents del resultat final, que pot marcar el futur d'altres processos oberts a tota Europa. Un  mapa, el d'Europa, en continuu moviment.</div><div style="text-align: justify">Quina diferència amb l'Estat espanyol i la seva postura en relació als processos democràtics a favor del dret a decidir, no deixant votar a Catalunya. Es pot afirmar que vivim en una democràcia de segona. En moltes qüestions, només en té el nom.  </div><div style="text-align: justify">En relació al procés català que pretén votar el proper 9 de novembre, la setmana passada Nació Digital em va publicar aquest article:</div>Des de Mallorca som molts (molts més dels qui alguns es pensen) els qui seguim amb un gran interès el procés democràtic que estau impulsant a Catalunya per exercir el vostre dret de decidir com a poble. Som molts els qui sentim admiració per vosaltres: estau donant un gran exemple de capacitat col·lectiva per fixar objectius de país, i de voluntat i determinació per mobilitzar-vos i dur-los a terme. La ciutadania de Catalunya estau esdevenint la punta de llança de la lluita per la democràcia a Europa, i ahir ho vàreu demostrar amb la impressionant concentració a Barcelona (a la qual vaig assistir per fer-vos costat com a representant de MÉS per Mallorca) per reclamar que es faci efectiu el dret a votar en la consulta del proper 9 de novembre.   El que es dirimeix en relació al fet que la consulta sigui tolerada o no per les institucions espanyoles és el caràcter democràtic o antidemocràtic de l’Estat. El Govern espanyol ha deixat clar que vol prohibir una consulta democràtica a una part de la ciutadania que vol pronunciar-se, precisament, sobre si consent o no ser governada per aquest Estat. Si en democràcia la legitimitat dels governs es basa en l’acceptació dels governats (manifestada lliurement i pacífica a través dels procediments electorals), el que està fent l’Executiu espanyol és vulnerar aquest principi democràtic bàsic: es pot dir que l’Estat ja no té legitimitat democràtica per governar a Catalunya.   I no només això. La falta de qualitat democràtica de l’Estat espanyol ens afecta a la resta de ciutadans i ciutadanes. Com a demòcrates, la nostra obligació és rebel·lar-nos contra un Govern que es nega a reconèixer el dret de decidir dels pobles i que vol prohibir la democràcia. Aquests dies percebem amb més claredat que mai la distància entre Catalunya i Escòcia, entre Espanya i el Regne Unit. Qualsevol demòcrata d’arreu del món percep la diferència clamorosa entre les actituds de Mariano Rajoy i David Cameron. L’explicació, per mi, és evident: les elits polítiques i econòmiques madrilenyes que dirigeixen l’Estat espanyol actual són una continuïtat de les elits franquistes, i només han acceptat les limitades formes democràtiques de la Constitució del 78 com un mal menor que els ha permès mantenir el poder. I a allò que no estan disposades aquestes elits és a permetre una cessió de poder tan important (la magnitud de l’espoli fiscal a què ens sotmet l’Estat, tant al Principat com a Balears, no té comparació arreu d’Europa) com la que suposaria la independència de Catalunya.   A més a més, a Mallorca (i a la resta de les Illes Balears, i al País Valencià) la possibilitat que els catalans exerciu el dret de decidir i us doteu d’un estat propi seria un exemple amb un potencial alliberador immens: el reconeixement internacional de la nostra cultura comuna en peu d’igualtat amb la resta de cultures del món, la demostració que la ciutadania, si vol, pot canviar coses que semblaven inamovibles, la constatació que la democràcia pot vèncer als grans poders que la volen mutilar i desvirtuar... tot plegat, pot generar moviments tectònics democratitzadors imparables en el si de les ciutadanies de la resta dels Països Catalans (i també a la resta de pobles que integren l’Estat). El triomf del procés sobiranista significaria el principi de la ruptura democràtica amb el règim del 78. I les elits que governen l’Estat en són plenament conscients.   Estic convençut que trobareu la manera de dur el vostre procés democràtic endavant amb èxit. I el meu desig (i per a això treballaré els propers anys) és que els pobles de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera prenguem consciència de la necessitat de posar el nostre futur col·lectiu a les nostres mans, i que es produeixi una ruptura democràtica que deixi enrere el caduc règim del 78 i obri un nou temps en què la gestió de la res publica passi a estar supeditada, definitivament, al dret de decidir de la ciutadania i dels pobles.   Coratge i endavant, companys i companyes!   Biel Barceló Coordinador general de MÉS per Mallorca https://bielbarcelo.balearweb.net/post/120593

El darrer curs del TIL Aquest és l'article que el @diariodemallorca em va publicar pel començament del curs escolar:El curs escolar 2014-2015 serà el darrer curs en què s’aplicarà el TIL. Una nova majoria parlamentària, alternativa a l’actual PP tan radicalitzat, derogarà aquest despropòsit pedagògic fruit de l’obsessió del president Bauzá contra la nostra llengua; i un nou Govern recuperarà el camí del diàleg i el consens com a metodologies per a definir les línies mestres de les polítiques educatives en aquest país.Això serà a partir del curs 2015-2016, després de les eleccions del proper mes de maig. Ara, però, comença el curs escolar amb la mateixa manca de diàleg i el mateix autoritarisme que ha caracteritzat per desgràcia aquests dos darrers anys. Durant aquesta legislatura els responsables polítics del PP s’han dedicat a atacar els docents, en compte de considerar-los uns aliats en la lluita contra el fracàs escolar i en l’assoliment de nivells òptims de qualitat. La persecució, justificada amb el fals pretext de la lluita contra la “politització de les aules”, ha arribat fins al punt d’obrir expedients disciplinaris per motius polítics i d’animar a les famílies a denunciar els professors dels seus fills. Una depuració en tota regla.   El desconcert de tota la comunitat educativa ha estat evident. El Govern ha perpetrat la retallada més gran del pressupost d’educació des de la transferència d’aquesta competència (120 milions manco, 1.000 professors i mestres manco, increment de ràtios d’alumnes per aula, retallada de programes socials i ajudes per menjador i compra de llibres...). I mentrestant, no ha escoltat ningú: l’autoritarisme, la manca de diàleg i la imposició de les dèries lingüístiques del president, en contra de qualsevol criteri pedagògic o professional, ha estat la marca de la casa. La conseqüència ja la coneixem: el PP de Bauzá ha estat l’artífex del conflicte educatiu més gran que hi hagi hagut en tota la època democràtica en el nostre país.   La comunitat educativa d’aquestes illes necessita com el pa un Govern que aturi els atacs al sistema educatiu, que hi repari el mal causat, que dialogui de manera sincera amb tot el sector, que valori els docents, que tengui en compte l’opinió de pares i mares, d’experts... I sobretot, un Govern que cuidi la baula més feble d’aquesta cadena: els alumnes. Si els governants d’un país han de tenir una obsessió en matèria educativa, aquesta ha de ser la preocupació perquè els nins i nines acabin el seu pas pel sistema educatiu essent persones ben formades, crítiques, lliures, capaces de tirar endavant el seu projecte de vida i de contribuir a millorar i a cohesionar la nostra societat i projectar-la cap al futur. Lamentablement, en aquest punt el Govern actual està fracassant estrepitosament.   Apel·lar una vegada més al president Bauzá, a la consellera Camps i al seu equip per tal que aquest curs que comença es reprengui el seny i el diàleg i pugui arribar a ser un curs normal és, dissortadament, una utopia. La comunitat educativa i moviments polítics com ara MÉS per Mallorca ja hem de preparar el futur de l’educació pensant en el mig i el llarg termini. Un futur que passa per millorar l’ensenyament de llengües (català, castellà i anglès, sí, però també alemany, francès...) i, sobretot, passa per afrontar els vertaders problemes de l’educació: lluitar contra el fracàs escolar, dotar les escoles dels recursos adequats, respectar l’autonomia dels centres, escoltar docents, alumnes, pares i mares... Tot això, desterrant definitivament de les aules l’autoritarisme i el messianisme.   MÉS creu en l’educació com una inversió de futur. Cada euro invertit genera oportunitats socials, estableix un teixit social de ciutadans que faran créixer l’economia i generaran benestar. L’educació compensa desigualtats i genera democràcia. L’educació ha de donar resposta a un  model econòmic sostenible perquè sabem que el fracàs escolar no ve motivat per la llengua en què s’imparteixen les classes, sinó perquè, fins fa poc, el model econòmic conduïa a l’abandonament escolar oferint llocs de feina de baixa qualificació professional. S’haurà de tornar la confiança cap als docents i la recuperació del prestigi social. I s’haurà d’invertir en l’èxit escolar com a principal objectiu educatiu. Tot això es podrà fer amb l’esforç de tota la comunitat educativa i comptant amb tots aquells qui l’actual Govern ha arraconat.   Tot això començarà el curs 2015-2016. Fins llavor, farem feina cada dia amb un somriure perquè sabem que el futur serà millor, perquè el podrem decidir entre tots i totes. https://bielbarcelo.balearweb.net/post/120591

Homenatge a Sebastià Serra Juan <div style="text-align: justify">A la reunió del Consell Polític del PSM-Entesa que hem fet avui a Algaida hem volgut retre un modest però ben merescut homenatge al company Sebastià Serra Juan que ens va deixar fa una setmana. Aquestes han estat les paraules que li he volgut adreçar:</div>A l’amic Sebastià Serra: Des del PSM-Entesa volem retre un homenatge modest però molt sentit a Sebastià Serra. En Sebastià ens ha deixat d’una manera sobtada, massa prest. De manera injusta la vida se li ha acabat quan encara tenia moltes coses a fer. Quan encara volíem demanar-li que fés moltes més coses. Fa uns pocs mesos, li deia a Sebastià: “ara que te jubiles, encara podràs dedicar més temps al PSM”. I somreïa. En Sebastià va lluitar a l’antifranquisme, va protagonitzar una vaga de fam, va estar detingut, va ser objecte d’amenaces,... Però ell mai va defallir, mai es va rendir. Sempre des del tarannà optimista, vital, carregat de raons per defensar els seus posicionaments que eren els nostres,... Darrerament anava a les tertúlies de Canal 4 i tots els seus contertulians, inclosos els més allunyats ideològicament li reconeixien la seva capacitat de defensar les seves propostes amb un gran sentit comú i amb una tranquil·litat absoluta. Mai s’enfadava. O jo almenys mai li vaig veure. Amb en Sebastià vaig tenir una relació més enllà de la política. Va ser ell qui un bon dia me va proposar entrar a treballar a l’Stei-Intersindical. Quan el sindicat estava en ple procés d’obertura, un procés del qual en Sebastià n’era un dels artífex. En aquells moments em va demanar de ser l’assessor jurídic del sindicat, i d’aquesta manera a la meva militància política vaig tenir la oportunitat d’afegir la militància sindical. Que vaig compartir amb en Sebastià i altres companys i companyes de l’Stei. I encara vaig poder compartir aficions, com el padle o el bon menjar a la finca de can Morro. Precisament això encara va fer que ens sobtàs més la seva mort. En Sebastià es cuidava molt. Mirava el que menjava, feia esport, excursions, viatges,....xalava de la vida,... I tenia temps per participar del moviment veïnal, implicat a la Federació de veïns i a l’associació de veïnats des Pont des tren, a més de la seva militància política i sindical. En Sebastià l’enyorarem molt. L’enyorarem perquè era un bon company, un bon amic, un home de propostes, de feina, de sentit comú i de radicalitat a la vegada, .... Vull encoratjar i donar tot el nostre suport a na Mercè, en Josep i a n’Aurora. Companyes també de militància i que han demostrat aquests dies el seu coratge. Un dia després de la pèrdua de’n Sebastià eren a la concentració silenciosa organitzada pels docents. I un dia després del seu funeral eren a la manifestació de les camisetes verdes cap al Consolat. Hi eren tal i com hi hagués estat en Sebastià. Moltes gràcies a n’Aurora i na Mercè també pel seu compromís i el seu suport. Ens teniu amb voltros. El millor homenatge que podem fer a Sebastià, es agafar amb més força que mai la seva lluita per una Mallorca lliure i sobirana, per una Mallorca i uns Països Catalans millors. Per acabar voldria llegir uns versos de Miquel Martí i Pol en record de’n Sebastià: Em costa imaginar-te absent per sempre, tants records de tu se m’acumulen, que ni deixen espai a la tristesa, i el visc intensament sense tenir-te.   Gràcies, Sebastià. https://bielbarcelo.balearweb.net/post/119298

Som MÉS els que volem canviar el sistema de manera radical Aquests dies hem llegit i sentit com en referència al nou partit Podemos se’ls acusa de que son un partit antisistema. També avui llegia als diaris com parlaven dels joves que a Mallorca es solidaritzaven amb Can Vies com a radicals. Si voler acabar amb l’statu quo imposat pel bipartidisme (electoral, judicial, oligàrquic,..) és considerat antisistema, jo em consider antisistema. Si voler per exemple acabar amb la situació de repartiment del poder judicial entre PP i PSOE (que es reparteixen el Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, Consell General Poder Judicial, Juntes electorals, Consell d’Estat,...) és radical, jo som radical. Si voler canviar la llei electoral que afavoreix el bipartidisme, per un sistema més just i que representi realment el parer plural de la societat és ser antisistema, jo som antisistema. Si voler modificar la llei de l’indult perquè els governants de torn no puguin indultar arbitràriament als seus corruptes és esser radical, jo som radical. Si voler canviar un sistema que afavoreix els que més tenen i enfonsa cada vegada més als que menys tenen és antisistema, jo som antisistema. Si lluitar contra els desnonaments abusius és esser radical, jo també em consider radical. Si lluitar contra un sistema que vol ofegar les protestes, que vol prohibir símbols democràtics i que vol criminalitzar als que pensam diferent és antisistema, jo som antisistema. Si denunciar les anomenades portes giratòries, que permeten a exministres i expresidents acabar col·locats a grans empreses energètiques que prèviament varen afavorir des dels seus llocs de govern, és ser radical, jo em consider radical. Si voler canviar una legislació laboral que afavoreix els abusos als treballadors i treballadores i que els hi lleva drets, és radical, jo som radical. Si defensar la supressió del Senat, les delegacions del govern o les diputacions provincials per la seva inutilitat és esser antisistema, jo també som antisistema. Si defensar el dret a decidir dels pobles és antisistema, jo som antisistema. I així podríem seguir amb un llistat llarguíssim de qüestions del sistema actual que s’han de canviar radicalment. https://bielbarcelo.balearweb.net/post/119297