Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

J. L. Sampedro: impertinent

mirollull | 04 Desembre, 2005 20:56

Avui la meva impertinència és la pertinència de parlar d’un impertinent.

Per bona sort, encara que no molts, n’han existit i n’existeixen d’impertinents.

Jo desitjava conèixer-ne dos personalment. Els llibres que tenc de cadascun, són, en dos grups, al mateix prestatge.

Un no va esser al meu abast, ni pel lloc ni per l’idioma: Bertrand Russell.

De l’altre, en anar-me’n a viure a Madrid, vaig pensar que en podria tenir l’ocasió, però durant anys no vaig gosar d’intentar-ho per creure que seria quasi inaccessible.

Entretant, un bon dia, la meva dona, en una entrevista que li feren per una emissora de Linografiaradio a la qual havia d’acudir varies vegades, va sentir que col·leccionava figures de mussols.

Dit i fet, enllestí una linografia d’un mussol; li vaig escriure a l’emissora dient-li que havia fet un gravat per a ell i demanant-li on li podia donar. La seva resposta, per telèfon, va ser d’agraïment, i afegí que era ell qui l’havia de recollir i preguntà quan ho podia fer.

I així començà l’amistat amb l’escriptor, economista i sots-director del Banc Exterior d’Espanya que jo m’imaginava inaccessible.

L’any 1989, en fer una exposició d’obra gràfica a Palma –fins avui, la meva darrera exposició individual–, ell, en José Luis Sampedro, va escriure el text del catàleg i va venir a Palma amb motiu de la inauguració. Ja que venia, em demanaran que li proposàs donar una conferència a, aleshores, Escola d’Estudis Empresarials. Va acceptar immediatament. Va ser un acte amè, il·lustratiu i clarificador; lògicament, amb certes “impertinències”, relatives a l’aplicació acomodatícia i usual de l’economia. I sempre m’ha sabut greu no haver-la gravat amb el col·loqui subsegüent.

En arribar en Sampedro a Palma –jo ho havia fet uns dies abans– li vaig demanar quina remuneració se li havia de donar. La seva resposta va ser que havia vengut a Palma per mi, que jo li havia proposat la seva conferència, per tant era una qüestió d’amistat amb mi, i amb això quedava satisfet.

D’ençà que el conec –tanmateix, també abans– en José Luis Sampedro ha manifestat de paraula i per escrit el seu pensament savi, clar i independent –que també podríem dir “políticament y socialment incorrecte”– o sigui, “impertinent”; i de tot això en són una bona prova les seves reflexions sobre la inflació, el mercat, la globalització, la invasió d’Iraq, i sobre la manera de esser i viure cada dia amb tota la dignitat possible.

Ara, d’un curs que, dins el cicle «El Autor y su Obra», va donar Sampedro a La Universitad Menéndez Pelayo l’estiu de 2003, amb les gravacions i el treball d’Olga Lucas, la seva dona, n’ha sortit un llibre de profund sentit vital en el qual tampoc manquen les “impertinències”. Vet ací una mostra, parlant del “seu temps”, el d’abans de la guerra (la civil nostra): «Prueba de ello es la carcajada unánime en la que estallaron ustedes ayer cuando les dije que aquél era un país tan diferente a éste que en él, cuando un ministro metía la pata dimitía. Les sorprendió, claro, porque esas cosas ya no ocurren, ¿verdad? Pues sí, esas cosas pasaban y ya no pasan ni en el nuestro ni, en menor medida, tampoco en otros países. [...] Sí, esto es ahora así y se debe, en mi opinión, a la pérdida de algo gravísimo, importantísimo que yo quisiera destacar y que se llama dignidad. Cuando no se tiene sentido de la dignidad, uno no se siente culpable.»

El llibre es titula Escribir es vivir.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb