Res Publica segons Cosme Bonet

Un aclariment preliminar: la moció aprovada retia homenatge a totes les víctimes, sense distincions, de la Guerra Civil. Vegi’s la moció presentada pel PSIB-PSOE, i es comprovarà que aquesta està redactada per ser una moció de consens, una condemna clara, simple, directa d’un cop d’estat, el que va protagonitzar una part de l’exèrcit espanyol contra el govern legalment i legítima constituït, el govern de la República, amb Manuel Azaña de President i Santiago Casares Quiroga de primer ministre.

Anant al tema, aquest dilluns, 17 de juliol, 70 anys després justos de que els primers militars de l’exèrcit colonial al nord d’Àfrica començàssin els moviments per intentar derrocar el govern legítim de la República, el Consell Insular de Mallorca, en sessió plenària, condemnava el cop d’estat de 1936, retia homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil, i condemnava el terrorisme d’estat exèrcit pel franquisme durant gairebé 40 anys. Incomprensiblement el PP ha votat en contra. La resta de forces polítiques (PSIB-PSOE, que havia presentat la moció, PSM, EU, Verds i UM) a favor.

L’argument esgrimit formalment, en forma d’esmena, ha estat voler condemnar també el cop d’estat de 1934, curiosament parlant dels fets d’Astúries de 1934 han evitat parlar de al dissolució de la Generalitat de Catalunya o de la brutal repressió empresa per l’exèrcit colonial africà a Astúries, repressió al capdavant de la qual hi va haver el general Francisco Franco.

Però l’argument de fons era l’acusació a l’esquerra globalment de voler fer un ús electoralista i partidista (paraules del portaveu de la dreta Fernando Rubio) del cop d’estat de 1936 i del règim franquista. Obliden que ningú els ha obligat a posar-se a la defensiva en aquest debat, sinó que s’hi han posat tots solets. Acusen a l’esquerra d’ànim de revenja i de revisionisme, no comprenen el matís, no demanam venjança sinó justícia.

Obliden que una part de les víctimes d’aquella Guerra fraticida, les víctimes del bàndol vencedor, van ser dignament enterrats, vàren tenir plaques a les parets de les Esglésies, creus i monuments, carrers i places dedicades. Les víctimes del bàndol dels vençuts van restar abandonades a les cunetes, i el PP pretenia avui que les seguissem abandonant a les cunetes de l’oblid. Per aquí no passarem, ara ja no.