Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

IB3 i el miracle de Mahoma

mirollull | 17 Febrer, 2005 22:17

Puc contar una història de la qual en vaig tenir testimonis. Quan els polítics més honrats que hem tengut i tenim --entre els quals n’hi ha que creuen que són benaventurats perquè els persegueixen pel fet de ser justs--, arribaren a dalt, descobriren --això digueren-- que si haguessin comparegut de cop tots aquells que figuraven en nòmina de la televisió espanyola a Madrid --i cobraven--, no haurien cabut en els locals i instal·lacions de Prado del Rey. (I degueren pensar: “On ficarem els nostres?”) Aviat trobaren la solució. Per començar, tots aquells que compartien dues feines d’organismes públics --encara que les feines fossin compatibles i ells, dels que realment treballaven--, havien de triar i desfer-se’n d’una.

Després d’haver rebaixat la plantilla i haver donat un bon exemple, primer a poc a poc i més tard sense mirar prim, inflaren altra vegada la nòmina. I no en parlaren pus de si hi cabien o no, ni de si cobraven o no de més d’un lloc. I per facilitar el funcionament de l’organització, muntaren despatxos per als desplaçats i obriren corredors per poder passejar els que havien passat a la situació d’espera.

Des de llavors, els successius governants han comprès que la primera solució no havia estat la més adequada; i que no era necessari treure gent per ficar-n’hi d’altra: que simplement amb un poc de canvi de lloc de la gent es pot col·locar els addictes, es pot canviar el disseny de les imatges animades de presentació i continuar una mena de línia erràtica de programació. I que l’única cosa que, de veres, necessita un projecte televisiu públic és estar a les ordes del poder vigent i que aquest no li escatimi, amb partida pressupostari o sense, el raig de dobbers per dur endavant la malversació.

IB3, la futura (o actual, que tant fa que emeti o no emeti, perquè existeixi) televisió balear, segons tots els indicis i les notícies que es publiquen, respectarà els models ja experimentats (superficials, indefinits, parcials, vulgars i arbitraris, amb figurins parlants, càrrecs importants, assessors, departament de compres de feina feta, dispendi de mitjans...), amb els afegitons de sucursalisme i una confusió de llengües quasi babèlica.

Tot quant podem esperar, pens, de la televisió nostrada, no és més que “el miracle de Mahoma, que es va ajeure al sol i es va despertar a l’ombra”.

A mi de tot aquest engrescament --no solc veure massa la televisió--, només em preocupa que sigui una més de les escoles d’analfabetisme i que el roll continu de despeses, per més que apugi i desbordi les previsions aprovades, sempre trobarà la benevolència (la del govern) de l’erari públic (el de tots).

Comentaris

biografia de mahoma

tonet | 19/11/2005, 16:43

biografia mahoma

mahoma

ricard fent | 31/03/2006, 06:16

rpi

nada

lucy | 27/10/2006, 17:46

nada,nada,nada,nada

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb