Mallorca lliure de transg�nics

Nova entrevista a Mallorca Lliure de transgenics, I�aki Aicart a IB3 R�dio

transgenicsno — Mon, 01 Feb 2010 23:52:10 +0100

Mallorca, 1 de febrer de 2010

Iñaki Aikart membre de la Plataforma Mallorca Lliure de Transgènics participa del programa "Full de ruta" a IB3 Ràdio, per explicar la situació dels transgènics a la nostra illa i a reu, amb les seves conseqüències.Podeu escoltar l'entrevista al següent enllaç:

entrevista_iNaki.mp3

Roda de premsa de la plataforma den�ncia la greu situaci� del camp de Mallorca

transgenicsno — Wed, 27 Jan 2010 12:51:07 +0100

Anàlisis confirmen la presència de blat de les Índies transgènic al camp de Mallorca

Des de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics (MLT) ens adrecem una vegada més a vosaltres per posar-vos en coneixement dels greus fets que han ocorregut enguany al camp mallorquí.

La sospita de la presència de blat de les Índies modificat genèticament (GM) a la nostra illa fa que a finals de l'estiu de 2009 es prenguin mostres d'aquest conreu a finques dels municipis de Palma (Sant Jordi), Manacor i Campos. Aquestes mostres són sotmeses a anàlisis i les tres provinents de Sant Jordi en donen positiu. Ens trobem davant del blat de les Índies GM MON810, prohibit a diferents estats europeus com França o Alemanya.

D'altra banda el dia 14 de desembre vàrem sol·licitar a la Conselleria d'Agricultura la informació disponible al Registre d'Organismes GM (OGM) a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, registre on han de constar les finques que sembren cultius transgènics i la informació del qual és pública segons el decret 66/2007 del Govern balear. Com ja va passar en la ocasió anterior, la conselleria no ens ha donat cap resposta.

Aquest silenci resulta sospitós, més quan dades publicades a finals de setembre pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí indiquen que a les balears s'han sembrat en 2009 noranta-dos hectàrees de blat de les Índies MG. Aquesta institució també ens informa que totes les llavors de MON810 venudes a balears ho han estat a l'illa de Mallorca, on pensem que se concentra aquest cultiu.

Per tots aquests motius denunciem:

Que la declaració del Parlament de les Illes Balears com a zona lliure de transgènics, realitzada en octubre de 2007, torna a ser paper mullat.

Que la Conselleria d'Agricultura i el Govern balear incompleixen la legislació autonòmica i estatal en no disposar del Registre d'O GM i en no haver convocat mai la Comissió de Bioseguretat que el mateix decret 66/2007 obliga a constituir.

Que aquesta desídia en quant als transgènics representa una connivència amb les multinacionals de la biotecnologia i un desemparament dels pagesos i pageses.

Que les analítiques que hem dut a terme es una tasca del Govern; i que tot i haver detectat prop de 45 Ha de cultius GM de la campanya 2009 demanem al Govern que ens digui on s'han cultivat les 47 Ha de cultiu que manquen per arribar a les noranta-dos suposadament cultivades.

Que es torna a oblidar que vivim en un arxipèlag, el context ideal per a practicar una agricultura sense contaminacions externes, tampoc genètiques, distingida per la seva qualitat.

D'altra banda vos recordem:

Que tot i la prohibició del conreu MON810 a nou estats de la Unió Europea pels riscos sobre la salut i el medi ambient, l'Estat espanyol és el seu major productor europeu, amb 76.057 hectàrees sembrades en 2009.

Que l'agricultura ecològica no permet la presència d'OGM i a Catalunya i l'Aragó ja s'han donat nombrosos casos de contaminació de camps de blat de les Índies ecològic per pol·len de cultius GM. El desemparament del pagès ecològic ha fet que la producció d'aquest conreu en ecològic hagi, pràcticament, desaparegut als indrets esmentats.

Que els estudis sobre els que es basen les autoritzacions dels diferents conreus GM estan realitzats per les pròpies empreses de biotecnologia, que els guarden amb molt de secretisme.

Les nostres propostes per a 2010

L'administració pública no ha fet més que guanyar la nostra desconfiança i per això ens veiem en la necessitat d'ampliar l'espectre del nostre treball.

Per enguany analitzarem el màxim de conreus possibles per poder localitzar geogràficament la presència de cultius transgènics al nostre camp.

També es pensa fer tallers formatius amb pagesos i pageses per a què coneguin millor la realitat dels conreus transgènics i els problemes de contaminació que aquests provoquen.

D'altra banda ens coordinarem amb les associacions de les altres illes que mostren interès per treballar en aquest tema.

Per acabar dir que la campanya Mallorca Lliure de Transgènics seguirà organitzant actes de difusió i denúncia de la realitat dels OGM a l'illa de Mallorca.

Del registre de llavors modificades genèticament (GM) per a l’any 2009 a les Illes Balears es desprèn que,

La major part de llavors s’han venut a Son Ferriol (Palma) que sospitem corresponen amb els cultius detectats al Pla de Sant Jordi i Son Gual

No obstant, cal considerar que les llavors comercialitzades no tenen perquè correspondre amb els cultius GM presents a la darrera campanya; I que es poden haver cultivat amb llavors venudes a altres províncies.

S’han venut un nombre considerable de varietats en relació a les dosis, un total d’11 varietats, el que fa pensar en assaigs en part de les parcel·les cultivades.

Taula de venda de llavors modificades genèticament (casta MON 810) durant l'any 2009 a les Illes Balears
Municipi	Dosis de 50 mil llavors	Varietats	Superfície estimada[1]
Palma	144	CARELLA YG JARAL BT KAVALA YG SF1035T SF1112T	76.36 Has
S. Joan	3	MAS 52.YG MAS 58.YG MAS 60.YG	1.60 Has
Manacor	26	PR33P67 PR35Y69 PR36B09	13.83 Has
Total	173	11	92 Has
Font: en base a dades del MARM

[1] Per a una densitat de sembra de 94.021 llavors/Ha

Imatge superior. Aspecte de camp de cultiu de blat de moro transgènic al hivern a Mallorca. Foto: MLT

Imatge de la roda de premsa avui matí.

Per veure el mapa de localització i característiques de les parcel·les de cultiu de blat d'índies transgènic detectats a Mallorca:

informe -mapatransgenic 2010.pdf

Resultat de les analítiques de laboratori de mostres de blat d'índies aquí:

resultat-analisi-laboratori.zip

Mallorca, a 27 de gener de 2010

Mallorca Lliure de Transgènics

Cent camps secrets de prova de transg�nics amb la conniv�ncia del PSOE

transgenicsno — Sat, 23 Jan 2010 20:34:13 +0100

Des de 2008 no es publiquen les actes de la Comissió Nacional de Bioseguretat que han de fer públic en quins camps de l'Estat espanyol es conreen Organismes Genèticament Modificats. Empreses menjo Pioneer, Bayer o Monsanto tenen les portes obertes per a experimentar, a pesar que recentment ha sortit a la llum un estudi, encarregat i ocultat per la pròpia Monsanto, que demostra que aquesta classe de cultius pot causar danys en la salut humana.

zaskun Sánchez Aroca (Redacció)

dijous 21 de gener de 2010 . Nombre 118

Elaboració DIAGONAL / Font: Miniterio de Medi ambient i Mitjans Rural i Marí

"Tenim constància que es duen anys fent experiments amb llavors transgèniques a l'aire lliure sense que els Concelhos, en el cas de Galícia, els ajuntaments o les organitzacions socials tinguin coneixement d'això. Des del Ministeri i la Xunta ens han ocultat informació". Així ho declarava per a DIAGONAL Charo Sánchez, agricultora i secretària de medi ambient del Sindicato Labrego Galego (SLG) després de descobrir informes de camps d'assaig de blat de moro a l'aire lliure realitzats en 2008 en els concelhos de Arteixo o Santa Uxía. "Una mica que des de l'Administració ens havien negat. Ha estat com un gerro d'aigua freda".

La informació sobre el s cultivos experimentals amb organism e s genèticament modificats (OGM) s e gueix sent fosca i confusa->. Els camps de prova a l'aire lliure són, normalment, parcel·les arrendades per les multinacionals a agricultors i agricultores per a provar noves varietats transgèniques (blat de moro, patata, remolatxa o cotó, entre altres). Assajos que formen part dels protocols previs exigits per l'Agència Europea de Seguretat Alimentària per a autoritzar el cultiu comercial de noves varietats de OGM.

Un procés pel que ja passà el blat d'índi es MON810, l'únic transgènic que es conrea comercialment en l'Estat espanyol de manera legal, a pesar d'haver aixecat butllofes en la societat civil per les seves conseqüències socials o mediambientals. De fet, el passat mes d'octubre, el Ministeri de Medi ambient Rural i Marí (MARM) reconeixia per primera vegada l'existència de persones afectades per contaminació dels seus cultius amb blat de moro transgènic MON810. Un perill que es multiplica amb els camps experimentals de transg è nics, el cultiu comercial dels quals està prohibit per la seva falta de garanties, ja que ni tan sols han passat per un tràmit previ que avaluï la seva seguretat.

La competència en l'Estat espanyol per a autoritzar aquestes proves a camp obert és del MARM. En les sol·licituds de les empreses es recullen uns protocols de seguretat com l'eliminació de la mostra. "Després de finalitzar la collita, les plantes es destruiran per un mitjà adequat, generalment per trituración o soterrament", exposa Monsanto en un dels seus plecs per a plantar blat de moro Nk603. La representant del SLG, Charo Sánchez, és tallant: "A això no se li pot cridar eliminació de residus. Aquesta contaminació queda en el sòl. El Ministeri sap que per tot el territori hi ha parcel·les i parcel·les amb organismes transgènics enterrats. A més, els principis de precaució no garanteixen absolutament gens. Sabem per estudis que 200 metres de distància amb altres cultius no és una barrera real de seguretat. Aquests protocols d'assajos i de residus són els quals les pròpies empreses proposen, no el Ministeri".

Sens dubte la seguretat sembla escassa. "Hem vist llocs, com Garrotxa, on el principi de precaució no s'havia portat a terme. Simplement havien passat amb una màquina per a arrencar les restes del cultiu. Quedaven un munt de panotxes pel sòl", apunta Rosa Binimelis de la plataforma catalana Transgènic Fora.

Per a Andoni García, responsable de Seguretat Alimentària i Medi ambient del sindicat agrari COAG, no hi ha seguretat quan hi ha una experimentació a camp obert. "Amb la investigació que s'ha fet no està garantit que no existeixin conseqüències nocives. Possiblement hagi hagut contaminació d'experimentals amb altres cultius, però com només s'analitza l'ecològic és difícil saber-lo".

A més de la inseguretat, el secretisme acompanya aquest tipus d'assajos. ?Hem comprovat que quan es fan cultius experimentals no s'avisa ni a la població ni als veïns?, declara la representant de Transgènic Fora.

La veritat és que l'autoritat competent, el MARM, no està obligada a avisar a les localitats on es realitza la prova. "L'última paraula sempre la té el Ministeri; les Autonomies estan supeditades, encara que també poden tenir un posicionament clar i negar-se", resumeix Charo Sánchez.

De fet és impossible saber quins camps s'han concedit o no i quins experiments s'estan portant a terme, ja que aquesta informació hauria de sortir publicada en les actes de la Comissió Nacional de Bioseguretat (CNB), documents que no veuen la llum des de 2008.

Segons les últimes sol·licituds publicades pel ministeri, entre 2009 i 2011, fins a 100 localitats de tot l'estat Espanyol s'hauran convertit temporalment (de 6 a 12 mesos) en laboratoris a camp obert de la agroindustria. Pioneer, Monsanto o Bayer, entre unes altres, es reparteixen autonomies per als seus assajos. "El concelho de Lalín va intentar localitzar la ubicació exacta dels camps en el seu territori", revela Sánchez. "Va arribar fins a a contactar amb Monsanto, que era qui tenia sol·licitats els camps. També ho va intentar Chantada, però ambdós van fracassar. És molt pre- ocupant que fins i tot a la pròpia Administració local li neguin dades. Aquesta situació és una mostra de la gran complicitat entre les multinacionals i els governs", afegix.

"És molt complex. Hi ha molts buits legals pels quals formalment no es fa gens irregular però que generen situacions complicades?, afirma Sira Rego, regidora de Medi ambient de Rivas Vaciamadrid. Aquesta localitat va aconseguir paralitzar una sol·licitud d'experimentació amb blat de moro en el seu territori. "No ens van comunicar gens perquè en principi ens van dir que no tenien per quin fer-lo?. Per a Sánchez, la situació és vergonyosa. "És un tema social que està afectant a tota la ciutadania. Ha de ser debatut i explicat", conclou.

NOMÉS REGALS?

Regals, menjars o mostres gratuïtes de llavors són algunes de les estratègies que la agroindustria desplega per a atreure a agricultors i agricultores. La revista de la Unión de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) relata com al setembre de 2009 una delegació del sindicat recorria Estats Units convidada per Monsanto. L'objectiu d'aquest viatge, segons la UPA, va anar ?visitar diversos centres d'investigació agrària, així com explotacions dedicades al cultiu del blat de moro, la soia i la remolatxa?. Durant una setmana aquesta delegació va recórrer finques d'experimentació de cultius i es va reunir amb diferents experts de Monsanto en matèria d'aigua o millora genètica. Com colofó i sempre usant l'expressió ?agricultura familiar?, van visitar dues explotacions de remolatxa tolerant a herbicides. ?UPA valora molt positivament aquest viatge?.

SECRETISME I RISCOS DELS ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS (OGM)

La Comissió Nacional de Bioseguretat La Comissió Nacional de Bioseguretat, depenent del Ministeri, és l'encarregada d'elaborar els informes que donen el vistiplau als experiments amb transgènics. Està composta per 46 membres, dels quals tan sols set són representants científics. Els seus membres estan propers a la agroindustria.

Cotó

La sol·licitud de Bayer per a experimentar amb cotó tolerant a herbicida frega la inseguretat: "A causa de les mesures preses en l'assaig i que no existeixen espècies silvestres emparentades amb el cotó a Europa, vam considerar que no pot produir-se transferència de gens a altres espècies ni al cotó convencional".

Blat de moro

Les "bones intencions" acompanyen a Monsanto i el seu blat de moro NK603 x MON810. "S'ha demostrat que aquest blat de moro és tan segur i tan nutritiu com qualsevol altre. S'espera que la seva producció impacti positivament en les pràctiques agronómicas actuals i que beneficiï als agricultors i al medi ambient".

Remolatxa

La seguretat també està present en la sol·licitud de KWS Llavors Ibèrica. "L'ús de remolatxa tolerant a glifosato pot permetre una producció de remolatxa més competitiva i sostenible, amb un control de males herbes eficaç i aprofitant les favorables característiques de seguretat de Roundup".

https://www.diagonalperiodico.net/Cien-campos-secretos-de-prueba-de.html

L'illa de Menorca es presenatr� com a exemple d'agricultura ecol�gica lliure de transg�nics

transgenicsno — Fri, 15 Jan 2010 12:34:36 +0100

Menorca porta el seu model del CARB davant de la Unió Europea

I.P.D.R. Ciutadella

Menorca i la seva aposta per l'agricultura ecològica i sostenible es farà escoltar els pròxims 3 i 4 de febrer en la tercera conferència "No a les etiquetes d'organismes modificats transgènicament, produccions de qualitat i estratègies agrícoles de les regions europees", que tindrà lloc a Brussel·les, davant el Comitè de les Regions, l'assemblea dels representants locals i regionals de la Unió Europea.

Fins a la ciutat belga es desplaçarà la consellera d'Agricultura, Antònia Allès, juntament amb una tècnic de la institució insular, Judith Aisa, que donaran a conèixer davant els representants de les diferents regions que componen el comitè, l'experiència menorquina del Contracte Agrari de la Reserva de la Biosfera (CARB), la iniciativa engegada pel consell per a impulsar "un sector estratègic com és l'agricultura i posar les eines per a potenciar-lo i diversificar el paper de l'agricultor", explica Allès.

En la conferència, Aisa participarà en la segona sessió de treball del dimecres, compartint escenari amb els responsables d'agricultura de les regions de Piemonte, Emilia-Romagna i Marxi (Itàlia), Rhône-Alps, Bretagne i Basse-Normandie (França), Oberösterreich (Àustria), així com de l'Associació de Regions Europees de Productes amb Denominació d'Origen (AREPO). Per la seva banda, Allès intervindrà a l'endemà, en la sisena sessió de les jornades, al costat del membre de Greenpeace Arnaund Apoteker; el professor de biologia molecular de la Universitat de Cauen (Basse-Normandie), Gilles-Eric Seralini; la coordinadora de la campanya lliure de transgènics de l'associació ecologista Amics de Terra, Helen Holder; i el membre de l'Aliança Internacional d'Organitzacions d'Agricultors Familiars de la Soya, Paolo Moraes.

L'experiència menorquina

Les representants menorquines exposaran davant el Comitè de les Regions el model agrícola pel qual s'ha optat en la Illa, i que té com referència la distinció de Menorca com Reserva de la Biosfera. "Cal recordar que el CARB va començar fa cinc anys amb fons propis del Consell, només 200.000 euros, i que en 2009 ja hem destinat 1.300.000 euros en subvencions entre els agricultors" en canvi dels seus esforços per mantenir l'essència que caracteritza el camp de Menorca.

"El model agrícola de Menorca desperta interès"

Antònia Allès va explicar que "Menorca s'està convertint en una referència" en matèria d'agricultura i ecologia. "Al desembre ja ens va passar en el Seminari Formatiu d'Agricultura Ecològica en el qual participem a Tenerife, on vam presentar el nostre CARB i el model d'agricultura davant científics i més de 150 persones. Al conèixer la nostra experiència molta gent es va interessar en com el Consell posa en valor el treball dels payeses, una labor que han fet des de sempre i que és la qual ha permès que la Illa sigui considerada Reserva de la Biosfera", va destacar la consellera.

L'exemple de Menorca serveix per a demostrar l'evolució del projecte iniciat fa cinc anys, ja que anualitat després d'anualitat es van incorporant nous objectius a desenvolupar, com pot ser el reconeixement del treball de la dona en el camp, la custòdia del territori, la formació o l'agricultura ecològica, entre molts altres.

Font: Menorca.info, aquí

Informació sobre la conferència:

Conferència sobre pinsos no transgènics (ETIQUETATGE "LLIURE D'OGM", PRODUCCIONS DE QUALITAT I ESTRATÈGIES REGIONALS), que tindrà lloc a Brussel·les els pròxims dies 3 i 4 de febrer.

La inscripció està oberta en:cliqueu aquí

Programa provisional aquí (pdf)

El Congr�s aprova una proposta sobre protecci� de cultius convencionals i ecol�gics front a la contaminaci� transg�nica

transgenicsno — Tue, 29 Dec 2009 08:17:17 +0100

La Comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Congrés dels Diputats va aprovar el passat 16 de desembre una proposició no de llei presentada pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya-Verds sobre protecció de cultius convencionals i ecològics front a la contaminació per cultius transgènics.

Accedeix des d'aquí a la proposició no de llei.

Un nou estudi mostra riscos per a la salut de transg�nics cultivats i consumits a Espanya

transgenicsno — Mon, 28 Dec 2009 12:54:27 +0100

Un nou estudi realitzat per científics de les universitats franceses de Caen i Rouen sobre tres varietats de blat de moro genèticament modificat, mostra clares evidències de riscos per a la salut. L'estudi s'ha realitzat a través d'assajos realitzats per Monsanto, multinacional que comercialitza les tres varietats de blat de moro. En concret s'examinaren les dades d'assajos amb ratolins que Monsanto presentà per aconseguir l'autorització dels cultius, les quals fins ara eren confidencials i que han estat obtingudes per via judicial. De fet, aquesta ha estat la primera vegada que els assajos confidencials de Monsanto han estat revisats per científics independents. El resultat ha estat que s'han trobat evidències clares de riscos per a la salut en paràmetres sanguinis associats amb els funcions renals i hepàtiques.

Es dóna la circumstància que una de les tres varietats, el blat de moro MON810, es cultiva a Espanya a gran escala, essent l'únic país de la Unió Europea que ho permet. Això posa de manifest una vegada més la manca de mesures de precaució efectives que impedeixen l'entrada en la cadena alimentària de transgènics, ja que els tres transgènics analitzats tenien el vist-i-plau de les autoritats europees.

Accedeix des d'aquí a l'estudi complet (en anglès)

Irlanda es declara lliure de transg�nics

transgenicsno — Wed, 14 Oct 2009 13:25:41 +0200

El govern d'Irlanda anuncià el passat cap de setmana la decisió de prohibir el cultiu de transgènics en el seu territori. Irlanda es suma així a França, Àustria, Grècia, Luxemburg, Hongria, Itàlia, Polònia i Alemanya, els quals ja tenen algun tipus de prohibició sobre el cultiu de transgènics. A més a més, Irlanda s'ha sumat al corrent d'etiquetar productes derivats d'animals alimentats amb transgènics. Mentre, a Espanya es 2009 s'han cultivat 76.057 hectàrees de blat de moro transgènic i l'etiquetatge no inclou, a diferència del que passa a Irlanda i Alemanya, els productes derivats de la carn. Per aquests motius, Amics de la Terra, Greenpeace i Plataforma Rural celebren la decisió irlandesa i exigeixen al govern espanyol que segueixi el seu exemple.

On trobar aliments "bons, nets i justs"

transgenicsno — Mon, 28 Sep 2009 09:21:02 +0200

La guia d'Slow Food Illes Balears "On trobar aliments bons, nets i justs" ofereix informació sobre finques que fan venda directa, punts de venda de carn, sobrassada i embotits, peix, làctics, ous, oli, vi, pa i rebosteria, fruits secs, mel i confitures, elaborats, sal, espècies i condiments, mercats ecològics, punts de veda eco a mercats de Palma, botigues d'alimentació, caixes de verdura a domicili, cooperatives de consum, horts cooperatius, horts urbans, horts escolars i familiars, i planters.

Accedeix a la guia d'Slow Food des d'aquí.

Ciberacci�: reclama transpar�ncia en les decisions sobre transg�nics

transgenicsno — Mon, 21 Sep 2009 09:43:52 +0200

El divendres 4 de setembre va tenir lloc una reunió entre alts càrrecs del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí amb representants de la indústria dels transgènics i organitzacions afins, per prendre decisions que afecten al cultiu de transgènics a Espanya.

Amics de la Terra, COAG, Ecologistes en Acció i Greenpeace lamenten que aquesta reunió s'hagi realitzat sense la presència d'organitzacions ecologistes i agràries crítiques amb els transgènics. Això posa de manifest la manca de transparència del Ministeri, així com del Grup de Treball d'Organismes Modificat Genèticament del Consell Assessor de Medi Ambient.

En anteriors reunions amb els representants del Ministeri mai s'han tractat els temes proposats per ecologistes i agricultors, i la documentació sol·licitada en relació a aspectes com els registres, la traçabilitat, el seguiment de l'etiquetatge o els estudis sobre el MON 810, mai no s'han fet arribar.

Tot això posa de manifest una preocupant manca de transparència que afavoreix processos de presa de decisions sobre transgènics favorables als interessos de la indústria.

Si vols exigir al Ministeri que en el procés de decisió sobre transgènics hi hagi transparència i autèntics debats públics, pitja aquí.

23.000 hect�rees d'agricultura ecol�gica a les Illes Balears

transgenicsno — Tue, 15 Sep 2009 17:07:56 +0200

La Conselleria d'Agricultura ha presentat les estadístiques de 2008 de producció agrària ecològica a les Illes Balears. La superfície de cultius és de 23.000 hectàrees, amb un increment del 16% en relació a l'any anterior. Quant a les persones que es dediquen a la producció agrària ecològica, en 2008 s'ha produït un increment en un centenar de persones, arribant a les 563.

A Espanya, en 2008 s'han cultivat 1,31 milions d'hectàrees, un 33% més que en 2007, situant-se en un dels primers llocs a nivell europeu i mundial.