Climent Picornell

LA SECTA DE LA CANDELERA. Climent Picornell

jcmllonja | 01 Febrer, 2005 09:31




La secta de la Candelera.

C.P.

Demà els sectaris ens veurem,  a les vuit en punt,  dins la gran nau gòtica de la seu de Palma, edificada damunt les runes de la mesquida de Madina Mayurqa. Pareix el començament d’una d’aquestes novel.les d’èxit que s’usen ara, construïdes sobre els secrets de la cúria vaticana ( si a algú l’hi interessa, ho tenc venal). Però vaja, és tot més prosaic, encara que no li manca encant.

Demà, dia 2 de Febrer, passen dues coses dins la Seu de Palma. Per una banda la gran rosassa de vidres de colors de l’altar, d’onze metres de diàmetre, la major de totes les catedrals gòtiques, il.luminada pel sol ixent, es projecta damunt la paret de l’enfront i davall l’altra gran rosassa de ponent. Això, amb aquesta exactitud geomètrica, només passa demà. L’espectacle val la pena. I per l’altra costat,  dia 2 és la mare de déu del Candeler, la Candelera, “La Candelaria”. Commemorant el ritus de la purificació que les dones feien a Israel, als quaranta dies del naixement dels seus fills, es presentaven, mare i fill al temple. Es tancava així el ritual de la llei judaica, i ara es tanca el cicle de Nadal. Candeler, ve del llatí “candere”, brillar, candent. A la Seu és festa grossa, abans enorme, ara ja només uns pocs hi som, els quatre o cinc sectaris –en Joan, en Ferran, na Marita, un servidor- i quatre o cinc fidels que van a missa primera. Tots, el bisbe i els canonges amb casulles i sotanes de festa gran. Es beneeixen les espelmes que s’havien de menester, un temps, durant tot l’any a les cases. Es per tant una festa de la llum, física i espiritual ( ara qui n’usa ? de les dues, em referesc...). Fan una processó per dins la Seu, amb les espelmes enceses, cantant el “Nunc dimittis servum tuum...”, l’himne que va entonar el vell Simeó, quan Maria li presentà Jesús al temple. La processó és desmesurada. Quasi ningú,  a les vuit del matí dins l’enorme temple, l’orgue a tota, l’encens, amb aquella olor,  omplint de fum els rajos de colors que el sol provoca travessant les rosasses. Em podeu dir exagerat, però és emocionant.



( Ja l'any passat vaig escriure sobre la qüestió. He rescatat aquest article del "Diari de Balears")

El pànic dels canonges. Gaudí, Barceló, La Seu i La Candelera 

Climent Picornell.

Un servidor pertany a una secta -dura i minoritària- qua actua només un pic a l’any : el dia de la mare de Déu del Candeler. La Candelera, el dia 2 de febrer. Aquest dia, el nucli dur del clan ( Marita, Ferran, Joan, un servidor) i algun altre acompanyant ocassional, en Joan Pi no hi sol faltar,  ens vein, a les vuit i mitja del matí dins La Seu de la ciutat de Palma. Si La Candelera riu, lluny és l’estiu. Si plora, l’estiu es fora ( la part reaccionària del refranyer afegeix : tant si plora com si riu, lluny és l’estiu). Ha de riure, és a dir, ha de fer sol. Sinò no s’acompleix el fet. El fet és que el sol, projecta amb exactitut geomètrica la rosassa o rosetò de llevant, a la paret, just davall la rosassa de ponent o del portal major. L’espectacle de colors, de llum i de precissió, recorda i supera, en molt, qualsevol pel.lícula de sèrie B, on una cosa semblant només passa a les piràmides d’Egipte o a algun film de n’Spielberg, quan el joc de llums equinoccials, posa en marxa mecanismes per desenterrar un secret milenarista. Tal vegada exageri una mica, però bé. Tot això va acompanyat d’una missa solemníssima, amb processó i gran profussió d’espelmes i d’encens. Emocionant. Quinze oficiants de la Santa Missa, per set o vuit parroquians. La Seu buidíssima. Enguany cau en dilluns, i el vicari general o el degà-president del Capítol, en absència del bisbe nou, no trobarà, tampoc, com cada any, el to de les cantories,  desmarrat d’octava en octava.  Durant tot aquest quefer, hom pensa i divaga contemplant les naus immenses : Gaudí tengué problemes amb la seva reforma de la Seu; en Miquel Barceló en podria tenir, amb la seva intervenció. N’hauria de tenir. Per un observador, com és ara un servidor, la gresca dels altres entretén, encara que ja se sap : “ en parlar de mi, no ric “.

 L’any Gaudí –150è. aniversari del seu naixament i 75è. de  la seva mort- passà sense massa rebumbori i amb l’anunci d’una edició d’una obra del canonge Coll, que recull amb detall les devuit estades a Mallorca d’Antoni Gaudí, entre el 1902 i el 1914, any en que abandonà la reforma i Palma, amb uns motius encara foscos. Algú diu que sense cobrar el que li pertocava. No és la meva pretensió contar-lis el procés de reforma que Gaudí, i els seus col.laboradors Joan Rubió i Josep Maria Jujol, dugueren a terme, no sense polèmica,  a La Seu de Palma, sinó esbrinar-los unes lleus divagacions, del dia de La Candelera, que em lligaren el trull d’en  Gaudí a la polèmica actuació del pintor felanitxer Miquel Barceló, també a La Seu de Palma. El bisbe Campins i el canonge Rotger, els dos grans valedors de l’arquitecte català,  aconseguiren amb la reforma, sobretot treguent el cor d’enmig de la nau central, una nova dimensió de La Seu, d’això enguany farà 100 anys. Però els problemes de la reforma d’En Gaudí no li vengueren només d’aquí, sinó d’altres efectes col.laterals : la trona, que la gent anomenà de tot d’una “l’esclatasang”; uns canelobres que entaferrà a les columnes ( el poble se’n feia creus :  han posat “trobigueres” a les columnes de la Seu, deien), eren, però, elèctrics, una altra de les proeses de Gaudí fou aquesta de fer entrar l’electricitat;  però, sobretot,  feu una maqueta d’un  baldaquino, que tot i provisional en els seus materials, alla és, encara. “La catifa voladora” li deia la gent que l’anava a veure ( en castellà ho deien : “la alfombra volante”). No tot era el poble pla, ni els més beatos i fariseus als  qui no els agradava. Diuen que Le Corbussier va trobar “horrorosa” la intervenció d’en Gaudí a la Seu, mentre posava com exemple La Llonja, per evitar caos i desastres, com els que el “cristià de catacumba” ( com l’anomenava  Josep Pla)  havia causat.

 Sempre, però he pensat, que el que va fer acabar malament de tot la reforma, va ser l’actitud d’En Jujol, que es posà a pintar de colors vivíssims i a arrabassar materials antics substituint-los per rajoles vidriades, amb la complicitat atormentada d’en Gaudí,  a les parets de darrera el sitial dels canonges, que s’espantaren de bon-de-veres, i presionaren també perquè s’acabàs. I així acabà. Resumint-ho molt i ab absurdum.

Que volen que els digui? A l’actualitat entram dins un altre episodi de reforma de menor magnitud, però de major ressó, ja que ara, com un servidor, tothom opina i en diu la seva. No tenc cap dubte que en Miquel Barceló és l’artista de major trascendència que ha donat Mallorca en els darrers anys. I d’un bon tros. Per tant deu ser un  encert encomanar-li una feina. Però també ho és, certament, un risc, per l’imcomprensió d’uns o el gust diferent d’uns altres, la basa político-cultural dels demés o el “parti pris” dels llepaculs sense criteri. Més enllà de que el Cabildo de la Seu, hagi ratificat el seu projecte, caríssim, amb unes esmenes anunciades als diaris i acceptades pel pintor, això, els fa més còmplices amb la sarabanda, si n´hi ha. No podran dir : no ho sabiem o no ho haviem vist; coses de genis... Els baixos-relleus, o el que faci, a la capella de Sant Pere que ja instal.la en Barceló, esper, que duguin el seu segell i la seva força. No crec, per tant que els motius ceràmics estiguin plens de “grutescos” i “candellieri”. Massa ell, un cert “épater” –no sé avui en dia qui deu fer el paper de “bourgeois”- haurà  de formar part de la seva actuació, seria interessant, pel seu paralel.lisme amb la pertorbació, més sorda i soterrada, de la reforma d’en Gaudí i en Jujol. No pot passar desapercebut un macroartista com en Miquel Barceló. Aquestes castes de reaccions, les de la gent normal, m’interessen molt. Molt més que  les  dels snobs, amics i  connaiseurs. La polèmica donaria més ressó a la seva actuació i més maldecaps al bisbe nou, a certs canonges i als qui ho han de pagar. Que, em sembla, que som, en una part, nosaltres, a través dels doblers que ens administren els nostres governants.



Comentaris

Els rites antics

Ananda Torrents | 02/02/2006, 12:24

Benvolgut Sr picornell, Gràcies pel seu article. No m'interesso tant per les qüestions artístiques com pel fet que vostè i la seva "secta" mantenen viva i honoren una antiga tradició dels països Mediterranis en honorar la figura de la Mare de Déu en aquest dia especial.Espero de cor que el rosetó hagi esclatat de LLum avui a Palma Una salutació ben afectuosa des de Barcelona! Ananda Torrents Alcaraz

La Seu, la llum, les matemàtiques

Caterina Torrens | 26/02/2006, 17:52

He arribat al vostre article des de la web de la Societat Balear de matemàtiques, i vos he de dir que m'ha agradat molt, a mi sí que m'interessen les qüestions artístiques però també les tradicions antigues i curioses com la que contau. L'any que vé, per poc que pugui, aniré a la Seu a contemplar els dos aconteixements. Gràcies!
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb