quaderns

Biel és el nom del professor que s'ocupa de la biblioteca de l'institut. Ara està preparant un munt d'activitats envers l'escriptor Juli Verne i la seva obra amb la finalitat que els alumnes s'interessin i llegueixin els seus llibres. Entre d'altres treballs ha escrit un artícle que m'ha ofert publicar-lo en aquesta bitàcola. Així doncs, aquí va l'article escrit per en Biel.

Juli Verne, estudiós de la ciència, visionari, geni o bruixot?

El 1856 fou publicada una novel·la que anticipà detalls del que cent tretze anys després seria la primera missió espacial en arribar a la Lluna. La forma i fins i tot les dimensions de la càpsula espacial, el lloc de llançament, el país que hauria de aconseguir el triomf i el que seria el seu competidor més directe: Rússia; la manca de gravetat, les trajectòries que seguiria l'artefacte y la seva òrbita al voltant de la lluna, el sistema de correcció de trajectòria, i també la forma y lloc de tornada: la novel·lesca narració acaba anat a parar en un lloc situat a quatre quilometres del que ho feu la primera tripulació en realitzar una òrbita lunar, l'Apolo VIII. La novel·la, "De la Terra a la Lluna". L'autor, Juli VERNE.

Altres novel·les d'aquest autor suposaren prediccions que encara segueixen complint-se en l'actualitat en matèria geogràfica, tecnològica, sociològica, econòmica y política. Però en això no hi ha cap misteri ni dots paranormals. Senzillament, Verne fou un increïble investigador ocupat des de la seva joventut en adquirir una cultura científica enciclopèdica y mantenir-se al dia de los avenços científics que aleshores abundaven en los països occidentals. Si hi afegim la seva capacitat de anticipació, el mètode està llest.

Juli Verne neix a Nantes, Franca, el 8 de Febrer de 1828. Fou el primogènit de Pierre Verne, un misser burgès fill a la vegada d'un jutge. El dia del bateig, son pare el mostrà a la família i decidí que seria misser i s'ocuparia del bufet familiar després de la seva mort.

Però la exagerada rectitud i disciplina del pare no trobarà en el fill la resignació que voldria, més aviat el jove és rebel i propens a l'aventura. Molt aviat la seva inclinació als viatges l'enfronten a son pare i fins i tot intenta fugir en un navili cap a la Índia. Té onze anys, i son pare aconsegueix detenir-lo en el mateix vaixell i li aplica un sever càstig.

Als disset anys comença a mostrar inclinació por la literatura, i escriu una petita tragèdia en vers per a titelles que dedica a la seva cosina Caroline de la que porta anys enamorat, sense que ella li mostri el menor interès. Dos anys després ella es casa por interès, deixant una marca profunda en el caràcter de Verne, que serà ja per sempre marcadament misogin.

Al complir els vint anys es dirigí a París per estudiar la carrera de dret, i allà coincidí amb la Revolució de 1848.
Malgrat estar previst que viuria amb una tia, la Revolució l'ha fet fugir de París, y així Juli viurà en una pensió i després en unes golfes compartides.
Freqüenta el saló literari de madame de Barrère, on es va fent un lloc i guanyant importància. Un dia en sortir d'allà es topa a l'escala amb un voluminós senyor que puja esbufegant. En lloc de disculpar-se, li enfloca: "¿Ha sopat vostè, senyor?", el desconegut contesta:
"Perfectament, jove, una truita de xulla a la nantesina..."; "Les truites a la nantesina de París no valen res de res. Hom hi ha de posar safrà, ¿entén? ¡Safrà!" l'interrompé Verne. Encara sorprès i una mica enfadat, l'altre replicà: "¿És que sap vostè fer truites, jove?" "¿Que si en sé ? ¡i molt més menjar-les! ¿No en portarà vostè una a sobre, senyor?" Això semblà una impertinència i l'home esclatà de cop i volta: "És vostè un insolent! Aquí té la meva targeta, no necessito que em doni la seva. Vendrà vostè el divendres a casa meva a donar-me una satisfacció... - en aquell temps encara es celebraven duels a París - ...cuinarà vostè mateix una truita."

En mirar la targeta, Verne descobrí que aquell home era ni més ni menys que Alexandre DUMAS, autor d'èxit de novel·les com "El Comte de Montecristo" o "Els Tres Mosqueters". Amb ell establí de seguida una relació d'amistat i protecció que el portà a estar present a la llotja d'honor a l'estrena de l'adaptació teatral de "Els Tres Mosqueters".

Escriu operetes i drames de poc èxit y algunes col·laboracions en revistes literàries. No guanya prou per viure, i dona classes de Dret fins que troba feina com secretari en el Teatre Líric de París. Però, malgrat tot, el seu major problema es trobar una parcel·la de la literatura en que destacar. Al fi troba un tema original i molt de moda a la seva època: el progrés científic. Dumas s'entusiasma amb la idea quan Verne li explica que escriuria "la novel·la de la ciència".

Malvivint en unes golfes fetes malbé, va a la Biblioteca Nacional, on estudia química, botànica, geologia, mineralogia, geografia, oceanografia, astronomia, matemàtiques, física, mecànica, balística... A més el seu cosí Henri Garcet li ensenya matemàtiques i en el Cercle de Premsa Científica parla amb exploradors, viatgers, periodistes i científics.

A la meitat de 1861, deu anys després d'haver concebut la "novel·la de la ciència", Verne es sent a la fi preparat per a començar la tasca i escriu Cinc setmanes en globus.
Durant dos dies, en els que no dorm, visita a quinze editors que rebutgen la seva obra, però a la fi va a veure a Jules Hetzel. L'excèntric editor creu en ell i li aconsella alguns canvis. Signen un contracte per vint anys per a tres novel·les anuals i Verne dona a la col·lecció un títol que es homenatge a Edgar Allan Poe: "Viatges extraordinaris".

A principis de 1863 apareix "Cinc setmanes en globus", assoleix un èxit de públic extraordinari. No es una obra mestra de la literatura, però l'estil és bo i el públic planer l'entén fàcilment. A més, és el tipus de literatura que estava fent falta a l'època, i la gent l'acollí amb entusiasme.

Posteriorment apareixen altres novel·les:

• Aventures del capità Hatteras
• Viatge al centre de la Terra
• De la Terra a la Lluna
• Els fills del Capità Grant
• El desert de gel.

A més del seu sorprenent bagatge científic, que no deixà mai de sorprendre al seu editor, Verne es feu assessorar sempre pels millors experts en les matèries de les que escrivia. En qüestions d'estil, es deixà aconsellar sempre pel seu editor, en el que tenia una fe cega i del que acceptà quasi sempre tots els suggeriments. La seva visió comercial provoca la inclusió, sempre anecdòtica, de personatges femenins que el misogin Verne oblidava sistemàticament.

La guerra Franco-prusiana en 1870 arruïna temporalment a Hetzel i Verne ha de tornar a treballar en la Borsa mentre envia la família a Amiens. Però aquest mateix any aconsegueix publicar "Vint mil llegues de viatge submarí" de tant èxit que treu als dos de problemes. Deixà de altre cop la Borsa i es trasllada a Amiens, on li ofereixen un lloc a l'Acadèmia de les Lletres. "La volta al mon en vuitanta dies" suposa l'èxit definitiu, fama i diners i es trasllada a una magnífica mansió al centre d'Amiens. Escriu la que es considera obra mestra: "L'illa misteriosa", que retorna amb originalitat al gènere del robinsonisme iniciat el segle anterior amb el "Robinson Crusoe" de Daniel DEFOE.

Cap al voltant 1880 es produí en la literatura de Verne un canvi fonamental, quan l'optimisme de les primeres novel·les, entusiastes por l'avenç de la ciència, es veu substituït pel pessimisme científic. Llavors els avenços ja no condueixen a l'avenç de la Humanitat, sinó a la seva dominació. "Los quinientos millones de la Begum", "Frente a la Bandera", "La illa de Hèlice",la pòstuma "La estranya aventura de la misión Barsac" són algunes de les novel·les d'aquesta època.

Juli Verne mor a Amiens el 24 de març de 1905. Encara seguia treballant en una novel·la que titularia "La invasió del mar" en que les aigües envairien Europa arrasant-ho tot al seu pas. Una altra novel·la pòstuma, "L'etern Adam", tracta d'un cataclisme mundial que inunda tot el planeta provocant que els supervivents pateixin un període regressiu, retrocedint al salvatgisme.

Però davant aquestes anticipacions, a les portes de la mort, Juli Verne es dirigeix a la família i al fill de Hetzel, que l'envolten, dient-lo: "Feu bondat".

Yo agradezco a Biel su participación en esta bitácora y desearía que sus escritos aparecieran con frecuencia. Todos los profesores pueden participar en esta bitácora, ya directamente o ya a través del contacto o dejándome el escrito en un disquete.

P.D. del 31 de marzo del 2005:

Hay un estudio interesante sobre Julio Verne en La vuelta a Verne a los cien años de la revista El Cultural del diario elmundo.es.

Institut de Educació Secundària c/ Salvador Dalí, 13 Palma de Mallorca

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Clase de Inglés
• Arte en la calle: El mito perdido
• Ciberespècies nº 7
• Planos históricos de la ciudad de Palma de Mallorca
• Las calimas
• Els gegants de Sóller al Diari de l'Escola
• El equipo de Tag Rugby del instituto
• English Camp in Lluc
• Premis Literaris del curs 2005 - 2006
• Libros extraños: Edward Topsell: Historia de las bestias cuadrúpedas y las serpientes

• Pruebas [18]
• Palma [32]
• Enllaços [17]
• Història i Geografia [16]
• Educació [11]
• Literatura [24]
• ciències [18]
• L'institut [43]
• Informática e Internet [14]
• Activitats [40]
• Efemérides [30]
• English [16]
• Lecturas [2]
• Català [3]
• Comenius [2]
• Art [10]
• FPQ [0]
• Gegants de Mallorca [12]
• Mallorca [8]
• Matemáticas [4]
• Educació Física [3]
• Tecnologia [3]
• Música [6]
• Orientación y Tutorías [2]
• Fotos [6]
• Tutorials [6]
• Jocs [14]
• L'estiu [11]
• General [10]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom