Pla i muntanya

L'OLIVA DE MALLORCA

aimeric — Sun, 17 May 2015 00:10:19 +0200

L�oliva de Mallorca �s una oliva de la varietat aut�ctona mallorquina, elaborada d�acord amb els m�todes tradicionals, que t� en el mercat tres presentacions: verda sencera, verda trencada i negra natural. La denominaci� d�origen de l�oliva de Mallorca, al llarg de la campanya passada, va comercialitzar 1.694,80 kg d�olives, per un valor de 13.433 �. La xifra comercialitzada �s escassa si es t� en compte que es varen recollir 15.052 quilograms d�olives certificades de banda dels 58 productors inscrits, per� la producci� finalment comercialitzada amb el distintiu de la �Denominaci� d�Origen Oliva de Mallorca� es va limitar a la quantitat esmentada abans. El sector mallorqu� de l�oliva de taula es troba inundat d�oliva de qualitat inferior que embulla el consumidor i li fa creure que consumeix oliva de Mallorca quan en realitat consumeix altres productes. La tasca a fer des de la nova denominaci� d�origen �s enorme, per� s�ha encertat en seguir el cam� de l�autoexig�ncia i la qualitat.

L�AGRICULTURA DEL SEGLE XXI A MALLORCA

aimeric — Tue, 28 Oct 2014 09:17:18 +0100

Mentre l�agricultura mundial �s controlada pels grans oligopolis i els complexos agroqu�mics, els agricultors de tots els continents es veuen expulsats de la terra i les poblacions s�n integrades dins un comer� alimentari de llarga dist�ncia, amb aliments alterats gen�ticament i desconnectats d�una cultura aliment�ria saludable. Mentre els magatzems s�n plens d�aliments duits de molt lluny els nostres camps es van buidant d�activitat. Cal una reflexi� i cercar alternatives. L�associaci� Amics de la Terra Mallorca �s una entitat ecologista que s�ha caracteritzat per la seva sensibilitat cap al m�n rural, fent que un dels seus objectius prioritaris sigui la defensa d�una agricultura que garanteixi la sobirania aliment�ria i estigui basada en una alimentaci� sana, nutritiva i de qualitat. La seva tasca s�ha centrat en tres aspectes: el foment del consum de proximitat (cal recordar el seu important informe sobre els aliments quilom�trics); la promoci� de l�agricultura ecol�gica, els menjadors escolars ecol�gics i els horts dom�stics, i la lluita contra el conreu i consum d�aliments transg�nics. Aquesta labor Amics de la Terra Mallorca l�ha feta sempre al costat dels protagonistes directes de l�activitat agr�ria: els pagesos, la gent que conra la terra i produeix els aliments. Ara, el dia 29 d�octubre, Amics de la Terra Mallorca ha organitzat una jornada t�cnica a la UIB sota el t�tol de �L�agricultura del segle XXI a Mallorca. Reptes i alternatives�. Els temes que es tracten a la trobada s�n diversos: l�impacte del canvi clim�tic en l�agricultura de Mallorca, el cas de l�ametla; les adaptacions de les plantes agr�coles al canvi clim�tic; les repercussions del model agr�cola a escala global (fam, contaminaci�, canvi clim�tic, esgotament dels recursos i desaparici� de la ruralitat); la pol�tica europea i el pla de desenvolupament rural o la situaci� de l�agricultura a Mallorca, la insularitat i les opcions de futur. A la jornada hi ser� present Gustau Duch, un dels fundadors de Veterinaris Sense Fronteres i activista al servei de la defensa de la sobirania aliment�ria. Hi haur� tamb� una taula d�experi�ncies sobre el cultiu i venda directa d�agricultura ecol�gica, amb l�agricultor ecol�gic mallorqu� Antoni Feliu, i sobre el banc de terres i els horts comunitaris amb Nina Furgol. L�activitat acabar� el 8 de novembre amb la visita a una possessi� mallorquina. Un programa prou complet que permetr� fer una reflexi� i treure conclusions sobre les perspectives de futur d�una nova agricultura a la recerca d�un nou model de pa�s i de societat.

AMB EL POBLE GREC

aimeric — Sun, 17 Jun 2012 14:36:26 +0200

Els successos que volten les eleccions a Gr�cia s�n un trist episodi del rapte de la democr�cia de banda dels poders financers que controlen la UE. L'opini� dels grecs no els mereix cap respecte i han anunciat que si guanya l'esquerra hi haur� grans calamitats. No en tenguem cap dubte de qu� estan disposats a enfonsar la prima de risc si no hi ha submissi� als seus dictats. No sabem quin ser� el resultat d'avui a Gr�cia, per� ens interessa molt, i sigui quin sigui ja ha evidenciat el car�cter regressiu del model de construcci� europea i la inviabilitat d'una moneda �nica sense un banca central que exerceixi de tal, sense una pol�tica econ�mica comuna i sense una major unificaci� pol�tica. L'euro, confiat a la regulaci� dels mercats �s un desastre i una condemna a la mis�ria per a la poblaci�. Qualc� ha de tenir coratge de dir prou i comen�ar a reorientar el proc�s: El poble hel.l�nic ha demostrat coratge i capacitat cr�tica, ben al contrari del que ens volen fer creure els fan�tics ultraliberals, per aix� estam amb ell.

ALEXIS TSIPRAS

aimeric — Wed, 23 May 2012 20:54:42 +0200

Gr�cia �s la gran esperan�a d'Europa. Fins i tot del que facin els grecs en dependr� el que ens pugui passar a nosaltres, els altres pobres de la mediterr�nia. Tsipras parla clar i ha demostrat maduresa i habilitat pol�tica: ning� ha de pagar uns deutes injusts que responen a l'efecte de la l'especulaci� financera. Que paguin els rics -que s�n els que ho poden fer- i no els pobres! I l'euro que se'l confitin. Una moneda al servei dels bancs i dels estats m�s poderosos �s una moneda que no serrveix. No t� sentit salvar l'euro com una finalitat per ella mateixa, el que conv� �s salvar els pobles. Si l'euro �s �til per garantir un major benestar ser� bo conservar-lo, per� si l'euro �s sols la pol�tica su�cida de na Merkel i en Rajoy t� els dies comptats.

PER QU� PUJA LA PRIMA DE RISC?

aimeric — Wed, 16 Nov 2011 19:50:50 +0100

Aquesta �s una pregunta que milions de persones, que fa unes setmanes tan sols no sabien que era aix�, ara s'estan fent per primera vegada. Com �s possible que un estat, amb tots els milions de persones que hi viuen, es quedi sense un finan�ament viable? Com �s possible que l'�nica sortida sigui aplicar injustes mesures contra la majoria de la poblaci� i deixar indemnes els lladres que han provocat el desastre? La demag�gia de la dreta en aquest sentit �s immoral: segons els reaccionaris la culpa la t� l'estat social. Hem gastat massa en educaci�, sanitat i pol�tiques socials! I els especuladors financers? I els especuladors immobiliaris? I els corruptes confessos? No, aquests no han fet res mal fet. D'aquests �s el futur, sempre de la m� de la dreta.

La funci� socioambiental del sector agropecuari i forestal equival al 3,75% del PIB catal�

aimeric — Sun, 20 Mar 2011 23:33:03 +0100

Segons l'estudi "El valor ocult de l'activitat agropecu�ria a Catalunya", impulsat per la Fundaci� del M�n Rural (FMR), el valor econ�mic de les funcions socials i ambientals del sector agropecuari i forestal ascendeix a 7.485 milions d'euros, el que equival al 3,75 per cent del producte interior brut (PIB) catal�. L'objectiu d'aquest informe ha estat quantificar econ�micament el valor que generen l'agricultura, la ramaderia i els boscs a Catalunya, m�s enll� del que li atorga el mercat. Aquestes dades donen una magnitud molt m�s amplia del valor estrat�gic del primari. De fet, l'activitat econ�mica directa i indirecta derivada de la producci� agroramadera i forestal del nostre pa�s se situa per sota, en uns 5.495 milions d'euros, �s a dir, el 2,75 per cent del PIB. Estudi de les externalitats de l'activitat agropecu�ria Aquest projecte de la fundaci� es caracteritza per l�an�lisi de les externalitats (efecte que no t� assignat un preu de mercat) del sector, tant aquelles que s�n positives com les que s�n negatives. Les primeres estan vinculades a la conservaci� del patrimoni natural i al foment de la biodiversitat, principalment, per� tamb� a la mitigaci� del canvi clim�tic o a la contenci� dels incendis forestals, i es valoren en 8.241 milions d'euros. Pel que fa a les negatives, quantificades en 756 milions d'euros, estan referides principalment a la sobreexplotaci� i contaminaci� d'aq��fers. Els tres subsectors considerats en l�informe presenten peculiaritats espec�fiques que fan que s�hagi abordat de forma diferent la valoraci� de les seves externalitats. Pel que fa a l�activitat forestal, implica la gesti� del 40% del territori catal� i exerceix m�ltiples funcions socioambientals, per� pateix una greu crisi de rendibilitat en el mercat. El sector agr�cola ocupa m�s d�un 30% del territori i �s un creador actiu i secular del paisatge. Tot i aix�, viu una situaci� socioecon�mica dif�cil que posa de manifest la necessitat d�explorar noves opcions per assegurar la seva competitivitat. En canvi, el sector que m�s pes econ�mic t� en la producci� final agr�ria, el ramader, que permet a moltes explotacions tirar endavant, �s, alhora, el que implica una part m�s significativa dels impactes negatius quan �s gestionat en r�gim intensiu. L'informe parteix de la base que "no incloure els costos i beneficis de les externalitats no deixa de ser un autoengany, ja que els seus efectes econ�mics s�n clarament presents." Per als investigadors, aquests efectes es poden manifestar des de l'administraci� (accions com ara sanejaments, repoblaci� de boscos o descontaminaci�) o des de les mateixes empreses agr�ries, les quals han de fer front a inversions complement�ries en la seva activitat (com ara encariment dels processos productius o del transport). Molts cops tamb� es tradueix en l'assumpci� social de nous costos actuals i futurs com ara la contaminaci�, nous riscos i restriccions, o la p�rdua de biodiversitat. Propostes d�actuaci� Tan mateix, en un altre informe paral�lel, els investigadors plantegen la necessitat de garantir la competitivitat i el manteniment del sector. El document recull 10 directrius estrat�giques i 35 propostes d�actuaci�, amb la intenci� d�obrir un proc�s per a aquest nou model. Es planteja mecanismes de compensaci� i promoci� d�aquestes activitats per a qu� tinguin continu�tat i assegurin els beneficis socials que comporten. Per aix�, es proposa que s�impulsi l�nies de treball per a millorar la producci� i la productivitat, orientar el sector agrari cap a nous canals i f�rmules de distribuci� i comercialitzaci�, aix� com nous segments de mercat que aportin m�s valor afegit. Tamb� recomana que es prioritzi les pol�tiques adequades per a minimitzar les externalitats negatives com ara les derivades de males pr�ctiques. Tots aquells interessats en ampliar els resultats i conclusions de l'informe poden consultar el web de la Fundaci� del M�n Rural o del DAAM. Fundaci� M�n Rural

MATRIMONIS DUBTOSOS

aimeric — Mon, 28 Feb 2011 19:48:03 +0100

Com si fos un matrimoni-de conveni�ncia-, la Uni� Europea i el Marroc tenen prevista la renovaci� dels seus vots, o no. S'est� dilucidant si es mantenen els acords pesquers i agr�coles que tantes repercussions tenen sobre els sectors rurals del Marroc, del S�hara Occidental i d'alguns pa�sos europeus, fonamentalment Espanya. D'una banda, a finals de mes finalitza l'acord vigent en pesca que permet a 119 llic�ncies de pesca de vaixells europeus pescar en les aig�es del Marroc. D'entre elles, cent corresponen a la flota espanyola. Europa, paga -pagam- 36,1 milions d'euros perqu� els vaixells puguin pescar en aquests caladors, incloent les aig�es territorials del S�hara Occidental. Les �ltimes informacions expliquen que la Comissi� Europea ha proposat formalment prorrogar l'acord de pesca per un any, temps necessari per avaluar i analitzar les seves conseq��ncies. Ara queda la ratificaci� dels 27 estats membres i la del Parlament Europeu perqu� un conveni m�s que dubt�s continu� o no vigent.

I dic dubt�s perqu� s�n moltes les veus que apunten cap a la seva il � legalitat. D'entre totes les veus que ho q�estionen destaca l'informe legal del mateix Parlament Europeu que va determinar fa m�s d'un any que l'acord vigent no respectava el dret internacional, perqu� la poblaci� sahrau�, de les aig�es s'extreuen moltes riqueses, no es beneficiava de l' mateix. El contrari succeeix amb la revisi� de l'acord agr�cola entre el Marroc i la Uni� Europea que consisteix en l'augment de la liberalitzaci� del comer� perqu� els productes agroalimentaris puguin fluir amb m�s facilitat entre les dues regions. La comissi� de Comer� Internacional del Parlament Europeu va decidir endarrerir els tr�mits per a la ratificaci� d'un nou marc, en considerar que Brussel.les ha d'aclarir abans els dubtes jur�dics que desperta l'acord sobre els territoris del S�hara Occidental. En el cas de l'agricultura, a m�s del conflicte amb les terres sahrau�s -on des de 1989 ja hi ha firmes estrangeres, com la francesa Azura, cultivant tom�tigues que es comercialitzen a la Uni� Europea-, els propis estudis d'impacte elaborats per la Comissi� Europea adverteixen que m�s liberalitzaci� comercial en l'�rea Euromediterr�nia tendr� uns grans perdedors. A Europa, i especialment les regions del Sud especialitzades en produir fruites i hortalisses, no podran fer front a la compet�ncia dels ve�ns del sud, i la ja minvada poblaci� agr�ria patir� un nou sotrac. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya ja ha fet les seves primeres estimacions: "Els aranzels, per exemple, es reduiran un 30% a c�trics i la taronja del Marroc tindr� un preu d'entrada de 0,264 euros / kg, quan el cost de producci� del c�tric catal� �s de 0,514 euros / kg ". D'altra banda, en la seva especialitzaci� en aquests productes per a l'exportaci�, pa�sos com el Marroc perdran la seva pr�pia sobirania aliment�ria davant l'aband� progressiu de les seves pr�pies produccions, amb el que suposa de vulnerabilitat davant el vaiv� dels mercats, com hem pogut comprovar en les recents crisis de Tun�sia i Egipte. I aquests acords liberalitzadors no beneficiaran la poblaci� camperola local. El fals mite de l'exportaci� com a font de riquesa es tornar� evidenciar. El Marroc ja exporta a Europa, per� no ho fan els petits camperols sin� els hisendats, inversors i exportadors -tant magribins com europeus- amb models industrialitzats que abarateixen costos a base de reduir llocs de treball, disposar de m� d'obra en condicions de mis�ria, amb sobreexplotaci� dels recursos h�drics i sense respectar mesures mediambientals per garantir la sostenibilitat del s�l. El 20% de la superf�cie f�rtil marroquina ja est� orientada al cultiu industrial per a l'exportaci�, i en la mesura que es fomenti, suposar� m�s beneficis per als seus amos: membres de la fam�lia reial, empresaris locals i companyies espanyoles i europees que han deslocalitzat les seves produccions (per exemple, el 80% de l'exportaci� maduixera marroquina est� en mans d'empresaris espanyols). Aix� reduir� les oportunitats del gran nombre de petits agricultors que han garantit fins ara la seguretat aliment�ria de la poblaci� local.

Gustavo Duch

Font: http://blogs.publico.es/dominiopublico/3077/matrimonios-dudosos/

Tria els teus aliments, decideix el teu territori

aimeric — Sun, 09 Jan 2011 14:22:46 +0100

Des de fa poc, s'ha iniciat un nou projecte anomenat Rururbal que s'ha desenvolupat en sis territoris periurbans europeus: Barcelona (Catalunya); Aix-en-Provence (Provence, Alpes, C�te d�Azur); Grenoble (Rh�ne-Alpes); Tur� (Piemonte); Siena (Toscana); i Tessal�nica (Maced�nia Central). Aquest projecte es basa en la cooperaci� europea per a fomentar i assolir el desenvolupament rural i local sostenible que es necessita en els territoris periurbans. Per a assolir-ho, una de les vies m�s factibles, �s la potencialitzaci� de la comercialitzaci� i promoci� dels recursos agroalimentaris locals de cada territori esmentat anteriorment. Aix� d'aquesta manera, el portal esdev� un espai d'intercanvi d'informaci� per tal de fomentar i intensificar la venda directa als mercats de proximitat.

Enlla� a Rururbal: http://www.rururbal.eu/

Antich ha perdut el nord

aimeric — Tue, 05 Oct 2010 22:05:26 +0200

El discurs del president Antich pot ser acusat de qualsevol cosa menys de poc clar. �s un discurs did�ctic, ordenat i molt prec�s. L'embolcall triomfalista comen�a tot d'una: l'economia millora, els senyals de revifada ja s�n diversos, ens diu, i si millora �s gr�cies a nosaltres, a les nostres inversions i acci� de govern. Quan un llegeix aix� o cau de la cadira o ha de rebentar en rialles. Per� fent un esfor�, ens sobreposam i seguim.

No menys clara que l'an�lisi del bon moment econ�mic que segons ell vivim, �s la definici� del "model econ�mic" del nostre Govern: turisme, turisme i confian�a en la recuperaci� de la construcci�. Justificaci� del desastre de Son Espases i amena�a de seguir endavant amb tots els Son Bordoi que facin falta. La manca de model real, i sobretot de criteris de sostenibilitat de l'economia, s'encobreix amb la ret�rica de la innovaci� que es far� al gran edifici del Parc Bit i dels "clusters" que ning� sap que s�n ni que pretenen.

En la deriva ideol�gica d'Antich, o en la seva fragilitat si tant es vol, ni la post de la corrupci� del PP i UM a la qual s'aferra, el salva del naufragi. Si no hi hagu�s un PP debilitat al davant, Antich s'esvairia com un nigul de fum.

SLOW FOOD I EL PEBRE DE TAP DE CORT�

aimeric — Sat, 18 Sep 2010 14:31:47 +0200

Pareixia que no tornar�em veure les fa�anes cobertes d�enfilolls de pebres vermells assecant-se al sol. Ja sols ens quedava l�antiga postal. Deien que aix� no treia, que no era rendible. Que el pebre bord l�hav�em de dur d�enfora, de com m�s lluny millor. Fins i tot la carn i la xulla de la sobrassada havia de venir de fora. D�aquesta manera hem desvirtuat un dels aliments m�s genu�ns de les Balears. Per� vet ac� que surt una gent, membres d�Slow Food, .i decideixen recuperar el pebre de tap de cort� i tornar fer pebre bord a Mallorca, condici� indispensable per a poder tornar fer sobrassada bona. I la iniciativa, contra tot pron�stic, va b�. Enguany vint pagesos han sembrat pebre de tap de cort� i s�han recol�lectat un grapat de tones de pebre, que donaran una quantitat considerable de pebre bord. �s clar que els pebres s�hauran de dur a moldre a M�rcia, perqu� a Mallorca ja no hi ha instal�lacions adequades (un s�mptoma m�s de desertificaci� aliment�ria, com la incapacitat de reciclar els residus c�rnics a l�illa). El gran encert d�Slow Food �s haver fet sortir els pebres de tap de Cort� dels sementers i haver-los penjats a Son Boter, a la casa que fou de Joan Mir�, un gran enamorat de la terra. I, encara m�s, en la tasca d�enfilar pebres hi han participat voluntaris, interns del centre penitenciari i membres del Projecte Home. Slow Food ens demostra que recuperar els productes de la terra �s un fet de cultura, �s recuperar la hist�ria i, com tot all� que ens permet recuperar la dignitat, tamb� �s cosa de tots.