URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Destrucció a tota costa 2006

Alternativa | 05 Juliol, 2006 14:56 | facebook.com twitter.com

Greenpeace denuncia la destrucció de les Balears al seu informe anual Destrucció a tota costa 2006
Greenpeace denúncia la política destructora  a tota la costa espanyola, per tant no és un informe tan detallat respecte a Mallorca  com el que va fer el gob. però de totes maneres Pollença és  citada a l'informe, pàgina 173 : "En Pollença los vertidos contaminantes procedentes de la depuradora
en el torrente de Sant Jordi convierten las aguas de esta zona en no aptas para el baño".


Article publicat aui al Balears:


Greenpeace denuncia la «desmesurada construcció» d'obra pública a les Balears

Els ecologistes adverteixen que el model territorial és «insostenible»

J.TORRES.Palma.


L'organització ecologista Greenpeace denuncià ahir que la «desmesurada construcció d'obra pública en forma d'autopistes i autovies» impulsada pel Govern de Jaume Matas no només «deixarà endeutat l'Arxipèlag» sinó que fomenta la «saturació urbanística». En l'informe Destrucció a tota costa 2006, l'entitat critica per «insostenible» el model territorial del litoral balear, retreu il·legalitats urbanístiques i rebutja l'augment de camps de golf i ports esportius.

«Els nous trams vials són inaugurats pels constructors, que veuen com cada quilòmetre de carretera construït significa uns quants metres més de sòl rústic requalificats o urbanitzables. Mallorca segueix per la via de la saturació, però la seva estela s'estén a Eivissa, Formentera i Menorca», diu el document, que centra les crítiques en institucions del PP i passa molt per sobre del Consell de Mallorca, màxima autoritat urbanística de l'illa.

Grrenpeace creu que un dels projectes més «agressius» pel territori són les carreteres -segons ells, se n'han planificat 240 quilòmetres i ja se n'han executat el 75%- i recorda que «l'afany constructor» de Matas ha provocat les «majors» protestes...


Mallorca continua la seva tendència a urbanitzar cada metre de sòl, especialment a les ciutats de Palma i Calvià, els governants de les quals segueixen encoratjant les edificacions envoltades de centres comercials, parcs temàtics o camps de golf».

Entre els 24 «punts negres» de Balears, se citen els casos de ses Fontanelles, a Palma; la Marina de Magaluf, a Calvià; Son Real, a Santa Margalida; Cala Blanca, a Andratx; s'Estany d'en Mas, a Manacor; i els projectes de Llucmajor.

L'informe admet que Balears, Cantàbria i Canàries tenen menys agressions al litoral que altres, però «molts dels projectes presentats suposaran un greu deteriorament de la seva costa».

Pel que fa al litoral, s'avisa que hi ha 10.000 instal·lacions privades ocupant el domini públic marítimo-terrestre, de les quals només 500 tenen concessió de Costes. També denuncia que el Grup Barceló ha ofertat una «platja privada» en un espai públic de Calvià i ha obert accessos directes «envaint la franja protegida per la Llei de costes».

Per altra banda, considera «digne de figurar en el catàleg dels majors desproposits turístics» la intenció de l'Ajuntament de Calvià (PP) d'enfonsar la fragata «Baleares». També avisa que la nova Llei de ports obre la porta a 24 projectes que suposen 7.560 nous amarraments.

«De moment, continua l'obsessió per atreure més turisme a qualsevol preu a les Balears, la qual cosa està suposant una carrera sense sentit cap a la destrucció total de la riquesa cultural, ambiental, social i paisatgística de l'arxipèlag», manté Greenpeace.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb