mirollull | 17 Febrer, 2005 22:17
Puc contar una història de la qual en vaig tenir testimonis. Quan els polítics més honrats que hem tengut i tenim --entre els quals n’hi ha que creuen que són benaventurats perquè els persegueixen pel fet de ser justs--, arribaren a dalt, descobriren --això digueren-- que si haguessin comparegut de cop tots aquells que figuraven en nòmina de la televisió espanyola a Madrid --i cobraven--, no haurien cabut en els locals i instal·lacions de Prado del Rey. (I degueren pensar: “On ficarem els nostres?”) Aviat trobaren la solució. Per començar, tots aquells que compartien dues feines d’organismes públics --encara que les feines fossin compatibles i ells, dels que realment treballaven--, havien de triar i desfer-se’n d’una.
Després d’haver rebaixat la plantilla i haver donat un bon exemple, primer a poc a poc i més tard sense mirar prim, inflaren altra vegada la nòmina. I no en parlaren pus de si hi cabien o no, ni de si cobraven o no de més d’un lloc. I per facilitar el funcionament de l’organització, muntaren despatxos per als desplaçats i obriren corredors per poder passejar els que havien passat a la situació d’espera.
Des de llavors, els successius governants han comprès que la primera solució no havia estat la més adequada; i que no era necessari treure gent per ficar-n’hi d’altra: que simplement amb un poc de canvi de lloc de la gent es pot col·locar els addictes, es pot canviar el disseny de les imatges animades de presentació i continuar una mena de línia erràtica de programació. I que l’única cosa que, de veres, necessita un projecte televisiu públic és estar a les ordes del poder vigent i que aquest no li escatimi, amb partida pressupostari o sense, el raig de dobbers per dur endavant la malversació.
IB3, la futura (o actual, que tant fa que emeti o no emeti, perquè existeixi) televisió balear, segons tots els indicis i les notícies que es publiquen, respectarà els models ja experimentats (superficials, indefinits, parcials, vulgars i arbitraris, amb figurins parlants, càrrecs importants, assessors, departament de compres de feina feta, dispendi de mitjans...), amb els afegitons de sucursalisme i una confusió de llengües quasi babèlica.
Tot quant podem esperar, pens, de la televisió nostrada, no és més que “el miracle de Mahoma, que es va ajeure al sol i es va despertar a l’ombra”.
A mi de tot aquest engrescament --no solc veure massa la televisió--, només em preocupa que sigui una més de les escoles d’analfabetisme i que el roll continu de despeses, per més que apugi i desbordi les previsions aprovades, sempre trobarà la benevolència (la del govern) de l’erari públic (el de tots).
ricard fent | 31/03/2006, 06:16
lucy | 27/10/2006, 17:46
nada,nada,nada,nada
Josep Maria Miró Llull (Palma, Mallorca, 1937) Escriptor, gravador i pintor.
Directiu empresarial jubilat.
| « | Abril 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
biografia de mahoma
tonet | 19/11/2005, 16:43